ANÀLISI DE L’EDUCACIÓ I LA CURA DE LA PRIMERA INFÀNCIA A BARCELONA I ALTERNATIVES DE CREIXEMENT Informe elaborat per encàrrec de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona Autor: Jaume Blasco Setembre de 2024 Aquest document d’anàlisi del sistema d’educació i cura de la primera infància a Barcelona i alternatives de creixement és fruit de l’estudi elaborat per l’autor, Jaume Blasco, amb les dades facilitades, principalment, per l’IMEB i l’Ajuntament de Barcelona. Aquest estudi apunta possibles alternatives de creixement de l’oferta de places públiques a les escoles bressol, elaborades pel mateix autor, que actualment no constitueixen línies de treball validades per l’actual govern municipal ni per cap altre organisme competent. 1. Introducció: la nova agenda de l’educació i la cura de la petita infància L’educació i la cura en la primera infància s’ha desenvolupat, a la majoria dels països del món, de manera singular i relativament independent de la resta d’etapes educatives. Originalment concebuda des d’una perspectiva higienista per combatre l’elevada mortalitat infantil i permetre, alhora, la incorporació de la mà d’obra femenina a la primera revolució industrial, va esdevenir una política fonamental per a facilitar la participació massiva de les dones al mercat laboral a partir de la segona meitat del segle XX. Això va implicar la incorporació de les classes mitjanes a l’escola bressol i, en conseqüència, una expansió molt notable del servei. Si bé la funció de facilitar la conciliació entre la feina i la cura dels infants ha mantingut la seva rellevància al llarg del temps, des de les darreres dècades del segle XX va anar guanyant significació la missió educativa de l’escola bressol. Sota la influència dels estudis icònics dels projectes Perry i Abecedarian als Estats Units d’Amèrica els anys seixanta, l’evidència empírica ha anat mostrant de forma coherent tant la importància dels primers anys de vida en el desenvolupament dels infants, com l’efectivitat de les intervencions educatives en la primera infància sobre la trajectòria vital de les persones. Així, la literatura científica ha confirmat els beneficis de l’educació en la primera infància sobre el desenvolupament cognitiu, social i emocional dels infants, el llenguatge i les habilitats preacadèmiques, la qual cosa, al seu torn, té impactes positius sobre l’èxit educatiu posterior.1 Igualment, aquests estudis mostren de forma recurrent que els impactes positius estan condicionats a la qualitat del servei, és a dir, a la capacitat de les escoles bressol de proveir interaccions i experiències de desenvolupament i aprenentatge significatives que enriqueixin les que els infants ja reben a casa seva, i que els impactes són més importants per als infants d’entorns vulnerables exposats a entorns de desenvolupament i aprenentatge menys estimulants a les seves llars. Per a una part d’aquests infants, a més, l’escola bressol facilita l’aprenentatge primerenc de la llengua d’escolarització quan no coincideix amb la seva llengua materna. En aquest nou marc de preeminència educativa, la missió tradicional de tenir cura o «guardar» els infants, s’amplia i inclou avançar cap a la igualtat d’oportunitats educatives i socials, contribuir a anivellar el terreny de joc des de les primeres etapes de la vida, i prevenir la transmissió intergeneracional de la pobresa i la vulnerabilitat 1 Per exemple, Vanderbroeck M., Early Childhood Care and Education Policies that Make a Difference, a Nieuwenhuis R. I Van Lacker W (eds.), The Palgrave Handbook of Family Policy, 2020; Lazzari A. i Vanderbroeck. M., Literature review of the participation of disadvantaged children and families in ECEC services in Europe, Comissió Europea, 2012; Vanderbroeck M., Lenaerts K. I Bevlavy, M., Benefits of early childhood education and care and the conditions for obtaining them, European Expert Network on Economics of Education, 2018. 1 social, una fita especialment important per a una societat cada cop més complexa en què tants infants provenen d’entorns culturals i lingüístics diversos i la pobresa infantil es manté en valors elevats. Aquesta concepció de la missió contemporània de les escoles bressol es recolza en el paradigma conceptual de les polítiques «predistributives», que aspiren a intervenir de forma preventiva abans que les desigualtats es produeixin, en lloc de reaccionar-hi un cop s’han materialitzat, com fan les polítiques redistributives tradicionals.2 També se sustenta sobre el concepte d’inversió social, essent especialment reconegudes les aportacions del Premi Nobel d’Economia James Heckman, segons el qual la rendibilitat de la inversió pública en educació és més elevada en les primeres etapes de la vida (programes prenatals, educació i cura en la primera infància i educació preescolar) i decreix progressivament en les etapes educatives posteriors.3 Quines condicions es necessiten per a què l’escola bressol pugui anar més enllà de la seva funció de conciliació entre responsabilitats familiars i laborals i pugui complir la seva missió contemporània educativa i predistributiva? L’agenda internacional ha posat l’atenció en dos aspectes clau del sistema: la qualitat, que és un element necessari per fer efectiu el potencial educatiu de l’escola bressol, i l’accessibilitat del servei, que depèn tant de la disponibilitat d’un nombre suficient de places com de l’equitat en l’accés per abastar els infants i famílies que més ho necessiten.4 Aquest segon repte és significatiu, ja que, malgrat un increment molt notable en les taxes d’escolarització, pràcticament enlloc d’Europa existeix un dret legal a l’escolarització dels 0 a 3 anys i, per tant, les famílies no tenen garantia de plaça escolar ni de gratuïtat.5 Amb relació a la qualitat, la literatura científica internacional indica que l’essència rau en el suport educatiu i emocional que el personal educatiu proveeix als infants, així com en la interacció amb les famílies, els quals són difícils de copsar i mesurar. Això no obstant, la qualitat del procés educatiu té com a condició necessària, tot i que no suficient, elements de qualitat estructural de més fàcil avaluació i sobre els que se solen basar els estàndards internacionals. Inclouen les qualificacions professionals del personal; les condicions de treball i salarials (per prevenir una elevada rotació del personal); les oportunitats d’aprenentatge i de desenvolupament professional del personal; la disponibilitat de temps per a la planificació, la documentació i la reflexió; 2 Hacker, J., The institutional foundations of middle-class democracy, Policy Network, 2011 3 Heckman J., Invest in early childhood education: reduce deficits, strengthen the economy. Chicago: The Heckman Equation, 2012. 4 Vanderbroeck M. (2020), Op. Cit.; León M., Palomera D. I Ibáñez Z., Entre la equidad y la conciliación: similitudes y disparidades en el diseño institucional del primer ciclo de educación infantil en España, Papers 107/3, 2022. 5 Eurydice, Structural indicators for monitoring education and training systems in Europe 2023 – Early childhood education and care, Publications Office of the European Union, 2023 2 l’ús de pràctiques pedagògiques adequades per a cada edat (no necessàriament articulades en un currículum, sinó en orientacions pedagògiques, principis d’actuació o altres fórmules per garantir l’orientació educativa del servei, com ara l’establiment d’objectius de desenvolupament o aprenentatge i la relació d’activitats apropiades per assolir-los); la mida dels grups i la ràtio d’infants per educador/a; la disponibilitat de personal amb formació i funcions específiques, així com de recursos adequats, per atendre la diversitat d’infants i famílies; la cooperació i coordinació amb altres serveis de suport a les famílies, com ara serveis socials o de salut; i el desenvolupament de sistemes de seguiment, avaluació i governança per detectar problemes, reptes i oportunitats i desenvolupar processos de millora contínua. 6 Quant a l’accessibilitat, el repte consisteix a què els infants de famílies vulnerables accedeixin al servei en la mateixa proporció que la resta d’infants i, per tant, que no es reprodueixi el dit efecte Mateu pel qual tendeixen a accedir més a determinats serveis i programes aquells amb una millor posició inicial i menor necessitat. De forma generalitzada a la Unió Europea i l’Estat, les famílies més vulnerables tendeixen a accedir menys a l’educació i cura en la primera infància i, alhora, tendeixen a fer-ho en serveis de menor qualitat.7 Entre d’altres motius, això està motivat pel fet que la demanda d’escola bressol està més fortament determinada per les necessitats de conciliació de les famílies que per les necessitats educatives dels infants, que solen ser més altes, precisament, en les famílies en situació d’atur o inactivitat. La demanda més gran i accés per part de famílies amb dues feines (en el cas de les famílies biparentals) i, per tant, amb major capacitat econòmica i nivell educatiu, reverteix en una política regressiva que no sols no redueix les desigualtats educatives i socials, sinó que més aviat contribueix a augmentar-les. La magnitud de l’efecte Mateu entre països és molt variable, ja que hi ha elements del disseny del sistema que el poden facilitar o prevenir. En primer lloc, la quantitat de l’oferta, ja que amb nivells d’escolarització alts l’accés dels infants més vulnerables sol ser més elevat. Segon, la distribució geogràfica de l’oferta, ja que tractant-se d’un recurs de proximitat, resulta clau la presència d’escoles bressol als barris de menor renda o amb major concentració de vulnerabilitat social. Tercer, els criteris de priorització en cas d’excés de demanda, que poden donar preferència a les necessitats de conciliació de les famílies (atorgant més punts a les llars en què ambdós progenitors treballen), o bé a les famílies amb rendes baixes o altres factors de vulnerabilitat social, o fins i tot tots dos criteris alhora, prioritzant les famílies amb feina però amb rendes baixes. En quart lloc, el preu pot representar una barrera important a l’accés 6 Slot P., Structural characteristics and process quality in early childhood education and care: a literature review, OECD Reducation Working Papers, 176, 2018. 7 Van Lancker, W i Ghysels J., Explaining patterns of inequality in childcare service use across 31 developed economies: a welfare state perspective, International Journal of comparative sociology, 57(5), 2016; León M., Palomera D. I Ibáñez Z. (2022), Op. cit.; indicadors de l’OECD derivats d’EU-SILC (2016), a Dónde todo empieza, Save the Children, 2019. 3 per a les famílies amb menor capacitat econòmica, que es pot intentar compensar amb sistemes de beques, bonificacions o tarifació social, que poden ser més o menys restrictius quant a les condicions per accedir-hi, i més o menys generosos quant a les quanties de l’ajut o descompte. En el conjunt de l’Estat, el 50% de les famílies amb infants petits no usuàries de serveis d’escola bressol al·ludeixen al cost com el principal motiu per no fer-ne ús.8 Finalment, existeixen altres barreres que poden dificultar l’accés de les famílies socialment vulnerables, com ara el coneixement de l’oferta o la capacitat per comprendre i fer els tràmits de preinscripció i matrícula, que es poden amortir amb mesures de comunicació i acompanyament. Aquestes opcions del sistema d’educació i cura de la primera infància menen a composicions de l’alumnat ben diferent, sovint amb sobrerepresentació de les classes mitjanes-altes i altes, o bé amb distribucions en forma de U, amb sobrerepresentació de les rendes més baixes i de les més altes, i infrarepresentació de les mitges-baixes, que tenen una renda massa baixa per fer front al preu, i massa alta per accedir als ajuts. Tot i que la funció educativa ha guanyat rellevància, en l’educació i cura de la primera infància també hi conviuen altres missions. En primer lloc, l’escola bressol preserva la seva missió primigènia com a política per facilitar la conciliació entre la cura dels infants, la feina i el temps personal. Aquesta missió no és incompatible amb l’educativa, ja que ambdues s’assoleixen de forma simultània i, malgrat un cert desprestigi, continua sent socialment rellevant: contribueix a prevenir l’impacte negatiu de la maternitat sobre la participació laboral, la carrera professional i els ingressos salarials de les dones i facilita que les famílies disposin de dos ingressos salarials (en el cas de les famílies biparentals) o un (en el cas de les monoparentals), la qual cosa té un efecte protector significatiu contra el risc de pobresa i, per tant, un benefici directe sobre el mateix infant. L’escola bressol també és un recurs de suport a les famílies per al desenvolupament de les capacitats parentals, mitjançant l’orientació i acompanyament del personal educador i l’aprenentatge entre iguals amb la resta de famílies, i sovint esdevé un node comunitari en què es creen vincles amb altres persones en un mateix moment vital, es comparteix informació sobre altres recursos i serveis i es presta suport mutu. Finalment, en tant que instrument que permet conciliar la feina amb la criança és també un instrument per reduir la bretxa de fertilitat, especialment important al nostre país, que caracteritza la diferència negativa entre els infants que les dones desitjarien tenir i els que efectivament acaben tenint.9 L’escola bressol no exhaureix les possibilitats de suport a les famílies amb petits infants. Els permisos retribuïts de maternitat i paternitat constitueixen un altre instrument de gran rellevància. En aquest sentit, la Comissió Europea posa especial 8 Save the Children (2019), Op. Cit. 9 Esping-Andersen G. (ed), The Fertility Gap in Europe: Singularities of the Spanish Case, Fundació la Caixa, 2013 4 èmfasi en la necessitat de reduir la bretxa entre la finalització del dret als permisos retribuïts i l’inici del dret a l’escolarització universal i gratuïta.10 Com més llarg és aquest període, més rellevant resulta per a les famílies poder accedir a una escola bressol assequible i de qualitat. La tendència en diversos països europeus està sent a ampliar els permisos de maternitat i paternitat retribuïts fins a cobrir els primers 12 mesos de vida dels infants i, alhora, abaixar l’edat d’inici de l’educació universal i gratuïta als 2 anys, juntament amb altres polítiques de foment de la flexibilitat a la feina per a mares i pares d’infants petits. A la Unió Europea, només sis països (Dinamarca, Alemanya, Estònia, Eslovènia, Finlàndia i Suècia) han assolit, fins a la data, la continuïtat en la cobertura, talment que el final del dret als permisos retribuïts coincideix amb l’inici del dret a l’escolarització.11 A l’Estat espanyol els permisos de maternitat i paternitat són actualment de 16 setmanes, de les quals les 6 primeres han de ser, per a ambdós progenitors, immediatament posteriors al part, amb la qual cosa la concatenació de permisos es pot estendre fins a les 26 setmanes (sis mesos i mig). El govern va anunciar la intenció d’allargar ambdós permisos fins a les 20 setmanes en el marc del projecte de llei de famílies, amb la qual cosa el període cobert arribaria a les 34 setmanes (aproximadament 8 mesos)12, mentre que diverses comunitats autònomes estan avançant vers la universalització d’I2 mitjançant la incorporació del darrer curs del primer cicle d’educació infantil a les escoles d’infantil i primària. En aquest document analitzem l’educació i cura de la petita infància a Barcelona per escatir les seves fortaleses i mancances en el marc de l’agenda educativa, predistributiva i d’igualtat d’oportunitats que acabem de descriure, i identifiquem els principals reptes que haurà d’afrontar a mitjà i llarg termini. La primera part del document tracta sobre el context de l’educació i cura de la primera infància a la Unió Europea, l’Estat i Catalunya en el qual s’enquadren les polítiques per a la primera infància de Barcelona. La segona part analitza els aspectes més rellevants de l’educació i cura de la primera infància a la ciutat: la disponibilitat de places, l’equitat en l’accés, la qualitat del servei, el cost de provisió, el desenvolupament de serveis alternatius i la situació i evolució recent del sector privat. Finalment, a la tercera part s’exposen les conclusions de l’anàlisi així com les possibles línies estratègiques que se’n deriven. 10 Comissió Europea, Council recommendation on early childhood education and care: the Barcelona targets for 2030, 2022. 11 Eurydice (2023), Op. Cit. 12 Cal tenir en compte, això no obstant, que en ser prestacions contributives els permisos remunerats no abasten tothom. L’any 2022 el 33,6% de les mares i el 26,6% dels pares no hi van accedir (Castellanos, C., La reforma del sistema de permisos parentales: formas de uso y expectativas de influencia en la corresponsabilidad, UNED, 2024. 5 2. L’agenda educativa i predistributiva a la UE, l’Estat i Catalunya L’agenda educativa i predistributiva ha rebut un impuls recent amb la publicació, el 29 de novembre de 2022, de la «Recomanació del Consell de la Comissió Europea sobre educació i cura de la primera infància: els objectius de Barcelona per a 2030». Aquesta recomanació actualitza l’objectiu que l’any 2002 s’havia fixat en un mínim del 33% d’escolarització per als infants de 0 als 3 anys, i l’eleva fins al 45% per al 2030, en serveis amb una intensitat mínima de 25 hores a la setmana, que permetin fer compatible la cura amb el benestar de l’infant i les necessitats dels progenitors per conciliar la família, la feina i el temps personal. A més a més, la recomanació inclou, per primera vegada, els següents consells als estats membres, que avalen l’orientació educativa i de garantia de la igualtat d’oportunitats de l’educació i cura en la petita infància. Concretament, recomana:  Inclusió: incrementar la participació dels infants d’entorns vulnerables, incloent-hi els infants en risc de pobresa o exclusió social, d’origen migrant o amb un coneixement incomplet de l’idioma d’escolarització, així com dels infants amb discapacitats o amb necessitats educatives especials, talment que es tanqui la bretxa d’accés entre els infants en situació de vulnerabilitat i el conjunt de la població de 0 a 3 anys. Igualment, recomana formar el personal educador per oferir una atenció de qualitat als infants i famílies en situació vulnerable o amb necessitats educatives especials.  Qualitat: oferir un servei de qualitat per contribuir a un desenvolupament saludable físic, social, emocional, cognitiu i educatiu i al benestar de l’infant, mitjançant una ràtio adequada entre professionals i infants (si bé no estableix cap estàndard de referència); la professionalització del personal, que ha de disposar de qualificacions inicials adequades i oportunitats de formació contínua; la provisió d’un ambient segur, acollidor i afectuós, i un currículum de qualitat i oportunitats d’aprenentatge apropiades per a cada grup d’edat.  Distribució territorial: proveir el servei de forma equilibrada entre zones amb diferents nivells de renda; facilitar l’accés amb un temps de desplaçament raonable i amb transport públic, i prevenir la segregació de l’alumnat entre centres per motiu de les seves característiques sociodemogràfiques.  Assequibilitat: establir un preu del servei proporcionat amb la capacitat de pagament de les famílies, sigui mitjançant sistemes de tarifació social que modulin el preu segons la renda familiar o bé establint un topall màxim assequible, i limitar les despeses extraordinàries més enllà de la quota. 6  Accessibilitat: facilitar un accés equitatiu a tots els infants mitjançant solucions per a les famílies amb horaris laborals atípics; l’atenció a les necessitats específiques de les famílies monoparentals; criteris d’accés no condicionats a la situació laboral dels progenitors, per no excloure les famílies vulnerables en situació d’atur o inactivitat; l’accessibilitat dels edificis, infraestructura, serveis, transport, materials i aplicacions digitals per a infants i adults amb discapacitat; el suport i informació apropiada per a infants i adults amb discapacitats i necessitats especials; l’atenció a les barreres culturals i lingüístiques, incloent-hi les de les persones d’origen migrant; la provisió proactiva informació a totes les famílies sobre els beneficis de matricular-se a l’escola bressol, així com sobre l’oferta, els procediments, criteris d’accés i ajuts disponibles, i el suport administratiu per al procés de preinscripció i matrícula, particularment a les famílies en situació de vulnerabilitat.  Bretxa d’educació i cura: minimitzar el temps entre la finalització del dret als permisos de paternitat i maternitat retribuïts i l’inici del dret a l’escolarització.  Condicions de treball i competències del personal: millorar les qualificacions inicials i les oportunitats de formació contínua; oferir oportunitats de desenvolupament d’una carrera professional; oferir un estatus professional atractiu; reduir els estereotips de gènere, i desenvolupar xarxes professionals amb el personal educador.  Governança, monitoratge i avaluació: millorar els sistemes d’informació i avaluació i desagregar les anàlisis per edat, quintil de la renda de la llar i situació de risc de pobresa o d’exclusió social de la família. L’agenda educativa i predistributiva també es reflecteix en les polítiques de promoció del primer cicle d’educació infantil de l’Estat. Així, l’objectiu 2.1 del «Plan de Acción Estatal para la Implementación de la Garantía Infantil Europea (2020-2030)» parla de garantir l’accés universal, mitjançant una educació infantil de primer cicle «de qualitat, inclusiva i equitativa, que comenci pels infants de llars amb menor renda i altres grups vulnerables». El pla estableix, per al 2030, una fita del 55% en la taxa d’escolarització de 0-1 any i del 85% als 2 anys, així com una taxa d’escolarització total del 50% en el conjunt de 0-3 per als infants de famílies del quintil més baix de renda. Igualment, la Inversió C21.I1 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol amb el qual es canalitzen els fons destinats per la UE per reparar els efectes de la crisi de la COVID-19 per al període 2021-2025, va assignar un pressupost de 670,1 M€ a la creació de 65.382 places escolars del primer cicle d’educació infantil i al seu sosteniment durant 4 anys. La diagnosi sobre la qual es basa la inversió esmenta la necessitat de «prioritzar l’accés de l’alumnat en zones de major incidència del risc de pobresa o exclusió social (...) [per tal que] l’extensió de l’escolarització en aquest cicle atengui la compensació dels efectes de les desigualtats d’origen econòmic, social, 7 territorial i cultural sobre l’alumnat». Així mateix, disposa que «la disponibilitat, accessibilitat i assequibilitat d’uns serveis d’alta qualitat en els barris on resideixen les famílies amb baix nivell educatiu i de renda, famílies monoparentals, minories, població gitana o famílies migrants té una elevada repercussió en la promoció de la igualtat i la inclusió social, i contribueix a la igualtat d’oportunitats». A Espanya, com a la majoria dels països europeus, el sistema d’educació i cura en la petita infància és relativament independent de la resta del sistema educatiu, no és de provisió obligatòria per part de les administracions ni existeix el dret ni l’obligació d’escolaritzar els petits infants, i gaudeix d’un alt nivell de descentralització, en el qual l’administració local i el sector privat juguen un paper molt important com a proveïdors del servei. Aquest model, que reconeix i reflecteix les diferents preferències i necessitats territorials, mena a un alt nivell de variabilitat territorial quant a les característiques, qualitat, cobertura, formes de provisió i preu del servei, tant entre comunitats autònomes com entre municipis. A Catalunya, segons el que estableix l’article 131.2 de l’Estatut de 2006, la Generalitat té competència exclusiva en el primer cicle d’educació infantil, la qual cosa inclou «la determinació dels continguts educatius (...), la regulació dels centres en què s’imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal». L'any 2009 la Llei d’educació de Catalunya va desenvolupar aquesta competència i va establir que «el Govern ha de definir els continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil, ha d'establir les característiques dels centres que imparteixen aquest cicle i ha de determinar, d'acord amb els ajuntaments, els requisits exigibles a les instal·lacions dels centres i la capacitació que ha d'acreditar el personal educador que hi treballi». Igualment, l’article 159.4 disposa que «a petició dels ens locals, i d'acord amb la programació educativa, es poden delegar competències per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixin el primer cicle d'educació infantil», la qual cosa reconeix que han estat les administracions locals les que, històricament, han assumit la provisió d’aquest servei. Finalment, l’article 198, sobre el finançament del primer cicle d’educació infantil, estableix que el Departament d’Educació «ha de subvencionar la creació, la consolidació i el sosteniment de places per a infants de zero a tres anys en llars d’infants de titularitat municipal (...) preferentment per satisfer les necessitats d’escolarització d’infants en entorns socioeconòmics o culturals desafavorits i en zones rurals». Igualment, determina que «el Departament pot subvencionar l’escolarització d’infants en llars d’infants de titularitat privada que desenvolupen l’activitat amb finalitat essencial de servei, d’acord amb la programació i els criteris de preferència que s’estableixin per reglament, entre els quals hi ha d’haver la satisfacció de necessitats d’escolarització d’infants en entorns socioeconòmics o culturals desafavorits i en zones rurals», i 8 especifica, a més, que «aquestes subvencions han de representar per a les famílies una disminució del cost de l’escolarització». El lideratge i finançament de la Generalitat en el primer cicle d’educació infantil al llarg del temps ha estat fluctuant. El Departament d’Educació va adoptar un paper molt actiu en la primera dècada dels 2000, en la qual es van aprovar la Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d’infants de qualitat; el mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008; el Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres, i el Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil, que estableix un currículum bàsic per a aquesta etapa educativa. Concretament, la Llei 5/2004 de creació de llars d’infants de qualitat, coneguda com la llei de les 30.000 places, en referència al compromís de creació de places públiques al conjunt del país, va donar peu a la creació d’una línia d’inversions per a la generació de noves escoles bressol municipals, d’entre 5.000 i 6.000 € per plaça escolar creada, i una altra de subvencions per cobrir els costos de funcionament, en forma d’un mòdul fix de 1.800 € per infant i curs, en el marc d’un model de finançament per terços entre la Generalitat, els ajuntaments i les famílies usuàries. Igualment, la Generalitat va desenvolupar una línia d’ajuts a l’escolarització per a infants en situacions socioeconòmiques desafavorides per contribuir a l’equitat en l’accés. Aquest model de finançament va entrar en crisi el curs 2011-12, en el marc del canvi de govern, la crisi econòmica, les dificultats pressupostàries de la Generalitat i el final del finançament que havia aportat l’Estat mitjançant el programa Educa3. A mesura que vencien els convenis signats amb els ajuntaments, la Generalitat va retirar completament el finançament a les escoles bressol municipals, la qual cosa, en el cas de Barcelona, es va produir a partir del curs 2012-13. Aquesta inacció es va començar a revertir el curs 2019-20, en què la Generalitat de Catalunya va restablir un mòdul de 1.600 € per infant matriculat a les escoles bressol municipals, juntament amb el compromís de rescabalament als ajuntaments pels anys no finançats, conseqüència de diverses sentències judicials desfavorables a la Generalitat. El curs 2021-22 la Generalitat va incorporar un mòdul de finançament de 1.600 € addicionals per als infants de 2 a 3 anys (I2) matriculats a les escoles bressol municipals, condicionat al fet que l’escolarització fos gratuïta per a les famílies. Finalment, en el marc del programa d’impuls a l’escolarització en el primer cicle d’educació infantil, finançat a càrrec del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, s’ha reintroduït el finançament per a la creació de places noves del primer cicle d’educació infantil de titularitat pública, prioritàriament per a infants d’1 i 2 anys i per a les zones de major incidència de risc de pobresa o exclusió social i les zones rurals. La subvenció màxima per plaça creada és d’aproximadament 10.000 €. 9 Les administracions locals, per la seva banda, són titulars de la gran majoria d’escoles bressol públiques de Catalunya, tret d’un petit romanent de llars d’infants de la Generalitat, majoritàriament hereves de les creades per l’Estat en els darrers anys del franquisme i el període de transició. Segons l’article 15.1 del Decret 282/2006, l’administració local, juntament amb l'administració educativa, «ha d'impulsar una oferta suficient per atendre la demanda de places de primer cicle de l'educació infantil», que «prioritzi les zones socialment desafavorides, respecti l'equilibri territorial i tingui en compte les fluctuacions de la demanda». Això no obstant, els ajuntaments han assumit la provisió d’aquest servei en un grau molt variable, optant en uns casos per formes de producció pública del servei (en què l’administració gestiona directament el servei) o privada (mitjançant mecanismes de contractació externa a operadors privats per a la gestió dels centres públics), amb finançament i costos per infant molt variables, i plena discrecionalitat per fixar els preus públics, així com per establir sistemes de bonificacions, beques o tarifació social. El Decret 282/2006 també preveu que el Departament d’Educació de la Generalitat pugui delegar als ajuntaments que ho sol·licitin les competències relacionades amb el procés de preinscripció i admissió d'infants en els ensenyaments sufragats amb fons públics; amb la resolució dels expedients d'autorització, de cessament d'activitats, de modificació de l'autorització i de revocació de l'autorització de les llars d'infants privades, i amb els consells de participació de les llars d'infants. En el cas que tinguin delegada la competència en matèria d’admissió, els ajuntaments poden establir criteris de priorització propis i afegir-los als que estableix la mateixa Generalitat, així com elaborar els barems amb els quals s’assignen els punts per a cada criteri. Quant al sector privat, la Generalitat de Catalunya en regula els requisits mínims dels centres i del personal educador mitjançant el mateix Decret 282/2006 i té la competència en matèria d’autorització i inspecció dels centres. Històricament, també ha contribuït al seu finançament mitjançant subvencions a l’oferta, és a dir, finançant els operadors que subministren el servei, que al seu torn ho han de repercutir en una reducció del preu que paguen les famílies usuàries, en oposició a alternatives de subvenció a la demanda, com ara deduccions fiscals, beques condicionades a renda o xecs escolars. Aquest finançament s’ha articulat en una convocatòria anual de subvencions no competitives, mitjançant la qual es distribueix el crèdit disponible entre tots els centres sol·licitants que compleixen els requisits, segons el nombre d’infants matriculats. Entre els cursos 2008-09 i 2011-12 el mòdul per infant i curs va ser de 800 €, que el curs 2012-13 es va reduir als 720 €, i a partir del curs 2013-14 fins a uns 300 €, si bé la Diputació de Barcelona va compensar-ho parcialment amb una convocatòria pròpia d’uns 250 € per infant i curs. A més de la minoració de les quanties, els representants del sector privat n’han denunciat reiteradament les incerteses i els 10 retards en els pagaments, ja que la concessió i la quantia precisa no es concreten fins a finals de curs. En els darrers anys, el finançament de la Generalitat a les llars d’infants privades també s’ha recuperat. Des del mòdul de 321,8 € per curs i infant del curs 2021-22, la quantia es va elevar el curs 2022-23 als 800 € per als infants d’I2 i als 500 € per als infants de I0 i I1, seguint el protocol signat pel Departament d’Educació amb les associacions de llars d’infants privades l’abril de 2022. Per al curs 2023-24 les quanties ja s’han preestablert a la mateixa convocatòria en 800 euros per infant d’I2 i curs, més 800 € addicionals en cas que l’infant provingui de famílies en situació de pobresa o vulnerabilitat segons criteris de renda força restrictius, i 500 € per infant d’I0 o I1. Mentre que els ajuts per a infants matriculats a I0 i I1 continuen sent exclusius per a llars d’infants d’iniciativa social, les destinades als infants d’I2 s’han obert a qualsevol llar d’infants de titularitat privada. Les associacions de llars d’infants privades reclamen augmentar la subvenció anual per infant i curs fins als 3.000 € per poder oferir preus assequibles i denuncien que, altrament, la gratuïtat a l’I2 pública farà insostenibles les llars d’infants privades i generarà un greuge amb les famílies que no obtenen plaça pública, les quals han de cobrir pràcticament el cost sencer d’una llar d’infants privada o bé quedar-se sense cap servei perquè no poden fer front al preu.13 Històricament, les associacions de llars d’infants privades de Catalunya han reivindicat també que la planificació de noves escoles bressol públiques prengui en consideració la presència prèvia d’oferta privada; que allà on hi hagi un dèficit d’oferta pública es concertin places amb les escoles bressol privades en lloc de crear noves escoles bressol públiques, que resulten molt més costoses; que es creï un sistema públic d’ajuts condicionats a renda o a criteris de vulnerabilitat social que abasti també els infants matriculats en llars d’infants privades; que les despeses en escoles bressol privades siguin deduïbles fiscalment; i que l’administració inspeccioni i controli més activament la competència deslleial dels centres privats no autoritzats que operen sota denominacions no regulades com ara «centres de suport familiar» o «centres d’atenció primerenca», però que en realitat són llars d’infants que incompleixen els requisits del Decret 282/2006.14 13 «Les famílies de les llars d’infants privades se senten discriminades», Diari de l’Educació, 7/9/22; «Manifest de les escoles bressol privades de Catalunya davant la discriminació dels infants i famílies amb la gratuïtat del P2», 9/12/21 14 Blasco, J., De l’escola bressol a les polítiques de primera infancia: l’educació i cura de la primera infancia a Catalunya, Fundació Jaume Bofill, Informe breu 66, 2017. 11 3. L’educació i la cura de la petita infància a Barcelona La disponibilitat de places d’escola bressol La ciutat de Barcelona disposa d’una xarxa d’escoles bressol públiques amb arrels històriques tant en els moviments de regeneració pedagògica que es van produir des del noucentisme fins a la Segona República com, molt especialment, en les escoles creades a l’empara d’entitats cíviques, sindicats i moviments veïnals en la dècada dels seixanta i setanta del segle passat, posteriorment agrupades l’any 1973 en la Coordinadora de Guarderies de Barcelona, i reconvertides en escoles bressol municipals amb la creació, l’any 1977, del Patronat Municipal de Guarderies. La xarxa d’escoles bressol municipals de Barcelona va experimentar un creixement lent fins a mitjans de la primera dècada del segle XXI, en què es va accelerar, coincidint amb la reforma del model organitzatiu de les escoles bressol municipals i el finançament derivat de la llei de les 30.000 places, que es va estendre del curs 2004-05 fins al curs 2012-13. A partir d’aquell curs, la xarxa d’escoles bressol municipals ha continuat creixent de forma sostinguda però moderada, fins a les 8.891 places en 105 escoles bressol municipals del curs 2023-24 (Gràfics 1 i 2). El creixement de la xarxa pública ha tingut un efecte substitució respecte a l’oferta privada molt significatiu: malgrat l’augment de places públiques, el nombre total d’infants matriculats al primer cicle d’educació infantil a la ciutat (en centres públics i privats) pràcticament no s’ha modificat entre el curs 2010-11 i 2022-23 (ha passat de 16.308 a 16.613 infants) (Gràfic 3). Però mentre que el curs 2010-11 un 68,0% dels infants estaven matriculats en centres privats, el 2022-23 només n’eren el 46,6%. En termes absoluts, les escoles bressol municipals han guanyat 3.671 infants matriculats al llarg d’aquest període, mentre que les llars d’infants privades n’han perdut 3.347. En nombre de centres educatius, les escoles bressol municipals han crescut de 72 a 103, i les llars d’infants privades s’han reduït de 223 a 166.15 Tot i aquesta estabilitat en el nombre d’infants matriculats, la cobertura (o taxa d’escolarització) del primer cicle d’educació infantil s’ha incrementat notablement, del 37,3% del curs 2010-11 fins al 48,3% del 2022-23, per efecte de la reducció continuada del nombre d’infants de 0 a 2 anys empadronats a la ciutat, que ha caigut dels 43.761 als 34.361 (Gràfic 3). Això implica que, avui dia, Barcelona ja compleix els objectius de la Recomanació europea per a 2030 del 45% de cobertura. 15 Les comparacions amb el sector privat només es poden estendre fins al curs 2022-23, ja que les dades del curs 2023-24 no estaven disponibles en el moment d’elaboració d’aquest informe. 12 Gràfic 1. Evolució del nombre d’infants matriculats per titularitat del centre 12.000 11.082 10.845 9.672 10.000 9.426 9.420 9.398 9.583 9.492 9.164 9.136 8.194 8.194 8.411 8.409 8.508 8.553 8.588 7.766 7.940 7.940 8.100 7.735 8.000 7.373 6.806 6.878 6.000 4.917 Retirada del Pandèmia de la finançament de COVID-19 4.000 la Generalitat 2.000 309 309 309 300 308 309 318 308 294 295 228 276 290 0 EBM Llars d'infants Generalitat Llars d'infants privades Gràfic 2. Evolució del nombre de centres educatius de primer cicle d'educació infantil, per titularitat del centre 250 223 225 214 207 208 205 201 199 201 201 200 185 173 166 150 100 101 102 103 103 95 95 95 97 98 98 92 100 72 50 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 0 EBM Llars d'infants Generalitat Llars d'infants privades Gràfic 3. Evolució del nombre total d'infants matriculats, cobertura i població 0-2 13 Nombre de centres educatius Nombre d'infants matriculats 50.000 60,0% 43.761 43.157 45.000 41.951 42.056 41.696 41.111 40.906 41.263 40.946 39.70328 48,3% .377 50,0% 40.000 35.947 34.361 35.000 45,8% 43,8% 44,0% 44,7% 45,1% 40,0% 41,6% 41,7% 42,0% 41,8% 42,7% 30.000 40,7% 37,3% 25.000 30,0% 20.000 17.960 17.501 17.660 17.412 17.545 17.910 18.174 18.288 18.196 16.308 15.614 16.202 16.613 20,0% 15.000 10.000 10,0% 5.000 0 0,0% Total infants matriculats Població 0-2 empadronada el 1/1 de l'any d'inici del curs Cobertura Gràfic 4. Cobertura de l'escola bressol per grup d'edat i titularitat del centre (curs 2022-23, respecte al padró a 1/1/2022) 16 Total petita infància 24,7% 0,9% 22,5% 48,1% Fita UE 2030: 45% 2-3 anys 38,4% 1,4% 33,1% 72,9% Fita PGI 2030: 85% 1-2 anys 28,7% 1,0% 27,5% 57,1% Fita PGI 2030: 55% 0,2% 0-1 any 7,0% 6,8% 13,9% 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% 80,0% EBM LLI Generalitat LLI privades *PGI: Plan de Acción Estatal para la Implementación de la Garantía Infantil Europea 2020-2030 Per grups d’edat, la cobertura del curs 2022-23 ha estat del 72,9% als 2-3 anys, del 57,1% als 1-2 anys i del 13,9% a 0-1. Per comparació amb les fites del «Plan de Acción 16 Per al càlcul de la sèries temporals de places i cobertures de les escoles bressol municipals s’ha tingut en compte la capacitat màxima, mentre que el Gràfic 4, referit únicament al curs 2022-23 mostra la matrícula efectiva, lleugerament inferior a la capacitat màxima. 14 Nombre d'infants Cobertura (taxa d'escolarització) Estatal para la Implementación de la Garantía Infantil Europea (2020-2030)», Barcelona ja compleix la fita d’escolarització a l’edat d’1-2 anys (establerta en el 55%), però es troba a uns 12 punts percentuals de la fita del 85% als 2-3 anys (Gràfic 4). Les dades de cobertura mostren també una gran disparitat territorial: la cobertura total (en centres públics i privats) ateny els màxims del 64,3% a Sarrià Sant Gervasi i del 61,2% a Les Corts (Gràfic 5), que són, alhora, els districtes de Barcelona amb un major pes de les llars d’infants privades, les quals concentren el 78,7% i 68,9% dels infants matriculats, respectivament (Gràfic 6). A l’altre extrem, el districte de Ciutat Vella escolaritza només el 25,6% dels infants empadronats, dels quals un 96,3% en escoles bressol municipals17. En aquest sentit, el principal determinant de la taxa d’escolarització en la primera infància sembla ser la necessitat de conciliació que, combinada amb la major capacitat econòmica de les famílies en què els dos progenitors treballen, explica tant les majors taxes d’escolarització com el desenvolupament més grans de l’oferta privada als districtes de major renda. Gràfic 5. Cobertura total per districtes (tota mena de centres i tots els grups d’edat), curs 2022-23 i padró 1/1/2022 Total Barcelona 48,1% Sarrià-Sant Gervasi 64,3% Les Corts 61,2% Gràcia 50,3% Sant Martí 49,4% Sants-Montjuïc 48,2% Eixample 47,9% Sant Andreu 46,6% Horta-Guinardó 43,9% Nou Barris 41,6% Ciutat Vella 25,6% 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% Gràfic 6. Distribució de matrícules per districtes entre EBM, llars d'infants de la Generalitat i llars privades, curs 2022-23 (districte del centre educatiu) 17 La distribució per districtes es basa en la ubicació del centre educatiu i no en la dels infants matriculats, per la qual cosa és possible que, malgrat ser un recurs de proximitat (i en el cas dels centres públics les zones d’influència se solen correspondre amb el districte), una part dels infants matriculats en una EBM d’un districte resideixin en un altre. 15 Total Barcelona 51,4% 1,8% 46,8% Ciutat Vella 96,3% 0,0% 3,7% Horta-Guinardó 72,0% 0,0% 28,0% Nou Barris 64,2% 6,3% 29,5% Sant Martí 63,0% 3,9% 33,2% Sant Andreu 60,3% 3,9% 35,8% Gràcia 56,3% 0,0% 43,7% Sants-Montjuïc 52,5% 2,4% 45,1% Eixample 36,4% 0,0% 63,6% Les Corts 31,1% 0,0% 68,9% Sarrià-Sant Gervasi 21,3% 0,0% 78,7% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% EBM Llars d'infants Generalitat Privades D’altra banda, els mapes 1 a 3 il·lustren la distribució territorial dels infants de 0 a 2 anys empadronats a la ciutat, la població de 0 a 2 anys no escolaritzada a escoles bressol municipals, i la població no escolaritzada en cap centre, ni públic ni privat. S’hi pot observar com la xarxa existent de centres públics i privats modula la distribució de població de 0 a 2 anys no escolaritzada per comparació a la població de 0 a 2 anys empadronada. Un cop descomptats els infants matriculats en centres públics o privats destaquen, molt especialment, les concentracions d’infants no escolaritzats al Raval, el Besòs i el Maresme i a l’eix Porta-el Turó de la Peira i Horta. En un segon nivell destaca la densitat d’infants no escolaritzats a Sants i Sants-Badal, l’eix que s’estén des del sud de Sant Gervasi-Bonanova a Sant Gervasi-Galvany, la Nova Esquerra de l’Eixample fins a Sant Antoni, i la zona entre el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova i la Sagrada Família.18 18 Mapes 1 a 4 elaborats per la Unitat de Recerca i Gestió del Coneixement i la Informació, Direcció de Planificació Estratègica, Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona. Un agraïment especial a Ramon Pablo Malagrida. 16 Mapa 1. Distribució territorial de la població 0-2 empadronada a Barcelona 17 Mapa 2. Distribució territorial de la població 0-2 empadronada a Barcelona i no matriculada en una EBM 18 Mapa 3. Distribució territorial de la població 0-2 empadronada a Barcelona i no matriculada ni en una EBM ni en una llar d’infants privada 19 La demanda no atesa Més enllà de la cobertura o taxa escolarització (el percentatge d’infants empadronats que estan escolaritzats), resulta igualment d’interès conèixer la capacitat de la xarxa pública d’atendre la demanda (és a dir, el percentatge de demandants que obtenen plaça i s’acaben matriculant). A Barcelona coneixem amb precisió la demanda no atesa a les escoles bressol municipals, que el curs 2023-24 ha estat del 45,0% en conjunt, amb un 36,8% a I0, un 41,6% a I1 i un 49,4% a I2. Per districtes, el mínim és a Nou Barris, amb un 33,1% de sol·licituds no ateses i el màxim a l’Eixample, amb un 62,8%. El percentatge de demanda no atesa a les escoles bressol municipals és molt rellevant, ja que és la principal causa d’insatisfacció amb el sistema i de reivindicació de la creació de noves places escolars. També és una preocupació en termes d’equitat, ja que l’accés quan hi ha excés de demanda es resol per sorteig, un cop aplicats criteris de prioritat que no estan directament relacionats amb la situació econòmica de la família i, per tant, entre les famílies no ateses n’hi ha de renda baixa i mitjana-baixa sense capacitat o amb moltes dificultats per fer front al cost d’una plaça escolar en un centre privat. Els Gràfics 7 i 8 mostren que, malgrat l’increment del nombre d’escoles bressol i places públiques, el percentatge de famílies que havent demanat una plaça escolar no han aconseguit accedir-hi, s’ha mantingut força estable entre el curs 2011-12 i el 2023-24, entre el 42,8% i el 47,8%, a excepció dels dos cursos post-COVID en què va caure fins al 35%. Això vol dir que en cada procés de preinscripció (tret dels dos cursos postpandèmics) hi ha hagut entre 3.000 i 3.800 infants no atesos als quals el sistema públic no ha ofert cap alternativa. L’estabilitat de la demanda no atesa implica que l’increment d’oferta de places públiques i la reducció demogràfica sostinguda de les cohorts de 0 a 2 anys està sent compensada per una major proporció de famílies que preinscriuen els seus infants a les escoles bressol municipals. Així, en el període comprès entre el curs 2012-13 i el curs 2023-24 s’han creat 1.125 places escolars i, al mateix temps, ha crescut en 165 el nombre d’infants no atesos, en un context, a més, d’una reducció demogràfica del 19,2% en el nombre d’infants empadronats 0 a 2 anys. Els motius pels quals això ha passat són, probablement, diversos: el prestigi adquirit per les escoles bressol municipals i una percepció creixent de la rellevància educativa del primer cicle d’educació infantil; l’augment de la taxa d’ocupació femenina del 49,1% al 54,6% entre 2012 i 2023, que ha fet créixer les necessitats de conciliació; la mateixa creació de noves escoles bressol municipals ha estimulat nova demanda al seu entorn, ja que es tracta d’un recurs de proximitat; les famílies mostren un comportament estratègic pel qual és més probable que demanin una plaça si estimen 20 que la probabilitat d’obtenir-la és més elevada; la introducció del sistema de tarifació social ha reduït les barreres econòmiques d’accés no només per a les famílies de renda baixa sinó també per a les de renda mitjana-baixa i, finalment, la progressiva reducció de l’oferta d’alternatives privades. A més, el repunt de la demanda el curs 2023-24, en què s’ha assolit el nombre més alt de demandants des del curs 2011-12 s’explica també per la introducció de la gratuïtat de l’escolarització als 2-3 anys, la qual cosa fa pensar que el percentatge de demanda no atesa en el futur pot augmentar, malgrat que la tendència demogràfica de la població de 0 a 2 anys continuï a la baixa. El Mapa 4 mostra la distribució territorial de la demanda no atesa en el procés de preinscripció del curs 2023-24. Resulta significatiu que necessitat i demanda no sempre coincideixen: les zones amb major concentració d’infants no escolaritzats del Mapa 3 no concorden completament amb les de demanda més gran no atesa del Mapa 4: d’una banda, hi ha zones en què per motius culturals o econòmics hi ha menys demanda d’escolarització per bé que hi hagi una alta densitat d’infants empadronats, mentre que, de l’altra, la presència d’escoles bressol és un motor de la demanda, ja que les famílies no demanen plaça si no és que tenen una EBM relativament a prop. Les zones amb una major concentració de demanda no atesa es troben a Sants-Montjuïc (Sants-Badal, Sants, la Bordeta i Hostafrancs); la Nova esquerra de l’Eixample i Sant Antoni; el Raval; el Fort Pienc; el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova i la Sagrada Família, i el Turó de la Peira. En canvi, la zona d’alta concentració d’infància no escolaritzada del Besòs i el Maresme no apareix com un focus important de demanda no atesa. En aquesta zona, per tant, l’augment de l’escolarització no pot passar només per un augment de l’oferta. Per acabar, cal destacar que la demanda no atesa és dinàmica, ja que una part de les famílies a les quals s’assigna plaça escolar renuncien a matricular els seus infants o bé els donen de baixa en les primeres setmanes de curs, amb la qual cosa una part de les famílies que han quedat inicialment sense plaça en el procés de preinscripció poden finalment accedir-hi. Així, dels 3.791 infants inicialment no atesos en el procés de preinscripció del curs 2023-24, 684 estaven matriculats a 30 d’octubre de 2023, encara en les primeres setmanes del curs. Això representa un 18,0% de la demanda inicialment no atesa i, a conseqüència d’aquest moviment, el 45,0% d’infants inicialment no atesos en el procés de preinscripció van baixar fins al 36,9% a data 30 d’octubre. 21 Gràfic 7. Nombre de demandants no atesos al procés de preinscripció de les escoles bressol municipals i percentatge de demandants atesos (assignacions en el procés de preinscripció respecte a les demandes) 10.000 70,0% 64,2% 64,9% 9.000 65,0% 8.000 57,2% 60,0% 56,7% 7.000 56,1% 56,8% 56,1% 56,8% 54,3% 54,9% 55,0% 54,1% 52,2% 55,0% 6.000 5.175 5.000 4.416 50,0% 3.625 3.791 4.000 3.222 3.399 3.473 3.162 3.194 3.305 3.330 3.071 45,0% 3.000 2.344 2.361 37,2% 40,0% 2.000 35,0% 1.000 0 30,0% No atesos (nombre absolut) % Demanda Atesa (A/D) Gràfic 8. Nombre total de places ofertes i de places demandades a les escoles bressol municipals en el procés de preinscripció 10.000 9.000 9.236 8.000 8.238 8.381 8.421 7.000 7.532 7.566 7.527 7.706 7.315 7.467 7.045 6.998 6.000 6.555 6.720 5.168 4.891 4.766 5.000 4.142 4.331 4.513 4.472 4.061 4.253 4.181 4.326 4.295 4.380 4.000 3.083 3.000 2.000 1.000 0 Oferta Demanda 22 Nombre de places ofertes / demandes de preinscripció Nombre de demandants no atesos % de demandants atesos Mapa 4. Distribució territorial de la demanda no atesa a les escoles bressol municipals 23 L’equitat en l’accés a Barcelona El segon gran repte per a l’agenda educativa i predistributiva de l’educació en la primera infància és l’equitat en l’accés per aconseguir atendre els infants de famílies amb majors necessitats educatives i socials. L’equitat en l’accés resulta de la combinació de tres grans factors: la distribució territorial de les escoles bressol, els criteris de priorització en cas d’excés de demanda respecte a l’oferta, i les barreres a l’accés, fonamentalment, el preu del servei. La distribució territorial de l’oferta pública En termes generals, la distribució de la xarxa d’escoles bressol públiques a Barcelona tendeix a sobrerepresentar els barris de renda baixa de la ciutat, la qual cosa reflecteix tant l’opció política de prioritzar aquests barris al llarg de les darreres dècades (en els quals, d’altra banda, tendeix a haver-hi menys oferta privada), com la dificultat més gran per trobar sòl públic o equipaments en els quals ubicar noves escoles bressol als barris de renda més alta. El Gràfic 9 mostra la relació entre la renda mitjana del barri i la capacitat de la xarxa pública, mesurada com el percentatge de places escolars públiques respecte a la població de 0 a 2 empadronada. La mida dels punts del gràfic és proporcional a la població 0-2 empadronada al barri, el color vermell destaca els barris del quintil més baix de renda (és a dir, el 20% dels barris més pobres), i el color gris els barris del quintil més alt. S’hi pot observar que la relació entre ambdues variables és inversament proporcional: a menor renda del barri, major capacitat de la xarxa pública d’escoles bressol, però que és una relació molt feble. Ara bé, cal prendre en consideració que el barri no és una unitat amb significació en el procediment d’accés a les escoles bressol, ja que els punts per proximitat al domicili no s’atorguen per barri sinó per districte, amb alguns ajustaments per a algunes escoles properes al límit entre dos districtes. A més, la mida dels barris és força heterogènia (amb un rang d’entre 28 i 1.217 infants empadronats) i, per aquest motiu, la relació està distorsionada pels barris que tenen una escola bressol però molt poca població infantil i que, per tant, atenyen capacitats properes o superiors al 100% de la població 0-2 empadronada quan, en realitat, estan atenent, majoritàriament, infants que viuen en altres barris. D’altra banda, també s’hi pot observar que la relació inversa entre la renda i la capacitat de les escoles bressol del barri es desdibuixa en el 20% dels barris més pobres (punts vermells): hi ha diversos barris de renda baixa amb una població de 0-2 anys significativa que es troben força per sota del 27,2% de capacitat general de la ciutat. Així, el Turó de la Peira amb 402 infants, té una capacitat del 20,6%; el Raval, 24 amb 1.217 infants empadronats, del 20,5%; el Besòs i el Maresme, amb 690 infants, del 10,6%, i el Verdun amb 259 infants, del 0%. Per eliminar el soroll que generen els barris petits, el Gràfic 10 mostra la relació entre renda personal i la capacitat agregada per quintils (essent el quintil 1 la suma del 20% dels barris més pobres i el quintil 5 la suma del 20% dels barris més rics): s’hi pot comprovar que la capacitat respecte a la població empadronada és màxima en els barris del segon quintil (35,7%) i es va reduint a mesura que ens movem a quintils de renda superiors, fins a un mínim del 20,6% en els barris del quintil més ric. Els barris del primer quintil (és a dir, el 20% dels barris amb menor renda), tenen una capacitat (29,1%) inferior al segon quintil i només marginalment superior als del tercer. El Gràfic 11 mostra el percentatge de població 0-2 empadronada i el percentatge de places escolars, també per quintils de renda dels barris. Als barris del quintil 1, per exemple, hi viu el 14,6% dels infants de la ciutat i hi ha el 15,7% de les places escolars de la xarxa d’escoles bressol municipals, la qual cosa vol dir que està lleugerament sobrerepresentat. Tot i que els tres quintils inferiors estan sobrerepresentats i els dos superiors infrarepresentats, la sobrerepresentació es concentra en els barris de renda mitjana-baixa (segon quintil) més que en els de baixa (primer quintil), mentre que la infrarepresentació es concentra en el quintil superior (barris de renda més elevada). L’anàlisi per quintils confirma que, tot i haver-hi una tendència general per la qual la capacitat de la xarxa d’escoles bressol municipals és més alta com més baixa és la renda dels barris, aquesta tendència s’esvaeix al 20% dels barris més pobres de la ciutat. 25 Gràfic 9. Capacitat de la xarxa pública (places escolars/població 0-2 empadronada) segons la renda mitjana del barri 160% 140% 120% 100% 80% 60% 40% 20% R² = 0,0315 0% 6.000 € 11.000 € 16.000 € 21.000 € 26.000 € 31.000 € -20% Renda mitjana per persona La mida del cercle indica la quantitat d’infants de 0 a 2 anys empadronats al barri. En vermell, el 20% dels barris de menor renda; en gris, el 20% dels barris amb més renda. Inclou EBM i llars d’infants de la Generalitat. Font: Capacitat (curs 2023-24), infants empadronats (padró d’habitants a 1/1/2023); renda mitjana per persona (IDESCAT, 2020). 26 Capacitat de la xarxa pública (nombre de places) / infants 0-2 empadronats al barri (en %) Gràfic 10. Capacitat de la xarxa pública respecte a la població 0-2 empadronada i taxa d’escolarització, per quintil de renda dels barris (curs 2023-24) 40,0% 35,0% 30,0% 25,0% 20,0% 15,0% 10,0% 5,0% 0,0% 1 2 3 4 5 Quintil de renda Capacitat/infants empadronats Taxa d'escolarització pública *La capacitat inclou l’oferta de les llars d’infants de la Generalitat, mentre que la taxa d’escolarització pública només inclou els infants matriculats a les EBM. Font: infants escolaritzats a les EBM el març de 2024; capacitat (curs 2023-24), infants empadronats (padró d’habitants a 1/1/2023); renda mitjana per persona (IDESCAT, 2020). Gràfic 11. Població 0-2 empadronada i places escolars públiques (respecte al conjunt de la ciutat) per quintil de renda del barri (curs 2023-24) 30,0% 26,9% 26,2% 25,7% 25,0% 20,5% 19,5% 20,0% 18,1% 17,1% 15,7% 15,6% 14,6% 15,0% 10,0% 5,0% 0,0% 1 2 3 4 5 Quintil de renda % població 0-2 % de places públiques 27 Nombre de places escolars públiques / població 0-2 empadronada (en %) Si en lloc d’utilitzar la capacitat, fem servir la taxa d’escolarització pública segons el barri de residència dels infants, per a la que no resulta tan determinant que hi hagi més o menys escoles bressol al mateix barri, sinó a les proximitats, observem que la relació inversa entre la renda del barri i la taxa d’escolarització és força més forta i, per tant, confirma que la xarxa pública tendeix a escolaritzar més allà on la renda és més baixa (Gràfic 12). Això no obstant, de nou observem que hi ha molta variabilitat entre els barris de renda més baixa, incloent-ne dos que es troben tant entre el 20% dels barris de menor renda com entre el 20% dels barris amb menor taxa d’escolarització pública: el Raval i el Besòs i el Maresme. Igualment, cal tenir en compte que la taxa d’escolarització pública no depèn només de la ubicació física de les escoles, sinó també de la composició social del barri i d’altres característiques del sistema com els criteris d’accés o els preus, que considerem més endavant en aquesta mateixa secció. A més, cal recordar que la relació a escala de barri no s’ha d’interpretar a escala de llar, és a dir, que la taxa d’escolarització sigui més alta entre els barris de renda baixa no vol dir, necessàriament, que dins d’aquests barris les llars que accedeixen a les escoles bressol també siguin les de renda més baixa entre els seus habitants. Gràfic 12. Taxa d’escolarització pública segons la renda mitjana del barri (curs 2023-24) 60% 50% 40% 30% 20% 10% R² = 0,3113 0% 6.000 € 11.000 € 16.000 € 21.000 € 26.000 € 31.000 € Renda mitjana per persona La mida del cercle indica la quantitat d’infants de 0 a 2 anys empadronats al barri. Font: Infants escolaritzats en EBM, no inclou llars d’infants de la Generalitat (març de 2024), infants empadronats (padró d’habitants a 1/1/2023); renda mitjana per persona (IDESCAT, 2020) 28 Taxa d'escolarització pública (infants escolaritzats en EBM/infants empadronats, en %) Què passa si en lloc d’utilitzar la renda analitzem la taxa d’escolarització a la llum d’altres indicadors de vulnerabilitat? Atès que les diverses maneres en què podem mesurar la vulnerabilitat estan correlacionades entre elles i amb la renda, no és d’estranyar que trobem que la direcció de l’associació és l’esperada en tots els casos, és a dir, a major vulnerabilitat, major taxa d’escolarització. Ara bé, d’entre els indicadors de vulnerabilitat que publica IDESCAT per als barris de Barcelona per a l’any 2020, trobem que la correlació amb la taxa d’escolarització és màxima per a la renda (r2=0,45) i la proporció d’adults amb un baix nivell educatiu (r2=0,39); mitjana per a la proporció de treballadors amb baixa qualificació (r2=0,20) i la proporció de joves sense estudis postobligatoris (r2=0,19), i inexistent per a la proporció de població estrangera originària de països de renda baixa o mitjana (r2=0,01). En síntesi, la distribució de les escoles bressol públiques de Barcelona tendeix, de forma general, a sobrerepresentar els barris de renda relativament baixa per sobre els de renda mitjana i alta. Això no obstant, la capacitat de la xarxa d’escoles bressol municipals és baixa en alguns barris que es troben entre el 20% dels més pobres de la ciutat, incloent-ne alguns amb una elevada densitat de població infantil, com el Raval, el Besòs i el Maresme, el Verdun i el Turó de la Peira. La relació de la taxa d’escolarització pública i la renda del barri és més forta i indica que, a menor renda del barri, major percentatge d’infants matriculats en una escola bressol pública. Ara bé, hi ha excepcions importants: el Raval i el Besòs i el Maresme es troben tant entre el 20% dels barris més pobres com entre el 20% dels barris amb menor taxa d’escolarització pública. Això no obstant, cal tenir en compte que la taxa d’escolarització no només depèn de l’oferta (com ara les escoles bressol que hi ha al barri i altres mesures per facilitar l’equitat en l’accés), sinó també de la demanda de les famílies, que pot ser menor en determinats barris per motius culturals, socials o econòmics. Els criteris d’accés en cas d’excés de demanda Un segon factor rellevant per a l’equitat en l’accés a les escoles bressol públiques és el barem aplicat per a prioritzar les preinscripcions en cas que la demanda excedeixi l’oferta, la qual cosa en el procés de preinscripció de Barcelona és el cas de la gran majoria d’escoles bressol municipals. El sistema emprat a Barcelona ha estat força estable al llarg del temps, i actualment es regeix pel Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya. Consisteix, en primer lloc, a aplicar un seguit de criteris generals, pels quals s’atorguen 30 punts a les sol·licituds en què el domicili familiar sigui dins l'àrea d'influència del centre (que per a la major part d’escoles bressol és el districte), 20 en el cas que en lloc del domicili hi hagi el lloc de treball d'un dels progenitors o tutors o 15 punts per als 29 residents a Barcelona que visquin i treballin fora de l’àrea d’influència (0 en el cas de residents d’altres municipis). A més, s’atorguen 15 punts més per als infants amb pare o mare (o tutor/a) beneficiaris de la renda garantida de ciutadania o de l’ingrés mínim vital. En el cas en què les sol·licituds tinguin la mateixa puntuació per criteris generals, s’apliquen els criteris complementaris: 15 punts quan l’infant o bé el seu pare, mare (o tutor/a) o germà/na acrediti una discapacitat de grau igual o superior al 33%; 10 punts quan el pare, mare o tutor/a treballi al centre educatiu en el moment de presentar la sol·licitud de preinscripció; 10 punts per família nombrosa; 10 punts per família monoparental; 10 punts quan l’infant hagi nascut en un part múltiple; 10 punts si es troba en situació d’acolliment familiar, i 10 punts quan s’acrediti la condició de víctima de violència de gènere o de terrorisme. Finalment, si continua la situació d’empat després d’aplicar els dos tipus de criteris, l’ordenació de les sol·licituds es resol per sorteig. A la pràctica, l’aplicació d’aquest sistema de baremació a Barcelona provoca que pràcticament tots els infants amb qualsevol criteri addicional als 30 punts per residir en l’àrea d’influència, sigui per criteri general o complementari, accedeixin a l’escola bressol (a excepció d’algunes escoles bressol en els districtes amb major dèficit d’oferta), mentre que pràcticament totes les sol·licituds amb menys dels 30 punts per residir en l’àrea d’influència en quedin excloses (amb l’excepció, en aquest cas, d’algunes escoles amb dèficit de demanda, en les quals s’arriben a matricular alguns infants no residents a Barcelona). Per a la majoria de les sol·licituds, amb els 30 punts per residència en l’àrea d’influència i cap altre criteri addicional, l’accés s’acaba resolent per sorteig. Hi ha dos aspectes que resulten especialment rellevants d’aquest sistema en termes del seu impacte sobre l’equitat en l’accés. En primer lloc, que els criteris de prioritat aplicats a Barcelona no inclouen la situació laboral de les famílies, coincidint amb les indicacions de la recomanació europea de 2022. Segons l’informe Dónde empieza todo de Save the Children de 2019, això constitueix una singularitat de Catalunya19 i el País Valencià, i és un element clau per facilitar l’accés a l’educació i cura en la petita infància de les famílies vulnerables, que solen tenir feines més inestables i una major proporció d’atur i inactivitat. És també una indicació de la preeminència de la missió educativa i predistributiva del servei d’escola bressol per sobre de la funció de conciliació, amb la qual es justificaria la priorització de les famílies en què ambdós progenitors o tutors treballen. 19 En realitat, la situació a Catalunya no és homogènia, ja que diversos municipis que tenen delegada la competència en matèria d’admissió han incorporat la feina dels progenitors com a criteri de prioritat. 30 En segon lloc, cal destacar que la translació del criteri prioritari establert a l’article 39.1 c) del Decret 11/2021 (que fa referència a «la renda per càpita de la unitat familiar, tenint en compte les especificitats que per al seu càlcul s'apliquin a les famílies que tinguin la condició de família nombrosa») és força restrictiva: s’assignen punts als infants amb pare o mare (o tutor/a) beneficiaris de l'ajut de la renda garantida de ciutadania o de l’ingrés mínim vital, un criteri complert únicament per l’1,1% dels infants matriculats al curs 2023-24. Això no obstant, aquesta interpretació del criteri és coherent amb la que fa el mateix Departament d’Educació en el procés de preinscripció al segon cicle d’educació infantil. En síntesi, el sistema de barem de les preinscripcions no exclou les famílies més vulnerables mitjançant un criteri de participació laboral, però tampoc no les prioritza, ja que el criteri de renda baixa s’aplica només a una fracció molt minoritària de les famílies sol·licitants. Aquesta combinació de criteris ha permès mantenir una orientació universalista del servei (en oposició a la focalització en la població vulnerable), així com una composició socioeconòmica dels infants matriculats relativament transversal, sense induir la segregació dels infants, per motius socioeconòmics, entre centres públics i privats. Les barreres econòmiques d’accés i el sistema de tarifació social La demanda del servei d’escola bressol pot ser determinada per circumstàncies diverses, des del cost del servei a les necessitats de conciliació; la disponibilitat d’alternatives com ara els suports familiars, informals o altres serveis formals d’educació i cura; les expectatives i preferències sobre la cura i l’educació en aquesta etapa de la infància; les percepcions de la qualitat del servei; les concepcions sobre el rol de les mares; l’existència d’una escola bressol en la proximitat del domicili; la percepció sobre la probabilitat d’accedir al servei, o la disponibilitat d’informació i capacitat per fer els tràmits de preinscripció i matrícula. D’entre aquests factors, el preu és un dels més rellevants, atès que pot representar una part substancial dels ingressos de les famílies amb les rendes més baixes, per a les quals les alternatives privades són, a més, inassequibles. Per evitar que el preu esdevingués un factor de desigualtat en l’accés, l’Ajuntament de Barcelona va introduir el curs 2017-18 un sistema de tarifació social, en el marc d’un procés d’adopció d’aquest sistema tarifari en diversos municipis de la demarcació de Barcelona. L’any 2022, la Comissió Europea va incloure aquest sistema tarifari entre les accions aconsellades als estats membres en la recomanació europea sobre educació i cura de la primera infància. El sistema de tarifació social de Barcelona consisteix en un ventall de 10 quotes que augmenten segons el nivell de renda familiar equivalent (és a dir, la renda ponderada 31 segons el nombre de membres de la unitat familiar): des d’una quota mínima de 50 € mensuals per als serveis d’escolaritat i menjador per a totes les llars amb una renda equivalent inferior a l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC),20 sense necessitat de certificar cap altra necessitat o factor de vulnerabilitat social, fins a un màxim de 395 € mensuals per a les llars amb una renda equivalent superior als 4,5 IRSC. Per a una família de quatre membres, això vol dir que la quota mensual de 50 € s’assigna a les famílies amb una renda bruta inferior als 16.732 € anuals i la tarifa màxima de 395 € a les que superen els 75.295 €. De forma destacada, a Barcelona la tarifació social s’aplica també al servei d’alimentació, la qual cosa contribueix a l’objectiu de garantir l’assequibilitat del servei, ja que la quota d’alimentació suposa aproximadament el 40% del preu. Aquest element distingeix el sistema de tarifació social de Barcelona del d’altres municipis que han optat per combinar la tarifació social en l’escolaritat amb una quota de menjador fixa, complementada de vegades amb un sistema de beques menjador vinculat a una valoració social. Respecte al sistema de preus públics anterior, la tarifació social va implicar abaixar el preu a les rendes baixes i mitges-baixes, però també augmentar-lo a les mitjanes-altes i altes (amb un increment d’entre 40 i 105 € mensuals). Per tant, en termes de demanda del servei, era d’esperar un increment de la demanda per part de les famílies de renda baixa i mitjana-baixa (aquest era, de fet, l’objectiu del sistema de tarifació social), si bé amb el risc d’una reducció de la demanda per part de les famílies de renda relativament alta. La magnitud d’aquests dos efectes de signe contrari era, en el moment de la introducció del nou sistema tarifari, força incert, i depenia de com les famílies reaccionessin al canvi de preus, és a dir, de l’elasticitat-preu de la demanda. En teoria, l’elasticitat-preu hauria de ser major com més elevat fos el preu respecte de la renda, com més baixa fos la renda, com més possibilitats de substitució per un altre servei de característiques similars hi hagués, com menys necessari fos el servei, i com més temps passés des del moment del canvi de preus, per tal de donar la possibilitat als usuaris de reaccionar. Atès que el nou sistema tarifari apropava la quota màxima (395 € mensuals) al preu de les llars d’infants privades (estimat, en aquell moment, en 450 € mensuals de mitjana), per a un servei de qualitat possiblement inferior (quant a les condicions dels equipaments i les qualificacions i condicions laborals del personal), però amb horaris més amples i flexibles, el risc d’una reducció de la demanda de les famílies amb rendes relativament més altes era palès. Una caiguda de la demanda de gran magnitud podria implicar no només una caiguda d’ingressos, sinó també una pèrdua de la diversitat de 20 Els llindars de renda equivalent es basen en l’IRSC vigent l’any 2017, moment de disseny del nou sistema tarifari. 32 la població usuària i de la representativitat respecte al conjunt de població de petits infants de la ciutat. No és possible estimar de forma precisa l’impacte de la tarifació social sobre la composició de les famílies ja que fins al moment en què es va començar a aplicar no es coneixia la distribució de la renda del conjunt de les famílies usuàries. Això no obstant, els Gràfics 13 i 14 i la Taula 1 mostren l’evolució de diversos indicadors des del moment d’aplicació del sistema fins a l’actualitat: la mitjana del tram de tarifació social de les famílies, el percentatge de famílies usuàries amb una renda inferior a l’IRSC i el nombre d’infants de famílies dels trams 1 a 3 (els més baixos) respecte al nombre d’infants de famílies dels trams 8 al 10 (els més alts). En primer lloc, cal destacar que en els primers tres anys d’aplicació va declinar la mitjana de tram, va augmentar el percentatge de famílies amb rendes inferiors a l’IRSC fins al 35,5%, i la ràtio entre infants dels trams baixos respecte als de trams alts va passar d’1,47 a 2,11. Això no resulta sorprenent, ja que durant els dos primers cursos hi havia una barreja entre els infants que havien accedit amb el sistema tarifari anterior i amb la tarifació social, mentre que al tercer any ja havien accedit tots amb el nou sistema. Com s’ha dit, a més, era previsible que la reacció de la demanda als nous preus (més baixos per a uns i més alts per a altres) augmentés amb el pas del temps. El percentatge de famílies amb rendes inferiors a l’IRSC va atènyer un màxim de pràcticament el 40,0% el curs 2021-22, amb 2,29 infants de famílies de renda baixa per cada infant de famílies amb renda relativament alta. En segon lloc, crida l’atenció la recuperació de la mitjana del tram de tarifació (del 4,23 al 4,79), la baixada del percentatge de famílies amb rendes inferiors a l’IRSC (del 39,6% al 34,3%) i la reducció de la ràtio entre trams baixos i trams alts de 2,29 a 1,54 entre els cursos 2021-22 i 2023-24. Aquest canvi de tendència respon, molt probablement, a la introducció de la gratuïtat en l’escolaritat per als grups de 2 a 3 anys, que ha significat una minoració del preu tant més gran com més alta era la quota que pagava la família. Per a una majoria de famílies usuàries el temps d’escolarització dels infants és de dos cursos, i per tant el preu de l’escolarització al llarg del primer cicle d’educació infantil s’ha reduït a la meitat, la qual cosa ha estimulat la demanda d’I1 i I2 de les famílies de rendes mitjanes-altes i altes que estaven optant per altres alternatives. La reducció del percentatge de famílies del tram més baix de renda també respon, molt probablement, als increments recents del salari mínim interprofessional. En síntesi, cal concloure que la tarifació social ha estimulat la demanda i ha augmentat la matrícula d’infants de famílies amb rendes baixes i mitges-baixes; que malgrat haver-se reduït la demanda i participació de les famílies de rendes altes i mitjanes- altes, han continuat presents, i s’han mantingut sempre per sobre del 20% de l’alumnat, amb la qual cosa s’ha preservat l’heterogeneïtat de les famílies usuàries; que malgrat no disposar d’una referència del conjunt de la població de famílies amb 33 petits infants de Barcelona, sembla que el sistema d’escoles bressol municipals sobrerepresenta les famílies amb rendes baixes (més d’un terç de les famílies usuàries tenen, actualment, una renda inferior a la renda de suficiència), contràriament a la tendència habitual arreu d’Europa; i que, arran de la introducció de la gratuïtat als grups de 2-3 anys, està augmentant la proporció de famílies usuàries amb rendes relativament altes, si bé encara en proporcions força inferiors a les de les famílies de rendes baixes. 34 Gràfic 13. Evolució de la mitjana de tram del sistema de tarifació social 5,50 4,91 5,00 4,82 4,79 4,50 4,52 4,41 4,50 4,23 4,00 3,50 3,00 2017-18 2018-19 2019-20 2020-21 2021-22 2022-23 2023-24 Mitjana del tram Gràfic 14. Evolució de la ràtio entre els trams 1-3/trams 8-10 i del percentatge d’infants del tram 1 del sistema de tarifació social 3,00 45,0% 39,6% 36,6% 40,0% 2,50 35,5% 35,6% 2,29 34,3% 2,11 35,0% 30,3% 30,6% 1,93 2,00 1,87 30,0% 1,56 1,54 1,47 25,0% 1,50 20,0% 1,00 15,0% 10,0% 0,50 5,0% 0,00 0,0% 2017-18 2018-19 2019-20 2020-21 2021-22 2022-23 2023-24 Trams 1-3/ Trams 8-10 % Tram 1 (Renda < IRSC) 35 Ràtio entre trams 1-3 i trams 8-10 Mitjana del tram de tarifació social % d'infants del tram 1 Taula 1. Distribució dels infants per trams del sistema de tarifació social Tram Quota 2017-18 2018-19 2019-20 2020-21 2021-22 2022-23 2023-24 1 50 € 30,3% 30,6% 35,5% 35,6% 39,6% 36,6% 34,3% 2 90 € 6,1% 6,9% 6,7% 6,3% 6,5% 6,2% 6,0% 3 130 € 5,3% 5,3% 6,1% 6,2% 5,8% 5,6% 5,1% 4 170 € 4,9% 5,4% 5,6% 5,2% 5,1% 5,0% 4,9% 5 210 € 5,6% 5,7% 5,7% 4,8% 4,9% 4,9% 4,7% 6 250 € 9,9% 9,9% 9,4% 9,3% 8,5% 8,3% 7,8% 7 290 € 9,3% 8,7% 8,0% 7,7% 7,0% 7,5% 7,6% 8 330 € 7,5% 7,4% 5,8% 6,1% 5,4% 6,0% 6,3% 9 365 € 10,0% 8,9% 7,3% 7,7% 7,2% 7,4% 8,6% 10 395 € 11,0% 11,2% 9,8% 11,1% 10,1% 12,5% 14,7% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Font: Informes de comptes anuals, IMEB 36 La composició actual de les famílies usuàries de les EBM Quin és el resultat de la distribució territorial de les escoles bressol, dels criteris d’accés vigents en cas d’excés de demanda i del sistema de tarifació social sobre la composició de les famílies usuàries de les escoles bressol municipals, i en quin grau aquesta composició és representativa de les famílies amb petits infants de la ciutat? Des del curs 2019-20 podem aproximar una resposta a aquestes preguntes, ja que en el procés de matriculació es recullen algunes dades sociodemogràfiques sobre les famílies dels infants, amb les quals es pot construir la fotografia de la composició de les famílies usuàries que es mostra a la Taula 2. Amb relació a la renda, ja hem comentat que un 34,3% de les famílies usuàries el curs 2023-24 tenen una renda equivalent inferior a l’índex de la renda de suficiència de Catalunya (IRSC), i un 1,1% són, a més, beneficiaris de l'ajut de la renda garantida de ciutadania o de l’ingrés mínim vital. El 9,9% són famílies monoparentals. Amb relació al mercat de treball, en un 37,6% de les famílies usuàries monoparentals i un 5,9% de les biparentals, cap progenitor té feina en el moment de la matriculació, mentre que en un 28,4% de les biparentals un dels dos progenitors no té feina. Aquestes dades s’han d’interpretar amb precaució, ja que es tracta d’informació referida per les mateixes famílies, amb una taxa de no resposta superior al 10%. En un 44,0% de les famílies monoparentals el progenitor és d’origen extracomunitari (referit al país de naixement, amb independència de la nacionalitat actual), mentre que en un 42,9% de les biparentals almenys un dels progenitors és d’origen extracomunitari i en un 27,4% ho són tots dos. Finalment, en un 13,0% de les llars monoparentals i en un 10,6% de les biparentals cap dels progenitors parla habitualment amb l’infant cap de les llengües cooficials (ni català ni castellà). En un 75,7% de les monoparentals i en un 55,1% de les biparentals el català no és llengua d’ús habitual amb l’infant. Per a aquestes famílies, l’escola bressol té la funció addicional d’avançar l’aprenentatge de les llengües d’escolarització. 37 Taula 2. Característiques sociodemogràfiques de les famílies usuàries de les escoles bressol municipals, curs 2023-24 Estructura de Situació laboral Renda Discapacitat la llar 1 2 Monoparentals Biparentals Mitjana Llars % perceptor % tram 1 Només un té Ambdós tenen Infant amb Districte tarifació 3 No té feina Cap té feina monoparentals RGC o IMV 3 (