Cal, evidentment, aturat i sense sortida, missions de Joventut disposició dels joves que afecten, d'una o d'atur en què es par el temps lliure dels aquest cop parlar de de descentralització, dels Consells de Dis- de la Ciutat, d'anar altra forma, als joves troben molt joves a joves, entretenir-los les perspectives de res. tricte ja es comencen elaborant /' alhora de la Ciutat. casa nostra. Podem "sanament" /' així treball per aquest any Avui som en una si- a moure i a donar els revisant la política ju- Ara mateix en tenim pensar /' dir que constituir una bona que tot just comença. tuació bastant més primers fruits. Pel venil que cal desenvo- diversos al davant: el aquestes qüestions coartada per a donar Si mireu enrera, ara optimista: tenim quasi mig, bastants Iupar des de l'Ajunta- projecte de llei d'auto- queden una mica a/lu- imatge, cal que fa mig any, l'Àrea de un espai d'uns 300 projectes iniciats /' ment conjuntament nomia universitària, la nyades de les compe- aquests temes, que Joventut no era gaire m2 per a treballar, activitats diverses . amb el Consell de la campanya per a la rea- tències que s'espera avui preocupen a mes que un projecte disposarem d'un pres- dutes a terme que ens Joventut /' les Htzació de la mili a Ca- que tingui una Àrea de milers de joves de la carregat de bones supost propi i ade- afegeixen una mica Comissions de ta/unya gue abonen Joventut d'un Ajunta- Ciutat, siguin recollits intencions i envoltat qüat, som deu perso- d'experiència al nostre Joventut dels varies organitzacions ment. I fins a certpunt amb força per l'Àrea, de la misèria més nes esmerçant esfor- treball. Consells de Districte. juvenils polítiques, la és veritat. Ara bé, si estudiats, escoltats e/s absoluta: ni un ços per a tirar Fixeu-vos que el Com a proposta de rebaixar nosaltres volem que la seus protagonistes i despatx per a endavant un panorama és bastant conseqüència d'això la majoria d'edad política juvenil no juntament amb ells, si treballar, ni cinc de ca- programa pel 80 diferent. Ara estem en l'Àrea de Joventut po- penal fins e/s quinze continuï essent la s'escau, treballar per a laix, cap funcionari, detallat i realista, el condicions de fer rea/i- drà tenir una anys segons el nou parenta pobra, si la seva solució, totpo- un petit programa Consell de la Joventut tat el programa, de presència molt més projecte de còdig volem que es deixi de sant-hi el coll i la petita aprovat, el projecte de es constitueix el 20 crear els diversos decidida en e/s penal i la ja coneguda, pensar que l'Àrea de autoritat de què hom Consell de la Joventut d'aquest mes, les Co- serveis que posem a problemes i realitats i desesperant, situació Joventut és per a ocu disposa. I iA Imprimeix Ratlles WRS/saBX ■^aa·r· W AJUNTAMENT DE BARCELONA GENER DE 1980. CAP A LA CONSTITUCIÓ DEL CONSELL DE LA JOVENTUT DE BARCELONA ment que participen avui en el Con- donin solucions joves, amb l'aporta- també són ciutadans amb tots els Ja fa temps, molts joves orga- sell de la Joventut, que cal anar més ció d'experiències per part de les enti- drets i per això cal que s'escoltin els nitzats, treballem per a fer possible enllà; volem deixar l'àmbit estricte de tats que ja en tenen, i amb l'aprofun- seus problemes i hom els doni solu- una eina que permeti créixer a les les nostres activitats i diment col·lectiu. Estem ara, cions amb un treball de col·laboració associacions de específiques pensant joves i que a l'hora coordinar-nos amb tots els àmbits amb temes tant com l'atur mútua però sense oblidar els papers faci greus sentir més forta la veu d'aques juvenils que tinguin un caire demo- juvenil que afecta a més del 50% dels que corresponen a cadascú: a l'Ad- tes generacions que configuren el fu- cràtic definit, seriós i estable, que joves, la delinqüència, les drogues, ministrado fer d'Administradora dels tur, excusa que d'altra banda, ha pretenen donar servit respostes i una infraestructura d'espais pel fons públics i als joves presentar els per marginar-les del present i alternatives pels joves en diversos temps lliure... nostres problemes i les nostres les seves solucions durant molts camps (educatius, culturals, espor- a fer viable una ciutat anys. Hem de el inquietuds per tius, Per cantó socials, musicals, polítics...). possibilitar que conjunt més adaptada a les nostres necessi- un les entitats socials de la societat escolti la veu dels joves, com podrien ser els musicals Coordinar-se vol dir conèixer el tats. grups propostes i alternatives dels joves, i corals, els escoltes, els serveis que fan els altres Els constituïm avui el joves, compartir Consell grups nosaltres creiem sincerament, que que de la Joventut de Barcelona som d'informació, els serveis perspectives, fer activitats conjuntes anem a construir una eina que faci conscients que encara hi ha estudiantins, els i animar la vida de totes les entitats grups d'esplai, els possible però, aquestes respostes, que faci la molts resten esportius, els grups que treballen en respectant seva especificitat, possible els joves organitzats que que joves organitzats es no han rebut la el món de la delinqüència i tants d'al- animar en definitiva la vida de molts coordinin i facin escoltar. desperdigáis, que es crida del Consell, que no saben a on tres que ara oblidem, i per un altre les joves en la mesura de les realitats En conseqüència el Consell de la som ni en què es tradueix aquesta forces polítiques juvenils la existents. en seva Joventut de Barcelona ha de servir La i els de eina. gran majoria, cerquem plegats un importància continguts també la coordinació s'han demostrat per opinar sobre l'Administra- Per a tots ells llencem aquesta cri- instrument vàlid per a dues funcions arreu ció i els seus en el d'Europa, allà existeixen organis- pressupostos da sincera on per tal que vinguin a fer essencials: mes estable permeten compartir camp de la Joventut; quan parlem que pinya en un Consell que mira enda- En primer lloc, cadascun dels d'Administració estem de tres a a tots els membres que van al Consell treballa perspectives als joves organitzats. parlant vant, que aspira aplegar nivells: els pressupostos de la I entrem aquí en un segon gran te- joves organitzats per extendre's des- el seu àmbit de forma més o menys Dirección General de la Juventud del ma: els joves tenim avui moltes situa- prés, de forma realista i progressiva, eficaç, amb més o menys amplitud i cions abocats govern Central a Madrid que té desti- vers els joves no organitzats amb dos en algun cas s'ha coordinat a les enti- difícils, estem a proble- nats i a Barcelona, els que haurà de te- fites fonamentals: fer créixer enfor- tats socials o polítiques d'àmbit més mes profunds complexes que no nir, en l'Administració Autonòmica, tint les entitats existents, i permetre proper o que comparteixen el mateix troben solucions fàcils i que en bona la Direcció General de la Joventut de aprofundir la realitat juvenil per a tarannà. Podríem mesura la societat no està posar com la Generalitat de sensibilitzada ells. Catalunya (fins avui possibilitar les solucions dels envers proble- exemples la Federació Catalana d'Es- sense competències i que cal que mes que ens afecten. coltisme i Guiatge, el Servei de Coló- Caldrà que els joves organitzats aviat les obtingui a partir dels tras- Cal que donem respostes concre- nies de Vacances, i tants d'altres que treballem i discutim aquests proble- passos pertinents), i en un tercer tes, que plantegem els temes amb s'aglutinen de forma específica. mes qüe ho són de tots els joves i ens nivell, sobretot, cal parlar de l'Admi- claretat i per això us cridem a treba- Nosaltres creiem i quan utilitzem afecten a nosaltres també. Caldrà nistració local, l'Ajuntament de Bar- llar amb nosaltres a partir del 20 de aquesta expressió parlem de 47 enti- que el Consell sigui un lloc de sensibi- celona amb l'àrea de Joventut al Gener per a fer possible aquest Con- tats amb 25.000 joves aproximada lització i que des d'àmbits joves es davant. No cal oblidar que els joves sell de la Joventut de Barcelona. L'OBJECCIÓ DE CONCIENCIA La vostra reacció en llegir el tema central de TRAMVIA ha pogut ser d'estranyesa, d'intriga o simplement d'expectació. Parlar d'Objecció a TRAMVIA? a l'Àrea de Joventut? és que hi ha alguna novetat? és que no s'ha dit tot sobre Objecció? segur que seran algunes de les preguntes que us poden passar pel cap. Hem aprofitat doncs les possibilitats de la revista per tres motius: el primer, la importància del moment (ja ho llegireu més tard), car ara tocaria discutir a les Corts la llei d'Objecció de Conciència; el segon, el públic a qui va adreçada la revista, el jovent, i jove és la gent del nostre moviment, per la transitorietat i mitja d'edat. El tercer motiu, potser el més important, és perquè habitualment quan es parla d'Objecció de Consciència, i molt en funció del medi de relació on ens movem, pensem o en un Testimoni de Jehovà o en un No-Violent. A cops es pensa en uns nois que s'encadenen a qualsevol fanal. I és que normalment ens formem unes imatges etiquetades que ens fan perdre el real contingut dels conceptes. Podríem començar per aclarir el senzill concepte d'Objecció: no acceptar per raons de consciència una norma social, sigui o no establerta, i afecti o no a una estructura militar. -naces hombre Concretament la lluita contra la pena de mort, la lluita contra les tortures, i un gran para vív/ir, nombre de lluites socials formarien part d'un ampli ventall de reivindicacions, d'objeccions, Ke'dejes que te hagan a unes normes socials per raons de consciència. máquina para matar. Normalment, al parlar d'Objecció de Conciència entenem un altre concepte: els que no objetores de comciencía volen fer la "mili". Implícitament entenem l'Objeció de Conciència vinculada al servei militar. Aquest informe ha estat elaborat per la COMISSIÓ D'ESTATUT / SERVEI CIVIL (CESC) dels objectors de Barcelona. Qué és el ció de cara a portar una feina coordi- nada i preveure camps d'actuació dels S.C. dintre dels criteris elaborats pel Moviment d'Objectors de Cons- ciència (MOC). Donant un repàs breu Servei Civil als sectors que abans hem esmentat es veu que són molt deficitaris els que afecten a l'àmbit municipal. El servei civil alternatiu al servei mi- vells, medecina preventiva, Estem treballant perquè a partir litar ha d'ésser alternativa unitats geniàtriques. d'ara des dels mateixos una que Ajuntaments reculli la pluralitat d'ideologies i d'op- Educació i cultura: íscoles d'adults i es cerquin els sectors on l'Adminis- cions, que tingui en compte els inte- alfabetització, promoció cultural tració no pugui assumir aquest dèficits amb ressos d'aquells que no volen servir en zones rurals i en barris. personal especialitzat i amb armes la nació i o d'aquells que Joventut: esplais, casals, "alber- pressupost adequat estipuli un simplement creuen més interessant gues". acord amb O. de C. ajudar a solucionar les necessitats Marginació social: En el de no emigració, al- cas que fos el propi socials més evidents. El servei civil cohòlics, delinqüència. Ajuntament el lloc on fer el S.C. evidentment és una realitat absoluta- un acord (convé- Natura :defensa del natural podria estipular-se patrimoni entre ment independent de l'organització ni) estaments afectats i i no ecologia. òrgans cietat, pot estar, en molts dels armada, de en però totalment immersa i l'Administració el Cos qual cassos, desarrelada del lloc habitual de protecció civil :servei d'auxili i integrada en les necessitats de la la co- s'acceptés participació d'Objectors on es mouen els és a ajut als ciutadans, ajuts objectors, dir, en zones munitat. Ara bé, aquest servei civil té de Consciència com a solució les de tensió i de entitats, els barris, etc. Només per camps refugiats. unes característiques molt importants temporal. veure la relació importat entre serveis Organismes per la Pau :creació d'or- són: L'alternativa dels Serveis que Civils, civils i municipi caldria dedicats la repassar els ganismes a investiga- donat els infraestructura^ llocs on d'una — No militaritzat problemes forma ció teòrica i pràctica de la defensa autogestionada i asistencials que pateix la nostra so- han És anat S.C. a dir, un servei lliure de tota de- civil no violenta. sorgint pendéncia, de tot tipus d'organit- Fins ara els Serveis Civils autoges- zació militar o para-militar. tionats duts a terme des de fa més de — Popular tres anys pels objectors han estat Que tingui indicéncia sobre les ne- organitzats com experiències pilot cessitats reals del poble. per" a fer entendre el que es demana- — Reivindicatiu va, com un mitjà de pressió i de cohe- Es tracta de defensar i difondre els rència personal. Han afrontat drets, desitjós i realitats del sector nombroses dificultats per la situació de persones a les quals vagi dirigit d'il.legalitat d'aquells que els el servei. realitzaven i per la manca de recursos — Públic econòmics de subsistència. La Llei i possibilitats d'aquest ser- S'ha cercat que els serveis civils vei han d'ésser difosos de manera siguin una contribució positiva en àmplia per poder garantir a sectors clarament deficitaris, dels tothom la seva lliure opció. quals de moment, l'Administració no Sembla evident que, per la mateixa s'ha fet càrrec; no sols s'ha fet un dinàmica en qué es mou l'objecció de treball assistencial sinó que s'ha in- consciència, el servei civil ha d'ésser tentat, juntament amb els beneficiaris supervisat per l'Estat, però no i/o entitats implicades, que fossin un necessàriament controlat. El control mitjà de denúncia de cara a cercar ha de passar per entitats no lucratives solucions definitives de cada proble- conjuntament amb els municipis, i en ma. el nostre cas amb la Generalitat. És per aixó, i veient que l'àmbit És interessant que els objectors de municipal té sectors fortament defici- consciència puguin desenvolupar el taris, que cal treballar com a alternati- Servedi Civil en entitats com: va necessària els Serveis Civils mu- 1. Organismes internacionals. nicipals. 2. Entitats dedicades a la lluita contra El reconeixement en la Constitució la guerra. del dret a l'Objecció de Consciència i 3. Entitats dedicades a un sector la creació d'un servei Civil alternatiu, concret de marginació. matèries que properament sortiran Els sectors on els objectors ooden legislades, planteja ja a l'Administra- dur millor tasca són: ció la necessitat de buscar interlocu- a terme una tors vàlids dintre del de Sanitat: disminuïts físics i psíquics, camp l'objec- TRAMVIA té Tinten- ció que en les seves L'Objecció deConsciència pagines centrals hi parlin aquells grups i Servei •4* col·lectius Civil: que volen i el donar resposta a les activitats que una contribució a Catalunya preocupen el jovent de Barcelona. En el número passat els treballen la L'Objecció al servei militar i el Servei que 6. Que servei civil des- pro- reconegui un blemàtica de la De- Civil que sorgiren i foren reconeguts fa militaritzat, que no atempti als I i n q ü è n c i a molts anys en d'altres països europeus, interessos dels treballadors: No l'estat de degut a les postures pacifistes i exposaven augmenti l'atur, no faci competència OBJECCIÓ la Avui, els antimilitaristes enfront de les qüestió. guerres professional a certs sectors, que no D'uns i patides, no són gens aliens a la història objectors. trenqui vagues... DE CONSCIÈNCIA altres —i de tots els de casa nostra. 7. Que les activitats del servei civil que passaran — El rebuig a les guerres colonials (Cuba, siguin d'interés popular i se cen- la lluita Tramvia en Marroc...) respecta que es féu palès en molts trin en els camps més desatesos: la variabilitat del seu esdeveniments de principis de segle (ma- Educació i cultura popular, Medecina continua i actuar. nifestació a Madrid contra la guerra i la pensar preventiva, Defensa de la natura, Setmana Tràgica a Barcelona —1909—); Lluita per la Pau, Marginació (dismi- les concepcions sobre la guerra i la pau nuits físics, deficients mentals, EUROPA RESOL AIXÍ les Bases de Manresa L'OBJECCIÓ expresades a malalts crònics,, tercera edat, margi- (1892) i el programa del Partit Federal nació juvenil, infants abandonats...). País Espanyol (1894) en el que es declara: "La Servei 8. Que el militar servei civil es realitzi, Servei civil pre- Augment sustitución, en una palabra, de la guerra ferentment, en la regió d'origen Alemanya 15 mesos 16 mesos 1 mes por la paz, de las armas por la razón y el de l'objector: En funció de la natu- Dinamarca 9 mesos 15 mesos 6 mesos derecho", són les bases de la crítica ais ralesa del treball i tenint en compte la Holanda 18 mesos 22 mesos 4 mesos conceptes de defensa i exèrcit que solidaritat entre les diferents zones, Noruega 14 mesos 18 mesos 4 mesos quedaren clarament expressades al així com l'opció i capacitat de l'objec- Suècia 9 mesos 14 mesos 5 mesos preàmbul de l'Estatut de Núria (1931) tor. Finlàndia 9/nesos 16 mesos 7 mesos quan hom diu: "el poble de Catalunya, 9. Que no existeixi cap mena de dis- Itàlia 15 mesos 23 mesos 8 mesos (...) voldria que la joventut fos alliberada criminació en raó de la prestació Bèlgica 12 mesos 19 mesos 7 mesos de l'esclavatge del servei militar. (...) d'un servei civil o militar: En els i la França 12 mesos 24 mesos 12 mesos Prohibim, doncs, condemnem en plans social, laboral, econòmic, ex- nostra Constitució, les guerres ofensives cepte quan això derivi de la diferent (...) i declarem que cap ciutadà no podrà naturalesa dels mateixos. aplazada quedarán dependiendo de las Frensac, Clèment... - Fontanella. ésser compelit a prestar el servei militar 10. Que la durada del servei civil sigui Cajas de recluta. De la no violencia a l'objecció de cons- part enllà de les fronteres de la pàtria". igual a la del militar: Altrament 5 o — Cuantos reclutas o soldados en ciència. El treball portat a terme, durant la seria una forta discriminació i un càs- filas aleguen ser objetores pueden solici- Quaderns de Vida Cristiana n° 68 - Pu- guerra, per organitzacions voluntàries a fig- tar Ucencia temporal, sin abono de blicacions de l'Abadia de Montserrat la reraguarda (en els camps de sanitat, 11. Que es reconeguin els serveis ci- tiempo, hasta la promulgación de la 1973. refugiats, ensenyament, infants, etc.) vils realitzats fins ara: S'ha de citada ley, acogiéndose a las disposició- d'una contribució el els La objeción de conciencia foren, a part pacífica comptar temps que objectors nes que regulan el Derecho de Petición y - contra el feixisme, la demostració del va- han dedicat als serveis, i han J.P. Cattelain Editorial Oikos-tau aquests continuando prestando servicio hasta la lor d'un servei no armat en benefici de la de continuar legalment. resolución del expediente. ¿Defensa armada o defensa popular comunitat. 12. Que es derogui la legislació re- 6°— A efectos estadísticos, las no violenta?. Cajas pressiva contra l'objecció: Article - de reclutas, Unidades, Centros Depen- Gandhi, Liddle, Bell i altres Nova y 383 bis del de Els fracassats Codi Justícia Terra. Barcelona 1977. intents de solució Militar; dencias, remitirán dentro de los seis días Decret 3011/77 sobre objecció de siguientes a la concentración en Caja de Elpodermilitar en España Fins l'any 1973, a l'objector se'l castiga- consciència per motius religiosos. cada llamamiento la relación numérica Vicenç Fisas - Laia/Paperback n° 45. va per dessobediència amb comdemnes por cada Caja de recluta de los mozos Barcelona 1979. en cadena que podien arribar a 18 anys Situació actual objetores. —Alegaciones en los cuerpos Armamento ymilitarismo de presó. Les Corts, aquell any, aproven Avui dia el dret de cuando se produzcan—. —Alegaciones Dieter - XXI. a cons- Senghaas Siglo Madrid una modificació del Codi de Justícia Mi- l'objecció ciència l'Estat espanyol està en el reconegut CIR cuando se produzcan—. —Re- 1974. a litar (383 bis) que comdemna a una única d'exempció l'article 30 lación numérica de amnistiado com una causa en según la La guerra y el desarme de 3 a 8 anys a aquells que es neguin a la de la Constitució. L'article diu així: ley 46/1977 indicando Caja, reemplazo y J.P. Prats - Salvat col·lecció GT n° 48. prestació del servei militar. El gener del llamamiento—. 77, després de la primera amnistia, Article 30. 7o — Por una sola vez, incluido el R/76 s'intenta regular per decret l'objecció per 1. Els espanyols tenen el dret i el deure 4o , número total de objetores de cada motius religiosos (3011/77) que en ser de defensar Espanya. Caja con incorporación aplazada, expre- rebutjat pels objector perquè no resolia el 2. La llei fixarà les obligacions militars sándolos por reemplazos y llamamientos. fons del problema, portà a nous empre- dels espanyols i regularà amb les ga- sonaments. ranties que calguin, l'objecció de Para cumplimentar lo dispuesto en el consciència i les altres párrafo primero del causes apartado 6, deberán d'exempció del servei militar obliga- remitirse por VF a Els esta las objectors volem aquesta llei: subinspección tori; podrà imposar, el seu correspondientes relaciones numéricas en cas, en el de 1. Que seis días discrimini plazo que se indica no y el cap mena de una prestació social substitutòria. La mili motiu per a l'objecció: No s'ha de 3. Podrà establir-se un servei civil resto de las per alegaciones en los Cuerpos y el compliment de fins d'interès CIR cuando se fer cap tipus de diferència en raó de gene- produzcan. les motivacions aporta l'objec- ral. Asimismo cumplimentará lo ordenado al que o país tor. La consciència és indivisible. 4. Mitjançant una llei podran regular-se en el apartado 7 debiendo remitirse su 2. Que hom no jutgi la conscièn els deures dels ciutadans resultado antes de seis días a en els casos partir del El moviment de Joventuts Comunistes recibo de eia amb cap tribunal: N'hi ha de risc esta orden. Noviembre 1977. prou greu, catàstrofe o calamitat de Catalunya amb el recolzament de la en que l'objector declari "motius de pública. Joventut Comunista de Catalunya i de la consciència", per que aquests li si- A més hi ha amb data de novembre de Joventut Socialista de Amb data 9-6-79 la Catalunya, ha ini- va guin reconeguts. La consciència el no 1977 una Ordre del Ministeri de defensa premsa publicar ciat una calendari legislatiu el campanya per sensibilitzar els governamental, en es pot objectivar. per la qual l'objector queda en incorpora- ciutadans sobre la de la mili: el 3. Que UCD no existeixi moment ció aplacada fins la de qual agafava compromís problemática a en cap promulgació quant que els qui l'hagin de fer, pugui realitzar-la dependència de l'autoritat desenvolupament constitucional de o juris- l'Estatut d'objecció. pre- al seu Al mateix el dicció sentar el militar: S'ha desembre del 1979 el país. temps, de mantenir la projecte grup par- lamentari dels Socialistes de de llei de independència de l'estament Consciència i l'Abril Catalunya, militar d'Objecció ha de! 80 el de presentat una proposta de llei llei de Servei Civil. per en tot moment (allistament, talla, Texto íntegro de la Orden projecte establir una "mili" de "base regional". estructura de l'estatut i el Servei del Ministerio de Defensa La proposta contempla la Constitució Civil, situació posterior, document on s'apunta que el recrutament de l'exèr- acreditatiu...). «Asunto: Situación de los objetores de cit es faci en base dels ciutadans car Exèr- 4. Que reconegui el dret a l'objecció conciencia. cit i poble formen un tot compacte. Per abans, durant i després de De acuerdo con lo ordenado por el se- això es pensa que cal evitar qualsevol l'acompliment del servei militar, ñorministro de Defensa en lo sucesivo se maldecap innecessari a familiars i soldats tant en temps de pau com de tendrá en cuenta: que no estigui dictat per /'estricte defensa guerra: La consciència no és immu- I o — La situación de "incorporación nacional. I els ciutadans, prou ho sabem table. En temps de guerra és quan aplazada" hasta la promulgación de la bé, volem la mili prop de casa. Una llarga pren el seu sentit profund l'objecció. Ley en estudio se hará extensiva a tradició, closa el 76, ho va tallar. La pro- Reduir el dret a l'objecció a certs cuantos aleguen al incorporarse ser posta de llei contempla, també, les despe- moments nega el dret a canviar a la objetores. Bibliografia ses derivades del trasllat de 200.000 persona. 2 o — Igual tratamiento se dará a los homes diverses Qué l'any, l'economia — 5. Que els drets civils amnistiados. son respecti los vegades objetores de conciencia que familiar i la delmateix soldat, les despeses - corresponen a la situació civil de 3 o Esta medida también Joan Roca Editorial Laaplicará Gaya Ciencia — se 1977 d'allotjament i manteniment de l'exèrcit l'objector: No s'ha d'excloure cap a los posibles casos surgidos durante la que d'aquesta manera molts soldats po- dret ni llibertat bàsics (reunió, — asso- incorporación del R176-4" (Reemplazo La objeción de conciencia en España drien restar en llurs cases... ciació, sindicació, expressió, infor- de 1976 cuato llamamiento). Jesús Jiménez - Edicusa Una proposta interessant, en definitiva, mació, consciència...). 4o — Los objetores con incorporación — No violencia y objeción de conciencia pels que volen feria "mili". Cartes i preguntes ¿Qué podemos hacer en nuestro barrio cuando todo lo que se nos ofrece es consumo y no tienes ni tiempo para des- cansar? ¿Cómo puede funcionar un CASAL DE JOVES, cuando el tiempo que disponemos para el encuentro se reduce a los sábados y domingos como único Som un grup que volem una cosa per més variats i més de carrer: tiempo libre para hacer nuestras cosas? que cal, només posar en un sobre: ¿Lo lograremos? De momento hemos anar" els caps de setmana en un pla tran- totes les accions iniciado las gestiones para un CASAL. Y petites que orga- TRAMVIA, AJUNTAMENT DE queremos que sea una verdadera casa quit, on el pi gairebé se'ns fiqui dins el sac abierta. No un Castillo donde algunos nitzem a nivell de se bloc de pisos, de BARCELONA, PLACA ST. instalen con su feudo y sus cosas. Lo dormir. JAU- Tenim en projecte alguna vemos como un espacio democrático y illot de cases, barri, districte, ma- ME, BARCELONA 1. creativo, sabiendo bien que democracia y cosa?. creatividad no son cosas fáciles de crociutat..., tinguin una ratlla a També tenim telèfon: plasmar en acciones 302.42.00 y estructuras. GENT: Tramvia. Ens cal volem viatjar i a Tramvia que, cada vegada (ext. 283). hem llegit que teniu pensat organitzar alguns viatges per dins la nostra pell més, el viatge mensual de Tramvia de brau i cap al "extranjero". Teniu pensat els itineraris?. Serán molt cars? NOTA DE REDACCIÓ sigui un viatge comunitari, engres- Tindrem la sort de contemplar l'Ajun- tament con un servei que també es L'Àrea de Joventut té pensades moltes cador i, a la vegada, constati, amb preocupa per facilitar una vida quoti- diana en el temps lliure més variada i coses. Però, encara que sembli un somni, la Barcelona és una amb qualitat? Viatjarem?. pràctica, que moltes ja han agafat cos: estan en el Pots pre- col·laborar a ciutat viva. supost. Tenen diners per realitzar-se. Ara conduir bé, volem fer-les coses ben fetes. I això Tramvia TANTS CAPS costa una mica. De totes maneres, els Com? D'una manera senzilla i CASALS de Joves, els GRUPS D'ESPLAI On s'ha d'escriure? molt agradable: escribint, de la TANTS BARRETS INFANTIL, un PROGRAMA DE RÀDIO... Hem rebut algunes cartes. Molt manera que volgueu, coses com, van agafant forma. I, ara mateix, a l'inici poques. I pensem que el fet de te- per exemple, la crítica a una TROBADES DE JO- 240.35.45. • CURS DE PERCUS- L. de Hoyos 36, Madrid- Endela Slaala pderòAuxdii-mBaiblioptercaimdeatemes de lt'oÀt arixeò.aEn sunea rsàocietat un VES DE MONTSERRAT • INICIACIÓ DIDÀCTI- SIÓ I RITME, al Timbal. 6. Novel·la policial. De ciones del Centro, a las llengua i vceultruara, consumista, com ajvaui nir un pqper gratuït entre les mans pel·lícula, un llibre, l'ambient d'un Tel. 203.15.17. 150 a 180 • 16-17 de Febrer, E- CA AL CINEMA, Mi- folis, quintupli- 7,45 de la tarde y bajo la catalanes. Cada tarda de avui ho és la per no epner nostra, cats, fins el 1 de Juny del direcciaónmdepAlbferltorit. 4N8o. saltres dubtem. TAU de més quel PORTER i Moix, Julià, a la gent va cap a on hi ha QUIP (joves hauria de arrencar director invitado la diners i en algunes oca- discrepàncies: barri, un grup de boites, con opinions • de 16 Sta. Cecí- tots els dijous al local del 80. (300.000 ptes.). y anys), a • PALABRA MAGNA: SERVEI DE CONSUL- colaboración solista de PEDAGÒGIQUES sions —massa dissorta- lia de Montserat, amb te- Col·legi de Doctors i Lli- Tècniques d'Expressió TES dament— això és això no serveix per a res; això hau- escrites sobre Jesús Amb un màtlca "Jo Angel León una sobre del joves... passo cenciats, Rambla de Ca- Oral i Curs per Aprendre l'ensenyament (violin), Jesús Lladó cursa envers la corrup- de...". Inscripcions a SI- talunya, 8. a Estudiar. Tel. 209.07.50 MÚSICA AL català i en català a càrrec (violin) Antonio ció. ria d'informar-nos de; caldria que únic de PAJ. CONSERVATORI y del nostre Equip Pedagò- imperatiu: que parli joves. • APROXIMACIÓ la Perramón a TEATRE (violoncelo), Muni- gic: dilluns, dimecres i La nostra intencionali- • 10-11 de Febrer, E- El Conservatori Història de la Música ofrecerán obras de: Pur- "CAVALL FORT" de 6 a 8 tat exem- intentéssim... Mil i mil anotacions Que sigui una QUIP 21, amb tema "In- cipal organitza divendres esportiva, per escriptura uns con- jove. amb audicions i comen- cell, Vivaldi y J.S. Bach. SERVEI ple en l'especialitat fut- comunicació-Comuni- • taris al de Doc- Per a Col·legi infants de totes certs, sempre de quali- BD'ORuGANsITZqACIÓuDemDEL CONSER- E bolística, és fer que el xi- que ens marcarien el camí caldria CORAL just a Perquè Tramvia no vol ésser una cació" a Calafell. Ins- les edats, al Teatre Ro- tat, i gratüits que tors i CURSOS DE CATALÀ: cot o el menys xicot, ja cripcions a SIPAJ, tel. Llicenciats, per Oriol Martorell, tots els mea, diumenges matí. El incorporar a les nostres VATORIO 226.67.00. activitats usuals de Tems Bajo la direiccnión feloOrienmtació alas grucps i ienó- en nplenaojovventuat, gau- seguir com a fruit de la lectura i revista tancada sobre les de 4 27 de Gener i i de persones dijous a 5,30. Ins- 3 11 lliure. profesor Enric Ribó ofre- titats que vulguin deixi de l'esport en el que Febrer, "El rei que no realment és a un FEINES A FONS cripcions 100 ptes. Dia 16 miércoles cerá un concierto el fitxer de és, dir, reia". organitzar-ne, El 17 i 24 de Fe- pró- l'ús d'un Tramvia que encara està que estem a l'Àrea de Joventut i PERDUT • EL SAC AMBULANT Recital a cargo del ximo día 24 a las 9,30 de profesorat. joc en el qual s'ho ha de brer"EI Calen Príncep Blanc" • drapaires per a organitza DANSES PO- la nocheTernalosmlocvaleisa • BOhRaSA DEaTnREaBAtLL passar bé ell, els compa- Totes les actuacions a profesor de violin Joan recorreguent la seva els seus amics. És oberta a "recuperar" roba i altres PULARS INTERNACIO- Llinares acompañado al del Orfeó Gracienc. In- per professors de català, nys d'equip i així mateix assajant trajectòria. qualse- les 11. objectes fer-ne un NALS de l'11 al 15 de terpirettianráneurnaaprrimisera cmieustretsaqude vaolenn tsreb.a- Velsper a del club contrincant, i piano por Ludovica olem, però, Per amb lletra vol cosa a altre us. Tel. 300.47.81. Març, i JOTA ARAGÓ- Ofrecerán parte con obras de Joan llar en escoles catalanes, que es pugui fer una rea- escriure, doncs, que tingui Mosca. alguna dir. MÚSICA un re- • Joves que vulguin do- NESA del 15 de Gener al A MAGIC, Ribera 16, pertorio integrado por Lamqotue, eOltra,eMlosreranyocsorrtercteor,s traductors, litat que l'esport es una • nar classes de català i 28 de Febrer. Tel. una Tel. 319.58.75. Del 7 al obras de: Haendel, Pro- Ribó; y segunda etc. recorrneoblegcuontfrsontascióigquue in clara, espessa, nítida, boirosa.... Per petita que sigui. • es "amb" i no "con- castellà al Centre d'Acol- 230.17.11 de 8 a 10 ves- kofiev Turina. parte íntegramente CORRECCIONS I juga 13 de Gener, SANTI y liment Treballadors pre. dedicada a Brahms. TRADUCCIONS AL tra" tal equip. Sabem a ARISA-BEETHOVEN; Àrabs. Tel. 310.23.90. TALLER TERCEN Día 23 miércoles CATALÀ que això es cercar l'ideal • Del 14 al 20 de Geener, MÓN; intercanvi/diàleg MATUTANO Y Recital de flauta a PODIUM DE JOVENES Per tots aquests i que l'ideal no és fàcil CINEFÓRUM TETE i cargo de Salvador INTERPRETES DE serveis i tot el que faci d'obtenir, però si s'inten- • Domicilio Conyu- d'activitats, projectes FRIENDS; Del 28 de Ge- referència al català ens ta ' quelcom s'aconse- gal, de Francois Truf- experiències. Tel. Brotons será JUVENTUDES MUSI- ner al 3 de Febrer, que trobar al 18 Gener les 10 de 870.12.22. acompañado al piano CALES podeu Passeig gueix. faut, a SANTDIVENDRES. Ho por Xavier Dolç. Of re- A partir del 18 de de Gràcia, 42, 4t. 1 a El fet que un partit de • la nit, Vallespir 160, tel. CENTRE EXCURSIÓ- NISTA CATALU- raris: de 20 a 21 hores i cerán un repertorio inte- enero, viernes, y todos DELEGACIÓ futbol o de qualsevol 322.40.12. DE de 00,30 a 01,30. A Mà- grado por obras de los viernes sucesivos del D'ENSENYAMENT altre esport es convertei- NYA, dijous 7 de Febrer, Bach, Doppler, Hindemit curso, se inicia una CATALÀ DE L'ÒMNIUM xi en una lluita amb cops CURSETS I conferencia sobre el gic hi ha, també, passe d'Audiovisuals i una y Brahms, así como el nueva actividad que CULTURAL. i trompades, no ens sem- CONFERÈNCIES MALI. Tel. 318.62.20. bla altra cosa la ne- • PSICOLOGIA PRÀC- exposició de pintura. estreno de una sonata tendrá lugar en la Sala de que • CURSET D'ESQUÍ del propio Brotons. Audiciones a las 9,30 de gació del propi esport i I ens sembla a a més per a nens a partir dels 10 TICA FUNDAMENTS • ORQUESTRA DE LES la noche. Se trata de Un servei més anys, organitzat PER A LA per MEDITACIÓ, JOVENTUTS MUSI- Día 30 miércoles recitales a cargo de jó- la conseqüència de la "Sports Garbí", tel. els dimarts i dijous de d'esport CALS DE SABADELL, CONCIERTO DE INTER- venes intérpretes en el durant 22 hores. Tel. CADECA, que pertany manipulació que 228.03.36, dissabtes ma- 20,30 a organitzat per l'Ateneu CAMBIO CON ARS afán de ofrecer oportuni- un de a la Taula de Joves de llarg període temps tí. 250.94.67 Enciclopèdic "Sempre NOVA dades a los alumnos que ha sofert utilit- Barcelona, és col.lec- l'esport, un TALLER de • • pintura, A FRANCISCALIA, Avant", 20 Gener a les Recital de violin y han acabado o están zant-lo amb altres finali- tiu d'inspiració cristiana modelat, dibuix, procedí- "Les Raons de l'ateis- 19 hores, a la sala d'ac- piano, a cargo del vio- acabando sus estudios. tats no són les se- al servei de l'esport i de que doncs són ments pictòrics... També me" per Fèlix Martí, un tes de la Regiduría linista David Martí y el Serán conciertos con la cultura popular. ves, aquestes vol organitzar un Seminari de sis sessions, d'Hostafranchs. pianista Antonio Bar- una pequeña remunera- indubtablement Nosaltres volem el passar- es grup que de RECERCA PLÀSTI- del 21 al 28 Gener. Tel. berá. En-tepertorio sona- ción organizados por Ju- s'ho bé i en jovent dels nostres barris que CA. Tel. 250.35.60, FESTA ves- 217.41.08 tas de Vivaldi y Beetho- ventudes Musicales tant els ho faci esport, hi participi gaudeixin que • pres. • Si vols fer Al teatre hi ha Col·legi de "la Cai- ven, y el estreno de "So- Españolas (delegación com els noblement i practiquen que que al ma- jove interessada xa", c/ Andrade 84. Bus ho veuen. • CERÀMICA i decora- gent en nata" de María Asunción de Barcelona) en cola- teix 44. temps això sigui un 56, 43, boración con el Conser- ció de porcel.lana, a par- crear un grup. Tel. 255. Codina. camí vers la cultura, de la CADECA lluita per tal tir dels 14 anys... Dura- 92.19 (ANNI). Dia 13 de Gener a les 6 (Estos tres recitales se vatorio. de la tarda. Gratuït. Fes qual n'està tan necessi- que el que hem escrit en ció dos També hi celebrarán en la Sala de tat el país, doncs hem de aquestes ratlles no mesos. sigui • tival estudiantil. Tel. ha classes d'iniciació al CURSOS FRANCES Audiciones del Centro, a CATALÀ reconèixer que l'escola un simple desig sinó una TORN. Tel. 236.74.13. participants i futurs intèr- 308.95.92. las nueve de la noche) • EXPOSICIÓ DE MA- fins ara potser ha ins- palesa realitat en el jo- prets. Cursos de ioga i TERIAL D'ENSENYA- truït, però vent dels barris de la ciu- • TALLER D'ART ST. cuina francesa. INSTI- Día 11 viernes MENT i de lectura indubtablement ha edu- tat, d'arreu de Catalunya JORDI, classes d'inicia- TUT FRANCÈS, tel. CONCURSOS ORQUESTA DEL CON- infantil i juvenil en català, cat poc. i dels altres pobles d'Es- ció al TORN. Tel. 209.59.11. • EDICIONS SEDMAY, SERVATORIO de caràcter permanent. No és fàcil de fer-ho panya.