m fo ¡ > ESTUDIÍ I k to > " RECERQUES r?a | T r ELS CASALS o to n > DE JOVES to > ¡r to A BARCELONA D ra <- 0- < Conclusions i propostes a ¡ra z partir d'una experiència de ra sis anys (1980-1985) to Desembre de 1986 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA Conclusiones y propuestas a partir de una experiencia de seis años (1980-1985) Diciembre de 1986 Ajuntament de Barcelona Serie Temes de Joventut núm. 9 COL·LECCIÓ «ESTUDIS I RECERQUES» És una col·lecció de materials d'inves- tigació, d'estudis i d'informes tècnics. Vol recollir i integrar coherentment els treballs técnico-professionals d'inte- rès, realitzats opatrocinats per l'Ajun- tament de Barcelona. Es una colección de materiales de in- vestigación, de estudios y de informes técnicos. Intenta recoger e integrar coherente- mente los trabajos técnicoprofesiona- les de interés, realizados o patrocinados por el Ayuntamiento de Barcelona. ELSCASALS DE JOVES A BARCELONA Conclusions i propostes a partir d'una experiència de sis anys (1980-1985) Desembre de 1986 Ajuntament de Barcelona © AJUNTAMENT DE BARCELONA Edita: Ajuntament de Barcelona Disseny de la col·lecció: Ricard Badia Fotocomposició i impressió: Impremta Municipal ISBN: 84-7609-173-7 Dipòsit legal: B. 18.888-1987 Exp. 2.504-87 ÍNDEX INTRODUCCIÓ 5 1. ELS CASALS DE JOVES EN LA BARCELONA DEL PROJECTE JOVE 7 1.1. El Projecte Jove de la Ciutat de Barcelona 7 1.2. Premisses teòriques que emmarquen l'experiència dels Casals de Joves a Barcelona 8 1.2.1. Els Casals de Joves com a instruments per a millorar la qualitat de vida 9 1.2.1.1. Intervenció en el procés educatiu dels joves 9 1.2.1.2. Bel·ligerància amb els desequilibris socials 9 1.2.1.3. Prevenció inespecífica dels diferents processos que facili- ten l'adquisició de conductes dissocials en els joves 10 1.2.1.4. Un equipament dins l'estructura urbana al servei dels ciutadans 12 1.2.2. Els Casals de Joves com a instruments de creació i difusió cultural _ 12 1.2.2.1. Elements de difusió cultural 13 1.2.2.2. Les subcultures, la democràcia cultural 13 1.2.2.3. Espai de recursos per a la producció i la dinamització cultural 14 1.2.3. Els Casals de Joves com a instruments de participació 14 2. LA BARCELONA DESCENTRALITZADA: UN NOU ESCENARI 17 2.1. De la territorialització a la descentralització 17 2.2. Els districtes, coneixements més directe de la realitat 17 2.3. Cap a la prestació compactada de serveis personals 18 2.4. L'especificitat dels Casals de Joves 19 2.5. El diàleg Àrea-districte i la complementarietat de funcions 20 3. ELS CASALS DE JOVES DES D'UNA PERSPECTIVA HISTÒRICA 21 3.1. Hipòtesi de partença 21 3.2. La concreció del projecte: principals èxits i principals errors 22 3.2.1. Els processos administratius i la prestació dels serveis personals 22 3.2.2. La gestió dels Casals de Joves, els grups gestors, els usuaris i la COCAJOBA 23 3.2.3. Els animadors 26 3.2.4. Els contractes de prestació de serveis 27 3.2.5. L'evolució de la xarxa de Casals de Joves de Barcelona 28 3.3 Conclusions: l'estat de la qüestió abans del procés de descentralització 29 3 4. CONSOLIDACIÓ D'UN PROJECTE I CRITERIS PER A CONFIGURAR EL FUTUR IMMEDIAT 31 4.1. Definició d'un Casal de Joves 31 4.2. Objectius dels Casals de Joves 32 4.3. Criteris a tenir en compte en el desenvolupament d'un projecte de Casals de Joves 33 4.4. Àmbits de treball dels Casals de Joves 34 4.5. Com es fa el projecte d'un Casal de Joves 35 4.6. Sobre el funcionament 38 4.6.1. Cercar mecanismes eficaços de participació i gestió 38 4.6.2. Necessitats infrastructurals d'un Casal de Joves 39 4.6.3. Mecanismes d'avaluació permanent 41 4.7. Les associacions gestores i els animadors 42 INTRODUCCIÓ A l'any 80 es va iniciar elprojecte de Casals de Joves de Barcelona. De llavors ençà el model de Casal de Joves ha anat variant, ja que no ha estat mai concebut com un programa tancat, sinó com un programa de participado de tots i cadas- cun dels seus subjectes. Aquesta evolució s'ha anat sistematitzant en diferents treballs. Aquest docu- ment elaborat a l'estiu del 85, vol recollir l'experiència i les reflexions dels cinc anys de treball previs al procés de descentralització. No hi introduïm aquells elements nous que aquestprocés ens ha aportat ja que és una experiència encara massa recent. Actualment a Barcelona hi ha trenta Casals de Joves gestionats pels Consells de Districte. Un Casal de Joves és «un equipament estable emmarcat en un ter- ritori concret, des del qual s'ofereix un servei permanent de caràcter públic, l'ob- jectiu del qual és possibilitar alternatives per als joves en el temps lliure, i ésser un punt de referència de la política juvenil d'una zona». Els Casals de Joves a Barcelona han estat possibles gràcies al sentit pragmàtic dels seus impulsors. Si prèviament haguessin volgut teoritzar-ne el sentit i la for- ma, segurament avui no tindríem la xarxa més estesa i l'experiència més significa- tiva de tot l'Estat. Hom va assumir el risc que comporta sempre el «se hace ca- mino al andar». I si bé és cert que ara tenim una realitat que hem de reorientar, repensar i consolidar infrastructuralment, també és cert que sense aquesta realitat allò no seria possible. I la descentralització ara ha estat un pas molt important en el camí d'adequar cada Casal a la realitat a la qual ha de donar resposta, un camíque tot just comença i que necessita un important coixíde reflexió col·lectiva. Aquest llibre vol contemplar els Casals de Joves de Barcelona des de la pers- pectiva històrica; veure com van néixer i quins factors han anat marcant la seva evoluciófins a avui. La primerapart defineix lespremisses que emmarquen elpro- jecte de Casals de Joves a partir del Projecte Jove. Aquest ha permès ressituar moltes iniciatives empreses dins la globalitat d'un programa integral de joventut, i engegar-ne de noves en aspectes prioritaris. Els Casals de Joves se situen plena- ment en aquesta perspectiva; com a instruments per a millorar la qualitat de vida, com a instruments de creació i difusió cultural i com a instruments de participado juvenil. La segona part dibuixa el nou escenari de la Barcelona descentralitzada i de la política global de serveis personals que ha de rendibilitzar i qualificar la funció dels Casals, la tercera és una crònica de l'evolució dels Casals que acaba amb un quadre-resum de les fases evolutives i apunta les principals reflexions que es des- prenen de cinc anys de rodatge. La darrera part dibuixa el futur immediat: què és un Casal de Joves, quins objectius ha d'acomplir, en quins àmbits s'estructura, com s'organitza... Els Casals de Joves són una realitat encara jove i, per tant, permeable a la rea- litat on s'ubica i a les demandes que se li adrecen. Els Consells de Districte, l'Àrea de Joventut, els animadors, les entitats gestores, els joves que hi participen... tots som convidats a continuar-hi pensant. I aquest llibre vol ajudar a sistematitzar aquesta reflexió donant una perspectiva històrica i plantejant les grans qüestions del moment present. L'edició d'aquest material ha estat possible gràcies a les aportacions de cada persona que ha participat en el projecte des d'angles diferents: dels joves de cada barri que van iniciar i mantenen l'impuls de l'experiència, la dedicació voluntària i professional dels animadors, la iniciativa que les entitats gestores han acceptat de contracte de serveis amb l'Administració, les aportacions dels tècnics ipersones amb responsabilitat política, i els joves en general que han fet possible aquesta experiència. A tots el nostre agraïment. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES REGIDOR DE JOVENTUT I ESPORTS 6 1. ELS CASALS DE JOVES EN LA BARCELONA DEL PROJECTE JOVE Ja fa temps que es té la convicció que més un projecte que no podia ser simple- els joves són un sector de població que, tot i ment «trasplantat» de fora, sinó que havia haver-hi grans diferències entre ells, té unes de configurar-se a partir de les característi- característiques determinades i viu una si- ques autòctones de la nostra ciutat. tuació més degradada que d'altres, i per Sense cap dubte, el punt culminant d'a- això és necessària una intervenció específica quest procés -dels CJ i de la poh'tica de de l'Administració en el terreny local. joventut en general- ha estat la celebració del Les primeres eleccions municipals van Projecte Jove de la Ciutat de Barcelona (PJ). ser el punt de partença de l'Àrea de Joventut. Qualsevol actuació que avui es faci en aquesta L'Ajuntament es dotava per primera vegada ciutat amb els joves com a destinataris, tindrà d'un òrgan adreçat específicament a aquest el PJ com a punt de referència obligat. Per sector d'edat. Partia de zero i tenia tota la això, i perquè representa un marc on situar feina encara per fer, però tenia com a funció l'experiència objecte d'aquest llibre, cal atu- més important convèncer la resta de l'Ajun- rar-se breument a centrar la seva aportació. tament de la necessitat de tirar endavant un programa específic adreçat als joves. Mentrestant, s'anava configurant un al- 1.1. El Projecte Jove de la ciutat de tre instrument de treball a la ciutat, sorgit Barcelona de la mateixa reflexió en el si del moviment juvenil: el Consell de la joventut de Barceló- Ja hi havia alguns antecedents que mar- na (CJB). El teixit associatiu va cercar el seu caven un horitzó on apuntar (fonamental- instrument de participació en la vida social, ment en el nord d'Itàlia), però a Barcelona cultural i política de la ciutat en un Consell, la necessitat de tirar-lo endavant surt bàsi- primícia al nostre país, que tenia consoli- cament de tres convenciments en sintonia, dats punts de referència a l'estranger. La d'altra banda, amb les recomanacions de les signatura d'un protocol de relacions entre Nacions Unides per a la celebració de l'Any l'Ajuntament i el CJB, encara vigent avui de Internacional de la Joventut: forma ampliada, explicita el caràcter de la - La política de joventut ha de ser fona- política de joventut empresa. mentalment interdepartamental, és a dir, no Des de llavors hi ha hagut temps i pot ser una definició d'objectius d'un depar- possibilitats d'experimentar des de diferents tament de l'Administració, sinó que ha de àmbits de treball endegats. Els Casals de ser una opció de treball assumida per aques- Joves (CJ) han estat un dels àmbits fona- ta en el seu conjunt, l'execució de la qual mentals en què qualsevol error era bo si correspongui a cadascuna de les àrees o ajudava a avançar i a clarificar una mica serveis terminals. 7 8 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA - Cal aprofundir permanentment les consistir a aconseguir l'any 2000 un grau de vies existents per a fer una lectura perma- salut per a tots els ciutadans que els permeti nent de la realitat juvenil de la ciutat, per portar una vida socialment i econòmica- tal de no perdre el coneixement d'un món ment productiva.» en constant evolució. Aquesta frase és una resolució aprova- - Cal, a més d'estructurar instruments da per unanimitat en l'Assemblea de l'Orga- de participació permanent dels joves en la nització Mundial de la Salut (OMS) el 1977 dinàmica ciutadana, com per exemple el i que, encara que pugui sorprendre veure-la CJB, facilitar moments d'aturada en què citada en un llibre que tracta de política de sigui possible consultar el màxim nombre joventut i de Casals de Joves, és evident que de joves sobre les característiques de l'ac- constitueix un marc general en el qual s'han tuació municipal que ells volen per a la d'orientar els principals objectius de la nos- seva ciutat. tra tasca. En definitiva, el que posaven de mani- Evidentment, convé aclarir que quan fest aquests tres objectius és que l'actuació aquí parlem de salut no ho fem en el sentit municipal en temes de joventut havia de tradicional que la descrivia com un estat en fer un salt qualitatiu respecte a l'experièn- la vida de les persones en el qual no hi ha eia anterior; que no calia un simple incre- malaltia, sinó en el seu concepte més ampli, ment quantitatiu dels serveis que es pres- tal com es va proposar en el «Seminari taven, sinó una reflexió profunda. En el sobre joventut i promoció de la salut» que, cas dels Casals de Joves no es tractava organitzat per l'Ajuntament de Barcelona, d'obrir-ne uns quants més, sinó de veure a es va celebrar en aquesta ciutat el febrer de fons si els que ja funcionaven havien de 1985 i que descriu la salut com «la construe- ser com eren, o fins i tot si havien d'existir. ció d'un estil de vida propi i personal que Els diferents de treball del PJ i incideixi positivament en l'individu, l'ajudi camps les a desenvolupar les seves seves concrecions la ja han tingut sufi- potencialitats, cient difusió través de l'edició dels docu- seva capacitat de viure, de relacionar-se a amb el seu de en la especialment el document final entorn, participar vida ments, que recull la radiografia de la realitat social juvenil i, en definitiva, a que millori la seva vida». Barcelona, els criteris de la de generals políti- qualitat ca de joventut assumida, i les setanta-dues És a dir, passem d'una concepció basa- línies programàtiques. Per això ara hi da en un estat d'absència de no malaltia a una entrarem. Però sí que cal situar les grans concepció basada en un estat de benestar en premisses teòriques l'ex- el seu sentit més que emmarquen ampli. periència del CJ i que amb el PJ han Entendre la salut en aquesta concepció quedat extraordinàriament reforçades. àmplia és avui absolutament imprescindible quan, gràcies a les diferents recerques epide- miològiques i als estudis sobre factors de 1.2. Premisses teòriques risc, sabem que les causes que estan a la que em- base de les diverses patologies socials estan marquen l'experiència dels influïdes per l'ambient, pel comportament i Casals de Joves a Barcelona per les condicions sòcio-econòmiques i cul- turáis. «La fita social més important dels go- És clar que els problemes relacionats verns del món en els propers decennis ha de amb la salut són problemes que fan referèn- LA BARCELONA DEL PROJECTE JOVE 9 eia a l'estil de vida, entès en el seu sentit necessitats que no queden cobertes amb els més ampli, i per tant la condicionen les anteriors. opcions socials, culturals i polítiques que Cal entendre els Casals de Joves dins es prenguin en el govern de la comunitat. aquesta xarxa de mitjans educatius per a Salut per a un jove implica, per exemple, delimitar els objectius més específics. D'a- independència econòmica de la família, questa pertinença, se'n desprenen caracte- relacions normalitzades amb els amics, re- rístiques bàsiques; d'una banda, l'estreta re- cursos per al seu temps lliure. Això, entre lació que haurà de tenir el Casal de Joves altres coses, vol dir que cal fer una adequa- amb la resta dels medis que intervenen en el da promoció de la salut a través de dife- procés educatiu; d'altra banda, la pròpia rents factors: llocs de treball, promoció de especificitat d'aquest medi, que rau a poder l'associativisme juvenil, Casals de Joves... oferir als joves un temps i un espai propis a Si una política de joventut s'ha de partir dels quals ells mateixos puguin estruç- plantejar la promoció de la salut dels jo- turar la seva activitat. ves, ha de ser bel·ligerant amb totes aque- Així doncs, cal entendre els Casals de lles qüestions que fan que la qualitat de Joves com un àmbit educatiu més que la vida sigui inferior a l'adequada. col·lectivitat institueix complementària- ment a d'altres, i no pot ser entès de forma aïllada. La seva especifitat, però, li permet 1.2.1. Els Casals de Joves com a instru- donar resposta a necessitats que altres me- ments per a millorar la qualitat de dis (l'escola, el carrer, la família, per exem- vida. ple) no poden cobrir. La promoció de la salut permet, en 1.2.1.2. Bel·ligerància amb els desequilibris definitiva, la millora de la qualitat de vida socials dels joves. Aquest és un dels tres grans objectius dels Casals de Joves a Barcelona. A partir dels diversos àmbits d'estudi Per a fer-la possible, cal un treball en quatre del Projecte Jove, Raimon Bonal ha sinte- direccions; titzat una «Radiografia de la realitat juvenil de Barcelona». La introducció vol mostrar 1.2.1.1. Intervenció en el procés educatiu la complexitat del fenomen: «No ens podem dels joves referir als joves de Barcelona sense tenir en compte la complexitat del fenomen que s'a- En primer lloc, hem de situar els Casals maga darrera l'epígraf "joventut". Si no vo- de Joves com un dels elements que partici- lem caure en el risc de simplificacions re- pen en el procés educatiu dels joves. Aquest duccionistes, no ens és lícit de parlar de la procés és configurat per una relació interac- joventut de Barcelona, sinó de diferents tiva amb cadascuna de les parts que hi grups de joves, ja que l'espai i el temps entren i que anirà configurant actituds i hà- modifiquen i defineixen un mode singular i bits. específic de ser en el món i una manera El procés educatiu es dóna en la multi- singular d'interpretar-lo, a partir d'unes de- plicitat d'àmbits que intervenen en la vida terminades representacions personals i col- de les persones: la família, l'escola, el medi lectives.» urbà, el grup, el treball... i també en aquells Més endavant afegeix: «Els valors, les àmbits que recullen i miren de satisfer les actituds, els comportaments de la joventut 10 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA de Barcelona dels anys vuitantes són un i injusta distribució d'uns béns i recursos veritable producte social. I això, que sem- afavoridors de la qualitat de vida, que cal bla tan estrany i teòric, fa que la lectura del inventariar, afecta de diferents maneres la mapa barceloní, pel que fa referència a la transició a l'edat adulta (o als rols social- joventut, es tradueixi en una gran diversi- ment assignats als adults), impedint en ficació dels mateixos joves de la Barcelona molts casos que es pugui fer amb certes d'ara i avui; la ciutat se'ns apareix com garanties d'èxit. una mena de puzzle tan diferenciat de Una política juvenil progressista en grups juvenils i col·lectius de joves que, si una ciutat com aquesta ha de ser evident- voltem d'un districte a l'altre, d'un barri a ment bel·ligerant amb aquestes diferències. l'altre, podem pensar que ens trobem en No s'hi val a mesurar la feina feta segons el mons diferents». Hi ha diferents factors pressupost distribuït per metre quadrat, que determinen les diferències estructu- sinó que cal fer-ho avaluant si la interven- rals; el desordre del creixement demogrà- ció feta ha aconseguit acostar entre ells els fïc, la immigració, etc. diversos pols detectats i escurçant les seves A efectes metodològics, podem dividir diferències, acostant cada realitat a les Barcelona en zones amb característiques condicions socials que tenen les que poden diferents. Així, per exemple, pel que fa als considerar-se com més idònies. aspectes de treball i atur, l'estudi recull l'existència d'una «Barcelona obrera», una 1.2.1.3. Prevenció inespecifica dels dife- «Barcelona dels tècnics i quadres» i una rents processos que faciliten l'ad- «Barcelona dels administratius». Pel que quisició de conductes dissocials fa al món de l'ensenyament, i coincidint en els joves amb les tres zones anteriors, s'assenyala l'existència d'institucions de grans dimen- Com ja hem assenyalat més amunt, i sions i una oferta dispersa d'acadèmies; com de manera sistemàtica diversos autors una segona zona d'alta concentració esco- coincideixen a afirmar, cal cercar l'arrel d'a- lar amb bones condicions qualitatives; i questes anomenades conductes dissocials en una tercera zona d'oferta d'ensenyament els processos d'incorporació dels adoles- bàsicament privat i acadèmies de «pis». I cents i joves a la societat adulta i a les pel que fa a la distribució geogràfica dels dificultats que hi troben. problemes derivats de l'existència de con- ductes dissocials en els joves, descriu els de que són districtes complexos enfront dels Quan parlem prevenció inespecifica districtes ens referim a actuacions que ten- que es troben en una bona situa- aquelles ció cultural i urbanística. deixen a abordar els processos que es troben a la base de la marginació social dels joves. L'interès i la riquesa de l'estudi fan, És a dir, la prevenció inespecifica no és però, que no pugui ser sintetitzat de mane- individualitzada, no és estigmatitzant. El ra satisfactòria. És per això que remetem a seu principal objectiu és facilitar el procés la seva lectura. de transició cap a la societat adulta inten- Allò que interessa extreure'n, però, és tant centralitzar els processos de reacció que Barcelona, com totes les grans ciutats social entorn als joves i, al mateix temps, del món anomenat occidental, és una ciu- oferir un marc de relacions als mateixos tat marcada per les diferències socials, joves que afavoreixi el seu desenvolupa- econòmiques, culturals... I que la deficient ment comunitari. LA BARCELONA DEL PROJECTE JOVE 11 Aquest procés, caracteritzat fins fa evident que la seva existència i funciona- poc per la incorporació al món del treball, ment normalitzat representen un esmorteï- troba avui, amb la crisi econòmica i amb dor significatiu d'aquestes dificultats que l'accelerat procés de renovació tecnològica abans referíem: quan el galopant augment en què ens trobem, unes noves condicions del temps lliure (que no és viscut com a que fan mol més difícil la transició, i a temps positiu o enriquidor, sinó com a oci vegades la fan impossible. forçós) converteix el carrer en l'escenari on L'atur converteix aquell temps lliure es desenvolupa la vida de molts adoles- idíl·lic dels anys seixantes en un temps que cents i joves, el Casal de Joves constitueix no és viscut de manera positiva i que és la una alternativa important per a fer positiu base de la problemàtica dels joves. És clar el temps. L'experiència dels Casals de Jo- que davant d'aquesta situació no podem ves de Barcelona aporta alguna orientació continuar actuant amb els mateixos princi- al respecte que ja tindrem ocasió d'apro- pis que abans. Avui el treball és un tema fundir més endavant. que cal abordar des de molts punts de vista D'altra banda, com a equipament de diferents, però que ha de formar part de barri que són, a mesura que la seva presèn- qualsevol projecte adreçat als joves, com eia és assumida per la comunitat poden ho és els Casals de Joves. ajudar de manera significativa a fer que no En aquest context, segons J. Funes hi hagi una interacció conflictiva entre els dins l'estudi del P.J., els joves problemà- joves i aquesta societat («els adults», enca- tics són un ampli col·lectiu, en situació de ra que l'expressió és poc operativa per més o menys risc, en funció de tres varia- massa genèrica), que determinarà, rebut- bles determinants: jant-los o acceptant-los, si aquells són o no problemàtics. Aquí també l'experiència de - Ésser jove en la dècada dels vuitantes. Barcelona mostra com els Casals podrien -Viure i créixer en determinades condi- esdevenir un instrument eficaç a l'hora de cions sòcio-econòmiques. trencar l'estereotip que existeix sobre el - Rebre determinades respostes socials. que és ser jove i les seves conseqüències, i dificultar així el sorgiment del conflicte. Les característiques sòcio-econòmico- Evidentment existeixen, altres fun- culturals del món d'avui fan que sigui cada cions que un Casal de Joves pot assumir cop més gran el col·lectiu de joves que no en aquesta situació de conflicte. Només, tindrà recursos per a superar el nombre encara a tall d'introducció, citar la im- creixent de dificultats i necessitats que li portància del seu paper a l'hora d'aportar posa la mateixa societat en la qual ell, criteris per a fer enriquidora la gran paradoxalment, s'haurà d'integrar. quantitat de temps desocupat que avui Qualsevol política positiva de joven- «pateixen» els joves. O, com a mínim, tut ha de comptar amb aquesta problemà- molts dels joves usuaris dels Casals de tica. Les noves situacions impliquen inter- Joves de Barcelona. vencions en direccions diferents. «Avui ens trobem davant del risc, ine- En el cas del projecte de Casals de xistent fins ara, que, per a una generació, Joves això és especialment significatiu. tota la seva vida pugui ser socialment con- Com a font de recursos que són, esdevenen flictiva. Les possibilitats de sortir-se'n o un instrument privilegiat per abordar d'aguantar-ho estan en relació directa amb aquesta problemàtica. D'una banda, és els recursos de què disposin» (J. Funes). 12 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA Els Casals de Joves, creiem, poden ser un aquest terreny d'una manera significativa en d'aquests recursos. els joves de Barcelona. Ara, però, més que analitzar quines són aquestes possibilitats, 1.2.1.4. Un equipament dins l'estructura cal primer analitzar el marc en què s'ha de urbana al servei dels ciutadans donar aquesta incidència i quines les es- cletxes més importants. Barcelona és un contenidor de nombro- Per tal de fer-ho, creiem útil endinsar- sos equipaments i iniciatives. Molts d'a- nos en una bona anàlisi d'en Manuel Cas- quests són nascuts del teixit associatiu i telis («Estado, cultura y sociedad; nuevas s'han anat consolidant amb els anys. Aquest tendencias históricas», ponència presentada és el cas de les associacions de joves o de les a «Cultura y sociedad; la política de Promo- entitats de serveis a la joventut. D'altres han ción Sociocultural a debate», organitzat pel estat promoguts i són gestionats per l'Ajun- Ministerio de Cultura a Madrid el 1983), tament. Tots ells, però, configuren un entra- que en ha permès la reflexió que ha acompa- mat al servei dels ciutadans, un entramat nyat el procés de consolidació dels Casals de d'iniciatives complementàries. Cal parlar Joves a Barcelona. Castells hi descriu set dels parcs i places, dels centres cívics, de les grans processos de redefinició del camp cul- escoles i instituts, dels locals de les associa- tural a la nostra societat; cions... Com a primer procés cal assenyalar el La xarxa de Casals de Joves forma part pas que s'està fent des d'una cultura d'èlite, d'aquest entramat. Porta a terme funcions com a símbol de pertinença a un medi privi- complementàries, sempre a partir de les al- legiat, a una cultura comercialitzada de tres iniciatives i relacionant-se amb elles. masses, a través dels mitjans de comunica- Els Casals no poden definir-se com a equi- ció i la producció estandarditzada d'objec- paments isolats. És per això que en la seva tes culturals. concreció funcional a cada territori cal tenir El segon procés és la incorporació crei- present l'inventari de serveis per a joves i xent dels béns, serveis i activitats culturals evitar una concepció que cerqui l'estàndard. en sentit ampli al camp de la reivindicació econòmica i social. Es reivindiquen activi- tats culturals i alhora escoles i hospitals. 1.2.2. Els Casals de Joves com a instra- Un tercer procés és el que dos contra- ments de creació i difusió cultural processos paradoxals desenvolupen com a reacció a aquella democratització comercia- Una de les vessants en què sens dubte la litzada del consum cultural. D'una banda, a intervenció d'una política juvenil a través mesura que la cultura d'èlite es comercia- de la xarxa de Casals de Joves ha d'incidir litza, l'avantguarda cultural tendeix a gene- especialment és en tot el que fa referència a rar codis culturals molt més impenetrables, l'àmbit de la cultura, ja sigui esdevenint que eviten (o com a mínim dificulten) la elements difusors de «la cultura patrimo- seva traducció a la cultura de masses i esta- nial» que identifica la nostra societat, ja bleixen una distància creixent entre els dos sigui esdevenint promotors d'iniciatives a tipus de cultura. D'altra banda, existeix la nivell local, de petit grup, de barri, de col- tendència a considerar cultura com l'expres- lectiu o fins i tot a nivell individual. sió simbòlica d'una gran quantitat de cen- El paper a fer, doncs, és important. I tres d'emissió. Així, cultura no és només el certament hi ha possibilitats d'incidir en Liceu o la pintura avantguardista, sinó tam- LA BARCELONA DEL PROJECTE JOVE 13 bé allò que un grup de joves diu que és la remunerat. Paradoxalment, aquesta crisi seva cultura. es planteja precisament en arribar a una Un altre procés consisteix en la tensió situació en la qual, per primer cop, seria manifesta entre aquesta diversitat creixent possible dedicar-se a «fer altres coses» a i la uniformització dels codis culturals que més de treballar. El problema, doncs, és té lloc bàsicament en utilitzar els mitjans molt més d'organització social i institució- de comunicació de masses com a vehicle nal que pròpiament de la supressió d'a- privilegiat de comunicació simbòlica per questa quantitat de treball. al conjunt de la població. Aquest és el marc en què ens movem. El cinquè és l'oposició entre la buro- Les noves condicions de la societat postin- cratització i el control estatal de les dustrial unes necessitats culturals ma- generen nifestacions culturals, amb la demanda que no s'assemblen gaire a les de fa uns creixent d'autogestió de servei i d'autopro- anys i que requereixen noves estratègies ducció de continguts culturals, plantejant d'intervenció. una «crisi de legitimitat política», és a dir, Els Casals de Joves, com a instru- desenvolupant formes organitzades que ments de creació i difusió cultural, tenen tracten de sostreure els serveis socials i un paper a jugar que cal anar configurant a culturals a l'autoritat exclusiva de l'Estat. partir de l'experiència. Avui els podem «En aquest sentit, el desenvolupament de agrupar en tres àmbits. les formes i de les reivindicacions autoges- tionàries es plantegen com un procés molt 1.2.2.1. Elements de difusió cultural més ampli de reforma de les institucions polítiques i de la contestació de l'autoritat Possibilitar l'accés a les diferents pro- de l'Estat». duccions culturals, ja sigui acostant-les al El sisè procés fa referència als efectes territori, ja sigui a través de la informació. que la revolució tecnològica té en el ter- Els punts d'informació que volen genera- reny de la comunicació simbòlica, i per litzar-se als Casals són un instrument in- tant en el terreny de la transmissió i crea- dispensable. ció cultural. Existeix una tensió manifesta Fer que aquest accés a la cultura sigui entre la unidireccionalitat dels fluxos d'in- de forma no dirigida, és a dir, a partir de la formació (procés que es pot donar si s'a- participació dels joves usuaris en la progra- junten les possibilitats de la tecnologia del mació d'activitats i afavorir l'autogestió del flux informatiu amb l'organització del po- Casal de part dels mateixos joves. der en la societat) i el naixement de xarxes de comunicació horitzontal, que conver- 1.2.2.2. Les subcultures, la democràcia cul- teix aquell perill d'unidireccionalitat verti- tural cal en una redirecció del flux que el trans- forma en un element d'autonomia i de Potenciar l'existència d'avantguardes comunicació personal (d'ordinador perso- culturals arrelades a un moviment social nal a ordinador personal, per exemple). que s'enriqueixi de la seva producció. Faci- El setè i darrer procés a tenir en comp- litar recursos per tal que les diferents «for- te és l'impacte d'allò que s'anomena «crisi mes culturals» emergents al barri (grups es- econòmica» sobre el camp cultural. La cri- pecífics, etc.) puguin qualificar les seves si ens porta cap a una proporció cada cop formes d'expressió i difondre-les, com a al- més gran de temps no invertit en treball ternativa coexistent a la uniformització cul- 14 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA tural que tendeixen a establir els mitjans a assumpció de l'autonomia personal i gru- de comunicació de masses. Facilitar la in- pal suficient en el disseny de la seva pròpia terconnexió i l'encontre entre les diferents vida i de les condicions en què aquesta es subcultures o «tribus» urbanes com a ele- desenvolupa. Aquesta acceptació de la parti- ment imprescindible d'enriquiment mutu i cipació ha d'anar acompanyada d'una flexi- institucionalització d'un pluralisme cultu- bilització important del tractament que la ral cada cop més necessari. societat adulta (diguem-ne així) fa dels joves Afavorint les diferents subcultures del (del tòpic «jove»). Sovint el disseny de la territori i donant suport a la seva expressió seva pròpia vida fa possible les noves for- i creació, el Casal afavorirà la democràcia mes de relació social atenent a noves reia- cultural. cions personals, nous hàbits, nova disribu- ció del seu temps... 1.2.2.3. Espai de recursos per a la produc- Hi ha instruments clàssics de participa- ció i la dinamització cultural ció dels joves en la societat que han tingut i tenen un paper fonamental en la vida ciuta- El Casal és bàsicament espai «enri- dana i, no cal dir-ho, en el disseny i execució un quit» compta amb diversos de d'un política juvenil. Són les que recursos associacions suport a la creació cultural, cercant la dina- juvenils i la seva coordinació en els Consells mització cultural del territori. El Casal vol de la Joventut. El CJB és, sens dubte, i amb enfrontar-se a l'individualisme, l'estandar- molta diferència, el més ben situat i amb dització i el servei a domicili de la informa- més recursos i iniciatives de l'Estat espa- ció i l'activitat cultural i assajar una sortida nyol. més comunitària. Com a espai de recursos, Aquests instruments, que hem anome- ha d'ajudar a la introducció de les «noves nat clàssics perquè són els que tradicional- tecnologies» atenent el creixent impacte que ment (i avui també) «han estat assumits» tenen i aniran tenint en la vida quotidiana per la mateixa societat adulta com a canals dels joves, i a la seva importància instru- de participació dels joves, han arribat, cohe- mental en qualsevol procés de producció rentment amb això, a un acceptable arrela- cultural. Cal afavorir-ne la utilització, esti- ment entre els joves de les classes mitjanes mulant-ne alhora un ús positiu que les con- amb conductes socialment acceptades, amb verteixi en instrument d'enriquiment i d'au- més o menys recursos, però els suficients tonomia personal. per sortir amb una certa elegància de la crisi que també ells pateixen. La seva implantació és, en canvi, molt 1.2.3. Els Casals de Joves com a instru- dificultosa entre els joves d'aquells sectors ments de participació juvenil que tal vegada pateixen més durament les conseqüències de la situació econòmica d'a- En la situació actual, en què cada cop vui. més hi ha un nombre més gran de joves que Hi ha d'altres formes d'associacionisme aniran quedant «al marge» de la societat, és anomenat «no formal», que acompleixen la imprescindible assajar camins de participa- funció bàsica de tota associació (permetre ció juvenil entenent-los no només com a col·lectivament una més gran satisfacció de possibilitats d'intervenció dels joves en el les necessitats personals, afavorir la comú- desenvolupament d'una societat que sovint nicació i l'intercanvi, dinamitzar l'entorn no entenen ni els interessa, sinó també com social, etc.), però que no revesteixen els LA BARCELONA DEL PROJECTE JOVE 15 aspectes formals de l'associativisme tradi- lectius estables que hi troben l'espai i els cional. Aquests nuclis associatius es for- recursos per a desenvolupar els seus pro- men normalment a partir de determinats jectes, també són un recurs important per interessos, esportius i culturals sobretot, i als joves marginats, perquè faciliten l'ad- semblen ser els únics que avui són suscep- quisició d'hàbits socials, la vinculació a tibies d'un cert creixement. Per això, en la dinàmiques d'animació i a col·lectius promoció de l'associativisme, des de fa un promotors d'iniciatives. Garantint o no temps hi ha una forta preocupació per una projecció de futur, obren processos conèixer aquesta realitat, definir els pro- que un cop engegats permeten la supera- cessos de configuració i trobar uns instru- ció de les situacions de conflicte o margi- ments de suport. Els Casals de Joves han nació. Els Casals de Joves solen ser un acollit tradicionalment aquests nuclis asso- element que ajudi a posar en contacte ciatius en forma de grups estables que aquestes diferents dinàmiques juvenils, s'han format a partir de determinats inte- per tal que s'enriqueixin mútuament, so- ressos: la música, el teatre, la ràdio, l'eco- bretot afavorint que els joves associats logisme, etc. posin a disposició d'altres dinàmiques els Aquesta divisió entre classes mitjanes seus recursos tècnics, materials i orga- i sectors en dificultats és evidentment una nitzatius. simplificació d'un fenomen en què inter- Els Consells de la Joventut i tot el venen molts altres factors (lloc de naixe- món que representen no poden oblidar que ment dels joves, dels seus pares, barri de són fruit d'una conjuntura internacional residència, etc.), però malgrat això ajuda a que tenia com a punt de referència la situar la possible intervenció des dels Ca- cultura del progrés infinit, encara que al sals de Joves en una diversitat de necessi- nostre país la seva existència fou posterior tats i demandes importants a tenir en per raons polítiques òbvies. El seu paper compte. avui no pot ser el mateix. No hi ha gairebé Els Casals de Joves han de ser equipa- res que sigui igual, i ells tampoc no ho ments i recursos per a tots els joves. Així, poden ser. Cal cercar noves formes d'ani- els joves associats, els joves vinculats mació del teixit social a partir de les asso- a associacions i/o col·lectius estables, els ciacions; cal flexibilitzar els criteris per a joves que fan consell de la joventut, consti- considerar un jove «vinculat a...»; cal una tueixen un potencial socialitzador incalcu- profunda revisió que en molts casos (i a lable que s'ha d'entendre com una autènti- Barcelona, en el si del CJB ens consta que ca xarxa de cooperació social en la qual la sí) ja està engegada. mateixa Administració hauria de delegar En aquest futur immediat, doncs, els moltes funcions que probablement po- Casals de Joves es proposen com una reali- drien ser assumides per col·lectius ciuta- tat a tenir en compte, no pas com una idea dans existents, fent innecessària la inter- abstracta, sinó com una realitat consolida- venció directa de l'Administració en da i dinàmica, amb defectes encara, però aquests camps. És evident que els Casals que permet avançar. de Joves poden esdevenir una important Un element important per a facilitat font de recursos per a fer aquesta tasca de aquests processos participatius és que els cooperació. Casals de Joves sempre s'han definit com a Si els Casals de Joves són equipa- equipaments que han de ser gestionats pels ments per als joves associats i per a col- mateixos joves. L'experiència en aquest 16 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA terreny a Barcelona i les conseqüències seva vida. No entenem els Casals de Joves que se'n deriven, les aprofundirem més com uns serveis consumistes, sinó com endavant. Però val la pena citar-ho aquí una invitació a la participació. Malgrat tot, perquè ho considerem un element molt és complex trobar un sistema d'equilibri la important per a facilitar aquella autono- participació cooperativa dels diversos sec- mia personal i grupal de la qual parlàvem tors implicats, i per això la participació en començar l'apartat, per a dissenyar les demana una reflexió en profunditat a par- condicions en què s'ha de desenvolupar la tir de l'experiència. 2. BARCELONA DESCENTRALITZADA: UN NOU ESCENARI 2.1. De la territorialització a la des- model contractual s'havia resolt de forma centralització satisfactòria amb el Pressupost 1986 i el primer document-marc estava escrit i discu- tit, però calia fer encara l'adaptació de cada Fins a l'estiu de 1985 el funcionament un dels Casals al model conceptual i al de l'Àrea de Joventut era centralitzat. Això territori on actua. Aquesta tasca quedava vol dir que els serveis no estaven organitzats ara en mans dels Consells de Districte. d'acord amb el territori, sinó segons el tipus de servei que es prestava. Tot i això, el departament de Casals de Joves tenia tres o 2.2 Els districtes, coneixement més quatre coordinadors de zona, que eren l'em- directe de la realitat brió dels actuals caps del servei de joventut als districtes. A l'estiu de 1985 es va veure la necessi- Els districtes, amb les noves competèn- tat de «territorialitzar» l'estructura orga- cies transferides, s'havien de fer càrrec de la nitzativa de l'Àrea en vista de la propera gestió dels Casals de Joves. D'una banda, els descentralització. Es va constituir un «Ser- Consells de Districte poden assegurar una vei territorial de joventut» que tenia dos gestión més adequada pel coneixement més braços operatius: un equip de coordinadors directe de la realitat que estan en condicions de zona que gestionaven els diferents serveis de tenir. Però d'altra banda, els districtes d'un o dos districtes (no sols els Casals de acusen la falta d'experiència i de recursos Joves com fins ara, sinó també els Casals humans. Infantils, la relació i convenis amb entitats El coneixement més directe de la reali- de joves o infantils...). Els mesos de rodatge tat és inqüestionable. Una visió més prope- territorialitzat van servir per a establir una ra d'un territori més delimitat permet una manera de funcionar centrada en el territori visió més de conjunt i un circuit informatiu i per intuir què passaria en la futura deseen- més curt sense intermediaris i, per tant, un tralització. feed-backmés directe. Això evita els riscs Aquesta va ser aprovada a final de maig d'inadequació dels serveis que es presten, si del 1986. Amb l'aprovació van venir les bé comporta altres riscs com per exemple els transferències de competències, de persones d'una subjectivitat més gran en les decisions i de recursos econòmics. S'iniciava una o els projectes. La visió de conjunt de l'acció nova etapa, esperada feia mesos, però que sobre un territori permetrà, però, planejar va precipitar la transferència d'uns Casals una prestació compactada dels serveis per- que encara no estaven prou consolidats; el sonáis per a la seva major rendibilització. 17 18 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA La descentralització parcial de nom- no coincideixin gaire, que en fases terminals brosos programes, que ha estat l'estil adop- de la prestació de serveis apareguin duplici- tat per l'Ajuntament, si bé permet tocar tats i descoordinació que reflecteixen la di- més tecles que intervenen sobre el territo- versitat d'orígens dels programes aplicats. ri, dispersa les respostes a donar i, per tant, »Quan en el procés de descentralització les fa més complexes. Si a això s'hi ajunta de competències de les Àrees als Consells de els recursos escassos de personal i de pres- Districte s'opta pel fet que les de totes les supost (perquè les Àrees transferides ja Àrees de Serveis Personals s'exerceixin des funcionaven amb recursos escassos), i la d'una única dependència, encara que provin- falta d'experiència de gestió, tot plegat fa guin de sis Àrees diferents, s'institucionalitza entreveure un primer temps deficitari, és a l'objectiu d'acabar amb aquestes deficiències dir, de dèficit i de neguits de gestió. En el executives en eliminar la diversitat d'orígens cas dels Casals això s'ha traduït en la in- en el disseny d'estratègies d'intervenció. Co- capacitat de dur a terme un seguiment mença llavors un gran repte: de quina orga- intens, en la incapacitat de reconvertir nització s'ha de dotar la Divisió de Serveis de alguns casals (model conceptual i infras- Personals del districte per a ésser operativa? tructura) en relació al projecte sistema- Quina relació ha de mantenir amb les Àrees titzat, i en la relació de vegades no prou mare en les competències que hi tenen reia- tranquil·la amb les entitats gestores. Amb ció? Quin procés han de fer aquestes per a tot, cal pensar que després d'un temps de -adaptant-se- facilitar les coses? rodatge i amb el desitjable increment de »A un any vista de la sortida d'aquesta recursos humans, el camí que emprendran cursa (que sovint sembla una gimkhana) els Casals de Joves serà més efectiu que en s'han donat processos diferents en els deu una gestió centralitzada. districtes de la ciutat. Era d'esperar; les reali- tats són diferents, les necessitats també; les urgències, diverses; les persones que hi treba- 2.3. Cap a la prestació compacta- llen també. El laboratori ja rutlla. da de serveis personals »Encara no és l'hora de treure'n conclu- sions, però tenir deu col·lectius de professió- Una de les possibilitats que farà més nals, tècnics i polítics preocupats per resoldre rendibles els recursos municipals en els dis- aquells problemes amb eines diferents a la trictes, si bé no està exempta encara de mà, segurament ens donaria pistes de per on contradiccions i ambigüitats, és l'actuació seria millor que anessin les coses. compactada en la prestació dels serveis per- »Corríem, però, amb trampa. Abans de sonáis. Ens sembla útil reproduir un article començar sabíem què volíem fer. Des de del J1 O/Dossier «Joventut als Districtes» llavors que ja parlàvem de la necessitat de sobre aquesta qüestió: 1 compactar els programes, d'oferir serveis «La coordinació ha estat un important compactáis, d'avançar en la compactació cavall de batalla en la prestació del serveis dels serveis personals. Però, què es vol dir personals (i també dels altres) a l'Ajunta- amb això? ment de Barcelona. Quan hi ha tant per fer, i »L'experiència ens va dient que aquesta el que es fa es dissenya des de llocs diferents, paraula és millor usar-la com a adjectiu que no sempre coordinats, és normal que existei- com a substantiu. No és res en si mateixa, xin models d'intervenció diferents, que els sinó que qualifica algunes coses o accions objectius a aconseguir pels uns i pels altres orientant-se el sentit. Amb el risc que repre- LA BARCELONA DESCENTRALITZADA 19 senta escriure una definició quan hom sap bit de joves del Centre Cívic, però sense que és de vigència curta (perquè és ben espais específics de trobada i d'activitat. El segur que l'enriquirem i la canviarem), ens cas més avançat en aquesta direcció era el atrevim a dir que entenem com a prestació de Cotxeres de Sants. compactada dels Serveis Personal "un mo- Si bé en termes econòmics i organitza- del d'abordatge de les situacions d'un ter- tius els equipaments compactats són més ritori des d'un únic equip interdisciplinar; avantatjosos (rendibilitat superior de ser- aquest dissenya una estratègia global d'ac- veis generals i polivalència d'alguns espais), tuació que cobreixi totes les dimensions cal mirar primer si també ho sóndes-del^ d'una situació plantejada, enriquida per les punt de vista tècnic. £i la realitat juvenil, tot diferents especialitzacions de cada profes- i la seva heterogeneïtat, és una realitat defi- sional i tenint en compte les planificacions nida i específica, cal assegurar l'especificitat globals a nivell de ciutat". dels serveis que s'hi adrecen, com a mínim »Realment aquest model de treball no d'aquells que exigeixen més aquesta especi- planteja cap problema teòric, la multipro- ficitat. En la intervenció sobre un territori fessionalitat dels equips és una adquisició cal diferenciar tres fases o aspectes. Si bé el que ja és patrimoni de totes les disciplines, primer i el tercer necessiten una visió globa- el disseny d'una estratègia global és l'intent litzadora, la prestació de serveis pot fer-se de respondre a tots els nivells a les necessi- de manera compactada, integrada o simple- tats existent, fer valer l'especialització de ment coordinada. En aquest sentit repro- cada un dels membres de l'equip comple- duïm un fragment del J1 O/Dossier «Joven- menta aquella lectura global afegint-hi el tut als Districtes» que parla d'això: 3 rigor de qui coneix un aspecte a fons. En inventem «Quan es parla de compactació es parla definitiva, que no ens res que no de la prestació conjunta o agregada d'una hi fos abans; en tot cas, és una manera de colla de serveis, els Centres Cívics per exem- concretar una de les conclusions del Projec- la necessitat d'u- ple, però prestant alhora diversos serveis. La te Jove quan parlàvem de integració és un pas més; ja no diferencia na política integral de joventut.» diversos serveis, sinó que els integra en un únic servei que intenta donar resposta a totes les necessitats o realitats (el 010 Informació, 2.4. L'especificitat dels Casals de per exemple, en el cas de les necessitats Joves informatives). La coordinació pressuposa la prestació independent de diversos serveis es- Aquesta prestació compactada dels Ser- tablint prèviament certes relacions entre ells veis Personals pot arribar, en les seves últi- per a evitar les duplicitats o llacunes (per conseqüències, la dilució dels Casals exemple, les activitats de vacances mes a que va a de Joves equipament específic. càrrec dels districtes i de les àrees). Cada com a més a cada cir- En aquests moments tenim dues de vincle és menes tipus adequat una avaluació de Casals de Joves; els sense que són instal·lats en cumstància, poderfer-ne locals independents i els que formen part jerarquitzada. El que és més greu és l'absèn- tres de reia- dels Centres Cívics. Si bé aquests darrers eia d'alguna d'aquestes formes durant molt temps eren una mena de «relio- ció.» gats» dels Centre Cívics, de la dinàmica del Els Casals de Joves són serveis que cal qual no participaven, en alguns casos el prestar de manera específica. Això no vol dir Casal de Joves ja es configurava com l'àm que no puguin formar part de Centres Cí- 20 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA vies per abaratir els costos de manteni- Cal, sobretot, un diàleg constant Àrea- ment i permetre una relació de veïnatge districtes que asseguri la fluïdesa informati- amb altres serveis, però dins del Centre va i de reflexió en l'aplicació de les seves Cívic cal un tractament específic de les funcions complementàries. iniciatives amb joves. La forma de fer En el cas dels Casals de Joves, als dis- aquest tractament específic no està siste- trictes els toca la gestió dels equipaments matitzada i, per fer-ho, caldrà seguir aten- (seguiment del contracte de prestació de tament el funcionament d'aquells Casals serveis, obertura o tancament de Casals, que ho han cercat. establiment dels plecs de condicions per a posteriors contractes, gestió administrativa, etc.), i a l'Àrea de Joventut algunes funcions 2.5. El diàleg Àrea-districte i la complementàries (marc programàtic a nivell complementarietat de fun- de ciutat, reglamentació, formació i reciclat- cions ge d'animadors, seguiment global, assessora- ment tècnic...) que l'actual departament de Casals contempla en el programa per al Aquesta nova etapa, el funcionament 1987. La fluïdesa d'aquesta complementa- descentralitzat, representarà per als Casals rietat de funcions permetrà una qualificació de Joves, i per a moltes altres iniciatives, un dels Casals, que en aquest momentuiecessi-. pas qualitatiu important si se sap aprofitar. tea_di««a nilervqjició ^***—"enèrgica i dinamitza- dora. 3. ELS CASALS DE JOVES DES D'UNA PERSPECTIVA HISTÓRICA 3.1. Hipòtesi de partença eren, les iniciatives sovint també; el que mancava era facilitar els recursos necessaris per tal que aquestes tinguessin viabilitat, i En el programa d'actuació de l'Àrea de dotar la ciutat d'uns espais i d'una infras- Joventut per al curs 1979-1980, és a dir, en tructura que anés consolidant un patrimoni el primer programa després del restabliment juvenil inexistent fins aleshores. dels ajuntaments democràtics, es tractà ja del treball fer el dels de Aquest és el context en què cal situar el a en camp Casals de del de Casals de Joves, una de les actuacions d'un punt partença previstes programa Joves de Barcelona. Havien de ser l'eix d'a- programa que començava amb molts fronts. quests recursos. La seva existència possibili- El comú denominador de tots ells era la taria la multiplicació d'aquestes iniciatives i seva orientació cap a facilitar la canalització la seva realització, enfortint en definitiva el de tota aquella energia de cooperació i d'a- teixit associatiu de la ciutat. A més, la inter- nimació ciutadana que el teixit associatiu de venció de l'Administració s'havia de limitar la ciutat havia demostrat tenir en els darrers a facilitar recursos infrastructurals (local i anys del franquisme i els primers de la material tècnic), i la resta corria a càrrec transició; teixit d'on, d'altra banda, prove- dels joves. nien la majoria dels qui eren des de llavors El concepte de Casals de Joves del qual els gestors dels recursos municipals per a es partia era molt diferent del que avui es té desenvolupar una política de joventut. assumit. El Casal no era tant l'equipament En aquest darrer terreny era on aquella com el grup. Els grups de joves «es consti- cooperació i aquella animació ciutadana tuïen» en Casals de Joves, que en ser acollits eren especialment significatives; el paper de per l'Administració assolien un local amb la universitat, la mobilització de les associa- més o menus condicions de desenvolupar cions juvenils (amb la constitució de les els seus objectius. «taules de joves» que després serien «con- En definitiva, els Casals de Joves neces- sells de joventut»), l'important contingut de sitaven una empenta inicial. Després, els militants joves dels diferents partits polítics joves els farien funcionar i el seu desenvolu- d'esquerra i la importància que tingueren pament ja aniria dibuixant els passos a fer. per al moviment ciutadà les associacions de Aquesta hipòtesi queda ben recollida, enca- veïns i les seves vocalies de joves, són alguns ra que implícitament, en aquest fragment exemples que ho avalen. d'un monogràfic sobre Casals de Joves pu- 4 En assajar una política juvenil per a blicat l'octubre de 1981: una ciutat, calia, doncs, comptar amb el que «L'assemblea és l'òrgan de decisió del existia. Calia partir d'això. Els joves ja hi CJ, tothom hi té veu. D'ella es tria el Consell 21 22 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA Permanent, i en els Casals que tinguin més procés. En el punt 3.2 s'adjunta un quadre de 150 joves hi haurà un equip executiu que mostra de l'evolució dels conceptes de Ca- tingui cura que tot funcioni... sals de Joves, grups gestors i d'animadors L'assemblea, passat un temps per a en tres moments diferents. consolidar el CJ (no superior a tres mesos), en què la coordinadora de joves i els Grups Fundadors tenen un pes específic i tècnic, 3.2. La concreció del projecte: tria vint representants per a formar un Con- principals èxits i principals sell de Gestió (...) D'aquest Consell de Ges- errors tió es tria un Equip Executiu compost, en- tre d'altres, pel coordinador, l'animador i l'administrador (...) Val la pena examinar detingudament Un equip de tres tècnics escollits demo- les incidències que s'han produït en anar cràticament d'entre els que participen habi- fent realitat aquest projecte, els perqués de tualment en el CJ seran els col·laboradors de l'erosió soferta pels seus principis bàsics des l'equip tècnic (...) Els membres d'aquest equip del començament fins ara i les conseqüèn- haurien d'assistir als cursos de l'IMAE.» cies que probablement ha tingut sobre la També és il·lustratiu aquest fragment població juvenil de la ciutat o com a mínim del mateix document sobre el concepte de sobre una part d'ella. Casals de Joves i el paper de l'Administra- ció. «L'Àrea de Joventut, a través dels Con- 3.2.1. Els processos administratius i la sells de Districte, que són els que vetllen per prestació del serveis personals la bona marxa dels Casals, establirà amb cada un d'ells un protocol de relacions, Sempre, per començar, cal fer la inevi- sempre revocable. Es fixaran les subven- table referència a la manca de tradició exis- cions necessàries que aporta cada una de tent a l'Administració per tot el que fa a la les parts, etc...» prestació de serveis personals, i més concre- En aquest projecte de protocol, l'Àrea tament, a l'engegada de programes de políti- de Joventut s'havia de comprometre a ca juvenil. La importància d'aquest fet és «...pagar les despeses d'infrastructura del innegable, ja que va significar començar local i a passar una quantitat econòmica amb una migradesa de recursos important. durant el curs en concepte de les despeses de Encara que s'han anat incrementant any les activitats», així com «a aportar tot tipus rera any a mesura que la pràctica demostra- d'informació jurídica de la qual l'Adminis- va que efectivament aquest era un camp a tració disposa». treballar, al nostre parer continuen essent Per la seva banda, cada Casal es com- insuficients. Ara, com a mínim, permeten promet a «presentar un projecte pedagògic, tirar endavant programes amb un mínim de un d'animació d'activitats, transparència garanties. econòmica i formar part de la Coordinado- Aquesta inexistent tradició a la qual ra de Casals de Joves (...)» quan existís. fem referència té també una traducció tècni- Aquestes expectatives no s'han com- ca, de funcionament administratiu inade- plert en cap cas. La pràctica i l'experiència quat per a respondre amb agilitat a les situa- han anat erosionant el model fins avui i cions que es plantegen fent feina amb joves i ben segur que encara no s'ha acabat el per a joves. Davant d'aquesta inadequació UNA PERSPECTIVA HISTÒRICA 23 s'han donat en política juvenil, i concreta- Casals de Joves no calia parlar d'hipòtesis ment en el desenvolupament del projecte sinó de realitats existents; però el seu prin- de Casals de Joves, dos processos simulta- cipal defecte va ser alhora que aquestes nis i paral·lels: d'una banda abaixament «realitats existents» eren sovint contra- del llistó -potser massa alt- de les exigèn- dictòries, no responien al mateix model, es cies que fèiem a l'actuació de l'Adminis- distribuïen arbitràriament per la ciutat i tració i dels objectius a aconseguir amb els no sempre resultaven un recurs per als recursos amb què es comptava; de l'altra, joves més desafavorits ni per als que ho intentar proposar a la mateixa Administra- podien fer més rendible. ció mecanismes inexistents o no explotats En resum: confusió entre demanda i fins aleshores en el terreny dels serveis necessitat. El camí triat de resposta a la personals per tal d'agilitzar processos ad- demanda era probablement l'únic camí ministratius lents i complicats. operatiu amb els. recursos de què hom Hi ha encara un altre fet que condicio- disposava, ja que optar pel segon hagués na en certa manera la concreció inicial del significat quedar-se en el planejament d'u- projecte encara que aquest no fos propi de na intervenció impossible. l'administració (dels mecanismes de fun- A més, a diferència de la concepció cionament de l'administració, volem dir), actual dels CJ, la demanda, és a dir, la sinó dels gestors que iniciaven el camí del iniciativa d'un grup de joves que elaborava treball de joventut. Vegem un altre frag- un projecte d'animació i buscava recursos ment d'aquell document citat abans. 2 per a tirar-ho endavant, era un element «L'Àrea de Joventut considera els Ca- consubstancial a la mateixa existència d'un sals de Joves, més com una proposta opera- Casal de Joves. Segons el projecte de treball tiva i creacional que com una llei a seguir. era inconcebible la intervenció de l'Admi- En cada cas és necessari comparar els pro- nistració sense aquest element previ. jectes que motiven la creació d'un Casal de Joves concret amb el model que l'Àrea insi- 3.2.2. La dels Casals de els nua com a estructura administrativa i tèc- gestió Joves, usuaris i CO- nica, ja que qualsevol Casal ha de sortir grups gestor, els la d'unes necessitats reals i no d'una planifi- CAJOBA cació abstracta sobre la ciutat.» Els Casals de Joves ja neixen com a Aquesta contraposició entre els con- instruments per a la promoció de l'associati- ceptes de «respecte a les necessitats reals» i visme juvenil. Aquesta característica, que «una planificació abstracta sobre la ciutat» continua vigent, ha tingut diferents concre- posava de manifest la impossibilitat de cions al llarg del temps. Probablement l'in- respondre a les necessitats que es detectes- tent més formalitzat de treballar en aquest sin en aquesta planificació; només era pos- sentit hagi estat la Coordinadora de Casals sible la resposta a demandes que sorgissin de Joves de Barcelona (COCAJOBA). Cal, (necessitats «reals», «sentides», s'anome- per tant, aturar-se i analitzar detingudament naven en aquell document). quines foren les causes i les conseqüències Aquest pragmatisme de respondre a del seu naixement i desaparició, que va les demandes que arribessin (que arriba- deixar un espai que encara no s'ha ocupat. ven en forma de projecte elaborat per un La COCAJOCA neixia com un intent grup de joves d'un barri) va tenir com a de coordinar els diferents grups de joves principal virtut que ben aviat per parlar de que constituïen els Casals de Joves. Proba- 24 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA blement és gràcies a la seva existència que privatitzava l'espai del Casal, però sí certa- la gran diversitat que hi havia entre els ment la seva gestió. Aquesta era la contra- diferents projectes en marxa va ser lleuge- dicció, encara que més subtil. Un cop cons- rament homogeneïtzada fixant alguns tituïts en associació, per què l'Ajuntament punts mínims comuns. encomanava la gestió precisament a ells? La aparició dóna context Com es podia demostrar que eren els més seva es en un peculiar en què l'objectiu fonamental em- adequats? I si no, quin sentit tenia un grup près tant per l'Àrea com pels diferents gestor constituït formalment en associació grups de joves és la «legalització» dels sense Casal de Joves per a gestionar? Casals de Joves (així se'n deia, encara que La COCAJOBA havia de ser una espè- avui ens sembli un contrasentit que uns cie de federació d'aquests grups un cop equipaments municipals poguessin plante- constituïts. Les contradiccions que implica- jar dubtes sobre la seva legalitat). Va ser ven cada un d'ells també tenien la seva precisament aquest debat el que va posar traducció global en aquell organisme, que en evidència algunes contradiccions inhe- podia arribar a esdevenir un col·lectiu de rents al projecte. joves que gaudís del monopoli dels Casals En un moment determinat del de procés Joves, que en principi són equipaments a es va arribar a concloure el que calia disposició de tots els joves de la ciutat. que fer era legalitzar cada Casal de Joves com a Aquest procés no va prosperar. La associació juvenil. Aquesta solució, que ha COCAJOBA va servir, mentre va existir, estat adoptada a una altra ciutat de l'Estat per a coordinar efectivament les diferents espanyol (Múrcia), no era a Barcelona una iniciatives, per a fer conjuntament tota sortida gaire clarificadora. Intentar trobar aquesta reflexió i, en definitiva, per obrir en les lleis racons per a acomodar-hi coses camí en la recerca del que ha de ser el que a la vida quotidiana són ja una realitat model de participació dels joves en la ges- i que no han estat previstes és sempre una tió dels equipaments públics i, més en aventura d'incert final. A Barcelona, amb concret, en els Casals de Joves. un Consell de la joventut en funcionament A més, l'experiència ens ha demostrat i amb una cinquantena d'associacions ju- que, tot i que els «usuaris potencials» o venils formant-ne part, adptar aquesta so- aquells a qui anava adreçada l'oferta dels lució equivalia a decidir que els Casals de CJ Barcelona, eren tots els joves de la Joves no poden ser usats per tots els joves ciutat, els «usuaris reals» d'aquests equipa- de la ciutat, sinó que eren unes associa- ments han estat majoritàriament d'un sec- cions de dret privat con les altres. Com tor de la joventut caracteritzat pels diver- que això no estaba en l'esperit de la pro- sos processos de marginació social. posta, va prendre cos l'afirmació que «els Hi ha diversos factors que poden ha- Casals de Joves són equipaments munici- ver influït perquè això fos així: pals» gestionats pels mateixos joves. 1. El fet que l'oferta de serveis per Però, quina és la forma jurídica d'a- als joves que s'ha fet des de l'Àrea de quests grups gestors? El Casal de Joves pot Joventut (o des d'altres instàncies de l'Ad- ser un equipament municipal, però això no ministració) no hagi estat necessàriament vol dir necessàriament que la seva gestió vinculada a l'existència dels Casals de Jo- sigui directa. Hi havia la possibilitat de ves no ha afavorit que aquests fossin el legalitzar aquests «grups gestors» com a punt de referència territorial ineludible per associacions de dret privat. Aquest pas no als joves. Els que volen participar en una UNA PERSPECTIVA HISTÒRICA 25 activitat organitzada no necessiten gens rides es basa en el percentatge de joves estar assabentats que en el seu barri exis- afectats per problemàtiques socials greus teix un Casal de Joves, ja que no és a que hi ha en el conjunt d'usuaris dels través d'ell que hi poden prendre part. Casals. Aquesta realitat ha influït també Així, doncs, s'ha produït més aviat el feno- de manera important en la impossibilitat men contrari, és a dir, que els joves que de fer viable el projecte de constituir grups habitualment són usuaris d'un CJ són gestors responsables i estables en tots els aquells que, per manca d'iniciativa, capa- Casals de Joves, així com la tendència a citat o poder adquisitiu, no poden fer altra confondre l'autogestió amb la privatitza- cosa que «anar-hi a passar l'estona». ció d'un espai públic per part d'un grup 2. La poca o nul·la vinculació de la que li donava un caire molt exclusiu. dinàmica dels Casals de Joves amb el movi- A partir d'aquesta constatació cal re- ment associatiu de la ciutat (fonamental- formular l'objectiu bàsic de l'existència ment amb les entitats membres del CJB) ha dels Casals de Joves. El paper de l'Admi- estat un gran impediment perquè joves de nistració, impulsora del projecte, ha de totes aquestes associacions assumissin situar-se en un difícil punt d'equilibri en- aquests espais com a propis. En aquest fet, a tre garantir el funcionament i la rendibili- més d'haver estat dos plantejaments de tre- tat social d'aquells equipaments i no ofe- ball absolutament diferenciats, pot haver-hi gar, amb intervencions desmesurades, les influït la baixa qualitat infrastructural d'al- iniciatives que els joves poden tenir de guns Casals, que no oferien cap avantatge manera espontània. Aquell objectiu bàsic, que no tingués el local de l'associació. recordem-ho, és que la gestió dels CJ és 3. Sovint els grups que lluitaven i responsabilitat dels usuaris, amb un acord treballaven per aconseguir un Casal de Jo- (que mai ha estat definit jurídicament) ves a l'Ajuntament s'enfonsaven quan allò establert amb l'Ajuntament, el qual atorga ja era una realitat per a fer funcionar. La a aquest la responsabilitat del manteni- frustració de moltes expectatives posades ment infrastructural del Casal, i de la sub- en equipaments pels que havien lluitat, venció de la programació d'activitats. davant de la desesperant lentitud d'alguns A més, fins i tot en els casos en què sí tràmits i la incertesa de molts projectes, que és possible, la rendibilitat social de feia sovint que equipaments que naixien l'equipament és ja avui una realitat massa amb una important demanda social que- complexa per a poder ser assumida per un dessin, poc temps després de la seva cons- grup gestor. Aquest pot tenir la responsabi- titució, desvinculats dels que n'havien es- litat de gestionar diversos àmbits del Ca- tat els seus artífexs. sal, però el plantejament de temps lliure Una de les conseqüències era «l'ocupa- alternatiu, amb una dimensió integradora ció de l'espai» per part de grups de joves del jove en el teixit social, detector de sense altres recursos, que davant la presèn- problemàtiques que requereixen abordat- eia d'un animador sense cap suport feien ges tècnics diversos, i amb la necessitat de del Casal el cau del seu conflicte. A més, plantejar una tasca de prevenció de la mar- l'existència d'un grup gestor que oferís ga- ginació social en tots els seus aspectes, és ranties de continuïtat, estabilitat i capacitat una tasca de la qual l'Administració no es de gestió, no ha estat mai el cas general. pot desentendre. 4. El criteri de potenciar la creació Així doncs, cal assenyalar que els Casals de Casals de Joves en zones més desafavo- de Joves han esdevingut un recurs molt 26 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA important per als sectors més desprotegits i gestors que eren elegits animadors va ser el desafavorits de la joventut barcelonina, no primer pas cap a aquesta professionalitza- perquè fossin plantejats o adreçats directa- ció. ment a ells, sinó perquè els diversos dèficits El segon pas significatiu a considerar i erosions sofertes ens hi han portat. Això ha va ser la creació d'una associació d'anima- permès arribar a joves als quals no s'hauria dors sòcio-culturals. «El Sarau», la qual arribat de cap altra manera, la qual cosa ha reuní tots els animadors existents en els possibilitat a partir d'aquí el seu accés a diversos Casals de Joves. Encara que la diversos circuits de socialització. funció pràctica que va motivar el seu nai- Val a dir que els inexistents hàbits xement era facilitar la contractació d'ani- organitzatius d'aquests sextors han dificul- madors per part de l'Administració, la tat l'aplicació de propostes d'estructuració seva existència va generar per primera ve- que s'han fet des de l'Àrea de Joventut gada el sentiment corporatiu de pertinença pensades per a aplicar a una «població a un col·lectiu professional en formació. normalitzada». La conseqüència ha estat la En aquest fet, i com a tercer pas im- necessitat d'intervenir més directament per portant, ha influït significativament l'exis- part dels professionals de l'Administració tència de cursos de formació d'animadors en la gestió dels equipaments, peró no pas sòcio-culturals, encetats a les escoles de per a suplir el teixit social que ho hauria «temps lliure» existents -en el nostre cas a d'haver assumit, sinó per a possibilitar a l'IMAE-, que han aportat a aquest procés mitjà o llarg-termini aquesta assumpció. un consistent cos doctrinal imprescindible per a configurar una professió. Com a darrer element, fou molt signi- 3.2.3. Els animadors ficativa la celebració del primer «concurs públic per a la gestió dels Casals de Joves», El fenomen del sorgiment dels anima- que, a més de formalitzar amb claredat les dors des de la seva aparició fins a la seva relacions establertes entre aquests profes- actual recerca d'estatus com a professional sionals i l'Ajuntament de Barcelona (vegeu de l'animació sòcio-cultural mereix una el corresponent plec de condicions), nor- anàlisi diferenciada i inqüestionable des malitzava també la ubicació dels anima- del nostre punt de vista. dors provinents del procés constitutiu dels La inexistència prèvia d'aquesta figura Casals de Joves i les seves associacions ha fet que la seva aparició hagi estat deduïda dins del mercat de treball de la ciutat, a partir de les necessitats que generava el alhora que feia posssible la participació procés seguit pels Casals de Joves. d'altres associacions. La mateixa COCAJOBA amb els res- Sobre l'animació sòcio-cultural hi ha ponsables de l'Àrea de Joventut va ser la molt escrit, i aquí no és lloc per a aprofun- protagonista de l'inici del debat animador- dir-hi. El que és important d'assenyalar és voluntari versus animador-professionalitzat, com els condicionants d'una intervenció i es va decantar ja llavors per aquesta segona en el camp de la política juvenil han gene- possibilitat en prendre consciència que hi ha rat un procés de professionalització que tasques de les quals el voluntariat no garan- s'ha eixamplat en l'actualitat a d'altres àm- teix l'estabilitat. bits més enllà dels Casals de Joves i de les En la nostra història, l'aplicació d'a- associacions juvenils preexistents, que questa opció a membres dels mateixos grups sens dubte en foren precursors. UNA PERSPECTIVA HISTÒRICA 27 3.2.4. Els contractes de prestació de ser- - Un plec de condicions exhaustiu, veis amb unes obligacions de l'adjudica- tari del contracte ben detallades, el Més amunt hem citat ja el procés se- qual permetrà fer un seguiment guit a l'entorn dels Casals de Joves per la acurat de la tasca de l'animador que naixent figura professionalitzada de l'ani- nomeni l'associació adjudicatària; mador. Des de l'Ajuntament, a part del cos - Clarificació de la inexistència de reia- doctrinal que abans ja hem citat o dels ció laboral de l'Ajuntament amb els problemes derivats del seu estatus profes- animadors, o sigui, que qui assumeix sional, s'ha abordat intensament la proble- la responsabilitat de desenvolupar un màtica jurídica de la seva contractació. contracte es una associació, la qual L'element fonamental o punt de par- ha de passar comptes a l'Ajuntament tença és el mateix teixit associatiu de la del seu desenvolupament; ciutat, al qual ens hem referit en repeti- - Clarificació de l'autonomia d'aques- des ocasions com a força de cooperació tes associacions, sense oblidar que el ciutadana. Aquesta cooperació que té la servei és de titularitat municipal. És seva vessant fonamental en la mobilitza- l'Ajuntament qui pot considerar sa- ció voluntària que és capaç de fer, en té tisfactori o no el compliment del con- una altra també molt important que és la tracte (d'acord amb el plec de condi- capacitat tècnica que algunes associa- cions) i exigir un canvi d'orientació. cions han assolit a partir de la seva pròpia dinàmica, la qual les capacita per Val la pena recalcar que l'establiment a tirar endavant programes de gestió i d'aquests contractes no fa avançar la parti- dinamització en els quals l'Administra- cipació juvenil en la gestió del Casals de ció hauria de partir de zero. Joves, sinó que consisteix únicament en la Per això l'opció presa per l'Ajunta- gestió indirecta d'un servei públic, i l'asso- ment de Barcelona per a l'animació dels ciació gestora acompleix unes funcions es- Casals de Joves ha estat l'establiment de trictament tècniques. contractes de prestació de serveis amb La valoració del primer any d'expe- aquelles associacions que, guanyant un riència funcionant amb aquest mecanisme concurs públic a través del qual s'adjudica va ser el següent: un o diversos Casals, estiguin en condi- cions d'assumir-ne l'animació d'acord a un - Va ser un precedent important que plec de condicions establert prèviament. de les sis associacions adjudicatà- Les característiques valorades com a ries, dues fossin membres del CJB, més importants a l'hora de tirar endavant cosa que va ajudar a apropar el per primera vegada un concurs públic per teixit associatiu de la ciutat al Pro- a la gestió dels Casals van ser les següents: jecte dels Casals de Joves. - Ha representat un rodatge impor- - Un concurs per a cada Casal, és a tant per a entitats que han hagut dir, que l'animació d'un Casal de d'incorporar mecanismes de gestió Joves pot ser adjudicada a qualse- adients al volum de l'encàrrec. vol associació que es presenti al - Encara que no és, evidentment, una concurs, independentment de l'ad- condició prèvia, es va veient de ma- judicació dels altres Casals; nera més funcional el tracte amb 28 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA aquelles associacions que per la seva segon concurs, per l'objectivitat en l'adjudi- capacitat poden assumir la gestió de cació i pel nou plec de condicions que per- diversos Casals de joves, ja que la metia regularitzar plenament les situacions suma de recursos augmenta la dispo- contractuals dels animadors i assegurava nibilitat i l'agilitat en la gestió. una dedicació plena de 35 hores setmanals, - El plantejament del concurs rea- ha estat un pas fonamental. I el nou meca- litzat i dels contractes establerts nisme de pagament a través de disquets ha obeeix a un funcionament centra- permès una periodicitat i agilitat de paga- litzat de la política juvenil. De cara ment inusuals. En aquests moments podem al segon concurs a començament de dir que la gestió per contracte de serveis és 1986, el plec de condicions recollia la fórmula més idònia, i que l'actual plec de ja les característiques del funciona- condicions és vàlid com a model de futur ment descentralitzat que s'estava a amb les necessàries actualitzacions. Però hi de pràctica. ha dos interrogants importants que encara punt posar en - Calia revisar, resolts: també, els dèficit jurí- no tenim dics que presentava el primer plec de 1. La implantació de l'IVA i el volum condicions: contractació dels anima- de gestió d'algunes entitats portaran les ac- dors a una per part de l'associació, règim tuals associacions instituir persona de seguretat social, pressió fiscal... jurídica depenent o vinculada a l'associació dèficit foren els retards per contractar amb Un important l'Administració, ja sigui - soferts el liurament de la una societat en contra- una cooperativa, laboral, etc, prestació econòmica. La i fals gran quanti- que pugui facturar no estigui en respec- tat de passos que qualsevol lliura- te a Hisenda. ment havia de fer des que era 2. La capacitat tècnica suficientment autoritzat fins era lliurat, provo- demostrada de les entitats gestores ha d'anar que cava els contratemps més inversem- acompanyada d'una capacitat de gestió blants en una dinàmica en què l'atzar econòmica i contractual. Sense aquesta la tenia un a paper molt important. Això primera no és possible, i obligaria potser feia deduir la necessitat que les asso- renunciar a la gestió a través d'associacions ciacions gestores es dotessin de plans juvenils. comptables anuals per a poder en- Aquest any es vol deixar resoltes frontar-se a la despesa. aquestes qüestions, perquè si bé el model - El funcionament el primer any va de gestió per contracte de serveis ja s'ha suposar una clarificació important consolidat, ara cal trobar les condicions dels rols que han de fer els anima- que permetin que una entitat juvenil pugui dors, diferenciant-los dels que són dur-ne a terme la gestió. els usuaris o participants del Casal de Joves, objecte del seu treball i de 3.2.5. L'evolució de la xarxa de Casals de l'especificitat de l'Administració. Joves de Barcelona Ara, amb la perspectiva d'un segon any Aquest és el quadre de l'evolució dels de rodatge en aquesta modalitat de gestió, conceptes de «Casal de Joves», «Grup ges- estem revisant el mecanisme dels contractes toD> i «Animador» a través de l'evolució de serveis amb associacions juvenils de cara del projecte dels Casals de Joves a Barceló- a consolidar un sòlid model de futur. El na, des de 1980 a 1985. UNA PERSPECTIVA HISTÓRICA 29 CONCEPTE 1980-1985 CASAL DE Local que l'Ajuntament busca Local que l'Ajuntament assu- Local municipal que l'Ajunta- JOVES i paga a un grupo de joves que meix per a ser usat pels joves ment s'encarrega de mantenir li fa una proposta d'animació. d'un barri. Confia la gestió a en bones condicions de tre- un grup de joves (Grup ges- ball. Per a fer-ho funcionar tor), que haurà de demostrar contracta amb associacions o que ho fa bé. cooperatives de prestació de serveis amb les quals acorda un programa d'actuació. GRUP GES- Grup amb un projecte d'ani- Grup al qual l'Ajuntament de- Grup gestor: grup d'usuaris TOR mació que va a l'Ajuntament mana que es faci càrrec de la més habituals i fidels del Ca- a demanar infraestructura i gestió cultural d'un Casal de sal de Joves. Normalment fa proposa a canvi la dinamitza- Joves. Han de presentar un la programació d'activitats i la ció cultural d'un barri. projecte d'actuació. proposa a l'animador. La seva existència no està reglada. ANIMADOR Persona que assumeix l'encàr- Persona triada pel Grup ges- Persona a qui l'entitat gestora rec puntual de responsabi- tor, de caràcter permanent, ha encarregat l'execució del litzar-se d'una activitat. Li ho que assumeix l'execució del programa aprovat per l'Ajun- demana el grup de joves. No programa d'actuació elaborat tament. Està contractat per cobra res per fer-ho. pel GG; la seva feina és remu- aquesta empresa o associació. nerada. 3.3. Conclusions: l'estat de la En síntesi, aquests interrogants són: qüestió abans del procés de - El debat sobre la professionalització descentralització o no dels animadors, conclòs a fa- vor de la primera opció, planteja nous Aquest ha estat, a grans trets, el desen- problemes: quina és la relació ha del d'haver-hi entre volupament projecte de Casals de Jo- que aquests pro- fessionals i d'altres ves des de 1980 fins avui. El quadre que treballen a que hem la zona? I entre i inclòs intenta mostrar-nos de aquells l'Ajunta- manera la seva funció esquemàtica el procés seguit, i si bé ment? el Quina és espe- no cífica i quin és el seu podem entendre de perfil profes- manera linial i homo- sional?. gènia, s'han anat sobreposant situacions - Pel fa als destinataris del diferents els Casals de Joves i que servei, segons se- hem vist com fins ara s'han identifí- gons les zones... A manera de conclusió creiem cal cat amb una tipologia molt clara de que destacar no que en aquests moments dispo- joves: aquells que disposaven sem ja de prou experiència com per poder d'altres recursos, i per tant, grups aturar-nos i reflexionar sobre el projecte a molt desestructurats i de caràcter partir dels aprenentatges obtinguts en el marginal. La necessitat d'obrir els camí fet. Aquesta reflexió, però, ens porta Casals de Joves a altres realitats ens a plantejar-nos uns interrogants cara al planteja la convivència de diversos futur, als quals intentarem donar resposta plantejaments quant a les formes de en el pròxim capítol. treball, a l'organització interna, i 30 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA fins i tot a la imatge del Casal. avançar en la seva millor configura- - Quant a les formes d'organització i ció. Probablement no es tracta tant gestió, creiem que s'ha avançat bas- de continuar creixent en quantitat tant en el disseny d'una gestió pro- sinó en qualitat. fessionalitzada per part dels anima- - Finalment, cal que reformulem el dors (concursos...) però tenim un model de Casal de Joves a partir de altre repte. Cal fer realitat l'equili- l'experiència acumulada, adaptant- bri entre gestió per part dels joves i lo a les noves necessitats que es van assegurar un pluralisme i una rendi- constatant i al nou marc de la des- bilitat social dels equipaments. centralització, redefinint contínua- Això ens porta a aprofundir més en ment les seves funcions i objectius. les formes de gestió i participació Un equipament «jove» com aquest dels joves en el marc del Casal. demana un període dilatat d'assen- - D'altra banda, cal també replante- tament a partir de la redefinició jar-nos la situació infrastructural en funcional que cal fer en cada reali- què es troben els Casals de Joves i tat on actua. marcar unes línies per tal de poder 4. CONSOLIDACIÓ D'UN PROJECTE I CRITERIS PER A CONFIGURAR EL FUTUR IMMEDIAT Aquest procés ha conduït a una defin- cret i permanent que acull un seguit d'acti- ció del projecte Casals de Joves que ha anat vitats i recursos per al joves d'un territori evolucionant a mesura que s'assajaven nous concret. Aquest aspecte és essencial i, de fet, models i noves estratègies. Ara és el mo- cada cop ha adquirit més importància. Com ment de sistematitzar aquest projecte i veurem més endavant, les condicions físi- avançar algunes línies genèriques que ajudin ques de l'espai determinaran en gran mesu- a concretar en els propers anys els objectius ra el projecte que volem fer. plantejats. Aquest període d'èxits i errors ha Aquest equipament, però, està emmar- ajudat a consolidar un projecte que avui cat en un territori concret. Pot ser un barri o se'ns presenta amb tota la seva complexitat, un el fet és no però també amb les districte, però que podem totes seves potenciali- entendre un Casal de Joves si no és en tats renovadores. relació amb el seu entorn, en relació amb els altres equipaments existents, amb les condi- cions de vida de l'esmentat territori... Que 4.1. Definició d'un Casal de Joves un Casal de joves estigui situat en una zona o una altra no pot ser un element circums- tancial. fet haurà de determinar la Sempre es fa difícil fer definició Aquest una seva genèrica sobre fet multidimensional, la estructura, les seves activitats, els seus un Si característica del objectius. no existeix una reia- principal qual és prendre profunda la del casal de forma les ció Joves amb el seu concreta segons condicions del entorn, correm el perill de crear unes territori on és situat. Malgrat tot, creiem útil superestructu- res definir el model Casal de Joves tal poc útils que estaran abocades al fracàs. per de clarificar de quina cosa parlem. Un altre element que defineix el Casal Un Casal de Joves és de Joves és que ofereix un servei un equipament permanent estable territori de caràcter públic. Quant a la seva emmarcat en un concret perma- (barri o districte) des del qual hom ofereix nència, és bàsica un per assegurar una continuï- servei de caràcter tat la públic, l'objec- i, per tant, rendibilitat social del seu permanent tiu del és alternatives als treball. Però, a més, diem és un servei qual possibilitar que per joves del lliure i de públic; aquest fet situa el Casal de Joves a partir temps ser punt dins la xarxa de referència de la política juvenil d'una serveis de es dota una zona. què comunitat a través de l'Administració públi- Vegem detingudament què implica ca. El caràcter de servei públic fa que estigui aquesta definició. a disposició de tots els joves del territori, Diem que un Casal de joves és un equi- que els seus continguts hauran de ser plurals pament estable, és a dir, un espai físic, con -com ho és la societat- i que el seu manteni- 31 32 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA ment és responsabilitat de l'Administra- espais idonis per a dur a terme aquesta tasca ció. tot combinant els elements esmentats. No és ja un secret per a ningú que en les noves formes en què s'estructura la a) Un Casal de Joves ha de possibilitar nostra societat, el temps lliure de la pobla- la dinamització cultural d'un barri: L'exis- ció, i especialment al dels joves, és un tència d'un CJ en un barri ha de fer que segment de la vida de les persones que ha n'augmenti la dinàmica cultural. El Casal de d'ocupar l'espai central de qualsevol políti- Joves ha de ser un punt de referència impor- ca cultural que s'engegui, sobretot si tant que estimuli la capacitat creativa dels aquesta és potenciada per l'Administració joves. Ha de promoure les activitats cultu- pública. rals endegades, o bé a partir d'entitats o És per això que l'objectiu dels Casals grups de joves, o bé a partir del propi CJ. de Joves és, a partir del temps lliure dels Ha de facilitar l'encontre de diferents movi- joves, assajar mecanismes de participació, ments culturals i possibilitar l'emergència solidaritat i organització de serveis a la de noves «formes culturals», qualificant i comunitat que millorin la seva qualitat de donant difusió a les seves formes d'expres- vida i enriqueixin el temps desocupat, al- sió. En definitiva, un CJ ha de contribuir a hora que facilitin la transició a la societat estimular la creativitat i a difondre la pro- adulta. ducció cultural entre els joves d'un barri. Per últim, entenem el Casal de Joves de b) Un Casal de Joves ha de la com a punt referència de la fomentar política juvenil d'un és participació barri, de juvenil: Aquest és un dels prin- a dir, totes aque- cipals lles iniciatives objectius dels CJ. Una públiques política de o privades que joventut des de l'Administració no ha de realitzin els joves o que es facin per als pretendre joves territori determinat. dirigir l'activitat dels El en joves. un Casal de Joves haurà de fer que els joves Aquesta podria ser, doncs, una defini- siguin molt protagonistes de la seva pròpia vida i ció genèrica d'allò que entenem per que les seves propostes i iniciatives es Casal de pu- Joves, definició que caldrà com- guin executar i i tinguin un valor en la comú- pletar concretar en cada projecte, però nitat. Dins d'aquest gran objectiu no podem que és útil com a model de referència. oblidar la necessitat que el CJ generi dinà- Participació, solidaritat, autoorganització, miques associatives estimuli la oferiment i, per tant, de serveis... seran, doncs, els participació dels joves no només en la gestió seus principals objectius. del mateix Casal, sinó també en les activi- tats de barri, del districte i de tota la ciu- tat. 4.2. Objectius dels Casals de Joves c) Un Casal de Joves ha d'oferir recur- sos: Per a fer possible els altres objectius, un Un Casal de Joves ha de ser un espai Casal de Joves ha d'oferir recursos, és a dir, públic en el qual es potenciï als qui hi material, informació, finançament, espais, participen un temps lliure positiu. Els meca- assessorament... Aquests recursos han d'es- nismes de què disposa un Casal de Joves per tar a l'abast de tots els joves del barri i cal a poder potenciar aquest ús positiu del potenciar-ne l'ús. Hem de pensar que una de temps lliure dels joves, són diversos: profes- les mancances principals de la nostra ciutat sionals, recusos materials, oferta d'activi- són els recursos i infrastructures culturals. tats... Però els Casals de Joves han de ser Per tant, una de les principals tasques del CRITERIS PER A CONFIGURAR EL FUTUR IMMEDIAT 33 Casal és rendibilitzar al màxim aquests de Barcelona i el Consell de la joventut del recursos i facilitar-hi l'accés dels joves, districte. tant als propis com als d'altri (centres cí- j) Un Casal de Joves ha d'incidir en la vies, tallers municipals, serveis municipals prevenció i en la promoció de la salut: o d'entitats...). Davant la multiplicitat de factors que po- d) Un Casal de Joves ha de fomentar den originar diferents processos de margi- els unes relacions humanes plurals: ha de ser nació, tal com hem definit CJ, aquests una escola de convivència entre formes poden fer un paper fonamental en la seva Els Casals són un idoni diferents d'entrendre la vida, no només a prevenció. espai nivell ideològic, sinó també nivell de per a la detecció de a problemàtiques socials un tècnic. La models alternatius de societat que són que requereixen abordatge pro- ha posats per grups diferents i coordinació tancats de jo- multiprofessional d'ajudar a donar sortida a aquests problemes, vis- ves, als quals cal posar en contacte. El cuts l'animador. Amb dinamisme social que representen aquestes quotidianament per el ser també un lloc confrontacions pot portar, si adequat es té oportú- suport poden de nitat de canalitzar-ho i treballar-hi, en què es puguin dur a terme a un tasques reinserció social de afectats enriquiment del teixit social, en aquest cas joves per aque- el lles sobretot si s'actua en juvenil, que ens porti a nous estadis de problemàtiques, treball Per convivència social, eviti l'enfrontament i una línia de interdisciplinari. als CJ la les relacions conflictives i fomenti la això caldrà donar importància coo- de manera peració i la solidaritat. que mereixen, i qualificar-los que a partir d'ells s'estructuri una política e) Un Casal de Joves ha de fomentar global de prevenció tant dels processos de l'associativisme juvenil: El Casal, com a es- marginació que més amunt referíem, con pai relacional, promou processos de partici- per al millorament de la qualitat de vida pació i cooperació entre diferents individus en els joves. per a la consecució d'objectius comuns, i possibilita el sorgiment de nuclis associatius correntment anomenats «associativisme no 4.3. Criteris a tenir en en formal». D'altra banda ha de facilitar l'es- compte pai, la infrastructura i els altres recursos a les el desenvolupament d'un pro- associacions existents per tal que desenvolu- jecte de Casal de Joves pin els seus objectius. En definitiva, ha de donar suport a l'associativisme anomenat A més dels objectius assenyalats és im- «formal». Els Casals de Joves han de ser un portant remarcar alguns dels criteris que element que convidi a la coordinació entre hauran de les diferents de la d'in- presidir la dinàmica de l'equipa- entitats seva zona ment i emmarcar l'estil d'intervenció. fluència per afavorir la creació de Consells de Joventut de districte, d'acord als criteris Un primer criteri és que el CJ és un de descentralització del CJB, organismes espai obert a tots els joves del barri, els quals que quan estiguin consolidats han d'esdeve- hi poden accedir individualment o en grups nir interlocutors del Consell de Districte en organitzats. Ha de constituir-se en servei el més camp del joves. No es trata i no com una associació que el CJ públic juvenil coordini les entitats i associacions, sinó del barri. que estimuli aquest fet a través d'iniciatives con- El segon criteri és que els CJ han d'estar cretes i potenciant el Consell de la Joventut rendibilitzats totes les hores del dia. De la 34 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA mateixa manera que cal treballar per acon- política juvenil que es plantegi des de l'Ad- seguir que l'immens patrimoni que repre- ministració i des de les institucions priva- senten les escoles fora de l'horari escolar es des com a centre integrador de les dife- pugui utilitzar realment per a tasques d'a- rents iniciatives juvenils d'un barri, així nimació sòcio-cultural o esportives, cal po- com a vehicle de les ofertes culturals del sar el CJ a disposició de totes les iniciati- barri i de la ciutat en general. ves juvenils que sorgeixin fora de les hores en què aquest és obert. En aquest sentit seria bo posar els espais a disposició d'en- 4.4. Àmbits de treball dels Casals titats, o bé ubicar-hi plans d'ocupació ju- de Joves venil, o aules-taller. I caldria vetllar per tal que els participants en aquestes activitats complementàries fossin també joves. Per tal de poder aconseguir aquests ob- un CJ realitza unes funcions concre- En aquest sentit disposem d'unes jectius, ex- tes dividir en àmbits de treball. periències força positives de cessió d'es- que podem àmbits no seran tots im- pais a entitats i de creació d'aules-taller, Aquests sempre cada les haurà de quals han enriquit la prescindibles, però projecte en gran mesura determinar vol intervenció el CJ ofereix la població quins i/o pot abordar més que a juvenil de la específicament. zona. El primer àmbit és el de l'espai de troba- Un tercer criteri és el de consolidar els da. Un Casal de Joves ha d'oferir un mecanismes de espai què es dota un casal per de relació, un espai prou lliure com perquè afavorir la participació dels joves, ja sigui els joves puguin anar-hi sense necessitat de en la seva gestió (assemblea, consell ges- fer-hi res concret. A vegades simplement per tor...), ja sigui en l'estructuració del fun- trobar-se amb d'altres cionament dels diferents àmbits i companys, a serveis vegades per a preparar del Casal algun projecte... Aquest serà (punt d'informació, espai de el punt central de gènesi de al joc...) i de les activitats (grups estables projectes, de marge de qualsevol tutela, on s'estructurin teatre, ràdio, revista, break-dance, excur- grups de treball, d'activitat... L'espai de tro- sionisme...). bada és, doncs, quelcom essencial en un Un altre criteri a tenir en compte és el Casal de Joves. de considerar la presència i intervenció Un altre àmbit no menys important i d'un Casal en el barri o districte des d'una imprescindible és el de la informació. Els perspectiva de treball intersectorial, de Casals de Joves han de ser un marc idoni forma que pugui donar una resposta globa- per a contrarestar la unidireccionalitat dels litzada i integrada a les necessitats del fluxos d'informació. Cada cop més les tas- joves. En aquest sentit, doncs, si bé és ques d'informació agafen una importància necessari definir les limitacions i compe- cabdal en l'estructuració de polítiques de tències del Casal, cal contemplar l'actuació joventut. Per tal que el CJ sigui veritable- de l'animador des d'una ideologia i una ment el punt de referència de la joventut pràctica interdisciplinària. Per això, i per a d'un barri és necessari que a partir d'ell rendibilitzar les diferents iniciatives en la s'estructuri un servei d'informació àgil, zona, la coordinació és un criteri fonamen- complet i recíproc on els joves puguin tro- tal. bar allò que busquen i on tothom pugui Com a darrer criteri entenem que el aportar idees, propostes... A ser possible, Casal ha de ser el punt de referència de la aquest àmbit haurà de tenir un espai propi CRITERIS PER A CONFIGURAR EL FUTUR IMMEDIAT 35 en el Casal, tot i que caldrà tenir-lo en cionin independentment (tallers, mos- compte en tot el que es faci. Aquest àmbit tres...) o el de dinamitzar la vida cultural d'informació pren especial importància en del barri (concerts...). També dins d'aquest els barris més degradats de la ciutat on la àmbit haurem de tenir en compte que hi tendència a marginar-se és cada cop més ha grups de joves que necessiten uns locals alarmant entre els joves. Qualsevol esdeve- per a fer-hi les seves activitats i que el CJ niment, activitat o servei dirigit a la joven- és una possible resposta a aquestes necessi- tut ha de ser conegut a tota la ciutat, per tats (grups de rock, teatre...). tal que els joves tinguin un bon coneixe- ment de les possibilitats que dóna una ciutat com Barcelona. 4.5. Com es fa el projecte d'un Un altre àmbit és el dels recursos. El Casal de Joves CJ ha de servir per a oferir recursos a tots aquells joves que vulguin realitzar un pro- Amb tot el que hem tractat es fa evident jecte. Evidentment aquests recursos po- que la conveniència de fer un Casal de den ser molt diversos i no sempre els Joves, així com les seves característiques, disposarà directament el Casal, però es dependran de diverses variables que caldrà poden cercar les formes de rendibilitzar- analitzar acuradament. Fer un CJ sense te- los millor amb una bona coordinació de nir en compte aquests condicionants és abo- tots els serveis existents al barri, al distric- car el projecte a un fracàs segur o, com a te i a la ciutat. Si hem quedat que un dels mínim, a un procés de dificultats greus que objectius dels CJ és la promoció d'activi- ens farà pensar moltes vegades «si no seria tats culturals, la promoció de l'associati- millor tancar-lo». visme i l'estímul a l'estructuració de grups Però, quines són aquestes variables? de joves per a la realització de projectes, Adjuntem un quadre en forma de sistema cal que aquell ofereixi els mitjans per tal en el qual apareixen amb les seves interde- que això es pugui fer. Aquests mitjans pendències. consisteixen en material, locals, assessora- N'hi ha dues absolutament prèvies, que ment tècnic, informació i, a vegades, fi- han d'emmarcar no només el CJ a engegar, nançament. sinó qualsevol intervenció adreçada a la jo- El quart àmbit és el de les activitats. ventut: Un CJ ha de servir, també, per a dina- a) la radiografia de la realitat juvenil mitzar, per a oferir unes activitats als joves del territori en què s'actua. Això, per d'un barri determinat, per tal que sigui obvi, no és menys important. Cal un una font de projectes i iniciatives. I això és coneixement exhaustiu de la pobla- així des de dos punts de vista; d'una banda ció a la qual ens adrecem; nombre de aquelles activitats i/o serveis organitzats joves, nivell d'escolarització, nivell per associacions juvenils o grups que usin de fracàs escolar, percentatge d'atu- el Casal per a fer-ho. Però també, i això rats, nombre d'associacions i grups, dependrà del nivell d'iniciativa associativa el seu total de membres, incidències del barri, per oferir unes activitats per als dels diferents processos de margina- joves que no entrin en competència amb ció social... d'altres de similars que s'organitzin a la b) els criteris bàsics que constitueixen i zona. L'objectiu final d'aquestes activitats orienten l'acció o intervenció en el sempre serà el de generar grups que fun- terreny de la joventut; per què una 36 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA política de joventut?, quins són els ment d'allò que reivindica. L'existència seus objectius?, augment de la qua- d'aquest element influeix positivament en litat de vida, promoció de l'asso- el desenvolupament del projecte en la me- ciativisme, lluita contra les desi- sura que acostuma a accelerar processos gualtats socials...? administratius que sense ella trigarien més, però que té també la seva vessant Aquests són certament condicionants negativa des d'un punt de vista tècnic, en previs, que han d'estar clarament formu- ésser una percepció subjectiva d'una ne- lats i assumits d'antuvi per a orientar una cessitat, subjectivitat que per proximitat intervenció a la ciutat. Un Casal de Joves, amb el problema no pot ser relativitzada i però, és una intervenció centrada en un que no sempre coincideix amb les necessi- territori en el qual tindrà una influència. tats que es detecten amb una anàlisi més Tot i que aquells criteris i aquella realitat freda i distant de la situació. Amb tot, és global definiran les grans línies dels Casals una variable que existeix i que cal tenir en de Joves, cada un d'ells serà diferent en els compte. seus objectius i en les seves característi- ques perquè els barris on s'instal·laran Amb tots aquests elements sobre la també ho són; en uns els habitants taula, és l'hora d'elaborar unes línies seus gene- joves estaran majoritàriament escola- rals per al Casal de Joves, que han de ritzats mentre que en d'altres l'absentisme constar de les següents parts: escolar serà el predominant, en uns hi haurà molts d'altres equipaments espor- d) Hipòtesi o punt de partença; tius i culturals i en d'altres el Casal de b) objectius concrets que es volen as- Joves esdevindrà -quan hi sigui- l'únic solir amb el Casal; equipament públic que existeixi. c) formes d'avaluació; Així, doncs, un cop tinguem definides d) formes de gestió: directa, concerta- les grans línies del que ha de ser una da...; política de Casals de Joves caldrà, per tal e) serveis de què ha de gaudir el CJ i d'elaborar cada un dels projectes concrets, quina és la seva funcionalitat; conèixer a fons el barri en què s'ha d'ubi- f) horari; car, amb quins equipaments haurà de g) material tècnic necessari per a dur completar-se i a quins haurà de suplir, i a terme la programació; quins són els joves que hi participaran, h) mecanismes administratius que cal així com les seves necessitats i afeccions. activar per a la posada en marxa Serà extraordinàriament important que, del projecte: elaboració i aprovació com hem vist quan hem parlat de la des- de partides pressupostàries, trami- centralització, existeixi un projecte global tació dels diferents expedients, me- d'intervenció per a joves a nivell de dis- canismes de manteniment i reposi- tríete o equivalent. Pot haver-hi encara ció, etc.; una altra variable que no sempre es dóna, i) personal necessari per al seu fun- però que quan hi és influeix de manera çionament: animador o equip d'a- significativa en l'elaboració del projecte nimadors, funcions i coordinació global d'intervenció; la demanda social. La que ha d'establir amb d'altres pro- demanda social és un fet que es dóna quan fessionals de serveis personals... la comunitat té la percepció d'una necessi- Perfil professional dels animadors; tat que veu solucionada amb l'acompli jj pressupost. CRITERIS PER A CONFIGURAR EL FUTUR IMMEDIAT 37 38 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA Un cop elaborades aquestes línies bà- siques que dibuixen el que es pretén amb el nou CJ, és el moment de demanar a alguna associació o cooperativa que pre- senti un projecte d'acord amb les línies establertes. Aquest projecte haurà de ser molt concret i tenir, com a mínim, els següents apartats; a) tipus de programació possible en aquell espai, tasques a desenvolu- par, activitats a realitzar... Inter- venció dels joves en la programa- vers, .ja que aquesta variable té la impor- ció i en el seu desenvolupament. Mecanismes d'informació, debat i tància de tancar el procés (vegeu el quadre) decisió; b) mecanismes de funcionament que i influir de manera important en les varia- puguin preveure els sistemes per a generar activitats; bles que han fet decidir que el projecte fos c) tècniques de treball; d) sistemes d'avaluació conjunta amb com és. Si no hi ha un seguiment perma- els participants; e) pla de gestió econòmica i desglos- nent de la seva incidència i de la seva sament del pressupost; f) mecanismes de projecció externa rendibilitat, en molt poc temps el desenvo- de l'equipament; g) terminis. lupament del Casal de Joves pot deixar de Un cop elaborat el projecte és possible respondre als objectius que l'han generat. la seva realització. Aquí cal tenir molt en compte la influència negativa que acostu- ma a tenir qualsevol inconvenient que aparegui i que impliqui un retard. Segons la nostra experiència és acon- sellable no obrir expectatives ni fixar ter- minis fins que hi hagi una certesa quasi 4.6 Sobre el funcionament absoluta que es poden complir (cosa que no acostuma a passar). No pas perquè no hagi de ser possible el CJ sinó perquè unes expectatives frustrades, o que han estat masa temps aixecades, poden deixar un Un cop elaborat el projecte, un dels medi amb unes característiques que facin difícil la intervenció posterior. temes que haurà de quedar ben definit és el Quan el CJ és un fet, cal establir me- canimes d'avaluació permanent molt se del funcionament. Per tal d'aconseguir els objectius plantejats i poder realitzar allò que hem previst, haurem de tenir molt en ■ compte de quina estructura ens dotem i com funciona el Casal. Un altre cop és convenient apuntar unes línies generals que seran concretades en funció de cada cas perquè serveixin, doncs, com a indicatius sobre la necessitat d'estructurar uns meca- nismes de funcionament que tendeixin a afavorir la participació, l'agilitat i el plura- lisme. 4.6.1. Cercar mecanismes eficaços de parti- cipació i gestió Com hem vist, un dels objectius bàsics d'un Casal de Joves és estimular la partici- pació juvenil. Hem de començar per això quan pensem l'estructura de funcionament. Cal que la participació no es quedi en el pla teòric, sinó que esdevingui realitat tot i les dificultats que comporta. Cal que ens dotem d'un organisme que sigui capaç de vertebrar la participació real de les diferents tipolo- gies de joves, que sigui àgil i funcional, i que no caigui en el defecte de la burocratització. Aquest organisme, que anomenarem Con- LA BARCELONA DESCENTRALITZADA 39 sell gestor, ha d'acollir els diferents nivells de Caldria trobar un funcionament del participació i ha de ser un dels objectius Consell gestor que no fos gens burocra- prioritaris en els propers mesos. A cada lloc titzat ni formalista (per no marginar-ne haurà de prendre les característiques més sectors de joves «no formals») alhora que adients, però caldria establir a grans trets la caldria garantir la seva eficàcia, per evitar seva composició i funcions. un funcionament inadequat. El seu bon Hi ha d'haver quatre sectors impli- funcionament permetrà la participació cats: real de tots els sectors de joves, però no hem de quedar-nos en aquest òrgan com a - l'animador, de part de l'entitat única ges- garantia participativa. Cal cercar tora; altres mecanismes de participació directa - els participants del Casal; dels joves; la potenciació i creació de - el Consell de la Joventut del districte grups, ja sigui de forma permanent per a 0 equivalent; portar algun dels serveis del Casal, o bé de - el representant del Consell de Dis- manera temporal per a tirar endavant al- tricte. gun projecte. Alguns d'aquests altres me- canismes complementaris de participació Caldria donar prioritat al màxim a la són: participació dels joves que participen en la dinàmica del - Casal, tot i que costa trobar mecanismes d'informació interna una fórmula autènticament representativa del Casal (correspondència, plafons, (grups estables, representants dels àmbits de bústies...); trobada, informació i - activitats, etc.). D'al- mecanismes de debat: comissions tra banda, la paticipació dels Consells de la concretes, debats oberts al barri...; Joventut del districte - -en la majoria de mecanismes de decisió: comissions districtes encara inexistents- permetrà que per a àmbits d'actuacions concretes, hi hagi un nexe entre els Casals i el teixit as- reunions generals de participants: sociatiu. Les seves funcions seran determinades Caldrà aprofundir més els mecanis- concretament pel projecte, però poden esta- mes de participació i començar-los a apli- blir-se'n algunes d'indispensables: car, perquè les fases anteriors no han apor- tat mecanismes vàlids i consolidats. Els el d'activitats i les procediments de gestió haurien de ser un - aprovar programa línies generals dels serveis ha dels objectius del curs 1986-1987. que d'oferir l'equipament; - aprovar la distribució del pressupost 1 el balanç econòmic; 4.6.2. Necessitats infrastructurals d'un - fer una reglamentació interna de l'e- Casal de Joves quipament; - representar el Casal de Joves a l'exte- Com hem vist, el projecte d'un Casal rior; de Joves ha de seguir uns passos concrets - tractament i resolució de conflictes; en la seva elaboració si volem que sigui - avaluació del funcionament; quelcom que respongui a les necessitats - vist-i-plau a la proposta d'un nou reals dels joves d'un barri determinat. animador. Dins d'aquests passos té molta importàn- 40 CRITERIS PER A CONFIGURAR EL FUTUR IMMEDIAT eia l'estudi dels mitjans amb què compten, - els principals àmbits de treball que i d'entre aquests, els infrastructurals. hom pretén abordar, segons el pro- En primer lloc és important ressaltar jecte concret de cada Casal. que un CJ porta forçosament associada la idea d'un local i que, per tant, aquest és un En el disseny de l'espai cal ser refle- element constitiu essencial de l'equipa- xius i realistes, per tal de no fer fracassar ment: no hi ha Casal de Joves sense un local projectes mal plantejats. Si un barri dis- 2 mínim. Malgrat tot, en algunes ocasions és posa d'un local de 600 m per a destinar a 2 bo de començar el projecte d'animació tot i CJ i un altre ho fa amb un de 100 m , és no disposar encara d'un local. En aquest evident que ambdós casals no podran te- cas es tracta, però, d'un període de transi- nir el mateix nivell d'intervenció. Caldrà ció que ens permetrà anar creant una dinà- no pas comprimir funcions, sinó donar mica que sigui capaç d'estructurar-se més prioritat a algunes de les funcions especí- endavant al voltant de l'equipament. fiques dels CJ que hem assenyalat, per Abans de exemple, de trobada, començar a tractar el tema informació, espai dels locals dels CJ cal fem la etc. que esment a seva realitat infrastructural, en molts És que difícil fer una proposta estàndard casos no és la adequada, no pas per volun- de Casal, perquè cal tenir presents els tres tat, sinó per les dificultats que comporta elements esmentats abans. Però difícil- aconseguir espais municipals als barris i ment un Casal de Joves que vulgui dur a dur-ne a terme la seva remodelació. Quan terme totes les funcions bàsiques apunta- s'anava creant la xarxa de CJ els locals no des abans, podrà disposar de menys de 400 eren un impediment per a no donar res- metres quadrats. En tots els casos, haurà posta a una determinada dinàmica, i això d'acollir els següents àmbits: comportava sovint la ubicació de Casals dins de locals inadequats. Des de fa bas- 1. Espai de trobada, destinat també a tants mesos molts esforços es centren a informació amb taules, jocs, músi- millorar les condicions déls locals, però ca, premsa... És el punt neuràlgic s'avança lentament i amb dificultats. Cal- on es materialitza la relació social i dría evitar que a partir d'ara s'iniciessin la maduració de projectes. nous Casals en locals inadequats, o que es 2. Espai de reunió. valorés positivament la ubicació d'alguns 3. Magatzem de recursos, els d'ús del dels actuals que no tenen condicions. Cal Casal i els de préstec, amb garan- una fixació dels aspectes bàsics que ha de ties de seguretat. tenir el local destinat a CJ que hauran de 4. Secretaria i despatx de l'animador. ser concretats segons quin sigui el projecte 5. Espai d'activitats: concret de cada Casal. - espais per a tallers, amb les ins- Els espais d'un Casal de Joves ens tal·lacions necessàries (aigua, vindran determinats per tres elements que marbres, taules grans, llum sufi- haurem de tenir molt clars: cient...); - laboratori fotogràfic; - el model conceptual de Casal de - sala gran polivalent: transforma- Joves i els seus àmbits de treball; ble per si cal fer-la més petita, - l'espai disponible (si és que a priori destinada a assaigs i representa- hi ha restriccions de locals); cions, assemblees, xerrades, acti- CRITERIS PER A CONFIGURAR EL FXJTUR IMMEDIAT 41 vitats esportives de saló... Cal - sistemes de seguretat als edificis; preveure'n la bona sonorització; - ús de materials resistents; - espais insonoritzats per a assaigs - fer de partíceps els joves d'alguna ma- grups de música; nera en la decoració i - espais per a tallers de manteniment; noves tec- - nologies (informàtica, electròni- neteja periòdica, diària o a dies al- ca...). terns; 6. Sanitaris i - serveis generals. normes reguladores per a l'ús deis 7. Espai exterior adossat, si és possi- diferents espais. ble. També caldrà tenir en compte altres Podríem fer el següent esquema con- elements com: ceptual dels espais: ESPAI DACTIVITAT: ESPAI EXTERIOR SALA DE REUNIÓ ESPAIS POLIVALENTS ESPAIS ESPECIALITZATS SANITARIS ESPAI SECRETARIA/DESPATX I SERVEIS DE TROBADA GENERALS I INFORMACIÓ MAGATZEM DE RECURSOS 4.6.3. Mecanismes d'avaluació per- principal tret característic d'aquesta ava- manent luació serà la possibilitat de contrastar ex- periències distintes i veure en quin punt es Tal com hem vist en un altre apartat, troba la marxa del projecte de Casals de l'avaluació juga un paper cabdal en l'evolu- Joves a Barcelona. D'altra banda, també ció d'un equipament. És el mecanisme que l'animador haurà de realitzar una avalua- ens pot permetre analitzar fins a quin punt ció permanent del seu treball, analitzant hem aconseguit canviar la realitat de la en tot moment els efectes de la seva inter- qual partíem i, per tant, a quin punt hem venció, repensant contínuament les direc- de ressituar el projecte. trius bàsiques del Casal. Això ha de fer-ho Aquesta avaluació s'ha de fer des de a nivell particular del seu equipament i diferents punts; d'una banda l'Administra- col·lectivament amb la resta d'animadors ció s'ha de dotar de mitjans per a fer una del seu districte. Finalment, els mateixos avaluació permanent dels equipaments joves també han d'avaluar els seus projec- que funcionen al districte o a la ciutat. El tes. Aquest nivell d'avaluació, si bé pre- a 42 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA senta nombroses dificultats, és molt ne- 4.7. Les associacions gestores i els cessari. Per tal que un mecanisme d'ava- animadors luació sigui eficaç requereix alguns ele- ments: Com ja hem vist, l'opció que ha fet - que tots els projectes, del més global l'Administració per la gestió dels Casals de al més concret, tinguin uns objec- Joves és la dels contractes de prestació de tius clars, explícits i avaluables; serveis amb entitats juvenils. Aquesta opció - que l'avaluació es faci amb el con- parteix d'una reflexió a partir de dos ele- curs dels mateixos participants a ments, l'experiència i les vies administrati- l'activitat; ves que permeten un millor funcionament. - que tinquem prou flexibilitat per tal Aquesta opció creiem que possibilita la que les conclusions de les avalua- participació de nuclis ciutadans en projectes cions ens permetin transformar els conjunts amb l'Administració, la qual cosa projectes; valorem molt positivament. És per això que - que disposem d'una metodologia de creiem que cal establir un ordre de prioritat treball clara, la qual ens forci a rea- a l'hora d'optar pels concurrents al concurs litzar avaluacions a cada moment. de gestió d'equipaments. Aquest ordre de Sovint oblidem aquesta part del prioritat s'ha de fer per afavorir aquelles projecte per la urgència de realitzar associacions i cooperatives que parteixen altres coses; dels joves i que són capaces de gestionar un - l'avaluació no només ha de ser en servei públic. L'experiència recomana que termes econòmics, però també ho els contractes de prestació de serveis tinguin ha de ser. Cal cercar indicadors que una durada mínima de dos anys, ja que un ens permetin objectivar les dades període més petit fa molt difícil tirar enda- de què disposem. Però hem de tenir vant un projecte d'animació i poder-lo ava- en compte que el cost dels serveis és luar. quelcom importantíssim per tirar Pel fa als de contractes de endavant que tipus qualsevol projecte; serveis, aquests han de ser el màxim - finalment, és bo disposar d'una do- d'expií- cits, amb tendència cada cop més a una cumentació generada per cada particularització del plec de condicions se- òrgan, que reflecteixi l'avaluació gons les característiques del Casal de Joves que es va fent a cada moment, i en qüestió. Les dificultats permeti tenir econòmiques que que una visió global de i comporta la irregularitat dels pagaments de l'equipament sortir-se'n de la l'Administració aconsella que les associa- immediatesa de l'activitat per cions l'activitat. gestores siguin capaces de preveure aquest fet i de donar resposta a les necessi- En definitiva, per al bon funciona- tats econòmiques de cada moment. ment del projecte serà fonamental que pre- Pel que fa als animadors, és important vegem els mecanismes per avaluar-lo, que aprofundir en les seves funcions i en el seu fem una avaluació qualitativa i quantitati- perfil professional. Actualment no existeix va, i que aquesta serveixi per a replantejar- una formació reglada per a obtenir el títol nos el camí a seguir. Cal tenir en compte, d'animador, si bé existeixen diverses escoles també la importància de la immediatesa d'animació que estan intentant dur a terme en les avaluacions, sobretot quan es fa amb uns programes que donin resposta a les ne- els participants. cessitats del moment. Un element impor- CRITERIS PER A CONFIGURAR EL FUTUR 43 tant és que els animadors hagin participat assegurar també el funcionament en aquests cursos, però això en alguns llocs dels diferents àmbits o grups al Ca- no és suficient. Com a definició, el perfil sal. professional d'un animador és molt plural 4. Assegurar la presència i participa- i multidisciplinari hauria de tenir coneixe- ció dels joves del Casal en les dife- ments de dinàmica de grups, de tècniques rents activitats de caràcter cívic d'animació, d'organització i gestió, així que tinguin lloc al barri. com de sociologia, antropologia o psicolo- 5. Vetllar per tal que mensualment gia. En alguns casos caldrà una formació s'elabori uñ programa d'activitats i/o experiència complementària, per exem- del Casal que reculli les iniciatives ple, en el camp dels marginats. dels diferents grups, a més de les És essencial assegurar la formació per- iniciatives que l'adjudicatari cregui manent dels animadors. Aquesta formació convenients, preparar adequada- permanent ha d'assegurar: la unificació de ment les activitats programades, criteris de treball, l'actualització perma- vetllar pels seus aspectes infrastruc- nent de mètodes i continguts, l'avaluació turáis i avaluar-les posteriorment. conjunta del propi treball que permeti ob- 6. Fer-se càrrec del manteniment del jectivar les situacions. local i equipament tècnic, bé repa- Pel que fa als altres aspectes del seu rant els despertectes menors direc- perfil hem de dir que és important que tament (bombetes, panys, vidres, existeixi un distanciament afgectiu de l'a- mobiliari, aparells...) o bé, en el cas nimador amb els joves del barri, però per que siguin importants, notificar-ho altra banda no és aconsellable que hi hagi al Consell de districte. Mantenir el una excessiva distància generacional entre local correctament endreçat per tal l'animador i els joves. que configuri un ambient agradable. Quant a les funcions de l'animador les 7. Participar a les reunions de l'equip podem resumir en les següents: tècnic del districte per a la coordi- 1. Desenvolupar la gestió i animació nació i avaluació d'iniciatives, i en del CJ les hores que aquest resta les sessions de reciclatge que orga- obert, i les hores destinades a la nitzi l'Ajuntament. preparació d'activitats i treball in- 8. Fer difusió de l'activitat del Casal tern. Dissenyar i executar els pro- en el seu àmbit d'influència. grames d'activitats culturals. 2. Conèixer la realitat juvenil de la zona d'influència del Casal, i con- NOTES nectar amb els diferents tipus i grups de joves (associacions juve- 1. Joan TORRELLA: «Apunts sobre l'actua- nils, joves d'instituts, grups infor- ció compactada en la prestació del serveis mals...) amb iniciatives o recursos personals». J/10 Dossier Joventut als Dis- existents, i vetllar perquè es vincu- trictes, 17-11-1986. lin la dinàmica del Casal. 2. Definició elaborada a pels equips de serveis personals dels districtes Sants-Montjuïc, 3. Assegurar que tots els joves del Horta-Guinardó i Nou Barris. barri puguin ser acollits i els seus 3. Jaume COLOMER: «L'especificitat de ser- interessos i necessitats atesos se- veis per a joves». J/10 Dossier Joventut als gons els recursos que es disposi. Districtes, 14-11-1986. 44 ELS CASALS DE JOVES A BARCELONA 4. Bitllet de Tramvia núm. 5: Els Casals Adaptació del document per a l'edició: de Joves. Àrea de Joventut, octubre de Anna Ferrer, Isabel Sánchez, Víctor Martí 1981. i Jaume Colomer. PERSONES QUE HAN Col·laboració: Miquel Reñé, Manel Punso- COL LABORAT da, Francesc Valls i tots els membres de la EN LA REDACCIÓ DEL DOCUMENT: Comissió de Joventut de l'Àrea de Joventut. Redacció básica: Joan Torrella, Antoni Ni- Cal agrair també la seva col·laboració a les colau i Anna Ferrer. entitats gestores de Casals. LOSCASALS DEJÓYENES EN BARCELONA Conclusiones y propuestas a partir de una experiencia de seis años (1980-1985) Diciembre de 1986 Ajuntament de Barcelona INDICE INTRODUCCIÓN 49 1. LOS CASALS DE JÓVENES EN LA BARCELONA DEL PROYECTO JOVEN _ 51 1.1. El Proyecto Joven de la ciudad de Barcelona 51 1.2. Premisas teóricas que enmarcan la experiencia de los Casals de Jóvenes en Barcelona 52 1.2.1. Los Casals de Jóvenes como instrumentos para mejorar la calidad de vida 53 1.2.1.1. Intervención en el proceso educativo de los jóvenes 53 1.2.1.2. Beligerancia con los desequilibrios sociales 53 1.2.1.3. Prevención inespecífica de los diferentes procesos que facilitan la adquisición de conductas disocíales en los jóvenes 54 1.2.1.4. Una instalación en la estructura urbana al servicio de los ciudadanos 56 1.2.2. Los Casals de Jóvenes como instrumentos de creación y difusión cultural 56 1.2.2.1. Elementos de difusión cultural 58 1.2.2.2. Las subculturas, la democracia cultural 58 1.2.2.3. Espacio de recursos para la producción y la dinamización cultural 58 1.2.3. Los Casals de Jóvenes como instrumentos de participación juvenil _ 58 2. LA BARCELONA DESCENTRALIZADA: UN NUEVO ESCENARIO 61 2.1. De la territorialización a la descentralización 61 2.2. Los distritos, conocimiento más directo de la realidad 61 2.3. Hacia la prestación compactada de servicios personales 62 2.4. La especificidad de los Casals de Jóvenes 63 2.5. El diálogo Área-Distritos y la complementariedad de funciones 64 3. LOS CASALS DE JÓVENES DESDE UNA PERSPECTIVA HISTÓRICA 65 3.1. Hipótesis de partida 65 3.2. La concentración del proyecto: principales éxitos y principales errores 66 3.2.1. Los procesos administrativos y la prestación de los servicios perso- nales 66 3.2.2. La gestión de los Casals de Jóvenes, en los grupos gestores, los usuarios y la COCAJOBA 68 3.2.3. Los animadores 70 47 3.2.4. Los contratos de prestación de servicios 71 3.2.5. La evolución de la red de Casals de Jóvenes de Barcelona 73 3.3 Conclusiones: el estado de la cuestión antes del proceso de descentralización 74 4. CONSOLIDACIÓN DE UN PROYECTO Y CRITERIOS PARA CONFIGU- RAR EL FUTURO INMEDIATO 75 4.1. Definición de un Casal de Jóvenes 75 4.2. Objetivos de los Casals de Jóvenes 76 4.3. Criterios a tener en cuenta en el desarrollo de un proyecto de Casals de Jóvenes 78 4.4. Ámbitos de trabajo de los Casals de Jóvenes 78 4.5. Cómo se desarrolla el proyecto de un Casal de Jóvenes 79 4.6. Sobre el funcionamiento 83 4.6.1. Búsqueda de mecanismos eficaces de participación y gestión 83 4.6.2. Necesidades infraestructurales de un Casal de Jóvenes 83 4.6.3. Mecanismos de evaluación permanente 86 4.7. Las asociaciones gestoras y los animadores 86 48 INTRODUCCIÓN En 1980 empezó el proyecto de Casals de Joves de Barcelona. Desde entonces el modelo de Casal ha ido variando, ya que nunca fue concebido como un programa cerrado, sino más bien como un programa de participación de todos y cada uno de sus miembros. Esta evolución se ha ido sistematizando en varios trabajos. El presente docu- mento, elaborado durante el verano de 1985, quiere recoger la experiencia y las reflexiones producidas en los cinco años de trabajo previos al proceso de descentra- lización. No se introducen, sin embargo, los elementos nuevos que este proceso ha aportado, porque es una experiencia aún muy reciente. Actualmente hay en Barcelona treinta Casals de Joves gestionados por los Consejos de Distrito. Un Casal de Joves «es un equipamiento enmarcado en un territorio concreto, desde el cual se ofrece un servicio permanente de carácter público cuyo objetivo es posibilitar alternativas para los jóvenes en su tiempo libre y ser un punto de referencia de la política juvenil de una zona». Los Casals de Joves han sido posibles gracias al sentido pragmático de sus impulsores. Si previamente hubiesen querido teorizar sobre su sentido y forma, hoy no tendríamos la red más extensa y la experiencia más significativa de todo el Estado. Se quiso asumir el riesgo que comporta siempre el querer «hacer camino al andar». Y si bien es cierto que ahora tenemos una realidad que hay que reorientar, repensar y consolidar infraestructuralmente, también es cierto que sin esta realidad aquello no sería posible. Y la descentralización ha sido, ahora, un paso muy importante en el camino de adecuar cada Casal a la realidad a la que debe dar respuesta, un camino que apenas ha empezado y que necesita una base importante de reflexión colectiva. Este libro quiere contemplar los Casals de Joves desde una perspectiva históri- ca. Quiere ver cómo nacieron y qué factores han ido marcando su evolución hasta hoy. La primera parte define las premisas que enmarcan el proyecto de Casals de Joves a partir del Projecte Jove, plan que ha permitido resituar muchas iniciativas emprendidas dentro de la globalidad de un programa integral de juventud y al 49 mismo tiempo poner en marcha otras muchas en aspectos prioritarios. Los Casals de Joves se sitúan plenamente en esta perspectiva como instrumentos para mejorar la calidad de vida, como instrumentos de creación y difusión cultural y como instrumentos de participación juvenil. La segunda parte diseña el nuevo escenario de la Barcelona descentralizada y de la política global de servicios personales que tiene que rentabilizar y calificar la función de los Casals. La tercera es una crónica de la evolución de los Casals que acaba en un cuadro-resumen de las fases evolutivas y apunta las principales reflexiones que se desprenden de cinco años de rodaje. La última parte trata del futuro inmediato: qué es un Casal de Joves, qué objetivos debe alcanzar, en qué ámbitos se estructura, cómo se organiza... Los Casals de Joves son una realidad joven todavía y, por lo tanto, permeable a la realidad donde se ubica y a las demandas que se le hacen. Los Consejos de Distrito, el Area de Juventud, los animadores, las entidades gestoras, los jóvenes que participan... todos estamos invitados a continuar pensando en ellos. Y este libro quiere ayudar a sistematizar esta reflexión dando una perspectiva histórica y planteando las grandes cuestiones del momento presente. La edición de este material ha sido posible gracias a las aportaciones de cada persona que ha participado en el proyecto desde ángulos diferentes, es decir, gracias a los jóvenes de cada barrio que comenzaron y mantienen el impulso de la experiencia, a la dedicación voluntaria y profesional de los animadores, a la iniciativa que las entidades gestoras han aceptado de contrato de servicios con la Administración, a las aportaciones de los técnicos y personas con responsabilidad política, y a los jóvenes en general que han hecho posible esta experiencia. A todos, nuestro agradecimiento. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES REGIDOR DE JOVENTUT I ESPORTS 50 1. LOS CASALS DE JOVENES EN LA BARCELONA DEL PROYECTO JOVEN Ya hace tiempo que existe la convic- sais de Jóvenes (CJ) han sido uno de los ción de que los jóvenes son un sector de ámbitos fundamentales en los cuales cual- población que, aun existiendo grandes dife- quier error se consideraba como algo favo- rencias entre ellos, tiene una característica rabie si ayudaba a avanzar a clarificar un determinada y vive y una situación más de- poco más un proyecto que no podía ser gradada que otros colectivos, y que por ello simplemente «trasplantado» del exterior, es necesaria una intervención específica de sino que debía la configurarse a partir de las Administración a nivel local. características autóctonas de nuestra ciu- Las primeras elecciones municipales dad. fueron el punto de partida del Àrea de Jo- El Sin duda, el punto culminante de ventut. Ayuntamiento este se dotaba por pri- de -de los CJ de la mera vez un órgano destinado específica- proceso y política de juven- tud en ha sido la celebración del mente a este sector de edad, que partía de general- cero y que tenía toda Proyecto Joven de la ciudad labor aún de Barcelona su por hacer, (PJ). Cualqueir actuación se lleve a pero que tenía como función más importan- que cabo ciudad te la de convencer al resto del en esta con los Ayuntamiento jóvenes como de la necesidad de llevar adelante destinatarios, tendrá el PJ como punto de un progra- referencia Por ma específico destinado a los jóvenes. obligado. ello, y porque supo- ne un marco en el que situar la experiencia Entretanto se estaba configurando otro objeto de este libro, es conveniente detener- instrumento de trabajo en la ciudad, surgido se brevemente en centrar su aportación. de la misma reflexión en el seno del movi- miento juvenil: el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). El tejido asociativo buscó su instrumento de participación en la vida 1.1. El Proyecto Joven de la ciudad social, cultural y política de la ciudad en un de Barcelona Consell, primicia en nuestro país, que tenía consolidados puntos de referencia en el ex- Ya existían algunos antecedentes que tranjero. La firma de un protocolo de reía- señalaban un horizonte al que apuntar (fun- ciones entre el Ayuntamiento y el CJB, aún damentalmente en el norte de Italia), pero vigente de forma ampliada, explicita el ca- en Barcelona la necesidad de llevarlo ade- rácter de la política de juventud que se lante surge básicamente de tres convenci- había emprendido. mientos en sintonía, por otra parte, con las Desde entonces hemos tenido tiempo y recomendaciones de las Naciones Unidas posibilidades para experimentar desde dife- para la celebración del Año Internacional de rentes ámbitos de trabajo iniciados. Los Ca la Juventud: 51 52 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA -La política de juventud debe ser en este tema, pero sí es necesario situar fundamentalmente interdepartamental, es las grandes premisas teóricas que enmar- decir, no puede ser una definición de obje- can la experiencia del CJ, que han que- tivos de un departamento de la Adminis- dado extraordinariamente reforzadas tración, sino que tiene que ser una opción con el PJ. de trabajo asumida por aquélla en su con- junto y cuya ejecución corresponda a cada una de las áreas o de los servicios termina- 1.2. Premisas teóricas que enmar- les. can la experiencia de los Ca- - Es necesario profundizar permanen- sais de Jóvenes en Barcelona temente en las vías existentes para efectuar una lectura permanente de la realidad ju- venil de la ciudad, a fin de no dejar de «El objetivo social más importante de conocer un mundo en constante evolución. los gobiernos del mundo en los próximos decenios debe Además de consistir en un - estructurar instrumentos conseguir gra- do de de salud participación todos los permanente de los para ciudadanos en el jóve- la año dinámica 2000 que les permita llevar nes ciudadana, una vida en como por social ejemplo el económicamente CJB, es preciso facilitar y productiva.» mo- Esta mentos de detenimiento frase es una resolución en los cuales sea aprobada posible consultar al en máximo por unanimidad la número de Asamblea de la Orga- jóvenes nización sobre las Mundial características de la de la Salud (OMS) en ac- tuación 1977 municipal que ellos desean y que, aunque pueda para su sorprender verla ciudad. citada en un libro que trata de política de juventud y de Casals de es evidente En definitiva, los Jóvenes, tres objetivos po- que nían de constituye un marco en el se manifiesto general que que la actuación muni- deben orientar los cipal, principales de en temas de juventud debía efectuar objetivos nuestra labor. un salto cualitativo respecto de la expe- conviene riencia Evidentemente, aclarar anterior; que no se precisaba única- cuando nos referimos a salud no lo hacemos mente un simple incremento cuantitativo en el sentido tradicional de la los servicios que describiría que se prestaban, sino una como un estado en la vida de reflexión las en profundidad. En el de personas caso los en el cual no Casals hay enfermedad, sino en su de Jóvenes no se trataba de abrir concepto más amplio, tal como se unos cuantos más, sino de propuso comprobar a en el «Seminario sobre fondo si los funcionaban juventud y promo- que ya debían ción de la salud» continuar siendo que, organizado por el como eran o, incluso, si Ayuntamiento de Barcelona, se celebró en eran necesarios. esta ciudad en febrero de 1985, y que descri- Los diferentes campos de trabajo del be la salud como «la construcción de un PJ y sus concreciones ya han tenido sufi- estilo de vida propio y personal que incida ciente difusión a través de la edición de positivamente en el individuo, le a los ayude documentos, especialmente el docu- desarrollar sus potencialidades, su capaci- mento final que recoge la radiografía de dad de vivir, de relacionarse con su la entorno, realidad juvenil en Barcelona, los cri- de participar en la vida social y, en definiti- terios generales de la política de juventud va, que mejore su calidad de vida». asumida y las setenta y dos líneas progra- Es decir, pasamos de una máticas. concepción Por ello, ahora no entraremos basada en un estado de ausencia de enfer- LA BARCELONA DEL PROYECTO JOVEN 53 medad a una concepción basada en un 1.2.1.1. Intervención en el proceso educa- estado de bienestar en su sentido más am- tivo de los jóvenes plio. Entender la salud en esta concepción En primer lugar, hemos de situar los amplia hoy es absolutamente imprescindi- Casals de Jóvenes como una de las instan- ble ya que, gracias a las diferentes investí- cias que participan en el proceso educativo gaciones epidemiológicas y a los estudios de los jóvenes. Este proceso está configura- sobre factores de riesgo, sabemos que las do por una relación interactiva con cada causas fundamentales de las diversas pato- una de las instancas que participan en él y logias sociales están influidas por el am- que configurarán actitudes y hábitos. biente, por el comportamiento y por las El proceso educativo se da en la multi- condiciones socioeconómicas y culturales. plicidad de ámbitos que intervienen en la Naturalmente, los problemas relació- vida de las personas: la familia, la escuela, nados con la salud son problemas que se el medio urbano, el trabajo..., y también refieren al estilo de vida, entendido en su en aquellos ámbitos que recogen e intenten sentido más amplio, y que, por tanto, está satisfacer las necesidades que no están cu- condicionado por las opciones sociales, biertas por los anteriores. culturales y políticas que se adopten en el Se debe situar los Casals de Jóvenes en gobierno de la comunidad. esta red de medios educativos para delimi- Salud para un joven implica, por ejem- tar los objetivos más específicos. De ahí se pío, independencia económica de la fami- desprenden características básicas: por una lia, relaciones normalizadas con los amigos, parte, la estrecha relación que el Casal de recursos para su tiempo libre. Entre otras Jóvenes deberá tener con los restantes me- cosas, esto quiere decir que es necesario dios que intervienen en el proceso educati- efectuar una adecuada promoción de la vo; por otra parte, la propia especificidad salud a través de diferentes factores: pues- de este medio, que consiste en poder ofrecer tos de trabajo, promoción del asociacionis- a los jóvenes un tiempo y un espacio propios mo juvenil, Casals de Jóvenes... a partir de los cuales ellos mismos puedan Si una política de juventud debe plan- estructurar su actividad. tearse la promoción de la salud de los Así, pues, se debe considerar los Ca- jóvenes, tiene que ser beligerante con to- sais de Jóvenes como un ámbito educativo das aquellas cuestiones que hacen que la más que la colectividad instituye como calidad de vida sea inferior a la adecuada. complemento de otros, y no puede consi- derarse aisladamente. Su especificidad le permite responder a necesidades que otros 1.2.1 Los Casals de Jóvenes como instru- medios (la escuela, la calle, la familia) no mentos para mejorar la calidad de pueden cubrir. vida 1.2.1.2. Beligerancia con los desequili- La promoción de la salud permite, en bríos sociales definitiva, la mejoría de la calidad de vida de los jóvenes. Éste es uno de los tres A partir de los diversos ámbitos de grandes objetivos de los Casals de Jóvenes estudio del Proyecto Joven, Raimon Bonal en Barcelona. Para hacerlo posible es nece- ha sintetizado una «Radiografía de la rea- sario un trabajo en cuatro direcciones: lidad juvenil de Barcelona». La introduc- 54 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA ción pretende mostrar la complejidad del con buenas condiciones cualitativas, y una fenómeno: «No podemos referirnos a los tercera zona de oferta de enseñanza bási- jóvenes de Barcelona sin considerar la camente privada y academias de «piso». complejidad del fenómeno oculto tras el Referente a la distribución geográfica de epígrafe "juventud". Si no queremos caer los problemas derivados de la existencia en el riesgo de simplificaciones reducció- de conductas disociales en los jóvenes, nistas, no nos es lícito hablar de la juven- describe los distritos complejos frente a los tud de Barcelona, sino de diferentes gru- distritos que se hallan en buena situación pos de jóvenes, ya que el espacio y el cultural y urbanística. tiempo modifican y definen un modo sin- El interés y la riqueza del estudio guiar impi- y específico de ser en el mundo y una den que se pueda sintetizar de forma satis- manera singular de interpretarlo, a partir factoria. Por ello remitimos a su lectura. de unas determinadass representaciones Lo personales y colectivas.» que interesa extraer del mismo es que Barcelona, como todas las grandes ciu- Más adelante añade: «Los valores, las dades del mundo denominado occidental, actitudes, los comportamientos de la ju- es una ciudad marcada por las diferencias ventud de Barcelona de los años ochenta sociales, económicas, culturales... Y que la son un verdadero producto social. Esto, deficiente e injusta distribución de unos que parece tan extraño y teórico, hace que bienes y unos recursos que favorecen la la lectura del mapa barcelonés, en lo que se calidad de vida, que es preciso inventariar, refiere a la juventud, se traduzca en una afecta de diferente forma la transición a la gran diversificación de los mismos jóvenes edad adulta (o a roles socialmente asigna- de la Barcelona actual: la ciudad se nos dos a los adultos), impidiendo en muchos aparece como una especie de puzzle tan casos que ésta se pueda efectuar con cier- diferenciado de grupos juveniles y colecti- tas garantías de éxito. vos de jóvenes que, si nos trasladamos de Una política juvenil progresista en un distrito a otro, de un barrio a otro, una ciudad como ésta debe ser evidente- podemos pensar que nos encontramos en mente con estas diferencias. mundos diferentes.» beligerante Hay diversos factores No es válido medir la labor realizada se- que determinan las diferencias estructura- gún el distribuido metro les: el desorden presupuesto del por crecimiento demográfi- cuadrado, sino que es preciso hacerlo eva- co, la inmigración, etc. luando si la intervención ha conseguido A efectos metodológicos, podemos di- acercar entre sí los diferentes polos detec- vidir Barcelona en zonas con característi- tados, acortando sus diferencias, acercan- cas diferentes. Así, por ejemplo, en lo que do cada realidad a las condiciones sociales se refiere a los aspectos de trabajo y paro, que tienen las que pueden considerarse el estudio recoge la existencia de una «Bar- como idóneas. celona obrera», una «Barcelona de los téc- nicos y cuadros» y una «Barcelona de los 1.2.1.3. Prevención inespecífica de los di- administrativos». Respecto al mundo de la ferentes procesos que facilitan la enseñanza, y en coincidencia con las tres adquisición de conductas disocia- zonas anteriores, se advierte la existencia les en los jóvenes de instituciones de grandes dimensiones y una oferta dispersa de academias; una se- Como ya hemos señalado anterior- gunda zona de alta concentración escolar mente, y tal como diversos autores coinci- LA BARCELONA DEL PROYECTO JOVEN 55 den en afirmar de manera sistemática, es - y vivir y desarrollarse en determinadas necesario buscar la raíz de estas denomi- condiciones socioeconómicas, nadas conductas disociales en los procesos - recibir determinadas respuestas sociales. de incorporación de los adolescentes y jó- venes a la sociedad adulta y a las dificulta- Las características socioeconómico- des que ello comporta. culturales del mundo de hoy hacen que Cuando decimos prevención inespecí- cada vez sea mayor el colectivo de jóvenes fica nos referimos a aquellas actuaciones que no tendrá recursos para superar el que tienden a abordar los procesos que se número creciente de dificultades y necesi- hallan en la base de la marginación social dades que le opone la misma sociedad en de los jóvenes. Es decir, la prevención la que él, paradójicamente, tendrá que in- inespecífica no es individualizada, no es tegrarse. estigmatizante. Su principal objetivo es fa- Cualquier política de juventud positi- cilitar el proceso de transición hacia la va debe contar con esta Las sociedad problemática. adulta intentando centralizar los nuevas situaciones implican intervenció- procesos de reacción social que rodean a nes en direcciones diferentes. los jóvenes y, al mismo tiempo, ofrecer un En el caso del de marco de relaciones los Casals de a propios jóvenes proyecto Jóvenes esto es favorezca su desarrollo comunitario. especialmente que significati- vo. Como fuente de recursos que son los Este proceso, caracterizado hasta hace Casals, se convierten en un instrumento poco tiempo por la incorporación al mun- privilegiado para abordar esta problemáti- do del trabajo, encuentra hoy, con la crisis ca. Por una parte, es evidente que su exis- económica y con el acelerado proceso de tencia y funcionamiento normalizado su- renovación tecnológica en que nos halla- ponen un amortiguador significativo de las mos, una nuevas condiciones que dificul- dificultades a que antes nos referíamos: tan mucho más la transición y, a veces, la cuando el aumento galopante del tiempo imposibilitan. libre (que no es vivido como tiempo posi- El paro convierte aquel tiempo libre tivo o enriquecedor, sino como ocio forzo- idílico de los años sesenta en un tiempo so) convierte la calle en el escenario en el que no es vivido en forma positiva y que que se desarrolla la vida de muchos adoles- es la base de la problemática de los jóve- centes y jóvenes, el Casal de Jóvenes cons- nes. Es evidente que ante esta situación no tituye una alternativa importante para podemos continuar actuando con los mis- convertir el tiempo en algo positivo. La mos principios que antes. Hoy el trabajo es experiencia de los Casals de Jóvenes de un tema que se debe abordar desde mu- Barcelona aporta alguna orientación al res- chos puntos de vista diferentes, pero que pecto, sobre la cual profundizaremos más debe formar parte de cualquier proyecto adelante. destinado a los jóvenes, como es el Casal Por otra parte, como instalación de de Jóvenes. barrio que son, a medida que su presencia En este contexto, según J. Funes en el es asumida por la comunidad pueden ayu- estudio del PJ, los jóvenes problemáticos dar de manera significativa a evitar la son un colectivo amplio, en situación de interacción conflictiva entre los jóvenes y mayor o menor riesgo, en función de tres esta sociedad («los adultos», aunque la variables determinantes: expresión es poco operativa por ser dema- - ser joven en la década de los ochenta, siado genérica), que determinará, recha- 56 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA zándolos o captándolos, si aquéllos son parte de este entramado. Lleva a cabo problemáticos o no. En este aspecto tam- funciones complementarias, siempre a bién la experiencia de Barcelona muestra partir de otras iniciativas y en relación con la forma en que los Casals pueden ser un ellas. No pueden definirse como instala- instrumento eficaz en el momento de rom- clones aisladas. Por ello, en su concreción per el estereotipo que existe sobre lo que es funcional, en cada territorio se debe tener ser joven y sus consecuencias, y dificultar presente el inventario de servicios para así que surjan conflictos. jóvenes y evitar una concepción que se Evidentemente, existen otras funcio- limite a buscar lo estandarizado. nes que un Casal de Jóvenes puede asumir en esta situación de conflicto. A efectos introductorios, únicamente citaremos su 1.2.2. Los Casals de Jóvenes como instru- importancia en el momento de aportar mentos de creación y difusión cultu- criterios para enriquecer la gran cantidad ral de tiempo desocupado que hoy «padecen» los jóvenes. O, cuando menos, muchos de Una de las vertientes en las que sin los jóvenes usuarios de los Casals de Jóve- duda la intervención de una política juve- nes de Barcelona. nil a través de la red de Casals de Jóvenes «Hoy nos hallamos ante el riesgo, ine- debe incidir especialmente es en todo lo xistente hasta ahora, de que, para una referente al ámbito de la cultura, bien sea generación, toda su vida pueda ser social- convirtiéndose en elementos difusores de mente conflictiva, las posibilidades de su- la «Cultura patrimonial» que identifica a peración o de aguante están en relación nuestra sociedad, ya sea convirtiéndose en directa con los recursos de que dispongan» promotores de iniciativas a nivel local, de (J. Funes). Los Casals de Jóvenes pueden grupo reducido, de barrio, de colectivo e, ser uno de estos recursos. incluso, a nivel individual. El papel a jugar es ciertamente impor- 1.2.1.4. Una instalación en la estructura tante. Y, por supuesto, hay posibilidades urbana al servicio de los dudada- de incidir en este terreno de una forma nos significativa con los jóvenes de Barcelona. Antes de analizar cuáles son estas posibili- Barcelona es un recipiente de numero- dades es preciso analizar el marco en que sas instalaciones e iniciativas. Muchas de se da esta incidencia y cuáles son las grie- ellas han nacido del tejido asociativo y se tas más importantes. han consolidado con los años. Éste es el Para analizar estos análisis nos parece caso de las asociaciones de jóvenes o de las útil adentrarnos en un buen estudio de entidades de servicios a la juventud. Otras Manuel Castells («Estado, cultura y socie- han sido promovidas y son gestionadas dad: nuevas tendencias históricas», ponen- por el Ayuntamiento. Todas ellas configu- cia presentada en «Cultura y sociedad: la ran un entramado al servicio de los ciuda- política de promoción sociocultural a de- danos, un entramado de iniciativas com- bate», organizado por el Ministerio de plementarias. Se debe citar los parques y Cultura en Madrid en 1983), que nos ha plazas, los centros cívicos, las escuelas e permitido la reflexión que ha acompañado institutos, los locales de las asociaciones. al proceso de consolidación de los Casals La red de Casals de Jóvenes forma de Jóvenes en Barcelona. Castells describe LA BARCELONA DEL PROYECTO JOVEN 57 siete grandes procesos de redefinición del de autoproducción de contenidos cultura- campo cultural en nuestra sociedad: les, planteando una «crisis de legitimidad Como primer proceso se debe señalar política»; es decir, desarrollando formas el paso que se está dando desde una cultu- organizativas que intentan sustraer los ser- ra de élite, como símbolo de adscripción a vicios culturales y sociales de la autoridad un medio privilegiado, a una cultura co- exclusiva del Estado. «En este sentido, el mercializada de masas, mediante los me- desarrollo de las formas y de las reivindi- dios de comunicación y la producción es- caciones autogestionarias se plantea como tandarizada de objetos culturales. un proceso mucho más amplio de reforma El segundo la incorpora- de las instituciones es políticas y de la contes- proceso ción creciente de los bienes, servicios tación de la autoridad del Estado.» y actividades culturales en sentido amplio El sexto proceso se refiere a los efectos en el campo de la reivindicación económi- que la revolución tecnológica ejerce en el ca y social. Se reivindican actividades cul- terreno de la transmisión y creación cultu- turales y, a la vez, escuelas y hospitales. ral. Existe una tensión manifiesta entre la Un tercer proceso es el que desarro- unidireccionalidad de los flujos de informa- lian dos contraprocesos paradójicos como ción (proceso que puede darse si se unen las reacción a aquella democratización comer- posibilidades de la tecnología del flujo in- cializada del consumo cultural. Por una formativo con la organización del poder en parte, a medida que la cultura de élite se la sociedad) y el nacimiento de redes de comercializa, la vanguardia cultural tiende comunicación horizontal, convirtiendo a generar códigos culturales mucho más aquel peligro de unidireccionalidad vertical impenetrables, evitando así (o cuando me- en una redirection del flujo que lo convier- nos dificultando) su traducción a la cultura te en un elemento de autonomía y de co- de masas y estableciendo una distancia municación personal (de ordenador perso- creciente entre los dos tipos de cultura. nal a ordenador personal, por ejemplo). Por otra parte, existe la tendencia a consi- El séptimo y último proceso a consi- derar la cultura como la expresión simbóli- derar es el impacto de lo que se denomina ca de una gran cantidad d ecentros de «crisis económica» sobre el campo cultu- emisión. Así, cultura no es únicamente el ral. La crisis económica nos dirige hacia Liceu o la pintura vanguardista, sino tam- una proporción cada vez mayor de tiempo bién lo que un grupo de jóvenes dice que no invertido en trabajo remunerado. Para- es su cultura. dójicamente, esta crisis se plantea precisa- Otro proceso consiste en la tensión mente al llegar a una situación en la cual, manifiesta entre esta diversidad creciente por primera vez, sería posible dedicarse a y la uniformización de los códigos cultura- «hacer otras cosas» además de trabajar. El les que se realiza básicamente al utilizar a problema es más de organización social e los medios de comunicación de masas institucional que propiamente de la supre- como vehículo privilegiado de comunica- sión de esta cantidad de trabajo. ción simbólica para el conjunto de la po- Éste es el marco en que nos movemos. blación. Las nuevas condiciones de la sociedad El quinto es la oposición entre la bu- postindustrial generan unas necesidades rocratización y el control estatal de las culturales que no se parecen a las de hace manifestaciones culturales, con la deman- unos años y que requieren nuevas estrate- da creciente de autogestión de servicio y gias de intervención. 58 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA Los Casals de Jóvenes, en tanto que 1.2.2.3. Espacio de recursos parala produc- instrumentos de creación y difusión cultu- ción y dinamización cultural ral, tienen un papel a cumplir que se debe ir configurando a partir de la experiencia. Lo El Casal es básicamente un podemos dividir ámbitos: espacio «en- en tres riquecido» que cuenta con diversos recursos de apoyo a la creación cultural en la búsque- da de la dinamización cultural del territorio. 1.2.2.1. Elementos de difusión cultural El Casal quiere oponerse al individualismo, a la estandarización y al servicio a domicilio Posibilitar el acceso a las diversas pro- de la información y la actividad cultural, ducciones culturales, bien sea acercándolas intentando una solución más comunitaria. al territorio, o bien a través de la informa- Como espacio de recursos debe ayudar a la ción. Los puntos de información que se introducción de las «nuevas tecnologías» en quiere generalizar en los Casals son un ins- atención al creciente impacto que éstas tie- truniento indispensable. nen y tendrán en el desarrollo de la vida Conseguir que este acceso a la cultura cotidiana de los jóvenes, y a la importancia sea en forma no dirigida, es decir, a partir instrumental que tienen en cualquier proce- de la participación de los jóvenes usuarios so de producción cultural. Es preciso favore- en la programación de actividades y favore- cer su utilización, mostrando a la vez un cer la autogestión del Casal por parte de los empleo positivo que las convierte en instru- propios jóvenes. mento de enriquecimiento y de autonomía personal. 1.2.2.2. Las subculturas, la democracia cultural 1.2.3. Los Casals de Jóvenes como instru- mentos de participación juvenil Potenciar la existencia de vanguardias culturales vinculadas a un movimiento so- En la situación actual, en la cial que cada que se enriquezca con su producción. vez existe un mayor número de Facilitar jóvenes que recursos para que las diferentes quedan al «formas margen de la sociedad, es culturales» impres- emergentes a nivel de cindible buscar caminos de barrio (grupos específicos, participación etc.) puedan cali- juvenil entendiéndola no únicamente como ficar sus formas de expresión y difundirlas una posibilidad de intervención de los como alternativa coexistente jóve- a la uniformi- nes en el desarrollo de una sociedad zación cultural que que tienden a establecer los frecuentemente no entienden ni les medios de comunicación interesa, de masas. Facilitar sino también como asunción de una autono- la interconexión y el encuentro entre las mía personal y de grupo suficiente en el diferentes subculturas o «tribus» urbanas diseño de su propia vida y de las condicio- como elemento imprescindible de enrique- nes en que ésta se desarrolla. Esta cimiento mutuo e institucionalización acepta- de un ción de la participación debe ir pluralismo cultural cada acompañada vez más necesario. de una flexibilización importante del trata- Favoreciendo las diferentes subculturas miento que la sociedad adulta del (digámoslo territorio y ayudando a su expresión y así) otorga a los jóvenes (del tópico «jo- creación, el Casal favorecerá la democracia ven»). Frecuentemente el diseño de su pro- cultural. pia vida posibilita las nuevas formas de LA BARCELONA DEL PROYECTO JOVEN 59 relación social, atendiendo a nuevas reía- una fuerte preocupación por conocer esta ciones personales, nuevos hábitos, nueva realidad, definir los procesos de configura- distribución de su tiempo... ción y hallar unos instrumentos de apoyo. Hay instrumentos clásicos de partid- Los Casals de Jóvenes han acogido tradi- pación de los jóvenes en la sociedad que cionalmente estos núcleos asociativos en han tenido y tienen un papel fundamental forma de grupos estables que se han for- en la vida ciudadana y, por supuesto, en el mado a partir de determinados intereses: diseño y ejecución de una política juvenil. la música, el teatro, la radio, el ecologis- Son las asociaciones juveniles y su coordi- mo... nación en los Consells de la Joventut. El Evidentemente, esta división entre CJB es sin duda, y con mucha diferencia, clases medias y sectores en dificultades es la institución mejor situada y con más una simplificación de un fenómeno en el recursos e iniciativas del Estado español. que intervienen muchos otros factores (lu- Estos instrumentos, que hemos deno- gar de nacimiento de los jóvenes, de sus minado clásicos porque son los que tradi- padres, barrio de residencia, etc.), pero a cionalmente (hoy también) «han sido asu- pesar de ello ayuda a situar la posible midos» por la misma sociedad adulta en intervención desde los Casals de Jóvenes tanto que canales de participación de los en una diversidad de necesidades y de- jóvenes, han llegado, en actitud coherente mandas importantes a tener en considera- con lo que hemos dicho, a una vinculación ción. aceptable entre los jóvenes de las clases Los Casals de Jóvenes deben ser insta- medias con conductas socialmente acepta- laciones y recursos para todos los jóvenes. das, con mayores o menores recursos, pero Así, los jóvenes asociados, los jóvenes vin- suficientes para superar con una cierta ele- culados a asociaciones y/o colectivos esta- gancia la crisis que también ellos sufren. bles, los jóvenes que participan en el con- En cambio, su implantación es muy sejo de la juventud, constituyen un dificultosa entre los jóvenes de aquellos potencial socializador incalculable que sectores que quizá sufren con mayor dure- debe entenderse como una auténtica red za las consecuencias de la situación econó- de cooperación social en la cual la propia mica actual. Administración debería delegar muchas Hay otras formas de asociacionismo funciones que probablemente podrían ser denominado «no formal» que cumplen la asumidas por colectivos ciudadanos exis- función básica de toda asociación (permi- tentes, lo cual haría innecesaria la inter- tir colectivamente una mayor satisfacción vención directa de la Administración en de las necesidades personales, favorecer la estos campos. Es evidente que los Casals comunicación y el intercambio, dinamizar de Jóvenes podrían resultar una importan- el entorno social, etc.), pero que no revis- te fuente de recursos para realizar esta ten los aspectos formales del asociacionis- labor de cooperación. mo tradicional. Estos núcleos asociativos Si los Casals de Jóvenes son instala- se forman normalmente a partir de deter- ciones para los jóvenes asociados y para minados intereses, deportivos y culturales colectivos estables que encuentran en ellos sobre todo, y parecen ser los únicos que el espacio y los recursos para desarrollar actualmente son susceptibles de cierto ere- sus proyectos, también son un recurso im- cimiento. Por ello, en la promoción del portante para los jóvenes marginados, por- asociacionismo, desde hace un tiempo hay que facilitan la adquisición de hábitos so- 60 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA cíales, la vinculación a dinámicas de ani- cha (en Barcelona, en el seno del CJB nos mación y a colectivos promotores de ini- consta que es así). ciativas. Tanto si garantizan una proyec- En este futuro inmediato los Casals de ción de futuro como si no lo hacen, abren Jóvenes se proponen como una realidad a procesos que una vez puestos en funciona- tener en cuenta, no como una idea abstrae- miento permiten la superación de la situa- ta, sino como una realidad consolidada y ciones de conflicto o marginación. Los Ca- dinámica, aún con defectos, pero que per- sais de Jóvenes intentan ser un elemento mite avanzar. que ayude a poner en contacto estas dife- Un elemento importante para facilitar rentes dinámicas juveniles, a fin de que se estos procesos participativos es que los enriquezcan mutuamente, favoreciendo Casals de Jóvenes siempre se han definido principalmente que los jóvenes asociados como instalaciones que deben ser gestiona- pongan sus recursos técnicos, materiales y das por los propios jóvenes. La experiencia organizativos a disposición de otras diná- en este terreno en Barcelona y las conse- micas. cuencias que se derivan de ella las tratare- Los Consells de la Joventut y el mun- mos más adelante, pero merece la pena do que representan no pueden olvidar que citarlo aquí porque lo consideramos un son fruto de una coyuntura internacional elemento muy importante para facilitar que tenía como punto de referencia la aquella autonomía personal y de grupo de cultura del progreso infinito, aunque en la que hablábamos al comenzar el aparta- nuestro país su existencia fue posterior por do, y para diseñar las condiciones en que razones políticas obvias. Actualmente su se debe desarrollar la propia vida del jo- papel no puede ser el mismo. Casi nada es ven. No entendemos los Casals de Jóvenes igual a como era, y ellos tampoco pueden como unos servicios consumistas, sino serlo. Es necesario buscar nuevas formas como una invitación a la participación. A de animación del tejido social a partir de pesar de todo, es complejo hallar un siste- las asociaciones; es necesario flexibilizar ma que equilibre la participación coopera- los criterios para considerar un joven «vin- tiva de los diferentes sectores implicados culado a...»; es preciso una profunda revi- y, por ello, requiere una reflexión en pro- sión que en muchos casos ya está en mar fundidad a partir de la experiencia. 2. BARCELONA DESCENTRALIZADA: UN NUEVO ESCENARIO 2.1. De la territorialización a la des- sonas y de recursos económicos. Se iniciaba centralización una nueva etapa, esperada desde hacía me- ses, pero que precipitó la transferencia de unos Casals que aún no estaban suficiente- Hasta el verano de 1985 el funciona- mente consolidados: el modelo contractual miento del Àrea de Joventut fue centraliza- se había resuelto de forma satisfactoria con do. Esto significa que los servicios no esta- el Presupuesto 1986 y el primer documento- ban organizados en función del territorio, marco estaba escrito y discutido, pero se sino con referencia al tipo de servicio que se debía adaptar aún cada Casal al modelo prestaba. Aun así, el departamento de Ca- conceptual y al territorio de su actuación. sais de Jóvenes tenía tres o cuatro coordina- Esta labor quedaba en manos de los Conse- dores de zona, los cuales eran el embrión de jos de Distrito. los actuales jefes del servicio de juventud en los distritos. En el verano de 1985 se vio la necesi- 2.2 Los distritos, conocimiento más dad de «territorializar» la estructura organi- directo de la realidad zativa del Área a la vista de la próxima descentralización. Se constituyó un «Servi- ció territorial de juventud» que tenía dos Con las nuevas transferidas, los distri- brazos operativos: un equipo técnico forma- tos debían hacerse cargo de la gestión de los do por los responsables técnicos de cada Casals de Jóvenes. Por una parte, los Conse- programa territorializado, y un equipo de jos de Distrito pueden asegurar una gestión coordinadores de zona que gestionaban los más adecuada debido al conocimiento más diferentes servicios de uno o dos distritos directo de la realidad que están en condicio- (no sólo los Casals de Jóvenes como hasta nes de tener. Pero, por otra parte, los distri- aquel momento, sino también los Casals tos acusan la falta de experiencia y de recur- Infantiles, la relación y convenios con enti- sos humanos. dades de jóvenes o infantiles...) Los meses El conocimiento más directo de la de reali- rodaje territorializado sirvieron para es- dad es incuestionable. Una visión más cer- tablecer una forma de funcionamiento cen- cana de un territorio más delimitado trada en el territorio y para intuir qué permi- pasa- te una ría la futura descentralización. mayor visión de conjunto y un en circuito informativo más corto, sin interme- La descentralización fue aprobada a fi- diarios y, por tanto, un feed-back más direc- nales de mayo de 1986. Con ella vinieron to. Esto evita los riesgos de inadecuación de las transferencias de competencias, de per los servicios que se prestan, aunque com- 61 62 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA porta otros riesgos, como por ejemplo los un artículo del J/10 Dossier «Juventud en de mayor subjetividad de las decisiones o los Distritos», sobre esta cuestión: 1 de los proyectos. La visión de conjunto de «La coordinación ha sido siempre un la acción sobre un territorio personal con importante caballo de batalla en la presta- vistas a la mayor rentabilización de los ción de los servicios personales (y también de mismos. los otros) en el Ayuntamiento de Barcelona. La descentralización parcial de nume- Cuando hay tanto por hacer, y lo que se hace rosos programas, que ha sido el estilo se diseña desde instancias diferentes, no adoptado por el Ayuntamiento, si bien siempre coordinadas, es normal que existan permite tocar más teclas que intervienen modelos de intervención diferentes, que los sobre el territorio, dispersa las respuestas a objetivos a alcanzar por unos y por otros no dar y, por tanto, resultan más complejas. se ajusten demasiado, que en terminales de Si a ello añadimos los escasos recursos de la prestación de servicios aparezcan duplici- personal y de presupuesto (porque las dades y descoordinación que reflejan la di- Áreas transferidas ya funcionaban con re- versidad de orígenes de los programas apli- cursos escasos), y la falta de experiencia de cados. gestión, todo ello permite entrever unos »Cuando en el proceso de descentraliza- primeros tiempos deficitarios; es decir, de ción de competencias desde las Áreas a los déficit y de gestión desazonada. En el caso Consejos de Distritos se opta de forma que de los Casals estas dificultades se han tra- las de todas las Áreas dee Servicios Persona- ducido en la incapacidad para llevar a les se ejerzan desde una única dependencia cabo un seguimiento intenso, en la incapa- aunque provengan de seis áreas diferentes, se cidad de reconvertir algunos Casals (mo- institucionaliza el objetivo de acabar con délo conceptual e infraestructura) en reía- estas deficienciad ejecutivas al aliminar la ción al proyecto sistematizado, y en la diversidad de orígenes en el diseño de estra- relación no suficientemente tranquila -en tegias de intervención. Empieza entonces un ocasiones- con las entidades gestoras. Pese gran reto: ¿cuál debe ser la organización de a todo, es de suponer que después de un que se debe dotar la División de Servicios tiempo de rodaje y con el deseable incre- Personales del distrito para ser operativa? mento de recursos humanos, el camino ¿Qué relación debe mantener con las Áreas que emprenderán los Casals de Jóvenes madre en las competencias que tienen am- será más efectivo que en una gestión cen- bas? tralizada. ¿Qué proceso deben seguir éstas para -adaptándose- facilitar las cosas? »A un año vista de la salida de esta carrera (que frecuentemente parece una 2.3. Hacia la prestación compacta gimkhana) se han dado procesos diferentes de servicios personales en los diez distritos de la ciudad. Era de esperar: las realidades son diferentes, las ne- cesidades también, las urgencias diversas, las Una de las posibilidades que rentabili- personas que trabajan en ello también. El zará más los recursos municipales en los laboratorio está en marcha. distritos, aunque no está exenta aún de con- »Aún no es la hora de extraer conclusio- tradicciones y ambigüedades, es la actua- nes, pero si tuviéramos diez colectivos profe- ción compactada en la prestación de servi- sionales, técnicos y políticos preocupados en cios de personal. Nos parece útil reproducir cómo resolver aquellas preguntas con herra- LA BARCELONA DESCENTRALIZADA 63 mientas diferentes en la mano, seguramen- Proyecto Joven cuando hablábamos de la te obtendríamos pistas indicativas de cuál necesidad de una política integral de juven- es el mejor camino. tud.» »No obstante, corríamos con trampa. Antes de empezar sabíamos qué quería- mos hacer. Desde entonces que hablamos 2.4. La especificidad de los Casals de la necesidad de compactar los progra- de Jóvenes mas, de ofrecer servicios compactados, de avanzar en la compactación de los servi- Esta prestación compactada de los Ser- cios personales. Pero, ¿qué quiere decir vicios Personales puede llegar, en sus últi- eso? mas consecuencias, a la dilución de los Ca- »La experiencia nos indica que es me- sais de Jóvenes como equipamiento especí- jor usar esta palabra como adjetivo que fico. como sustantivo. No significa nada en sí En estos momentos tenemos dos tipos misma, sino que califica algunas cosas o de Casals de Jóvenes: los que se ubican en acciones orientando su sentido. Con el locales independientes y los que forma riesgo que supone escribir una definición parte de los Centros Cívicos. Aunque estos cuando se sabe que tiene una vigencia últimos Casals durante mucho tiempo fue- breve (porque es seguro que la enriqueceré- ron una especie de «realquilados» de los mos y la cambiaremos), nos atrevemos a Centros Cívicos, de cuya dinámica no par- decir que entendemos como prestación ticipaban, en algunos casos el Casals de compactada de los Servicios Personales un Jóvenes ya se configuraba como el ámbito modelo de abordaje de las situaciones de de los jóvenes del Centro Cívico, que no un territorio desde un único equipo inter- tenía espacios específicos de encuentro y disciplinar; ésta diseña una estrategia glo- de actividad. El caso más avanzado en esta bal de actuación que cubra todas las di- dirección era el de las Cotxeres de Sants. mensiones de una situación planteada, Aunque en términos económicos y or- enriquecida por las diferentes especializa- ganizativos las instalaciones compactadas ciones de cada profesional y teniendo en son más ventajosas (rentabilización supe- cuenta las planificaciones globales a nivel rior de servicios generales y polivalentes de ciudad. 2 de algunos espacios), es preciso mirar pri- »Realmente, este modelo de trabajo no mero si también lo son desde el punto de plantea ningún problema teórico, la multi- vista técnico. Si la realidad juvenil con su profesionalidad de los equipos es una ad- heterogeneidad, es una realidad definida y quisición que ya es patrimonio de todas las específica, es necesario asegurar la especi- diciplinas, el diseño de una estrategia glo- ficidad de los servicios que se le destinan, bal es el intento de responder desde todos como mínimo de aquellos que exigen más los niveles a las necesidades existentes; ha- esta especificidad. En la intervención so- cer valer la especialización de cada uno de bre un territorio se debe diferenciar tres los miembros del equipo complementa fases o aspectos: el planteamiento de las aquella lectura global añadiendo el rigor de intervenciones, la prestación de servicios y quien conoce un aspecto a fondo. En definí- el balance de resultados. Aunque el prime- tiva, que no nos inventamos nada que no ro y el tercero necesitan una visión globali- estuviera antes; en todo caso, es una mane- zadora, la prestación de servicios puede ra de concretar una de las conclusiones del hacerse de forma compactada, integrada o 64 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA simplemente coordinada. En este sentido var atentamente el funcionamiento de reproducimos un fragmento del J1 O/Dos- aquellos Casals que lo han intentado. sier «Juventud en los Distritos», que tra- ta de este tema: 3 Cuando se habla de compactación se habla de la prestación conjunta o agrega- 2.5. El diálogo Área-Distritos la da de y un conjunto de servicios -los cen- de frun- tros cívicos, por ejemplo-, complementariedad pero que pres- tan varios a la vez. La integración ciones es un paso más; ya no diferencia diversos servi- cios, sino que los integra en uno sólo que Esta nueva etapa, el funcionamiento intente dar respuesta a todas las necesida- descentralizado, supondrá para los Casals des o realidades (el 010 Información, por de Jóvenes y para muchas otras iniciativas, ejemplo, en el caso de las necesidades un paso cualitativo importante si se sabe informativas). La coordinación presupone aprovechar. Principalmente, es preciso un la prestación independiente de diversos diálogo constante Área-Distritos que asegu- servicios que establece previamente cier- re la fluidez informativa y de reflexión en la tas relaciones entre ellos para evitar las aplicación de sus funciones complementa- duplicidades o lagunas (por ejmplo, las rias. actividades de vacaciones que van a cargo En el caso de los Casals de Jóvenes, la de los distritos y de las áreas). Cada tipo gestión de las instalaciones (seguimiento del de vínculo es más adecuado a cada cir- contrato de prestación de servicios, apertura cunstancia, sin que podamos hacer una o cierre de Casals, establecimiento de los evaluación jerarquizada. Lo más grave es pliegos de condiciones para posteriores con- la ausencia de alguna de estas tres formas tratos, gestión administrativa, etc.) corres- de relación. ponderà a los distritos, y al Área de Joven- Los Casals de Jóvenes son servicios tut algunas funciones complementarias que se deben prestar de manera específica. (marco programático a nivel de ciudad, re- Esto no quiere decir que no puedan formar glamentación, formación y reciclaje de ani- parte de Centros Cívicos para abaratar los madores, seguimiento global, asesoramiento costos de mantenimiento y permitir una técnico...) que el actual departamento de relación de vecindad con otros servicios, Casals contempla en el programa para el pero que en el Centro Cívico se precisa un año 1987. La fluidez de esta complementa- tratamiento específico de las iniciativas riedad de funciones permitirá una califica- con jóvenes. La forma de realizar este ción de los Casals, que en este momento tratamiento específico aún no está siste- necesitan una intervención enérgica y dina- matizada y, para hacerlo, se deberá obser mizadora. ' 3. LOS CASALS DE JÓVENES DESDE UNA PERSPECTIVA HISTÓRICA 3.1. Hipótesis de partida Por tanto, en el momento de planificar una política juvenil para una ciudad era preciso contar con Àrea aquello que ya se tenía. En el programa de actuación del Se precisaba partir de aquí. Los de el jóvenes ya Joventut para curso 1979-1980, es estaban; las iniciativas, frecuentemente, decir, en el primer programa después del también; lo que faltaba era facilitar los re- restablecimiento de los ayuntamientos de- cursos necesarios para que éstas tuvieran mocráticos, se contempló ya el trabajo a viabilidad, y dotar a la ciudad de unos realizar en el campo de los Casals de Jóve- espacios y de una infraestructura que conso- nes, una de las actuaciones previstas de un lidaran un patrimonio juvenil inexistente programa que comenzaba en muchos fren- hasta entonces. tes. En este contexto debemos situar el pun- El común denominador de todos ellos to de partida del programa de Casals de era su orientación destinada a facilitar la Jóvenes de Barcelona. Éstos debían ser el canalización de toda aquella energía de coo- eje de estos recursos. Su existencia posibili- peración y de animación ciudadana que el taría la multiplicación de estas iniciativas y tejido asociativo de la ciudad había demos- su realización, y fortalecería en definitiva el trado tener en los últimos años del franquis- tejido asociativo de la ciudad. Además, la mo y primeros de la transición; tejido del intervención de la Administración debía li- que, por otra parte, provenían la mayoría de mitarse a facilitar recursos infraestructura- quienes eran a partir de aquel momento los les (local y material técnico), y el resto corre- gestores de los recursos municipales para ría a cargo de los jóvenes. desarrollar una política de juventud. El concepto de Casals de Jóvenes del En este terreno último era especialmen- que se partía era muy diferente del que está te significativa aquella cooperación actualmente. El Casal no era tanto y ani- asumido mación ciudadana; algunos ejemplos que lo la instalación como el grupo. Los grupos de avalan: el papel de la universidad, la movili- jóvenes «se constituían» en Casals de Jóve- zación de las asociaciones juveniles (con la nes, los cuales al ser acogidos por las Admi- constitución de «mesas de jóvenes» que des- nistración conseguían un local con mejores pués serían «consejos de juventud»), el im- o peores condiciones para desarrollar sus portante contingente de militantes jóvenes objetivos. de los diferentes partidos políticos de iz- En definitiva, los Casals de Jóvenes quierda y la importancia que las asociado- necesitaban un impulso inicial. Después, los nes de vecinos y sus vocalías de jóvenes jóvenes los harían funcionar y su desarrollo tuvieron para el movimiento ciudadano. ya iría dibujando los pasos a dar. Esta hipó- 65 « 66 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA tesis queda bien recogida, aunque implíci- Por su parte, cada Casal se compro- tamente, en este fragmento de un mono- mete a «presentar un proyecto pedagógico, gráfico sobre Casals de Jóvenes editado en uno de animación de actividades, el transpa- mes de octubre de 1981: 4 rencia económica y formar parte de la La asamblea es el órgano de decisión Coordinadora de Casals de Jóvenes (...)». del CJ; todos tienen voz. En ella se elige el Estas expectativas no se han cumplido Consejo Permanente, y en los Casals que en ningún caso. La práctica y la experien- tengan más de ciento cincuenta jóvenes cia han erosionado el modelo hasta la ac- habrá un equipo ejecutivo que cuidará que tualidad, y es seguro que aún no ha finali- todo funcione... zado el proceso. En el punto 3.2. se La asamblea, una vez transcurrido un adjunta el cuadro-muestra de la evolución tiempo para consolidar el CJ (no superior a de los conceptos de Casals de Jóvenes, tres meses), en que la coordinadora de jóve- grupos gestores y animadores en tres mo- nes y los grupos fundadores tienen un peso mentos diferentes. especifico y técnico, elige veinte represen- tantes para formar un Consejo de Gestión (...). En este Consejo de Gestión se elige un 3.2. La concreción del proyecto: equipo ejecutivo compuesto, entre otros, por principales éxitos y el principa- coordinador, el animador y el adminis- les errores trador... Un equipo de tres técnicos elegidos de- mocráticamente Merece la entre los examinar participan pena detenidamen- que habitualmente te el CJ serán todos los los detalles en colabora- que han ido aparecien- dores del do equipo técnico mientras (...). Los se miembros hacía realidad este proyecto, de los este equipo deberían asistir motivos los de la erosión sufrida a cursos por sus de IMAE. principios básicos desde el comienzo hasta ahora También las es ilustrativo y consecuencias que ello ha tenido este fragmento del sobre la mismo población juvenil de la documento, sobre ciudad o el concepto de cuando menos Casals de una de Jóvenes el ella. y papel de la Ad- parte ministración: El Àrea de Joventut, a través de los 3.2.1. Los Consejos de procesos administrativos y la Distrito, que son los que cuidan de prestación de los servicios la buena marcha de los Casals, estable- personales cerá con cada uno de ellos un protocolo de Para relaciones, empezar, es refe- siempre revocable. siempre Se preciso fijarán las rirnos inevitablemente subvenciones a la falta de tradi- necesarias que aporta cada ción existente en de la las Administración una partes, etc. para cuanto se refiere a la prestación de servicios En este proyecto de protocolo, el Àrea personales, y más concretamente, a la de Joventut debía pues- comprometerse a «... ta en funcionamiento de los programas de poli- pagar gastos de infraestructura del local tica juvenil. La importancia de este hecho es y a pasar una cantidad económica durante innegable, ya que el significó comenzar con curso en concepto de los gastos de las una escasez de recursos Aun- actividades», importantes. así como «a aportar todo tipo que éstos se han ido incrementando año tras de información jurídica que la Administra- año a medida que la práctica demostraba ción dispone». que efectivamente éste era un campo a tra- UNA PERSPECTIVA HISTÓRICA 67 bajar, a nuestro entender siguen siendo Esta contraposición entre los concep- insuficientes. En la actualidad, por lo me- tos de «respeto a las necesidades reales» y nos, permiten llevar adelante programas «una planificación abstracta sobre la ciu- con mínimas garantías. dad» ponía de manifiesto la imposibilidad Esta inexistente tradición a la cual de responder a las necesidades que se de- hacemos referencia tiene también una tra- tectaran en esta planificación, y posibilita- ducción técnica, de funcionamiento admi- ban únicamente la respuesta a las deman- nistrativo inadecuado para responder con das que fueran surgiendo (necesidades agilidad a las situaciones que se plantean «reales», «sentidas», se denominaban en trabajando con jóvenes y para jóvenes. aquel documento). Ante esta inadecuación en política juvenil, Este pragmatismo de responder a las y concretamente en el desarrollo del pro- demandas que fueran llegando (que llega- yecto de Casals de Jóvenes, han existido ban en forma de proyecto elaborado por dos procesos simultáneos y paralelos: por un grupo de jóvenes de un barrio) tuvo una parte una disminución en los plantea- como principal virtud el hecho de que muy mientos -quizá demasiado elevados- de pronto para hablar de Casals de Jóvenes nuestras exigencias a la actuación de la no era necesario hablar de hipótesis, sino Administración y de los objetivos a conse- de realidades existentes; pero su principal guir con los recursos con que se contaba en defecto fue, a la vez, que estas «realidades aquel momento; por otra parte, se intentó existentes» eran frecuentemente contradic- proponer a la propia Administración me- torias, no respondían al mismo modelo, se canismos inexistentes o no explotados has- distribuían arbitrariamente por la geogra- ta entonces en el terreno de los servicios fía de la ciudad y no siempre resultaban un personales a fin de agilizar procesos admi- recurso para los jóvenes más desfavorecí- nistrativos lentos y complicados. dos ni para los que podían rentabilizar me- Todavía existe otro hecho que condi- jor. cionó de alguna forma la concreción ini- En resumen, confusión entre deman- cial del proyecto aunque no fuera propio da y necesidad. La vía elegida de respuesta de la Administración (queremos decir de a la demanda era probablemente el único los mecanismos de funcionamiento de la camino operativo posible con los recursos Administración), sino de los gestores que de que se disponía, ya que optar por el iniciaban el camino del trabajo de juven- segundo hubiera significado quedarse en el tud. Veamos otro fragmento del documen- planteamiento de una intervención impo- to citado anteriormente: 2 sible. «El Àrea de Joventut considera a los Además, a diferencia de la concepción Casals de Jóvenes más como una propuesta actual de los CJ, la demanda, es decir, la operativa y creacional que como una ley a iniciativa de un grupo de jóvenes que ela- seguir. En cada caso es necesario comparar boraba un proyecto de animación y busca- los proyectos que motivan la creación de un ba recursos para llevarlo adelante, era un Casals de Jóvenes concreto con el modelo elemento consustancial a la misma exis- que el Área insinúa como estructura admi- tencia de un Casals de Jóvenes. Según el nistrativa y técnica, ya que cualquier Casal proyecto de trabajo era inconcebible la debe surgir de unas necesidades reales y no intervención de la Administración sin este de una planificación abstracta sobre la ciu- elemento previo. dad.» a 68 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA 3.2.2. La gestión de los Casals de Jóve- de final incierto. En Barcelona, con un Con- nes, los grupos gestores, los usua- sell de Joventut en funcionamiento y con rios y la COCAJOBA una cincuentena de asociaciones juveniles formando parte del mismo, adoptar esta Los Casals de Jóvenes ya nacen como solución equivalía a decidir que los Casals instrumento para la promoción del asocia- de Jóvenes no podían ser usados por todos cionismo juvenil. Esta característica, que los jóvenes de la ciudad, sino que eran una continúa vigente, ha tenido diferentes con- asociaciones de derecho privado como las creciones con el transcurrir del tiempo. Pro- otras. Como esto no estaba en el espíritu de bablemente, el intento más formalizado de la propuesta, fue tomando cuerpo la afirma- trabajar con este sentido haya sido la Coor- ción de que «los Casals de Jóvenes son dinadora de Casals de Jóvenes de Barcelona instalaciones municipales» gestionadas por (COCAJOBA). Es necesario analizar deteni- los propios jóvenes. damente cuáles fueron las causas y las con- Pero, ¿cuál es la forma jurídica de estos secuencias de su nacimiento y desaparición, grupos gestores? El Casal de Jóvenes puede dejando un hueco que aún no se ha resuelto. ser una instalación municipal, pero eso no La COCAJOBA nacía como un intento quiere decir necesariamente que su gestión de coordinar los diferentes grupos de jóve- sea directa. Existía la posibilidad de lega- nes que constituían los Casals de Jóvenes. lizar estos «grupos gestores» como aso- Probablemente es gracias a su existencia daciones de derecho privado. Este paso no que la gran diversidad que exitía entre los privatizaba el espacio del Casal, pero sí diferentes proyectos en marcha fue ligera- ciertamente su gestión. Esta era la contra- mente homogenizada con la fijación de al- dicción, aunque más sutil. Una vez consti- gunos puntos comunes mínimos. tuidos en asociación, ¿por qué el Ayunta- Su aparición tuvo lugar en un contexto miento les encargaba la gestión precisa- peculiar en el cual el objetivo fundamental mente a ellos? ¿Cómo se podía demostrar emprendido tanto por el Área como los que eran los por más adecuados? Y si no, ¿qué diferentes grupos de jóvenes es la «legaliza- sentido tenía un grupo gestor constituido ción» de los Casals de Jóvenes (así se decía, formalmente en asociación sin Casal de Jó- aunque ahora parezca un contrasentido que venes para gestionar? unas instalaciones municipales pudieran La COCAJOBA debía ser una especie plantear dudas sobre su legalidad). Fue pre- de federación de estos grupos una vez cons- cisamente este debate el que puso en evi- tituidos. Las contradicciones que implicaba dencia algunas contradicciones inherentes al cada uno de ellos también tenía su traduc- proyecto. ción global en aquel organismo, y podía En un momento determinado del pro- llegar a convertirse en un colectivo de jóve- ceso se llegó a la conclusión de que se debía nes que disfrutaba del monopolio de los legalizar cada Casal de Jóvenes como aso- Casals de Jóvenes, que en principio son ciación juvenil. Esta solución, que ha sido instalaciones a disposición de todos los jóve- adoptada en otra ciudad del Estado español nes de la ciudad. (Murcia), no era demasiado clarificadora Este proceso no prosperó, la COCAJO- para Barcelona. El intento de hallar en las BA sirvió mientras existió para coordinar leyes rincones para acomodar cosas que en efectivamente las diferentes iniciativas, la vida cotidiana ya son una reliad y que no para realizar conjuntamente toda esta refle- han sido previstas, es siempre una aventura xión y, en definitiva, para abrir camino en UNA PERSPECTIVA HISTÓRICA 69 la búsqueda de lo que tiene que ser el calidad infraestructural de algunos Casals, modelo de participación de los jóvenes en que no ofrecía ninguna ventaja que no la gestión de las instalaciones públicas y, tuviera el propio local de la asociación. más en concreto, en los Casals de Jóvenes. 3. Frecuentemente los grupos que Además, la experiencia nos ha demos- luchaban y trabajaban reivindicando un trado que, aunque los «usuarios potencia- Casal de Jóvenes al Ayuntamiento, se hun- les» o aquellos a quienes estaba destinada dían cuando se encontraban con una reali- la oferta de los CJ de Barcelona eran todos dad a la que hacer funcionar. La frustra- los jóvenes de la ciudad, los «usuarios ción de muchas expectativas fundadas en reales» de estas instalaciones han sido ma- instalaciones por las que habían luchado yoritariamente procedentes de un sector de ante la desesperante lentitud de algunos la juventud caracterizado por los diversos trámites y la incertidumbre de mucho pro- procesos de marginación social. yectos provocó con frecuencia que instala- Hay diversos factores que pueden ha- ciones que nacían con una importante de- ber influido en que esto fuera así: manda social quedaran desvinculadas de 1. El hecho de que la oferta de servi- quienes habían sido sus artífices, poco cios para los jóvenes que se ha realizado tiempo después de su constitución. desde el Àrea de Joventut (o desde otras Una de las consecuencias era «la ocu- instancias de la Administración) no haya pación del espacio» por parte de grupos de estado necesariamente vinculada a la exis- jóvenes sin otros recursos, los cuales ante tencia de los Casals de Jóvenes no ha la presencia de un animador sin ningún favorecido que éstos fueran el punto de apoyo hacían del Casal el centro de su referencia territorial ineludible para los jó- conflicto. Además, en general, no ha existi- venes. Aquellos que quieran participar en do nunca un grupo gestor que ofreciera una actividad organizada no necesitan garantía de continuidad, estabilidad y ca- para nada saber que en su barrio existe un pacidad de gestión. Casal de Jóvenes, ya que no es a través de 4. El criterio de potenciar la crea- éste que podrán tomar parte en aquella ción de Casals de Jóvenes en zonas más actividad. Así pues, se ha dado más bien el desfavorecidas se basa en el porcentaje de fenómeno contrario; es decir, que los jóve- jóvenes afectados por problemáticas socia- nes que habitualmente son usuarios de un les graves que existe en el conjunto de CJ son aquellos que por falta de iniciativa, usuarios de los Casals. Esta realidad ha capacidad o poder adquisitivo, no pueden influido también de manera importante en hacer otra cosa que «ir allí a pasar el ra- la imposibilidad de hacer viable un pro- to». yecto de constituir grupos gestores respon- 2. La poca o nula vinculación de la sables y estables en todos los Casals de dinámica de los Casals de Jóvenes con el Jóvenes, así como en la tendencia a con- movimiento asociativo de la ciudad (fun- fundir la autogestión con la privatización damentalmente con las entidades miem- de un espacio público por parte de un bro del CJB) ha sido un gran impedimento grupo que le daba un carácter muy exclu- para que jóvenes de todas estas asociacio- sivo. nes asumieran estos espacios como pro- A partir de esta constatación es preci- pios. En este hecho, además de existir dos so reformular el objetivo básico de la exis- planteamientos de trabajo absolutamente tencia de los Casals de Jóvenes. El papel diferenciados, puede haber influido la baja de la Administración, impulsora del pro- 70 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA yecto, debe situarse en un difícil punto de Acuitado la aplicaciónde propuestas de es- equilibrio entre garantizar el funciona- tructuración que desde el Àrea de Joventut miento y la rentabilidad social de aquellas se había pensado aplicar a una «población instalaciones y no ahogar, con intervenció- normalizada». La consecuencia ha sido la nes desmesuradas, las iniciativas que los necesidad de intervenir más directamente jóvenes puedan tener de manera espontá- por parte de los profesionales de la Admi- nea. Aquel objetivo básico es, recordémos- nistración en la gestión de las instalado- lo, que la gestión de los CJ es responsabili- nes, pero no para suplir el tejido social que dad de los usuarios, con un acuerdo (que lo habría debido asumir, sino para posibi- nunca ha sido definido jurídicamente) es- litar esta asunción a medio o a largo pla- tablecido con el Ayuntamiento que otorga zo. a éste la responsabilidad del mantenimien- to infraestructural del Casal y de la sub- vención de la programación de activida- 3.2.3. Los animadores des. Además, incluso en los casos en que sí El fenómeno del surgimiento de los anima- es posible, la rentabilidad social de la ins- dores merece un análisis diferenciado desde talación es actualmente una realidad de- su aparición hasta su actual búsqueda de masiado compleja para poder ser asumida estatus como profesional de la animación por un grupo gestor. Éste puede tener la sociocultural, incuestionable desde nuestro responsabilidad de gestionar diferentes punto de vista. ámbitos del Casal, pero el planteamiento La inexistencia previa de esta de libre figura ha tiempo alternativo, con una di- hecho que su aparición se deducido a mensión haya integradora del joven en el tejido partir de las necesidades que generaba el social, detector de problemáticas que re- propio proceso seguido por los Casals de Jó- quieren abordajes técnicos diversos, y con venes. la necesidad de plantear una labor de pre- La misma vención de la marginación COCAJOBA, social todos junto a los res- en ponsables del Àrea de fue la sus aspectos, es una función de la Joventut, prota- que la del inicio del Administración gonista debate animador- no puede desentenderse. voluntario versus animador-profesionaliza- Así pues, es preciso señalar que los do, decantándose ya entonces por esta se- Casals de Jóvenes se han convertido en un gunda posibilidad al tomar conciencia de recurso muy importante para los sectores que hay tareas cuya estabilidad no garantiza más desprotegidos y desfavorecidos de la el voluntariado. juventud barcelonesa, no porque fueran En nuestra historia el primer paso hacia planteados o destinados directamente a esta profesionalización fue la ellos, sino aplicación de porque los diversos déficits y esta opción a miembros de los mismos erosiones sufridos han gru- conducido a ello. pos gestores que eran elegidos animadores. Esto ha permitido llegar a jóvenes a los El cuales habría tenido segundo paso no significativo a conside- se acceso en ningu- rar fue la creación de una lo asociación de na otra forma, cual ha posibilitado a animadores partir de aquí socioculturales, «El la su integración en diversos Sarau», cual reunió a circuitos todos los de animadores socialización. existen- tes en los diversos Casals de Jóvenes. Aun- Cabe decir que los inexistentes hábi- que la función práctica que motivó su naci- tos organizativos de estos sectores han di- miento era la de facilitar la contratación de UNA PERSPECTIVA HISTÓRICA 71 animadores por parte de la Administra- zada del animador en los Casals de Jóvenes. ción, su existencia generó por primera vez Desde el Ayuntamiento se ha abordado in- el sentimiento corporativo de pertenecer a tensamente la problemática jurídica de su un colectivo profesional en aparición. contratación, además del cuerpo doctrinal En este hecho, y como tercer paso que ya hemos citado o de los problemas importante, ha influido significativamente derivados de su estatus profesional. la existencia de cursos de formación de El elemento fundamental o punto de animadores socioculturales, iniciados en partida es el mismo tejido asociativo de la las escuelas de «tiempo libre» existentes ciudad, al cual nos hemos referido en re- -en nuestro caso en el IMAE-, que han petidas ocasiones en cuanto a fuerza de aportado a este proceso un consistente cooperación ciudadana. Esta cooperación, cuerpo doctrinal imprescindible para con- • que tiene su vertiente fundamental en la figurar una profesión. movilización voluntaria que es capaz de Como último elemento, fue muy sig- provocar, posee otra también muy impor- nificativa la celebración del primer «con- tante en la capacidad técnica que algunas curso público para la gestión de los Casals asociaciones han conseguido a partir de su de Jóvenes», el cual, además de formalizar propia dinámica, que las capacita para diri- con claridad las relaciones establecidas en- gir el funcionamiento de programas de ges- tre estos profesionales y el Ayuntamiento tión y dinamización en los que la Adminis- de Barcelona (véase el correspondiente tración partiría de cero. pliego de condiciones), normalizaba tam- Por ello, la opción adoptada por el bién la ubicación de los animadores prove- Ayuntamiento de Barcelona para la anima- nientes del proceso constitutivo de los Ca- ción de los Casals de Jóvenes ha sido el sais de Jóvenes y de sus asociaciones en el establecimiento de contratos de prestación mercado de trabajo de la ciudad, al tiempo de servicios con aquellas asociaciones que, que posibilitaba la participación de otras tras ganar un concurso público a través del asociaciones. cual se adjudican uno o varios Casals, estén Sobre la animación sociocultural se ha en condiciones de asumir la animación de escrito mucho, y no es éste el lugar adecúa- los mismos en función de un pliego de con- do para insistir en ello. Es importante des- diciones establecido previamente. tacar cómo los condicionantes de una in- Las características valoradas como más tervención en el campo de la política importantes en el momento de convocar por juvenil han generado un proceso de profe- primera vez un concurso público para la sionalización que se ha ampliado en la gestión de los Casals fueron las siguien- actualidad a otros ámbitos además de los tes: Casals de Jóvenes y de las asociaciones - Un concurso para cada Casal; es de- juveniles preexistentes, de los cuales aqué- cir que la animación de un Casal de Jóvenes líos han sido precursores. puede ser adjudicada a cualquier asociación que se presente al concurso, independiente- mente de la adjudicación de los otros Ca- 3.2.4. Los contratos de prestación de ser- sais. vicios - Un pliego de condiciones exhaustivo, con unas obligaciones del adjudicatario del Antes hemos mencionado ya el proceso contrato bien detallados, que permitirá un seguido por la naciente figura profesionali seguimiento cuidadoso de la labor del ani- 72 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA mador que nombre la asociación adjudica- - El planteamiento del concurso rea- taria.* lizado y de los contratos establecidos obe- - Clarificación de la inexistencia de dece a un funcionamiento centralizado de relación laboral entre el Ayuntamiento y los la política juvenil. En vistas al segundo animadores; o sea, que la responsabilidad concurso, a principios del año 1986, el de la contratación es asumida por una aso- pliego de condiciones, recogía ya las carac- ciación, la cual pasará cuentas al Ayunta- terísticas del funcionamiento descentrali- miento de cuanto se refiere a su desarrollo. zado que se estaba a punto de poner en - Clarificación de la autonomía de práctica. estas asociaciones, sin olvidar que el servi- - También era necesario revisar los ció es de titularidad municipal. Es el déficits jurídicos que presentaba el primer Ayuntamiento quien puede considerar sa- pliego de condiciones: contratación de los tisfactorio o no el cumplimiento del con- animadores por parte de la asociación, ré- trato (en función del pliego de condicio- gimen de seguridad social, presión fiscal... nes) y exigir un cambio de orientación, si - Los retrasos sufridos en la es necesario. entrega de la contraprestación económica supusie- Merece la pena insistir en que el esta- ron un déficit importante. La gran canti- blecimiento de estos contratos no hace dad de gestiones que debía hacerse para avanzar la participación juvenil en la ges- efectuar cualquier pago, desde su autoriza- tión de los Casals de Jóvenes, sino que ción hasta su entrega, provocaba los con- consiste únicamente en la gestión indirecta tratiempos más inverosímiles en una diná- de un servicio público, mientras que la mica en la que el azar jugaba un papel asociación muy gestora cumple unas funciones importante. Esto permitió deducir la nece- estrictamente técnicas. sidad de que las asociaciones gestoras se La valoración del primer año de expe- dotaran de planes contables anuales para rienda de funcionamiento con este meca- poder responder a los gastos. nismo fue la siguiente: - El funcionamiento en el primer año - Significó un precedente importante supuso una clarificación importante de los que de las seis asociaciones adjudicatarias, roles que deben adoptar los animadores, dos fueran miembros del CJB, lo cual ayu- diferenciándolos de los que corresponden dó a aproximar el tejido asociativo de la a los usuarios o participantes del Casal de ciudad al proyecto de los Casals de Jóve- Jóvenes, objeto de su trabajo y de la espe- nes. cificidad de la Administración. - Ha supuesto un rodaje importante En la actualidad, con la de para entidades perspectiva que han debido incorporar un segundo año de en esta modali- mecanismos rodaje de gestión adecuados al volu- dad de gestión, estamos revisando el meca- men del encargo. nismo de los contratos de servicios con - Aunque, evidentemente, no es una asociaciones juveniles para consolidar un condición previa, se puede comprobar de sólido modelo de futuro. El segundo con- forma más funcional la relación con aque- curso ha supuesto un paso adelante funda- lias asociaciones que por su capacidad mental, debido a la objetividad en la pueden adju- asumir la gestión de varios Casals dicación y por el nuevo de pliego de Jóvenes, ya que la suma de recursos condiciones, que permitía regularizar pie- aumenta la disponibilidad y la agilidad en namente las situaciones contractuales de la gestión. los animadores y aseguraba una dedica- LA BARCELONA DESCENTRALIZADA 73 ción plena de treinta y cinco horas semana- ras debe ir acompañada de una capacidad les. El nuevo mecanismo de pago a través de de gestión económica y contractual. Sin ésta disquettes ha permitido una periodicidad y la primera no es posible, y quizá obligaría a agilidad de pago inusual. En estos momen- renunciar a la gestión a través de asociacio- tos podemos decir que la gestión mediante nes juveniles. contrato de servicios es la fórmula más ade- Este año se quiere dejar resueltas estas cuada, y que el actual pliego de condiciones cuestiones, porque aunque el modelo de ges- es válido como modelo de futuro con las tión mediante contrato de servicios ya se ha actualizaciones necesarias. Pero hay dos in- consolidado, ahora es necesario hallar las terrogantes importantes que aún no teñe- condiciones idóneas para que una entidad mos resueltas: juvenil pueda llevar a cabo la gestión de los 1. La implantación del IVA y el volu- Casals. men de gestión de algunas asociaciones obli- garán a éstas a instituir una persona jurídica 3.2.5. La evolución de la red de Casals de dependiente o vinculada a la asociación Jóvenes de Barcelona para contratar con la Administración, ya sea una cooperativa, una sociedad laboral, etc., Este es el cuadro de la evolución de los que pueda facturar y esté en regla respecto a conceptos de Casal de Jóvenes, Grupo Ges- Hacienda. tor y Animador, a través de la evolución del 2. La capacidad técnica suficiente- proyecto de los Casals de Jóvenes en Barce- mente demostrada por las entidades gesto lona, desde 1980 hasta 1985. CONCEPTO 1980-1985 CASAL DE Local que el Ayuntamiento Local que el Ayuntamiento Local municipal que el Ayun- JOVES busca y paga a un grupo de asume para ser utilizado por tamiento se encarga de mante- jóvenes que le presente una los jóvenes de un barrio. Con- ner en buenas condiciones de propuesta de animación. fía su gestión a un grupo de trabajo. Para su funciona- jóvenes (grupo gestor) que de- miento contrata con asocia- berá demostrar su eficacia. ciones o cooperativas de pres- tación de servicios, con las cuales acuerda un programa de actuación. GRUPO GES- Grupo con un proyecto de Grupo al cual el Ayuntamien- Grupo gestor: Grupo de usua- TOR animación que solicita una in- to pide que se haga cargo de la ríos más habituales y fieles del fraestructura al Ayuntamiento gestión cultural de un Casal Casal de Jóvenes. Normal- proponiendo a cambio la di- de Jóvenes. Deben presentar mente realiza la programación namización cultural de un ba- un proyecto de actuación. de actividades y la propone al animador. Su existencia no está regulada. ANIMADOR Persona que asume el encargo Persona elegida por el Grupo Persona a quien la entidad de responsabilizarse de una gestor, de carácter permanen- gestora ha encargado la ejecu- actividad. Se lo propone un te, que asume la ejecución del ción del programa aprobado grupo de jóvenes y su actua- programa de actuación elabo- por el Ayuntamiento. Está ción es desinteresada. rado por el grupo gestor, y su contratado por esta empresa o trabajo es remunerado. asociación. 74 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA 3.3. Conclusiones: el estado de la grupos muy desestructurados y de carácter cuestión antes del de marginal. La necesidad de abrir los proceso Casals descentralización de Jóvenes a otras realidades nos plantea la convivencia de diferentes planteamientos en cuanto a las formas de trabajo, a la Éste ha sido, a grandes rasgos, el desa- organización interna e, incluso, a la propia rrollo del proyecto de Casals de Jóvenes imagen del Casal. desde 1980 hasta la actualidad. El cuadro - En cuanto a las formas de organiza- que hemos incluido intenta mostrarnos de ción y gestión, creemos que se ha avanzado forma esquemática el proceso seguido, y bastante en el diseño de una gestión profe- aunque no podemos entenderlo de manera sionalizada por parte de los animadores lineal y homogénea, se han superpuesto si- (concursos...), pero tenemos otro reto. Es tuaciones diferentes según los Casals de Jó- necesario convertir en realidad el equilibrio venes y según las zonas... entre gestión por parte de los propios jóve- Como conclusión creemos necesario nes y asegurar un pluralismo y una rentabili- destacar que en estos momentos dispone- dad social de las instalaciones. Ello nos con- mos ya de suficiente experiencia para po- duce a profundizar más en las formas de demos detener y reflexionar sobre el proyec- gestión y de participación de los jóvenes en to a partir de las enseñanzas obtenidas. Sin el marco del Casal. embargo, esta reflexión nos conduce - a plan- Por otra parte, es necesario también tearnos unos interrogantes respecto al futu- replanteamos la situación infraestructural ro, a los cuales intentaremos responder en el en la que se encuentran los Casals de Jóve- próximo capítulo. nes y marcar unas líneas a fin de poder En síntesis, estos interrogantes son: avanzar en su mejor configuración. Proba- - El debate sobre la profesionalización blemente no se trata tanto de seguir crecien- o no de los animadores, que concluyó a do en cantidad, como en calidad. favor de la primera opción, plantea - nuevos Finalmente, es preciso reformular el temas: ¿qué relación debe haber entre estos modelo de Casal de Jóvenes a partir de la profesionales y otros que trabajen en la mis- experiencia acumulada, adaptándolo a las ma zona?, ¿y entre aquéllos y el Ayunta- nuevas necesidades que se van constatan- miento? ¿Cuál es su función específica y do y al nuevo marco de la descentraliza- cuál es su perfil profesional? ción, redefiniendo continuamente sus fun- - Por lo que respecta a los destinata- ciones y objetivos. Una instalación ríos del servicio, hemos visto como hasta «joven» como ésta precisa un período dila- ahora se han identificado con una tipología tado de asentamiento a partir de la redefi- muy clara de jóvenes: los que no disponían nición funcional de cada realidad en la que de otros recursos y, en consecuencia, eran actúa. 4. CONSOLIDACIÓN DE UN PROYECTO Y CRITERIOS PARA CONFIGURAR SU FUTURO INMEDIATO Este proceso ha conducido a una definí- un punto de referencia de la política juvenil ción del proyecto de Casals de Jóvenes que en una zona. ha ido evolucionando a medida que se ensa- Véase detenidamente qué comporta yaban nuevos modelos y nuevas estrategias. esta definición. Ahora es el momento de sistematizar este Decimos que un Casal de Jóvenes es proyecto y de avanzar algunas líneas genéri- una instalación estable, es decir, un espacio cas que ayudan a concretar los objetivos físico, concreto y permanente que acoge un planteados en los próximos años. Este perío- conjunto de actividades y recursos para los do de éxitos y errores ha ayudado a consoli- jóvenes de un territorio concreto. Este as- dar un proyecto que en la actualidad se nos pecto es esencial y, de hecho, cada vez ha presenta con toda su complejidad, pero tam- adquirido más importancia. Como veremos bién con todas sus potencialidades renova- más adelante, las condiciones físicas del es- doras. pació determinarán en gran medida el pro- yecto que queremos realizar. Sin embargo, esta instalación está en- 4.1. Definición de Casal de Jó- marcada en un territorio concreto. Puede ser un un barrio o un distrito, pero el hecho es que venes no podemos entender un Casal de Jóvenes si no es en relación con su entorno, en relación con las otras instalaciones existen- Siempre resulta difícil hacer una definí- tes, con las condiciones de vida del mencio- ción genérica sobre un hecho multidimen- nado territorio. Que un Casal de Jóvenes sional, cuya principal característica es adop- esté situado en una u otra zona no puede ser tar una forma concreta según las un elemento circunstancial. Este hecho de- condiciones del territorio en el que está berá determinar su estructura, sus activida- ubicado. A pesar de todo, creemos posible y des, sus objetivos. Si no existe una profunda útil definir el modelo de Casal de Jóvenes y relación del Casal de Jóvenes con su entor- desarrollarlo a fin de clarificar el tema del no, corremos el peligro de crear unas supe- que hablamos. restructuras poco útiles que estarán aboca- Un Casal de Jóvenes es una instalación das al fracaso. estable enmarcada en un territorio concreto Otro elemento que define al Casal de (barrio o distrito) desde la cual se ofrece un Jóvenes es que ofrece un servicio permanen- servicio permanente de carácter público, te de carácter público. En cuanto a su per- cuyo objetivo es posibilitar alternativas para manencia, es básica para asegurar una con- los jóvenes a partir del tiempo libre, y que es tinuidad y, por tanto, la rentabilidad social 75 76 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA de su trabajo. Pero, además, decimos que 4.2. Objetivos de los Casals de Jó- es un servicio público: este hecho sitúa al venes Casal de Jóvenes en la red de servicios de los que se dota una comunidad a través de la Administración pública. El carácter de Un Casal de Jóvenes debe ser un espa- servicio público comporta que esté a dis- ció público en el cual se potencie un tiempo posición de todos los jóvenes del territo- libre positivo a quienes participan en él, rio, que sus contenidos deberán ser plura- para lo cual un Casal de Jóvenes dispone de les -como lo es la sociedad- y su varios mecanismos: que profesionales, recursos mantenimiento es responsabilidad de la materiales, oferta de actividades... Pero los Administración. Casals de Jóvenes deben ser espacios idó- neos para llevar a cabo esta labor combinan- Ya no es un secreto para nadie que en do los mencionados elementos. las nuevas formas en que se estructura a) Un Casal de Jóvenes debe nuestra sociedad, el tiempo libre de la posibili- tar la dinamización cultural de un barrio: La población, y especialmente el de los jóve- existencia de un CJ en un barrio debe au- nes, es un espacio de la vida de las perso- mentar la dinámica cultural de éste. El Ca- nas que debe ocupar el espacio central de sal de Jóvenes debe ser un cualquier política cultural inicie, punto de referen- que se cia estimule sobre la todo si ésta importante es potenciada que capacidad por la creativa de los Debe Administración pública. jóvenes. promover las actividades culturales canalizadas a partir Por ello, el objetivo de los Casals de de entidades o grupos de jóvenes o bien a Jóvenes es el de ensayar, a partir del tiem- partir del procio CJ. Debe facilitar el en- po libre de los jóvenes, mecanismos de cuentro de diferentes movimientos cultura- participación, solidaridad y organización les y posibilitar la emergencia de nuevas de servicios a la comunidad que mejoren «formas culturales», cualificando y difun- su calidad de vida y enriquezcan el tiempo diendo sus formas expresivas. En definitiva, de ocio, a la vez que faciliten la transición un CJ debe contribuir a estimular la creati- a la sociedad adulta. vidad y a difundir la producción cultural Por último, entendemos el Casal entre los de jóvenes de un barrio. Jóvenes en cuanto punto de referencia de la b) Un Casal de Jóvenes debe fomentar política juvenil de barrio, de la Este es uno de los un es decir, participación juvenil: todas las iniciativas públicas o privadas principales objetivos de los CJ. Una política que realicen los jóvenes o que se lleven de a juventud desde la Administración no cabo debe para los jóvenes en un territorio de- pretender dirigir la actividad de los terminado. jóvenes, sino poner los medios adecuados y encauzar procesos que puedan ser llevados a Ésta podría ser, pues, una definición cabo por los propios jóvenes. El Casal de muy genérica de lo que entendemos por Jóvenes deberá posibilitar que los jóvenes Casal de Jóvenes. Definición que será ne- sean protagonistas de su propia vida y que cesario completar y concretar en cada pro- sus propuestas e iniciativas puedan ejecutar- yecto, pero que es útil como modelo de se y tengan un valor en la comunidad. En referencia. Participación, solidaridad, au- este gran objetivo no podemos olvidar la toorganización, oferta de servicios..., serán necesidad de que el CJ genere dinámicas sus principales objetivos. asociativas y que, por tanto, estimule la par- ticipación de los jóvenes no sólo en la gestión CRITERIOS PARA CONFIGURAR EL FUTURO INMEDIATO 77 del propio Casal, sino también a nivel de mo no formal». Por otra parte, debe facili- barrio, de distrito y de toda la ciudad. tar el espacio, la infraestructura y los otros c) Un Casal de Jóvenes debe ofrecer recursos a las asociaciones existentes a fin recursos: Para que sean posibles los otros de que desarrollen sus objetivos. En definí- objetivos, un Casal de Jóvenes debe ofre- tiva, debe apoyar el asociacionismo deno- cer recursos; es decir, material, informa- minado «formal». Los Casals de Jóvenes ción, financiación, espacios, asesoramien- deben ser un elemento que invite a la to... Estos recursos deben estar al alcance coordinación entre las diferentes entidades de todos lo jóvenes del barrio y es preciso de su zona de influencia para favorecer la potenciar su utilización. Debemos creación de Consells de Joventut de distri- pensar que una de las carencias principales de to, de acuerdo con los criterios de deseen- nuestra ciudad son los recursos y las in- tralización del CJB, organismos que una fraestructuras culturales. Por tanto, una de vez consolidados deben convertirse en in- las principales tareas del Casal es rentabili- terlocutores del Consejo de Distrito en el zar al máximo estos recursos y facilitar el campo de los jóvenes. No se trata de que el acceso de los jóvenes a los mismos, tanto CJ coordine las entidades y asociaciones, de los propios como de los de otros (cen- sino que estimule este hecho a través de tros cívicos, talleres municipales, servicios iniciativas concretas y que potencie el municipales o de entidades...). Consell de la Joventut de Barcelona y el Consell de la Joventut del distrito. d) Un Casal de Jóvenes debe fomen- tar unas relaciones humanas plurales: j) Un Casal de Jóvenes debe incidir Debe ser una escuela de convivencia entre en la prevención y en la promoción de la diferentes formas de entender la vida, no salud: Ante la multiplicidad de factores sólo a nivel ideológico, sino también a que pueden originar diferentes procesos de nivel de modelos alternativos de sociedad marginación, tal como hemos definido los que son propuestos por grupos diferentes y CJ, éstos pueden jugar un papel funda- cerrados de jóvenes, a los que es preciso mental en su prevención. Los Casals son poner en contacto. El dinamismo social un espacio idóneo para la detección de que suponen estas confrontaciones puede problemáticas sociales que requieren un conducir, si se tiene oportunidad de cana- abordaje técnico. La coordinación multi- fizarlo y de trabajar en ello, a un enriquecí- profesional debe ayudar a dar solución a miento del tejido social, en este caso el estos problemas, vividos cotidianamente juvenil, que nos conduzca a nuevos esta- por el animador. Con el apoyo adecuado dios de convivencia social, para evitar el también pueden ser un lugar en el que se enfrentamiento y las relaciones conflicti- puedan llevar a cabo labores de reinser- vas y para potenciar la cooperación y la so- ción social de jóvenes afectados por aque- lidaridad. lias problemáticas, sobre todo si se actúa é) Un Casal de Jóvenes debe fomen- en una línea de trabajo interdisciplinar. tar el asociacionismo juvenil: El Casal, Por ello habrá que conceder a los CJ la como espacio relacionado que es, promue- importancia que merecen y cualificarlos ve procesos de participación y cooperación de tal manera que a partir de ellos se entre diferentes individuos para la conse- estructure una política global de preven- cución de objetivos comunes y posibilita el ción tanto de los procesos de marginación surgimiento de núcleos asociativos co- a que nos referíamos, como para la mejo- rrientemente denominados «asociacionis- ría de la calidad de vida de los jóvenes. 78 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA 4.3. Criterios a considerar en el pos estables de teatro, radio, revista, break- desarrollo de un proyecto de dance, excursionismo...). Casals de Jóvenes Otro criterio a considerar es el de con- templar la presencia e intervención de un Casal en el barrio o distrito desde una pers- Además de los objetivos indicados es pectiva de trabajo intersectorial, de forma importante observar algunos de los criterios que pueda dar una respuesta globalizada e que deberán presidir la dinámica de la ins- integrada a las necesidades de los jóvenes. talación y enmarcar el estilo de interven- En este sentido, pues, aunque es necesario ción. definir las limitaciones y competencias del Un primer criterio es que el CJ es un Casal, es preciso contemplar la actuación espacio abierto a todos los jóvenes del barrio, del animador desde una ideología y una los cuales pueden acceder a él individual- práctica interdisciplinaria. Por todo ello, y mente o en grupos organizados. Debe cons- para rentabilizar las diferentes iniciativas de tituirse en servicio público y no como una la zona, un criterio fundamental es la coor- asociación juvenil más del barrio. dinación. El segundo criterio es que los CJ deben Como último criterio entendemos que estar rentabilizados todas las horas del día. el Casal debe ser el de de la De la misma punto referencia manera que es preciso trabajar política juvenil que se plantee desde la Ad- para conseguir que el inmenso patrimonio ministración y desde las instituciones las priva- que representan escuelas fuera del hora- das, en calidad de centro integrador de las rio escolar se pueda utilizar realmente para diferentes iniciativas juveniles de un barrio, funciones de animación sociocultural o de- así como en tanto que vehículo de las ofer- portivas, se debe poner el CJ a disposición tas culturales del barrio o de la ciudad en de todas las iniciativas ge- juveniles que surjan neral. fuera de las horas en que esté abierto. En este sentido convendría poner los espacios a disposición de entidades o bien situar en 4.4. Ámbitos de de los Ca- ellos planes de empleo juvenil o aulas-taller. trabajo Se debería cuidar que los participantes sais de Jóvenes en estas actividades complementarias fueran también jóvenes. A fin de poder conseguir estos objeti- En este sentido disponemos de unas vos, un CJ realiza unas funciones concretas experiencias muy positivas de cesión de es- que podemos dividir en ámbitos de trabajo. pacios a entidades y de creación de aulas- Estos ámbitos no siempre serán imprescin- taller que han enriquecido en gran medida dibles, pero cada proyecto deberá determi- la intervención que el CJ ofrece a la pobla- nar cuáles quiere y/o puede abordar más es- ción juvenil de la zona. pecíAcámente. Un tercer criterio es el de consolidar los El primer ámbito es el de espacio de mecanismos de los que se dota un Casal para encuentro. Un Casal de Jóvenes debe ofre- favorecer la participación de los jóvenes, ya cer un espacio de relación, un espacio sufi- sea en su gestión (asamblea, consejo ges- cientemente libre como para que los jóvenes tor...), ya sea en la estructuración del fundo- puedan acudir sin necesidad de hacer allí namiento de los diferentes ámbitos y servi- nada en concreto. A veces, simplemente cios del Casal (punto de información, para encontrarse con otros compañeros, espacio de juego...) y de las actividades (gru otras para preparar algún proyecto... Este CRITERIOS PARA CONFIGURAR EL FUTURO INMEDIATO 79 será el punto central de génesis de proyec- la promoción de actividades culturales, la tos, al margen de cualquier tutela, donde promoción del asociacionismo y el estímu- se estructuren grupos de trabajo, de activi- lo para la estructuración de grupos de jóve- dad. El espacio de encuentro es, pues, algo nes para la realización de proyectos, es esencial en un Casal de Jóvenes. preciso que aquellos ofrezcan los medios Otro ámbito hacerse todo esto. Estos no menos importante e para que pueda imprescindible es el de la información. Los medios consisten en material, locales, ase- Casals de Jóvenes deben soramiento técnico, información a ve- ser un marco y, idóneo para contrarrestar la unidirecciona- ees, financiación. lidad de los flujos de información. Los El cuarto ámbito es el de las activida- trabajos de información cada vez adquie- des. Un CJ debe servir, también, para di- ren una importancia mayor en la estructu- namizar, para ofrecer unas actividades a ración de políticas de juventud. A fin de los jóvenes de un barrio determinado y que el CJ sea verdaderamente el punto de para que sea una fuente de proyectos e referencia de la juventud de un barrio es iniciativas. Todo ello desde dos puntos de necesario que a partir de él se estructure vista: por una parte, aquellas actividades un servicio de información ágil, completo y/o servicios organizados por asociaciones y recíproco en el que los jóvenes puedan juveniles o grupos que utilicen el Casal encontrar lo que buscan y donde todos para los mismos; pero también, y esto puedan aportar ideas, propuestas, etc. A dependerá del nivel de iniciativa asociati- ser posible este ámbito deberá tener va del un barrio, para ofrecer unas activida- espacio propio en el Casal, des los no aunque se le para jóvenes que entren en deberá tener en cuenta para cuantas activi- competencia con otras similares que se dades se desarrollen en el mismo. Este realicen en la zona. El objetivo final de ámbito de información adquiere especial estas actividades siempre será el de gene- importancia en los barrios más degradados rar grupos que funcionen independiente- de la ciudad, donde la tendencia a margi- mente (talleres, muestras...) o el de dina- narse cada vez es más alarmante entre los mizar la vida cultural del barrio jóvenes. Cualquier acontecimiento, activi- (conciertos, etc.). En este ámbito también dad o servicio dirigido a la juventud debe deberemos tener en cuenta que existen ser conocido en toda la ciudad, a fin de grupos de jóvenes que precisan de unos que los jóvenes tengan un buen conoci- locales para realizar sus actividades y que miento de las posibilidades proporcio- el CJ es una posible respuesta a estas nece- que na una ciudad como Barcelona. sidades (grupos de rock, de teatro...). Otro ámbito es el de los recursos. El CJ debe servir para ofrecer recursos a 4.5. Cómo se realiza el proyecto cuantos jóvenes quieran realizar un pro- de un Casal de Jóvenes yecto. Evidentemente, estos recursos pue- den ser muy diversos y no siempre el Casal dispondrá de ellos directamente, pero se Con todo cuanto hemos tratado resulta pueden buscar las formas de rentabilizar- evidente que la conveniencia de fundar un los mejor con una buena coordinación de Casal de Jóvenes, así como las característi- todos los servicios existentes en el barrio, cas del mismo, dependerá de varias varia- en el distrito y en la ciudad. Como hemos bles que deberemos analizar cuidadosamen- dicho que uno de los objetivos de los CJ es te. Crear un CJ sin tener presentes estos 80 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA condicionantes es dirigir el proyecto hacia otros el absentismo escolar será predomi- un fracaso seguro o, como mínimo, a un nante; en unos habrá muchas instalaciones proceso de dificultades graves que muchas deportivas y culturales y en otros el Casal veces nos hará pensar «si no sería mejor de Jóvenes será -cuando esté- la única cerrarlo». instalación pública que exista. ¿Pero cuáles son estas variables? Adjun- Así pues, una vez cuadro hayamos definido tamos un en forma de sistema en el las grandes líneas de lo que debe ser una cual aparecen aquéllas con sus interdepen- política de Casals de Jóvenes será dencias. preciso, a fin de elaborar cada uno de los proyectos Existen dos variables absolutamente concretos, conocer a fondo el barrio donde previas, que deben enmarcar cualquier in- se ha de ubicar, con qué instalaciones ha- tervención destinada a la juventud y no brá de completarse y a cuáles deberá su- sólo el CJ a iniciar: plir, y quiénes son los jóvenes que partid- a) La radiografía de la realidad juve- parán y cuáles son sus aficiones. Como nil del territorio en el cual se actúa: Aun- hemos visto al tratar de la descentraliza- que obvio, esto no es menos importante. ción, será extraordinariamente importante Es preciso un conocimiento exhaustivo de que exista un proyecto global de interven- la población a la que nos dirigimos: núme- ción para jóvenes a nivel de distrito o ro de jóvenes, nivel de escolarización, ni- equivalente. Puede haber aún otra variable vel de fracaso escolar, porcentaje de para- que aunque no existe siempre cuando se dos, cifra de asociaciones y grupos y encuentra influye de manera significativa número total de miembros, incidencia de en la elaboración del proyecto global de los diferentes procesos de marginación so- intervención: la demanda social. Ésta se cial. hace realidad cuando la comunidad perci- b) Los criterios básicos que constitu- be una necesidad que puede solucionarse yen y orientan la acción o intervención en con el cumplimiento de lo que reivindica. el terreno de la juventud. ¿Por qué una La existencia de este elemento influye po- política de juventud? ¿Cuáles son sus obje- sitivamente en el desarrollo del proyecto tivos? ¿Aumento de la calidad de vida, porque acostumbra acelerar procesos ad- promoción del asociacionismo, lucha con- ministrativos que sin ella serían más len- tra las desigualdades sociales? tos, pero también tiene su vertiente negati- Ciertamente, éstos son condicionantes va desde el punto de vista técnico en previos que deben estar formulados clara- cuanto se trata de una percepción subjeti- mente y asumidos de antemano va de una para necesidad, subjetividad que ante orientar una intervención en la ciudad. Un su proximidad con el problema no puede Casal de Jóvenes es una intervención ser cen- relativizada y que no siempre coincide trada en un territorio en el cual tendrá con las necesidades una que se detectan con un influencia. Aunque aquellos criterios análisis más frío y distante y de la situación. aquella realidad global definirán las Pese a todo, es una variable gran- que existe y des líneas de los Casals de Jóvenes, cada que se debe tomar en consideración. uno de ellos será diferente en sus objetivos Con todos estos elementos sobre la y en sus características porque los barrios mesa es cuando llega el momento de elabo- donde se ubicarán también lo son: en unos rar unas líneas generales para el Casal de sus habitantes jóvenes estarán mayorita- Jóvenes, las cuales deben constar de las riamente escolarizados, mientras que en siguientes partes. CRITERIOS PARA CONFIGURAR EL FUTURO INMEDIATO 81 a) Hipótesis o punto de partida; b) mecanismos de funcionamiento que pue- b) objetivos concretos que se quieren con- den prever los sistemas para generar ac- seguir con el Casal; tividades; c) formas de evaluación; c) técnicas de trabajo; d) formas de gestión: directa, concertada; d) sistemas de evaluación conjunta con los e) servicios que debe tener el CJ y su fun- jóvenes participantes; cionalidad; e) plan de gestión económica y desglose del J) horario; presupuesto; g) material técnico necesario para llevar a J) mecanismos de proyección externa de la cabo la programación: instalación; h) mecanismos administrativos que convie- g) plazos de cumplimiento. ne activar para poner en funcionamiento Una vez elaborado el proyecto es posi- el proyecto; elaboración y aprobación de ble su realización. Es preciso tener muy en partidas presupuestarias, tramitación de cuenta la influencia negativa que supone los diferentes expedientes, mecanismos cualquier inconveniente que surja y que de mantenimiento y reposición, etc.; implique un retraso. i) personal necesario para su funciona- Según nuestra experiencia es aconseja- miento: animador o equipo de animado- ble no abrir expectativas ni fijar plazos res, funciones y coordinación que se hasta que exista una certeza casi absoluta debe establecer con otros profesionales de que se pueda cumplir (cosa que no de servicio personales... Perfil profesio- acostumbra pasar); no porque no haya de nal de los animadores; ser posible la creación del CJ, sino porque j) presupuesto. unas expectativas frustradas o mantenidas durante mucho tiempo pueden crear un Cuando ya se han elaborado estas lí- ambiente con unas características que difi- neas básicas que dibujan lo que se preten- cuiten la intervención posterior. de con el nuevo CJ es cuando llega el Cuando el CJ es ya un hecho, es necesa- momento de solicitar a alguna asociación rio establecer mecanismos de evaluación o cooperativa que presente un proyecto de permanente muy severos, ya que esta varia- acuerdo con las líneas establecidas. Este ble tiene la importancia de cerrar el proce- proyecto será muy concreto y tendrá, so (véase el cuadro) e influir de manera como mínimo, los siguientes apartados: importante en las variables que han lleva- a) tipos de programación posible en aquel do a decidir las características del proyec- espacio, funciones a desarrollar, activi- to. Si no existe un seguimiento permanen- dades a realizar... Intervención de los te de su incidencia y de su rentabilidad, en jóvenes en la programación y en su desa- muy poco tiempo el desarrollo del Casal de rrollo. Mecanismos de información, de- Jóvenes puede dejar de responder a los bate y decisión; objetivos que lo han generado. 82 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA CRITERIOS PARA CONFIGURAR EL FUTURO INMEDIATO 83 4.6. Sobre el funcionamiento - el Consell de la Joventut del distrito o equivalente; Una - vez elaborado el proyecto, uno de el representante del Consejo de dis- los temas que deberá quedar bien definido trito. es el del funcionamiento. Para conseguir los Se debería dar prioridad a la objetivos planteados poder realizar lo participa- y que ción de los ha previsto, deberemos jóvenes que se participan en la tener muy en dinámica del Casal, aunque cuesta hallar cuenta la estructura de la cual nos dotamos una fórmula auténticamente la forma representativa y en que funciona el Casal. Otra (grupos conveniente estables, señalar representantes de los ámbi- vez es unas líneas gene- tos de encuentro, información rales, serán concretadas función de y actividades, que en etc.). Por otra cada parte, la participación de los caso, para que sirvan como indicativos Consells de la Joventut del distrito -todavía sobre la necesidad de estructurar unos me- inexistentes en la de éstos- canismos de funcionamiento mayoría permi- que tiendan a tirá la existencia de un nexo entre los favorecer Casals la participación, la agilidad y el y el tejido asociativo. pluralismo. Sus funciones estarán determinadas concretamente por el proyecto, pero pueden establecerse 4.6.1. Buscar mecanismos algunas eficaces de indispensables: parti- cipación y gestión - aprobar el programa de actividades y las líneas generales de los servicios Como hemos visto, uno de los objetivos que debe ofrecer la instalación; básicos de un Casal de Jóvenes es estimular - establecer una reglamentación inter- la participación juvenil. Se debe comenzar na de la instalación; por esto cuando se piensa en la estructura de - representar al Casal de Jóvenes en el funcionamiento. Es preciso que la participa- exterior; ción no se quede en el plano - teórico, sino tratamiento y resolución de conflic- que se convierta en realidad aun con las tos; dificultades que comporta. Es necesario - que evaluación del funcionamiento; nos dotemos de un organismo - capaz de ver- autorización a la propuesta de un tebrar la participación real de las diferentes nuevo animador. tipologías de jóvenes, que sea ágil y funcio- nal El caiga debería funcionar en y que no en el defecto de la buró- Consejo gestor cratización. Este forma nada burocratizada ni organismo, que denomina- formalista remos Consejo debe (para no marginar a los los sectores de gestor, acoger jóvenes diferentes «no niveles de formales») al tiempo que se participación ha de debería y ser uno de los objetivos prioritarios los garantizar su eficacia, a fin de evitar un en próximos Deberá funcionamiento inadecuado. Un buen meses. adoptar las fun- carac- terísticas más adecuadas en cada cionamiento lugar, permitirá la participación real pero conviene de todos los sectores de dibujar ello a grandes pero no rasgos su com- jóvenes, posición basta y sus funciones. como única garantía participativa. Se debe hallar otros mecanismos de participa- Debe haber implicados cuatro sectores: ción de los jóvenes: la potenciación y crea- - el animador, por parte de la entidad ción de grupos, ya sea de forma permanente gestora; para encargarse de algunos de los servicios - los participantes en el Casal; del Casal, o bien de forma temporal para 84 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA cuidar del funcionamiento de algún pro- Antes de empezar a tratar el tema de los yecto. Algunos de estos mecanismos com- locales de los CJ, debemos referirnos a su plementarios de participación son: realidad infraestructural, que en muchos ca- mecanismos de información interna sos no es la más adecuada, no voluntaria- - del Casal (correspondencia, piafo- mente, sino ante las dificultades que com- nes, buzones...): porta conseguir espacios municipales en los mecanismos de debate: comisiones barrios - y llevar a cabo su remodelación. debates abiertos al ba- Mientras se creaba la red de los concretas, CJ, los rrio...; locales no eran un impedimento para no - mecanismos de decisión: comisio- responder a una dinámica determinada, lo ámbitos de actuaciones cual nes comportaba frecuentemente la ubica- para ción de concretas, reuniones generales de Casals en locales inadecuados. Desde participantes... hace bastantes meses muchos esfuerzos se centran en mejorar las condiciones de los Se deberá profundizar más en los me- locales, pero se avanza lentamente y con canismos de participación y comenzarlos a dificultades. Se debería evitar que a partir de aplicar, porque las fases anteriores no han ahora se iniciaran las actividades de nuevos aportado mecanismos válidos y consolida- Casals en locales inadecuados, o que se valo- dos. Uno de los grandes objetivos del cur- rara positivamente la ubicación de algunos so 1986-1987 deberían ser los procedi- de los actuales que no reúnen condiciones mientos de gestión. satisfactorias. Es preciso una fijación de los aspectos básicos que debe tener el local desti- 4.6.2. Necesidades infraestructurales de nado a CJ, los cuales habrán de concretarse un Casal de Jóvenes según sea el proyecto concreto de cada Casal. Los espacios de un Casal de Jóvenes Como hemos visto, el proyecto de un estarán determinados por tres elementos Casal de Jóvenes debe seguir unos pasos que se deberán tener muy presentes: concretos en su elaboración para responder - a las necesidades reales de los jóvenes de el modelo un conceptual de Casal de barrio determinado, en los cuales tiene Jóvenes y sus ámbitos de mu- trabajo: - cha importancia el estudio de los medios el espacio disponible (si a priori hay con los que contamos y, entre éstos, los in- restricciones de locales); - fraestructurales. los principales ámbitos de trabajo En primer lugar importante destacar que se es pretende abordar, según el que un CJ lleva forzosamente asociada la proyecto concreto de cada Casal. idea de un local y que, por tanto, éste es un En el diseño del espacio se debe ser elemento constitutivo esencial de la instala- reflexivos y realistas para no hacer fracasar ción: no hay Casal de Jóvenes sin un local proyectos por estar mal planteados. Si un mínimo. A pesar de todo, en algunas ocasio- barrio dispone de un local de 600 m 2 para nes es conveniente comenzar el proyecto de destinar a CJ y otro lo hace con uno de 100 animación aunque no se disponga todavía 2 m , es evidente que ambos Casals no podrán de un local. Sin embargo, en este caso se tener el mismo nivel de intervención. No se trata de un período de transición que nos deberá comprimir funciones, sino dar prio- permitirá la creación de una dinámica capaz ridad a algunas de las específicas de los CJ de estructurarse más adelante alrededor de que hemos señalado; por ejemplo, informa- la instalación. ción, espacio de encuentros, etc. CRITERIOS PARA CONFIGURAR EL FUTURO INMEDIATO 85 Es difícil realizar una propuesta de destinada a ensayos y represen- Casal estándar, porque se debe tener pre- taciones, asambleas, charlas, ac- sente los tres elementos mencionados ante- tividades deportivas de salón... riormente; pero difícilmente un Casal de Se debe prever que tenga una Jóvenes podrá llevar a cabo todas las fun- buena sonorización: ciones básicas que hemos apuntado si dis- - espacios insonorizados para en- pone de menos de 400 m2 . En todos los sayos de grupos musicales; casos deberá acoger los ámbitos siguientes: - espacios para talleres de nuevas tecnologías (informática, electro- 1. Espacio de encuentro destinado nica). además a información, con mesas, 6. Sanitarios y servicios generales. juegos, música, prensa. Es el punto 7. Espacio exterior adosado, si ello es neurálgico en el que se materializa posible. la relación social y la maduración También se debe tener en cuen- de proyectos. ta otros elementos, como son: 2. Espacio de reunión. - sistemas de seguridad en los edi- 3. Almacén de recursos -los de utili- ficios; zación de Casal y los prestados- - utilización de materiales resis- con garantías de seguridad. tentes; 4. Secretaría y despacho del anima- - participación de los jóvenes en dor. alguna forma en la decoración y 5. Espacio de actividades: en el mantenimiento; - espacios para talleres, con las instalacio- - limpieza periódica, diaria o en nes necesarias (agua, mármoles, mesas días alternos; grandes, luz suficiente...); - normas reguladoras para la utili- - laboratorio fotográfico; zación de los diferentes espacios. - sala grande polivalente: transfor- mable por si en algún momento Podría hacerse el siguiente esquema conviene que sea más pequeña, conceptual de los espacios: ESPACIO DE ACTIVIDAD: ESPACIO EXTERIOR SALA DE REUNIÓN ESPACIOS POLIVALENTES ESPACIOS ESPECIALIZADOS SECRETARIA/OFICINA SANITARIOS ESPACIO Y SERVICIOS DE ENCUENTRO GENERALES E INFORMACIÓN ALMACÉN DE RECURSOS 86 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA 4.6.3. Mecanismos de evaluación perma- gía de trabajo clara, que nos obligue a nente realizar evaluaciones a cada momen- to. Frecuentemente se olvida esta Tal como hemos podido ver en otro parte del proyecto ante la urgencia de apartado, la evaluación resulta capital en la efectuar otras cosas; evolución de una instalación. Es el mecanis- - la evaluación no debe hacerse única- mo que permite analizar hasta qué punto se mente en términos económicos, pero ha conseguido cambiar la realidad de la que no debe olvidarlos. Se debe buscar se partía y, por tanto, hasta qué punto se indicadores que permitan objetivar debe resituar el proyecto. los datos de que se dispone, pero se Esta evaluación se debe hacer desde debe tener presente que el costo de diferentes puntos: por un aparte, la Admi- los servicios es algo importantísimo nistración debe dotarse de medios que per- en el funcionamiento de cualquier mitán hacer una evaluación permanente de proyecto; las instalaciones que funcionan - en el distrito finalmente, conviene disponer de o en la ciudad. El principal rasgo caracterís- una documentación generada por tico de esta evaluación será la posibilidad de cada órgano que refleje la evaluación contrastar experiencias distintas y compro- que se realiza en cada momento y bar el punto en que se halla el proyecto de que permita tener una visión global Casals de Jóvenes en Barcelona. Por otra de la instalación fuera de la inmedia- parte, el animador habrá de realizar tam- tez de la actividad por la actividad. bién una evaluación permanente de su tra- bajo, en la que analice en todo momento los En definitiva, para el buen funciona- efectos de su intervención, repensando con- miento del proyecto será fundamental que tinuamente las directrices básicas del Casal. se prevean los mecanismos para evaluarlo, Esta labor debe realizarla a nivel particular que se haga una evaluación cualitativa y en su instalación y colectivamente con el cuantitativa y que ésta sirva para replan- resto de animadores de su distrito. Final- tearnos el camino a seguir. Se debe tener mente, los propios jóvenes también deben presente, también, la importancia de la in- evaluar sus proyectos. Aunque presenta mu- mediatez en las evaluaciones, principalmen- chas dificultades, este nivel de evaluación es te cuando se realizan con los participantes. muy necesario. Para que un mecanismo de evaluación sea eficaz requiere algunos ele- mentos: 4.7. Las asociaciones gestoras y los - que todos los proyectos, del más glo- animadores bal al más concreto, tengan unos ob- jetivos claros, explícitos y evaluables; Como ya hemos visto, la opción que ha - que la evalucación se realice con el adoptado la Administración para la gestión concurso de los propios participantes de los Casals de Jóvenes es la de los contra- en la actividad; tos de prestación de servicios con entidades - que tengan suficiente flexibilidad a juveniles. Esta opción parte de una reflexión fin de que las conclusiones de las a partir de dos elementos: la experiencia y evaluaciones nos permitan transfor- las vías administrativas que permiten un mar los proyectos; mejor funcionamiento. - que dispongamos de una metodolo Consideremos que esta opción posibili- CRITERIOS PARA CONFIGURAR EL FUTURO INMEDIATO 87 ta la participación de núcleos ciudadanos algunos casos será necesario una forma- en proyectos conjuntos con la Administra- ción y/o experiencia complementaria; por ción, lo cual se debe valorar muy positiva- ejemplo, en el caso de los marginados. mente. Por ello creemos que se debe esta- Es esencial asegurar la formación per- blecer un orden de prioridad en el manente de los animadores, la cual debe momento de optar por los concurrentes al asegurar: la unificación de los criterios de concurso de gestión de instalaciones. Este trabajo, la actualización permanente de orden de prioridad se debe establecer para métodos y contenidos, la evaluación con- favorecer a aquellas asociaciones y coope- junta del propio trabajo que permita obje- rativas que parten de los jóvenes y que son tivar las situaciones. capaces de gestionar un servicio público. Respecto a los otros aspectos de su La experiencia recomienda que los contra- perfil, debemos decir que es importante tos de prestación de servicios tengan una que exista un distanciamiento afectivo del duración mínima de dos años, ya que un animador con los jóvenes del barrio, pero período menor dificulta la realización y la por otra parte no es aconsejable que exista evaluación de un proyecto de animación. una excesiva distancia generacional entre Respecto a los tipos de contrato de el animador y los jóvenes. servicios, éstos deben ser tan explícitos Las funciones del animador pueden como sea posible, tendiendo hacia una resumirse en las siguientes: particularización del pliego de condiciones 1. Desarrollar la la anima- según las características del Casal de Jó gestión y ve- ción del CJ durante las horas en nes en cuestión. Las dificultades económi- que éste está abierto y en las horas cas que comporta la irregularidad de los destinadas a la de acti- pagos por parte de la preparación Administración vidades y al trabajo interno. Dise- aconseja que las asociaciones gestoras sean ñar de y ejecutar los programas de ac- capaces prever este hecho y de dar tividades. respuesta a las necesidades económicas de 2. Conocer la realidad cada juvenil de la momento. zona de influencia del Casal y co- Respecto a los animadores, es impor- nectar con los diferentes tipos y tante profundizar en sus funciones y en su grupos de jóvenes (asociaciones ju- perfil profesional. Actualmente no existe veniles, jóvenes de institutos, gru- una formación reglamentada para obtener pos informales...) con iniciativas o el título de animador, aunque existen di- recursos existentes, y cuidar de que versas escuelas de animación que intentan se vinculen a la dinámica del Casal. llevar a cabo unos programas que respon- 3. Asegurar que todos los jóvenes del dan a las necesidades del momento. Un barrio puedan ser acogidos y que elemento importante es que los animado- sus intereses y necesidades sean res hayan participado en estos cursos, pero atendidas según los recursos de que en algunos lugares esto no es suficiente. disponga el Casal. Asegurar tam- Por definición, el perfil profesional de un bién el funcionamiento de los dife- animador es muy plural y multidisciplinar: rentes ámbitos o grupos existentes debería tener conocimientos de dinámica en el Casal. de grupos, de técnicas de animación, de 4. Asegurar la presencia y participa- organización y de gestión, así como de ción de los jóvenes del Casal en las sociología, antropología y psicología. En diferentes actividades de carácter 88 LOS CASALS DE JÓVENES EN BARCELONA cívico que se realicen en el barrio, coordinación y evaluación de ini- 5. Cuidar de la elaboración mensual ciativas, y en las sesiones de reci- de un programa de actividades del claje que organice el Ayuntamien- Casal que refleje las iniciativas de to. los diferentes grupos, además de 8. Difundir la actividad del Casal en aquéllas que el adjudicatario consi- su ámbito de influencia. dere convenientes. Preparar ade- cuadamente las actividades progra- madas, cuidar de sus aspectos NOTAS infraestructurales y realizar una evaluación posterior. 1. Joan TORRELLA: «Apunts sobre l'ac- 6. Hacerse cargo del mantenimiento tuació compactada en la prestado del del local y de las instalaciones téc- serveis personals», J1 O/Dossier Joven- nicas, bien reparando directamente tut als Districtes, 17-11-1968. los desperfectos menores (bombi- 2. Definición elaborada por los equipos lias, cerraduras, vidrios, mobilia- de Servicios Personales de los distritos rio, aparatos...) o bien, en caso de Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó y que sean importantes, notificándo- Nou Barris. lo al Consejo de Distrito. Mantener 3. Jaume COLOMER: «L'especificitat de el local correctamente limpio y or- serveis per a joves», J1 O/Dossier Jo- denado, a fin de que configure un ventut als Districtes, 14-11-1968. ambiente agradable. 4. «Bitllet de Tramvia núm. 5», Els Ca- 7. Participar en las reuniones del sals de Joves, Àrea de Joventut, octu- equipo técnico del distrito para la bre de 1981. PERSONAS QUE HAN COLABORADO EN LA REDACCIÓN DEL DOCUMEN- TO Redacción básica: Joan Torrella, Antoni Nicolau y Anna Ferrer. Adaptación del documento para su edi- ción: Anna Ferrer, Isabel Sánchez, Víctor Martí y Jaume Colomer. Colaboración: Miquel Reñé, Manel Punso- da, Francesc Valls y todos los miembros de la Comisión de Juventud del Àrea de Jo- ventut También se debe agradecer su colabora- ción a las entidades gestoras de Casals. Títols publicats i en preparació / Títulos publicados y en preparación Sèrie «Salut Pública» 1. La salut a Barcelona 1984/La salud en Barcelona 1984. 2. Enquesta de salut de Barcelona / Encuesta de salud de Barcelona. 3. La restaurado col lectiva («catering») / La restauración colectiva («catering»). 4. La salut a Barcelona 1985/La salud en Barcelona 1985. 5. Orientacions dietètiques per a col • lectius infantils, esco- lars i de gent gran / Orientaciones dietéticas para colecti- vos infantiles, escolares y de personas ancianas. 6. El naixement de la infrastructura sanitaria a la ciutat de Barcelona / El nacimiento de la infraestructura sanitaria en la ciudad de Barcelona. Sèrie «Protecció Ciutadana» 1. Policia i Constitució /Policía y Constitución. (EP) 2. Municipio y seguridad. Estrategias para una política de seguridad urbana. Sèrie «Investigació Museística» 1. Bibliografia museològico-museogràfica a Barcelona / Bi- bliografía museológico-museográfica en Barcelona. Sèrie «Educació i Psicopedagogia» 1. La Pedagogia Operatoria, avui / Pedagogía Operatoria, hoy. 2. Processos intel • lectuals i aprenentatge / Procesos intelec- tuales y aprendizaje. Sèrie «Temes de Joventut» 1. Els joves i la salut /Los jóvenes y la salud. 2. Els joves i l'ensenyament / Los jóvenes y la enseñanza. (EP) 3. Informado, comunicado i noves tecnologies / Informa- ción, comunicación y nuevas tecnologías. (EP) 4. Associativisme juvenil/La política juvenil a l'Adminis- tració Local/ Asociamiento juvenil /La política juvenil en la Administración Local. (EP) 5. Cultura i temps lliure /Cultura y ocio. (EP) 6. Treball i atur/ Síntesi dels diversos àmbits d'estudi del Projecte Jove/Trabajo y paro / Síntesis de los diversos ámbitos de estudios del «Projecte Jove». (EP) 7. Les conductes socialment problemàtiques en els joves de Barcelona. / Las conductas socialmente problemáticas en los jóvenes de Barcelona. (EP) 8. Els valors bàsics dels joves/Los valores básicos de los jóvenes. (EP) 9. Els Casals de Joves / Los Casals de Jóvenes. Sèrie «Serveis Socials» 1. Els Serveis Socials a l'Ajuntament de Barcelona / Los Servicios Sociales en el Ayuntamiento de Barcelona. (EP) (EP) — En preparado / En preparación