RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES  
 
QUEIXES PRESENTADES PER DIVERSES PERSONES  
RELATIVES AL DRET A LA IGUALTAT I A LA DIVERSITAT (PERSONES 
MIGRADES I REFUGIADES) 
 
 
ANTECEDENTS  
 
Descripció dels fets objecte de la queixa  
 
Durant els mesos de juny i setembre de l’any 2023, diverses persones van presentar 
queixes en aquesta Sindicatura en què exposaven el següent:  
 
 En un cas, una persona veïna i usuària del Park Güell manifestava la seva 
queixa per l’increment de la presència policial al parc per tal d’impedir la 
presència de persones que exerceixen la venda ambulant. 
 
 Considerava que es tractava d’un col·lectiu de persones respectuoses, 
educades i disposades a ajudar el veïnat que exercien aquella activitat com a 
mitjà de subsistència. 
 
 Considerava que l’actuació tendent a expulsar del parc aquelles persones no 
era pròpia d’una societat inclusiva i no excloent de la qual ella formava part. 
 
 Demanava que es revisessin i que busquessin solucions per permetre la 
presència de venedors ambulants al Park Güell, i percebia com a més 
perjudicial la imatge del parc amb una presència desproporcionada d’agents 
policials, ja que transmetien una imatge d’inseguretat i perill que no es 
corresponia amb la realitat.  
 
 Posteriorment, arran de la difusió d’un vídeo a través dels mitjans de 
comunicació i les xarxes socials, diverses persones i entitats es van dirigir a la 
Sindicatura per denunciar un presumpte assetjament a les persones que 
exerceixen la venda ambulant no autoritzada a la ciutat de Barcelona, coincidint 
amb la posada en marxa de l’anomenat Pla Endreça. 
 
 
 Segons els diferents escrits de queixa, es vivia amb preocupació la persecució 
policial, en algunes ocasions violenta, que patien les persones venedores, que 
1 
Aquesta resolució s’emmarca dins el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els objectius de 
desenvolupament sostenible (ODS), d’acord amb la mesura de govern sobre l’Estratègia d’impuls de l’Agenda 2030. 
Concretament, es relaciona amb l’objectiu 10.7, “Barcelona, ciutat d’acollida i inclusió”. 
 
 
es troben en situació de vulnerabilitat. Qualificaven l’actuació municipal de 
racisme i classisme institucional, ja que únicament s’enfocava aquesta 
problemàtica des d’una òptica policial, sense que es despleguessin altres tipus 
de polítiques de suport a les persones afectades. 
  
 Consideraven que campanyes d’aquest tipus fomenten un discurs d’odi 
antiimmigració i un menyspreu als drets humans de les persones migrants que 
es troben a la ciutat. 
 
 A títol d’exemple, entre d’altres, citaven les actuacions que van tenir lloc el 12 
d’agost a la platja de la Mar Bella, o el divendres 1 de setembre a la Rambla de 
Barcelona. 
 
Actuacions fetes  
 
Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va 
estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els 
principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la 
ciutat. 
 
Després d’examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la 
persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se a l’Àrea de Prevenció i 
Seguretat i a l’Àrea de Drets Socials per tal de conèixer les intervencions realitzades 
en relació amb la queixa presentada.  
 
El dia 4 de juliol i el 10 d’octubre de 2023, es va sol·licitar a aquests organismes la 
informació necessària per a l’estudi de la queixa.  
 
Resposta dels òrgans afectats 
 
Els dies 8 de setembre, 4 d’octubre i 23 d’octubre de 2023 i 17 d’abril de 2024, 
aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. Els escrits exposen l’actuació 
municipal davant el fenomen de la venda ambulant no autoritzada a la ciutat. 
 
CONSIDERACIONS 
 
1. El dret humà a la migració 
 
L’article 13 de la Declaració universal dels drets humans (DUDH) garanteix la llibertat 
de moviment en disposar que tota persona té dret a circular lliurement i a escollir la 
seva residència en el territori d’un estat, i a sortir de qualsevol país, fins i tot del seu 
propi, i a retornar-fi. 
 
2 
 
 
Són moltes les causes que mouen les persones a abandonar els seus països d’origen 
per establir-se en altres on puguin trobar unes condicions de vida millors: fugida de 
conflictes bèl·lics, vulneració de drets fonamentals en els països d’origen, manca de 
seguretat personal o recerca d’oportunitats de vida. 
 
Ara bé, tot i la DUDH, el dret a la mobilitat no és absolut, cal tenir present que cada 
país disposa de normativa pròpia en matèria d’immigració i règim de fronteres, per 
decidir qui pot entrar i quedar-se en el seu territori. Sense entrar a aprofundir, podem 
dir que avui dia, les lleis migratòries no ofereixen una resposta eficaç a tota la varietat 
de realitats i reptes que planteja la migració internacional.  
 
Malgrat això, tots els països estan obligats a garantir la dignitat humana de les 
persones i evitar que siguin discriminades, amb independència de la seva 
condició de migrant. En el cas d’Espanya, com a país receptor d’immigració, 
l’article 10 de la Constitució reconeix les persones estrangeres com a titulars de drets 
fonamentals, com ara el dret a la dignitat i els drets inviolables inherents. En el 
reconeixement d’aquests drets, la Constitució no diferencia entre nacionals i 
estrangers, i únicament limita l’exercici de certs drets en funció de la seva vinculació 
amb l’estat, com ara el dret a la participació política.  
 
L’article 10.2 de la Constitució afegeix que les normes relatives als drets fonamentals i 
les llibertats s’interpreten de conformitat amb la DUDH i als tractats i acords 
internacionals ratificats per l’estat. 
 
Des d’aquesta Sindicatura, entenem que aquest dret humà a migrar ha estat consagrat 
a l’article 7.2 de la Declaració universal dels drets humans emergents.1 Si bé ara no és 
el moment de fonamentar i argumentar la defensa d’aquest dret, sí que ens hem de 
posicionar no acceptant en cap cas cap argument que pretengui la seva 
criminalització. 
 
2. El perfil de les persones que exerceixen el top manta a Barcelona 
 
Es pot dir que la venda ambulant no autoritzada, popularment coneguda com a top 
manta, respon en gran part a la projecció internacional de la ciutat i a la gran afluència 
de turisme. Aquest fenomen té al darrere una realitat complexa i global, amb moltes 
arestes, de les quals destaca la situació administrativa de les persones venedores. 
 
Es tracta d’una activitat exercida majoritàriament per persones migrades en situació 
administrativa irregular i, per tant, excloses del mercat laboral regularitzat, que es 
                                                          
1
 L’article 7.2. de la Declaració universal dels drets humans emergents (Monterrey 2007) estableix el 
dret a la mobilitat universal, que reconeix el dret de tota persona a migrar i establir la seva residència 
en el lloc de la seva elecció. 
3 
 
 
veuen abocades a la necessitat de treballar en l’economia informal com a mitjà de 
subsistència. 
 
Pel que fa a la quantitat de persones que s’hi dediquen, l’informe municipal es refereix 
a un fort component estacional, de manera que no poden oferir dades tancades sobre 
el nombre de persones venedores en el territori de la ciutat. Tot i això, s’apunta que la 
concentració més gran de persones venedores es va produir el dia 18 de maig de 
2023, amb un total de 391 persones, i que la concentració més baixa va tenir lloc l’1 
d’octubre de 2023, amb un total de 218 persones. D’aquestes xifres resulta una 
mitjana diària de 296 persones fent l’activitat durant el període d’intervenció. 
 
L’any 2015, l’Ajuntament de Barcelona va elaborar la “Diagnosi social sobre el 
fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona”2 a partir de les conclusions 
extretes de les intervencions que es van fer des del Servei de Gestió de Conflictes 
(SGC). Les conclusions d’aquest document, que encara són vigents, reflectien, entre 
altres qüestions, el perfil de les persones que exerceixen l’activitat del top manta. 
 
El consistori detectava que la majoria de persones “manteres” tenien origen en països 
africans i indoasiàtics. Pràcticament tots havien fet un viatge migratori dificultós o 
perillós, per al qual havien hagut de pagar preus elevats. 
 
Majoritàriament es tracta d’homes, sense perfil delinqüencial, en franges d’edat 
relativament joves, que no superen la mitjana de 45 anys. Gairebé tots tenen poques 
perspectives de poder iniciar processos de regulació a curt i mitjà termini, malgrat 
residir en el territori espanyol des de fa entre un i cinc anys. Així doncs, podem dir que, 
tot i tractar-se de persones que conviuen en el territori des de fa anys, no 
gaudeixen dels drets més bàsics. La seva situació d’exclusió suposa la privació 
parcial o total dels circuits normalitzats d’accés als drets. 
 
Coincideixen en la voluntat de gran part d’ells de quedar-se permanentment en el 
territori espanyol, aconseguir la regularització administrativa i poder accedir a les vies 
ordinàries d’accés al mercat laboral per tal d’abandonar la venda ambulant. Per això, 
alguns d’ells es trobaven en recerca activa de feina, que compaginaven amb la venda 
ambulant per tal de cobrir les seves necessitats bàsiques. 
 
Es tracta d’un col·lectiu que, en general, no reben atenció social ni perceben 
prestacions, i són poc usuaris dels serveis públics. Aquesta mancança la 
                                                          
2 
https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/99301/1/diagnosivendaambu
lant.pdf.pdf 
 
4 
 
 
supleixen amb la creació de xarxes de solidaritat entre ells, per donar cobertura a 
diferents situacions de necessitat en les quals es puguin trobar. 
 
Creiem important assenyalar que la solidaritat d’aquest col·lectiu s’estén més enllà 
de la protecció mútua. No podem obviar que, durant la pandèmia de la covid-19, el 
Sindicat Popular de Venedors Ambulants va convertir la seva botiga en un taller de 
fabricació de mascaretes i bates d’ús mèdic, que van distribuir en diferents centres 
hospitalaris per lluitar contra el coronavirus, servir la ciutadania i cobrir les necessitats 
presents en aquella situació sanitària complicada. Així mateix, van crear un banc 
d’aliments solidari per distribuir menjar a les persones més necessitades.  
 
El Sindicat Popular de Venedors Ambulants, propietari de la marca Top Manta, va 
néixer l’any 2017 amb l’objectiu de donar resposta a la manca d’oportunitats de feina 
per a les persones migrades en situació administrativa irregular. Es tracta d’un projecte 
d’autoocupació que s’utilitza per regularitzar la situació migratòria del col·lectiu de 
venedors ambulants. El Sindicat també treballa per transformar processos als quals 
s’enfronten els venedors, com ara la seva criminalització o la deportació. 
 
En aquest apartat, i atès que una de les característiques destacades del perfil de la 
majoria de les persones que exerceixen la venda ambulant no autoritzada és la 
situació d’irregularitat administrativa en la qual es troben, creiem del tot oportú citar la 
iniciativa legislativa impulsada pel moviment “Regularització ja”. El dia 9 d’abril 
de 2024, el Congrés de Diputats va aprovar per majoria absoluta la presa en 
consideració de la ILP Regularització, que pot arribar a tenir conseqüències importants 
per procedir a iniciar procediments per regular la situació administrativa de gran part 
dels manters que hi ha a la nostra ciutat. 
 
La proposta en qüestió té com a objectiu modificar la Llei orgànica 4/2000, sobre drets 
i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, a fi que el Govern 
estableixi un procediment de regularització extraordinària de persones migrades que 
es trobin en territori espanyol abans del dia 1 de novembre de 2021. Aquesta mesura 
afectaria unes 500.000 persones migrades. 
 
3. Sectors econòmics afectats per l’activitat del top manta 
 
A Catalunya, la venda ambulant està regulada pel Decret 162/2015, de 14 de juliol, de 
venda no sedentària, que defineix l’activitat com aquella “que es du a terme en espais 
o vies de titularitat pública per un conjunt de professionals de la venda no sedentària, 
mitjançant instal·lacions desmuntables o transportables, dins dels perímetres i en els 
llocs degudament autoritzats i ordenats per l’ajuntament, de manera periòdica i 
preestablerta al llarg de tot l’any, i emparada per l’ordenança municipal corresponent”. 
 
L’article 4 es refereix a les condicions per a l’exercici de la venda ambulant, i 
assenyala expressament que, quan es tracti de venedors extracomunitaris, han 
5 
 
 
d’acreditar disposar de permís de residència i de treball. Per tant, aquesta regulació no 
deixa espai a l’exercici de l’activitat per part de persones en situació administrativa 
irregular, que és el perfil majoritari dels venedors del top manta.  
 
Alguns sectors econòmics denuncien estar afectats negativament per l’activitat 
del top manta. Apunten principalment dos aspectes: 1) la falsificació o imitació de 
productes de marca; i 2) la competència deslleial que exerceixen amb el comerç de 
proximitat. 
 
1. Com veurem més endavant, la falsificació de marques està recollida a la Llei 
orgànica 10/1995, del Codi penal, com un delicte contra la propietat industrial. Al llarg 
dels anys en què s’ha estat exercint l’activitat del top manta, s’ha anat alimentant el 
discurs que al darrere hi ha entramats mafiosos o xarxes de crim organitzat que 
exploten i utilitzen les persones venedores, les quals, en tot cas, no deixen de ser 
víctimes. A aquesta conclusió també s’arriba en l’informe sobre el comerç irregular a la 
via pública elaborat pel Síndic de Greuges de Catalunya,3 o en les diferents jornades 
sobre venda ambulant organitzades per l’Ajuntament del Vendrell.4 
 
En canvi, la “Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de 
Barcelona”, elaborada pel consistori l’any 2015, no arriba a la mateixa conclusió. 
Segons la Diagnosi, no es detecten estructures de xarxa jerarquitzada i/o 
presència de màfies que explotin els venedors o que controlin la distribució dels 
productes. A més, no només es venen productes de marques falsificades, sinó que 
també se n’ofereixen altres com imants, clauers, figures, mocadors, tovalloles o 
bijuteria, vinculats al mercat generat pel turisme. Aquest document indica que, en 
general, els venedors acostumen a adquirir la mercaderia de manera legal en polígons 
industrials de l’àrea metropolitana, i s’assenyala principalment el polígon industrial de 
Badalona Sud.   
 
El consistori argumenta que, en aquesta matèria, és rellevant la denúncia de les 
persones perjudicades per poder iniciar accions que permetin l’impuls correcte de la 
causa. Afegeixen, però, que darrerament no han rebut cap denúncia de persones 
perjudicades per aquesta qüestió. 
 
                                                          
3 
https://www.sindic.cat/site/unitFiles/4018/Informe%20comer%C3%A7%20irregular%20via%2
0publica_cat_ok.pdf 
 
4 http://www.elvendrell.net/jornada-sobre-el-top-manta-cid-927 
 
6 
 
 
Així mateix, l’informe municipal assenyala que l’any 2023 la GUB no va dur a terme 
cap investigació criminal, atès que les xarxes que s’hi dediquen tenen derivades 
internacionals que ultrapassen les seves competències. Això no obstant, la resta de 
cossos policials amb competències en investigació criminal acrediten a les juntes 
locals de seguretat xifres relatives a intervencions de mercaderies falsificades al port 
de Barcelona i altres actuacions policials d’interès en la matèria, com ara inspeccions 
de magatzems. 
 
En aquest punt, creiem necessari apuntar que no es pot abordar la problemàtica del 
mercat de falsificació i la seva distribució únicament des de la perspectiva de la 
seva venda final a l’espai públic, ja que es tracta de la darrera i més vulnerable 
baula d’una cadena. 
 
2. Pel que fa al segon dels aspectes que poden afectar sectors econòmics, la 
competència deslleial d’aquesta activitat enfront d’altres d’autoritzades, l’Autoritat 
Catalana de la Competència (ACC), arran d’un escrit formulat per l’entitat PIMEC en 
relació amb l’afectació de la venda ambulant il·legal respecte de la competència 
deslleial, va emetre la Resolució CO 137-2016,5 en la qual es recull, entre altres 
qüestions, el següent: 
 
[...] aquesta administració no desconeix la problemàtica d’aquest fenomen i el repte que suposa 
poder-lo combatre. En aquest sentit, es pot pensar que, d’una banda, cal atendre el col·lectiu 
de persones (els venedors del “top manta”) en situació social molt precària o d’exclusió 
total, cercant sortides laborals o, si és el cas, recursos i prestacions socials per a aquells que ho 
necessiten. 
 
[...] De ben segur coincidirem que combatre aquest fenomen requereix la intervenció 
decidida, en els nivells superiors de la cadena de distribució dels productes que es venen 
il·lícitament en la via pública, de les diferents administracions i poders públics, cadascun 
en el marc de les seves respectives competències i responsabilitats (ja sigui: l’autoritat tributària, 
els controls duaners, les forces i cossos de seguretat, l’assistència social, la conscienciació social 
sobre el consum, etc.). 
 
En la mateixa direcció apunta el document de diagnosi municipal ja citat, que, després 
d’entrevistar diverses persones encarregades d’establiments comercials, no defineixen 
els venedors ambulants com un col·lectiu conflictiu i assenyalen haver arribat a pactes 
verbals amb ells per no influir negativament en el desenvolupament de les activitats 
comercials.  
 
L’estudi destaca la diversitat de percepcions de les persones treballadores, 
encarregades o propietàries de comerços, per a les quals, tot i que comparteixen una 
                                                          
5 https://acco.gencat.cat/web/.content/80_acco/documents/arxius/actuacions/Resposta_Top-
Manta_DEF.pdf 
 
7 
 
 
mateixa realitat, en alguns casos suposa una greu problemàtica i, en canvi, en altres 
no es percep com una situació rellevant. Al contrari. La queixa principal d’aquests 
comerciants es refereix a dinàmiques de furts i robatoris en zones turístiques 
per part de persones no vinculades al col·lectiu de la venda ambulant. 
 
4. Incidència de l’exercici del top manta en la regularització administrativa 
de les persones venedores 
 
Com hem apuntat anteriorment, les persones migrades que arriben al territori espanyol 
de manera irregular es veuen abocades a treballar al marge del mercat laboral regular 
a fi de poder cobrir les seves necessitats bàsiques. Una part important d’aquestes 
persones acaben exercint la venda ambulant no autoritzada en l’espai públic. 
 
La venda ambulant no autoritzada es recull en diverses normatives, tant d’àmbit estatal 
com d’àmbit local, que legitimen l’ús de mesures punitives contra l’exercici de 
l’activitat, amb conseqüències de caràcter econòmic, penal i administratiu per a les 
persones venedores. 
 
D’una banda, l’article 37.7 de la Llei orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat 
ciutadana, tipifica com a infracció lleu l’ocupació de la via pública, i inclou en aquest 
supòsit l’ocupació de la via pública per a la venda ambulant no autoritzada. 
 
D’altra banda, l’article 274.3 de la Llei orgànica 10/1995, del Codi penal, converteix 
la venda irregular de productes falsificats en un delicte que comporta penes de presó 
que poden anar dels sis mesos als dos anys i, per tant, l’existència d’antecedents 
penals. 
 
Finalment, en l’àmbit local de la nostra ciutat, l’Ordenança de mesures per fomentar 
i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona dedica tres articles 
a regular el comerç ambulant no autoritzat d’aliments, begudes i altres productes, i la 
seva infracció suposa l’aplicació de sancions econòmiques: 
 
Article 50. Normes de conducta:  
1. És prohibida la venda ambulant en l’espai públic de qualsevol tipus d’aliments, begudes i altres 
productes, llevat de les autoritzacions específiques. En tot cas, la llicència o autorització haurà de 
ser perfectament visible.  
2. Resta prohibit col·laborar en l’espai públic amb els venedors ambulants no autoritzats, amb 
accions com ara facilitar el gènere o vigilar i alertar sobre la presència dels agents de l’autoritat.  
3. Es prohibeix la compra o l’adquisició en l’espai públic d’aliments, begudes i altres productes 
procedents de la venda ambulant no autoritzada. 
 
Article 51. Règim de sancions:  
1. Sens perjudici de la legislació penal, les conductes prohibides descrites en els dos primers 
apartats de l’article precedent són constitutives d’infracció lleu, que seran sancionades amb 
multa de fins a 500 EUR.  
2. La conducta prohibida descrita en l’apartat 3 de l’article precedent és constitutiva d’infracció 
lleu, que se sancionarà amb multa de fins a 500 EUR.  
8 
 
 
Article 52. Intervencions específiques:  
1. En els supòsits recollits en els articles anteriors, els agents de l’autoritat retiraran i 
intervindran cautelarment el gènere o elements objecte de les prohibicions i els materials 
o els mitjans emprats. Si es tracta d’aliments o béns fungibles, hom els destruirà o els 
donarà la destinació que sigui adient. 
 
En diverses ocasions, la Sindicatura ha traslladat al consistori el seu parer que les 
ordenances municipals, especialment la de mesures per fomentar i garantir la 
convivència en l’espai públic de Barcelona, no poden incloure conductes que estan 
associades a persones vulnerabilitzades. La qualificació d’infracció d’aquestes 
conductes contribueix, en gran part, a estigmatitzar i deshumanitzar el col·lectiu, alhora 
que reforça la seva marginació social, ja que estan ocupant l’espai públic com a 
persones migrades, però també com a persones racialitzades. 
 
La infracció d’aquestes normatives per part de les persones migrades en situació 
administrativa irregular té un impacte directe en la Llei orgànica 4/2000, sobre 
drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, i el Reial 
decret 557/2011, de desplegament reglamentari de la Llei orgànica. L’existència 
d’antecedents penals impossibilita l’obtenció del permís de residència, fet que porta les 
persones a la pèrdua d’expectatives de regularització, a la cronificació de la seva 
situació d’exclusió social i a quedar-se sense possibilitats d’accedir al mercat laboral i 
als drets socials. I, en cas de disposar de permís de residència, la comissió d’il·lícits 
penals pot comportar la resolució d’expulsió del país. 
 
Per la seva banda, la comissió d’infraccions administratives també pot afectar 
negativament a l’hora d’elaborar l’informe d’arrelament social, com a via de 
regularització, que acrediti la seva integració social i els esforços d’integració a través 
de programes d’inserció sociolaborals i culturals.  
 
Ara bé, malgrat l’existència d’aquest marc jurídic i les conseqüències que 
comporta la seva aplicació, la pràctica de la venda ambulant no autoritzada no 
s’ha aconseguit erradicar a la ciutat, probablement atès l’estat de necessitat en què 
es troben la major part de les persones que la practiquen. 
 
5. Abordatge municipal des de la perspectiva de la gestió de l’espai públic  
 
L’Ajuntament afronta aquesta situació com un conflicte vinculat directament a la gestió 
de la convivència en l’espai públic, tal com es desprèn de l’Ordenança municipal. Des 
d’aquesta perspectiva, lluny de ser eficaç per resoldre la problemàtica, considerem que 
s’està fomentant la discriminació i l’estigmatització envers aquest col·lectiu. En canvi, 
pel que fa a altres col·lectius diferents que ocupen i saturen l’espai públic sense 
disposar d’autorització, com podria ser l’intercanvi i la compravenda de cromos i 
similars que es produeix als voltants del Mercat Dominical de Sant Antoni, no consta 
que s’intervingui de la mateixa manera. 
 
9 
 
 
Si ens remuntem a finals de l’any 2015, després de l’elaboració del document de 
diagnosi citat al llarg d’aquesta resolució, l’Ajuntament va fer públic el document 
“Estratègia d’inclusió per a persones que exerceixen la venda irregular al carrer 
a Barcelona”,6 amb un plantejament d’abordatge des d’una perspectiva social i 
participativa que, no per això, excloïa la policial sobre el control de l’ús de l’espai 
públic. 
 
Entre les accions plantejades en matèria de seguretat, es va anunciar l’entrada en 
vigor de l’Ordre de servei revisada de la Guàrdia Urbana de Barcelona, anomenada 
“Operació Victor Alfa”, en substitució de l’anterior “Operació Mestral”. L’Ordre fixava les 
premisses d’intervenció d’acord amb els principis d’oportunitat, proporcionalitat 
i congruència, per tal de garantir l’ús de l’espai públic i la convivència. Així mateix, 
preveia tres nivells d’actuació: un de preventiu, un davant de possibles conflictes lleus i 
un tercer quan hi havia risc imminent.   
 
En el disseny de l’Operació Victor Alfa es va tenir en compte les aportacions del 
document de diagnosi pel que feia a la percepció que manifestaven els diferents 
col·lectius sobre els cossos de seguretat. Els venedors manifestaven conèixer els 
dispositius policials, així com els seus horaris i maneres d’actuació. Alhora, 
manifestaven que la GUB no aplicava un protocol d’intervenció uniforme i que 
depenent dels agents rebien més o menys pressió i un tracte diferent. 
 
En l’actualitat, segons informa el consistori a la Sindicatura, les directrius que 
segueix la GUB són, inicialment, la saturació policial de l’espai, entesa com una 
mesura preventiva per evitar la instal·lació de venedors ambulants a la zona d’actuació 
i evitar que es faci la venda no autoritzada. 
 
Assenyalen que, per aconseguir aquest objectiu, s’utilitza personal uniformat que 
patrulla per aquells espais susceptibles de ser utilitzats pels venedors ambulants, com 
és l’interior del Park Güell i els seus voltants. Afegeixen que la venda ambulant al Park 
Güell i rodalies pot suposar un 8-10% de la venda ambulant de tota la ciutat, mentre 
que les intervencions que es fan en aquell espai representen un 5% del total de les 
que tenen lloc en el conjunt de la ciutat. 
 
En el cas que els venedors ja hagin instal·lat a terra les seves parades ambulants no 
autoritzades, es mira de fer-los marxar. Per aconseguir aquest objectiu, també s’utilitza 
                                                          
6 
https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/86531/3/estrategiavendairre
gular.pdf 
 
10 
 
 
personal uniformat que els faci recollir aquestes parades que ocupen part de l’espai 
públic i surtin de la zona. 
 
En el cas concret del Park Güell, s’ha incrementat el nombre de policies, que ha 
passat de dos agents a quatre o sis des del mes de maig/juny, amb la finalitat de 
generar una imatge de tranquil·litat i seguretat en aquell espai tan transitat per 
turistes. I això malgrat que, com hem referit anteriorment, el col·lectiu de venedors 
en cap cas suposa una problemàtica d’ordre públic vinculada amb la inseguretat 
ciutadana. Al contrari. El col·lectiu és el principal interessat a desvincular-se d’aquesta 
imatge d’inseguretat, i col·labora en la protecció de la seguretat ciutadana davant de 
situacions de furts i robatoris. Tal com apunten les persones promotores de la queixa, 
l’actitud dels venedors és col·laborativa amb el veïnat i consideren la seva 
persecució com a impròpia d’una societat inclusiva i no excloent. 
 
De fet, segons la informació facilitada pel consistori, fins a finals del mes d’agost del 
2023, les trucades de la ciutadania denunciant la situació d’ocupació de l’espai públic 
per venda ambulant no autoritzada havien disminuït un 4% respecte del mateix 
període de l’any anterior. 
 
L’Ajuntament manifesta que només en els casos en què hi ha reiteració de la venda 
s’utilitza personal policial no uniformat, juntament amb personal uniformat, amb la 
finalitat d’intervenir i comissar el gènere objecte de la venda, sempre seguint el 
protocol previst, que està definit en el punt 3.1.1 del procediment operatiu 31/17, de 
normes de conducta a l’espai públic: comerç ambulant no autoritzat d’aliments, 
begudes i altres productes. 
 
El consistori afirma que es tracta d’una mesura eficaç, ja que suposa un obstacle 
directe per impedir la conducta infractora. Tot i això, no podem perdre de vista el seu 
paral·lelisme amb l’àmbit penal, com una mesura accessòria que s’utilitza per treure 
del mercat béns il·legals o productes perillosos.  
 
Malgrat això, el comís de la mercaderia a persones venedores ambulants es duu a 
terme amb independència que es tracti de productes falsificats o d’imitació o d’un altre 
tipus de producte lícit. Així mateix, es comissen els diners de què disposen els 
venedors, amb les dificultats de saber quins procedeixen de la venda i quins no.  
 
El consistori explica el protocol de comís que segueix, segons el qual s’emplena l’acta 
o denúncia mitjançant un PDA i s’intervé la totalitat del gènere en bosses precintades, i 
a l’acta o denúncia s’ha d’especificar el nombre total de precintes utilitzats. Ara bé, 
quan les circumstàncies no permetin fer una relació o un recompte del material, s’ha 
de fer constar a l’acta o denúncia que s’ha precintat la bossa amb el gènere en 
presència del venedor. 
 
11 
 
 
Segons fonts municipals, en algunes ocasions, segons les circumstàncies, es 
comissen els productes però no es precinta la bossa immediatament davant la persona 
venedora, sinó que es fa fora de la zona d’intervenció. Això ha portat a situacions com 
la de finals de l’any 2023, quan es va suspendre de les seves funcions quatre 
agents de la GUB per apropiar-se indegudament de productes comissats als 
venedors del top manta. Per tant, es tracta d’un procediment que amaga llacunes 
que cal corregir. 
 
Arribats a aquest punt, la Sindicatura considera del tot necessari dotar de més 
garanties les actuacions de comís en situacions en què les persones venedores 
no poden estar presents en la ressenya dels productes comissats. Hauria de ser 
possible precintar en el moment del comís i, posteriorment, amb garanties, com podria 
ser l’enregistrament de l’actuació, inventariar tot el material comissat, a fi d’evitar que 
es reprodueixin situacions d’apropiació indeguda.  
 
El col·lectiu de persones venedores del top manta s’havien fet ressò de l’apropiació 
indeguda per part d’alguns agents policials de productes comissats, però no ho havien 
denunciat formalment. En aquest punt, ens hem de referir a la infradenúncia de les 
persones estrangeres en situació administrativa irregular quan són víctimes de 
delictes, ja sigui per part de la ciutadania o de l’Administració. Aquesta situació ha 
estat molt ben analitzada en el projecte europeu Victims with Irregular Migration Status 
- Safe Reporting of Crimes (VISA RoC), liderat per la Universitat de Barcelona.7  
 
Aquesta situació d’infradenúncia també l’ha posat de manifest el Defensor del Poble 
espanyol en diferents intervencions, arran de les quals ha constatat que el fet que un 
ciutadà estranger faci una denúncia policial de qualsevol naturalesa i acabi sent 
objecte d’un expedient sancionador i d’una possible expulsió per estar en situació 
irregular, té un efecte dissuasiu clar que posa en perill l’activitat punitiva de l’estat.  En 
opinió del Defensor, aquest fet constitueix, a més, una vulneració de l’Estatut de la 
víctima del delicte i una fallida dels principis de proporcionalitat i de seguretat jurídica. 
 
Tot i això, la Sindicatura entén que la mesura de comís encara situa les persones 
venedores en una posició de més precarietat. Els episodis d’enfrontament del 
col·lectiu amb els cossos policials s’han produït majoritàriament en defensa dels seus 
béns, per evitar el comís dels productes i del seu fruit. Precisament ha estat la 
notorietat d’aquestes intervencions i la seva difusió pels mitjans les que han mogut la 
ciutadania a demanar la intervenció de la Sindicatura en defensa del col·lectiu de 
persones venedores. 
 
Pel que fa a la intervenció policial, segons informa el consistori, l’any 2022 es van 
denunciar un total de 33.970 infraccions relacionades amb la venda ambulant, i l’any 
                                                          
7
 https://www.safereporting.eu/ca/. 
12 
 
 
2023, fins al mes de juny, s’havien denunciat un total de 12.852 infraccions. Segons 
informació que en el seu moment es va facilitar a la Sindicatura, el percentatge de 
pagament d’aquestes denúncies és d’un 3,46%. Aquestes dades denoten la manca 
d’eficàcia de l’aplicació del procediment sancionador, tant pel que fa a 
l’impagament de les multes com als efectes dissuasius que poden tenir. Malgrat que 
aquesta estratègia no ha donat bons resultats al llarg dels anys, es continua 
implementant de manera més intensiva en el marc del Pla Endreça impulsat pel 
consistori.  
 
De fet, segons fonts municipals, d’ençà de l’entrada en vigor del Pla Endreça, les 
denúncies per venda ambulant s’han incrementat en més d’un 30%.  
 
Així mateix, en l’àmbit policial s’exerceix una coordinació directa especialment amb la 
Policia Portuària i amb altres cossos policials per coordinar aspectes operatius de 
distribució territorial a fi d’evitar la presència de venedors i minimitzar, així, uns 
beneficis econòmics que podrien consolidar l’activitat. També s’ha cercat la 
col·laboració del Departament de Seguretat del Metro de Barcelona, i d’aquesta 
manera es poden combinar els recursos públics i privats per detectar prematurament 
les persones venedores i actuar abans que es manifesti la conducta prohibida a la via 
pública. 
 
Des d’aquesta perspectiva centrada en l’àmbit de la seguretat, tot i els esforços i els 
efectius policials que s’hi destinen, no s’aconsegueix erradicar el top manta, ja 
que no s’està incidint en les causes estructurals que el provoquen. Ens convé 
recordar que les causes de vulnerabilitat s’han d’abordar des d’una triple dimensió: la 
condició de vulnerabilitat (ser vulnerable), la situació de vulnerabilitat (estar 
vulnerable, posant el centre en les barreres externes amb què es troba una persona) i 
la posició de vulnerabilitat (incidint en el paper de la persona o del col·lectiu en 
l’estructura de poder d’una societat; fet que comporta centrar-se en la participació en la 
presa de decisions, en el reconeixement social...). És en aquest sentit que la 
Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que un abordatge només de caràcter 
policial no serveix per afrontar una realitat de caràcter estructural. 
 
6. Abordatge municipal des de la perspectiva d’inclusió de les persones 
venedores 
 
La diagnosi que en el seu moment va dur a terme el consistori confirma la necessitat 
d’un abordatge social de la venda ambulant no autoritzada, i la necessitat de 
reforçar els itineraris d’inclusió a través d’una oferta de suport en l’ocupació i de la 
intensificació de l’acompanyament en la regularització de la situació administrativa de 
les persones venedores del top manta. 
 
Així, tenint en compte el resultat de la diagnosi, el consistori va elaborar el document 
citat anteriorment sobre l’estratègia d’inclusió per a persones que exerceixen la venda 
13 
 
 
irregular al carrer. Aquest document analitza la problemàtica del top manta i apunta 
línies de treball dirigides a combatre l’exclusió administrativa de les persones que 
exerceixen aquesta activitat, és a dir, a combatre l’arrel de la problemàtica. Les línies 
en qüestió pretenien l’abordatge integral, actuant des de diferents àmbits a partir de la 
detecció de les necessitats del col·lectiu. 
 
En aquell moment, per detectar i conèixer quines eren aquestes necessitats del 
col·lectiu, l’Ajuntament va encarregar al Sindicat Popular de Venedors Ambulants 
l’elaboració d’un cens del col·lectiu, atesa la seva proximitat i la confiança que 
oferia aquesta entitat a les persones venedores. Va ser a partir d’aquest cens que es 
van promoure les actuacions municipals.  
 
Ara per ara, segons es desprèn dels diferents informes que el consistori ha dirigit a la 
Sindicatura, es desconeix el nombre i les diferents situacions en què es troben les 
persones que es dediquen a l’exercici del top manta a la ciutat.  
 
En aquesta línia, es van revisar els circuits d’empadronament per poder facilitar 
l’accés als drets de les persones, així com els processos de regularització 
administrativa. Precisament, per ajudar en aquest procés es va reforçar l’Oficina del 
Pla d’Assentaments Irregulars, en entendre que era el dispositiu municipal més àgil en 
aquells processos i que, a més, tenia canals de comunicació fluids amb la Delegació 
del Govern. Ara bé, en l’actualitat, com hem apuntat en altres resolucions de la 
Sindicatura,8 la tramitació de l’empadronament a persones vulnerabilitzades no 
és àgil ni garantista, i no té uns canals clars. Pel que fa a l’Oficina del Pla 
d’Assentaments Irregulars com a tal, no existeix en l’organigrama municipal actual. 
 
Així mateix, es van explorar diferents vies per facilitar l’accés al mercat laboral, 
amb la posada en marxa de plans de formació i treball específics, la incorporació 
laboral de diverses persones als Serveis Socials per fer tasques de mediació i 
traducció, la seva contractació per dur a terme tasques de rehabilitació d’escoles 
públiques, i la creació d’una cooperativa de venda i comerç, donant suport a 
l’autoorganització del col·lectiu en l’exercici d’una activitat social i solidària. 
 
El conjunt d’aquestes accions municipals va donar com a resultat la regularització de 
desenes de persones que exercien el top manta en aquells moments. 
 
Ara, la intervenció des de la perspectiva social que du a terme el consistori també 
es fa a través de l’SGC, que disposa d’un equip especialitzat per a l’abordatge de la 
venda ambulant no autoritzada (EAVANA). 
 
                                                          
8
 https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/135457 
 
14 
 
 
Segons informa el consistori, l’EAVANA té definits tres objectius generals: 
 
- Detecció i abordatge de les situacions de vulnerabilitat social de les 
persones venedores amb intervenció social en l’àmbit individual i de la 
valoració de les possibilitats individuals per a la regularització administrativa i el 
procés vinculat. Paral·lelament, incorporar de manera sistematitzada 
intervencions de limitació de conductes relatives a la venda ambulant, 
prioritàriament en les situacions en què aquesta esdevingui un impacte negatiu 
per a la convivència o pugui originar situacions de conflicte. 
 
- Actuar com a observatori amb la recollida sistemàtica del volum de venedors 
amb activitat a la ciutat: seguiment de les oscil·lacions i fluxos que es puguin 
produir, localitzacions existents a l’espai públic, tipologia d’activitat 
desenvolupada, productes de venda i possible impacte en la convivència. Així 
mateix, s’inclou una actualització del perfil de les persones venedores 
ambulants (col·lectiu diana) amb recollida d’indicadors individuals i de 
descripció de la dinàmica de venda, incloent-hi el contacte amb les persones 
compradores i la recollida d’indicadors relatius a les dades de perfil i tipus de 
compra. 
 
- Fer mediació en les possibles situacions de conflictes quan aquestes restin 
actives i puguin estar vinculades a l’enfrontament entre persones venedores 
amb relació al desenvolupament de l’activitat dins d’un territori, entre persones 
venedores i compradores, entre persones venedores i veïnat, entre persones 
venedores i comerços, i entre persones venedores i professionals de serveis 
(cossos policials, agents de seguretat privada, etc.). 
 
El consistori concreta que, actualment, l’EAVANA desenvolupa la seva activitat en un 
total d’onze espais arreu de la ciutat: al districte de Ciutat Vella, l’equip actua a les 
platges de Ciutat Vella, el front marítim / Maremàgnum, el passeig de Joan de Borbó, 
les Rambles i el parc de la Ciutadella / Arc de Triomf. A l’Eixample, a la plaça de 
Catalunya, el passeig de Gràcia i la Sagrada Família. A Sants-Montjuïc, a les Fonts de 
Montjuïc. A Gràcia, al Park Güell. I a Sant Martí, a les platges de Sant Martí. 
 
L’Ajuntament assenyala que l’EAVANA es relaciona de manera habitual amb grups o 
representants dels venedors, que esdevenen figures referents del col·lectiu. En les 
prospeccions als espais, i mitjançant aquestes figures referents, es comparteix 
informació d’interès i es recullen les preocupacions i demandes del col·lectiu.  
 
En el marc del Pla d’intervenció del 2023, des de l’EAVANA es va contactar amb un 
total de 382 persones venedores, de les quals 363 van acceptar el contacte. 
 
L’Ajuntament afegeix que, quant a les coordinacions que es puguin mantenir amb 
altres serveis o àrees municipals en l’abordatge d’aquest fenomen, hi ha establerta 
15 
 
 
una coordinació en l’àmbit de la seguretat a partir de reunions quinzenals entre els 
mesos d’abril i octubre amb la GUB, i també amb la Policia Portuària. En aquestes 
coordinacions es comparteixen informacions significatives respecte al 
desenvolupament de la venda ambulant i de propostes d’abordatges de les possibles 
incidències ocorregudes.  
 
Especifiquen que també es desplega un contacte i una coordinació amb altres serveis 
com: serveis socials bàsics de territori, Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i 
Refugiats (SAIER), Barcelona Activa, OND, Sindicat de Manters, i Serveis de 
Prevenció i Convivència. Fruit d’aquestes coordinacions, es va donar assessorament 
jurídic a 35 persones, es van derivar 7 persones al programa PRÒXIM de Barcelona 
Activa, d’inserció laboral, i es va coordinar un cas de demanda de retorn voluntari amb 
el SAIER. 
 
Igualment, l’EAVANA celebra sessions grupals amb els venedors sobre temàtiques 
diverses, com ara d’informació, assessorament i acompanyament en l’àmbit jurídic 
entorn de la Llei d’estrangeria i els procediments de regularització administrativa, o per 
al foment del coneixement i la defensa dels seus drets a través de sessions amb l’OND 
o vies de protecció davant les possibles vulneracions que puguin patir. Durant l’any 
2023, es van dur a terme 4 sessions grupals en les quals van participar un total de 81 
persones. 
 
Malgrat aquesta intervenció des de l’àmbit social, la Sindicatura evidencia que, tot i la 
recollida de dades i informació de la situació per part de l’EAVANA, la gestió actual 
no es planteja ni ha posat en marxa instruments i mesures específiques per 
abordar les causes estructurals i combatre les vulnerabilitats socials derivades 
de l’exclusió administrativa, ni per facilitar oportunitats laborals al col·lectiu, a fi 
que puguin reconstruir els seus itineraris vitals.  
 
Convé recordar que es tracta d’un col·lectiu que es regeix per principis de 
solidaritat i ajuda mútua que supleixen el suport públic a les necessitats més 
bàsiques de subsistència (alimentació i allotjament). Per aquest motiu, no acostumen a 
utilitzar recursos socials. La seva problemàtica principal rau en la manca de 
regularització administrativa, que els expulsa del mercat laboral. 
 
Tot i les limitacions de la intervenció social, en anys anteriors l’Ajuntament de 
Barcelona va abordar el conflicte des de l’òptica dels drets de ciutadania, i va 
implementar una sèrie de mesures que, encara que eren insuficients per resoldre la 
situació, van permetre la inclusió social i la regularització de diverses persones del 
col·lectiu del top manta. Situació que no s’està donant en aquests moments, en els 
quals, tot i la intervenció del servei específic de l’EAVANA, es desprèn que una part 
important de les seves actuacions continuen enfocades a l’abordatge de la 
problemàtica des dels efectes que produeix l’ocupació no autoritzada de l’espai públic. 
 
16 
 
 
7. La necessària coordinació interadministrativa 
 
En el fenomen de la venda ambulant no autoritzada no es poden obviar les 
limitacions competencials de l’Administració local per regular aquest fenomen i 
incidir sobre les principals causes que col·loquen les persones venedores en una 
situació d’exclusió social.  
 
D’acord amb l’article 149.1.2 de la Constitució espanyola, l’estat té la competència 
exclusiva en matèria de nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d’asil. 
Les competències exclusives en matèria d’immigració i estrangeria defineixen les 
normes d’entrada i residència, però les qüestions d’integració i acollida van més enllà 
d’això. Les competències de la Generalitat, sense afectar les de l’Estat, desenvolupen 
normes i instruments per garantir drets i serveis que ajudin a la integració i la inclusió 
de les persones migrades. I en aquest context, malgrat les incerteses competencials 
que hi pugui haver en algunes ocasions, els ens locals continuen sent clau per garantir 
la bona acollida, la incorporació i la participació de les persones migrades en les 
ciutats. 
 
Davant d’aquesta distribució competencial, es fa del tot necessari abordar el 
fenomen en la seva especificitat amb una bona coordinació multinivell i 
multisectorial de totes les administracions públiques implicades.  
 
Aquesta coordinació interadministrativa ja es va intentar l’any 2019, quan l’Ajuntament 
va impulsar un pla integral en totes les administracions per abordar la venda ambulant 
irregular des de tots els àmbits. En aquell moment, el consistori exposava la necessitat 
de disposar d’un pla integral al voltant de quatre grans eixos: intervenció en l’espai 
públic tant policial com des de la intervenció de professionals de l’àmbit social; 
intervenció policial en la cadena d’importació i distribució de mercaderia a la venda; 
alternatives sociolaborals per a les persones venedores, i explorar vies de 
regularització d’aquestes. 
 
La manca de permisos de treball i de residència constitueixen el principal factor de risc 
d’exclusió que pateixen i l’impediment més important a l’hora d’aconseguir un sistema 
de vida estable i segur. 
 
La Sindicatura es referma en la idea que l’abordatge de la venda ambulant 
irregular no es pot fer únicament des de l’òptica punitiva per l’ocupació de 
l’espai públic, ja que aquesta només fa que agreujar la situació. Necessàriament, ha 
de passar per la implementació d’instruments i mesures més àmplies i coordinades 
entre les diverses administracions públiques (estatal, autonòmica i local), ja que serà la 
manera de poder posar fi a aquesta situació de marginació i deshumanització del 
col·lectiu. 
 
A títol de conclusió: 
17 
 
 
 
- La Declaració universal dels drets humans garanteix la llibertat de moviment de 
les persones. Això malgrat que els estats conserven la seva sobirania per 
decidir qui pot entrar i quedar-se en el seu territori. 
 
- La venda ambulant no autoritzada, coneguda popularment com a top manta, 
l’exerceixen principalment persones en situació administrativa irregular. Gran 
part d’elles, amb poques expectatives de regularització administrativa a curt o 
mitjà termini. 
 
- Existeix un marc normatiu estatal, autonòmic i local que prohibeix la venda no 
autoritzada a l’espai públic, amb conseqüències directes per a la regularització 
de les persones que exerceixen l’activitat. Tot i les greus conseqüències de 
l’incompliment de la normativa, aquest marc normatiu no només no s’ha 
demostrat eficaç, sinó que comporta l’increment de l’estigmatització del 
col·lectiu, així com la cronificació de la situació de vulnerabilitat que pateix. 
 
- La “Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de 
Barcelona” analitza el perfil de les persones que exerceixen l’activitat, 
descartant un perfil delictiu i l’existència de xarxes delinqüencials que les 
explotin. El document posa l’accent en les dificultats que troben les persones 
venedores per poder regularitzar la seva situació administrativa i accedir al 
mercat laboral regular. 
 
- Alguns sectors econòmics manifesten estar afectats negativament per l’activitat 
del top manta, principalment per dos aspectes: la venda de productes de 
falsificació o imitació, i la competència deslleial que exerceixen sobre el comerç 
de proximitat. Tot i això, pel que fa al primer aspecte, la GUB no ha rebut cap 
denúncia de persones perjudicades, ni ha dut a terme investigacions criminals. 
En relació amb el segon, hi ha un pronunciament de l’Autoritat Catalana de la 
Competència que apunta a l’abordatge integral i interadministratiu del fenomen 
del top manta. 
 
- Barcelona, en el seu moment, va apostar per un abordatge integral del 
fenomen del top manta, a través de la implementació de mesures tendents a la 
integració social i laboral del col·lectiu, encaminades a la regularització 
administrativa. Això sense deixar d’exercir mesures de control de l’activitat a 
l’espai públic.  
 
- En l’actualitat, el consistori no està aplicant mesures específiques per abordar 
les causes estructurals del fenomen del top manta. Ara per ara cobren més pes 
les mesures municipals de caràcter punitiu, dirigides al control de l’activitat a 
l’espai públic, que les mesures destinades a reforçar la inclusió de les persones 
que exerceixen l’activitat. 
18 
 
 
 
- Més enllà de la coordinació entre els diferents cossos policials, és necessària la 
coordinació de les diferents administracions públiques amb competències en la 
matèria, a fi d’articular mecanismes que incideixin en tots els àmbits de la 
venda ambulant irregular. 
 
 
 
 
DECISIÓ 
 
D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta municipal de Barcelona i el 
Reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té 
com a missió supervisar les actuacions de l’Administració municipal. Considerats els 
fets i les normes aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació de l’Àrea de 
Prevenció i Seguretat i de l’Àrea de Drets Socials no és suficient per garantir els 
drets humans de proximitat del col·lectiu que exerceix la venda ambulant 
irregular coneguda com a top manta, ja que la gestió d’aquest fenomen no està 
abordant les causes estructurals que l’ocasionen, i les polítiques que s’estan 
aplicant són principalment reactives i poden estigmatitzar les persones 
venedores i cronificar la seva situació d’exclusió.  
 
 
Per tot el que s’ha exposat, aquesta Sindicatura emet la decisió següent: 
 
 
 Recomanar a l’Àrea de Drets Socials que promogui i impulsi una taula amb 
representació de tots els actors de la ciutat, per abordar la venda ambulant des 
de tots els àmbits i constituir un espai de diàleg que faciliti l’abordatge integral 
de la situació de les persones que exerceixen el top manta a la ciutat. 
 
 Recomanar a l’Àrea de Drets Socials que valori la possibilitat d’encarregar 
l’elaboració d’un cens de les persones que practiquen la venda irregular, a fi de 
tenir un coneixement més rigorós dels perfils i les necessitats del col·lectiu. 
 
 Recomanar a l’Àrea de Drets Socials que es reactivin programes estratègics 
específics dirigits a intervenir de manera integral la situació de les persones 
que exerceixen el top manta, en el marc de les competències municipals. 
 
 Recomanar a l’Àrea de Drets Socials que impulsi el diàleg amb altres 
administracions públiques per tal d’actuar sobre les causes estructurals del 
fenomen de la venda ambulant irregular, que superen les competències 
municipals. 
 
19 
 
 
 Recomanar a la Tinència d’Alcaldia de Prevenció, Seguretat, Convivència 
i Règim Interior que, a través de la Direcció de Serveis de Coordinació de 
Contractació Administrativa, s’explorin vies per fomentar l’ocupació de 
persones venedores del top manta a través de la contractació administrativa, 
com un objectiu social d’interès general, a fi de poder regularitzar aquelles 
persones que compleixin els requisits per accedir a l’arrelament social. 
 
 Recomanar a la Tinència d’Alcaldia de Prevenció, Seguretat, Convivència 
i Règim Interior que, mentre no s’apliquin mesures específiques per al 
col·lectiu del top manta, les actuacions policials siguin principalment de 
caràcter preventiu, evitant la imposició de mesures punitives o repressives que 
cronifiquen encara més la situació de les persones venedores. 
 
 
Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte 
al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona 
interessada del seu contingut.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20