RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES QUEIXA RELATIVA ALS DRETS D’ACOLLIDA (EMPADRONAMENT) ANTECEDENTS Descripció dels fets objecte de la queixa En data 22 d’agost de 2023, la Fundació Cepaim va presentar una queixa en aquesta Sindicatura en què exposava el següent:  La Fundació atén a algunes persones que estan en situació de carrer, a les quals cal empadronar. S’estaven trobant amb dificultats per tramitar l’Informe de Coneixement de Residència (ICR), previ per poder sol·licitar l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix (SDF).  Van acudir a l’Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques (OPSE) de l’Ajuntament de Barcelona per presentar la instància demanant l’ICR, tal i com s’havia fet anteriorment, i el dia següent, les persones interessades rebien un missatge al seu telèfon mòbil conforme no s’havia pogut comprovar el seu domicili, sense que prèviament s’hagués rebut cap trucada.  En alguna ocasió, el telèfon de contacte facilitat a la instància era el de persones treballadores de la Fundació, que van poder comprovar aquella pràctica municipal.  Finalment, des de l’OPSE els havien comunicat que ja no realitzaven aquell tràmit, i derivaven les persones al Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), o al Servei d’Inserció Social (SIS), en funció de si feia més o menys de dos anys que residien a Barcelona.  Per acudir al SAIER o al SIS calia anar amb cita prèvia, i no hi havia disponibilitat fins a un mínim de tres mesos. Posteriorment, han de fer un seguiment a fi d’aconseguir l’ICR. Entretant, les persones no podien accedir als serveis de salut ni escolaritzar els menors a càrrec si es donava el cas. Actuacions fetes Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la ciutat. 1 Aquesta resolució s’emmarca dins el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), d’acord amb la mesura de govern sobre l’Estratègia d’impuls de l’Agenda 2030. Concretament, es relaciona amb l’objectiu 1.5 “Reduir l’exposició de les persones més vulnerables a situacions de crisi o desastre, així com incrementar la seva resiliència per fer-hi front”. Després d’examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se a l’Àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida per tal de conèixer les intervencions realitzades en relació amb la queixa presentada. El dia 2 d’octubre de 2023, es va sol·licitar a aquest organisme la informació necessària per a l’estudi de la queixa. El dia 15 de febrer de 2024, es va demanar a l’Àrea una ampliació de la informació facilitada. Resposta dels òrgans afectats Els dies 1 de febrer de 2024 i 15 d’abril de 2024, aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. Els escrits exposen breument el circuït d’empadronament a la ciutat de Barcelona. El dia 12 de febrer de 2024, es va mantenir una reunió amb la Comissionada d’Acció Social i amb la Gerent de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat, per aclarir alguns punts sobre els circuïts de tramitació expressats en l’informe municipal. El dia 1 de març de 2024, la Sindicatura va mantenir una reunió amb la Secretaria General i el Departament de Població i Processos Electorals per obtenir una informació més àmplia de la casuística de l’empadronament SDF. CONSIDERACIONS 1. Col·laboració municipal en l’estudi de la queixa plantejada L’Ajuntament ha trigat quatre mesos a facilitar a la Sindicatura de Greuges de Barcelona la informació que es va sol·licitar per resoldre la queixa. Aquest termini supera amb escreix el que pot considerar-se un temps raonable, d’acord amb els principis d’eficiència i bona administració amb què han de regir-se els serveis municipals. Així mateix, incompleix el deure de col·laboració establert per l’article 3.7 de la normativa reguladora de la institució de la Sindicatura de Greuges de Barcelona (aprovada per la Comissió de Govern en sessió del 19 de gener de 2005). D’acord amb aquests fets, es recorda a l’Àrea de Drets Socials, Educació, Cultura i Cicles de Vida l’obligació de col·laborar amb aquesta Sindicatura per tal que pugui desenvolupar adequadament la seva tasca de supervisió dels serveis municipals i alhora vetllar pels drets de la ciutadania. 2 2. Tractament de les queixes rebudes a la Sindicatura en relació amb el mateix objecte Aquesta Institució ha rebut diferents queixes sobre la tramitació de l’empadronament SDF, promogudes per entitats que treballen amb persones sense llar, així com per ciutadans i ciutadanes a títol individual. Totes les queixes coincideixen en determinats obstacles municipals per tramitar aquesta tipologia d’empadronament. És important assenyalar que, simultàniament a la tramitació d’aquestes queixes, el consistori està treballant per modificar el circuït de tramitació dels empadronaments SDF. Aquestes modificacions han d’acabar amb l’elaboració d’una instrucció municipal que reculli l’abast i els criteris de validació de la residència efectiva al municipi en situacions residencials no corrents, segons fonts municipals. Atès que les modificacions al circuit de tramitació estan en procés de revisió, aquesta institució ha considerat oportú resoldre les queixes utilitzant la informació que el consistori ens ha anat proporcionant en les diverses peticions d’informació efectuades per la Sindicatura i en les reunions mantingudes al llarg de la tramitació de les diferents queixes. Els diferents intercanvis que hem tingut amb l’Ajuntament ens han permès tenir una visió més àmplia i completa sobre la qüestió. 3. L’empadronament com a obligació i com a dret de la ciutadania El padró municipal és el registre administratiu on consten obligatòriament les dades de tots els habitants d’un municipi. L’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, disposa que: Tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi on resideixi habitualment. Qui visqui en diversos municipis s’haurà d’inscriure únicament en el que habita durant més temps a l’any. El conjunt de persones inscrites al padró municipal constitueix la població del municipi. Els inscrits al padró municipal són els veïns del municipi. La condició de veí s’adquireix en el mateix moment de la inscripció al padró. Per tant, és innegable l’obligació jurídica de totes les persones que viuen al nostre país d’empadronar-se en el municipi on resideixen. De la mateixa manera, els ajuntaments tenen l’obligació d’inscriure al padró municipal totes les persones que efectivament resideixin al municipi i ho sol·licitin. El padró és un tràmit essencial per garantir els drets bàsics de la ciutadania, com ara l’accés al sistema públic de salut, a determinades prestacions socials o a l’escolarització dels infants. També és un tràmit transcendental per a les persones nouvingudes, ja que permet justificar la residència habitual en el país, 3 que és un dels requisits exigits en la majoria de tràmits relacionats amb la Llei d’estrangeria (residència, arrelament social o reagrupament familiar). En aquest sentit s’ha pronunciat també la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, que coordina l’estratègia d’empadronament de la Generalitat de Catalunya. Dintre de les accions que impulsa per donar compliment al marc legal, ha promogut programes de sensibilització i formació sobre el dret a l’empadronament i l’obligació d’empadronar de les administracions. D’altra banda, la Resolució de 17 de febrer de 2020, de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre la gestió del padró municipal (instruccions tècniques), disposa al seu punt 3.3 que: El padró ha de reflectir el domicili on realment viu cada veí del municipi (...) independentment de les controvèrsies juridicoprivades sobre la titularitat de l’habitatge, (...) també de les circumstàncies físiques, higienicosanitàries o d’una altra índole que afectin el domicili. En conseqüència, els infrahabitatges (xaboles, caravanes, coves, etc. i fins i tot l’absència total de sostre) poden i han de figurar com domicilis vàlids al padró. Per tant, el registre del padró ha de reflectir la realitat de la residència en un municipi, amb independència de les circumstàncies específiques que presentin les persones interessades en el tràmit. La direcció superior del registre del padró municipal correspon al Secretari General del consistori, d’acord amb el que preveu l’art. 3.2 l) del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional. 4. Els canals d’empadronament a la ciutat de Barcelona Segons informa l’Ajuntament, es disposa de diversos canals d’empadronament: - En el domicili on viu la persona, el qual es pot acreditar aportant un títol legal (propietat o contracte de lloguer, principalment) o demanant a l’Ajuntament una visita de comprovació (en situacions d’ocupació, infrahabitatge o similars). - En un domicili fictici, quan la persona es troba en situació de precarietat residencial, per no disposar de llar o per disposar d’un habitatge insegur (situacions de relloguer d’habitacions, principalment). Aquestes dues circumstàncies s’acrediten mitjançant l’emissió de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR), que es pot obtenir a través de tres circuits diferenciats:  Un circuit de tramitació general de ciutat, on les persones en situació d’habitatge insegur presenten la sol·licitud d’ICR a les Oficines 4 d’Atenció Ciutadana (OAC) o a l’Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques (OPSE). Les condicions per obtenir l’ICR són que la persona resideixi a Barcelona i, tot i que no hi quedarà empadronada, que pugui acreditar que viu efectivament en l’adreça que consigna en la sol·licitud. Prèviament a la comprovació presencial, es fa una comprovació telefònica de dades. Dins del circuït de ciutat, el consistori manifesta que no s’han detectat casos de persones que no disposin de telèfon de contacte. Afegeixen que potser es tracta de situacions susceptibles de donar-se en persones sense llar, que es tracten des d’un altre circuït. En la fase de comprovació telefònica s’arxiven moltes sol·licituds, atès que la persona, davant de l’anunci de la visita de comprovació, manifesta no residir a la ciutat. En cas de no ser possible la comprovació telefònica de dades, s’arxiva també la sol·licitud, la qual cosa no impedeix que es reactivi l’expedient en cas que la persona ho demani. Pel que fa a la posterior comprovació presencial, des del desembre de 2020 s’estan portant a terme per la Direcció de Serveis d’Inspecció. Per tant, un equip completament desvinculat de la Guàrdia Urbana. No és motiu de denegació de l’ICR que el lloc visitat sigui un infrahabitatge i, quan hi ha una barrera idiomàtica en les comprovacions telefòniques del circuït, no es tanca l’expedient, sinó que, segons ens informa l’Ajuntament, es tracta el cas de manera personalitzada.  Un circuït específic per a les persones que manifesten viure al carrer, on es trasllada la situació als equips de serveis socials especialitzats en espai públic perquè confirmin la situació i vinculin la persona als serveis corresponents. Existeix un circuït de derivació per tal que les OAC i l’OPSE derivin als serveis socials d’espai públic les sol·licituds d’ICR on la persona manifesta dormir al carrer. Així també poden activar un protocol de comprovació, fer una anàlisi de situació i vincular la persona en situació de carrer als serveis municipals. L’estat de la situació administrativa de la persona no és un obstacle per fer aquesta valoració.  Les persones i famílies vinculades a altres serveis socials o al SAIER obtenen l’ICR directament d’aquests serveis. L’Ajuntament afegeix que, quan no es pot comprovar la residència, s’arxiva la sol·licitud d’ICR i no s’obté l’informe. Actualment, l’arxiu es comunica a través d’SMS. 5 El consistori ens informa que s’està implementant una ampliació de vies de notificació en el sistema de tramitació per articular, a més a més, la comunicació a través de correu electrònic i per posar a disposició de la persona sol·licitant un “faig constar” amb el resultat negatiu de la comprovació. El consistori també indica que, en qualsevol cas, cal tenir en compte que l’ICR és un informe preceptiu perquè les persones, abans d’iniciar el tràmit d’empadronament SDF, puguin acreditar davant del padró municipal la seva condició de resident a Barcelona. L’Ajuntament argumenta que l’emissió de l’informe no és una qüestió de naixement, modificació o extinció d’una situació jurídica, o de delimitació de drets i deures, sinó que es tracta del reconeixement d’una situació de fet i, per tant, l’informe negatiu no requereix una notificació administrativa. 5. Actuacions municipals de millora del procediment d’empadronament Segons manifesta l’Ajuntament, s’està treballant per garantir la màxima celeritat en la tramitació i obtenció dels ICR des de la seva sol·licitud. Intenten emetre’ls dins del termini màxim de tres mesos que marca el procediment, si bé la pressió creixent de sol·licituds provinents de persones que resideixen en municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que no empadronen en domicili fictici està complicant la tasca de tramitació. Per assolir el termini de tramitació, l’equip de la Direcció de Serveis d’Inspecció s’ha reforçat amb set persones que fan comprovacions presencials al circuit de tramitació general de ciutat. El consistori avança que està redactant una instrucció on s’aplica un concepte ampli de persona sense llar per encabir a la modalitat d’empadronament SDF situacions que no es refereixen estrictament a la pernoctació al carrer. Per fer-ho, s’utilitzarà la classificació ETHOS de la Federació Europea d’Organitzacions Nacionals, que parteix d’un concepte ampli de persona sense llar: no només les persones que dormen al ras, sinó diferents formes d’allotjament temporal o insegur. Així mateix, a escala interna, l’Ajuntament ha constituït un grup de treball fix entre els diferents departaments implicats: població, serveis socials, inspecció, atenció a la ciutadania, etc. que està treballant per millorar processos. S’ha dissenyat un circuit detallat per descriure totes les situacions individuals i veure quin servei és responsable de donar resposta amb l’objectiu d’empadronar a tothom que hi té dret en el menor temps possible. A escala externa, hi ha un grup de treball de representants municipals amb entitats per tal de donar a conèixer el circuit, introduir-hi millores, si escau, i fer un seguiment d’incidències. 6 6. Naturalesa jurídica de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR) Un cop exposada la resposta municipal pel que fa a com es tramita l’empadronament sense domicili fix, procedirem a analitzar la naturalesa jurídica d’aquest informe a parer de la Sindicatura. D’acord amb el punt 1.9 de les instruccions tècniques, amb caràcter general, sempre que una persona sol·liciti l’alta al padró d’un municipi i aporti els documents necessaris per provar la seva identitat i residència real en aquest, es procedirà a fer la seva inscripció en el padró sense haver de completar cap més tràmit. A continuació, el punt 1.10 estableix que, quan existeixin indicis que facin dubtar que el ciutadà o ciutadana té la residència al municipi, l’Ajuntament ordenarà els actes de tràmit necessaris per comprovar la veracitat de les dades consignades a la sol·licitud, i dictarà la corresponent resolució. En el punt 3 de la instrucció tècnica es recullen els casos especials d’empadronament. Aquí, l’apartat 3 es refereix expressament a l’empadronament en infrahabitatges i de persones sense domicili de la manera següent: Empadronament en infrahabitatges i de persones sense domicili. Com s’ha indicat anteriorment, el padró ha de reflectir el domicili on realment viu cada veí del municipi i, de la mateixa manera que la inscripció padronal és completament independent de les controvèrsies juridicoprivades sobre la titularitat de l’habitatge, ho és també de les circumstàncies físiques, higienicosanitàries o d’una altra índole que afectin el domicili. En conseqüència, els infrahabitatges (xaboles, caravanes, coves, etc. i fins i tot l’absència total de sostre) poden i han de figurar com a domicilis vàlids al padró. Les situacions més extremes poden plantejar el dubte sobre la procedència o no de la seva constància al padró municipal. El criteri que ha de presidir aquesta decisió ve determinat per la possibilitat o impossibilitat de dirigir a l’empadronat o empadronada una comunicació al domicili que figuri a la seva inscripció. En cas que sigui raonable esperar que aquesta comunicació arribi a coneixement de la persona destinatària, se l’ha d’empadronar en aquesta direcció. La correcta aplicació d’aquest criteri determina, d’una banda, que s’hagi d’acceptar com a domicili qualsevol adreça on visquin efectivament els veïns i veïnes i, de l’altra, que es pugui i s’hagi de recórrer a un “domicili fictici” en els supòsits en què una persona sense sostre resideixi habitualment al municipi i sigui coneguda dels serveis socials corresponents. Cal connectar aquesta previsió de les instruccions tècniques amb l’article 54.3 del Reial decret 1690/1986, d’11 de juliol, del Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals. Aquest article assenyala que la inscripció en el padró de les persones que resideixin en el municipi sense domicili només es podrà dur a terme després que els fets s’hagin posat en coneixement dels serveis socials competents en l’àmbit geogràfic on resideixi la persona afectada. Per tant, de les instruccions tècniques no es desprèn l’obligatorietat de fer un tràmit previ de comprovació, sinó actes de tràmit de comprovació, com a requisit per 7 demanar ser empadronat sense domicili fix. En aquest sentit, recordem que, d’acord amb l’article 1.2 de la Llei del procediment comú de les administracions públiques (LPACAP), només mitjançant llei, quan resulti eficaç, proporcionat i necessari per a la consecució dels fins propis del procediment, i de manera motivada, es poden incloure tràmits addicionals o diferents dels previstos. En aquest cas, no hi ha cap norma amb rang de llei que estableixi l’obligatorietat de comprovar la veracitat de les dades relatives al domicili on es diu estar empadronat mitjançant un tràmit addicional al de l’empadronament. Per aquest motiu, aquesta Sindicatura entén que aquesta pràctica és fruit d’una interpretació municipal restrictiva i desfavorable per a la protecció i la garantia dels drets de les persones més vulnerables, i contrària a l’esperit de la normativa d’aplicació en matèria padronal, que pretén que totes les persones puguin empadronar-se en el municipi en el qual resideixen. Així, qualsevol persona que tingui capacitat d’obrar i sigui titular de drets i obligacions pot dirigir-se a l’Administració per exercir personalment aquests drets i obligacions, tal com determina l’article 3 de la LPACAP. Per tant, qualsevol persona amb aquesta situació pot presentar davant de l’Ajuntament una sol·licitud d’inscripció al padró, amb independència de les circumstàncies d’habitatge en les quals es trobi. No obstant això, ara per ara, l’Ajuntament no inclou el tràmit d’empadronament sense domicili fix en el catàleg de tràmits de la seu electrònica. Val a dir que el tràmit sí que consta a l’Oficina Virtual de Tràmits, tot i que, en realitat, no té entitat pròpia com a tal, sinó que queda subsumit en la tramitació de l’ICR, com exposarem en el punt següent. Així, doncs, aquesta Sindicatura considera que l’Ajuntament hauria de dur a terme l’acte de tràmit que consistirà a comprovar la residència real i efectiva en el municipi en el marc de la tramitació del procediment d’empadronament, i no com a acte extraprocedimental. D’acord amb el que preveuen els arts. 71 i 75 de la LPACAP, aquest tràmit l’haurà d’impulsar d’ofici l’òrgan instructor del procediment, a fi de resoldre la sol·licitud d’empadronament sense domicili fix. De manera que és responsabilitat de l’administració instructora, i no de la persona interessada. Això ens porta a afirmar, un cop més, que es tracta d’un acte de tràmit que no es pot separar del procediment iniciat amb la presentació de la sol·licitud d’inscripció padronal sense domicili fix. A més, cal tenir en compte que l’ICR és un acte de tràmit qualificat, atès que determina la impossibilitat de continuar el procediment (art. 112 de la Llei de procediment administratiu i art. 25.1 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa). En la mesura que és un acte administratiu qualificat, l’ICR hauria de ser susceptible d’impugnació i dotar-se de la protecció jurídica que correspon als actes de tràmit qualificats. 8 En relació, justament, amb les garanties jurídiques del tràmit, les instruccions tècniques disposen en els punts 1.11, 1.13 i 1.14 que el termini per fer els tràmits i la notificació de la resolució és el general de tres mesos. Transcorregut aquest termini, opera el silenci positiu i el ciutadà o ciutadana ha de quedar empadronat en el municipi des de la data de la sol·licitud. En els supòsits de denegació de la inscripció, caldrà una resolució motivada fent-ne constar els motius i serà susceptible d’impugnació. En conseqüència, la Sindicatura entén que la interposició del tràmit de l’ICR, com a requisit per poder demanar l’empadronament sense domicili fix, pot vulnerar el dret de les persones interessades, com a titulars de drets i interessos legítims, a dirigir-se a l’Administració per promoure un procediment regulat, que ha de produir uns efectes jurídics determinats i amb plenes garanties. 7. Manca de garanties jurídiques de l’ICR a la ciutat de Barcelona Abans d’empadronar les persones en situació d’infrahabitatge o sense llar, l’Ajuntament de Barcelona efectua una comprovació prèvia de la residència real al municipi a través de l’ICR, que disposa d’un formulari de sol·licitud específic. De la forma en què el consistori tramita l’ICR, creiem necessari destacar alguns aspectes que considerem que tenen una afectació directa en les garanties dels drets de les persones interessades:  El termini de resolució de l’ICR.  El lloc de presentació de la sol·licitud de l’ICR.  El procediment de comprovació.  El sentit del silenci administratiu. Pel que fa al termini de resolució de l’ICR, segons s’informa la ciutadania, el termini màxim per resoldre la petició és de tres mesos, que començaran a comptar des del dia següent a la sol·licitud de l’informe. Ara bé, de la informació que el consistori ha traslladat a la Sindicatura, aquests terminis no s’estan garantint. Aquesta situació també es desprèn de queixes recents que ha rebut aquesta institució, segons les quals diverses sol·licituds d’ICR efectuades al novembre de 2023 encara resten pendents de resposta. Així doncs, podem dir que gairebé s’està duplicant el termini fixat pel mateix Ajuntament per a l’emissió de l’ICR. Una vegada obtingut l’ICR, tindrà una vigència de tres mesos. Dins d’aquest termini caldrà que la persona interessada presenti la sol·licitud d’empadronament, el que haurà de fer en qualsevol de les OAC, amb cita prèvia, tenint en compte que 9 actualment es tarda entre dues i tres setmanes a obtenir una cita. En aquest punt, tal com ha expressat aquesta Sindicatura en diverses ocasions, convé recordar que la ciutadania pot dirigir-se a qualsevol OAC per registrar documentació adreçada a l’Ajuntament sense cita prèvia. Aquesta possibilitat, però, no queda reflectida en la informació que es facilita a l’Oficina Virtual de Tràmits municipals, en relació amb la tramitació de l’empadronament SDF. A partir del moment de la presentació de l’ICR i la sol·licitud formal d’empadronament, l’Ajuntament disposarà d’un termini de tres mesos més per inscriure la persona en el registre del padró, tal com disposen les instruccions tècniques. Això suposa que el circuït dissenyat per l’Ajuntament per empadronar persones sense domicili fix dilata clarament els terminis previstos a la normativa específica que regeix el procediment d’inscripció padronal. Recordem que la instrucció tècnica fixa tres mesos per tal que els ajuntaments puguin dur a terme el tràmit padronal i notificar la resolució d’inscripció en el padró. Per tant, tres mesos és el termini màxim per resoldre el procediment, amb indiferència de la casuística en la qual s’empadroni la persona. Quant al lloc de presentació de la sol·licitud de l’ICR, segons l’informe dirigit a la Sindicatura, l’ICR es pot sol·licitar en qualsevol OAC i en l’OPSE. No obstant això, aquesta informació no apareix de manera clara i senzilla a l’Oficina Virtual de Tràmits municipal, on cal clicar en cadascuna de les dues opcions que apareixen en un desplegable per poder visualitzar els diferents punts de presentació de la sol·licitud. 10 11 Així mateix, és important assenyalar que, durant els mesos d’agost i setembre, la Sindicatura va poder comprovar com l’OPSE no recollia les peticions d’ICR quan les persones en situació de sensellarisme no concretaven una adreça. En aquests casos, es derivava la persona sol·licitant a demanar una cita amb el Servei d’Inserció Social (SIS) o amb el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), segons fos el cas. En aquest punt, creiem necessari recordar que la restricció de les opcions de presentació d’escrits i sol·licituds per part de la ciutadania contingudes a l’art. 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP), debilitaria les garanties dels drets de la ciutadania. Això no obstant, ens consta que en aquests moments s’estan admetent les sol·licituds d’ICR de persones sense llar tant a les OAC com a l’OPSE. En relació amb el procés de comprovació, l’Ajuntament diferencia entre la comprovació que es fa en una situació d’infrahabitatge i la que es duu a terme en situacions de sensellarisme. En el primer cas, la comprovació l’efectua el personal de la Direcció de Serveis d’Inspecció que, abans de fer la visita, fa trucades de comprovació per verificar les dades de contacte. En el segon cas, la comprovació es realitza pels Serveis d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic (SASSEP). Tot i això, l’informe municipal no concreta els protocols que s’utilitzen en diferents casos. 12 Concretament, pel que fa a les persones en situació de carrer, caldrà tenir present que, tot i que poden pernoctar en un espai públic més o menys determinat, ateses les circumstàncies, i a l’efecte de localització, és possible que durant el dia es desplacin a llocs diferents a fi d’atendre les seves necessitats bàsiques, com ara l’alimentació o la higiene. A més, segons informa el consistori, una vegada localitzades les persones interessades, el SASSEP les vincularà als serveis socials corresponents. En aquest punt no podem passar per alt que, segons informa l’Ajuntament, durant l’any 2023, el termini mitjà d’obtenció de cita prèvia al SAIER era de 50 dies naturals, i el del SIS era de 45 dies naturals. Per tant, hem d’entendre que, tot i que el SASSEP hagi constatat la situació de carrer, ho derivarà al servei municipal corresponent, que és el que té la potestat d’emetre l’ICR. És indubtable que aquest circuït dilata encara més els terminis per poder accedir a la inscripció padronal. Volem manifestar que moltes de les queixes que s’han anat dirigint a la Sindicatura feien referència a la manca d’actuació municipal comprovadora de la situació d’infrahabitatge o de sensellarisme de les persones sol·licitants de l’ICR, així com a la denegació, gairebé sistemàtica, de l’ICR a pesar d’incloure un número de telèfon de contacte en les sol·licituds. En alguns casos, aquest número de contacte corresponia a les entitats socials que atenien les persones sol·licitants. Aquestes entitats manifestaven a la Sindicatura haver rebut un SMS comunicant la impossibilitat de comprovació de la residència i informant sobre el tancament de l’expedient, sense que en el telèfon inclòs en la sol·licitud constés cap registre de trucada. Un altre aspecte a tenir en compte és el fet que un gruix important d’aquestes sol·licituds corresponen a persones nouvingudes. En aquests casos no podem obviar la barrera idiomàtica que suposa completar aquest tràmit. Davant d’això, l’Ajuntament manifesta tenir prevista aquesta dificultat en les comprovacions telefòniques del circuit, i assegura que en cap cas es tanca l’expedient, sinó que es tracta el cas de manera personalitzada. Ara bé, tampoc no concreta en què consisteix aquest tractament específic. Des de la Sindicatura, atesa la informació facilitada per les entitats socials i per persones afectades pel que fa a les comprovacions de residència, creiem del tot necessari l’aplicació de protocols de comprovació de residència clars i dotats de les garanties necessàries per assegurar que es respecten els drets de les persones en situació de vulnerabilitat. Una altra qüestió a destacar és el sentit del silenci administratiu en la tramitació de l’ICR. En aquesta qüestió també hi ha contradiccions entre la informació que l’Ajuntament ha dirigit a la Sindicatura i la que consta en l’Oficina Virtual de Tràmits. Segons assenyala el consistori, en l’emissió d’un informe sobre una situació de fet, com és l’ICR, no es pot entendre produït el silenci administratiu. Tot i això, segons la 13 informació que consta al web, en cas de no rebre una resposta dins dels tres mesos posteriors a la sol·licitud, es considerarà desestimada per silenci administratiu. Tal com assenyala la jurisprudència del Tribunal Suprem (Sentència 1049/2023, de 19 de juliol de 2023), en un informe sobre una situació de fet, com podria ser l’ICR, no pot operar el silenci administratiu. D’altra manera, equivaldria a admetre que l’Administració, amb la seva inactivitat, pot forçar al o a la particular a iniciar un recurs contenciós administratiu amb l’única finalitat de destruir una presumpció legal sobre una situació de fet. És a dir, es tractaria d’un procés judicial en el qual no es discutiria sobre drets o deures, sinó únicament sobre la determinació d’un fet. A això hem d’afegir la manera que utilitza el consistori per comunicar el resultat negatiu de la comprovació de la residència a les persones sol·licitants de l’ICR. Aquesta comunicació es fa a través d’un SMS al mòbil indicat en el full de sol·licitud. Sens dubte, aquesta fórmula no ofereix cap garantia jurídica a la persona interessada en la mesura que, com a tràmit extern a un procediment administratiu, no està associat a una notificació a la qual la persona interessada pugui oposar-se a través de la presentació de recursos administratius. En aquest apartat podem concloure que, ara per ara, el procediment previst per a l’obtenció de l’ICR està mancat de les garanties jurídiques dissenyades en el nostre ordenament jurídic per oferir la protecció dels drets de les persones en situació de vulnerabilitat. Alhora, obstrueix l’exercici del dret i l’obligació de les persones interessades a sol·licitar la seva inscripció en el padró. Convé recordar que la protecció d’aquest col·lectiu és un deure bàsic dels poders públics, imposat per l’Estat social i de dret proclamat per la Constitució espanyola. 8. A títol de conclusió - Qualsevol persona que visqui a Barcelona ha de poder presentar una sol·licitud d’inscripció al padró, amb independència de les circumstàncies d’habitatge en les quals es trobi. - L’Ajuntament de Barcelona inicialment no admet aquest tipus de sol·licitud en el cas de persones en situació de sensellarisme o d’habitatge insegur. En aquests casos, es deriva les persones interessades a la tramitació de l’ICR, com a requisit previ abans d’iniciar el tràmit d’empadronament en la modalitat de SDF. - Les instruccions tècniques no imposen el requisit de l’ICR com a document que cal tenir abans de la sol·licitud d’empadronament SDF. - L’ICR s’ha de considerar un acte de tràmit qualificat dins del procediment de tramitació de l’empadronament SDF, a fi de comprovar la residència efectiva de 14 la persona sol·licitant. I aquest tràmit de comprovació s’ha de dotar d’un protocol clar que garanteixi els drets de les persones interessades. - El procediment de tramitació de l’ICR té diferents aspectes que podrien afectar les garanties dels drets de les persones interessades en el tràmit: el termini de resolució, el lloc de presentació de la sol·licitud, el procediment de comprovació i les dificultats d’oposar-s’hi formalment en cas de denegació, atesa la naturalesa jurídica del tràmit. DECISIÓ D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta municipal de Barcelona i el reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Considerats els fets i les normes aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació de l’Àrea de Drets Socials, Educació, Cultura i Cicles de Vida i de la Secretaria General no s’ajusta a dret pel que fa a la tramitació de l’empadronament sense domicili fix, ja que es condiciona a la tramitació prèvia de l’Informe de Coneixement de Residència, i aquest s’efectua sense respectar la garantia dels drets de les persones interessades. Per tot el que s’ha exposat, aquesta Sindicatura emet la decisió següent: Recomanar a l’Àrea de Drets Socials, Educació, Cultura i Cicles de Vida i a la Secretaria General: - Que, en el catàleg de tràmits de la seu electrònica i en la carta de serveis d’atenció ciutadana, s’incorpori el tràmit de sol·licitud d’empadronament de persones en situació d’infrahabitatge, habitatge insegur o manca de sostre. - Que en la descripció del tràmit de sol·licitud d’empadronament de persones en situació d’infrahabitatge, habitatge insegur o manca de sostre s’identifiquin els punts on es pot formalitzar la sol·licitud i, en el cas de la presentació per via presencial, s’informi que aquesta es pot registrar sense necessitat de cita prèvia.  Que l’òrgan instructor requereixi la sol·licitud de l’ICR a l’Institut Municipal de Serveis Socials, en el marc de la tramitació de la sol·licitud d’empadronament.  Que s’estudiï l’establiment d’un protocol per a la gestió de les comprovacions de residència amb plenes garanties jurídiques per a les persones que demanen l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix. 15 Recordar a l’Àrea de Drets Socials, Educació, Cultura i Cicles de Vida i a la Secretaria General: - Que el termini per a la resolució de les sol·licituds d’inscripció padronal és de tres mesos i que el silenci administratiu és positiu. Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona interessada del seu contingut. 16