Decàleg de 
criteris per a la 
territorialització 
de la 
interculturalitat
1
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat 
Aquest material és el resultat d’un procés de 
treball que el Grup de Dinamització i Territori ha 2
desenvolupat al llarg del Cicle de Criteris per a la 
Territorialització de la Interculturalitat, entre el 
març de 2020 i el juny de 2022, amb l’objectiu de 
transversalitzar l’enfocament intercultural en els 
projectes que duen a terme les entitats membres 
del grup en els diferents barris de la ciutat. 
Entitats que hi han participat: 
Casa Orlandai 
CEPAIM 
Fundació Tot Raval 
Institut Diversitas 
Servei Dinamització Juvenil Franja Besòs 
Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu 
SIEP Sant Andreu – Fundació Pere Tarrés 
PDC La Marina 
PDC Poblenou 
PDC Sagrada Família 
Amb la dinamització i l’acompanyament 
d’Anyely Marín Cisneros de @critcaldias i el 
suport d’SPORA. 
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat 
Índex
1.Introducció ................................................. 5
2.Observacions inicials .............................. 6
3.Per què “criteris” i no “bones 
pràctiques”? Proposta de format  .......... 7
4.Proposta de continguts 
del Decàleg ................................................... 8
5.Glossari .....................................................13
4
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat 
1.Introducció
En el marc del cicle Criteris de territorialització el seu coneixement a partir de la identificació de 
de la Interculturalitat es va proposar publicar les fortaleses i les limitacions actuals. 
i divulgar un conjunt d’idees clau per tirar La iniciativa d’elaborar una guia, a manera de 
endavant projectes interculturals. La proposta va conjunt de criteris, 
sorgir de les discussions i reflexions compartides neix de la demanda 
durant el Cicle de criteris de territorialització d’aquelles persones Resumir les 
de la Interculturalitat 2020: un cicle de tallers que s’enfronten a experiències, 
amb agents i entitats del grup de dinamització diverses qüestions preguntes 
i territori de la xarxa BCN Antirumors, que es i problemàtiques i propostes 
va dur a terme entre el 25 de març  i  l’11 de que es deriven de metodològiques 
desembre de 2020. Així doncs, el cicle va intentar situacions socials que sorgeixen en el 
resumir les experiències, preguntes i propostes que semblen entrar treball de camp
metodològiques que sorgeixen en el treball de en conflicte (o 
camp dels agents, tècnics de barri, associacions que no es poden 
i organitzacions que treballen en l’àmbit de la respondre) a partir dels principis generals i 
interculturalitat a Barcelona, tot posant en valor abstractes de la interculturalitat. 
5
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat 
2.Observacions 
inicials 
Si bé la igualtat, el reconeixement de la diversitat transformació de les desigualtats, tot allunyant-
i la interacció positiva són els principis se de la tendència a culturalitzar els conflictes. 
generals que recullen l’esperit de l’enfocament 
intercultural, tot sovint les tècniques i els Durant el cicle de Criteris de territorialització de 
agents dels barris es troben amb contextos i la Interculturalitat es va observar que, quan els 
conflictes que estan determinats per l’exclusió comportaments, actituds i maneres d’interactuar 
social, la manca de reconeixement simbòlic, s’atribueixen a trets culturals o ètnics, es corre el 
les traves burocràtiques per a la regularització risc de recalar en 
migratòria, la desigualtat d’oportunitats i les noves formes de 
diverses manifestacions de racisme quotidià o racisme cultural. Situacions i contextos 
institucional que travessen i organitzen la vida Per tant, evitar que desborden el marc 
als barris. Totes elles són situacions i contextos qualsevol mena de les “diferències” o 
que desborden el marc de les “diferències” o del de reduccionisme del “desconeixement” 
“desconeixement” estrictament culturals. culturalista que estrictament culturals
reprodueixi 
Algunes experiències compartides per  les estereotips i 
participants van generar reflexions al voltant de representacions positives o negatives és un criteri 6
les problemàtiques i conflictes que sobrepassen clau per a la intervenció intercultural territorial. 
el marc culturalista i inclouen problemes 
derivats de formes d’exclusió social, violència En resum, el marc del projecte Criteris de 
de gènere, xenofòbia i racisme. Aquestes territorialització de la Interculturalitat s’allunya 
reflexions van plantejar la necessitat de pensar de la idea d’un manual o guia universal 
criteris efectius per abordar conflictes partint d’intervenció intercultural i, per contra, emfatitza 
del “diagnòstic de context” per dissenyar la importància de desenvolupar un diagnòstic 
intervencions, projectes i activitats amb del context com a punt de partida per al disseny i 
enfocament intercultural. En particular, durant implementació de projectes d’intervenció.
el cicle de reflexió es van compartir situacions 
específiques dels barris de Trinitat Vella, Bon 
Pastor i Baró de Viver. 
Si bé tot projecte intercultural ha de tenir en 
compte la diversitat lingüística, religiosa o 
ètnica del barri, el “diagnòstic de context”, com 
a punt de partida, afavoreix l’exercici d’entendre 
com aquesta diversitat està travessada per 
asimetries materials i simbòliques que no 
estan relacionades (o no directament) amb 
el lloc d’origen sinó amb el context del barri i 
amb les polítiques institucionals que travessen 
i organitzen les relacions laborals, escolars, 
polítiques i personals del veïnat.  Aquestes 
observacions són centrals a l’hora de definir una 
intervenció territorial. El diagnòstic de context, 
per tant, permet que l’enfocament intercultural 
esdevingui una eina potencial per a la 
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat 
3.Per què 
“criteris” 
i no “bones 
pràctiques”? 
Proposta 
7 de format 
Partint del marc general del “diagnòstic de El decàleg inicial recull les idees principals 
context”, el projecte Criteris de territorialització que es van compartir a les quatre  sessions 
de la Interculturalitat s’ha de concebre com del cicle Criteris de territorialització de la 
una eina desenvolupada col·lectivament durant Interculturalitat conduïdes per la investigadora 
el cicle per agents i tècnics de contextos Anyely Marín Cisneros, i s’ha elaborat gràcies 
territorials específics. Per tant, el document a les aportacions dels i les participants de les 
ha de ser prou flexible perquè sigui modificat, entitats que 
adaptat i repensat en altres contextos formen part 
territorials o de barri però, alhora, prou assertiu del grup de Eines que facilitin les 
per oferir eines que facilitin les intervencions Dinamització intervencions i accions 
i accions de tècnics i agents. Mentre que un Territorial de la de tècnics i agents
manual o guia ètica tendirien a abstreure i XBCNA. 
universalitzar el coneixement, els criteris, 
tal com es proposa, privilegien l’experiència 
situada en contextos específics. 
En aquesta línia, s’ha pensat en una publicació 
succinta i pràctica, a mode de  decàleg, que pugui 
circular en format digital i en paper. L’estructura 
en forma de llista vol incentivar que les i els 
usuaris el modifiquin i l’ampliïn. Així, s’entén la 
producció i la circulació d’aquest document com 
a disparador de converses futures entre agents 
interculturals, persones tècniques i associacions 
que treballen als  territoris.
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat 
4.Proposta 
de continguts 
del Decàleg 
A continuació, es proposen els deu punts que 
composen la proposta de Decàleg de criteris de 2Definir subjectes 
territorialització de la interculturalitat. Aquest 
contingut l’han construït conjuntament les i públics de la 
persones participants al Grup de Dinamització 
Territorial de la Xarxa BCN Antirumors. intervenció 
1Reconèixer els i intercultural 
les protagonistes Quins subjectes i públics prioritza la 
intervenció? Quins són els seus interessos i 
de l’acció necessitats? De quina manera facilita la revisió 8
de les seves pràctiques? 
intercultural Com s’ha dit, una intervenció amb enfocament 
intercultural no es pot entendre simplement 
Qui hi ha al “centre” de la intervenció? Qui lidera com una acció adreçada a un públic d’origen 
l’acció? Qui té accés als espais d’acció i presa divers. Per això és essencial que els interessos 
de decisions? i les necessitats de les persones que habiten 
el territori siguin 
 La intervenció s’ha de dissenyar a través de l’element central de Una intervenció 
mirades i veus diverses des de l’inici, en totes la intervenció i que, amb enfocament 
les fases de   la creació i planificació de les alhora, l’acció mateixa intercultural no es 
activitats. Dit d’una altra manera: identificar qui impulsi un procés de pot entendre com 
són els actors i agents clau amb els quals s’està revisió permanent una acció adreçada 
treballant i reconèixer del context amb què a un públic d’origen 
explícitament la Reconèixer es treballa. Aquesta divers
importància de la seva explícitament la revisió, a més, ha de 
participació directa i importància de la ser un requisit indispensable en la lluita contra 
activa en l’acció són seva participació les formes d’exclusió derivades del racisme.
elements centrals i directa i activa en En definitiva, cal que la selecció dels “continguts” 
imprescindibles del l’acció de la intervenció operi  amb vista a: 
procés. Això vol dir 
que la intervenció no s’ha de limitar a convocar i a) afavorir la reflexió/revisió dels mecanismes 
interrogar un públic d’orígens diversos, sinó que que organitzen la representació i percepció de 
s’ha de centrar en l’enfortiment de la capacitat l’”altre” i que reforcen una jerarquia social que 
d’agència de totes les persones implicades, defineix els grups ”privilegiats” i “subordinats”
inclosos els grups en posició de subordinació. Per 
fer-ho possible és útil incorporar metodologies de b) contrarestar les representacions 
treball d’acció comunitària participativa. criminalitzadores i inferioritzants, tot  proposant 
un altre marc de representació de la diversitat. 
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat 
O3brir espais i Generar 
amplificar veus canals per a 
Què passa al territori? En quin context l’autorepresentació 
(social, històric etc.) es produeix? Com es pot 
recolzar i amplificar?  Com es pot disposar Com podem generar, facilitar i garantir les 
d’infraestructures i recursos? 4condicions idònies per a l’autorepresentació de 
totes les persones implicades en la intervenció?
La identificació d’“aliades” al territori, el 
reconeixement de la seva tasca, la cooperació  La capacitat de representar persones i 
i la posada en comú de recursos experiencials, col·lectius és una eina poderosa de construcció 
comunicatius, tècnics, d’infraestructura, de la realitat social i, si s’exerceix de manera 
econòmics, etc. són factors que cal tenir en unilateral -des del 
consideració des de la fase de planificació de centre, la blanquitud, És indispensable 
la intervenció. En efecte, el coneixement del el privilegi, generar espais 
context històric i social i la connexió amb la l’eurocentrisme, i processos de 
realitat del territori on es desplegarà l’acció la colonialitat, treball que facilitin 
són factors clau per a que tingui èxit. En l’hegemonia-,  l’autorepresentació 
aquest sentit, s’entén l’èxit  com la capacitat exerceix un de grups subalterns
d’activar processos paper clau en la 
d’intercanvi, préstecs Context històric i reproducció, legitimació i normalització de 
i negociació cultural social i la connexió pràctiques d’opressió, des de coses aparentment 
i social entre els amb la realitat banals, com un acudit racista, fins a pràctiques 
diferents actors del territori on es estructurals i institucionals com la discriminació 
locals, en condicions desplegarà l’acció en l’accés a l’habitatge2 o la perfilació racial per 
d’equitat, respecte i part dels cossos de policia3. Per aquesta raó, 
reconeixement de les asimetries simbòliques, és indispensable generar espais i processos 
9 lingüístiques o socioeconòmiques que de treball que facilitin l’autorepresentació 
estructuren la nostra societat. de grups subalterns, sense que la mirada 
“tècnica” s’imposi i dirigeixi el procés, i evitant  
En aquest sentit, és fonamental fer un esforç per l’assistencialisme.  Sense això no es pot avançar 
no amagar els conflictes racials que es donen cap a la representativitat política i cultural dels 
al territori, sinó més aviat abordar-los com una col·lectius subalterns. 
oportunitat per reflexionar críticament sobre la 
violència racista que exerceixen les institucions i 
el paper que tenen en la reproducció de privilegis 
racials, així com per construir  estratègies 
compartides de lluita contra el racisme 
institucional i social1. 
En definitiva, el reconeixement de la possibilitat 
de construir aliances “en la diferència” (és a 
dir, sense centrar-se únicament en allò que 
“identifica” les persones, per a que es puguin 
reconèixer com a aliades) és un element crucial: 
la diferència s’ha de convertir en un valor en les 
relacions de col·laboració. 
2  Sobre això, vegeu l’informe “Discriminació a la 
carta. Exclusió per motius ètnics del mercat de 
lloguer d’habitatge de Barcelona”, disponible a: 
https://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/
1 Sobre això, es recomana la lectura del text “Qué sites/default/files/Discriminacio-a-la-carta.pdf
es la lucha de las razas sociales”, de Salim Nadi. 
Disponible a: https://www.elsaltodiario.com/1492/ 3 Vegeu el web de la campanya “Pareu de Parar-me” 
que-es-la-lucha-de-las-razas-sociales- https://www.pareudepararme.org
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat 
5Revisar les Entendre la 
imatges i interculturalitat 
representacions “de context”
Quines imatges, narratives o  relats fem servir Com contextualitzem històricament la 
per comunicar la intervenció? Com s’escullen, diversitat i la diferència? Com n’evitem 
es seleccionen, es construeixen? l’essencialització? 
Seleccionar les imatges i les narratives4 6Actuar des de la consciència de que la diversitat i 
mitjançant les quals descrivim la realitat és un la diferència són contextuals i que es produeixen 
exercici de poder. Això vol dir que hi ha persones històricament és un requisit fonamental per a 
que tenen més poder que altres per imposar les intervencions 
els seus propis marcs comunicatius, significar interculturals. Per És clau evitar 
la realitat i invisibilitzar els discursos que no això, en el disseny objectivar la 
comparteixen. En altres paraules, hi ha persones de qualsevol acció diversitat, és a dir, 
que comuniquen des d’una situació de privilegi i intercultural és clau entendre-la com 
altres que ho fan des d’una situació d’opressió. evitar objectivar la quelcom “natural”, 
diversitat, és a dir, donat, immutable
Per tal de contribuir Hi ha persones que entendre-la com 
a revertir aquesta comuniquen des quelcom “natural”, 
situació, la “narració” d’una situació de donat, immutable. De fet, aquesta concepció 
de la intervenció privilegi i altres que essencialista de la diversitat accepta (i reforça) 
ha de comptar ho fan des d’una el principi segons el qual la societat està 
amb el lideratge situació d’opressió dividida en entitats diferents, cadascuna amb 
i la participació característiques pròpies i actituds definitòries i 
activa de grups amb un paper o estatus social específic. Aquest 
subalterns. A l’hora de comunicar, és clau evitar “essencialisme de la diferència” proporciona 10
fer-ho de manera paternalista, per exemple arguments que es poden utilitzar fàcilment per 
sobreexposant les persones que pateixen el legitimar la jerarquització racial de la societat.
racisme o construint-les com a víctimes, enlloc 
de centrar-se en fer visibles els actors socials 
i institucionals que exerceixen el racisme, així 
com els mecanismes estructurals de segregació i 
jerarquització social. 
4 Una narrativa és una explicació lògica i una 
interpretació d’esdeveniments connectats, que 
ofereix un “sentit” de la realitat al públic. Les 
narratives importen perquè influeixen en la manera 
com pensem i, conseqüentment, actuem.
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat 
Donar lloc a les Obrir-se al 
memòries diverses plurilingüisme 
invisibilitzades de forma radical
C7om garantir un espai a les memòries, Què aporta el plurilingüisme? Es comprèn/
coneixements, experiències? Com evitar la s’entén realment com una eina de participació/
jerarquització de les “històries”? agència/justícia?
Les intervencions amb perspectiva intercultural 8Entendre el plurilingüisme de forma radical 
no es poden separar d’un procés de reflexió sobre implica comprendre la dimensió inclusiva 
com la construcció eurocèntrica de la memòria de l’ús de les diferents llengües d’origen, ja 
ha contribuït a la legitimació de les jerarquies que són una eina 
racials. Per aquest motiu és útil abordar la indispensable per a Comprendre la 
memòria des d’un enfocament alternatiu al l’autorepresentació i dimensió inclusiva 
relat històric oficial i mostrar una perspectiva per la reivindicació de l’ús de les 
multilineal de la memòria històrica que de la memòria, diferents llengües 
representi totes les veus. D’altra banda, l’activació l’experiència, els d’origen
de processos coneixements, els 
horitzontals i Reparar el dany projectes de cada persona, així com per donar 
compartits de reflexió causat per la visions alternatives dels relats hegemònics. 
sobre les memòries “història oficial” El plurilingüisme també implica entendre els 
de les persones als grups oprimits i llenguatges, els argots i les diferents formes de 
participants a l’acció dignificar les seves comunicació generacionals que transformen 
facilita la socialització històries i relats les maneres d’anomenar les coses. Així mateix, 
de coneixements, suposa una constatació de la diversitat de la 
narratives, recursos societat. 
11 experiencials i altres elements que serveixin per 
reparar el dany causat per la “història oficial” als Per aquesta raó, en l’organització d’una 
grups oprimits i dignificar les seves històries i intervenció/projecte/activitat intercultural, el 
relats. plurilingüisme es pot entendre com un valor “en 
si”. En aquest sentit, com a part de les accions, pot 
ser útil habilitar espais on les persones es puguin 
expressar en la seva llengua, sense la necessitat 
de traduir-ho tot. A més, la creació d’aquest tipus 
d’espais suposa un reconeixement intrínsec del fet 
que la llengua és interdimensional i, per tant, està  
travessada per eixos de privilegi/opressió com la 
raça, el gènere o altres.
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat 
9Evitar l’exotització Incorporar 
i la folklorització i fomentar 
Som conscients de la contemporaneïtat l’antiracisme.
de diversos grups culturals? Com evitem 
l’exotització i la folklorització? 1De què parlem quan diem antiracisme? Què 
implica ser antiracista per a persones blanques 
L’exotització i la folklorització impliquen o no blanques, nacionals o estrangeres, en 
l’anul·lació dels coneixements i de les pràctiques situació regular o no?
tradicionals de les comunitats a través de la 0
trivialització i desconnexió de les històries i els Sovint, les persones no es reconeixen a si 
processos socials mateixes com a actors que, a través de les seves 
que els han produït. accions o omissions, poden reforçar i legitimar 
Així, la folklorització L’exotització i les pràctiques racistes. Per tant, és essencial 
és un mecanisme la folklorització que les intervencions impulsin la revisió crítica 
de dominació impliquen de la posició de les persones implicades en 
que consolida la l’anul·lació dels relació amb el racisme, així com la reflexió sobre 
jerarquització racial, coneixements i el paper que poden tenir en la lluita contra el 
alhora que permet de les pràctiques racisme. Ser antiracista implica el compromís 
l’extracció de valor tradicionals de les amb un procés d’acció i oposició activa al 
comercial de les comunitats racisme. L’objectiu de l’antirracisme és desafiar 
pràctiques culturals l’ordre actual, que normativitza i perpetua 
comunitàries. les pràctiques 
De la mateixa manera, entendre els racistes dins d’una L’objectiu de 
coneixements i les manifestacions culturals societat que és l’antirracisme 
de les comunitats com a elements d’”abans”, estructuralment és desafiar 
del passat, immòbils en el temps, evita el desigual, per exigir l’ordre actual, 
qüestionament de les dinàmiques estructurals activament la que normativitza 12
que en perpetuen la subordinació. Per desactivar transformació de i perpetua les 
aquesta visió, cal crear estratègies i metodologies les polítiques, els pràctiques 
de treball que permetin que les persones i comportaments i les racistes dins d’una 
comunitats implicades en el procés recuperin creences que reforcen societat que és 
i promoguin imaginaris del que la tradició pot aquesta forma de estructuralment 
representar i aportar aquí i ara.5 discriminació. desigual
Per aquesta raó, també cal reivindicar 
l’antiracisme com un conjunt de sabers, 
reflexions i pràctiques construïdes per les 
comunitats per lluitar contra la posició de 
subalternitat que els dispositius socials i 
institucionals els han assignat històricament. 
I no deixar que les administracions imposin 
narratives institucionals dirigides a legitimar-se 
com “l’actor” de l’antiracisme.
5 Com escriu  Helios F. Garcés: “…si nuestras 
ancestralidades fueron otras, otras serán las vías por 
las que caminemos hacia nuestra propia liberación”. 
A “Descolonizar el antirracismo moral, abrir paso al 
antirracismo político”. Disponible a: https://www.
aecgit.org/downloads/documentos/761/recolonizar-
el-antirracismo-moral.pdf
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat 
5.Glossari 
Assistencialisme: que brinda beneficis a l’opressora a costa dels 
Indica una tipologia d’activitats que, interessos o la voluntat de l’oprimida. 
històricament, han implementat les classes 
dominants amb el propòsit de dur a terme Privilegi:
polítiques socials de manera vertical (top- Identifica els avantatges socials, econòmics, 
down), sense abordar les injustícies estructurals culturals, de drets, etc. que alguns grups de 
que pateixen les persones i les comunitats persones tenen respecte d’altres. Per exemple, 
subalternes. Aquesta forma d’acció social, lluny el “privilegi blanc” és el privilegi que beneficia 
d’eliminar els problemes que tracta, contribueix les persones que la societat identifica com 
al seu manteniment i  reproducció. a “blanques” respecte als desavantatges que 
habitualment experimenten les persones no 
Blanquitud: blanques en les mateixes circumstàncies socials, 
Aquesta expressió fa referència a una “posició” polítiques i/o econòmiques. 
de superioritat –com hem vist, en una jerarquia 
racial produïda històricament, políticament i Racialització:
socialment– de les persones racialitzades com És un mecanisme de producció de la diferència en 
a blanques respecte a altres categories humanes termes jeràrquics, l’operació a través de la qual es 
que s’han construït com a inferiors. crea la categoria social de la raça. Les categories 
racials van ser construïdes al llarg d’un procés 
Eurocentrisme: històric-colonial per garantir la inferiorització i 
És una visió del món que pressuposa la història l’explotació de determinats grups humans. 
europea com a “normal” o superior a altres, ajudant 
13 a produir i justificar la posició dominant europea Racisme:
dins del sistema global capitalista. Aquesta visió es És una estructura de poder que estableix relacions 
construeix també a partir d’una identitat “blanca”, de dominació mitjançant una jerarquització racial. 
“progressista”, “moderna” i “civilitzada”, que té És inherent al sistema polític, econòmic i social 
com a oposat, un subjecte “altre”, “negre/indígena”, actual, ja que manté una distribució desigual 
“moro” “subdesenvolupat”, “tradicional ”, “bàrbar”, de beneficis i desavantatges a través de la 
“endarrerit”. En aquesta construcció, “l’altre” està reproducció d’opressions entre grups marcats per 
ubicat en el passat, entenent el temps, des d’una la seva raça (veure racialització).
perspectiva occidental, com una construcció lineal6. 
Subalternitat:
Hegemonia: L’expressió “subalternitat/subalterns” es refereix 
És el domini polític, econòmic, simbòlic, als grups socials i individus l’activitat històrica 
epistemològic d’una part de la societat sobre dels quals és reprimida, desatesa, malinterpretada 
altres. Pel que fa a la dimensió cultural, o deixada “al marge” de les històries, els discursos 
l’hegemonia s’entén com la manipulació per i les formacions socials hegemòniques. Sobre 
part dels grups dominants del sistema de valors això, es poden plantejar dues concepcions de la 
i costums d’una societat, de manera que la subalternitat7: la primera entén la subalternitat 
perspectiva d’aquests grups s’imposa com la com l’exclusió de grups i individus de les 
cosmovisió de tota la societat. narratives hegemòniques; la segona, en canvi, 
descriu la subalternitat com una “posició interna” 
Opressió: a les narratives hegemòniques, que produeixen 
És la relació asimètrica entre dues parts representacions del subaltern. En definitiva, 
(“opressora” i “oprimida”) que s’origina en una l’expressió “subalternitat” posa  llum sobre el codi 
distribució desigual del poder entre elles i implícit que organitza els discursos hegemònics i 
els seus mecanismes d’alterització  i exclusió. 
6 Per aprofundir en la reflexió, veure: “Bajo los 
ojos de occidente” de Chandra Talpade Mohanty. 7 Veure: Spivak C., “¿Puede hablar el subalterno?”: 
Disponible a: https://www.feministas.org/IMG/pdf/ Disponible en: https://www.redalyc.org/
articulo_libro_descolonizando_el_feminismo-.pdf pdf/1050/105018181010.pdf
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat 
14
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat 
15
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat 
16
Proposta d’un Decàleg de criteris per a la territorialització de la interculturalitat