RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES  
 
QUEIXA RELATIVA AL DRET A L’HABITATGE (HABITATGE PÚBLIC) 
 
 
 
 
ANTECEDENTS  
 
Descripció dels fets objecte de la queixa  
 
En data 9 de gener de 2024, la ciutadana va presentar una queixa en aquesta 
Sindicatura en què exposava la seva disconformitat per la manca d’inclusió en la Mesa 
d’emergència social per la pèrdua d’habitatge arran del desnonament que va patir del 
seu habitatge habitual.  
 
L’any 2017 es va iniciar un procediment per una demanda de desnonament per 
impagament de dues mensualitats que es va estimar. Durant aquest procés, va rebre 
assessorament i ajuda dels Serveis Socials de Raval Sud i li van ratificar que s’havia 
sol·licitat la seva inclusió a la Mesa d’emergència sense tenir confirmació.  
 
Atès que no disposava d’alternativa habitacional, Serveis Socials va traslladar el nucli 
familiar a una pensió, on continua a data d’avui amb les seves dues filles de 13 i 
18 anys. Recentment, des del Centre de Serveis Socials li han dit que no consta cap 
expedient a l’Oficina de l’Habitatge de Ciutat Vella i que no té dret a un habitatge 
d’emergència. 
 
Actuacions fetes  
 
Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va 
estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els 
principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la 
ciutat. 
 
Després d’examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la 
persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se a l’Institut Municipal de 
Serveis Socials de Barcelona per tal de conèixer les intervencions realitzades en 
relació amb la queixa presentada.  
 
El dia 25 de gener de 2024 es va sol·licitar a aquest organisme la informació 
necessària per a l’estudi de la queixa.  
 
 
 
Resposta dels òrgans afectats 
 
 
El dia 4 de març de 2024 aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada.  
 
 
CONSIDERACIONS 
 
1. Actuació dels Serveis Socials  
  
L’any 2015 la ciutadana havia llogat un habitatge, i el mes de desembre del 2015 
l’Oficina de l’Habitatge de Ciutat Vella va tenir coneixement que la propietat havia 
entregat un certificat de rebuts impagats corresponents al mes d’octubre i de 
novembre del 2015. El mateix dia, la treballadora social referent va emetre un informe 
que va enviar a l’Oficina de l’Habitatge exposant que la ciutadana tenia dos mesos 
d’impagament perquè un inquilí seu havia marxat del domicili.  
 
Al gener del 2016, l’Oficina de l’Habitatge va tenir coneixement d’una data de 
llançament, que no va acabar produint-se perquè s’havia concedit a la ciutadana un 
ajut per al lloguer, mitjançant el qual cobraria un total de 1.800 euros. L’Oficina va 
mediar amb la propietat i al febrer de 2016 la ciutadana ja havia liquidat el deute i tenia 
els pagaments del lloguer al dia.  
  
El 31 d’octubre de 2016, el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona 
(CUESB) va rebre diligències que citaven la senyora en relació amb un nou procés 
judicial de desnonament. Però no es va aconseguir localitzar-la fins el dia 16 de gener 
de 2017. Prèviament s’havia derivat la ciutadana al Servei d’Inserció Laboral des d’on, 
en data 7 de febrer de 2017, es va iniciar un pla de treball que contemplava la seva 
alfabetització i la participació en un grup de neolectura, ateses les dificultats 
idiomàtiques i de comprensió. 
 
En data 21 de setembre de 2017, la ciutadana va informar l’Oficina de l’Habitatge de 
Ciutat Vella que li havia arribat una nova notificació de llançament per al 28 d’octubre 
de 2017 perquè havia deixat de pagar el lloguer durant 2 mesos. El Servei 
d’Intervenció i mediació de situacions de Pèrdua d’Habitatge i Ocupacions (SIPHO) de 
l’Oficina informa que la senyora havia deixat de pagar per voluntat pròpia perquè el 
propietari es negava a fer unes reparacions en relació amb diverses humitats. Per 
aquesta raó, la ciutadania no compleix els requisits per formar part de la Mesa 
d’emergència.  
 
En data 7 de març de 2018 finalment se la va desnonar amb les seves filles i se les va 
allotjar a través de Serveis Socials en un habitatge d’una entitat fins a la fi del 
programa i la seva estança. Posteriorment, el 22 de juny de 2020 es va allotjar tota la 
unitat familiar en pensió subvencionada per l’Ajuntament de Barcelona fins a 
l’actualitat.  
 
2 
 
 
La ciutadana rep atenció des de l’any 2007 per part de Serveis Socials atesa la 
complicada situació personal i familiar, i se l’ha assistit per desnonaments anteriors a 
aquest últim, proporcionant-li també altres allotjaments assistencials (pisos i 
habitacions).   
 
 
2. Competència de la Sindicatura de Greuges de Barcelona 
 
La normativa reguladora de la institució, aprovada per la Comissió de Govern en 
sessió del dia 19 de gener de 2005, estableix que:  
 
No es podran presentar queixes quan hagi transcorregut el termini d’un any des que la 
persona afectada hagi tingut coneixement de la conducta o s’hagin produït els fets 
objecte de queixa. 
 
En aquest cas, tot i que el desnonament es va produir fa 6 anys, la ciutadana va 
manifestar a la Sindicatura no saber fins recentment que havia deixat de trobar-se a la 
Mesa d’emergència.  
 
Per aquest motiu, aquesta institució ha iniciat les actuacions corresponents per 
conèixer quin havia estat el motiu pel qual no es va incloure la ciutadana a la Mesa 
d’emergència social per pèrdua d’habitatge.  
 
3. Valoració de l’actuació municipal 
 
Després de conèixer la intervenció de Serveis Socials i la coordinació que aquests han 
tingut amb l’Oficina d’habitatge, la Sindicatura de Greuges ha constatat que la situació 
que va motivar el procediment de desnonament no està reconeguda com a 
emergència social, segons l’article 3 del Reglament revisat per a l’adjudicació 
d’habitatges per emergència social per pèrdua d’habitatge, que indica el següent: 
 
S’entén per emergència social per pèrdua d’habitatge trobar-se en una situació de 
vulnerabilitat extraordinària i excepcional, sobrevinguda i no imputable, que provoca 
que la unitat de convivència es trobi en situació de pèrdua imminent del seu habitatge 
habitual o que l’hagi perdut en els darrers 2 mesos a la ciutat de Barcelona. 
 
En aquest cas, la ciutadana va decidir no pagar el lloguer perquè la propietat es 
negava a reparar unes humitats i, per tant, la situació ocorreguda li és imputable. 
 
Així mateix, la informació que ha traslladat l’Ajuntament a la Sindicatura ha posat de 
manifest que els Serveis Socials han dut a terme un treball intens per atendre les 
situacions de necessitat d’atenció especial en què s’ha trobat la família des de fa 
diversos anys, tal com exigeix l’article 7 de la Llei 12/2007 de Serveis Socials. Atès 
que la ciutadana segueix requerint una atenció especial, caldrà que els Serveis Socials 
segueixin proporcionant-li suport. 
3 
 
 
DECISIÓ 
 
D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta municipal de Barcelona i el 
reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té 
com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Considerats els fets i les normes 
aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació municipal pel que fa a la 
tramitació de la sol·licitud de la Mesa d’emergència social per la pèrdua 
d’habitatge ha estat ajustada a dret.  
 
Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte 
al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona 
interessada del seu contingut.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4