Programa BCN Interculturalitat (PROGBI) Memòria Departament 2023 d'Interculturalitat i Pluralisme Religiós Àrea de Cultura, Educació, Esports i Cicles de Vida Títol Hi han participat Memòria 2023 del Programa BCN L'equip del Programa BCN © 2024 Ajuntament de Barcelona Interculturalitat. Departament Interculturalitat i el Departament d'Inteculturalitat i Pluralisme Religiós d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós Es permet la reproducció total de les dades i la informació que Edició provenen de fons municipals, Ajuntament de Barcelona, 2024 citant-ne la procedència. Coordinació de l'edició Programa BCN Interculturalitat. Departament d'Inteculturalitat i Pluralisme Religiós 2 Ajuntament de Barcelona Índex 1. Presentació 4 2. Què és el PROGBI? 6 3. Objectius 2023 8 4. Accions per eixos estratègics 10 5. Dades globals del Programa BCN Interculturalitat 17 6. Anàlisi transversal 21 7. Anàlisi territorial 23 8. Comunicació i ressò mediàtic 28 9. Reptes de futur 30 10. Annex 32 Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 3 1. Presentació La present memòria recull l’acció feta pel Programa BCN Interculturalitat (d’ara endavant, PROGBI) al llarg de l’any 2023 a través de les seves cinc línies de treball: • Acció al territori • Formació intercultural • Estratègia BCN Antirumors • Espai Avinyó • Comunicació intercultural La feina recollida enguany en aquesta memòria és fruit de l’aprenentatge adquirit durant els tretze anys de vida del PROGBI, l’objectiu final del qual és facilitar la incorporació de la perspectiva intercultural a les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona, així com promoure accions interculturals amb altres actors socials i institucionals en l’àmbit de la ciu- tat de Barcelona. La memòria mostra els resultats de l’acció intercultural del PROGBI tenint en compte els eixos estratègics del Pla BCN Interculturalitat 2021-2030 (PBI). A més, també es donaran a conèixer els resultats de l’acció del 2023 des d’una perspectiva transversal i territorial, que són dues dimensions que caracteritzen la forma d’impulsar accions des del PROGBI i de mostrar la importància del treball sinèrgic, tant entre agents socials i sectors dels districtes i des de la particularitat dels seus barris com entre els diferents àmbits i àrees dins del mateix Ajuntament. La memòria, doncs, s’estructura de la manera següent: 1. OBJECTIUS 2023. S’estableixen els objectius de l’any d’acord amb els reptes de futur de l’any anterior. 2. ACCIONS PER EIXOS ESTRATÈGICS. Es fa una valoració de les accions del PROGBI arti- culades entorn dels cinc eixos del PBI. 3. DADES GLOBALS DEL PROGRAMA BCN INTERCULTURALITAT. Es mostren, de manera quantitativa, les dades globals de l’acció intercultural del PROGBI. 4 Ajuntament de Barcelona 4. ANÀLISI TRANSVERSAL. Es destaquen els àmbits temàtics treballats i les aliances esta- blertes amb altres àrees i departaments de l’Ajuntament. 5. ANÀLISI TERRITORIAL. Es mostren les accions fetes per les diferents línies del PROGBI als districtes, així com el suport a projectes impulsats des dels districtes de la ciutat. 6. COMUNICACIÓ I RESSÒ MEDIÀTIC. S’inclou el ressò i impacte mediàtic de l’acció del PROGBI. 7. REPTES DE FUTUR. S’exposen els reptes de futur i les prioritats de treball del PROGBI per al proper any. 8. ANNEX. Es presenta el context introductori del PBI i l’aposta per la interculturalitat de l’Ajuntament a partir dels principis de la perspectiva intercultural. Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 5 2. Què és el PROGBI? El Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós (Departament IPR) de l’Ajuntament de Barcelona té l’encàrrec de promoure la incorporació de la perspectiva intercultural a les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona, així com difondre i impulsar la perspec- tiva intercultural a escala de ciutat, districte i barri. Part important de l’execució d’aquests objectius es fa a través del Programa Barcelona Interculturalitat. Tenint en compte el context actual de Barcelona, el PROGBI posa l’èmfasi en dues dimen- sions: ¡ La transversalització, que consisteix a incorporar la perspectiva intercultural dins de tota estructura organitzativa municipal i de serveis públics, la qual cosa implica treballar direc- tament amb les àrees sectorials de l’Ajuntament i els programes i projectes vinculats. ¡ La territorialització, que parteix del fet que cada territori té la seva pròpia història en la construcció del barri, que ha donat lloc a unes particularitats que s’han de tenir en compte a l’hora de plantejar qualsevol acció intercultural. El PROGBI s’estructura en cinc línies d’acció, que incorporen aquestes dues dimensions. 1. Acció al territori Acció al territori ofereix acompanyament i assessorament als districtes: serveis, projectes i accions que es duen a terme a tots els territoris i barris de la ciutat. El suport és tècnic i econòmic per tal que s’impulsin plans, programes, projectes i serveis en matèria d’intercul- turalitat. 2. Formació intercultural Formació intercultural vol acostar la perspectiva intercultural i la formació antirumors als di- ferents àmbits professionals i socials de la ciutat (entitats, personal municipal, professionals d’equipaments, serveis i ciutadania en general) a través d’una oferta de qualitat d’accions formatives. Aporta coneixements, metodologies i eines perquè persones i professionals de diferents àmbits i sectors incorporin la perspectiva intercultural a la seva tasca professional diària. 6 Ajuntament de Barcelona 3. L’Estratègia BCN Antirumors L’Estratègia BCN Antirumors és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc de la implementació del PBI del 2010. Té com a objectiu generar eines i recursos interculturals per transformar pràctiques i promoure iniciatives que desarticulin imaginaris i narratives discriminatòries que dificulten les relacions interculturals. Actualment, l’Estratègia BCN Antirumors s’articula al voltant de tres eixos: • Formació: a través de la formació antirumors, el Catàleg d’activitats antirumors i els materials antirumors. • Participació: amb la Xarxa BCN Antirumors i l’acció territorial a través de les xarxes antirumors als barris. • Comunicació: difusió de les accions i campanyes a les xarxes socials, al butlletí del PROGBI i mitjançant presentacions. 4. Espai Avinyó L’Espai Avinyó ofereix una programació artística i cultural des d’una perspectiva intercultu- ral. Aquesta línia desenvolupa una tasca significativa en el marc dels esforços per reconèi- xer, fer visible i respectar la pluralitat cultural present a la ciutat. Mitjançant un ampli ventall d’expressions artístiques i formats per a l’intercanvi de sabers, l’Espai Avinyó proposa una programació multidisciplinària, territorialitzada, oberta, gratuïta i itinerant de forma trimestral. 5. Comunicació intercultural Comunicació intercultural es constitueix com un eix transversal clau dins i fora del PROGBI que dona suport i assessorament comunicatiu a totes les línies de treball, així com a entitats, equipaments i altres departaments de l’Ajuntament. Les accions comunicatives pretenen generar discursos i narratives alternatives i transformadores per fer front als discursos d’odi, discriminació i racisme cada vegada més evidents. D’aquesta manera, pretén contribuir a la creació d’un relat comú i compartit sobre la pluralitat cultural de la ciutat de Barcelona. Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 7 3. Objectius 2023 A continuació, s’enumeren els objectius del PROGBI d’aquest any amb relació als cinc eixos estratègics del PBI: Eix 1. Avançar cap a una igualtat real de drets, deures i oportunitats de totes les perso- nes, a partir del compromís amb la no-discriminació i l’equitat. 1. Promoure accions que posin el focus en les desigualtats estructurals per tal de refor- çar la lluita contra la discriminació i els delictes d’odi. 2. Continuar amb l’oferta formativa antirumors i desplegar-la territorialment. 3. Promoure activitats que abordin els Drets Culturals des d’una perspectiva intercul- tural. 4. Donar recorregut als materials del PROGBI sobre educació. Eix 2. A vançar en el reconeixement i el respecte de la diversitat com una realitat estruc- tural de la ciutat. 1. Treballar en l’àmbit del plurilingüisme de forma global a escala de ciutat. 2. Aterrar la proposta de treball amb joves iniciada el 2022. 3. Promoure el coneixement i reconeixement de diferents orígens i contextos històrics de les manifestacions musicals i culturals de les diàspores de la ciutat. 4. Donar continuïtat al cicle iniciat el 2022 de Barxiluna برشلونة: (Des)memòria del passat i present islàmic, coorganitzat amb l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR). Eix 3. A favorir la generació d’espais i oportunitats per a la interacció positiva i la gene- ració de vincles i relacions en condició d’igualtat. 1. Donar impuls a accions interculturals que propiciïn el diàleg i la interacció en condi- cions d’igualtat. 2. Explorar formats i continguts sobre l’oferta d’activitats adreçades a fomentar l’ús social del català. 3. Connectar i posar en diàleg diferents agents del territori per treballar des d’un abor- datge integral. 8 Ajuntament de Barcelona Eix 4. Promoure el diàleg intercultural i la participació, i un concepte de ciutadania ac- tiva que aprofundeixi en els valors i la pràctica democràtica. 1. Enfortir el colideratge entre l’Ajuntament i les entitats de la XBCNA per afavorir una governança i participació equitativa. 2. Crear espais de participació dins de la XBCNA que afavoreixin el treball conjunt entre grups de treball. Eix 5. Garantir que el conjunt de l’acció de govern municipal incorpora els principis i l’enfocament intercultural. 1. Recollir l’experiència generada en els processos d’elaboració dels plans d’acció in- tercultural dels districtes. 2. Donar suport formatiu als districtes que actualment estan elaborant els seus plans d’acció i als que es vulguin començar en un futur. 3. Seguir treballant amb les àrees i departaments de l’Ajuntament amb els quals ja s’ha iniciat una col·laboració. Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 9 4. A ccions per eixos estratègics Els cinc eixos que estructuren el PBI 2021-2030 impliquen totes les àrees i districtes de la ciutat per tal de reforçar la necessitat d’enfortir la mirada transversal i territorial de l’acció intercultural. Al llarg de l’any 2023, el PROGBI ha potenciat 299 accions d’índole molt diversa. El gràfic següent mostra en quina mesura s’han treballat els diferents eixos del PBI amb les accions del PROGBI. Tot i que hi ha accions que es podrien vincular a més d’un eix, s’ha triat l’eix que ha tingut més força en cada acció. Accions PROGBI per eixos estratègics del PBI Eix 1. Igualtat de drets Eix 2. Reconeixement de la diversitat 18% Eix 3. Espais i oportunitats per a la interacció positiva 29% Eix 4. Diàleg intercultural i participació activa Eix 5. Transversalització al govern municipal 6% 12% 35% A continuació, es destaquen les accions més significatives, d’entre les línies de treball del PROGBI, en relació amb els eixos del PBI. 10 Ajuntament de Barcelona Eix 1. Avançar cap a una igualtat real de drets, deures i oportunitats de totes les perso- nes, a partir del compromís amb la no-discriminació i l’equitat. • Materials i formacions impulsades pels grups de treball de la Xarxa BCN Antiru- mors. • El grup de comunicació ha creat les infografies “Que no et colin el racisme. Mi- ra-t’ho a fons”, un material gràfic que facilita l’anàlisi de textos de manera crítica per identificar-hi els missatges racistes i xenòfobs. El material consta de tres infografi- es: la primera sobre la transmissió de les idees, la segona sobre la detecció d’idees discriminadores i la tercera sobre l’esquematització de les idees crítiques. L’acte de presentació va comptar amb una formació adreçada a personal tècnic de l’Ajunta- ment i d’entitats, i el material ha esdevingut un bon recurs per fer-se preguntes des d’una perspectiva intercultural que defugin fórmules universals. • El grup de formació ha dissenyat el cicle Violències i Resistències amb l’ob- jectiu de donar visibilitat a les resistències que es deriven de les violències que pateixen alguns col·lectius de la ciutat i oferir eines pràctiques que s’incorporin al disseny dels projectes i a les accions de les entitats. El novembre es va fer la prime- ra sessió del cicle, sota el títol Jekhipé Romaní (Resistència Romaní), centrada en la discriminació que pateix el poble gitano en l’accés al món laboral. • Drets Culturals: com i per a qui? Dotze propostes urgents. En el marc dels esfor- ços per garantir les fites recollides en el Pla i Mesures de Drets Culturals de l’Ajunta- ment de Barcelona, l’Espai Avinyó ha coorganitzat amb la plataforma Fes Cultura!, amb la col·laboració de Fabra i Coats. Fàbrica de Creació Artística de Barcelona i el programa de suport a pràctiques culturals comunitàries de valor públic Cultura Viva de l’ICUB, una sessió de treball per debatre i generar propostes per trencar barreres en l’exercici de Drets Culturals per part de col·lectius migrants i racialitzats. A partir d’aquest espai de debat, es va generar un decàleg amb dotze propostes urgents que impliquen mesures concretes que han d’incorporar les àrees de l’Ajun- tament de Barcelona implicades en la gestió de la cultura, així com institucions, fundacions, associacions i equipaments culturals públics i privats de la ciutat. • Formació a professionals de la salut de la Marina. En el marc del projecte comunitari Agitem la Marina i en col·laboració amb el Casal de Barri La Vinya, s’ha fet la formació “La perspectiva intercultural a l’àmbit de la salut”, adreçada als professionals del CAP Doctor Carles Ribes. La formació va sorgir de l’interès d’aplicar la mirada intercultural a un context on la identitat ètnica i cultural de les persones usuàries constitueixen una barrera en l’accés i l’oportunitat cap a una atenció millor. El curs ha servit per detec- tar estratègies per resoldre les dificultats en l’atenció i per aprofundir en el coneixement de la dimensió cultural de la salut. • Formació a l’alumnat de 2n d’ESO de l’INS Salvat Papasseit (Barceloneta). S’ha fet la formació “Benvingudes a l’escola... intercultural? Diversitat cultural i racisme a l’aula”, en col·laboració amb l’institut, el Districte de Ciutat Vella i el Pla Comunitari de Barceloneta Diversa. A partir dels conceptes que es treballen al fanzín “Benvingudes a l’escola... intercultural”, la formació ha servit per aterrar de manera pràctica a la realitat de l’aula els conceptes vinculats a la diversitat cultural i a la no-discriminació. La valoració general de la feina desenvolupada en el marc de l’Eix 1 és molt positiva per la quantitat d’activitats i materials generats. Alhora, les persones participants valoren molt bé el contingut de l’activitat sobre Drets Culturals (el 81% de les participants la puntua amb un 4,5-5 sobre 5). També esmenten especialment útil la taula rodona Jekhipé Romaní (Resis- tència Romaní). Pel que fa a les formacions, les participants en destaquen les metodologies Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 11 emprades per transmetre els coneixements. És important, però, seguir amplificant la difusió dels materials generats, així com establir aliances amb aquells actors que puguin inci- dir en aquest sentit. Eix 2. Avançar en el reconeixement i el respecte de la diversitat com una realitat estruc- tural de la ciutat. • El cicle Balls·Músiques·Resistències (BMR) neix a finals del 2020 amb la inquietud de significar i honrar la creació i expressió musicocorporal no hegemònica protagonitzada per diverses diàspores de la ciutat. A través d’aquests balls i músiques, s’ha evidenciat la pluralitat estructural que caracteritza la ciutat, una diversitat que també s’expressa en les resistències que porten aquestes expressions artístiques en els seus relats, debats, ritmes i estètiques. Durant el 2023, s’han desentranyat quines resistències i ressonànci- es amb l’escena local generen la capoeira, la salsa, el sound system i el gòspel a través de formats molt variats: tallers, xerrada, videofòrum, taula rodona, sessions amb punxa- discos i concert. A les activitats s’aborden temes molt diversos com ara l’esclavatge, el colonialisme, la diversitat sexual i de gènere, l’espai públic, tècniques musicals, lògiques d’apropiació cultural i el pluralisme religiós. • El cicle Barxiluna برشلونة: (Des)memòria del passat i present islàmic, coorganitzat amb l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), va néixer el 2022 amb l’objectiu de posar en valor el llegat islàmic de Barcelona i el pes que ha tingut i té a la ciutat des de la història i gestió del patrimoni, la museografia, el sistema educatiu, la memòria i l’espai públic i la gestió dels cementiris. En aquest marc, s’han organitzat dues sessions sobre el currí- culum i el currículum ocult on es va treballar i analitzar com opera el racisme islamòfob en l’entorn educatiu català a través de: • Currículum oficial: es van analitzar conjuntament els continguts, discursos i for- mes de representació de l’islam en els llibres de text que es fan servir avui als cen- tres educatius. • El curriculum ocult: a partir d’un recorregut per diversos espais d’una escola, es- tudiants musulmans que han passat pel sistema educatiu català van assenyalar situacions de racisme islamòfob en diferents moments i llocs: el pati, l’aula d’aco- llida, d’informàtica, de música, la biblioteca, el menjador, el gimnàs o la sala del professorat. En acabar, es va compartir el decàleg “Benvingudes a l’escola… inter- cultural?” adreçat als professionals dels centres educatius. • S’ha fet un procés de treball amb joves, ja que en el marc del PBI s’identifica que el jo- vent amb origen divers esdevé un nou subjecte polític que la política intercultural hauria de tenir en compte. Aquest procés, que ha comptat amb diverses sessions de treball, ha permès crear un espai perquè un grup de joves d’entre 19 i 25 anys reflexioni sobre les polítiques públiques adreçades al jovent, l’habitatge a la ciutat, l’oci, etc. Durant les sessions, s’ha fet un treball per recollir les reflexions generades i el 2024 es presentarà un vídeo que, des de l’autorepresentació, el diàleg intercultural i la interseccionalitat, vol ser significatiu per al jovent. • Destaquen iniciatives en l’àmbit del plurilingüisme, com ara la traducció del Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat a l’àrab, urdú, mandarí, amazic i anglès i la Diagnosi d’ensenyament de llengües familiars a Barcelona. Pel que fa a la traducció del decàleg, amb el Grup de Dinamització i Territori de la XBCNA s’ha fet la selecció de llengües i, de cara a l’any vinent, un cop publicades les traduccions, es pen- sarà conjuntament el full de ruta per presentar i difondre el material a entitats i col·lectius que tinguin com a llengua vehicular alguna de les esmentades anteriorment. En referèn- cia a la diagnosi d’ensenyament de llengües familiars, enguany s’ha dissenyat el marc d’anàlisi i justificació de la diagnosi, el treball de camp i s’ha iniciat l’elaboració d’un Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 12 informe que es presenta el mes de març de 2024. L’objectiu principal de la diagnosi és “conèixer les experiències d’ensenyament de llengües familiars a Barcelona, necessitats i perspectives de la població plurilingüe de Barcelona, sensibilitzar sobre els beneficis de donar suport a aquests projectes i orientar el personal tècnic dels districtes i de l’Ajun- tament en general”. El punt més destacat de treball al voltant de l’eix 2 és l’esforç que s’ha fet per implicar, con- nectar i visibilitzar diversos col·lectius i iniciatives d’artistes, músics, joves, especialistes de l’àmbit acadèmic de diversos orígens que tracten, des de temàtiques diverses, el respecte i el reconeixement de la pluralitat cultural de la ciutat. Per exemple, les persones participants del cicle BMR han puntuat amb un 4,4 sobre 5 el fet que les activitats hagin expressat i visi- bilitzat diferents manifestacions culturals de la ciutat. A més, a la valoració de les activitats sobre el currículum destaquen la importància de revisar la presència de la diversitat i la me- mòria històrica als llibres de text. Serà interessant plantejar-se de quina manera es poden recollir i amplificar els sabers diversos compartits a les diferents activitats per tal que tinguin incidència i generin debat en espais estratègics. Eix 3. Afavorir la generació d’espais i oportunitats per a la interacció positiva i la gene- ració de vincles i relacions en condició d’igualtat. • El Catàleg d’activitats antirumors és una de les eines principals del PROGBI per gene- rar oportunitats de diàleg i interacció amb la finalitat de donar a conèixer la perspectiva intercultural i lluitar contra la discriminació. El 2023 s’hi han incorporat nou activitats noves que aporten metodologies i temàtiques que fins ara no s’havien abordat, com per exemple la sinofòbia i el format de taller de teatrefòrum. • El recorregut que s’ha donat al Decàleg de criteris per a la territorialització de la intercul- turalitat ha esdevingut una bona experiència per crear espais de reflexió i diàleg sobre experiències positives i reptes a l’hora d’aterrar la perspectiva intercultural a diferents àmbits professionals i territorials. Enguany, tant des del PROGBI com des del mateix Grup de Dinamització i Territori de la XBCNA, s’han fet vuit presentacions del decàleg i aquest s’ha incorporat també com a material formatiu dins d’algunes formacions impul- sades pel PROGBI. S’han fet presentacions i debats a l’entorn del decàleg en equipa- ments i serveis de la Marina, al Centre de Vida Comunitària, a equipaments de l’Eixam- ple, al Servei de Gestió de Conflictes, a la Taula Eix Pere IV, al Servei de Dinamització Juvenil de Sant Andreu, a serveis i equipaments de la Trinitat Vella i a la Coordinadora del Teatre Arnau. • Formació a l’AFA de l’escola Sant Felip Neri (Ciutat Vella). S’hi ha fet la formació “Par- ticipació, plurilingüisme i pluralisme religiós a l’escola”, impulsada des del Districte de Ciutat Vella i l’AFA de l’escola amb la col·laboració de l’OAR i del PROGBI. La necessitat de l’AFA (i de l’escola) era revisar-se com a comunitat educativa oberta, participativa i respectuosa en un centre educatiu amb alumnat cada vegada més divers. Les inqui- etuds compartides van ser les dificultats per diversificar i augmentar la participació activa de l’AFA, així com la necessitat d’estratègies per millorar la comunicació amb les famílies. • La cuina com a espai i l’alimentació com a saber han estat temes recurrents de l’Espai Avinyó que han servit com a reclam per generar espais i oportunitats per a la interacció en condicions d’igualtat entorn de temes com les memòries migrants, el colonialisme, l’art gastronòmic i la sostenibilitat en l’alimentació. També han esdevingut una bona manera de connectar amb diverses diàspores de la ciutat. Durant l’any 2023 s’han proposat tres tallers i espais de diàleg a través de la cuina per conèixer que el te és part integral de la vida quotidiana del poble taiwanès (Taiwan Cha Yi (台灣茶藝); que a tra- vés dels condiments es pot traçar la història colonial dels aliments i les històries familiars (gra, veus i plats), i que la cuina de Cambodja (Mhob Khmer) és rica en les olors, sabors i ingredients medicinals. Els tallers han estat un bon exemple de com treballar l’art culinari Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 13 allunyant-se de lògiques de folklorització i exotització de cultures no occidentals que, de vegades, estan molt presents en aquest tipus de format i temàtica. • La quantitat i el tipus d’oferta d’activitats interculturals que s’han proposat a l’alum- nat del Centre de Normalització Lingüística (CNL) per a l’intercanvi de sabers, el coneixement de realitats diverses, el gaudi de la ciutat i l’ús social de la llengua catalana ha anat canviant segons les necessitats del context. En aquest sentit, amb l’activitat Catàleg en català s’ha plantejat un canvi substancial en les propostes d’artistes, temàtiques, formats i descentralització territorial de l’oferta d’activitats a les dife- rents seus del CNL Barcelona. Durant el 2023, hi han participat 219 estudiants del CNL provinents de les seus dels barris de Sant Andreu, Sant Antoni, el Raval, les Corts, Besòs i el Maresme, el Gòtic i la Verneda i la Pau. • El catàleg, a més d’oferir espais de conversa que fomentin l’ús social del ca- talà, proposa abordar qüestions que interpel·lin o generin més interès entre l’alumnat amb bagatges culturals diversos. Així, s’ha reflexionat sobre què impli- ca ser una dona negra a la societat d’avui, com apareixen els personatges asiatico- descendents i, especialment les dones, en el món del cinema, o com es recupera la memòria gitana i de la rumba catalana al carrer de la Cera del Raval. • També com a novetat s’han incorporat al catàleg del curs 2023-2024 dues noves propostes al voltant de la recepta culinària Xef Mbixi / Pescaíto, que connecta els sabors i històries de Còrdova i un poble bayangi del Camerun, on a través del teatre d’objectes i petites dinàmiques d’intercanvi d’experiències es proposa reflexionar sobre la relació entre les plantes silvestres i les dinàmiques socials contemporànies. El gros més important de les accions del PROGBI recauen en l’eix 3. N’és una mostra que el 35 % de l’acció intercultural s’ha destinat a crear espais per al diàleg i la interacció en condicions d’igualtat i s’ha contribuït a revertir les dinàmiques que generen actituds discrimi- natòries. Per exemple, les persones participants a les activitats del catàleg han puntuat amb un 4,3 sobre 5 els continguts que s'han creat en el diàleg i el debat. Així mateix, les activitats per al foment de l’ús del català han funcionat bé en aquest sentit, ja que el 100% de l’alum- nat afirma que l’activitat li ha servit per practicar el català. Com a millores, és important no deixar de banda els públics als quals no ha arribat l’acció i cal revisar de quina forma es poden adaptar els materials elaborats perquè arribin a un públic més ampli. Eix 4. Promoure el diàleg intercultural i la participació, i un concepte de ciutadania ac- tiva que aprofundeixi en els valors i la pràctica democràtica. • Plenària de la XBCNA. Durant el mes de febrer s’ha celebrat la primera Plenària en el marc del nou Pla d’Acció de la XBCNA (PAX 2022-2026). Hi van participar 48 persones d’entitats de la XBCNA. Com a espai destacat de participació per a totes les persones que formen part de la XBCNA, s’hi va fer la presentació del PAX, així com de la nova composició de la Comissió d’Estratègia, el nou model de governança de la XBCNA i les prioritats de cada grup de treball. Alhora es va mostrar una activitat del Catàleg d’activi- tats antirumors de nova incorporació: el monòleg El silenci de la fera, de Sonia Masuda. • Espai anual de coordinació dels grups de treball de la XBCNA. Durant el procés de creació de l’actual PAX, es va incorporar un nou espai de treball que té per objectiu fer seguiment del model de governança de la XBCNA i promoure accions conjuntes entre els diferents grups de treball. • Com a punt de partida, en aquest primer espai, s’ha comptat amb assessorament extern per al disseny de la metodologia de la sessió. A més, es van compartir pro- postes sobre com des dels grups podrien donar resposta a les prioritats i al full de ruta de la Comissió d’Estratègia amb la finalitat que el treball de tota la XBCNA sigui més compartit i coherent amb el PAX. Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 14 En aquest eix, l’Estratègia BCN Antirumors ha impulsat les accions a través de la XBCNA. Cal destacar que aquest any ha augmentat el seus espais de participació per tal de promou- re un treball més coordinat i contextualitzat. Tot i així, el principal repte és incrementar la participació de més entitats en aquells espais on cal més implicació i compromís, com ara als grups de treball de la XBCNA. Eix 5. Garantir que el conjunt de l’acció de govern municipal incorpora els principis i l’enfocament intercultural. • Trobades de districtes. S’han fet dues trobades amb els diferents referents tècnics de districte i serveis d’interculturalitat dels territoris. Són espais de treball semestrals on es discuteixen temes d’interès vinculats a la interculturalitat i la seva aplicació als territoris. Les trobades han permès posar en comú el treball dels districtes al llarg de l’any i abor- dar temàtiques concretes. Així, la que es va celebrar a la primavera a la seu del Districte d’Horta-Guinardó portava per títol “La diversificació de professionals: aliances i reptes als territoris” i es va centrar a presentar la Instrucció per al foment de la contractació di- versa, que té per objectiu ampliar la diversitat d’orígens/lingüística/cultural en els equips de treball municipals (especialment aquells gestionats externament), a més de conèixer projectes exemplars desenvolupats als territoris que ja han avançat en aquesta direcció. La segona trobada, que es va fer a la tardor a la seu de l’Eixample, va girar al voltant dels plans d’acció intercultural de districte (PAID) i va posar especial èmfasi en la seva meto- dologia i en aspectes bàsics que cal tenir en compte per a una òptima implementació. • Document sobre la metodologia dels PAID. Fruit dels processos de creació dels plans d’acció intercultural de districte, en primer lloc als districtes de Ciutat Vella i Sant Andreu i després a Horta-Guinardó i a l’Eixample, s’ha consolidat una metodologia de treball participatiu que ha permès el disseny d’aquests PAID. Per recollir la metodologia em- prada per al disseny d’aquests plans, s’ha encarregat a una consultora que elabori un document que sistematitzi els processos duts a terme fins ara. • Formació a personal tècnic de comunicació al Districte de Sants-Montjuïc. Un dels eixos estratègics del PAID Sants-Montjuïc va ser la vessant formativa amb l’objectiu de “reforçar la capacitació en competències interculturals del personal del districte i dels equipaments de proximitat”. Per això es va fer una sessió formativa, realitzada conjun- tament amb l’OAR, adreçada al personal de comunicació del districte. La sessió es va centrar a crear les bases per a una comunicació i llenguatge inclusius en la cartelleria i altres canals de difusió d’activitats. • Formació al personal municipal. Les formacions internes adreçades al personal mu- nicipal han continuat sent clau per a la incorporació de la perspectiva intercultural dins de l’Ajuntament. S’ha desenvolupat la formació “Intervenció social en contextos de di- versitat”, adreçada al personal de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS). Amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), també s’han fet dues edicions de la formació “Interculturalitat a les escoles bressol: l’educació en l’etapa 0-3 anys lliure de discriminacions”, adreçades a les direccions de les escoles bressol de Barcelona. Finalment, s’ha impartit una edició virtual de la formació transversal “Eines per incorporar la perspectiva intercultural a la teva feina” adreçada a personal municipal. Un total de 165 professionals s’han beneficiat d’aquesta oferta formativa. • Assessorament i formació al Departament d’Ecologia Urbana. En una primera fase, s’ha fet la formació “Interculturalitat i participació” adreçada a l’Equip de Participació dins de la Gerència d’Ecologia Urbana. La formació va sorgir de la necessitat detectada pel Departament de Participació d’ampliar coneixements interculturals per involucrar la població d’orígens diversos en els processos participatius de la ciutat. En una segona fase, la formació ha tingut continuïtat en forma d’assessorament a referents en la ma- Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 15 tèria del mateix departament per donar suport i oferir eines per a l’aterratge dels principis plantejats. Per atendre les necessitats específiques, s’ha elaborat el document “Fo- ment de la participació de persones de diversos orígens i contextos culturals”, que inclou un conjunt de preguntes i recomanacions per promoure una participació diversa. • El cicle Museus (Im)possibles. Arran del seminari Museus (Im)possibles. Razas, pue- blos, culturas que es va fer al Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC) el novem- bre de 2021 i on es van expressar crítiques institucionals, va sorgir la necessitat d’im- plantar un pla de treball d’acompanyament en perspectiva intercultural i decolonial. El PROGBI va encarregar l’acompanyament a Anyely Marín Cisneros com a directora d’investigació i a la cooperativa La Caníbal com a mediadora i responsable d’implantar el projecte Màscares. Enguany s’ha presentat un document tècnic i s’ha fet un ta- ller de devolució amb treballadores de totes les àrees del museu i es proposa un pla de treball en el qual s’esmenten propostes d’accions generals i específiques orientades a impulsar la transformació demanada pel MUEC. Com a valoració general d’aquest eix, cal destacar la bona feina que s’ha fet en dos aspec- tes: crear sinergies i treball compartit (amb les trobades de districtes) i elaborar el docu- ment sobre la metodologia dels PAID, ja que esdevé un recurs que facilita la feina als districtes que volen iniciar un PAID. Moltes valoracions del personal municipal que ha participat a les activitats vinculades a aquest eix mostren com el discurs va calant en els mateixos professionals i expressen la necessitat d’incorporar la perspectiva intercultural als seus àmbits de treball. Per exemple: “La diversitat en les plantilles no s’ha de quedar en una imatge, sinó que s’ha de reflectir a tots els àmbits: disseny d’activitats, tipologia d’accions, etc.” “La formació ha permès molts espais de reflexió. Hem pogut compartir aspectes del dia a dia que ens preocupen i sobre els quals volem treballar. M’ha permès revisar-me com a professional.” Vinculat a aquest eix, s’ha consolidat i fins i tot ha augmentat el nombre de formacions adreçades a personal tècnic municipal. Per al proper any, serà important explorar nous formats d’activitats lúdiques i culturals amb alt contingut pedagògic. El treball d’acom- panyament al MUEC ha superat les expectatives pel que fa al detall de l’informe i les propos- tes de canvi assumibles. No obstant això, l’informe obre portes a continuar treballant amb el MUEC i a acompanyar altres museus. Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 16 5. Dades globals del Programa BCN Interculturalitat Aquesta secció aplega les accions globals del PROGBI en xifres per mostrar quantitativament quin és el seu impacte. El recompte inclou el nombre d’accions, el nombre de participants, l’evolució, el perfil de públic destinatari i la tipologia d’agents a qui va destinada l’acció. Dimensió global El PROGBI ha desenvolupat 299 accions en què han participat 7.092 persones. A la taula següent s’observa la relació entre el nombre d’accions distribuïdes per línies i el nombre de participants: Nombre d’accions i participants per línies 7.092 3.735 1.987 381 640 309 40 20 136 299 58 9 42 34 Acció al territori Comunicació EBA EBA - Catàleg AR Espai Avinyó Formació Total Accions Participants 17 Ajuntament de Barcelona 1. L’Estratègia BCN Antirumors és la línia amb més accions i més participants. S’han pro- mogut 156 accions en què han participat 4.116 persones, que representen un 41,9% més d’accions i un 57,3% més de participants respecte de l’any passat. L’increment es deu, principalment, al Catàleg d’activitats antirumors, que cada vegada arriba a un públic més ampli i al fet que el format d’algunes activitats, com ara teatre d’ombres, teatrefòrums i tallers formatius, admet un públic nombrós. Enguany a les activitats del catàleg han parti- cipat 3.735 persones, una xifra destacable. 2. Acció al territori també ha augmentat el nombre d’accions i participants, malgrat que és di- fícil comptar les accions perquè treballa en clau de procés. S’han iniciat alguns processos i projectes i se n’han seguit d’altres, com els plans d’acció intercultural, de més enverga- dura i que han involucrat nombrosos agents i accions. 3. La formació intercultural continua creixent, tant en nombre d’accions com en participants. Respecte del 2022, el nombre de formacions s’ha incrementat un 41,6% i el nombre de participants, un 27%. Això s’explica per l’augment de treball transversal i territorial es- mentat anteriorment, ja que la formació esdevé un pilar bàsic a l’hora d’iniciar processos d’acompanyament i assessorament. A més, el fet que convisquin les modalitats virtual i presencial fa que hi hagi més bona recepció a l’assistència continuada i menys abando- nament dels cursos. 4. L’Espai Avinyó ha recuperat gradualment l’afluència, amb un 43% més de participació que el 2022. Les activitats coorganitzades amb altres agents acostumen a atraure més públic, ja que l’impacte comunicatiu és més gran també. Enguany s’han programat activitats de gran format, com l’espectacle teatral No soy tu gitana o d’altres des del cicle Balls · Músi- ques · Resistències. 5. La línia de Comunicació intercultural desenvolupa de manera gradual accions pròpies que van més enllà del suport comunicatiu. Tot i així, encara continua sent un repte quantifi- car-ne l’impacte directe, ja que moltes d’aquestes accions tenen lloc a les xarxes socials. Les dades d’impacte es poden consultar a l’apartat 8. El gràfic següent mostra l’evolució en el nombre d’accions globals del PROGBI dels anys 2020, 2021, 2022 i 2023 i el nombre de participants: Nombre d’accions i participants 7.092 5.381 4.876 3.749 181 274 251 299 2020 2021 2022 2023 Accions PROGBI Participants Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 18 Es pot veure el clar repunt tant en nombre d’accions com de participants i la recuperació de l’activitat després de la pandèmia. Entre el 2022 i el 2023 s’ha fet un 19% més d’activitats i la participació ha augmentat un 45,4%. Una part es deu a l’increment en el nombre d’accions, però també als motius esmentats anteriorment: activitats de més gran format, modalitats formatives híbrides i el treball conjunt amb més agents territorials i transversals. Públic destinatari La gràfica següent mostra la tipologia d’agents als quals s’han destinat les accions del PROGBI tenint en compte els professionals de les àrees de l’Ajuntament i dels districtes i equipaments públics: Tipologia d’agents destinataris Administració Altres equipaments: museus i biblioteques 19% 17% Centres educatius i organismes vinculats a l’educació Entitats, fundacions i col·lectius 7% Equipaments i serveis públics de proximitat 18% 39% Els centres educatius i organismes vinculats a l’educació i a l’ensenyament, com ara el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) o l’IMEB, són els agents que s’han beneficiat més de l’acció del PROGBI: s’han fet 92 accions en espais educatius, principalment a través de les activitats del catàleg. També destaquen les accions al territori en aquest àm- bit, per exemple, el seguiment amb el CEB i les presentacions dels recursos educatius del PROGBI al Centre de Recursos Pedagògics (CRP) i als serveis educatius de Nou Barris. L’Espai Avinyó hi ha contribuït amb les activitats ofertes al CNL i les del cicle Barxi- luna برشلونة dedicades al currículum i al currículum ocult. Pel que fa a la formació, destaquen les que s’han fet a l’INS Salvat Papasseit, a l’AFA Sant Felip Neri i a les escoles bressol. Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 19 El gràfic següent mostra el tipus de públic destinatari de les accions: Públic destinatari Ciutadania a títol individual Ciutadania vinculada a entitats Dones 23% Estudiants de català 32% Gent gran Infants 8% Joves 1% Professionals de l’Aj. i de serveis públics 2% 2% 25% 7% Quant al públic destinatari, s’observa que el perfil professional és el principal destinatari de les accions del PROGBI (32%) gràcies al treball intern dins l’administració i amb agents col·laboradors. A continuació, públic jove (25%), motivat per l’impacte del catàleg i, en ter- cer lloc, la ciutadania a títol individual (23%), per la feina cap enfora del PROGBI a través de l’oferta formativa i la programació cultural oberta a tothom. Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 20 6. Anàlisi transversal La transversalització de la perspectiva intercultural s’ha analitzat en aquesta memòria des de dues vessants: • A partir d’àmbits temàtics sobre els quals el PROGBI ha fet un abordatge intercultural. • A partir del treball amb altres àrees i agents municipals. Àmbits temàtics i accions Els temes principals que s’han tractat al PROGBI des d’una perspectiva intercultural són els següents (s’han ordenat de més a menys accions realitzades): 1. Racisme i discriminació 8. Plurilingüisme 2. Poble gitano 9. Participació 3. Interseccionalitat 10. Diàspores 4. Comunicació 11. Joventut 5. Feminismes i gènere 12. Memòria històrica 6. Educació 13. Cultura 7. Perspectiva comunitària 14. Pluralisme religiós Altres temes que s’han abordat, però amb menys accions, són: salut, espai públic i urbanis- me, alimentació, colonialisme, esports, comerç i art. Treball amb àrees i agents municipals Sovint, els diferents temes s’han treballat conjuntament amb altres àrees i agents municipals, tot fent una feina de pedagogia entre àrees per tal que la perspectiva intercultural impregni les estratègies i línies d’acció dels diferents àmbits dins de l’administració pública. 21 Ajuntament de Barcelona El quadre següent mostra quines han estat les àrees i agents municipals principals amb els quals s’ha treballat més estretament des de cada una de les línies del PROGBI i quins temes s’han tractat des d’una perspectiva intercultural: • Centre Vida Comunitària, Xarxa de Casals de Barri i Xarxa de Dones Dir. Acció Comunitària Cosidores • Temes: perspectiva comunitària, participació ICUB • Cultura Viva / Xarxa Comunitària de Memòria i Cultura Rambles • Temes: cultura, calendari festiu, poble gitano i espai públic i urbanisme Biblioteques BCN • Bibl. Sant Pau - Santa Creu / Bibl. Francesca Bonnemaison • Temes: cultura i feminismes i gènere CEB • CEB, Serveis educatius territorials (CRP...), centres educatius • T emes: educació, antiracisme, plurilingüisme IMEB • Escoles bressol municipals • Temes: educació, discriminacions, feminismes i gènere Dept. de Transversalitat de Gènere • Temes: feminismes i gènere Dept. de Joventut • Centre per a famílies amb adolescents • Temes: polítiques de joventut, antiracisme Museus i equipaments culturals • MUEC, MHC, MMB, Centre d’Arts Santa Mònica, Born CC • T emes: pluralisme religiós, memòria històrica, art, colonialisme Dept. d'Ecologia Urbana • Àrea de participació • Temes: participació Àrea de Comerç • Projecte "El comerç a l’escola" • T emes: comerç, racisme Altres • Taula de Salut Mental de Ciutat Vella / Taula jove Besòs / Formacions IMSS i Dep. Desenvolupament / Activitats al CNL Acció destacada Com a exemple de treball transversal destaca la feina realitzada sobre el calendari festiu de la ciutat. S’explica tot seguit. En el marc del Pla de Drets Culturals de Barcelona “Fem Cultura” s’ha fet un treball conjunt entre l’ICUB i el Departament IPR per elaborar un calendari festiu que representi tota la diversitat cultural de Barcelona. Emmarcat en la tercera de les mesures del pla, “Cultures populars: dret a les pràctiques populars i tradicionals com a espais de participació i cohesió social”, amb el calendari es vol millorar la visibilitat de les diverses manifestacions tradicio- nals i comunitàries, independentment del seu origen, context cultural o religiós. Al llarg del 2023, s’ha establert un espai de treball entre referents de l’ICUB i de diversos programes i línies de treball del Departament IPR (Programa de Diversitat d’Origen, de l’OAR i del PROGBI), així com amb persones expertes en la matèria. Al llarg de les sis trobades dels diferents equips, s’ha avançat en el disseny i l’establiment dels criteris per a la recollida i inclusió de celebracions al futur calendari festiu de la ciutat. El resultat del procés ha estat positiu per l’assoliment d’unes bases dialogades i consensuades amb el conjunt d’agents, la qual cosa ha permès un treball transversal sobre la perspectiva inter- cultural en l’àmbit cultural de la ciutat. Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 22 7. Anàlisi territorial El gràfic següent representa els percentatges de les accions en funció de l’àmbit territorial: Àmbit territorial Territorials Ciutat 20% 80% De les 299 accions del PROGBI, 238 s’han fet en diferents territoris de la ciutat. Dins d’aquestes, en 238 s’engloben tant el treball transversal i de procés que es fa en profunditat a escala territorial juntament amb els districtes com accions més puntuals que es programen en barris concrets, ja sigui a demanda del territori o bé per iniciativa del PROGBI, per vetllar per la diversificació territorial de les seves accions. 23 Ajuntament de Barcelona El gràfic següent mostra el nombre d’accions fetes en cada districte. En aquest cas, no s’han considerat els projectes que cada districte ha impulsat i consolidat, sinó la distribució terri- torial de les 299 accions del PROGBI: Àmbit territorial per districtes 60 58 33 31 24 23 24 17 15 4 9 Com es pot observar, Ciutat Vella és el districte on s’han desenvolupat més accions, seguit de Nou Barris i de Sants-Montjuïc. Pel que fa a les accions a Ciutat Vella, l’Estratègia Antirumors és la línia que ha incidit més en el territori per mitjà del treball antirumors al barri de la Barceloneta i per l’alta demanda d’activitats del Catàleg Antirumors. En canvi, la implicació de la línia Acció al territori ha estat més baixa, amb 5 accions, i el nombre d’iniciatives de treball en clau de procés ha disminuït. A Nou Barris, la línia Acció al territori ha tingut més incidència i s’ha implicat en 10 accions. Per la seva banda, a Sants-Montjuïc destaquen nombroses activitats del catàleg i un nom- bre més equilibrat d’accions de les diferents línies del PROGBI. Com a aspectes a millorar, en primer lloc caldria impulsar accions interculturals en aquells districtes on històricament hi ha hagut menys impacte. En segon lloc, als districtes on es fan moltes accions, caldria prioritzar les que treballen més de la mà dels districtes i entitats en clau de procés continuat en el temps. A continuació, es mostra un mapa que desglossa les accions per districte,1 les quals evi- dencien que s’ha assolit l’objectiu de treballar amb els diferents districtes i actors territorials: 1. La informació sobre els projectes als districtes també es pot trobar al web del programa: https://ajuntament. barcelona.cat/bcnacciointercultural. Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 24 Ciutat Ciutat Vella Eixample Gràcia Horta- Guinardó Les Corts Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Sants- Montjuïc Sarrià-Sant Gervasi Horta-Guinardó Gràcia Nou Barris 1 pla d’acció intercultural 1 servei d’interculturalitat 3 projectes interculturals 1 servei d’interculturalitat 12 activitats del Catàleg Antirumors 17 activitats del catàleg antirumor 21 activitats del Catàleg Antirumors 1 activitat de l'Espai Avinyó 2 activitats de l'Espai Avinyó 1 activitat de l'Espai Avinyó 2 formacions Sant Andreu 1 servei d’interculturalitat Nou 2 accions antirumors Barris Sant 11 activitats del Catàleg Antirumors Andreu Horta- 5 activitats de l'Espai Avinyó Guinardó 1 formació Sarrià- Sant Gervasi Gràcia Sant Martí Eixample Sarrià- Les Corts Ciutat Sant Gervasi Vella 3 projectes interculturals 6 activitats del Catàleg Antirumors Sants- Montjuïc Sant Martí 6 activitats de l'Espai Avinyó 2 accions antirumors 12 activitats del Catàleg Antirumors 5 activitats de l’Espai Avinyó 1 formació Les Corts 1 activitat del Catàleg Antirumors 2 activitats de l’Espai Avinyó Eixample 1 pla d’acció intercultural Ciutat Vella Sants-Montjuïc 1 programa intercultural 1 pla d’acció intercultural 1 pla d’acció intercultural 1 projecte intercultural 4 projectes interculturals 3 projectes interculturals 1 acció antirumors 2 accions antirumors 20 activitats del Catàleg Antirumors 7 activitats del Catàleg Antirumors 29 activitats del Catàleg Antirumors 3 activitats de l’Espai Avinyó 5 activitats de l’Espai Avinyó 15 activitats de l'Espai Avinyó 3 formacions 1 formació 5 formacions Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 25 Des del Departament IPR s’ha donat suport econòmic als districtes per desenvolupar projec- tes interculturals. A la taula següent es mostra el pressupost que l’any 2023 es transfereix als districtes de Ciutat Vella (25.420 €), Eixample (16.000 €), Sarrià-Sant Gervasi (6.631 €), Nou Barris (17.670 €) i Sants-Montjuïc (10.200 €). Altres districtes disposen de pressupost propi ja consolidat per dur a terme aquestes accions i per mantenir programes i serveis propis, com els serveis d’interculturalitat o els serveis de mediació. Des del PROGBI s’ofereix acompa- nyament tècnic a tots els districtes, independentment de si compten amb suport econòmic a projectes o amb pressupost ja consolidat en el mateix districte. Pressupost 2023 per a projectes interculturals Ciutat Vella 25.420 € Eixample 16.000 € Sants-Montjuïc 10.200 € Les Corts Sarrià-Sant Gervasi 6.631 € Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris 17.670 € Sant Andreu Sant Martí Acció destacada A partir del treball realitzat a l’espai públic i en clau comunitària als barris de Turó de la Peira i Can Peguera, des del Districte de Nou Barris van detectar diverses necessitats vinculades a l’impuls d’accions en clau intercultural en aquests territoris. Així, a partir de la iniciativa de la tècnica de barri, l’any 2023 s’ha posat en marxa el pla de treball anomenat “Promoció de la diversitat amb perspectiva intercultural al Turó de la Peira i Can Peguera”, que ha comptat amb la participació de referents del territori de diversos àmbits (tècnica de barri, d’interculturalitat, del Servei d’Intervenció Comunitària a l’Espai Públic, de salut, del Pla de barris, de serveis socials...) i la referent d’Acció al territori del PROGBI per assessorar al llarg del procés i accions derivades, així com connectar amb els recursos del PROGBI. Durant l’any, s’han fet diferents trobades del grup motor que han servit per dissenyar el pla de treball, marcar objectius, concretar accions i fer-ne seguiment. Els tres principals objectius marcats han estat: 1. Promoure el discurs antiracista (explorant la creació de xarxes territorials amb aquest fi). 2. Incorporar en els equipaments la mirada intercultural (a través de la diversificació de la programació i el treball amb nous públics). 3. Promoure un calendari festiu intercultural (fent visible la diversitat existent i impulsant celebracions específiques com La Culturalíssima). Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 26 Cada objectiu ha comptat amb espais de treball o accions específiques per tal d’assolir-los. Algunes d’aquestes accions han mobilitzat també recursos del PROGBI, com la formació “Contextos d’aplicació de la perspectiva intercultural: reflexions i pràctiques del treball a territori”, adreçada als professionals de serveis i equipaments públics de proximitat del Turó de la Peira i Can Peguera i que va tenir molt bona acollida i valoració. L’objectiu de la forma- ció va ser reflexionar sobre l’aterratge de la perspectiva intercultural a l’acció als barris. Així mateix, va servir per compartir projectes i experiències que s’estan duent a terme en aquests barris i fer-ne una revisió crítica per detectar possibilitats i oportunitats de treball des d’una perspectiva que posi al centre mirades i veus diverses, especialment aquelles que es troben en posició de subordinació o minorització. En el mateix sentit, amb la implicació de comunicació del PROGBI, es va entrevistar una mare i una jove del Turó de la Peira, implicades al barri i en l’àmbit educatiu, que han visibi- litzat l’impuls de projectes al voltant de la llengua urdú i la participació de les dones en diferents projectes del territori. Compartint els principals objectius de l’entrevista, i emmarcat en el Dia Internacional de les llengües maternes, des de l’Espai Avinyó s’ha organitzat al barri del Turó l’activitat “21F | -Plurilingüisme en el context escolar”. La taula rodona va reunir un grup de Dones i Fe :اردو minitats d’origen pakistanès que, a partir de la seva relació amb la llengua urdú, van obrir un espai de reflexió i diàleg al voltant de les identitats múltiples, les expressions culturals i les agències polítiques, dins i fora de contextos escolars, recollint així diferents iniciatives, espais i mirades entorn de la llengua entesa com una herència i com eina de coneixement. En resum, el treball realitzat als barris del Turó de la Peira i Can Peguera, liderat des del districte i acompanyat pel PROGBI, esdevé un exemple de treball integral sobre l’aterratge de la perspectiva intercultural a diferents àmbits i agents del territori. I de com els recursos del PROGBI poden connectar i adaptar-se a les diverses necessitats detectades als barris de la ciutat. Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 27 8. C omunicació i ressò mediàtic Els gràfics i les imatges següents mostren les dades generals d’impacte al web, els but- lletins i les xarxes socials. També s’exposen alguns exemples de publicacions fetes als diferents canals. Dades d’impacte En les imatges següents es poden veure les dades d’impacte i les visites per xarxes soci- als: @BCNAntirumors + 2,75% de creixement @EspaiAvinyo + 1,69% de creixement BCN Acció Intercultural 9.978 visualitzacions 203 subscripcions PBCN Acció Intercultural 124 notícies al web 33 cròniques/entrevistes 56.537 visites 119.472 pàgines vistes El Butlletí Programa BCN Interculturalitat: 19 butlletins enviats, 3.903 subscripcions Espai Avinyó: 44 butlletins enviats, 2.215 subscripcions Xarxa BCN Antirumors: 15 butlletins enviats, 518 subscripcions Formació: 9 butlletins, 393 subscripcions 28 Ajuntament de Barcelona Visites per xarxa social Twitter Instagram 7% Facebook 31% 62% Exemples de publicacions Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 29 9. Reptes de futur Tenint en compte la feina feta i els objectius marcats per aquest any, s’esmenten els princi- pals reptes de futur que guiaran l’acció del PROGBI del 2024 segons les estratègies de transversalització i territorialització: Transversalització 1. Enfortir la transversalitat en altres àmbits i agents municipals, fent especial èmfasi al treball conjunt i de procés. 2. Prioritzar i enfortir aliances amb aquells agents amb els quals ja hi ha una feina prèvia feta com ara l’àmbit educatiu, l’acció comunitària, amb biblioteques, joventut, drets humans i museus. Àmbit educatiu 1. Treballar tant en l’àmbit de ciutat amb el CEB i l’IMEB com a través dels serveis educatius dels territoris. 2. Explorar formats i metodologies per donar recorregut als recursos del PROGBI en l'àmbit educatiu (fanzín, vídeo del procés de joves, aterratge del treball sobre plurilingüisme, nous formats formatius i pedagògics, etc.). Acció comunitària 1. Treballar conjuntament per aterrar la perspectiva intercultural i la comunitària de forma entrellaçada. 2. Enfortir el treball conjunt i continuat des de diferents vessants: la formació, la programació cultural, l’acció antirumors als barris i el treball territorial amb equipaments (com ara els casals de barri i altres espais comunitaris). 30 Ajuntament de Barcelona Biblioteques 1. Prioritzar la formació a professionals de les biblioteques. 2. Iniciar una línia conjunta de programació intercultural a les biblioteques. 3. Explorar una metodologia i proposta de revisió dels fons bibliogràfics. Joventut 1. Crear aliances amb el Departament de Joventut per amplificar el treball amb joves iniciat pel PROGBI. 2. Drets humans. 3. Treballar conjuntament per aterrar la perspectiva intercultural i l’antiracisme de forma en- trellaçada. 4. Compartir recursos pedagògics per treballar en l’àmbit educatiu d’una forma més integral i coordinada. Museus 1. Seguir col·laborant amb museus dins del marc dels Museus (Im)possibles per aportar de- bats en aquest àmbit. 2. Explorar una estratègia d’acompanyament per a museus tenint en compte els recursos de les diferents línies del PROGBI. Territorialització 1. Seguir enfortint el seguiment i els canals de comunicació entre el PROGBI i els districtes. 2. Prioritzar les accions que facin un abordatge integral i formin part d’una línia estratègica de treball dels territoris, com són els PAID, i evitar accions puntuals sense context. 3. Enfortir el treball conjunt amb el Departament IPR i entre les línies del PROGBI per acom- panyar els processos i projectes territorials de forma més global i aportant als territoris els recursos de què disposa a escala de ciutat. Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 31 10. Annex Una aposta per la interculturalitat L’any 1997, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el primer pla de convivència sota el marc conceptual de la interculturalitat. Aquella aposta inicial per aquest enfocament, malgrat els diversos canvis de govern, s’ha mantingut al llarg dels anys. Des de llavors, s’han elaborat dos plans: el Pla BCN Interculturalitat 2021-2030 (PBI) i el seu antecessor corresponent al període 2010-2020 que han marcat, i marquen, l’agenda de treball intercultural del govern municipal. La perspectiva intercultural ha servit per remarcar que la diversitat no només és fruit dels processos migratoris, sinó que les societats són plurals i diverses per definició, per bé que aquesta diversitat (d’origen, etnicoracial, religiosa, lingüística, de sexe, d’edats, etc.) no hagi estat sempre prou reconeguda. A més, la incorporació de la perspectiva intercultural ha permès establir vincles de coopera- ció amb diferents àrees i districtes per promoure aquest enfocament en els diferents espais de l’acció municipal. Això ha estat possible gràcies a l’impuls i la consolidació del Programa BCN Interculturalitat. Context intercultural de la ciutat Barcelona és una ciutat diversa i plural on conviuen persones de diferents contextos i orígens culturals. Un efecte d’aquesta diversitat és la conformació d’una identitat plural, en tant que la ciutat actua de punt de trobada entre persones i col·lectius amb una àmplia diversitat so- ciocultural. Tot i que actualment no existeixen dades sobre la diversitat cultural, en un sentit ampli a Bar- celona, es poden trobar algunes dades que mostren part d’aquesta diversitat: 1. Segons l’informe estadístic La població estrangera a Barcelona (2023), hi ha 391.991 per- sones estrangeres empadronades a Barcelona, una xifra que representa el 23,6 % de tota la població. 2. Aquesta dada no mostra el nombre de persones amb nacionalitat espanyola nascudes a l’estranger, que representen el 28,9 % de tota la població a la ciutat. 3. Entre els principals llocs de naixement es troben països no europeus, majoritàriament d’Amèrica Llatina, seguit per països del continent asiàtic. 32 Ajuntament de Barcelona Però el pluralisme cultural no es limita al fet migratori, per això és important remarcar altres dades que també són importants: No es pot parlar de diversitat sense tenir en compte la presència del poble gitano, que ha reivindicat la seva memòria a través de la reparació històrica, així com la lluita contra l’anti- gitanisme. Així mateix, la presència de múltiples diàspores a la ciutat de Barcelona marquen una realitat plural que s’ha de tenir en compte. Més enllà de la configuració demogràfica, també hi ha altres elements que cal atendre: 1. Segons s’indica a la memòria d’activitats de l’Oficina d’Afers Religiosos 2022, a la ciutat hi ha 980 comunitats i entitats religioses corresponents a 29 tradicions diferents, així com 502 centres de culte. 2. Una altra dada rellevant és el plurilingüisme que caracteritza Barcelona: s’hi parlen més de 300 llengües. Què és la perspectiva intercultural? La mirada intercultural pren com a punt de partida la constatació d’una realitat social i cultu- ral diversa en la qual conviuen persones de diferents contextos culturals. Incorporar aquesta perspectiva a la tasca diària implica contribuir al canvi en les dinàmiques d’exclusió, discrimi- nació, invisibilització i desigualtat. En aquest sentit, és necessària l’emergència d’una mirada intercultural per contribuir a revertir les relacions jeràrquiques instaurades en les maneres de pensar, comunicar i actuar que existeixen a Barcelona a fi que els col·lectius diaspòrics i no hegemònics no quedin exclosos dins dels processos de transformació social de la ciutat i tinguin la mateixa capacitat d’incidir en aquests canvis que la resta de la societat. La interculturalitat, des de l’òptica de les polítiques públiques, l’entenem com un procés transformador i dinàmic que es troba en permanent procés d’aprenentatge i construcció. Com a procés transformador, implica que vol un canvi profund en les relacions que es donen als diferents àmbits de la ciutat i, per tant, ha de ser capaç d’anar més enllà del mer reconei- xement i de l’intercanvi entre cultures. En definitiva, la interculturalitat és un procés dinàmic i en constant aprenentatge, orientat a la transformació social, on es respecta la pluralitat cultural, on el racisme i la discrimina ció no tenen cabuda i que dona resposta a les necessitats d’una societat en constant canvi. Els principis de la interculturalitat No hi ha una manera única d’explicar la interculturalitat. Això forma part de la mateixa com- plexitat i el dinamisme dels marcs conceptuals que volen inspirar les polítiques públiques. Des de 2010, l’Ajuntament de Barcelona ha optat per explicar la perspectiva intercultural a partir de tres principis que permeten traslladar de manera relativament sintètica què significa adoptar una mirada intercultural. Cal esmentar que la interculturalitat no és una plantilla preestablerta d’aplicació social, sinó que és fonamental atendre al context, ja que ofereix la informació necessària per obtenir el coneixement i actuar en consonància. En aquest sentit, els principis de la interculturalitat són la guia que orienta l’adquisició de coneixement sobre el context, així com la definició d’un abordatge que permeti la construc- ció d’una ciutat realment intercultural, tenint en compte les particularitats de cada territori i l’heterogeneïtat de cada situació. A més, els principis no són immutables ni homogenis, sinó que, tenint en compte la realitat social, permeten formular preguntes clau que orienten l’acció intercultural. Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 33 Memòria 2023 Programa BCN Interculturalitat 34 Memòria 2023 del Programa Juny 2024 BCN Interculturalitat. Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós