Un Pont per a plai, coordinadora de Casals de jo- l'esforç i la participació activa de ves, coordinació amb comissions cadascú. d'alumnes d'ensenyament mitjà. la Participació L'objectiu és clar: anar dissenyant, Là nostra il·lusió en el futur, pe- amb els interessats, aquella políti- rò, ve de veure com nombrosos ca que permeti que els joves esde- grups de joves s'animen a associar- vinguin ciutadans actius que pren- se, a ésser actius, a relacionar-se guin en les seves pròpies mans les amb una nova administració que ja En acabar el primer any sencer recursos especials que permetin la solucions dels seus problemes. no els hi és estranya i, així, conjun- de treball de l'Àrea amb programa seva progressiva participació en Hem de dir que estem força con- tament, es van desenvolupant pro- i pressupost propis, val la pena els afers col·lectius de ple dret i tents i esperançats del camí reco- jectes i il·lusions. aturar-nos un moment, mirar enre- sense marginacions. rregut i dels fruits que s'han obtin- Nosaltres pensem que aquesta ra i veure què ha estat l'any 80. L'Àrea ha intentat convertir-se gut. Això no vol dir que estem tasca és del tot necessària. Per a Ara és l'hora de repassar els crite- en una eina al servei d'aquesta po- força contents i esperançats del ca- una ciutat com Barcelòna, disposar ris i les idees que hi ha al voltant lítica, on hi càpiguen totes les ini- mí recorregut i dels fruits que s'han d'una Àrea de Joventut no és un d'aquesta petita part de l'Adminis- ciatives, projectes i solucions. obtingut. Això no vol dir que ha- «luxe» europeitzant o avantguar- tració especialment dedicada a tre- Sabem, però, que no hi ha políti- guem realitzat tot allò que ens pro- dista. En una ciutat on hi ha uns ballar al voltant de la realitat juve- ca juvenil per als joves, sinó que hi posàvem. Ans al contrari, ara co- 60.000 joves sense feina i en la qual nil de la nostra Ciutat. ha d'haver política juvenil amb els neixem ben bé la complexitat de la d'ací a uns tres anys, segons els posarem dels mitjans a L'Àrea per es va crear després de les propis joves] només aquesta darre- nostra tasca: el senzill que és que economistes, començarà a millorar realitzar-la: equip de treball format darreres eleccions municipals, a ra és vàlida. Els temps del paterna- tot quedi només en bones inten- la situació actual econòmica (hom per més de 20 persones, l'abril del 79, les primeres realitza- pressupost lisme (pobrets els joves!) o de la cions, el difícil que és arribar a de- pot calcular en uns 100.000 els jo- ordinari superior als 170 milions i des democràticament des de l'any política d'enquadrament a una terminats sectors de joves en una ves aturats) l'Àrea de Joventut és pressupost d'inversions al voltant 36. A les anteriors administracions ideologia determinada (integració Ciutat com la nostra, quant costa una greu necessitat per establir dels 85 milions. municipals, no hi havia cap orga- i manipulació!) s'han acabat. Però vèncer els recels de tants joves en- ponts de diàleg entre aquest sector Es pot dir que a la Plaça de Sant nisme que tingués cura de desen- això, i des d'una perspectiva demo- front de l'administració que mai no social i la municipalitat. Aquest fet Jaume hi ha l'eina a punt, només volupar una polfica juvenil i de cràtica i pluralista, hem volgut ofe- s'ha vist com quelcom al servei i a és del tot imprescindible per a un cal que la prenguem en les nostres fornir-ne els serveis necessaris. rir i buscar la màxima participació prop dels ciutadans. Ara també sa- Ajuntament que no vol viure d'es- mans i la fem anar per allà on vol- Nosaltres sempre hem cregut dels joves en els afers de l'Àrea: bem com és de dur competir contra quenes als ciutadans sinó que aspi- guem. Tots tenim la nostra a dir-hi. que la joventut, com a sector social conveni amb el Consell de la Jo- l'auto-marginació passota, el con- ra a realitzar els projectes dels ma- Us esperem! amb característiques pròpies i ela- ventut de Barcelona, comissions de sumisme, la darrera moda, el teixos. rament diferenciades, necessita joventut dels Consells de Districte, temps lliure alienant i oferir una al- La tasca a realitzar és àmplia i una política, unes solucions i uns grups de treball d'activitats d'es ternativa atraient que demana de urgent. Pensem que enguany dis is penúltima pàgina TRAMVIA parla En aquest número hi podeu tro- de la gent que s'ha mort aquest bar un editorial que us situarà la any. Bé, passem. A la darrera pà- cosa. Una partida que pretén no El Sumari,Tios! gina, és a dir, la vuit el que ha estat ser-ho i que amb el títol Una guer- el món del treball —quatre imat- ra a ritme de rock parla de com ges diuen més que un foli— i la s'ha posat de moda això de ser jo- cultura, en un sentit gens macarró- ve. El sumari que esteu llegint aca- nic. ba la pàgma u. A la dues segueix Si us interessa, sapigueu que en la parida que no hi ha cabut a la aquest número de TRAMVIA hi primera. A més hi trobareu el que han col·laborat: Anna Cortadas, és fins ara el Consell de la Joventut La quatre comença amb un article un resum del que ha fet l'àrea. La Enric Truñó, Ernest Blanc, Josep i un resum del que ha estat l'esport que amb el nom de l'any de la des- sis està plena de lletra amb Campa- Miquel Céspedes, Lluís Crous, aquest any. Seguim: a la pàgina coordinació estudiantil parla ments, colònies i casals per a nens i Oriol Balagué, Toni Puig, Txiqui tres hi ha una roda de declaracions d'aquest any de desgavell i represa nenes i la formació per monitors, Navarro i Xavier Capdevila. (Com referent a què els ha semblat el vui- que ha estat el món dels estudiants. però no us faci mandre llegir. I si podeu veure, els noms estan trans- tanta a gent que coneixeu prou bé. A la mateixa quatre i a la cinc es fa us en fa, per vosaltres fareu. A la crits en rigorós ordre alfabètic). 13 àrea de Joventui li TRAMVIA Una Guerra a Ritme de Rock joventut que segons semblava mil nou-cents vuitanta ha es- era un tresor diví tat un any en què el jove que no d'uns anys ençà tot s'ha anat ha ballat o era un patós o vivia al fent jove i més jove i més jove di- marge del món que l'envoltava i rigit per fills de senyores i sen- tancava els ulls cada cop que li més vells arribava un missatge o era un re- el tap de l'ampolla del pilé cua- que la vellesa era una cosa fatal, ravelloses per rejovenir el perso- yors que ningú a de renta y tres es va bellugar tími- contra la que no podia fer-s'hi nal senyores i senyors amb el cer- volucionari prova qualsevol dament mentre de dintre hi la sor- res i gràcies als meus tracta- tothom vol ser jove vell envellit que proclamaven bombardeig ba- tia una flaire de sabor-joven tal ments hepi descobert tot el i no és no ens agradi con- a tothom el conviden a ser jo- bellesa física de la joventut i gue ballar és maco com deien a la tele i més tard trari ve deien que amb segons quins llar que que per- la doctora asland i dia beneit decidir blue-jeans ens movíem millor met expressar-se que se sua i es pum va saltar de l'ampolla era ens ve- un un va que ella treure tímidament el nia el seu gerovital els per rejovenir era gran ser jove que amb altres cimarrón va per fa exercici però el que és insu- seu caparró i mirant-se el perso- els més vells més tard uns beneits més be- exemple permeien que el cos es- portable és que el ball sigui mo- tiu de com nal va- repetir amb la indiferència per altra banda tothom ho ballés- aquesta sap neits que ell van inflar el cotarro tigués lliure i els loys que competició es diu la que provoca el vendre jo creia els diaris donen sol·lucions me i aprofundiren amb la cosa de la sim com els àngels perla televisiva que ju- ordenat i perquè ho entenguem millor o balladors passotes i solitaris competició, reglamentat, millor el enfronten al món i és clar L'esport tipificat; per l'altra, l'esport margi- per enredar-nos que és ens del és també tenin solucions nal, la pràctica qual espon- mateix ens tània i no necessita instal·lacions tot el que és jove s'ha posat llavors ens volen preparar i Durant aquest darrer tan de moda que fins i tot els diuen sense aquest títol ja no es específiques. cotxes diuen ritmo i el ritme pot pel món al any, l'Ajuntament de Barcelona ha es anar és ha quedat i diuen si tens més de catorze potenciat un tipus d'esport margi- una cosa que com la il·lusió de quelcom nal, no reglamentat, no estructu- clar pertany als joves tanta me- anys i ser rat. Recordem l'èxit de les curses ravella en la joventut ha fet que en la vida omple i epvia el bitllet la canalla aparegués adjunt carrer populars, tant a peu —Cursa Ciu- en un ventud baila tot dit de descobrir l'im- tat de Barcelona— com en sigui fent de dir de diuen patins o on anunci gran és a i pots pas hi ha gent vella la triomfar bicicleta. gue guanya jove i un nen i una nena parles- mens poder de ment i de fer a força dinerets amb la Les esport conya sin com dos cursis promesos i i diuen pots obrir-te camí possibilitats que aauesta la gent ha de triomfar et Barcelona són ilimitades. Hi ha gue jove que un refresc no fos un refresc que pots que pots es- ballar ho fer de d'instal·lacions i pot guatre ma- sinó una copa perquè una copa autorealitzar amb les múltiples l'hàbit de parlar A l'hora de fer breu neres a saber individual masculí un mentre s'oblida parlar és més jove que un refresc solucions ells t'ofereixen balanç que portives, individual femení disco- del que ha estat l'esport en el trans- oberta parella quan ha quedat ben clar que una cultura meravellosa de plàs- d'una manera d'èquipa- curs de en l'àmbit con- és bo a teca i parella rock ser jove són totes aquestes im- tic i que-es-foti-el-del-costat l'any 1980, ments. Qualsevol espai per va ha desolador cret de la nostra no estat la si es veure com becilitats els mateixos que ens imbuint el món ciutat, podem jove que ves quin pràctica esportiva perse- oblidar un dels fets més plorava la i la finalitat l'es- gent jove en petita han fet destacats, imbècils volen salvar cas està de moda gueix d'incorporar ens tot criticada i escenari el Par- mai prou pantalla tele- i debaten sobre el l'esperança és que la moda que tingui jo- per port com un element més del lleu- passotisme sol fet d'haver ballat lament de visiva pel Madrid, com és l'aprova- re. En aquest sentit cal esmentar en aquest sentit va ser genial ve com tota moda passi i llavors el 31 de del de la el de fi ció, març 1980, els sis circuits de footing situats en pitjor que component veure a la televisió un jove- es podrà per l'equip Llei General de la Cultura Física i contrari diversos espais verds de la defensant ciutat: passota-mostra el ser jove de altra banda l'afirmació de la doctora asland potser ja l'Esport. Montjuïc, Parc de la Ciutadella, per passotisme en un programa que la juventud baila pressupo- l'engolat jesús hermida qui s'en- haurà mort i l'atur Parc de les Parc de la juvenil serà Aigües, Gui- sa que el que fa la joventut és frontava bon tan neueta, Parc de l'Oreneta i Parc a un noi angelical i gran que ja no serem un bon tenint en ballar abans de res n ballar i Güell ; nen no compte que hi ha que passava de res mercat i els hits parades ja no prou que encara és pitjor i fa als l'obertura de sis o set cir- joves sempre ens han sal- tindran vàlua encara que vinguin prevista cuits pensar que el que volen és que vat ja ho heu vist avalats amb l'estúpida més a garantia començaments d'aquest la joventut balli al so any. que li so- quan no ballem ens donen ball d'haver estat en el número u de nen perquè no balli al En relació als bàsics de seu aire i quan ballem aspectes massa ens el les llistes d'èxits dels estats català això ja mosqueja treuen sempre amb aquest re- units l'esport no podem deixar de costat facis el dos però mosqueja més veu re que gust de punts importants. Per agre que ho tot mi- per ara torete seguirà protago- una l'èxit assolit nos- a més de ballar ser jove és ser llor que el veí nitzant nous atracaments en llarg- banda, pels tres a meravellós i que la Y de joventut és la tant se val si el veí és com- smetratges l'han fet sortir mo- representants Olimpiada que xispa de la vida mentre unes pany i participa en el mateix ball mentàniament de la merda i de Moscou, tant en l'atletisme com en ser alts i atracador waterpolo i en vela. Per altra ban- noies i uns nois rossos que tu perquè a les ments velles amb cara profunda de no haver i ben velles se'ls fot hi ha algun estúpid da, s'ha realitzat una gran tasca de en que es aquí que ens d'una forma trencat mai cap plat es prenen balli i balli ha declarat la guerra a ritme de promoció esportiva, aigüeta tacada de suc marronós desordenada amb un cert sen- són els mateixos diuen rock però que inflat amb bc letes de tit. A Barcelona hi ha gas que di- que un r-5 és a vegades el millor ens acompanyes a disparar el hagut expe- riències el interessants a diferents guin que diguin no li pot fer amic, el company i això ha estat primer tret? cap bé a l'estómac però s'insis- publicat amb la districtes major impunitat (el II, el VIII i el X), en els teix que allò esclat de vida diferents les Associacions és un en publicacions del quals de Veïns, ho diuen fins tot català país les Associacions de i i Pares i altres ens en han creat escoles esportives. Hom sap que l'esport és un mun- És important valorar l'aprovació tatge que no ha sortit O espontània- rP3 Q\ i existència p d'aquesta Llei conside- ment. L'organització esportiva na- rant que en països, com per exem- cional i internacional no és casual. ple Itàlia, amb una forta tradició Hi ha un munt d'interessos econò- democràtica, l'esquerra no ha mics al darrera, una sèrie d'ele- aconseguit forçar a nivell parla- ments com el prestigi polític o per- mentari el debat sobre una llei que sonal dels alts directius. Nacional- constitueixi el marc del desenvolu- ment i internacionalment l'esport pament d'una política estatal en es- s'utilitza per a demostrar una certa port i educació física. Entre nosal- potencialitat. El problema, però, tres es crea, per primera vegada, no és l'exclusió d'una o de l'altra un marc legislatiu que obra el camí pràctica esportiva. El problema és al traspàs de competències i possi- trobar una harmonia i un equilibri bilita l'elaboració d'una llei catala- entre l'esport d'alta competició i na sobre l'esport. l'esport de promoció, d'ensenya- ■el pE&JCi És clar que existeixen dues con- ment. cepcions contraposades de l'es- Així canviava d'any en Perich a El Periódico. port; per una banda, l'esport de s També s'han fet un bon nombre els grups de joves dels barris tin- El Consell de normes. guessin la necessitat d'anar a petar Algú li pot semblar absurd par- al Consell de la Joventut de Barce- lar d'una qüestió que anomenem lona amb àmbit de tota la ciutat. pràctica de funcionament i norma- Es va suggerir la creació de Con- lització de de la les activitats del Consell Joventut sells de joves de Districte. Avui de la Joventut de Barcelona. Però això té vent del Nord, i a més d'un i portar el límit de velocitat a 80 i dos Districtes, els joves caminen uns carnets de conduir de poques cap al seu Consell propi, que més té setmanes, semblava difícil.ja Es po- tard, participarà al Consell de la dia pagar la novatada i esclafar-se ciutat. contra qualsevol arbre que es po- En quart lloc donar a conèixer sés al mig, i malgrat això, es volia les associacions. Molts grups i en- circular per diversos indrets. titats de joves resten tancats als un any En primer lloc la comunicació. seus locals i moltes vegades, en els Al C.J.B. li era fonamental seus barris, ni els coneixien. En comunicar-se, acostar-se als pro- aquest sentit, i conjuntament amb blemes i les entitats de joves de la lÀrea de Joventut de l'Ajuntament, Quan el 20 de gener de 1980 es compte: Manca d'infrastructura ciutat perquè la seva inexistència hem començat una campanya per a va constituir el Consell de la Joven- material (sense locals propis, sense en el passat podien deixar-lo com promoure l'associacionisme juvenil tut de Barcelona s'endegava un quasi pressupost econòmic). 2. un element abstracte que flotés amb més de cent actes pels barris, instrument pels joves de les orga- Inexistència de les eines jurídiques pels núvols. a les places o al carrer, amb semi- nitzacions juvenils de la ciutat. complementàries (solament exis- En segon lloc la divisió per àm- naris, festes centrals i jocs popu- tien els Estatuts i els Reglaments). bits: tenim a La punt un veritat tots plegats projecte per lars; tot això era que per augmentar el 3. Hi era absent una pràctica de començar a treballar desconeixíem partint dels s'havia de fer, nombre de com joves que fem coses funcionament (ningú no sabia com centres d'interès de les Entitats. quins junts. eren els objectius que es po- rut- Més dien planerament, podíem esmen- assolir de forma immediata En i cinquè lloc el Festival de la llava un organisme de coordinació tar els sis àmbits s'havien d'esperar següents: pacient- Esplai i Infància i la quins Joventut: Des del que anés més enllà de fer Estatuts, Escoltisme, Associacionisme Juve- ment. principi va preocupar l'aspecte de fer projectes a l'aire per proble- nil i Lleure Cultural, l'Esport, Mar- molt comercialitzat festi- La nostra situació d'aquest no es trobava mes juvenils malgrat la seva impor- ginació i Inadaptació Social, Ser- val on al nivell la per passaven exactament mateix prop de que tància que no posàvem en dubte). veis de Joventut, Treball i Estudi. 300.000 infants i joves. Després vaca cega de Maragall, però coin- Durant aquest any s'ha treballat La feina concreta de cada àmbit d'estudiar el tema, s'establiren una cidíem en la manca de camins i la resposta a cadascun dels temes: es posà sobre la taula, els proble- sèrie de condicions a precedents, dificultats la per partici- en recer- s'ha obtingut un local cedit per mes que els afecten i les possibles del par: millor democratització, seguiment ca camp d'herba tendra. l'Àrea de Joventut de l'Ajuntament, solucions reals i concretes. de la qualitat, eliminació de Simplificadament existien tres preus tenim dos semi-ailiberats i uns mí- En tercer lloc la descentralitza- a la a desa- qüestions essencials per participació stands, a tenir- en nims per treballar. ció: No es podia pretendre que tots parició de privilegis de certes or ganitzacions, participació pròpia, ¡ catalanització del Festival, un mo- tiu central d'animació que anés canviant anualment... £1 resultat d'aquest any ha millo- rat l'anterior; per la propera edi- ció, desitgem que s'aprofundeixin els canvis i s'afavoreixi un enfoca- ment més popular i menys comer- cial i és per això que se seguiré treballant-hi . En darrer lloc les relacions amb les Institucions: S'ha fet un esforç al llarg de l'any, per connectar amb el CNJC, la Direcció General de Joventut, altres Consells Locals i especialment amb l'Area de Jo- ventut de l'Ajuntament de Barceló- na. Amb l'Àrea s'ha fet el segui- ment dels seus pressupostos i pro- grames: s'ha opinat sobre les seves activitats i s'han comentat una llar- ga llista de temes. La intenció del Consell de la Joventut ha estat aportar experiències, contrastar la realitat i orientar la despesa públi- ca. El bagatge d'un any del C.J.B. no sols fa dir que el Consell era un organisme necessari sinó que anem més enllà: avui podem dir que el Consell de la Joventut de Barceló- na era possible. Això ens permet mirar el futur amb un cert optimis- me. en la se la Què t'ha semblat joventut quan necessita. boralment jo he treballat, encara En Josep Maria Puyal no vol cau- que això no vol dir res. Tots hau- re en els tòpics de sempre, massa riem de treballar i l'excepcionali- repetits perquè el meu treball no tat hauria de ser el contrari, és a va exclusivament dirigit als joves, dir, el no treballar. Penso que el ' 1980? però creu que el vuitanta ha estat vuintanta-u serà molt pitjor. Estem un any de poca aportació i poc igual que el vuitanta i jo no veig ovenç. que puguem anar millor. En Puyal En Pere Tapias està content de la creu que ha estat un any difícil, reacció de la gent jove, aquests de amb poques possibilitats. M'he divuit a vint-i-cinc anys, fins i tot mantingut en un impasse passiu a més La Rosa Maria joves Sardà, l 'Ana La Trinca perquè els Be- joves m'ente- la de televisió, no fent res de nou té qualitat tot es- ser un lén, en Josep Maria Mainat de La una grup que com deien abans perant és major catalanització per a Trinca, la Marina del Rossell, en Joa- tots eis medi. A la públics. En ràdio hem Josep Maria consoli- quim Maria Puyal, Francesc Mainat dat les retransmissions de en és aquest noi d'ulleres futbol en que Bellmunt o en Pere Tapias són gent utilitza molt bé la català, que ha estat una cara de sòmina experièn- dedica del eia que part seu treball a la que té quan és dalt l'escenari fa important per cl país. La difi- i gent jove i molta cuitat gent jove ha se sent rutllar ple d'intel·ligència que fa general que envoltat tot identificada amb ells. palesa cada manifesta. l'any vuitanta es veu reflectida en cop que es Les de el la Rosa L'Ana Belén nostre treball. interpretacions ha Per en fet de Pere tot aquest l'any Maria el Lliure amb obres ha Una estat en com any. Fortunata la al televisió positiu, menys més a posi- El balcó Posa al tiu o i Maria Romea, en que ens va fer quedar que més d'un dia per Joaquim Maria i la hi ha Quan la ràdio Rosa. El cantant on representat de a casa, una pila de Vilanova Desde i la cançons: parlava de Franco i Descripció mi Geltrú libertad, està Agapimu, content Qué perquè he fet será i d'un una paisatge, així com les inter- tantes altres experiència nova que és la rà- coses. pretacions a televisió, especial- En he un Joaquim Maria dio, Puyal gravat canta especial per a te- ment amb Baralla entre olors La els levisió i he fet i gols més divertits un disc ningú i que està a que tieta Rosa i tantes altres punt de sortir. La Marina coses, quan retransmet en català un partit pensa l'han convertida un personatge del Barça fa el que en ridícul, al professionalment ha estat un no ans estimat molts. L'any molt vuitanta ha sabut any positiu encara per a contrari, trobar un llen- que a ni- ha estat el del vell reconeixement d'un Per altra personal ha estat molt guatge. banda, el trist Vostè per treball constant durant molts la s'ha mort de la meva mare. L pregunta 'Anna anys. mantingut amb l'in- creu que el treball ha anat bé, molt igual que els altres anys però pot- ser ha crescut ia repercussió popu- lar de En la meva Mainat també feina. El trineu creu espera coses de l'any que ha començat perquè l'any vuitanta ha estat un any poca solta. No ha resumit l'esperança encetada amb lamort del dictador, quan vam cridar... Ara! ni tampoc ha estat l'any de les realitats. Des- prés de la desmoralització hi ha un moment d'afany de mobilitzacions, i és aquest. Penso que enguany han de passar coses. Creu que el jovent respon sempre quan el que se li ofereix entra dins unes coor- denades de qualitat i dignitat artís- tiques i mostra un cert interès pels llocs que no són tradicionals. Rosa Maria Sardà: Estem aturats, amb pals a les rodes. Francesc Bellmunt diu que tre- ballo més per al jovent que per la gent gran perquè els joves surten En Francesc Bellmunt és un di- terès de l'any passat. de Josep Maria Mainat: Després de la desmoralització hi ha un moment casa per anar al cinema, per rector de cinema que treballa. I en Pere amb la de mobilitzacions seva orquestra exemple, mentre la d'afany que gent Això gran ja és dir molt. A més, proba- portàtil, la seva moto, el seu John- tendeix més a quedar-se a casa nen molt més blement que abans, però no és el director de la crisi l'Estat se Castells salva el ny i la que tota patuleia ha la quan ens veient televisió, de pro- tota manera opina el mateix a nivell ha reunit general més ducte val la que insisteix joves amb en les se- tornat a ser tan familiar com sem- em fa pena, una certa por parlar de jo- perquè pensa que el pel·lícules. jovent en ves L'Orgia, Salut i I, digui el digui, hem l'any que ha es passat i la seva condi- pre. que es vent, perquè no és un concepte aquest any 80 com en els an- força al canut i La anys ció de quinta del tornat riure amb allò del Consell pocasolta i a fix. Penso espera mil nou- porro massa —diu— que la teriors, estàmolt con- són tres pel·lícules desencantat, les cents hem vuitanta-u. Per que vis- d'Administració, els en càrrecs inter- acabar, joventut és un estat d'ànim i afe- tinua estant desencantat. No tes parti- quasi tots. Bellmunt mitjos i els creu que el vuitanta ha que penquen. geix que el jovent que conec es cipa en res i en Tothom la Marina conseqüència res estat un sap que té molt any vergonyós perquè han no el bona fa moure. Es pensaven fa uns i estat veu iniciatives que ho fa molt bé. El primades que no la anys que tot canviaria, que gent ja no sap tant esperaven és les ho- més i no ha res a la res i hores fi. d'assaig, de passat classes, Jo he estat tancada al d'estudi, teatre, que dedica diàriament, i són moltes, oferir-nos comença confesant la Sardà, i hi he que per les vist bastanta interpretacions gent jove, en compa- que coneixem. ració al Arrelada relativament reduït nom- a la cançó popular del bre de hi havia. Es clar nostre gent que país, compromesa amb llu- que el públic de teatre respon a nes de llana i vols de gavina ens diu unes característiques de relatiu que és una dona amb dos pits i La elitisme, és un Marina però aquest proble- una poma. és molta ma- ma la de teatre no rina. que gent podem resoldre i que tampoc no ens con- cerneix. A nivell personal les valoracions són diferents. La Rosa Maria és la que té la visió més pessimista: L'any vuitanta ha estat terrible, de- priment, desencantador... estem aturats, amb pals a les rodes. La Francesc Bellmunt: Les ajudes han Joaquim Maria Puyal: Ha estat un any de poca aportació i poc avenç. estat per les patums i noper la gent que comença. TRAMVIA s'ha posat en contacte mou molt, té iniciatives que sem- ho necessitaven i que no han estat amb ells perquè ens diguessin com pre els costa dur a terme perquè no ajudades iniciatives ho merei- havien vist l'any vuitanta per a la se'ls ajuda. Les ajudes són les que per a xien. En l'àmbit personal puc afir- gent jove i com els havia anat en la patums del mitjà i mai per als que mar que em sento satisfet perquè seva feina. comencen i queper tant necessiten he fet una més ajuda. pel·lícula que volia fer i funciona correctament a nivell La Marina vol aclarir que el ter- L'Ana Belén que creu que l'any ha de I fa a les me joventut respon exclusivament estat malament, molt malament públic. pel que pers- per pectives també em sento satisfet a un estat anímic i no a cap altra a la joventut. No ha estatpitjor que encara hi ha cosa i que el terme joventut s'ha l'anterior —diu— sinó igual. Em perquè, malgrat tot, té moltes iniciatives, comercialitzat que massa, buidant-lo fot dir això perquè m'entra gent que com- té idees de treball en el de sentit. Pel que fa camp referència al plexe de vella opinant sobre la jo- elitista. que ha estat aquest any penso que ventut, però crec que la joventut té diguem-ne popular, gens ha estat el de la dissolució poques motivacions. La joventut ha col·lectiva, però sóc optimista i de tenir necessitat de la cultura i Marina Rossell: El terme joventut crec en la màgia de les coses; s'ha s'ha de crear el necessari s'ha comercialitzat massa, buidant- perquè Pere Per al- Tapias: El d'anar jovent es pensava lo de caminant i, per tant, espero sorgeixi aquesta necessitat. sentit. que tot canviaria i... moltes coses del que comença. tra banda creu que només es pensa AJUNTAMENT DE BARCELONA àrea de Joventut L'Any de la Descoordinació 1. Ajuntament. Vols Saber que ha Fel L'Àrea de Joventut ? 23. Associacionisme. L'Ajuntament és la casa de tots. També hem fet, amb gran dedi- Estudiantil De tots els qui volen participar en cació, i conjuntament amb el Con- la dinàmica del municipi. 6. Saló. 10. Carnaval. 16. Casals d'estiu. 20. Convenis. sell de la Joventut de Barcelona, A l'Ajuntament hi ha diferents una forta Campanya d'Associació- Departaments que s'anomenen Per Nadal, aprofitant les vacan- Vam començar celebrant el Car- A Barcelona, per als nens i ne- Pel que fa a nens i nenes, a més nisme Juvenil, a finals de novem- Àrees, els quals es subdivideixen ces escolars, vam col·laborar al Sa- naval, perquè la gatzara és la mi- nes que es queden a ciutat, hi van de subvencionar parcialment les bre, per tal de donar a conèixer als en una bona colla de Serveis. ló de la Infància i la Joventut del llor manera de començar l'any. haver 31 tandes de Casals d'estiu activitats d'estiu de més de 160 joves de la ciutat les possibilitats Palau de Congressos fent un stand Vam participar en la festa general que van aplegar uns 2.000 nens i centres i 6.500 nens, estem inten- del moviment associatiu. propi on actuaven cantaires, pa- (la Rua, les disfresses i comparses, nenes de 6 a 14 anys. Els Casals es tant ara establir una dotzena de Entre altres coses hi hem fet una llassos, saltimbanquis i animadors, els balls,...), vam organitzar un fan a escoles estatals o municipals i convenis amb Centres i Agrupa- Cursa de bicicletes que aplegà fins i on els nens i nenes podien Carnaval Infantil al Born i vam edi- es basen en jocs, tallers, visites a la ments de la ciutat que vulguin una a Montjuic durant 22 quilòmetres, disfressar-se i pujar a un autobús tar un llibret, Carnestoltes a l'esco- ciutat, bany, excursions, festes, col·laboració estreta amb l'Ajunta- a més de 7.000 ciclistes. de dos pisos. la i al carrer que vam fer arribar a etc. ment. Iniciem també una coordina- «Tria i Remena» i «Segueix la les 1.200 escoles i als 200 Centres ció d'aquests Centres, que funcioni Gresca» han estat els lemes d'una d'esplai de Barcelona. sobretot a nivell de barris i Distric- gran festa de diumenge a Montjuic tes, per trobar solucions on hi ha hagut de tot. I, a més, als 14. Activitats. col·lectives als problemes de ca- diferents barris hi ha hagut més de dascú. 110 actes culturals i festius a càrrec L'estiu va ser una macedònia de les entitats de base. També hem d'activitats. Es van fer una bona co- editat un altre Bitllet de Tramv'a lla de viatges a tot arreu del món, «Vine amb nosaltres», guia d'enti- 2. Àrea. amb avió, autocar, bicicleta, a tats i recursos juvenils subvenció- peu... Es va fer una expedició al nat per la Caixa de Barcelona. Hi ha una Àrea que es preocupa Coto de Doñana per a conèixer di- especialment dels joves i dels nens rectament aquella reserva natural. i nenes: és l 'Àrea de Joventut. A Tuixent, sota el Cadí, van fer-se 7. Ràdio. tres Camps d'aprenentatge sobre temes diversos: ceràmica, ecolo- Es va començar també un pro- 11. Monitors. gia, tapís, descoberta del país, tea- 17. Hostal. grama de ràdio, A tota marxa, a la tre, mim i acrobàcia. Mentrestant, Ràdio Barcelona, per tal de con- El vam a buscar a Vilada hi tenien lloc uns Campa- Cal saber també que l'I demarç començar juliol nectar, al vespre, amb els proble- monitors per a les activitats de l'es- ments que oferien la possibilitat de del 80 vam obrir a Barcelona un mes i interessos vius de la majoria tiu. Vam donar-ho viure intensament la natura al a conèixer per prop Hostal de Joves, carrer Pujades dels joves. la ràdio i la i se'ns ofe- d'un pantà. Apremsa, van Cornellana i La Seu, 29, a prop del Parc de la Ciutade- ble. rir 600 joves dels quals 320 han hi feren Camps de Treball a la el mateix i donava la força de uns per lla, que permet allotjar 21. Centre un cente- d'Ajut. Desaparegut i'anterior règim, que majoria de les lleis estaven desfàs- la raó. La Coordinadora resistí fins els participat com a monitors a les Co- construir una nau de conills i refer nar de joves forasters i que, mal- No tot són flors i violes. Els qui sades. L'ensenyament, desatès i La batalla es preveia dura. Els darrers moments, cada cop amb lònies, Campaments i Casals de la jardineria. A Barcelona, per a grat no estar inclòs encara a les 24. Neteja. saber el l'estiu. La majoria d'ells no sortien de la molt ben i van seguir aquells que ciutat, guies internacionals, ha dels també ens estat lloc ens ocupem joves oblidat, havia d'ésser un dels ob- nostres adversaris estaven menys persones sense preocupem dels problemes que so- jectes de profundes reformes. Tot, organitzats, controlaven els apa- què fer. Va arribar el fi del curs, un Curs de Monitors de 60 hores de hi va haver un Club d'estiu a Sants, de repòs per a més de 2.000 joves Hem participat també en la Cam- 3. Un any i mig. a la de Hi o a situa- itinerants. vint neguitegen porten de on des de la preescolar a la Universi- rells més importants i decisius. No- els exàmens..., les vacances. La treball, i van preparar durant un primera quinzena juliol. panya Neteja, l'operació havia de la de l'EGB el BUP saltres tan sols disposàvem de les Coordinadora dissoldre. mes i mig les tendes que havien tallers, cinema, taules rodo- cions-límit. Parlem droga, «Fem dissabte» ha estat una inicia- tat, passant per i era es va L'Àiea de Joventut va començar i tota de la delinqüència, de la sexualitat, mena tiva de concrets i de imprescindible canviar-ho. nostres forces i les vàrem mal nes, gresca. neteja d'espais apro- Com a conclusions: els estu- d'assumir. ara fa un any i .. mig, al maig del 79, de l'objecció de consciència,... enfrontar recollida S'havia de posar l'ensenyament fitar. diants d'ampolles. ens vam amb un després de les primeres eleccions Per això hem fet activitats d'in- d'acord amb les necessitats i aspi- Els centres d'estudi, el desencant enemic molt potent i organitzat, municipals. formació i sensibilització entorn racions de la societat (plans d'estu- i el passotisme, va fer de les seves, ens mancava organització, propos- I va començar amb ganes de fer d'aquests problemes. Això és: unes di coherents, gestió i participació molts dels nostres companys es tes i alternatives clares, i unitat moltes coses i d'estalviar paraules Jornades sobre Drogodependèn- democràtica, elevar la qualitat de quedaven a casa, la falta d'organit- d'acció amb els sectors que defen- innecessàries. cies per a unificar criteris d'actua- l'ensenyament...) zació va fer difícil el treball. La sen el mateix que nosaltres (sindi- ció sobre aquests temes. Res d'això s'ha fet com hom espe- Coordinadora d'Instituts no va és- cats, partits, Associacions de Participem també en la Comissió rava. Tot el contrari, els sectors ser capaç de dirigir la lluita: no es Veïns, Associacions de Pares... el 8. Programa. de Delingüència que afecta diver- més reaccionaris de la societat es- donaven iniciatives clares, concre- conjunt dels sectors populars). ses Àrees de i es fan panyola han volgut deixar tes i assumides pel dels Ha l'estiu, les classes Bé, però. Arriba el moment l'Ajuntament no esca- conjunt es- passat cursets de allò d'informació sobre sexuali- par un instrument tan important tudiants; les reunions de la coordi- s'han tornat a omplir d'estudiants. d'aturar-se, pensar en que tat. pel control ideològic de la societat. nadora semblaven aquelles troba- Ha és més i en la manera de començat un nou curs. prioritari I allò que més ens interessa és la Així, les seves propostes no han es- des de bisbes a Bizanci on es discu- L'Àrea de Joventut i el Consell fer-ho. El rodatge d'aquestes acti- 12. Música. donava creació del en diem un Centre tat innovadores, les lleis tia sobre el dels àngels de la Joventut de Barcelona, veient vitats (Es- ens seves sexe i men- seguretat i que expe- d'Ajut Alternatiu que doni resposta tatut de centres, L.A.U., ...) no trestant, un darrera l'altre, s'ana- la necessitat de les acti- riència per a fer un bon programa Mentrestant vam potenciar promoure l'ac- 18. Equipaments. d'actuació a a l'any 1980. tivitat musical. Amb loventuts Mu- aquells problemes i demandes canvien res. És el mateix contingut ven aprovant els articles de l'Esta- vitats culturals als centres d'estudi per Ens hi d'informació i assessorament sobre 25. però amb diferent forma; la fi- tut de Centres. reunió d'estu- vam dedicar de ple. Du- sicals vam organitzar el Festival de L'estiu s'ha acabat un revi- Nadal. seva va convocar una i, cop aspectes problemàtics dels joves. losofia es reafirma els rant dos mesos vam estar al o en principis Les accions més importants van diants d'ensenyament mitjà, rumiant, Primavera, Tinell, sigui una 15. Colònies. sades les activitats on es estiuenques, Finalment, i durant les vacances tradicionals mantinguts pel règim girar entorn de la setmana de lluita va veure la necessitat de coordina- discutint, escrivint i pressupostant colla de concerts fets per músics jo- ens calia fixar la perspectiva que la de Nadal, s'estan realitzant diver- anterior, això sí, amb llenguat- convocada entre el 28 de i T1 ció entre els estudiants. 4. Casals. l'actual programa, el que ara us ex- ves. Igual que els Pòdiums de Mú- un gener La macedònia d'activitats de tardor i l'hivern ens oferien. Allu- plicarem hem fet. I al Conservatori hem dedicat ses activitats d'hivern la cada di- de a ciutat i a ge nou. de febrer de 1980. Es fer procés de discussió que quines van sics va un Joves, nens també era molt variada. A Be- riyats ja l'estiu, ens fora. La reacció no es féu esperar. A Barcelona milers d'estudiants als centres d'estudi i es va acordar Quan tenia 2 mesos va dur ter- ser les a primeres activitats? vendres al vespre. salú, Sant Esteve d'en Bas, Verges i a afermar aquelles accions més Per a nens i nenes hi ha 4 Casals Tots aquells que estaven interessats d'ensenyament mitjà, Universitat, la necessitat de construir els dins la una me primers Casals d'estiu, acti- la Bisbal hi van haver 13 torns de permanents que, pròpia d'hivern a Can Baró, Ciutat Meri- en aconseguir un ensenyament mi- professors, treballadors es van ma- Coordinadora d'Estudiants d'En- vitats de vacances a la pròpia ciu- Colònies de Vacances que van ciutat, creaven una xarxa d'equi- diana, Sant Martí de Provençals i llor, en defensar les conquestes de- nifestar convocats per la coordina- senyament Mitjà, estable, tat, aplegar 860 i aplegar uns 900 nens i nenes. A paments per als joves: els Centres organit- que van nens ne- Sants-Les Corts on es fan activitats mocràtiques que estudiants i pro- dora d'Instituts, d'Universitat, Par- zada, representativa amb un caràc- nes de 8 a 14 anys. Eren al Guiñar- Benda i Oix s'hi van fer Campa- d'esplai, els Casals de Joves, etc. a partir del Costumari Nadalenc. fessors havien conquerit als cen- tits Polítics d'esquerra, sindicats, ter ampli, és a dir es preocupés dó, a Montbau, al Besòs, a Gràcia, ments, que en 8 torns van que aplegar Per a joves hi ha diversos cursos tres d'estudi van reaccionar con- associacions de veïns, contra la po- de tots els problemes i activitats etc... fent un total de 13 Casals de més de 300 nens i nenes. d'iniciació a A Colònies Campaments l'esquí a Isil i al Sud tundentment, d'una forma inespe- lítica educativa de la UCD. que tenen els estudiants. quinze dies. i es viu de França. Viatges a Europa i a rada. Havia arribat el moment àlgid. El En aquest moment s'està acabant intensament la natura durant 15 Euskadi, una estada Dormint d'expressió a La primera resposta la van donar govern es va fer fort recolzat pels de perfilar l'organització interna i dies. en lliteres o en ten- Martorelles, una rifa de Galls dindi els estudiants de Madrid a sectors més reaccionaris de la so- s'està plantejant quines són les tas- des es fan moltes activitats a partir a les Rambles, un cicle de cinema començaments de desembre de cietat. ques a fer en un termini immediat. dels recursos naturals i de les pos- sobre el tema de l'amor, i un gran 1979. El dia 3 dos estudiants El moviment estudiantil naixent Evidentment els problemes que sibilitats del grup, i es resolen totes joc de ciutat anomenat «L'home queien morts en dissoldre la policia degut a la manca d'organització i més preocupen és l'aplicació de les qüestions de la vida quotidiana: 22. Programa d'activitats. dels nassos». una manifestació. Aquestes morts de propostes clares es va anar de- l'Estatut de Centres i la discussió asseure's, tenir cura de la roba, van provocar l'encoratjament bilitant, a la Coordinadora cada de la L.A.U., alhora de com poten- rentar la casa, fer-se el llit, decorar Ara a la hem iniciat un d'aquells que per desídia, desencís dop hi 9. Consell. anaven menys represen- ciar la vida associativa i cultural 13. L'estiu. les parets, netejar la tenda... El tardor, Programa d'activitats als Centres 26. I ara... o comoditat no havien pensat enca- tants, als centres d'estudi hi reina- als centres d'estudi. En aquest sen- bany, el joc i els esports són les ac- Vam donar suport la creació, el d'Ensenyament Mitjà, on s'ofereix ra amb les conseqüències que va el desconcert, van arribar els tit dins de la Coordinadora funció- a Què fem tivitats aquest estiu? Aquesta principals, així com les ex- activitats de dansa, teatre i música, Tot plegat és un bon garbuix l'aprovació dels projectes de llei exàmens i a poc a poc la gent ho mes de Gener, del Consell de la Jo- va na la Comissió Cultural les que està la cursions, vetllades i els jocs de governamentals tindrien. Els estu- deixant... roda ventut de d'espectacles Barcelona, l'interlocutor va ser pregunta que en col·laboració amb les Coordina- d'activitats. I encara ens deixem al anar organitzant una encapçalava tots els nostres nit. més vàlid de la Ciutat als temes projec- dores de Cultura dels alumnes calaix moltes coses: aguelles més diants d'arreu de l'Estat espanyol El març, l 'Estatut de Centres es als centres d'estudi interessats, do- per juvenils, amb el tes d'estiu. Què fem aquest estiu? mobilitzar. amb els de la qual anem manté- d'aquests Centres. amagades, com parlar amb molts es van va aprovar vots dreta nant una dimensió nova i fonamen- nint relació No pas en un sentit constant. d'ocupació, 19. Casals de Joves. joves i nens, conèixer vivencial- Els cartells, les assemblees de (CD, UCD, CiU, PNB...). El fun- tal a la Coordinadora una d'Estudiants sinó de fruir totes les-possibilitats ment les problemes de la ciutat, re- classe, juntes de delegats, les cionament dels centres d'estudi se- d'Ensenyament Mitjà. de és un de que l'estiu ens oferia. Un Casal Joves espai dactar textos i participar en pro- assemblees generals, la coordina- rà autoritari, el director nomenat Com veieu s'ha avançat una mi- 5. Tramvia. En un Bitllet de Tramvia donà- trobada, d'esbarjo, d'aprenentat- de ràdio... dora d'instituts, les manifestacions grames pel ministeri (o la Generalitat), ca respecte el curs passat. Hi ha vem a conèixer tot el ventall de re- ge, informació, colació i coordina- Creiem que tot plegat ajudarà, si es convertien en el fet normal l'ensenyament privat, subvenció- encara molta feina, i un lloc per a El setembre 79 va començar el els joves teníem a les ció, gestionat pels joves d'uncursos que barri, anem reflexionant bé tot el que d'aquells dies. Hi havia un ambient nat per l'Estat quan manquen pla- tots. Així que per acabar res millor TRAMVIA, l'òrgan d'informació viatges, camps de treball, amb activitats estables i mans: esporàdi- fem, a a l'abast dels joves i diferent, una barreja de posar ràbia i ces escolars, i les escoles, instituts i que una invitació a organitzar els mensual de l'Àrea, que s'envia a trobades, cursets, esports... També ques. En aquests moments n'hi ha dels nens i nenes aquesta nostra esperança; ràbia per veure que ens centres de formació professional, estudiants a tots nivells per afrontar 6.000 persones i entitats juvenils i Trinitat en una festa al Poble Espanyol, funcionant a Nova, Sarrià, ciutat que tant estimem i que tants volien imposar quelcom que no vo- no disposaran dels mitjans neces- els problemes, a potenciar la Coor- cívico-culturals de la ciutat. En amb els Sírex, donàvem a conèi- Sant Martí de Provençals, Sants i recursos ens ofereix. líem, que no era pel que havíem saris per llur bon funcionament. dinadora d'Estudiants d'Ensenya- aquests moments n'hem editat ja 12 xer, tot ballant, aquestes propos- Bon Pastor. Creiem que els Casals Entre tots farem la feina. lluitat; esperança de veure que no Amb aquesta aprovació es dóna ment Mitjà. números ordinaris, dos extres in- tes. I en la revetlla de Sant Pere, de Joves és el que assegurarà a la era una ràbia individual, que havia un pas enrera en el que havien es- fantils i 3 dossiers monogràfics tito- reuníem un altre cop alguns milers ciutat la dinàmica juvenil que ne- a tots els indrets altres companys tat les aspiracions dels estudiants, gg lats Bitllets de Tramvia, dels quals de joves per estimular-los la creati- cessita. Per això ens ho plantegem que no coneixíem però que sentien dels professors, del conjunt del po- se'n editen 20.000 exemplars. vitat enmig de la gresca. com allò més important. Campamenis,colònies i començament de juliol, a la qual hi Sant Martí de Provençals, als altres •Introduir més, dins les programa- varen venir molts nens de 6 a 8 dos les sol·licituds d'assistència han cions, l'element «esport». anys, pel que va ser necessari re- estat superiors a les previstes. •Utilització de piscines més prope- plantejar les activitats programa- Amb l'experiència de l'estiu la casals res. per a nens i nenes des. propaganda es va adreçar més di- Referent als dinars, podem asse- recta al barri, és a dir, cada barri Anecdotari. gurar que foren prou correctes tenia els seus cartells, indepen- quant a qualitat i quantitat, tan sols dentment de la informació general La majoria d'anècdotes es carac- Un cop finalitzat l'any volem va- Una constatació important va ser hi va haver alguna queixa a les pri- per a la premsa i ràdio. Cal assen- teritzen en el moment d'explicar- lorar les activitats realitzades du- la inscripció de nens problemàtics, meres tendes de juliol per la quan- yalar l'interès d'aquests dos mitjans les, perquè, a vegades, quan pas- rant l'any 1980. Això comprèn les a més dels nens i nenes de titat. d'informació cara a les activitats sen, com la següent, no podem dir Colònies del 30 de juny al 29 Col·lectius Infantils de l'Ajunta- Els llocs on es van realitzar Colò- per als nens, ja que la majoria de que vam disfrutar gaire. Uns nens d'agost, els Campaments del 30 de ment, nens de famílies amb greus nies foren: Besalú (5 tandes), La vegades han estat ells els que ens dels Col·lectius Infantils van fer un juny al 18 d'agost, els Casals d'es- problemes econòmics i de relació Bisbal (1), Sant Esteve d'en Bas (4), han cridat perquè els informéssim. robatori de 4 bicicletes perquè vo- tiu de l'I a l'I 1 i del 14 al 29 de ju- familiar i també nens de barris con- Vergés (3). Campaments a Beuda i Els pares ens han agraït el canvi lien veure el mar, però.això no té liol: de l'I al 12 de setembre i per flictius. El nombre de beques Oix (4 tandes a cada lloc). A tots d'horari en relació a l'estïu, en lloc cap importància si el mar Nadal els Casals hagués d'Hivern del 29 de sol·licitades n'és el testimoni real. els pobles, la relació nens-veïnat de 9 a 1,30 i de 4 a 7, han funcionat estat al costat, sinó que varen em- desembre al 3 de gener del 1981. Tot plegat, fa constatar el to «po- fou correcta, exceptuant a Sant Es- de 9 a 6 de la tarda amb servei de prendre ua marxa des de Besalú pular» d'aquestes activitats i dels teva d'en Bas on la problemàtica ja menjador, el qual l'ha agafat quasi fins a Roses, aproximadament 60 participants, això comporta la ne- venia amb anterioritat a l'estiu, ja tothom. quilòmetres i un cop a Roses, els va Inscripcions. cessitat d'una formació especialit- que la casa on es feien Colònies es- La programació d'activitats va fer il·lusió un tàndem i el volien zada a un cert nombre de monitors. tava envoltada de veïns. orientada al terha de les festes de canviar per les bicicletes, en veurePel gue es refereix a l'estiu va Els recursos naturals a cada zona Nadal, intentant que els nens mun- el canvi tan donar-se estrany que intentaven a conèixer el programa a convidaven a l'aprofitament per a tessin el seu propi ambient. Dona- fer, l'amo del tàndem va cridar els través de nombrosos cartells pen- Casals d'estiu. moltes activitats. Les activitats més da l'època de l'any, amb la seva municipals: Mentrestant hi havia jats al carrer, a botigues i escoles, habituals han estat les de sempre: també climatologia, la majoria d'activitats cinc persones i dos cotxes voltant mitjançant la premsa, ràdio i Dins del TRAMVIA número 8 ja descobertes del terreny, excur- varen ser desenvolupades a Tinte- per tot arreu, buscant els nens televisió i d'assistents que a través so- vàrem explicar el com i el què dels sions, bany, tallers, jocs, vetllades, rior del Casal, però també es va fer els hi agradava les platges. El «sa-cials, així com pels informadors de Casals i un dels punts que es trac- gimkhames... alguna sortida cada pel barri, per tal rau» va finalitzar en una comissaria districte municipal. Amb tot, tava era la sol·licitud per part de Accidents i malalties. Podem dir que els nens no se sentissin limitats de la Guàrdia Civil a les dues la informació cap va ser insuficient, ja pares i nens de la continuïtat que hem tingut molta sort, donada a un lloc concret. A tots tres Casals de la matinada. A vegades és im- gue certs sectors de la ciutat no va- d'aquests Casals. Ara ja podem dir la quantitat de nens assistents, la es va realitzar una festa oberta al previsible el que fer els ren tenir poden notícies d'aguestes activi- que des de l'Àrea de Joventut hem previsió era molt més gran. Sola- barri la qual organitzaven els ma- nens. tats. engegat dos centres d'esplai nous, ment hi ha hagut com a accidents teixos nens. Cara als Tanecdotari Els monitors, barris on hi van haver més un a Ciutat Meridiana i l'altre al importants una trencada de claví- té un altre caire i ben curiós, inscripcions foren el Clot, Horta, barri quasi de les Corts-Sants que cula, un nen que es va empassar un deu per cent dels monitors s'hanGràcia, el Guinardó, Sant Andreu comença aquest mes de febrer, aigua amb excés de clor a la pisci- Conclusions. i Sants. Barris hi ha aparellat aquest estiu una on ja bastantes passat, existeixen dos projectes a curt ter- na i les típiques magulladures i d'esplai: forta part ja ho sabíem i els altres ho hem iniciatives una tradi- mini, abans de l'estiu, per a obrir- cops sense importància. Quant A a partir de l'experiència d'en- vist en el moment de fer ció les associativa. inscrip- ne un al barri de Can Baró i un al- malalties, unes galteres, una vero- guany, volem remarcar, cara a la cions de l'estiu El fet vinent. de realitzar Potser les inscripcions tre a la Verneda. la borda i un nen que va sortir de programació de l'any vinent, els l'Àrea de a les Conselleries Joventut de de cada Distric- s'hagi plante- En aquests moments ja s'estan Barcelona amb hepatitis, són els següents punts: un de te, va suposar un notable jar preparar esforç, programa ja realitzant gestions per a la ubicació únics tres casos ha calgut •Màxim que eva- 60 nens a cada lloc i amb 7 la majoria freturen de personal llançament de parelles o que potser si- dels Casals d'estiu propers. Espe- quar de les colònies, a part d'això, monitors. un mètode suficient, però ha gui d'associacionisme ajudat positiva- rem la mateixa col·laboració per alguns constipat típic d'estiu. •Llocs ben comunicats, amb ment a la descentralització. Cal juvenil. part de les escoles i d'altres enti- instal·lacions idònies, actitud favo- agrair la col·laboració d'informa- tats. Casals d'hivern. rabie. dors i d'assistents socials a la majo- Referent a l'estiu passat, als Ca- •Casals amb menjador incorporat. ria dels Districtes. sals, amb relació accidents, S'han realitzat tan sols tres a casals a •Formació de monitors més estric- Pel que es refereix a Colònies i l'igual a Colònies i Campa- d'hivern, com a que experiència pilot ta. Campaments, es vam cobrir quasi ments, als tampoc no hi ha hagut barris de Can Les Corts- gaire Baró, •Més sortides pel barri i menys ma- totes les places previstes, excep- feina: Un nen amb el braç Sants i a Sant Martí de trencat, Provençals. terials als Casals. tuant les baixes d'última hora per atropellat abans d'entrar al casal Pel que fa i referència a les ins- •Presència d'un responsable fix a malalties o canvi de vacances dels un monitor amb cremades al braç. cripcions, exceptuant el barri de cada lloc. pares, quant a Casals, a la primera quinzena de juliol i la primera de Colònies i campaments. setembre van assistir més del 60% de les places previstes, en canvi a En general els nens s'hi van tro- la segona de juliol només un 40%. bar bé, a part d'alguns casos Això, un cop feta la valoració, d'enyorament dels pares, i que, creiem que és degut a tres factors: com a curiositat, no acostumaven a •deficiències d'informació als bar- ser els nens més petits, sinó algun ris fill únic; d'altres que no havien sor- •falta de coneixement de què és un tit mai sense la família. Cal desta- Casal, perquè no té tradició a Bar- car que quasi el 50% dels nens i celona nenes era la primera vegada que •el fet de no incloure el dinar (l'ho- assistien a unes Colònies o Campa- rari de matí i tarda, per separat, ments. portava problemes als pares que La majoria dels nens eren de 8 a treballen) 11 anys, excepte alguna tanda al •anàlisi del taller com a lloc de tro- La formació bada, d'aprenentatge i de creació •el joc i els jocs •la descoberta del medi ambient de monitors •les vetllades i les festes. 5. Tècniques per a l'animació d'ac- Els Casals, Colònies i Campa- alguns tivitats: en garantia aspectes. La ments organitzats pel Servei d'Es- problemàtica de •no les enumerem. l'homologació Se'n varen trac- plai varen requerir el reclutament dels i de la tar titolació nou dels de diferents. cursos mo- d'un nombre important de moni- nitors que els seguien, quedava tors. ajornada Sobre la base per a més endavant. d'aquest progra- Com que a l'Àrea hi havia la Utilitzant referència els ma, varen com a desenvolupar-se dos preocupació de no treure efectius programes elaborats per les diver- cursos d'unes 60 hores de durada d'altres institucions que ja estaven ses Escoles d'Esplai en el marc de organitzats directament per l'Àrea prestant un servei en aquest —en camp, la Direcció General de la Joventut col·laboració amb l'Àrea de l'oferta de treball es va haver de di- de la Generalitat, el Serveis s'estruc- Socials— i, a més a curs més, rigir a joves que, a priori, no te- turà treballar un altre les curs per a nien següents te- organitzat cooperant en general gaire experiència màtiques: amb animadors de tres barris que ni coneixements a propòsit de l'or- en varen fer la 1. El demanda. context de que viuen els nois i ganització vacances per a nens. El professorat delsnoies: cursos va és- Això exigí l'organització de ser cur- •la entre amb societat urbana elegit i industrial persones anys sos de formació de monitors. en i en altres •sòcio-antropologia del lleure d'experiència l'esplai Com és lògic, escoles. en un primer mo- •elements de coneixement d'un ment no es podia tenir la Es pressa de barri fa difícil estimar els resultats donar una formació homologable amb •factors l'escassa de ara marginació i de delin- perspectiva que en tots sentits a la si bé que podien fornir qüència la podem disposar, el desenvo- presents en nostra so- altres escoles amb anys de rodatge. cietat lupament posterior de les activitats L'objectiu perseguit era fornir de vacances fa pensar que, aquella formació que permetés 2. Els tractant-se com es un nois i tractava noies: d'un treball de qualitat en unes activi- •l'evolució hom psicològica la primer considerar- a infàn- assaig, pot tats de vacances seguides se que eren eia i la preadolescència optimista. a molt de prop pel Servei d'Esplai de Tot això •dinàmica tenia del una de continuïtat na- l'Àrea grup joc: compe- tural que, per la seva presència, en la tició i prosecució de la forma- cooperació ció d'animadors per als diversos DADES ESTADÍSTIQUES Colònies Campaments Casals TOTAL Tandes realitzades 13 8 34 55 Nens assistents 862 266 1.727 2.855 Monitors 102 48 228 378 •dinàmica del grup de convivèn- camps d'activitat van eia: la conducció del que grup estructurant-se des dels Serveis •els processos del joc. d'Esplai i, d'altra banda i molt en concret, restava 3. pendent el L'ajut pedagògic diverses proble- en si- ma de completar i tuacions institucionals, homologar la formació rebuda pels monitors •presentació del que que és un Casal, varen seguir els primers cursos. una Colònia i un Campament Aquestes han •discussió del qüestions que cada una cristal·litzat en el de d'aquestes projecte situacions aporta com a TLM.A.E. —Institut marc de referència Municipal d'Animació i Esplai— que, com•la a vida quotidiana i l'estructura- centre d'estudis i com a escola de ció del comportament i de la perso- formació nalitat d'animadors, és a punt d'entrar en un termini breu en •la el presència dels educadors. concert de les Escoles d'Esplai o de Temps Lliure. Tècniques bàsiques d'animació i L'I.M.A.E. considera que hi té d'organització. un lloc en concert si bé •l'organització aquest de la col·lectivitat sap que ha de cercar-lo amb humilitat •sanitat i socorrisme ja que, de moment, és la darrera de les institucions que arriba a aquest camp. D'altra banda, i ja que parlem d'això, TLM.A.E. ha de dir públi- cament que agraeix l'acollida i el recolzament que ha rebut de les al- tres institucions amb les quals pre- tén d'encetar un treball de coope- ració que pot contribuir a la pro- gressió general de les persones i *m les institucions que treballen en el lleure i pel lleure dels nens. Una vida per fer coses, un any per morir... Diuen que els anys bixests, de les pel·lícules d'acció, el «gua- gueu llegit el seu L'Art d'Estimar— 88 anys i finalment va perdre. Es descriure la societat benestant ma- aquells que el mes de febrer té 29 po» de Los Siete Magníficos i de La va morir durant 1980. Era d'origen diu que havia lluitat amb les briga- llorquina del segle passat va ser dies i no 28, són anys de gran evasión, que després de molts jueu i, encara que alemany, va viu- des internacionals i el que és segur Es autor de di- malastrugança. Anys de desgrà- tractaments i un esforç considera- Llorenç Villalonga. re des dels trenta anys als Estats és que va aconseguir fer de lugos- verses novel·les que cal llegir per cies i calamitats. Anys dolents. Pot- ble per tal d'allargar la seva vida, Units. Molta gent el defineix com làvia un país al marge de la URSS, comprendre la narrativa catalana ser per aquest motiu, 1980, l'any de va morir en una clínica de Mèxic. un home influenciat per Marx, sen- cosa difiGilíssima després de les dels darrers anys. Va morir als 83 la nova dècada, de crisi i terratrè- Qui no ha patit alguna vegada ser marxista i per Freud, sense ser guerres mundials. anys. Un altre escriptor, en aquest mols, s'ha endut tanta i tanta gent amb les pel·lícules de «suspense» i freudià. Si Nenni i Tito eren homes posi- cas poeta, va morir durant 1980. que coneixíem poc o molt i que, terror de Sir Alfred Hitchcook. El Pels volts de 1930, un home de tius, no és aquest el cas de Tachito Ventura Gassol, el que havia estat poc o molt, havia aportat idees i gran director, que enyorava fer trenta-vuit anys, nordamericà, ca- Somoza, que va deixar que Nicara- Conseller de Cultura de l'antiga fets de vegades trascendents a d'actor i per això sempre volia tenir sat i amb fills, va abandonar-ho tot gua patís durant anys. Va morir, a Generalitat, va morir als 86 anys a aquest món nostre tan capgirat. un petit paper en els seus films. Va per traslladar-se a París. Va la fi desterrat, a Paraguai. El van la Selva del morir als 80 als Estats Units. Camp. D'alguns se n'ha parlat moltís- anys començar a escriure una sèrie de acribillar. Els nicaragüencs van Un dels homes que la seva mort sim. La mort d'altres, però, ha pas- També als Estats Units va morir de novel·les que van escandalitzar el celebrar-ho com si fos festa nació- va causar més impacte va ser la sat gairebé desapercebuda. Es el sobte en David Jansen, el per sem- públic benpensant de l'època. Es nal. d'Alfonso Carlos Comín. Ell va cas de Sebastià Guasch, l'home pre més Fugitivo. Com Peter Se- deia Henry Miller i a partir A l'Olimpíada de 1936, celebra- aconseguir compaginar en la seva que, sense ser artista, es va fer rei llers que va desaparèixer quan tot d'aquell moment va convertir-se en da a Berlín, Adolf Hitler no va vo- vida el cristianisme i el comunis- del Paral·lel. Sebastià Guasch va just tenia 50 anys. Encara ens ha- un dels escriptors més llegits i al- ler donar la mà a un atleta perquè me. viure l'esplendor i la decadència gués pogut fer riure molt, com ho hora més discutits del món. Gaire- era negre. L'Atleta acabava de No sé si haureu sentit mai a fer La Pantera Rosa par- del music-hall barceloní i en va es- va a interpre- bé tothom ha fullejat alguna vega- guanyar quatre medalles d'or. Hi- lar de Josep Llorens Artigas. Ja sa- criure llibres i articles que ajuden tant l'arxi-conegut inspector da alguna de les seves novel·les, tier va marxar de l'estadi. Jessi beu de la Clousseau. que vegades gent del a comprendre com era el món de especialment Tròpic de Càncer i Owens, l'antilop d'eben va morir nostre la tenim més a l'espectacle a la Barcelona de prin- Un munt de país, que generacions han Tròpic de Capricorni. l'any passat als 65 anys. prop, és la que menys coneixem. cipis de segle. La seva mort va que- contemplat Mae West interpretant A París, ciutat que atrau Josep Llorens Artigas va estar un dar eclipsada per una altra que es els seus singularíssims papers. novel·listes i poetes, va morir tam- gran ceramista català. Va treballar produïa ben lluny, a Nova York al L'actriu, que tenia 87 anys i es con- bé durant l'any passat un dels més Gent de casa. amb qent tan important com Joan mateix dia: la de John Lennon. siderava encara una vampiresa, va grans escriptors en llengua caste- Miró i va declarar aconseguir renovar i mi- L'assassinat de l'ex-Beatle va com- en una ocasió «La censu- llana, el cubà Alejo Carpentier, També a casa nostra han mort llorar la tècnica de la ceràmica. Va mocionar el món quan començava ra? El que podria fer ¡a censura és que ha deixat una gran obra digne gent de tota mena. Gent jove i gent col·laborar en la feina de fer el el mes de desembre. ocupar-se d'aquesta enorme obs- de ser llegida per tothom. gran. Poetes, polítics, artistes... gran mural que hi ha a la façana de De segur que alguna vegada cenitat que és la guerra». Probablement el més jove de tots l'aeroport de Barcelona. t'has emocionat sentint la melodia va ser en Joan Barceló, que encara Durant l'any 80 han mort, doncs, d'Or/eo Negro. El seu autor Marcus La política i l'esport. no tenia trenta anys. Era un dels un considerable nombre de perso- Vinicius de Moraes, va aconseguir La Filosofia i les Lletres. poetes més reconeguts de la nova natges. Val la pena que els recor- que durant uns anys, el món sencer Pietro Nenni era un vellet de 88 generació i va morir a Barcelona el dem, si més no, per intentar conèi- ballés a ritme de bossa-nova. Poca gent ha tingut una incidèn- anys, agradable, socialista i per proppassat dia de Sant Jaume. xer una mica millor les seves obres, eia tan directa i forta en el pensa- damunt de tot, honest. Encara que, I el més gran, segurament en que les obres no que no es moren. ment del nostre segle com en Jean- amb 88 anys havia Canviat moltes Pau Vila, geògraf reconegut inter- El cinema i la televisió. Paul Sartre. Sartre va morir a París vegades d'opinió —evi- nacionalment i responsable de la als 75 anys. Potser menys conegut dentment—, es va mantenir sempre divisió territorial de Catalunya al La mort de Vinicius de Moraes però importantíssim en el camp de dintre d'una línia esquerrana i mai 1936. va sobtar, igual que va sobtar la de la psicologia infantil va ser el suís no va renegar d'allò que havia fet o Josep Maria Poblet va ser durant l'actriu Yootha Joyce. La simpàtica Jean Piaget, l'home que va analit- dit. Va presidir el Partit Socialista uns mesos el parlamentari de més i lletja Senyora Roper estava a punt zar l'evolució de la intel·ligència Italià un munt d'anys. edat en el Parlament de Catalunya. de filmar una tanda d'episodis de la dels infants. Fou un dels psicòlegs L'agonia de Josep Broz, Tito, és Pertanyia a l'Esquerra Republicà- sèrie, però el seu fetge malmès va que més va aportar en aquest camp una de les més llargues que es re- na, d'on era president honorari. Va dir prou. Com ho van dir els pul- de la ment infantil. També Erich corden. Més de quatre mesos va es- morir als 83 anys. mons d'Steve Mcqueen, l'home dur Fromm —és molt probable que ha- tar lluitant amb la mort, però tenia Segurament l'home que millor va' Mae West. Als quasi 90 anys, continuava te- nint amants trenta anys més joves que ella i interpretant pel·lícules on Que cap oratge destorbi el son feia de vampiresa vestida de blanc. d'aquells han mort tenir el cot. Seguia lluint una llarguíssima ca- que sense cap bellera rossa i els seus ulls i la seva Lluís Llach. cara continuaven tan maquillats com cinquanta anys enrera. John Lennon. Pau Vila intentava estar entre jo- fmagineu-vos que no hi ha països, ves contínuament. Els seus alum- no costa íer-ho, nes l'estimaven i el respectaven, portant. Molts elements van jugar- Ningú que mata o mor, com un gran científic, però alhora hi en contra seu, però de segur que imagineu-vos en pau el tractaven com un més entre ells. ell va fer política amb honestedat. vivint en pau Aquesta era potser la seva més Podeu dir que són un somniador virtut. Alfonso Carlos Comín. gran però no sóc l'únic Membre del Parlament de Cata- espero que un dia ens n'adonarem Jean-Paul Satre. lunya per les llistes del PSUC, Al- i el món estarà així de bé. La seva companya, Simone de fonso Carlos Comín mai no va ocu- Beauvoir, plorava desconsolada- par el seu escó. Una malaltia va Sir Alfred Hitchcock. ment el dia del seu enterrament. impedir-li just quan es començava Li agradava fer posar-se nervio- Anys d'amistat i de convivència no a normalitzar la situació política. sa la gent amb les seves pel·lícules havien aconseguit avorrir-los. La s'ho Mae West va contribuir a què to- perquè sabia que la gent pas- seva filosofia es basava en l'elec- Amb ció. Contínuament s'ha d'estar es- ta una bé posant-se nerviosa. generació, que era jove en sava collint, el motor de l'existència és els felicíssims la de fer, anys vint, i compren- aquesta premissa per damunt de tot, bon cinema, l'elecció. gués i destrascentalitzés el sexe. va Tothom Jean-Paul Sartre va morir als 75 Per a ella, el sexe era motiu d'ale- crear grans obres mestres. és el coneix la complicada Rebeca i no anys essent home jove, ple de gria, de vitalitat. I això un que ha recordi els l'esperit revolucionari que el va fer continuava hi pensant quan ja era ningú que no seus una velleta amb ocells aspecte de quan una banda de coloms participar a la Resistència France- pel damunt dels sa, el Maig del 68, rebutjar el Pre- «vamp». passa seus caps. Va saber crear tot un gènere i va mi Nobel de Literatura i oposar-se activament la del Vietnam Pietro Nenni. fer bon cinema fins l'últim moment. a guerra la invasió de Txecoslovàquia. La Encara el socialisme italià si- Tota que una generació a qui se li va i a gui una força feble i desacredita- Aquest John Lennon. Se posar la pell de gallina veient Psi- seva filosofia de l'existencialisme era da, no es dir el mateix de cosis o El hombre que sabia dema- va ser fonamental en el pensament pot pas n'han dit moltes de coses, però ens siado li ho qui va ser el president del partit va sembla Imagine, escrita agrair. del segle XX. Quan fer política era una cosa que quan dels socialistes d'aquell país durant arriscada, una cosa de deixar-hi la els Beatles ja s'havien separat, de- Pau Vila. un munt d'anys. pell, patir presó i tortura, Alfonso fineix perfectament la personalitat Mai no hauríeu pogut dir que Pietro Nenni va morir als 88 anys Carlos Comíns va fer l'encara més d'aquest músic que va aconseguir aquest home tenia ja 99 anys. Pot- sense haver renegat mai de les se- difícil: intentar compaginar un co- sobtar i revolucionar tota una ge- ser sí que físicament era un home ves creences polítiques. Va passar munisme perseguit amb un cristià- neració. Imagine recull les espe- vell, però mentalment, podia tenir per les presons de Mussolini, va nisme del qual n'estava convençut. ranees de John Lennon i de tota no més d'una vintena d'anys. És un participar a la resistència partisa- Gràcies a ell moltíssima gent ha una gent que es consideraven molt dels científics més seriosos que han na, en la primera guerra mundial i pogut clarificar les seves idees i a prop seu. I és encara, malgrat sortit de Catalunya. La seva divisió es va oposar obertament i activa- molta altra gent ho seguirà fent en- que la violenta mort de Lennon del territori català elaborada el ment al franquisme. Pietro Nenni cara. sembli negar-ho, una cançó per te- 1936 constituïa la primera divisió no va poder aconseguir que el par- 6B nir esperança. geogràfica rigorosa del país. tit Socialista Italià fos una força im- tos en aquest any 1980. Concerts veïns que, per altra part, tenen tota remarcar l'obra de Joan Barceló, En no n'han faltat. Des dels grups més la raó, s'ha resum... convertit en el barri mort el proppassat juliol, i de tota. durs fins la música més romàntica. dels bars per excel·lència. Amb ga- una sèrie de poetes joves que es- Lou Reed —el concert a Madrid va lledes d'aigua incloses. criuen en català. un Moda. senyors de la tele ser autèntic pensar-lo desastre, segons un També ha estat van es- interessant la pecialment als joves. Una altra per culpa del públic, segons els al- col·lecció Les per millors obres de la li- Poques vegades hi ha hagut tan- tres ho mateix Lou cosa és que hagin encertat. pel Reed, Police, Teatre. teratura catalana que recull ün se- tes modes han fet gent jove l'any Encara que furor entre per com que no estigués concebut un sector de guit de novel·les, teatre i poesia, passat. Si us hi fixeu, la gent ha només és gent gent jove, jove. Bob Marley, que va om- L'interès teatral a Barcelona pas- escrites per a segur pels nostres millors autors. anat vestida des d'estil punk, ple molts sentir La Clave plir la plaça de toros amb la seva sa pels locals —teatres més o I de que van que publicacions periòdiques, d'imperdibles, cuiro, cadenes i música ca- desapareixés. Mirar La Clave reagge, el nostàlgic Eric menys estables— que de manera poca cosa. Quasi res està era especial- bell tenyit de verd, de blau i de bona de fins i una manera passar el dis- Burdon, que tot va cantar la regular han programat obres: el ment dedicat als joves que, malgrat vermell, fins amb robes sofistica- sabte vella a la Casa del nit sol quan no es tenien naixent... ga- Lliure, la Villarroel, el Regina o el tot, han llegit revistes marginals, díssimes, vestits caríssims i models En de un estil ben nes sortir. diferent, Georges Romea, per citar-ne algunes. com és el cas d'Userda. Algunes «d'alta costura No va jove». negaré que al Moustaki circuit català aconseguir que el Pa- Entre les obres que hem pogut publicacions de barri i revistes mu- El més normal, ha estat el lau dels potser, s'han fet alguns Esports s'omplís de gom a veure hi ha El del Jean Ge- sicals. De tota si el programes bons. balcó, manera, pano- vestit més Al- Però dubtem molt la gom, passadissos inclosos. net o menys «progre». ha fet la que gent jove que gent del Teatre rama no millora, no es pot dir que fins i tot han intentat No va ser tan l'èxit guns ser una de la aixó hi pugui permetre's estar davant de la gran Lliure, com Georges Dandin. hagi massa cosa interessant. mica originals. Però resulta molt Joan Baez ens va tele a quarts de venir a En cinc de la tarda. que veure la mateixa sala, encara que amb difícil això de l'originalitat. Quan aquest juliol cantant lesAquests cançons de unes senyors no saben que els característiques especials, Cinema els fabricants oloren sempre. hem que als joves vist Rosa i joves acostumen a estudiar i, si po- Maria, protagonit- els agrada determinada Els romàntics de una treballen. tota la vida s'ho cosa den, zada per la Sardà. L'any 80 ha confirmat el creixe- comencen a fabricar-ne milers. I van passar d'allò més bé sentint ena Un lloc entre els morts ha tingut ment de la influència americana en el producte deixa de Leonard ser «estrany» Cohen. El canadenc va també un gran interès en el teatre el món del cinema a la qual no ha per convertir-se tot allò el en una cosa vulga- interpretar Viatges. que públic Romea. Cal destacar per altra ban- escapat el nostre país. Superpro- ríssima. —molt fan— li va demanar. Dues da, la tornada d'Antaviana, en duccions ianquis com Superman, L'any 80, les noies s'han vestit hores i es van Hi ha mitja passar ell i la aquesta ocasió amb uns quants països que es l'acompanya- Diez, El imperio contraataca han amb amplíssims vestits d'inspiració seva banda dalt de de moda fa l'escenari. En ment ja quants de Jaume Sisa i els músics en van uns fet posar records de taquilla. Mentre, el hindú i tant els nois fi, un com les noies, La any que ha fer content anys. gent jove, sobretot, pogut directe. apro- cinema espanyol no surt de l'atzu- amb jerseis llargs i amples i inevi- a fita les acostar-s'hi gairebé tothm. Almenys en això Com a cal citar el vacances per a espectacle cae en què està ficat, si bé ha donat tables ha estat bé. «téjanos». si els diners arriben. Els estudiants Laetius d'Els Joglars i Simfònic obres tan interessants com Opera Una altra de joves ha fet van recórrer al SEU, durant l'any King Crimson del grup de Teatre prima, El nido o mena Gary Cooper que la pantalons passat, per tal de fer viatgets ba- Llocs de reunió. Metropolità de Barcelona a- l'esce- estàs en los cielos. Cal remarcar cas a «new wave»; es- rats. Ara, si ets estudiant, fasti- nari obert al públic de la Casa de trets de baix, botins i altres ele- no l'impacte que ha produït la resposi- Caritat. ments dejs quals les discoteques en gueja't. El SEU no et servirà de la res. Aquelles tasques de fa deu ció de Lo el anys que viento se llevó; van plenes. L'índia ha estat un dels llocs de on la gent jove cridava i cantava que el geni de Woody Allen ha tor- I si bé desenganya't, nat, menys brillant, amb Re- encara que tu et pelegrinació per excel·lència. cançons mig prohibides han anat Lectures. pensis que vesteixes d'una manera També el Marroc ha estat —i evolucionant. Malgrat tot, els bars cuerdos; i Bob Fosse s'ha retratat en All that on no original, d'una o altra estàs està— de moda. Es creua l'estret del carrer de la Mercè, un al costat Potser l'escriptora catalana més jazz, manera tampoc seguint una moda. Es inevitable. I de Gibraltar amb un barquet i un de l'altre, segueixen plens cada creiem representativa de l'any 1980 és la que hagi superat la bellesa si te n'has sortit, explica'ns com ho cop allà és qüestió d'espavilar-se dissabte i cada diumenge. S'hi pot Mercè Rodoreda. Premi d'Honor de Cabaret. Kubrick ens ha sor- has fet. per trobar autobusos barats. menjar, xerrar i cantar si no és gai- de les Lletres Catalanes, el seu lli- près novament amb El resplandor i També les illes gregues s'han re tard. bre Viatges i flors, molt diferent el a polèmic Polanski, amb Tess, ens omplert de joves durant l'estiu. Val Però ha servit un brillant melodrama. El nous locals s'han anat tot el que ha publicat anteriorment, Televisió. la pena mirar quins llocs tenen al- obrint en aquests anys. Alguns és de les obres malaurat Peter Sellers més boniques s'ha acomia- es- una bergs juvenils, això els joves dat curiosament amb Bienvenido sense tan íntimament lligats en el món de editades al darrer any. La televisió no és precisament un gaire diners ho saben prou bé. la cultura. Es el cas d'Els quatre Una altra dona, la Montserrat Mr. Chance al temps que el també mitjà pensat per gent jove. Els res- Els que han marxat a Amèrica finat Steve gats, on a més d'anar a prendre Roig, acabar el desembre McQueen ho feia amb va passat ho han descobert la els la trilogia formada Cazador a i abans amb Tom ponsables d'aquella podeu mirar Ramona, sueldo casa ja que manera una copa anar a per deuen voler ja, però pobrets, no menys cara d'anar-hi era arribar-se quadres de les diferents exposi- adéu; El temps de les Horn. cireres i la Jonh Huston ha aportat un se'n surten. Durant l'any passat, i fins a Londres i d'allà, au, a New cions s'hi fan. darrera obra L'hora violeta, amb producte genial, Sangre savia' i un que de descomptant mediocre, Phobia. Fellini, fan- estranyes i honroses York. N'hi ha uns quants que s'han La música clàssica ha anat aga- una temàtica i uns personatges que estimat més lluny, fons recorden tasiós com —i vegades ha estrenat La excepcions, de programes per a jo- no marxar gaire fant protagonisme com a musi- a són— els sempre, ves que tinguessin un mínim de perquè no volien o perquè la but- locals. S'en de les dues novel·les ciudad de las mujeres alcal d'uns quants pot es- anteriors. temps que n'hi ha donava més. Les Illes al Mudanzas al Pla de la 1980 ha estat l'any del boom lite- Resnais ha triomfat amb Mon oncle qualitat gairebé no hagut. xaca no per coltar i Pel a Pop-grama, dins del gènere mu- s'han omplert de joves durant tot Garsa mentre d'Amerique. que Catalunya mengeu formatges i rari d'El señor de los anillos. Gai- es sical, és segurament l'espai més l'estiu. Menorca i Formentera són refereix, sols destacar les dues patés i beveu bon vi. També els rebé 1800 planes de literatura fan- noves comèdies de Francesc Bell- digne que es va fer durant 1980 a les que els joves continuen prefe- bars «naturals» on la gent pren tàstica. Una mena de conte amb munt: Salut i al canut i La tot l'Estat. La música de tota mena i rint. sucs de fruita s'han posat de moda. mags, follets i elfs. No s'ha d'espan- força del molt especialment el rock hi han L'ecologia tira. Però tar ningú amb això de les 1800 pla- quinta porro. no us penseu, estat presents. Música. aquests bars tenen molts suquets nes dividides en tres volums. Es lie- No podem oblidar-nos d'Aplau- barrejats amb alcohol. Al Barri de geix d'una tirada. ZffrJrJrT so, perquè, ens agradi o no, els Hi ha hagut música per tots els gus la Ribera, malgrat les queixes dels Quant a poesia, és interessant ■ES. Volem feina 11 L'augment de l'atur ha estat la nota més destacada dins la joventut pel que fa al món del treball. Els seixanta mil joves aturats que es calculen en l'actualitat parlen per si sols. CONTRA EL DESPwila Plaça de Sant Jaume. Tel. 302 42 00 ext. 283. mm TRAMVIA ÀREA DE Composició i disseny: GRAÓ J@VENTUT c/ de l'Art, 91. Barcelona-26. Tel. 347 59 38. Ajuntament efe Barcelona Imprimeix: Impremta Municipal. D.L.: B-41977/79