Aquí estem quasi tota l'Àrea. Des dels que amb el somriure clar i un muntmés de coses van engegar el tramvia, ara fa quatre anys, fins petites i grans. Estimem la llibertat que ens fa els que han anat pujant sobre la marxa, en una creatius i no tanquem els ulls ni girem la cara. parada o, simplement, l'han esperat en una No és el nostre estil. Tampoc no tenim cantonada. messiànics comple- xes ni volem representar ningú. En De primer erem quatre gats i està- tot sempre cas, iniciem una altra manera de fer i viure la vern empaitant la imaginació que corria més ciutat, a través del nostre propi barri. que nosaltres. Això sí, no feiem volar coloms; De mica en mica hem la només realitat una mica. El suficient conegut ju- les coses Ajuntament perquè venil, funcionessin quines coses cada passaven i on, i, també, vegada amb mes marxa. quina podia ser, des de l'Ajuntament, la nostra de I ara, aquí ens teniu: contents i engrescats. aportació. No demanem massa, només partici- Contents perquè mai no ens hem aturat, i en- pació. Barcelona grescats perquè ens enrotllem bé amb els No menuts, els volem medalles ni dir joves i els més penjar-nos que totvells d'entre els són flors i joves. violes. En tot cas volem deixar Malgrat les cons- enrabiades, les pífies i les històries tància irreals. d'una feina feta al llarg d'aquest temps. Per això estem aquí, amb la intenció d'aconse- Ens r \ agrada el sol, la mediterrània, l'amor guir una Barcelona més viva, jove i alegre. » MAIG i V 83 J RAMVIA Què és l'Àrea de Joventut? Activitats d'hivern per a infants Què fem aquest estiu? En els Casals d'hivern, situats a dife- Des de l'any 80 hem editat, coincidint rents barris de la ciutat, els nens es dis- Tallers de balls disco, consultes laborals, colònies als més amb cada un llistat orientatiu menuts, viatges al estiu, d'ac- fressen, realitzen tallers de màscares i per tivitats i recursos realitzables gairebé capgrossos, Jocs de grup, etz. També, a Marroc... Per l'hivern pasat, vàrem fer estades la portara la pràctica tot això calia crear uns departaments a específics pergua- arreu del món. Hi ha propostes de operativitat. Actualment, l'Àrea pot trobar el Servei de amb els camps de treball, cursos de tot tipus, tre- masia de Can Girona, jocs tradicionals a nyar a Joventut, departa- balls ocasionals, estades en família, in- la Plaça del Rei, pel·lícules i representa- ments de Casals de i cions al Casinet d'Hostafrancs, tallers Joves, Viatges Vacances, i Dinamització Cultural; Esplai, que orga- tercanvis, viatges, etz. de plàstica a l'Escola Massana i una nitza les activitats per als més petits, de 6 a 14 anys, i que es divideix en els departaments Rock campanya itinerant per barris amb quatre autobusos plens de jocs i jo- de Centres Establerts, Vacances i de Relació amb Entitats; els Serveis Sectorials, amb els Hem organitzat el Concurs de Con- guiñes. departaments informatius de Prevenció de la Marginació, Prevenció de les Drogradepen- junts de Rock, on els guanyadors en re- Camps d'esports i natura dències, Educació en la Sexualitat i Assessoria Jurídica. gistren un disc; el Concurs de gravació de maquetes, el concurs de lletres de L'Institut més Municipal d'Animació i Esplai -IMAE- s'encarrega d'organitzar els cursets d'a- rock, les rodes d'actuacions als barris i, Per als joves que s'interesen nimadors intentem de joves, monitors d'esplai, etz. De l'Oficina Tècnica finalment, depenen les publicacions, proporcionar llocs per l'esport: la vela, el piragülsme, el rem d'assaig per als grups que comencen. 0 el windsurfing, els camps d'esport i el Centre Així mateix hem potenciat la creació de natura ofereixen la de Documentació i el Servei possibilitat de deseo- d'Infraestructura. l'Associació de de Rock de Cata- brir el medi ambient natural dels nostres Finalment, el Grups Negociat s'encarrega de tramitar els expedients i els pagaments; aquests lunya. esports aquàtics. S'ubiquen a La Seu d'Urgell, Vilada I Darnius. tipus de coses sense les que seria impossible un bon funcionament del conjunt de l'Area. Setmanes de cultura Aquesta plana l'hem dedicat als serveis que us oferim. Trobaràs totes les activitats Ens vam en contacte amb tots Casals de Joves que posar fem, ordenades alfabèticament. els Centres Públics d'Ensenyament tal de a cada una Els joves de molts barris de la ciutat Mitjà per fer, institut, han pogut gestionar democràticament uns espais I uns recursos a partir de les Avinyó, 7 301.12.21 301.14.59 301.12.88 setmana de cultura, amb tallers, projec- cions de pel·lícules, visites a museus, necessitats I desitjós. S'organlt- debats, concerts de música en etz. seves viu, zen moltes activitats a qualsevol dels 23 casals dels Tallers que disposa la ciutat. A la plana 5 trobareu el casal situat més a Col·laboracions amb entitats Tulxent, Isil, Rassos i Masella. També El vam deixar net i pollta l'any 81 i, la primavera organitzem, conjuntament Per prop de casa vostra. aprofitar el temps lliure d'una l'Àrea tenim l'autocar blanc. Tots els caps de des dedels llavors, h I poden dormir cada dia amb JJ.MM. unDes començaments de de seguit de concerts de Punts Grocs: Tots els joves forma que creativa, hem organitzat tot un uns Joventut, les col·laboracions amb dl- setmana organitzem estades a la neu. 80 joves. Perfer-vos una idea de renom internacional a la sala d'audicions resten a la ciutat durant l'estiu tenen la seguit de tallers d'Iniciació, amb profes- verses entitats ciutadanes com ha estat Cursos està funcionant la cosa, des de del Conservatori a de monitors joves Superior Municipal de possibilitat de participar els Punts per a sionals de en primera línia de la ciutat. l'ordre del dia. En el de l'esplai el juliol passat fins ara, hi han dormit més Música de Barcelona (c/Bruch, 110). Grocs situats a diferents Casals de camp o N'hem fet d'àudiovisuals, balls populars Joves. Les activitats que es realitzen de la dinamització cultural, de 1 Per per exemple, L'Institut d'Animació 8.550 joves. més Municipal I informació I d'envelat, cançó catalana, música, truqueu al telèfon 300.31.04. Préstec de material són de tipus esportiu, cultural, animació la funció de l'Àrea ha estat la de poten- Esplai organitza uns cursets per a la for- jazz, teatre, balls disco, festes i tradi- 1 espectacles. ciar les activitats d'interès. Així, col·labo- mació de monitors, directors i animadors cions populars catalanes, màscares, ti- rem amb entitats També com Joventus Musi- del temps lliure us deixar les tarimes Infantil Literatura ijuvenil. També podem telles, etz. l'Àrea cals de a muntar es fan Cases de Catalunya, instituts, coopera- seminaris sobre de so temes monogrà- per escenaris, equips tives de serveis, coordinadores de barri, fies, i sessions de reflexió i debat. «Poesia de ciutat». Els tro- Cada any, per per a concerts, il·luminació i altres ele- Tramvia Associació de Joves Escriptors, Asso- baràs al Sant Jordi, ens trobem a la plaça del Rei. ments per activitats teatrals, festes, etz. Disposem de carrer n. 1 quatre Ciutat Tel. cases fora de la 1, pral. ciació de Grups de Rock, Comitè Català En 315.43.53. col·laboració amb l'Associació de Us heu d'adreçar al Servei d'insfraes- ciutat per a ser utilitzades Amb 4.000 i per els nens i Joves Escriptors, tenen el seu local tructuresde l'Area. una tirada de exemplars d'Acció la Pau I el etc. que els joves barcelonins. Can per Desarmament, Pasqual I les Rambles, una 36, 2a. Tots els joves periodicitat mensual, hem anat edi- a Can Calopa, la Serra de Collcerola; Estades d'art I creativitat tant a aquest fulletó, on s'ha Informat pun- Convenis amb entitats poden escriure els seus poemes i lligar- Préstec de tendes Can Girona, a Martorelles (Vallès Orien- d'esplai tualment de les activitats i notícies de tal); (Alta Tallers de los a i el Refugi de Cal Quic, aOIx A més dels ajuts puntuals teatre, vídeo, d'assesso- circ, un titelles, globus per a que es perdin pel En col·laboració l'Area. Garrotxa). trobaràs etz. envoltats d'aire cel. amb el Consell de la A la plana 5 informa- natura rament I infraestructura, s'han subven- pur, I tranqui- «Saba d'empelts». Coneixedors Joventut de Barcelona, número lloguem les D'aquest especial que tens ció més complerta de cada cionat litat, als pobles de Tulxent i Coll de Pal. casa. als a les s'han editat exem- agrupaments d'escoltes i dels concursos literaris mans 20.000 que es duien a tendes d'acampada a bon preu. Costen centres d'esplai que ofereixen un servei 650 el i plars. través Festival de Infància terme la i la Joventut en els Centres d'Ensenyament ptes. cap de setmana, 1.000 Centre de documentació juvenil a la ciutat, a dels convenis Mitjà de la ciutat vàrem ampliar la convo- ptes, per una setmana sencera. Tru- anuals, i les subvencions per a activitats al telèfon Cada les catòria, fent públiques les millors obres queu 315.41.10 del C.J.B. Teatre any, per vacances de El Centre de Documentació, d'estiu. creat Nadal, hem estat a presents aquest través del llibre «Saba en d'empelts , que Hem l'Àrea muntat un concurs de teatre per de Joventut en col·laboració Cultura I treball certamen. Oferim la possibilitat de partí- aquest any arriba a la tercera edició. el Consell per a tots els de joves afeccionats amb de la Joventut de Barce- grups cipar en activitats creatives i donem a lona, ós un fons de documentació sobre Hem conèixer les coses fem. Uns Música existents, a la ciutat. El guanyador repre- començat una experiència clàssica que sentará la seva obra a un teatre comer- la realitat juvenil que permetrà la utilitza- pilot: una proposta d'activitats culturals 300.000 joves, nens I nenes, assistírem cial de Barcelona. cló d'un servei de multiconsulta. Es joves treballadors l'any passat. Pòdium de per a realitzables a les joves intèrprets. Tots tramet mitjançant un microordenador. mateixes els de la ciutat. Aquest divendres, i en col la- empreses algun dimarts, hivern I Possibilita la localització de qualsevol a la Maquinista, boració amb farem tallers de gui- Hostal de Joves les Joventuts Musicals de Viatges d'estiu, pasqua any, document del centre a partir del títol, tarra, teatre, ens trobem a sala d'audi- so, plàstica, cicles de Catalunya, la A l'estiu, l'oferta de l'Area són els l'autor, nombre de registre, o bé per cinema, xerrades i cions un concert de rock. Situat al Passeig Pujades, 29, la del Conservatori a Superior Munlci- amb l'índex de matèries. viatges motxilla, petits grans Barcelona Vella i a un cop de pedra de pal de Música, al carrer Bruc 110. Els i joves concertistes viatges les rutes això interpreten les obres d'aventura, Tot gairebé es complementarà amb l'edi- Cursets d'esquí l'estació de França, l'Hostal de joves ofe- cló més importants de reconeguts composi- arrey del'mòn. A i'hlvern, per les va- periòdica d'uns reculls de les dades relx la possibilitat de dormir en -Trrrïllt canoes de Nadal, anem a Paris, Florèn-de la dooumen-tacíó ursets d'esquí nòrdic "i alpí flonjo i barat. Per 250 ptes. tors. L'entrada és de pot franc. es eia, Londres, Amsterdam, Marroc, etz. I cada. -d'Iniciació i perfeccionament- a passar la nit. Festival Primavera. Coincidint amb per Pascua, ifual: Europa, Africa... mmm■hh mm Vacances rurals, en plena muntanya i a Edats, torns i emplaçament de les colònies-83 prop d'un riu o d'un llac per a banyar-se. Podeu triar entre d'estiu Montesquiu, Rives de Fresser, 1 al 15 julio 16 al 30 juliol 2 al 16 agost 17 al 31 agost Sant Pere Vilamajor, Llinars del Vallès i Oix. pera Orrius 6-8 6-8 6-8 6-8 Rutes infants Oix 12-14 12-14 Són una mena de 12-14 12-14 campa- ments itinerants. S'aprofondeix en el coneixement dels llocs i Sant Vicenç 6-8 6-14 6-8 6-8 de les persones per on es de Torelló (Centre Estable) Colònies passa. Les rutes que trien són L'Alt Empordà, La Cerdanya, Martorelles 9-11 Conviure durant 15 dies en La Vall d'Aran i Els Pallars 9-11 9-11 9-11 una casa al camp ambo nois i Sobirà. També fen una ruta 6-14 noies de la mateixa edat, cer- amb bicicleta per l'Empordà. Tuixent (Centre Estable) 9-11 9-11 9-11 cant un coneixement del medi 6-14 físic i humà, i el millorament de Casals d'estiu Vacarisses (Centre Estable) la salut 9-11 9-11 que proporiona la vida a Tenen lloc a la 9-11 mateixa Bar- l'aire lliure. Aquest estiu les celona aprofitant les escoles i faren a Orrius, Óix, Sant Vicenç locals més idonis dins de cada La Vall de 6-14 6-14 9-11 9-11 de Torelló, Martorelles, Tuixent, barri. (Centre Estable) Jocs, tallers, excursios, Bianya Estable) (Centre Vacarisses, La Vall de Bianya, visites a la ciutat, banys... Totes 6-14 6-14 Montseny, Sant Hilari de aquestes activitats les pots dur Montseny (Centre Estable) (Centre i Estable) Sacalm, Vallvidrera. a terme als 12-14 Casals d'Estiu del 12-14 Poble Sec, Zona Franca, Vila- piscina, Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Hilari 6-8 Campaments 6-8 Sagrera, Sagrada Familia, Sant Sacalm Andreu, Vall Hebró, Bon Allotjats en tendes de carn- Pastor, Les Corts, Prosperitat, panya, viure uns dies en con- Clot, Valvidrera 6-8 Guinardó, Hostafrancs, 6-8 6-8 6-8 tacte directe amb la natura, en Casc Antic, Sant Martí de Pro- indrets allunyats dels nuclis vençals. Amb quins diners hem treballat? Desglosament delpressupost de 1982 de l'Àrea de Any Total Àrea Joventut de % del Ajuntament Joventut total Joventut Personal 35.029.262 Dinamització Cultural a Serveis Sectorial per joves 12.993.000 i 40% 1980 35.837.217.213 58.449.1 20 m Funcionamet 109.561.412 Casals de Joves 11.485.000 Esplai 42% Subvenions 24.000.000 Vacances i intercambis per a joves 14.200.000 Oficina Técnica i IMAE 9% Centres Estables i Granjes d'esplai 7.733.000 1981 45.477.300.100 11 7.864.441 0,26 Despeses de funcionamet. 9% Vacances d'esplai 42.090.000 Oficina Técnica 14.983.000 1982 53.944.902 IMAE 168.590.674 0,31 5.000.000 L Serveis Sectorials I 9.718.000 SGK 5 ïj N - ? L El trajecte de l'Àrea Joventut EnricTruñói Lagares Regidor-Conseller de l'Àrea de Joventut i Esports El passat dia 19 va fer quatre anys futur, seguir dedicant molta atenció i que es va constituir el primer esforç al voltant dels Casals. Ajuntament democràtic dels da- rrers 40 anys a la nostra ciutat. Des d'a- tercer quell dia el treball el En lloc, hem dialogat i tre-arrenca en camp ballat amb de la política sectors de joventut. En tradicional- diverses ment ocasions hem molt explicat quina la allunyats de l'Admi- era nistració local: nostra situació els «rockeros» aquell (l'Asso- en moment: el ciació catalana de de «zero absolut». No hi havia ni els espais conjunts rock), estudiants de COUi treballar, ni funcionaris, FP ni diners BUP, (la seva per a ni sols coordinadora, lestant competències; només setmanes de il·lu- cultura, sió i etc.) i amb tants de d'altres amb munt projectes desenvolu- les que ha un a calgut trobar la mateixa par. longitud d'ona per a col·laborar enAquest llarg, i alhora activitats concretes. curt període Tots ells han de la quatre anys ha estat molt ric ini- ampliat perspectiva del en ciatives nostre i activitats treball i ens han i hem après moltes enriquit el con- eixement de la Hem realitat coses. après a considerar la ciutat juvenil de la Ciutat. com un tot, com quelcom més que la Crec suma mecànica que hi ha hagut un fildels conduc- seus barris, alhora, tor ha donat hem sentit a la d'i- que conegut i dialogat que amb quantitat tots i cadascun dels barris. niciatives, projectes i activitats seus Hem desen- conegut molt d'aprop la volupades. Ha estat el de facilitar als joventut de la ciutat, en joves de la ciutat les els intruments diferències, neces- seves il·lusions, pro- saris a blemes i per projectes. I que hem esdevinguin ciutadans poc a poc, actius anat estimant la Ciutat que prenen en les seves mans la i els seus joves. solució dels seus El treball dut problemes. a terme ha estat ampli Per a i no hi ha es- divers; vegades contradictori i lograr-hu receptes a difícil, tablertes. S'hi ha de molta a vegades engrescador i gratificant. posar imagi- nació, parar l'orella i estar disposat a córrer riscos tot iniciant i explorant camins. Cal saber obrir noves dinàmi- Crec que hi ha hagut un bon nivell ques i ésser receptiu ales que la Ciutat i de diàleg amb tots aquells joves els seus joves van creant. que ho han volgut. En primer Penso que, a l'hora de fer lloc amb els balanç, joves associats i la seva pla- ens hem de sentir satisfets taforma ja que la ma- de treball, el Consell de la Jo- joria de camins duien a algun lloc i hem ventut de Barcelona; ells, també, han de saber també, treure les oportunes lli- fet un important canvi, tot consolidant çons dels camins sense£L el Consell com l'interlocutor més vàlid per a tot el que fa referència a la joven- convé qüestionar-nos de com tut, en la línia comú de la promoció de volem continuar endavant. es l'associacionisme I, juveniL Això no vol Arabó, que això coincideixi amb el dir que tot s'hagi resolt, però s'han en- moment en que la Ciutat pot realitzar cetat importants línies de treball com la aquesta fonamental pràctica democrà- dels convenis anyals amb agrupaments tica, d'anar a votar als seus escoltes i entitats represen- d'esplai. tants municipals, després d'analitzar el En segon lloc hem d'assenyalar el treball realitzat i d'estudiar les diferents camí fet en comú amb els joves Ínteres- propostes de futur. sats en el projecte dels casals de joves. Els joves i la Ciutat en general, ens El diàleg ha estat extraordinàriament hem de plantejar, una vegada consoli- possitiu i enriquidor i els 23 casals, ja dada aquesta experiència de política ju- realitat o en projecte, són una experièn- venil, com orientem el treball de cara al eia única, a nivell de tot l'Estat, que futur tot proposant-nos un plà que in- entre tots hem sabut portar endavant. tenti donar resposta a tots els pro- Crec que ha estat la gran aposta d'a- blemes de la realitat juveniL quest període, ja que cap de nosaltres, Això no ho farem només des de joves i Administració, teníem al co- l'Administració sinó tots plegats en la mençament un model clar i acabat, feina, la il·lusió de cada dia i assumint però hem anat aprenent com fer-ho i les nostres responsabilitats. A aquesta ens n'hem sortit. Evidentment cal, un tasca tots hi som convocats! Ara vénen quatre anys decisius Enric Puig i Jotra Director General de Joventut A mí em sembla que el que és des, l'afany de fer coses i de donar apuntat i més que cal desenvolupar ple- Cal seguir treballant per a nadament tenint com a referència important que podem -i hem respostes a necessitats certament nament. Cal dibuixar un projecte trobar unes relacions amb les asso- no la pròpia institució sinó el món de dir- en fer balanç d'aquests urgents ha fet que les àrees o regi- d'acció municipal envers els és han joves ciacions i grups juvenils que re- delsjoves. quatre anys que obert les dories dé joventut donessin la im- que doni sentit i coherència, en el spectin l'autonomia de cadascú i portes dels propers quatre anys, pressió d'estar més preocupades marc d'un plantejament a que evitin de fet, Aquestes són algunes de les que seran veritablement global, que, l'ajuntament decisius. per les iniciatives que per altra les accions concretes que es en En vingui a ser un competidor o coses que crec que es poden des- efecte, en aquests anys cosa. duguin a terme. Cal seguir enri- una alternativa, de vegades invo- prendre, mirant al futur, d'un perí- molts ajuntaments han creat una Però penso que, en un món quint la qualitat d'allò que es fa i àrea luntàriament, però també cal ode significatiu d'acció municipal o regidoría de joventut, més o com el de la política de joventut, el s'ofereix, per què la qualitat i l'estil evitar un perill que la política mu- en política de joventut. Evi- menys específica i, així, han co- que és més fàcil, el que no costa de treball -i més en el món juvenil- nicipal s'hagi de fer únicament en dentment, es podrien posar de ma- mençat a configurar una resposta cap esforç, és dedicar-se a assenya- no són quelcom afegit o comple- funció dels joves ja associats del nifest altres coses o plantejaments. de les institucions a la situació dels lar errors i mancances. Que n'hi mentari, sinó que formen de municipi. Cal treballar molt més, Però penso que, en qualsevol cas, joves. Aquestes àrees part o regidories ha, sens dubte, com a tot arreu, la pròpia definició. Cal han iniciat activitat cris- potenciar el ara que ja hi ha experiència, en co- no hem d'oblidar una cosa: tot el una que ha però que cal també situar en el seu sentit educatiu, en un sentit molt ordinacions o accions supralocals, que ara ens poguem plantejar no tal·litzat en diverses iniciatives context i en les seves circumstànci- ample del terme, de tot allò que sobretot en zones rurals, que per- seria possible si no hi hagués al dar- envers els joves. Diverses en tots es. hom es planteja fer, perquè crec metin no duplicar esforços, així rera un seguit d'experiències a els sentits: se n'han fet moltes, En canvi, és millor tenir en que fins i tot una activitat d'anima- com enfortir la col·laboració entre partir de les quals es pot valorar però també des de diversos estils, i compte els anys que vénen. Caldrà ció ha d'emmarcar-se en un objec- les diverses institucions que, des- molt eficaçment i concreta com ori- fins i tot, estils i activitats han anat que la política de joventut munici- tius de valors i actituds cíviques prés d'un període en el qual calia entar la tasca en aquests propers variant segons ells llocs i l'experi- pal continuï treballant en algunes que s'han de en la vida dedicar-ne molts a la pròpia conso- quatre anys que, ho repeteixo, ència. També configurar cal dir que, de vega- tendències bàsiques queja s'han concreta. lidació, poden treballar més coordi seran decisius. Des de la creació de l'Area de Joventut, una de les preocupacionsmés importants Les cases de ha estat la de potenciar una infraestructura l'Àrea i altres especialmentpensada pera joves ¡infants. equipaments Avui, la Barcelona jove dels anys Quatre cases té -o vuitanta ja no és un somni. Tenim tretze utilitza- l'Àrea de Joven- tut fora de Barcelona: Centres Estables d'Esplaiper a infants i Can Pasqual, el Refugi de Can vint-i-tres Casals de Joves Cal distribuits Quic, Girona, pels Can Calopa; a més a més barris ambmés greusmancances. I no del campament a Vilada. pensem parar. Can Girona Situada al terme muni- cipal de Martorelles de Casals Centres Dalt, al Vallès Oriental, és una granja-escola on els nens poden conèixer el de joves d'esplai medi natural, els animals, i les feines del camp. Aquesta masia és un pro- jecte fet conjuntament A Barcelona, els joves Sempre hem dit i encara per l'Àrea de Joventut, sempre tenim l'oportunitat de avui ho repetim, que la ciutat té Ensenyament i Serveis consumir cultura en forma de greus problemes d'equipa- Socials. cinema, ball, sala de jocs, bar... ments, com per exemple la I molt poques vegades podem manca de centres d'esplai a fer cultura: crear una manera molts barris de la ciutat. comuna de viure. Per què? Conscients d'aixó, vàrem El Refugi de Ca! Quic es troba al terme munici- Perquè a Barcelona faltaven começar a posar els fonaments, espais on els joves de cada creant aquesta infraestructura pal d'Oix, a la comarca de l'Alta Garrotxa. Està barri poguéssim trobar-nos i de nous models d'equipaments pensat per a nois i educatius entesos noies decidir quines coses volem fer com a ser- de més de 10 com a conjuntament. veis públics, de funcionament anys refugi de muntanya, ambdiari i situats, sobretot, als una cabuda a 45 barris amb més per per- la mancances, Vàrem necessitat Centres estables d'esplai Casals dels joves veure amb unes taxes inferiors al a infants de crear infraestructures per a per cost real de les activitats. Can Calopa 14) SANT MARTÍ DE PROVEN- que els joves de la ciutat hi fa- Hem començat noves expe- 1) CIUTAT MERIDIANA. Centre ÇALS. Centre Cívic (edifici briquessim la nostra pròpia cul- riències, les ludoteques, Situada Santa Creu d'esiai. Escola Elisenda de Gaudí). Selva de Mar, 215. como a tura: una manera de relacionar- la gestió mixta amb associa- d'Olorde, dins del terme Moneada. Vallcibera s/n. Tel. 308 31 65. 15) SANT ANDREU. Ateneu nos i crear, segons els nostres infantil El Xalet cions de de CLOT. Casal veïns, pares, etz. mu rJc ip^iconstruTdaa^ 2) Obrer. Abad Odón, 71 . Tel desitjós i necessitats. Hem in- Tots els Centre's Estables començaments del segie 346 95 02. tentat fer realitat allò de s/n. «casa és d'Esplai que engeguem, sobre- XVIII, està declarada mo- 3) GÒTIC. Casal infantil i juvenil 16) TRINITAT NOVA. Palamós, meva és casa vostra si que tot, artístic. aquells estan ubicats nument d'interès que £/Fana/.Tantarantana, 10. hi ha cases d'algú»: Uns espais Volem que sigui una casaCentres Cívics Casals In- 4) CASC ANTIC. Casal infantil 17) HORTA. Plaça Eivissa, 17 en o públics oberts l'abast de tots de trobades a especialit- fantils, intentem dur terme El Vidre. Vidre, 6.2on, 3a. pral. 1 a. a els que d'una manera voluntària zada en el coneixement gestió mixta amb enti- 5) NOU BARRIS. Ludoteca La 18) PROSPERITAT. Japó, 9. una una del medi natural, i agrari, usuaris Guineu. Escola Cardenal Cis- 19) POBLE NOU. Ateneu la Flor hem volgut ser -no tat o millor encara, amb una co- amb'les 20 hectàrees neros. Tissó cantonada Molí. de Maig. Wad-Ras, 195. socis- i participar en un progra- ordinadora d'entitas infantils d'extensió que ocupa la 6) LES CORTS. Centre d'esplai 20) BESÒS. Pujades, 416. ma d'activitats elaborat per nos- del barri, cara a una major efi- finca. El cost total de les Tu-Tuà. Escola Barcelona. 21) ROQUETES. Jaume Pinent, altres mateixos. càcia i adequació a la realitat, i obres que s'hi estan fent Joan Güell. 41. GUINARDÓ. Racó del 22) SANTS. Centre Cívic Cot- a potenciar el treball de les prò- puja més de 20 milions 7) d'esplai Cívic. de Mont- xeres de Sants. Crta. de No ha estat un camí planer. pies entitats. En aquests mo- Centres Convenis Centres Agrupa- Quantitat Nens que de ptes. Centre Verge serrat, 134. Tel. 236 41 65. Sants, 79. Tel. 422 92 60. Els joves som ràpids i crítics. ments cooperem amb l'APA Convenis amb subencionats establerts d'esplai ments subvencionada agrupen 8) SANT MARTÍ DE PROVEN- 23) EL CARMEL. Tolrà, 40-42. L'Administració és més lenta i Cardenal Cisneros, l'AAVV del Can Pasqual Racó curs 81-82 curs 82-83 escoles en ptes. ÇALS. d'esplai del 24) EL RAVAL. Centre de Serveis Centre Cívic. Selva de Mar, Socials. Erasme Janer, 8. Tel. meditada. Aixó, ja ho sabeu, Casc Antic, Gresca al Barri, CE A aquesta casa, pen- 242 54 05. ens ha portat maldecaps. Però Santimbanquis, CE Estol 215. Tel. 308 66 14. sada per a joves, li hem 25) SARRIÀ. Centre Cívic Casal pensem que ens n'hem sortit (ESPLAC), Secretariat d'Enti- entitats d'esplai 9) HOSTAFRANCS. Racó d'es- donat un enfoc més per del Centre Cívic. Rector de Sarrià. Eduard Conde força bé. Les hores de reunió, tats de Sants-Hostafrancs-La plai fer-hi trobades, tallers, i Tel. 223 04 40. 30-42. Tel. 205 02 29. Triado. 53. la creació de la coordinadora i Bordeta, i d'altres. La ciutat compte amb més tot i aprofitant els avantatges reunions, 10) TRINÍTAT NOVA. Raco d'es- 26) EIXAMPLE. Calabria, 120. que no per estables, els animadors, Avui, la realitat són 13 de 254 centres i del voluntarisme plai del Centre Cívic. Aigua- 27) SAGRERA. Centre Cívic, grups d'esplai agru- que sempre anar-hi a passar uns dies Marti Molins, 29. Tel 351 17 el departament de casals de centres estables per a infants paments escoltes, dels quals és el millor dinamitzador de la blava s/N. Tel. 345 73 93. de vacances. La seva més 11) ZONA FRANCA. Racó d'es- 02. joves, els punts grocs a l'estiu de 6 a 14 anys, a diferents d'un 50% estan federats vida comunitària, proximitat a Barcelona, plai La Vinya. Centre Cívic. 28) CIUTAT MERIDIANA. Vallci- on hi participaren més de cinc barris de la ciutat, que ofereixen en alguna associació o movi- està situada molt a la Ferrocarrils Catalans, 73. vera, s/n. Pis mostra al costat mil joves, els programes d'acti- un ampli ventall d'activitats, des ment. La de 2. Donar suport la forma- de faci- Tel. 331 44 40. de l'estació. manca recursos - a vora Vallvidrera, TURO DE LA PEIRA. San vitats mensuals i d'es- 29) trimestrals, el dels tallers als racons de jocs i porta, en la majoria dels BARÓ DE VIVER. Racó casos, ció pedagògica i tècnica dels lita l'accés a les 12) seves de- plai Baró de Viver. Centre Arícrln 9Q document elaborat conjunta- cultura, passant per les excur- a esmerçar grans esforços per monitors, pendències. Cívic. Clariana s/n. Tel. 345 30) TORRÉ LLOBETA. Centre ment sobre l'estructuració dels sions i els espectacles. a aconseguir un bon ftinciona- 73 93. Cívic. Santa Fe s/n (masia). casals per al curs 82-83, el ma- Però la feina continua. I ment. El nostre treball s'ha ad- 3. - Ajudar a resoldre el pro- El campament de Vilada 13) SARRIÀ. Racó del Centre 31) MARAGALL. Passatge Arte- terial tècnic i d'equipament co- també tenim pensats els pro- reçat, doncs, a reforçar blemes infrasestructurals Tel. 19. que Civic. Eduard Conde 30. misa, (Pea. Maragall). de 23 al A tocar del de 32) BON PASTOR. Flix, 29. mprat..., i la realitat jectes per futur, com pot ser aquelles entitats queja exis- sovint porten l'angoxia de la pantà 205 02 29. La Baells, hem posat en 33) SANT GERVASI. Pça. Frede- casals als barris de la ciutat, no la Casa del Mig, situada als te- teixen sempre que siguin un pròpia subsistència, treuen de- peu un campament amb cir Soler, 9. són una broma o un accident. rrenys de l'Espanya Industrial, servei a la ciutat. dicació a la tasca específica una sèrie de serveis fixes 34) TRANSFORMADORS DE que volem transformar-la en d'animació i són obstacle per a com són cuina, dutxes, L'EIXAMPLE. Aussiàs Marc, Casal infantil a tots nens Són per els L'opció d'una de la clar i contundent proposta creativitat col·lectiva, lavabos... etz. Aquesta un signe i nenes del de barri, com un model convenis anuals ens sembla la iniciativa ens ha permès la manera com els joves i de Casal reproduir. de facilitar, durant els Casal dels Transformadors a - l'Àrea volem forma més seriosa i estable 4. els barris fer ciutat: conjun- Asseguraren Aixó és de la ciutat i part del projecte d'ajut, i vol sobretot assolir els prioritaris, llocs i recursos d'es- mesos d'estiu, un lloc d'i- tament, a partir venim niciació al rem i als es- El passat mes de febrer vàrem obrir a la Dreta de estructurant i transformant-la. global que següentsobjetius: plai permanets que permetin sempre de Joves dels Transformadors. treballant des de l'Àrea, més ports nàutics. Aquest l'Eixample, el Casal Degut a on un aprofitament creatiu del sempre hi ha hagut un denomi- 1. Afavorir l'associativisme temps lliure per part del nens i projecte es va realitzar la importància del seus equipaments (teatre, sala d'exposi- - Hem posat els fonaments. nador comú: res no és possible juvenil, mantenint la seva inde- nenes, bo i respectant el ta- conjuntament amb l'Ajun- cions, laboratori fotogràfic, etz.) està destinat per a activitats Cal arrodonir aquests centres la participació dels pendència rannà de cada centre. tament de Vilada. vitats sense de l'Administració, propi juvenils de tota la ciutat, a més a més de les que fan nens agosarats, i de tots. de la ciutat. els joves d'aquets barri. Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions PubhCc Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions Publicacions •gégfeaw' Miguel Ríos actuó en el Palau El d'Esports durante las pasadas Festes de la El Rock Mercè. El Àrea de problema Joventut organizó el concierto con la voluntad de de l'atur ofrecer a los jóvenes de déla Barcelona el espectáculo juvenil «Rock & Ríos» a precios populares. Fue un exitazo Un anàlisi de les ac- ciudad tuals condicions de des- envolupament en el model de societat occi- El rock es para una buena barato montar una matinal-, la dental ens fan deduir parte de los que somos jóvenes grabación de maquetas que, de no produir-se va- un medio de comunicación que -veinticuatro grupos están gra- riacions en els hàbits so- rompe barreras, muros. A bando, ahora en un estudio con ciáis referents a l'activitat veces, incluso, resulta difícil ex- dieciséis pistas-, locales para econòmica de la població, presar con palabras lo que si- ensayar -en estos momentos el creixement de la pobla- entes en un concierto, esas vi- es lo más difícil de solucionar, ció activa en els pròxims braciones tan especiales e in- pero ya hemos colocado a quatre anys sera d'unes clasificables que te hermanan unos cuantos grupos, los pri- 500.000 persones que tanto. Lo cierto es que somos meros que se apuntaron en la entraran per primera muchos los llamados hijos del lista-y más cosas... vegada en el mercat del rock, a pesar de nuestras dife- treball. Si això Amén afegim del II Concurs a rencias. de que les taxes d'atur Rock de en El año desde el Conjunts pasado, Barcelona, l'actualitat ens situen Àrea de Joventut, nació la que el próximo día 21 de co- mayo celebrará la que, aproximadament, final en el lectiva voluntad Palau de estrenarnos de cada dos aturats un con el rock. Hicimos el d'Esports, hemos Primer organizado és un un jove entre 16 i 25 Concurso Concurs de de de Letras de Conjunts rock Rock anys, ens dóna una di- Barcelona. Y fue bien. para potenciar a cuantos mensió del problema Deseábamos poetas, letristas re- conectar y escribidorescon almentgreu. No obstant un sector de jóvenes rockeros existan en tradició- nuestra el fenomen de l'atur juve- ciudad. Y nalmente también alejados de la Admi- hemos nil trascendeix de l'àmbit nistración en y, en la medida ayudado, todo lo de lo posible, a laboral, passant in- la joven Associació de a posible, colaborar en el resurgí- Conjunts f luenciar en altres Rock de el aspee- miento de la movida rockera de Catalunya, primer in- tes de la vida social tentó en muchos nuestra ciudad, serio, que desde los años, (augment de la de delinqü- tiempos de la «música laietana», aglutinar al mayor número ència, drogradicció, vio- de la cosa no estaba posible boyante grupos muy lència, efectes psicolò- que digamos. La cultura rock está en la gics.J. El caso es que se crearon calle de muchas y diversas ma- muchas expectativas. Pasó el ñeras. Hay quien se asusta Aquest fet no és igno- concurso con más de ochenta -aún- con sus pelos, sus rat pel nostre Ajuntament grupos a cuestas y nos reuni- modos y formas «raros y i des de l'Àrea de Joven- mos con los finalistas. Se inven- porque proclaman o exigen a tut, malgrat no tenir co- tó, se discutió y, finalmente, los cuatro vientos el derecho a mpetències directes, va preparamos un programa vivir que su propia identidad. ¿Tris- ser un objectiu el dedicar ofreciera unas cuantas salidas te?. ¿Lógico?. Da igual. esforços per cercar a los músicos jóvenes y rocke- Nosotros no alguna somos los in- manera d'incidir- ros. Y funcinando a ventores hi. Així sigue bien, de la sopa de va ser com ajo, ni lo ens pesar de los pesares. pretendimos nunca. En la comissió todo vam integrar a La rueda de actuaciones caso hemos d'atur dado de unos l'Ajuntament. por los barrios -que habrá Vam que cuantos con ellos mantenir reunions pasos y que reconducir para que sea más continúe. amb la Generalitat, el Mi- nisteri de Treball, etz. Però no va ser fins a aquest darrer anys, i a través de les negociacins LI.M.A.È. fetes amb la Generalitat i la Federació Instituts de Municipis de Catalunya, que es A mesura va que creixien realitzar un programa Quan al setembre del 82 les activitats organitzades que, sota la denominació vam plantejar-nos la possibilitat per l'Àrea en el temps lliure de «Primer Plà Experi- d'organitzar i col·laborar en 22 dels nens i nenes i dels mental per a la Promoció «Setmanes de Cultura» als joves, vàrem sentir la neces- de l'Ocupació Juvenil», centres d'ensenyament mitjà sitat d'impulsar un Institut ens permet noves fórmu- -BUP, COU, FP- teníem tot just que tingués cura de la for- les per a futures actuaci- l'experiència de les sis «Setma- mació de monitors i directors ons encaminades fona- nes de Cultura» organitzades de colònies i Casals d'in- mentalment a pal·liar el l'any passat a sis instituts bar- fants, d'animadors dejo- problema de l'atur juvenil. celonins com programa pilot. ves... Voliem donar un bon Les sis setmanes del curs servei d'animació i esplai a El programa consis- 81-82 havien tingut un resultat la ciutat. Tècnicament co- teix en oferir un treball a positiu. Tots els que estàvem rrecte, i de qualitat. L'Institut temps parcial i per temps ficats en el projecte d'ensenya- Municipal d'Animació i determinat (4 hores/dia ment mitjà ens preguntàvem, Esplai era l'instrument. per sis mesos) enmarcat però, com resultarien 22 Set- el Plà d'actuació més L'Imae, en aquest cursen que manes un «Paquet d'activi- complementa tats -teatre, 82-83 ja és un servei obert a es amb 2 tallers, cinema, hores de formació teòrica xerrades, música, etc- tots els joves de la ciutat amb el que del treball realitzat i de qual arribar volen formar-se per a fer esperàvem a la formació feines laboral i d'animació en el institu- gran majoria de centres públics cional, amb ('objectiu de de Barcelona. temps lliure, al costat de les millorar la altres escoles posició del lleure seva que L'esforç dels centres davant hi del treball ha a amb mitjan- Barcelona, perquè però aquestes propostes una çant una adaptació característica al funcionessin i les pròpia: ganes mateix, és de la Això orientant-los que ciutat. és, vers d'integrar-les com una activitat formacions ocupacionals, més de que ha de en temes dins l'institut tan pensar impor- així com incitar-los de tota la ciutat de Barceló- a co- tant com les mateixes classes mpletar i acabar na, i no només fa les for- a ha estat fonamental. Més pel que de macions la formació generals inicia- 20.000 nois i noies d'animadors, entre 15 i des. En sinó l'IMAE ha de tenir l'actualitat, des que 18 anys han participat d'una del passat de febrer, eines d'anàlisi i mes manera activa propostes -perquè es s'està realitzant al lliure delsla prime- tracta de per temps fer cultura i només jovés no fase amb 12 i dels més petits. Ha de ra activitats ser de rebre'n- a les activitats que diferents un de les Institut que partí- entre tots hem dinàmic, que faci preparat. I dels cipen 294 joves. ciutat. mateixos centres han sortit ini- ciatives tan interessants com Els cursos d'iniciació i de Altres accions no tan grups de teatre dels alumnes, els cursos mono- directes monitors, han estat realit- estudis geogràfics i ecològics també gràfics tècnics, els cursoszades al llarg d'a- de Barcelona, col·loquis literaris quests Podem Potenciar la monogràfics d'especialitza- anys. as- amb escriptors com Pere Cal- creatividad més ció, els de directors, els senyalar com a inter- ders o Paco Candel, etc. cursos d'animadors essant la importància joves, A hores d'ara, les 22 setma- El nos dió queta de artistas. Sin la de iniciación. de els anima- donada aprendizaje que La ofrecer monogràfics per en els serveis embargo, nes han quedat cobertes. Hem la institución escolar olvidó, lo sabemos de buena d'informació tinta, son medios (S.I.O.) el para facilitar la iniciaci- dors, les sessions de forma- en col·laborat amb 35 dels 40 hasta ahora, tema d'assessorament campos que, en la aquellas sensaciones y situad- ón de los jóvenes en el cine, el ció la- permanent., són els mit- centres públics de la ciutat per boral práctica, nos ayudan a en- ones tan gratuitas como el baile, el teatro, la música, o la jans amb l'IMAE vol mil- i cooperatives, així que fer o bé una Setmana completa contrar una manera más creati- amor que los hombres necesi- fotografia, por ejemplo, con la lorar la qualitat de l'animació com altres iniciatives que o bé activitats aïllades d'allò va de vivir. Esto amb es, que nos fa- tan para vivir. ayuda de major èxit profesionales de pri- juvenil i infantil a Barcelona. o menos que més els ha interessat. I el contribueixen rentabilit- és cilitan a volen recursos tenint para interrelaci- mera fila. De ganes no en falten. I que seguir con- Por ello los talleres preten- con los la il·lusió dels zar equipaments Después, compañe- participants de tacte amb cadascun dels insti- onarnos, para sentirnos ciuda- lleure danos den ser una respuesta de inici- ros de institutos, del «casal, o als cursos, fan endevinar per tallers d'artesa- tuts i amb la de hacer Universitat -Una capaces algo más ación a todo esto. En Barcelona una animació nia, o les publicacions de de les setmanes ha estat al de- por nosotros mismos... del barrio, ya buscarán la en l'esplai que hay escuelas que lo hacen. Y forma de hacer i millori la ciutat fulletons aquello que ya mantingui entre els que partament de Psicologia de bailar, fotografiar, montar una bien. Incluso sitios donde todo aprendieron en los talleres: des podem d'aquesta posició privi- destacar el de l'Autònoma-, El que pretenem obra de teatro, tocar la guitarra, el mundo puede prepararse una obra de un «Cooperatives cantar teatro, conjunto legiada, feta realitat pels es- de Tre- per damunt de tot és despertar en una coral, escuchar para ser, por ejemplo, un profe- de rock, un o un forços de molts i enti- ball». grups interessos i sobretot col·laborar música... No nos haremos cortometraje, sional del teatro o de la música. viaje... El taller.habrá sido la tats. en la dinamització dels centres. ricos, ni nos colgarán la eti- Nuestra óptica, lo repetimos, es clave. fiintfïiiiTii Ílfli*Ífài8ll3 nniiiiisiTn ElConsellde la Joventut deBarcelona Des de la seva creació, el les ciutats de la Mediterrà- 20 de gener de 1980, el nia» en la que hi participaren CJB ha estat un òrgan amb més de 300 joves de 22 ciu- voluntat de representar la jo- tats riberenques. En aquesta ventut de la ciutat, essent, trobada, que va estar orga- com ella, pluralista. En el nitzada conjuntament amb seu si hi tenen cabuda totes l'Àrea de Joventut, i la Coor- les entitats juvenils que ho dinadora de Casals de desitgin, independentment Joves de Barcelona, es va de quina sigui la seva orien- treballar sobre punts refe- tació; només hi ha un requi- rents a la problemàtica dels sit: la defensa de la demo- joves en la dècada dels vui- cràcia i les seves institu- tanta, a la qualitat de la vida i cions. En aquests moments es va fer un intercanvi entre el CJB aplega més de 50 en- les diferents cultures que titats juvenils diferents. s'hi aplegaren. Aquest any L'Àrea de Joventut, des es repetirà l'experiència a la del primer moment, ha recol- ciutat de Tunisia. zat aquesta iniciativa. A Finalment, el CJB ha hores d'ara, el Consell reb estat present, des de la seva una subvenció de 5,5 mi- creació, al Festival de la In- lions a l'any perquè pugui re- fància i la Joventut, donant a alitzar les seves activitats, conèixer les seves activitats Los jóvenes el deporte aplegui el major nombre per als joves barcelonins. y possible de joves associats i D'entre els propers pro- segueixi representant el jecteS del CJB es pot desta- paper d'interlocutor vàlid car: amb Àrea l'Administració. - Desde el Joventut ón Promoció i de i del Consell de l'Esport Esco- pado participació en la promoción y organi- turaleza y la práctica del remo, Creiem, però, a la «I Trobada de Consells Esports hemos que aquest potenciado la lar, donde también está repre- zación de actividades depor- la vela o el piragüismo. física pressupost ha de créixer i de l'Estat actividad el deporte sentado el CJB. Al mismo tivas También Espanyol». y en multitudinarias, como la hemos publicado l'aportació municipal ha de - Realització d'una Tro- todos sus ámbitos, especial- tiempo, con el Consell de l'Es- campaña de «Fútbol al carrer», la «Guía de l'Esport a disminuir proporcionalment. bada de Joves de i mente entre los jóvenes. port hemos firmado pobles un conve-. la «Marathón de Catalunya», la Barcelona-82», el primer y D'entre les activitats ciutats dels Països Catalans Pusimos en marcha las es- nio para potenciar las competi- «Cursa atlètica de la Mercè», la único censo existente hasta la dutes a terme pel CJB el proper estiu a cuelas de iniciación Barcelona. deportiva, ciones deportivas en el marco «Cursa Ciutat de Barcelona», o, fecha de instalaciones (1.300) durant aquests tres - Col·laboració amb la situadas en diferentes anys, barrios de «Els Jocs Escolars». por ejemplo, «La Festa de la B¡- y entidades deportivas (1.200). cal destacar la «Campanya Universitat de Barcelona de la ciudad, con la colaborad- Con la campaña «Donar a cicleta». per En el capítulo de subven- a l'associacio- al certamen ón per promoure infantil i de asociaciones de padres,- conèixer», juvenil organizada en cola- Durante el pasado verano ciones, hemos ayudado a nisme juvenil», realitzada d'art sobre el monument- de vecinos, entidades deporti- boración con las respectivas fe- desarrollamos la campaña muchas entidades que ofrecían durant l'última setmana de a Picasso d'An- vas y juveniles. Están dirigidas deraciones, homenatge promocionamos «L'Esport d'Estiu a Barcelona», un servicio público a la ciudad, novembre del 80. D'altra toni los niños de 8 14 años. Pa- entre los jóvenes los Tàpies. a a deportes en la que participaron más de a parte del capítulo de inver- banda, el mes de juliol del - ralelamente impulsamos de esgrima, beisbol, hípica, tiro 2.500 Campanya per a pro- un niños y niñas de 8 a 14 siones en obra nueva y obras 82 va tenir lloc, a Barcelona, moure el vot a les plan de promoción del esquí con arco, voleibol, juvenil pro- rugby, años. En los «Camps d'Esport i de conservación y reforma, la «I Trobada de Joves de eleccions nórdico peres municipals. y alpino entre los esco- hoquey, tenis y piragüismo. Natura», los jóvenes pudieron cuya cifra total asciende a lares de Barcelona, y la creaci Así mismo hemos partici- combinar el contacto con la na- 1.066 millones de pesetas. Servicios Sectoriales Un instrument de diàleg i as J No damos amo í'Administracío pi Un consell de joventut és un instrument imprescindible en una ciutat on l'existència d'associacions juvenils és significativa i soluciones, on l'Ajuntament, des de fa quatre anys, té un equip de govern elegit democràticament. Tots els partits que es presentaven a les eleccions muncipals de! 1979 a Barcelona, feien constar en el seu programa de joventut la necessitat de crear-lo, representant-hi, las buscamos així, a tots els joves associats de la ciutat. D'aquesta manera es constituïa un interlocutor vàlid, necessari per a opinar sobre les iniciatives municipals adreçades als joves i per fer sentir les neces- El departamento de Servi- en todo caso, no damos solu- sitats i dificultats de les associacions juvenils. cios Sectoriales se creó hace clones, sinó que ayudamos a Avui, tres anys i mig després de la seva creació, tenim ja ele- tres años. No podíamos estar al encontrarlas. ments de quina ha estat la realitat i quines les principals dificultats margen de las inquietudes de Después de todo este d'aquest tasca. muchos jóvenes en torno a tiempo de rodaje, nuestro tra- El balanç és possitiu. Hi ha hagut sempre voluntat de diàleg temas como las drogas, la se- bajo puede concretarse en los per ambdues parts, cosa que ha facilitat les solucions en moments xualidad, la legislación o la mar- siguientes puntos. -que n'hi ha hagut- en els que per diverses causes s'han provocat ginación, por ejemplo. • Desarrollo de una labor tensions i mals entesos. Desde un principio, Servi- de sensibilización ciudadana Ès molt difícil, però, ésser interlocutor (i per tant fer un segui- cios Sectoriales ha aportado su respecto a los temas de ment) d'una àrea de l'Administracxió que malgrat la seva nova pequeño grano de arena en el nuestra competencia con el fin creació ha agafat una volada molt important. La manca de mitjans tratamiento de estos temas. Sin de lograr una mejora en la cali- infrastructurals del CJB. Sense un important increment quantita- embargo, la dificultad, la com- dad de vida del joven. tiu d'aquests és gairebé impossible estar a l'alçada de les circuns- plejidad del mundo en que se • Creación de un servicio tàncies. desenvuelven los jóvenes con público de información y aseso- Malgrat que la forma jurídica amb la que el CJB es va crear de- problemas con las drogodepen- ramiento dirigido a jóvenes y termina la seva independència de l'Administració, la seva manca déncias o la delincuéncia juve- educadores (S.I.O). de fons de finançament l'ha fet depenent de la subvenció anyal nil, pongamos por caso, nos ha • Creación de un banco de que reb de l'Ajuntament. Aquest és un repte al que a curt termini llevado a trabajar estrecha- recursos: medios audiovi- cal donar resposta. mente con otras entitades vin- suales, documentación, fichero La valoració seria inevitablement llarga. Aquests són potser culadas a estos temas. Es por de servicios, etc. els punts que han marcat més significativament la nostra, encara, ello que, desde el Ayunta- • Realización de publica- curta experiència. miento, se ha activado la cola- ciones dirigidas a los jóvenes: Áreas Joan Torrella i Reñé boración con las de Sani- Cuadernos de Servicios Secto- dad, Enseñanza y Servicios So- ríales, guias de recursos, etc. President del CJB cíales, principalmente. • Potenciación de todas La función de este departa- aquellas entitades ciudadanas mento es la de informar y pre- o grupos de profesionales que venir. Para ello es necesario en- tengan un proyecto para los jó- contrar un lenguaje determi- venes de Barcelona sobre el nado que nos permita conectar tema de nuestra competencia y y acercarnos a este sector de presenten un programa peda- jóvenes, lo cual no es fácil. Y, gógico riguroso. Ajuntament de Barcelona Joventut i Esports Àrea de Joventut Centre Cívic St. Martí Cotxeres de Sants Avinyó, 7 Selva de Mar, 215 Cart, de Sants, 79 Delinqüència Dimarts, 10a 14 h. Dillums, 17 a 20 h. ÀREA DE JOVENTUT Dijous, 14a 20 h. Carrer Avinyó, 7. T. 301 12 21 Assessoria Jurídica Dimarts i dijous de 9 a 13 h Dijous de 17a 20 h. Dimarts i dijous de 16 a 20 h. Coordinació: Joan Carles Bonaga. Jaume Cleries Dimecres de 9 13h. Disseny: Pep Puig Mestres Sexualitat Dimarts i dijous de 9 a 13 h a Foto portada: J. M. Alguersuari Dijous de 16a 18 h. Composició i impressió: Ediciones Primera Plana de 16a20h. D. L.: h, Dijous B-41977-79. Drogodependències Dimarts i dijous de 9 a 13 Hi ha qui creu que les vacances són un temps de repòs per escapar de la rutina diària, buscant situacions de creació, alliberament, aprenentatge, comunicació... Un temps per a fer coses noves i diferents. Per a sentir i experimentar amb els amics i en un altre decorat. Un temps més enllà de les hores de treball o d'escola, en el que volem ser nosaltres mateixos, fer lo nostre i sentir-nos grup. Nosaltres som d'aquests, però amb una petita gran diferència: la rutina diària cal omplir-la cada moment de qualitat de vida. Llavors, més que escapar-nos, serà un canviar de registre. Temps vacances i estiu En ies activitats que organit- Les activitats de vacances, són cipen més de la meitat. Tots ells Els participants, nens i tots els casos reduir el màxim conèixer països i cultures; carn- zem a l'estiu tenim molt en un temps perquè els infants són majors d'edat, amb experi- nenes de 6 a 14 anys, són so- la despesa. paments per sentir la natura i compte a qui ens dirigim i què s'organitzin la vida en grup, ència i formació, i amb ganes bretot de barris amb tradició as- passar-ho bé baixant un riu els hi oferim. Així, per als més comparteixin activitats i situa- de fer un servei a la ciutat de sociativa o de barris amb renda Les vacances dels joves amb piragües o solcant un menuts fem colònies, campa- cions, decideixin més enllà del forma voluntària. Es tendeix al baixa. Des de l'estiu passat, hi pantà amb rems; estades d'art i ments, rutes, etz., i pels joves, medi familia i escola, aprenguin màxim que els equips estiguin participen també nens i nenes- Ens havien ensenyat que el creativitat, per sentir-nos ca- tot un munt de coses com a cuidar-se el cos, descobreixin formats per persones que ja es disminuïts psíquics i físics. temps de treball era el temps paços de donar forma i color viatges, estades, camps de tre- el país, s'omplin de sol, sentint coneixen i han treballat junts, i Molts d'ells és la primera de la realització. Potser sí. Però allò que volem aprendre i som- ball, etz. el cel i el paisatge... es porta a terme una coordina- vegada que van a Colònies, els joves tenen avui -sobretot niem; camps de treball, perquè ció molt exigent des de l'Àrea: campaments o Casals d'estiu, i els joves que no estan en l'atur- sabem que tenim als la necessitat, Per resten a Les que vacances d'estiu dels un equip de nou coordinadors en l'enquesta final valoren el temps de vacances com un per a viure profundament, deciutat, els Casals d'Estiu són l'o- petits de pedagògics manté un contacte molts satisfactòriament l'activi- temps privilegiat. Com aquell col·laborar en la construcció de portunitat compartir jocs, es- estret amb cada equip per a ga- tat realitzada. temps que puc disposar per fer la societat; tones de creació punts grocs a Bar- A l'estiu, els artesanal, co- nens i nenes rantir que es prepara seriosa- la meva amb els meus com- celona, perquè la ciutat no néixer més sigui la tenen els campaments, les profundament co- cases i es- i amics. Un només el lloc de la calor i la lònies l'estiu amb amics ment la tanda i que es disposen Les equipaments panys temps per pas- i les rutes l'oportunitat de ciutat, passar i dels recursos necessaris. Amb collits són llocs adequats i aus- retrobar-me i retrobar-nos. Per sivitat... vells nous... conèixer, d'una manera experi- tot, l'equip de monitors s'encar- ters, alguns d'ells propis o sentir i aprendre. Per desean- Temps de vacances, de mental, el més enllà de la indus- L'element clau de les activi- rega de dissenyar i realitzar la cedits, i d'altres llogats a parti- sar i tornar amb la motxilla joves, vol dir sens dubte, un trial Barcelona: la vida del tats d'estiu són els monitors. tanda de forma autònoma, culars. El pressupost i les taxes plena de projectes i energia. temps diferent que tots volem camp. Però intentem que no Enguany, de més de sis-cents mentre s'ajusti als objectius i s'assemblen bastant als de les Per això l'Àrea organitza, viure intensament. Per més sigui un romanticisme i prou. joves que s'han ofert n'hi parti estil proposats des de l'Area. entitats d'esplai, intentant en molt especialment, viatges per calor que faci. Pasqual Maragall i Mira Alcalde de Barcelona A Barcelona, aquesta ciutat La creació de l'Area de Joven- quatre anys d'apropar-nos a la reali- que entre tots anem refent, els tut, amb tot el repte que això tat juvenil, amb totes les dificultats joves no tenien un pés específic suposa, no es pot contemplar com que comporta un món tan com- fins fa quatre anys. Òbviament un fet ni una cosa aïllada. Respon a plexe com el del jovent, hem de Barcelona parlo des de l'Administració. A la voluntat de servei que l'Equip dir que l'avenç és notori. S'està l'Ajuntament, quan nosaltres de Govern ha desplegat al llarg d'a- dotant a Barcelona d'una infraes- vàrem entrar, no hi havia un sol quests quatre anys. Alguns Serveis, tructura per a joves amb més de indici de que els d'abans haguessin com Descentralització, Cultura, vint Casals, s'han obert canals de també és comptat amb la joventut. No exis- Sanitat, Ensenyament, Serveis So- comunicació amb sectors de joves tia cap departament al servei dels ciáis o la mateixa Àrea de Joventut tradicionalment allunyats de les joves. i Esports han treballat conjunta- Institucions, s'han tractat temes A la Casa Gran, tothom ho sap, ment en moltes qüestions. Ha tan difícils com la marginació, li feia falta una reestructuració a estat una nova manera de fer; un l'atur o recuperat una tradició his- dels fons. Calia saber amb quins re- nou estil, en el que cada dia és més tòrica de la ciutat com son les coló- cursos comptàvem i com els important la participació dels ciuta- nies municipals d'estiu. No n'hi ha podiem utilitzar millor. En una pa- dans. I la participació dels joves és prou; cal potenciar i consolidar els raula, vàrem endreçar, el que els fonamentaL Els joves, en general, fonaments, aprofondint d'una nostres avis en deien «fer dis- són receptius i crítics. I se'ls ha manera seriosa en la política juve- sabte». Es cert que hem caminat d'escoltar i dona'l-s'hi «marxa». nil que s'ha iniciat. Aquesta és una amb dificultats i, potser, a vegades, Cada vegada més. feina que hem de seguir fent tots no l'hem encertat totalment, però L'Àrea de Joventut ha estat un plegats. també és cert que hem avançat. dels departaments municipals amb més imaginació. Això implica que s'ha connectat i aconseguit la parti-