PARTICIPA EN EL PROJECTE JOVE
El Projecte Jove establirà un programa global i cohe-
rent de serveis de l'Ajuntament a la joventut de Bar-
celona. Però perquè això sigui possible cal que els jo-
ves de la ciutat hi participin.
Ara estem en la fase de consulta i tu tens la paraula.
■(Seminari sobre la Joventut i la promoció de Congrés Mundial de l'Associació Internacio- nicació i l'esbarjo, a càrrec d'Elvira Altés,
la salut», organitzat per les Àrees de Joven- nal d'Estudiants de Ciències Econòmiques i animadora sociocultural.
tut i Esports i, Sanitat, de l'Ajuntament de Empresarials (AISEC). • dia 11: Les lleis laborals, de família, patri-
Barcelona, en col·laboració amb l'Organitza- Data: febrer de 1985. monials, etc. a càrrec de Marga Trallero,
ció Mundial de la Salut (FONUAP): Fons de advocadessa.
les Nacions Unides per Activitats de la Diverses activitats i trobades dels joves cris- • dia 18: Taula d'Experiències de Treball Co-
Població. tians organitzades per l'Arquebisbat de Bar- munitari, amb la participació de Teresa La-
Data: 18 al 22 de febrer. celona: Curs de Pastoral (dia 2) Escola de Pre- vèrnia, Montserrat Brullet i Imma Noguera,
gària (dia 14), Quaresma (dia 20) i, Convivèn- assistentes socials.
«Conferència sobre Promoció de la Salut i Jo- eia a Monestirs (dies 22, 23 i 24). • dia 25: Metodologia, planificació, segui-
ventut», organitzada conjuntament per ment i avaluació a càrrec d'Enrica Mata, res-
l'Àrea de Joventut i Esports i l'Acadèmia de Curs sobre «Barcelona Medieval i Moderna»: ponsable de l'Àmbit de la Dona de l'Àrea de
Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Transformacions de l'Espai Urbà, organitzat Serveis Socials.
Data: mes de febrer (sense concretar el dia) pel Col·legi de Llicenciats en Filosofia i Lie- Informació al telèfon del Centre Cívic «La
tres i en Ciències de Catalunya. Sedeta»: 257.45.78.
Exposicions itinerants ^obre els temes: Data: dies 4, 6, 11, 13, 18, 20, 25 i 27 de
• Tenir fills... quan? febrer. Cursets de formació, tallers, seminaris i de-
• La marginació social i els joves bats per l'IMAE (Institut Municipal d'Ani-
Data: tot l'any. Activitats amb bicicleta (trialsin, bicicross, mació i Esplai):
cicleturisme i ruta) als voltants del Velòdrom • dia 2: supermercat de caraval; com portar
Setmanes de Cultura als trenta centres d'En- Municipal Barcelona-Horta tots els dissab- una ràdio o un fòrum
senyamentMitjà i Formació Professional de tes, per a nens i nenes d'11 a 14 anys. • dia 9: taller d'història oral
la ciutat, a més a més dels programes globals Informació al telèfon: 235.78.03-04. • dia 11: l'esport com eina d'animació
de dinamització cultural que es realitzen al • dia 12: animació i escola al BUP, COU i FP
llarg del curs. Curs sobre «Recursos didàctics per treballar • dia 23: animació i animadors voluntaris i
Data: mesos de gener a juny. amb la sexualitat, les drogodependències i la tècnics.
marginació», organitzat per L'IMAE (Insti-
Tretze tallers que es realitzaran en escoles i tut Municipal d'Animació i Esplai). Informa-
diversos llocs de la ciutat. Els temes dels ta- ció al tel. 315.45.51.
llers són: ràdio, vídeo, teatre, còmic, fotogra- Data: 10 al 28 de febrer.
fia, dansa i so.
Data: durant els mesos de març a juny. Curset sobre «Història del Rock 'K' Roll» per
Alex Chacon de Ràdio Sants Canal Musical,
Gravació de maquetes musicals segon les ba- amb projecció de vídeo-clips i audició de mú-
ses de convocatòria que es faran públiques sica, organitzat pel Col·lectiu Avenç a l'Ate-
pròximament. neu Popular de Sants. La cloenda-del curset
Data: primavera de 1985. es farà amb l'actuació del Grup Capitan
Hadock.
Campanya «Barcelona Aula Oberta», orga- Data: 4, 11, 18 i 25 de febrer a 2/4 de 8 de
nitzada conjuntament amb el Patronat Mu- la nit.
nicipal de Turisme, per escolars de tota
Catalunya. Seminari realitzat al Centre de Documenta-
Data: des de novembre de 1984 a juny de ció de la Dona amb els següents temes i dies:
1985. • 4 de febrer: L'animació cultural, la comu
ÜE
EDITORIAL
El Projecte Jove de la Ciutat de no ens interessem per intentar solu- bones intencions, l'Any Internacional sell Plenari Extraordinari de l'Ajun-
Barcelona ha arribat a la fase més im- cionar els nostres problemes, per de la Joventut passarà sense pena ni tament aprovarà i que, posterior-
portant: la consulta. En elaborar un donar-los a conèixer a tots nivells i glòria. ment, es presentarà al Congrés Mun-
programa tan ambiciós en el qual, en obligar els qui manen a reconèixer- Una manera que això no passi és la dial de l'Any Internacional de la Jo-
definitiva, es tracta de presentar una nos molt més enllà dels discursos i les de participar activament en el Projec- ventut que, organitzat per l'ONU, es
proposta global de serveis de l'Ajun- te Jove que, en el mes de juny, el Con- realitzarà a Barcelona.
tament per als joves de la ciutat, es Com pots participar? El Projecte
fa necessari un element primordial: la Jove està pensat perquè ho puguis fer
consulta, la participació de la joven- a nivell individual o col·lectiu, a tra-
tut a la qual va dirigit aquest progra- vés dels Districtes o mitjançant les
ma. Entitats que aplega el Consell de la
Sempre hem pensat que la política Joventut de Barcelona.
juvenil no té sentit si no es va amb Deus haver rebut una edició del cò-
els propis joves. Som nosaltres, tots mic sobre el Projecte Jove, imprès a
plegats, els que hem de dir la nostra, aquesta mateixa revista, amb una
sigui la que sigui, perquè l'Adminis- targeta de resposta on fer els teus
tració pugui fer com a seves les pro- suggeriments que, a més a més, et
postes que es plantegin. servirà per participar en el sorteig de
A la vegada i perquè la realitat ju- cinc viatges per a Europa. Una altra
venil és complexa i afecta amplis sec- manera de participar és a través del
tors de la societat es va crear la Co- telèfon i la bústia oberta.
missió Ciutadana Consultiva que, Però volem explicar-t'ho millor. És
presidida per l'Alcalde, assegura la per això que aquest número de febrer
realització del debat del Projecte Jo- l'hem dedicat a la fase de consulta del
ve, a nivell ciutadà. Projecte Jove. Quines coses s'han fet
Aquesta comissió aplega més de 40 fins ara, quins àmbits d'estudi s'han
entitats i moviments vinculats al realitzat i amb quines persones, ex-
món de la Joventut. plicació dels mini-projectes que s'es-
L'oportunitat ara tenim els jo- Knrolla't i no
que siguis tartamut tan
obert .'{18 2525 escriu la bust organitzant o, per exemple, el pa-
o a
ves de Barcelona és única. Aquest és 0N(M)2-Barcelona). per que està jugant el Consell de la
l'Any Internacional de la Joventut i Joventut de Barcelona i, en concret,
farem d'ell el que nosaltres vulguem. en la realització del mini-projecte so-
Volem dir amb això que si els joves bre associacionisme juvenil.
LES CONDUCTES
SOCIALMENT PROBLEMÀTIQUESies
RADIOGRAFIA DELS JOVES DE LA CIUTAT DELS JOVES TREBALL I ATUR
L'estudi de la realitat juvenil és una peça clau del Projecte Jove que ens permet comptar Aquest estudi ha estat definit pel seu di- L'estudi que ha elaborat l'equip dirigit pel
amb dades estadístiques fiables i conèixer les característiques més importants de les condi- rector, Jaume Funes, «un intent de veure professor Manel Ludevid és molt ampli i pre-
cions de vida de la població jove a la nostra ciutat. Per això, vàrem decidir analitzar les dades quin és el panorama de la marginació, amb sentamoltes dades. Intenta respondre a tres
de tots aquells censos sectorials que afectin als joves (atur, estudiants, dades de les lleves, el propòsit que la gent que pren decisions grans qüestions: Quina és la situació de tre-
de joves esportistes, del món laboral, etc.). comprengui quin és el procés de marginació ball i atur dels joves de Barcelona? ¿Què és
A més a més, hem definit vuit àmbits d'estudi (ensenyament; informació; associacionisme; que pateixen molts joves». Per realitzar el que han fet els Ajuntaments espanyols i
treball municipal i d'altres administracions; temps lliure i cultura; delinqüència, marginació aquest estudi, s'han treballat més de cent do- europeus per a fomentar l'ocupació dels jo-
i drogodependències; valors bàsics dels joves i, treball i atur), i hem encarregat la recerca so- cuments i les dades del Padró de 1981. És la ves? i, finalment, ¿Quina ha estat l'actuació
ciològica a un seguit de professionals especialitzats en el tema. Cada àmbit d'estudi ha comp- primera vegada que es recullen dades sobre de l'Ajuntament de Barcelona fins ara en
tat en el seu equip de treball amb un representant de l'Àrea de Joventut, i un altre per cada els joves empresonats. aquest terreny?
Àrea que d'una manera o una altra estigués relacionada amb l'àmbit d'estudi, com per exem- Les dades del Padró demostren com les Referent al primer tema, les xifres canten.
ple l'Àrea de Serveis Socials. condicions socials dels districtes VII, VIII, Manel Ludevid ens diu que «el 37per cent de
Aquests estudis estan ja realitzats, i per això hem fet una petita entrevista amb el director IX, X són molt difícils, i en concret les del la població juvenil de Barcelona està en atur,
de cada àmbit d'investigació. La manca d'espai no permet fer una xerrada més exhaustiva. districte I són de supermarginació. Hi ha tres i gairebé el 40per cent dels joves assalariats
Per això, en el proper número del TRAMVIA continuarem exposant les conclusions més im- grans grups de joves: estudiants, treballa- treballa a l'economia submergida». En qual-
portants dels cinc estudis restants. dors i aturats. En els districtes que es tro- sevol cas, destaca «l'enorme heterogeneïtat
ben en pitjors condicions, els joves abandó- de la situació de treball i atur segons els dis-
nen molt aviat els estudis i un gran nombre trictes, com per exemple, el districte de Nou
es troben en situació d'atur. Jaume Funes ens Barris, que té un índex d'aturats tres vega-
comenta que «l'estil dominant és el de la gent des superior al de Sarrià-St. Gervasi, i que la
que està al carrer». «Ésser jove —diu— és una diferència més important rau en les profes-
condició que porta a la marginació, i si ets sions que requereixen una inversió educati-
noia encara més. No es pot reduir el tema a va». Lògicament, i segons aquestes conclu-
simples conflictes de drogues o delinqüència; sions, «els consells de districtes haurien
són molts els joves en situació de margina- d'aplicar programes diferenciats, tenint en
ció i si s'accepten les pressions ciutadanes compte el grau de qualificació».
d'enduriment de la repressió, s'afavorirà la Finalment, l'anàlisi del treball realitzat des
delinqüència». de l'Àrea de Joventut en el Servei d'Ocupa-
Finalment, en Jaume Funes ens comenta ció Juvenil, implica, segons les paraules del
«la urgència d'adoptar una política única i director de la investigació, «la necessitat de
global sobre la. drogadicció, millorar els ser- no fer tant una política assistencial, i sí de di-
veis d'atenció als heroïnòmans i invertir es- versificar els plans d'ocupació i establir amb
forços en la prevenció de les toxicomanies». major claredat els criteris de selecció dels jo-
ves tenint en compte la viabilitat econòmica
en la creació de noves cooperatives, augmen-
tant el grau de transparència, gestió i infor-
mació».
VALORS BÀSICS DELS JOVES LA CONSULTA TERRITORIAL
En aquest estudi s'intenta fer una aproxi- «tontería», i viuen la religió com una pràcti- maduresa i realisme. El seu gran projecte de Una part fonamental de la Consulta és
mació a la forma de ser dels joves, què és allò ca de servei als altres. futur —ens diu Rosa— es podria resumir en el mlni-projecte jove territorial que fem a
que ens preocupa fonamentalment, saber qui- En paraules de Rosa Virós, «en conjunt, els les paraules Pau, Treball i Amor». partir dels districtes. La seva finalitat, la de
nes són les nostres actituds bàsiques enfront joves barcelonins de 1984 demostren una gran recollir les opinions, actituds i expectatives
de la realitat social i política que ens envoi- dels joves referents a la sea vida quotidià-
ta. Aquest estudi s'ha realitzat a partir d'una na als barris. Per tal de possibilitar la par-
enquesta feta a unamostra de 926 nois i noies ticlpació dels joves en aquest tema, s'han
de 15 a 24 anys d'edat, i d'una mostra reduï- creat a cada districte una comissió tècni-
da d'entrevistes en profunditat. ca (formada pel coordinador de joventut del
Rosa Virós, directora d'aquest estudi ens consell de districte, el coordinador de zo-
diu que els valors que els joves creuen més na de l'Àrea de Joventut, i un representant
importants són Vhonestedat, la sinceritat, la del Consell de la Joventut de Barcelona),
responsabilitat, la llibertat, la igualtat, la so- i una comissió ciutadana consultiva amb
lidaritat, la democràcia i la no-violència, men- caràcter similar a la ja existent a nivell de
tre que no demostren especial entusiasme per tota Barcelona presidida per l'alcalde de la
una sèrie de virtuds clàssiques com la cons- ciutat.
tància, Vespirit d'estalvi, l'aplicació en el tre- Potenciar el treball a cada districte pos-
ball, la bona educació, etc.» sibilitarà aprofundir la consulta territorial,
En general, es podria dir que la família con- instrument imprescindible per elaborar la
tinua essent un valor important, mentre que política municipal juvenil que, des de
es confirma la inadequació del sistema edu- l'Ajuntament de Barcelona, durem a terme
catiu, continuant l'escola la desigualtat de en els propers anys, coincidint amb el pro-
partida. Quant a la sexualitat, és un tema que cés de descentralització que hem iniciat a
es tracta amb els companys, existeix una la ciutat. Les adreces dels consells de dis-
gran llibertat sense perjudicis, amb relacions tricte són:
sexuals realitzades ja a l'adolescència. L'afec-
te té una gran importància, i respecte a les Consells Municipals de Districtes:
drogues hi ha una certa por interioritzada al I Ciutat Vella Pça. Bonsuccés, 3 318 93 62
«porro» com a pas cap a altres drogues més II Eixample Aragó, 311 258 23 04
dures (heroïna, cocaïna, etc.). III Sants-MontjuïcCreu Coberta, 104 431 56 00
Respecte al tema d'associacionisme, es pot IV Les Corts Pça. Comas, 18 330 71 11
dir que, en general, els joves estan molt poc V Sarrià-Sant
associats, especialment les noies, i se senten Gervasi Pça. Consell de la Vila 7 203 09 09
molt llunyans i poc representats pels partits VI Gràcia Pça. Rius i Taulet, 2 218 59 43
polítics i els sindicats. Malgrat tot, no són VII Horta-GuinardóAv. V. Montserrat, 134 235 78 03
abstencionistes i estan motivats per partici- VIII Nou Barris Rda. Guineueta Vella, s/n318 25 25
par en manifestacions puntuals i moviments (391)
alternatius. Tenen poca confiança en les ins- IX Sant Andreu Pça. Orfila, 1 345 08 85
titucions, qualifiquen el servei militar de X Sant Martí Pça Valentí Almirall, s/n 300 54 11
*0#
GRUPS SEGONS
LA PARTICIPACIÓ ALS MINI-PROJECTES L'ACTIVITAT BÀSICA
Des del passat mes de desembre i fins al mes de març s'està realitzant el treball de camp ESTUDIANTS Tenint en compte que més d'un terç dels jo-
en la consulta als joves de la ciutat, en el marc del Projecte Jove. ves de la nostra ciutat es troben en situació
El mini-projecte és un debat que es porta a terme de forma continuada amb un grup de El grup d'estudiants ha estat dividit en d'aturats, volem portar a terme la convoca-
joves, entès aquest com un col·lectiu homogeni amb senyes d'identitat i connotacions prò- quatre mini-projectes: BUP i COU, Forma- tòria de reunions públiques per discutir la
pies. A cada mini-projecte hi haurà dos nivells de debat: el del tema que els defineix com a ció Professional, Universitat i Escoles. problemàtica de l'atur juvenil, incidint espe-
grup (debat sectorial) i el dels temes de caràcter més general que són comuns a tots els joves Aquest últim apartat inclou els centres on cialment als barris amb més alt índex d'atur.
(debat global). A cada mini-projecte, el conductor de debat es responsabilitzarà de la confec- s'imparteix l'ensenyament de música, idio- La connexió amb els joves aturats es farà
ció final d'un dossier, la realització de les entrevistes, la conducció d'aquests debats i de les mes, arts i oficis, turisme, animació, etc. El mitjançant les dades estadístiques de
diferents activitats que es portin a terme per completar la consulta. debat en aquest sector queda assegurat amb l'INEM, les Associacions de joves contra
La consulta col·lectiva a grups la fem a través dels mini-projectes, i n'em definit més de diversos actes que es celebraran a cada cen- l'atur, centres de serveis socials, i institu-
quaranta per consultar als grups de joves amb característiques diferencials pròpies. Dins tre. Aquests actes s'estructuren a diferents cions diverses.
d'aquest concepte, distingim els grups que es defineixen per la seva activitat bàsica (estu- nivells: professorat, directors, delegats de
dien, treballen o no tenen ocupació) i els grups específics, en els quals la temàtica a la qual curs i alumnes. Els debats realitzats fins ara
ens referim no és l'activitat bàsica dels seus components. tenen com a comú denominador l'especial èm- SERVEI MILITAR
fasi en la situació de l'ensenyament al nos-
tre país i les sortides professionals. En aquesta consulta es farà el debat amb
joves d'altres regions que realitzen el servei
militar a la nostra ciutat, i els joves barcelo-
MÓN DEL TREBALL nins que realitzen la «mili» fora de la nostra
Regió Militar. Per realitzar el debat en aquest
Aquest grup inclou els mini-projectes de segment de la joventut, es vol connectar prin-
treballadors autònoms, cooperativistes, assa- cipalment amb el Govern Militar de Barce-
lariats estables, assalariatts semi-estables i, lona, les caixes de Reclutes i oficines de quin-
treballadors de l'economia submergida. Con- tes dels districtes i les diverses casernes.
nectarem amb els joves treballadors a partir
dels Comitès d'empresa, sindicats, INEM,
etc. i donarem especial importància en els de- EMPRESONATS
bats al tema de l'estabilitat en el treball i les
condicions com es desenvolupa la feina, el fu- Es parlarà amb els empresonats dels cen-
tur de les cooperatives, la situació dels tre- tres d'internament «Modelo», «Trinitat» i
balladors autònoms i el volum real de l'eco- «Wad-Ras», i es recolliran les diferents situa-
nomia submergida. cions de règim obert i tancat, penats i pre-
ventius. Per això, volem connectar amb la di-
recció de cada presó i organitzar alguna ac-
ATUR tivitat de vídeo i teatre que pugui motivar a
un posterior debat, i seleccionar les diferents
En aquest àmbit considerem dos mini- tipologies a través del contacte amb educa-
projectes, el de joves sense ocupació de 14-16 dors, però essent voluntària la participació.
anys, i el de joves aturats de més de 16 anys.
GRUPS AMB REALITATS ESPECÍFIQUES
Esportistes Federats
Excursionistes
Gitanos
Homosexuals
Immigrats Estrangers
Institucions de Reinserció
Joves Adults 25-35 anys
Literatura
Monitors d'Esplai
Música
Nois/Joves 12-14 anys
Animadors Culturals per a Joves Objectors
Artesans Parelles i matrimonis joves
Arts Plàstiques Parròquies
Bandes Prostitució
Cases Regionals Religions
Cinema—Àudio-visuals Roqueros
Comunicació Alternativa Rumberos
Cultura Tradicional Catalana Teatre
Discoteques Toxicòmans
Disminuïts Turistes
Ecologistes Usuaris Casals de Joves
Esportistes de Base Viatgers
consell de la joventut de barcelona $
ASSOCIACIONISME I PROJECTE JOVE
«La fase de participació i sensibilització «En assumir globalment el Projecte Jove, joves de Barcelona, cal arribar-hi a tots i acon-
que representa la Consulta delProjecte Jove el CJB ha concretat la seva Unia de treball en seguir que hi participin el major nombre pos-
és l'aportació fonamental del Consell de la Jo- dues grans vessants: la consulta territorial, sible...»
ventut a la realització d'aquest programa gla- en base als districtes, com a eix vertebrador
bal que ha endegat l'Ajuntament, entre altres d'una consulta global que permeti arribar al
coses, perquè està en la línia dels nostres ob- màxim nombre possible de joves apartir del
jectius bàsics.» seu propi barri i, per un altre cantó, la con-
Anni Escobedo, l'actual presidenta del sultà sectorial a través dels àmbits i comis-
CJB està convençuda de la importància del sions que s'han creat...»
Projecte Jove. «Representa una gran oportú- Aquestes comissions i àmbits de treball es
nitat de reunir i debatre totes les propostes concreten en temes com Ensenyament, Es-
i inquietuds que han anat sortint al llarg plai i Escoltisme, Dinamització sòcio-
d'aquest temps. Això permetrà programar cultural, Descentralització, Objecció de Cons-
una actuació global que, coordinada amb els ciència i Treball.
serveis i equipaments municipals, permeti Al marge d'aquest treball que està desen-
oferir un gran ventall de possibilitats al ser- volupant el CJB, el passat 26 de gener es van
vei de tots els joves de la ciutat». iniciar unes jornades, de caràcter intern, so-
El Consell de la Joventut de Barcelona, que bre associacionisme amb la presentació de les
aplega més de 55 entitats juvenils (uns ponències sobre economia, formació, difusió,
25.000 joves), segons la seva presidenta, ha infrastructura i temes jurídics i legals. El de-
tingut un paper important en el món associa- bat d'aquestes jornades continuarà durant
tiu de la ciutat. A més a més del caràcter aquest mes de febrer a través d'una comis-
aglutinador, ha col·laborat en el desenvolu- sió extraordinària que s'ha creat per aquest
pament de la vida associativa de Barcelona, objectiu.
però, malgrat tot, segons ella mateixa reco- «Pensem, pel que fa a la nostra relació amb
neix, «no hem arribat fins a on nosaltres vo- l'Administració, que el Projecte Jove repre-
líem. Es l'hora de replantejar-nos fins a on senta un gran compromís de treball que cal-
nosaltres volíem. Es l'hora de replantejar-nos drà materialitzar a partir de la de la Joventut
seva aprova- Any Internacional
1985
la tasca desenvolupada fins ara... en el sentit ció. Caldrà discutir temes com la normalitza-
d'ampliar el camp de treball en el qual hem ció del tema convenis-subvencions, la volun-
actuat». tat de transferir la prestació de serveis o el
Temes com l'esport, el món de l'ensenya- tema, de gran importància, com és la deseen- Barcelona
ment o el gran problema del treball-atur són de
tralització. Però abans que això arribi és ne- Ajuntament
parcel·les de vital importància en el món ju- cessari fer un últim esforç, a tots els nivells, Joventut i Esports
venil, i el CJB vol incidir-hi en ells. per omplir de continguts la fase de consulta
El coprotagonisme del Consell de la Joven- del Projecte Jove i arranjar algunes deficièn- CARRER AVINYÓ, 7
tut el Projecte Jove s'ha materialitzat del disseny de la TELS. 301 12 21 — 301 16 18 — 301 15 69
en en cies, com la complexitat con-
la realització del mini-projecte d'associacio- sultà i la manca de difusió. Si volem un pro- Imprimeix: El Tinter, Stat. Coop., c de 1 Art. 91.
nisme. global que estigui al servei de tots els 08026-Barcelona. D.L.: B-41.977/79.grama