Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles ©2024 Agència de Salut Pública de Barcelona Tots els drets reservats. https://www.aspb.cat/ Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona, 1 de maig de 2024 Aquesta publicació està sota una llicència Creative Commons Reconeixement – No Comercial – No Derivades (BY-NC-ND) https://creativecommons.org/ 1 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Responsables de l’Informe Xavier Continente1, 2, 3, Maria José López1, 2, 3 i Yael Puyol1, 4 Col·laboradors/es Marta Sanz-Mas1, Sílvia Brugueras1, 2 i Lucía Artazcoz1, 2, 3 Agraïments Albert Espelt (Universitat Autònoma de Barcelona), Sílvia Barón (Universitat de Manresa) i a totes les escoles que han participat en el programa i l’avaluació. Aquesta avaluació ha estat cofinançada amb el Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el marc de la 3a convocatòria Urban Innovative Action (UIA). Cita recomanada Puyol, Y.; Continente, X.; Sanz-Mas, M.; Brugueras, S.; Artazcoz, L.; López, M.J. Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona; 2024. 1 Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Pl. Lesseps 1, 08023 Barcelona, Spain 2 Institut de Recerca Sant Pau (IR SANT PAU), Sant Quintí 77-79, 08041 Barcelona, Spain 3 Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salut Pública (CIBERESP), Madrid, Spain 4 Universitat Pompeu Fabra (UPF), carrer de la Mercè 12, 08002 Barcelona, Spain 2 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Índex En què consisteix la intervenció? ....................................................................................... 5 Què es vol avaluar? .............................................................................................................. 7 Com s’ha avaluat? ................................................................................................................ 8 Quins són els resultats de l’avaluació? .......................................................................... 11 Propostes de millora ......................................................................................................... 24 Conclusions ......................................................................................................................... 25 3 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles 4 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles En què consisteix la intervenció? Refugis Climàtics a les escoles és un projecte innovador liderat per l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu és convertir 11 escoles d’educació primària, que són vulnerables a la calor, en refugis climàtics i transformar els patis amb la introducció de mesures grises, verdes i blaves, com ara espais d’ombra (gris), components de vegetació (verd), i punts d’aigua (blau). A més, s’han adaptat els edificis a la calor (gris). Aquestes transformacions es van co-dissenyar mitjançant un procés participatiu amb les comunitats educatives (professorat, alumnat i famílies) i es van executar l’agost del 2020. Figura 1. Mapa de les escoles transformades amb el projecte Refugis climàtics a les escoles. Escola Rius i Taulet Escola Font d’en Fargues Escola Poeta Foix Escola Antaviana Escola Ítaca Escola Can Fabra Escola Els Llorers Escola Poblenou Escola Vila Olímpica Escola Escola Cervantes Ramon Casas 5 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles A més, tota la comunitat es pot beneficiar d’aquesta intervenció, ja que els patis escolars estan oberts a tota la ciutadania durant els períodes no escolars en el marc del programa “Patis Oberts” de l’Ajuntament de Barcelona. Les transformacions del projecte Refugis climàtics es fonamenten en tres tipus d’accions: 1 Introducció de mesures blaves que inclouen fonts per beure, fonts multifunció, jocs d’experimentació́ amb aigua i nebulitzadors. 2 Incorporació de mesures verdes, amb la creació d’espais més naturalitzats mitjançant la incorporació ́ de jardineres, arbrat i plantes enfiladisses, que redueixen l’espai de terra cimentat. Introducció de mesures grises, que consisteixen en la instal·lació de pèrgoles i tendals al pati per crear zones amb ombra, que en alguns casos s’han combinat amb nous 3 elements per seure-hi i la incorporació́ de vegetació ́ (mesura verda). Adaptació dels edificis escolars per millorar-ne l’aïllament de la coberta, incorporar ventilació́ natural creuada, així com proteccions solars a la façana. P er més informació del projecte: https://www.barcelona.cat /barcelona-pel- clima/ca/escoles-refugi- climatic 6 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Què es vol avaluar? L’objectiu general és avaluar el procés i l’impacte de les intervencions verdes (vegetació), blaves (aigua) i grises (elements d’ombra i adaptació dels edificis) en 11 escoles de primària de Barcelona en termes d’ús del pati i interacció social, actituds i percepcions vers l’entorn, salut i benestar. Els objectius específics són: 1 Avaluar el procés de cocreació i implementació de la intervenció. 2 Avaluar l’impacte de les intervencions en l’ús de l’espai i la interacció social de l’alumnat durant l’hora del pati. 3 Avaluar l’impacte de les intervencions en termes de salut, confort tèrmic i benestar entre l’alumnat. 4 Analitzar les percepcions i la valoració de les intervencions entre el professorat i l’alumnat. Avaluar l'ús del pati per part de la comunitat local, així 5 com la seva percepció del confort tèrmic i del benestar. 7 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Com s’ha avaluat? Disseny de l’avaluació Disseny quasi-experimental pre-post (amb grup comparació), que combina diferents tècniques qualitatives i quantitatives. Població d’estudi La població d’estudi és l’alumnat de 6è de primària, el personal docent i les persones usuàries i supervisores dels patis oberts. A l’estudi es van incloure les 11 escoles intervingudes (Grup Intervenció - GI) i 10 escoles amb característiques similars que no havien estat transformades (Grup Comparació - GC). Recollida de dades i aspectes tractats S’ha portat a terme una avaluació del procés d’implementació de la intervenció a través de qüestionaris de valoració dels diferents tallers o sessions del procés pedagògic i del procés de cocreació administrats a totes les persones participants (alumnat del grup motor, famílies, professorat i equip directiu, així com les persones tècniques participants en el projecte com arquitectes, dinamitzadors/es i investigadors/es). També s’ha avaluat l’impacte de la transformació de les escoles en la comunitat educativa (àmbit escolar) i en el veïnat i la comunitat local (àmbit comunitari). La recollida de dades es va dur a terme combinant tècniques qualitatives i quantitatives mitjançat qüestionaris, entrevistes, observacions no participants i fotoveu. El qüestionari es va administrar en línia en dos moments del projecte: poc després de fer la intervenció (el novembre del 2020) i 9 mesos després de finalitzar-la (el maig del 2021). Al primer qüestionari, es van incloure preguntes 8 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles retrospectives per tal d’obtenir dades prèvies a la intervenció (el confinament provocat per l’aparició de la pandèmia de la covid-19 va impossibilitar administrar el qüestionari abans de la transformació de les escoles com estava previst). El conjunt del treball de camp es va dur a terme entre el novembre del 2020 i el juliol del 2022. Àmbit escolar QÜESTIONARIS A L’ALUMNAT Persones participants: N=792 alumnes de 6è de primària (GI: 407; GC: 385). Treball de camp: administració d’un qüestionari en dos moments, al novembre del 2020 (inclou preguntes retrospectives d’abans de la intervenció - PRE) i al maig del 2021 (inclou preguntes 9 mesos després de les transformacions - POST). Variables principals: dades sociodemogràfiques, valoració del pati escolar (preferència pel pati, percepció d’espais verds, d’ombra i per seure), ús del pati i relacions socials, condicions ambientals a l’interior de l’escola, benestar, salut autopercebuda, qualitat de vida i satisfacció. FOTOVEU A L’ALUMNAT Persones participants: N=59 alumnes de 6è de primària (grup motor del projecte) de 4 de les 11 escoles que han rebut la intervenció. Treball de camp: realització de 4 fotoveus duts a terme en tres sessions entre el maig i el juny del 2021. Temes tractats: aspectes positius i negatius de les transformacions, canvis en el benestar, confort tèrmic a l'escola, ús del pati i relacions socials entre l’alumnat. ENTREVISTES GRUPALS I INDIVIDUALS AMB EL PROFESSORAT Persones participants: N=7, professorat involucrat activament en el projecte de 7 escoles intervenció. Treball de camp: juny del 2021. Una entrevista grupal i dues entrevistes individuals d’una durada aproximada de 90 minuts. Temes tractats: aspectes positius i negatius de les transformacions, canvis en el benestar, el confort tèrmic a l'escola, ús del pati i relacions socials entre l’alumnat, valoració del projecte (transformacions i procés pedagògic). 9 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Àmbit comunitari OBSERVACIONS NO PARTICIPANTS Treball de camp: 22 observacions no participants de 60 minuts cadascuna entre el juny i el juliol del 2022 (dues sessions a cada escola en horari no escolar obert a la comunitat, una entre setmana i l’altra en cap de setmana). Informació recollida: afluència del pati, perfil de persones usuàries, tipus d’activitat realitzades, ús dels espais amb ombra, ús dels punts d’aigua, interacció amb la vegetació, interacció social entre les persones usuàries. ENTREVISTES BREUS I ESPONTÀNIES Persones participants: 76 persones usuàries i 18 persones supervisores. Treball de camp: entrevistes individuals de 3-5 minuts a persones voluntàries usuàries del pati i a persones supervisores entre el juny i el juliol del 2022. Temes tractats: perfil de les persones usuàries, activitats realitzades, ús i valoració dels espais d’ombra, vegetació i punts d’aigua, aspectes més positius i de millora del pati, percepció de calor i benestar al pati, puntuació del pati com a refugi climàtic. Com s’ha analitzat? Per les dades quantitatives del qüestionari, s’ha fet una anàlisi Les dades qualitatives descriptiva i del canvi pre-post, s’han analitzat a partir d’una comparant entre el GI i el GC. anàlisis temàtica del Les anàlisis s’han fet amb el contingut amb el suport del programari estadístic Stata. programari Atlas.ti. 10 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Quins són els resultats de l’avaluació? Valoració de la implementació i del procés de cocreació El projecte Refugis climàtics a les escoles consta d’un procés pedagògic i d’un procés participatiu i de co-creació de les transformacions, en el qual ha participat l’alumnat del grup motor (5è de primària), les famílies de l’alumnat, el professorat i l’equip directiu d’11 escoles de primària de Barcelona, així com les persones tècniques participants en el projecte com arquitectes, dinamitzadores i investigadores. L’avaluació dels processos pedagògic i d’implementació del projecte ha mostrat una elevada satisfacció per part de les persones participants en el projecte i en les diferents activitats: • Tallers impartits a les escoles per part d’institucions especialitzades en el tema. • Sessions de formació per al professorat i/o equip directiu de l’escola. • Sessions participatives per anar definint la intervenció que cal portar a terme a cada una de les escoles en funció de les seves necessitats i preferències. • Treball a l’aula amb l’alumnat sobre temes relacionats amb el projecte en diferents moments del curs per part de cada una de les persones tutores. Satisfacció La satisfacció de tots els tallers i sessions es va valorar general amb > 8 per part de totes les persones participants 11 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles A més, ha permès identificar els punts forts i els punts que cal millorar dels processos pedagògic i participatiu: ASPECTES POSITIUS • Millora de coneixement i conscienciació de Tallers externs fets a les escoles l’alumnat. • En general, es van considerar profitoses, Sessions de formació al professorat dinàmiques i pràctiques. • Elevada participació i diferents perfils Sessions participatives d’assistents. • En el 65% de les aules es feien activitats relacionades amb el projecte Treball a l’aula amb l’alumnat setmanalment. • Activitats adequades d’acord amb l’edat de l’alumnat. ASPECTES DE MILLORA • Manca de seguiment i continuïtat a l’aula Tallers externs fets a les escoles de les activitats realitzades. • Condicions dolentes de l’acústica de l’espai. Sessions de formació al professorat • Horari no adaptat al professorat. • Manca de més dinàmiques participatives. • Millora de la indicació de la utilitat de la Sessions participatives sessió. • Durada excessiva. • Manca de suport per part de les persones Treball a l’aula amb l’alumnat responsables del projecte. 12 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Malgrat els aspectes de millora que cal tenir en compte per al futur del projecte, els resultats indiquen que ha tingut una bona implementació i una bona rebuda de totes les persones que s’han implicat en el projecte, en totes les seves fases. Això ha fet d’aquest projecte participatiu quelcom que va més enllà d’una eina d’adaptació al canvi climàtic, i ha creat comunitat i un teixit escolar i social enfortit, a l’hora que ha fet pedagogia i conscienciació participativa tant de cara a l’alumnat com en el conjunt de totes les persones participants. “Ha estat una oportunitat de fer un projecte “Fins ara, les famílies havien quedat al marge de transversal d’escola i que acabés amb l’escola i de les decisions que prenien, i el projecte evidències, que això de vegades costa i és va propiciar que entressin, que participessin, que importantíssim pels nens.” (professorat) se’ls hi donés veu.” (professorat) 13 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Impacte en l’ús de l’espai i la interacció social Després de les intervencions dutes a terme, l’alumnat ha experimentat canvis en la manera d’utilitzar el pati i de relacionar-se, principalment amb motiu de la creació de noves àrees, amb llocs per seure combinats amb ombra. Segons els infants, les transformacions han reduït els nivells d’activitat física més intensa, però han incrementat la diversitat d’oportunitats de joc al pati i han millorat les relacions igualitàries entre nois i noies. “S’ha reduït l’espai de pista de futbol i ara “Quan abans era tot pista, corríem més, dona cabuda a altres coses. S’ha ens movíem més, però ara amb tota democratitzat el pati, ja no hi és la tirania aquesta part estem més tranquils i del futbol i hem guanyat moltes zones parlem entre nosaltres, i jo crec que ara d’ombra per fer molts tipus de coses que a la gent li agrada més aquest espai abans no es podien fer.” (professorat) que la pista.” (alumnat) Més diversitat de jocs Foment Foment de d’activitats Descentralització relacions de diferent del futbol Més igualitàries intensitat tranquil·litat física i seguretat “Abans no hi havia ombra i jugaven a “Abans, com que hi havia “Ara tenim sensació córrer, a futbol els dies que podien, i les sol a tots els llocs, només d’estar més nenes no participaven en aquest jocs i jugàvem a futbol. Ara que tranquils, no se’ns estaven en un raconet buscant l’ombra. tenim les pèrgoles, podem caurà l’esmorzar per El fet que hi hagi més ombra al pati, de anar allà, seure i xerrar una pilota, estem que no es pugui jugar a futbol també, ha entre nosaltres. Ho fem més segurs.” fet que nens i nenes es reuneixin més als nois i noies.” (alumnat) l bancs, xerressin més.” (professorat) 14 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Impacte en el confort tèrmic, el benestar i la salut de l’alumnat Després de la intervenció, ha disminuït el percentatge de nenes i nens del GI que consideren que fa calor a l’interior de l’escola. En el cas del GC, en canvi, no s’observa cap canvi en la percepció de calor. Quan comparem els canvis abans i després de la transformació entre el GI i el GC, el percentatge d’alumnat que sovint percep calor a l’interior de l’escola ha disminuït un 10,1% en el GI respecte al GC. A les escoles refugi climàtic disminueix la percepció de calor respecte al grup comparació Les millores en l’aïllament tèrmic (millora de les cobertes, instal·lació de proteccions solars) i la ventilació natural creuada han ajudat a millorar el confort tèrmic a l’interior de l’escola, tant en dies de calor com de fred. "Quan baixem les cortines estem molt millor. Abans a “Fa que no faci ni molta calor ni molt classe tenia calor i m'angoixava més, m'estressava... però fred, i això t’ajuda a concentrar-te.” ara no em passa perquè estic més fresc." (alumnat) (alumnat) Al pati, en general, tant l’alumnat com el professorat perceben una millora del confort tèrmic i del benestar dels nens i les nenes a l’escola, gràcies a la incorporació de les mesures blaves, verdes i grises. 15 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Quant a les intervencions blaves (fonts d'aigua), es destaca que en dies de calor poden funcionar com a element que permet hidratar-se, refrescar-se i jugar, i així augmenta el benestar i permet arribar a classe més relaxats i relaxades. Segons l’alumnat, l’ombra que s’ha generat gràcies a les mesures verdes disminueix la sensació de calor al pati. A més, la vegetació millora la sensació de benestar i crea espais més bonics, vius i agradables, on es pot estar més còmoda, tranquil·la i relaxada. “La valoro positivament perquè no és una font normal, té part per refrescar-te i per beure aigua. Em fa sentir bé perquè ̀el meu cos es refresca.” (alumnat) “Les plantes ens fan viure, ens ajuden a respirar millor i fan que faci menys calor. A més, són boniques.” (alumnat) Respecte a les mesures grises, la instal·lació de tendals i pèrgoles ha creat noves zones d’ombra i ha generat un espai més fresc especialment els dies de més calor. Els tendals també són útils en cas de pluja. A més, segons l’alumnat, la disminució de la calor al pati redueix la sensació d’esgotament i incrementa la percepció de tranquil·litat, la qual cosa permet arribar a classe amb menys nervis i més concentració. “Abans, als dos patis sentíem molt esgotament i cansament (...). Ara tenim més zones d’ombra, i estem més tranquil·les.” (alumnat) “[La pèrgola] Per mi és una de les millors coses que tenim. Se suposa que les plantes creixeran, és una mesura a llarg termini, però̀ creixeran i no entrarà̀ tanta llum. És una zona on pots estar fresc i no passar calor.” (alumnat) 16 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Pel que fa la salut, després de la intervenció... El 75% de les nenes i els nens del grup intervenció declaraven tenir una salut percebuda excel·lent o molt bona En el cas de les nenes, no s’observen diferències significatives entre el GI i el GC en cap dels indicadors de salut i benestar després de la intervenció. En el cas dels nens, s’observa un percentatge més elevat d’alumnes que presenten una qualitat de vida, benestar físic i benestar a l’entorn escolar mitjà-alt en el GI, comparat amb el GC. 17 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Valoració dels diferents elements del programa per part del professorat i l’alumnat La majoria d’estudiants perceben el pati de l’escola com un lloc millor després de les intervencions. Valoren positivament la presència de noves zones ombrejades, espais per seure i zones verdes. Després de la intervenció... 6 de cada 10 estudiants del grup intervenció valora positivament el pati escolar, mentre que del grup comparació només ho fa 4 de GI cada 10 GC Després de la intervenció, s’observa una millora en la valoració de les zones d’ombra, els espais verds i els llocs per seure del pati entre les nenes i els nens del GI. En comparar els canvis abans i després de la transformació entre el GI i el GC, el percentatge d’alumnat que valora positivament les zones amb ombra, els espais verds i els llocs per seure presents al pati incrementa un 31,4%, un 47,7% i un 28,2%, respectivament, en el GI respecte al GC. A les escoles refugi climàtic millora la valoració Zones amb de les zones amb ombra del pati respecte al grup ombra comparació A les escoles refugi climàtic millora la valoració dels espais verds del pati respecte al grup comparació Espais verds A les escoles refugi climàtic millora la valoració dels espais per seure del pati respecte al grup Llocs per seure comparació 18 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles A continuació, es detallen els aspectes que més agraden a l’alumnat i el professorat i els aspectes de millora. El que més agrada Alumnat Professorat • Els elements verds (vegetació) per • La incorporació d’elements per generar ombra al pati. generar ombra que milloren el confort tèrmic al pati. • La incorporació de nous elements per seure, combinats amb vegetació i • Els elements verds (vegetació) zones d’ombra, creen espais més incorporats transformen el pati en un tranquils i un joc més divers. espai més naturalitzat. • Els tendals i les pèrgoles creen noves • La creació de nous espais alternatius zones d’ombra i ofereixen un espai a la pista que promouen un joc més més fresc. Els tendals també són útils igualitari entre nens i nenes. en cas de pluja. • L’aïllament tèrmic (millora de les • Les intervencions blaves (fonts) per cobertes, instal·lació de proteccions hidratar-se i refrescar-se. solars) i la ventilació natural creuada per millorar el confort tèrmic a • Les proteccions solars a l’edifici l’interior de l’escola. escolar generen ombra de manera que deixen passar la llum d’una forma que no resulta molesta a l’hora de treballar. 7 de cada 10 alu mnes perceben l’escola com a Refugi climàtic “Ens ha millorat el dia a dia fent que no ti nguem tanta calor i que el pati sigui un lloc "A l'escola estem molt contents millor.” (alumnat) d'haver participat, del que hem aprés i de com ha quedat tot en general al pati." 19 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles El que menys agrada / aspectes de millora Alumnat Professorat • Els elements d’aigua no han estat en ple funcionament durant el curs • La potència de les fonts escolar (context COVID). multifunció, els jocs d’experimentació amb • Consideren que seria necessari aigua i els aspersors posar més punts d’aigua al pati (en instal·lats és insuficient. zones on no hi ha ombra). • La vegetació al pati és escassa o, en • La vegetació al pati és molts casos, encara ha de créixer. escassa o, en molts casos, encara ha de créixer. • Falta de manteniment de la vegetació. • El sistema elèctric del tendal s’espatlla sovint. • La pèrgola no genera suficient ombra i deixa passar la llum de forma • El fet de que el tendal es pugui molesta. posar i treure suposa una dificultat per l’equip docent. “Les fonts estan on més ombra hi ha, “Hi hauria d’haver una zona d’ombra més gran, i hauria d’haver alguna on toca el sol.” arbrat més gran que aguanti en una jardinera, (alumnat) ara hi ha poc volum de verd.” (professorat) 20 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Impacte en l’ús del pati, el confort tèrmic i el benestar de la comunitat local Perfil de les persones usuàries, activitats habituals i motius d’ús del pati • Famílies formades per pares i/o mares amb infants de menys de 12 anys. Perfil persones • Grups d'amics i amigues formats per adolescents o joves. usuàries • Més presència d'homes en la majoria de patis, tant nens com adults. • Jocs esportius amb pilota, principalment futbol i bàsquet (infants, adolescents i joves). • Jocs amb l’aigua de les fonts i altres elements blaus (infants). Activitats • Joc a la zona infantil (infants més petits). habituals • Asseure’s sota l’ombra i conversar amb altres persones (pares i mares). • Espais on els infants poden fer activitat a l’aire lliure. • Espais més segurs i tranquils (recinte vigilat i lliure de cotxes). • Pista esportiva on es pot jugar i àrees de joc diversificades. • Espai agradable i fresc (plantes, fonts d’aigua i ombra). Motius d’ús • Espais on es poden trobar amb altres famílies i/o amics i amigues. del pati • Es valora positivament tenir un espai naturalitzat al barri. En general, les persones usuàries consideren que el confort tèrmic al pati és força bo, gràcies a les ombres que permeten refugiar-se de la calor, al corrent d’aire que hi passa i Puntuació com a a les mesures blaves que refugi climàtic permeten refrescar-se. 21 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Les entrevistes que s’han fet han permès saber quina percepció tenen de calor i benestar al pati les persones usuàries i les supervisores dels patis. A més, han permès identificar els punts forts i els punts de millora de la intervenció: Els punts d’aigua són un dels elements que la ciutadania valora millor Aspectes positius Aspectes de millora • Les persones usuàries disposen • En el cas d’algunes fonts, l’aigua d’aigua per beure i poden surt amb massa potència o a una refrescar-se quan fa calor. temperatura massa elevada. • Els infants es mullen i juguen amb • Algunes de les persones usuàries l’aigua durant els dies d’estiu. també estan preocupades pel fet que jugar amb aigua pot implicar un malbaratament d’aquest recurs. “Els punts d’aigua són el millor, moltes “Els punts d’aigua n’hi ha bastants i funcionen, famílies no porten a igua i va molt bé.” els fem servir per beur e aigua i refrescar-nos (Supervisor/a de refugi climàtic) quan fa molta calor. I per rentar-nos les mans!” (Usuaris/es 6 i 9 anys de refugi climàtic) Els espais d’ombra combinats amb elements per seure estan molt ben valorats Aspectes positius Aspectes de millora • Creen espais més confortables. • A la majoria de patis es destaca que • Disminueixen la sensació de calor. encara hi ha zones on toca molt el • Augmenten el benestar de les sol, especialment la pista esportiva. persones usuàries. • En alguns casos, les persones • Aquests espais ombrívols eren usuàries consideren insuficients els molt necessaris al barri. llocs que hi ha per seure. “E ls voltants del pati amb pèrgoles estan molt bé. “Potser posaria una lona sobre la pista, Com que m’agraden les ombres estic molt bé.” per a que no faci tanta calor.” (Usuària d’edat avançada de refugi climàtic) (Supervisor/a de refugi climàtic) 22 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Hi ha una elevada satisfacció amb les mesures verdes (vegetació) Aspectes positius Aspectes de millora • Ajuda a generar un entorn • El verd encara està poc crescut i es agradable i fresc, i crea un espai proposa com a possible millora més bonic i naturalitzat. incrementar la vegetació del pati. • La vegetació genera ombra al pati. “Veure verd et canvia ja l’estat, inconscientment també ́ el canvia perquè̀ dona la sensació́ de més refrescant i dona més ombra, per exemple, aquestes potser no donen ombra però̀ ja el sol fet de que és verd, és natura, ja aporta, ja aporta i dona molt bona sensació́.” (Supervisor/a de refugi climàtic) 23 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Propostes de millora A continuació, es presenten els principals aspectes de millora: • Incrementar la presència de verd i prioritzar les intervencions mixtes que combinen solucions verdes i grises per millorar el confort tèrmic i el benestar de les persones usuàries. • Incorporar mesures grises per millorar l'ombra a curt termini, mentre no creix el verd. • Millorar la gestió i el manteniment d’arbustos i plantes. • Revisar les característiques tècniques de les pèrgoles per maximitzar l’ombra produïda per aquestes estructures. • Revisar els problemes tècnics de funcionament detectats en alguns punts d’aigua per tal de millorar l’experiència de les persones usuàries. • Posar més punts d’aigua al pati (en zones on no hi ha ombra) i assegurar que es faci un ús responsable d’aquest recurs. • Cal tenir en compte les necessitats de diferents grups de la població (segons el gènere i l’edat) en el disseny de futures intervencions per incrementar l'ús d'aquests espais com a refugis climàtics en determinats col·lectius (p. ex.; noies, persones grans, etc.) de la comunitat local. 24 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles Conclusions Les escoles valoren positivament Les transformacions han portat a la metodologia participativa una reducció de l’activitat física més del projecte, ja que ha permès intensa a favor de l’increment de la involucrar tota la comunitat diversitat d’oportunitats de joc al educativa, incloent l'alumnat. pati i la millora de les relacions igualitàries. La intervenció ha reduït la sensació de calor i ha millorat La intervenció ha millorat els espais el benestar en les nenes i els per seure, els espais d’ombra i la nens tant al pati com en algunes vegetació. zones interiors de l’edifici de l’escola. Les solucions que generen ombra són les que la comunitat Les millores en els edificis han educativa valora més bé, tot i estat molt ben valorades, que a vegades la transformació especialment pel professorat. pot haver estat insuficient. 25 Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles La vegetació incorporada genera espais més acollidors i més Les intervencions mixtes naturalitzats. No obstant això, (mesures verdes i grises) són les algunes plantes encara no havien que les persones usuàries crescut prou, de manera que valoren més bé en la millora del s'esperen beneficis més grans a confort tèrmic al pati. llarg termini. En l’àmbit comunitari, les En l’àmbit comunitari, els famílies amb infants i els grups punts d’aigua són un dels adolescents són els grups que elements que valoren més bé utilitzen els patis transformats les persones usuàries dels com a refugis climàtics de refugis climàtics, per la manera més habitual, fora possibilitat de refrescar-se i d’horari escolar. jugar amb l’aigua. 26