Ajuntament
,
Area de Salut Pública
I
,
I
r
,
�II
-'I'
r
I'
-_
 
-
I
I
1-
-
l1e.'N'IÒY\ �
1�:1 \0'+oW,J,A.t :
AjUntament1:e Barce, llîJIïï'iii I U 9
,
.
Area de Sanitat. Salut Pública i Medi Ambient
Memòria
d�ctivitats
1989
Informes Tècnics
 
I
!
,
¡
,
,
,
;
!
:
.
!
,
I'
I'
Edita: f'juntament de Barcelona
Area de Salut Pública
Dipòsit Legal: 39.038
 
 
Presentació
Voldria aprofitar l'avinentesa de presentar la memòria 1989 de l'Area de Salut Pública per
a recordar alguns elements que han inspirat la nostra feina en aquest sector d'activitat munici­
pal.
La reducció de les desigualtats a la ciutat
L'existència de desigualtats manifestes entre diferents sectors d'una mateixa població és
una de les característiques més constants en el món urbà. Així, si a les ciutats es produeix la
concentració dels sectors de població més benestants, i amb més bon estat de salut, hi trobem
alhora els nuclis de població que apleguen més problemes socials i sanitàris.
També a Barcelona hem identificat, l'existència de diferencials importants en l'estat de sa­
lut de la població. La concentració d'algunes problemàtiques com la Mortalitat Perinatal, la Tu­
berculosi, la SIDA o la Drogaadicció al Districte de Ciutat Vella és el resultat d'un conjunt de
factors molt més complex, els quals determinen una distribució específica de la població en els
barris de la ciutat.
El fenomen, d'altra banda extraòrdinàriament complex, és un bon exemple de la polftíca
necessàriament intersectorial i global que és l'única que pot tenir éxit en l'abordatge d'algunes
situacions que tenen conseqüencies importants en el camp de la salut. Avui dia és una convie­
ció compartida el fet que la millora de les condicions de vida en les àrees urbanas més deterio­
rades és l'única via per a la reducció de la multitud de problemes que concentren.
La reducció dels diferencials respecte a la salut de la població de Barcelona és un objec­
tiu estratègic de l'Area de Salut Pública. Amb aixó vull expressar que és un objectiu que es re­
flectirà en tots els altres, és a dir, que enfront de qualsevol problema, la primera cosa que ens
proposem, és de reduir les desigualtats, d'anivellar per dalt tota la població de la ciutat. Per
tant, en aquells sectors amb més concentració de problemes, l'Area de Sanitat hi aboca uns es­
forços extraordinaris per combatre les situacions complexes que presenten i reduir les situa­
cions conflictives.
Reduir la incidencia de malalties, discapacitats i morts prematures
evitables
El coneixement científic i la disponibilitat de recursos preventius terapèutics i de rahabilita­
ció ens permeten d'afirmar que en determinades patologies la morbiditat i la mortalitat conse­
güent de la població són avui potencialment evitables. Es evident que, sempre donarem
prioritat als problemes de freqüencia elevada, en els quals les mesures adoptades, preventives
o de tractament, han estat eficaces.
 
La mortalitat perinatal, indicador clàssic de l'estat de salut i de la qualitat sanitària assiten­
cial, continua essent un dels camps prioritaris d'actuació. Esmentem l'existència a Barcelona
d'una actuació - pionera al nostre país però molt estesa des de fa anys en altres contrades -,
que és la Comissió d'Enquesta Confidencial, creada per l'alcalde per analitzar aquest problema.
Les causes externes són unes de les primeres causes d'anys potencials de vida perduts,
atès que incideixen en un sector de població jove i, per tant, produeixen defuncions prematures.
Tant en el cas dels accidents de trànsit com en els laborals estem treballant conjuntament amb
els diferents sectors implicats; el cas dels accidents de trànsit és un dels exemples de col.labo­
ració entre diverses àrees municipals i alhora un esborrany de col.laboració amb la societat civil.
La Sida és un dels casos en els quals l'única mesure eficaç de que disposem per a detu­
rar el creixement de la seva incidència, és la lluita per la incorporació d'hàbits individuals que
n'eviten la difusió. Tenint en compte les poblacions amb més risc, aquest és un altre cas en què
l'estreta col.laboració entre les associacions ciutadanes implicades en el problema és fonamen­
tal i àdhuc imprescindible.
També hem d'esmentar aquell conjunt de patologies per a les quals existeixen mesures
preventives eficaces. En el cas de les malalties vacunables l'Ajuntament de Barcelona ha tingut
tradicionalment un paper destacat i ha garantit una bona cobertura de la vacunació a la ciutat.
Finalment, hem adoptat també un paper especialment actiu en la reducció de les patolo­
gies en les quals existeixen mesures de prevenció secundària (detecció precoç i tractament) efi­
caces, com el càncer de mama.
Contribuir a la reducció de la prevalença de factors de risc individuals
Les formes de vida contribueixen a l'estat de salut de la població i a la manera en que
emmalalteix i mor. Molt especialment s'hi reflecteix la contribució d'alguns hàbits insans a la
morbi-mortalitat de la població. Destaca pel seu impacte la relaciÓ entre el consum de tabac i
un conjunt de patologies responsables d'una fracció important de mortalitat, sobretot el càncer
bronco-pulmonar i la malaltia pulmonar obstructiva crònica .. En aquesta línia desenvolupem un
conjunt d'activitats orientades a diferents col.lectius, com els programes de suport a la cessa­
ció tabàquica en l'Atenció Primària. Mereix esmentar-se la iniciativa "Olimpiades sense fum",
promoguda des de I'IMS, que es durà a terme amb la col.laboració de l'OMS, del Ministeri de
Sanitat i de la Generalitat, segons el conveni signat recentment.
L'alcohol també ha estat implicat en la fisiopatogènia de diverses patoloçies, i el consum
de drogues il.legals porta associat també un conjunt de problemàtiques mèdiques, sanitàries i
socials que han adquirit un especial relleu en els últims temps.
Es clar que tot aquest conjunt d'hàbits, individuals però influ'�s per un ampli ventall de fac­
tors socio-culturals, ha de ser abordat d'una manera responsable, .no culpabilitzadora però sí de­
cidida. La intervenció activa ha d'incloure aspectes que abastin la difusió d'informació de
manera assumible i comprensible; l'establiment d'un marc que afavoreixi l'adopció d'hàbits salu­
dables i, conseqüentment, l'abandó dels insans; que reforcin la imatge positiva dels primers;
•
que incorporin els hàbits saludables en els actes de les institucions públiques i de tots aquells
grups de població que tenen el caràcter d'exemplars.
Millorar les condicions mediambientals
La importància que hom dóna a l'ambient, fisic i social, en les seves noves tendències de
la salut pública, obliga a contextualitzar les polítiques locals i nacionals corresponents en un
marc més ampli del tradicionalment referit als aspectes estrictament sanitaris.
En aquesta línia s'emmarca el projecte Ciutats Saludables de l'OMS, que va néixer l'any
1986 a onze ciutats, entre elles Barcelona, les quals es varen comprometre amb els principis i
objectius de l'Estratègia de Salut per a Tothom.
Les polítiques esmentades, per tant, han de trascendir l'àmbit dels serveis assistencials i
han d'incloure aspectes tan diversos com el transport, l'alimentació, l'ensenyament o l'habitat­
ge, entre d'altres. En aquest context, el medi té un paper fonamental a l'hora de definir la quali­
tat de vida i, en conseqüència, ta salut dels ciutadans.
Assolir una ciutat amb un alt nivell de confort ambiental és, doncs, l'objectiu bàsic pel que
fa al medi. Objectiu que es tradueix immediatament en la necessitat, per una banda, de millorar
el coneixement de la realitat i, per l'altra, d'incrementar l'eficàcia en la gestió dels programes de
millora ambiental, apropant-la al ciutadà i definint àmbits apropiats d'intervenció.
Un dels exemples més notables de la millora del coneixement de la realitat urbana ha es­
tat l'acabament del mapa sònic de la ciutat. Aquest estudi ens permet de valorar de manera
quantificada la situació dels problemes del soroll a Barcelona, amb un coneixement més exacte
de la situació a les diferents zones.
Resumint, aprofito l'avinentesa de presentar aquesta memòria per a deixar constància,
un cop més, de l'esforç i la contribució que des de l'Ajuntament hem d'aportar a la salut dels
nostres conciutadans. Amb un esperit obert a l'intercanvi d'idees i a la crítica degudament enfo­
cada i sobre infonnació contrastada, hem de proposar-nos un avenç continu en el camp de la
salut, que avui ja no pot ser patrimoni d'uns sectors professionals; és un objectiu i una respon­
sabilitat de tots els ciutadans.
Dr. Joan Clos i Matheu
Regidor de l'Area de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona
 
Index
1. INSTITUT MUNICIPAL DE lA SALUT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
1.1 INTRODUCCIO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. ..... 7
1.2. PROGRAMA DE VIGILANCIA EPIDEMIOLOGICA . 10
1.3. PROGRAMA D'ESTADISTIQUES VITALS . 12
1.4. PROGRAMA DE SALUT MATERNO INFANTIL . 12
1.5. PROGRAMA D'INFORMACIO SANITARIA .13
1.6. PROGRAMA D'INFORMACIO SOBRE DROGODEPENDENCIES .14
1.7. PROGRAMA D'INFORMACIO HOSPITALARIA . . . . . . . . . . .15
1.8. PROGRAMA D'INFORMACIO SOBRE URGENCIES HOSPITALARIES .. 16
1.9. PROGRAMA DE PROMOCIO DE LA SALUT INFANTIL . . . . . . . . . . . 16
Suport sanitari a parvularis i llars d'infants . .16
Pla de vacunació continuada . .18
Salut escolar . . . . . . . . .20
2. lABORATORI MUNICIPAL .... . 23
2.1. INTRODUCCIO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
2.2. ORIGEN DE LES MOSTRES REBUDES PER ANALISI . . . . .. .26
2.3. DESTI DE LES MOSTRES REBUDES AL LABORATORI MUNICIPAL .27
2.4. ALIMENTS ANALITZATS . . . . . . .29
2.5. ACTIVITATS ANALITIQUES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30
3. UNITAT OPERATIVA D'HIGIENE DELS ALIMENTS I ZOONOSIS .33
3.1. INTRODUCCIO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35
Programes d'inspecció i control d'aliments 35
Programes de zoonosis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Programes de desratització i higienització d'espais d'ús públic .. 35
3.2. PROGRAMA DE CONTROL SANITARI DE L'ESCORXADOR DE
MERCABARNA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36
3.3. PROGRAMA D'INSPECCIO SANITARIA DE MERCATS CENTRALS .38
3.4. PROGRAMA D'INSPECCIO SANITARIA D'INDUSTRIES ALIMENTARIES .39
3.5. PROGRAMA D'INSPECCIO SANITARIA EN MERCATS ZONALS I
ESTABLIMENTS 40
3.6. PROGRAMA D'INVESTIGACIO DE LA QUALITAT SANITARIA DELS
ALIMENTS .41
3.7. PROGRAMA DE ZOONOSIS .42
3.8. PROGRAMES DE DESRATITZACIO I HIGIENITZACIO D'ESPAIS
D'US PUBLIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43
4. UNITAT OPERATIVA DE GESTIO AMBIENTAL. 45
4.1 INTRODUCCIO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .47
Pla de Millora de la Qualitat del Medi Atmosfèric de Barcelona .47
 
Pla d'Actuacions per a Situacions Excepcionals d'Alta
Contaminació Atmosferica (PASEACA) 47
Sistema de vigilància de la contaminació atmosfèrica a Barcelona. 48
Programa municipal de lluita contra el soroll. . . . . . . . . .. . 48
4.2. PROGRAMA DE VIGILANCIA DE LA CONTAMINACIO ATMOSFERICA .52
4.3. PROGRAMA DE VIGILANCIA DEL MEDI HIDRIC . . . . . . . . . .. .53
4.4. PROGRAMA DE VIGILANCIA DE LES RADIACIONS IONITZANTS. .54
4.5. PROGRAMA DE CONTROL I REGULACIO DEL SOROLL . . 54
4.6. PROGRAMA DE CONTROL D'EMISSIONS DE VEHICLES ........55
4.7. PROGRAMA DE CONTROL D'EMISSIONS DE CALDERES 56
4.8. PROGRAMA DE CONTROL D'EMISSIONS EN ACTIVITATS INDUSTRIALS 57
4.9. INFORMACIO DE LLICENCIES .57
5. SECRETARIA TECNICA . . . . .59
5.1. DIRECCIO DE LA SECRETARIA TECNICA . . .61
Programa de Docència i Recerca . . . .61
Gestió de les publicacions i de la biblioteca . .62
5.2. INSTITUT D'ECOLOGIA URBANA . . . . . . . . . . . .65
Programa "Els nens i la seva ciutat" als districtes .66
5.3. CENTRE DE SALUT LABORAL . .68
Activitats d'educacIó sanitària . .68
Activitats d'investigació i de difusió .69
5.4. PROGRAMA HEALTHY CITIES . .70
Contactes i reunions internacionals. S'ha participat en les següents: 70
Suport a la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables: 70
Accions per a posar la salut a l'agenda de les àrees municipals
i dels districtes: . 70
Accions conjuntes amb associacions ciutadanes i altres
administracions: . . . : . . . . . . . . . . .
... . . . . . 71
Facilitació dels contactes internacionals als serveis de I'Area
de Salut Pública: . 71
Publicacions: .72
6. NEGOCIAT DE SANITAT .73
7. PLA MUNICIPAL D'ACCIO SOBRE DROGODEPENDENCIES . .77
7.1. 1989. CONSOLIDACIO DEL PLA D'ACCIO SOBRE LES DROGODEPEN-
DENCIES. CONCRECIO OPERATIVA DE LES SEVES DIRECTRIUS 79
7.2. PREVENCIO .80
Més atenció als grups de risc. Augment de la participació social .. 80
Actuacions . . . 80
Prevenció en I'ambit escolar ... 81
..
Prevenció en I'ambit territorial .. .81
Participacio social .82
7.3. ASSISTENCIA I REINSERCIO .82
..
Actuacions .83
.....
7.4. DISSUASIO - REPRESSIO .83
 
Suport a la prevenció . .83
Actuacions . . . . . . . . . . . . .83
7.5. INFORMACIO, DOCUMENTACIO IINVESTIGACIO .84
Seguiment científic del problema . .84
Actuacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . .84
7.6.1991. MES CONTECTE AMB ELS GRUPS DE RISC .86
 
1.1NSTITUT MUNICIPAL DE lA
SALUT
 
1.1 INTRODUCCIO
A l'anterior Memòria es reflexaba l'esforç desenvolupat durant 1988 per tal d'intensificar la
relació i coLlaboració de I'IMS amb els coLlectius professionals i institucionals en les tasques de
monitorització de l'estat de salut, així com en les activitats d'intervenció per a la promoció de la
salut comunitària i prevenció de la malaltia. La bona acollida d'algunes de les accions indicades
amb aquest fi durant 1988 foren que aquelles tinguesin continuitat en e11989. Així el FULLSALUT
i les SESSIONS DE L'INSTITUT han seguit cobrint un paper de comunicació i col.laboració entre
riMS i diversos grups de professionals.
Les necessitats d'informació permanent sobre dos problemes recents i de gran actualitat
han fet tanmateix apareixer dos opuscles d'informació estadística trimestrals que informen pun­
tualment de l'evolució de la SIDA i la drogadicció a la ciutat.
SIDA a Barcelona. Vigilància Epidemiològica.
Evolució Indicadors SlOB (Sistema d'Informació sobre Drogodepen
dències a Barcelona).
Durant tot 1989 la Comisió d'Enquesta Confidencial de Mortalitat Perinatal ha realitzat
l'anàlisi de totes les defuncions perinatals de la ciutat. L'informe de la Comissió serà presentat
durant 1990, però convé destacar com a fet rellevant la gran coLlaboració obtinguda de tots aquells
metges que amb aquest motiu han contribuit a facilitartota la informació requerida per la Comissió.
El nivell de resposta ha estat més alt del previst i constitueix l'exemple més estimulador de la
imprescindible coLlaboració entre tots els que, d'una manera, o d'una altre treballem per la salut.
Algunes de les activitats específiques detallades més endevant en programes que mereixen
destacar-se durant 1989 són:
L'establiment del Sistema d'Informació sobre Drogodependències qui­
na informació es recull en el butlletí trimestral ja esmentat.
Les bases per a l'ampliació del Registre d'Altes Hospitalàries de la
ciutat mitjançant la signatura d'un Conveni amb la Generalitat de
coLlaboració en aquest camp.
L'inici del funcionament pilot d'un sistema de recollida d'informaèió
d'urgències hospitalàries per a monitoritzar alguns problemes de salut.
També mereixen destacar-se les activitats d'educació sanitària i promoció de la salut
relacionades amb l'estil de vida, com els que fan referència al foment del no fumar, sigui facilitant
l'abandó del tabac pels adults fumadors, sigui facilitant el no començar a fumar pels adolescents.
Però altrament durant aquest any s'ha reforçat el paper del Servei de Promoció de la Salut com a
facilitador i catalitzador d'iniciatives de promoció de la salut a la ciutat, en els serveis sanitaris, a
l'escola i directament amb la societat civil i la comunitat, a més de les seves tradicionals actuacions
en el terreny de les vacunacions i la salut a l'escola.
Entre els projectes innovadors realitzats destaca el projecte pilot de prevenció de l'abús de
substàncies a l' escola (projecte PASE), destinat a reduir l'ús de substàncies capaces de crear
dependència entre els escolars, i que està desenvolupant-se durant el curs 1989-90 de manera
7
pilot en 25 escoles de la ciutat. Aquest programa ha rebut una ajuda a la recerca del "Fondo de
Investigaciones Sanitarias de la Seguridad Social" i s'emmarca en el desenvolupament de les
recomanacions formulades per la Comisió Tècnica Assesora de Prevenció del Pla Municipal
d'Acció sobre Drogodependències. Els resultats han de permetre una avaluació rigorosa de
l'efectivitat real d'intervencions educatives de prevenció realitzables en l'escola de cara a la seva
futura generalització.
Altres projectes destacats durant l'any s'han desenvolupat en els terrenys de l'alimentació
i nutrició, els grups i organitzacions d'ajuda mútua en el camp de la salut, l'estudi dels eml;>arassos
entre adoslencents i la preparació del projecte Jocs Olímpics Sense Fum.
Finalment mereix destacar-se I'afiançament de I'IMS, com a centre de recerca reputat, el
que pot valorar-se per a l'obtenció de suport per 6 projectes de recerca, amb un total de
13.120.000'- pessetes, d'organismes nacionals. AI que cal afegir l'obtenció d'un ajut del British
Council i la direcció d'una Acció concertada de la CEE.
8
Taula 1.1.Quadre comparatiu de l'activitat d'alguns dels programes
,
(1986-89)
1986 1987 1988 1989
PLA DE VACUNACIO CONTINUADA
Vacunació antipoliomielftica 38.538 · 34.639 . . . . .. 27.431
.' . . . . . . . . 29.452
Vacunació DTP 24.582 '. . . . . . . 21.187 · 17.797 19.657
Vacunació DT 11.180 · 10.387 · . . . . . . . 8.930 . . . . . . . . . 8.940
Revacunacions antitetàniques 6.066 · 8.217 · 76.267 . . . . . . . . 10.012
Vacunació triple vlrica : . . . . 9.689 · 7.344 · 9.725 . . . . . . . . 25.382
Vacunació antirubèola simple 10.131 · 10.457 · 6.082 608
SALUT ESCOLAR (1)
1er EGB . . . . . . . . . .. 10.813 · 11.559 · . . . . .. 11.519 10.915
5è EGB 12.915 · 14.238 · . . . . .. 15.006 14.187
8è EGB . . . . 12.452 · 13.807 · 15.520 15.428
Total alumnes revisats . . .. 37.844 · 39.604 · 42.045 40.530
Districtes Mpals.controlats . . . . Tots · Tots · Tots Tots
Vacunació rubèola/triple vlrica . 9.314 · 10.553 · 10.092 . . . . . . . . 14.413
Prova tuberculina: dosis .... 13.603 · 13.038 · 16.599 4.618
Escolars en progr. fluoració .. 25.564 · 32.092 · . . . . .. 54.830 . . . . . . . . 71.939
EPIDEMIOLOGIA I ESTADISTIQUES (2)
Declaració de malalties:
Numèrica 341.135 369.025 399.061 370.856
Individualitzada 1.728 1.776 2.118 2.030
INFORMACIO SANITARIA (3)
Altes Hospitalàries . . . . .. 16.696 17.365 17.947 68.051
Urgències Hospitalaries 4.136
Drogodependències:
-Indicador mortalitat 35 51 98 167
-Indicador urgències 874
(1) Exàmens de salut efectuats.Dades per cursos escolars.
(2) Dades provisionals gener 90
(3) Nombre de registres procesats
9
1.2.PROQRAMA DE VIGILANCIA EPIDEMIOLOGICA
Aquest programa té com a objectius la recollida i I' anàlisi de totes les Malalties de Declaració
Obligatòria (MOO), numèriques i individualitzades, amb determinació de les seves característiques
epidemiològiques i de les seves tendències temporals, complementat per la investigació i control
de les epidèmies d'etiologia infecciosa. El volum que aquestes activitats han suposat durant el
1989 queda il.lustrat a la Taula 1.
Durant I' any 1989, aquest Programa ha dedicat un esforç especial a I' anàlisi de les
tendències temporals de MOO seleccionades, amb determinació de dintells d'alerta (SIDA,
tuberculosi, meningitis, enteritis i diarrees i grip). La Taula 2 mostra el nombre de casos de MOO
numèriques declarat durant aquest any.
Així mateix, com a part d'aquest Programa, s' ha seguit millorant el Programa de Prevenció
i Control de ra Tuberculosi, reforçant la recerca activa i la declaració de casos i promovent el
cumpliment terapèutic o quimioprofilàctic, especialment en poblacions indigents i en els toxicò­
mans. Com a consequència, han millorat notablement els indicadors de cumpliment del programa,
amb unicament un 10% de casos perduts en el seguiment.
La validació de les dades del Registre de SIDA de la ciutat ha permès confirmar la bona
qualitat i cobertura del registre, identificant un 99.6% dels casos visitats en els principals hospitals
de la ciutat en el període Gener 1981 a Agost 1988.
Durant el 1989 es va posar plenament en funcionament el Sistema d'Informació Sanitària
Intergrat sobre la Grip a I' Area de Barcelona (SISIGAB), en col.laboració amb la Direcció General
de Salut Pública, l'ICS i la Universitat Central (Dept. de Microbiologia). Aquesta iniciativa va
permetre la ràpida detecció de l'inici de I' epidèmia de grip a finals de desembre del 1988 i principis
de 1989, amb identificació de la soca del virus gripal implicada.
Finalment, en el marc de les activitats de vigilància epidemiològica, s' ha iniciat el disseny
d' un Pla Bàsic de Vigilància Epidemiològica pels Jocs Olímpics de Barcelona 92.
10
Taula 1.2.Activitat de Vigilancia Epidemiològica. Any 1989.(*)
.
Total declaracions numèriques . . . .370.856
Total declaracions individualitzades .2.030
Fora de Barcelona · .437
Visites hospital aries · 2.060
Quimioprofilaxi .. · 1.657
Tuberculines · 2.614
Intoxicacions alimentàries .15
Visites derivades de les intoxicacions · .. 40
(*) dades provisionals a 30 de gener de 1990
Taula 1.3. Declaració numèrica de MOO. Any 1989. (*)
CENTRES EXTRAHOSPITALARIS ........ 1890
HOSPITALS INSALUD ............................. 105
ALTRES HOSPITALS ............................. 2024
MALALTIA N MALALTIA N
BRUCEL.lOSI 22 PALUDISME · 50
COLERA .0 PESTA O
DIFTERIA .0 POLIOMIELITIS O
DISENTERIA BACILAR 13 RABIA O
FEBREGROGA .0 TIFUS EXANTEMATIC O
FEBRE PER PAPARRES .0 ALTRES RICKETIS. · 46
FEBRE TIFOIDEA 16 TETANUS 5
HEPATITIS VIRICA . 331 TRIQUINOSI O
INFEC.MENINGOC. . 128 TBC PULMONAR 1110
lEPRA .0 AlTRESTBCs 142
CARBONCLE .2 ALT. M. T. SEXUAL · 25.97
CATARRO 2579 ALT. MENINGITIS 190
ENTERITIS I DIARR, · 62917 OFTALMIA NEONAT. · 23
ESCARLATINA .350 PNEUMONIA .5063
FEBRE REUMA.AGUDA .505 PAROTIDITIS · 1344
GRIP · 87072 RUBEOLA 606
HIDÀTIDOSI 49 SEPTIC. PUERPERAL 1
INFEC. GONOCCOC. 1586 SIFILIS 217
INF. RESP. AGUDA 190681 TRACOMA 6
lEISHMANIOSI : 54 VARICEL.LA .11956
lEPTOSPIROSI .2 XARAMPIO · 1193
TOTAL · 37085
(*) dades provisionals a 30 de gener de 1990.
11
1.3. PROGRAMA D'ESTADISTIQUES VITALS
A més a més de l' optimització permanent de la qualitat de les estadístiques vitals de
Barcelona (naixements i defuncions), s' ha portat a terme el primer anàlisi acumulat de la mortalitat
a Barcelona per dades recents (1983 -1987), dades que contribueixen a documentar l'estat de
salut dels barcelonins.
La preocupació pel que constitueix una de les principals causes de morbimortalitat a la ciutat,
les causes externes, ha portat a efectuar amb coLlaboració de I' Area de Transports i la Guardia
Urbana una anàlisi exhaustiva de la mortalitat per causes externes a Barcelona (1983-87), en base
als certificats de defunció, però també a partir de les dades dels partes de la Guàrdia Urbana.
L'explotació de les estadístiques de mortalitat ha conduit a estudiar l'impacte del tipus
d'estandarització utilitzada en l'anàlisi de la mortalitat per districtes a Barcelona i l'avaluació de
l'impacte de la modificació dels criteris d'edat per a l'estimació dels Anys Potencials de Vida
Perduts.
Pel que fa a la mortalitat perinatal, s'ha desenvolupat un sistema automàtic d'explotació de
les dades anuals de mortalitat infantil (perinatal, neonatal, postneonatal, infantil) pel conjunt de la
ciutat de Barcelona, així com per districtes, i s'ha iniciat la validació de les causes de defunció
perinatal registrades en els certificats de defunció.
1.4. PROGRAMA DE SALUT MATERNO INFANTIL
Aquest Programa té per objectiu el disseny i desenvolupament d'intervencions adreçades
vers la millora de la salut de les dones i dels infants de la ciutat.
L' any 1989 ha arribat a la seva fi la fase de recollida d'informació de l' Enquesta Confidencial
de Mortalitat Perinatal, projecte que ha tingut per objectius la identificació de tots els casos de mort
perinatal presentats a Barcelona (150), l'establiment de les causes de mort, amb codificació i
classificació, i la descripció sequencial dels esdeveniments del .procés assistencial antenatal i
neonatal precoç, amb identificació de sub-estàndars assistencials, amb finalment l'elaboració de
recomanacions a metges i adminstradors de la salut, que és previst que es difonguin en el curs de
I' any 1990.
Igualment, durant I' any 1989 s' ha tancat la fase de recollida de dades del Programa Pilot
de Detecció d' Anomalies Mamàries, que permetrà I' avaluació del desenvolupament de dos cicles
de convocatòria i cribatge de càncer de mamella en les dones de 50 a 70 anys cobertes pel PAM EM.
Es previst que els resultats es difonguin durant I' any 1990, i suposaràn una fita important i pionera
en I' establiment d' experiències en programes similars en el nostre país.
1.5. PROGRAMA D'INFORMACIO SANITARIA
El programa d'Informació Sanitària te com a objectiu integrar els diversos sistemes d'infor­
mació relacionats amb la salut a Barcelona.
Una de les activitats més importants d'aquest programa fou, com cada any, l'elaboració de
l'informe de l'estat de salut de Barcelona corresponent a l'any 1988, presentat al Consell Plenari
de l'Ajuntament el mes d'Octubre del 1989. Per a redactar aquest informe es realitzà un intercanvi
d'informació amb altres ciutats europees sobre indicadors de salut i del medi-ambient, per a posar
en contexte la realitat de Barcelona.
Aiximateix s'ha iniciat un projecte de recerca sobre indicadors d'àrees petites per tal de ser
aplicat al nostre sistema d'informació. S'ha establert una coLlaboració amb les ciutats de Liverpool
i València per a desenvolupar aquest projecte, el qual està recolzat per una beca del programa
Acciones Integràdas Hispano-Británicas 1989-90 i s'ha aconseguit financiació externa mitjançant
una beca del FISS pel període 1990-1992. Actualment s'està preparant una explotació per districtes
i barris dels següents indicadors per a estudiar les desigualtats de salut dins Barcelona: raó de
mortalitat estandarditzada pel grup d'edat de O a 64 anys, percentatge de nascuts amb baix pes,
percentatge d'incapacitats permanents, percentatge d'aturats, percentatge d'analfabets, superfície
útil de vivenda per habitant i nombre de cotxes per 100 habitants. Per a desenvolupar aquest
projecte s'han dissenyat una sèrie de programes informàtics per a explotar diverses bases de
dades (mortalitat, nascuts de baix pes) per barris a partir de la codificació de la secció censal on
viuen els subjectes. En l'actualitat s'està treballant també en l'elaboració d'un altre programa per
a explotar els fitxers per àrees bàsiques de salut a partir de les seccions censals i les illes.
Un dels punts d'interès potencial ha estat l'elaboració de la proposta per a que l'Institut
Municipal de la Salut sigui centre coLlaborador de la O.M.S. en l'àrea d'informació sanitària. Durant
aquest any s'ha seguit el procés de consultes i redacció de la proposta la qual s'ha presentat durant
el mes de Desembre per a una primera consideració.
13
Una altra activitat d'interès indubtable és l'inici d'un estudi de necessitats de la població
anciana a Barcelona, a partir de l'enquesta de salut de l'any 1986. En aquest tema cal destacar
també la participació en el grup de treball sobre "Gent Gran" del Consell Municipal de Benestar
Social. Hom va elaborar un document sobre els problemes de salut de la vellesa a Barcelona a
partir de la mateixa enquesta com aportació a n'aquest grup de treball.
1.6. PROGRAMA D'INFORMACIO SOBRE
DROGODEPENDENCIES
El Sistema d'Informació sobre Drogodependències de Barcelona (SlOB) realitza la monito­
rització de la problemàtica de la drogodependència a Barcelona en el marc del Pla Municipal
d'Acció en Drogodependències.
El primer avenç destacable en aquest programa ha estat la formalització d'una edició
trimestral actualitzant els indicadors del SlOB actualment en funcionament: nombre de nous
tractaments per droga als Centres d'Atenció i Seguiment (CAS), nombre de morts relacionades
amb la droga, i casos de SIDA drogaaddictes.
Un segon aspecte important a considerar és l'inici de la recollida activa de dades per
l'indicador d'Urgències relacionades amb la Droga als serveis d'urgències de l'Hospital del Mar,
Hospital de Sant Pau, Hospital Clínic i Hospital de la Vall d'Hebron. El procés de recollida es va
iniciar el4 de Setembre a l'Hospital Clínic, el12 de Setembre a l'Hospital de Sant Pau, el2 d'Octubre
a l'Hospital de la Vall d'Hebrón, i el 20 de Desembre a l'Hospital del Mar.
A més del manteniment i millora del sistema d'informació s'han realitzat alguns informes
específics dels quals destacarem la revisió bibliogràfica dels problemes de salut relacionats amb
la cocaïna i de les dades epidemiològiques existenst fins ara, l'estudi de la mortalitat jovenil a
Barcelona per a esbrinar la relació que pugui existir amb la mortalitat per drogues, i l'estudi de les
característiques dels morts relacionats amb la droga a partir dels casos registrats als CAS.
Aixítambé destacarem com a activitat vinculada al programa l'organització d'un dels debats
científics de I'IMS sobre l'evolució de les drogodependències a Barcelona.
14
També cal valorar els contactes a nivell internacional per a intercanviar experiències i
endegar projectes comuns. Així hem d'esmentar la participació en el grup internacional d'estudi
sobre drogodependències (Grup Pompidou) i l'inici dels contactes per a la realització d'un estudi
internacional sobre la magnitud de l'addicció a la cocaïna amb les ciutats de Rotterdam (Holanda)
i Lyon (França).
Passem ara a quantificar l'activitat registrada en aquest programa. A la taula adjunta hom
pot observar l'evolució de l'enregistrament de defuncions atribuides a la droga, enregistrament
actiu realitzat a partir de les dades l'Institut Anatòmic Forense. A l'any 1989 s'han comptabilitzat
167 casos, el que suposa un augment de l'enregistrament del 70.4 % respecte a l'any anterior.
Respecte al nombre d'urgències hospitalàries de tipus agut atribuides a la droga, s'han
registrat des del període d'inici esmentat, abans fins el31 de Desembre, 874 casos.
1.7. PROGRAMA D'INFORMACIO HOSPITALARIA
El Registre d'Altes Hospitalàries de Barcelona (RAHB) constitueix l'instrument principal
d'informació sobre l'activitat hospitalària a nivell de la ciutat. Cada semestre es reben en suport
magnètic les dades de l'informe d'alta informatitzat de cada pacient dels hospitals participants. El
RAHB es va iniciar amb els dos hospitals municipals l'any 1985, l'Hospital del Mar i l'Hospital de
l'Esperança
Aquest any s'han incorporat formalment al Registre d'Altes Hospitalàries l'Hospital de Sant
Pau, l'Hospital General de la Vall d'Hebron i l'Hospital de la Creu Roja. Així, actualment el registre
cobreix al voltant del 40 % de les altes de la ciutat.
Un altre punt important a destacar és l'acord entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona
per a que I'IMS centralitzi la informació de les altes hospitalàries dels hospitals de l'àrea de gestió
de Barcelona.
A la taula adjunta hi podem veure l'evolució del nombre d'altes hospitalàries processades
als anys 1986-1989.
A partir del RAHB, i amb una beca del FISS s'ha seguit el programa previst de l'estudi
d'aplicabilitat dels GRO al nostre entorn. En relació a aquest projecte s'han d'esmentar les següents
activitats: el desenvolupament dels mètodes de determinació de variables explicatives de feno-
15
mens de mal comportament en alguns grups GRO, l'estudi de 13 grups de GRO amb distribucions
de freqüències anòmales i el desenvolupament dels mètodes d'anàlisi comparativa amb les
distribucions de GRO americanes. AI mateix temps s'ha elaborat l'informe pel FISS de la primera
fase del projecte.
1.8. PROGRAMA D'INFORMACIO SOBRE URGENCIES
HOSPITAlARIES
El Registre d'Urgències Hospitalàries de Barcelona té com objectiu la monitorització dels
problemes de salut de caràcter agut que tenen repercussió sobre els serveis d'urgències de la
ciutat.
Durant l'any 1989 s'ha. iniciat aquest programa en fase experimental a l'Hospital del Mar.
S'han elaborat i instalat els programes informàtics de codificació i transmissió de dades des del
Servei d'Urgències de l'Hospital del Mar al Servei d'Informació Sanitària de I'IMS via modem,
realitzant-se la primera transmissió el14 de Desembre. El nombre d'urgències que s'han rebut via
telefònica ha estat de 4.136.
1.9. PROGRAMA DE PROMOCIO DE lA SALUT
INFANTil
Suport sanitari a parvularis i llars d'infants
L'Ajuntament de Barcelona ofereix a tots els centres escolars de la ciutat la possibilitat de
dur a terme un exàmen de salut voluntari i gratuit als nens de quatre anys. Aquest examen es
qualitativament diferent als examens de salut que es realitzen durant l'EGB donat que prèviament
es passa un qüestionari sobre temes sanitaris a les famnies dels nens.' i que es realitza una
valoració de l'audició en condicions millors que a l'escola utilitzant una audiometria de tons purs;
16
l'exàmen es complementa amb un cribatge del desenvolupament psicomotor, personal, social i del.
llenguatge. A més l'exàmen de salut té un major rendiment preventiu com mes petita es l'edat en
que es practica.
El servei s'ofereix a totes les escoles de la ciutat, encara que n'hi ha que declinen utilitzar-lo.
Algunes per tenir el servei cobert pel sector privat, i altres per que en realitzar-se en dependències
especials els planteja problemes de desplaçament. La cobertura efectivament assolida es presenta
en les taules. Cal tenir present que un 20% dels pàrvuls citats falten a la revisió per motius diversos.
Com es pot veure, caldria millorar selectivament la cobertura en algunes zones, pel que s'han
proposat accions dirigides a les escoles publiques d'alguns districtes a través de les seves
Divisions de Serveis Personals. En aquest sentit, creiem que cal millorar la situació de districtes
com Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu, on probablement el valor preventiu del servei és major.
Es constata també una cobertura baixa de les escoles privades amb concert G i A, que a la pràctica
són centres gratu"lls utilitzats per sectors populars, i una cobertura mitja del sector públic (63%).
De tota manera, la cobertura ha augmentat en relació a l'any anterior.
Els resultats son similars als de anys anteriors. El problema més freqüent en els pàrvuls fa
referència a la salut de la boca i les dents (càries sobretot, i també malposicions). Els altres
problemes mantenen la seva prevalença en relació a anys anteriors.
En relació a les llars d'infants, durant aquest curs s'han anat impulsant accions de suport
sanitari basades en el control de l'estat vacunal dels escolars i del personal, en el cribratge
tuberculínic del personal, i en l'assessorament sobre temes sanitaris, en especial alimentaris i
relatius a malalties transmisibles. Aquestes accions, a banda de les inspeccions sanitàries que
realitza el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, permeten
millorar el nivell sanitari de les escoles bressol de la ciutat, i es realitzen mitjançant la colaboració
amb els equips descentralitzats de salut pública. A finals de l'any 1989 cobrien gairebé el conjunt
de la ciutat.
Taula 1.4. Cobertura assolida pels examens de salut a preescolar. 4 anys
per districtes. Barcelona, 1988-89
Districte Revisats Escolaritzats Cobertura
Ciutat Vella 218 625 349%
Eixample 648 1.430 45,3%
Sants-Montjuïc 891 1.350 .66,0%
Les Corts ... 79 764 .10,3%
Sarrià-Sant Gervasi .358 1.543 .23,2%
Gràcia .702 932 .75,3%
Horta-Guinardó . .843 1.140 .58,5%
Nou Barris 816 1.731 .47,1%
Sant Andreu .607 1.366 44,4%,
Sant Martí .923 1.779 1,9%
TOTAL ... .6.085 .12.960 .47,0%
17
Taula 1.5 Cobertura assolida pels examens de salut a preescolar 4 anys
per tipus d'escola. Barcelona, 1988-89.
Tipus d'escola Revisats Escolaritzats Cobertura
Escoles Públiques
Generalitat .3.358 5.365
Ajuntament · .266 418
Diputació · . 24 .. 24
Subtotal .3.648 5.807 .62,8%
Escoles concert G i A .1.724 5.606 .30,8%
Escoles concert B .401 2.238 .17,9%
Escoles privades no concertades · .312 1.086 .28,7%
Pla de vacunació continuada
Aquest any ha millorat la disponibilitat de indicadors de cobertura amb noves fonts de dades.
S'ha iniciat la valoració sistemàtica de la cobertura vacunal a l'inici de l'EGB, de forma pilot en
algunes zones per a estendre aquesta valoració al conjunt de la ciutat, i s'ha reforçat aquesta
revisió en els parvuls (al curs de Preescolar 4 anys). D'altra banda, es manté l'us dels indicadors
indirectes quin us habitual ja s'havia establert en anys anteriors. Aquest any s'ha fet una enquesta
de cobertura vacunal dels infants de dos anys de la ciutat (cohort nascuda e11987) que ha permès
constatar que malgrat que persisteixen nuclis insuficientment vacunats, la cobertura vacunal global
de la ciutat es pot comparar favorablement amb la de altres ciutats del mon desenvolupat.
Durant aquest any cal també destacar la consolidació de la xarxa de centres públics de
vacunació de la ciutat, amb la implicació de un nombre elevat de serveis sanitaris de titularitat no
municipal. Fins a 49 centres participen en el Pla de Vacunació Continuada, dels que 39 son centres
d'assistència primària de l'ICS a la ciutat, que ara estan integrant la vacunació en les seves
consultes de pediatria. Això representa una notable millora per a molts ciutadans, en fer-los mes
accessible un servei gratuit. Per al nostre equip representa una majortasca de coordinació i gestió
de subministres i resolució de contingències amb multiples punts de consum, però també la certesa
de que s'estàn creant les condicions per a un major control de les malalties transmisibles per a les
que es disposa de una vacuna eficaç.
Els serveis públics cobreixen les vacunacions de una part important de la població infantil,
però els serveis privats a la ciutat compten amb una cuota important, i es manté una cooperació
plena amb ells. En la taula es presenten les vacunes administrades a través dels nostres serveis,
en centres propis i col.laboradors. Aquest any cal remarcar l'increment en algunes revacunacions,
que atribuim al nostre esforç de rnonitorització de la cobertura vacunal a les ,escoles, en edats
18
allunyades de les que exigeixen la primovacunació, i algunes dificultats amb la cobertura de la
vacuna triple vírica als 11 anys, on ha sustituit a la vacunació antirubeola a les nenes seguint les
recomanacions del DSSS de la Generalitat. Durant l'any 1989 varen haver-hi greus problemes de
subministre d'aquesta vacuna a tot l'Estat Espanyol imputables a un dels dos laboratoris fabricants
que varen impedir assolir taxes de vacunació majors. Durant l'any 1990 s'espera fer un esforç
extraordinari a les escoles per a suplir aquestes dificultats.
Taula 1.6. Pla de Vacunació Continuada 1989
Carnets vacunació Targetes Triple Pòlio DTP DT T Triple
tramesos rebud(1) vírica oral Vírica
15 mesos 11 anys
Total activitats serveis públics 14.405(2) 25.390 9.816 29.452 19.657 8.940 10.014 15.566
Activitats realit.pels serveis mpals. 14.405 25.390 3.674 10.215 5.855 4.071 3.349 15.436
Activitats realit.per altres serveis públics(3) np(5) np(5) 6.142 19.137 13.802 4.869 6.665 130
Serveis teòricament necessaris(4) 14.405 41.819 13.556 70.554 54.956 15.598 np(5) 23.917
Cobertura assolida pels serveis públics 100% 61% 72% 42% 36% 57% np(5) 65%
(1) Cada carnet de vacunació inclou 4 targetes lliures de franqueig per notificar l'administració de vacunes inde­
pendentment del servei que l'administra. En aquesta columna es recullen sólament les 3 primeres targetes (1, 2 i 6
anys).
(2) Dades corresponents als naixements comunicats a I'IMS pel COM.
(3) Inclou les realitzades en tots els centres públics que col.laboren amb I'IMS per a la vacunació gratuna i continuada.
No inclou els serveis realitzats pel Servei Territorial de Salut Pública del DSSS a Barcelona, ni les vacunes venudes eo
farmàcies ni les administrades per serveis privats.
(4) Estimats a partir dels naixements de residents a Barcelona (xifres del Servei d'Estadística).
(5)np: no procedeix.
19
Salut escolar
El programa municipal de exàmens de salut escolar es un servei que s'ofereix a les escoles
públiques i privades amb concert A i G de la ciutat. A partir del curs escolar 1986-87 es va
descentralitzar als equips de salut dels districtes. Aquesta descentralització ha permès millorar la
cobertura efectiva del programa, que es molt alta pel que fa a les escoles diana. A més, ha permès
també diverses millores qualitatives i una major integració amb altres tasques relacionades amb
la salut a l'escola, com ara l'educació i la informació sanitària, la prevenció de la càries, o les
vacunacions, tant pel que fa al seguiment de la cobertura vacunal dels escolars com a la
revacunació amb vacuna triple vírica (contra el xarampió, les galteres i la rosa) als escolars de 11
anys. Es manté el cribratge tuberculínic en zones valorades com a de major rise, i també en una
mostra de escolars de la ciutat, per poder conèixer les tendències en la infecció tuberculosa, que
ja afecta a menys de 1'1 % dels escolars de 1 er d'EGB.
De manera creixent, les activitats de salut escolar es lliguen a projectes de prevenció i
educació sanitària a les escoles. Entre ells destaquen els projectes lligats a la prevenció de ta
càries, el problema de salut més freqüent a la ciutat, però també l'assessorament sanitari a escoles
on hi ha hagut malalties transmisibles, projectes de control dels accidents, d'educació nutricional
o de prevenció de substancies que poden causar dependència, com ara el tabac, l'alcohol o les
drogues no institucionals. Durant el 1989 s'ha posat en marxa el projecte pilot de prevenció de
l'abus de substàncies adictives a l'escola (projecte PASE) en el que participen de forma preliminar
25 escoles de la ciutat. Els resultats, que seràn objecte de una acurada avaluació amb un grup de
control, permetràn plantejar la possibilitat de generalitzar mtervencíons d'aquest tipus a les escoles
de la ciutat.
Taula 1.7. Salut escolar (1988-89)
Exàmens de Salut (1) Prova de la Vacuno rubèola Fluoració
Primer Cinquè Vuit TOTAL Tuberculina (sexe fem) (1er" 6é)
EGB EGB EGB (1er. EGB) (11 anys) EGB
Escolars que han participat 11.519 15.006 15.520 42.045 4.618 14.413 77.950
Escolars a la ciutat 20.031 25.340 28.380 73.751 20.031 26.852 166.726
Escolars coberts pels ServeisMunicipals (1) 58% 59% 55% 57% 23% 54% 47%(3)
(1) El programa municipal d'exàmens de salut s'ofereix a escoles públiques i a escoles amb concert GoA.
(2) La prova de la Tuberculina es fa solament en algunes zones de major risc i a una mostra d'escoles de la ciutat.
(3) Les altres escoles han declinat participar. La participaci6 és major a les escoles on es realitzen els exàmens de salut
pels Serveis Municipals
20
Gràfic 1.1. Revisions per districte d'escolarització
nombre nens
2000�----------------------------------------------�
1500
1000 � .
o
C.Vella EIx. SantsM Corts S.-SG. Gra, H,-G,
districtes
_ n.escotarttzats �
21
 
2.LABORATORI MUNICIPAL
 
2.1 INTRODUCCIO
La fita marcada pel Laboratori Municipal per l'any 1989 va ésser l'informatització total de la
dependència en les dues vessants tècniques i de gestió, de tal manera que totes les operacions
implicades en l'anàlisi de les mostres, des de l'entrada a la recepció fins la sortida del dictàmen
amb l'emissió de la factura corresponents, fòssin informatitzades. Així mateix s'ha començat a
implantar un programa contable que permeterà simplificar i agilitzar la complexa gestió adminis­
trativa.
Devant d'un increment sustancial del número de mostres i d'una evolució molt important de
les tècniques analítiques, que han permés la determinació de complicats paràmetres, era necessari
fer una avaluació de costos per tal de conéixer la rentabilitat dels diferents serveis i de les seccions
incloses en cadascuns d'ells. Aquest estudi ha estat realitzat durant l'any 1989 i s'espera tenir
resultats fiables a finals de l'any 1990.
S'han íntrodujt noves tècniques analítiques en el control rutinari dels aliments, especialment
la tècnica d'inmunoassaig, que permet entre altres possibilitats, detectar amb rapidesa, fiabilitat i
especificitat molts contaminants tòxics naturals o no presents en els aliments. S'ha adquirit un
lector de plaques per poder realitzar les anàlisis.
Amb l'experiència adquirida, s'ha organitzat un curs sobre ''Tècniques inmunoassaig
aplicades a l'anàlisi d'aliments", el qual va tenir ressó nacional doncs es varen rebre alumnes
procedents d'arreu d'Espanya.
La presència del Laboratori Municipal a la societat en l'àmbit alimentari, es fa palesa per
les freqüents convocatòries que reb per a assistir a Comissions Interministerials sobre tècniques
analítiques, la soLlicitut d'anàlisi d'Empreses fora de Catalunya i d'Organismes Oficials, així com
el requeriment de les tècniques emprades en el Laboratori i de les comunicacions presentades a
Congressos:
Es de destacar la intensa activitat científica del Laboratori. Ha assistit a Congresos,
Simposios i Jornades presentant comunicacions, i requerits per a ser conferenciants i ponents de
taules rodones. Ha publicat diversos treballs científics en revistes nacionals i extrangeres i ha
participat en l'anàlisi d'intercalibració, organitzat per Entitats nacionals o europèes.
La coLiaboració amb altres organismes s'ha vist fortament incrementada durant l'any 1989
i és de remarcar el número de mostres rebudes per la seva anàlisi de la Direcció Tècnica de
Descentralització, establint una bona relació amb els diferents districtes.
Es important la tasca docent realitzada pel personal del Laboratori, contribuint a la formació
d'alumnes de Formació Profesional i de la Universitat, tan de la Facultat de Química com de
Biologia.
25
La recerca desenvolupada al Laboratori Muncipal, permet la posta a punt de tècniques
analítiques.
A fi de tenir una informació exhaustiva de la composició dels aliments i poder establir
estudis estadístics, sobre el contingut de principis inmediats, contaminants químics i microbiolò­
gics, presència d'additius, així com de residus, s'han determinat el major número de paràmetres
a cadascunes de les mostres
2.2 ORIGEN DE LES MOSTRES REBUDES PER
ANALISI
Les diferents mostres rebudes es classifican a la taula següent segons el seu origen
Taula 2.1 Origen mostres rebudes
Epidemiologia (IMAS) .4.052
IMS. (Area S.P.) ...
. .275
Gestió ambiental (Area S.P.). .4.094
Aliments (Area S. P.) .. . 4.901
Districtes . .3.295
Altres àrees Ajuntament .404
Federació Municipis Catalunya . 141
Organismes Oficials
. 991
Particulars 1.280
TOTAL . 19.433
Gràfic 2.1. Origen de les mostres rebudes per anàlisi
origen aliment
Medi ambient(ASP)
211% Epidemiol.(A.SP) 14% Altres 7.1%
Gelats,cacaos 4.3%
Verdures i frui tes
20.9% 11.1%
Cereals i past. 4.2%
Llets i deriv. 16.8%
Peix 7.4%
Conserves i prep. 19.1%
Particulars 6.6%
Carns i embotits 21.0%
FMC i Org afie 5.8%
Olis 8.9%
Aliments Altres
(A.SP 25.2% a. AB. 2.1%
Districtes 17.0%
26
2.3 DESTI DE LES MOSTRES REBUDES AL
LABORATORI MUNICIPAL
Les mostres rebudes segons la seva naturalesa són analitzades en el Servei de Química,
de Microbiologia o conjuntament. A la taula següent s'expresa el destí de les mostres rebudes.
Taula 2.2 Destí de les mostres rebudes
Qufmica­
Qufmica Microbiol Microbiol. Paràmetres
Papers envoltoris . 50 .0 O · 350
Joguines. . . . . . 1 .0 O · . 5
Carns i derivats . . 2 O 2 · .16
Carns i viseares en peça 74 .14 .92 · 671
Carn fresca elaborada . . . 116 .67 · 271 · 2.741
Productes càrnies tractats 234 103 .609 .9.002
Extrades liofilitzats i altres . O .0 1 · . 9
Gelatina per productes càrnies . O · .0 2 · .31
Conserves càrniques . 1 · .5 27 .360
Carns fresques d'aus, conill, caçes .11 102 .50 .394
Productes càrnies d'au fresc elab. 19 .40 111 · 745
Embotits d'au . O .0 3 27
Adobats d'au . O .1 · O · . 3
Patés d'au conill · .17
. O .0 2
Peix fresc 12 .5 · 109 .307
Peix tractat . . . 16 .3 · .44 .200
Derivats de peix 30 · 16 · 106 · 3.250
Crustacis i mol.luscos frescos 24 307 · 100 · 1.469
Crustacis i mol.luscos congelats 19 · 15 · 6 · .. 91
Confitura, bolleria, reposteria 62 .45 .47 · 2.430
Galetes 23 .2 .21 · 420
Masses .11 .6 4 · .80
Pastes alimenticies .103 .1 · 3 · 478
Coadjuvants panificadores . 1
. . 1 .0 O ·
Hortalisses, verdures fresques · 2.431
. 343 · 12 .77
Hortalisses, verdures congelades 10 O 1 · .. 65
Conserves hortalisses i verdures 31 100 .239 .4.589 -
Hortalisses i verdures deseco o deshi. 2 · .0 O · .14
Extractes verdures .580
. . O .71 O
Bolets i derivats . . 5 .2 O · . 8
Fruits. . . . . . . .259 .0 3 284
Fruits desecats O .4 .16 · 158
.
Sues i nèctarsuites 14 .4 .17 .505
Confeccions fruites 35 .2 .30 .560
Fruits secs 60 .3 · O · 131
. . . . .
Fruits i llavors oleaginoses 79 .2 .14 · 242
Altres derivats fruits ... 10 .4 .49 1.043
Caramels sucres i xiclets 17 .2 .21 · 165
Torrons, massapans .14 · 346
. . . 33 .2
Mels. .96
. . . . . . . . . . .7 .2 .10
Xarops .0 1 · . 11
. . . . . . . . . . . 2
Cefalòpodes i gasteròpodes fresc . 6 .0 .59
· 6 ·
Cefalòpodes, gasteròpodes congelats O .4 .24 · 224
27
Oulmica­
Oulmica Microbial. Microbial. Paràmetres
Conservo de crustacis i cefalòp. .110 .20
· 121 · 2.370
Ous i derivats .2 .28 · . O
· .. 32
Llets ... 35 .67 .277 .3.300
Nates .9 .94 · .92 · 825
Formatges 10 247
· 138 1.004
Yoghourts i quallades .8 .68
· .60 · 801
Batuts i postres làctics 13 111
· 126 1.785
Mantegues 13 .5 · 105 .3.020
Oli d'oliva .424 .0 O
· 5.216
Oli de llavors .107 .0 1 1.442
Olis en general 54 .0 O
· 443
Greixos comestibles · 113 .0 1 .607
Margarines 19 .4 .72 1.479
Oli cuinat fregit . . 21 .0 O · .21
Llegums, cereals 71 .20 .16 · 808
Patates fresques 4 .0 1 . 11
Derivats patates · 2 .6 2 · .44
Altes cobertures · 2 .0 O
· . 2
Farines i pans .175 .1 6 .750
Vinagres .9 .0 O
· .93
Especies cuites 36 .0 9 · .67
Salses taula 40 .42 101 · 2.707
Cafés 93 .0 O · .705
Infusions .... .11
· .0 5 · .. 55
Xocolates, cacaos 73
· .5 97
· 2.249
Plats preparats 10 539 .260 .4.076
Aliments especials 10
· .2 5
· 129
AigOes xarxa . . . · 152 .42 .16 1.920
AigOes begudes envasades · 121
· . 1 O
· 572
Potabilitat aigua . . . . . . .11 117 .42 1.108
Gelats
. .3
· 13
. 65 .786 .
Orxates i begudes refrescants 19 .67 .17 .769
Vins
. 51 .0 1
· 572
Derivats raïm 13 .0 1 .52
Vins espumosos, caves .4 .0 O · .36
Aperitius, sodes .... .7 .0 O · .23
Begudes alcohòliques destilades 48 .0 O .475
Cerveses
. 40 .0 .19 · 617
Aliments per animals
· 1 .9 O · .19
Productes de neteja 28 .32 O .396
AireS02 . .1.545
· .0 O · 3.601
Aire pols sedimentables .184
· .0 O · 1.399
Filtres d'aire
. .483 261 O .3.307
Aire pols sedimentables .184
· .0 O
· 1.399
AigOes residuals 67 109 .40 .2.000
. AigOes pous abocadors 25
· .0 .16 1.049
AigOes rius no depurades .0 .35 .15 · 626
AigOes residuals clavaguera .6
· .0 O
· .48
Lixiviats
· . 7
· .0 .18 .608
AigOes mar
. · . 1 .99 .32 .898
AigOes piscines . .103 103 .26 1.040
AigOes per omplir piscines .... 95
· . 1 .0 .127
28
Química­
Química Microbiol. Microbiol. Paràmetres
Moquetes piscines . . . . . . . . O .197 0 .......... 409
. . ·
Sorres de mar . . . . . . . . . . . . O ...•..... 152 902
· O ·
Residus sòlids . . . . . . . . . . . . 1 O · O ........... 1
Residus industrials 6 ...••...... O · O
Residus abocadors . . .. 14
.,....... O 7 · o o o .. 3 · . . . . .
Residus incineradora O O · . o o . o . o .. 14 .......... 200
S6ls 44 O · ... o o o ... O · 215
Cosmètics 40
. . . . . . . . . . . . . . O 5 · .. o o o o o .. O ..........
Paper oficina . . . . . . . . . .. 126 O • •••• o o ••• O · 925
Sobres . . . . . . . . . . . . . . . 45· . . . . . . o o o . . O · O · 314
Cartolines 3 O · O · . . . . . . . .. 17
Teixits i derivats o • • • • 6 O · O · 78
Mostres no dassificades 90 163 · 12 · 631
Mostres BK total O 3.042 · O · 9.470
Coprocultius . . . . . . . . . . . . . O . . . . . . . . . 273 .......... 0 · 740
Parasitologia . . . . . . . . . . . . . O 11 .......... 0 .......... 77
Vacuna BCG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.547
2.4 ALIMENTS ANALITZATS
Es especialment interessant destacar la tipologia dels diferents aliments analitzats, el que
s'expresa a la taula següent.
Taula 2.3 Grup i nombre d'aliments analitzats
Olis i mantegues .888
Carns i embotits 2.090·
Conserves i alim. preparats 1.904
Peix fresc i con. o . . o . . .735
Llets, derivo i ous 1.675
. o . o .
Cereals,derivats i pastisseria . 419
Verdures,fruites i derivats 1.103
Gelats, cacaos,torrons .432
...
29
2.5 ACTIVITATS ANALITIQUES.
Noves tècniques analítiques desenvolupades aillarg de l'any:
Amb l'objecte de determinar la toxicitat en mostres de residus sòlids
industrials i urbans, i efluents líquids que aboquen en el medi natural,
s'ha muntat l'assaig de biotoxicitat de la inmovilització de la Daphnia
magna.
En la línea de determinació de biotoxines en aliments, s'han posat a
punt les tècniques d'anàlisi cuantitativa de toxina paratñíca (PSP) i
d'anàlisi cualitativa de toxina diarrèica (DSP) en mariscs. Així mateix
s'ha incorporat la detecció de soques d'estafilococos enterotoxigènics
en aliments i tipificació de I'enterotoxina elaborada.
Anàlisis d'alcohols alifàtics a olis d'oliva segons directives de la CEE
per la caracterització de olis de sansa a olis d'oliva.
Paràmetres de contaminants orgànics generals d'aigua per mesures
espectrofotomètriques.
Determinacions inmunològiques per caseïnes, proteïnes, prova de
carta-text per aflatoxines, identificacions d'espècie, etc.
Desenvolupament de l'anàlisi de sucres per HPLC i detector d'índex
de refracció.
Determinacions de amines volàtils, dietilamines i trietilamines a peixos
i cefalòpodes.
Determinacióde triglicèrids per HPLC amb detecció d'índex de refrac­
ció per caracterització de olis i greixos.
Participació en exercisis d'intercalibracions.
S'ha participat al programa d'intercalibracions en mostres de filtres d'aire i de vapors
orgànics retinguts sobre carbó actiu organitzat regularment pel Comité de Salut del Treball. En els
filtres d'aire es determinen els metalls Plom, Cadmi i Crom. A les mostres de vapors orgànics es
determinen disolvents aromàtics, compostos clorats volàtils, cetones i aldehids que es troben a
ratrnòstera. Aquesta intercalibració es realitza cada tres mesos.
S'ha participat a les intercalibracions d'una mostra de liofilitzat de
musclo per la determinació de metalls pesats i una mostra d'oli comes­
tible per la determinació de cloro-bifenils (PCB's). Aquest exercici va
estar organitzat per la Societat Espanyola de Química Anamica i
supervisat per el BCR, organisme dependent de la CEE i que té per
missió l'homologació dels Laboratoris.Comunitaris.
S'ha participat en una intercalibració internacional de greixos de
cacahuet per la determinació de aflatoxines per mètodes inmunològics.
Organitzat pel Laboratori de Norwich (Anglaterra), depenent del Minis-
30
teri d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Els resultats s'han enviat per a
la seva publicació a I'AOAC.
S'ha participat en la intercalibració d'aigües potables i residuals orga­
nitzada per l'Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació i que la
discusió es va portar a terme al nostre Laboratori el mes de juny.
S'han preparat mostres per a la intercalibració de formatges frescos
organitzada per la Federació Catalana de Municipis.
Exercici d'intercalibració de mostres microbiològiques, organitzat per
la Associació Espanyola de Farmacèutics Analistes. Septembre 1989.
Exercici d'intercalibració de mostres parasitològiques,organitzat per
l'Associació Espanyola de Farmacèutics. Novembre 1989.
A totes les intercalibracions presentades els resultats obtinguts pel nostre laboratori va estar
dintre de les tolerancies permeses.
31
 
3.UNITAT OPERATIVA D'HIGIENE
DELS ALIMENTS I ZOONOSIS
 
3.1. IN1"RODUCCIO
La Unitat Operativa d'Higiene dels Aliments i Zoonosis, durant l'any 1989, ha continuat duent
a terme la seva tasca de protecció de la salut pública en les dues vessants bàsiques que te
encomanades: per una part exercint les seves funcions de control alimentari en l'àmbit municipal,
mitjançant una sèrie d'actuacions a diferents nivells de la cadena alimentària a fi d'assegurar que
els aliments comercialitzats a la Ciutat estiguin en perfectes condicions de comestibilitat i no
suposin cap mena de risc per a la salut del consumidor, i per altra controlant la població animal a
!i i efecte d'evitar i controlar l'aparició de zoonosis.
Durant l'any 1989 s'ha continuat en ta línia d'informatització de les dades generades per
l'activitat de la Unitat, la qual cosa conduirà a una major eficiència en la realització de les seves
tasques i en l'assoliment dels objectius plantejats.
En aquest sentit, s'han desenvolupat tres tipus de Programes:
Programes d'inspecció i control d'aliments
Inclou els programes d'inspecció sanitària de l'escorxador de Mercabarna, dels mercats
centrals, de les indústries alimentàries, dels mercats zonals i establiments alimentaris dels
Districtes, i el programa d'investigació de la qualitat sanitària dels aliments.
Programes de zoonosis
Inclou programes de retirada d'animals de la via pública, de diagnòstic de zoonosis i de
vacunació antiràbica.
Programes de desratització i higienització d'espais d'ús públic
Inclou els programes de desratització, desinfecció i desinsectació de la via pública, xarxa
de clavegueres i locals municipals (collegis, casals, etc.), així com el control de coloms en el medi
urbà.
Taula 3.1 Activitat sistemàtica U.O. Higiene Aliments i Zoonosi
Quadre comparatiu 1986 ·1989
Any 1986 Any 1987 Any 1988 Any 1989
ESCORXADOR MERCABARNA
Inspecci6 en viu i en canal
(caps de bestiar) 382.496 .368.779 .435.370 .471.259
Examen triquinosi i cisticercosi 154.740 . 101.986 .709.410 .705.961
Decomissos (Kgs) ..... 307.069 . 321.515 .208.822 . 118.502
Examen tiroides . . . . . . . . 11.632 .22.574 25.730 25.863
Anàlisi bacter.i anatomopat. . . 2.093 1.191 · 1.320 250
MERCATS CENTRALS (Peix, Fruites I Verdures)
Inspeccions amb decomis .. 1.948 3.554 .3.565 .6.364
Decomissos (Kgs) ..... 800.636 .906.000 .894.000 .1.144.104
Nombrede paradesafectades .. 724 693 .855 .1.470
Anàlisi bacter. i anatomopat. 1.434 2.046 · 1.380 2.398
MERCATS ZONALS I ESTABLIMENTS
Decomissos (kgs) 204.835 .218.660 .220.750 .217.350
Ng d'inspeccions en restauració 1.206 · 1.937 .469
Ng d'inspeccions en botigues .19.318 6.954 .7.146 14.627
Denúncies trameses . 979 945 · 1.014 1.115
Mostres recollides per a anàlisi 2.031 2.103 · 1.895 3.397
INDUSTRIES ALIMENTARIES
Inspecci6 indústries alimentàries 3.816 2.967 .3.718 2.879
Visites insp. per suport Pol. Mun. . 96 176 126 313
Mostres recollides Prog. laSA 2.794 2.601 .2.339 2.634
Mostres recollides de COEMCO 202 · 1.014 1.215
Mostres Oficials 4.093 4.521 .. ' .3.488 2.230
ZOONOSIS
Recollida i observaci6 d'animals 4.977 3.310 26.009 12.064
Eutanàsies 3.573 3.841 25.258 .11.516
Observaci6 en el Centre .... 471 359 .339 267
Vacunaci6 antirràbica:
Per la pròpia Area . . . .... 1.200 .1.000 .736 .631
Pel Centre de Zoonosis .... 184 .250 .245 220
Visites ateses ... 4.208 .1.582 1.674 . 841
Consultes telefòniques .... 11.337 12.305 12.694 12.252
3.2 PROGRAMA DE CONTROL SANITARI DE
�ESCORXADORDEMERCABARNA
Amb aquest programa s'exerceix el primer filtre sanitari sobre la carn que serà consumida
a la Ciutat controlant, per una banda la higiene del personal manipulador i de l'instrumental utilitzat,
i per altra, realitzant l'acció inspectora propiament dita, la qual compren la inspecció en viu, la
comprobació i registre de la documentació sanitària acompanyant als animals, la inspecció del
36
sacrifici i trocejament, la inspecció post-mortem de les canals i vísceres, l'anàlisi triquinoscòpic del
bestiar porcí i equí, el control tiroidé del bestiar boví i el consegüent anàlisi de laboratori per a tots
aquells tiroides superiors a 70 grams, culminant tot això amb el marcatge d'aquells productes aptes
pel consum i el decomís d'aquells que no reuneixen les adequades condicions de comestibilitat.
Taula 3.2 .Règim de sacrificis
Nombre caps
Boví : · 77.630
v
Oví i cabrum .305.985
Porcí 86.701
Equí · .. 943
Durant l'any 1989 han augmentat els sacrificis de ramat oví, cabrum i equí, mantenint-se
pràcticament igual el boví i porcí.
Taula 3.3. Resum de les activitats sistemàtiques
Inspecció en viu i en canal (caps de bestiar) .471.259
Examen triquinosi i cisticercosi .705.961
Decomisses (Kgs) . · 118.502
Examen tiroides . . . . . . . . . . . . . 25.863
Anàlisi bacteriològic i anatomopatològic · .. 250
Gràfic 3.1. Activitat a l'Escorxador de Mercabarna
Milers
800�--------------------------------------�
600
400
200
o
I ns. viu i canal Ex. trtquro-ctsttcer Decomissos (Kgs)
_ Any 1986 11\\\1 Any 1987 CT] Any 1988 _ Any 1989
37
3.3 PROGRAMA D'INSPECCIO SANITARIA DE
MERCATS CENTRALS
La immensa majoria del peix, fruites i verdures destinats a ser consumits a la Ciutat de
Barcelona tenen com a punt comú de confluència, previament a la seva distribució cap als
establiments minoristes, els respectius mercats centrals. Per tal motiu aquest programa estableix
un primer control sanitari sobre aquests productes a tí de garantir als consumidors la seva total
inocuïtat. Les seves actuacions comprenen el control organolèptic dels productes alimentaris, la
constatació del acompliment o no de les normes legals d'embalatje i etiquetat, la realizació
d'inspeccions sobre les condicions higièniques dels locals i del personal, la collaboració amb la
Guàrdia Urbana en la inspecciò dels vehícles de transport, la custòdia o destrucció dels aliments
intervinguts o decomissats, així com la presa de mostres per al seu estudi analític. L'any 1989 s'han
recollit 788 mostres. El total de Tm decomissades ha estat de 1.144'104 que procedeixen de 6.362
decomissos ..
Taula 3.4 .Volum de decomissos
Producte decomissat Kgs.
MERCAT DE FRUITES I VERDURES
Fruites .289.141
Verdures .278.537
TOTAL . .567.678
MERCAT CENTRAL DEL PEIX
Peix (1) .493.856
Marisc. . 82.570
TOTAL .576.426
(1) Els motius de decomís més habituals en el cas del peix han estat: la manca de tamany
de l'espècie, el trobar-se congelats amb líquit de cobertura i el transport amb vehícles no isotèrmics.
Pel que fa als crustacis, la principal causa ha estat el no disposar de l'etiqueta de depuració
obligada.
38
Gràfic 3.2. Activitat als Mercats Centrals
Milers
?�--------�-------------------------------
6
5
3
2
o
lnsp. amb oeoorse oecomreeoe (Tn) Parades ereoteoee Anàl!. baot, I A-P
• Any 1986 • Any 198? L::] Any 1988 • Any 1989
3.4 PROGRAMA D'INSPECCIO SANITARIA
D'INDUSTRIES ALIMENTARIES
Aquest programa té com a objectiu fonamental la inspecció sistemàtica de les condicions
higiènico-sanitàries dels establiments elaboradors d'aliments, com són indústries làctees, indús­
tries de plats preparats, etc, així com el control del sistema de distribució de menjars a diversos
collectius municipals (escoles bressol, collegis, hospitals, residències) realitzat per una empresa
privada de catering.
L'acció inspectora propiament dita es complementada amb la presa de mostres oficials
destinades a comprobar l'acompliment de les condicions tècnico-sanitàries exigides als productes
elaborats; en aquest sentit cal destacar les campanyes realitzades sobre determinats productes
de consum preterentrnent estacional como són gelats, derivats làctics, torrons, caves, etc, així com
39
la recollida de mostres als bars i restaurants implicats en brots de toxiinfeccions alimentàries a
requeriment del Servei d'Epidemiologia.
Durant l'any 1989 s'han recollit 6.079 mostres d'aliments a diferents indústries i establiments
d'alimentació de la ciutat. S'han realitzat 274 actuacions en les visites d'inspecció a establiments
denunciats pels consumidors i en collaboració amb la Guàrdia Urbana, s'han efectuat 313
actuacions en relació al dictamen sanitari sobre diferents aliments en quant a les seves condicions
de transport i venda ambulant, procedint-se al decomís de 9.200 Kgs. de mercaderies. Així mateix,
es controla la venda d'alcohol a granel, i es procedeix al seu decomís i a la implantació de les
sancions corresponents.
Es de remarcar que durant l'any 1989 s'ha procedit a la protocolització de les actes
d'inspecció de les indústries alimentàries per tal d'uniformar i sistematitzar la metodología de les
inspeccions.
Taula 3.5. Activitat sistemàtica realitzada
Nombre Inspeccions
Magatzems majoristes ... .329
Menjadors coLlect ius . . . . .360
Indústries plats preparats (1) .340
Indústries làcties ..... . .33
Indústries de pastissería .. .765
Establiments d'alimentació . · 1.033
Restaurants i bars (epidemiologia) · .. 19
TOTAL . · 2.879
(1) Entre .Ies indústries de plats preparats que es controlen es troba l'empresa COEMCO
que subministra catering als collegis i escoles bressol municipals.
3.5 PROGRAMA D'INSPECCIO SANITARIA EN
MERCATS ZONALS I ESTABLIMENTS
Les activitats d'aquest programa es troben molt més properes al consumidor doncs bàsica­
ment comprenen la inspecció de les diverses tendes de comestibles i centres de restauració
collectiva (bars, restaurants, hotels), la recollida de mostres oficials, així com funcions d'assesso-
40
rament davant consultes relatives a la higiene alimentària efectuades tant per personal dels
.
establiments, com pels consumidors.
Taula 3.6. Activitat sistemàtica realitzada.
Nombre
Hotels, bars, restaurants (inspeccions) . . . . . . . . .. 469
Botigues (inspeccions) . 14.627
Actes aixecades (d'infracció, correcció o comprovació) 1.115
ReClamacions ateses . . . . . . . . . . .753
Intervencions amb la G.U . .345
Consultes ateses procedents del SIDEC . 213
Altres consultes (venedors, via telefònica) . 1.182
El total de mostres recollides ha estat de 3.397. S'han inspeccionat 295.000 Tm. d'aliments
i se n'han decomissat 217.350 Kgs.
3.6 PROGRAMA D'INVESTIGACIO DE LA QUALITAT
SANITARIA DELS ALIMENTS
Aquest programa a través de l'estudi d'una sèrie de mostres recollides dels establiments
minoristes de la Ciutat, i tenint en compte el seu grau de consum i la perillositat potencial, permet
obtenir una visió global de l'estat sanitari en que es troben els aliments comercialitzats a la Ciutat.
Durant l'any 1989 han estat estudiades 2.634 mostres.
En el moment en que a partir d'aquests estudis o per notificació de les Autoritats Sanitàries
Autonòmiques o Centrals es detecta alguna anomalía en quant a composició o a nivells no
tolerables de contaminació biòtica i/o abiòtica, es procedeix a la presa de mostres oficials de
l'aliment implicat per a ser analitzat en profunditat i poder d'aquesta forma exercir les accions
reglamentàries sobre el responsable de les anomalíes. En aquest sentit, les més recents actua­
cions de control municipal sobre productes presuntament perillosos per a la salut del consumidor
per fonamentades sospites de contaminació han esdevingut sobre:
- formatges (Iistèria),
- llaunes de navalles gegants de Xile (cadmi),
- figues seques de Turquía (aflatoxines),
41
- raïm d'importació del Canadà i Xile (tòxic),
- olis d'oliva (percloroetilé),
- conserves d'escarxofa (toxinabotulínica),
- gelats (contaminació biòtica),
- aigues minerals (lleixiu),
- pistatxos (aflatoxines), etc.
Durant l'any 1989 s'ha iniciat la informatització dels límits de tolerància reglamentaris dels
additius, contaminants i paràmetres definidors de la qualitat alimentària a fi i efecte de poder
efectuar una valoració automàtica dels resultats analítics.
3.7 PROGRAMA DE ZOONOSIS
Aquest Programa presenta una triple vessant, d'una banda la retirada d'animals de la via
pública, que afecta bàsicament gats i gossos, d'una altra, el diagnòstic de zoonosis i la seva relació
amb la problemàtica de salut de l'home: diagnòstic de la ràbia, de Leishmaniosi del gos,
determinació epizootològica en dermatofitosi transmissible a l'home, així com l'estudi d'altres
zoonosis, i finalment la vacunació antiràbica de la població animal. Independentment de les
vacunacions que s'han anat aplicant durant tot l'any, durant els mesos de Maig a Juliol es va
realitzar una campanya de vacunacions apropant aquest servei al ciutadà mitjantçant una unitat
mòbil de vacunacions que durant una setmana va estar localitzada en cadascun dels 10 districtes
municipals. En total durant l'any 1989 han estat vacunats 851 animals.
Taula 3.7. Activitat sistemàtica.
Gossos. Gats
Recollida total Barcelona ciutat(1) �.402 .522
Manteniment Diputació 1.567 .237
. Recollida ASCAN (2) .
. . 79 . 31
Observació antiràbica . 240 . 23
TOTAL . 3.288 .813
(1) Inclou els recollits pel Servei, els procedents de particulars i altres.
(2) Associació assistència i control dels animals.
42
3.8 PROGRAMES DE DESRATITZACIO I
HIGIENITZACIO D'ESPAIS D'US PUBLIC
Les tasques de desratització, desinfecció, desinsectació i control de coloms es realitzen de
forma sistemàtica per tal de prevenir i resoldre situacions específiques, i problemes de tipus
epidemiològic i econòmic que es poden ocasionar per la presència en el medi urbà de rates,
insectes, i coloms. Durant l'any 1989 s'han intensificat les accions destinades a la capció de
coloms. En aquesta línia està previst que a curt termini s'efectuin intervencions sobre altres
poblacions animals igualment problemàtiques, com son gats, gavines, etc.
L'activitat realitzada durant l'any 1989 s'expressa a la taula adjunta.
Taula 3.8. Activitat sistemàtica per districtes.
DISTRICTES 2 3 4 5 6 7 8 9 10 TOTAL
Desinfeccions
NQ de serveis 62 34 16 4 9 9 7 141
. . .
Superi. tractadaJm2) 5.222. 1267 165 70 38 60 129 6.951
Volum tractat (m) 1.490 322 252 175 .48 2.287
..
.. ..
Desinsectacions
NQ de serveis 641 163 209 13 84 62 57 121 137 221 1.708
.. .. ..
..
Superi. tractadaJm2) 44.531 .13.347. 13.173 .. 616 1.404 . 3.816 .. 3.453 16.586 . 7.587 17.860 122.376
.
Volum tractat (m) 15.020 2.080 702 2.557 2.592 213 9.286 14.214 46.664
. .
.. .
Desratitzacions
.
Xarxaciavag.tracl(Km) 185 .. 151 175 .. 63 129 114 174 .. 121 .. 161 .. 192 1.465
..
Superi.desratia. (Ha) 814 836 992 377 740 662 1.040 764 680 1.216 8.121
.. .. .. .
. .. .. .. ..
Enquestes efectuades 143 225 279 15 62 242 43 61 1.523
.. 164 .. 289
. .. . .
Assessoraments 187 126 176 65 120 .. 136 140 1.407
.. 159 .. 109 .. 189
.. ..
Denuncies compliment. 81 58 83 11 43 52 76 37 90 586
. . . 55
. . . .
Actuacions a mercats 38 36 12 413 . . 505
. . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 . . . . . .
. . . . . . .
ActuacionsacoUegis .212 38 133 37 66 163 112 .. 336 1.286
.. ..
.. 118 71
Altres (solars,cem.mus.) 115 52 122 50 129 89 110 83 69 929
.. 110
..
NQ serveis a part. 152 146 108 24 83 103 128 68 .. 125 1.045
..
. .. .. .. 108
NQ serveis centres of. 5 23 la 37 38 76 469
. 100 8 172
Capció de coloms 5.839 . 9.403 .. 3.427 .. 890 1.577 4.010 540 . 28.361
.. 306 .. 680 . 1.689 . . . . .
. .
..
43
Gràfic 3.3.
Desinfecció Desinsectació
Barcelona/1ge9 Barcelona/1ge9
Milers Milers
6------------------------------------� 60�----------------------------------�
6�----------------------------------� 40��--------------------------------�
3��--------------------------------�
III IV V VI VII VIII IX X III IV V VI VII VIII IX X
Districtes Municipals Districtes Municipals
.Superl. traotada m2 .Volum traotat ma • Superi, traotada m2 • Volum traotat m3
Desratització Capció de coloms
Baroelona/1ge9 Barcalona/1ge9
1400 Milers
ro
1200
e
1000
BOO 6
BOO
400
200
a a
III IV V VI VII VIII IX X III IV V VI VII VIII IX X
Districtes Municipals Districtes Municipals
• Xarxa olav, tr. (Km) • SuperI. desrat. (Ha) .Capolona
44
4. UNITAT OPERATIVA DE GESTIO
AMBIENTAL.
 
4.1 INT.RODUCCIO
L'activitat de la Unitat Operativa de Gestió Ambiental durant l'any 1.989 ha consistit,
basicament, en la continuació i millora dels programes que ja venien desenvolupant-se durant els
anys anteriors.
Podem resumir les actuacions en:
Pla de Millora de la Qualitat del Medi Atmosfèric de Barcelona
L'any 1987 s'elaborava el Pla amb els objectius d'aconseguir la disminució de la contami­
nació atmosfèrica de la ciutat i minimitzar la possibilitat que es produeixin situacions d'alta
contaminació. Les mesures proposades i realitzades durant e11989, es poden quantificar amb els
següents conceptes:
InstaLlacions de combustibles sòlids o líquids transformats a gas.
Domèstiques . 13
Comercials i petita indústria 100
Gran indústria . 9
TOTAL 122
Estimació del consum canviat a gas 109,61 x 106 th.
Inversions en milions de pessetes.
Xarxa i escomeses gas .48,2
Calderes 137,4
TOTAL 185,6
Reducció d'emissions en Tm.
S02 ... 610,07
Partícules 12,84
CO .. 4,06
.
HyCx ..
. 0,82
TOTAL 627,79
Aquestes mesures, sens dubte, han incidit en la tendència a la baixa dels nivells mitjans
de contaminació atmosfèrica.
Pla d'Actuacions per a Situacions Excepcionals d'Alta Contaminació At­
mosferica (PASEACA).
Durant l'any 1.989 no s'han assolit nivells de concentracions de contaminants que, en les
condicions que defineix el Pla, permetés qualific,ar alguna situació com d'alta contaminació
atmosfèrica.
Cal assenyalar que, durant els mesos de novembre i desembre, epoques en que normal­
ment, solèn donar-se aquestes situacions, les condicions meteorológiques han estat molt favora-
47
bies per a la dispersió de contaminants, per quin motiu, els nivells d'immissió en els dos darrers
mesos de l'any, han estat baixos.
Sistema de vigilància de la contaminació atmosfèrica a Barcelona.
El sistema de vigilància de la contaminació atmosfèrica emprat, permet un coneixement de la
distribució de les concentracions de contaminants y un seguiment sistemàtic de la difusió
atmosferica, orientat a la previsió dels nivells de contaminació. Amb la informació obtinguda des
de les diferents parts del sistema, s'elabora un diagnòstic diari de la contaminació atmosferica de
la ciutat.
El sistema de vigilància durant l'any 1.989, ha estat constituit per:
Sistema d'anàlisi de les concentracions de contaminants, integrat per
la xarxa manual i la automàtica.
Detecció de la difusió de contaminants i meteorología, integrada per
estació meteorológica i radiofacsímil.
Sistema visual amb dos jocs de cambres prove ides amb posicionadors
de 3602, radioenllaços, telecomandament i dos monitors d'alta resolu­
ció, per a visualitzar la ciutat des de dos angles diferents i poder seguir
emissions puntuals i grau d'opacitat de la capa ambiental urbana.
Programa municipal de lluita contra el soroll.
Les actuacions han estat fonamentalment les ja començades en anys anteriors i conva­
lidació de les dades del mapa sònic de Barcelona, i plasmació de les mateixes en planois i
control dels vehicles més sorollosos que circulen per la ciutat
La Unitat Operativa de Gestió Ambiental està estructurada en dos Serveis, el de Vigilància
Ambiental i el de Programes Ambientals i Informació de Llicencies. Aquests Serveis, durant l'any
1.989; han desenvolupat la seva tasca dins de 8 grans línies o Programes d'actuació, l'activitat
dels quals s'analitza seguidament: .
48
Taula 4.1.Activitat sistemàtica U.O. Gestió Ambiental. Quadre comparatiu
1.986-1.989
1986 1987 1988 1989
CONTROL CONTAMINACIO ATMOSFERICA
SD2 225.695 63.014 116.435 73.995
Fums 5.840 6.057 5.460 . . . . . . . . . 4.682
NC:! (òxids de nitrògen) 53.655 93.795 198.230 . . . . . .. 160.634
Partícules 8.828 36.831 96.826 77.164
Altres 31.586 95.139 206.084 188.972
TOTAL 125.603 294.836 623.035 . . . . . .. 505.447
CONTROL D'AIGÜES
Abastament 2.026 1.255 · 988 ". 534
Piscines públiques . . . . . . .. 337 480 · 353 151
Aigua i sorra platges . . . . . .. 405 509 "
· 401 256
Aigües residuals . . . . . . . .. 153 311 · 284 192
TOTAL 2.921 2.555 · 2.026 1.133
CONTROL RADIACIONS IONITZANTS
Lectures realitzades 50 ......•.. 210 · 220 154
CONTROL SOROLLS
Pista de sorolls 2.379 3.340 · . . . . . . . 3.052 . . . . . . . . . 1.333
Mapa sònic (convalidació) 679 1.450 · 86 122
CONTROL DE VEHICLES
Vehicles gasolina 38.062 39.026 41.549 . . . . . . . . 44.198
Vehicles gas-oil 2.092 3.450 ..•..... 8.922 8.701
CONTROL INSTAL.LACIONS COMBUSTIO
Instal. combustió (cald.compr) 885 927 ..•..... 1.471 . . . . . . .. 1.555
CONTROL INSTAL.LACIONS INDUSTRIALS 12
INFORMACIO DE LLICENCIES
Expedients tramitats . . . . . . . 4.263 3.107 ..•..... 876· . . . . . . .. 124"
Postes en marxa 2
. . . . . • • . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
* Parcialment descentralitzat
•• Descentralitzat.
49
Gràfic 4.1. Control contaminació atmosfèrica. Nombre de determinacions
milers
250�------------------------------------�--�
50
o
802 Fums N02 Particules Altres
III 1986 ... 1987 mmn 1988 III 1989
Gràfic 4.2. Control d'aigues. Nombre de determinacions
Abastament Piscines pub. aigua/sorra A. residuals
... 1986 � 1987 . I@ulll 1988 ... 1989
50
Gràfic 4.3. Control de sorolls
milers
4�----------------------------------------�
3
2
o
Pista de soroll Mapa sonic
III 1986 11m 1987 hElm 1988 III 1989
Gràfic 4.4. Vehicles revisats
milers
50�------------------------------------------
30
20
10
o
vehicles gesoline vehicles ges-oil
... 1986 III 1987 III 1988 III 1989
51
4.2 PROGRAMA DE VIGILANCIA DE LA'
CONTAMINACIO ATMOSFERICA
Els objectius bàsics d'aquest Programa són l'anàlisi de les concentracions d'immissió de
contaminants i la previsió de la contàminació, estudiant els elements que permeten preveure
l'evolució en la concentració dels contaminants.
Pel que fa a l'anàlisi de ia immissió s'inclouen aquí les dades corresponents a la xarxa
manual de presa de mostres, i a les estacions automàtiques de Plaça de Catalunya, Plaça Molina
i Poble Nou, aquestes dues últimes, gestionades per l'Ens Metropolità. Tambe s'inclouen les
determinacions trihoràries que s'utilitzen en l'elaboració del diagnòstic de la contaminació atmos­
fèrica que s'efectua diàriament, a primera hora del matí, pel Servei de Vigilancia Ambiental.
Taula 4.2. Nombre de determinacions de contaminació atmosfèrica.
S02 Fums NOx Partie. CO 03 Altres
Diàries 10.443 .. 4.682 7.730 4.420 .. 4.055 4.525
Horàries . . . . . 5.856 4.488 . . .2.952 .. 4.680 5.976
Semihoràries 28.848 74.208 .. 34.764 38.928 43.440
Trihoràries 28.848 74.208 .. 34.764 38.928 43.440
Quinzenals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .264
TOTAL 73.995 .. 4.682 . 160.634 .. 77.164 86.591 97.381 ... 5.000
TOTAL DETERMINACIONS: 505.447
Les observacions meteorològiques són un dels elements que permeten preveure l'evolució
de la contaminació existent.
Les observacions meteorològiques que es detallen més avall, corresponen a l'estació que
el Servei te instaLlada en el Passeig de CircumvaLlació nº1, i els sondatges termodinàmics que
s'analitzen corresponen a dades bàsiques subministrades per l'lnstituto Nacional de Meteorología.
Taula 4.3. Observacions i anàlisis meteorològiques.
Registres continus dels següents paràmetres:
Direcció i velocitat del vent 726
Radiació global 72
'
Temperatura .. 726
Punt de rosada ................,............... 726
Humitat relativa 726
Pressió atmosfèrica en mB 726
Visibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 726
Categoria d'estabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 726
Tipus de núvols ............'................... 726
Resum de les 24 últimes hores 242
Mapes per telefacsímil (aprox. 14 aillarg del rnatñ 3.388
Prediccions meteorològiques diàries (risc de neu, aiguats, gelades) . . .. 242
Recull, arxiu i centralització diària de dades de c.a. . . . . . . . . . . . . . 242
Control contaminació atmost. per visualamo cambres TV (3c/d) ... .. 726
52
4.3 PROGRAMA DE VIGILANCIA DEL MEDI HIDRIC
S'ha continuat durant l'any 1.989 la vigilància del medi hídric que es venía fent des d'anys
anteriors.
En quan a aigües d'abastament públic, la clausura de la xarxa municipal de Montcada ha
permes reduïr el nombre total de controls a efectuar. D'altra banda, durant el segon semestre de
l'any s'ha substituit parcialment el control de fonts públiques, pel control en els orígens.
Pel que fa a les piscines públiques s'ha continuat la vigilància, tant de l'aigua dels vasos,
com de les condicions higienico-sanitàries de les instaLlacions annexes iserveis, incrementant-se
el nombre de paràmetres controlats i, paraLlelament, s'ha iniciat la comprovació de l'adequació de
les condicions estructurals de les instalacions a la normativa vigent.
En quan a la vigilància de les aigües litorals i sorres de platja, s'han hagut de suprimir dos
punts de control per trobar-se afectats per les obres de la ViLla Olímpica.
Taula 4.4. Control sanitari d'aigües.
Nombre de determinacions
Tipus d'aigua NI! controls "In situ" Altres (*)
Aigües proveiment públic .534 4.806 390
.
Piscines públiques .151 1.382 1.323
Aigües litorals .114 798 .968
Sorres platja 142 710 .876
..
Aigües residuals .192 . 2.190
TOTAL 1.133 7.696 .5.747
.
.....
(*) Efectuades pel Laboratori Municipal
53
4.4 PROGRAMA DE VIGILANCIA DE LES RADIACIONS
IONITZAN'TS
La xarxa de dosimetría ambiental, que va entrar en servei a l'Octubre de 1.986, ha continuat
tuncíonant amb regularitat, en col.labcracló amb el Ministeri de Sanitat.
Taula 4.5. Xarxa dosimetrica radioactiva.
Manteniment de les 11 instal.lacions de mesura .77
Detectors instaLlats . . . . . . .22
Trameses de lectures ..... 154
Lectures realitzades i tractades 154
Mitjana de dies d'exposició .53
4.5 PROGRAMA DE CONTROL I REGULACIO DEL
SOROLL
Seguint l'objectiu de disminuir la producció de soroll dels vehicles que circulen per
Barcelona s'ha dut a terme el control rutinari de vehicles fet en els carrers de la ciutat, que dóna
lloc a denúncies condicionals de la Guàrdia Urbana. Aquests vehicles s'han de sotmetre posterior­
ment a una revisió del seu nivell de soroll a la Pista de Control de Montjuïc, en un termini de 15
dies
Han estat encarregats 12 nous sonòmetres que seran utilitzats per mesurar el soroll dels
vehicles des dels 10 punts de control, fent les mesures a 0,5 metres dels tubs de fuites.
Ha estat redactat l'exemplar definitiu del mapa sònic de Barcelona, i ultimada la confecció
dels mapes que reflexen els nivells de soroll ambiental de cada un dels districtes de la Ciutat.
Taula 4.6. Control del soroll produït per vehicles
TOTALANUAL Ciclomot. Motocicl. Turismes Furgon.i
Vehicl.pes.
Denúncies condicionals (1) 4.714 · 2.842 · 1.330 478 64
Propostes de sanció (2) . . . . . . . . . 3.668 · 2.305. · 963 359 · . . .. 41
Revisions vehicles. Resultat correcte .. 1.046 537 · 367 . . . .. 119 · .... 23
Revisions vehicles.Resultat incorrecte .. 288 · 175 · 105 8
TOTAL REVISIONS PISTA 1.334 · 712 · .. : . 472 . . . .. 127 · .... 23
(1) Les denúncies es condicionen a passar una revisió per la pista de control de soroll
(2) Per incomparixença a la pista o per presentar el vehicle incorrectament.
54
4.6 PROGRAMA DE CONTROL D'EMISSIONS DE
VEHICLES
L'objectiu d'aquest Programa és controlar i reduir l'emissió de contaminants a l'atmosfera
proouts pels vehicles a motor.
Durant l'any 1989 s'ha revisat una xifra de vehicles sensiblement superior a la d'anys
anteriors concretament 5.644 més que l'any 88 si bé hem de tenir en compte que des del mes de
març ha funcionat una nova estació de control durant el tom de matins.
Taula 4.7. Vehicles revisats.
VEHICLES GASOLINA
Vehicles correctes 40.502
Deficients en CO-HC · .593
Deficients en CO . .2.704
Deficients en HC . · .399
TOTAL .. 44.198
VEHICLES GAS-OIL
Inspeccions correctes . .8.570
Inspeccions incorrectes · . 131
TOTAL · 8.701
.
TOTAL VEHICLES
Inspeccions realitzades 56.115
Vehicles correctes 52.122
Inspeccions 2i1 revisió . .3.526
55
4.7 PROGRAMA DE CONTROL D'EMiSSIONS DE
CALDERES
L'objectiu d'aquest Programa és controlar i reduir l'emissió de contaminants a l'atmosfera
produüs per les instaLlacions de combustió.
Durant el darrer any s'han superat el nombre d'instaLlacions revisades.
S'han rebut força comunicats de canvi de combustible a gas, la qual cosa és també un objectiu
del programa (canvi a energies més netes).
La difusió del programa ha estat a través de premsa i dels escrits adreçats a la totalitat de
les instaLlacions censades, als quals s'adjuntà el tríptic propagandístic "aire als fums".
S'hen fet comprovacions sobre la validesa del cens que obre en aquest Servei, de les
instaLlacions existents comprovantse que es teneri' controlades el voltant d'un 85% de les ins"
taLlacions existents.
Durant el mes de juliol es varen efectuar una revisió dels expedients de forns i pastisseria,
de les quals 35 no havien presentat mai cap certificat i a la vegada no s'havia efectuat cap inspecció
a conseqüència de tenir un horari nocturn de funcionament. Havent-se requerit l'envio del certificat
de revisió, l'han complimentat 18, la resta es troba pendent de comprovació nocturna de funcio­
nament.
Taula 4.8. InstaUacions de combustió
Funcionament correcte . .936
Funcionament incorrecte . 146
Altres (1) . .473
TOTAL CALDERES REVISADES .
1.555
(1) Calderes aturades, dades de la inspecció no coincidents amb el certificat, canvis de combus­
tible, etc
* Nombre de calderes amb combustible sòlid o líquid censades a Barcelona: 2.074
56
4.8 PROGRAMA DE CONTROL D'EMISSIONS EN
ACTIVITATS INDUSTRIALS
Les actuacions que s'han realitzat per tal de reduir les emissions originades en activitats
industrials han estat bàsicament de dos tipus: actuacions puntuals adreçades a indústries concre­
tes productores d'abocaments importants de contaminants i actuacions sectorials a indústries
adreçades a les indústries d'una mateixa branca o sector de l'activitat industrial.
Pel que fa a les actuacions puntuals, s'han realitzat 10 intervencions, bé amb motiu de
denúncies a instància dels Districtes, bé amb motiu d'algun expedient de llicències d'activitat en
que per les característiques dels procesos i la importància dels abocaments previstos, els serveis
encarregats d'informar l'expedient han soLlicitat recolçament per tal d'analitzar d'una forma més
acurada les característiques dels abocaments de les mesures correctores a aplicar i en molts casos
la eficacia d'aquestes mitjançant la proposta i supervisió de programes d'autocontrol dels nivells
de contaminants.
En les intervencions derivades d'una denúncia o de la coLlaboració amb els Districtes ha
estat, a més, necessària la visita de les instaLlacions analitzant els procesos i estudiant les mesures
correctores adients per tal de reduir les emissions al menys fins a uns nivells inferiors als previstos
en la legislació vigent.
Les actuacions sectorials a Indústries s'han iniciat amb les fundicions fèrreas i no fèrreas
havent-se iniciat una recopilació de dades en 2 d'aquestes indústries.
Indústries sobre les que s'actuat 12
4.9 INFORMACIO DE LLICENCIES
La informació de llicències d'activitat, s'ha realitzat als expedients que donat el seu volum,
tipus d'activitat, etc, poden supòsar un impacte ambiental més important. Aquests expedients tant
d'indústries com d'altres tipus d'activitat, requereixen un informe molt més exhaustiu de les seves
característiques higiènico-sanitaries i medi ambientals.
Així mateix s'ha posat en funcionament un proqarna informàtic pel seguiment i recerca de
tots els expedients que varen ser informats pel Servei de Programes Ambientals i Informació de
Llicències des de la descentralització dels informes d'activitat fins avui (juny 1988 - desembre
1989). Aquest programa ha estat adequat per poderfer un seguiment i control de que les mesures
57
correctores demanades en els informes a aquelles activitats suscèptibles de produir un major
impacte en el seu entorn, estan adoptades i funcionant correctament.
.
"
I
S'han realitzat dues postes en marxa d'activitat, atenent la sol.licitud que a tal extrem ens
han fet el Servei de Coordinació i Assessorament de Llicències d'Activitat i els Serveis Tècnics del
Districte 6è (Gràcia).
Taula 4.9. Gestio dels expedients
EXPEDIENTS ENTRATS
Remitent N. Exped. Per Activitat
Districte I 14 Industries . .59
Districte" 36 Altres Activitats .66
Districte. " .7
Districte V .4
Districte VI . 1
Servei Coordinació i Asses. Uicències 63
Total entrats . . . . 125 Total entrats . . . . . . . . . . . 125
EXPEDIENTS INFORMATS
Autoritzats 86
Denegats 21
Ampliació de memòria 17
Total informats . . . 12
POSTES EN MARXA .2
58
5. SECRETARIA TECNICA
 
5.1. DIRECCIO DE LA SECRETARIA TECNICA
La Secretaria Tècnica ha continuat oferint el suport tècnic i administratiu necessari a la resta
d'òrgans de l'Area per a la planificació, execució i avaluació dels diferents programes, per
l'elaboració d'estudis i informes, i per l'anàlisi de la informació.
També ha dirigit el desenvolupament de les competències pròpies dels diferents òrgans que
integren la Secretaria Tècnica i de tres projectes organitzatius que depenen d'aquesta Secretaria
i que es detallen més endavant.
Entre les activitats dutes a terme durant l'any 1989 cal destacar la tasca de suport tècnic
en temàtica mediambiental a l'activitat del Consell Ple Municipal, així com l'elaboració de la
Memòria d'activitats de l'Area, i l'elaboració de les dades de l'apartat de Salut Pública del Butlletí
d'Estadística Municipal 1988.
També s'ha realitzat la planificació i gestió editorial de les publicacions de l'Area, la gestió
de la biblioteca, i el desenvolupament del Programa de Docència i Recerca. Aquestes activitats es
descriuen seguidament:
Programa de Docència i Recerca
S'ha coordinat el Programa d'activitats docents de l'Area i els Seminaris de Salut Pública
. (Conveni Ajuntament de Barcelona - John Hopkins University).
En total han assistit als cursos de I'Area 276 alumnes i s'han impartit 721 hores lectives. No
s'inclouen en aquestes xifres els cursos impartits pel Centre de Salut Laboral ni els de manipuladors
d'aliments i de catering.
S'han realitzat funcions de secretaria administrativa per al correcte funcionament dels cursos
i seminaris, per als quals s'ha facilitat tot el material didàctic i auxiliar necessari.
S'ha dut a terme el manteniment de la base de dades de les activitats de docència i recerca
realitzades a l'Area. Aquesta base de dades inclou:
Articles publicats a revistes. Llibres;'Capítols de llibres.
Ponències i comunicacions presentades a congressos.
Programes i estudis coordinats o finançats des de l'Area.
Tesis i tesines.
Cursos. Altres activitats organitzades per I'Area.
61
AI juliol de 1989 va apareixer la publicació elaborada a partir d'aquesta base de dades que
recull els treballs duts a terme entre els anys 1983 i 1987. Amb periodicitat anyal es publicaran
annexes a aquesta publicació. A finals d'any estava en premsa el volum corresponen a l'any
1988.Atés que ja es relacionen a les publicacions esmentades, aquesta Memòria no inclou, les
referències als treballs realitzats a l'Area en el camp de la docència i la recerca, excepte en alguns
casos que per la pròpia funció ho fan així necessari.
Gestió de les publicacions i de la biblioteca
Durant l'any 1989 s'ha realitzat la planificació, preparació i gestió editorial de totes les
publicacions de l'Area . La biblioteca ha augmentat el seu fons bibliogràfic i la demanda del servei
de lectura s'ha incrementat.
El desglossament de l'activitat realitzada en els diferents àmbits es detalla a continuació:
- Documents publicats
Col.leccló Informes Tècnics
La situación sanitaria de la hosteleria en Barcelona (núm 13) ... 500
Factors de risc lligats a l'estil de vida en l'edat evolutiva.
El projecte FRiSe a Barcelona (núm14) 680
Memòria d'activitats 1988 (núm 15) 600
Las fuentes de población en la ciudad de Barcelona (núm 16) 700
Sèrie Estadístiques de Salut
Mortalitat a la ciutat de Barcelona 1988. (en premsa) 700
I
Morbilitat per malalties de declaració obligatòria a Barcelona ciutat,
1988 (en premsa) ; 800
Sèrie Ciutats Saludables
Activitat Física i Salut (núm 1) 1.000
Col.leccló Descobrir el Medi Urba
Itinerari per Sarrià (núm 6) 2.000
Barcelona mostrada als infants (núm 7) 1.250
62
Centre de Salut Laboral
Memòria anual 1988 600
Reimpressió cartells de cursos del C.SL 12.000
Sèrie Blanca
Programa de detecció precoç d'alteracions mamàries. (PAM) Avaluació
del primer any 200
Informe de I'actividad de la grip durant la temporada 1987-1988 a la
ciutat de Barcelona 340
Documentació relativa al Pla Municipal d'acció sobre Drogodependències
Pià Municipal sobre drogodependències 200
Prevenció de l'abús de substàncies addictives a l'escola 3.000
Evolució indicadors SIDB (1 il, 20n, 3er i 4rt trimestre) 2.000
Butlletins periòdics
Fullsalut (núms. 1, 2, 3, 4 i 5) 23.500
Butlletí SIDA a Barcelona (Vigil. epidemiològica)
(Núm. 3, 4, 5 6) 2.000
Altres
La salut a Barcelona, 1988. Informe del Regidor al
Consell Plenari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 600
La recerca en Salut Pública 1983-1987 2.000
Programa d'activitats docents de l'Area 1.275
Deixin de fumar 6.000
Tríptic "Les Sessions de l'Institut" 5.000
Vida Marina núm 1 500
Vida Marina núm 2 800
Entre totes aquestes publicacions s'han realitzat treballs de correcció d'originals, disseny,
confecció de maquetes, picatge de textos, taules i figures, compaginació, correció de galerades,
distribució i coordinació editorial.
També s'ha estat present amb la documentació i publicacions de l'Area en els stands situats
en els següents Congressos i Jornades:
"Acústica ambiental", Saragossa, 24-28 d'abriI1989.
Simposi Internacional "Salut i esport per a tothom", Barcelona, 19 i
20 de maig de 1989.
63
Jornades Internacionals "Respuesta de la Sociedad frente a las dro­
gas". Barcelona, 8, 9 i 10 d'octubre de 1989. .
3er. Congreso de la Sociedad Espafiola de Salut Pública y Administra­
ción Sanitaria. Bilbao, 25, 26 i i 27 d'octubre de 1989.
Taula 5.1. Activitat de la biblioteca
Fons bibliogràfic .3.007
Subscripcions revistes · .. 91
Llibres entrats . . . . · . 192
Servei lectures .... .3.200
Préstec publicacions . .2.785
Fotòcopies Ajuntament
(Articles, revistes, sumaris) 53.700
Fitxes registre . . . . . . . · 5.460
Prep. i distri. (revistes i sumaris) .mensual
Taula 5.2. Activitats d'impressió, enquadernació i planxes
Fitxes . 15.100
Targetes · 1.750
Cartes . 42.400
Programes, cursos 19.050
Diplomes ..... .2.885
Certificats d'Assistència · .500
Targetons . · .850
Tapes ... .2.995
Enganxines · .. 16
Taula 5.3. Activitats de delineació i disseny
Posters Gràfics Dissenys Rètols Impresos Pàg.
I plànols maquetades
DIN A4 8 216 90 19 22 2.300
+DIN A4 21 30 6 2
TOTAL 29 246 96 21 22 2.300
5.2. INSTITUT D'ECOLOGIA URBANA
Durant aquest any s'ha dut a terme la gestió i manteniment del Centre de Documentació de
l'Institut, així com el desenvolupament de la línia editorial ja iniciada, amb l'edició i organització
dels actes de presentació pública de les publicacions següents :
Sèrie Descobrir el Medi Urbà
Itinerari per Sarrià. Núm. 6
Barcelona mostrada als infants. Núm 7
Reedició capitol VII (en premsa).ltinerari pel Port, Ribera i Barceloneta.
Sèrie Informes Tècnics de l'lEU
Els nens i la seva ciutat. Districte Horta-Guinardó. núm 4 (en premsa)
S'han desenvolupat diferents programes i activitats d'educació am­
biental, i participació ciutadana alguns impulsats pel propi Institut i
d'altres en coLlaboració amb altres àrees del propi Ajuntament o
d'altres Institucions. Entre ells cal destacar:
CoLlaboració en l'exposició "L'automòbil, entre el somni i el matson",
organitzada per l'Institut Alemany de Cultura i Integral. (Centre Cívic
La Sedeta, 31 octubre - 17 novembre 1989).
Col.laboració en la I Jornada Internacional "Objectiu: Ciutats Verdes",
organitzada pel Cercle d'Estudis de Biotectura (Centre Cívic les Cot­
xeres de Sants, 16 desembre 1989).
Participació en el Consellinteràrees del Programa "Barcelona a l'Es­
cola".
Assessorament tècnic en l'estudi "Sobre la utilització infantil dels parcs
i places de la ciutat de Barcelona" promogut pel Pla d'infancia de la
Comissió de Benestar.Social de l'Ajuntament de Barcelona.
Participació en el Jurat del Premi "Barcelona a l'escola", organitzat per
I'Area d'Educació, pel 88/89.
Assessorament tècnic en l'opuscle "La contaminació ambiental" (en
premsa), realitzat per l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i
Tractament de Residus.
Programa: Barcelona lla mar
Sortides en vaixell per a les escoles amb l'itinerari pel port i la façana
marítima de Barcelona.
Activitat al Taller-escola "El món del mar".
Exposició "El món dels peixos. Peixos exòtics i autòctons d'aigües
dolces i marines".
Organització i secretaria de l'activitat.
65
Taula 5.4. Nombre d'escolars participants Barcelona i la mar. Any 1988
Escolars
Gener · . 811
Febrer · 1.279
Març · 1.099
Abril · 1.251
Maig · 1.154
Juny· .778
Octubre .509
Novembre 1.128
Desembre
TOTAL .. .8.009
Gràfic 5.1. Escolars participants. Programa "Els nens i la seva ciutat"
numo nens
600�------------------------------------------�
400
300
200
3e 4rt 5e 6e 7e 8e
cursos
_ Districte H,G. Iiœ Districte S.M.
Programa "Els nens i la seva ciutat" als districtes
S'ha dut a terme aquest Programa als districtes d'Horta-Guinardó (2000 escolars partici­
pants) i Sant Martí (1000 escolars participants). El seu desenvolupament inclou una fase d'adap­
tació del Programa als districtes específics, en col.laboració amb els Centres Pedagògics i de
Recursos, Serveis Personals dels Districtes, l'Institut Municipal d'Educació i la Càtedra de
Projectes de l'Escola d'Arquitectura.
66
També inclou la preparació dels materials de treball, la presentació del Programa a les
escoles participants, el seguiment de la organitazació i infraestructura del Taller de treball, així com
tota la fase d'anàlisi dels resultats de les enquestes i posterior presentació als districtes correspo­
nents. A finals d'any es trobava en premsa l'Informe Tècnic que recull els resultats d'aquesta
experiència al districte Horta-Guinardó.
S'han elaborat també altres materials de divulgació com son el díptic de presentació , un
vídeo sobre la experiència al districte d'Horta-Guinardó i dos plafons explicatius que s'han mostrat
en diferents exposicions on ha participat l'lEUS.
67
5.3. CENTRE DE SALUT LABORAL
EI1989 s'ha caracteritzat per l'increment d'activitats del Centre Salut Laboral de l'Ajunta­
ment de Barcelona.
A l'increment del número de cursos d'educació sanitària realitzats i del número d'assistents
i participants en aquests, cal afegir-hi l'obertura i consolidació de línies de recerca en el camp de
l'epidemiologia laboral i la promoció de la salut al lloc de treball.
Especial esment s'ha de fer del fet de què el Centre de Salut Laboral forma part de dos
grups de treball europeus. Un d'epidemiologia laboral, en el si de la CEE, i l'altre de promoció de
la salut ailloc de treball, a la Fundació Europea per la Millora de les Condicions de Vida i de Treball.
També, al juny del 89, es va organitzar juntament amb l' OMS Europea una reunió científica
sobre l'impacte del treball submergit en la salut.
En epidemiologia laboral el Centre de Salut Laboral està treballant en _vigilància epidemilò­
gica dels efectes dels treballs en la salut. Això es concreta en tres línies de recerca diferenciades:
accidents de treball, malalties evitables, i aplicacions dels estudis de casos i controls a la vigilància
epidemiològica.
En promoció de la salut, es segueix una doble estratègia. D'una banda, tractant de demostrar
que és possible dissenyar i implementar exitosament dins les empreses programes de prevenció
adreçades al control de factors de risc no exclusius de l'ambient de treball. D'altra banda, buscant
formes innovadores d'acció per la salut als llocs de treball que superin les problemàtiques
d'intervenció actuals.
Activitats d'educació sanitària
Es realitzen activitats de sensibilització i formació a dos nivell diferents. D'una banda, per a
recolzar l'activitat dels treballadors membres de Comitès de seçuretat i Higiene i dels Comitès
d'Empresa en temes de Salut al Treball. D'altre banda, tractem d'introduir elements de promoció
de la salut en el treball en tècnics en salut, higiene i seguretat.
La concreció del programa d'educació es fa a través de la realització de cursos introductoris
adreçats a treballadors, cursos per a tècnics, especialment metges i diplomats d'infermèria
d'empresa, així com de la realització de debats públics sobre temes d'interés en el món laboral.
La relació d'aquests cursos i debats es detalla a la publicació "Recerca en Salut Pública 1989".
68
Activitats d'investigació i de difusió
VI Concurs de Treballs sobre rise Laboral
Va convocar-se el VII Concurs de Treballs Sobre Risc Laboral, amb dues categories de
premis.
"Experiències". Per a experiències concretes de prevenció i promoció
de la salut realitzades als lloc de treball.
"Recerca". Per a treballs de recerca o innovació relacionats amb
qualsevol camp de salut laboral, especialment aquells que tinguin a
veure amb ta prevenció i la promoció de la salut.
Beques de recerca
El Consell Assessor de Salut Laboral ha concedit tres beques a Llicenciats Universitaris,
per a col.laborar en algunes de les línies de recerca del Centre de Salut Laboral.
Activitats de promoció de la salut al lloc de treball
S'han continuat i consolidat els programes ja existents i s'en ha engegat un de nou.
Així mateix, s'ha entrat a formar part del grup de treball en promoció de la salut de la
Fundació Europea pera la millora de les Condicions de Vida i de Treball.
Programa de cessació tabàquica
Ha finalitzat el de l'empresa DU-PONT.
S'està en contacte amb altres empreses.
Tran-sport
Es un programa organitzat conjuntament per Transports Municipals de Barcelona, l'Institut
Nacional d'Educació Física de Catalunya i el Centre de Salut Laboral.
Preveu millorar la freqüència de la pràctica de l'exercici físic i l'esport. En una primera fase,
té com a objectiu el de prevenir el mal d'esquena en conductors d'autobusos, tot i augmentant el
grau de benestar i confort.
69
"Programa de controli prevenció del tabaquisme" Transports Municipals de Barce-
lona.
Ha continuat el seguiment dels treballadors inclosos en el programa per avaluar l'efectivitat
del consell antitabàquic, en les revisions mèdiques periòdiques.
El programa ha consistit fins ara en una enquesta a 4.016 treballadors i en el seguiment de
604 treballadors que han rebut consell antitabac a la revisió mèdica i de 1 .174 que no l'han rebut.
Enguany acabarà (hem entrat en el darrer any del programa) hom espera un 8 per cent de
cessacions.
5.4. PROGRAMA HEALTHY CITIES
Les activitats del projecte Ciutats Saludables s'han desenvolupat en diferents àmbits.
Contactes i reunions lntemaclonals, S'ha participat en les següents:
Reunió de coordinadors de Ciutats Saludables a Milà, 20-22 març.
Congrès "Recerca per a Ciutats Saludables" a La Haya, 21-23 juny.
Simposi "Acció Comunitària i Salut" a Pécs, 27 setembre-2 d'octubre.
Suport a la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables:
Participació en l'Oficina de Coordinació de la Xarxa Espanyola.
Organització i presència en el 1 er Congrés Espanyol de Ciutats Salu­
dables a Alacant, 1-3 de març.
Accions per a posar la salut a l'agenda de les àrees municipals i dels dis­
trictes:
Presentació del projecte Ciutats Saludables a la reunió de caps de
serveis personals dels districtes, 20 de gener.
Organització de Simposi Internacional "Salut i Esport per a Tothom",
en col.laboració amb l'Area d'Esports, 27-29 d'abril.
Presentació de l'exposició "Salut, Barcelona!" a Ciutat Vella, 20-30 de
juny.
70
Presentació del projecte Ciutats Saludables al districte de Ciutat Vella,
27 de juny.
Participació en el seminari de formació sobre la SIDA per a personal
d'infermeria d'atenció hospitalària, Districte de Ciutat Vella, 8-12 de
maig.
Col.laboració en el projecte "Som el Futur' , amb la participació de 20
alumnes d'un institut d'ensenyament mitjà de Ciutat Vella, en una
trobada a Horsens (Dinamarca) sobre la salut i la ciutat, 22-29 de maig.
Col.laboració, amb l'Area d'Ensenyament, en l'organització del Con­
grès Internacional de Ciutats Educadores.
Co.laboració, amb altres àrees municipals, en l'organització del Sim­
posi Internacional de Benestar Social.
Col.laboració amb l'Ambit de Benestar Social en la preparació de
diverses exposicions (Pla Estratègic, Cap eI93 ... ).
Accions conjuntes amb associacions ciutadanes i altres administracions:
Facilitació de l'assistència de Par1<inson Espanya (grup d'ajuda mútua
pels malalts de Parkinson) i de l'Associació Ciutadana anti-SIDA de
Catalunya al Simposi "Acció Comunitària i Salut", a Pécs.
Participació en el Consell Assessor sobre Activitat Física i Promoció de
la Salut del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat
de Catalunya.
Presentació del projecte Ciutats Saludables a la Societat Catalano-Ba­
lear d'Infermeria de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i
Balears.
Presentació de l'exposició "Salut, Barcelona!" a la mostra 'Viure a
l'Hospitalet", 6-12 de març.
Facilitació dels contactes internacionals als serveis de I'Area de Salut
Pública:
Gestió de la sol.licitud de l'Institut Municipal de la Salut per ser designat
centre col.laborador de l'Organització Mundial de la Salut.
Contactes amb la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions
de Vida i de Treball per a la participació del Centre de Salut Laboral en
el comitè europeu de recerca en promoció de la salut ailloc de treball.
Contactes amb Liverpool, València, Alacant pel projecte de recerca
d'indicadors per a àrees geogràfiques petites, coordinat pel Servei
d'Informació Sanitària i finançat pel British Council.
Consultes tècniques diverses a l'Organització Mundial de la Salut.
71
Publicacions:
Plasencia, A i Bolibar, I. Activitat física i salut. CoLlecció Ciutats Salu­
dables no. 1.
72
6. NEGOCIAT DE SANITAT
 
A principis de l'exercici de 1989, es van descentralitzar algunes tasques del Negociat de
Sanitat relatives a Higiene i Inspecció Alimentària, motivant que la gestió de tràmit d'expedients
per aquest concepte disminuis substancialment.
En contrapartida, l'aplicació de la Contabilitat General a I'Area ha representat un notable
increment en les tasques del Negociat doncs ha exigit la centralització de la gestió que queda
reflexada en una sola contabilitat.
L'aplicació de la Contabilitat General, de caràcter preceptiu, ha suposat un notable esforç
humà i tècnic el tenir que preparar al personal usuari i adaptar l'equipament informàtic a les noves
necessitats, sense abandonar al mateix temps i durant uns mesos la Contabilitat Presupostària.
L'adaptació del nou sistema contable ha suposat un total, durant el darrer trimestre de l'exercici,
de 480 hores.
Referent a la gestió de la facturació de I'IMAS, contra l'aportació municipal en concepte de
beneficència, s'ha incrementat la tasca de seguiment a tí i efecte de racionalitzar la subvenció. En
el període sètembre - desembre s'han realitzat al respecte 29.132 consultes al Padró i 7.280
consultes al Cens de Beneficència.
Núm. expedients tramitats 1988 1989
Convenis . 9 . 3
I.M.S. . . .254 194
U.O. *
Higiene dels Aliments .34
Medi Ambient *
. .28
*
Laboratori Municipal . .40
Expedients sancionadors 1.026 .449
Total . 1.289 .748
Núm. de sancions Imposades
Total sancions .388
... . 814
Import total sancions 10.875.500 .5.582.500
Sancions cobrades .5.576.700 .1.495.500
Sancions anulades . .21 . 2
Recursos
*
Remesos a Assesoría .24
*
Desestimats .22
Estimats .. 21 2
Tasas
*
Tasas 0.0.0. 1.202.241
Vacunació antiràbica 2.838.540 .669.795
Anàlisis i vacunes . 11.661.490 16.402.233
Pessetes gestionades . 2.342.000.000 2.986.615.000
% de realltzaclo del pressupost .1988 · 1989
*
Capítol2 ·
. 97,9
*
Capítol6 ·
. 77,42
* Sense dades en la Memòria de 1988
75
I
I'
I
7. PLA MUNICIPAL D'ACCIO SOBRE
DROGODEPENDENCIES
I
I.'
 
7.1.-1989. CONSOLIDACIO DEL PLA D'ACCIO SOBRE
LES DROGODEPENDENCIES. CONCRECIO
OPERATIVA DE LES SEVES DIRECTRIUS
Si 1988 va ser l'any de l'elaboració i posada en funcionament del Pla Municipal d'Acció sobre
Drogodependències, 1989 ha significat la plena consolidació com a òrgan unificador i coordinador
de les actuacions que des de les institucions públiques o privades es duen a terme des de la ciutat
de Barcelona. Aquesta consoüdacto ha permès concretar i desenvolupar en profunditat les
directrius sobre prevenció, assistència, reinserció, dissuassió i repressió del tràfic de drogues que
elaborades per consens de tots els grups polítics de l'Ajuntament de Barcelona, constituïen la base
del Pla.
Des d'aquest punt de vista i entre les diferents actuacions que anirem descrivint al llarg de
la Memòria, volem destacar les següents realitzacions
S'ha consolidat una imatge única que acompanya la informació sobre
recursos i actuacions, dirigida a persones afectades, coLlectius inte­
ressats i població en general. Ellema 'Ten sortiràs" vol recordar que
en contra del tópic, moltes vegades interessat i sempre desmobilitza­
dor, sí que hi ha sortides al problema.
Per facilitar l'accessibilitat dels recursos s'ha consolidat la sectorització
territorial de la demanda assistencial assignant a cada Districte de la
ciutat un dels 4 Centres d'Acollida i Seguiment Municipals com a
referència. ParaleLlament s'ha arribat a acords amb els Centres'
d'Atenció no municipals perque actuin de reforç en les zones on la
demanda ho requereixi.
Amb l'objecte de facilitar l'anàlisi científica del tema i conèixer els
resultats de les diferents actuacions, el Sistema d'Informació de Dro­
godependències de Barcelona (SlOB), publica trimestralment informes
sobre l'evolució de quatre indicadors: inicis de tractament, urgències
per drogues, mortalitat per reacció aguda adversa a les drogues i casos
de Sida drogaaddictes.
Volem recordar que el desenvolupament general del Pla en general ha estat posible gràcies
a la coLlaboració de la resta d'institucions públiques i privades que acceptant el paper integrador
del Pla, venen treballant conjuntament amb nosaltres en la consecució d'un objectiu comú: impedir
tant com sigui possible el consum de drogues, evitar els efectes de generació i reforç de la
marginació social, potenciar la creació de dispositius encaminats a ajudar les persones afectades
perquè abandonin la seva dependència i arribin a un bon nivell d'integració social, o si més no que
la dependència tingui els menors efectes possibles sobre la qualitat de la vida dels individus i del
seu entorn.
79
7.2. PREVENCIO
MES ATENCIO ALS GRUPS DE RISC. AUGMENT DE LA PARTICIPACIO
SOCIAL
Establertes les línies generals d'informació i prevenció durant 1988, un dels objectius
prioritaris durant aquest any han estat les poblacions o àrees de risc. Plans especffics de prevenció
en les zones problemàtiques, la subvenció de programes de presa de contacte amb grups de risc
i campanyes dirigides a prevenir la transmissió de SIDA i altres malalties infeccioses entre
drogaaddictes, mostren la preocupació del Pla per accedir a una població allunyada sovint de les
tnstnucícns, les pràctiques de la qual, no obstant, repercuteixen negativament en la salut pública
i el benestar social.
Pensem que aquest contacte serà més facil a partir de la implicació del teixit social.
Sortosament la línia d'apropament al ciutadà mitjançant la campanya d'informació ''Te'n sortiràs"
i de les xarxes de serveis personals dels Districtes està fructificant en aquest sentit.
Les entitats cíviques i del voluntaríat des dels mecanismes de participació creats per
l'Ajuntament: Consell de Participació de Benestar Social, Consell de Prevenció dels Districtes, etc.
han col.laborat estretament, des del seguiment atent i critic del Pla fins ta participació en la
convocatòria d'ajuda per donar suport a projectes nascuts de la iniciativa ciutadana.
Actuacions
INFORMACiÓ A L'USUARI AL SEU ENTORN IMMEDIAT I ALS COL.LEC­
TIUS DE PROFESSIONALS RELACIONATS AMB EL TEMA.
a) Campanya d'informació ''Te'n sortiràs"
Material editat i distribuït:
Tríptics d'informació sobre recursos 40.000 ex.
Tríptics per a metges i personal sanitari 3.800 ex.
Tríptics per als farmacèutics 1.650 ex.
Fullets informatius de butxaca per a l'usuari 15.000 ex.
Cartells del Pla Municipal 1.200 ex.
Targetes informatives sobre "Què fer en cas de sobredosi i síndrome
d'abstinència", per a G.U. i població en contacte amb situacions de
risc 1 0.000 ex.
b) Difusió d'un Còmic amb informació sobre recursos i consells profilàctics a través del
projecte pilot de "Presa de contacte amb grups de drogodependents d'alt risc" subvencionat al
Departament d'Antropologia Social de la Universitat Central de Barcelona 3.000 ex.
80
e) Fullet d'Orientacions per a pares amb fills toxicòmans
(en couaboracíë amb l'Associació Llevant) 3.500 ex.
d) Altres publicacions:
"Revisió bibliogràfica de programes de prevenció de
drogodependències" 3.000 ex.
Informes trimestrals del SlOB 2.000 ex.
PREVENCiÓ EN L'AMBIT ESCOLAR
a) E.G.B.: Posada en marxa del Projecte Pilot PASE (Servei de Promoció de la Salut de
l'I.M.s.)
b) B.U.P. i F.P.: Continuació dels programes de prevenció en el marc de la Promoció de la
Salut (Area d'Afers Socials i Joventut).
e) Vídeo "La generació de la ruptura" sobre prevenció de l'alcohol, el tabac i altres
substàncies que generen addicció, com a suport del Projecte PASE.
PREVENCIO EN L'AMBIT TERRITORIAL
a) De caràcter general: Programes de prevenció inespecífica als Districtes amb l'assessoria
de l'equip de drogodependències de Serveis Socials.
b) Programes específics per a zones de risc més alt:
Districte de Ciutat Vella:
Programa de prevenció integral
Programa de mapificació i recollida de xeringues
Jornades de treball"Toxicomanies, SIDA i marginació"
Districte de Sants-MontjuTc:
Programa de prevenció de Zona Franca i Poble Sec
Districte de Nou Barris:
Programa de prevenció de RENFE-Meridiana
Districte de Sant Andreu:
Programa de prevenció a la Franja del Besós
81
PARTICIPACIO SOCIAL
a) Grup de Treball sobre Drogues del Consell de Benestar Social: Les conclusions han estat
incorporades al PMAD.
b) Projectes aprovats dins de la convocatòria d'ajudes per a programes d'iniciativa ciutada-
na:
Centre de Dia Tavascan.AA. VV. de la Barceloneta
Sensibilització d'animadors infantils i juvenils. AA.VV. del Clot
Projecte "Deixa-ho ja". Comitè ciutadà de lluita contra la SIDA
Fullet d'informació per a famOies afectades. Associació Llevant en
coLlaboració amb el PMAD
Vè Simposi sobre alcoholisme. Associació d'Ex-alcohòlics de l'Hospital
Clínic
Programa de reinserció i rehabilitació social. Sport-Drag
Formació per a la prevenció de la drogaaddicció. Escola Bonanova
de Formació Professional Sanitària
Projecte de formació. ESTREP
7.3. ASSISTENCIA I REINSERCIO
Des de la seva posada en marxa , el PMAD es plantejava com a actuació immediata
optimitzar I' oferta de recursos i adequar-la a la demanda asistencial. La manca de llistes d'espera
i la lleugera davallada en les xifres d'inici de tractement junt amb altres dades com l'augment de
la mitjana d'edat dels pacients, permeten esperar un estancament del nombre de casos i que la
seva cobertura assistencial estigui garantida.
ParaLlelament i perquè l'assistència sigui integral, és a dir que es garanteixi tant el tractament
de la toxicomania com les patologies orgàniques associades amb ella, s'ha arribat a un acord
amb el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya per a la coordinació de la xarxa
d'assistència als toxicòmans amb els centres especialitzats de la xarxa sanitària.
Per últim cal assenyalar que s'està a l'espera del desenvolupament normatiu del Decret Llei
sobre el tractament arno. derivats d'opiacis per a flexibilitzar l'oferta assistencial de manera que
pugui incloure aquelles persones que no desitgin iniciar programes lliures de drogues.
Actuacions
a) Activitat assistencial dels Centres Municipals:
Centres d'Atenció i seguiment (CAS) de Barceloneta, Garbivent, Sants
i Sarrià.
82
• Assistència a pacients alcohòlics
Inicis de tractament 296
Assistència a pacients addictes a drogues no institucionalitzades:
Inicis de tractament 840 .
tnçressos en la Unitat Hosp. de Desintoxicació del Mar .. 110
Consultes intrahospitalMes per a persones amb patologies organi-
ques relacionades amb el consum de droga en l'Hospital del Mar 436
Urgències relacionades amb la droga ateses pel SAMU 1267
Usuaris dels Centres d'Activitats Montserrat, Sants i Sarrià: 218
Usuaris del Taller d'Alcohòlics 39
Usuaris del Taller Artesanal 19
Ingresos en la Comunitat Terapèutica La Granja: 173
Usuaris dels Pisos Terapèutics: 65
b) Activitat assistencial dels Centres no municipals: Casa Bloc, spon, Servei de Toxlco­
manies de la Creu Roja, Grup Teral, Unitat de Toxicomanies de l'Hospital de Sant Pau, Unitats de
tractament de Tabaquisme i Alcoholisme de l'Hospital Clínic, Centre de Tractament de Càritas..
Inicis de tractament pertabac 127
Inicis de tractament per alcohol .470
Assistència a pacients adictes a drogues no institucionalitzades 705
7.4. DISSUASIO - REPRESSIO
Suport a la prevenció
Tenint en 'compte la escassedat de les competències municipals en matèria de repressió
. directa del delicte, les actuacions del Pla han anat dirigides fonamentalment a la sensibilització de
ta població.
Sigui com sigui, l'Ajuntament ha seguit utilitzant tota la seva capacitat d'intervenció admi­
nistrativa sobre locals públics, amb l'objecte de dificultar l'oferta de drogues no institucionalitzades.
Cal destacar també el paper de la Guàrdia Urbana que és un dels col.lectius professionals
més en contacte amb els grups de risc. En el transcurs de l'any han cot.íaoorat activament en la
trasmissió d'informació i amb l'abordatge urgent de situacions de crisi, com síndrome d'abstinència
o reaccions adverses agudes a les drogues.
Actuacions
a) Per part dels Consells de Prevenció i Seguretat dels Districtes
Suport a plans específics de prevenció dels Districtes
Consolidació de les taules de coordinació policial
83
Mapificació de les zones de tràfic de drogues al carrer
b) Dirigides a la Guardia Urbana
Programa de formació permanent sobre drogodependències
Dotació de resuscitadors i tubs de Mayo per intervenir en cas d'urgèn­
cia per reacció aguda adversa a les drogues
Programa de protecció especial en escoles i espais oberts freqüentats
per nens i joves
e) Intervenció administrativa a bars i locals problemàtics al Districte I. S'han tancat 56 bars
i 89 pensions
7.5. INFORMACIO, DOCUMENTACIO IINVESTIGACIO
Seguiment científic del problema
El problema de la drogodependència es un fenomen en permanent evolució. Els últims anys
ha canviat el perfil del toxicòman amb l'increment de les patologies orgàniques, aparició de noves
drogues al mercat i noves pautes d'ús, etc.
El Pla considera imprescindible el seguiment científic d'aquesta evolució que permeti
anticipar i adequar les línies d'actuació i programes a les característiques canviants del problema.
Durant 1989 les Comissions Tècniques del Pla i els Serveis d'Informació Sanitària, d'Epi­
demiologia i Estadístiques Vitals i de Promoció de la Salut de l'Institut Municipal de la Salut, han
coLlaborat activaments en aquestes tasques.
Actuacions
1. Sistema d'Informació Sanitària de I'IMS
a) Posada en marxa del Sistema d'Informació de Drogodependències de Barcelona (SlOB), basat
en els següents indicadors:
Inicis de tractament. Dades obtingudes a través del programa d'infor­
mació recollides als Centres de Tractament
Urgències relacionades amb e,1 consum de drogues basat en les dades
recollides al SAMU i als Serveis d'Urgència dels Hospitals Clínic, de la
Vall d'Hebron i del Mar
Morts per reacció aguda adversa a les drogues. Dades de l'Institut
Anatòmic Forense
Casos de SIDA Drogaaddictes. Dades del Servei d'Epidemiologia i
Estadístiques Vitals
Tests positius a substàncies d'abús detectades per l'Institut Nacional
de Toxicologia en les persones mortes a Barcelona
b) Publicació deis Informes Trimestrals del SlOB
2. Servel d'Epidemiologia I Estadístiques Vitals de I'IMS.
Recerca sobre la quimioprofilaxi amb isionacida de toxicòmans VIH positius
3. Comissions Tècniques
Comissió Tècnica d'Assistència i Reinserció. Propostes sobre:
Territorialització de l'assistència i ordenació del fluix assistencial
Protocol de primera visita incloent I'screnning orgànic
Comissió Tècnica de Reinserció. Propostes sobre:
Formació de treballadors socials
Seguiment dels plans de prevenció escolar
Comissió Tècnica d'Informació:
Seguiment del Sistema d'Informació de Drogodependències de Bar
celona (SlOB)
4. Col.laboracló Internacional.
Ingrès en el Comitè d'experts en epidemiologia dels problemes de la droga del Grup Pompidou,
formar per representants de : Copenhague, París, Hamburg, Dublín, Roma, Luxemburg, Amster­
dam. Lisboa, Estocolm, Ginebra, Zuric, Londres i Barcelona.
85
7.6.1991. MES CONTA,CTE AMB ELS GRUPS DE RISC.
Segons estimacions de l'Organització Mundial de la Salut, d'altra banda confirmades pel
Pla Nacional sobre Drogues per al conjunt de l'Estat espanyol, actualment i entre la població
toxicòmana, la mortalitat per SIDA és més gran que la produïda per sobredosi o altres reaccions
adverses a la ingesta de drogues. Es una dada més que corrobora l'augment de la incidència
negativa de les patologies orgàniques associades a la drogaadicció: hepatitis, tuberculosi, SIDA,
malalties de transmissió sexual, etc, i que obliga a ampliar les estratègies d'intervenció utilitzades
fins ara.
Els programes lliures de drogues, en els quals s'ha basat la resposta assistencial fins ara,
són per definició restrictius, i limiten el nombre de persones drogodependents en contacte amb la
xarxa d'atenció. Aquestes restriccions han afectat sobretot els grups de més risc, a causa de la
seva marginalitat, de la falta d'informació, manca de xarxa social de suport, etc.
El Pla Municipal d'Acció sobre Drogodependències ha estat des de l'inici conscient d'aques­
ta situació i formula explícitament la necessitat d'augmentar el contacte amb els grups de risc i
posar en marxa programes d'atenció per a persones que no puguin, o no desitgin, abandonar el
consum d'algun tipus de droga. A partir d'una flexibilització de l'assistència cal garantir una resposta
adequada a cada individu i a cada situació.
Creiem que el nou decret llei de gener del 90 sobre el tractament amb substitutius opiacis
és un instrument que camina en aquesta direcció i que permetrà un contacte més gran de la xarxa
assistencial amb els grups de més risc. Això ha de facilitar la transmissió d'una informació
adequada, el tractament d'unes patologies orgàniques que, pel seu caràcter moltes vegades
infecciós, representen un perill per a la salut pública i la creació de noves situacions que incentivin.
aquests toxicòmans a abandonar definitivament el consum de drogues.
86
 
 
Col.lecció Informes Tècnics
Números publicats
1.- Memòria d'Activitats de l'Area de Sanitat, Salut Pública i Medi .
Ambient. 1985
2.- Directivas de las Comunidades Europeas en materia de Medio Ambiente y protección de los
consumidores.
3.- Orientacions dietètiques per a col.lectius infantils, escolars i de gent gran.
4.- Programa de Investigación de la calidad sanitaria de los alimentos (I.C.SA).
Resultados 1984 - 85 ..
5.- El episodio de la Contaminación Atmosférica de diciembre de 1985 en Barcelona.
6.- Las Comunidades Europeas y la seguridad e higiene en el trabajo.
7.- Projecte de vigilància i monitorització de l'estat de salut dels ciutadans de Barcelona.
8.- Memòria d'Activitats de l'Area de Sanitat, Salut Pública i Medi Ambient. 1986.
9.- Condiciones de trabajo y salud. Bases para una futura legislación.
10.- Els hospitals de Barcelona. Anàlisi de les altes hospitalàries. 1985.
11.- Informe sobre la Contaminación Atmosférica en la ciudad de Barcelona.
12.- Memòria d'Activitats de l'Area de Salut Pública. 1987.
13.- Estudio sobre la situación de la hosteleria en la ciudad de Barcelona.
14.- Factors de risc lligats a l'estil de vida en l'edat evolutiva. El projecte FRISC de Barcelona.
15. - Memòria d'Activitats de I'Area de Salut Pública. 1988.
16.- Las fuentes de población de la ciudad de Barcelona .
17.- Mortalitat per causes externes en els residents
. a Barcelona. 1983 -1987.
•
 
 
 
,