Maleta de l’energia MANUAL D’ÚS Agost 2024 Edita: Ajuntament de Barcelona, Direcció de Serveis de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. Contingut i redacció: Raons Públiques, SCCL Fotografies: Raons Públiques, SCCL Disseny i maquetació: Raons Públiques, SCCL Impressió: www.paperam.net Índex 1. Introducció 5 2. El manual 7 3. Organització de la proposta d’activitats 9 4. L’energia en el currículum escolar 11 5. Inventari de material 37 6. Fitxes d’activitats 43 7. Quadre resum de les activitats 121 3 1. Introducció La Maleta pedagògica de l’energia és un conjunt de recursos materials i digitals dirigits al segon cicle d’educació infantil i als cicles inicial, mitjà i superior d’educació primària, per a l’ensenyament i l’aprenentatge de continguts sobre eficiència energètica i energies renovables a l’escola. La Maleta té com a propòsit oferir al professorat, un seguit de propostes per transmetre, d’una manera lúdica i dinàmica i encabint-se en el currículum escolar de cada etapa, continguts relacionats amb l’energia que contribueixin a la transició ecosocial des de les etapes primerenques de l’educació. 5 2. El manual d’us de la maleta Aquest document està pensat per facilitar l’ús de la Maleta de l’energia. S’hi recull un Inventari de tot el material que s’inclou en la maleta, una mirada als continguts del currículum escolar relacionats amb l’energia, i una proposta d’activitats i recursos per a treballar a l’aula, en forma de Fitxes d’activitat. Per agilitzar la identificació, el material està identificat segons l’etapa educativa. I en cada Fitxa d’activitat es detalla la proposta didàctica i els materials que hi estan vinculats. Així mateix, a cada pàgina de les Fitxes s’inclou un recurs complementari: bibliografia i filmografia recomanades, jocs de taula o aparells en préstec que es poden sol·licitar al Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) de La Fàbrica del Sol. Finalment, el Manual inclou un quadre resum que informa dels continguts de cada activitat classificats per nivell educatiu i àmbit de treball. 7 3. Organització de la proposta d’activitats L’objectiu de la maleta pedagògica és treballar, des d’una etapa educativa primerenca, els principis de l’eficiència energètica, adaptant la tipologia d’activitat i la seva complexitat al nivell educatiu de les criatures. Per a fer-ho, les fitxes d’activitat i els recursos addicionals s’estructuren en 6 àmbits de treball: ● El diagnòstic ● La demanda ● Els contractes d’energia ● Petites grans mesures ● Més eficients ● Energies renovades Per a cadascuna de les etapes d’educació infantil (segon cicle) i d’educació primària (cicles inicial, mitjà i superior) es proposen 2 activitats i 2 recursos de cada àmbit. La proposta d’activitats està plantejada també amb una mirada global de centre, buscant la complementarietat de les diferents propostes. D’aquesta manera, per exemple, es pot dur a terme un diagnòstic energètic del centre amb la participació l’alumnat de les diferents etapes educatives on, cada nivell, té un paper protagonista i hi contribueix de la mateixa manera, adequant la seva aportació a l’etapa educativa que li correspon. 9 4. L’energia en el currículum escolar La finalitat del currículum és l’assoliment competencial de les grans idees sobre energia que cal construir al llarg de l’escolaritat, per empoderar l’alumnat i capacitar-lo a comprendre el món i prendre decisions per millorar-lo. ● Les competències específiques són els aprenentatges que l’alumnat ha d’adquirir per tal de poder-los fer servir en diferents situacions de la seva vida. ● Els sabers són els coneixements, destreses, valors i actituds necessaris per a l’assoliment de les competències específiques. ● Els criteris d’avaluació indiquen l’adquisició dels aprenentatges de l’alumnat que han tingut lloc en diferents situacions. ● Les situacions d’aprenentatge són escenaris que l’alumnat es troba a la vida real i que els centres educatius poden utilitzar per desenvolupar contingutsw. 11 Educació infantil competències Eix 1. Un infant que creix amb autonomia i confiança Competència específica 1 Progressar en el coneixement i el domini del cos, en el moviment i la coordinació, adonant- se de les pròpies possibilitats, per anar desenvolupant autonomia personal i una autoimatge ajustada i positiva. Criteris d’avaluació de final d’etapa ● Participar en diferents contextos ● Mostrar progressivament ● Actuar cada vegada de manera de joc, adequant les possibilitats sentiments de seguretat personal més autònoma en situacions motrius, superant reptes motrius i en situacions quotidianes, confiant quotidianes, desenvolupant hàbits adequant el to muscular. en les pròpies possibilitats i d’higiene, alimentació i cura ● Adquirir habilitats manipulatives manifestant iniciativa. personal. en situacions quotidianes, mostrant una coordinació progressiva. Competència específica 2 Viure les emocions, expressant i reconeixent sentiments i necessitats, per anar creixent en benestar emocional i seguretat afectiva. Criteris d’avaluació de final d’etapa ● Expressar progressivament les ● Demanar, acceptar i oferir necessitats i els desitjos derivats ajuda, establint relacions afectives de les pròpies emocions, adquirint positives, de manera lliure, segura confiança i seguretat afectiva i i respectuosa, en moments de la emocional. vida quotidiana. Competència específica 3 Adonar-se de la influència de l’espai i el temps en les situacions de vida quotidiana, a partir de les experiències viscudes, per créixer amb seguretat i entendre el món. Criteris d’avaluació de final d’etapa ● Utilitzar les nocions temporals i ● Desenvolupar aspectes de ● Avançar en la gestió del propi espacials bàsiques a partir de les raonament espacial a través de temps, anticipant i planificant pròpies vivències. jocs d’exploració i situacions de l’acció per fer una tasca. vida quotidiana. Competència específica 4 Progressar en l’adquisició de normes i hàbits saludables i ecosocialment responsables, guanyant confiança en les pròpies possibilitats i capacitats per construir la pròpia identitat. Criteris d’avaluació de final d’etapa ● Incorporar estratègies i hàbits ● Mostrar interès en diferents ● Comprendre la necessitat saludables relacionats amb la situacions, perseverant i demanant d’acords i normes, ajustant la seva cura personal i la cura de l’entorn, o acceptant ajuda, si és necessari. actuació als diferents contextos de mostrant progressivament iniciativa joc. i confiança. 12 Educació infantil competències Eix 2. Un infant que es comunica amb els diferents llenguatges Competència específica 1 Interpretar, comprendre i expressar missatges, emprant recursos i coneixements basats en la pròpia experiència, per avançar en la comunicació i la construcció de nous aprenentatges. Criteris d’avaluació de final d’etapa ● Interpretar de forma eficaç ● Participar en situacions ● Fer un ús funcional de la llengua els missatges i les intencions comunicatives de manera activa, oral, augmentant el repertori comunicatives dels altres, espontània i respectuosa, ajustant lingüístic i expressant idees, identificant el sentit global de l’acte el repertori comunicatiu a les desitjos, sentiments i emocions. comunicatiu. propostes, als interlocutors i al ● Emprar la llengua oral com context. a forma per construir el propi pensament i regular l’acció en les interaccions amb els altres, elaborant progressivament un discurs més organitzat i coherent en diferents contextos. Competència específica 2 Expressar-se de manera entenedora, personal i creativa mitjançant diferents llenguatges, explorant-ne les possibilitats i gaudint-ne, per respondre a diferents contextos comunicatius. Criteris d’avaluació de final d’etapa ● Manifestar habilitats per ● Utilitzar la intuïció, la ● Gaudir i participar en propostes comunicar-se i interactuar a través improvisació, la fantasia i la de literatura infantil, explorant, de diferents llenguatges, ajustant creativitat, tant en l’observació i descobrint i apreciant la bellesa del l’expressió al context verbal, l’escolta com en els processos llenguatge literari. matemàtic, corporal, plàstic, creatius artístics, a través dels ● Interpretar i crear manifestacions musical i digital. diferents llenguatges artístiques individuals i col·lectives, ● Evocar i expressar ● Mostrar interès per la descoberta utilitzant i explorant diferents espontàniament idees, sentiments, progressiva de la relació instruments, recursos o tècniques, emocions i vivències, mitjançant entre el text oral i l’escrit, en mostrant una actitud curiosa i diferents llenguatges i formats. contextos funcionals, participant respectuosa. en situacions significatives ● Explorar les possibilitats sonores, d’aproximació al llenguatge escrit. simbòliques, cinètiques, visuals i plàstiques a través dels elements de l’entorn. 13 Educació infantil competències Eix 3. Un infant que descobreix l’entorn amb curiositat Competència específica 1 Observar i reconèixer característiques de materials i elements, i establir relacions entre ells, mitjançant l’experimentació i la manipulació sensorial, per avançar cap a estructures de pensament cada vegada més complexes, desenvolupant habilitats de raonament matemàtic. Criteris d’avaluació de final d’etapa ● Utilitzar estratègies i formes ● Construir la noció de ● Desenvolupar de manera pròpies de raonar per resoldre un quantitat a partir de situacions progressiva estratègies de càlcul i repte i explicar el procés emprat. contextualitzades i significatives. mesura en situacions significatives, ● Establir relacions entre elements, ● Reconèixer nombres en utilitzant diferents elements i eines. diferenciant-ne qualitats o atributs, situacions quotidianes, adonant- captant patrons i sabent-ho se que poden tenir diferents usos: comunicar. quantitat, identificació, ordre i situació. Competència específica 2 Desenvolupar, de manera progressiva, diferents formes de raonament i procediments del pensament científic, a través de l’observació i la manipulació, per iniciar-se en la interpretació de l’entorn i respondre de manera creativa als diferents reptes i situacions. Criteris d’avaluació de final d’etapa ● Mostrar autonomia en la gestió ● Plantejar i verificar hipòtesis ● Participar en reptes de reptes i situacions cada cop a partir de la manipulació col·laboratius en petit grup, més complexes, cooperant amb i l’experimentació sobre compartint idees pròpies i els altres. diferents elements i materials, escoltant les dels altres des d’una ● Utilitzar diferents estratègies per tal d’entendre els seus actitud de respecte. per a la presa de decisions amb comportaments. progressiva autonomia, trobant solucions creatives en resposta a diferents reptes. Competència específica 3 Explorar i reconèixer elements i fenòmens del món natural, establint relacions entre la pròpia acció i les conseqüències que se’n deriven, per iniciar hàbits de sostenibilitat i conservació de l’entorn. Criteris d’avaluació de final d’etapa ● Establir relacions entre els ● Conèixer i cuidar amb una ● Establir relacions entre el fenòmens del medi natural i la seva actitud de respecte el medi natural, medi natural i social, a partir del incidència en la vida quotidiana, identificant l’impacte de les accions coneixement i l’observació dels a partir del coneixement i humanes en la conservació i la fenòmens naturals. l’observació del medi natural. preservació de l’entorn. 14 Educació infantil competències Eix 4. Un infant que forma part de la diversitat del món que l’envolta Competència específica 1. Avançar en la relació amb els altres en condicions d’igualtat, creant lligams, per construir la pròpia identitat basada en els valors democràtics i de respecte als drets humans. Criteris d’avaluació de final d’etapa ● Participar en propostes de grup, acceptant les dinàmiques i el funcionament acordat. Competència específica 2. Apreciar progressivament l’entorn social i cultural proper i la seva diversitat, mostrant interès i respecte per conviure. Criteris d’avaluació de final d’etapa ● Reconèixer la diversitat del seu entorn proper, iniciant-se en el respecte a les diferències individuals. 15 Educació infantil sabers Cos, moviment i autonomia ► Adaptació del propi moviment en relació amb els altres, amb els objectes i amb les situacions espaciotemporals. ► Domini progressiu de les habilitats motrius bàsiques: saltar, girar, respirar, manipular objectes, desplaçar- se, enfilar-se i fer equilibris. ► Experimentació manipulativa i domini progressiu de la psicomotricitat fina amb diferents objectes i eines, i inici del desenvolupament grafomotor. ► Iniciativa i curiositat per adquirir noves habilitats motrius a través del joc i el moviment lliure. ► Vivència del joc autònom i el moviment lliure com a font de benestar, aprenentatge i relació. ► Iniciativa i esforç per trobar solucions a diferents situacions. ► Adaptació de forma autònoma a l’entorn, relacionant-se amb els altres. ► Implicació progressiva en la cura d’un mateix i dels altres. Desenvolupament de l’afectivitat ► Vivència i expressió d’emocions, sentiments i sensacions. ► Vivència i expressió de les pròpies necessitats, preferències i interessos. ► Col·laboració i ajuda mútua en diferents contextos i moments de la vida quotidiana. ► Sentiment de pertinença al grup en projectes compartits. Orientació en l’espai i organització en el temps. Gestió dels canvis ► Identificació d’alguns canvis i permanències en la vida quotidiana i en l’entorn proper i predicció de la seva continuïtat. ► Comprensió progressiva de la idea del pas del temps, els dies, les setmanes, els mesos, les estacions, les festes populars, etc. ► Reconeixement de seqüències i ordenació temporal de fets i activitats de la vida quotidiana. Identificació de sèries, repeticions i patrons. ► Reconeixement d’un mateix element des de diferents punts de vista i de mides diferents. ► Ús de mapes senzills i/o seguiment d’indicacions verbals en situacions de joc i entorns propers. Hàbits de vida saludable per a l’autocura i la cura de l’entorn ► Incorporació progressiva d’hàbits sostenibles i ecosocialment responsables relacionats amb la salut, el benestar personal i l’entorn en què habiten. 16 Educació infantil sabers Intenció i elements de la interacció comunicativa ► Utilització de normes socials d’intercanvi lingüístic en situacions comunicatives que potenciïn el respecte i la igualtat: atenció, escolta activa, torns de diàleg i alternança. Comunicació oral. Expressió, comprensió i diàleg ► Ús progressiu de la llengua oral en situacions quotidianes per evocar i relatar fets, per expressar i comunicar idees, desigs i sentiments, com a forma d’estructurar el propi pensament. ► Participació en converses per compartir descobertes, hipòtesis, sentiments i emocions. ► Contrast de les pròpies idees amb les dels altres i incorporació de les seves aportacions. ► Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació: converses, contextos de joc i diferents situacions de la vida quotidiana. Aproximació al llenguatge escrit ► Descoberta de l’ús social de la lectura i l’escriptura, de la seva funcionalitat i significativitat en situacions comunicatives reals. ► Habilitats interpretatives en la lectura d’imatges i descodificació de signes visuals cada vegada més complexos. ► Ús significatiu d’estratègies per aproximar-se a la lectura: formulació d’hipòtesis; identificació de paraules i lletres significatives i usuals; utilització del context i del format de l’escrit, i ús de les il·lustracions, gràfics i altres imatges que acompanyen els textos. Literatura infantil ► Gaudi de la literatura com a pràctica compartida. ► Enfortiment de vincles afectius i lúdics amb les persones que comparteixen els relats i amb els textos literaris. Llenguatge matemàtic ► Reconeixement i ús de llenguatge matemàtic, nombres, símbols i codis que poden ser llegits pels altres i que tenen significats compartits per la societat, en contextos reals i situacions progressivament més complexes. ► Elaboració i comunicació d’idees matemàtiques i raonament, emprant llenguatge matemàtic. ► Reconeixement de nombres i de la quantitat que representen, així com de la seva utilitat (quantitat, identificació, ordre, situació...) en contextos propers i de vida quotidiana. 17 Educació infantil sabers Llenguatge i expressió plàstica ► Curiositat i interès per les creacions plàstiques. Respecte per les creacions plàstiques dels altres. ► Descoberta d’habilitats i destreses manuals: retallar, esquinçar, arrugar, plegar… Llenguatge i expressió corporal ► Participació i gaudi en jocs d’expressió corporal i dramàtica. Relació amb les tecnologies digitals ► Ús saludable d’aplicacions i eines audiovisuals i digitals amb diferents finalitats: creació, comunicació, aprenentatge i gaudi. ► Lectura i interpretació d’imatges i d’informació rebuda a través de mitjans digitals. Diàleg corporal amb l’entorn. Exploració d’objectes i materials ► Comparació, correspondència, ordenació i classificació de les qualitats o atributs dels elements de l’entorn. Relacions qualitatives i quantitatives. Reconeixement de patrons, anticipacions i verbalització de regularitats en situacions de la vida quotidiana. ► Reconeixement de situacions en les quals és necessari mesurar. ► Estimacions i prediccions amb unitats no convencionals, de manera contextualitzada i funcional. ► Descoberta de situacions en què es fa necessari mesurar. ► Utilització progressiva d’estratègies de mesura de longitud, capacitat, massa, temps i temperatura. ► Construcció de la noció de quantitat. Quantificadors bàsics contextualitzats. ► Reconeixement de situacions en les quals és necessari comptar. Funcionalitat dels nombres en la vida quotidiana. ► Aplicació d’estratègies de càlcul per afegir, treure, repartir i agrupar. ► Reconeixement de la modificació de les quantitats i estimacions de resultats en el càlcul. ► Representació gràfica i comunicació dels processos que s’han seguit en l’experimentació i la interpretació de resultats. 18 Educació infantil sabers Experimentació en l’entorn. Curiositat, pensament científic, raonament lògic i creativitat ► Desenvolupament d’estratègies de construcció de nous coneixements: relacions i connexions entre el fet conegut i el que és nou, i entre experiències prèvies i noves. ► Aproximació al mètode científic: formulació de preguntes, indagació, contrast, posicionament i aplicació a nous contextos per tornar a formular noves preguntes. ► Desenvolupament d’estratègies per proposar solucions: creativitat, diàleg i descobriment. ► Avenç en les estratègies de planificació i organització de la pròpia acció, mitjançant el diàleg, la cooperació i el consens amb els altres. ► Inici en la verbalització dels processos i dels resultats. Comunicació de l’experiència realitzada i valoració de les aportacions dels altres. Indagació en el medi natural. Cura, valoració i respecte ► Experimentació amb elements naturals (aigua, terra i aire). Descobriment de característiques i comportaments (pes, capacitat, volum…) ► Ús d’instruments d’observació tant analògics com digitals: lupes, balances i sensors per a la recollida i l’anàlisi posterior de dades. ► Constatació dels efectes de les pròpies accions en elements del medi natural. ► Identificació i repercussió dels fenòmens naturals en la vida quotidiana. ► Introducció progressiva del concepte de sostenibilitat. La vida amb els altres ► Sensibilitat i percepció de les necessitats i els desitjos dels altres amb una progressiva actitud d’ajuda i de col·laboració. ► Comprensió i acceptació de normes compartides en alguns jocs. ► Iniciació a la comprensió i la valoració de la diferència i la diversitat per a l’enriquiment col·lectiu i del grup. Interacció social i cultural en l’entorn ► Observació de la diversitat de costums, maneres d’interpretar la realitat, procedències, llengües familiars, entre un mateix i els companys i companyes de classe, i acceptació d’aquesta realitat com una manera d’aprendre. 19 Educació primària competències Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural Competència específica 1 Seleccionar i utilitzar dispositius i recursos digitals de forma responsable i eficient, per tal de buscar informació, comunicar-se i treballar col·laborativament i en xarxa, i per crear continguts segons les necessitats digitals del context. Criteris d’avaluació 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è 1.1 Fer ús, de forma responsable 1.1 Fer ús, de forma responsable, 1.1 Fer ús de diferents fonts i guiada, de diferents fonts de diferents fonts digitals per a la digitals, tant en grup com digitals per a la cerca cerca d’informació, tant en grup individualment, per identificar i d’informació, tant en grup com com individualment. seleccionar la informació adient, individualment. verificant la fiabilitat de la font 1.2 Utilitzar dispositius i recursos en funció de l’autoria i de la data 1.2 Utilitzar dispositius i recursos digitals per comunicar-se amb els d’actualització. digitals per comunicar-se amb altres i per donar a conèixer els els altres i com a suport per propis aprenentatges. 1.2 Utilitzar dispositius i recursos donar a conèixer els propis digitals de forma responsable i aprenentatges. 1.3 Crear continguts digitals eficient, per contrastar, organitzar senzills per construir el i comunicar la informació, i per 1.3 Crear, de manera guiada, coneixement segons la donar a conèixer els propis continguts digitals senzills per necessitat del context. aprenentatges. construir el coneixement segons la necessitat del context. 1.3 Crear continguts digitals per construir el coneixement, seleccionant i utilitzant dispositius i recursos digitals, segons la necessitat del context. 1.4 Participar en la realització de tasques col·laboratives, fent ús de recursos digitals en entorns de treball col·laboratiu, dins i fora del centre. 20 Educació primària competències Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural Competència específica 2 Plantejar-se preguntes sobre el món, aplicant les diferents formes de raonament i mètodes del pensament científic, per interpretar, respondre i predir els fets i fenòmens del medi natural, social i cultural i per prendre decisions creatives i decidir actuacions ètiques i socialment sostenibles. Criteris d’avaluació 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è 2.1 Demostrar curiositat, 2.1 Demostrar curiositat, 2.1 Demostrar i mantenir la formulant-se preguntes i formulant-se preguntes curiositat, formulant-se preguntes realitzant prediccions possibles investigables i fer prediccions investigables i fer prediccions per conèixer objectes, fets i raonades per conèixer objectes, raonades sobre temes fenòmens. fets i fenòmens. d’actualitat relacionats amb el medi. 2.2 Buscar informació de fonts 2.2 Buscar i seleccionar de digitals i analògiques, segures i forma autònoma, informació 2.2 Buscar, seleccionar i fiables, seleccionades de manera de diferents fonts digitals i contrastar informació, de pautada, per utilitzar-la en analògiques segures i fiables per fonts digitals i analògiques investigacions relacionades amb emprar-la en les investigacions segures i fiables, per usar-la en el coneixement del medi. relacionades amb el coneixement investigacions relacionades amb del medi. el coneixement del medi. 2.3 Planificar experiments amb ajuda, usant tècniques 2.3 Dissenyar i realitzar 2.3 Dissenyar i realitzar d’indagació, i fer servir experiments senzills, utilitzant experiments fent ús de la instruments simples de forma diferents tècniques d’indagació, indagació, seleccionant els segura per registrar les emprant de forma segura instruments i dispositius observacions i les dades, per instruments i dispositius analògics i digitals necessaris respondre la pregunta plantejada. analògics i digitals, per realitzar per fer observacions, prendre observacions, fent mesuraments mesures precises i decidint el 2.4 Comparar i relacionar les precisos i registres, per tipus de registre a utilitzar per informacions i els resultats respondre la pregunta plantejada. respondre la pregunta plantejada. obtinguts amb les prediccions realitzades, per formular 2.4 Comparar i interpretar 2.4 Analitzar i interpretar possibles respostes a les la informació, les dades la informació, les dades qüestions plantejades. obtingudes en la investigació i obtingudes en la investigació les prediccions realitzades, per i les prediccions realitzades, 2.5 Comunicar el resultat de les proposar respostes possibles a per valorar la coherència de investigacions realitzades de les qüestions plantejades. possibles solucions a les manera oral, corporal i gràfica, qüestions plantejades. explicant el procés seguit amb 2.5 Presentar els resultats de les ajuda d’un guió. investigacions, utilitzar diferents 2.5 Adaptar el missatge i el tipus de formats, fent ús, també, format a l’audiència a què de dispositius i recursos digitals va dirigit, fent ús, també, de i amb un llenguatge acurat per dispositius i recursos digitals, explicar els resultats i el procés fent servir un llenguatge acurat i de les investigacions realitzades. precís per justificar els resultats aconseguits i el procés de les 21 investigacions realitzades. Educació primària competències Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural Competència específica 3 Resoldre problemes i reptes generant cooperativament un producte creatiu i innovador a partir de projectes interdisciplinaris, utilitzant diferents formes de raonament, com el pensament de disseny i el pensament computacional, per respondre a necessitats concretes. Criteris d’avaluació 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è 3.1 Reconèixer necessitats 3.1 Identificar i analitzar 3.1 Avaluar les necessitats o identificar reptes concrets necessitats o reptes de l’entorn de l’entorn i establir objectius de l’entorn proper, i participar proper i establir objectius senzills concrets per a la creació de en projectes interdisciplinaris per a la creació de prototips prototips o solucions digitals que cooperatius, de manera guiada, o solucions digitals que els les resolguin. per a la creació de prototips que resolguin. els resolguin 3.2 Dissenyar possibles . 3.2 Proposar possibles solucions solucions a problemes plantejats 3.2 Aportar idees que que puguin donar resposta a un d’acord amb diferents formes de puguin donar resposta a un problema o necessitat d’acord raonament, com el pensament problema o necessitat d’acord amb diferents formes de de disseny o el pensament amb diferents formes de raonament, com el pensament computacional, mitjançant raonament, com el pensament de disseny o el pensament estratègies bàsiques de gestió de de disseny o el pensament computacional, compartint-les projectes cooperatius, tenint en computacional, compartint-les a través de descripcions orals, compte els recursos necessaris, a través de descripcions orals, representacions i models, i les fases d’execució i establint representacions i models, i establir cooperativament criteris criteris concrets per avaluar la establir cooperativament criteris per avaluar el projecte i la gestió seva viabilitat. per avaluar el projecte i la gestió del treball conjunt. del treball conjunt. 3.3 Elaborar i desenvolupar un 3.3 Elaborar un producte final producte final que solucioni un 3.3 Construir un producte final senzill que solucioni un repte o repte o necessitat, d’acord amb senzill que solucioni un repte o necessitat d’acord amb diferents diferents formes de raonament, necessitat d’acord amb diferents formes de raonament, com com el pensament de disseny o formes de raonament, com el pensament de disseny o el el pensament computacional. el pensament de disseny o el pensament computacional, i pensament computacional i provant, en equip, els diferents provant, en equip, els diferents prototips o solucions digitals, prototips, fent ús de forma segura fent ús de forma segura dels de les eines i els materials dispositius, les eines i els adequats. materials adequats. 3.4 Mostrar, de forma oral 3.4 Presentar els resultats o gràfica, el producte final, obtinguts, explicant el procés explicant el procés seguit, amb seguit i justificant per què el ajuda d’un guió. prototip o solució digital compleix amb els requisits del projecte. 22 Educació primària competències Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural Competència específica 4 Conèixer i prendre consciència del propi cos, de les emocions i sentiments propis i aliens, a partir de l’adquisició d’hàbits fonamentats en coneixements científics, per aconseguir el benestar físic i emocional i afavorir la convivència. Criteris d’avaluació 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è 4.1 Reconèixer i adoptar hàbits 4.1 Adoptar de forma autònoma 4.1 Analitzar i fer propostes de vida saludable seguint hàbits de vida saludable, de millora justificades dels pautes donades sobre higiene, valorant la importància de la hàbits personals i col·lectius alimentació variada i equilibrada, higiene, l’alimentació variada i de vida saludables, valorant la exercici físic i descans. equilibrada, l’exercici físic i el importància d’una alimentació descans. variada i equilibrada, l’exercici 4.2 Prendre decisions personals físic, el descans i la higiene. sobre alimentació, higiene i 4.2 Prendre decisions personals salut, a partir de coneixements i col·lectives sobre alimentació, 4.2 Prendre decisions personals i criteris científics bàsics, per higiene i salut, a partir de i col·lectives sobre alimentació, a la prevenció i guariment de coneixements i criteris científics, higiene i salut, relacionant malalties pròpies i usuals. per a la prevenció i guariment de diferents coneixements i criteris malalties en el context proper. científics, per a la prevenció i 4.3 Diferenciar accions que guariment de malalties en l’àmbit afavoreixin el benestar i equilibri 4.3 Mostrar actituds que global. emocional i social, reconeixent fomenten el benestar i equilibri les emocions pròpies i alienes emocional i social, identificar 4.3 Promoure actituds que per generar relacions de les emocions pròpies i alienes, fomenten el benestar i equilibri respecte. mostrant empatia i establint emocional i social, validant les relacions afectives i saludables. emocions que activen relacions afectives saludables, i resoldre amb criteri situacions diverses també relacionades amb l’ús de la tecnologia i la gestió del temps lliure. 23 Educació primària competències Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural Competència específica 5 Analitzar les característiques de diferents elements o sistemes del medi natural, social i cultural, identificant la seva organització i propietats, establint relacions entre aquests, per tal de reconèixer el valor del patrimoni cultural i natural i emprendre accions per a un ús responsable, la seva conservació i la millora. Criteris d’avaluació 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è 5.1 Reconèixer les 5.1 Identificar les 5.1 Identificar i analitzar les característiques, propietats i característiques, propietats i característiques, propietats i l’organització dels elements del l’organització dels elements del l’organització dels elements medi natural, social i cultural medi natural, social i cultural, del medi natural, social i cultural, a través de metodologies a través de metodologies a través de metodologies d’indagació i utilitzant les eines i d’indagació i utilitzant les eines i d’indagació i utilitzant les eines i processos adequats de manera processos adequats. processos adequats. pautada. 5.2 Reconèixer connexions 5.2 Establir connexions entre 5.2 Reconèixer connexions entre diferents elements del diferents elements del medi directes entre diferents elements medi natural, social i cultural, natural social i cultural, analitzant del medi natural, social i cultural. comprenent les relacions que les relacions que s’hi estableixen s’estableixen, i fent prediccions i fer prediccions dels possibles 5.3 Mostrar actituds de respecte dels possibles efectes. efectes. cap al patrimoni natural i cultural, reconeixent-lo com un bé comú. 5.3 Valorar i protegir el patrimoni 5.3 Valorar i proposar accions natural i cultural, considerant- de conservació, protecció i lo com un bé comú, adoptant millora del patrimoni natural i conductes respectuoses per cultural, a través de compromisos al seu gaudiment i proposant i conductes a favor de la accions per a la seva sostenibilitat. conservació i millora. 24 Educació primària competències Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural Competència específica 6 Analitzar críticament les causes i conseqüències de la intervenció humana en l’entorn, integrant els vessants social, econòmic, cultural, tecnològic i ambiental definits en els 0bjectius de Desenvolupament Sostenible, per tal de promoure la capacitat d’afrontar els problemes, aportar solucions i actuar de manera individual i col·laborativa en la seva resolució, posant en pràctica hàbits de vida i de consum responsable i sostenible. Criteris d’avaluació 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è 6.1 Identificar la relació de l’ésser 6.1 Identificar i analitzar la 6.1 Analitzar la intervenció humà amb el món que l’envolta intervenció humana en el humana en el món i aportar en l’ús i aprofitament dels món, en problemes ecosocials, opinions fonamentades per fer elements i recursos de l’entorn. proposant solucions possibles a front a problemes ecosocials escala local. i involucrar-se en la seva 6.2 Participar en activitats que resolució. permeten avançar cap als 6.2 Escollir i realitzar accions Objectius de Desenvolupament cooperatives que facilitin afrontar 6.2 Dissenyar propostes o Sostenible de manera conscient i els reptes i desafiaments activitats, cooperativament, per contextualitzada. proposats en els Objectius de avançar cap a la consecució dels Desenvolupament Sostenible de Objectius de Desenvolupament 6.3 Mostrar comportaments manera crítica i contextualitzada. Sostenible de manera crítica i i actituds de vida sostenible, contextualitzada. conseqüents amb el respecte, la 6.3 Adquirir hàbits de vida cura i la protecció del planeta. sostenible i conseqüents amb el 6.3 Participar en la construcció respecte, la cura i la protecció de de models de convivència les persones i del planeta. sostenibles en el temps basats en la cooperació, la cura i protecció de l’entorn i el respecte a les persones i al planeta. 25 Educació primària competències Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural Competència específica 7 Observar, detectar, comprendre i interpretar canvis i continuïtats del medi natural, social i cultural, analitzant relacions de causalitat, simultaneïtat i successió, per explicar i valorar les relacions entre diferents elements i esdeveniments que permeten entendre el present i imaginar futurs possibles. Criteris d’avaluació 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è 7.1 Detectar i contextualitzar 7.1 Identificar i contextualitzar 1 Relacionar i contextualitzar temporalment, esdeveniments temporalment, esdeveniments temporalment, esdeveniments propis i propers, emprant nocions de l’entorn proper per poder rellevants per poder interpretar de mesura i successió bàsiques. interpretar el present com a els canvis el present com a producte del passat i comprendre producte del passat i comprendre 7.2 Observar i detectar canvis i la incidència de les decisions la incidència de les decisions continuïtats del medi en l’entorn actuals en el futur. actuals en el futur. proper en el pas del temps. 7.2 Interpretar canvis i 7.2 Analitzar els canvis i 7.3 Mostrar curiositat per la vida continuïtats del medi establint les continuïtats a partir de quotidiana de les persones al relacions de causalitat en les relacions de causalitat, llarg del temps. diferents moments històrics. simultaneïtat i successió de diferents moments històrics, 7.3 Conèixer els trets de les culturals, socials i en el medi diferents societats al llarg natural on les societats es del temps i el paper que les desenvolupen. persones han desenvolupat en la història. 7.3 Relacionar les diferents èpoques de la història i identificar les accions i fets humans més destacats, valorant els canvis que han provocat. 26 Educació primària competències Educació en Valors Cívics i Ètics Competència específica 3 Interpretar les relacions sistèmiques entre l’individu, la societat i la natura, així com la importància de l’acció local i les seves conseqüències en l’entorn proper, per desenvolupar un paper actiu i conseqüent amb el respecte, la cura i la protecció de les persones i del planeta. Criteris d’avaluació 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è 3.1 Identificar propostes per afavorir l’aturada del canvi climàtic a partir de l’anàlisi de les problemàtiques en el context local i argumentant el deure ètic de protegir i tenir cura de la natura. 3.2 Realitzar accions que afavoreixen l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a través d’acords i actuacions individuals i col·lectives. 3.3 Desenvolupar actituds i valors de compromís basats en el respecte, cura i protecció de les persones, dels animals i del planeta, a través d’accions individuals, en l’àmbit local, vinculades al consum responsable i de productes de proximitat, l’ús sostenible de l’aigua, de l’energia, de la mobilitat, la gestió dels residus i el respecte per la diversitat ètnica i cultural. 27 Educació primària competències Educació en Valors Cívics i Ètics Competència específica 4 Desenvolupar l’autoestima i l’estima de l’entorn, a partir de la identificació, expressió i gestió de les emocions i sentiments propis, i reconeixent i valorant els dels altres, amb la finalitat d’assolir una actitud empàtica i respectuosa envers un mateix, els altres i la natura. Criteris d’avaluació 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è 4.3 Manifestar una actitud empàtica i respectuosa envers un mateix, els altres i la natura, en activitats realitzades en l’entorn escolar. 28 Educació primària competències Competéncies específiques de les competències transversals 1. Competència ciutadana CC4. Identificar les relacions sistèmiques entre les accions humanes i l’entorn i iniciar-se en l’adopció d’hàbits de vida sostenibles, per contribuir a la conservació de la biodiversitat des d’una perspectiva tant local com global. 2. Competència emprenedora CE1. Reconèixer necessitats i reptes a afrontar i elaborar idees originals, utilitzant destreses creatives i prenent consciència de les conseqüències i efectes que les idees puguin provocar en l’entorn, per proposar solucions valuoses que responguin a les necessitats detectades. CE3. Crear idees i solucions originals, planificar tasques i cooperar amb altres i en equip, valorant el procés realitzat i el resultat obtingut, per dur a terme una iniciativa emprenedora, considerant l’experiència com una oportunitat per aprendre. 3. Competència personal, social i d’aprendre a aprendre CPSAA 3. Reconèixer i respectar les emocions i experiències dels altres, participar activament en el treball en grup, assumir les responsabilitats individuals assignades i utilitzar estratègies cooperatives dirigides a la consecució d’objectius compartits. 4. Competència digital CD1. Fer cerques guiades a Internet i usar estratègies senzilles per al tractament digital de la informació (paraules clau, selecció d’informació rellevant, organització de dades, etc.) amb una actitud crítica sobre els continguts que s’obtenen. CD2. Crear, integrar i reelaborar continguts digitals en diferents formats (text, taula, imatge, àudio, vídeo, programa informàtic, etc.) mitjançant l’ús de diferents eines digitals per expressar idees, sentiments i coneixements, respectant la propietat intel·lectual i els drets d’autor dels continguts que es reutilitzen. CD3. Participar en activitats o projectes escolars mitjançant l’ús d’eines o plataformes virtuals que permetin construir nou coneixement, comunicar-se, treballar col·laborativament, compartir dades i continguts en entorns digitals restringits i supervisats de manera segura,w i amb una actitud oberta i responsable davant el seu ús. CD4. Conèixer els riscos i adoptar, amb l’orientació del o de la docent, mesures preventives en l’ús de les tecnologies digitals per protegir els dispositius, les dades personals, la salut i el medi ambient, i iniciar-se en l’adopció d’hàbits d’ús crític, segur, saludable i sostenible d’aquestes tecnologies. 29 Educació primària sabers Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural Cultura científica. Iniciació a l’activitat científica 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è ► Selecció de tècniques ► Selecció de tècniques ► Selecció de tècniques d’indagació adequades d’indagació (observacions, d’indagació (observacions, (observació, formulació de identificació i classificació, identificació i classificació, preguntes i prediccions, formulació de preguntes i formulació de preguntes i planificació i realització prediccions, planificació i prediccions, planificació i d’experiments, cerca realització d’experiments i realització d’experiments i d’informació, mesura, cerca de recerques, cerca de patrons, recerques, cerca de patrons, patrons, comunicació…) a les creació de models, cerca creació de models, cerca necessitats de la investigació. d’informació i de dades, d’informació i de dades, experiments amb control de experiments amb control de ► Utilització d’instruments variables, comunicació dels variables, comunicació dels i dispositius apropiats per a resultats…) adequades a les resultats…) adequades a les l’observació i la mesura, d’acord necessitats de la investigació. necessitats de la investigació. amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i ► Utilització d’instruments i ► Utilització d’instruments i investigacions plantejades. dispositius (analògics i digitals) dispositius (analògics i digitals) apropiats per a l’observació apropiats per a l’observació ► Construcció i ús del i la mesura precises, d’acord i la mesura precises, d’acord vocabulari científic relacionat amb les necessitats de les amb les necessitats de les amb les diferents investigacions i diferents preguntes, problemes i diferents preguntes, problemes i temàtiques plantejades. investigacions. investigacions. ► Valoració dels coneixements ► Construcció i ús del ► Construcció i ús del científics com a mitjà per vocabulari científic relacionat vocabulari científic relacionat entendre els fets i fenòmens amb les diferents investigacions i amb les diferents investigacions i de l’entorn natural i de la vida temàtiques estudiades. temàtiques estudiades. quotidiana. ► Valoració de l’ús de la ► Valoració de l’ús de la ► Reconeixement de la ciència ciència i la tecnologia per ajudar ciència, la tecnologia, les i la tecnologia com a activitats a comprendre les causes de matemàtiques i l’enginyeria per humanes, similituds i diferències les pròpies accions, prendre comprendre les causes de les en les professions decisions raonades i executar accions pròpies i col·lectives i tasques de forma més eficient. prendre decisions raonades. 30 Educació primària sabers Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural Cultura científica. Matèria, forces i energia 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è ► Reconeixement de la llum ► Reconeixement de ► Experimentació amb els i el so com a formes d’energia les diferents fonts i formes canvis reversibles i irreversibles que es poden percebre, i de de producció de calor, les que afecten la matèria des les seves propietats descobrint interaccions amb diferents d’un estat inicial a un de final, i experimentant el seu materials (conductors i aïllants) per reconèixer els processos i funcionament i ús en situacions i la utilització d’instruments de transformació que passen en la de la vida quotidiana. mesura, per aplicar aquests matèria en situacions properes a coneixements en la prevenció de l’alumnat. ► Distinció dels materials, les riscos a la vida quotidiana. seves característiques, propietats ► Comprensió del funcionament i procedència en objectes de la ► Identificació i anàlisi de les de l’energia elèctrica amb relació vida quotidiana, per justificar-ne propietats de l’aigua, a partir de a les fonts, les transformacions l’ús. l’experimentació, per entendre i la transferència, a través de el seu paper vital en el medi i l’experimentació de circuits ► Interpretació dels canvis la necessitat de fer-ne un ús elèctrics i estructures d’estat de la matèria en responsable. robotitzades, presents en l’entorn interaccionar amb la calor, per quotidià. explicar fenòmens naturals. ► Anàlisi de les diferents fonts ► Comprensió de l’efecte de d’energia i la seva influència en la les forces de càrrega sobre contribució al desenvolupament estructures construïdes amb sostenible de la societat. materials d’ús comú, amb diferents seccions i geometria, per construir estructures resistents, estables i útils. 31 Educació primària sabers Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural Tecnologia i digitalització. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è ► Ús de les funcionalitats dels ► Selecció i utilització de dispo- ► Selecció i utilització de dispositius i recursos digitals sitius i recursos digitals, d’acord dispositius i de recursos digitals, d’aprenentatge d’acord amb les amb les necessitats del context d’acord amb les necessitats del necessitats del context educatiu educatiu. context educatiu. (cerca d’informació, representació del coneixement, creació de ► Utilització de les funciona- ►Aplicació d’estratègies continguts digitals…). litats dels dispositius i recursos avançades per a la planificació i digitals d’aprenentatge (cerca la cerca d’informació (processos ► Utilització de recursos digitals d’informació, representació del de millora de cerca, operadors de forma segura per compartir coneixement, creació de contin- lògics...) fent valoració, contextos d’aprenentatge a través guts digitals…). discriminació, selecció i de la comunicació amb persones organització de les informacions o entitats. ► Aplicació guiada d’estratègies més segures, eficients i de cerca, fent valoració, discrimi- respectuoses amb la propietat nació, selecció i organització de intel·lectual. les informacions més segures i eficients. ►Domini de les regles bàsiques de recollida, emmagatzematge, ► Utilització de les normes organització i representació de bàsiques de seguretat, protecció i dades per facilitar la comprensió privacitat en navegar per Internet i anàlisi. i per protegir l’entorn personal ► Utilització de les normes d’aprenentatge (contrasenyes bàsiques de seguretat, protecció i segures, identitat digital...). privacitat en navegar per Internet i per protegir l’entorn personal d’aprenentatge (contrasenyes segures, identitat digital...). 32 Educació primària sabers Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural Societats i territoris. Reptes del món actual 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è ► Percepció dels elements, ► Relacions entre els diferents ► Anàlisi crítica d’accions moviments i dinàmiques de la elements que componen l’Univers humanes a la Terra i l’Univers Terra a l’univers, recollint dades i les seves dinàmiques per com l’exploració, la contaminació per interpretar les seqüències interpretar fenòmens físics que espacial i lumínica, per poder temporals i els canvis estacionals afecten la Terra i repercuteixen desenvolupar un criteri per actuar en la vida diària i en l’entorn. en la vida diària i l’entorn. en conseqüència. ► Apreciació de les diferències ► Representació de l’espai i ► Anàlisi de la Terra com i semblances en els elements de la Terra en mapes i plànols a sistema, relacionant els geològics que constitueixen a diferents escales emprant, elements que la conformen, les l’entorn proper, per entendre les entre altres, els recursos interaccions entre aquests i els dinàmiques que es produeixen digitals. Utilització de diferents canvis que provoquen en la vida i els seus efectes en la vida tècniques analògiques i digitals i quotidiana i en l’entorn. quotidiana. estratègies d’orientació, a partir de l’observació dels elements del ► Introducció a la dinàmica ► Creació guiada d’itineraris, medi en la localització espacial. atmosfèrica i les grans àrees trajectes, desplaçaments i climàtiques,WWW per relacionar viatges, utilitzant el pensament ► Interacció entre la superfície la distribució dels ecosistemes i espacial i temporal i les terrestre i els agents externs paisatges. interaccions amb el medi. (aigua, vent, éssers vius…) per entendre com canvien ► Anàlisi crítica dels estereotips ► Observació dels fenòmens els paisatges en els diferents i rols en els àmbits acadèmic, atmosfèrics fent un registre de territoris al llarg del temps, professional, social i cultural dades per determinar alguna i anàlisi de la influència de actuant per la igualtat efectiva de regularitat, i valorar la repercussió l’activitat humana. gènere i l’eliminació de conductes en els cicles biològics i en la vida sexistes. diària. ► Anàlisi i registre de les dades meteorològiques a partir de la ► Introducció als Objectius de representació gràfica i visual i Desenvolupament Sostenible a la utilització de les tecnologies partir de l’anàlisi de problemes i de la informació geogràfica, de les accions quotidianes. per entendre fenòmens i fer prediccions. ► Identificació i anàlisi dels rols de gènere en l’entorn proper, per fomentar conductes no sexistes. 33 Educació primària sabers Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural Societats i territoris. Consciència ecosocial 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è ► Coneixement de l’entorn, ► Introducció a les causes ► Identificació i anàlisi de les dels paisatges naturals, i conseqüències del canvi causes i conseqüències del canvi dels humanitzats i dels seus climàtic, el seu impacte en els climàtic, a escala local i global, elements, i estudi de les accions paisatges de la Terra, identificant proposant mesures de mitigació i per a la conservació, millora i alhora mesures de mitigació adaptació. sostenibilitat dels béns comuns. relacionades amb l’activitat de les persones. ► Anàlisi de la petjada ► Comprensió de la relació del ecològica en diferents parts cicle natural i humà de l’aigua, ► Coneixement de com del món, i interpretació de les per aconseguir un ús sostenible l’activitat humana actua en la interrelacions entre les persones, del recurs. transformació i la degradació l’economia i la natura amb criteri dels ecosistemes naturals, per d’ecodependència. ► Reconeixement d’actuacions aportar mesures de conservació i responsables orientades a la protecció presents i futures. ►Coneixement dels recursos reducció, reutilització i reciclatge limitats que ofereix el planeta, de residus en l’entorn proper. ► Desenvolupament d’actituds l’explotació que se’n fa i de consum responsable dels l’esgotament d’aquests recursos naturals i de les fonts d’energia, en diverses facetes de ►Reconeixement de l’activitat la vida. econòmica i la distribució de la riquesa com a font de les ► Esment i ús dels hàbits desigualtats socials i regionals en de consum responsable, els el món. avantatges dels productes de proximitat i la defensa dels drets ► Valoració d’actuacions com a consumidor. que contribueixen a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en l’orientació que donem al nostre estil de vida. ► Coneixement del valor social dels impostos en relació amb els drets i deures de la ciutadania. ► Estudi del funcionament dels mercats (de béns i serveis, financer i laboral) analitzant la responsabilitat ambiental i social de les empreses, de les cooperatives, l’economia verda i del consum responsable i de productes de proximitat. 34 Educació primària sabers Educació en Valors Cívics i Ètics Sostenibilitat i ètica ambiental 1r i 2n 3r i 4t 5è i 6è ► Desenvolupament de l’empatia, la cura i el respecte als éssers vius i el medi natural, en actuacions quotidianes relacionades amb l’entorn proper. ► Valoració i reconeixement de l’impacte de l’activitat humana en el planeta a partir d’accions quotidianes. ► Anàlisi del grau de sostenibilitat d’un determinat mode de vida amb relació als ecosistemes i les societats en el territori més proper. ► Anàlisi dels límits del planeta i el canvi climàtic en el món actual, en el marc de projectes realitzats a l’aula. ► Identificació de mecanismes i estratègies per al desenvolupament sostenible en el context local. ► Realització d’accions individuals vinculades a l’economia circular, al consum responsable i de productes de proximitat, a l’ús sostenible de l’aigua, de l’energia, de la mobilitat, i a la gestió dels residus, en l’àmbit local. ► Presa de consciència del deure ètic i l’obligació legal de protegir i tenir cura del medi natural, en la construcció d’un compromís col·lectiu. ► Desenvolupament d’hàbits i actuacions individuals i col·lectives en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en el context proper i en l’orientació que donem al nostre estil de vida. 35 5. Inventari de material Tot seguit trobareu un esquema dels continguts de la maleta. Els recursos que s’hi inclouen poden estar vinculats a activitats o ser complementaris per a treballar un àmbit temàtic de manera autònoma amb l’alumnat. Cada element està identificat amb un codi numèric que fa referència tant a l’etapa educativa com a l’àmbit temàtic per al qual es recomana utilitzar. 37 Inventari de material A001 L’energia a casa A002 Il·lustracions “On A003 Plantilla d’imatges A004 Plantilla nostra fem servir l’energia a casa “El consum d’energia a d’il·lustracions “On fem nostra” l’escola: ara i fa 50 anys” servir l’energia a l’escola” R001 ROHDE, M. (2019). R002 RAONS (2024). R003 RAONS. (2024). R004 APE i ESF. (2021). SOS: monstres de veritat Encaixa l’energia Electrodomèstics en sèrie I es va fer la llum. amenacen el planeta. [Joc de taula]. Autoedició [Joc de taula]. Autoedició Sant Cugat del Vallès: Barcelona: Zahorí Books. Pol·len Edicions A006 Coladors amb forats A007 Ampolla tèrmica A008 Ampolla sense A009 pots buits de de diferents mides propietats tèrmiques” diferents mides A010 i A011 3 bosses i Pilotes” R010 MUNT GAMES R011 TORPS,S (2021). R012 RAONS (2024). R013 Materials per (2020). Líkama: les quatre I tu, on vius?. Consumeix sense passar- experimentar com es estacions [Joc de taula]. Barcelona: Blume. te [Joc de taula]. Autoedició transmet la calor. Munt games. A021 2 taps d’ampolles de A022 Pilotes de l’energia i A025 Fitxa “Instruccions A026 Guia “Pas a pas per diferents cabals A023 Bosses de diferents del circuit” accedir a les corbes de mides A024 Cordó càrrega del centre educatiu R020 RAONS. (2024). R021 RAONS. (2024). R022 RAONS. (2024). R023 LÓPEZ, J. (2017). La sopa del mix elèctric El cicle del mercat elèctric Detecta el consum El iglú. Madrid: Bookolia [Passatemps]. Autoedició [Puzzle]. Autoedició fantasma [Joc de taula]. Autoedició 38 Els contractes d’energia La demanda Diagnòstic A005 Termòmetres A015 Materials jocs de A016 Rellotge de sorra taula (30s) R005 RAONS.(2024). R006 HIRN, J. i SANZ, R007 WEBSTER, J. R008 RAONS (2024). En clau energètica V. (2021). Descobrim (Director). (2008) [Recipes El fantasma del consum [Joc de taula]. Autoedició l’energia. Barcelona: for Disaster] [Pel·lícula]. [Joc de taula]. Autoedició Joventut. Magic Hour Films A012 Fitxa “Famílies A013 i A014 Joc A017 Wattímetre i A018 A019 Thermo Cover energètiques” “Desmuntem mites sobre Regleta amb interruptor A020 Assecador de cabells l’eficiència energètica” R014 LUUKKAINEN, P. R016 KUROSAWA, A. R017 Camèra termogràfica R018 Rivets de cautxú (Director). (2013). [My stuff] (Director). (1975) Derzu R019 Sotaporta de cautxú [Pel·lícula]. Unikino Uzala. [Pel·lícula]. Mosfilm; Atelier 41 R024 COPPO, M. (2024). R025 RAONS. (2024). R026 FRIESE, F. (2004). R009 Mesurador elèctric Clara. Barcelona: Joventut. La llotja de l’electricitat Alta tensión [Joc de taula]. domèstic [Joc de taula]. Autoedició Edge Entertainment 39 Inventari de material A027 Plantilla “La bombeta A028 Plantilla “Com A029 Instruccions “Pas A030 Luxímetre i els seus components” estalviar energia a casa a pas per a construir un nostra” menjaclosques” R027 GREEN, J. (2012). R028 Encenedor solar R029 RAONS (2024). R030 DOCTER, P., Por qué debo ahorrar Les 6 cares de l’energia (2001). [Monstruos, SA] energía.Madrid: Anaya [Joc de taula]. Autoedició [Pel·lícula]. Walt Disney Pictures; Pixar Animation Studios A035 Joc “Seguint el rastre A037 Cartes de lletres A039 Fitxa “L’etiqueta A041 Fitxes “Valors de elèctric” A038 Rellotge de sorra energètica” A040 Il·lus consum energètic” (1 minut) “Electrodomèstics” A042 Fitxes “C. energètica” R033 RAONS. (2024). R034 RAONS. (2024). R035 RAONS. (2024). R036 RAONS. (2024). La memòria de l’energia Laberints energètics S’escapa l’energia Frena el consum [Joc de taula]. Autoedició [Passatemps]. Autoedició [Joc de taula]. Autoedició [Joc de taula]. Autoedició A043 10 ampolles de A044 1 manxa i A045 15 A046 5 tubs de diferent A048 1 joc Aeroflu-ball plàstic flexible pilotes de ping-pong diàmetre i longitud i A047 8 embuts R039 CLOTET, M. (2019). R040 Vaixell amb globus R043 SIMÓN, C. R044 CAMERINI, V. La increïble història R041 Cuina solar (Directora). (2022). (2019). La història de la d’un núvol. Barcelona: SD R042 Casa solar Alcarràs [Pel·lícula]. Avalon Greta. Barcelona: Estrella Edicions P.C; Elastica Films; Polar. 40 Energies renovades Més eficients Petites grans mesures A052 Anemòmetre A036 Temporitzador A033 i A053 Brúixoles A034 Sobres amb frase descriptiva R031 PAUL, C. (2020). R032 ALONSO, A. Soc activista. Una guia (2021). Inventant el futur. pràctica per canviar el món. Barcelona: Barcanova Barcelona: Flamboyant. A057 Material de suport A059 Targetes “Objectius A060 Imatge “El forn solar i A061 Fitxa “Instruccions de “La comunitat resilient i de les comissions” les seves parts” muntatge del forn solar” A058 Baralla francesa” R037 MIRACLE, A. R038 KAMKWAMBA, W. (2023). La ciutat del futur. (2018). El niño que domó Barcelona: Zahori Books. el viento. Barcelona: B de Blok. A049 Molinets de diferents A050 Molí d’aigua i A051 A054 Canyetes A056 Mini mòdul fotovoltaic mides i materials i amb Llibre Experimentem amb metàl·liques de mostra aspes de diferents formes el moviment (pàgines 8-9) R045 KANGANIS, C. R046 LACERDA, V. (2018). R047 YU DI, C.; LIANG, R048 TEUBER, K. (2024). (Director). (1996). [La CO , segunda oportunidad W.; CHUN, K. (2019). Catan: new energies 2 carrera del Sol][Pel·lícula]. [Joc de taula]. Ediciones Electrópolis. [Joc de taula]. [Joc de taula]. Catan Studio TriStar Pictures. MasQueOca Do it Games 41 6. Fitxes d’activitats A continuació us presentem la proposta d’activitats a partir de les seves fitxes descriptives, ordenades per àmbits. Cada activitat disposa d’un fil d’Ariadna per a recordar l’etapa educativa i l’àmbit a que fan referència, per facilitar-ne la cerca. A cada fitxa hi trobareu: ● Característiques generals: nom de l’activitat, etapa educativa recomanada, àmbit temàtic, objectius, recursos necessaris i un resum de l’activitat. ● Desenvolupament: s’informa de l’estructura de l’activitat (fase d’informació, fase d’investigació i fase de reflexió) i de com es proposa posar-la en pràctica. 43 6.1 Diagnòstic Energia: és la quantitat de moviment, calor, llum, so, etc. utilitzada per un objecte o sistema durant un temps determinat. La unitat més utilitzada és el kWh. Potència: indica la capacitat que té un objecte o sistema per generar moviment, calor, llum, so, etc. La unitat més utilitzada és el kW. Temperatura de confort: rang de temperatures que es defineix com a satisfactori per a les persones. Humitat: relació percentual entre la quantitat de vapor d’aigua contingut en un volum d’aire i la que aquest contindria si estigués saturat d’aigua. Usos energètics: és la forma com utilitzem l’energia, per exemple: ventilació, il·luminació, refrigeració, etc. 45 L’última que tanqui el llum OBJECTIUS 2 Fase d’informació ►Reflexionar sobre la importància del consum eficient d’energia elèctrica a l’escola. L’energia elèctrica és un recurs que hem de fer servir ► Identificar en quins moments del dia podem amb la màxima eficiència. Per això, hem d’encendre estalviar energia elèctrica. els llums de l’aula només quan és necessari, per a estalviar energia i ajudar al planeta. RECURSOS 3 Fase d’investigació De l’escola Jugarem amb els botons de l’interruptor de l’aula i • Gomets grocs (5 per aula) investigarem quins llums necessitem encendre per • Reproducció de la següent graella: desenvolupar les nostres tasques. Necessitem que QUAN HEM D’ENCENDRE ELS LLUMS DE L’AULA? tots estiguin encesos, o podem apagar algun botó? Quan no som a classe, és important recordar-nos Al mati, quan entrem a l’aula d’apagar els llums per estalviar energia. Per tenir-ho clar, col·locarem un gomet groc en tots els moments A l’hora del pati del dia en què els llums han d’estar encesos. • Llegirem cada moment inclòs en la graella i ens Al migdia quan anem a dinar preguntarem com han d’estar els llums. • Si arribem a la conclusió que els llums han A la tarda quan tornem a l’aula d’estar encesos en aquell moment, identifiquem la casella amb un gomet groc. Quan sortim de l’aula per anar a casa • Si, al contrari, decidim que els llums s’han d’apagar, no posem cap gomet. RESUM Es proposa que els infants reflexionin sobre la importància dels llums necessaris, identificant quins 4 Fase de reflexió són els moments del dia en què els llums de l’aula haurien d’estar apagats. A partir de la identificació de com han d’estar els llums de l’aula en cada moment per a estalviar energia, DESENVOLUPAMENT es pot reflexionar amb els infants sobre possibles estratègies a adoptar per a garantir que això es complirà, per exemple: 1 Fase de preparació ►Com ho explicarem a la resta de companys i El professorat haurà de reproduir 1 còpia de la graella companyes? “Quan hem d’encendre els llums de l’aula?” per a cada aula. La graella es penjarà a la paret de l’aula, a prop ►Podem marcar d’alguna manera, els botons que de l’interruptor d’encendre. hem d’encendre, per a estalviar més energia quan estiguem a classe? R001 ROHDE, M. (2019). SOS: monstres de veritat amenacen el planeta. 46 Barcelona: Zahorí Books. DIAGNÒSTIC EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Cases amb energia OBJECTIUS DESENVOLUPAMENT ► Identificar els diferents usos que fem de l’energia a casa. 1 Fase de preparació ► Reflexionar sobre la quantitat d’energia que consumim en el nostre dia a dia. Penjarem la il·lustració “L’energia a casa nostra” simbolitzant els diferents espais de les nostres RECURSOS llars. Al costat, posarem una taula sobre la qual distribuirem De la maleta les il·lustracions dels diferents dispositius, de manera aleatòria. • L’energia a casa nostra (A001) • Il·lustracions “On fem servir l’energia a casa 2 Fase d’informació nostra” (A002) De l’escola En el nostre dia a dia, fem servir molts dispositius que necessiten algun tipus d’energia per funcionar. Alguns • Cinta adhesiva o gomets per enganxar les necessiten electricitat, altres funcionen amb gas. Les il·lustracions. il·lustracions ens donen alguns exemples dels aparells que la majoria de nosaltres tenim a casa. RESUM Identificant tots els dispositius que consumeixen 3 Fase d’investigació energia a casa nostra, visualitzarem la nostra demanda energètica i com és d’important fer-ne un ús Veurem quants aparells fem servir en el nostre eficient. dia a dia, col·locant cada il·lustració en el seu lloc habitual. Algunes il·lustracions es poden posar en més d’una estança, com per exemple els radiadors o els ventiladors. De manera ordenada, triarem una de les il·lustracions que trobem sobre la taula, i l’enganxarem a la casa, en el lloc on creiem que és adequat. 4 Fase de reflexió Un cop ubicats tots els dispositius en els diferents espais de la casa, es pot reflexionar amb els infants sobre la demanda d’energia que tenim a casa: ► Quins són els aparells que utilitzem més? Quins utilitzem menys? ► Podríem reduir l’ús d’algun d’aquests aparells, o fins i tot deixar de fer-lo servir? ► En quin espai consumin més energia? On consumim menys? R002 RAONS (2024). Encaixa l’energia [Joc de taula]. Autoedició 47 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR DIAGNÒSTIC Les diferències energètiques OBJECTIUS 3 Fase d’investigació ► Reflexionar sobre la demanda energètica del nostre mode de vida actual. En cada grup, tindrem 10 minuts per comparar les imatges i trobarem les diferències pel que fa a l’ús de l’energia, identificant-les amb un gomet en la foto RECURSOS actual. Quan s’hagi acabat el temps, posarem en comú De la maleta ordenadament, les diferències que hem trobat. • Plantilla d’imatges “El consum d’energia a l’escola: ordenadament. ara i fa 50 anys” (A003) 4 Fase de reflexió De l’escola • Gomets (5 per grup) Un cop identificades totes les diferències, es proposa reflexionar sobre les següents preguntes: RESUM ► En quina època, el consum d’energia a l’aula és Comparant la imatge d’una aula dels anys 70 amb més elevat? una aula actual, reflexionarem sobre com ha canviat el consum d’energia en els darrers 50 anys. ► Com seria si haguéssim de tornar a les aules d’antigament? DESENVOLUPAMENT ► Com creieu que seran les aules del futur? 1 Fase de preparació En aquesta activitat treballarem separats en quatre grups. El professorat haurà de reproduir i entregar un conjunt d’imatges “El consum d’energ i a a l’escola: ara i fa 50 anys”, a més de 5 gomets per a cada grup. 2 Fase d’informació El nostre consum d’energia no sempre ha estat igual. Analitzarem una imatge que representa com eren les aules als anys 70 una altre que representa les aules actuals. Abans, els dispositius no eren tan eficients com ara. En canvi, ara fem servir molts més dispositius que abans. Com ha canviat el nostre consum d’energia en 50 anys? R003 RAONS. (2024). Electrodomèstics en sèrie [Joc de taula]. Autoedició 48 DIAGNÒSTIC EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Fem inventari OBJECTIUS DESENVOLUPAMENT ► Identificar els dispositius que consumeixen energia a l’escola. 1 Fase de preparació ► Classificar els dispositius segons el tipus d’energia que consumeixen. El professorat haurà de reproduir una còpia de la graella “Inventari energètic a l’escola”, que RECURSOS s’enganxarà a la paret de l’aula. D’altra banda, s’hauràn de distribuir entre els grups, De la maleta les il·lustracions dels diferents dispositius. • Plantilla d’il·lustracions “On fem servir l’energia a 2 Fase d’informació l’escola” (A004) De l’escola En el nostre dia a dia a l’escola, fem servir molts dispositius que necessiten algun tipus d’energia • Cinta adhesiva o gomets per enganxar les per funcionar. Alguns necessiten electricitat, altres il·lustracions funcionen amb gas. Mitjançant la classificació de • Reproducció de la següent graella: les il·lustracions en els diferents espais de l’escola, obtindrem l’inventari energètic de l’escola. INVENTARI ENERGÈTIC A L’ESCOLA TIPUS D’ENERGIA Fase d’investigació ESPAIS ESCOLA 3 ELECTRICITAT GAS AULES Primerament, farem una primera lectura de la graella PASSADIS per a saber quins espais analitzarem. Podem ajustar LAVABOS la graella, canviant els espais, afegint-ne o eliminant- MENJADOR ne segons les estances existents en cada escola. SALA MESTRES Un cop definits els espais, ens dividirem en cinc grups SALA INFORMATICA que analitzaran dos espais cadascun. SALA POLIVALENT Cada grup haurà de buscar les il·lustracions dels SALA MUSICA dispositius energètics existents als espais que li toca. GIMNÀS Els dispositius s’han d’enganxar a la graella, en la PATI casella corresponent al seu espai i classificats segons el tipus d’energia que utilitza. RESUM Identificant els dispositius que consumeixen energia a cada espai de l’escola, visualitzarem la nostra demanda energètica de gas i electricitat, i com és 4 Fase de reflexió d’important fer-ne un ús eficient. Quan tinguem l’inventari energètic dels diferents espais de l’escola complet, es poden proposar a l’alumnat, les següents preguntes de reflexió: ► Quins són els aparells que utilitzem més? Quins utilitzem menys? ► Podríem reduir l’ús d’algun d’aquests aparells, o fins i tot deixar-lo, de fer servir? R004 ► Quin tipus d’energia penseu que es consumeix més a l’escola? ALIANÇA CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA ► Quin és l’espai amb més demanda energètica? i ENGINYERIA SENSE Quin té menys demanda? FRONTERES. (2021). I es va fer la llum. Sant Cugat del Vallès: Pol·len Edicions 49 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR DIAGNÒSTIC L’energia punt per punt OBJECTIUS RESUM ►Familiaritzar-se amb la presa i registre de mesures. Podem saber de manera precisa si els espais de ►Conèixer les condicions de temperatura dels l’escola tenen la temperatura adequada? Mitjançant diferents espais de l’escola. l’ús d’un termòmetre, farem una inspecció dels ►Reflexionar sobre el concepte de confort tèrmic i els diferents espais de l’escola i reflexionarem sobre el valors de referència seu confort tèrmic. RECURSOS DESENVOLUPAMENT De la maleta 1 Fase de preparació • Termòmetres (A005) Per a fer la inspecció, ens dividirem en grups De l’escola segons els espais de l’escola. S’hauran de reproduir • Llapis fotocòpies de la plantilla “Registre de les temperatures • Reproducció de la següent graella: a l’escola”, que es distribuiran una per a cada grup juntament amb un termòmetre. També es farà una REGISTRE DE LES TEMPERATURES A L’ESCOLA fotocòpia en gran format, que ens servirà per a posar en comú, els resultats de tots els grups. DATA:___/___/___ TEMPERATURA FINESTRES 2 Fase d’informació ESPAIS (ºC) OBERTES (Sí/No) AULA TIPUS 1 Sabem que no tots els espais de l’esc ola tenen la AULA TIPUS 2 mateixa temperatura. Mesurant la temperatura de PASSADÍS cada espai amb un termòmetre, podem confirmar si LAVABOS la temperatura registrada és de confort tèrmic, tenint en compte els valors de referència que trobem a la MENJADOR graella. SALA DE MESTRES SALA D’INFORMÀTICA No cal tenir la mateixa temperatura en un espai on SALA POLIVALENT passem molta estona en una cadira, que en un altre SALA DE MÚSICA on ens movem, o en un lloc de pas. Els valors màxims GIMNÀS de confort també varien en funció del clima: a l’hivern PATI (temp.exterior) no hauríem d’estar a més de 20 °C dins d’un edifici; Temperatures de referència a l’estiu, la temperatura màxima no hauria de superar 20ºC a les aules els 26 °C. 15-18ºC en altres estances i al gimnàs 14-17ºC a les escales i als passadissos ----- Temperatura mínima a l’estiu 26ºC Temperatura màxima a l’hivern 20-21ºC R005 RAONS.(2024). En clau energètica 50 [Joc de taula]. Autoedició DIAGNÒSTIC EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL El fet que les finestres i portes exteriors estiguin Fase de reflexió tancades o obertes té relació directa amb la 4 temperatura dins d’una estança. A l’hivern, l’aïllament Un cop recollides les dades a tots els espais, ens és important per evitar que l’aire calent se’n vagi toca fer la posada en comú. Cada grup indicarà les dels espais que hem climatitzat. A l’estiu, si no tenim dades recollides als espais que ha visitat, i hi haurà un aparells d’aire condicionat, volem afavorir la ventilació responsable de traslladar la dada a la graella de gran creuada per a refrescar les aules. format. Quan totes les dades s’hagin traslladat, podem analitzar-les per a treure conclusions: 3 Fase d’investigació Tots els espais de l’escola tenen una temperatura dins Ens dividirem en grups i a cada grup ens tocarà un dels valors de referència de confort tèrmic? o més espais de l’escola. Visitarem aquests espais amb la graella, i mesurarem la temperatura amb el ► Quins són els espais on fa massa calor i quina termòmetre. és la temperatura mesurada? Apuntarem la temperatura mesurada a cada espai, ► Quins són els espais on fa massa fred i quina és a la casella corresponent de la graella, així com la la temperatura mesurada? situació de finestres i portes exteriors. ► Com hem trobat les finestres dels espais on feia Visitarem una aula plena d’estudiants, i una altra massa calor i massa fred? Quin motiu pot haver-hi buida, per a esbrinar si les temperatures són diferents. per això? Al pati, mesurarem la temperatura exterior, i la ► Creieu que a la nostra escola cal tenir encesa la compararem amb les temperatures que trobem a dins calefacció tot el dia? de l’edifici. ► Què podem fer com escola per reduir l’ús de la Si volem, podem repetir la visita en diferents hores del calefacció? dia, per observar si les temperatures són les mateixes o no. R006 HIRN, J. i SANZ, V. (2021). Descobrim l’energia. Barcelona: Joventut. 51 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR DIAGNÒSTIC I tu, tens fred? OBJECTIUS DESENVOLUPAMENT ► Familiaritzar-se amb la presa de dades a través d’enquestes. 1 Fase de preparació ► Identificar la sensació tèrmica de les persones que fan servir els espais de l’escola. Per a fer l’enquesta, ens dividirem en grups segons els ► Introduir el concepte de confort tèrmic. espais de l’escola. S’hauran de reproduir fotocòpies de la graella “Enquesta del confort tèrmic a l’escola”, RECURSOS que es distribuiran una per a cada grup. També es farà una fotocòpia en gran format, que ens servirà per a De l’escola posar en comú, els resultats de tots els grups. • Llapis (1 per grup) 2 Fase d’informació • Reproducció de la següent graella: No tots els espais de l’escola tenen la mateixa ENQUESTA DEL CONFORT TÈRMIC A L’ESCOLA temperatura, i els motius d’aquesta diferència poden DATA DE QUANTES PERSONES QUE ESTAN FENT SERVIR ser diversos. Per a esbrinar quina és la percepció de L’ENQUESTA L’ESPAI PENSEN QUE… confort de la gent que utilitza l’escola, recollirem dades ___/___/___ FA MASSA CALOR FA MASSA FRED S’ESTÀ BÉ de la seva sensació tèrmica als diferents espais. AULA TIPUS 1 AULA TIPUS 2 3 Fase d’investigació PASSADÍS LAVABOS Ens dividirem en grups i a cada grup ens tocarà un o MENJADOR més espais de l’escola. Visitarem aquests espais amb SALA DE MESTRES la graella, per a fer una enquesta a mà alçada a les SALA D’INFORMÀTICA persones que estan fent servir l’espai: SALA POLIVALENT SALA DE MÚSICA • Quantes persones pensen que fa massa calor? GIMNÀS • Quantes persones pensen que fa massa fred? PATI • Quantes persones pensen que s’està bé? TOTAL persones persones persones Apuntarem el nombre de persones que alcin la mà RESUM per a cada resposta, a la casella corresponent en la graella. Estalviar energia és important. Però és fonamental fer-ho millorant el confort de la gent que estudia i Si no hi ha ningú al lloc que visitem, ens preguntarem treballa a l’escola. Farem una enquesta a les persones a nosaltres mateixos sobre la sensació tèrmica de que estan fent servir els diferents espais de l’escola l’espai, i l’apuntarem també a la casella corresponent. sobre la seva sensació tèrmica, i així coneixerem la percepció de confort tèrmic general a l’escola. ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. 52 Llar eficient [Web] DIAGNÒSTIC EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL 4 Fase de reflexió Un cop recollides les dades a tots els espais, ens toca fer la posada en comú. Cada grup explicarà les dades recollides als espais que ha visitat, i hi haurà un responsable de traslladar la dada a la graella de gran format. Quan totes les dades s’hagin traslladat, s’haurà de fer la suma total per a cada percepció tèrmica. Per a treure conclusions finals dels resultats, reflexionarem sobre: ► En quins espais de l’escola fa massa calor? En quins fa massa fred? ► Quina és la sensació tèrmica majoritària a l’escola? ► Quins serien els possibles motius perquè la majoria tingui aquesta percepció? AGÈNCIA DE L’ENERGIA DE BARCELONA. Calculadora energètica [Web] 53 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR DIAGNÒSTIC Quin criteri energètic tenim? OBJECTIUS Il·luminació: ►Familiaritzar-se amb la presa de dades a través • De quin tipus són les bombetes del sistema d’entrevistes. d’il·luminació de l’escola, majoritàriament (LED, ►Descobrir com funciona l’escola energèticament. fluorescents, halògenes)? ►Identificar hàbits poc eficients energèticament. • Qui controla els horaris d’encesa i apagada de la RECURSOS il·luminació? Quins són? • Quines són les zones (sectors d’il·luminació) que De l’escola estan sempre enceses? • Durant els caps de setmana i festius, hi ha llums • Fulls de paper que es queden encesos? • Llapis • Com es podria estalviar energia amb el sistema • Si necessiteu idees, us podeu inspirar en aquestes d’il·luminació? preguntes, organitzades per blocs temàtics: • Aparells electrònics • Qui és el responsable d’apagar els aparells electrònics de cada espai? Es compleix? Edifici i altres instal·lacions: • Quins són els espais que compt en amb regletes • L’edifici té proteccions solars (arbres, tendals, amb interruptor per a tallar el consum fantasma lames metàl·liques, persianes) que ajuden a evitar dels aparells. Es fan servir? el sobreescalfament dels espais interiors? • Com són les finestres (vidre senzill, doble vidre)? Funcionen bé? RESUM • Com funciona el sistema d’aigua calenta sanitària (si n’hi ha)? Conèixer com funciona l’escola energèticament és • L’escola té alguna instal·lació que funcioni amb el primer pas per a impulsar canvis que generin més fonts d’energia renovable? Quines? eficiència. Entrevistarem el personal de consergeria per a descobrir els detalls dels hàbits energètics de l’escola. Climatització: • De quin tipus és el sistema de climatització de DESENVOLUPAMENT l’escola (caldera a gas, gasoil, biomassa, sistema, climatització per electricitat)? 1 Fase de preparació • L’escola té algun sistema de refrigeració? • Qui controla els horaris d’encesa i apagada de la Prèviament a l’activitat, s’haurà d’acordar la realització calefacció? Quins són? de l’entrevista amb les persones adients, definint dia • Quina és la temperatura programada de i hora, i confirmant que la persona entrevistada està calefacció a l’hivern i a l’estiu? disposada a participar de l’activitat. • Durant els caps de setmana i festius, la calefacció s’encén? • Qui és el responsable d’obrir i tancar les finestres i portes? • Quina és la pauta de ventilació dels espais? • Què es fa si fa si a l’escola massa calor i la calefacció està encesa? • Hi ha algun radiador que estigui obstruït pel mobiliari de l’escola? R007 WEBSTER, J. (Director). (2008) Katastrofin aineksia [Recipes for Disaster] [Pel·lícula]. Magic Hour Films 54 ApS; Millennium Film. DIAGNÒSTIC EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Un cop definits tots els aspectes definits, preparem el 2 Fase d’informació guió que haurem de seguir en el dia de l’entrevista. Fem una invitació a la persona que volem entrevistar Sovint, el personal de consergeria és qui més coneix i li expliquem per què volem entendre com funcionen millor el funcionament dels sistemes d’il·luminació, els sistemes energètics de l’escola. climatització i els aparells de l’escola, ja que normalment són responsables per rutines com En el dia acordat, fem l’entrevista d’acord amb les l’encesa i apagada de llums i calefacció, a més de la pautes definides al guió i el rol assignat a cada gestió d’obertura de les portes i finestres. persona responsable. Així prepararem una entrevista per obtenir informació sobre el funcionament energètic de l’escola. Potser 4 Fase de reflexió trobem aspectes que no són gaire eficients, i que podem millorar. Ara que ja sabem com funciona l’escola energèticament, cal reflexionar sobre els punts forts i 3 Fase d’investigació febles dels hàbits i pràctiques que es duen a terme: Quan fem una entrevista, la major part de la feina ►Quins són els aspectes més eficients? recau en la seva preparació. Farem una sessió ►Quins aspectes són poc eficients i cal millorar? col·lectiva de pluja d’idees per a definir els aspectes ►Com es podrien millorar aquests aspectes? de l’entrevista: ►Què pot fer cada persona de la comunitat educativa sobre això? • Com organitzem l’entrevista? S’ha de pensar on la farem, quina serà la seva durada, qui fa les No podem oblidar-nos de fer difusió de l’activitat i de la preguntes, qui pren nota de les respostes, qui informació a la resta de l’escola: enregistra amb fotografies, etc. ►A qui volem transmetre el missa tge? • Quins són els temes sobre els quals volem ►De quina manera ho podem fer? preguntar? Per a tenir informació detallada ►Quins canals farem servir? sobre el funcionament energètic de l’escola, podem estructurar les preguntes en blocs, com característiques de l’edifici, sistema de climatització, sistema d’il·luminació i ús d’aparells electrònics • Ens dividirem en grups segons els blocs temàtics, per a definir quines són les preguntes que volem fer en cada tema. Si cal, ens podem inspirar en les preguntes de cada bloc temàtic. R008 RAONS (2024). El fantasma del consum [Joc de taula]. Autoedició 55 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR DIAGNÒSTIC Els nostres hàbits energètics OBJECTIUS CLIMATITZACIÓ ► Investigar els hàbits d’ús de l’energia a casa. RESPOSTES ►Identificar hàbits poc eficients energèticament. PREGUNTES MAI o POQUES A VEGADES o QUASI VEGADES SOVINT SEMPRE o ►Conscienciar les persones de l’entorn familiar sobre SEMPRE els aspectes poc eficients energèticament. Quan sortim de casa, deixem la calefacció o l’aire condicionat encès per tenir la RECURSOS mateixa temperatura quan tornem. Obrim les finestres per De l’escola ajustar la temperatura, si fa massa calor a l’hivern. • Tisores per a retallar els blocs dels fulls A l’estiu, engeguem d’enquesta. l’aire condicionat a una • Base de paper gran format per recollir els resultats, temperatura molt baixa per refredar l’ambient amb el títol i les preguntes de cada bloc de l’enquesta: abans. Climatització, Il·luminació i Aparells electrònics. La temperatura de la • Gomets de colors verd, groc i vermell. casa és superior a 20 °C a l’hivern. • Reproducció de les següents graelles: La temperatura de la casa és inferior a 25 °C a l’estiu.. ENQUESTA D’HÀBITS ENERGÈTICS A CASA Deixem la finestra oberta més de 15 minuts per APARELLS ELECTRÒNICS a ventilar i renovar l’aire, sense apagar la RESPOSTES calefacció. PREGUNTES MAI o POQUES A VEGADES o QUASI VEGADES SOVINT SEMPRE o SEMPRE Fem servir programes RESUM llargs i aigua calenta per a rentar la roba. Com consumim energia a casa nostra? Fem servir Fem servir programes llargs i aigua calenta al hàbits eficients per a millorar el confort i estalviar rentavaixella. energia? Farem una enquesta a les famílies per a Obrim molts cops la porta identificar allà on podem fer canvis per a guanyar en de la nevera. eficiència. Obrim sovint la porta del forn per a controlar la cocció. DESENVOLUPAMENT Posem els aliments a la nevera quan encara estan calents. 1 Fase de preparació Preescalfem el forn per a coccions de temps superiors a 1h. Per a la recollida de dades, s’hauran de reproduir IL·LUMINACIÓ fotocòpies de les graelles amb l’enquesta d’hàbits RESPOSTES energètics. Cada estudiant ha de portar una còpia PREGUNTES QUASI on figurin els tres apartats (aparells electrònics, MAI o POQUES A VEGADES o VEGADES SOVINT SEMPRE o SEMPRE il·luminació i climatització).. Encenem els llums en lloc de pujar persianes ni aprofitar la llum natural. Fem servir bombetes incandescents o halògenes per il·luminar els espais. Si sortim de l’habitació només un moment, deixem els llums encesos. Ens oblidem d’apagar els llums quan sortim de R009 l’habitació o de casa. Mesurador elèctric domèstic 56 DIAGNÒSTIC EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Ens dividirem en tres grups per a sistematitzar les 2 Fase d’informació dades de cada bloc. Cada grup traslladarà les respostes an ònimes de les En el nostre dia a dia, fem servir l’energia sovint i de preguntes del seu bloc: moltes maneres diferents. Quan cuinem en un fogó o Per a cada pregunta, es crearan tres files de resposta: encenem la calefacció, estem consumint gas. Quan encenem els llums o escalfem menjar al microones, • Per a cada resposta MAI/POQUES VEGADES, estem consumint electricitat. es posarà un gomet de color verd La manera com fem servir aquests dispositius pot gastar més energia del que realment es necessita, • Per a cada resposta A VEGADES/SOVINT, es si no adoptem hàbits eficients. Per a identificar quins posarà un gomet de color groc comportaments ens estan fent consumir massa energia i on poder estalviar, farem una enquesta • Per a cada resposta QUASI SEMPRE/ d’hàbits energètics a casa. SEMPRE, es posarà un gomet de color Cada estudiant portarà un full amb l’enquesta, que vermell està estructurada en 3 blocs: climatització, il·luminació i aparells electrònics. Per a cada àmbit, contestarem Quan totes les respostes s’hagin traslladat, els les preguntes valorant la freqüència dels nostres resultats es visualitzaran de manera gràfica a través hàbits en: dels codis de colors, i podrem interpretar-los. • MAI o POQUES VEGADES • A VEGADES o SOVINT Cada grup farà l’anàlisi dels resultats del seu bloc, • QUASI SEMPRE o SEMPRE traient conclusions sobre: L’enquesta és anònima i no es tracta d’una competició • Quins són els hàbits poc eficients que estan per a saber qui ho fa millor, sinó d’una eina per a més presents a les cases? detectar com podem millorar els nostres hàbits. Així, cal ser sincers quan contestem. • Quins són els hàbits poc eficients que estan menys presents a les cases? 3 Fase d’investigació • Quins canvis de comportament podem fer per a Portarem l’enquesta a casa i tindrem un període ser més eficients? de temps determinat per a contestar-la i portar els resultats a l’escola. 4 Fase de reflexió En el moment d’entregar l’enquesta amb les respostes, retallarem el full en tres parts i formarem Per a la posada en comú i reflexió col·lectiva, cada una pila de respostes per a cada bloc: climatització, grup explicarà els resultats i conclusions del seu il·luminació i aparells electrònics. bloc, indicant quines són les propostes de canvi de Prepararem la posada en comú dels resultats, penjant comportament relacionades amb el seu àmbit. una base de paper en gran format amb les preguntes Es proposa que, després de l’activitat, l’alumnat corresponents a cada bloc temàtic. planifiqui una manera de transmetre la informació a la resta de l’escola i a les famílies, fent difusió dels resultats i de les propostes. Donar-se d’alta a per conèixer les corbes de càrrega del nostre domicili 57 EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR DIAGNÒSTIC 6.2 La demanda Demanda d’energia: quantitat d’energia necessària per satisfer els requeriments de confort ambiental i d’ús. Per calcular-la, es tenen en compte els usos energètics, la morfologia i el sistema constructiu de l’edifici. Conductivitat tèrmica: capacitat d’un material de permetre el pas de la calor en el seu interior. Aïllament tèrmic: conjunt d’elements (o material) de conductivitat tèrmica baixa, que serveixen de protecció per disminuir el pas de la calor entre l’exterior i l’espai protegit. Caldera: recipient metàl·lic tancat, dotat d’una font de calor en la qual s’escalfa l’aigua, principalment aquella que circula per les canonades i els radiadors de la calefacció. Wattímetre: és un aparell per mesurar la potència elèctrica en una part del circuit. Thermo Cover: pel·lícula aïllant per reduir corrents d’aire en finestres d’un sol vidre. 59 L’energia que s’escola OBJECTIUS 3 Fase d’investigació ► Introduir el concepte de demanda de consum. Ens dividirem en grups i decidirem qui serà la persona RECURSOS responsable d’aguantar el colador, i qui seran les persones que aniran fent càrregues de sorra amb les De la maleta galledes. • Coladors amb forats de diferents mides (A006) Els equips ens hem de posar alineats al llarg de De l’escola la línia de sortida, i quan es doni el senyal anirem caminant mentre omplim els coladors de sorra. • Galledes (preferentment de la mateixa capacitat) • Pales per omplir les galledes amb sorra Recordem! Els coladors han d’estar sempre plens! Si el colador es queda buit, l’equip haurà de tornar a RESUM començar la cursa des de la línia de sortida. Alguns dispositius tenen més demanda d’energia que La cursa acaba quan tots els equips han passat la línia d’altres. Es proposa que els infants visualitzin aquest d’arribada. concepte fent una cursa, on han de mantenir omplerts de sorra els coladors amb forats de diferents mides. 4 Fase de reflexió DESENVOLUPAMENT A través d’aquesta dinàmica, es proposa reflexionar sobre el concepte de demanda: 1 Fase de preparació ►Quin equip ha tardat més a arribar al final? Per què? La mida dels forats del seu colador té alguna Aquesta activitat es realitzarà al pati o en un lloc on cosa a veure? puguem experimentar am b sorra. ►Quin colador ha necessitat més recàrregues de Es marcarà a terra una línia de sortid a i una sorra? Per què? d’arribada, i es disposaran els coladors i les galledes plenes de sorra al costat de les línies. ►Amb quin colador hem pogut estalviar sorra? 2 Fase d’informació Farem una cursa entre equips, que aniran caminant amb un colador ple de sorra en direcció a la línia d’arribada. Però l’equip haurà de ser àgil i treballar plegat, perquè el colador no es pot quedar buit, ha d’estar sempre ple de sorra. Com que alguns coladors tenen forats més grans que altres, la quantitat de sorra demanada serà diferent en cada cas. Podrem descobrir quin és el colador que té la demanda més elevada? R010 MUNT GAMES(2020). Líkama: les quatre estacions [Joc de taula]. Munt games. 60 LA DEMANDA EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Vigila que crema OBJECTIUS 2 Fase d’informació ► Introduir el concepte de demanda de consum. Alguns materials tenen la capacitat d’evitar l’intercanvi RECURSOS de temperatura entre un costat i l’altre d’un espai, el que es coneix com a aïllament tèrmic. Farem De la maleta un experiment utilitzant dues ampolles, una amb propietats tèrmiques i una altre sense, i observarem • Ampolla tèrmica (A007) què passa amb la temperatura de l’aigua en • Ampolla sense propietats tèrmiques (A008) cadascuna d’elles. De l’escola 3 Fase d’investigació • Aigua freda o a temperatura ambient • Aigua calenta Començarem l’experiment omplint les dues ampolles RESUM amb aigua a temperatura ambient. Experimentem amb ampolles tèrmiques i aigua a Taparem bé les ampolles perquè no perdin aigua, i les diferents temperatures per percebre la capacitat manipularem observant: d’aïllament tèrmic d’alguns materials. • Quina és la temperatura de les ampolles? • Sentim sensació de fred o calor? DESENVOLUPAMENT Tot seguit, buidarem les ampolles i omplirem l’ampolla tèrmica amb aigua calenta. 1 Fase de preparació La taparem bé perquè no perdi aigua, la manipularem i Per a fer aquesta activitat, necessitarem preparar ens tornarem a preguntar: recipients amb aigua fred a i aigua calenta, que farem • Quina és la temperatura ara? servir durant la dinàmica. • Sentim sensació de fred o calor? Passarem la meitat de l’aigua calenta a l’ampolla sense propietats tèrmiques, i esperarem uns minuts. Quan l’aigua d’aquesta l’ampolla hagi perdut la calor, tornarem a tocar les dues ampolles per observar quina temperatura tenen. 4 Fase de reflexió Després de l’experiment, es proposa fer la reflexió: ►Què ha passat amb la temperatura a cadascuna de les ampolles? ►Per què ha passat això? R011 TORPS,S (2021). I tu, on vius?. Barcelona: Blume. 61 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR LA DEMANDA L’energia en pots OBJECTIUS 3 Fase d’investigació ► Introduir el concepte de demanda de consum d’energia. Ens dividirem en tres grups, i ens posarem al voltant ► Conscienciar sobre la importància de l’ús eficient de d’un dels pots. l’energia. Elegim un representant per grup per anar omplint el RECURSOS pot amb les pilotes de la bossa que tenim al davant. De la maleta Recordem que els pots tenen mides diferents, però tots els grups tenen la mateixa quantitat de pilotes a la • 3 pots buits de diferents mides (A009) bossa. • 3 bosses (A010) • Pilotes (A011) Quan el pot estigui ple, un altre representant de cada • Fitxa “Famílies energètiques” (A012) grup serà el responsable de comptar quantes pilotes han sobrat dins de la bossa i compartir-ho amb els RESUM altres grups. Els dispositius electrònics que fem servir en el nostre • Quin és el pot que ha necessitat més pilotes per quotidià tenen demandes de consum energètic a omplir-se? diferents. Visualitzarem el concepte de demanda • Quin n’ha necessitat menys? omplint els pots buits amb pilotes, i relacionarem els diferents usos energètics amb les decisions que 4 Fase de reflexió prenem en el dia a dia. DESENVOLUPAMENT Per a reflexionar sobre els conceptes de demanda i eficiència energètica, cada grup rebrà un conjunt de tres fitxes, on cadascuna representa un nivell diferent 1 Fase de preparació de consum d’energia. S’han de col·locar els 3 pots buits en ordre creixent ►Podem relacionar el conjunt de dispositius (del més petit al més gran) a sobre d’una taula. electrònics representats en cada fitxa amb Preparem les 3 bosses amb la mateixa quantitat de cadascun dels pots? pilotes, que s’han d’ubicar al davant d e cada pot. Separem les fixes “Famílies energètiq ues”, que farem ►Com podem estalviar energia quan fem servir servir a la segona part de l’activitat. els dispositius que tenen una alta demanda energètica? 2 Fase d’informa ció No tots els dispositius tenen la mateixa necessitat d’energia per funcionar. Alguns consumeixen menys energia que altres, i d’això se’n diu demanda energètica. Farem un experiment omplint tres pots amb les pilotes, i observarem quina és la demanda de cadascun d’ells. R012 RAONS. (2024). Consumeix sense passar-te [Joc de taula]. Autoedició 62 LA DEMANDA EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Reacció en cadena OBJECTIUS Farem servir el conjunt de fitxes “Famílies ► Reflexionar sobre els diferents usos d’energia i la energètiques”, que s’han de distribuir un per a cada grup. seva demanda. RECURSOS 2 Fase d’informació De la maleta Els hàbits energètics de les famílies poden ser força diferents. En aquesta activitat, trobarem tres famílies • Fitxa “Famílies energètiques” (A012) amb comportaments que resulten en diferents De l’escola demandes de consum. Farem tres cadenes de roba per visualitzar les diferents demandes d’aquestes • Cinta adhesiva ample famílies. RESUM 3 Fase d’investigació Ja sabem que l’ús que fem de l’energia pot ser molt Llegirem la fitxa “Famílies energètiques” per conèixer diferent depenent dels aparells que fem servir. Farem els comportaments i el consum anual de cada família. cadenes de roba per a representar tres demandes Ens dividirem en 3 equips, cadascun assignat a una energètiques diferents d’una manera molt divertida! línia corresponent al consum energètic de la seva família. DESENVOLUPAMENT Cada equip s’ha de col·locar a l’inici de la línia que té el llarg corresponent a la seva família. 1 Fase de preparació Quan es doni el senyal, els membres de cada equip anirem traient peces de roba que portem a sobre i Aquesta activitat necessita un lloc amb espai suficient estenent-les sobre la línia marcada a terra. per a formar cadenes de roba d’aproximadament 5 m de llarg. Col·locarem una peça de roba al costat de l’altra fins a Fent servir la cinta adhesiva, marcarem a terra 3 línies cobrir tota la línia de la demanda de consum. de diferents llargades (2,5 m, 3,5 m i 4,5 m). 4 Fase de reflexió Quan tots 3 equips hagin fet la seva cadena, es pot tornar a llegir els comportaments de cada família i fer la reflexió: ►Quina és la família més eficient? ►Què podrien fer les altres famílies per guanyar eficiència i reduir la seva demanda de consum? R013 Utilitza l’assecador de cabell (A020) per experimentar com transmeten la calor els diferents materials. 63 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR LA DEMANDA Desmuntem mites OBJECTIUS 3 Fase d’investigació ► Desmitificar el fals estalvi energètic d’algunes pràctiques habituals relacionades amb el consum Ens dividirem en dos equips i ens col·locarem a cada d’energia. costat del tauler. RECURSOS Al començament de cada torn, el professorat agafarà una targeta i llegirà l’afirmació en veu alta. De la maleta En cada equip, tenim 30 segons per consensuar si pensem que l’afirmació és veritable o falsa. • Tauler de joc “Desmuntem mites quotidians sobre Acabats els 30 segons, una persona representant de l’eficiència energètica” (A013) cada equip ha de dir la resposta en veu alta. • Targetes “Mites i veritats sobre l’eficiència energètica” (A014) El professorat comprova la resposta de la targeta, i • Fitxes per representar els equips (A015) puntua els equips segons la norma: • Rellotge de sorra (30s) (A016) • Si tots dos equips responen correctament, la RESUM figura dels equips avança dues caselles. • Si només un equip respon correctament, la figura Fem un concurs de preguntes per a desmuntar els dels equips es queda on està. falsos mites al voltant de l’estalvi energètic, avaluant • Si tots dos equips responen incorrectament, la els nostres hàbits de consum. figura dels equips retrocedeixen dues caselles. DESENVOLUPAMENT En qualsevol cas, la figura del tauler SEMPRE AVANÇA d’una en una casella per torn. 1 Fase de preparació L’objectiu és ser més eficients que la figura del tauler, i Despleguem el tauler sobre una superfície gran, aconseguir arribar abans a la casella A+++. o sobre el terra, i col·loqu em les dues figures a la casella G, que és la casella de sortida. Remenem les 4 Fase de reflexió targetes i les apilem boca avall. Durant el joc, hem desmuntat uns quants mites sobre 2 Fase d’informació l’estalvi energètic. Es proposa explorar aquest tema amb més preguntes de reflexió: L’estalvi energètic i, sovint, adoptem pràctiques que algú ens va dir que augmentaven l’eficiència del seu ►Quins dels hàbits que acabem de descobrir que consum. Però no totes les pràctiques que trobem són mites, feu normalment a casa? habitualment esteses, són realment certes. Quines són veritables i quines són mites? Ho descobrirem ►Coneixeu d’altres que es fan a casa de familiars fent un joc de taula, en el qual haurem de treballar o amistats, i que sabeu que són mites? de manera col·laborativa per arribar a la casella final A+++ abans que la figura del tauler. R014 LUUKKAINEN, P. (Director). (2013). Tavarataivas [My stuff] [Pel·lícula]. Unikino. 64 LA DEMANDA EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Energia de base OBJECTIUS 2 Fase d’informació ►Familiaritzar-se amb la presa i registre de mesures. ►Visualitzar el consum residual dels aparells A vegades, tot i que un aparell electrònic sembli electrònics en stand by. apagat, encara consumeix una mica d’electricitat. ►Conscienciar sobre hàbits d’eficiència energètica. Alguns dispositius disposen d’una funció de standby RECURSOS o “mode espera”, que vol dir que no estan apagats del tot i tenen un consum residual, al qual anomenem De la maleta consum fantasma. Aquest consum suposa fins a un 15% de l’energia que consumiria l’aparell si estigués • Wattímetre (A017) encès, i el podem detectar per les llumetes que • Regleta amb interruptor (A018) queden enceses. De l’escola Per tallar el consum fantasma, podem desendollar els • Aparells electrònics instal·lats a l’escola. aparells o fer servir una regleta amb interruptor, que haurem d’apagar quan ja no estem fent servir l’aparell. RESUM Fase d’investigació El consum fantasma dels aparells en standby (mode 3 espera) pot arribar a suposar el 5% del consum energètic d’un habitatge. Visualitzarem el consum Fent servir el wattímetre, inspeccionarem el consum residual dels aparells que tenim a l’escola per dels aparells electrònics que no s’estan fent servir, conscienciar sobre com tallar aquest malbaratament però estan endollats o en mode espera. d’energia.. Haurem d’endollar el wattímetre entre l’aparell que DESENVOLUPAMENT volem mesurar i l’endoll. • Si l’aparell està en funcionament, apareixerà en Fase de preparació la pantalla del wattímetre el consum de l’aparell 1 en kW. • Si l’aparell està apagat, sabrem si hi ha consum Aquesta activitat s’ha de fer en un espai on hi hagi fantasma quan la pantalla indiqui un valor superior diversos aparells electrònics instal·lats en un mateix a zero. lloc, preferentment en standby (mode espera). Podem fer la mateixa prova amb tots els aparells electrònics que trobem al mateix espai. 4 Fase de reflexió A partir de la investigació, reflexionem per a decidir on i com podríem instal·lar la regleta amb interruptor per deixar de malbaratar electricitat: ►Quins aparells podem connectar a la regleta? Hem de tenir en compte que tots s’apagaran alhora després que cadascun d’ells es faci servir. ►On col·loquem la regleta, perquè sigui visible i fàcil d’utilitzar? ►Què podem fer perquè les persones es recordin d’apagar el botó de la regleta després de cada RODRÍGUEZ, A. (2020). ús? Tomar control [Escape Room virtual]. Autoedició 65 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR LA DEMANDA Finestres d’efecte doble OBJECTIUS 2 Fase d’informació ► Conèixer maneres de millorar l’eficiència energètica dels espais. L’aïllament tèrmic és com una capa protectora per als ► Donar protagonisme a l’alumnat i fer-lo partícip per edificis que ens ajuda a sentir-nos còmodes a dins, i a fomentar canvis de comportaments que augmentin estalviar energia. Imagineu-vos que quan fa fred fora, l’eficiència energètica. casa teva té una manta que la protegeix i la manté calenta. Això és el que fa l’aïllament tèrmic per als RECURSOS edificis, ja que evita que l’aire calent se’n vagi cap a fora. De la maleta Quan fa calor a fora, l’aïllament tèrmic ajuda a • Thermo Cover de mostra (A019) mantenir l’interior fresc, i quan fa fred manté la calor • Assecador de cabells (A020) a dins. Això és molt important perquè ens ajuda que De l’escola estiguem en la temperatura de confort tant a l’hivern com a l’estiu, fent servir el mínim de calefacció o aire • Thermo Covers adquirits per l’escola condicionat possible. • Regles o algun objecte allisant similar Quan un edifici té un bon aïllament tèrmic, vol dir que RESUM no deixa entrar el fred a l’hivern ni la calor a l’estiu. Això és genial perquè fa que no necessitem gastar Millorant l’aïllament dels edificis estalviem energia i tanta energia per escalfar o refredar l’interior de guanyem confort tèrmic. Hi ha moltes maneres de l’edifici. fer-ho, i en aquesta activitat farem servir una ben econòmica i senzilla, instal·lant una pel·lícula aïllant a Hi ha moltes opcions disponibles al mercat per a les finestres de l’escola. millorar l’aïllament d’un edifici. Una d’elles, força econòmica i de fàcil instal·lació, és un material que es DESENVOLUPAMENT diu Thermo Cover. 1 Fase de preparació És una pel·lícula aïllant que impedeix la dispersió de calor pel vidre i la redueix en un 28% en finestres d’un L’escola haurà d’adquirir un Thermo Cover similar al sol vidre i fins a un 13% en finestres de doble vidre. que s’inclou en la maleta, el qual no s’ha de fer servir Això permet estalviar de 6 a 8% d’energia i redueix la i es mantindrà a la maleta com a mostra. Per a fer formació de condensació (vapors d’aigua que generen l’activitat amb l’alumnat dividit per grups, es proposa humitats a les parets). tenir disponible un Thermo Cover per grup. R016 KUROSAWA, A. (Director). (1975) Derzu Uzala. [Pel·lícula]. Mosfilm; Atelier 41. 66 LA DEMANDA EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL 3 Fase d’investigació 4 Fase de reflexió Després de començar l’activitat aclarint el concepte Quan el material estigui aplicat a les finestres, es d’aïllament tèrmic i de la seva importància per a proposa fer una avaluació final de l’activitat: millorar el confort dins d’un edifici i estalviar energia, hem d’explorar els components del material Thermo ►Creieu que aquest és un bon mètode per a Cover i fer una lectura col·lectiva de les seves millorar l’aïllament dels edificis? On més es podria instruccions d’aplicació. aplicar? Si disposem de més d’un Thermo Cover, ens dividim ►Ho recomanaríeu al vostre entorn familiar i en grups per a que cada grup faci l’aplicació d’un dels d’amistats? Sabríeu explicar com s’aplica? materials en una finestra diferent. Penseu que hauríem d’aplicar la pel·lícula aïllant a més zones de l’escola? Quines? Per què? Decidirem quines seran les finestres on aplicarem la pel·lícula, tenint en compte els aspectes d’orientació ►Com podríem valorar la millora de l’aïllament de solar d’aquestes i ens dividirem les tasques d’aplicació la pel·lícula? Un bon exemple és fer un registre de entre els membres del grup, seguint les instruccions la temperatura interna i externa a diferents hores que trobem al material. del dia durant la setmana d’abans de l’acció, i la setmana de després, valorant l’evolució de la Per aplicar el material, enganxarem la pel·lícula des diferència entre la temperatura externa i interna. de la part inferior del vidre amb l’ajuda de la cinta doble cara inclosa. Un cop enganxada, amb l’aire calent d’un assecador de cabells, anirem estirant i allisant la pel·lícula, formant una capa transparent sense bombolles o plecs. R017 Càmera termogràfica 67 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR LA DEMANDA Bateria d’estalvis OBJECTIUS 3 Fase d’investigació ► Donar eines per estalviar energia. ►Responsabilitzar-se de canvis de comportament Decidim on posar els contenidors. Ha de ser un lloc que fomenten estalvi energètic. accessible, perquè la gestió diària sigui fàcil. RECURSOS Definim les instruccions del protocol i fabriquem un cartell per col·locar prop dels contenidors. De l’escola Cada dia, en acabar de fer servir les tauletes, mirarem • 3 contenidors amb mida adequada a les tauletes el nivell de bateria i la dipositarem en el contenidor utilitzades per l’alumnat. Poden ser de tres corresponent. colors diferents o del mateix color amb etiquetes personalitzades (preferentment color verd, blau i La recàrrega diària es farà amb les tauletes de càrrega vermell) baixa, i deixarem les de càrrega mitjana i alta per a • Etiquetes adhesives grans (3) l’endemà. • Retoladors de color verd, blau i vermell. RESUM 4 Fase de reflexió No totes les tauletes que fem servir es necessiten Iniciem aquesta acció com a prova pilot en una aula, i recarregar després de cada ús. Per estalviar energia avaluem el seu funcionament: i allargar la vida útil de les bateries, podem crear un protocol d’optimització de la recàrrega, classificant el ►La classificació funciona bé, o potser hem nivell de bateria quan apaguem les tauletes. d’ajustar els nivells d’alguna classificació? DESENVOLUPAMENT ►Funciona recarregar les tauletes de nivell de bateria baixa, o potser hem de recarregar també 1 Fase de preparació les de nivell de bateria mitjana? Preparem els 3 contenidors perquè quedi clara la ►El lloc que hem triat pels contenidors és classificació dels diferents nivells de bateria, amb adequat? etiquetes que indiquin: ►Tothom classifica bé les tauletes, o hem de • Verd: Bateria alta +60% pensar en accions per explicar millor el protocol? • Blau: Bateria mitjana entre 60% i 30% • Vermell: Bateria baixa -30% Un cop s’incorporin els ajustos necessaris,podem començar a aplicar el protocol a totes les aules de 2 Fase d’informació l’escola. Recordem que hem de fer difusió i avaluar el Podem fer moltes coses per estalviar energia amb les funcionament periòdicament. nostres accions del dia a dia. Optimitzar la recàrrega dels aparells electrònics que fan servir bateries, és un bon exemple. De la mateixa manera que només encenem els llums que necessitem, hauríem de fer les mínimes recàrregues de bateries necessàries per a la utilització dels dispositius. En aquesta activitat, es proposa crear un sistema de classificació per a una gestió òptima de les recàrregues de les tauletes individuals que fem servir R018 a l’escola. Rivets de cautxú 68 LA DEMANDA EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL R019 Sotaporta de cautxú EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR LA DEMANDA 6.3 Els contractes d’energia Potència contractada: quantitat d’aparells que es poden utilitzar alhora. Tarifa elèctrica: import que es paga per l’electricitat que s’utilitza. El preu final és una suma de la facturació bàsica, dels imports del lloguer dels equips de mesura, dels impostos i dels recàrrecs o descomptes. Discriminació horària: sistema de tarifes que estableix diferents preus de l’electricitat segons l’hora del dia en què es produeixi el seu ús. Comercialitzadora elèctrica: és la companyia que dona accés al servei de l’electricitat. És la que s’encarrega de fer les gestions amb la distribuïdora i amb qui s’estableix un contracte com a persona o entitat usuària. Distribuïdora elèctrica: s’encarrega de dur l’electricitat des de les subestacions de distribució als comptadors de telegestió o digitals. Comptador de telegestió o digital: eina que permet la lectura de l’ús d’electricitat, així com la realització d’operacions de forma remota. Transport: Red Eléctrica de España. És l’encarregada del transport de l’electricitat des de les fonts de generació a les subestacions de distribució. Generadora d’electricitat: és la companyia que s’encarrega de transformar una forma d’energia (hidràulica, nuclear, eòlica, solar, per combustió, etc.) en energia elèctrica. 71 La potència per un forat OBJECTIUS 3 Fase d’investigació ► Introduir el concepte de potència. Triem dues persones voluntàries, que es col·locaran al RECURSOS costat de cadascun de les ampolles. De la maleta Quan es doni el senyal, les dues persones començaran a buidar les ampolles alhora, començant • 2 taps d’ampolles de diferents cabals (A021) en el mateix instant. De l’escola Observem el temps que triga cadascuna dels taps en • 2 ampolles plenes d’aigua de la mateixa capacitat (1l) buidar la seva ampolla. • 2 recipients de la mateixa capacitat que puguin contenir l’aigua de les ampolles Ara tornem a omplir-les amb l’aigua que hem recollit, per tornar a fer l’experiment d’altra manera. RESUM Quan es doni el primer senyal, buidem les dues ampolles alhora. Alguns dispositius tenen més potència que d’altres. Es proposa que els infants visualitzin aquest concepte Al cap de 10s, quan es doni el segon senyal, deixem observant el flux d’aigua de dues aixetes amb de buidar-les al mateix instant. diferents cabals. Observem quanta aigua resta dins de cada ampolla. DESENVOLUPAMENT Podem repetir els experiments amb altres persones voluntàries tantes vegades com vulguem, fins a Fase de preparació analitzar bé el què passa amb l’aigua en totes dues 1 situacions. Aquesta activitat es realitzarà al pati o en un lloc on puguem experimentar amb aigua. 4 Fase de reflexió Omplim les dues ampolles amb la mateixa quantitat d’aigua. Després de repetir l’experiment diverses vegades i Posem els taps de diferent cabal a cadascuna de les haver pogut observar el què passa, es proposa fer les ampolles. següents preguntes de reflexió: Col·loquem les dues ampolles una al costat de l’altra. Cada ampolla té una etiqueta que fa referència a la ►Quina és l’aixeta que triga més temps a buidar el potència del tap. seu recipient? Col·loquem dos recipients de la mateixa capacitat sota cadascuna de les ampolles. ►Què passa quan tanquem les dues aixetes alhora? Quina és la quantitat d’aigua en cada 2 Fase d’informació recipient? Farem un experiment amb dues ampolles que tenen la mateixa quantitat d’aigua. Cada ampolla té un tap, que són semblants però no iguals. La quantitat d’aigua que pot passar per un dels taps és menor que l’altra, i per tant l’aigua no cau de la mateixa manera als dos. Durant aquest experiment, observarem atentament qué passa quan buidem les dues ampolles, per descobrir quina és la potència de cada tap en deixar escórrer l’aigua. R020 RAONS. (2024). La sopa del mix elèctric 72 [Passatemps]. Autoedició ELS CONTRACTES D’ENERGIA EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL L’energia que enganxa OBJECTIUS DESENVOLUPAMENT ► Introduir el concepte de potència. 1 ► Reflexionar sobre la potència dels diferents aparells Fase de preparació que es fan servir a casa. Prepararem les il·lustracions dels dispositius “On fem RECURSOS servir l’energia a casa nostra” sobre una taula. De la maleta El professorat haurà de reproduir 5 còpies de la plantilla “Qui fa servir els aparells a casa nostra” per a • Il·lustracions “On fem servir l’energia a casa nostra” cada aula a treballar, que es penjaran a la paret, prop (A002) de la taula amb les il·lustracions. De l’escola 2 Fase d’informació • Cinta adhesiva o gomets per enganxar les il·lustracions A casa nostra tenim molt aparells electrònics, de tipus • Gomets d’un mateix color (6 per alumne) diversos que ens ajuden amb la nostra vida diària. En • Reproducció de la següent graella: aquesta activitat identificarem quins aparells tenim a casa i qui els fa servir. QUI FA SERVIR ELS APARELLS A CASA NOSTRA APARELLS 3 Fase d’investigació ELECTRÒNICS Començarem l’activitat observant les il·lustracions, identificant un aparell electrònic que tenim a casa i enganxant-lo a la primera fila de la graella. Quan tinguem tots els aparells identificats, pensarem en qui els fa servir a casa, definint si són les persones adultes, les criatures, o totes. RESUM Triarem 2 aparells per alumne i disposarem de 6 Les nostres rutines diàries estan marcades per la gomets per col·locar en les caselles corresponent de presència de molts aparells que consumeixen energia. les persones que els fan servir. Podem identificar els aparells que tenim a casa? Qui els fa servir? Per a què els utilitzem? 4 Fase de reflexió Quan la graella estigui omplerta, es pot fer una lectura de la quantitat d’aparells que es fan servir a casa nostra: ►Quins són els aparells electrònics que més utilitzem a casa? ►Qui fa servir aquests aparells majoritàriament? ►Què fan aquestes persones amb els aparells electrònics? ►Quin d’aquests aparells consumeix més energia? R021 RAONS. (2024). El cicle del mercat elèctric [Puzzle]. Autoedició 73 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR ELS CONTRACTES D’ENERGIA L’energia que utilitzem OBJECTIUS DESENVOLUPAMENT ► Conèixer les diferents etapes del mercat elèctric. 1 Fase de preparació RECURSOS El professorat haurà de reproduir la graella “Com fem De l’escola servir l’energia a l’escola”, fent tantes còpies com espais d’observació hi hagi. • Llapis (1 per grup) • Reproducció de la següent graella: 2 Fase d’informació COM FEM SERVIR L’ENERGIA A L’ESCOLA L’ús que fem dels dispositius que consumeixen Data observació: energia a l’escola té relació directa amb la nostra Espai:_______________ eficiència energètica. Per estalviar energia, hem de començar entenent com la consumim. En aquesta IL·LUMINACIÓ activitat, inspeccionarem diferents espais de l’escola, Temps Distribució dels Tipus d’encesa dels enfocant-nos en 3 aspectes diferents: Tipus de llums (paral·lels o Nº llums d’encesa Nº sectors sectors bombetes perpendiculars (tots alhora, en línies (h) a la finestra) alternats, altres) • Il·luminació: si utilitzem bombetes LED, només LED encenem els llums quan necessitem, i adquirim Fluorescents l’hàbit d’encendre només alguns sectors, Baix estalviarem energia. També convé saber que la consum distribució de llums perpendicular a les finestres CLIMATITZACIÓ afavoreix l’aprofitament de llum natural. D’altra Temperatura Tipus Tipus subministrament Nº dispositius regulable (si/no) banda, la divisió dels sectors d’il·luminació en climatització (gas/gasoil/electricitat) línies, permet apagar la zona de llums més propera Radiadors a la finestra, on normalment podem aprofitar més Plaques llum natural. Bomba AC • Climatització: si podem regular la temperatura Altres dels dispositius que fem servir per a la climatització APARELLS ELECTRÒNICS dels espais, garantim que sempre estem a la temperatura de confort adequada i que no Tipus d’aparell Nº dispositius Temps d’encesa (h) malbaratem energia. Ordinador Projector • Aparells electrònics: cada aparell té una potència diferent i, per tant, ens interessa fer-los servir el Pissarra electrònica mínim temps necessari per a estalviar energia. Ventilador Impressora RESUM Observem com fem servir els dispositius que consumeixen energia, enregistrant aspectes relacionats amb la il·luminació, la calefacció i els aparells electrònics presents als espais de l’escola. R022 RAONS. (2024). Detecta el consum fantasma 74 [Joc de taula]. Autoedició ELS CONTRACTES D’ENERGIA EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL 3 Fase d’investigació 4 Fase de reflexió Ens dividirem per grups per inspeccionar els espais de Un cop omplertes les fitxes dels espais triats, els l’escola pel què fa a la seva il·luminació, climatització i diferents grups fan una posada en comú dels usos als aparells electrònics que ens trobem allà. energètics de l’escola, reflexionant sobre: Visitem espais com aules tipus, passadís, lavabo, gimnàs, menjador, sala de mestres, sala d’informàtica ►Quins són els espais amb més consum o altres espais que trobem interessants (en ús i energètic? buides). Cada grup haurà d’omplir la fitxa d’observació: ►És necessari tenir encesos aquests llums, aparells i climatització durant aquesta estona? Il·luminació: Quins són els tipus de bombetes i quantes n’hi ha ►On pot ser que estiguem malbaratant energia? de cada tipus? Aproximadament, quantes hores estan enceses ►Què podem fer per a reduir el consum d’algun cada dia? espai? Quina és la seva posició amb relació a la finestra? Com s’encenen els sectors? En quants sectors estan dividides? Si no hi ha sectors, en podem posar 1. Climatització: Quins són els tipus de dispositius que fem servir i quants n’hi ha? Quin és el tipus de subministrament? Podem ajustar la temperatura dels dispositius, per garantir sempre la temperatura adequada? Aparells electrònics: Quins aparells tenim a cada espai? Podem anotar el nombre dels aparells de la llista i també afegir d’altres que no estiguin esmentats a la fitxa. Aproximadament, quantes hores estan encesos cada dia? R023 LÓPEZ, J. (2017). El iglú. Madrid: Bookolia. 75 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR ELS CONTRACTES D’ENERGIA Les etapes del mercat elèctric OBJECTIUS 2 Fase d’informació ► Familiaritzar-se amb la presa i tractament de dades. ►Visualitzar la demanda d’energia de l’escola. Fem servir l’energia elèctrica durant gairebé totes les ►Conèixer els diferents tipus de consum energètic i hores del dia en la nostra vida quotidiana. Però sabem els seus dispositius. com és el recorregut de l’electricitat des de la seva generació, fins que arriba als nostres endolls? Aquest RECURSOS recorregut es compon de 4 etapes: De la maleta • Generació: A grans llocs anomenats centrals elèctriques, es produeix energia elèctrica utilitzant • Pilotes de l’energia (A022) diferents fonts, com el sol, el vent, l’aigua o fins i tot • Bosses de diferents mides (A023) cremant carbó. • Cordó (A024) • Fitxa “Instruccions del circuit” (A025) • Transport: Després de la seva producció, RESUM l’energia ha de viatjar per arribar a casa nostra. Per això, es fa servir un gran sistema de cables Fem una cursa de relleus, superant les diferents anomenat xarxa elèctrica. Aquests cables són etapes per a entendre com funciona el mercat com les carreteres per on viatja l’energia fins a les energètic. subestacions. DESENVOLUPAMENT • Distribució: Un cop l’energia arriba a la nostra ciutat, cal ser repartida a totes les cases i llocs on Fase de preparació es necessita. Això es fa a través de cables més 1 petits que arriben fins al quadre elèctric de casa nostra. Aquesta activitat necessita un lloc amb espai suficient per a dur a terme una cursa tipus pista americana. • Comercialització: Ara que l’electricitat és a casa nostra, necessitem pagar-la. L’empresa Preparem el circuit d’acord amb la fitxa “Instruccions d’electricitat és la responsable de comptar quanta del circuit”. energia hem consumit, i enviar una factura per l’electricitat que hem utilitzat. Preparem les bossetes petites amb 3 pilotes en cada bossa per començar l’activitat. Per visualitzar aquestes etapes, farem una cursa de relleus. Les pilotes representen l’energia, que anirem Preparem la resta de les altres bosses per distribuir al carregant durant les diferents etapes fins a arribar a grup de relleu corresponent: casa nostra. Però veurem que el recorregut no és tan senzill com pot semblar. Bosses 1 - Etapa de generació (10 bosses) Bossa 2 - Etapa de transport (1 bossa) Bosses 3 - Etapa de distribució (6 bosses) Bosses 4 - Etapa de comercialització (8 bosses) R024 COPPO, M. (2024). Clara. Barcelona: Joventut. 76 ELS CONTRACTES D’ENERGIA EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL 3 Fase d’investigació 4 Fase de reflexió Ens dividim en grups per les diferents etapes del Per a finalitzar l’activitat, es pot reflexionar sobre les mercat elèctric: característiques del mercat elèctric actual: Generació: 10 persones que hauran de moure’s a “peu ►Com és el recorregut que ha de fer l’electricitat coix” cap a l’etapa de transport. des que es genera fins que la podem fer servir a casa nostra? Transport: 1 persona que ha de passar per sota de l’obstacle cap a l’etapa de distribució. ►Si poguéssim produir energia a casa nostra (o molt a prop de casa nostra), com seria el Distribució: 6 persones que han d’anar arrossegant-se recorregut? cap a l’etapa de comercialització. Comercialització: 8 persones que han d’anar fent tombarelles fins a la línia d’arribada. Per començar la cursa, els membres del grup Generació es col·loquen a la línia de sortida, portant cadascú la seva bossa amb 3 pilotes. Quan es doni el senyal, aquest grup avança cap a la següent etapa a “peu coix”. En arribar, hem de passar les pilotes a la bossa gran de l’etapa transport. Un cop agafat el relleu, el grup de l’etapa en curs ha de portar la seva bossa de la manera que li correspongui fins a la següent etapa, on es tornaran a distribuir les pilotes en les bosses disponibles. La dinàmica es repeteix fins a arribar al final, que representa casa nostra. GONZÁLEZ, I. (2022). Drets energètics en mans de la infància. Barcelona: Enginyeria Sense Fronteres i Aliança Contra La Pobresa Energètica. 77 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR ELS CONTRACTES D’ENERGIA Com funciona un wattímetre? OBJECTIUS 2 Fase d’informació ► Familiaritzar-se amb la presa de mesures. ► Detectar el consum fantasma dels aparells El wattímetre serveix per mesurar el consum electrònics. d’electricitat dels aparells electrònics, i ens permet ► Conscienciar sobre l’estalvi energètic. saber quan consumeixen en diferents estats de funcionament. RECURSOS En endollar el wattímetre a l’endoll, i després l’endoll De la maleta a l’aparell, el visor digital mostrarà la seva potència instantània en watts (W). • Wattímetre (A017) • Il·lustracions “On fem servir l’energia” (A002) • Si fem aquest experiment amb l’aparell en funcionament, podrem avaluar l’eficiència De l’escola energètica del dispositiu. • Si, en canvi, mesurem quan l’aparell no està en • Llapis funcionament, el wattímetre permet detectar si • Reproducció de la següent graella: l’aparell té consum fantasma en standby. QUIN ÉS EL CONSUM DELS APARELLS ELECTRÒNICS QUE TENIM A L’AULA POTÈNCIA TEMPS D’ENCESA CONSUM DIARI 3 Fase d’investigació APARELL ELECTRÒNIC FUNCIONAMENT MESURADA AL DIA (h) (kWh) (W) *adaptació CSP(W) *adaptació CSP(W) ple funcionament Fem servir la graella per introduir a la primera columna standby tots els aparells que volem mesurar. Podem escriure el apagat seu nom o enganxar les il·lustracions corresponents. ple funcionament Endollem el wattímetre a l’endoll, i després l’endoll a standby cadascun dels aparells de la llista. apagat ple funcionament Anotem la potència marcada al visor digital pels standby diferents estats de funcionament. apagat ple funcionament 4 Fase de reflexió standby apagat Desprésde l’experiment, podem fer les següents ple funcionament reflexions: standby apagat ►Quin és l’aparell que té la potència més elevada?Quin té la més baixa? RESUM ►Quin és l’aparell que té un temps d’encesa més Mesurem el consum dels aparells electrònics prolongat? i detectem el consum fantasma, fent servir un wattímetre. ►Podem identificar quin és l’aparell que representa DESENVOLUPAMENT el consum elèctric més elevat? 1 Fase de preparació S’haurà de reproduir la graella”Quin és el consum dels aparells electrònics que tenim a l’aula” i distribuir les il·lustracions “On fem servir l’energia a l’escola” sobre una taula ALIANÇA CONTRA LA Per adaptar l’activitat al Cicle Superior de Primària, POBRESA ENERGÈTICA. es proposa multiplicar la potència pel temps [Comando video]. (19/11/2014) d’encesa i calcular el consum diari aproximat de cada #Derechoscortados [Vídeo] aparell. 78 Youtube< https://www.youtube. com/watch?v=VelpStJ8ueI> ELS CONTRACTES D’ENERGIA EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Quants kWh necessito? OBJECTIUS RESUM ►Visualitzar la demanda de consum dels nostres Farem un llistat dels dispositius energètics que tenim hàbits energètics. a casa nostra, anotant quantes hores estan encesos, ►Conscienciar sobre l’estalvi energètic. per visualitzar el nostre consum d’energia. RECURSOS DESENVOLUPAMENT De l’escola 1 Fase de preparació • Reproducció de la següent graella: S’haurà de reproduir una còpia de la graella “Llistat LLISTAT DE DISPOSITIUS ELECTRÒNICS A CASA NOSTRA de dispositius electrònics a casa nostra” per a cada IL·LUMINACIÓ alumne. Tipus de bombetes Nº bombetes Temps d’encesa diari (h) LED L’activitat es pot adaptar al Cicle Superior de Primària, Fluorescents calculant el consum diari aproximat a partir del Baix Consum Incandescents registre la potència de referència dels dispositius en la CLIMATITZACIÓ columna en blanc. Per això, es pot fer servir la “Taula Tipus de Temps d’encesa de referència de potència dels dispositius electrònics”. subministrament Nº Dispositius diari (h) Gas Electricitat 2 Fase d’informació Gasoil APARELLS ELECTRÒNICS Tipus de En el nostre dia a dia consumim energia de diferents Temps d’encesa subministrament Nº Dispositius diari (h) maneres. Farem un llistat dels dispositius que fem Rentadora de roba servir a casa i la seva potència, per visualitzar quanta Rentavaixelles Microones energia consumim.. Forn Nevera 3 Fase d’investigació Cafetera Pantalla TV Ventilador Portarem una còpia del llistat de dispositius a casa Mòbil amb carregador nostra i, amb l’ajuda de la família, anotarem el nombre Ordinador portàtil Tauleta de dispositius de cada tipus que tenim a casa. Taula de referència de potència dels dispositius electrònics També anotarem les hores aproximades que fem Bombeta LED 10W Pantalla TV200W Rentadora de roba 1000W servir aquests dispositius. Si n’hi ha algun que fem Bombeta Fluorescent 15W Ventilador 100W Rentavaixelles 2000W servir només durant una època de l’any, podem Bombeta Baix Consum 15W Microones 1200W Mòbil amb carregador 10W Bombeta Incandescent 100W Forn 1000W Ordinador portàtil 65W posar la meitat del valor. Per exemple: si fem servir Bomba aire condicionat 1200W Nevera 500W Tauleta 15W un ventilador 4 hores al dia durant l’estiu, posarem 2 Calefactor elèctric 1500W Cafetera 800W hores al llistat. Portem el llistat omplert a l’escola per posar-ho en comú amb la resta de la classe. 4 Fase de reflexió Per posar-ho en comú, es pot apuntar en un cartell: ►Quins són els aparells que tenim més a casa? R025 ►Quins són els aparells que fem servir durant més temps? RAONS. (2024). La llotja de l’electricitat [Joc de taula]. Autoedició 79 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR ELS CONTRACTES D’ENERGIA Desmuntem les factures OBJECTIUS 2 Fase d’informació ► Entendre els conceptes bàsics de la factura d’electricitat. L’energia que fem servir en el nostre dia a dia, en la nostra societat, no és un recurs gratuït i accessible RECURSOS a tothom. D’acord amb el model energètic actual, l’energia que arriba a casa nostra i que consumim De l’escola l’hem de pagar al final del mes a les empreses comercialitzadores, que són les responsables per • Factura d’electricitat del centre (preferentment dels comptabilitzar quants kW (unitat de mesura d’energia) mesos d’hivern) hem fet servir i quants diners hem de pagar. • Factura de gas del centre (preferentment dels mesos d’hivern) En aquesta activitat, intentarem entendre els • Llapis i paper conceptes bàsics de les factures de gas i electricitat. • Calculadores (opcional) • Reproducció de la següent graella: Factura d’electricitat: DESPESA ENERGÈTICA DE L’ESCOLA • Potència contractada: és la quantitat màxima de TIPUS D’ENERGIA CONSUM (kWh/mes) DESPESA (€/mes) kW que fem servir en un mateix moment. Com més Electricitat aparells tenim funcionant alhora, més elevada serà la potència que necessitem. Gas TOTAL • Energia consumida: és la suma del consum dels aparells que hem fet servir durant tot el mes. RESUM Depèn de la tarifa que tenim contractada i dels diferents períodes. Analitzarem les factures d’electricitat i gas del centre per a relacionar el consum amb la despesa elèctrica. • Impostos: és un percentatge fix per llei DESENVOLUPAMENT (actualment 21% IVA). • Lloguers: per la cessió del comptador (aparell 1 Fase de preparació que tenim a l’entrada de casa). Tenen un preu regulat pel govern. El professorat haurà de reproduir còpies de les factures d’electricitat i gas del centre, per tal que cada grup d’alumnes tingui una còpia a mà. S’haurà de reproduir la graella “Despesa energètica de l’escola” per a cada grup. És recomanable que el professorat faci una anàlisi prèvia de les factures, per tenir identificats els apartats de consums, que poden estar desglossats en diferents períodes de tarifació. R026 FRIESE, F. (2004). Alta tensión [Joc de taula]. Edge Entertainment 80 ELS CONTRACTES D’ENERGIA EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Factura de gas: Un cop identificades aquestes dades, sumarem el • Energia consumida: és la suma del nostre total del nostre consum energètic de gas i electricitat consum real en kWh en un període (1 o 2 mesos), en kWh, a més de quants diners s’han de pagar per i es calcula sobre la tarifa que tenim contractada i aquest consum en total. els preus dels diferents períodes. El professorat donarà suport a l’alumnat per a • Taxes fixes de la companyia: segons el tipus identificar les dades i traslladar-les a la graella. de contracte, poden incloure una taxa per fer servir una instal·lació de l’empresa i serveis de 4 Fase de reflexió manteniment. Per acabar l’activitat, es proposa fer les següents • Impost sobre hidrocarburs: fix de 0,00234 €/ kWh preguntes: consumit. ►Quanta energia (electricitat i gas) consumim a • Lloguers: per la cessió del comptador (aparell). l’escola? Tenen un preu regulat pel govern. ►Quina és la despesa econòmica que aquest • Impost final: és un percentatge fix per llei consum ens suposa cada mes? (actualment 21% IVA). ►Penseu que tenim un consum massa elevat? El preu de l’electricitat i del gas varia d epenent de Teniu en compte, com a referència, que un l’hora del dia. Depenent del cas, també pot variar en habitatge on viuen 4 persones té un consum funció de l’època de l’any. Per això, habitualment el mitjà d’uns 290 kW/mes. Penseu en com els usos consum apareix desglossat per l’aplicació dels preus de l’energia són diferents en una escola i en un de les diferents franges horàries. habitatge, tant pel que fa als tipus de consum, com el temps d’ús. 3 Fase d’investig ació ►Teniu alguna idea per reduir el consum i la Ens dividirem per grups per analitzar les factures de despesa energètica de l’escola? gas i electricitat i omplir una graella. Buscarem en les factures d’electricitat i gas el consum en kWh, i l’anotarem a les caselles corresponents de la graella. A més del consum, anotarem el preu que hem de pagar per l’energia que hem consumit. Sumarem el total del nostre consum energètic en kWh i la despesa en diners corresponents. PLATAFORMA NUEVO MODELO ENERGÉTICO. [Insolentes Bastardos]. (5/04/2014). El cafelito. [Vídeo]. Youtube 81 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR ELS CONTRACTES D’ENERGIA Energia de perfil OBJECTIUS DESENVOLUPAMENT ►Familiaritzar-se amb programes de monitoratge Fase de preparació d’energia. 1 ►Analitzar els patrons de consum d’energia a través Aquesta activitat requereix dades d’accés a l’àrea de la forma de les corbes de càrrega. privada de la plataforma e-distribucio n. La informació ►Identificar possibilitats d’estalvi energètic al centre. sobre com accedir a la plataforma es detalla en el RECURSOS document “Pas a pas per accedir a les corbes de càrrega del centre educatiu”. De la maleta 2 Fase d’informació • Guia “Pas a pas per accedir a les corbes de càrrega del centre educatiu” (A026) Per estalviar energia, necessitem saber quanta en De l’escola gastem. Consultarem les corbes de càrrega del consum elèctric del centre, que són unes gràfiques • Accés a l’àrea privada de la plataforma e-distribución que ens indiquen quanta electricitat consumim en tots del centre educatiu mitjançant usuari i contrasenya els moments del dia. Analitzant-les, podrem avaluar • Connexió a internet el perfil de consum de l’escola i detectar possibilitats • Projector d’estalviar energia. RESUM El primer pas per estalviar energia és saber quanta en gastem. Consultarem les corbes de càrrega per avaluar el perfil de consum del centre. CNMC. Factura luz [Web] 82 ELS CONTRACTES D’ENERGIA EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL 3 Fase d’investigació 4 Fase de reflexió Podem treballar en grups a diferents ordinadors, o A partir de l’anàlisi de les corbes de càrrega, es pot seguir l’accés a través d’una projecció. reflexionar sobre la possibilitat d’estalvi energètic. A Accedim al perfil de l’escola a la plataforma continuació, es presenten alguns exemples: e-distribucion, que és l’empresa que distribueix l’energia fins al comptador de l’escola. ►Si el consum del cap de setmana no és molt inferior al consum entre setmana, pot indicar que Anem a l’apartat “MI CONSUMO”, fem simulacions el consum elèctric quan l’escola està tancada és amb les diferents opcions de paràmetres. Podem més elevat del que hauria de ser. Hi ha possibilitat analitzar: d’optimitzar l’ús dels aparells que es queden encesos? • El consum elèctric diari. Triem dies d’hivern i d’estiu per analitzar aspectes com: ►Els pics molt pronunciats de consum • Quin és el consum en kWh de les hores de pic suggereixen un ús poc eficient de l’aire de consum? condicionat. Hem d’encendre els equips sempre • Quines són les hores del consum base, és a a la temperatura de confort adequada a l’hivern i dir, el consum mínim del centre quan no està a l’estiu, i esperar que la temperatura de l’ambient en funcionament? s’escalfi o es refredi. • En quin període es produeix un augment del consum amb relació al consum base? ►A l’hora del migdia normalment no es fan servir Coincideix amb l’horari d’activi tats en el centre? els llums i els aparells. En aquest moment, la • Quin és el comportament de la corba al cap de corba hauria de presentar un descens de consum. setmana? Si no és així, indica que ens estem oblidant d’apagar alguns aparells. • El consum elèctric setmanal. Consultem setmanes d’hivern i d’estiu per analitzar aspectes En alguns casos, també es pot consultar el gràfic de com: potència màxima demandada. Si la comparem amb • Quins són els dies de la setmana de major la potència contractada, podem reflexionar sobre la i menor consum? Aquests dies coincideixen possibilitat d’optimització de la tarifa contractada per a amb els dies de més i menys activitat al centre? estalviar en la factura. • Quin és el consum del cap de setmana amb relació als dies entre setmana? Per què? • Quin és el comportament de la corba en períodes de vacances? A més d’aquestes, es poden fer altres simulacions per esbrinar situacions i treure conclusions sobre el perfil de consum de l’escola. CNMC. Comparador ofertas energía [Web] 83 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR ELS CONTRACTES D’ENERGIA 6.4 Petites grans mesures Estalvi d’energia: en ser l’energia el resultat de multiplicar la potència pel temps, l’estalvi energètic s’obtindrà de reduir la potència (ja sigui a través de reduir la demanda o per un aparell més eficient) o de reduir l’ús que se’n fa. Termòstat: dispositiu que obre i tanca el pas de corrent per un circuit elèctric segons els canvis de temperatura respecte de la temperatura de consigna, cosa que ajuda a mantenir constant la temperatura d’un recinte o d’un aparell. Il·luminació: quantitat de flux lluminós incident per unitat de superfície. Lux (lx): unitat d’il·luminació, que correspon a la il·luminació uniforme d’una superfície que rep el flux d’un lumen per cada metre quadrat. Luxímetre: aparell de mesura els nivells d’il·luminació en un punt o en una superfície determinats. Càmera termogràfica: dispositiu que mesura la temperatura i ofereix una imatge tèrmica dels objectes a partir de les emissions de radiació infraroja. Anemòmetre: aparell dissenyat per mesurar la velocitat del vent. És un dels aparells utilitzats en una estació meteorològica. 85 La bombeta dels desitjos OBJECTIUS La bombeta incandescent té un filament calent, dintre d’un globus de vidre transparent i un casquet per ► Conèixer els components i el funcionament d’una connectar-la a l’electricitat i donar-nos llum. bombeta. ► Reflexionar sobre el concepte de l’eficiència El filament: És com un fil de filferro molt prim que es energètica. posa molt, molt calent quan hi passa l’electricitat. RECURSOS Aquest augment de temperatura fa que la bombeta brilli i ens doni llum. De la maleta El globus de vidre: És com una finestra per a la • Plantilla “La bombeta i els seus components” (A027) nostra llum. És transparent i protegeix el filament perquè no es trenqui. També ens ajuda a que la De l’escola llum es dispersi per tot arreu. • Tisores • Material per a enganxar les il·lustracions (cinta El casquet: És la part de baix de la bombeta que adhesiva o gomets. es connecta amb l’electricitat perquè la llum pugui • Fulls de paper encendre’s. És com l’endoll de la llum. • Material per dibuixar (llapis de colors, retoladors, pintura, etc). 3 Fase d’investigació RESUM Per començar l’activitat, identificarem entre les il·lustracions cada component de la bombeta, i Construïm una bombeta incandescent a partir dels explicarem la seva funció. seus components, per entendre la seva funció. Després reflexionem sobre el consum d’energia Enganxarem els diferents components per a construir d’aquest tipus de bombeta i fem un dibuix de com una bombeta sencera. seria una bombeta ecològica, que consumeix menys energia. Sabem que aquesta bombeta era la que es feia servir antigament. Ara hauríem d’intentar no utilitzar-la, DESENVOLUPAMENT perquè consumeix massa energia i la tecnologia ha avançat per crear nous models que ens donen la 1 Fase de preparació mateixa llum i consumeixen molt menys. El professorat haurà de reproduir la pl antilla “La Com creiem que hauria de ser una bombeta bombeta i els seus components” i retallar els seus ecològica? Inventem una nova bombeta i fem un components (filament, globus de vidre i casquet). dibuix per explicar-la! 4 Fase de reflexió 2 Fase d’informació Per acabar l’activitat, fem una exposició de tots els Tothom té bombetes a casa, i a l’escola en tenim dibuixos i expliquem com són les nostres bombetes moltes per a tenir la llum que necessitem per ecològiques. desenvolupar les nostres activitats. Però, sabem com està construïda una bombeta? En aquesta activitat, construirem una bombeta a partir dels seus components. Hi ha diferents tipus de bombetes, que funcionen de manera diferent. La bombeta que construirem avui és del tipus incandescent, el primer tipus de bombeta que va sorgir i que gairebé ja no R027 trobem a casa nostra, perquè consumeixen massa energia. GREEN, J. (2012). Por qué debo ahorrar energía. Madrid: Anaya 86 PETITES GRANS MESURES EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL La família energètica OBJECTIUS Es pot fer servir el model de carta a les famílies “Com fer un àlbum d’idees d’estalvi energèt ic a casa”. ►Identificar bones pràctiques d’estalvi energètic. RECURSOS 2 Fase d’informació De l’escola: Tothom sap que és important estalviar energia, per ajudar el medi ambient i no haver de pagar tants • Reproducció de la següent carta: diners en factures. A casa nostra, tenim hàbits que ens ajuden a estalviar energia i d’altres no tant. Aquest cap (Model de carta a les famílies: de setmana tindrem la missió d’identificar què fem a “Com fer un àlbum d’idees d’estalvi energètic a casa”) casa per estalviar energia. Amb l’ajuda de les famílies, Hola famílies, farem fotografies de totes aquestes bones pràctiques Aquest cap de setmana, teniu una missió molt important! energètiques, i les explicarem a l’escola. Ens heu d’ajudar a identificar les idees d’estalvi energètic que dueu a terme a casa, que ens serviran d’inspiració per millorar l’eficiència energètica de l’escola. 3 Fase d’investigació Per a fer-ho, heu d’acompanyar les criatures en un recorregut per la casa,identificant tot allò que feu habitualment per La missió comença demanant als nostres familiars que estalviar energia. ens acompanyin en un recorregut per identificar les Un cop identificats els hàbits, heu de triar una persona o un personatge que simbolitza la família (per exemple un nino o idees d’estalvi energètic que trobem a casa. un dibuix). Fareu fotografies de les pràctiques d’estalvi energètic, en les Un cop identificades les idees, triem una persona o un quals el personatge que heu triat sempre apareixerà. personatge que simbolitzi la família (per exemple un Us demanem que organitzeu les fotos en un àlbum imprès, nino o un dibuix). que els infants han de portar a l’escola per compartir amb la resta de la classe. Farem fotografies de les pràctiques que duem a terme Moltes gràcies per la vostra ajuda! a casa nostra per estalviar energia. El personatge que hem triat ha de sortir en totes les fotos. RESUM Imprimim les fotos i organitzem-les en un àlbum, que portarem a l’escola. Fotografiem les idees d’estalvi energètic que tenim a casa durant el cap de setmana, i compartim amb la Expliquem les nostres idees d’estalvi energètic a la resta de la classe. resta de companys i companyes a l’aula. DESENVOLUPAMENT 4 Fase de reflexió 1 Fase de preparació Després de compartir les diferents pràctiques de les El professorat haurà d’explicar l’activitat i els seus famílies per estalviar energia, es pot reflexionar sobre objectius a les famílies, per a que donin suport als aquestes preguntes: infants en la seva preparació. ►Quines de les pràctiques que hem compartit també duem a terme a l’escola? ►Quines no es fan, però es podrien replicar per a ser més eficients? ►Com podem recomanar a la resta de l’escola que R028 es facin? Encenedor solar 87 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR PETITES GRANS MESURES El menjaclosques de l’estalvi OBJECTIUS 3 Fase d’investigació ► Conèixer bones pràctiques d’estalvi energètic. Pensem en les idees d’estalvi energètic relacionades RECURSOS amb 4 aspectes: il·luminació, climatització, aparells electrònics i característiques de l’edifici. De la maleta: Preparem el menjaclosques, retallant el quadrat gran • Plantilla “Com estalviar energia a casa per la línia marcada. nostra”(A028) • Instruccions “Pas a pas per a construir un Escrivim les paraules clau de les mesures d’estalvi menjaclosques” (A029) energètic en les línies reservades dins de cada De l’escola: apartat. També podem fer un petit dibuix que representi l’acció. • Tisores • Llapis o bolígrafs Dobleguem el quadrat seguint les instruccions del pas • Llapis o retoladors de colors per personalització a pas. RESUM Ja podem jugar al menjaclosques! Darrere de la solapa de cadascun dels 4 apartats, hi trobarem les Fabriquem un menjaclosques amb mesures per mesures que hem definit i podem compartir amb les estalviar energia a casa nostra. nostres famílies! DESENVOLUPAMENT 4 Fase de reflexió 1 Fase de preparació Un cop decidides les mesures d’estalvi energètic, es pot fer una reflexió col·lectiva: El professor haurà de reproduir la Plantilla “Com estalviar energia a casa nostra”, fent una fotocòpia per ►Quines d’aquestes mesures s’apliquen a casa alumne. nostra? 2 Fase d’informació ►Quines no s’apliquen, però es podrien aplicar? Fase d’informació: És molt important que estalviem ►Quines no són factibles? energia a casa nostra, per ajudar el medi ambient i per reduir la despesa energètica. En aquesta activitat ►Es recomana animar l’alumnat a portar el pensarem en accions que podem fer per a estalviar menjaclosques a casa, i jugar amb les seves energia, i jugarem a l’escola i a casa per inspirar les famílies per a difondre les mesures d’estalvi famílies. energètic. R029 RAONS (2024). Les 6 cares de l’energia [Joc de taula]. Autoedició 88 PETITES GRANS MESURES EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Per què pot servir…? OBJECTIUS A continuació, es detalla la correspondència dels sobres només per la informació del professorat que ► Familiaritzar-se amb els aparells de mesura prepara l’activitat: inclosos a la maleta i la seva funció. Sobre 1 - luxímetre Sobre 2 - wattímetre RECURSOS Sobre 3 - termòmetre Sobre 4 - càmera termogràfica De la maleta Sobre 5 - anemòmetre Sobre 6 - temporitzador • Luxímetre (A030) Sobre 7 - brúixola • Wattímetre (A017) • Termòmetre (A005) • Càmera termogràfica (R017) 2 Fase d’informació • Anemòmetre (A052) • Temporitzador (A036) La maleta d’energia conté diversos dispositius que • Brúixola (A033) ens permeten prendre mesures i obtenir dades, per • Sobres 1 a 7 amb una frase descriptiva de cada entendre com estem funcionant energèticament i aparell (A034) plantejar accions de millora. De l’escola Sobre la taula, tenim una exposició d’alguns d’aquests • Una taula per a fer l’exposició dels aparells aparells. Però, sabem per a què serveix cadascun d’ells? RESUM 3 Fase d’investigació Identifiquem els diferents aparells de mesura inclosos a la maleta d’energia, i expliquem per què serveixen. Ens dividirem en 4 grups, i cadascun rebrà un sobre diferent. DESENVOLUPAMENT Dins de cada sobre, hi ha informació descriptiva sobre 1 Fase de preparació les característiques de l’aparell corresponent. Però la frase està retallada en trossos. S’haurà de preparar una exposició dels aparells de mesura indicats sobre una taula, un al costat de l’altre. Per descobrir de quin aparell estem parlant, haurem d’ordenar la frase. Podem demanar suport del Es prepararan els sobres corresponents a cada professorat per llegir les frases, si cal. aparell, col·locant els retalls de frase marcats per la part posterior amb el número del sobre corresponent. Un cop ordenada, hem de relacionar la frase descriptiva amb l’aparell corresponent. No s’ha de fer cap relació directa dels sobres amb els aparells. 4 Fase de reflexió Identificats els aparells i les seves funcions, cada grup pot fer la següent reflexió: ►De quina manera les dades que recollim fent servir aquest aparell ens poden ajudar a prendre mesures d’estalvi energètic? R030 DOCTER, P., UNKRICH, L. i SILVERMAN, D. (Directors). (2001). Monsters, Inc. [Monstruos, SA] [Pel·lícula]. Walt Disney Pictures; Pixar Animation Studios 89 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR PETITES GRANS MESURES Deixa-ho retratat OBJECTIUS 3 Fase d’investigació ► Conscienciar-se sobre el malbaratament d’energia. Durant una setmana, en fixarem als comportaments RECURSOS del nostre entorn pel que fa a l’ús de l’energia. De l’escola Enregistrarem en fotografies els hàbits que no afavoreixen l’estalvi energètic o representen • Fotografies impreses per l’alumnat malbaratament d’energia. • Formació d’una comissió de jurat del concurs Fixarem una data per celebrar el concurs, on tothom RESUM haurà de portar les seves fotos impreses. Cada foto ha de tenir un títol i una descripció del lloc Fem un concurs per a identificar els hàbits de poca on s’ha fet, i quina és la mala praxi energètica. eficiència i malbaratament energètic. DESENVOLUPAMENT La comissió de jurat triarà les 10 fotos finalistes en dues categories: 1 Fase de prepa ració • Millor fotografia • Millor denúncia (pitjor praxi energètica) Per a la celebració del concurs, s’haur à de formar una comissió de jurat, responsable d’elegir les 10 Farem una votació entre l’alumnat per elegir, d’entre fotografies finalistes. les finalistes, les 3 fotografies guanyadores en cadascuna de les categories. 2 Fase d’informació 4 Fase de reflexió Ja sabem que l’estalvi d’energia és important per protegir el medi ambient i pagar menys diners en les Buscarem conscienciar a la resta de la comunitat factures. Tenim la missió de conscienciar sobre aquest educativa, preparant una exposició sobre els hàbits tema, denunciant hàbits que siguin poc eficients o que representen malbaratament energètic. malbaratin energia, a través d’un concurs de foto- denúncies. Alguns exemples d’aquests hàbits poden ser: • Deixar els llums encesos quan hem sortit de classe. • Deixar la finestra oberta amb la calefacció encesa. • Tenir la pantalla dels ordinadors en mode espera. • Encendre tots els llums sense aprofitar la llum natural. SÁNCHEZ, D., MAÍLLO, K., COBEAGA, B., RUIZ, A. [Naturgy] (22/03/2017). En tu cabeza [Vídeo]. Youtube PETITES GRANS MESURES EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Hàbits per emmarcar objectius RESUM ► Conscienciar-se sobre l’estalvi energètic. Fem un concurs dels millors cartells pe r a fomentar l’estalvi d’energia. RECURSOS DESENVOLUPAMENT De l’escola • Material divers per la fabricació dels cartells 1 Fase de preparació • Reproducció de les seguents fitxes: El professorat haurà de reproduir fotocòpies de les tres fitxes de bons hàbits energètics, i distribuir-ne una BONS HÀBITS ENERGÈTICS D’IL·LUMINACIÓ per a cada grup segons l’àmbit temàtic. • Fer una bona gestió de les proteccions solars 2 Fase d’informació interiors per aprofitar la llum natural. • Fer servir només la línia de llums necessària per a Moltes persones voldrien estalviar energia, però no les tasques a dur a terme. saben com o s’obliden de fer-ho. Podem ajudar que es • Utilitzar bombetes LED, el tipus de llum més recordin de com estalviar energia en el dia a dia? eficient. • Apagar sempre els llums dels espais que no s’estan fent servir. 3 Fase d’investigació BONS HÀBITS ENERGÈTICS DE CLIMATITZACIÓ Ens dividirem en tres grups, on cadascun abordarà un aspecte diferent relacionat amb el consum d’energia: • Mantenir les portes i finestres tancades si la il·luminació, climatització i aparells electrònics. calefacció està encesa. • Fer una ventilació de només 10 minuts, per a Ens inspirarem en una fitxa de bones pràctiques renovar l’aire a l’hivern. de cada tema específic per dissenyar cartells amb • Ajustar la temperatura de la calefacció si fa massa missatges recordatoris dels hàbits d’estalvi energètic. calor a l’aula. Els cartells han de ser atractius i fàcils d’entendre per • No obstruir els radiadors amb mobles o roba. a tothom. També podem incloure dibuixos, pensant en les BONS HÀBITS ENERGÈTICS D’ÚS D’APARELLS persones que encara no saben llegir. ELECTRÒNICS Per últim, definirem on penjarem els cartells per garantir que estarà visible per a tothom. • Apagar els aparells quan no s’estan fent servir. • Tallar el consum fantasma dels aparells en standby, instal·lant regletes amb interruptor. 4 Fase de reflexió Els cartells poden ser un bon recurs per a impulsar determinats canvis de comportament. Després d’un cert temps de la seva implementació, es pot avaluar l’impacte produït: ►Quins cartells han funcionat i quins no? R031 ►Quins canvis podem fer perquè funcionin? PAUL, C. (2020). Soc activista. Una guia ►Pot ser que hi hagi cartells que ja no siguin pràctica per canviar el món. necessaris? Barcelona: Flamboyant. 91 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR PETITES GRANS MESURES Fem un pla d’acció OBJECTIUS 3 Fase d’investigació ► Detectar quins són els aspectes en què cal incidir per millorar l’eficiència energètica. Abans de planificar accions de canvi, hem de saber ► Iniciar-se en la planificació d’accions col·lectives. què hem de canviar. Identifiquem aspectes que no afavoreixen l’estalvi energètic a l’escola i que estiguin ► Donar protagonisme a l’alumnat i fer-los partícips relacionats amb: de la responsabilitat dels canvis de comportament. • Il·luminació • Climatització RECURSOS • Ús d’aparells electrònics • Característiques de l’edifici De l’escola • Base de paper gran format per construir una taula de Apuntarem totes les idees que ens sorgeixen a la planificació pissarra, que ens serviran per a pensar en les accions • Cinta adhesiva que volem dur a terme. • Retoladors gruixuts de diferents colors Per a cada aspecte esmentat en l’exercici anterior, RESUM pensarem en una acció per donar-li resposta. Apuntarem totes les accions en la base de paper gran Definim i planifiquem les accions que volem portar format, com un llistat. a terme en el centre educatiu per a estalviar energia. Per a cadascuna de les accions, definirem: • Quan la farem? DESENVOLUPAMENT • Amb quina periodicitat? • Qui tindrà la responsabilitat de dur-la a terme? 1 Fase de preparació • On la farem? • Què necessitem? Enganxem la base de paper de gran format a la paret, • A qui ho expliquem? on planificarem les accions. 4 Fase de reflexió 2 Fase d’informació Definides les accions, identificarem les prioritàries, per A l’escola volem estalviar energia. Identificarem els organitzar el calendari i l’equip que les ha de portar a punts on hem de millorar en matèria d’eficiència terme. energètica i planificarem accions que podem portar a Farem seguiment periòdic de les accions, per terme nosaltres mateixes o demanar a les persones monitorar quines estan avançant, quines no i per què. responsables. R032 ALONSO, A. (2021). Inventant el futur. Barcelona: Barcanova 92 PETITES GRANS MESURES EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Energia en curt OBJECTIUS 3 Fase d’investigació ► Conscienciar-se sobre l’estalvi energètic. Començarem identificant quines són les pràctiques RECURSOS que duem a terme a casa nostra per a estalviar energia. De l’escola Enregistrarem aquestes idees en fotos o vídeos curts. • Formació d’una comissió de jurat del concurs Per fer el muntatge visual de les fotos i vídeos, podem utilitzar programes d’edició que ens ajudaran RESUM a acompanyar-los de música i títols, fent-los molt atractius. Aquests són alguns dels programes d’edició Identifiquem les bones pràctiques d’estalvi energètic a que podem fer servir: casa, per a inspirar a la resta de l’escola. • “Moviemaker” de Windows • L’eina en línia “Kapwing” DESENVOLUPAMENT • Programes per Android com “InShot”, “Timbre” o “CapCut” 1 Fase de preparació La comissió de jurat triarà els 10 vídeos finalistes en Per a la celebració del concurs, s’haurà de formar una dues categories: comissió de jurat, responsable d’elegir els 10 vídeos • Millor vídeo finalistes. • Millor idea d’estalvi energètic 2 Fase d’informació Farem una votació entre l’alumnat per elegir, dintre dels finalistes, els 3 vídeos guanyadors en cadascuna És habitual trobar a cada llar diferents estratègies de les categories. per estalviar energia. Les bones pràctiques s’han de difondre, i per això farem un concurs de vídeos curts El centre programarà una jornada de mostra dels sobre les idees d’eficiència energètica que duem a vídeos, i premiarà els 3 millors vídeos i les 3 millors terme a casa nostra. idees d’estalvi energètic. 4 Fase de reflexió Buscarem conscienciar a la resta de la comunitat educativa, fent difusió mitjançant els nostres canals de comunicació digital. COIXET, I. [Naturgy] (22/04/2016). Un corazón roto no es como un jarrón roto o un florero. [Vídeo]. Youtube 93 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR PETITES GRANS MESURES 6.5 Més eficients Consum fantasma: ús energètic que produeixen els aparells elèctrics quan estan endollats, encara que no els estiguem utilitzant. Consum base: quantitat d’energia mínima que requereix un perfil de consumidor/a. Eficiència energètica: té per objectiu obtenir el màxim confort o ús utilitzant la menor quantitat d’energia possible, sense malbaratament. Etiqueta energètica: adhesiu informatiu d’ús obligatori que classifica els aparells entre la A i la G en funció de la seva eficiència energètica. Temporitzador: petit aparell que obre i tanca un circuit elèctric de manera automàtica i durant un temps determinat. 95 Seguint el rastre elèctric OBJECTIUS 2 Fase d’informació ► Introduir el concepte de consum fantasma. Alguns aparells, sobretot els que tenen una llumeta ► Conscienciar sobre l’estalvi energètic. encesa, segueixen consumint quan no els estem fent servir. Això és perquè estan en mode espera, o stanby, RECURSOS amb l’objectiu que s’encenguin més ràpidament quan necessitem el seu ús. Però el fet de tenir-los així De la maleta suposa un consum energètic innecessari. A l’aula, • Joc “Seguint el rastre elèctric” (A035) probablement tenim algun aparell d’aquest tipus, amb • Regleta amb interruptor (A018) consum fantasma d’electricitat. Si seguim les pistes, trobarem on és! RESUM 3 Fase d’investigació Fem un joc de pistes per a trobar el consum fantasma Comencem per la prova número 1, que el professorat dels aparells en standby del centre. llegirà perquè la puguem resoldre. DESENVOLUPAMENT Cada prova ens portarà al lloc on hem de trobar la pista següent. 1 Fase de preparació Anirem avançant de pista en pista fins a aconseguir El professorat haurà de col·locar les targetes “Pistes l’objectiu final, que és trobar el consum fantasma de per trobar el consum fantasma a l’aula” amagades en l’aparell que estigui en standby (mode espera). els llocs indicats. 4 Fase de reflexió Acabem l’activitat reflexionant sobre com podem eliminar el malbaratament energètic que representa el consum fantasma. Necessitem desendollar els aparells en standby, quan no els estem fent servir. Una opció alternativa és tenir-los endollats a una regleta amb interruptor com la que s’inclou a la maleta, i adquirir l’hàbit d’apagar el botó quan acabem d’utilitzar un aparell. R033 RAONS. (2024). La memòria de l’energia 96 [Joc de taula]. Autoedició MÉS EFICIENTS EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Posem color als llums OBJECTIUS 2 Fase d’investigació ► Introduir el concepte de sector d’il·luminació. ► Conscienciar sobre l’estalvi energètic. Començarem l’activitat fent simulacions amb els ► Donar protagonisme a l’alumnat i fer-lo partícip de interruptors en diferents situacions: la responsabilitat dels canvis de comportament. • Només llum natural i llums artificials apagats. RECURSOS • Llums artificials parcialment encesos. • Tots els llums artificials encesos. De l’escola A partir de les simulacions, i la quantitat de llum • Gomets d’un o més colors diferents natural que entra per la finestra, definirem quins són els llums necessaris per a treballar a l’aula. RESUM Hem d’aprofitar la llum natural al màxim! Identifiquem els botons dels interruptors amb un • Quina línia de llums necessitem que estigui gomet, per afavorir que s’encengui només el sector de sempre encesa? llum necessari i estalviar energia. • Quin és el botó que encén aquesta línia de DESENVOLUPAMENT llums? • Identifiquem l’interruptor prioritari amb un gomet, per recordar-nos d’encendre només els 1 Fase d’informació llums necessaris. No sempre necessitem la mateixa qu a ntitat de llum. Si volem, podem posar gomets de diferents colors per Depenent de les condicio ns del clima, pot ser que definir situacions alternatives (per exemple, fent servir la llum que entra per la finestra sigui suficient per el codi de colors d’un semàfor). desenvolupar les nostres activitats. Si hem de llegir o dibuixar, necessitem una major quantitat de llum. 3 Fase de reflexió Llavors, és probable que hàgim d’encendre els llums de l’aula. Els llums s’encenen per uns botons de la Podem ampliar aquest exercici, visitant altres espais paret que diem interruptors. A vegades, hi ha més d’un de l’escola per identificar els botons d’encesa interruptor, perquè els llums no s’encenen tots alhora, prioritària amb un gomet. si no que estan separats en dos o més sectors. Si tenim més d’un interruptor, vol dir que podem apagar una part dels llums per estalviar energia. En aquesta activitat descobrirem quina part dels llums podem apagar. R034 RAONS. (2024). Laberints energètics [Passatemps]. Autoedició 97 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR MÉS EFICIENTS Quants punts de llum tens? OBJECTIUS 2 Fase d’informació ►Visualitzar la demanda de consum elèctric de El sistema d’il·luminació de l’escola o de casa pot l’escola. estar compost per diferents tipus de bombetes. ►Conscienciar sobre l’estalvi energètic. Cadascuna té característiques distintes, i també ►Familiaritzar-se amb la recollida i la sistematització diferents nivells de consum d’energia: de dades. • LED: les bombetes LED són molt brillants i fan RECURSOS servir molt poca electricitat, amb un consum al voltant de 6 a 10 W. A més, no s’escalfen gaire i De la maleta duren molt de temps, cosa que les fa molt eficients • Reproducció de la següent graella: energèticament. Es poden fer servir en qualsevol estança de l’escola o de casa, i també s’utilitzen a FITXA D’OBSERVACIÓ DEL SISTEMA D’IL·LUMINACIÓ l’exterior en llums de jardí o seguretat. • Fluorescents i CFL: tenen format de tubs LED FLUORESCENT HALÒGENA INCANDESCENT allargats o bombetes compactes brillants. Tenen un Nº llums enceses (E) i apagades (A) consum d’uns 10 a 25 W, depenent del tipus, cosa Tipus de bombetes Total que les fa eficients en termes d’energia, però no ESPAI 1 ESPAI 2 ESPAI 3 ESPAI 4 ESPAI 5 ESPAI 6 ESPAI 7 E E E E E E E tant com els LEDS. Són comuns en àrees on cal LED A A A A A A A molta llum durant períodes prolongats, com a les E E E E E E E aules, passadissos, la cuina i el lavabo. A vegades, Fluorescent A A A A A A A tenen un color blavós que s’anomena “llum freda”. E E E E E E E Halògena A A A A A A A • Halògena: s’assemblen a les bombetes E E E E E E E Incandescent incandescents, però tenen una vida útil més llarga A A A A A A A i són una mica més eficients. Consumeixen entre Total enceses(E) 30 i 70 W i proporcionen una llum clara i brillant. Total apagades(A) S’utilitzen en tota mena d’accessoris d’il·luminació, des de làmpades de sostre fins a làmpades de peu. RESUM Normalment, es troben en àrees que necessiten una il·luminació intensa i decorativa en un punt Visualitzem el consum elèctric de la il·luminació del concret. centre i de casa, comptant les bombetes que fem servir. DESENVOLUPAMENT 1 Fase de preparació El professorat haurà de reproduir la graella i distribuir- la per a que cada estudiant s’emporti una còpia a casa. S’haurà d’explicar l’activitat a les famílies, perquè donin suport als infants en l’observació i registre de les bombetes de casa. Hauran de definir quins són els espais observats segons cada habitatge. Tanmateix, s’haurà de reproduir la mateixa graella, assignant els espais de l’escola, perquè cada grup tingui una fotocòpia per treballar a l’activitat a R035 l’aula. RAONS. (2024). S’escapa l’energia 98 [Joc de taula]. Autoedició MÉS EFICIENTS EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL • Incandescents: Aquestes són les bombetes que 4 Fase de reflexió es feien servir abans, que es posen calentes quan estan enceses i usen molta electricitat. Encara Un cop recollides les dades, es fa una posada en que donen una llum bonica, no duren tant com les comú a l’aula amb el recompte de punts de llum que de altres bombetes. Consumeixen de 40 a 100 W, i l’escola i de casa. són el tipus menys eficient energèticament. Aquest Podem fer el recompte sistematitzat per tipologies: tipus de bombeta s’està reemplaçant gradualment per opcions més eficients, però encara es poden ►Quantes bombetes de cada tipus tenim a l’escola trobar en algunes làmpades antigues, làmpades de en total? Quantes hem trobat enceses i quantes peu i en algunes llums decoratives. apagades? Aquesta informació ens servirà per a observar els ►Quin és l’espai amb més llums enceses de tota tipus de bombetes que tenim a l’escola i a casa, i fer l’escola? un recompte dels punts de llum que tenim. ►Quina és la mitjana dels punts de llum que tenim 3 Fase d’investigació a casa? Ens dividirem en grups per identificar quins tipus de ►Quin és el tipus de bombeta majoritari a casa bombeta hi ha als diferents espais de l’escola. nostra? Enregistrarem en una fitxa el nombre de llums enceses i apagades de cada tipus de bombeta. ►Quin és l’espai on s’han trobat més bombetes del Després, portarem a casa una fitxa semblant, per fer tipus incandescent (la menys eficient de totes)? el mateix exercici a casa, amb l’ajuda de la nostra família. R036 RAONS. (2024). Frena el consum [Joc de taula]. Autoedició 99 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR MÉS EFICIENTS Fem la prova OBJECTIUS RESUM ► Conscienciar sobre la importància d’un ús Farem la prova de com és estar sense energia a casa, responsable de l’energia. per sensibilitzar sobre la importància d’un ús eficient ► Sensibilitzar sobre situacions de pobresa de l’energia, evitant el malbaratament. energètica. DESENVOLUPAMENT RECURSOS Fase de preparació De l’escola 1 Reproduir la següent plantilla de carta a les famílies: El professorat haurà d’explicar l’activitat i els seus “Com és l’experiència d’estar sense energia a casa objectius a les famílies, perquè donin suport als nostra”. infants en la seva execució. Es pot fer servir el model de carta a les famílies “Com Hola famílies, és l’experiència d’estar sense energia a casa nostra”. Tenim una missió molt important per vosaltres! A l’aula, estem treballant les mesures d’estalvi i eficiència Fase d’informació energètica. Per això, us volem proposar un experiment: com 2 seria estar sense energia a casa nostra durant 15 minuts? Podeu fer-la durant el dia, per observar la vostra Quan parlem de reduir el consum d’energia, necessitat d’energia en utilitzar els aparells electrònics i immediatament pensem en els hàbits als quals estem de climatització. Però, si voleu aportar una mica més de dificultat a l’experiència, podeu fer-la quan ja sigui fosc. acostumats i que hauríem de canviar. Aquests canvis Recordeu: no sempre són fàcils. Aquesta activitat proposa fer l’experiència d’estar durant un curt període de temps ● Heu d’apagar tots els llums artificials encesos a casa. sense energia. Potser trobem que alguns hàbits ● Heu d’apagar tots els dispositius de climatització, tampoc són tan difícils de canviar. sigui aire condicionat o calefacció. ● Heu de desendollar tots els apar ells electrònics que estiguin encesos o en standby. Per tenir una idea real del què suposa viure sense energia, es recomana desendollar fins i tot aquells aparells que estan 24 hores encesos, com la nevera. Serà només per una estona... Un cop acabat el temps, podeu tornar a encendre allò que considereu necessari. Potser trobeu oportunitats per reduir el consum o fins i tot deixar d’endollar algun aparell que estava malbaratant energia. És molt important que els infants prenguin nota de com va ser l’experiència, per poder-ho compartit amb la resta de companys i companyes a l’aula. Moltes gràcies per la vostra ajuda! CADS. (2010). Petites idees per garantir un Gran futur. Barcelona: 100 Generalitat de Catalunya MÉS EFICIENTS EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL 3 Fase d’investigació 4 Fase de reflexió La missió comença demanant als nostres familiars Després de compartir les diferents experiències, es que planifiquem el millor moment per fer l’experiència proposa reflexionar sobre aquestes preguntes: d’estar durant 15 minuts sense energia a casa. ►Com ens hem sentit durant l’estona sense Podem fer durant el dia, per observar quanta energia energia? fem servir en utilitzar els aparells electrònics i de climatització. ►Quins dispositius que consumeixen energia són indispensables a casa nostra? Si volem aportar una mica més de dificultat a l’experiència, podem passar els 15 minuts sense ►Quins dispositius podríem eliminar o reduir-ne el energia durant la nit. Així, tampoc podrem farem servir seu ús? els llums artificials, i tindrem una idea de com la gent vivia fa uns 150 anys. Per tenir una idea real del què suposa viure sense energia, desendollarem fins i tot aquells aparells que estan 24 hores encesos, com la nevera. Recordeu que serà només per una estona. Un cop acabat el temps, podem tornar a encendre allò que considerem necessari, i aprofitar per estalviar energia en alguna cosa que suposava malbaratament. Farem la descripció de l’experiència per després compartir amb la resta de companys i companyes a l’aula. CADS. (2012). De les Grans idees a les Petites accions. Barcelona: Generalitat de Catalunya 101 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR MÉS EFICIENTS Temps d’estalvi OBJECTIUS Cada programador suporta una potència màxima, i per això hem de llegir sempre la seva etiqueta per ► Donar eines per a estalviar energia elèctrica. assegurar-nos que no engeguem un aparell amb potència més alta que la indicada. RECURSOS 3 Fase d’investigació De la maleta • Temporitzador de roda (A036) Comencem observant el temporitzador de roda i identificant l’interruptor d’encesa. De l’escola Explorem com funciona la roda, que gira en el sentit • Aparells electrònics on es pugui fer servir un indicat per a establir l’horari de funcionament de temporitzador (per exemple un ventilador, un projector l’aparell. o una minicadena). Connectem el temporitzador a la presa de corrent RESUM elèctrica. Aprenem a fer servir un programador elèctric analògic, Després connectem el dispositiu que volem controlar per a estalviar energia al temporitzador. DESENVOLUPAMENT Configurem el temporitzador amb l’horari en què volem engegar i apagar el dispositiu. Un cop programat, el 1 Fase de preparació temporitzador s’encarregarà automàticament d’activar i desactivar el dispositiu segons l’horari establert. El professorat haurà de llegir les instru ccions i contingut de l’etiqueta del temporitzador abans Fem la prova del funcionament del temporitzador a d’explicar el seu funcionament a l’alumnat, per diferents aparells electrònics que tinguem a l’aula (per assegurar-se que l’aparell amb el qual es fa exemple un ventilador, un projector o una minicadena), la prova no supera la potència suportada pel sempre que hagi comprovat que la potència és temporitzador. suportada pel programador. És important explicar el contingut de l’etiqueta, Fase de reflexió aclarint que cada programador especifica quina és la 4 potència màxima que suporta i, per tant, no es podrà Ara que ja coneixem com funciona el temporitzador, fer servir un aparell amb potència més alta que la podem pensar com podríem fer servir a casa i a indicada. l’escola per estalviar energia elèctrica. 2 Fase d’informació Una de les maneres d’estalviar energia elèctrica és fent servir un temporitzador d’aparells electrònics. Aquest dispositiu ens permet programar l’encesa i l’apagada automàtica dels aparells en un horari específic. El funcionament del temporitzador és força senzill i ens ajuda a evitar que els dispositius romanguin encesos innecessàriament. Programar el temporitzador per assegurar-nos R037 que aquests dispositius només estiguin encesos durant certes hores del dia o de la nit, pot reduir MIRACLE, A. (2023). La ciutat del futur. significativament el consum d’energia elèctrica. Barcelona: Zahori Books. 102 MÉS EFICIENTS EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Concurs d’aforismes energètics OBJECTIUS 2 Fase d’informació ► Conscienciar sobre l’estalvi energètic. ► Difondre bones pràctiques d’eficiència energètica. No només és important estalviar energia, sinó també conscienciar a la gent sobre la importància de RECURSOS l’eficiència energètica. En aquesta activitat jugarem a ser activistes. Crearem lemes impactants que es faran De la maleta servir a les pancartes d’una manifestació ciutadana, convocada durant una jornada internacional sobre el • Cartes de lletres (A037) canvi climàtic i la transició energètica. • Rellotge de sorra d’1 minut (A038) De l’escola 3 Fase d’investigació • Pissarra Ens dividim en 4 equips al voltant de la taula de joc. • Guix o retolador de pissarra A l’inici de cada torn, agafem 4 cartes de la pila i les RESUM girem cap amunt sobre la taula de joc. Juguem a fer els millors lemes sobre l’eficiència A partir de les lletres, els equips tenim 1 minut marcat energètica, per aprofundir en les bones pràctiques que en un rellotge de sorra per pensar en 4 paraules que ens permeten estalviar energia. comencin amb les lletres de les cartes i construir un lema divertit, original i provocatiu sobre el tema de DESENVOLUPAMENT l’eficiència energètica. 1 Fase de preparació Al final de cada torn, els equips llegim el lema creat i entre tot l’alumnat triem quin és el millor. Barregem les cartes de lletres i les organitzem en una pila amb les lletres girades cap per avall. Anotem el lema elegit a la pissarra i comencem el següent torn agafant altres 4 cartes. El joc acaba quan pensem que hem creat lemes suficients per a la manifestació. 4 Fase de reflexió Un cop creats els lemes, es poden fabricar les pancartes amb material reciclat i fer una acció d’impacte a l’escola, com: ►Una “invasió” amb les pancartes a l’hora del pati, fent una breu intervenció sobre l’estalvi energètic. ►A l’hora de la sortida, l’alumnat porta les pancartes amb els lemes i simula una manifestació a la porta de l’escola. ►Una acció en el marc d’una festa o jornada amb les famílies. LEÓN, P. [Naturgy] (18/09/2015). Vaca paloma [Vídeo]. Youtube 103 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR MÉS EFICIENTS Posem llum a la il·luminació OBJECTIUS DESENVOLUPAMENT ►Familiaritzar-se amb la presa i registre de mesures. ►Conèixer les condicions d’il·luminació dels diferents 1 Fase de preparació espais de l’escola. ►Reflexionar sobre el concepte de confort lumínic i El professorat haurà de reproduir la plantilla “Registre els valors de referència. dels nivells d’il·luminació de l’escola” p erquè l’alumnat registre; les dades, amb una fotocòpia per cada espai RECURSOS analitzat. De la maleta 2 Fase d’informació • Luxímetre (A030) El luxímetre permet quantificar la intensitat de llum o la luminància, que és el flux lumínic incident per unitat de De l’escola superfície. Aquest aparell mesura els luxes que hi ha • Llapis en un espai en un moment concret. Si sabem els luxes • Reproducció de la següent graella: que hi ha en una aula, en un passadís o al gimnàs, podem valorar si amb la llum natural tenim il·luminació REGISTRE DELS NIVELLS D’IL·LUMINACIÓ DE L’ESCOLA suficient per a desenvolupar les nostres tasques, o si DATA: necessitem encendre els llums artificials. ESPAI: ES POT LLEGIR Nº LÍNIES ENCESES LUX 3 Fase d’investigació BÉ (Sí/No) 0 LÍNIES (només llum natural) Per començar, busquem els interruptors de l’aula 1 LÍNIA DE LLUMS i fem simulacions amb els botons per identificar si 2 LÍNIES DE LLUMS la il·luminació està sectoritzada o no. Si cal prémer 3 LÍNIES DE LLUMS diferents botons per encendre tots els llums, i podem triar quins llums volem encendre, vol dir que sí que Valors de referència està sectoritzada. 300-500 lux a les aules 300 lux als lavabos Farem mesures del nivell de llum que hi ha a l’aula en 200 lux als passadissos i escales diferents situacions: 100-300 lux en altres estances i gimnàs • Tots els llums apagats, mesurem només llum 500 lux al laboratori i a la biblioteca natural. • Només un interruptor encès, mesurem amb RESUM una part dels llums encesos. • Tots els interruptors encesos, mesurem amb Mesurem els nivells d’il·luminació del centre, fent tots els llums engegats. servir un luxímetre. D’aquesta manera podem avaluar si el nivell d’il·luminació que tenim als diferents espais és adequat, i quan podem estalviar energia. PUJOL, J. [Naturgy] (30/11/2015) Beta [Vídeo]. Youtube MÉS EFICIENTS EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Per a prendre les mesures, seguirem aquests passos: 4 Fase de reflexió • Ajustem el luxímetre col·locant el botó de l’aparell al X1 (0-1999lx). A partir de l’anàlisi dels nivells de llum detectats en les tres diferents situacions, ens podem fer les següents • Posem l’aparell en horitzontal al pla de treball. preguntes: El posem a sobre de les taules si estem en una aula o biblioteca, o terra si estem al passadís o ►Cal encendre tots els llums de l’aula? al lavabo. ►Podem estar només amb llum natural durant • Hem d’intentar no fer ombres al sensor, ja alguna activitat o moment del dia concret? que això distorsionarà la mesura del nivell de llum. ►En el cas que hàgim mesurat altres espais de l’escola, podem dir que, en general hi ha una bona • Registrem a la graella les dades i les il·luminació al centre? percepcions relatives a la il·luminació. ►En quins espais caldria millorar la il·luminació? Un cop realitzada la mesura, comparem les dades preses amb els valors de referència que marca la ►Hi ha un espai a l’escola on no calgui tenir els normativa. llums encesos tota l’estona? Si volem, podem ampliar la presa de dades, i mesurar ►Hi ha algun espai que té suficient llum natural i no els nivells d’il·luminació d’altres espais de l’escola, cal encendre llums artificials? com la biblioteca, el gimnàs, el laboratori, el menjador, la consergeria, els passadissos, els lavabos, etc. En aquest cas, a més de mesurar la luminància, podem preguntar a les persones que estan fent servir aquest espai, sobre la seva percepció amb relació al grau de llum. SEGURA, S. [Naturgy] (09/10/2015) Consumo responsable (Nivel 7) [Vídeo]. Youtube EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR MÉS EFICIENTS Electrodomèstics d’etiqueta OBJECTIUS RESUM ► Entendre la informació continguda a l’etiqueta Classifiquem els aparells electrònics segons la seva d’eficiència energètica. eficiència energètica, a través de les etiquetes. ► Conscienciar sobre la importància de triar aparells més eficients. DESENVOLUPAMENT RECURSOS 1 Fase de preparació De la maleta El professorat haurà de reproduir un k it de plantilles • Fitxa “L’etiqueta energètica” (A039) de la maleta per a cada grup. El kit consta del següent • Il·lustracions “Electrodomèstics”(A040) material: • Fitxes “Valors de consum energètic” (A041) • Fitxes “Classificació energètica” (A042) • Fitxa “L’etiqueta energètica” • Reproducció de la següent plantilla: • Il·lustracions “Electrodomèstics” • Fotocòpia de l’”Etiqueta energètica per omplir” A • 1 joc de fitxes “Valors de consum energètic” • 1 joc de fitxes “Classificació energètica” B • Fotocòpia de la “Taula de referència de C classificació energètica dels electrodomèstics”, que es distribuirà al final de l’activitat per revisar els D resultats. E F G • Reproducció de la següent taula: TAULA DE REFERÈNCIA DE LA CLASSIFICACIÓ ENERGÈTICA DELS ELECTRODOMÈSTICS APARELL CONSUM CLASSIFICACIÓ Rentadora antiga de roba 3.000 W per cicle de rentat E Rentadora nova de roba 1.300 W per cicle de rentat A Rentavaixella 1.500 W per cicle de rentat A Nevera antiga 8.000 W l’any E Nevera nova 3.000 W l’any A Forn 3.500 W per hora D Calefactor 1.200 W per hora C Microones 1.500 W per hora C Cafetera 1.000 W per hora B Ordinador portàtil 50 W per hora A Carregador de mòvil 15 W per cicle de càrrega D Ventilador 60 W per hora C Bomba d’AC 2.500 W per hora A Tauletes 15 W per hora A R038 KAMKWAMBA, W. (2018). El niño que domó el viento. Barcelona: B de Blok. 106 MÉS EFICIENTS EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL 2 Fase d’informació 4 Fase de reflexió L’etiqueta energètica és una eina informativa per a Posem en comú les propostes de consum i les persones consumidores, que permet conèixer classificació de cada grup, comparant els valors ràpidament com és d’eficient un electrodomèstic, per assignats amb els valors de la taula de referència per prendre millors decisions en el moment de la compra. comprovar si són correctes i corregir-los, si cal. L’etiqueta inclou dades que aporten els fabricants, i classifica els electrodomèstics segons el consum Quan tinguem les dades de consum i eficiència d’energia, mitjançant una escala de colors i lletres de revisades, ens ordenarem per grups a l’aula, agrupant- l’A a la G. L’objectiu és estandarditzar la informació als nos dels més eficients als menys eficients. Però ho diferents països de la Unió Europea.. haurem de fer sense parlar! 3 Fase d’investigació Observem la fitxa “L’etiqueta energètica” per identificar el contingut de cada part de l’etiqueta. Ens dividim per grups i distribuïm sobre la taula o a terra les il·lustracions dels diferents aparells electrònics. A cada aparell li assignarem un valor de consum i una classificació energètica, fent servir les fitxes. VILALTAT, J. (Director) (15/05/2011) La casa ecològica (Episodi programa de televisió). GARCIA, M. (Direcció executiva). Quèquicom. CCMA. EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR MÉS EFICIENTS 6.6 Energies renovades Energia renovable: energia que prové de recursos naturals inesgotables. Són energies renovables l’energia solar, l’eòlica, la hidroelèctrica, la biomassa, la de les marees i la geotèrmica. Captador solar tèrmic: dispositiu que capta la radiació solar i produeix aigua o aire calents. Energia solar tèrmica: energia radiant emesa pel sol, i que pot ser aprofitada en forma de calor gràcies a un captador solar tèrmic. Energia solar fotovoltaica: energia radiant emesa pel sol, i que pot ser aprofitada en forma d’electricitat, gràcies a un fenomen físic i químic produït en el material semiconductor de les cèl·lules fotovoltaiques. Energia eòlica: energia que utilitza la força del vent per generar electricitat. El principal mitjà d’obtenció d’aquesta energia renovable són els aerogeneradors (o molins de vent). Energia hidroelèctrica: energia que s’obté gràcies a deixar caure l’aigua acumulada en embassaments o pantans situats a gran alçada. 109 Juguem a fer vent OBJECTIUS 3 Fase d’investigació ►Introducció del concepte d’energia eòlica. Sortim al pati o al carrer per observar aspectes que ►Percepció de la intensitat, direcció i conseqüències ens poden indicar la presència del vent. Per exemple, del vent. el moviment de les branques i fulles, el fum d’una xemeneia, el moviment d’algun para-sol o bandera, RECURSOS etc. De la maleta En tornar a l’aula, expressem les nostres idees i observacions fent un dibuix o creant una història en la • 10 ampolles de plàstic flexible (A043) qual el vent és el protagonista. • 1 manxa (A044) • 15 pilotes de ping-pong (A045) Després, ballarem acompanyats d’una melodia o del • 5 tubs de diferent diàmetre i longitud (A046) ritme dels instruments de percussió, representant els • 8 embuts (A047) diferents tipus de vent: • 1 joc Aeroflu-ball (A048) • Vents suaus i agradables (que traslladen llavors, De l’escola que fan volar estels, que produeixen remolins que giren i giren com baldufes ...) • Paper i cartons • Brises (que quasi no es perceben, però que • Llapis de colors, pintura o altres materials per a calmen la calor en un dia xafogós ...) l’expressió gràfica • Tempestes sorolloses (que fan por, que sacsegen • Teles lleugeres, com gasa o tul avions, que fan grans onades que creixen i cauen • Llaços subjectes a un pal per facilitar-ne el ...) moviment • Vents freds d’hivern (que deixen la cara gelada • Equip de música i peces musicals suggeridores per sense poder ni riure...) dansar • Vents impertinents (que aixequen les faldilles, • Instruments de percussió desordenen els papers, colpegen portes...) • Ventalls / palletes /globus • Vents amb pluja (sonors, udolars ...) • Envasos de plàstic flexible amb un orifici de sortida (similars als de xampú) Podem fer servir els nostres cossos, les teles i els llaços per expressar millor el moviment del vent. RESUM Introduïm l’energia eòlica, jugant a percebre el vent. Per acabar, inventarem procediments per produir vent, amb el nostre cos o algun objecte. Podem fer servir el DESENVOLUPAMENT material disponible, fent accions com: • Inflar i llençar un globus, observant com es mou. Fase de preparació • Sense fer un nus al globus, intentar que xoqui 1 contra una diana. • Utilitzar la ràfega de l’aire que s’escapa del Aquesta activitat requereix sortir a l’aire lliure i d’un globus (o altre material), per moure petits objectes, espai gran per afavorir el moviment i desplaçament dels infants. Preparem els materials ne com boletes de paper. cessaris per a dur a terme les diferents etapes de l’activitat. 4 Fase de reflexió 2 Fase d’informació Intercanviem impressions, descobriments i sentiments Amb aquesta activitat, intentarem reconèixer la sobre les diferents experiències. presència del vent a través dels seus efectes. També relacionarem el nostre moviment amb la intensitat i la direcció del vent. R039 Per començar, contestem entre tots a aquestes CLOTET, M. (2019). preguntes inicials: “Què és el vent? Com o qui el La increïble història produeix?” d’un núvol. 110 Barcelona: SD Edicions ENERGIES RENOVADES EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Construïm molinets de vent OBJECTIUS 3 Fase d’investigació ► Introduir el concepte d’energia eòlica. Escollim un molinet i comencem a explorar totes les RECURSOS formes possibles per aconseguir que funcioni: bufant per un costat, de cara, per l’altre costat, per darrere De la maleta bufant fort, suau, sostenint-lo enlaire i corrent, movent els braços... • Molinets de diferents mides i materials i amb aspes de diferents formes (A049) Mentre juguem, ens fixem en aquests aspectes: • Molí d’aigua (A050) • Per què es mou? Per què no es mou? • Llibre Experimentem amb el moviment (pàgines 8-9) • Per on entra el vent per fer-lo girar? (A051) RESUM Després d’un temps d’exploració, comparem com funcionen els diferents molinets. “Quin és el molinet Visualitzem la força del vent, i com pot generar més sensible a la bufada i el que gira més de pressa?” moviment. Si volem, podem provar de construir el nostre DESENVOLUPAMENT propi molinet, seguint les instruccions del llibre Experimentem amb el moviment (pàgines 8-9). 1 Fase de preparació 4 Fase de reflexió Si volem, també podem adaptar l’activitat i fer aquest experiment volant estels Per acabar, fem una classificació agrupant els molinets que es mouen millor i més ràpid, i els que no 2 Fase d’informació ho fan. Jugant amb molinets o fent volar estels, podem Fem una reflexió col·lectiva sobre quins poden ser els explorar la relació entre l’estructura d’un objecte i motius de la classificació que hem fet. les seves possibilitats de moviment. Alhora, podem percebre la presència o absència del vent, i la seva velocitat. R040 Vaixell amb globus 111 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR ENERGIES RENOVADES Sobre brises i ventades OBJECTIUS 3 Fase d’investigació ► Introduir el concepte d’energia eòlica. Penjarem l’anemòmetre del sostre de l’aula i anirem RECURSOS observant què passa amb els rectangles amb les diferents intensitats de vent. De la maleta Podem plantejar hipòtesis abans d’anar registrant • Anemòmetre (A052) l’experiment al llarg dels dies. • Brúixola (A037) De l’escola També podem posar a prova l’anemòmetre, fent servir un ventilador o assecador de cabells de velocitats • 1 cabdell de cordill diferents. • 1 tros de fusta prima, de 10 x 20 cm aproximadament. Observem com els diferents rectangles es mouen en • 1 tros de cartó de 10 x 20 cm aproximadament funció de la intensitat del vent. • 1 tros de paper de 10 x 20 cm aproximadament • Tisores Relacionem les diferents intensitats amb l’escala • Ventilador o assecador dels cabells següent: • Si es mou només el paper, en podrem dir “brisa” RESUM • Si es mou el paper i el cartó, en podrem dir “vent” • Si es mou el paper, el cartó i la fusta, en podrem Introduïm l’energia eòlica, construint un aparell per a dir “ventada” mesurar la força del vent. En una taula, anirem enregistrant la intensitat del vent DESENVOLUPAMENT que fa cada dia durant un període determinat. Podem assignar un codi, icona o nombre a cada 1 Fase de preparació intensitat perquè sigui més fàcil de visualitzar els resultats. Construirem un anemòmetre (un aparell per mesurar la força del vent) penjant d’una corda tres rectangles, Emprant l’anemòmetre, el panell i la brúixola de la de la mateixa mida però de diferent m aterial: un de maleta per fer un mesurament de la intensitat i de la paper, un de cartó i un altre d’una fusta prima. direcció del vent més acurada. 2 Fase d’informació 4 Fase de reflexió Amb l’ajuda de l’anemòmetre construït per nosaltres, podrem contestar a aquestes preguntes: Analitzarem les dades, per intentar extreure • Hi ha alguna manera de percebre o mesurar si el conclusions sobre: vent és fort o suau? • Es pot mesurar la força del vent? ►El nombre de dies en els quals hi ha hagut brisa, vent o ventada. ►La relació entre la intensitat del vent i la temperatura. R041 Cuina solar 112 ENERGIES RENOVADES EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Allà on el vent ens porti OBJECTIUS 2 Fase d’informació ► Experimentar amb el concepte d’energia eòlica. Estem a punt de començar una emocionant cursa de RECURSOS relleus bufant una pilota de ping-pong. Amb aquesta activitat, visualitzarem com l’energia eòlica és una De la maleta superforça del vent, que té capacitat de moure les coses. • Canyetes metàl·liques (A054) • Pilotes de ping-pong (A045) 3 Fase d’investigació De l’escola Ens dividim en equips de 3 persones, i decidim l’ordre • Guix o cinta adhesiva de participació de cadascú en la cursa (“grup sortida”, “grup relleu 1”, “grup relleu 2”). RESUM Cada membre de l’equip es posa al seu lloc Fem una cursa d’energia eòlica, i veurem la corresponent a les línies marcades a terra. capacitat que té el vent per moure objectes. Així, entendrem com es genera electricitat a través dels A sobre de la línia de sortida, col·loquem una pilota aerogeneradors, és a dir els molins de vent de de ping-pong al davant de cada participant del “grup l’energia eòlica. sortida”, que tindrà la canyeta preparada per bufar. DESENVOLUPAMENT Quan es doni el senyal, comencem la cursa bufant la pilota amb la canyeta en direcció a la línia 2. 1 Fase de preparació A mesura que cada equip passa per la Línia 2, el El professorat ha de marcar a terra 4 línies, fent servir participant del “grup relleu 1” que estava esperant, guix o cinta adhesiva: comença a portar la pilota bufant cap a la Línia 3. • Línia 1: sortida • Línia 2: relleu 1 Repetim l’acció amb els participants del “grup relleu 2”, • Línia 3: relleu 2 que han de portar la pilota cap a la línia d’arribada. • Línia 4: arribada El primer equip que passi per la línia d’arribada amb la pilota serà el guanyador. Però recordeu, no podem tocar la pilota amb les mans o altres parts del cos, o el nostre equip no podrà guanyar la cursa. 4 Fase de reflexió Després de visualitzar la capacitat del vent de moure coses, es pot fer la reflexió conjunta: ►De quina manera es pot fer servir el moviment per generar energia elèctrica? R042 Casa solar 113 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR ENERGIES RENOVADES La meva joguina solar OBJECTIUS 2 Fase d’informació ► Experimentar amb l’energia fotovoltaica. Podem convertir una joguina que funciona amb piles RECURSOS convencionals, que són molt contaminants, en una joguina d’energia solar. En aquesta activitat farem De la maleta servir un mini mòdul fotovoltaic per moure una joguina antiga. • Mini mòdul fotovoltaic de mostra (A056) De l’escola 3 Fase d’investigació • Mini mòdul fotovoltaic adquirit per l’escola Ens dividim per grups per fer l’activitat. (referència) • Joguines que funcionin amb piles (un molinet, un Primer, desfem la connexió entre el motor i les piles. vaixell, un tren, etc.) Després, connectem el motor de la joguina al mini RESUM mòdul fotovoltaic. Aprendrem com convertir una joguina que funciona Enganxem el panel solar a la part superior de la amb piles, en una joguina solar. joguina. DESENVOLUPAMENT 4 Fase de reflexió 1 Fase de preparació ►Seria possible deixar de fer servir piles convencionals en les joguines? L’escola haurà d’adquirir 1 mini mòdul fotovoltaic amb els motors similars als que s’inclouen en la maleta, ►Quines dificultats trobem? Quins avantatges els quals no s’han de fer servir per a l’activitat i es trobem? mantindran a la maleta com a mostra. Es proposa que hi hagi un mini mòdul fotovoltaic per grup. R043 SIMÓN, C. (Directora). (2022). Alcarràs [Pel·lícula]. Avalon P.C; Elastica Films; Vilaüt Films; Kino Produzioni; 114 Movistar Plus+; RTVE; TV3. ENERGIES RENOVADES EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL La comunitat resilient OBJECTIUS 2 Fase d’investigació ► Reflexionar sobre estratègies d’adaptació i resiliència en contextos desfavorables. Agafarem un paper prou gran per tot el grup i hi ► Reflexionar sobre una gestió eficient dels recursos. dibuixarem: RECURSOS • Una muntanya • Un mar De la maleta • Un bosc • Un poble (amb una casa per cada jugadora) • Material de suport “La comunitat resilient” (A057) • Un riu • Baralla francesa de cartes (A058) • Un polígon industrial • Una carretera que travessi tot el mapa RESUM • Un tren • Una escola Juguem a construir una comunitat resilient i prendre decisions estratègiques col·lectivament, a través d’un Cada grup, per tant, tindrà un mapa. Cada comunitat joc de rol guiat. partirà d’una economia de 1.000 €, el seguiment DESENVOLUPAMENT econòmic l’haurà d’apuntar en un racó del mapa. Iniciem la partida a la primavera. Una persona 1 Fase d’informació agafarà una carta de la baralla i llegirà l’esdeveniment associat, el qual farà que cada comunitat hagi de Ens dividirem en grups de fins a 6 persones i llegirem:. prendre decisions sobre com resoldre una situació a Introducció: la comunitat resilient és un joc de través d’un dibuix. dibuixar mapes. A cada grup explorareu els conflictes d’una comunitat que intenta reconstruir-se després Anirem agafant cartes segons l’època de l’any: del col·lapse. És un joc sobre la comunitat, les Tres cartes de cors - Primavera eleccions i els paisatges. Durant el joc, prendreu Tres cartes de rombes - Estiu decisions que haureu de dibuixar en un mapa, que Tres cartes de trèvols - Tardor estarà en constant desenvolupament. Les jugadores Tres cartes de piques - Hivern col·laboraran entre si a l’hora de crear i guiar la comunitat, però també hauran de resoldre problemes i Cada vegada que es tregui una carta s’haurà de tensions durant la partida. resoldre la situació. Quan tothom ho hagi fet, es traurà la següent carta. Tindran 3 minuts per resoldre la La història: durant molt de temps la comunitat va carta. estar explotant recursos sense pensar en els límits del seu territori. Fa temps però que els recursos s’estan Un cop s’hagin tret les 12 cartes, el joc acabarà i els a punt d’esgotar i els seus membres han de pensar grups compartiran el mapa i com s’han sentit al llarg molt bé com els gestionen per poder abastir a tothom. de la partida. Sereu capaços de gestionar els esdeveniments que passin durant un any sencer per construir una comunitat resilient? 3 Fase de reflexió Un cop s’acabi l’esdeveniment de la 12a carta agafada, el joc acabarà i es compartirà l’estat de la comunitat amb la resta de grups. R044 CAMERINI, V. (2019). La història de la Greta: No ets massa petit per fer coses grans! Barcelona: Estrella Polar. 115 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR ENERGIES RENOVADES El rol de les renovables OBJECTIUS 2 Fase d’informació ► Reflexionar sobre estratègies relacionades a la transició energètica. En aquesta activitat, simularem un congrés sobre ► Donar protagonisme a l’alumnat com a agents de “La transició energètica i els reptes de l’energia renovable”, per a tractar la problemàtica envers la canvi. sostenibilitat del model energètic actual. RECURSOS En aquest congrés es reuneix la ciutadania amb gent De la maleta del món de l’ecologisme, la ciència i la política per a debatre l’energia i el canvi climàtic. • Targetes “Objectius de les comissions” (A059) Les diferents comissions hauran de fer el seu rol per a De l’escola debatre i argumentar les prioritats segons els diferents • Retalls de diaris o revistes que parlin sobre els punts de vista. temes relacionats a la transició energètica, els seus avantatges i les dificultats en la implementació de les 3 Fase d’investigació fonts renovables. • Paper Ens dividim en 5 grups, que representen les diferents • Llapis comissions que participen en el congrés: RESUM • Comissió ecologista: formada per persones preocupades amb l’impacte del model energètic Fem un congrés per reflexionar sobre la transició actual en el canvi climàtic. Se centraran en la energètica, i debatre sobre els avantatges i les necessitat de reduir el consum d’energia. dificultats de la generació energètica amb fonts • Comissió científica: formada per persones renovables. expertes en energies renovables. Exposaran els avantatges d’aquest tipus d’energia. DESENVOLUPAMENT • Comissió política: formada per persones responsables en fer les lleis. Explicaran com 1 Fase de preparació pensen implantar noves mesures per impulsar les energies renovables i mitigar els efectes del canvi El professorat haurà de preparar el material de suport climàtic. abans de l’activitat, reunint retalls de diaris o revistes • Comissió ciutadana: formada per gent no experta que parlin sobre els temes relacionats a la transició o directament implicada en el tema. Proposaran energètica. També podeu buscar informació a: accions que es poden fer des de la ciutadania per a impulsar les energies renovables. • Institut Català de l’energia: www.icaen.gencat.cat • Comissió premsa: formada per periodistes. • Oficina catalana del canvi climàtic: https:// Prepararan les preguntes a fer a cada comissió. canviclimatic.gencat.cat/ • Plataforma por un Nuevo Modelo Energético: https://nuevomodeloenergetico.org/ • Eurosolar: https://energiasostenible.org • Col·lectiu per a un nou model energètic social i sostenible: https://cmes.cat/ • Xarxa per la sobirania energètica: https://xse.cat/ R045 KANGANIS, C. (Director). (1996). Race the sun [La carrera del Sol] [Pel·lícula]. TriStar Pictures. 116 ENERGIES RENOVADES EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL Cada comissió llegeix la targeta específica, amb la descripció dels seus objectius. 4 Fase de reflexió Aclarim els dubtes que hi hagi perquè tothom tingui Al final del congrés, cada comissió experta redacta clar el seu rol dins del congrés. un resum de la jornada des del seu punt de vista. La comissió de periodistes redacta una nota de Premsa Les comissions ecologista, científica, política i amb la conclusió de la jornada, que es transmetrà a la ciutadana, es reuneixen separadament per a una resta de l’escola. sessió de treball. La tasca de cada comissió és fer una llista d’arguments i preparar una petita exposició de 2 propostes que reflecteixin els seus objectius. Podrem fer servir el material de consulta com a suport. Mentrestant, la comissió de premsa es reuneix per preparar les preguntes que faran a cada comissió, intentant anticipar-se pels arguments que pensen que utilitzaran. Hem d’organitzar els torns de paraula de les intervencions i preparar la sala per celebrar el congrés. Les comissions expertes s’asseuen agrupades a un costat de l’aula, i la premsa de l’altre. El professorat modera i es posa en el centre per moderar el debat i coordinar les intervencions. Cada comissió fa la seva intervenció de manera seguida. La premsa comença, llavors, el torn de preguntes que ha de contestar cada comissió. R046 LACERDA, V. (2018). CO2 , segunda oportunidad [Joc de taula]. Ediciones MasQueOca 117 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR ENERGIES RENOVADES Construïm una instal·lació solar OBJECTIUS 2 Fase d’informació ► Familiaritzar-se amb el concepte d’energia solar. ► Comprendre el procés de transformació de Tot i que no podem veure l’energia, la podem percebre l’energia. quan es transmet d’un objecte a l’altre. L’energia es pot manifestar en forma de radiació, calor, moviment, RECURSOS reaccions químiques, electricitat o soroll, per exemple. De la maleta En aquesta activitat, aprofitarem l’energia del sol per a fabricar un forn solar. I de pas, prepararem un bon • Imatge “El forn solar i les seves parts” (A060) esmorzar o berenar per compartir amb tota la classe! • Fitxa “Instruccions de muntatge del forn solar” (A061) 3 Fase d’investigació De l’escola A partir de la imatge del forn solar, identificarem totes • Per 1 forn: les parts, intentant intuir el seu funcionament. • 1 capsa de pizza o similar (nova) • 1 rotllo de paper alumini Ens dividim en grups 5 a 10 persones i seguim els • Cinta adhesiva passos de les instruccions de muntatge per fabricar el • Tisores forn solar. • Cartolina negra • 1 làmina de plàstic transparent Decidim quina recepta farem. Hem de pensar en • 2 pals de fusta o llapis opcions que siguin factibles a baixes temperatures. Algunes idees són: RESUM Construïm un forn solar per a visualitzar la captació • Fondre xocolata per sobre d’uns trossets de de l’energia solar i la seva transformació en energia plàtan. tèrmica. • Fondre margarina per sobre de pa de pessic. • Fer uns panets amb formatge fos per sobre. DESENVOLUPAMENT Fem l’experiment en un espai exterior, buscant Fase de preparació l’orientació adequada per aprofitar el màxim de 1 radiació solar. El professorat haurà de preparar prèviament el Posem els aliments al forn a primera hora per a material necessari per a la fabricació del forn solar, aprofitar el màxim la calor, sent les hores de màxima a més de reproduir fotocòpies de les instruccions de radiació entre les 11 h i les 15 h. muntatge per a cada grup. Celebrem la nostra feina esmorzant o berenant el que Es recomana que es faci l’experiment de cocció hem cuinat! d’aliments en un altre dia, organitzant que els ingredients estiguin disponibles per aquell dia. L’experiment s’ha de fer en un espai exterior, de manera que el forn tingui temps d’exposició solar suficient. R047 YU DI, C.; LIANG, W.; CHUN, K. (2019). Electrópolis [Joc de taula]. Do it Games 118 ENERGIES RENOVADES EP - CICLE SUPERIOR EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE INICIAL EDUCACIÓ INFANTIL 4 Fase de reflexió Després de l’experiment, es pot fer una reflexió sobre el què hem pogut observar: ►Com s’ha transformat l’energia durant tot el procés desenvolupat, des de la radiació solar fins a l’energia que obtenim en el nostre cos? Podem fer un esquema explicatiu? ►Comparem el procés ocorregut amb processos que es donen en els forns elèctrics o a gas. Quines diferències hi ha? Quins avantatges presenta el sol com a font d’energia respecte d’altres? R048 TEUBER, K. (2024). Catan: new energies [Joc de taula]. Catan Studio 119 EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR ENERGIES RENOVADES 7. Quadre resum de les activitats 121 Quadre resum de les activitats TEMÀTICA EDUCACIÓ INFANTIL EP - CICLE INICIAL ► L’última que tanqui el llum (pàg.46) ► Les diferències energètiques (pàg.48) ► Cases amb energia (pàg.47) ► Fem inventari (pàg.49) ► SOS: monstres de veritat amenacen el planeta (pàg.46) ► Electrodomèstics en sèrie (pàg.48) ► Encaixa l’energia (pàg.47) ► I es va fer la llum (pàg.49) ► L’energia que s’escola (pàg.60) ► L’energia en pots (pàg.62) ► Vigila que crema (pàg.61) ► Reacció en cadena (pàg.63) ► Líkama: les quatre estacions (pàg.60) ► Consumeix sense passar-te (pàg.62) ► I tu, on vius? (pàg.61) ► Materials per transmetre calor (pàg.63) ► La potència per un forat (pàg.72) ► L’energia que utilitzem (pàg.74) ► L’energia que enganxa (pàg. 73) ► Les etapes del mercat elèctric (pàg.76) ► La sopa del mix elèctric (pàg.72) ► Detecta el consum fantasma (pàg.74) ► El cicle del mercat elèctric (pàg.73) ► El iglú (pàg.75) ► Clara (pàg.76) ► Drets energètics de la infància (pàg.77). ► La bombeta dels desitjos (pàg.86) ► El menjaclosques de l’estalvi (pàg.88) ► La família energètica (pàg. 87) ► Per què pot servir…? (pàg.89) ► Por qué debo ahorrar energía (pàg.86) ► Les 6 cares de l’energia (pàg.88) ► Encenedor solar (pàg.87) ► Monstruos, SA (pàg.89) ► Seguint el rastre elèctric (pàg.96) ► Quants punts de llum tens? (pàg.98) ► Posem color als llums (pàg.97) ► Fem la prova (pàg.100) ► La memòria de l’energia (pàg.96) ► S’escapa l’energia (pàg.98) ► Laberints energètics (pàg.97) ► Frena el consum (pàg.99) ► Petites idees per un Gran futur (pàg.100) ► De Grans idees a Petites accions (pàg.101) ► Juguem a fer vent (pàg.110) ► Sobre brises i ventades (pàg.112) ► Construïm molinets de vent (pàg.111) ► Allà on el vent ens porti (pàg.113) ► La increïble història d’un núvol (pàg.110). ► Cuina solar (pàg.112) ► Vaixell amb globus (pàg.111) ► Casa solar (pàg.113) 122 Energies Petites Els contractes renovades Més eficients grans mesures d’energia La demanda Diagnòstic RECURSOS ACTIVITATS RECURSOS ACTIVITATS RECURSOS ACTIVITATS RECURSOS ACTIVITATS RECURSOS ACTIVITATS RECURSOS ACTIVITATS EP- CICLE MITJÀ EP - CICLE SUPERIOR ► L’energia punt per punt (pàg.50) ► Quin criteri energètic tenim? (pàg.54) ► Fem inventari (pàg.49) ► I tu, tens fred? (pàg.52) ► Els nostres hàbits energètics (pàg.56) ► Electrodomèstics en sèrie (pàg.48) ► En clau energètica (pàg.50) ► Recipes for Disaster (pàg.54) ► I es va fer la llum (pàg.49) ► Descobrim l’energia (pàg.51) ► El fantasma del consum (pàg.55) ► Llar eficient (pàg.52) ► Mesurador elèctric domèstic (pàg.56) ► Calculadora energètica (pàg.53) ► Les corbes de càrrega (pàg.57) ► Desmuntem mites (pàg.64) ► Finestres d’efecte doble (pàg.66) ► Reacció en cadena (pàg.63) ► Energia de base (pàg.65) ► Bateria d’estalvis (pàg.68) ► Consumeix sense passar-te (pàg.62) ► My stuff (pàg.64) ► Derzu Uzala (pàg.66) ► Materials per transmetre calor (pàg.63) ► Tomar control (pàg.65) ► Càmera termogràfica (pàg.67) ► Rivets de cautxú (pàg.68) ► Sotaporta de cautxú (pàg.69) ► Com funciona un wattímetre? (pàg.78) ► Desmuntem les factures (pàg.80) ► Les etapes del mercat elèctric (pàg.76) ► Quants kWh necessito? (pàg.79) ► Energia de perfil (pàg.82) ► Detecta el consum fantasma (pàg.74) ► #Derechoscortados (pàg.78) ► Alta tensión (pàg.80) ► La llotja de l’electricitat (pàg.79) ► El cafelito. (pàg.81) ► Factura luz (pàg.82) ► Comparador ofertas energía (pàg.83) ► Deixa-ho retratat (pàg.90) ► Fem un pla d’acció (pàg.92) ► Per què pot servir…? (pàg.89) ► Hàbits per emmarcar (pàg.91) ► Energia en curt (pàg.93) ► Les 6 cares de l’energia (pàg.88) ► En tu cabeza (pàg.90) ► Inventant el futur (pàg.92) ► Monstruos, SA (pàg.89) ► Soc activista (pàg.91) ► Un corazón roto no es como un jarrón roto (pàg.93) ► Temps d’estalvi (pàg.102) ► Posem llum a la il·luminació (pàg.104) ► Fem la prova (pàg.100) ► Concurs d’aforismes energètics (pàg.103) ► Electrodomèstics d’etiqueta (pàg.106) ► S’escapa l’energia (pàg.98) ► La ciutat del futur (pàg.102) ► Beta (pàg.104) ► Frena el consum (pàg.99) ► Vaca paloma (pàg.103) ► Consumo responsable (Nivel 7) (pàg.105) ► Petites idees per un Gran futur (pàg.100) ► El niño que domó el viento (pàg.106) ► De Grans idees a Petites accions (pàg.101) ► La casa ecològica (pàg.107) ► La meva joguina solar (pàg.114) ► El rol de les renovables (pàg.116) ► Allà on el vent ens porti (pàg.113) ► La comunitat resilient (pàg.115) ► Construïm una instal·lació solar (pàg.118) ► Cuina solar (pàg.112) ► Alcarràs (pàg.114) ► La carrera del Sol (pàg.116) ► Casa solar (pàg.113) ► La història de la Greta (pàg.115) ► CO2 , segunda oportunidad (pàg.117) ► Electrópolis (pàg.118) ► Catan: new energies (pàg.118) 123 Maleta de l’energia http://www.barcelona.cat/escolessostenibles 124