Cal, evidentment, aturat i sense sortida, missions de Joventut disposició dels joves que afecten, d'una o d'atur en què es par el temps lliure dels
aquest cop parlar de de descentralització, dels Consells de Dis- de la Ciutat,' d'anar altra forma, als joves troben molt joves a joves, entretenir-los
les perspectives de res. tricte ja es comencen elaborant /' alhora de la Ciutat. casa nostra. Podem "sanament" i així
treball per aquest any Avui som en una si- a moure i a donar e/s revisant la política ju- Ara mateix en tenim pensar i dir que constituir una bona
que tot just comença. tuació bastant més primers fruits. Pel venil que cal desenvo- diversos al davant: el aquestes qüestions coartada per a donar
Si mireu enrera, ara optimista: tenim quasi mig, bastants Iupar des de l'Ajunta- projecte de llei d'auto- queden una mica allu- imatge, cal que
fa mig any, l'Àrea de un espai d'uns 300 projectes iniciats / ment conjuntament nomia universitària, la nyades de les compe- aquests temes, que
Joventut no era gaire m2
. per a treballar, activitats diverses amb el Consell de la campanya per a la rea- tències que s'espera avui preocupen a
rriés que un projecte disposarem d'un pres- dutes a terme que ens Joventut /' les Htzació de la mili a Ca- que tingui una Àrea de milers de joves de la
carregat de bones supost propi i ade- afegeixen una mica Comissions de talunya -que abonen Joventut d'un Ajunta- Ciutat, siguin recollits
intencions i envoltat qüat, som deu perso- d'experiència al nostre Joventut dels varies organitzacions ment. / fins a cert punt amb força per l'Àrea,
de la misèria més nes esmerçant esfor- treball. Consells de Districte. juvenils polítiques, la és veritat. Ara bé, si estudiats, escoltats e/s
absoluta: ni un ços per a tirar Fixeu-vos que el Com a proposta de rebaixar nosaltres volem que la seus protagonistes i
despatx per a endavant un panorama és bastant conseqüència d'això la majoria d'edad política juvenil no juntament amb ells, si
treballar, ni cinc de ca- programa pel 80 diferent. Ara estem en l'Àrea de Joventut po- penal fins e/s quinze continuï essent la s'escau, treballar per a
laix, cap funcionari, detallat i realista, el condicions de fer rea/i- drà tenir una anys segons el nou parenta pobra, si la seva solució, totpo-
un petit programa Consell de la Joventut tat el programa, de presència molt més projecte de còdig volem que es deixi de sant-hi el coll i la petita
aprovat, el projecte de es constitueix el 20 crear els diversos decidida en els penal i la ja coneguda, pensar que l'Àrea de autoritat de què hom
Consell de la Joventut d'aquest mes, les Co- serveis que posem a problemes i realitats i desesperant, situació Joventut és per a ocu disposa.
T
Imprimeix Ratlles JRSKPL, IBLfJAiL Jml,JMlLiBf VTÉm AIAl I
raKH TSWIP liiUHM H·UUUU &MÍ BnBHa HBBBBHB nII°2£- AJUNTAMENT DE BARCELONA
GENER DE 1980.
CAP A LA CONSTITUCIÓ DEL CONSELL
DE LA JOVENTUT DE BARCELONA
ment que participen avui en el Con- donin solucions joves, amb l'aporta- també són ciutadans amb tots els
Ja fa temps, molts joves orga- sell de la Joventut, que cal anar més ció d'experiències per part de les enti- drets i per això cal que s'escoltin els
nitzats, treballem per a fer possible enllà; volem deixar l'àmbit estricte de tats que ja en tenen, i amb l'aprofun- seus problemes i hom els doni solu-
una eina que permeti créixer a les les nostres activitats específiques i diment col·lectiu. Estem pensant ara, cions amb un treball de col·laboració
associacions de joves i que a l'hora coordinar-nos amb tots els àmbits amb temes tant greus com l'atur mútua però sense oblidar els papers
faci sentir més forta la veu d'aques juvenils que tinguin un caire demo- juvenil que afecta a més del 50% dels que corresponen a cadascú: a l'Ad-
tes generacions que configuren el fu- cràtic definit, seriós i estable, que joves, la delinqüència, les drogues, ministració fer d'Administradora dels
tur, excusa que d'altra banda, ha pretenen donar respostes i una infraestructura d'espais pel fons públics i als joves presentar els
servit per marginar-les del present i alternatives pels joves en diversos temps lliure... nostres problemes i les nostres
les seves solucions durant molts
camps (educatius, culturals, espor- a fer viable una ciutat
anys. Hem de per
tius, socials, musicals, possibilitar que el
polítics...). conjunt inquietuds
més
de la societat escolti la dels adaptada a les nostres necessi-
Per un cantó les entitats socials veu joves, tats.
com podrien ser els musicals Coordinar-se vol dir conèixer el
grups propostes i alternatives dels joves, i avui el Consell
corals, els escoltes, els serveis que fan els altres Els constituïm
grups joves, compartir nosaltres creiem sincerament, que
que de la Joventut de Barcelona som
d'informació, els serveis perspectives, fer activitats conjuntes anem a construir una eina que faci
conscients però, que encara hi ha
estudiantins, els grups d'esplai, els i animar la vida de totes les entitats possible aquestes respostes, que faci
la molts resten
esportius, els seva
grups que treballen en respectant especificitat, els joves organitzats que
possible que joves organitzats es
desperdigats, que no han rebut la
el món de la delinqüència i tants d'al- animar en definitiva la vida de molts coordinin i es facin escoltar.
la de les realitats crida del Consell, que no saben a on
en
tres que ara oblidem, i mesura
per un altre les joves En
existents. conseqüència el Consell de la som ni en què es tradueix aquesta
forces polítiques juvenils en la seva Joventut de Barcelona ha de servir
majoria, plegats La importància i els continguts de eina.
gran cerquem un també per opinar sobre l'Administra- Per a tots ells llencem aquesta cri-
instrument vàlid per a dues funcions la coordinació s'han demostrat arreu
ció i els seus pressupostos en el da sincera per tal que vinguin a fer
essencials: d'Europa, allà on existeixen organis-
camp de la Joventut; quan parlem pinya en un Consell que mira enda-
En primer lloc, cadascun dels mes estable que permeten compartir d'Administració estem de tres a a tots els
membres que van al Consell treballa perspectives als joves organitzats. parlant vant, que aspira aplegar
nivells: els pressupostos de la joves organitzats per extendre's des-
el seu àmbit de forma més I entrem aquí en un
o menys segon gran te-
Dirección General de la Juventud del prés, de forma realista i
els joves tenim avui moltes situa- progressiva,
eficaç, amb més o menys amplitud i ma:
govern Central a Madrid que té desti- vers els joves no organitzats amb dos
en algun s'ha coordinat les enti- cions difícils, estem abocats a
cas a proble- nats a Barcelona, els que haurà de te- fites fonamentals: fer créixer enfor-
tats socials polítiques d'àmbit més mes profunds i
o complexes que no
nir, en l'Administració
troben solucions fàcils i bona Autonòmica, tint les entitats existents, i permetre
en
proper o que comparteixen el mateix que la Direcció General de la Joventut de la realitat juvenil per a
tarannà. Podríem mesura la societat no està aprofundir
posar com la Generalitat de Catalunya (fins avui possibilitar les solucions dels proble-
exemples la Federació Catalana d'Es- sensibilitzada envers ells.
sense competències i que cal que mes que ens afecten.
coltisme i Guiatge, el Servei de Coló- Caldrà que els joves organitzats aviat les obtingui a partir dels tras- Cal que donem respostes concre-
nies de Vacances, i tants d'altres que treballem i discutim aquests proble- passos pertinents), i en un tercer tes, que plantegem els temes amb
s'aglutinen de forma específica. mes qüe ho són de tots els joves i ens nivell, sobretot, cal parlar de l'Admi- claretat i per això us cridem a treba-
Nosaltres creiem i quan utilitzem afecten a nosaltres també. Caldrà nistració local, l'Ajuntament de Bar- llar amb nosaltres a partir del 20 de
aquesta expressió parlem de 47 enti- que el Consell sigui un lloc de sensibi- celona amb l'àrea de Joventut al Gener per a fer possible aquest Con-
tats amb 25.000 joves aproximada lització i que des d'àmbits joves es davant. No cal oblidar que els joves sell de la Joventut de Barcelona.
L'OBJECCIÓ DE CONCIENCIA
La vostra reacció en llegir el tema central de TRAMVIA ha pogut ser d'estranyesa, d'intriga
o simplement d'expectació. Parlar d'Objecció a TRAMVIA? a l'Àrea de Joventut? és que hi
ha alguna novetat? és que no s'ha dit tot sobre Objecció? segur que seran algunes de les
preguntes que us poden passar pel cap.
Hem aprofitat doncs les possibilitats de la revista per tres motius: el primer, la importància
del moment (ja ho llegireu més tard), car ara tocaria discutir a les Corts la llei d'Objecció
de Conciència; el segon, el públic a qui va adreçada la revista, el jovent, i jove és la gent
del nostre moviment, per la transitorietat i mitja d'edat. El tercer motiu, potser el més
important, és perquè habitualment quan es parla d'Objecció de Consciència, i'molt en
funció dei medi de relació on ens movem, pensem o en un Testimoni de Jehovà o en un
No-Violent. A cops es pensa en uns nois que s'encadenen a qualsevol fanal. I és que
normalment ens formem unes imatges etiquetades que ens fan perdre el real contingut
dels conceptes.
Podríem començar per aclarir el senzill concepte d'Objecció: no acceptar per raons de
consciència una norma social, sigui o no establerta, i afecti o no a una estructura militar. -naces hombre
Concretament la lluita contra la pena de mort, la lluita contra les tortures, i un gran para vív/ir,
nombre de lluites socials formarien part d'un ampli ventall de reivindicacions, d'objeccions, Ke'dejes que be hagan
a unes normes socials per raons de consciència. máquina para matar.
Normalment, al parlar d'Objecció de Conciència entenem un altre concepte: els que no OBJETORES DE CONCIENCIA
volen fer la "mili". Implícitament entenem l'Objeció de Conciència vinculada al servei
militar.
Aquest informe ha estat elaborat per la COMISSIÓ D'ESTATUT / SERVEI CIVIL (CESC) de/s objectors de Barcelona.
Qué és el ció de cara a portar una feina coordi-
nada i preveure camps d'actuació
dels S.C. dintre dels criteris elaborats
pel Moviment d'Objectors de Cons-
ciència (MOC). Donant un repàs breu
Servei Civil als sectors que abans hem esmentat
es veu que són molt deficitaris els que
afecten a l'àmbit municipal.
El servei civil alternatiu al servei mi- vells, medecina preventiva, Estem treballant perquè a partir
litar ha d'ésser una alternativa que unitats geniàtriques. d'ara des dels mateixos Ajuntaments
reculli la pluralitat d'ideologies i d'op- Educació i cultura: rscoles d'adults i es cerquin els sectors on l'Adminis-
cions, que tingui en compte els inte- alfabetització, promoció cultural tració no pugui assumir aquest
dèficits amb
ressos d'aquells que no volen servir en zones rurals i en barris. personal especialitzat i
amb armes la nació o d'aquells que Joventut: esplais, casals, "alber- pressupost adequat i estipuli un
simplement creuen més interessant gues". acord amb O. de C.
ajudar a solucionar les necessitats Marginació social: En
al- el cas de no
emigració, que fos el propi
socials més evidents. El servei civil el lloc on
cohòlics, delinqüència. Ajuntament fer el S.C.
evidentment és una realitat absoluta- un acord
Natura :defensa del podria (convé-
patrimoni natural estipular-se
ment independent de l'organització ni) entre estaments
i afectats i
ecologia. òrgans cietat, no pot estar, en molts dels
armada, però totalment immersa i de l'Administració en el
Cos de protecció civihservei d'auxili i qual cas'sos, desarrelada del lloc habitual
integrada en les necessitats de la co- s'acceptés la participació on es mouen els és a
ajut als ciutadans, ajuts d'Objectors
en zones objectors, dir,
munitat. Ara bé, aquest servei civil té de Consciència com a solució les
de tensió i entitats, elsde barris, etc. Només
camps refugiats. per
unes característiques molt importants temporal. veure la relació importat entre serveis
són: Organismes per la Pau :creació d'or-
que L'alternativa dels Serveis Civils, civils i
dedicats la investiga- municipi caldria repassar els
ganismes a donat els
No militaritzat problemes infraestructura^ llocs on d'una forma
— ció teòrica i pràctica de la defensa autogestionada
i
És de- asistencials la nostra so-
a dir, un servei lliure de tota que pateix han anat S.C.
civil no violenta. sorgint
pendència, de tot tipus d'organit- Fins ara els Serveis Civils autoges-
zació militar o para-militar. tionats duts a terme des de fa més de
— Popular tres anys pels objectors han estat
Que tingui indicéncia sobre les ne- organitzats com experiències pilot
cessitats reals del poble. per a fer entendre el que es demana-
— Reivindicatiu va, com un mitjà de pressió i de cohe-
Es tracta de defensar i difondre els rència personal. Han afrontat
drets, desitjós i realitats del sector nombroses dificultats per la situació
de persones a les quals vagi dirigit d'il.legalitat d'aquells que els
el servei. realitzaven i per la manca de recursos
— Públic econòmics de subsistència.
La Llei i possibilitats d'aquest ser- S'ha cercat que els serveis civils
vei han d'ésser difosos de manera siguin una contribució positiva en
àmplia per poder garantir a sectors clarament deficitaris, dels
tothom la seva lliure opció. quals de moment, l'Administració no
Sembla evident que, per la mateixa s'ha fet càrrec; no sols s'ha fet un
dinàmica en què es mou l'objecció de treball assistencial sinó que s'ha in-
consciència, el servei civil ha d'ésser tentat, juntament amb els beneficiaris
supervisat per l'Estat, però no i/o entitats implicades, que fossin un
necessàriament controlat. El control mitjà de denúncia de cara a cercar
ha de passar per entitats no lucratives solucions definitives de cada proble-
conjuntament amb els municipis, i en ma.
el nostre cas amb la Generalitat. És per aixó, i veient que l'àmbit
És interessant que els objectors de municipal té sectors fortament defici-
consciència puguin desenvolupar el taris, que cal treballar com a alternati-
Servedi Civil en entitats com: va necessària els Serveis Civils mu-
1. Organismes internacionals. nicipals.
2. Entitats dedicades a la lluita contra El reconeixement en la Constitució
la guerra. del dret a l'Objecció de Consciència i
3. Entitats dedicades a un sector la creació d'un servei Civil alternatiu,
concret de marginació. matèries que properament sortiran
Els sectors on els objectors poden legislades, planteja ja a l'Administra-
dur a terme una millor tasca són: ció la necessitat de buscar interlocu-
Sanitat: disminuïts físics tors vàlids
i dintre del de
psíquics, camp l'objec-
TRAMVIA té Tinten-
ció que en les seves
L'Objecció deConsciència pàgines centrals hi
parlin aquells grups i
i el Servei Civil: 4* col·lectius que volen
donar resposta a les
activitats que
una contribució a Catalunya preocupen el jovent
de Barcelona. En el
número passat els
i el Servei que treballen la
L'Objecció al servei militar 6. Que reconegui un servei civil des- pro-
blemàtica de la De-
Civil que sorgiren i foren reconeguts fa militaritzat, que no atempti als
I i n q ü è n c i a
molts anys en d'altres països europeus, interessos dels treballadors: No
Testat
pacifistes i exposaven de
degut a les postures augmenti l'atur, no faci competència
antimilitaristes enfront de les guerres professional a certs sectors, que no OBJECCIÓ la qüestió. Avui, els
objectors. D'uns i
patides, no són gens aliens a la història trenqui vagues... DE CONSCIÈNCIA altres —i de tots
de casa nostra. 7. Que els
les activitats del servei civil
—
El rebuig a les guerres colonials (Cuba, que
siguin d'interès popular i se cen- la lluita passaran
Tramvia en
Marroc...) es féu palès en molts trin en els respecta
que camps més desatesos:
la variabilitat del seu
esdeveniments de principis de segle (ma- Educació i cultura popular, Medecina continua
i actuar.
nifestació a Madrid contra la guerra i la preventiva. Defensa de la pensar
natura,
Setmana Tràgica a Barcelona —1909—); Lluita per la Pau, Marginació (dismi-
les concepcions sobre la guerra i la pau nuits físics, deficients mentals,
de Manresa EUROPA RESOL
expresades a les Bases AIXÍ
malalts crònics,, tercera edat, margi- L'OBJECCIÓ
(1892) i el programa del Partit Federal nació juvenil, infants abandonats...).
Espanyol (1894) en el que es declara: "La
País
8. Que el Servei
servei civil realitzi, militar Servei civil
es pre- Augment
sustitución, en una palabra, de la guerra ferentment, en la regió d'origen Alemanya 15 mesos 16 mesos 1 mes
por la paz, de las armas por la razón y el de l'objector: En funció de la natu- Dinamarca 9 mesos 15 mesos 6 mesos
derecho", són les bases de la crítica ais ralesa del treball i tenint en compte la Holanda 18 mesos 22 mesos 4 mesos
conceptes de defensa i exèrcit que solidaritat entre les diferents zones, Noruega 14 mesos 18 mesos 4 mesos
quedaren clarament expressades al així com l'opció i capacitat de l'objec- Suècia 9 mesos 14 mesos 5 mesos
preàmbul de l'Estatut de Ñúria (1931) tor. Finlàndia 9 mesos 16 mesos 7 mesos
quan hom diu: "el poble de Catalunya, 9. Que no existeixi cap mena de dis- Itàlia 15 mesos 23 mesos 8
(...) voldria mesos
que la joventut fos alliberada criminació en raó de la prestació Bèlgica 12 mesos 19
de mesos 7
l'esclavatge del servei militar. (...) d'un servei civil militar: En els mesos
o
i condemnem la França 12 mesos 24 mesos
Prohibim, doncs, 12
en plans social, laboral, econòmic, mesos
ex-
nostra Constitució, les guerres ofensives cepte quan això derivi de la diferent
(...) i declarem que cap ciutadà no podrà naturalesa dels mateixos. aplazada quedarán dependiendo de las Frensac, Clèment... - Fontanella.
ésser compelit a prestar el servei militar 10. Que la durada del servei civil sigui Cajas de recluta. De la no violencia a de cons-
part enllà de les fronteres de la pàtria". igual a la del militar: Altrament o l'objecció
5 — Cuantos reclutas o soldados en ciència.
El treball portat a terme, durant la seria una forta discriminació i un càs- filas aleguen ser objetores pueden so/ici- Quaderns de Vida Cristiana n° 68 - Pu-
guerra, per organitzacions voluntàries a tig- tar licencia temporal, sin abono de blicacions de l'Abadia de
11. Que Montserrat
la reraguarda (en els camps de sanitat, es reconeguin els serveis ci- tiempo, hasta la promulgación de la 1973.
refugiats, ensenyament, infants, etc.) vils realitzats fins ara: S'ha de citada ley, acogiéndose a las disposició-
foren, a part d'una contribució pacífica comptar el temps que els objectors La objeción de conciencia
nes que regulan el Derecho de Petición y
-
contra el feixisme, la demostració del va- han dedicat als serveis, i aquests han J.P. Cattelain Editorial Oikos-tau
continuando prestando servicio hasta la
lor d'un servei no armat en benefici de la de continuar legalment. resolución del expediente. ¿Defensa armada o defensa popular
comunitat. 12. Que es derogui la legislació re- 6 o A efectos estadísticos, las no
Cajas violenta?.
—
pressiva contra l'objecció: Article -
de reclutas, Unidades, Centros Depen- Gandhi, Liddle, Bell i altres
y Nova
383 bis del Codi de Justícia Militar; dencias, remitirán dentro de los seis días Terra. Barcelona 1977.
Els fracassats intents de solució
Decret 3011/77 sobre objecció de siguientes a la concentración en Caja de Elpodermilitar en España
Fins l'any 1973, a l'objector se'l castiga- consciència per motius religiosos. cada llamamiento la relación numérica Vicenç Fisas - Laia/Paperback n° 45.
va per dessobediència amb comdemnes por cada Caja de recluta de los mozos Barcelona 1979.
en cadena que podien arribar a 18 anys Situació actual objetores. —Alegaciones en los cuerpos Armamento y militarismo
de presó. Les Corts, aquell any, aproven Avui dia el dret a de cuando se
cons- produzcan—. —Alegaciones Dieter Senghaas - Siglo XXI. Madrid
una modificació del Codi de Justícia Mi- l'objecció
ciència a l'Estat espanyol està en el
reconegut CIR cuando se produzcan—. —Re- 1974.
litar (383 bis) que comdemna a una única
com una causa
de 3 8 aquells neguin la d'exempció l'article 30 lación numérica de amnistiado
en según la La guerra y el desarme
a anys a que es a
de la Constitució. L'article diu així: ley 46/1977 indicando Caja, reemplazo y J.P. Prats - Salvat col·lecció GT n° 48.
prestació del servei militar. El gener del llamamiento—.
77, després de la primera amnistia, Article 30. 7o— Por una sola vez, incluido el R/76
s'intenta regular per decret l'objecció per 1. Els espanyols tenen el dret í el deure 4o
, número total de objetores de cada
motius religiosos (3011/77) que en ser de defensar Espanya. Caja con incorporación aplazada, expre-
rebutjat pels objector perquè no resolia el 2. La llei fixarà les obligacions militars sándolos por reemplazos y llamamientos.
fons del problema, portà a nous empre- dels espanyols i regularà amb les ga-
sonaments. ranties calguin, l'objecció de Para
que cumplimentar lo dispuesto en el
consciència i les altres causes párrafo primero del apartado 6, deberán
Els objectors volem aquesta llei: d'exempció del servei militar obliga- remitirse por VF a esta subinspección las
tori; podrà imposar, en el seu cas, correspondientes relaciones numéricas
1. Que no discrimini cap mena de una prestació social substitutòria. en el plazo de seis días que se indica y el
3. Podrà establir-se servei civil resto de las en los La mili
motiu per a l'objecció: No s'ha de un per alegaciones Cuerpos y
fer cap tipus de diferència en raó de el compliment de fins d'interès CIR cuando se
gene- produzcan.
Asimismo lo
les motivacions cumplimentará ordenado al
que aporta l'objec- ral. país
tor. La consciència és indivisible. 4. Mitjançant una llei podran regular-se en el apartado 7° debiendo remitirse su
2. Que hom no jutgi la conscièn els deures dels ciutadans els resultado
casos antes de seis días a partir delen El moviment de Joventuts
recibo Comunistes
de esta orden. Noviembre 1977.
eia amb cap tribunal: N'hi ha prou de risc greu, catàstrofe o calamitat de Catalunya amb el recolzament de la
en que l'objector declari "motius de pública. Joventut Comunista de Catalunya i de la
consciència", per que aquests li si- A més hi ha amb data de novembre de Joventut Socialista de
Amb data 9-6-79 la Catalunya, ha ¡ni-
va el
guin reconeguts. La consciència no 1977 una Ordre del Ministeri de defensa premsa publicar ciat una sensibilitzar els
calendari
pot objectivar. la l'objector queda incorpora- legislatiu per
governamental, en el campanya
es per qual en ciutadans sobre la problemàtica de la mili:
Que UCD el
3. no existeixi en cap moment ció aplacada fins la promulgació de qual agafava compromís quant a
que els qui l'hagin de fer, pugui realitzar-laconstitucional de
dependència de l'autoritat o juris- l'Estatut desenvolupament
d'objecció. pre- al seu Al mateix el
sentar el desembre
dicció del 1979 el país. temps,
militar: S'ha de mantenir la projecte grup par-
lamentan de/s Socialistes de
de llei de Consciència i l'Abril Catalunya,
independència de l'estament militar d'Objecció ha una de llei
de! 80 el de llei de Servei Civil. presentat proposta per
en tot moment (allistament, talla, Texto íntegro de la Orden projecte establir una "mili" de "base regional".
estructura de l'estatut i el Servei del Ministerio de Defensa La proposta contempla la Constitució
Civil, situació posterior, document on s'apunta que el recrutament de l'exèr-
acreditatiu...). «Asunto: Situación de los objetores de cit es faci en base dels ciutadans car Exèr-
4. Que reconegui el dret a l'objecció conciencia. cit i poble formen un tot compacte. Per
abans, durant i després de De acuerdo con lo ordenado por el se- això es pensa que ca! evitar qualsevol
l'acompliment del servei militar, ñorministro de Defensa en lo sucesivo se maldecap innecessari a familiars i soldats
tant en temps de pau com de tendrá en cuenta: que no estigui dictatper ¡'estricte defensa
guerra: La consciència no és immu- J°— La situación de "incorporación nacional. / e/s ciutadans, prou ho sabem
table. En temps de guerra és quan aplazada" hasta la promulgación de la bé, volem la mili prop de casa. Una llarga
pren el seu sentit profund l'objecció. Ley en estudio se hará extensiva a tradició, closa el 76, ho va tallar. La pro-
Reduir el dret a l'objecció a certs cuantos aleguen al incorporarse ser posta de llei contempla, també, les despe-
moments nega el dret a canviar a la objetores. Bibliografia ses derivades del trasllat de 200.000
o
persona. 2 — Igual tratamiento se dará a los homes diverses l'economia
—
5. Que amnistiados. Qué son los vegades l'any,
respecti els drets civils objetores de conciencia
que familiar i la del mateix soldat, les
3o Joan - La
la situació civil de Roca Editorial Ciencia despeses
corresponen a — Esta medida se aplicará también Gaya
1977 d'allotjament i manteniment de l'exèrcit
l'objector: No s'ha d'excloure cap a los posibles casos surgidos durante la que d'aquesta manera molts soldats po-
dret —
ni llibertat bàsics a
(reunió, asso- incorporación del R176-4 {Reemplazo La objeción de conciencia en España drien restar en llurs cases...
ciació, sindicació, expressió, infor- de 1976 cuato llamamiento). Jesús Jiménez - Edicusa Una proposta interessant, en definitiva,
mació, o
consciència...). 4 — Los objetores con incorporación — No violencia y objeción de conciencia pels que voten fer la "mili".
Cartes i preguntes
¿Qué podemos hacer en nuestro barrio
cuando todo lo que se nos ofrece es
consumo y no tienes ni tiempo para des-
cansar? ¿Cómo puede funcionar un
CASAL DE JOVES, cuando el tiempo que
disponemos para el encuentro se reduce a
los sábados y domingos como único Som un grup que volem una cosa per més variats i més de carrer:
tiempo libre para hacer nuestras cosas? que cal, només posar en un sobre:
¿Lo lograremos? De momento hemos anar" els caps de setmana en un pla tran- totes les accions
iniciado las gestiones para un CASAL. Y petites que orga- TRAMVIA, AJUNTAMENT DE
queremos que sea una verdadera casa quil, on el pi gairebé se'ns fiqui dins el sac
abierta. No Castillo donde algunos nitzem a nivell de bloc
un se de
de pisos, BARCELONA, ST.
instalen con su feudo y sus cosas. Lo dormir. Tenim projecte alguna PLAÇA JAU-
en
vemos como un espacio democrático y illot de cases, barri, districte, ma- ME, BARCELONA 1.
creativo, sabiendo bien que democracia y cosa?.
creatividad no son cosas fáciles de crociutat..., tinguin una ratlla a També tenim telèfon:
acciones 302.42.00
plasmar en y estructuras. Tramvia. Ens cal
GENT: volem viatjar ¡ a Tramvia que, cada vegada (ext. 283).
hem llegit que teniu pensat organitzar
alguns viatges per dins la nostra pell més, el viatge mensual de Tramvia
de brau i cap al "extranjero". Teniu DE
pensat els itineraris?. Serán molt cars? NOTA REDACCIÓ sigui un viatge comunitari, engres-
Tindrem la sort de contemplar l'Ajun-
tament con un servei que també es L'Àrea de Joventut té pensades moltes cador i, a la vegada, constati, amb
preocupa per facilitar una vida quoti-
diana en el temps lliure més variada i coses. Però, encara que sembli un somni, la Barcelona és una
amb qualitat? pràctica,
Viatjarem?. que
moltes ja han agafat cos: estan en el pre- Pots col.laborar a
ciutat viva.
supost. Tenen diners per realitzar-se. Ara
volem fer-les ben fetes. I això conduir
bé, Tramvia
coses
TANTS CAPS costa una mica. De totes maneres, els Com? D 'una manera senzilla i
CASALS de Joves, els GRUPS D'ESPLAI On s'ha d'escriure? molt agradable: escribint, de la
TANTS BARRETS INFANTIL, un PROGRAMA DE RÀDIO... Hem rebut algunes cartes. Molt manera que volgueu, coses com,
van agafant forma. I, ara mateix, a l'inici poques. I pensem que el fet de te- per exemple, la crítica a una
TROBADES DE JO- 240.35.45. • CURS DE PERCUS- L. de Hoyos 36, Madrid- Edn ela lSaala de Audi- Biblioteca de temes de l'tÀot raiexò.aEnsuenarsàocietat un
VES DE MONTSERRAT SIÓ I RITME, al Timbal. 6. Novel·la policial. De dones del Cepntrroò, axliams allenpguraimiavceulrtuara, consumista, com ajavui
INICIACIÓ DIDÀCTI- nir un pqper gratuït entre les mans
• pel·lícula, un llibre, l'ambient d'un
Tel. 203.15.17. 150 a 180
16-17 de E- CA AL CINEMA, Mi- folis, quintupli- 7,45 de la ta tarda de avui ho és la
• Febrer, per
fins el 1 de del direcccaiónmdep
rdefylobarjoitla. Ncatoalasneas.ltCraedas no enperla dubtemn.ostra,
Albert 4 a 8. gent va cap a on hi ha
QUIP TAU (joves de més quel PORTER i Moix, cats, Juny Julià, hauria de arrencar discrepàncies: barrí, un grup de boites,
de 16 anys), Sta. Cecí- tots els dijous al local del 80. (300.000
PALABRA MAGNA: ptes.). director invitado y con la diners i en
• SERVEI DE CONSUL- algunes oca- opinions
a •
colaboración solista de sions —massa dissorta-
lia de Montserat, amb te- Col·legi de Doctors i Lli- Tècniques d'Expressió TES PEDAGÒGIQUES això no serveix
Jesús León dament— això és una per a res; això hau- escrites sobre joves... Amb un
màtlca "Jo passo cenciats, Rambla de Ca- Angel
Oral i Curs per Aprendre sobre l'ensenyament del
MÚSICA (violin), Jesús Lladó i cursa envers la corrup-
de...". Inscripcions a SI- talunyo, 8. a Estudiar. Tel.209.07.50 AL català en català a càrrec
CONSERVATORI (violin) Antonio ció. ria d'informar-nos de; caldria únic
y de
PAJ. del nostre Equip Pedagò- que imperatiu: que parli joves.
• APROXIMACIÓ la Perramón
a TEATRE (violoncelo),
Conservatori Muni- gic: dilluns, dimecres i La nostra intencionali-
• 10-11 de Febrer, E- El intentéssim... Mil i mil anotacions
amb "In- Història de la Música ofrecerán obras de: Pur-
"CAVALL FORT" organitza divendres de 6 a 8 tat
cipal uns con- esportiva, per exem- Que sigui una escriptura jove.
QUIP 21, tema
amb audicions i comen- cell, Vivaldi y J.S. Bach.
comunicació-Comuni- SERVEI ple en l'especialitat fut-
•
taris al de Doc- Per a infants de totes certs, sempre de quali- Busquem
Col·legi ens marcarien el camí a
cació" a Calafell. Ins- les edats, al Teatre Ro- tat, i gratüits que caldria CORAL DEL CONSER- D'ORGANITZACIÓ DE bolística, és fer que el xi- que just Perquè Tramvia no vol ésser una
cot o el
cripcions a SIPAJ, tel. tors i Llicenciats, per incorporar les nostres VATORIO infoCrURmSOS DaE CcATAiLÀó: nomevnys xicot, ja
a
Oriol El
Martorell, tots els mea, diumenges matí.
activitats usuals de Tems Bajo la dirección el Orientació als grups i en- en plena jo entaut, gau- seguir com a fruit de la lectura i revista tancada
226.67.00. sobre les
27 de Gener i 3 i 11 de deixi persones
dijous de 4 a 5,30. Ins- de en el
Febrer, "EI rei que no lliure. profesor Enric Ribó ofre- titats que vulguin l'esport que
FEINES A FONS cripcions 100 ptes. Dia 16 miércoles cerá un concierto el pró- organitzar-ne, fitxer de realment és, és a dir, un
reia". El 17 i 24 de Fe- l'ús d'un Tramvia que encara està que estem a l'Àrea de Joventut i
PERDUT • EL SAC AMBULANT Blanc" Recital a cargo del ximo díaT24raalams 9,3v0 idea prohfesaorat. joc en el qual s'ho ha de
brer"EI
• Calen drapaires Príncep •
per a organitza DANSES PO- la noche en los locales BORSA DaE TnREaBAtLL passar bé ell, els compa-
Totes les actuacions a profesor de violin Joan recorreguent assajant la seva trajectòria. els seus amics. És oberta a
"recuperar" roba i altres PULARS INTERNACIO- del Orfeó Gracienc. In- per professors de català, nys d'equip i així mateix qualse-
les 11. Llinares acompañado al
objectes per a fer-ne un NALS de l'11 al 15 de piano Ludovica terpirteitanráneurnaprriimsera cmieustrteas qdueavolnenstre.ba-Velsodelleclumb co,ntrinpcaent, i
por
altre Tel. 300.47.81. i JOTA ARAGÓ- parte con obras de Joan llar en escoles catalanes, que es pugui fer una rear-ò, Per escriure, doncs, amb lletra vol que tingui alguna cosa a dir.
us. Març, MÚSICA Mosca. Ofrecerán un re-
• Joves que vulguin do- NESA del 15 de Gener al Ribera 16, pertorio integrado Laqmoute,eOltrae, Mlsorera corrector, litat que l'esport es una
• A MAGIC, por nyostres traductors,
28 de Febrer. Tel. Ribó; y una segunda etc. recorrneobgle ucotnfsrontascióiguin
classes de català i obras de: Haendel, Pro- que clara, espessa, nítida, boirosa.... Per
nar Tel. 319.58.75. Del 7 al petita que sigui.
•
d'Acol- 230.17.11 de 8 10 CORRECCIONS I es juga "amb" i no "con-
castellà al Centre a ves- 13 de Gener, SANTI kofiev y Turina. parte íntegramente
liment Treballadors a Brahms. TRADUCCIONS AL tra" tal
pre. equip. Sabem
a ARISA-BEETHOVEN; dedicada
miércoles CATALÀ que això
Àrabs. es cercar l'ideal
Tel. 310.23.90. • TALLER TERCEN Día 23
Del 14 al 20 de Geener, Per tots i l'ideal no és fàcil
MÓN: intercanvi/diàleg Recital de flauta a PODIUM DE JOVENES aquests que
CINEFÓRUM TETE MATUTANO Y
i Ge- cargo de Salvador DE serveis i tot el que faci d'obtenir, però si s'inten-
• Domicilio Conyu- d'activitats, projectes INTERPRETES
FRIENDS; Del 28 de
experiències. Tel. '
3 de Febrer, Brotons que será JUVENTUDES MUSI- referència al català ens ta quelcom s'aconse-
gal, de Francois Truf- ner al
870.12.22. acompañado al piano CALES podeu trobar al Passeig gueix.
faut, 18 Gener les 10 de a
a SANTDIVENDRES. Ho por Xavier Dolç. Ofre- A partir del 18 de de Gràcia, 42, 4t. 1 El fet que un partit de
•
la nit, Vallespir 160, tel. CENTRE EXCURSIÓ-
NISTA DE CATALU- raris: de 20 a 21 hores i cerán un repertorio inte- enero, viernes, y todos DELEGACIÓ futbol o de qualsevol
322.40.12. de 00,30 01,30. A Mà- grado por obras de los viernes sucesivos del D'ENSENYAMENT altre esport es convertei-a
NYA, dijous 7 de Febrer, Bach, Doppler, Hindemit curso, se inicia una CATALÀ DE L'ÒMNIUM xi en una lluita amb cops
CURSETS I confèrencia sobre el gic hi ha, també, passe
d'Audiovisuals i una y Brahms, así como el nueva actividad que CULTURAL. i trompades, no ens sem-
CONFERÈNCIES MALI. Tel. 318.62.20.
estreno de una sonata tendrá lugar en la Sala de bla altra cosa que la ne-
de
• CURSET D'ESQUÍ • PSICOLOGIA PRÀC- exposició pintura.
del propio Brotons. Audiciones a las 9,30 de gació del propi esport i
partir dels 10 TICA I FUNDAMENTS • ORQUESTRA DE LES la noche. Se trata de Un servei ens sembla a més a més
per a nens a
organitzat PER A LA
anys, per MEDITACIÓ, JOVENTUTS MUSI- Día 30 miércoles recitales a cargo de jó- la conseqüència de la
"Sports Garbí", tel. els dimarts i dijous de d'esport
CALS DE SABADELL, CONCIERTO DE INTER- venes intérpretes en el CADECA, pertany manipulació que durant
que
228.03.36, dissabtes 20,30 a 22 hores. Tel.
ma- organitzat per l'Ateneu CAMBIO CON ARS afán de ofrecer oportuni- un
la Taula de Joves de llarg període de temps
a
tí. 250.94.67 Enciclopèdic "Sempre NOVA dades a los alumnos que ha sofert utilit-
Barcelona, és un col.lec- l'esport,
• TALLER de •
pintura, A FRANCISCALIA, Avant", 20 Gener a les Recital de violin y han acabado o están zant-lo amb altres
tiu d'inspiració cristiana finali-
modelat, dibuix, procedí- "Les Raons de l'ateis- 19 hores, a la sala d'ac- piano, a cargo del vio- acabando sus estudios. tats no són les se-
al servei de l'esport i de que
ments pictòrics... També me" per Fèlix Martí, un tes de la Regiduría linista David Martí y el Serán conciertos con la cultura popular. ves, doncs aquestes són
indubtablement
es vol organitzar un grup Seminari de sis sessions, d'Hostafranchs. pianista Antonio Bar- una pequeña remunera- Nosaltres volem el passar-
que
de RECERCA PLÀSTI- del 21 al 28 Gener. Tel. berá. En repertorio sona- ción organizados por Ju- s'ho bé i en
jovent dels nostres barris que
CA. Tel. 250.35.60, 217.41.08 FESTA tas de Vivaldi y Beetho- ventudes Musicales faci hi participi gaudeixin tant els que ho
ves-
• esport,
pres. • Si vols fer Al de "la
teatre hi ha Col·legi Cai-
ven, y el estreno de "So- Españolas (delegación com els
noblement i que al practiquen que
ma-
c/ Andrade 84. Bus
CERÀMICA i decora- gent jove interessada en xa", nata" de María Asunción de Barcelona) en cola- ho
teix això veuen.
• temps
56, 43, 44. sigui un
crear un Tel. 255. Codina. boración con el
grup. Conser-
ció de porcel.lana, a camí vers la cultura, de la CADECA lluita
par- per tal
92.19 (ANNI). Dia 13 de Gener a les 6 (Estos tres recitales se vatorio.
tir dels 14 anys... Dura- qual n'està tan necessi- que el que hem escrit en
de la tarda. Gratuït. Fes
ció dos mesos. També hi celebrarán en la Sala de tat el país, doncs hem de aquestes ratlles no sigui
• tival estudiantil. Tel.
ha classes d'iniciació al CURSOS FRANCES Audiciones del Centro, a CATALÀ reconèixer que l'escola un simple desig sinó una
TORN. Tel. 236.74.13. participants i futurs inter- 308.95.92. las nueve de la noche) • EXPOSICIÓ DE MA- fins ara potser ha ins- palesa realitat en el jo-
prets. Cursos de ioga i TERIAL D'ENSENYA- truït, però vent dels barris de la ciu-
• TALLER D'ART ST. cuina francesa. INSTI- Día 11 viernes MENT i de lectura indubtablement ha edu- tat, d'arreu de Catalunya
JORDI, classes d'inicia- TUT FRANCÈS, tel. CONCURSOS ORQUESTA DEL CON- infantil i juvenil en català, cat poc. i dels altres pobles d'Es-
ció al TORN. Tel. 209.59.11. • EDICIONS SEDMAY, SERVATORIO de caràcter permanent. No és fàcil de fer-ho panya.