Ajuntament de Barcelona BARCELONA Aprovat pel Consell Plenari de 29 de juny de 1990 o rcN XIO ■¿3 Barcelona som tots u_ V Ajuntament de Barcelona BARCELONA Aprovat pel Consell Plenari de 29 de juny de 1990 Barcelona som tots J ■■ © Ajuntament de Barcelona, 1991 Edita Ajuntament de Barcelona Regidoría d'Edicions I Publicacions Coordinació Editorial Rosa Relio Disseny Gràfic Pilar Villarrazo Fotocomposició Fernández, S.A. Impressió FISA Escudo de Oro, S.A. I.S.B.N.: 84-7609-419-1 Dip. Legal: B-9121-91 JOVEN, créditos/Ajuntame/eva ÍNDEX INTRODUCCIÓ 5 SÍNTESI DELS ESTUDIS 7 ■ El coneixement i la realitat juvenil en el procés d'actualització del Projecte Jove. 9 ■ Els estudis en el procés d'actualització. 10 ■ Síntesi d'estudis. 13 ■ Annex: fitxes d'estudi. 26 SÍNTESI DELS DISTRICTES 31 ■ L'actualització dei Projecte Jove en el marc de la descentralització. 33 ■ Organització dels Serveis Personals i Treball Territorial. 35 ■ Programa del Servei de Joventut. 39 ■ Equipaments. 45 ■ Àmbit de participació i associativisme. 47 ■ Àmbit de cultura i lleure. 49 ■ Àmbit de salut i qualitat de vida. 51 ■ Àmbit de treball i atur. 52 ■ Àmbit d'ensenyament. 56 ■ Àmbit d'informació. 59 ■ Aspectes horitzontals. 61 ■ Conclusions generals. 61 CRITERIS I CONCRECIONS 65 ■ Per què i com fem política de joventut. 67 ■ Criteris d'actuació. 70 3 Introducció: La joventut com a objecte d'Estudi Existeix una tendència a estudiar la joventut en termes d'«stock» descrivint les característiques i situacions de la població entre 15 i 25 anys com si es tractés d'un conjunt homogeni i, proporcionant una imatge de la joventut del tipus «foto fixa», que s'allunya de la seva diversitat i dinamisme. La Joventut, entesa com a categoria, com a fenomen sòcio-cultural de les últimes dècades, com a etapa del procés de transició cap a la vida adulta... és difícilment redu'ibles a xifres. Com qualsevol fet (fenomen o procés) social fuig de l'esquematisme. Una realitat heterogènia i dinàmica com la joventut de Barcelona s'escapa al reduccionisme i a la simplificació. Els estudis ens aproximen a la realitat juvenil, ens ajuden a identificar tendències, descriure situacions i processos, ens ajuden a explicar les coses i a entendre... però en qualsevol cas no són la realitat. Les recerques i els estudis sobre els joves ens diuen «qui són els joves, què fan i què han fet, quines motivacions i pensaments tenen, com viuen i com s'ho fan...» però no què és la joventut. Els estudis de la realitat juvenil no ens expliquen la realitat ni ens contesten totes les preguntes; de vegades, al contrari, ens obren nous interrogants. Els estudis sobre la realitat juvenil i la Sociologia de la Joventut és quelcom recent. A casa nostra ha estat identificada especialment amb estudis com I 'Informe de Juventud en España i enquestes de joventut que han volgut seguir aquesta tradició. Aquestes han vingut a omplir els dèficits d'informació existents. A hores d'ara encara són posades en qüestió la utilitat i la conveniència de les investigacions per a la planificació de polítiques de Joventut, per la seva manca d'operativitat i d'adequació als ritmes de la gestió i la prestació de serveis als joves. Igualment, els mètodes i les tècniques més adients per a l'estudi de la realitat juvenil són a hores d'ara objecte d'un debat obert. 5 Síntesi dels estudis 1 ■ Actualitzar els àmbits que al llarg d'aquets darrers anys han pogut ser objecte de modificacions o incorpo- El coneixement i la realitat racions degudes a la dinàmica de desenvolupament de la vida soclo-econòmica i política del País (per ex. en juvenil en el procés l'àmbit laboral o el de l'ensenyament), o al canvi en els d'actualització del projecte estils de vida i la dinàmica jove social de la ciutat (per ex. en l'àmbit de la cultura o de la participació). ■ Millorar les aproximacions a la realitat en aquells àmbits que ho requereixin i aprofondir en els temes que van quedar pendents o les línies d'estudi que van que- dar obertes en alguns dels estudis del PJ 85 (participa- ció i associativisme, cultura...) ■ Ampliar el coneixement de la realitat i obrir nous El punt de partença del procés de coneixement de la camps d'estudi (la salut, els adolescents, les dones jo- realitat juvenil era diametralment diferent del que hl ha- ves, etc...) via al 85. Tot un seguit d'aspectes marquen la diferèn- ■ Potenciar la recollida i sistematització de dades ela entre el PJ del 85 i el procés d'actualització realitzat provinents dels diversos àmbits (laboral, escolar, sani- ara. Les noves coordenades del procés de coneixe- tari, judicial, assistencial, cultural...) i la constitució d'un ment de la realitat a l'any 88 vénen donades per: fons/banc de dades sobre la realitat juvenil que en pos- ■ A l'any 85 es partia d'una situació diferent. Alesho- sibiliti l'accessibilitat, coneixement i utilització. res era necessari un coneixement exhaustiu de la reali- ■ Conèixer i potenciar les iniciatives d'estudi de la tat juvenil donat el buit d'elaboració teòrica al respecte i realitat juvenil que existeixen a la ciutat i afavorir Tinter- la manca de dades objectives, llavors parcials i disper- canvi i la col·laboració amb entitats públiques i priva- ses. En aquell moment es va optar per una metodologia des. que permetés acotar la realitat i poder fer una aproxima- Amb aquesta perspectiva el coneixement de la reali- ció àmplia al tema des de diferents àmbits, fruit de la tat juvenil s'articula en uns eixos bàsics, dels quals els qual van ser els nou estudis marc del Projecte Jove. estudis seran una peça clau: ■ A partir de l'aprovació del PJ es posa en marxa la idea de constituir un gabinet d'estudis, L'Observatori de a) INVENTARI D'ESTUDIS I RECERQUES, recull la Realitat Juvenil (d'acord amb la línia 57 del PJ) amb d'estudis i recerques sobre joventut realitzats des l'objectiu de dotar-se d'un instrument de prospecció d'entitats privades o des dels diversos àmbits de l'Ad- permanent de la realitat juvenil que enriquís i consolidés ministrado. les tasques de planificació, programació i prestació de b) BANC DE DADES, sistematització i recopilació serveis als joves, donat que aquestes no poden anar de dades estadístiques sobre la joventut de Barcelona deslligades del coneixement d'una realitat com la jove, provinents de diversos àmbits (Treball, Sanitat, Ensen- que es defineix en si mateixa com a dinàmica i canviant. yament...) Això ha permès la realització de recerques en diferents c) RADIOGRAFIA DE LA REALITAT JUVENIL, ex- àmbits (habitatge, Esports, Subcultures Juvenils, Va- ploració de les dades del Padró corresponents als jo- canees...) així com l'explotació del Padró 86. ves de 15 a 24 anys. ■ L'existència a hores d'ara d'una explotació ex- d) ELS ESTUDIS aproximacions a la realitat juvenil haustiva de les dades del Padró 86 corresponents a que recullen Informació i reflexions sobre diversos àm- joves de 15 a 24 anys ha permès iniciar el procés de bits de la realitat. coneixement de la realitat des de dades objectives que es recullen a la Radiografia de la Realitat juvenil de Barcelona i a les 10 Radiografies de les realitats juve- nils dels districtes de la ciutat. ■ Des de l'altra perspectiva es constata que la re- cerca i l'elaboració teòrica sobre la realitat juvenil és una tasca creixent, desenvolupada tant des de les ad- ministracions públiques (ex. Centre d'Estudis i Forma- ció de la Conselleria de Justícia de la Generalitat, etc...) com des d'entitats privades de caire divers (JOBAC, CARITAS, 2000 JOVE, JOVENTUT I SOCIETAT, GREDJ, IGIA...). Tanmateix aquelles institucions que tradicionalment han tingut la recerca com una de les seves tasques primordials s'han interessat per aquest camp d'estudi, es especial els centres de formació de Grau Mig i diversos departaments i facultats de les Uni- versitats (ICE de la UAB). Des d'aquesta perspectiva s'ha treballat amb l'ob- jectiu de: 9 2 de l'Àrea d'Afers Socials i Joventut i realitzat per Pep Sans. Els estudis en el procés Els Agents sòcio-culturals a Barcelona, dirigit per Héctor Sankoski. d'actualització Produccions artístiques i joves creadors, encarregat al CEP. Jove i Salut, l'aproximació qualitativa realitzada per l'Observatori i la part quantitativa encarregada a CE- NOTEC. L'Accés a la Informació, encarregat a MARKETING SYSTEMS, S. A. Gran part dels estudis elaborats pel PJ de 1985 pel Subcultures i Moviments Urbans, encarregat a Ba- seu abast I contingut eren Estudis Marc d'un camp de rruti, M., Diaz, A. i Romaní, 0. Romaní. realitat juvenil (La Cultura, El Treball i L'atur...), en el Jove i Ciutat, portat a terme per l'Observatori de la procés d'actualització realitzat al 88 els estudis foren Realitat juvenil. de caire més monogràfic i sectorial d'acord amb les mancances d'informació existents i les necessitats d'actualització en cada camp. A l'actual pla es possibilitaven diferents tipus d'abor- datge d'acord amb el grau d'aprofundiment i la forma d'aproximació a la realitat juvenil: a) Estudis Marc, que abasten al coneixement d'un camp o àmbit de la reali- tat juvenil (L'Associacionisme, La Salut...); b) Estudis de Prospecció amb el que es pretén copsar, descriure i evaluar l'evolució i estat actual d'un camp d'intervenció (Les Vacances per Joves, Els agents socio-cultu- rals,...); c) Informes o Dictàmens, que recull les refle- xions, recomanacions i propostes d'un expert o grup d'expert sobre una matèria (L'evolució de l'atur, La Fe- cunditat a l'adolescència, Parella i Cohabitació...), d) Els treballs de camp o Rapports, són aproximacions qualitatives a un sector de la població juvenil: els volun- taris, els joves amb iniciatives d'auto-ocupació, les do- nes joves,... La major part dels estudis han estat encarregats a l'exterior a entitats, institucions, professionals i profes- sors d'universitats, malgrat alguns que han estat ela- borats pel mateix Observatori. L'Associacionisme dels joves, realitzat per 2000 JOVE. L'Atur Juvenil: Evolució i Tendències, realitzat per RESE'T. Les Polítiques de Joventut avui a Europa, realitzat per l'Associació Francesc Ferrer i Guàrdia. Parella, Convivència i Cohabitació, dirigit per Anna Cabré i realitzat per l'equip del Centre d'estudis Demo- gràfics. Els adolescents i la salut mental, realitzat per As- sumpció Soriano i Raquel Valls. La Fecunditat a l'Adolescència, realitzat per Graciela Sarrible. L'Orientació Professional a Barcelona, realitzat Ma- ria Lluïsa Rodriguez i Josep Muntané. Les Dones Joves, realitzat per Joana Luna de Tole- do i Rosa Bagueria. Joves amb iniciativa d'auto-ocupació, dirigit pel Servei d'Ocupació de l'Àrea d'Afers Socials i Joven- tut. Joves contra l'Atur: Associacionisme i Ocupació, en- carregat al Col·lectiu Propostes. Vacances per Joves, dirigit pel Servei de Vacances 10 Estudis 1.-L'INVENTARI D'ESTUDIS Delimitació camps temàtics (Recull/d'invEestasbltimigentadc'indioicandosrs/entitats) Definició Variables Contactes Fonts d'informació Encàrrec Suport informàtic (G.T.I.) Disseny Fitxa sistematitzada Anàlisi documental Activitats Recollida d'informació Contactes Entitats d'investigació 2.-BANC DE DADES (Magatzem dades/àmbits) 3.-PLA D'ESTUDIS Marc Prospecció Encàrrecs: estudis - externs Informes Rapports L'observatori Elaboració pròpia Programes àrea Equips d'elaboració - Projecte jove Informe Radiografia Joventut t t Banc de Dades Inventari La síntesi d'estudis 3 La síntesi dels estudis respon doncs a la mateixa diversitat dels estudis, a la veritat d'aproximacions teò- riques i d'instruments metodològics, a la riquesa de les aportacions fetes pels diversos professionals. La sínte- si recull les constatacions i observacions fetes pels es- tudiosos sobre la realitat juvenil. La manca d'estudis en algun camp desfigura el conjunt, que es presenta com poc homogeni però a la vegada ric en matisos i pers- pectives. Les dades aportades pels estudis no donen abast a tota la realitat juvenil i per tant la síntesi no es pot consi- derar un Informe sobre la Joventut de Barcelona. Dins el procés d'actualització del PJ el coneixement de la realitat juvenil no es redueix a les informacions aporta- des pels estudis sinó que ha d'ésser complementada per les aportacions de l'estudi Marc sobre «La inserció professional i social dels joves» portat a terme per I'ICE de la UAB, les dades que aporta el Banc de Dades í altres extretes de recerques recollides a l'Inventari d'Estudis. PRINCIPALS CONSTATACIONS. El pes demogràfic de la població Jove: La piràmide poblacional de la ciutat de Barcelona el 1988 es va quedant amb unes bases febles. Les dades demogràfiques indiquen que la ciutat de Barcelona s'està envellint. Malgrat que la baixada de població co- menci a notar-se a partir del grup d'edat dels 15 als 19 anys, encara avui podem dir que el grup de població més nombrós el conformen els intervals d'edat més jove: entre els 20 i 24 anys, seguit dels que l'envolten per dalt (25 a 29) i per baix (15 a 19). Aquesta consideració ens porta a fer compatibles l'anàlisi de la joventut en termes d'stock (volum de po- blació juvenil) amb l'anàlisi de la joventut en termes de procés (itinerari de la transició...). Avui tenim més joves que mai fent la transició cap a la vida adulta i això té fortes repercusions en les polítiques de joventut. Com s'assenyala en I 'Informe de Juventud en Espa- ña mai hi ha hagut tants joves ni es tornaran a tenir durant aquest segle. «La piràmide de edades de la población española ilustra claramente el fenómeno, exhibiendo un impre- sionante engrosamiento -que corresponde justamen- te a los jóvenes actuales- que va ascendiendo a medi- da que transucrren los años, proporcionando la imagen de una dificultosa digestión demográfica. El problema de esas cohortes desmesuradas va deslizándose de un estadio de edad a otro.» A hores d'ara estem començant a patir els proble- 13 Barcelona té, avui, més joves que mai. Durant els anys que resten d'aquest segle la xifra de joves no tornarà a ser tan alta. 1981 1986 -0,96 +0,59 milers 80 70 60 50 40 30 20 10 0 0 10 20 30 40 50 60 70 80 1981 1986 Dones edat Homes J 95- + _IÍl 90-94 ' 85-89 r™ 80-84 % „ 75-79 ii -J JT _ 70-74. i 65-69 60-64 H ~L i 50-54 55-59 h. : J 45-49 l 40-44 f.r 5 35-39 30-34 J r ^ 25-29 1 i... 20-24 J 15-19'Lr Tï i n 10-14 * *" 7 if- 5-9 i 0-4 1 i mes d'insercció social i professional dels joves situats se visquent amb els pares pels avantatges que suposa en els Intervals superiors, que en els pròxims anys por- a nivell de suport econòmic i material. Aquesta contra- taran amb ells un seguit de problemes (l'atur, la manca dicció els genera certa tensió i incertesa. Malgrat que d'habitatge, els problemes de salut...). les estratègies d'adequació i adaptació a aquesta reali- tat són importants (a l'estudi «Jove i Ciutat» tendeixen a disminuir les ganes de marxar de casa a mesura que Emancipació augmenta l'edat) el perllongament de l'estada a casa dels pares acostuma a ser viscuda com a font de con- El retard en l'emancipació que es constata en dife- flicte. rents estudis («La inserción social y profesional de los El tema de l'emancipació no es pot reduir però al fet jóvenes» de Casal, Masjoan i Planes; «Joventut I eman- de marxar de casa havent trobat un nou habitatge, sinó cipació a la Ciutat» de Barcelona «dirigit per Cabré, A; que ha de tenir en compte els diferents aspectes que «Jove i Ciutat» de l'Observatori de la Realitat Juvenil, ajuden a definir un projecte de vida propi (treball, parti- etc...) és explicat per un perllongament en el temps de cipació, etc...) i en especial la Independència econòmi- formació del jove, junt amb les dificultats per a integrar- ca. De tal manera que qualsevol iniciativa que ajudi a la se en el món laboral, agreujat per la inaccessibilitat de inserció social i professional del jove contribueix a pos- l'habitatge a la joventut. sibilltar l'emancipació. No és dóna ni la precocitat ni l'argumentació ideolò- gica per a l'abandó de la llar com es donava en genera- cions anteriors. Un projecte de vida propi: El jove actual viu dues tendències oposades: la ne- cessitat de marxar de casa per aconseguir major inde- La necessitat d'assolir i mantenir una autonomia per- pendència i llibertat d'acció, i la necessitat de quedar- sonal amb molta freqüència és posada en primer pla 14 per sobre de l'expectativa d'anar a viure en parella i Les expectatives de marxar de casa per anar a viure constituir una família. Potser per això, la idea d'una pel seu compte són molt elevades. Aquesta expectati- vida en parella i de formar una família quedi en segon va que és més forta entre els adolescents (15 a 18 terme com quelcom difícil de fer compatible amb la in- anys), tendeix a decréixer i estabilitzar-se amb l'edat. dependència. Malgrat l'alta expectativa de marxar de casa, la En particular en el cas de les noies l'expectativa de qüestió de trobar una vivenda pròpia s'ho veuen molt constituir una família apareix plena de paranys que po- lluny. Donats els preus i les condicions dels lloguers, den retornar-la a un paper tradicional i depenent que les perspectives d'accedir a una vivenda pròpia són generalment rebutja. pessimistes. El màxim que estarien disposats a pagar per un lloguer estaria entre les 20 i les 30.000 ptes., la qual cosa està lluny del que ofereix el mercat immobi- Matrimoni, convivència i cohabitació: liari. L'elevat cost que cal pagar per a ésser llogater i la La baixada sobtada de la nupcialitat en els anys pre- inaccessibilitat del jovent al mercat de la propietat fan cedents vindria a enquadrar-se en l'àmbit dels canvis en que la recerca d'un habitatge que possibiliti una vida el comportament de la família. independent es converteixi per al jove en un carreró Junt amb el model tradicional de família nuclear apa- sense sortida. reixen nous models de convivència que presentats sota Generalment l'accés a un habitatge independent formes experimentals i/o alternatives posen en qüestió sembla quelcom paral·lel a la formació de la parella i la el model funcionalista. Entre aquests models són de constitució d'una forma de vida en comú, i viceversa. destacar els models monoparentals, els que viuen sols, La major part dels que declaren tenir una vivenda els cohabitants, les llars comunals, el retorn a l'extensa pròpia (al voltant del 5 %) de venda o lloguer són gent família en alguns sectors sòcio-econòmics... que viu en parella, majorment noies. El matrimoni és cada cop més una excepció entre els Malgrat que la mobilitat residencial dels joves sembla joves, tot i que a llarg termini pot ser el final d'una vida condicionada a la vida en parella es constata una certa en comú. Cada vegada s'ha de considerar més la coha- tendència a anar a viure sol. Aquesta expectativa de bitació com una forma de parella practicada pel jovent. viure sol no es correspon amb les possibilitats i condi- El matrimoni civil és una solució a mig camí entre la cions del mercat, la qual cosa genera una dinàmica de cohabitació i el matrimoni eclesiàstic. La cohabitació cohesió i solidaritat que dóna peu a diferents formes de juvenil pot ser considerada com un substitutori del nu- convivència (llars comunals, cohabitació...) caracte- viatge tradicional o passaria a ser una mena de matri- ritzades sovint per la transitorietat. moni a prova. Molt sovint la consecució d'aquesta fita passa pel Aquesta forma de parella deixa entreveure la neces- suport econòmic de la família, la qual cosa fa difícil par- sitat d'independència del jove, el nou paper de la dona lar d'una independència plena. Queda obert l'interro- en el si dels models de convivència, i un tipus de vincle gant de «Fins a quin punt la família podrà pal·liar aquest basat en l'amistat entre els cohabitants o conjugues. dèficit en l'oferta d'habitatge? Si no es vol buidar, a mig Es tracta de reajustar dues individualitats sense renun- termini, la ciutat de joves cal una intervenció ràpida en ciar a l'autonomia, crear àmbits d'independència però aquest sentit.» fent vida en comú. Donada la conjuntura sòcio-econòmica, donada l'a- parició de nous models i rols socials, etc... una relació Viure a Barcelona: estable, on l'equilibri econòmic i la descendència ocu- pin un lloc central a hores d'ara no té cabuda. Els joves pel general no tenen expectatives de mar- La família sembla tenir molta incidència en el model xar a viure fora de Barcelona (el 28,9 % no hi anirien a de convivència escollit i en la relació de parella. Els viure sota cap circumstància). casats semblen mantenir una major relació amb la fa- Barcelona els agrada força (molt el 37,5 % i bastant mília d'orientació, mentre que pels cohabitants aquest el 56,9 %) i especialment per les possibilitats i recursos model d'emancipació els suposa la pèrdua del control que el medi urbà posa a l'abast i per l'activitat que familiar, donat el trencament entre el model patern i el desprèn la gran ciutat. que defineix el propi jove. Consideren que Barcelona és una ciutat moderna, pròspera, cosmopolita, però també sorollosa, bruta i insegura. La contaminació, en primer lloc seguit, de la Habitatge inseguretat, els sorolls i l'excés de trànsit són pels jo- ves els pitjors inconvenients de viure a Barcelona. (Pel La tendència a l'abandó de la ciutat com a lloc de 63,5 % és una ciutat poc segura). residència habitual està augmentant entre els joves se- Les dades ens diuen que els joves voldrien continuar gons constaten diverses fonts (no. 1 de Barcelona visquent (42,6 %) al seu barri que és on hi tenen cos- Econòmica, Pla estratègic...) Aquesta marxa de joves turn i se senten arrelats, però en el cas que desitgin de la ciutat cap a zones de l'Àrea metropolitana està marxar del barri els agradaria viure a barris d'alt nivell relacionada amb la mobilitat residencial motivada per de vida i estatus social (Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, l'encariment dels preus dels habitatges. Eixample, Gràcia...). 15 Habitatge Les expectatives de marxar de casa per anar a viure pel seu compte són molt elevades; però el cost econòmic dificulta l'accés. VIURE PEL SEU COMPTE EXPECTATIVA PREUS QUE ESTAN D'HABITATGE PROPI DISPOSATS A PAGAR (lloguer o compra) (Lloguer) ■ Ja en tenen -5,4 % Ns/Nc 14,3 % No estan d'acord 24,9 % Aviat 16,2 % < 10.000 ptes • ...2,2% > 50.00 ptes 15,2 % 2/3 anys 25,5 % 30.000 a 49.999 ptes 27,1 % Estan d'acord •••• 75,1 % Molt llunyà 52,9 % 10.000 a 29.999 ptes 40,8 % Viure a la Ciutat Al 94.4 % els agrada molt o bastant viure a Barcelona Avantatges Inconvenients 55.4 % Contaminació 79.9 % Els recursos i l'activitat de la gran ciutat. Fecunditat i Nupcialitat: La tendència descendent de la nupcialitat, a Barceló- La nupcialitat precoç ha anat aparellada a una fecun- na, Catalunya i Espanya pot canviar en la pròxima dè- ditat precoç segons demostren les estadístiques. Les cada. Malgrat tot, l'augment de l'edat mitjana d'accés dones menors de 20 anys casades en primeres núp- al matrimoni és possible que s'estabilitzi. Això tindrà cies en la província de Barcelona han tingut fills precoç- implicacions en el desenvolupament de la sexualitat ment (Padró 81), algunes s'han casat embarassades i sense una parella estable o en noves formes de convi- sovint aquest casament les ha portat a tenir un segon vència i cohabitació. fill aviat. En la població jove podríem detectar la població de El casament apareix com una forma de legitimar una major risc. El descens de la natalitat en les famílies concepció no planificada i una forma de ser acceptat obeeix sobretot a la reducció dels fills tardans i els no socialment. planificats, amb la incidència de la planificació familiar i Barcelona manifesta desigualtats pel que es refereix en especial de l'esterilització. a l'embaràs i casament dels joves. El comportament de La població soltera és la que menys accedeix als les noies que es casen precoçment sembla respondre serveis de planificació familiar i és precisament la que a una pauta de classe i origen social. En els grups de menys es planteja una anticoncepció continuada o mè- baix nivell d'instrucció, en els barris obrers, les dones todes definitius i irreversibles per a no tenir descendèn- constitueixen una família en edats més primerenques. eia, que són els que més semblen incidir en els descens Malgrat que això no signifiqui sempre un embaràs pre- de les taxes de fecunditat. nupcial. La precocitat en les relacions sexuals, embarassos i La proporció de joves que s'hagin casat abans del casaments també afecta a la població femenina de 20 i 20 anys constitueix a hores d'ara un col·lectiu minorita- 24 anys, malgrat sigui en menor mesura que en la fran- ri però especialment particular. ja anterior. 17 Sexualitat i anticoncepció: aquesta pràctica i venen a posar de manifest l'existèn- eia d'una xarxa de comunicació i solidaritat femenina Les dones joves (segons l'Enquesta de Fecunditat per resoldre les situacions d'embaràs no desitjat. del 85 referides a les dones de tot l'Estat) demostren estar bastant informades sobre mètodes antlconcep- tius (99 %). Les més joves coneixen els mètodes anti- La fecunditat en les adolescents: conceptlus més eficaços i els que tenen més fàcil ac- cés com són la píndola (98,04%) i el preservatiu La fecunditat en les adolescents ha oscil·lat a l'alça i 94,61 %). la baixa des de 1975 fins ara. De la necessitat de legiti- Ara bé malgrat els coneguin, la majoria no els utilitza. mar una concepció mitjançant el casament s'ha passat La proporció de les que afirmen, que mai han utilitzar a un millor accés a l'anticoncepció I l'avortament. un anticonceptiu és igualment elevada (80,05 %), molt L'Increment de la fecunditat als 15 anys es perllonga superior a la mitja de la resta de la població. fins el bienni 80-81, quan a la resta d'edats ja havia Només 1 de cada 10 dones joves declara utilitzar començat a descendir. algun mètode anticonceptiu. La tendència de la fecunditat de les menors de 20 Moltes de les dones entre 18 i 19 anys que estaven anys es va Incrementar durant la dècada anterior però embarassades declaren no haver utilitzat mal anticon- ha anat decreixent en el present. L'extensió dels mèto- ceptius (73,57 %) i tan sols arriben a la meitat les que des anticonceptius i el recurs a l'avortament coadjuva desitjaven aquell fill (49,53 %). a la Inflexió de la tendència creixent a la fecunditat de Es molt particular el comportament de les adoles- les adolescents. cents respecte dels sectors de població superiors. La Però la tendència de la fecunditat sembla ser inversa meitat de les joves casades o amb unió estable de 18 a a la dels embarassos. Mentre que la primera tendeix a 19 anys declaren no haver utilitzat mai un mètode anti- descendir, l'altra sembla incrementar-se. L'existència conceptiu, molt per sobre que les noies de més edat de dades només referides als nascuts vius, la manca (que entre 20 i 24 anys són tan sols el 10,91%). de dades sobre els embarassos que han acabat en avortaments o en nascuts morts, impideix confirmar aquesta tendència. Models de convivència i relacions sexuals: Existeixen desigualtats pel que fa a la fecunditat de les adolescents. Els descens de naixements de mares Les relacions sexuals fora d'una parella estable crei- adolescents es fa més palès entre les residents a Barce- xen. Les relacions extramaritals i en formes de convi- lona que la reducció de naixements entre les residents vència inestables i translcionals augmenten, en detri- als municipis veïns I que venen a parir a Barcelona. El ment del model de parella casada. problema de les mares de molt curta edat és més gran La transitorietat i la inestabilitat de les formes de en els municipis veïns i/o entre els sectors de població convivència incideix en una major ocasionalitat de les que tenen una menor categoria sòcio-econòmica. relacions sexuals, la qual cosa porta a una pràctica anticonceptiva poc consistent i continuada. El retrocés de la proporció de joves que mantenen La franja d'adolescents: relacions sexuals és improbable, tot el contrari. El canvi en tot cas podria donar-se en l'edat d'inici. Els adolescents apareixen com a un sector de la po- Si l'edat d'inici està en relació amb el nivell d'instruc- blació juvenil amb trets característics pel que fa al seu ció de la mare, és plausible pensar donada la major estil de viure, la seva concepció del món, el seu con- possibilitat de continuar els estudis que en el cas de les sum cultural, el seu associacionisme, les seves reia- noies es produeixi un retard en l'accés precoç a la fe- dons de parella i l'especial vivència de la sexualitat... cunditat. Els seus canvis de temperament, el replantejament Ideològic, la seva forma d'estar i comportar-se... són viscudes pels adults (pares, mestres, educadors...) Avortament: amb sentiments contradictoris i ambivalents. No s'ha de fer de l'adolescència sinònim de conflicte, Les dones joves aproven l'avortament de forma ma- dissocialitat o malaltia. Però tampoc s'ha d'oblidar que joritària, però especialment ens els supòsits previstos l'adolescència apareix relacionada sovint amb trans- de la llei. Malgrat que la desaprovació creix quan es torns en el de la vida afectiva (depressions, ansietats, tracta de factors circumstancials com estar soltera o intents de suïcidi, conductes fuguistes...) i més com- haver fallat el mètode anticonceptiu, en general respec- portaments de risc (robatoris, consum de drogues, em- ten bastant la lliure decisió de la dona (35,31 %) per barassos no desitjats...). avortar. De la mateixa manera que no sembla adient una acti- Molts dels avortaments de dones que no han tingut tud alarmista I Intervencionista sobre la població ado- fills correspon a menors de 20 anys. L'accés a l'avorta- lescent, tampoc sembla encertada una actitud absten- ment fins i inclús en països amb una legislació més cionlsta davant les situacions de risc quan està permissiva és problemàtic. compromès el futur psíquic i social dels individus jo- Les joves barcelonines aproven majoritàriament ves. 18 La salut mental a l'adolescència: L'aportació mitja dels joves associats és important: la no aportació econòmica es dóna especialment entre Es constata la manca de serveis que facin assistèn- la pràctica esportiva, les entitats de temps lliure, els eia i tractament dels problemes psicològics i de salut moviments reivindicatius, les iniciatives de caire públic i mental lligats al procés de transició a l'adolescència. les de solidaritat i voluntariat; mentre que la màxima Els adolescents són atesos en serveis o consultes aportació econòmica es dóna en els serveis esportius i de psiquiatria i psicologia infantil o en ambulatoris o les entitats de caire artístic i recreatiu. dispensaris d'adults, que pel que fa a la xarxa pública no els atenen fins als 16 o 18 anys. Aquesta atenció normalment a cavall entre diferents Expectatives associatives i audiència potencial: serveis, deixa «fora de lloc» als més joves i en especial als que tenen entre 14 i 16 anys. Entre els no associats apareix una alta expectativa d'associar-se (40 %). Si es té en compte només aquells que tenen un posi- Experiència associativa en la transició: cionament més positiu (els agradaria, han col·laborat en alguna tasca d'alguna associació i manifesten algú- Les dades recollides ens porten a afirmar la idea de nes activitats que els interessarien) es podria arribar a què l'experiència associativa és important en l'itinerari dir que existeix una audiència potencial d'un 7,5 %, personal de molts joves, ja que la magnitud d'aquesta format especialment per noies, gent de renda alta, dels (61,6%) dóna al fenomen estatus de «normalitat» i li extrems de les franjes d'edat i provinent de certes zo- afegeix una nova significació. Aquesta constatació nes de la ciutat. aporta un nou sentit al pes de la praxi associativa en la vida dels adolescents i joves. Si es pot afirmar que 1 de cada 4 ha Desigualtats en la joves praxi associativa: passat per un servei esportiu, que 1 de cada 5 per un grup o enti- La dels associats de les rendes tat de temps lliure infantil i 1 de cada 7 una majoria provenen que per associació altes i són nois. cívica, cultural o professional, el fenomen majoritàriament S'observen pren a més una nova dimensió. també diferències segons el nivell de renda en el tipus de praxi associativa: pes més impor- tant de la pràctica esportiva en les rendes altes, una dedicació de les rendes als serveis L'Associativisme: major mitges espor- tius, les associacions cíviques, culturals i professionals o la notòria de les iniciatives i les La pertinença actual associacions és del 32,1 %. presència públiques a i moviments reivindicatius entre els sec- D'entrada resulta important saber que dels no asso- organitzacions tors de renda baixa. ciats (43,6 %) ho han estat alguna vegada anterior- També existeixen diferències rellevants la ment gairebé la meitat, la qual cosa vé a donar tanta segons dedicació importància a l'experiència associativa anterior com a principal del jove: entre els que declaren es- tudiar els associats representen el 35,6 %, l'actual. proporció disminueix al % entre els treballen i arriba Les dades vénen 24,7 que a donar una nova lectura de l'asso- que sols al 12,8 % entre els que busquen feina. Existeixen ciativisme esportiu que sempre ha concentrat el màxim diferències en el mateix sentit en el nivell de interès dels joves (entre el 50 i el 65 % dels joves compromís asso- de l'associat amb la seva associació: d'acti- ciats segons diversos estudis). L'interès sembla anar freqüència vitat i econòmica. més adreçat a les empreses que ofereixen serveis es- aportació portius i de manteniment (24,3 %) que cap a la pràctica esportiva en clubs i entitats esportives pròpiament di- Valor d'us enfront del valor de canvi de les tes. (13,6%). associacions: La participació en entitats de temps lliure infantil i juvenil es posa gairebé a l'alçada de l'associativisme L'extensió de l'experiència associativa no és sinó esportiu pel seu pes entre els associats (22,9 %). expressió del creixent valor instrumental del fet asso- ciatiu. Sembla dominar el valor d'ús de les associa- cions per sobre el valor de canvi i pes social. Bona part Compromís amb la praxi associativa: de la població associada no estableix mitjançant l'As- sociació cap vincle social o grupal, fa ús dels seus ser- La freqüència d'activitat en els associacions és eleva- veis i activitats com una forma d'omplir el seu temps da: d'un cop a més entre setmana en els tipus d'iniciati- lliure. Es en la recuperació d'aquest valor de canvi que ves públiques, serveis i pràctica esportiva i moviments les associacions continuen essent un recurs social útil reivindicatius; i d'un cop o més al mes en les associa- per a incorporar valors, experiències i actitud amb sig- cions de temps lliure i les cívico-socials i professionals. nificació per a la posterior vida d'adult. En el nivell de freqüència esporàdic es troben les enti- tats cíviques, culturals i professionals i els serveis es- portius. 19 L'experiència associativa és important en l'itinerari personal de molts joves, ja que la magnitud d'aquesta (61,6 %) dóna al fenomen estatus de «normalitat» i afegeix una nova signifi cació». Pertanyen actualment a associacions però ara no Les desigualtat per raó de gènere: cripció de l'atur a modus de «foto-fixa» que s'allunya dels perfils i matisos d'una realitat tan canviant com La condició de gènere actua sovint com a multiplica- aquesta. dor de la discriminació positiva o negativa de classe. El Mercat de treball és un canal d'entrada i sortida i Les desigualtats es fan més paleses en un col·lectiu l'ocupació és per a molts joves una experiència tempo- de dones en situacions socialment desfavorables. Les ral i intermitent sensible als canvis que s'observen en noies joves de medis de baixa extracció sòcio- les demandes d'ocupació. En aquest sentit són pocs econòmica tendeixen a realitzar itineraris formatius els joves que declaren que han buscat feina i mai l'han poc sòlids, de curta durada i configurats especialment trobada (el 10 % segons l'estudi de Casal, J; Masjuan, en el camp de la formació no reglada arribant al mercat J.M. i Planes, J.). de treball en situació d'inferioritat. Es en quest col·lectiu on es donen els itineraris més tradicionals que solen acabar amb la nupcialitat i la fe- Treballadors i estudiants, perfils que es desdibui- cunditat precoç. xen: Les estadístiques oficials tendeixen a separar els es- Desigualtat d'oportunitats formatives: tudiants de la població considerada econòmicament activa i s'ha fet una dissociació entre treballadors i es- La discriminació es desenvolupa de forma especial a tudiants. l'escola, on es consoliden les diferències de rol. L'es- Les aproximacions sociològiques a la joventut ens cola mixta no ha vingut a pal·liar sinó que sovint ha assenyalen que aquestes són dues realitats actual- contribuït a reforçar les diferències, imposant un model ment indissociables. La imatge de l'estudiant «full time» asimètric d'aprenentatge que afavoreix als nois i inhi- s'esborra i el que apareix i s'incrementa amb l'edat és beix certes capacitats de les noies. Queda encara lluny la d'un jove que fa compatibles l'itinerari formatiu amb l'ideal igualitari de la coeducació. l'itinerari laboral. Les noies veuran condicionat el seu itinerari formatiu per aspectes que tenen a veure amb el seu cicle vital i amb les obligacions atribuïdes al seu gènere, abandó- Davallada sobtada de l'atur i extensió del treball nan precoçment els estudis encetats, realitzant estudis precari: no reglats que són més compatibles amb les exigèn- cies socials i la seva vida quotidiana, optaran per pro- L'atur enregistrat juvenil ha anat disminuint en els fessions feminitzades i arribaran amb desigualtat de darrers anys. condicions al mercat de treball. Normalment sempre ha mostrat oscil·lacions de cai- re estacional relacionades amb les ofertes de Mercat de Treball. Es a partir del 87 que comença a detectar- Les dones joves i els canvis dels models socials: se una evolució diferent i és ja al gener 88 quan la davallada es fa més continuada. Els contingents de noies joves d'una generació que Aquesta davallada de l'atur no es correspon amb ha experimentat grans canvis durant la seva etapa de l'assoliment d'un treball estable i ben remunerat sinó creixement, hauran de jugar en el futur un paper fona- que en la major part dels casos es tracta d'una ocupa- mental. Es constata com a tendència general, una pre- ció temporal, amb febles garanties laborals i en general sència cada cop més diversificada dels models i de les en condicions precàries. funcions de la institució familiar, impulsada per les de- mandes i les necessitats de les joves condicionades per la conjuntura social i econòmica. La majoria dels contractes es donen en grups Les noies no són passives, manifesten estratègies professionals de baixa especialització: (comportaments, actituds, estils de vida...) a la vegada adaptatives, reformistes i de canvi. Més de la meitat dels joves s'han contractat en dos Apareix un allargament de l'itinerari formatiu de les grans grups professionals: personal administratiu i tre- dones joves, emergeix una major demanda de llocs de balladors assimilats - 29,09 %- i per a peons o apre- treball, es relega la formació d'una família i d'una llar nents en general -22,74 %-. independent a la consecució d'una autonomia personal La contractació decreix per aquells càrrecs de res- i social, es busquen nous models de convivència que ponsabilitat, direcció i que han de menester un cert facin més compatibles la vida en comú amb el projecte grau d'experiència. de vida personal. L'atur es cada vegada més atur adult: L'atur juvenil una mena de miratge: Ara bé aquesta davallada està en funció inversa al L'estudi de l'atur i la inserció laboral dels joves a grup d'edat fent-se més palesa entre el sector més partir de les xifres oficials (Padró,...) ofereix una des jove i mantenint-se en el sector d'edat 20 a 24 i supe- 21 La disminució de l'atur no es correspon amb l'assoliment d'un treball estable i ben remunerat sinó que en la major part dels casos es tracta d'una ocupació temporal, amb febles garanties laborals i en general en condicions precàries. Evolució de l'atur juvenil total 550 41.42% 500 450 400 350 300 250 27.08 % milers L'atur es cada vegada més atur adult. La disminució és més important en els joves entre 16 i 19 anys (el 50 % menys que el 85) Atur 16 a 19 anys i de 20 a 24 anys 22.45 % 27 18.97 % 22 Atur dones i homes < 19 17 < 18,98% 12 Atur dones i homes 20-24 7 4 8.10% milers L'atur juvenil s'està configurant cada vegada més com atur especialment femení. Evolució de l'atur juvenil per sexes 52,16% 33,89 % Atur homes < 25 <3 29,43% Atur dones < 25 * 23,94 milers 85 Projecte jove, estudi: joves contra l'atur associativisme i ocupació rior. El decrement de l'atur dels joves entre 16 i 19 anys Els joves valoren l'adequació dels transports públics és força important (el 50 % menys que el 85 %). a les seves necessitats de forma diferent segons es Això porta a les següents constatacions: que els res- tracti del dia o de la nit: reconeixen que els hi va bastant ponsables del decrement de l'atur general són el sector o molt bé quan es tracta del servei diürn, mentre que més jove i que l'atur és cada vegada més atur adult. per la nit els hl va bastant malament. Tot i que l'atur juvenil decreix, els joves entre 20 i 24 anys segueixen conformant el bloc més nombrós d'a- turats de tal manera que podríem dir que l'atur juvenil La ciutat i els espais de trobada: és fonamentalment atur de 20 a 24 anys (del 27 % d'a- tur juvenil, el 70 % d'aquest el composen els de 20 a 24 Els joves manifesten un ús de l'espai marcat per les anys.) En la franja de 25 a 29 anys la davallada de l'atur seves necessitats de relació, associacionisme i lleure. a penes es fa perceptible i les oscil·lacions són mini- El carrer apareix com un espai de trobada important, mes. la incidència de la qual decreix amb l'edat. Un 45,4 % manifesta passar el seu temps lliure al carrer algun cop a la setmana (1 o 2 dies) mentre que un 31,9 % passa Atur Juvenil, Atur Femení: cada dia o gairebé cada dia una estona al carrer. Usen el carrer fonamentalment com a lloc de trobada, pas- L'atur juvenil s'està configurant cada vegada més seig I per anar a veure aparadors. Són especialment els com atur especialment femení. La dona s'incorpora ac- adolescents els que mostren un ús més marcat dels celeradament a la població activa encara que sigui com carrers, parcs i places de la ciutat com espai de troba- a demanant d'ocupació. Mentre l'atur masculí decreix da. l'atur femení augmenta. En el cas de les dones joves Els bars I locals de la ciutat són importants espais de elles engrossen el major porcentatge de l'atur del seu reunió per als joves, però és especialment a la nit ad- grup d'edat. quireixen relleu com a llocs de trobada i esbarjo (56 %), La Incorporació cada vegada més palesa de les do- aquesta tendència creix amb l'edat. nes joves al mercat de treball sembla cada vegada més En general manifesten un coneixement i un ús impor- un fet irreversible. tant dels espais verds, parcs i jardins de la ciutat. L'orientació professional, recurs per a la inserció: Lleure i vacances: L'orientació professional (vocacional, laboral, tuto- A Barcelona existeix una oferta diversificada d'acti- rial...) apareix com a una eina important del procés d'in- vitats de vacances per joves. Les administracions Pú- serció social i professional i com un Instrument per opti- bliques, les Associacions i entitats del teixit social i les mitzar les possibilitats davant el Mercat de Treball. Agències de Viatges ofereixen una ample i rica ofer- L'Orientació professional apareix com un camp in- ta. terdisciplinar en el que es conjuguen ofertes des del Les agències de Viatges es mouen especialment privat i del públic, des del camp de l'ensenyament o del amb finalitats comercials i s'orienten pel mercat de l'o- treball, des de l'administració local I l'autonòmica. ferta i la demanda. Les associacions i les administra- L 'Orientació professional obeeix a un continuum que dons públiques s'orienten per objectius sòcio-educa- va des de l'Orientació escolar a l'Orientació laboral en tius, d'aprenentatge social i de dinamització cultural. el marc de 1 procés de transició de l'escola a la vida Les Administracions Públiques presenten una oferta activa. Pel contrari es constata l'existència de multipli- variada, (rutes, viatges, intercanvis, activitats esporti- citat de serveis diversificats i desconectáis. Malgrat ves...) on primen, igual que en el cas de les associa- això es comprova que molts dels serveis instltuclona- cions, els Camps de treball. litzats estan en fase d'inici i en el millor de casos d'ex- Les entitats públiques, associacions i entitats del pansió, amb una precaritat de recursos i d'infrastructu- CJB treballen les seves activitats per grups d'edat la res, la qual cosa dificulta arribar a gran part de la qual cosa ajuda a assegurar una major qualitat pe- població. dagògica, la qual cosa no s'observa per general en l'o- ferta de les agències de viatges que acostumen a fer ofertes obertes a tot tipus de públic. Mobilitat i transport: Els mitjans de transport que més freqüentment fan Percepció de l'actuació municipal: servir els joves són els transports públics (59,5 % fa servir el metro, el 52,6 % l'autobús i en darrer terme el Sobre l'actuació pel que fa a la millora i rehabilitació tren). Els joves són grans consumidors de transport de la ciutat els joves tenen una opinió bastant positiva públic i en especial transport municipal. Els joves pas- (34,2 %), tot i que molts pensen que l'actuació ha esta sen al voltant d'una hora en els seus desplaçaments regular (48.4%) i alguns que ha estat dolenta (només un 10 % passen més de 2 hores en els seus (13,7%). desplaçaments diaris). Pensen que el millor que ha fet l'Ajuntament per la 23 Els mitjans de transport que més freqüent fan servir els joves són els transports públics. Els joves valoren l'adequació dels transports públics a les seves necessitats de forma diferent segons es tracti del dia o de la nit. Mitjà més frequent Transport públic (metro, autobus, tren) (Font: Projecte Jove, Estudi: «Jove i Ciutat».) ciutat han estat les Olimpiades (un 23,6 %), la creació d'espais verds i places (un 14,7%) i la neteja de la ciutat (un 14,0 %). El pitjor que ha fet l'Ajuntament és no resoldre els problemes de seguretat ciutadana (14,2 %) ni els problemes viaris o de trànsit (11,7 %). Aquestes dues qüestions són els principis proble- mes que l'Ajuntament hauria de resoldre, juntament amb la creació de més espais verds. Els agents sòcio-culturals: L'aparició i proliferació de figures a mig camí entre la gestió cultural i el treball social obeeix a la necessitat de desenvolupar tasques que donguin respostes a noves necessitats socials, que sorgeixen com resultat de la dinàmica sòcio-cultural de l'entorn, i que exigeixen la creació o la «invenció» de nous models d'intervenció. Es vincula l'aparició de la figura de l'agent sòcio- cultural amb l'aparició de la crisi, la problemàtica urba- na, l'establiment d'una part cada vegada més impor- tant del temps social com a temps anomenat lliure o desocupat i la voluntat d'intervenir-hi en aquesta reali- tat tant des del teixit com des de les entitats i serveis públics. La definició del model i perfils no es aliena per tant a les transformacions de la dinàmica social i als reajusts constants de les intervencions a la realitat social. Donat la multiplicitat de problemes (atur, fracàs escolar, temps desocupat, marginació...) apareix la necessitat desenvolupant polítiques de promoció, dinamització, participació i atenció a diversos nivell: social, econò- mic, educatiu i laboral. Els agents sòcio-culturals apa- reixen com figures intermitges entre l'actor (infant, adolescent, jove, grup...) i la societat, i entre la societat i les organitzacions. Els agents sòcio-culturals (Anima- dors-Gestors-Tècnics de treball social, de la gestió cul- tural i dels serveis personals) intervenen especialment molt a prop de les necessitats del ciutadà, arrelats als territoris, a nivell de barri o districte, i implicats en ser- veis i activitats adreçades als joves en tasques de pro- moció o atenció social, de dinamització cultural o difu- sió cultural, etc... Aquesta figura comença a consolidar-se dins el sec- tor terciari apareixent com una via d'inserció professió- nal i laboral amb possibilitats d'expansió. 25 4 Metodologia: • Anàlisi documental I delimitació de l'objecte d'estudi. Annex: Fitxes d'estudis • Aproximació qualitativa mitjançant entrevistes en profunditat. • Disseny del qüestionari definitiu, pre-test I treball de camp. • Exploració de dades, interpretació i exposició de re- sultats. Jove i Ciutat Agents sòcio-culturals: perfils, tasques i grau Punt de partença: d'implantació d'un model de treball Molt sovint es parla dels joves i s'oblida el jove com a ciutadà. Es Punt de planifica, construeix I va creixent una ciutat partença: A pensada adults. Barcelona hl ha un pels gran nombre d'agents que des L'interès del Jove ha estat el de tractar de diferents camps dinamltzen la ciutat I Projecte el seu teixit aques- tes i saber els social. Treballen des del teixit qüestions associatiu o des de que pensen joves sobre la diferents ciutat. estaments de l'Administració seva local en la No hl ha precedents d'estudis que recullin el coneixe- sòcio-cultura. Es una veritable xarxa social que ha ment té el de la ciutat, dels anat creixent al que jove seva espais sus- llarg del territori de la ciutat, desen- ceptlbles la utilització i de volupant nous perfils I acostant nous d'in- per a seva les mancances. terrenys Es tervenció. per aquest motiu que s'investiga aquest fenomen d'utilització de la ciutat El debat per part del col·lectiu sobre el curriculum juvenil. professional de bona part Objectius: d'aquest interventors socials es troba obert. Recent- Aprofundir l'ús, la i el coneixement de la ciu- ment es va estar discutint sobre en imatge el ventall de figures i tat part dels joves, així la participació de perfils del treball sòcio-cultural, davant la proposta d'in- per com en diversos esdeveniments esdeveniments sòcio-cultu- clusió d'un títol d'educació comunitària o social en rals I l'actuació municipal. l'àmbit universitari. El treball als Districtes I barris de la Mètode: ciutat va evidenciar encara més la puridisciplinarietat del Enquesta domiciliada mostra treball sòcio-cultural representativa de però a hores d'ara encara a una s'en sap joves de la ciutat. poc de les figures, perfils i tasques que el configuren. Objectius generals: Delimitar les diferents figures i perfils professionals que estan intervenint en l'àmbit Jove i Salut de la sòciocultura de la ciu- tat. Punt de Conèixer partença: l'experiència formativa i professional, la si- Existència d'acords tuació sòcio-laboral i la I previs amb La realitat social Vanguardia per a la personal de l'a- publicació dels resultats de sòcio-cultural. varies enquestes sobre jo- gent ventut entre les Conèixer el caire i d'un l'abast de la seva intervenció. Preci- que es parlava estudi sobre La Sexualitat i els Joves. sar les necessitats formatives. la restricció Mètode: • Degut a de l'abast de l'estudi, degut a la ja existència d'estudis al i Confecció d'un la cens d'agents sòcio-culturals. respecte a manca de co- neixement d'altres relacionats Realització d'entrevistes a aspectes amb la salut es grups d'experts. planteja la reconversió de la Realització d'una proposta d'estudi enquesta a una mostra de 120-150 en una aproximació a la salut I la qualitat de vida dels joves en d'agents sòcio-culturals. un sentit més ampli. • Un estudi d'aquestes característiques entra en con- cordàncla amb les línies programàtiques de la Comis- Vacances per a joves: Abast de l'oferta sió de Promoció de la Salut. Objectius Generals: Punt de Partença: • Aproximació al concepte de salut entre els joves i co- Fa anys, que és tradició a la nostra ciutat oferir activi- neixement d'actituds I comportaments relacionats amb tats específiques d'estiu als joves. L'oferta és diversa i la salut i els estils de vida saludables. múltiple, però no hi ha una reflexió en profunditat per • Coneixement d'altres aspectes com l'estat de salut, conèixer si és suficient i si respon realment als Ínteres- les condicions de vida, l'informació I l'educació sanità- sos dels joves. ria, etc... Es per aquest motiu que s'intenta a partir de la recollida Descripció: d'informació I el tractament estadístic dels resultats ob- • Realització d'un estudi en profunditat i d'una enquesta tenir dades objectives que permetin per aquesta refle- a una mostra significativa de joves de la ciutat de Barce- xió apropar l'oferta a l'interès per les activitats d'estiu lona sobre actituds i comportaments vers la salut. al col·lectiu juvenil. 26 Objectius generals: Barcelona, realitzat a partir de la recollida d'informació Saber l'abast i les característiques de l'oferta de vacan- sobre els objectius, l'organització i les activitats dels ces per joves. diferents organismes i centres que ofereixen aquests Coneixement específic de l'oferta de vacances per a serveis. joves en el període estiuenc i en concret l'any 1989. A partir de l'anàlisi de les dades quantitatives que ofe- reix l'estudi, extreure'n quins són els plantejaments que Fecunditat en l'adolescència a Barcelona configuren la base dels programes d'estiu, quins contin- guts pedagògics tenen, quines línies i quines propostes Punt de partença: d'intervenció es podrien dibuixar de cara al futur. La tendència de la fecunditat adolescent contraria a la Mètode: tendència de la fecunditat general és motiu de preocu- Elaboració d'una fixa de recollida d'informació sobre pació pels canvis que ha sofert en les últimes dècades. l'entitat i el centre, i sobre les activitats que realitza. Aquest grup específic de dones, les adolescents re- Recollida d'informació sobre activitats dels districtes, quereixen un tractament i una atenció específica. Es oferta del teixit social i de les entitats privades. tracta d'un col·lectiu en la problemàtica de l'embaràs, Anàlisi estadística dels resultats mitjançant el paquet de l'anti-concepció i de la sexualitat es singular, degut informàtic SPSSX. al factor edat. S'han d'assajar intervencions específi- ques en aquesta edat que incideixin en les taxes de fecunditat, embaràs i abastament. Les dones joves Objectius: Estudiar el comportament de les dones adolescents i Punt de partença: concretament en els aspectes de procreació, fecundi- Durant el curs 87/88 l'Observatori de la realitat juvenil tat, embaràs, sexualitat, opinió sobre l'anticoncepció i va elaborar un informe sobre la Dona Jove, a partir de l'abort. l'anàlisi de dades provinents de diferents fonts (esco- Descriure i explicar la situació actual de les adolescents lars, laborals...). davant la procreació. La primera constatació va ser observar que la realitat Aportar dades per elaborar indicadors sobre fecunditat que viuen les noies joves es coneix poc. en l'adolescència. Les xifres existents mostren diferències significatives Analitzar els resultats de diferents estadístiques publi- en el procés d'inserció social i professional en les que cades sobre aquesta temàtica. val la pena aprofundir. Revisar les dades existents sobre conductes sexuals, Més enllà de les xifres manca una aproximació qualita- anticoncepció i abastament. tiva a les vivències, experiències particulars i itineraris Mètode: personals de les noies en procés de transició. Anàlisi demogràfic, a partir de fons oficials que aporten Objectius: dades sobre el col·lectiu femení adolescent (dones me- Conèixer i aprofundir en les experiències viscudes, ac- nors de 20 anys) i en concret de temes de fecunditat. tituds, projectes de vida i necessitats expressades de En aquest cas no es poden aplicar les teories genèri- les dones joves. ques sobre les tendències de la fecunditat general. Cal Mètode: aprofundir en la importància a nivell qualitatiu que té la Aproximació qualitativa amb entrevistes en profunditat fecunditat en aquest grup social, (casament, deseen- i Històries de vida al que viuen i pensen les dones jo- dència...) entenem que el comportament d'aquestes ves. noves generacions constitueixen un dels elements més actius d'aquests canvis socials. Orientació professional a Barcelona La salut mental en els adolescents Punt de partença: El precedent d'un estudi sobre l'orientació escolar i Punt de partença: professional a Catalunya dóna origen aquest treball Manca de dades sobre els problemes de salut mental més aprofundit sobre els programes i serveis d'orienta- en els adolescents més enllà del coneixement del nom- ció escolar i professional a Barcelona. bre de casos en llistes d'espera i trets generals de l'eta- Objectius: pa adolescent (depressió, anorèxies, conductes de Coneixement dels organismes que ofereixen: Orienta- risc...) ció Escolar i Professional a Barcelona. Organismes de Necessitat de coneixement de les condicions de vida i dependència Municipal, del Govern Autonòmic, del Mi- situació sòciofamiliar que s'amaguen darrera les pro- nisteri de Treball i Seguretat Social, Universitats i altres blemàtiques de salut mental i intervenir des de la pre- Organismes i Institucions. venció. Concreció d'objectius i programes de cada un d'aquest Objectius generals: serveis. Coneixement de les condicions de vida i de les situa- Mètode: cions sòciofamiliars que viuen els adolescents amb Dictamen sobre l'orientació escolar i professional a problemes de salut mental. 27 A partir del coneixement de les situacions i circumstàn- L'atur dels joves: evolució i tendències cies que els envolten extreure línies d'acció per incidir- hi de forma preventiva. Punt de partença: Descripció: A l'any 85 l'Àrea de Joventut va encarregar un estudi Coneixement de l'abast i tipus de consultes arribades a sobre l'atur juvenil a M. Ludovid per tal de veure les un centre de tractament. seves característiques i el seu abast, basat en una anà- Anàlisi i interpretació del material clínic. lisi del Padró del 81. Comptem actualment amb una explotació del Padró 86 I amb les informacions periòdiques de l'atur registrat emet l'INEM. Parella: convivència o cohabitació que Dades recents que informaven sobre una lleugera dis- minució de la taxa d'atur feien Punt de pensar en un canvi de partença: tendència en l'atur Necessitat de reflexionar sobre fets com l'emancipació juvenil. A i els canvis de relació hores d'ara cal contrastar les dades des del jove amb la família. que arriben de les La necessitat diferents fonts tal de fer de conèixer constatacions sòli- els marcs de referència, les per des i actituds, expectatives I situació del jovent enfront de la previsions fiables. família, l'emancipació que ens remet al tema de l'habi- Objectius generals: i convivència Descripció i tatge la forma de triada en el procés de interpretació de les manifestacions i ten- transició dències de l'atur dels joves. juvenil a partir d'una lectura contras- tada de les dades del Padró i de Objectius generals: l'INEM, i conclusions s'extreuen. Coneixement dels marcs de referència i actituds da- que Mètode: vant de la família i la parella o d'altres formes de convi- vència. Anàlisi de les dades del Padró, contrastació del Padró i Coneixement 81 el del 86. de la situació i expectatives d'emancipa- ció Anàlisi de dels amb les dades de l'INEM joves els sobre l'atur problemes d'accés en a l'habitatge. registrat Mètode: els últims anys (1983-1988). Anàlisi d'altres dades pro- Treball vinents d'altres de fonts camp basat en l'explotació de les entrevistes (Estudis, etc...) realitzades a joves en el marc d'un estudi en profundi- tat realitzat a Madrid i Barcelona de 144 persones, cer- cant la màxima diversitat L'associacionisme dels ocupacional, de tendència joves: política i creença religiosa i distribució espacial dins Punt de d'ambdues ciutats. partença: Sobre l'Associativisme Juvenil hi ha molt escrit i parlat, però encara el debat està obert. Diverses entitats del nostre àmbit (CEDES, 200 Les polítiques de joventut a Europa JOVE,...) s'han dedicat en els darrers anys a l'estudi d'aquest fenomen. Punt de Partença: El Cens d'entitats, elaborat per l'Àrea de Joventut, L'Àrea de Joventut des de sempre ha tingut una volun- aporta Important informació per a la descripció de l'As- tat europeista i de projecció externa, sobre tot pel que sociatlvisme. fa els països de l'àrea Mediterrània. Amb tot I això resten moltes incògnites obertes sobre El Projecte jove del 85 ja recollia informació sobre les l'abast i característiques del fenomen associatiu, en es- concrecions i manifestacions de les polítiques de jo- pecial pel que fa a l'anomenat assoclativisme no-formal ventut d'àmbit local, fent un anàlisi de les diferències i i les noves formes d'associació. possibilitats competencials. Objectiu general: A hores d'ara existeix una xarxa de relació amb els prin- Conèixer quina es la participació dels joves en grups, cipals països europeus, fruit dels diversos contactes bi- col·lectius, entitats d'associació voluntària. Col·lectius laterals. L'entrada de l'Estat Espanyol a les Comunitat pels que l'individu mostra un clar sentiment de pertan- Europees obres noves possibilitats i expectatives. yença i amb els que comparteix interessos i activitats, Objectius generals: més enllà de quina sigui la seva formalitat. Aprofundir en el coneixement de les tendències i con- Conèixer la tendència associativa dels joves, constatar crecions de les polítiques juvenils avui a Europa. Recer- l'abast del fenomen associatiu i les característiques ca i coneixement d'aquells projectes que puguin ser psico-socials del jove que s'associa. innovadors i capdavanters en els diversos àmbits d'ac- Mètode: tuació de la política juvenil: ocupació, Informació, Disseny d'un qüestionari i realització d'una enquesta a etc... una mostra d'uns 1.500 individus representativa per Mètode: grups d'edat i territoris de la ciutat amb diferent com- Entrevista i consulta a experts. posició social. Recollida i Anàlisi de documentació. Aproximació qualitativa a experiències d'àmbit europeu: coneixement in situ i entrevistes amb responsables. 28 Joves contra l'atur: Associacionisme i ocupació Punt de partença: Necessitat de conèixer l'abast de les iniciatives de cai- re associatiu que pretenen fomentar l'ocupació i lluitar contra l'atur. La necessitat d'un cens posat al dia i classificant totes les associacions i entitats que treballen per l'insedi- ment dels joves al món professional, i a aquelles forma- des per els mateixos joves que s'autoorganitzen per cercar solucions als seus problemes. Objectius Generals: Elaborar un cens d'associacions que estiguin relació- nades amb el tema de l'ocupació juvenil. Aportar dades per tal de classificar a les diferents enti- tats segons siguin d'auto-ajut, servei de suport, fo- ment de l'ocupació. Recollir dades de les entitats en relació als serveis que ofereixen informació, formació, inserció. Obtindré la màxima informació elaborada per les matei- xes entitats més concretament memòria i pla de tre- ball. Mètode: El treball de camp es concreta: Elaboració d'una fitxa-enquesta. Confecció d'un llistat d'Institucions públiques, per tal de concertar visites i de recollir informació. Contactes en diferents sindicats, partits,... 29 Síntesi dels districtes ■■■■■■■■■■■■■■■I 1 les competències transferides, la qual cosa, tantma- teix, no ha frenat en la majoria dels casos la seva ex- L'actualització del Projecte pansió. D'altra banda, s'han produït modificacions substan- Jove en el marc de la cials en l'estructura i funcionament de la prestació de descentralització Serveis Personals, que afecten en bona mesura la polí- tica juvenil. La perspectiva de la compactació de ser- veis i laterritorialització en zones, estructura seguida ja actualment per una majoria de Districtes en diferent grau de desenvolupament, modifica de forma impor- tant no sols la metodologia d'intervenció, sinó també la dinàmica de relacions entre els serveis i equipaments i la El procés de descentralització de serveis a la joven- perspectiva de prestació i rendibilitat dels equipa- ments i els recursos tut personals. L'Àrea de Joventut va explicitar en el Projecte Jove de Barcelona aprovat el 1985 la seva voluntat política El procés d'actualització del Projecte Jove als de participar activament en la descentralització dels Districtes Serveis Municipals a la joventut. Després d'un llarg procés i d'una prèvia territoria- Una altra constatació ineludible, és que l'execució de lització, la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Bar- les competències dels Districtes i l'Àrea s'ha realitzat celona aprovà el maig del 1986 l'expedient de deseen- fins ara amb dificultats de coordinació i seguiment, ja tralització i transferència de serveis i recursos de l'Àrea que no existien els mecanismes adients. Cal ressenyar de Joventut als Districtes, així com les competències que els canvis introduïts en el nou mandat municipal residuals de l'Àrea. per l'equip de govern tendeixen a superar els proble- Els programes i recursos transferits foren: mes existents de coordinació i planificació. ■ 0221 Equipaments infància i joventut: Malgrat tot, segueix existint una manca d'hàbit en la Casals de joves (30), coordinació, intercanvi, establiment de criteris i segui- Casals infantils (15) i ment dels equipaments, programes i projectes que te- Aules Taller (2). nen a veure amb política juvenil als Districtes. Cal reco- ■ 0222 Dinamització cultural d'àmbit de Districte i néixer, doncs, que ens trobem davant un grau de barri. desconeixement important respecte la política juvenil ■ 0223 Suport a entitats i iniciatives juvenils: con- als Disrictes, és a dir, hi ha un coneixement segmentat i venis i subvencions a associacions i grups d'àmbit de puntual però no una visió completa. Passats aquests Districte i barri. tres primers anys d'història de la descentralització, es ■ Recursos humans i econòmics: pot afirmar que la situació és complexa i de difícil abor- 20 persones, dat^e. 170 milions dels capítols 2 i 4 (50% aprox. del Es intenció de l'actualització del Projecte Jove territo- Pressupost Municipal en aquell moment). rialitzar el programa municipal de joventut I que els Con- Els animadors dels Casals de joves i infantils (en sells de Districte participin plenament en el procés de contracte de prestació de serveis). definició, coordinació, redacció i aprovació del mateix. L 'Àrea central conservava competències globals: Per realitzar això el primer pas ha estat dur a terme marc programàtic de ciutat, reglamentació, seguiment una recollida d'informació als Districtes els resultats tècnic, suport, formació, promoció de noves experièn- de la qual queden plasmats en els corresponents infor- cies i projectes... mes de cada Districte. Com a funcions complementàries transferides als Districtes hi figuraven les de relació, coordinació, se- guiment i difusió, les quals afectaven igualment, per La recollida d'informació exemple, a les activitats de vacances (incluia el procés d'inscripcions i beques), ensenyament i informació. Objectius i destinataris Al llarg d'aquests tres anys, la situació ha anat evolu- El primer objectiu que es planteja l'actualització del cionant i s'ha caracteritzat per una progressiva autono- PJ és el coneixement de la política juvenil als Districtes mia dels Districtes en la gestió i criteris respecte els amb una visió integral que reculli el que es duu a terme serveis, així com per una important ampliació d'iniciati- des de cadascun dels àmbits en què s'ha estructurat el ves, no solament en la línia dels programes transferits treball del PJ (participació, cultura, salut, treball i atur, sinó també amb noves orientacions: treball i atur, infor- ensenyament i informació). mació, vacances,... Això ha de permetre una visió global per part dels Aquest procés ha anat paral·lel a una constatació diferents implicats als quals va, al mateix temps, adre- permanent per part dels Districtes de la manca o insufi- çat l'informe: ciència de recursos personals (plantilla insuficient, ■ Equip de direcció i responsables de planificar: regi- manca de requalificació) i infrastructurals per fer front a dors, coordinadors, responsables d'Àrees i Districtes. 33 ■ Ponents del PJ i equips d'elaboració, a través dels A partir d'ell s'han realitzat entrevistes amb els respon- quals queden també representats les diferents àrees. sables polítics, els Caps de Serveis Personals i respon- ■ Equip tècnic de Serveis Personals de cada Distric- sables de Joventut a cada Districte. te (els quals podran disposar així d'una visió de la políti- Aquestes primers informes, un cop incorporades les ca realitzada a la resta de Districtes). esmenes dels Districtes i completats, seran presentats ■ Professionals i agents socials que intervenen di- per a la seva aprovació al Ple de l'Ajuntament. rectament amb joves des de diversos àmbits de treball (per possibilitar un abordatge integral). El producte final ■ Entitats, grups juvenils i serveis per als joves Al final dels do- d'àmbit de Districte i barri i també de ciutat. d'aquest procés disposem següents cuments: ■ Els propis joves als quals s'adreça el PJ i que han ■ Els Informes sobre la Política Juvenil a cada Dis- de participar en la política juvenil de l'Ajuntament. tricte de Barcelona (estructurats els àmbits de Finalment, pretén segons posar les bases per una discussió treball del PJ) i validats pels Consells de Districte res- en profunditat que permeti traçar les línies d'actuació de la política pectius. juvenil descentralitzada i les concrecions ■ Informe final sobre la als Dis- territorials a cada districte. global política juvenil trictes. ■ Inventari de programes, projectes i activitats als Metodologia Districtes. Estructurat El procés d'informació s'inicià segons àmbits d'actuació i con- de recollida el desem- feccionat a partir de la informatització de les fitxes re- bre de 1988 amb la presentació de les 9 persones res- collides. ponsables per cada Districte al Cap de Serveis Perso- ■ Cens d'entitats i grups juvenils d'àmbit de Distric- nals. La tasca s'ha vist retardada a causa de dues te o de barri. El cens s'havia recollit durant 88 baixes que s'han produït (per Horta i Sant Marti), ja l'any una per part del de i associativisme malhauradament defunció. Programa Participació per de l'Àrea de Joventut, s'ha La procedit a iniciar la seva metodologia seguida ha estat similar a la d'un actualització en procés d'investigació: alguns Districtes (les modificacions im- recollides es faran ■ Recollida d'informació portants a través de contactes i constar). en- ■ de la realitat Districte Dis- trevistes, visites i buidat documental. Radiografia juvenil per tricte. La ha estat confeccionada l'Ob- ■ Transposició de la informació radiografia per en les fitxes corres- servatori de la realitat juvenil de l'Àrea de Joventut a ponents (programes, projectes, activitats, equipa- partir del Padró 86, consta tant d'indicadors de ments, grups, documentació,...). per a més d'una introducció sobre la realitat social ■ Anàlisi i elaboració població de la informació. dels barris i el moviment associatiu ■ Redacció de l'informe. juvenil. Val la pena ressenyar breument les situacions que s'han trobat en el procés i que l'han pogut dificultar en diferent mesura L'informe final síntesi de la Política de i segons els Districtes: Joventut ■ L'heterogeneïtat dels Districtes tant pel fa al iniciatives que juvenils als Districtes seu territori i tipologia de població, com a la seva orga- El present informe de síntesi pretén donar una visió nització i els programes que es duen a terme. La tasca global de la política juvenil als Districtes i aportar una tendeix a ampliar-se als Districtes on funciona la com- sèrie de constatacions que han de servir per a la refle- pactació i territorialització. xió en les línies d'actualització del Projecte Jove. ■ El retard del primer accés a alguns Districtes. Després de constatar la dificultat d'oferir una infor- ■ La recent o tardana incorporació en força casos mació homogènia en cada informe per la pròpia diversi- dels interlocutors de Joventut i/o dels Caps de Serveis tat dels Districtes, tant pel que fa al seu territori i pobla- Personals. ció com a la seva organització, cal destacar que el ■ La manca d'informació documentada en alguns conjunt dels diversos informes forma com un puzzle aspectes i/o Districtes, que ha suposat una major ex- que ens aproxima a la realitat de l'oferta i funcionament haustivitat en el recull a través d'entrevistes. dels serveis i iniciatives juvenils als Districtes i barris de Cal advertir que el conjunt d'aquestes circumstàn- •Barcelona. cies i la pròpia envergadura de la tasca, quant a diversi- El resultat permet una visió global i integral de la tat d'àmbits i quantitat d'iniciatives, fa difícil assegurar política juvenil als Districtes que fins ara ha estat poc que totes les iniciatives i projectes quedin recollits, ja accessible per la majoria. Malgrat el PJ 85 marqués sigui a l'informe o a l'inventari d'experiències (fitxes de línies de política integral fins fa poc no s'ha començat a programes, projectes i activitats). Aprofitem doncs per abordar d'aquesta forma i per part d'alguns Districtes. demanar a tots els implicats que facin arribar informa- No es troben recollides de forma conjunta, per exemple cions complementàries i esmenes a recollir. iniciatives en el camp cultural, en el camp social i pre- ventiu i en el camp ocupacional amb joves. Aclariment sobre els informes de Districtes i el També reflexa el gran nombre de professionals procés a seguir -tècnics i agents socials- que estan fent política de Per cada Districte s'ha elaborat un primer informe joventut a Barcelona sense que sovint se'n sigui cons- que hem presentat per a la seva validació als Districtes. cient. Al mateix temps, el procés de recollida d'informa- 34 ció ha suposat la participació de molts d'ells (igual que també 2 hi han participat en altres vessants del PJ: con- sultà, equips d'elaboració, estudis...) i aquest sol fet suposa ja una sensibilització envers la reflexió dels Serveis sobre la Organització política juvenil. Personals i Treball Territorial Relació de les persones que han intervingut en el procés Districte de Ciutat Vella: Josep Ma. Lluró Els respectius informes de Districtes reflexen els or- Districte de l'Eixample: ganigrames de l'estructura actual dels Serveis Perso- Quique Moure nals. No obstant, s'han aprovat recentment els organi- Districte de Sants-Montjuïc: grames amb la dotació de càrrecs i nivells que Helena Boira reproduïm en aquest informe. Districte de Les Corts: Cristina Merino Districte de Sarrià-Sant Gervasi: Models de funcionament Cristina Merino i Maria Isabel Merino L'organització i funcionament dels Serveis Perso- Districte de Gràcia: nals és força heterogènia als diversos Districtes. Eduard Balsebre A grans trets podem diferenciar dos models bàsics Districte d'Horta-Guinardó: que es van anar configurant a partir del moment de la Vicenç Coscolla, Eduard Balsebre, Helena Boira i Cris- descentralització i que han quedat recollits en la Pauta tina Merino Organitzativa General per a Districtes: Districte de Nou Barris: Sectorial: Maria Isabel Merino. On cada divisió gestiona les pròpies competències: Districte de Sant Andreu: Serveis Socials, Joventut, Esports, Cultura, Glòria Ensenya- Iranzo ment, Sanitat, Centres Cívics, ADL... Els quadres recu- Districte de Sant Martí: llen els Districtes que segueixen aquest model, dins del Elisa Lanau, Maria Isabel Merino i Glòria Iranzo qual hi ha també una diferent distribució de les àrees Coordinació Recollida Informació: d'actuació segons els Districtes. Així trobem que Jo- Dolors Morales ventut s'uneix en alguns casos a Esports, en altres a Coordinació Informes i Informe Final: Cultura o Cultura i Centres Cívics i en d'altres queda Núria Pàmies independent. En cap cas s'uneix a Serveis Socials. Territorialitzat: El Districte es divideix en zones o territoris amb una capa de territori que gestiona i coordina els equips, serveis, equipaments i projectes d'actuació a nivell del seu territori. En la seva majoria es doten d'un staff de tècnics responsables de la programació, el seguiment i l'avaluació a nivell global (secretaria tècnica) o cobrint els diferents sectors (Joventut, Serveis Socials, etc.). El funcionament és compactat. La situació actual es reparteix al 50 % entre els dos models, si bé la tendència sembla ser la de territoria- lització de tots els Districtes. Els Districtes que estan territorialitzats actualment corresponen a aquells amb un territori més gran i major diversitat en la tipologia de població. La territorialitza- ció i la compactació suposen un recurs d'adaptació en aquesta realitat. És el cas de Sants (amb barris tant diversos com Sants i Zona Franca), Horta (Guinardó i Carmel), Nou Barris, Sant Andreu... Els Districtes amb organització sectorial tendeixen a ser més petits i/o més homogenis. En alguns Districtes la dependència de tècnics direc- tament relacionats amb Serveis Personals com Cultura o l'ADL (en algun cas també Ensenyament, el tècnic de 35 drogodependències...) no sempre s'atribueix clara- da a la població juvenil (sobretot en projectes de dina- ment a la divisió de Serveis Personals i això dificulta la mització cultural). coordinació de projectes i intervencions amb els pro- fessionals (tècnics i agents socials). Grau de compactació i de coordinació entre els projectes La presentació compactada dels Serveis Ja hem vist el que suposa la compactació i territoria- lització al treball a través de L'organització dels diferents sectors de Serveis Per- quant projectes integrats: actualment no es afirmar encara a tots els dis- sonáis als Districtes en una mateixa divisió en tant pot que que trictes es treballi a serveis que afecten de manera més directa i immediata majoritàriament partir de projectes sí de forma a les necessitats personals i socials dels ciutadans integrats, però significativa, especialment entre Serveis Socials i i entre Joventut i amb l'objectiu fonamental Cen- d'augmentar el seu benestar Joventut, tres Cívics. i la seva qualitat de vida, fa possible donar una respos- més Als Districtes sectorial els ta global i no compartimentada a les necessitats d'organització projectes acostumen a ser sectorials i de la es donen coordinacions comunitat, que de fet es plantegen també de for- més o ma global. menys permanents segons els casos i projectes de forma En Poc després el cas de Joventut ten- de la descentralització de competèn- integrats puntual. deix a haver-hi més coordinació amb i cies, Centres alguns Districtes es van plantejar planificar una Esports Cívics. prestació compactada dels serveis personals a partir El és d'uns és sobretot als equips interdisciplinars (educadors, animadors que important assenyalar que Districtes sòcio-culturals, arran del de A.S., psicòlegs, animadors territorialitzats, esportius, procés compac- tació i s'ha en un sistema etc.) d'una estratègia de a tra- global amb projectes conjunts i caigut programació vés de concrets sense moltes interdisciplinars homogeneitzant els recursos exis- projectes disposar vega- des de els tents. Es parteix dels els objectius de desenvolupament programes globals que continguin, donen i i coherència i comunitari directrius personal es pretenen evitar marquin globals d'actua- duplicitats de ció. forma els Un factor important ha estat certament la insufi- que programes s'integrin dins objectius co- ciència i muns a partir de l'anàlisi de mitjans tècnis de recursos la realitat. personals que es- El procés els tècnics de compactació s'ha de dedicar a la als Districtes mentavem, on s'ha en- ja que gestió i ha i coordinació de les zones. En gegat estat llarg marcat la el cas de Nou per manca de recursos Barris, per un dels la personals I la necessitat de redefinició exemple, pioners en de metodologies compactació, aquesta es de treball va iniciar amb uns per part de tots els professionals, els quals programes globals que ara, per manca d'una Secretaria treballar des d'una Tècnica o a staff no es passen nova òptica. poden mantenir. Els Districtes que funcionen actualment així son Nou Barris, Sants, Horta, Sant Martí, Sant Andreu, i també Ciutat Vella en la seva vessant de programes integrals Recursos Personals a través d'equips interdisciplinars. El procés en la pràc- tica és complex, es troba en diferent grau de desenvo- Una primera constatació força general és el reclam lupament segons els Districtes i la dinàmica de funció- que fan els Districtes respecte la insuficiència dels re- nament dels equips té diferents concrecions. cursos personals, especialment a nivell de tècnics. De Els dos punts claus en aquest procés són: fet, en molts casos es produeix duplicitat de funcions ■ La integració dels professionals en equips inter- importants per part d'un mateix tècnic. disciplinars. Quant als agents socials d'intervenció directa resulta ■ El disseny i implementació de projectes comuns difícil treure conclusions a partir dels informes. D'entra- entre professionals. da, sembla que hi ha un nombre significatiu de profes- En la pràctica es constata que el procés no està tan sionals en general, però és als Districtes perifèrics o avançat, els equips s'han configurat en la majoria dels barris més degradats i de més alt grau de risc social on casos, a nivell de zones o de barris, però no sempre els s'aboca més nombre de persones, amb un creixement projectes són conjunts. important en els darrers dos o tres anys, coincidint amb Evidentment, aquest tipus de treball condiciona for- la descentralització (hi ha un estudi del PJ sobre agents ça la política de prestació de serveis a la joventut. Mo- socioculturals que aportarà major informació en aquest difica de forma important no tan sols la metodologia sentit). d'intervenció, sinó també la dinàmica de relacions entre els serveis i equipaments i la perspectiva de prestació i rendibilitat dels equipaments i els recursos personals, podriem dir que més que sumar multiplica. Possibilita en la pràctica una política integral de joventut a nivell dels barris. Cal assenyalar, no obstant, que pel fet d'in- tervenir des de la perspectiva global de serveis perso- nals en projectes adreçats a la població en general, es perd en alguns casos la intervenció específica adreça- 36 Tipus d'organització ■ Sectorial: àrees ■ Territorialitzada: zones C. VELLA 0. Mixta: sectorial amb programes integrals que se treballen territorialment. EIXAMPLE 0. Sectorial en l'actualitat. Està aprovada ja una 0. Territorial en dues zones (Esquerra i Dreta) que s'ha d'implementar. SANTS 0. Territorial en 3 zones. LES CORTS 0. Sectorial. SARRIÀ 0. Sectorial. GRÀCIA 0. Sectorial. HORTA 0. Territorial en 3 zones. NOU BARRIS 0. Territorial en 3 zones. SANT ANDREU 0. Territorial en 3 zones. SANT MARTÍ 0. Territorial en 4 zones. 37 DISTRICTE CIUTAT VELLA DISTRICTE EIXAMPLE DISTRICTE LES CORTS Coord. Serv. Cord. Serv. Planificació i Planificació i Economia 22 Coordinador Serveis Economia 22 ST SG SP Sup. Adm. 16 Cultura i Documentació 22 ST SG Suport Adm. 16 Staff Jov. i Esports 20 ST SG SP Serv. Socials 22 ADL16 Cult/Enseny. 20 Sanitat 20 S. Soc. Salut P. Jov. i Esports JZ SS Salut P. Cultura Jov. Esports 20 22 Dreta Eix. 20 Esq. Eix. 20 20 20 CC 22 20 DISTRICTE SARRIÀ-SANT GERVASI DISTRICTE DE GRÀCIA DISTRICTE HORTA-GUINARDÓ Coord. Serv. Coordinador Serveis Planificació i Economia 22 HI SG SP Sup. Adm. 18 É É Suport Adm. 18 Suport Tècnic 22 S. Socials Salut P. Esports Ac. Cult Serveis Salut Act Culturals Joventut 20 20 20 CC Socials Pública iCC Esports Joventut 20 20 22 26 22 Nord 22 Centre 22 Sud 22 DISTRICTE NOU BARRIS DISTRICTE SANT ANDREU DISTRICTE SANT MARTÍ Coord. Serv. Coordinador Serveis Coord. Serv. ADL 7 Planificació i Economia 22 ST SG SP Sup. Adm. 18 Planificació i Economia 22 ST SG SP Sup. Adm. 18 Staff ST SG SP Sup. Adm. 18 Staff Cultura Assessor S. Socials Staff 22 Gestor Econòmic Serv. Soc. Joventut 20 Joventut 22 Sanitat S. Socials 22 S. Cuit Esports Cuit i Ed. Esports Joventut 20 Educació 20 Educació Esports Sanitat Sanitat 20 Zona A Zona B ZonaC Vemeda Besòs Clot Poble Nou Nord 22 Centre 22 Sud 22 22 22 20 22 22 7 7 DtSTRICTE SANTS4*0NTJUtC Coord. Serv. Ptanrfcaoo i Economia 22 Imatge i Comunicació 22 ADL20 E È SP Sup. Adm. Staff Cultura Serv. Soc. 22 Joventut Esports Educació 20 Sanitat ! Poble Sec Sants ZonaF. 3 Recursos humans Pel fa a la situació Programa del Servei de dels Joventut que tècnics responsables de Joventut i equips corresponents als Districtes la situa- ció, un cop més, és molt heterogènia. Com és evident, el tipus d'organització dels Serveis Personals la condi- ciona molt. Cal tenir en compte que és molt diferent la tasca d'un tècnic de joventut a un Districte sectoria- litzat que implica bona part de gestió de Ja projectes, que hem comentat a l'inici de l'informe (punt 1) els a un Districte territorialitzat on els caps de zona amb programes i recursos transferits el 1986 i l'evolució del els equips respectius assumeixen parts importants de procés. Anem a veure la situació actual. gestió. Així, trobem Districtes amb un equip tècnic de vàries persones com a Ciutat Vella, i Districtes on no hi ha Estructura dels programes i projectes actualment cap tècnic o interlocutor pels temes de jo- L'estructura de programes, subprogrames i ventut com projec- és Nou Barris. tes és molt diversa segons els Districtes A tal banda dels com es pot equips tècnics cal tenir en compte el veure al quadre. De fet, més que pròpiament de pro- paper dels animadors de joventut (Casals o Programes grames en sentit tècnic s'ha de de parlar de Dinamització programes Cultural) que ja sigui com a equip de pressupostaris on s'imputen els subprogrames o pro- joventut (Dtes. sectorialitzats), ja sigui integrats als jectes. equips de zona (Dtes. territorialitzats) col·laboren en ■ Districtes territorialitzats. Funcionen majoritària- l'execució dels programes de joventut. ment a partir de projectes específics En per zones sense alguns Districtes, especialment en aquells Distric- emmarcar en un programa global de joventut altri. A tes o territorialitzats, tendeix a desaparèixer la figura del nivell pressupostari s'utilitzen els programes de de joven- tècnic, responsable joventut, o si més no, a adoptar tut i també d'altres en alguns un altre casos. tipus de rol. És a dir, es manté la figura com a ■ Districtes d'organització sectorial. Diversa estruç- punt de referència pels temes de Joventut, però les tura segons programes pressupostaris transferits. Te- qüestions tècniques de programació, seguiment, ava- mes com informació, ensenyament o vacances s'in- luació, formació, etc. són assumides per tot l'staff tèc- clouen de forma diversa en els nic dins la de Serveis La programes. globalitat Personals. gestió ■ Com a excepció trobem el Districte de Ciutat Vella dels programes i seguiment directe dels projectes i que per primer cop el 1989 ha dissenyat un Programa equipaments depèn en aquests casos dels caps de te- Integral de Joves (així d'altres rritori o com zona. programes integrals que la impliquen, com pot ser Suport No a entitats, és vacan- obstant, d'esperar que aquesta situació canviï ces, lluita contra la SIDA...) que implica uns equips in- properament amb els nous organigrames aprovats, els terdisciplinars. quals contemplen en la seva majoria tècnics de Joven- És important assenyalar la important tasca meto- tut, amb diferents nivells de responsabilitat tal com es dològica duta a terme al Districte de Ciutat observar al full Vella, tant a pot annex. nivell de programació com de Cal seguiment i avaluació. remarcar la gran variabilitat de persones que hi Per regla general, veiem doncs el d'existir ha del moment de la que en cas hagut d'ençà descentralització: programes de joventut definits aquests recullen des del 1986 els un 80 % dels tècnics ha variat. És inevita- àmbits de participació i associativisme, de cultura ble (D.C. que aquests canvis, units a les modificacions orga- i vacances) i en part els d'ensenyament i informació. No nitzatives i d'altre personal del Districte (tant tècnics acostumen a recollir els àmbits de treball i com atur i de els mateixos animadors de joventut o fins i tot els salut, que es treballen directament des dels serveis propis caps de Serveis Personals) afectin en major o respectius sense integrar-se en cap cas. L'excepció menor mesura la continuitat, coherència i rendibilitat de és, com hem vist, Ciutat Vella. Sants recull també l'àm- les actuacions, projectes i serveis. bit de treball i atur (un àmbit que s'ha treballat tradició- Quant al paper o grau d'intervenció del Conseller de nalment com a important Joventut prioritat al Districte). en cada Districte, cal assenyalar que és poc ■ Una necessitat important rellevant a constatar, a un nombre doncs, és significatiu de Districtes. la d'establir una metodologia clara de programació que integri i doni sentit als projectes i activitats. Ja la pròpia confusió terminológica (programes, projectes, progra- macions, punts...) utilitzant sobretot els termes de pro- grama i projecte amb divers contingut conceptual, dóna idea d'aquesta necessitat. 39 Programa de Joventut i punt de partença: ■ Existència d'un programa definit ■ Estructura de subprogrames i projectes C. VELLA El 1989 funciona el Programa Integral de joves. Es realitza a través de: equipa- ments per a joves, activ. culturals I de dinam., promoció esportiva, activ. de vacances, projectes d'interv. en C.E.M., projectes específics d'atenció a joves (drogues, marginació, salut mental i delinq.), campanyes d'informació sexual. EIXAMPLE Programa específic que abasta els programes pressup. descentralitzats. Projec- tes pel 1989: ■ 0221 Equipaments: Casal J., Annex Golferichs, Infrastr. als equipaments. ■ 0222 D.C.: Seguiment Programes Cult. C.E.M., PDC Esquerra Eix., volunta- riat, inscripcions estiu, programa obert de dinam. inf. i juvenil. ■ 0223 Suport a entitats: inclou projecte de suport Coordinadora Juvenil de l'Ei- xample. SANTS Funcionen projectes específics per zones. No es pot parlar encara de Programa marc de joventut. Les línies que prioritzen: joves estudiants, dinamització cultu- ral, suport a entitats juvenils, formació-ocupació. LES CORTS Segueix els 3 programes pressup. descentr. ■ 0221 Equipaments: Casal J., Proj. Dinam. Infantil, Vacances d'estiu. ■ 0222 D.C.: Juliol a Les Corts, Joc de rol en viu, Campanya Festes Tradició- nals. SARRIA Funcionen els 3 programes pressup. descentr. que comprenen: ■ 0221 Equipaments: Casals i PDC. ■ 0222 D.C.: vacances d'estiu. GRACIA Cobreix els 3 programes pressup. descentr. ■ 0221 Equipaments: inclou Xarxa d'infom. per a joves, programes D.C. ■ 0222 D.C.: Programes D.C., Guia de recursos inf. i jov., estiu 89, vacances Nadal, promoció activ. sociocult. als C.E.M. ■ 0223 Suport entitats. HORTA NOU BARRIS No existeix Programa específic de Joventut. S'integra en el Programa compactat de Serveis Personals i es concreta en els projectes per zona. SANT ANDREU S'estructura en els 3 programes pressup. descentr. inclouen els següents pro- jectes: ■ 0221 Equipaments: Casals de Joves, PDCs i Aules T. ■ 0222 D.C.: Informació, Formació d'animadors, programa d'estiu, difusió cul- tural, campanya d'esquí, intercanvis. ■ 0223 Suport entitats. SANT MARTI Segueixen els 3 programes pressupostaris descentral. Projectes específics per zones. 40 Recursos Personals: ■ Equip del Servei de Joventut C. VELLA 1 tècnic responsable d'Esports i Joventut: Casimir Macià. 1 responsable de Casals Oberts 1 responsable - Suport a entitats - Vacances 1 responsable seguiment Programes Culturals a C.E.M. i Ensenyament 1 coordinador VII Pla d'Ocupació Juvenil a Ciutat Vella (1 responsable Dinamitzacló sociocultural durant l'any 1988) EIXAM PLE 1 tècnic responsable de Joventut: Alba Vidal (assistit per una altra persona al mateix temps responsable d'Esports) SANTS 1 tècnic de Joventut: Pepe G. Puga, amb funcions de responsable de Joventut, que al mateix temps té els encàrrecs de: ■ Membre de I'staff tècnic amb funcions genèriques (formació, avaluació, etc.) ■ Responsable provisional del territori de Zona Franca (incorporat des d'octubre 1988). LES CORTS 1 tècnic responsable de Joventut («Educació No Formal»): Ramon Moya (Incor- porat el gener 1989) 1 tècnic aux. infrastructura SARRIÀ 1 tècnic responsable de Centres Cívics, Cultura i Joventut: Mercè Mestres (dlrec- tora del C. Cívic). 1 adjunt de joventut. GRÀCIA 1 tècnic responsable de Joventut (incorporat l'abril 1989). HORTA 1 tècnic amb funcions de responsable de Cultura i Joventut: Maria Anglada. Staff (incorporada el gener 1989). NOU BARRIS No hi ha responsable de Joventut. SANT ANDREU 1 responsable de Joventut: Teresa Esteve. Staff (incorporada recentment). SANT MARTÍ 1 tècnic amb funcions de responsable de Joventut dins l'staff, que al mateix temps és responsable de la zona Besòs: Glòria Meler. 41 JOVENTUT Dependència .. Situació orgànica Funcions lv jeràrquica línia-staff associades Ciutat Vella CSP 22 Línia Esports Eixample CSP 20 Staff Esports Sants-Montjuïc CSP 22 Staff - Les Corts CSP 22 Línia Activit. Culturals Centres Cívics Sarrià-Sant Gervasi CSP 22 Línia Activit. Culturals Centres Cívics Gràcia CSP 20 Línia Esports Horta-Guinardó - - - - Nou Barris CSP 22 Staff - Sant Andreu CSP 20 Staff - Sant Martí CSP 22 Staff - Extret del document «Anàlisi dels organigrames de les divisions de Serveis Personals dels Districtes». Tercera Tinència d'Alcadia. Maiq 1989. ESPORTS Dependència ... .. Situació orgànica Funcions jeràrquica línia-staff associades Ciutat Vella CSP 22 Línia Joventut Eixample CSP 20 Staff Joventut Sants-Montjuïc CSP 20 Staff - Les Corts CSP 20 Línia - Sarrià-Sant Gervasi CSP 20 Línia - Gràcia CSP 20 Línia Joventut Horta-Guinardó - - - - Nou Barris CSP 20 Staff - Sant Andreu CSP 20 Staff - Sant Martí CSP 20 Staff - 42 Pressupostos dels programes de Joventut neixement de les necessitats i interessos dels joves per part dels tècnics i agents, i una major possibilitat de En aquest informe presentem uns quadres de com- participació per part dels joves. paració dels pressupostos: De tota manera, observem que el global d'increment ■ Pressupost previst i real 1988 pel 1989 es destina al programa d'equipaments amb ■ Pressupost real 1988 I P. previst 1989 dues consideracions a fer: Les dades han estat subministrades pels propis dls- ■ Tenir present que en alguns casos (com hem vist trictes. a Sants) s'hi imputa pressupost anteriorment atribuit a Es pretenia fer una tasca d'anàlisi en profunditat, ja Serveis Socials. que l'organització compactada dels Serveis Personals ■ Constatar que el percentatge més gran de pres- ha suposat un canvi en la distribució pressupostària i suposí de joventut als Districtes es destina als equipa- mancava un coneixement global de la situació. No obs- ments. Això confirmaria l'afirmació que s'ha fet en al- tant, el fet de no disposar del mateix nivell de desglòs gun districte de que «en la seva major part la política de de les dades per part de tots els Districtes i la pròpia Joventut als districtes passa pels Casals de Joves». situació que a continuació exposem, han dificultat Ara bé, el pressupost 0221 acostuma a incloure les aquesta anàlisi. aportacions destinades als programes de Dinamització ■ En primer lloc, els pressupostos dels tres progra- Cultural que realitza cada Casal, i també els propis mes descentralitzats el 1986 i l'us que se'n fa compre- PDC, encara que no tinguin equipament físic (si bé hi ha nen tant actuacions en joventut com en infància. Cal un algun Districte que marca l'excepció). desglòs molt pormenoritzat i un control de costos ra- Un cop més, cal clarificar què correspon al pressu- cionalitzat per diferenciar les destinacions. Els quadres post d'equipaments i què al de Dinamització Cultural. inclouen els dos conceptes. ■ Part dels projectes relacionats amb joventut -per exemple, els Programes de Dinamització Cultural- s'imputen a vegades a d'altres programes pressupos- taris com poden ser Centres Cívics, Festes Populars... Aquesta utilització s'està donant cada cop més. En al- gun cas, com és ara Nou Barris, el programa 0222 de D.C. juvenil desapareix i el pressupost queda integrat a un altre programa global (per totes les edats del Distric- te. ■ D'altra banda, el funcionament conjunt i integrat dels Serveis Personals als Districtes suposa que en el moment de fer un recull dels pressupostos destinats a infància i joventut, s'hi puguin integrar els pressupos- tos de Serveis Socials d'Infància, part d'Atenció Primà- ria, etc. tal com ha fet el Dte. de Ciutat Vella. En aques- ta línia, per exemple, el districte de Sans té un augment Important l'any 1989 en el programa 0221 ja que in- clouen equipaments com Aules Taller, Casals oberts... quan fins el 1988 només s'hi incloïen els Casals de Joves i infantils. Aquest és, per exemple, una qüestió a racionalitzar i homologar en tots els Districtes. Aquesta interpretació no s'ha fet a tots els Districtes de la mateixa manera i per tant distorsiona molt l'anàli- si. Cal, per tant, portar a terme d'entrada un procés de reflexió i clarificació de criteris conceptuals abans de poder realitzar una anàlisi pertinent en profunditat. Aquesta necessitat es veu reforçada i la fa Ineludible la pròpia creació de l'Àrea d'Afers Socials I Joventut. En una breu anàlisi dels quadres observem que dels 170 milions descentralitzats el 1986, es passa, en dos anys, el 1988 a una despesa de 421 milions, i a un pressupost de 522,5 milions pel 1989, és a dir, 100 milions d'increment en un any. Veiem doncs que, en conjunt, l'increment és molt important. Increment que correspon, de fet, al crelxe- ment d'iniciatives i actuacions en tots els àmbits que ha generat la descentralització en el moment d'apropar la política municipal al jove, fet que genera un major co 43 Quadre pressupostos Districtes 1988-1989 1. Comparació entre el pressupost i la despesa real, 1988. Dades subministrades pels Consells de Districte respectius. Inclouen capítols 2 i 4 C. VELLA EIXAMPLE (1) SANTS (1) LES CORTS SARRIA GRACIA HORTA N. BARRIS S.ANDREU S. MARTI (2) TOTAL 0221 Press, previst. 93.040.250 18.000.000 24.746.000 19.460.000 14.300.000 9.760.000 31.474.103 38.546.000 28.898.000 57.719.959 336.792.000 EQUIPAMENTS INFÀNCIA -14 +0,5 = -0,5 -1 -0,7 +0,2 +0,5 - +3,5 -19 I JOVENTUT Despesa real 78.196.753 19.459.000 24.745.942 18.860.000 13.388.581 8.999.996 3 1.704.776 39.061.392 22.130.702 61.305.675 317.803.717 0222 Press, previst. 1.000.000 6.495.750 3.500.000 4.110.000 2.918.500 3.690.000 11.575.000 8.800.000 3.450.000 5.145.706 50.775.000 DINAMITZACIÓ (1) CULTURAL JOVES +2 > 2 "I.2 = "0,4 -0,3 -0,6 -4,5 +1,5 - +3,8 -0,2 Despesa real 3.265.884 5.224.920 3.500.000 3.730.000 2.590.693 3.067.374 7.124.1 02 10.338.586 2.811.008 8.940.588 50.593.155 0223 Press, previst. 19.000.000 3.900.000 3.500.000 3.280.000 1.800.000 2.390.000 6.877.310 8.000.000 4.950.000 4.200.000 57.897.310 SUPORT ENTITATS "3,8 = = = +0,5 = + -1,4 - = -5 I INICIATIVES Despesa real 15.292.411 3.900.000 3.580.000 3.280,000 2.269.467 2.304.704 6.864.966 6.657.441 4.607.005 4.198.016 52.954.010 JUVENILS TOTAL Press, previst. 113.090.250 29.195.750 31.746.000 26.850.000 19.018.500 15.840.000 49.926.413 55.346.000 37.388.000 67.065.665 445.464.310 -17 -0,5 = -1 -1 -1,5 -4,3 +0,7 -8 +7 -24 Despesa real 96.755.048 28.584.820 31.825.942 25.870.000 18.198.741 14.372.074 45.693.844 56.057.419 29.448.715 74.444.279 421.350.882 (1) HI ha algunes diferències respecte les dades de pressupost Municipal. (2) La diferència de totals es deu a que dues partides eren gestionades per Serveis Tècnics. Alguns Districtes han Informat de què també s'han produït despeses pel concepte d'infància i joventut imputades a d'altres cret: programes pressupostaris. En con- CIUTAT VELLA: 0214 Serveis Socials Infància: 28.800.000; 0215 Atenció Primària: 1.000.000. Les quantitats no s'han sumat al total amb la de Districtes. ja que no resta guardaria coherència SANTS: 0214 Serv. Soc. Infància; 0215 Atenció Primària; 150 Dir. Adm. Districte; 181 Centres Cívics; 182 Actlv. Culturals Dte. No ment. especifiquem quantitats pel mo- NOU BARRIS: 183 Festes Populars; 181 Centres Cívics. No especifiquem quantitats. Quadre pressupostos Districtes 1988-1989 2. Comparació entre la despesa real 1988 / Pressupost previst 1989 pressupostari correspon a que ei 1989 s'inclouen equipaments com aules, taller, centres oberts... que no s'incloïen el 1988. C. VELLA EIXAMPLE SANTS LES CORTS SARRIA GRACIA HORTA N. BARRIS S. ANDREU S. MARTI TOTAL 0221 1988 78.196.753 19.459.000 24.745.942 18.860.000 13.388.581 8.999.996 31.704.776 39.061.392 22.130.702 61.305.675 317.803.717 EQUIPAMENTS INFÀNCIA +8 +11 (11+23 +3 +1 +0,5 +29 +9 +8 1989 +0,5 +106,5 IJUVENTUT 86.030.000 30.932.000 47.346.307 21.950.000 14.200.000 9.520.000 60.747.000 48.214.460 30.153.120 75.236.000 424.329.800 0222 1988 3.265.884 5.224.920 3.500.000 3.73.000 2.590.693 3.067.3 74 7.124.102 10.338.586 DINAMITZACIÓ 2.811.008 8.940.588 50.593.155 CULTURAL -3 +3,5 -0,1 +2 -0,5 +0,4 -1 -10 +8 1989 -3,5 -5 JOVES 8.769.000 3.367.667 5.580.000 (1)2.000.000 3.461.000 5.975.000 5.975.000 10.677.951 5.431.000 45.261.618 0223 1988 15.292.411 3.900.000 3.580.000 3.280.000 2.269.467 2.304.704 6.864.966 6.657.441 4.607.005 SUPORT 4.198.016 52.954.010 ENTITATS -4,5 +0,4 +0,1 +0,2 +0,1 +0,2 +0.1 +3 1989 +0,5 10.600.000 4.300.000 3.737.728 3.500.000 2.400.000 2.510.000 7.000.000 9.500.000 5.197.000 4.200.000 52.944.728 TOTAL 1988 96.755.048 28.584.820 31.825.942 25.8 70.000 18.198.741 14.372.074 45.693.844 56.057.419 29.548.715 74.444.729 421.350.882 +15,5 +22,5 +5,2 +0,4 +1 +28 +1,6 1989 +16,5 +10,4 96.630.000 +101,2 44.001.000 54.451.702 31.030.000 18.600.000 15.491.000 73.722.000 57.714.460 46.028.971 84.867.000 522.536.000 44 4 les dels PDC, la diferència es troba en què els que compten amb equipament poden oferir, a més del pro- Equipaments grama obert d'activitats de dinamització, el recurs per- manent de l'espai per la trobada, la relació i la participa- ció dels joves. De fet, tant els PDC com bona part dels Casals co- breixen en alguna mesura diversos àmbits d'actuació: En primer lloc la participació i l'associativisme (enti- tats, grups no formals...) I també la dinamització cultu- Als informes s'ha intentat recollir la situació de cada ral: organització d'activitats de difusió cultural, calen- districte respecte els equipaments rellevants per joven- dari anual, activitats de vacances... però també actuen tut tant públics com privats. El propi procés de recollida en l'àmbit d'ensenyament a través de la tasca als d'informació ens ha fet constatar la complexitat del C.E.M., en el de salut a través del treball relacional i de tema. Alguns districtes, com és el cas de l'EIxample, socialització amb grups de risc o de projectes especí- estan realitzant estudis específics, d'altres han rea- fies conjunts amb professionals de serveis socials, en litzat estudis més globals que inclouen aquest aspecte. el d'informació a través dels punts d'informació exis- En tot cas és un apartat que interessa a tots els tents en alguns Casals i de la tasca d'orientació i deri- àmbits de treball del PJ i caldria un treball a fons de vació que realitzen davant les demandes en el de tre- recull i anàlisi dels recursos existents, tant pel coneixe- ball i atur a través cursos realitzats a l'equipament i la ment i us dels tècnics I professionals, com per la infor- col·laboració amb l'ADL. mació adreçada als joves. Cada Casal o PDC cobreix en major o menor mesura aquests aspectes en funció de: ■ Els Casals de El Joves i el Pla Casals nombre de d'animadors ■ Les prioritats de la zona i del Districte Els Casals de Joves i infantils són amb diferència la On més es constaten les diferències és en els projec- principal competència transferida, i també la que comp- tes i programació d'activitats dels Casals amb mitjans ta actualment amb la part més important del pressu- infrastructurals més potents, com poden ser Prosperi- post. tat i Les Corts, on les activitats i la tasca dels anima- El balanç de la descentralització ha estat positiu en el dors se centren molt en la dinamització interna. sentit de coneixement més directe de la realitat, inter- Una situació a constatar, que ja es ve produint des vencions més adequades, major participació i rendibili- dels inicis de la descentralització, és que els anima- tat dels Casals. dors de joventut, principalment als districtes territoria- En la seva adaptació a la realitat dels barris i a la línia litzats realitzen sovint una tasca global com a agents de treball pròpia de cada Districte, els casals van pren- socials de serveis personals a través dels projectes dre orientacions diferenciades. Un factor important integrats amb altres professionals (educadors, assis- eren les deficients condicions infrastructurals de molts tents socials, etc.), i no es dediquen tan exclusiva- d'ells i el fet que alguns dels que s'anomenaven Casals ment a la tasca de dinamització del Casal com a equi- no comptessin amb una infrastructura i espai físic propi pament. Aquesta situació produeix tensions en per a la realització d'activitats. alguns casos ja que els animadors estan contractats a El maig de 1987 es va iniciar un estudi sobre la reali- través d'una entitat i se'ls ha aprovat un projecte es- tat dels Casals de Joves que va fonamentar el Pla de pecífic d'actuació a partir del Casal. En la pràctica, Casals aprovat en Comissió de Govern l'any 1988 des- algunes vegades els projectes que es desenvolupen prés d'un procés de discussió i validació per part de no són els aprovats en el concurs com a Casal, sinó tots els implicats: districtes, entitats gestores, Centres els projectes de zona. Cívics...). Així es disposa d'un document marc i una Assenyalarem també que alguns Casals continuen reglamentació que dota de línies i criteris. en situacions deficitàries i que se segueixen produint En aquest Pla s'estableix la xarxa de Casals de Jo- tancaments durant un període de temps i canvis sovin- ves en tant que equipaments de joventut amb infras- tejats dels animadors que trenquen en major o menor tructura pròpia. Així, dels 32 Casals que existien en mesura la dinàmica del Casal (de vegades ve relacionat aquell moment van eliminar-se com a Casals aquells amb la renovació del concurs). que no disposaven d'infrastructura o que no reunien un mínim de condicions. Aquests han passat a ser en al- guns casos Programes de Dinamització Cultural (PDC). Altres equipaments Es dona el cas que alguns Districtes continuen ano- ■ Centres Cívics, casals de barri amb programes de menant Casals de Joves a Programes sense equipa- dinamització o activitats per joves: bàsicament PDC, ment. però també hi ha alguns equipaments que sense comp- En tot cas, a la gran majoria de Districtes es conti- tar amb un PDC contenen iniciatives juvenils significati- nuen considerant Casals i PDC sota un mateix bloc ves (l'Ateneu Nou Barris per exemple). programàtic. De fet, una bona part de les actuacions i ■ Centres d'Ensenyament Mitjà: amb els Progra- projectes dels Casals de Joves es corresponen amb mes Culturals i altres activitats de dinamització. 45 ■ Aules Taller: el seu funcionament I objectius és ■ Casals Oberts amb treball d'adolescents (i expe- qüestionat en alguns Districtes, s'estan sotmeten a un riències de compactació amb Casals Infantils com a procés de revisió. Essent un tipus d'equipament a ca- Teixonera). vall de més d'un àmbit (salut, treball i atur, educació) ■ Escoles Taller i Cases d'Oficis. cal un debat en profunditat sobre el tema. ■ Equipaments I locals privats: sales comercials, al- ■ Casals Infantils amb treball de franja d'adoles- guns bars, locals d'entitats... Es concentren sobretot cents. en determinats barris: Gràcia, Eixample, Ciutat Vella... Casals de joves Aules Taller C. VELLA C.J. Fanal (Casc Antic) C.J. Raval C.J. Barceloneta EIXAMPLE C.J. Eixample SANTS C.J. Poble Sec Aula Taller Zona Franca Aula Taller Olzinelles LES CORTS C.J. Les Corts Aula Taller Les Corts SARRIÀ C.J. Centre Cívic Sarrià C.J. Sant Gervasi C.J. Casal Barri de l'Elèctric GRÀCIA C.J. Coll HORTA C.J. Carmel C.J. Horta NOU BARRIS C.J. Prosperitat C.J. Roquetes C.J. Trinitat Nova C.J. C. Cívic Meridiana C.J. C. Cívic Torrellobeta SANT ANDREU C.J. Bon Pastor C.J. Sagrera C.J. C. Cívic Sant Andreu C.J. Trinitat Vella SANT MARTÍ C.J. La Pau C.J. C. Cívic Sant Martí Aula Taller Besòs 46 5 Quant als criteris d'atorgament de convenis i sub- vencions, ha estat un tema difícil de recollir i pot ser Àmbit de participació i molt aventurada una generalització. En els casos que es coneixen, els tècnics acostumen a establir uns ba- associativisme rems segons es compleixin determinades condicions, les principals són: ■ La necessitat de cobrir aquells barris o zones on no hi ha intervenció municipal. ■ L'obertura i implicació en la dinamització cultural i del barri per part de les entitats. ■ La presentació d'un projecte d'actuació. Situació de l'associativisme juvenil als barris ■ Altres aspectes ja evidents com el nombre de so- La situació de l'associativisme juvenil és ben diversa cis, el tipus i periodicitat de funcionament... als diferents barris de Barcelona. S'ha de dir, no obstant, que en força casos els crite- A través de l'anàlisi més pormenoritzada es re- ris que polítics predominen sobre els tècnics. cull a alguns dels informes sobre Política Juvenil als Constatem també que encara ara per ara predomi- Districtes (Gràcia, Horta, Nou Barris...) es podria nen les apun- entitats infantils (especialment les de lleure in- tar que als barris de la perifèria i de més elevat risc fantil) sobre les juvenils (grups de joves i entitats de social (des de Vallcarca fins Bon Pastor) el nivell d'as- serveis). sociativisme és força reduït en relació a barris de major Darrerament, es concedeixen convenis de suport als arrelament (com poden ser Gràcia o Sant Andreu). Això Consells de Joventut de Districte (o coordinadors juve- passa especialment amb l'associativisme no formal, nils) als Districtes on existeix. els grups que es mouen entorn interessos més especí- Molts districtes tenen dificultats per dur a terme un fies i que poden tenir una durada més efímera. Aquests correcte seguiment dels convenis i subvencions per grups s'han anat generant entorn els Casals de Joves, motiu de l'escassesa de recursos personals. Una clara Centres Cívics, Centres de barri i altres equipaments i excepció seria el Dte. de Ciutat Vella que ha marcat els programes de dinamització respectius. No és ca- una política molt clara en aquest sentit. sualitat que aquests equipaments i programes s'ubi- Des de l'Àrea de Joventut hi ha hagut problemes quin en major proporció als barris de més elevat social, també per realitzar el seguiment tècnic. Alguns aspee- la política municipal ha anat compensant els dèficits en tes que s'han detectat a grans trets: cada zona. Poc a poc i amb dificultat ■ van sorgint així els Manca de normativa. fruits d'aquesta tasca. ■ Dispersió i atomització de l'ajuda en alguns ca- També als districtes i barris perifèrics és on sorgeix sos. amb més intensitat l'associativisme de ■ tipus alternatiu Manca d'homogeneització de criteris i coordina- (miliKK...). ció d'actuacions amb altres àrees (especialment Cultu- Una altra excepció és el sorgiment d'associacions de ra) en alguns casos. En aquest punt cal ressaltar que el joves contra l'atur o amb objectius especial- Dte. propers de Ciutat Vella, en la seva línia de Programes Inte- ment en aquests barris perifèrics: Carmel, Trinitat Ve- grals, ha dissenyat un programa global de suport a en- lla... Aquest fet ve donat probablement les pròpies titats (de diferents per àmbits) pel 1989. característiques -nivell elevat d'atur, manca de ■ recur- Algunes dificultats administratives i de gestió. sos...- dels barris. ■ Als Districtes territorialiltzats les subvencions es concedeixen de forma global sense diferenciar joven- tut, és difícil fins i tot recollir la relació dels convenis i Programa de suport i promoció subvencions atorgades per joventut. Quant a la participació d'entitats en els El i programes suport promoció de la participació i l'associativis- de joventut, es pot apuntar, a manca d'una anàlisi més me es treballa als Districtes bàsicament a partir de dos detallada, que una part de la política es fa a través de eixos: gestió indirecta i alguns districtes prioritzen aquesta línia de treball. D'altra banda, com ja es conegut, les El suport a través de convenis i subvencions entitats més formals i els grups no formals col·laboren En les seves diferents modalitats: convenis globals, de forma més puntual o continuada amb els Casals, convenis de programa, activitats extraordinàries. PDCs i projectes específics en l'organització d'activi- La suma del pressupost global que s'hi ha destinat a tats de dinamització cultural. tots els Districtes és de 53 milions (despesa real) el 1988, sense que variï el 1989. Per tant el pressupost La tasca directa de promoció dels agents socials tendeix a mantenir-se. És una de les línies principals que es treballa des dels Tal com es pot observar al quadre global pressupos- Casals i PDC. Formes de treball: tari del punt 3, la majoria de Districtes hi destinen entre ■ Impulsar l'autogestió de les entitats recolzant els 2 i 5 milions. Surten d'aquesta tònica els Districtes de projectes que presenten. Ciutat Vella, Nou Barris i Horta que aporten un pressu- ■ Implicar els grups en els actes que s'organitzen. post superior. ■ Consolidar grups estables i col·lectius. 47 ■ Préstec d'espais i serveis. Consells de Joventut de Districte ■ Establir contactes i coordinació entre entitats, im- Com pulsar la formació de veiem al coordinadores: de zona, de Dis- quadre n'hi ha sis de constituïts i qua- tre que no. Es troben en diferent moment. tricte, temàtiques La (rock, ensenyament mitjà...). majoria i tenen convenis econòmics amb els Districtes ■ Contactar integrar grups de territoris poc comú- però no- través d'educadors més Sarrià i Horta tenen un de col·laboració. nicats (a de carrer). protocol En Actualització alguns casos dels d'entitats. col·laboren en la ■ cens organització d'activi- tats. A Gràcia, per exemple, el CJD ha gestionat els Casals d'estiu el 1988. Consells de la joventut de Districte Està constituït Observacions C. VELLA Sí Poc consolidat. EIXAMPLE Sí Fa 3 anys existeix una coordinadora. Fa un any que és Consell. Té conveni amb el Dte. (300.000) però no protocol. SANTS No Diversos intents. Entitats poc motivades actualment. Es treballa amb coordinadora d'esplais. LES CORTS Sí Existeix des del 1983. Te conveni econòmic de fa un any. No és segur pel 1989. SARRIÀ Sí Existeix fa 6 anys. L'11 de maig va firmar el protocol de conveni amb el Districte. GRÀCIA Sí Es reinicia el 1988 després d'un procés complex de constitució. 22 entitats. HORTA Sí Antic i molt consolidat. NOU BARRIS No Hi ha hagut intents però no s'ha consolidat. SANT ANDREU No SANT MARTÍ No 48 6 professionals de zona; així es combina l'organització de Festes Majors amb la programació d'estiu adreçada Àmbit de cultura i lleure a la població en general, activitats puntuals als barris, etc. En aquest cas, per exemple, així com en d'altres Districtes territorialitzats i compactats resulta molt difí- cil destriar les activitats juvenils de les globals, ara bé s'afirma que una majoria dels participants és públic jove. ■ El Servei de Joventut: bàsicament es treballa el Cultura i Dinamització programa d'estiu Cultural i, cada vegada més, el de vacances de Nadal i Setmana Santa, que combina activitats de És un àmbit molt lligat a l'àmbit de participació i asso- dinamització cultural (festes, espectacles, activitats lú- ciativisme, en la tasca de base del treball en barri és diques...) i de vacances (sortides, viatges, intercan- difícil de separar. També es lliga a l'àmbit d'educacló vis...). Segons els casos, hi tenen major o menor prota- en la D.C. als C.E.M. gonisme els animadors dels PDC i, en menor grau, els A nivell pressupostari s'Inclouen en el programa dels Casals. 0222 de D.C. diversos conceptes: el seguiment als ■ La tasca dels animadors dels PDC i Casals, tant CEM, informació... És el programa que s'ha utilitzat en la seva col·laboració en els programes globals del una mica com a calaix de sastre per dur a terme les Servei de Joventut (a nivell de Districte) com en els iniciatives no directament descentralitzades en un pri- propis programes d'activitat com a Casal i PDC i pro- mer moment. De fet, el concepte en tant que treball de jectes integrats de zona. base és prou ampli com per comprendre varietat d'ini- Com a activitat permanent cal remarcar els tallers, datives. que serveixen de base per altres activitats, festes, ex- Ara bé, el seu us no respon pròpiament al concepte posicions, espectacles i per consolidar grups estables. de dinamització cultural entès dins l'àmbit de cultura ■ La tasca de dinamització dins i a partir dels Cen- (difusió, producció...). En alguns Districtes pel seu tre- tres d'Ensenyament Mitjà. ball territorial es combina amb pressuposts d'altres ■ Les iniciatives d'entitats i grups. En aquest apar- programes, i en algun cas (Nou Barris) ha arribat a de- tat cal remarcar el sorgiment, sobretot al llarg de la saparèixer el 1989 en tant que el programa pressupos- dècada que ara acabem, d'un important moviment tari de Dinamització Juvenil i el pressupost s'ha inte- d'associativisme no formal: un gran nombre de grups grat en programes globals. més o menys estructurats i més o menys efímers (al- En tant que concepte de treball amb cultura i dina- guns van tenir major continuïtat) dins el camp de la mització cultural es poden incloure diverses iniciatives sòciocultura i a l'entorn de molts temes: la música, el a partir de diferents gestors: fanzine, el còmic, els mitjans audiovisuals, les festes ■ La programació cultural d'estiu, període més po- populars, els esports, l'ecologia, la pau, la informàti- tent al llarg de l'any. ca... ■ Les Festes Majors i festes del calendari anual. Aquestes iniciatives es fan en un gran nombre en ■ La programació de vacances d'estiu (que es com- col·laboració amb les anteriorment esmentades (grups bina i barreja amb la programació cultural general), Na- al si dels Casals o col·laborant amb el PDC). Però tam- dal i Setmana Santa. bé s'han de tenir en compte les que funcionen autòno- ■ Projectes específics que constitueixen activitats mament, sobretot als barris amb més tradició associa- rellevants i que han consolidat una certa tradició: tiva: Gràcia, Sants, Horta, Nou Barris... Podem posar Alternativa a Horta (espècie de Biennal) com a exemples les mogudes alternatives a Gràcia Rock en sec, al Poble Sec (Soroll i Anti), Nou Barris (zona de Prosperitat), Sants Joc de rol en viu a Les Corts, etc. (squatters)... Un projecte de futur a destacar en aquest punt seria ■ L'Àrea de Joventut fins ara, i actualment l'Àrea l'Expo Jove de Gràcia, una altra mena de Biennal a d'Afers Socials i Joventut, ha donat suport al tipus d'i- nivell de barri. niciatives en la línia de les que hem qualificat com a Al mateix temps, cal diferenciar l'origen d'aquestes més rellevants: Jocs de rol, Alternativa... iniciatives sorgides a diferent nivell i que interaccionen Tot aquest conjunt d'iniciatives i dinàmiques que po- entre sí: dem integrar dins el concepte més ampli de sociocultu- ■ Des dels Serveis de Cultura de Serveis Personals: ra i que contribueixen al procés de transició i a l'inseri- tenen diversa entitat segons els Districtes. En algun ment del jove, suposen una tasca important de difusió cas és la pròpia Conselleria qui tira endavant el progra- cultural i també de producció a nivell primari; constituei- ma, el qual passa molt per la promoció i el suport a xen així mateix una plataforma i un ferment de base per entitats i projectes. En alguns Districtes, com Gràcia, a la formació i la producció cultural a un segon nivell. l'Eixample... es fomenta sobretot una línia de cultura tradicional i popular. Algunes constatacions Alguns districtes, com pot ser Nou Barris, han con- Les iniciatives són més aviat deslligades i poc homo- solidat una tradició important d'activitats de D.C. a par- gènies entre Districtes. La quantitat i qualitat de l'oferta tir de l'especialista de Cultura en col·laboració amb els varia o ha variat força fins ara entre els Districtes. 49 Des de l'Àrea central no s'ha arribat a realitzar un sicals a gran part dels barris de Barcelona: existeixen o seguiment tècnic de les iniciatives. Manquen línies o s'estan constituint coordinadores de rock, hi ha conne- directriu marc i reglamentacions que assegurin: xions entre elles a nivell de ciutat, es mouen per auto- ■ Una cobertura mínima i amb criteris de base ho- gestionar-se i conseguir recursos, contractacions, etc. mogenis per tots els Districtes adaptats a les realitats La gran reivindicació a nivell general és la de locals de les zones. d'assaig. És important sobretot a Sant Andreu, Sant ■ Una oferta comunitària que afavoreixi la participa- Martí, Sants, Poble Sec, Nou Barris, Sarrià, Les Corts i ció (a tot nivell: programació, gestió, consum...) de tots Gràcia. els sectors socials assegurant la dels joves. Una altra moguda important és la dels jocs: de rol, Als barris perifèrics cal destacar el treball d'apropa- simulació, reflexió... i també el joc tradicional, l'esca- ment d'activitats habituals a una població que careix de lextric, etc... Hi ha un gran nombre de grups, conne- recursos. Per exemple el cinema al carrer a l'estiu a un xions i activitats a nivell de la ciutat: Sant Martí, El territori com Zona Franca on no hi ha cinema. Coll, Les Corts, Nou Barris... El 1988 s'ha inaugurat a Es constata una certa inèrcia que fa que les entitats l'Eixample l'Annex Golferichs, equipament lúdic on te- no assumeixin l'autogestió quan hi ha propostes amb nen un pes específic aquest tipus de jocs junt amb antecedents de gestió per part de l'Administració. altres activitats lúdiques: informàtica, video-jocs, circ i Es constata una forta empenta dels moviments mu funambulisme... Relació de punts de dinamització cultural C. VELLA P.D.C. Gòtic EIXAMPLE P.D.C. Esquerra de l'Eixample SANTS P.D.C. Sants P.D.C. Zona Franca LES CORTS SARRIÀ P.D.C. Vallvidrera GRÀCIA P.D.C. La Sedeta P.D.C. L'Artesà HORTA P.D.C. Guinardó NOU BARRIS P.D.C. Turó Peira SANT ANDREU P.D.C. Baró Viver P.D.C. Congrés SANT MARTÍ P.D.C. Besòs 50 Vacances 7 En la descentralització de 1986, els Consells de Dis- tríete no van rebre competències de gestió d'activitats Àmbit de salut i qualitat de vida de vacances, però sí que es traspassaven les funcions d'Informació i difusió i la tramitació de les inscripcions. Més endavant, es van descentralitzar els Casals d'es- tiu. ■ En alguns Districtes l'organització d'activitats es fa a través de gestió indirecta d'entitats (Gràcia, Ei- xample...). Es pot a constatar creixent Essent el tan començar una concepte global (benestar) l'hem aco- tendència en aquest tipus de gestió, tat a recollida no solament en la de les intervencions en els següents vacances sinó potser en altres serveis com poden ser camps: drogodependències, sexualitat, població de els informatius exemple. Destacarem dona risc i es marginació, salut per mental, i s'inclou a vegades tre- que algun cas ja de gestió a través del Consell de Joventut ball amb adolescents. del Districte, com pot ser el cas de Gràcia amb els Ca- Per obtenir una visió més global del treball a Distric- sals d'estiu el 1988. tes relacionat amb promoció de la salut caldrà fer una ■ La programació de vacances està molt integrada lectura global de tots els àmbits. a la de Dinamització Cultural, sovint En es fa conjunta i és la recollida d'informació, no s'ha trobat que el difícil de diferenciar: sortides culturals... tema de salut i qualitat de vida sigui objecte als Distric- ■ En els Districtes territorialitzats la programació i tes d'un àmbit de treball en el sentit ampli de promoció organització parteix dels PDC, Casals de A joves de la salut. Sants s'està o plantejant un programa glo- equips de zona. Als Districtes sectorialitzats s'executa bal actualment. en bona part des del propi Servei de joventut amb la El que dins Serveis Personals s'anomena Salut Pú- col·laboració dels animadors. blica correspon a Sanitat Escolar (revisions mèdiques ■ Les activitats pròpiament adreçades a joves, or- infantils). ganitzades directament des dels Districtes no són molt En general, s'ha Identificat Salut amb el programa de nombroses, encara que sí que hi ha una oferta pròpia. Serveis Socials bàsicament. On sí hi hagut un creixement molt important és És en important la tasca dels educadors de I ani- que carrer les que s'adrecen a infants (no recollides els infor- madors amb població de risc, en tant en que treball en mes sobre la política juvenil als Districtes). medi obert I d'integració i socialització: escola, Casals ■ El Districte més recursos ha volcat en l'orga- de joves, xarxes que associatives,... nització d'activitats de infantils En vacances (tant com ju- aquesta tasca socialitzadora hi contribueixen els venlls) és el de Ciutat Vella, amb una política de facilita- Casals de joves amb dedicació significativa al treball ció de l'accés tots els joves través de relacional a a beques a que l'espai de trobada; aquesta tasca amb po- han tingut un pes significatiu. Cal destacar el treball de blació de risc i especialment amb adolescents es dóna seguiment sistemàtic i d'avaluació s'ha realitzat sobretot als Casals dels barris de la de zo- que en perifèria o aquest Districte (i s'ha aplicat en general a tots els nes degradades: Sant Martí, La Pau, Bon Pastor, Ciu- que àmbits de treball). tat Vella... En aquesta tasca, I en general en el treball comunita- ri, es constata una progressiva coordinació i treball Esports conjunt entre els diferents agents socials: educadors i treballadors socials, animadors socioculturals, anima- Des de Serveis Personals es treballa de forma gene- dors esportius... ral i com una de les principals vies la promoció i el su- D'altra banda, aquests professionals contribueixen port a les Escoles d'Iniciació Esportiva (EIE). també a la tasca de coneixement, estudi i prospecció Cal destacar en el marc del treball sociocultural a de la situació de la població. partir dels agents socials i equipaments (Casals, D'educadors en medi obert no se'n troben a totes les C.E.M., etc.) el sorgiment de grups no formals en el zones, es concentren majorment a les zones prlorità- camp esportiu i l'ús de la pràctica esportiva com a ca- ries ja assenyalades. nal soclalitzador en el treball amb adolescents. Una constatació que sembla extreure's de les dades és que es treballa prioritàriament la població adoles- cent (12-18 anys), I en segon terme la població juve- nil. Trobem també recollits als informes els projectes d'animació comunitària i complementado Institucional (escoles, entitats...) que afecten en major o menor grau a la població juvenil. Quant ai treball directe amb usuaris (projecte usuari), les dades de què es disposa apunten a que són més aviat escasses les demandes d'usuaris joves als Cen- tres de Serveis Socials. 51 En el camp de les drogodependències, a banda de la tasca específica amb la 8 poblado toxicòmana, es treba- lia en la formado d'agents socials i la sensibilització de la comunitat. Àmbit de treball i atur Per part dels tècnics especialistes en el tema cal as- senyalar algunes dificultats de coordinació I Implicació en projectes de zona que venen donats en algun cas per la Indefinido de la seva dependència I paper. Quant al treball amb sexualitat i anticoncepció, a par- tir del Projecte Diana l'atenció específica als joves, es- pecialment adolescents s'ha treballat en alguns Distric- tes: Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Martí. El recurs de què es disposa a nivell general en tots En el tema de salut mental, cal assenyalar que les els Districtes és l'Agent de Desenvolupament Local iniciatives existents no cobreixen un sector que es con- (ADL), figura que en la seva actual definició de funcions sldera prioritari en aquest aspecte com és l'adolescent. actua als districtes des de gener del 89. És per tant una tasca recent per poder-ne fer una valoració. Al quadre es poden apreciar les funcions i tasques que desenvo- lupen. El seu pes I relació amb el treball directe dels agents socials a nivell de territori varia segons els dis- trictes en funció de la prioritat del tema i del tipus d'or- ganització. Sorgeixen algunes grans Iniciatives integradores en zones més carenciades: PTT Zona Franca. PTT Sant Andreu. Pla d'Ocupació Juvenil Ciutat Vella (el VI actual- ment). Pla Integral de Roquetes: amb una vessant laboral important. Trini jove: Pla Integral de Can Tunis: rehabilitació zona pobla- ció. Aquestes es caracteritzen per Implicar diferents re- cursos Institucionals: Ajuntament (PDES, Districte, Àrees), INEM, Generalitat, gremis i organitzacions em- presaríais I plantejar un treball global (des de l'informa- ció i orientació fins l'integració laboral) i a mig a llarg ter- mini. Paral·lelament trobem recursos com les Escoles Ta- Her I les Cases d'Oficis repartits per diverses zones i que estan encara en fase d'eclosió amb nous projec- tes. ■ Les Aules Taller són un altre recurs relacionat amb el món laboral però que es decanten també vers aspectes sòcio-educatius i d'integració d'adolescents I joves en situació de risc social. Actualment es troben força en un període de revisió I replantejament d'objec- tius I mètodes vista la seva incidència. En alguns Districtes (Sants...) es treballa el tema de forma molt propera als territoris a través dels agents socials (animadors, orientació, escoles...) que col·labo- ren en la detenció, orientació envers els recursos adients. Es prioritza la tasca de formació d'aquests agents socials en aquesta vessant a través bàsicament de l'ADL. No obstant, no estem encara en condicions de cons- tatar que aquesta sigui una línia de treball generalitza- da als Districtes. ■ Assistim a una eclosió d'entitats entorn al món de l'atur i el treball que es mouen per trobar solucions a partir de la pròpia iniciativa i de la sensibilització, difusió 52 i recerca de recursos. En moltes zones els Consells de Districte ofereixen recolzament a les seves Iniciatives (vegi's quadre). ■ Una intervenció a destacar és la d'informació i orientació professional als Centres d'Ensenyament Mitjà a partir del CIAJ (Centre d'Informació i Assesso- rament Juvenil) i a través de xerrades I punts d'Infor- mació, en alguns casos aquesta tasca es veu comple- mentada pel treball de dinamització a partit del Districte. Recursos i intervencions del Districte C. VELLA Actualment està en marxa el VI Pla d'Ocupació Juvenil. Programa d'ocupació juvenil: Escoles Taller Taller d'adolescents Orientació escolar EIXAMPLE Projectes pel 1989: ■ Gestió i seguiment cursos INEM, Pla FIP ■ L'estudi de la viabilitat de l'aula taller ■ Assessorament a nous emprenedors/Atenció al Públic ■ Plans d'ocupació comunitària ■ Animació sòcio-econòmica ■ Difusió de la informació ■ Possible creació de casa d'oficis Fins el moment s'ha treballat sobretot aspectes d'autoocupació, consulta i as- sessorament. Nota: aquests projectes responen força a la generalitat de funcions dels ADL. SANTS Des de l'any 1986 el districte ha marcat el tema com a priorltari. ■ Programa marc: Formacló-Ocupacló. Coordinació amb tots els sectors pri- vats i institucionals ■ Pla de Transició al Treball a Zona Franca ■ Casa d'Oficis del Poble Espanyol ■ Treball global des de diversos àmbits del Districte: ADL, S. Socials (educa- dors), Joventut (animadors), educació ■ Projecte de Punt d'Informació Ocupacional al Poble Sec ■ Zona Franca: Taller de joventut Estrelles Altes. ■ Pla Integral de Can Tunis ■ Aules Taller d'Olzinelles I Zona Franca 53 LES CORTS ■ Aula Taller Les Corts ■ Plans FIP ■ Autoocupació: Conveni INEM, Corporacions locals, Salari risc i assessora- ment ■ Formació-Ocu pació ■ Intenció de realitzar un estudi sòcio-econòmic del Districte SARRIÀ ■ Projectes autoocupació ■ No s'ha aprovat cap Pla FIP ■ 1 Pla d'Ocupació Juvenil (Cuina) ■ Atenció individualitzada GRÀCIA ■ L'ADL és l'únic recurs: formació ocupacional i autoocupació (assessorament). Cens empresarial. ■ Projecte Borsa de Treball (dones en atur), Serveis Socials. HORTA ■ Les intervencions s'adrecen principalment a la zona més afectada, que és la zona Centre (Carmel). ■ Taller ocupacional d'electricitat (Organitzat conjuntament C.J. d'Horta i Ser- veis Socials. ■ Escola Taller del Laberint d'Horta. ■ Actuacions del Centre de Serveis Socials del Carmel són: - curset ocupacional de lampisteria - treball per la inserció sòcio-laboral de joves en situació de risc NOU BARRIS 2 ADL (depenen directament del coordinador de serveis) ■ Autoocupació-Formació ocupacional ■ Dinamització comunitària: suport formatiu, entitats socials ■ Programa comunicació: - Publicació Districte - Col·laboració amb ràdio Nou Barris SANT ANDREU ■ PTT (Pla Transició al Treball) de Sant Andreu. L'ADL recentment incorporat projecte de: Conèixer les experiències del Districte per establir línies d'actuació: Projectes: ■ Editar guies de recursos ■ Coneixement realitat associativa ■ Confecció d'un Pla d'orientació ocupacional a Instituts ■ Treballar la informació Iniciatives: ■ Escola Taller Sagrera-Sant Andreu ■ Plans d'Ocupació SANT MARTÍ ■ Cens Pla F.F.P. (Associació Delta Besòs) ■ Aula Taller del Besòs (Taller de mecànica) ■ Projecte de simulació empresarial organitzat pel PDC. Besòs i l'ADL Observacions: Els ADL actuals van iniciar la seva tasca el gener de 1989, per tant bona part del que s'ha recollit són projectes en fase d'implementació. 54 Entitats existents amb iniciatives en el camp C. VELLA EIXAMPLE Entitats d'àmbits de Ciutat o Catalunya (gremis) SANTS Poble Sec: Mass Media. Projecte Artesans. Sants: AJIT i QUO VADIS LES CORTS SARRIÀ GRÀCIA HORTA ■ CEJAC es dedica a l'organització de formació ocupacional essent centre co- l·laborador de INEM. ■ AJCA del Carmel realitza cursos ocupacionals al Centre Martí Codolar i monta l'escola d'estiu d'introducció d'oficis. NOU BARRIS ■ AFOCA ■ Cooperativa reciclatge 9 barris ■ AJCA ■ Mil·limetratge (cooperativa d'impremta) ■ Centre d'Assessorament Sòcio-Econòmic (CASE) ■ Associació contra l'atur ■ Escola Atenea (Aulta Taller) SANT ANDREU ■ (AJCA) Associació de joves contra l'atur a Sant Andreu, Bon Pastor i Trinitat Vella ■ (AFOCA) Associació per al foment de l'ocupació contra l'atur Han format una coordinadora per intercanvi d'informació, borsa de treball comú i editar revista de tipus laboral i cultural. * TRINI JOVE formació-ocupació informació * Cooperatives de Joves: La Llauna a la Sagrera Vell i nou al Bon Pastor SANT MARTÍ ■ Associació Delta Besòs (curs Pla F.I.P.) ■ ERGA-3 cursos ocupacionals 55 9 Un centre que cal destacar per l'alt grau d'iniciativa dinàmica innovadora i obertura als barris, és l'IB Àmbit alum- d'ensenyament Besòs. Darrerament, a partir de la iniciativa dels nes i amb una gran projecció institucional i cara al barri, s'han organitzat les Jornades sobre els Joves a la peri- fèria. Un darrer tret a destacar és la creixent participació dels joves en formació no reglada (Centres Cívics, aca- dèmies...) i escoles d'adults. Són espais on es concen- L'Àrea de Joventut ve treballant en la línia de promo- tra un nombre important d'adolescents i joves i, per ció I suport de la dinamització cultural als Centres d'En- tant, susceptibles d'intervenció. senyament Mitjà (CEM) a través dels Programes Cultu- rals. Aquests són dissenyats i organitzats pels propis centres, potenciant la participació dels estudiants, amb activitats com tallers, festes, sortides, teatre... i l'Àrea de Joventut presta suport econòmic i tècnic i en fa el seguiment. La figura del corresponsal (alumnes dels centres) a banda de la seva informàtica i col·labora en la dinamització del centre. Els Consells de Districte tenen la competència de seguiment dels Programes Culturals malgrat això aquesta tasca no es realitza en tots els casos, depèn de la prioritat que li marqui el Districte, ja que no és competència de gestió descentralitzada. Sovint es dóna una manca de recursos per abordar també aquesta tasca malgrat hi hagi voluntat. Darrerament s'ha mantingut el debat sobre la convé- niencia i oportunitat de descentralitzar els Programes Culturals a CEM. De fet, és una intervenció que pren sentit ple lligada al treball de dinamització cultural i po- tenciació de la participació que es realitza als territoris o zones a partir dels equips d'animació, tal com ja es va fent (almenys en part i en la mesura dels recursos dis- ponióles) en alguns Districtes (Sants, Sant Martí...) i per part d'un bon nombre de Punts de Dinamització Cultu- ral (PDC) i Casals de Joves. Tal com avancem, la tasca de dinamització cultural als CEM (públics i en alguns casos privats) forma part, en general, dels projectes d'actuació dels PDC i en molts casos també dels Casals de Joves. En el cas dels districtes territorialitzats i compactats, passa a ser un projecte de l'equip de zona o equips d'animació dins la zona. Es tracta de promoure la formació de grups i la realització d'activitats als centres, integrant-los a la di- nàmica del barri. Aquesta tasca prendrà major o menor relleu en fun- ció tant del tipus d'intervenció i els recursos invertits, com també de les pròpies característiques del CEM, BUP o FP, territori i entorn social, tipologia de l'alum- nat, estabilitat i motivació de l'equip de professors, etc. Així, la intensitat de la dinàmica al centre (quantitat i qualitat de les intervencions, grau de participació tant en l'organització com en les pròpies activitats, integra- ció en la vida educativa del centre...) i la obertura i inte- gració a la dinàmica sòcio-cultural del barri, varien molt segons els casos. En general, es pot dir que hi ha una major iniciativa als centres de BUP, els de FP necessi- ten una major estimulació, recursos i suport. Una de les eines principals a destacar és la participa- ció de delegats municipals als Consells Escolars i tota la tasca de coordinació i globalització que suposa. 56 Centres d'ensenyament mitjà públic de Barcelona Programes culturals curs 1988/89 Núm. Centres Adreça COP Telèfon Animador cultural " DISTRICTE MUNICIPAL 01 1. P.P. E.M.A.V. Cl. Paradís, 14 08002 315 03 56 Joan Anton Gallego 2. F.P. NARCÍS MONTURIOL Cl. Ginebra, 44 08033 315 48 60 Silvestre Simon 3. I.B. MILÀ I FONTANALS PI. Folch I Torres, s/n 08001 241 79 58 Roger Reynal 4. I.B. SALVAT PAPASSEIT Cl. Ginebra, 44 bis 08025 315 02 03 Margarita Piera 5. VERDAGUER Parc de la Ciutadella 08003 319 57 33 Helena Gomis/Helena Alvarad 6. EXTENSIÓ I.B. COLLASO I GIL Cl. Sant Pau, 101 08001 241 00 98 Núria Colomer " DISTRICTE MUNICIPAL 02 7. F.P. ESCOLA DEL TREBALL Cl. Comte d'Urgell, 187 080036 230 92 00 Alfons Vila 8. F.P. LLUÏSA CURA Rda. Sant Antoni, 19 08011 325 41 57 Joaquim Teixidor 9. I.B. Fort Rius Cl. Ausias March, 78 08013 231 60 13 Luis Gascón 10. Cl. Pau Claris, 121 08009 216 04 10 Carmen Cabañeros 11. I.B. JOAN MARAGALL Cl. Provenga, 187 08036 253 47 82 Jordi Lalinde/Piedad Reglero 12. I.B. PARC DE L'ESCORXADOR Cl. Diputació, 11 08015 426 20 35 Lluís Farga 13. EXT. II. I.B. LASEDETA Cl. Sardenya, 339-345 08025 207 47 00 Dolors Sanahuja " DISTRICTE MUNICIPAL 03 14. F.P. FERRAN TALLADA PI. Espanya, 1 08004 325 98 54 Marta Casaldaliga 15. F.P. VERGE DE LA MERCÈ Cl. Motors, s/n 08004 332 88 00 Xavier Alsina 17. I.B. JOAN COROMINES Ctra. la Bordeta, 37-41 08014 424 19 01 Valentín Bercedo 18. I.B. MONTJUÏC Cl. Cisell, 19 08004 331 93 40 Consuelo Iglesias ** DISTRICTE MUNICIPAL 04 19. I.B. AUSIAS MARCH Ctra. d'Esplugues, 38 08034 203 33 32 Ma. Rosa Brunet 20. I.B. JOAN BOSCAN Ctra. d'Esplugues, 40 08034 203 83 86 Ma. José Palacio 21. I.B. SANTS-LES CORTS Cl. Marternitat, s/n 08028 330 74 57 Ma. José Cencillo " DISTRICTE MUNICIPAL 05 22. ESCOLA D'ARTS APLICADES Cl. Ciutat de Balaguer, 17 08022 41817 20 Ma. Corachan 23. F.P. BONANOVA Cl. Sant Joan de la Salle, 42 08022 212 01 94 Núria Costa 24. F.P. SERRAT I BONASTRE Cl. Marqués de Sta. Ana, 4 08023 217 41 42 Andreu Àlvarez 25. I.B. MENÉNDEZ Y PELAYO Via Augusta, 140 08021 200 27 55 Roser Perramon 26. I.B. MONTSERRAT Cl. Copèrnic, 84 08021 200 49 13 Ramon Bru ** DISTRICTE MUNICIPAL 06 27. I.B. LA SEDETA Cl. Indústria, 67 08025 258 99 02 Ramon Rius 28. EXTENSIÓ I.B. LA SEDETA Cl. Secretari Coloma, 15-19 08025 213 43 02 Lola Ribelles " DISTRICTE MUNICIPAL 07 29. F.P. LLARS MUNDET Vall d'Hebron, s/n 08035 428 22 46 José Maria Regla 30. F.P. PATRONAT RIBAS Pg. Vall d'Hebron, 95 08035 212 50 04 Margarita de Simon 31. I.B. CARLES RIBA Pg. Vall d'Hebron, 93 08035 211 51 16 Mercè Miralda 32. I.B. LA GUINEUETA Ctra. Alta de les Roquetes, 70 08035 427 90 00 Magda Lluch 33. I.B. LLARS MUNDET Vall d'Hebron, s/n 08035 428 02 92 Ramon Jové 34. I.B. NARCÍS MONTURIOL Cl. Harmonia, s/n 08035 428 12 50 Isabel Villaro 35. EXTENSIÓ I.B. NARCÍS MONTURIOL Cl. Harmonia, s/n 08035 428 28 61 Rafael Rodríguez 57 Núm. Centres Adreça COP " DISTRICTE MUNICIPAL 08 36. F.P. BARRI GUINEUETA Cl. Artesania, 55 08031 37. I.B. BARCELONA CONGRÉS Cl. Baró d'Esponellà, 1-15 08031 38. I.B. PICASSO Cl. Sant Feliu Cod./Escolapí Can. 08033 39. I.B. SANT ANDREU Cl. Badosa, 10-14 08016 40. I.B. VALLDEMOSSA Av. Rio de Janeiro, s/n 08016 41. EXTENSIÓ I.B. SANT ANDREU Cl. Molí, 57 08016 42. EXTENSIÓ I.B. BARNA-CONGRÉS Cl. Vila-seca, s/n 08031 " DISTRICTE MUNICIPAL 09 43. F.P. JOAN DE LA CIERVA Cl. Sagrera, 179 08027 44. EXT. BARRI SANT ANDREU Cl. Abat Odon, 71 08030 45. I.B. L'ALZINA Pge. Salvador Riera, s/n 08027 Telèfon Animador cultural 46. F.P. PINTORS I DECORADORS Cl. Camp del ferro, s/n 08027 " DISTRICTE MUNICIPAL 10 47. F.P. BARRI BESÒS C/. Cristóbal de Maura, 223 08019 48. F.P. JOAN MANUEL ZAFRA Cl. Rogent, 51 08026 49. F.P. POBLE NOU Cl. Wad-Ras, 206 08005 50. I.B. BARRI BESÒS 359 34 04 Flora Cl. Pujades, 397 08019 Rey 51. I.B. BERNAT METGE Cl. Menorca, 55 08020 52. I.B. ICÀRIA Cl. Wad-Ras, 85 08005 53. I.B. INFANTA ISABEL D'ARAGÓ 358 55 59 Núria Cabré Cl. Concili de Trent, 160 08020 54. I.B. JOAN D'ÀUSTRIA Cl. Selva de Mar, 211 08020 55. I.B. SANT JOSEP DE CALASSANÇ Cl. Sant Quintí, 50 08026 350 03 08 Rosaura Canales " DISTRICTE MUNICIPAL 01 56. E.T.P. 350 76 66 XAVIER Alfonso Pérez-Blanco Cl. Francesc Cambó, 12 08003 351 02 51 Neus Maynou 354 30 11 Ana Ortega 429 50 58 Inma Vilar 351 29 54 Maite Giménez 311 96 61 Carme Rosich/Santi Martínez 340 98 50 Joan Gelavert 349 75 01 Anna Duran 308 34 04 Alícia Hernández 255 42 72 Antonio Ayan 309 59 85 Carles Ribó 308 01 02 Carlos Díaz 314 9611 Isabel Casanellas 300 73 70 Esperanza Farré 307 34 13 Enric Vilalta 307 34 02 Rosario Velilla 256 32 85 Jesús Tabernero 31917 00 Teresa Giró 58 Respecte els projectes específics d'informació juve- nil (Punts o Centres d'informació) observem que són força els casos en què sorgeixen sense mitjans i es queden en projectes de futur, que costen de plasmar en la pràctica, o que s'estronquen en els seus inicis. En la majoria dels casos sorgeixen al 10 marge i no existeix un lligam i una coordinació clares amb el servei d'infor- mació de ciutat. Les activitats juvenils tenen difusió pròpia especial- Àmbit ment pel d'informacque fa a les ió programacions dels Casals i la programació d'estiu (almenys en el cas dels Districtes d'organització sectorial). En els Districtes d'organitza- ció territorial la difusió tendeix a integrar-se en l'adreça- da a la població general. Des del CIAJ i des d'altres programes centrals es realitza també una tasca de divulgació i assessorament adreçada als C.E.M. i a altres professionals i agents a través de xerrades, material específic... (en temes d'o- rientació professional, promoció de la salut...). Com a iniciatives juvenils destacarem el sorgiment de grups al voltant dels Casals de joves o d'altres equi- paments i entitats que es mouen entorn de temes reia- cionats amb la informació i la comunicació: ràdios, TV, fanzines... És (en molts casos es troben actualment sota també un dels àumna bamietnsaçaalemgal).b poca incidència des dels Districtes i en el que cal incidir. El quadre recull les iniciatives més importants en el camp juvenil i a nivell global pel que suposen d'incidència en joves, al marge del servei d'informació del 1010 a cada Districte -que funciona de forma normalitzada amb diferents variants segons districtes- i els informadors dels Centres de Serveis Socials i dels Centres Cívics. Mecanismes d'informació al Districte Les intervencions a destacar des de l'Àrea d'Afers C. VELLA Socials i JHoi havseubnprtougratmasdó'innfo:rmació a nivell global de Dte. ■ ■ Els Fulletó sedtm'ainnalf:oCirumtat Vaelcla idóia a dia a Casals de EIXAMPLE pu ■ Dnípttics: «Eixample al dia» joves ■ Els p■uMnailtinsg admb'i1n.5f0o0 ardmreceasc(einótitatsa) ls C.E.M. SANTS Els animadors dels Casals de Joves, i en general els LES CORTS SARRIÀ diferents agents socials d'intervenció directa realitzen GRÀCIA una tascaDdifu'siiónpfroòpriamdealescaicótiv,itaots rdieejonvetnatutc. Nióo hii hda ceapribvutallectí dióel Deistnricvte.ers els HORTA canals o fEodicniótds'unamboérsasdeatredbailel pnertls'Assd. dienjosvesecolsntrallí'amturitdsel Cdarmeell.s propis NOU BARRIS recursos. Es constata que les demandes dels joves en SANT ANDREU aquest sentit són importants i un tema MARTÍ que se'n des- SANT prèn, per tant, és la formació dels agents socials per a una millor informació i orientació al jove. 59 I Projectes específics d'informació juvenil al districte C. VELLA ■ Participació setmanal del Casal de Joves del Raval a Ràdio Raval EIXAMPLE Punts d'informació -joves Casals de joves - punt d'informació estàtic - edició fanzine mensual SANTS Punt d'informació juvenil al CJ Poble Sec: viatgeteca el 1988 i projecte de ser ocupacional el 1989 Projecte d'encertar un punt d'informació a Cotxeres gestionat per Quo Vadis LES CORTS No hi ha programa d'informació com a tal. Proposta: punt d'informació al Casal de Joves (aturada) SARRIÀ GRÀCIA ■ Projecte xarxa d'informació per a joves (1989): implica Casals, PDC i entitats (CJD) ■ Centre d'informació i recursos l'Altell-CRAC Assoc. Por definit. HORTA ■ Projecte del CJD de crear un punt d'informació, previst que funcioni totalment pel 1990 ■ Casal de joves del Carmel: Centre d'informació pel 1989 NOU BARRIS Projectes: ■ Punt d'informació jove a la zona nord ■ Punt d'informació al Pla Integral Roquetes No funcionen per falta de recursos SANT ANDREU ■ Centre d'Informació Juvenil Trini-Jove (acollit a un conveni amb la Generalitat i en risc de no continuïtat), elaboració full mensual ■ Publicació de la revista El Congrés des d'on treballen el tema d'informació juvenil des del PDC al Congrés Propostes pel 1989: ■ Punt d'informació al Casal de Joves Bon Pastor ■ Punt de dinamització al Congrés SANT MARTÍ Tenen punts d'informació elaborats: ■ Casal de Joves Sant Martí ■ Institut BUP, Besòs (PDC) 60 11 12 Aspectes horitzontals Conclusions generals Recollim aquí en un esboç molt breu, alguns aspee- ■ Impossibilitat de generalitzar, cada Districte té ca- tes que sorgeixen en una lectura a través de tots els racterístiques i necessitats diferents a tots nivells: or- àmbits i que emergeixen amb un interès i significació ganització, territori, tipologia població... pròpies. A més, molts Districtes tenen en el seu si realitats ■ Adolescents: a destacar territorials ben diverses i amb diferències importants • El treball amb franja a Sant Martí (precisament aquesta és una de les raons que motiva la • El treball com a espai relacional a molts Casals de divisió territorial dels Districtes): Horta i Carmel al Dte. joves d'Horta, Zona Franca I Sants, etc. • Les Aules Taller No es pot pensar, doncs, en criteris homogenis per • La tasca dels educadors en medi obert tots els Districtes i territoris, en el moment de definir • Els Programes Culturals als CEM criteris globals de ciutat, documents marc, normatives, ■ La noia jove: etc., cal tenir present aquesta diversitat. És ■ tema Increment un no abordat, almenys important d'iniciatives i pel que es constata actuacions a en aquesta recollida d'informació. partir de la La tasca descentralització: s'està primera més a a prop de la fer seria la de l'avaluació de la realitat I dels participació joves, es coneixen millor les les seva en necessitats, iniciatives i projectes arriben més endegats. fàcilment les demandes i interessos, i ge- nera major participació. De fet, s'han incrementat les ■ Joves entre 25 i 30 anys: actuacions en tots els nivells de Serveis Personals. Una hipòtesi que es dedueix d'aquesta recollida ■ Creixement important dels pressupostos en Ser- (i que caldria confirmar) és que les intervencions més veis Personals i específiques específicament en joventut a partir de en població juvenil acostumen a progra- la descentralització, increment centrat sobretot en el mar-se per a joves fins als 25 anys. Les edats superiors programa d'equipaments. s'inclouen, en tot cas en la programació per a la pobla- ■ ció Progressiva autonomia en els serveis en general. Cal veure si la situació actual prestats: al en s'ha de marge de les plantejar intervenció competències transferides, els districtes una específica en alguns as- han engegat diversitat de noves iniciatives (treball i pectes. atur, informació, vacances, ensenyament) que no que- den contemplades dins un marc global de ciutat i que en molts casos poden implicar contradiccions i poca rendibilitat tant econòmica (economia d'escala), com social (Indicadors de necessitat social i maplficacló de recursos a la ciutat). Apuntem doncs, la necessitat d'u- na mapificació de la ciutat en els diferents àmbits d'ac- tuació tenint en compte els indicadors socials i Indica- dors específics en aquells àmbits en els quals es disposi de dades. ■ Impacte de la compactació i la territorialltzació dels Serveis Personals a bona part dels Districtes. El tipus de treball varia segons l'organització dels Distric- tes: sectorial o terrltorializada. La compactació ben aplicada afavoreix el treball de política integral amb jo- ves. No obstant, al mateix temps es perd en part l'es- pecificitat dels projectes adreçats a la població juvenil, ja que les actuacions destinades a joves s'integren so- vint en els projectes adreçats a població general. Això suposa dificultat per discriminar la participació juvenil, si bé molts cops s'afirma que és majoritària. Cal establir la necessitat de mantenir l'especificitat del treball amb joves en tots els àmbits d'actuació. ■ Insuficiència de recursos personals, especialment de tècnics en Serveis Personals. Del conjunt dels informes, se'n desprèn que un dels factors que afecta el desenvolupament de la política de 61 Serveis Personals és tant la inestabilitat del personal • associativisme en les funcions respectives com la manca de recursos • ensenyament humans per cobrir determinades funcions, la qual cosa • informació se supleix sovint amb duplicitat de funcions. • treball I atur Tot plegat provoca que alguns projectes no tinguin que contemplin la diversitat de les realitats territorials, una continuitat clara i que es passi per períodes d'im- que es consensuin amb els Districtes i altres instàncies passe, amb la consegüent pèrdua d'eficàcia i desmoti- implicades, i que arribin directament als agents socials vació que això comporta. que són els que ho apliquen. Aquests criteris s'aplica- ■ En el cas dels Serveis de Joventut, des de l'inici ran en la pràctica en funció de la seva adaptació a la s'ha fet constar la insuficiència de recursos personals realitat i a les necessitats de cada territori, i en funció per dur endavant programes que implicaven un volum dels recursos que porti associats (personals i econò- important de prestacions i que s'han portat a terme mics). En qualsevol cas, s'han de fixar uns requisits molts cops a còpia de voluntarisme. mínims i assegurar-se el compliment a través dels mit- D'altra banda, en els darrers 3 anys han canviat un jans necessaris. 80 % de les persones. En definitiva, cal establir mecanismes de coordinació Actualment és molt diversa i desigual la situació i la i sistemes de seguiment i reglamentació viables i ope- funció dels tècnics i serveis de joventut, són pocs els rati us. casos en què hi hagi més d'una persona i que la dedi- ■ Manca de seguiment tècnic i grau important de cació sigui exclusiva. En els Districtes sectorialitzats la desconeixement de les iniciatives i funcionament per funció es comparteix amb la responsabilitat sobre d'al- part de l'Àrea Central. La tasca de recollida d'informa- tres Àrees (Esports, Cultura, Centres Cívics). En els ció palia en part el problema momentàniament, no obs- Districtes territorialitzats funcionen com a ponent o re- tant molts àmbits cal encara aprofundir-los, especial- ferent de joventut, compartint-ho amb altres funcions ment el de Salut i qualitat de vida. (cap de territori i staff tècnic). Cal establir un sistema de seguiment i avaluació ade- Cal, per tant, definir la necessitat, funció i dedicació quat tant a nivell dels propis Districtes com des de l'Ofi- dels tècnics de joventut als Districtes. eina del Projecte Jove i/o l'Àrea d'Afers Socials i Joven- ■ Els Districtes perifèrics i/o degradats i les zones tut a nivell de ciutat. Necessitat que lliga amb la de de més elevat risc social estan dotats de més recursos programació a nivell dels Districtes, i establiment de personals en el nivell d'agents o interventors socials i criteris marc i requisits mínims a nivell de ciutat. de major nombre d'equipaments. ■ Es continua afirmant de forma significativa que la ■ Necesssitat de programes globals que Integrin i política de Joventut passa pels Casals de joves: és una donin directrius globals als projectes específics per zo- constatació en alguns Districtes i hi ha hagut a més un nes. Els programes de joventut descentralitzats funció- important increment pressupostari. nen més com a programes pressupostaris que com a ■ A nivell del treball en Districtes es dóna una forta programes en sentit tècnic. Els districtes territoria- relació entre els àmbits de participació i associativisme litzats funcionen majoritàriament a partir de projectes i el de dinamització cultural. De fet, en molts aspectes específics, actualment s'està Iniciant la tasca d'integra- es relacionen els dos amb el concepte de sociocultura i ció d'aquests projectes en programes globals. Molts d'ús positiu del lleure, que es lliga també en sentit ampli districtes han estructurat recentment o tenen en pro- a la promoció de la salut. jecte staffs tècnics. ■ Arran de la diferenciació entre Casals de Joves i ■ Els programes dels serveis de joventut, amb algú- Programes o Punts de Dinamització Cultural per joves na excepció, no contemplen la globalitat d'actuacions es planteja una certa confusió ja que els Casals, a ban- amb joves. Se segueixen els programes pressuposta- da del projecte de dinamització interna en tant que ris transferits, els quals de fet no preveien una òptica equipament, acostumen a contemplar programes de de política integral de joventut. Els àmbits de salut i dinamització cultural oberts al barri. Aquests projectes treball i atur no s'hi integren en la majoria dels casos. tenen a veure habitualment amb diversos àmbits d'ac- Els àmbits centrals són els de participació i associati- tuació (D.C., ensenyament, informació...). visme i el de cultura (D.C.), es contemplen també al- D'altra banda, els animadors col·laboren sovint en els guns aspectes d'informació i ensenyament amb major projectes d'àmbit de districte del Servei de Joventut. o menor èmfasi i imputats a diferents programes pres- Als Districtes territorialitzats, els animadors s'inte- supostaris segons els Districtes. gren en els projectes de zona i es produeix una certa ■ Manca de criteris globals, documents marc i re- contradicció amb el treball com a entitats. glamentacions pel conjunt de la ciutat i els seus territo- Caldria, doncs, diferenciar cada nivell de treball en ris en gairebé tots els àmbits de treball. Una excepció tant que programa o projecte i discriminar els recursos significativa i que serveix de precedent pel seu procés amb què es compta en cada nivell. és el Pla de Casals, i no obstant la seva aplicació no ■ Cal completar l'adequació infrastructural dels Ca- està sempre clara. sals de Joves i assegurar la continuitat en la seva dinà- Són necessaris documents marc que defineixin crite- mica (evitar tancaments i canvis massa sovintejats d'a- ris globals per àmbits, especialment nimadors). • dlnamltzació cultural i vacances ■ Manca un cens que reculli, actualitzi i analitzi la 62 situació dels equipaments d'interès pels joves (públics i ■ Planificació global de ciutat en l'àmbit de la infor- privats) i la seva cobertura per barris, serà un instru- mació juvenil per regular els punts i de ment útil continguts major tant pels tècnics i agents com pels joves. necessitat i els mecanismes de coordinació necessaris. Aquesta és una tasca a actualitzar periòdicament. ■ En les dades recollides, no constatem que els pro- ■ Cal una revisió a fons, que ja està en marxa, so- jectes contemplin de forma significativa del bre la funció l'abordatge de les Aules Taller. tema de la noia jove en els seus objectius i tasques. La ■ L'experiència de treball amb franja d'adolescents primera tasca a fer seria una avaluació seriosa de la a partir dels Casals de joves i Casals infantils és un seva participació en les actuacions i iniciatives. model a tenir en compte per la intervenció en aquest ■ Una altra hipòtesi que sorgeix de la recollida és sector d'edat. que l'atenció s'adreça més específicament al sector de ■ Necessitat d'establiment de criteris mínims en el joves fins a 25 anys. Seria interessant un procés d'ava- suport a la participació i l'associativisme. luació que ens validi aquesta hipòtesi. En cas de que es ■ Cal un coneixement en profunditat del procés de confirmi, cal plantejar els objectius de treball amb el sorgiment de grups no formals, tant en el camp sòcio- sector de 25 a 30 anys. cultural -des de la música fins al joc, l'excursionisme, ■ Finalment, com a iniciatives a destacar pel que els squatters, grups alternatius...-, com en el camp del impliquen de treball planificat i integrat, citarem el Pla treball i atur -AJCAs, cooperatives...-. Ha de servir Integral de Roquetes, el Pla de Transició al Treball de per la informació de tècnics (com a recurs, com a pro- Zona Franca i el Trini Jove (aquesta darrera en tant que cés i model a fomentar) i joves. iniciativa integradora d'una entitat juvenil). ■ Dins l'àmbit de Cultura i lleure és on més es pro- dueix un progressiu desdibuixament de l'especificitat de la intervenció adreçada als joves. És potser l'àmbit que més requereix d'un debat, un posicionament i cri- teris globals i requisits mínims d'actuació. ■ A nivell territorial i partint deis equipaments, pro- grames de D.C. i iniciatives d'entitats i grups, s'està portant a terme una tasca de difusió i creació cultural de base. És un cabdal d'iniciativa que cal emmarcar i canalitzar en els seus dos nivells: * en tant que mecanisme de participació i inserció dels joves (assegurant una oferta comunitària que afa- voreixi la participació a tot nivell de tots els sectors socials) i * en tant que plataforma i ferment per una producció cultural de qualitat. ■ Cal promoure la instauració de programes de pro- moció de la salut als Districtes que integrin les iniciati- ves relacionades que ja s'estan donant i n'instrumentin de noves. ■ Cal aprofundir en la tasca de prevenció, sòcia- lització i integració de grups de risc i població margina- da, assegurant que s'arriba a totes les zones i a tot l'espectre d'edats de població juvenil. ■ Cal fomentar el treball interdisciplinar i la instaura- ció de projectes comuns de tots els agents o interven- tors socials que s'adrecen als mateixos grups pobla- cionals, així com la coordinació amb els tècnics i professionals especialitzats. ■ Generalització de l'experiència d'atenció específi- ca a joves en el camp de la sexualitat i l'anticoncepció. ■ Promoure la cobertura de l'atenció en salut men- tal al sector adolescent. ■ Incidir en les iniciatives entorn el tema de treball i atur juvenil als Districtes per unificar criteris i rendibi- litzar recursos des d'una perspectiva de ciutat. ■ Malgrat les intervencions dels Districtes en els Centres d'Ensenyament Mitjà són escasses (per man- ca de recursos o per criteris de prioritat), l'ensenya- ment és un àmbit de treball que pren sentit a nivell territorial i és, per tant, una competència susceptible de descentralització immediata. 63 Quadre sintètic de les conclusions i criteris generals d'actuació als districtes Constatacions Necessitat mapificació de ciutat (indicadors de necessitat i de recursos) Documents Necessitat de criteris globals Ambits adaptats a la diversitat, operatius i accessibles, als tècnics i agents Diversitat dels territoris Definir especificitat del treball amb joves Creixement d'iniciatives 1 Diversitat d'organització Requisits mínims, viables i que s'apliquin amb els Marc mitjans necessaris Compactació suposa Necessitat de seguiment, suport i coordinació (oficina responsable i indicadors específics) Treball integral Pèrdua especificitat Necessitat de programes globals Programes Allunyament i desconeixement de les Àrees Centrals Que per part integrin Que contemplin Districtes projectes específics la globalitat d'intervencions en joventut Insuficiència de recursos humans Necessitat referent Projecte Jove Criteris i concrecions 1 Per aquestes qüestions es van traspassar recursos humans i econòmics als serveis centrals de cada Dis- Per què i com fem política de tricte, sota la responsabilitat de les directrius polítiques de Consell de Districte i en l'àmbit de la divisió de ser- joventut veis personals de cadascun d'ells. El treball d'aquests 10 agents de política de joventut ha supossat un impor- tant augment d'iniciatives i de diversificació de l'oferta municipal. Aprofundir la relació entre els joves i l'Ajuntament i la coordinació de les polítiques de Benestar Social a partir de l'elaboració de Plans i Programes són dos deis ob- Ara fa deu anys, la lluita per la democràcia i la recer- jectius del PROGRAMA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL ca de canals d'expressió juvenil va propiciar ei consens aprovat pel Consell Plenari el 4 de novembre de 1987 i entorn una plataforma reivindicativa al si del moviment recollits en l'aplicació del Projecte Jove. juvenil. El primer Congrés de la Joventut Catalana va L'any 1988 va ser especialment als ser un esdeveniment important per important que va recollir aquesta joves. S'aprovaren la CARTA ALS JOVES DE BAR- plataforma. Una de les principals reivindicacions va ser CELONA (Propostes per a una política de ia necessitat d'una Administració joventut), Municipal al servei elaborada pel Consell de la Joventut de Barcelona i la dels joves que comptés amb dos instruments de tre- CARTA DE LA JOVENTUT CATALANA, aprovada ball: la Regidoría de Joventut i el Consell de la Joventut, per l'Assamblea General del Consell Nacionai de la com a organisme de representació i de participació. Joventut de Catalunya. Els documents, foren elabo- El 19 d'abril de 1979 es va constituir el primer Ajunta- rats després dels processos de discussió i participa- ment democràtic. Poc temps després, el 15 de maig del ció que van ser la proposta del DEBAT JUVENIL del mateix any, es va aprovar la creació de l'àrea de Joven- C.J.B. i el II Congrés de la Joventut de del tut de Catalunya l'Ajuntament de Barcelona i el seu programa d'ac- C.N.J.C. tuació. El gener de 1980 es constituïa el C.J.B. A partir del procés de seguiment de l'estat d'execu- A ia primera legislatura es consolida l'àrea de Joven- ció del Projecte Jove es constata que el grau de compli- tut com una eina de l'administració al servei dels joves ment de les propostes na estat satisfactori encara que barcelonins. Van ser els anys de naixement de neus desigual. Diversos factors hi han contribuït: La mateixa serveis que ens permetin avançar. diversitat de les propostes pel que fa al seu abast i A l'inici del segon mandat, es va convocar el Projecte dimensió; la limitació de les competències municipals Jove en ell es convidava als joves de Barcelona a paríi- en certs camps; la incidència d'importants canvis legis- cipar en l'elaboració d'un nou programa de joventut a latius i esdeveniments socials; el desenvolupament de aplicar per l'Ajuntament de Barcelona en el futur més la descentralització. immediat. L'any 1988 atenent als nous elements apareguts en L'aprovació del Projecte Jove de Barcelona el 26 de la realitat juvenil, a la reestructuració de l'organització juny 1985, va suposar la concreció d'un programa inte- del propi Ajuntament i l'aprovació de noves lleis i re- gral, global i coherent a desenvolupar per la joventut de marcant la importància de la participació dels joves en la ciutat. Aquest esforç per vertebrar unes línies pro- l'elaboració de la política de joventut, el Consell Plenari gramàtiques en política juvenil, ha tingut un efecte mul- de l'Ajuntament de Barcelona, aprovà per unanimitat tiplicador a la resta de l'Estat, ja que diverses ciutats l'actualització del Projecte Jove. han adoptat, a partir de l'aprovació del Projecte Jove de Barcelona, programes o plans d'acció integral en matèria de joventut. Fem política de joventut en el marc d'una política de La realització a Barcelona del Congrés Mundial de la ciutat per: Joventut, organitzat per la UNESCO, amb motiu de l'Any Internacional, i la posterior Declaració de Barceló- * Fer una ciutat saludable na sobre les polítiques de joventut ha estat un dels * Fer una ciutat educadora instruments de treball més importants fins avui. * Fer una ciutat solidària D'acord amb els objectius de l'Ajuntament i fruit del *Fer una ciutat socialment justa i territorialment Projecte Jove, el 28 de maig de 1986 es va aprovar el equilibrada projecte de transferència als Districtes sobre matèria * Fer una ciutat capital de Catalunya i d'Espanya de joventut amb els següents eixos: * Fer una ciutat de futur amb els següents eixos: ■ Descentralització dels equipaments d'interès de Pla Estratègic Econòmic i Social barri i Districte (Casals de Joves, Infantils i ludoteques) Carta municipal incorporant els seus contractes de manteniment i pres- Àrees de nova centralita! tació de serveis. Jocs Olímpics ■ Descentralització de subvencions i convenis d'in- Àrea Metropolitana terès de Districte. Capitalitat regió europea ■ Descentralització de l'organització d'activitats culturals i de temps lliure d'interès de Districte. 67 Una política de joventut pel benestar social joves és un dels objectius més importants. Aquest es- forç s'adreça en dues direccions. Una política que vol col·laborar en la resolució de les a) La participació dels joves, individualment, mitjan- necessitats bàsiques de l'individu: Habitatge, treball, çant els casals de joves, els centres cívics, els centres cultura, temps lliure, educació, salut... d'informació, etc. Clarament interdepartamental i que es mou dins les b) La participació dels joves, col·lectivament, a tra- coordenades del treball social, la dinamització sòcio- vés de l'associacionisme juvenil formal i no formal, al cultural, la promoció de la salut (tal com avui l'OMS marge de la seva realitat i història, cercant I promovent recomana que entenguem aquest terme) i l'educació els interlocutors socials dels propis joves. permanent. Es palesa l'amplitud d'aquests conceptes i El Consell de la Joventut de Barcelona, creat el ge- la necessitat que les àrees i Districtes que tradicional- ner de 1980, s'ha anat convertint en l'interlocutor més ment s'han ocupat d'aspectes sectorials en aquests vàlid pels temes juvenils de la ciutat. A més a més, cal camps, elaborin I coordinin les seves actuacions. cercar en diferents situacions Interlocutors per a àm- A l'anàlisi de la realitat juvenil a partir dels estudis, es bits específics o territorials. constaten algunes característiques que convé ressaltar: a) La joventut com un procés de transició amb itlne- raris formatius i laborals diferenciats. Una política de joventut en bel·ligerància contra les b) La joventut com a un període d'aprenentatge que desigualdats per raó de classe, de gènere, d'origen comporta dificultats importants en els processos d'In- ètnic i de territori sercló social i professional. c) El procés de transició es fa cada vegada més Desenvolupem una política al servei de la Joventut complexe. Molts joves tenen dificultats reals per a barcelonina, sobretot d'aquella que pateix problemes construir positivament el seu futur. sòclo-econòmics i es troba amb més dificultats en el d) Amb una realitat juvenil plural i heterogènia. seu procés d'inserció social i professional. Hem pres Donada la realitat concreta que viuen els joves, té partit, i tot I que volem arribar amb els nostres recursos sentit una política específica i integradora que s'adreci a tots els sectors de joves de la Ciutat, ens proposem a ells. Això permetrà la iniciació i l'aprenentatge social, de forma prlorltària, arribar a aquells que es troben en no tenint en compte els trets característics dels dife- pitjor situació per sortir de la crisi amb els seus propis rents grups juvenils. recursos. I això ho volem fer amb la societat civil, coincidint amb les seves Iniciatives, que són les que donen la Una política de joventut integral per afavorir la in- mesura de la vertebrado I el nivell cívic d'una societat; serció social i professional que contempli la diversi- promovent accions concertades o actuant directament tat d'itineraris formatius i laborals dels joves des de l'Administració. La política i els serveis a desenvolupar tenen dues Un objectiu central de treball de l'Ajuntament de Bar- prioritats importants: celona en el camp de la joventut és el desenvolupa- a) Equilibrar la ciutat amb el desenvolupament de ment d'una política que permeti la integració social i serveis i equipaments preferentment als barris amb professional dels joves. Es a dir, la realització d'activi- més baix nivell de renda i mínims recursos. Promovent tats, projectes, serveis, equipaments, per tal de facilitar la rehabilitació Integral dels mateixos. als joves barcelonins els instruments necessaris per- b) Dur a terme una política compensadora de les de- què esdevinguin ciutadans actius que prenen en les sigualtats, que garanteixi la igualtat d'oportunitats, seves mans la solució dels seus problemes. amb atenció especial a aquelles realitats que poden ■ Una política de joventut on la informació sigui eina generar marginació i comportaments dissocials. de transició de l'escola a la vida adulta. Aquestes prioritats d'important contingut social jus- Cap al desenvolupament d'aquesta política s'adre- tifiquen que, allà on sigui necessari, l'Ajuntament pren- cen els serveis i les activitats que es promouen, així gui la Iniciativa i desenvolupi propostes d'actuació ben com la dinàmica que se'n genera. L'objecte és de cer- concretes per tal de donar resposta i solució a les dife- car el protagonisme del jove a la seva pròpia vida i això rents problemàtiques i desigualtats socials. es pot aconseguir amb diferents tipus de propostes o activitats. En aquest camp. elevar el nivell d'informació i de coneixement del que ofereix la ciutat és un dels Una política de joventut en una ciutat descentrant- eixos més importants a desenvolupar. zada Els sistemes d'informació i els canals de participació són instruments a potenciar per facilitar la inserció so- L'Ajuntament de Barcelona ha fet de la descentra- cial i professional, per formar ciutadans amb esperit lització un dels seus objectius més importants. En el crític i consciència solidària. camp de la política juvenil, aquest objectiu pren al mà- ■ Una política de joventut per i amb la participació xim de relleu ja que, amb la seva posada en pràctica, es El fet de creure que la política juvenil s'ha de fer amb pot facilitar la concreció de dos importants criteris: la els propis joves és també un dels eixos del treball muni- participació i l'apropament dels serveis als joves de la cipal. En aquest sentit, promoure la participació deis ciutat. 68 Un altre dels objectius és el de la vertebrado de la Cap a l'any 2000 Barcelona Metropolitana Una política de joventut no pot ésser aliena als pro- L'Ajuntament de Barcelona es proposa, en el desen- blemes I a les esperances dels ciutadans del món quan volupament de la seva política de joventut, ser molt ens apropem a l'any 2000. sensible a la realitat metropolitana que, d'altra banda, Els joves es senten compromesos I preocupats a la els joves ja viuen com a un tot en la seva vida concreta, vegada pel futur i pel món. Els Ideals de pau i convivèn- com una ciutat real. La perspectiva no és pas la de eia es troben sovint contestats pels esdeveniments de l'integracionisme, sinó la de sumar realitats presents, cada dia. Des de l'Ajuntament es donarà suport a que avui els joves ja utilitzen quotidianament. aquelles iniciatives que, al voltant d'aquests temes, es dirigeixin a afavorir el diàleg i la interrelació entre els jo- ves. Una política de joventut a Catalunya i a Espanya A prop del canvi de segle, amb la perspectiva d'Im- portants esdeveniments a l'Europa, tant a l'Est com a La política de serveis a la joventut que l'Ajuntament l'Oest, en el Món a partir de les propostes de distenció de Barcelona vol desenvolupar, pretén de ser un instru- fetes pels blocs i del diàleg Nord-Sud; des de l'Ajunta- ment més per a la construcció de la Catalunya moder- ment de Barcelona volem posicionar-nos en un progra- na i oberta per a tothom, en una Espanya plurinacional I ma d'actuació a favor de la transformació i l'enforti- democràtica. Facilitarem, per tant, aquells instruments ment de les democràcies i una distribució més justa que permetin d'expressar noves formes d'entendre la dels recursos, amb especial Interès per la situació que nostra realitat nacional i lligar-les amb aquells senyals viu avui Amèrica Llatina. d'Identitat del nostre poble. Volem contribuir a la difusió de valors de solidaritat, pau i llibertat que tan mobilitzen als joves. I manifestem el nostre compromís de solidaritat amb el Tercer món, Una política de joventut en el marc europeu amb els que lluiten per la llibertat, per la millora de la qualitat de vida, per la salvaguarda del patrimoni natu- La lliure circulació de persones, capitals i mercade- ral i per la rehabilitació de les ciutats. ries en l'espai dels 12 països membres de les Comuni- tats Europees I' 1 de gener del 1993 obre més perspec- tives Inèdites i suggerents per a tots els ciutadans Amb una actitud receptiva comunitaris. Aquest projecte s'ha de construir sobre la base de la participació activa dels joves que en resulta- En el desenvolupament d'aquests criteris i prioritats, ran especialment implicats, tant pel que fa als seus es- l'Ajuntament de Barcelona vol adoptar una actitud re- tudls i titulacions acadèmiques com a les possibilitats ceptiva amb totes les realitats I aposta pel diàleg i la laborals. L'Ajuntament de Barcelona n'ha fet de la par- relació amb els joves barcelonins, conscient que no- ticipacló un dels seus objectius estratègics i es troba més amb aquesta sensibilitat serà possible una relació totalment compromès per donar una perspectiva social profitosa que permeti la lliure expressió de les seves a la construcció d'Europa. potencialitats. Això s'ha de situar en la línia de la construcció d'una ciutat que sàpiga extreure els millors valors de la socie- Amb estreta coordinació entre les institucions tat urbana. Enfront els diversos desavantatges que comporta actualment viure en una ciutat (pol·lució, La realitat juvenil barcelonina no s'esgota en el seu trànsit angoixant, massificació, etc.), un dels avantat- estricte terme municipal. Per això es considera imprès- ges hauria de ser la tolerància, l'acceptar i fruir de la cindible una estreta coordinació entre les diferents Ins- riquesa del pluralisme I de l'heterogeneïtat de la cultura titucions que tenen incidència sobre aquesta realitat. que genera. Volem, doncs, treballar amb la Idea d'anar Cal emprendre una línia de treball tendent a promou- fent realitat una Barcelona on tothom tingui el seu lloc i re un ampli acord entre totes les administracions que on tothom pugui expressar-se lliurament. En aquesta desenvolupen polítiques juvenils a Catalunya. tasca no podem permetre'ns el luxe de deixar ningú al L'Ajuntament de Barcelona, com a Administració marge. més propera als ciutadans, considera que cal treballar amb tota la realitat juvenil, tingui o no tingui competèn- cies concretes en un camp determinat. Es a dir, com a Administració que és capaç de conèixer i viure més de prop els problemes i de les realitats dels joves, no ha de respondre amb negatives davant realitats complexes. Ha d'assumir-les i, en tot cas, adreçar-se a qui té les competències. És en aquesta direcció que pren sentit la proposta d'acord entre les Administracions per con- cretar recursos i evitar possibles duplicitats. 69 2 nar a les institucions pertinents que realitzin esforços per augmentar la qualitat de l'ensenyament en els se- Criteris d'actuació güents aspectes: * Ordenació i disseny curricular adequat. * Professorat ben format i amb coneixements periò- dicament actualitzats. * Adequada dotació de medis materials, d'equipa- ments dels centres i una assignació de places que res- pongui a les necessitats educatives (Ràtio alumnes/ i. aula). * Donar recolzament i suport al procés de Reforma Equips psicopedagògics per a tota la xarxa educa- del Sistema Educatiu per tal d'adaptar els ritmes de tiva. * canvi de l'educació als ritmes de canvi social Crear un clima d'estímul a la innovació educativa. Ministeri, Generalitat, Ajuntament Aquesta reforma que ja es considerava necessària en el Projecte Jove del 1985, contempla Iniciatives I ■ Promoure la participació dels alumnes en la gestió propostes que han de millorar l'estructura del Sistema del centre. Educatiu I en conseqüència I pel que fa a política de joventut, modificarà substancialment el d'in- 1.2. Establir convenis amb les associacions d'estu- panorama tervenció. Entre d'altres aspectes l'allargament de l'es- diants, d'àmbit general i en especial aquelles que ope- colaritzacló obligatòria fins els 16 el naixement ren en cada Centre, d'acord amb anys, la Normativa aprova- estructural de la franja d'edats de 12-16 l'adapta- da per la Generalitat de anys, Catalunya. bilitat dels dissenys curriculars i una major operativitat. Ajuntament Malgrat les crítiques que rep el Sistema Educatiu, 1.3. Suport als Consellers Escolars que representen aquest és un element fonamental en el procés de tran- els alumnes en els centres. sició I d'Inserció social i professional dels joves ciuta- Ajuntament dans. Aquests processos són el referent de la política juvenil que ha d'afavorir el conjunt d'itineraris formatius 1.4. Modificar l'actual proposta de la Carta de Drets en un pla d'igualtat, i ha de desenvolupar les capacitats i Deures tenint en compte la participació dels alumnes. d'anàlisi i la capacitat transformadora de cada individu. Generalitat En el concepte: aprendre a aprendre, es vertebra l'eix d'aquella línia de treball, ' concretant-se en la mate- Potenciar l'assessorament i informació sobre la rialització el Sistema d'informació I dels Canals de Par- reforma. ticipació. La informació s'ha convertit en un element 1.5. Impulsar accions informatives a les escoles so- bàsic d'inserció. Es un Instrument imprescindible d'ac- bre la reforma enfocades a alumnes, pares i mestres, cés a la cultura i a les possibilitats de formació I de per tal d'informar que el sistema educatiu acull tots els desenvolupament personal i social. En aquest terreny nois i joves fins a 16 anys en l'escolaritat obligatòria i cal, igualment, garantir la igualtat d'oportunitats facili- fins els 18 en la post-obligatòria. tant l'accés dels joves als canals Informatius mitjançant Formar un equip d'assessorament, i ava- la descentralització seguiment informativa i la creació de xarxes luació de l'aplicació de la reforma en què els alumnes als centres d'ensenyament públics i privats. tinguin una important participació. Malgrat els Canals de Participació que ofereix la Ministeri, Generalitat, Ajuntament LODE, hom constata una feble participació de l'alumnat en els òrgans de gestió I de participació, dificultats deri- ■ Impulsar l'assessorament i vades de reciclatge permanent la manca d'experiència en tasques socials i dels mestres. altres factors externs. Considerem, però que la partici- pació, els mecanismes de representació i associativis- 1.6. Seguir en la línia dels Plans Unitaris de Forma- me, són fonamentals en la formació dels joves i ins- ció de un Mestres, que coordinen les ofertes formatives trument privilegiat per a formar ciutadans amb esperit de diverses entitats i institucions, i organitzar-los de crític i consciència solidària. Per això mesures manera proposem que aquesta formació no sigui un seguit d'acti- de suport a aquesta participació, que haurien de ser vitats, sinó un Pla de Formació real i integral, amb un potenciades per tots els estaments implicats en les co- programa ampli i dirigit a mestres i llicenciats per tal de munitats escolars: professors, pares, alumnes i millorar, entre d'altres repre- aspectes, el funcionament i la sentats municipals als diferents Consells Escolars. gestió dels centres. Generalitat » Demanar a les Institucions un major esforç pres- supostari i de recursos en general destinats a millorar ' Assessorament i orientació professional als alum- l'ensenyament tant a nivell qualitatiu com quantitatiu, nes. d'acord amb l'esperit de la Reforma. 1.7. Impulsar la unificació de Programes d'Orienta- 1.1. Destinar una major quantitat de recursos ció Escolar i Professional, d'aplicació a econòmics l'ensenyament i humans en les escoles públiques i dema secundari (BUP, FP i COU) i principalment adreçat al 70 futur cicle de 12-16 anys, que coordini i vehiculi les atès que la utilització i adaptació de noves tecnologies ofertes de les diverses administracions amb el concurs afavoreix la integració de persones amb greus disminu- de la Generalitat, l'INEM, els sindicats i el món empre- cions físiques i sensorials. sarial. Mentre la intervenció de l'Ajuntament continuï Generalitat sent necessària, cal aprofundir-la. Ministeri, Generalitat, 1.16. Vetllar Ajuntament per la dotació de recursos humans: * Ampliació i creació d'equips psicopedagògics i ■ Promocionar la igualtat d'oportunitats. centres de recursos a tots els districtes. * Incorporació de professors de 1.8. Cal incrementar els recursos joves estu- suport i personal per a auxiliar als centres d'ensenyament secundari. diants de famílies amb rendes baixes aplicant fórmules d'ajuts econòmics, Generalitat, ampliant la quantitat de beques, Ajuntament així com possibilitant la remuneració de les pràctiques. ■ Oferir alternatives als nois i noies que no Generalitat s'adap- ten al sistema escolar. 1.9. Promoure àmplies campanyes de divulgació de la utilització 1.17. Potenciar dels recursos existents en matèria de be- programes específics alternatius al sistema ques i escolar a altres ajuts. Especialment abandonen en els centres d'En- per aquells joves que prematurament el sistema educatiu. senyament Mitjà. Tenir una especial cura dels joves de minories ètniques i joves marginats. Generalitat, Ajuntament Generalitat ■ Aprofundir en la col·laboració amb les universi- ' Promocionar la salut en els centres tats. d'ensenya- ment. 1.18. Aprofundir els vincles entre la ciutat i les uni- 1.10. Incloure obligatòriament en el disseny curricu- versitats aprofitant la participació de l'Ajuntament en lar escolar la interdisciplinarietat dels objectius de sa- els seus Consells Socials. lut. Amb la qual cosa estarien implicades totes les Ajuntament àrees d'aprenentatge, principalment: Ciències Natu- 1.19. Potenciar i establir convenis marc amb les uni- rals, Ciències Socials, Educació Física i Ètica. versitats que contemplin, entre altres aspectes: Endegar experiències pilot que permetin desenvolu- * Promoure el vincle entre la universitat i par metodologies l'ensenya- per incorporar la salut d'una forma ment secundari per dur a terme global i més als Programes d'Orienta- lligada aspectes vivencials. ció. Generalitat * Incidir perquè en l'estructura de la docència univer- 1.11. Fomentar que els espais físics dels centres si- sitària es contemplin mecanismes de contacte i d'impli- guin un marc afavoridor de la salut (seguretat, higiene, cació dels sectors externs a la universitat, a través de espais de trobada...). professionals-professors, del reconeixement acadèmic Generalitat, Ajuntament de centres formatius, de la realització de pràctiques... * Coordinació en la realització d'estudis i investiga- ■ Promoure l'educació per la pau. cions. * Col·laboració de a la realització 1.12. Potenciar i afavorir, tots els nivells de l'en- l'Ajuntament per en de programes culturals a les universitats i la creació de senyament i en les activitats extraescolars, tots aquells afavoreixin l'educació punts d'informació. aspectes que per la pau, la coo- * peració i la solidaritat entre els Ampliar les iniciatives de col·laboració amb als cen- pobles. tres d'ensenyament mitjà, casals de joves o centres cí- Generalitat, Ajuntament vies. Ajuntament, Universitats ' Facilitar la integració dels disminuïts a les escoles. » Facilitar l'accés a la universitat. 1.13. Promoure l'elaboració d'un programa de su- pressió 1.20. Estudiar la revisió de les fórmules a de barreres arquitectòniques d'accés la en tots els cen- tres educatius universitat, per tal que afavoreixin l'admissió a la d'ensenyament secundari i universitats, prime- ra per tal de fomentar triada alumnes. a la modernitza- la integració a l'escola ordinària opció pels L'impuls ció del dels nois i sistema educatiu ha de l'eliminació de noies amb disminucions físiques, psíquiques permetre i les sensorials. proves d'accés. Demanar a la Generalitat una major Generalitat planificació i organització en la tramitació de les inscrip- cions i matriculacions. Generalitat, Universitats 1.14. Tenir en compte l'aspecte d'integració dels disminuïts en el Pla de Formació dels mestres. ' Impulsar el funcionament del Consell Escolar Mu- Generalitat nicipal de Barcelona i dels Districtes. 1.21. Realitzar activitats per tal d'incrementar la 1.15. Promoure la dotació de recursos materials, participació dels representants dels alumnes als Con- 71 sells Escolars. Suport permanent als Consells Escolars L'Ajuntament de Barcelona ja ha obert línies de refle- perquè assoleixin els seus objectius. Fomentar la dis- xió i de recerca específica en aquesta línia. El Projecte cussió de temes d'educació no formal i programes cul- Infància, en procés de presentació i aprovació, forta- turáis. ment connectat amb el Projecte Jove que ens ocupa; i Ajuntament la celebració del ler. Congrés Internacional de Ciutats Educadores el novembre de 1990, amb l'objectiu fona- mental d'obrir espais de diàleg i d'intercanvi d'expe- 2. riències educatives tant en el camp formal com el no Facilitar la connexió i l'apropament entre l'ensenya- formal, que tinguin en comú la consideració del poten- ment formal i no formal tenint en compte que els cial educatiu del medi urbà. processos educatius no es donen exclusivament a l'escola ni s'esgoten en els plans d'estudi. » Barcelona, ciutat educadora. 2.22. Potenciar el Els educatius programa Ciutats Educadores a processos no es donen exclusivament Barcelona. a l'escola, ni s'esgoten amb en el de la ciutat com els a plans d'estudi, i el Aprofundir paper que medi educatiu en el procés de desenvolupament i de formació s'interrelacionen diferents nu- personal te- qual nen en l'educació elis d'acció educativa i no-formal, en l'adquisició d'hàbits formal, no formal informal. participatius i de consciència ciutadana, i en la poten- Ajuntament ciació de la creativitat i les activitats culturals; una fita ■ d'importància cada Ampliar els convenis de Programes Culturals amb qualitativa dia major en la construe- ció dels itineraris i els Centres Públics socials professionals dels Secundari. joves. d'Ensenyament L'educació no formal és un element important dins 2.23. Establir un conveni amb la Generalitat per del procés d'inserció social i professional, per això s'ha aconseguir una major articulació i difusió de tota l'ofer- d'afavorir la seva qualitat i racionalització. ta extra-escolar que arriba als centres, vetllant per la Els itineraris formatius que utilitzen els joves dins seva qualitat. del procés de transició per a la seva inserció social i Generalitat, Ajuntament professional són molt diversos tant en el ventall de pos- sibilitats la 2.24. Continuar com en seva adequació i el als diferents qualitat. suport Programes Avui dia hom constata que per accedir la vida culturals, en la línia establerta, d'afavorir els centres a pro- fessional, el jove ha d'aportar una formació dels barris amb nivells sòcio-econòmics sòlida, do- baixos, vetllant nada pel sistema educatiu i per una de formació especí- per la innovació de les propostes que es realitzen i el fica i determinant obté nivell de que majoritàriament dels alumnes en dins el pla participació la seva organitza- formatiu-educatiu No-Formal. ció. Aquesta constatació comporta dues lectures: el sis- Ajuntament tema educatiu no ofereix aquelles necessitats formati- 2.25. Afavorir un marc legal que permeti una major ves que la societat reclama per inserir els joves en el dedicació d'una part del professorat, amb reconeixe- món professional. ment de la figura de professor-tutor o animador cultu- La societat es dota fora del sistema educatiu formal ral, que els permeti destinar un temps i uns esforços a d'instàncies educatives per a satisfer l'adequació de la la coordinació de les diverses iniciatives. formació a les necessitats socials. D'aquestes dues Generalitat constatacions no se'n pot despendre només que el siste- ma educatiu les 2.26. no Afavorir la realització respon a expectatives que se li han d'aquests Programes dipositat. Donada la complexitat de les Culturals en necessitats els Centres so- d'ensenyament no reglat, així cials la en aquest creiem ni el procés com seva camp, que educatiu de extensió als centres privats concertats. tot individu es dóna dins el marc escolar, ni sobre l'escola Ajuntament ha de recaure tota la responsabilitat de la formació i el ■ desenvolupament personal i social dels individus. Impulsar i afavorir la connexió entre l'ensenya- Cal partir de la complexitat de la i realitat social i im- ment formal el no formal pulsar i afavorir la creació d'espais de trobada entre 2.27. Impulsar i afavorir la creació d'espais de troba- educadors dels diferents àmbits o nivells per cercar da periòdics entre educadors dels àmbits formals i no vies de col·laboració en la gestió d'espais educatius i formals per cercar vies de coll·laboració en la gestió en la formació permanent dels seus educadors. d'espais educatius i la formació permanent d'educa- Per altra part cal aprofundir en l'establiment de siste- dors. mes d'homologació de les diferents iniciatives no for- Generalitat, mals Ajuntament en el camp educatiu per afavorir la seva qualitat i la racionalització. Una fita 2.28. important seria en les aconseguir Impulsar escoles públiques experièn- una major articulació de tota l'oferta extraescolar cies que neixin de l'escola o de l'entorn, aprofitant els que arriba als centres, promovent una coordinació centres entre les per l'ensenyament no formal. diverses administracions, en especial amb l'autonòmi- Generalitat, Ajuntament ca, ja que és qui té competències plenes i directes en 2.29. Donar suport, per les vies de convenis i matèria ajuts, educativa. a les iniciatives educatives que promou ei voluntariat 72 que col·labora en activitats lúdiques, esportives i so- En el context de sol·licitud d'augment de les competèn- cials; reconeixent la importància de la seva intervenció cies educatives que l'Ajuntament ha realitzat, s'em- educativa. marca la necessitat d'un conveni específic entre l'Ad- Ajuntament ministració local i l'autonòmica que, principalment en 2.30. Establir sistemes d'homologació de les dife- l'àmbit de l'educació secundària, permeti una millor rents iniciatives educatives formals afavorir coordinació i rendabilització dels no per la esforços i recursos i racionalització destinats de les ofertes realitzen. des dels qualitat que poders públics. Generalitat ■ Establiment d'un acord institucional entre la Ge- neralitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. 3.31. Contemplar el 3. traspàs de competències en matèria educativa a de Barcelona en Potenciació cap de les responsabilitats del l'Ajuntament Municipi en el marc de la discussió de la futura Carta matèria educativa Municipal. aprofundint les possibilitats d'in- * Preveure en la tervenció i coordinació proposta d'acord amb la Generali- a partir de l'estructura políti- tat: co-administrativa municipal. - L'elaboració de criteris generals per als Consells de Centre per l'obertura dels escolars en L'entorn, el medi, es configura com un complex d'es- equipaments horaris no lectius. tímuls educatius d'importància creixent als que cal do- - Dotar de econòmic els nar resposta. Cap fenomen que es dóna en el medi major suport programes realitzin activitats obertes als del barri. estructural, urbanístic, social, etc., té només importàn- que joves - els centres al teixit associatiu del barri eia per ell mateix, sinó Apropar (en- que pren la seva verdadera di- titats, grups de joves...), facilitant les seves infrastruc- mensió interrelacionat amb el conjunt del territori, in- tures la realització d'activitats. fluenciant i condicionant la vida social i cultural. per * Promoure la relació fomentant linter- En l'actualitat conviuen tres plans formatius i d'in- intercentres, canvi conèixer la realitat de l'entorn. fluència educativa: el pla Formal instrumentat Siste- d'experiències per pel el No-Formal s'inclouen Generalitat, ma Educatiu, pla on totes Ajuntament aquelles iniciatives amb intencionalitat educativa però ■ Incidència de en els fora del sistema reglat, i el pla Informal conside- l'ensenyament Projectes glo- on es bais d'Intervenció en un territori. ren tots aquells fenòmens i realitats que influencien di- rectament els individus i la vida sòcio-cultural però que 3.32. Les mesures per tal que mestres dels centres no comporten una intencionalitat educativa expressa. col·laborin amb els equips d'intervenció interdisciplinar Tots aquests plans, en conseqüència, condicionen i i pluriprofessional del districte. Que des dels serveis configuren la inserció social i professional dels joves. personals dels Districtes es compti amb l'ensenyament D'aquesta constatació se'n desprèn la necessitat de mitjà a l'hora de dissenyar els plans d'intervenció. promoure la planificació, la coordinació i el seguiment Generalitat, Ajuntament de les iniciatives educatives que es donen en el territori per a una major eficàcia i eficiència del Sistema Educa- tiu, al temps que cal afavorir i instrumentalitzar la con- 4. nexió, el diàleg i la col·laboració entre els diferents ni- Potenciar la formació i el reconeixement dels vells d'influència educativa a fi i efecte d'aconseguir agents sòcio-culturals com a professionals en la in- una millor adequació del procés educatiu a les necessi- tervenció adreçada als joves. tats socials i els interessos i necessitats dels infants i joves. Més d'una dotzena de perfils professionals treballen En aquesta línia cal afavorir l'obertura de l'escola al a l'àmbit de la sòcio-cultura de la ciutat, de forma pro- medi, trencar el seu aïllament, connectar-la amb la vida fessional o voluntària, des del privat o des de diversos del territori representat pel barri i la ciutat. En conse- estaments de l'Administració pública, realitzant tas- qüència, el Municipi és l'entitat més ben posicionada ques sòcio-educatives i culturals amb els joves. La fi- per facilitar la concreció d'aquesta globalitat de procés- gura de l'agent sociocultural és hores d'ara una realitat sos formatius dels infants i joves. creixent. Queda articulada professionalment amb d'al- L'Ajuntament que actualment té responsabilitats tres tècnics i potenciada directament com a element concretes en el camp escolar, com per exemple en el d'interlocució social, dinamitzador, generador i difusor manteniment i la conservació dels edificis, vol avançar d'informació qualificada, en gran part de les actuacions en la línia de la territorialització i gestió dels serveis que es porten a terme des de l'Administració. educatius. La vertebrado d'aquest eix de treball en Utilitzar com a canals de transmissió aquells que es- propostes concretes demana en la majoria dels casos tan en contacte més directe amb la realitat del jove, l'establiment d'un acord institucional entre la Generali- com són els agents socials que intervenen sobre la tat i l'Ajuntament de Barcelona. globalitat del territori; assegura i garanteix la qualitat de La relació ciutat-escola és un element formatiu prin- la intervenció. cipal en la societat actual, i comporta el necessari reco- Cal un reconeixement d'estatus professionals dels neixement del paper dels municipis en aquesta relació. agents socials i culturals, definint les seves funcions 73 dins un rol específic i emmarcant-les dins un projecte un moment clau en el procés d'inserció social i pro- d'intervenció global en el territori determinat on ac- fessional del jove. tua. La diversitat d'àmbits d'intervenció configura una L'adolescència es configura en un període de transí- especificitat en els perfils dels agents socials I culturals, ció amb trets característics pel que fa a l'estil de vida, la des de la ¡nterdisciplinarietat, s'actua sobre una matei- seva realitat. Ei concepció del món i la seva forma de relació i de xa treball coordinat entre aquesta xarxa d'a- consum cultural. gents, cal que sigui comtemplat des dels diferents pro- Esdevé, doncs, un crític i i d'intervenció comunitària període especialment relie- grames projectes en el vant en el procés d'inserció social i del territori. professional jove. Partint del concepte de joventut com a flux i com L'Administració ha de garantir i proporcionar una for- a procés, ofereix mació de de base i l'oportunitat d'Incidir de forma qualitat, signifi- permanent en les noves cativa en els Itineraris formatius dels des d'un professions i integrar-la el sistema educatiu joves en re- punt de vista preventiu. Es tracta d'un moment glat. propici per tot el La definició del currículum desenvolupar potencial positiu i creatiu del formatiu és una funció noi/a. Al mateix temps, es tracta d'un grup d'edat que s'haurà d'assumir des de tots els estaments que Impil- formació planteja necessitats pròpies, no coincidents amb les cats en la d'agents socials: sigui la Universi- dels infants o els Es caracteritzen un ús tat, les escoles de Formació, joves. l'I.M.A.E., les Administra- per pro- de la ciutat: ús del cions i pi preferent carrer, dels els propis parcs i les agents... places com a espai de trobada. La coordinació entre els diferents estaments és un Sense element clau donar solidesa i pretendre fer de l'adolescència sinònim de per contingut a la prepa- conflicte, cal tenir en sovint reia- ració formativa d'aquests compte nous professionals. que apareix cionat amb conductes de risc i transtorns afectius: em- barassos no desitjats, abús d'alcohol i altres ■ Reconeixement formatiu, social i laboral de la fi- drogues, accidents, robatoris, conductes de l'animador sòcio-cultural. fuguistes, depres- gura sions, anorèxies, intents de suïcidi... Es un dels sectors 4.33. L'Administració ha de garantir i proporcionar més desatesos malgrat la problemàtica psicosocial una formació de qualitat, de base i permanent en les que manifesten: absentisme, fracàs escolar, conduc- noves professions i integrar-la en el sistema educatiu tesdissociate... reglat, per això s'ha d'establir un conveni amb les Uni- És, doncs, un sector susceptible d'intervenció com a versitats I el Ministeri d'Educació per a definir el currícu- conjunt per part de l'Ajuntament, tal com ja apareix lum formatiu dels diversos perfils d'animadors sòcio- recollit tant al mateix Projecte Jove en la seva aprova- culturals. ció el 1985, com en el Projecte 14-16 en el marc del Pla Ministeri, Generalitat, Ajuntament Infància. És, així mateix, una línia de treball que s'ha 4.34. detectat Sol·licitar al Ministeri de Treball per que reco- com a necessària en la negui la titulació i la pràctica i s'està en categoria professional dels que dife- aplicant alguns Districtes a nivell territorial. rents perfils d'agents sòcio-culturals, mentre no s'esta- La Reforma de bleixin els estudis pertinents. Potenciar l'Institut l'Ensenyament suposarà tenir agru- pada l'escola en un mòdul la Municipal d'Animació i d'altres escoles d'animació franja de 12-16 anys. Constitueix, doncs, una immillorable sòcio-cultural. oportunitat d'in- tervenció. Cal promoure la reconversió dels Centres Ministeri d'Ensenyament en espais globalitzadors de les iniclati- ves als adolescents. ■ Establir marcs adequats que potenciïn la adreçadas coordi- nació Aquestes iniciatives, sigui des de l'escola o des de entre les diferents Escoles d'Animació Sòcio- d'altres àmbits, han Cultural d'incidir en el de la públiques i privades. camp participa- ció i l'associativisme, de la sòcio-cultura, de la promo- 4.35. Potenciar la coordinació permanent d'Escoles ció de la salut, de la informació i la orientació... i en la d'Animació Sòcio-Cultural públiques i privades, per tal socialització i la integració dels col·lectius de més d'arribar a una homogeneïtzació de currículums forma- risc. tius. Ajuntament ■ Promoció de l'associativisme. 4.36. Donar suport a les accions destinades a mi- 5.37. Promoure l'increment i consolidació de nuclis llorar el reconeixement dels Agents sòcio-culturals, relacionals i associatius on els adoles- així puguin participar com a les entitats on col·laboren aquests cents, per dur a terme l'aprenentatge de la iniciativa, agents. del treball en equip i de la participació social. Fomentar, a partir d'aquests, el voluntariat social. * Promoure que, dins el marc de la Reforma de l'En- 5. senyament, les escoles es converteixin en centres de Treballar amb els adolescents, com a sector d'edat formació integral, concertant el màxim possibie l'oferta en el que cal potenciar l'actuació amb visió de con- educativa no formal. junt per les seves característiques pròpies i * per ser Fomentar les Iniciatives d'associació cultural dels 74 adolescents, promovent les ja existents i donant su- tats culturals que tenen lloc a la ciutat: espectacles, port econòmic I recursos a les noves. exposicions, concerts. Generalitat, Ajuntament Ajuntament a Salut mental i millora de la qualitat de vida. b Vetllar per la situació jurídica dels adolescents. 5.38. Potenciar la millora de l'assistència primària 5.45. Contínua revisió de la situació jurídico-penal pública orientada cap a la promoció de la salut, la pre- del menor, col·laborant en les iniciatives legislatives venció i la salut mental. que volen adequar les diferents majories d'edat i res- * Incloure l'atenció i tractament de les problemàti- ponsabilltats socials dels adolescents, i vetllant per un ques de salut mental dels adolescents. marc legislatiu que afavoreixi el màxim la seva inserció * Garantir l'assistència als problemes psicològics dels social. adolescents, posant especial èmfasi en ia prevenció de 5.46. Destinar més recursos a la xarxa de situacions i processos que poden portar al suïcidi. professió- nals en contacte directe amb el carrer -amb els adoles- Generalitat cents i joves-, per possibilitar la prevenció (animadors, 5.39. Orientar prioritàriament cap a aquesta sector educadors, delegats d'assistència al menor...). de població els programes de prevenció de la drogode- 5.47. Obrir noves línies de treball de reinserció so- pendència que s'estan duent a terme. Incrementar els cial que facilitin una s'hi plena integració social I professió- recursos preventius que destinen, especialment nal: els que tenen a veure amb l'educació d'hàbits saluda- - Creació bles i amb la informació i d'equips especialitzats en la reinserció so- assessorament. cial per a aquesta franja d'edat. Generalitat, Ajuntament Ministeri, Generalitat 5.40. Dur a terme accions encaminades a ajudar els adolescents a viure més positivament la seva sexuali- tat. La deficient i subjectiva informació que els arriba 6. comporta conflictes personals, familiars i socials. Ge- Fomentar la neralitzar les igualtat d'oportunitats per a les dones experiències que s'estan duent a terme per tal de resoldre joves. aquests problemes. Els canvis esdevinguts a la realitat social i en el marc Generalitat, Ajuntament legal en els darrers anys han suposat un avanç en la 5.41. Entès que el tractament sanitari de l'adoles- consecució de ia igualtat entre els gèneres, però segu- cent presenta unes característiques pròpies de l'edat. rament han afectat més a les formes que al fons. Proposem obrir una línia de treball amb els professió- La problemàtica diferent de les noies I les situacions nals de la sanitat, on s'hauria de tenir en compte el sovint desiguals que veuen es posen de relleu quan es tracte directe personalitzat i l'adequació dels espais, comencen a esbrinar les dades de la realitat juvenil. pel que fa referència a espais físics favorables i al trac- L'accés de les noies a la formació i els èxits aconse- tament diferencial I específic pels adolescents. guits en el camp acadèmic no es reflecteix en un accés Generalitat igualitari al Mercat de Treball. SI el procés d'Inserció social i professional dels joves ' Accions adreçades als agents externs inter- és per ell mateix complex, a les noies s'afegeix al fet de que venen directament en la vida de l'adolescent. ser joves el de ser dones, i això a hores d'ara encara condiciona la seva existència. 5.42. Incrementar línies de treball de suport a pares Les noies veuran condicionat el seu itinerari cap a la que permetin oferir espais de reflexió i recursos: col la- vida adulta per aspectes que tenen a veure amb el seu borar amb les organitzacions de pares i els medis de cicle vital i amb les obligacions atribuïdes al seu gènere: difusió de cara a facilitar la seva actuació davant les abandonaran els estudis precoçment, bandejaran la problemàtiques de salut i els aspectes relacionats amb seva formació per dedicar-se a la vida domèstica, opta- els fills adolescents. ran per professions feminitzades poc valorades social- Ajuntament ment I arribaran amb desigualtat de condicions al mer- 5.43. Promoure la formació i reciclatge d'interven- cat de treball. tors sòcio-culturals i educatius treballen Intervenir sobre les desigualtats i les discriminacions agents que amb adolescents, ja sigui incorporant dins la formació per raó del gènere suposa posar les bases per una bàsica sessions específiques destinades conèixer i societat a progressista i més igualitària. reflexionar sobre sector d'edat, oferint L'Ajuntament, des de l'òptica d'una aquest ja sigui política integral i seminaris monogràfics tractin les de cursos que qües- joventut, i amb bel·ligerància amb les desigualtats, tions bàsiques dels adolescents Barcelona. pretén incidir en el procés de transició de les noies; a realitzant aquelles accions Ajuntament que possibilitin el desenvo- lupament d'un projecte de vida propi i la seva emancl- * Facilitar l'accés a la cultura. pació. S'hauran de realitzar accions per tal de possibilitar 5.44. Facilitar l'accés dels adolescents a les activi que les dones joves puguin desenvolupar el seu projec- 75 te de vida i desenvolupar el seu itinerari personal i pro- 6.55. Els pares són també un punt d'intervenció fo- fessional sobre la base de la Igualtat d'oportunitats i de namental. És necessari buscar tots els punts de con- condicions entre els gèneres: possibilitant la igualtat tacte que té l'escola amb els pares, especialment a d'oportunitats formatives, arbitrant mesures incentiva- través de les Associacions de Pares d'Alumnes dores i de discriminació positiva en el camp laboral, (APAS), per tal de concienciar-los sobre la necessitat portant a terme polítiques de promoció de la salut, po- d'igualtat en l'educació. sitivant les aportacions femenines a la vida social (la Generalitat, Ajuntament fecunditat, l'educació infantil, la tasca domèstica, les 6.56. Oferir professions feminitzades, la participació cursos de formació i social...), pos- reciclatge sobre sibilitant la participació i les coeducació i discriminació sexual als educadors i seves formes d'expressió col·lectives, facilitant l'accés i l'aprofitament agents sòcio-culturals dels que actuen amb població infan- recur- sos públics posats a l'abast dels joves. til/adolescents/juvenil. Ajuntament ■ Facilitar l'accés al treball. ■ Estimularia igualtat en els programes municipals. 6.48. Afavorir l'acció positiva envers les noies en els plans d'ocupació, en les diverses modalitats contrac- 6.57. Vetllar perquè tots els programes municipals tuals, afavorir també la contractació després del perío- tinguin en compte la igualtat d'oportunitats i la partid- de de treball subvencionat. pació d'ambdós sexes. Generalitat, Ajuntament, Foment del Treball Ajuntament 6.49. Afavorir el retorn o incorporació al treball de ' Sensibilitzar en l'àmbit familiar. mares joves potenciant serveis d'ajuda que ho perme- tin. 6.58. Realitzar campanyes adreçades a les famílies, Generalitat que informin i sensibilitzin sobre les actuacions de desi- gualtats familiars, conscients i inconscients, que afec- 6.50. Potenciar accions encaminades a la inserció ten les dones joves i minven les seves tan sols les més oportunitats. no en professions exclusivament fe- menines, sinó aquelles tradicionalment han Ajuntament en que es- tat un terreny preferentment masculí, així com poten- ■ Afavorir la planificació de la sexualitat. ciar la incorporació de dones joves en les noves professions vinculades al sector terciari. 6.59. Orientar l'organització de la planificació de la Ministeri, Generalitat, Foment del Treball sexualitat juvenil per a nois i noies. Realització de carn- panyes de sensibilització 6.51. Sol·licitar intervenció adreçada a la una contundent de la ins- població jove tal es una acció entorn pecció fiscal i per que de treball potencií per tal de controlar i acabar responsable tema. amb les situacions aquest irregulars que incideixen especial- ment Generalitat, en les joves. Ajuntament Ministeri, Sindicats ■ Fomentar la participació de la dona en l'esport. 6.52. Potenciar els serveis d'Orientació Professió- 6.60. Diversificació de de nal per evitar desigualtats en la informació i l'esport base, promovent posterior disciplines que siguin més formació les practicades per dones. Així de dones joves. mateix, demanar el compromís de clubs i federacions Generalitat, Ajuntament esportives per desenvolupar la pràctica esportiva entre les noies. ■ Evitar la discriminació a l'escola. Ajuntament 6.53. Sol·licitar al Ministeri d'Educació i Ciència que dins el currículum dels educadors (pedagogs, profes- ■ Incrementar la participació de la dona en l'asso- sorat d'EGB...) hi hagi el tema de coeducació, fent una ciativisme. reflexió dels problemes actuals i possibles actuacions concretes. Així 6.61. mateix, demanar al Departament d'En- Cooperar en totes aquelles activitats que faci- litin senyament de la la Generalitat de de la donant Catalunya molt que realitzi participació dona, suport espe- cialment a cursos obligatoris i iniciatives gratuïts per als tenir un professors d'EGB, aquelles que puguin efec- Educació Secundària te i Agents Sòcio-culturals, fa- multiplicador. que cin referència a «Pedagogia i Psicologia de la coeduca- Ajuntament ció». Generalitat, Ajuntament 7. La participació dels ciutadans en els 6.54. Creació d'una «Comissió assumptes pú- de Seguiment Inter- blics és un dels eixos d'actuació de tota administra- disciplinària», amb la finalitat de coordinar el disseny ció democràtica i constitueix un dret constitucional d'una política d'intervenció que comprendria tasques que cal la garantir, implementar i des com potenciació desenvolupar d'una informació no sexista en els del marc llibres municipal. de text i en la resta de material didàctic. Generalitat La participació, igualment, és un element cabdal de 76 tota política de joventut que tingui com objectiu la ple- senvolupar les esmentades normes tot promovent i ga- na inserció social i professional del jove. Participant rantint la participació específica juvenil. Incorporar-les individualment i, en especial col·lectivament, pel que a la nova Carta Municipal. adquireix més autonomia, seguretat, confiança en si Ajuntament mateix, comunicació interpersonal, etc. També pren consciència del de la fet 7.66. Unificar del els criteris en l'elaboració del seu entorn, seva realitat, Registre de pertànyer col·lectivitat ¡ i d'Entitats s'inicia juvenils de la ciutat i de districtes. a una (ciutat país) en una sèrie d'hàbits, en un procés d'aprenentatge Ajuntament social que l'ajuda a introduir-se en els circuits d'infor- mació, elecció i decisió socials, culturals, polítics i econòmics. L'Ajuntament de Barcelona es proposa difondre es- 8. pecialment entre els joves i les seves associacions les Potenciar la participació en l'àmbit juvenil que té un Normes Reguladores de l'Organització dels Districtes i dels seus principals instruments en l'existència de la Participació Ciutadana. Així mateix, es proposa d'un teixit associatiu fort i plural que canalitza i aplicar i desenvolupar les esmentades normes tot pro- coordina la participació individual projectant-la en movent i garantint la participació específica juvenil en l'àmbit públic i social. els diversos nivells d'actuació de la vida ciutadana: ciu- tat/Dte., i els diversos i espais són els En en aquest sentit és camps on important citar que existeix a joves: escola, treball, salut, benestar social, Barcelona esport, un teixit associatiu juvenil que aplega entre etc. el 30 i el 40 % dels joves, i que agrupa a més de 300 entitats d'àmbit ciutadà i a unes 1.400 entitats/grups que actuen en l'àmbit de Dte. Amb un ampli ventall de camps d'actuació: associacions de la col·laboració amb el Consell de la Jo- joves estudiants, ' Ampliar associacions d'educació en el associacions ventut de Barcelona i els Consells lleure, de Joventut de Dis- ju- venils sòcio-culturals, federacions esportives, movi- tríete. ments juvenils confessionals, nous moviments socials 7.62. Potenciar i promoure la participació dels joves emergents, organitzacions juvenils polítiques, associa- en els organismes de consulta i participació sectorials cions juvenils de serveis, federacions de centres juve- de ciutat i de districte a través del Consell de la Joven- nils, organismes/suprafederacions de joventut, asso- a tut de Barcelona i els Consells de Joventut de Districte, ciacions de joves ocupacionals i associació de joves i així es farà constar en la revisió del conveni de reia- professionals, etc. cions amb el Consell de la Joventut de Barcelona ja L'Ajuntament de Barcelona es proposa continuar existent. donant suport a aquest teixit associatiu juvenil actual- Ajuntament ment existent i promovent la creació en zones i sectors amb taxa associativa baixa. Aquest ajut es donarà a 7.63. Aprofundir i ampliar la col·laboració amb el través de mesures infraestructurals, legals, fiscals, d'a- Consell de la Joventut com a entitat més representati- jut econòmic i d'assessorament i formació. va i interlocutor més valuós en matèria de joventut, tot Prioritzant les associacions juvenils amb una praxis reconeixent els resultats positius d'aquesta col·labora- associativa que posi l'accent en els valors, les expe- ció i la importància que té per l'Ajuntament seguir cer- riències i les actituds significatives dels joves en el pro- cant la implicació i participació dels joves en la política cés de transició a la vida adulta, i que aportin béns i municipal. serveis a la comunitat, a partir del seu treball volunta- Ajuntament ri. Continuant donant suport i reconeixement, com ja ■ Impulsar el voluntariat i les associacions ho que fa des de l'any 1980 al Consell de la Joventut de aporten béns i serveis a la comunitat. Barcelona com organisme de coordinació i cooperació juvenil, i interlocutor més vàlid de l'Ajuntament per 7.64. Prioritzar les associacions juvenils amb una afers juvenils de la ciutat. praxi associativa que posi l'accent en els valors, les Pormocionant els Consells de Joventut en els Dis- experiències i les actituds significatives dels joves en el trictes on no n'hi hagi i donant suport on ja són procés de transició a la vida adulta, i que aportin béns i creats. serveis a la comunitat, a partir del seu treball volunta- ri. ■ Donar suport a través de mesures infraestructu- Ajuntament rals, legals, fiscals, d'ajut econòmic i d'assessorament i informació. ■ Potenciar la difusió i reforçar els mecanismes de 8.67. Afavorir l'existència d'un nou marc participació. legal, que suposi la derogació de la Llei d'Associacions de 1964 i 7.65. Difondre entre els joves i les seves associa- que contempli la necessària adequació a la realitat ju- cions les Normes Reguladores de l'Organització dels venil (menys burocràcia, flexibilitat,...). Districtes i de la Participació Ciutadana. Aplicar i de Ministeri 8.68. L'Ajuntament s'adreçarà al Ministeri d'Hisen- 9. da per tal d'estudiar els mecanismes d'exempció fiscal Donar suport a l'associacionisme no formal, promo- (IVA, quotes patronals, etc.) per a aquelles associa- cionant i facilitant instruments de participació juve- clons juvenils que actuen en l'àmbit del benestar social nil individual i col·lectiva que doni un marc d'acció i que no tenen afany lucratiu. Estudi de l'exempció social a aquestes experiències associatives. d'impostos municipals per a les entitats i l'exempció de taxes per l'ús d'equipaments públics per part de grups La realitat juvenil de la ciutat evidencia que, a dife- i entitats. Estudiar la declaració d'interès Municipal per rència dels adults, els joves s'agrupen per les necessl- aquestes. tats psicosoclals Inherents que apareixen en el seu Ministeri, Ajuntament procés de transició a la vida, aquestes fan que les se- 8 69. Facilitar serveis d'informació i assessorament ves formes d'agregació condicionades per factors a les entitats, sobre tots els aspectes legals relacionats d'experiència i factors conjunturals, segueixin pautes amb el fet associatiu, mitjançant assessories, elabora- molt plurals: associacions formals estables, en grups ció de materials específics, etc. no formals de durada limitada, en grups d'amics pun- També en el camp de la informació s'han d'augmen- tuals, etc. tar els convenis específics amb entitats, la connexió de L'associativisme juvenil formal és una expressió im- les xarxes informatives, el suport Infrastructural a la portant d'aquesta realitat juvenil, però no l'única. Una difusió de les Iniciatives del moviment juvenil, etc. altra part dels joves s'agrupen en plataformes, asso- Ajuntament ciacions-grups no formals en espais com Casals de Joves, Centres Cívics, Centres d'Ensenyament, enti- b Actualització de la normativa de subvencions. tats no juvenils, etc. Aquest fenomen ha de ser, també, contemplat pels poders públics en l'àmbit territorial de 8.70. Establir amb criteris unificats entre l'Àrea d'A- la ciutat i dels Drets. fers Socials i Joventut i els Consells de Districte una En aquest sentit l'Ajuntament de Barcelona es nova normativa de convenis i subvencions. pro- posa donar suport a aquest tipus d'associatlvisme, Ajuntament perfeccionant i actualitzant els seus mecanismes de Potenciar relació, especialment des dels districtes i ■ recursos a les associacions. prioritzant les per experiències en funció de la problemàtica social i l'inte- 8.71. Continuar una política de suport econòmic, in- rès del servei o l'activitat de la zona on s'ubica. frastructural i formatiu, ja sigui des de l'Àrea o des de Millorant i qualificant l'actual xarxa de Casals de Jo- Districtes, mitjançant convenis -principalment-, i sub- ves, promovent la creació de Casals de Joves en Cen- vencions, a les entitats juvenils sense afany de lucre. tres Cívics de nova creació, i establint mecanismes de * Facilitar al màxim la relació econòmica (agilitat, tra- participació individual I col·lectiva en la seva gestió. mitació) entre l'Administració i les Entitats. Possibilitar acords amb institucions financeres per l'establiment de b Suport a l'associativisme no formal. crèdits i avançaments a baix interès. * Possibilitar l'ús de locals i altres Infrastructures 9.74. Donar suport a aquest tipus d'associativisme, municipals a les entitats. perfeccionant I actualitzant els seus mecanismes de - Posada en funcionament del Casal d'Associacions relació, prioritzant les experiències en funció de la pro- Juvenils. blemàtica social i l'interès del servei o l'activitat de la * Potenciar recursos de formació ajudar la zona on s'ubica. per a gestió de les entitats juvenils Ajuntament Ajuntament 9.75. El marc legal ha d'adaptar-se, respectant l'ob- jectiu de control I Cooperació Internacional. transparència dels diners b públics, a la realitat associativa juvenil no formal, facilitant mecanis- 8.72. Relació i suport a les plataformes I organismes mes de suport econòmic a grups no formalitzats. de coordinació i cooperació internacional. Difusió de Generalitat, Ajuntament les seves activitats. Ajuntament b Suport infrastructural: Casals, Centres Cívics i Equipaments. b Aprofitament del potencial associatiu. 9.76. Continuar aplicant, en el marc del Pla d'Equipa- 8.73. Fomentar mecanismes i vies d'acord i concer- ments de Benestar Social, el Pla tació Municipal de Casals. per a activitats i iniciatives conjuntes, de coordi- * Millorar I qualificar l'actual xarxa de Casals de Joves. nació i planificació, per evitar duplicitats entre els * ser- Promoure la creació de Casals de Joves en Cen- veis municipals i l'activitat juvenil. Reconeixement tres Cívics de nova creació. institucional de la important tasca que efectuen les * en- Aprofundiment dels mecanismes de titats participació en els diversos sectors pel millor desenvolupa- col·lectiva i individual en la gestió dels ment i equipaments. social cultural de la ciutat. * Estudiar l'ampliació d'horaris en locals i espais pú- Ajuntament blics. * Facilitar la creació de comissions de joves que 78 aglutinin els diferents grups en aquells centres cívics i Pel que fa a l'àmbit estrictament municipal, propo- centres de barri que disposen d'un programa de dina- sem (estudiar) la creació d'una xarxa descentralitzada mització sense espai específic. d'informació per a joves, partint de l'actual estructura Ajuntament informativa, tant a nivell general de l'Ajuntament (Bar- com 9.77. La xarxa municipal de des de de Jo- casals de joves es com- celona-lnformació, 010) l'específica amb altres ventut pleta equipaments juvenils d'iniciativa asso- (CIAJ, punts d'Informació, Corresponsals a Centres ciativa que, moltes vegades, compleixen una funció d'Ensenyament Secundari...). Les noves ví- equivalent als equipaments municipals. Establir convé- tecnologies (informàtica, telemática, deo-text i nis, a partir dels districtes, amb les aquelles associacions que puguin sortir), s'han d'aplicar a la amb voluntat informació pública adreçada als joves, però sempre tenint pre- que disposin d'infrastructura i sent són un la informació i no un que compleixin unes condicions mínimes s'especi- que mitjà per apropar que fi en ficaran la si mateixes. a normativa de convenis i subvencions. Com a eina per a la transició, la informació ha de Ajuntament comptar amb els agents naturals que ajuden el jove en aquest procés. Adreçar la informació als joves mitjan- çant adults significatius (pares, mestres, educadors, 10 monitors, animadors, etc.) pot ajudar a incrementar el Elevar el nivell d'informació dels joves i potenciar la ressò i la credibilitat del seu contingut. Alhora, s'ha de informació com a eina formativa, aprenent a infor- ser flexible per poder modificar els canals informatius mar-se. Més enllà de la informació, potenciar l'as- en funció dels canals utilitzats pels joves en el seu ac- sessorament i l'orientació. cés a la informació. Potenciar la formació d'agents per la informació. La informació és una eina fonamental en els itineraris L'Ajuntament de Barcelona es va avançar en el seu de transició del jove, una eina que li permetrà optar per plantejament inicial de la informació per a joves creant opcions més favorables de cara al seu present i al seu un Centre d'Informació i Assessorament. S'ha de re- futur. És important, doncs, que ei jove conegui els dife- forçar aquesta línia de treball, que afavoreix que junta- rents canals informatius que té al seu abast, però, en ment amb informacions puntuals i «lleugeres», el jove aquest període vital és més important apropar canals es trobi amb uns professionals que el poden ajudar en informatius específics a la seva realitat quotidiana geo- el desenvolupament dels seus interessos o en la reso- gràfica, cultural, social i formativa. lució dels seus problemes, donant-li eines o derivant-lo Cal, doncs, crear un sistema organitzat d'informació al servei més adient. que contempli aquestes realitats i els itineraris ciuta- L'atenció a joves i professionals des del Centre d'In- dans dels joves, potenciant, d'una banda la xarxa infor- formació i Assessorament, assegura l'accés de moits mativa ja existent, tant púbiica com privada: i creant joves a la possibilitat de plantejar situacions de neces- una estructura informativa municipal descentralitzada sitat o problemes que els preocupen. Per les caracte- per a joves, reformulant les funcions i els objectius dels rístiques pròpies del període evolutiu que viuen els ado- serveis actualment existents. Barcelona ha d'aprofitar lescents i joves és difícil que s'adrecin a serveis l'esperit associatiu dels seus ciutadans joves i els ser- d'atenció primària que estan estructurats pensant en veis informatius que aquest esperit genera, consoli- una població adulta. dant una dinàmica de complementació i ajut, tant en els Quan parlem d'Informació adreçada als joves, hem temes que treballen com en els mecanismes de difusió. de pensar, doncs, en la implementació de la línia d'As- Des de l'Administració municipal proposem reforçar el sessorament, amb una doble funció: * treball en aquells àmbits no treballats per altres serveis Atenció als joves, professionals i pares, potenciant de la ciutat (SIPAJ, SICT...), reforçant la línia de convé- el treball amb aquells nuclis multiplicadors de la. infor- nis amb aquestes entitats. mació que poden rendibilitzar molt més el treball rea- La informació constitueix en aquests moments un litzat. * dels àmbits d'intervenció més importants, tant des del Suport a la xarxa descentralitzada d'informació sector públic com des del privat. En una societat tec- per a joves. nològicament avançada com la nostra, comptar amb informació permet accedir a un ventall de possibilitats ' la informació a les necessitats reals dels de tot tipus (culturals, recreatives, laborals, formatives, Adequar etc.). L'absència d'informació és joves. causa, la majoria de vegades, del tancament de possibilitats d'accés a 10.78. Potenciar i coordinar el 010, els centres d'in- aquestes oportunitats, per molt que es compleixin les formació i assessorament per a joves i els punts d'in- condicions necessàries. formació als districtes. Aquesta afirmació pren més sentit quan es refereix a Adequar la informació a les necessitats reals dels la població adolescent i jove de la ciutat. En el moment joves, prioritzant aquells temes on hi hagi més deman- en què s'obren múltiples possibilitats d'itineraris de des. Continuar apropant la informació juvenil allà on es transició, la informació, com a recurs que ajudi a pren- troba el jove, ampliant l'estructura descentralitzada dre decisions, adquireix la seva màxima utilitat i renda- amb recursos tecnològics adequats, posant especial bilitat, tant social com personal. èmfasi en aquells llocs on encara la informació és defi- 79 citària; tenint en compte també que aquesta informació * Vetllar perquè des dels mitjans de comunicació no s'ha acostat als sectors de joves més desfavorits per es doni una imatge als aspectes negatius, sinó a tots ajudar-los en el seu itinerari de transició. Les línies bàsi- aquells que conformen la participació del jove en la vida ques d'aquesta estructura haurien de ser: ciutadana. * El CIAJ (Centre d'Informació i Assessorament * per Donar suport a les iniciatives ja existents i fer-les a joves) s'ha de consolidar com a servei receptor i ela- extensives als medis que habitualment utilitzen els jo- borador de la informació, mantenint un espai centra- ves, utilitzant els canals de distribució adients. lltzat d'atenció individualitzada. Dotar-lo dels recursos Ajuntament adients que permetin la construcció d'un centre digne per a la ciutat de Barcelona. 10.84. Realitzar acords entre els canals i mitjans de * Programa d'informació I juvenil als comunicació el món de Districtes, amb l'ensenyament per facilitar l'a- personal especialitzat, més de l'elaboració I difu- prenentatge de la a Informació. que sió d'informació, coordini la creació de «petites estruç- Ajuntament tures informatives» en el món associatiu, el voluntariat ■ (bars, cinemes, barris...) i els utilitzats Donar espais per jo- suport a la informació realitzada pels jo- ves. ves. Generalitat, Diputació, Ajuntament 10.85. Donar suport a les emissores de ràdio lliures I televisions locals com a canals d'informació impor- ■ Establir convenis per tal d'ampliar recursos d'in- tants, especialment les conduïdes pels joves; així com formació i assessorament. a qualsevol altra Iniciativa de mitjà de comunicació. * Donar suport a les Iniciatives d'Informació 10.79. es Establir convenis de col·laboració amb la Ge- que donin als centres neralitat i la Diputació on es contempli: d'ensenyament, potenciant les provi- * nents de les Associacions d'Estudiants. Dotació de recursos als Centres d'Informació. * * Donar a les iniciatives en Interconnexió el de xarxes d'Informació. suport que sorgeixen * món laboral I associatiu. Pressupostos específics per a la incorporació de noves tecnologies. Generalitat, Ajuntament * Formació adequada d'informadors i orientadors. Generalitat, Diputació, Ajuntament 11. Activar el coneixement del mercat de treball i ■ Potenciar la informació a l'escola i centres de tre- impli- car a l'Ajuntament en la ball. consolidació d'un observa- tori del mercat de treball a la ciutat. 10.80. Crear equips d'orientadors propis dins els centres d'ensenyament. La iniciativa de l'INEM, de crear un observatori del Generalitat mercat laboral a la ciutat per tai de recollir la informació sobre les necessitats actuals de formació i 10.81. Consolidació i extensió de l'experiència dels ocupació, és l'oportunitat per demanar la participació de Punts d'Informació periòdics als l'Ajunta- Centres, per tal de ment en la seva tasca de consolidació. crear un Servei d'Informació i Assessorament a l'estu- Les diferents actuacions es venen realitzant diant a tots els Centres públics i Centres que per Concertats, facilitar la Inserció social i reforçat la figura dels i professional dels des per «corresponsals» joves, gestionat del conjunt d'instàncies de la institu- pel Consell Ciutat, Escolar, connectat ja amb el CIAJ siguin (Centre cions d'Informació i públiques o han estat mancades d'un Assessorament privades, per a joves), la xarxa del element referencial bàsic la seva «010» i els punts d'informació dels que permetés Districtes. justa adequació a les necessitats actuals de formació i d'o- Ajuntament cupació. 10.82. Creació de xarxes informatives en els llocs En aquet període s'ha donat també una separació de treball coordinades pel Centre d'Informació i Asses- entre el món productiu de l'empresa i les actuacions sorament per a Joves. ocupaclonals amb una intencionalitat formativa i d'in- Ajuntament serció en la seva consideració més ample del terme. El disseny d'intervencions concretes i de programes ' Estimular les relacions amb els de d'actuació mitjans no comú- pot realitzar-se sense disposar de la in- nicació. formació que permeti relacionar les necessitats de la societat en la seva dimensió econòmica i les actua- 10.83. Obrir una línia de treball amb el Col·legi de cions que pretenen respondre de diverses maneres. Periodistes, el Consell de la Joventut de Barcelona i Aquesta informació de necessitats formatives, de l'Administració. llocs de feina necessaris de * cobrir, de perspectives de Arribar a acords amb els mitjans de comunicació creixement que apuntarien noves ocupacions, de reci- escrita i àudio-visual perquè contemplin la realitat juve- clatges en els treballs, no es pot pretendre recolllr-les nil, tant des de la perspectiva de subjectes noticiables sense que en la seva recerca estiguin implicades totes com d'usuaris dels esmentats mitjans (ampliar els pro- les parts que tenen a veure amb aquesta realitat, des grames adreçats als joves). de les organitzacions empresarials (aportant les seves 80 necessitats presents i futures), les institucions educati- anàlisi, que existeixen alguns aspectes d'aquest pro- ves (que han de formar els futurs treballadors), les ad- cés de transició que no es poden oblidar si es vol inter- ministracions (que han d'articular mesures i lleis que venir de forma eficaç en la construcció d'una societat regulin i equilibrin, que han de gestionar actuacions futura en la quals els seus membres estiguin preparats concretes), i els sindicats (exercint el seu paper d'inter- per afrontar una mobilitat molt intensa i una ajust per- locutors socials). manent a les noves necessitats. En aquest sentit i aprofitant la iniciativa de l'INEM de Entenem, doncs, que en aquesta transició, que no crear un observatori del mercat del treball, te ple sen- només és de l'escola al treball, sinó també de l'escola a tit que l'Ajuntament de Barcelona no es mantingui al l'escola, del treball al treball, de la família a la família; ha marge d'aquesta oportunitat i demani col·laborar en el de contemplar un procés que incorpori de forma se- que sense cap mena de dubte, és feina de moltes qüencial la informació, l'orientació i la formació. parts. Existeixen un conjunt massa gran de passos per arri- bar a disposar de tota la informació necessària: dife- ' Consolidació d'un Observatori del Mercat Labo- rents institucions, centres, associacions,... i pocs, amb ral. una visió global de tots els temes. El mateix passa per solucionar un 11.86. Implicació de les diferents administracions i problema o resoldre una gestió. La informació es en moments, agents econòmics en la consolidació de l'Observatori presenta aquests com un dels aspectes fonamentals en el de l'INEM procés d'afa- del Mercat Laboral que permeti: voriment i facilitar la inserció. Això és al deseo- * Dissenyar actuacions en funció de la demanda d'o- degut neixement que es constata entre la població juvenil cupació existent. dels recursos, actuacions i * l'ús de les informacions aplicacions programes que es realitzen Facilitar per des de les diferents administracions, així com també la concretes. manca d'assessorament sobre la * els formatius reglats i re- legislació econòmica Ajustar programes no i jurídica. glats. Cada cop més la presa de decisió dels * Ordenar la informació ja existent. per part joves sobre la seva orientació futura una * major Contemplar realitats més enllà de la pròpia ciutat i adquireix dins el de la Regió I. complexitat. El nombre de possibilitats i opcions és marc més gran i això fa que sigui necessari un suport ade- * Dissenyar programes de seguiment i avaluació quat per tal de facilitar sobre la rendibilitat aquesta presa de decisió. que permetin treure conclusions La nova conjuntura sòcio-econòmica, fa més urgent social dels programes ocupacionals. que aquests tres elements estiguin ben * presents en Difondre de forma generalitzada les informacions totes les i actuacions, i de forma molt l'accés diferents especial l'orienta- que facilitin als recursos programes. ció. Ministeri, Generalitat, Ajuntament, Foment del Treball, Sindicats ■ Consolidar i potenciar les actuacions dirigides a l'orientació i formació escolar i professional. 12. 12.87. Ampliar i adequar la formació ocupacional, Potenciació de les actuacions de transició a través coordinar les accions entre administracions per tal d'a- de la seqüència: INFORMACIÓ-ORIENTACIÓ-FOR- justar-les als canvis en els sistemes de producció i fo- MACIÓ mentar la plena ocupació, d'acord amb les directrius del Pla Estratègic Econòmic i Social. * La consolidació de les dificultats dels joves per a una Establir acords de col·laboració per coordinar les positiva inserció social i professional, reforça la impor- diferents actuacions que es refereixin a: tància que té la informació, l'orientació i la formació, ■ Orientació escolar i professional. com elements claus a potenciar en el procés de transi- ■ Transició Escola-Treball. ció. ■ Inserció laboral. Els itineraris que porten a la inserció social i profes- ■ Titulació acadèmica que reconegui la capacitació sional dels joves són diversos en la seva durada i con- després d'un procés formatiu no reglat. * tingut. Es dibuixen camins més ràpids i satisfactoris i Cooperar amb l'INEM en totes les iniciatives de altres més frustrants i desmotivadors. formació i inserció laboral. * Aquesta constatació reforça la importància que té el Incrementar el nivell de qualitat i la durada dels pro- procés de transició, en aquest cas cap a una plena grames formatius i avaluar-los rigorosament. S'ha de autonomia personal o una positiva inserció social i pro- donar resposta a les necessitats de formació detecta- fessional. des, prioritzant programes Marc, Plans integrals o pro- Cada cop s'evidencia com a més difícil que els joves grames pilot amb efecte multiplicador d'acord amb les encertin en la construcció d'un itinerari que els porti directrius del Pla Municipal de Formació Ocupacional. * d'una forma constructiva a una inserció social i profes- Promocionar un sistema d'orientació escolar, pro- sional. fessional i Laboral posant l'accent en les iniciatives for- Aquesta dificultat, fruit del conjunt de la realitat de la matives/orientatives en l'àmbit extraescolar, tradició- nostra societat actual en canvi, determina en la seva nalment més oblidat. 81 * Demanar el reconeixement acadèmic i laboral de econòmic com tècnic i experimentant noves formes de les pràctiques, tipificant la remuneració econòmica en generar processos de creació d'empreses. els casos que correspongui. Així mateix, és imprescindible aconseguir la implica- Ministeri, Generalitat, Ajuntament ció de les empreses en la incorporació dels joves al treball, des d'actuacions pròpies a acords de col·labo- ■ Facilitar l'accés masiu a la informació de recursos ració concrets en programes que contemplin la infor- i programes. mació, l'orientació I la formació. 12.88. Potenciar una xarxa d'informació als distric- Instruments imprescindibles per les actuacions d'in- tes, amb recursos sobre formació serció social professional I regla- professional dels joves des de l'Ajunta- da, ocupacional i permanent, connectada al Centre ment són la utilització dels recursos externs que pas- d'Informació i Assessorament sen a Joves, coordi- per les normatives centrals o per en autonòmiques, i en nació amb l'INEM. aquest sentit cal demanar-les una major flexibilitat de * Utilitzar, potenciar i coordinar els canals de transmis- manera que permetin una gestió municipal ajustada a sió d'informacions i projectes estan en contacte les necessitats que des de la que realitat més propera al més directe amb la realitat del jove, es com són: jove desenvolupen. ■ Els agents socials que actuen en el territori. * ■ Les associacions juvenils. Més coordinació i més competències per a l'Ad- ■ Les oficines de l'INEM. ministració Local. ■ Els centres d'ensenyament, casals de joves, cen- 13.89. Potenciar la coordinació de les intervencions tres cívics i altres espais utilitzats per joves. de les diverses administracions. Les normatives per Ajuntament part de l'Administració central o autonòmica han de ser més flexibles i han de possibilitar la intervenció en el sector juvenil, deixant un gran marge d'autonomia als 13. Ajuntaments per decidir la millor concreció i utilització Afavorir dels les iniciatives d'inserció recursos. laboral a través de l'autoocupació i la col·laboració amb Ministeri, mo- Generalitat, empreses, Ajuntament dificant i creant normatives més adequades. ■ Creació i modificació de normatives. Les actuacions dirigides a facilitar la inserció laboral 13.90. Establir els marcs I reglaments que de permetin joves, passa per continuar avançant en la línia de millorar la situació de treball dels joves per facilitar la potenciar les iniciatives dels propis joves i aconseguir la seva millora de qualitat i professlonalitat, així com el implicació de les empreses en la Incorporació dels jo- seu possible itinerari professional; avançant en la dis- ves al treball, modificant i creant normatives adequa- minució de la precarització del treball. des. Ministeri, Generalitat La reactivació econòmica a nivell global ha generat un procés natural de creació de llocs de i 13.91. Necessitat treball, d'establir una una normativa pròpia important disminució de l'atur. per a la creació d'empresa (salari-rlsc), que resolgui les Aquesta nova conjuntura, però, també ha disfuncionalltats actuals generat (contractació individual, uni- una major eventualitat en el temps de permanència en formitat, temps...), assegurant el suport tècnic d'una un treball concret, la qual cosa comporta efectes manera sistematitzada. També uns cal demanar normati- que cal contemplar en la seva dimensió ves qualitativa de específiques encaminades a promoure la capacitat desmotivació i desorientació, quan no està d'iniciativa dels a l'hora de crear la seva acompan- joves pròpia yada d'una clara precarització de les condicions del empresa. * treball que poden generar hàbits i comportaments Interessar l'Administració poc competent perquè esta- socialitzadors, amb les seves conseqüències bleixi de canvi mesures que previnguin excepcions fiscals a les de valors culturals de la societat. empreses de nova creació. L'impacte del desenvolupament de la ciutat i la seva Ministeri, Generalitat transformació urbanística, pot tenir si no s'intervé en sentit contrari, un efecte de ' desprotecció dels Prioritats en les part actuacions per municipals destinades a joves cara a aconseguir la seva inserció social i profes- fomentar l'autoocupació i col·laboració amb empreses. sional. Ben conduït, però, pot afavorir en gran manera 13.92. El paper de l'Administració Local és fona- la seva inserció, fent possible la seva incorporació en mental com a canalitzador de recursos I en el desenvo- els diferents projectes de la ciutat, siguin aquests lupament de programes I projectes de creació d'em- grans o petits. preses adaptades a la realitat, criteris La connexió adoptant entre el que creixement econòmic de la ciu- reverteixin en el benestar de la comunitat. tat, i possiblement més enllà de la pròpia ciutat; i les * Passar d'un plantejament receptiu a un altre actuacions dirigides a facilitar que la Inserció dels joves, indueixi a la utilització del recurs. passa per continuar avançant en la línia de potenciar * Fomentar de manera les formes les iniciatives explícita dels d'empre- propis joves de crear la seva pròpia sa d'economia social, enfront d'iniciatives individuals a empresa, donant tot el suport que sigui possible tan l'atur. 82 * Establir plans d'actuació territorialitzat, amb una de ser un objectiu que mereixi els màxims esforços per perspectiva integral, com a instrument fonamental per part de tothom. La creació d'un Consell Econòmic i potenciar el desenvolupament econòmic i l'accès a Social es necessari per assolir aquesta coordinació. sectors menys afavorits (atur llarga durada, abandona- És a través d'aquesta coordinació i col·laboració que ment escolar, Itineraris curts,...). es podrà arribar a acords marc amb les organitzacions Ajuntament empresarials i sindicats que permetin amb major facili- tat la Inserció professional dels joves I el millorament de * Millores en el suport a les iniciatives d'autoocupa- les condicions de treball, incidint específicament en els ció. processos de formació i de contractacions posteriors al 13.93. Potenciar el suport a les iniciatives d'autoo- període que pugui estar subvencionat. Aquesta coordinació i col·laboració s'ha de contem- cupació. * piar des d'una perspectiva més àmplia que la nostra Potenciar el Centre d'Informació i Assessorament ciutat, tenint en compte que la realitat urbana es carac- de Noves Empreses (CIAME), com a Instrument coor- teritza la seva també, i dinador de les actuacions municipals entorn de la crea- per pluridimensionalitat però sobretot, per la seva complexitat d'interrelacions ció d'empresa i com a un organisme de suport meto- espa- cials. mentre les demarcacions dològic, formatiu i d'assessorament. Així, municipals presen- * ten uns límits clarament els de establerts, els fluxos l'acti- Augmentar recursos propis l'Ajuntament que vitat econòmica genera sobrepassen aquests límits i que puguin garantir el suport tècnic i formatiu. * configuren relacions difoses entre les diferents zones Aprofundir en la definició dels criteris de selecció, amb Barcelona formen l'Àrea Cal establint els diferents nivells i mecanismes de mentropolltana. suport en que els funció de constatar, desenvolupament dels projectes. així, que joves en principi, estan particu- * larment influenciats les circumstàncies tenen Plantejar la cooperació amb organitzacions i insti- per que relació amb el món del treball I amb les seves tucions analitzar la creació PIME partir d'un implica- per a mer- cions cat previsible. genèriques. * Per altra l'atur I els d'inserció Foment de la inter-cooperació (xarxes) facilitar part, juvenil problemes per sòcio-laborals que els diferents de la comercialització. segments joves pa- * els existents través d'una teixen, juntament amb la Optimitzar recursos a implícita capacitat renovadora i dinamitzadora seqüència correcta (FIP, salari-risc, capitalització i que aquests segments representen, és un tema d'interès per als altres ILE). municipis i, en general, per a les altres regions i països de l'entorn * més o Considerar de forma diferenciada els tècnics que fan possible l'execució dels programes dels joves des- menys proper. tlnataris de l'actuació, tant pel que fa a la seva forma de contractació com incorporant processos de formació ' Implicació de tots els agents i sectors en joc. quer permetin optimitzar el seu nivell de capacitació 14.95. Treballar per aconseguir un major nivell de dels mateixos. coordinació i concertació entre tots els en el Ajuntament implicats procés d'inserció social I professional a través del Con- i Social format les ' Aconseguir la implicació de les la sell Econòmic per administracions, empreses en les empreses, els sindicats i les associacions i entitats incorporació dels joves al treball. de la ciutat. Aquesta coordinació i col·laboració s'ha de 13.94. Sensibilitzar les empreses de la ciutat, muni- contemplar des d'una perspectiva àmplia, que tingui en cipals, altres tipus d'empresa pública i aquelles que te- compte les zones d'influència econòmica de Barceló- nen caràcter privat, perquè afavoreixin la inserció labo- na. ral dels joves, adequant-se a les seves característiques * Promoure acords marc amb les organitzacions curriculars i fent especial atenció al món de la dona jove empresarials i sindicals que permetin amb major facili- (discriminació positiva). tat la inserció professional dels joves, incidint específi- Ajuntament cament en els processos de formació i en les contrac- tacions posteriors al període que pugui estar sub- vencionat. * 14. Continuar la línia de convenis, subvencions i am- Afavorir un major nivell de coordinació i concertació pliació d'acords amb entitats financeres i empresarials entre tots els implicats en el procés d'inserció so- pel que fa a actuacions que facilitin la inserció dels jo- cial i professional: les administracions, les empre- ves. * ses, els sindicats i les associacions i entitats de la Facilitar la Informació i el suport tècnic per tal que ciutat. les intervencions des de les associacions siguin de la màxima qualitat I eficàcia possible. Treballar per aconseguir un major nivell de coordina- - Considerar els grups informals com a destinataris, ció i concertació entre tots els implicats en el procés també, d'aquests suports. d'Inserció social i professional dels joves a través d'una - Proposar actuacions de col·laboració amb asso- taula formada per les administracions, les empreses, ciacions per desenvolupar programes específics. els sindicats i les associacions I entitats de la ciutat: ha Ministeri, Generalitat, Ajuntament 83 ■ Intercanvis d'informació i experiències. ció i aprenentatge. Identitat col·lectiva que respon a la 14.96. Potenciar la relació i la coordinació entre els pluralitat i heterogeneïtat dels joves barcelonins, i que municipis, principalment amb els més abasta des de la cultura propers a la nos- popular fins a les tendències tra ciutat a fi de realitzar conjunts, intercan- més innovadores. programes viar experiències i avaluar actuacions i Així mateix s'ha potencialitats. de garantir la participació de sectors socials més Ajuntament desafavorits, establint mesures que afavo- reixin l'accés a la cultura per part dels joves. 14.97. Fomentar la relació amb altres regions i amb altres països a través d'intercanvis i actuacions conjun- ' Impulsar els grans projectes d'equipaments cultu- tes. S'ha de contemplar tant l'intercanvi d'informacions rals. i experiències com els intercanvis de treballadors amb caràcter formatiu de les 15.98. Afavorir un marc cara a properes perspectives ampli d'intercanvis culturals de l'Europa del 93. que giri al voltant dels eixos europeus i mediterrani, potenciant alhora el de Ajuntament paper capitalitat de Barcelona. Ministeri, Ajuntament 15.99. Facilitar l'accés i la presència activa dels jo- 15. ves en els projectes i equipaments culturals de la ciu- Barcelona, hereva d'una important tradició cultural, tat, vetllant perquè les programacions abastin un ampli exerceix una àmplia influència a diversos nivells: ventall d'interessos. metropolità, nacional, estatal i europeu. Els grans Generalitat, Ajuntament projectes d'equipaments culturals reforçaran aquest paper i seran part, també, de les expressions cultu- ■ Completar la xarxa d'equipaments municipals. rals dels joves. 15.100. Articular xarxes d'equipaments culturals en En els la construcció d'itineraris d'inserció barris, que consolidin l'anomenat «circuit B» amb social i un pro- fessional, la cultura constitueix projecte propi, arrelats al territori i un immillorable amb instru- capacitat de ment afavorir la transició a la ciutat les seves dels joves la vida adulta, projectar propostes. Creant, entre per a per la qual cosa s'ha de potenciar l'accés ells, a la cultura en dinàmiques pròpies de creació, difusió i interrela- la ció. seva triple vessant: formació, creació i difusió cultu- ral. Ajuntament Entenem per cultura el conjunt de referents reals i 15.101. Impulsar convenis amb aquells organismes imaginaris a partir dels quals es construeix la identitat o entitats que disposin d'equipaments o espais infrauti- col·lectiva: una manera de reconèixer i comportar-se litzats. en el món per part d'un grup social. Ministeri, Generalitat, Diputació, Ajuntament Parlar d'identitat cultural d'un grup social és parlar de la síntesi específica i dinàmica que un grup fa a partir de tradicions i moviments culturals amb els quals es re- 16. laciona. Fomentar la participació cultural en aquells espais Tota cultura és una realitat viva i dinàmica que es on es desenvolupa l'activitat relacional dels joves. mou entre dualitats: valors consagrats i emergents, Afavorir l'enfortiment i el tradició i protagonisme de la ciuta- innovació, i que compta amb un valor de canvi dania tenint en compte les característiques de cada subjecte a modificacions. barri i districte. La cultura es desenvolupa en un espai i un temps concret. La ciutat de Barcelona és hereva d'una impor- La participació cultural s'ha de fomentar en aquells tant tradició cultural, fruit d'unes condicions històri- espais on es desenvolupa l'activitat relacional dels jo- ques i geopolítiques que determinen el seu caràcter. ves: els centres d'ensenyament, els Casals de Joves, Com a gran ciutat, exerceix una influència dins d'una els Centres Cívics, les entitats,... s'han de recolzar-hi àmplia àrea cultural que abasta diversos nivells: metro- tècnicament i infraestructuralment totes aquelles acti- polità, nacional, regional, estatal i europeu. vitats que hi sorgeixin. Tanmateix, Barcelona no compta amb les infrastruc- Així mateix, s'ha de donar suport a la iniciativa priva- tures necessàries per desenvolupar el paper que li co- da, actuant de forma complementària i cercant l'enfor- rrespon. Aquest dèficit d'espais de creació i difusió timent i el protagonisme de la ciutadania. En serà aquest modificat amb els projectes de grans equipa- sentit cal fer esment de la importància a la nostra ciutat ments culturals que es troben en curs. Equipaments de les entitats culturals i del desenvolupament d'un tan sig- significatius per als joves com són el Centre de nificatiu associativisme no formal. Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat, l'Audi- En el context de la descentralització i les competèn- tori, o el Centre Cultural del Nord de la Ciutat. cies assumides pels Consells de Districte, cal afavorir La cultura reflexa també una identitat col·lectiva dels totes aquelles iniciatives que sorgeixin en aquest àmbit joves diferenciadora, que es manifesta a través d'una dins un marc de programació forma global de ciutat, tenint en d'entendre i consumir el fet cultural, d'una deter- compte les característiques de cada barri i districte. minada expressió creativa, d'uns processos de forma- En aquest sentit es desenvolupa actualment un es- 84 tudi encarregat per l'Àrea de Cultura, que té com a 17. objectiu la creació d'un Instrument interpretatiu que fa- Donar suport a la creació vetllant per la formació ciliti la reflexió sobre la política cultural que es fa, i que artística, facilitant la producció i afavorint l'accés donarà pautes per a una política cultural de futur, tot dels joves creadors ais circuits professionals. establint una metodologia que pugui ser aplicada en cadascun dels districtes de la ciutat. La consolidació i complementarietat dels espais i cir- El joc és una activitat transmissora dels valors cultu- cuits d'expressió i difusió cultural és primordial per dotar rals de la societat en la qual es desenvolupa, permet als als joves creadors dels estris adients i reafirmar el caràc- homes i dones de totes les edats adquirir coneixe- ter dinàmic de Barcelona que s'expressa en la qualitat i ments, descobrir, divertir-se, investigar, evolucionar, la innovació de les seves produccions culturals. distreure's. La potencialitat d'una ciutat es reflexa en el paper Actualment, a Barcelona existeix una xarxa social i dels seus creadors, en la qualitat de les seves produc- cultural estructurada al voltant de diferents modalitats cions culturals i en el seu caràcter d'innovació. d'activitats relacionades amb el joc. Cal potenciar re- Els joves són protagonistes privilegiats de la creació cursos com la Casa del Mig, l'annex de Golferichs i cultural. L'administració ha de donar suport a la creació que el Xalet del Clot que dinamitzin aquesta expressió lúdi- vetllant per la qualitat de la formació artística, afavorint ca i espontània que és el joc vertebrant una xarxa ciu- la producció i facilitant l'accés als circuits professionals. tadana. Una ciutat com Barcelona s'ha de caracteritzar per presentar i mostrar totes aquelles creacions culturals dels joves que ja han assolit una qualitat suficient però ■ Facilitar l'accés a la cultura. encara no han accedit als circuits més professiona- això amb diversos instruments 16.102. Promoure una política d'actuació global a la litzats; per comptem com la Biennal de ciutat establint una unitat de criteris i Barcelona, una línia d'acció l'espai B del Mercat de les tal racionalitzar Flors, Transformadors, el futur Centre Cultural del Nord comuna per de els recursos, que con- i les de la Ciutat, o el de circuits B d'arts templi mecanismes plataformes que afavoreixin desenvolupament i visuals i d'arts produccions culturals juvenils. plàstiques escèniques en els Districtes i l'Àrea Metropolitana. Cal consolidar Generalitat, Diputació, Ajuntament aquests espais com a plataformes de difusió, propiciant una major com- 16.103. Aplicar la normativa de subvencions con- plementarietat de la seva tasca i afavorint la producció templant les especificitats de cada territori i prioritzant amb espais d'assaig, suport tècnic i suport infrastructu- aquelles activitats que sorgeixin dels joves, recolzant- ral, tant a nivell de districte com a nivell de ciutat. les tècnicament i infraestructuralment. L'Olimpíada Cultural és també una bona oportunitat Ajuntament per afavorir la creació cultural a partir d'iniciatives de promoció i suport als joves creadors. 16.104. Mantenir i millorar les programacions ac- Els joves son un sector amb unes necessitats espe- tuals, per a tots els sectors de la població. Ampliar les cífiques d'expressió i de consum. La programació de ofertes dels districtes. les creacions culturals juvenils més significatives en els Ajuntament grans esdeveniments ciutadans com les Festes de la Mercè, ei Festival de Tardor o el Grec, dóna coherència 16.105. Ampliar els recursos destinats a la formació al conjunt de propostes i ofereix una determinada for- i a la creació cultural, impulsant la seva diversificació i ma d'entendre la cultura de la ciutat. coordinació tant a les escoles com en els espais de relació dels joves. ■ Inserció professional dels joves creadors. Generalitat, Diputació, Ajuntament 17.108. Potenciar les accions adreçades als joves 16.106. Potenciar la coordinació amb totes les enti- creadors. tats culturals, públiques i privades: * Afavorir el reconeixement de les escoles de forma- * Acords i convenis en actuacions conjuntes. ció artística. * Fomentar la inversió privada en béns i serveis cul- * Impulsar la reforma dels ensenyaments artístics, turáis, afavorint l'establiment d'un marc legal que reguli tan a nivell bàsic com especialitzat. i faciliti l'esponsorització. Generalitat, Diputació, Ajuntament Estat, Generalitat, Diputació, Ajuntament 17.109. Afavorir la producció cultural dels joves, es- tablint mesures d'informació, assessorament, suport ' El joc, una eina de cultura i d'inserció social. infrastructural i espais d'assaig. 16.107. Potenciar aquelles activitats transmissores Ajuntament dels valors culturals de la societat mitjançant el joc. 17.110. Facilitar la difusió i l'accés als circuits conso- Ampliar la xarxa de centres especialitzats i ludoteques, lidats de les creacions culturals dels joves de la ciutat. dotant dels recursos suficients a les ja existents i asse- Ajuntament gurant la seva coordinació. Sol·licitar a la Generalitat el 17.111. Impulsar la Biennal de Barcelona, consolidant traspàs de les ludoteques de la ciutat. el certamen com a moment àlgid de la jove creació. Generalitat, Ajuntament Ajuntament 85 18. * Homogeneïtzar i revisar els criteris en la concessió Potenciar les vacances com a temps lliure idoni per de beques. Ampliar els recursos. recuperar la ciutat * per a un ús més lúdic, com a Continuar amb el programa d'integració de dismi- moment privilegiat per viatjar i per l'aventura, i com nuïts, dotant-lo dels recursos necessaris. afavoridores de la inserció social. * Vetllar perquè l'oferta sigui accessible a tota la po- blació, fent especial èmfasi en aquells sectors més de- El període de vacances és un moment ideal per rea- safavorits. litzar activitats formatives des d'un punt de vista lúdic, Ajuntament creatiu i cultural, bo i assegurant que un nombre deter- minat de joves visquin diferents experiències a partir ' Participació de les entitats gestores. de l'oferta municipal. Paral·lelament, la recuperació de la ciutat en temps de vacances permet fer-ne un ús 18.113. Potenciar la participació de les entitats ges- més vital i d'aprenentatge. tores. * La línia de treball de vacances proposa tres eixos Aprofundir en l'important treball de col·laboració d'actuació: activitats a ciutat, activitats fora de ciutat i amb les entitats gestores d'activitats de vacances. * els intercanvis. Aquests són els instruments poten- Garantir i per potenciar els models de gestió indirecta ciar i millorar l'oferta de vacances a joves. amb un per adequat suport. Activitats a ciutat. Barcelona contempla un gran ven- Ajuntament tall de possibilitats d'activitats com a espais on viure el temps lliure. La recuperació del front marítim ■ la Col·laboració amb la suposa Generalitat. incorporació d'un lloc clau on concretar moltes d'a- 18.114. Potenciar un conveni de relacions amb la questes activitats i en possibilita de noves. Direcció General de Joventut de la Generalitat, per tal Activitats fora de ciutat. Ampliar el ventall i l'abast de racionalitzar l'oferta i els mitjans utilitzats a l'hora d'aquestes activitats de les quals Barcelona ha estat d'organitzar les diverses activitats d'estiu i vacances pionera. Els interessos dels joves fan que aquesta via juvenils. sigui una de les que experimenta una necessitat de Generalitat, canvi i Ajuntament potenciació més gran, en la vessant d'afavorir la inserció, la promoció i la participació dels joves. ' Reordenació dels equipaments d'acollida. Intercanvis. Desenvolupar experiències d'intercan- vis amb col·lectius concrets; d'activitats i intercanvis 18.115. En el marc d'una reordenació dels equipa- familiars. ments, revisar el medi o els medis d'acolliment de joves Els objectius bàsics de les activitats promogudes estrangers a la ciutat de Barcelona, Instar la Generali- haurien de ser: una funció social, qualitat, adequació als tat perquè faci més albergs. interessos de la població jove, i recolzament de la xarxa Generalitat associativa, accessibilitat de tota la població. Cal, doncs, que tots els interventors socials assumeixin els 19. projectes de vacances, atès que són els que estan en un Fomentar la i valors contacte de com quotidià i directe pràctica l'esport a ele- amb els joves. ment d'inserció Es necessària i també una infrastructura social, imprescindi- professional d'integració. ble per canalitzar totes les activitats. Dins de d'extensió de la Com l'objectiu a general punts de partença imprescindibles s'han pràctica de esportiva com a hàbit cultural i de salut dels duta- compactar en un programa únic i coherent les activitats dans, promoure l'activitat de vacances generades les diverses Àrees i físico-esportiva entre els jo- per Ser- ves donant rellevància al seu veis, especialment i Parc i Jardins. significat, tant de esports Paral·lela- mitjà relacional i de és lleure, com social i ment, necessari fer estudi d'integració un en profunditat dels profe- ssional. interessos dels joves i de la seva realitat, amb prospec- Les línies d'actuació en 3 cions eixos: territorials. Per últim, s'han de trobar s'organitzen uns criteris 1. Potenciar l'activitat dels homogenis d'adjudicació d'ajuts econòmics. físico-esportiva joves prioritzant els aspectes de mitjà de relació, de formació personal, de plaer, de salut... que té aquesta activitat, i ■ Elaboració Pla de vacances. oferint als joves vies alternatives que els permetin tro- bar els canals idonis per accedir-hi: 18.112. Elaboració d'un pla de vacances únic * per Aprofitar els espais de trobada dels tot joves (casals, l'Ajuntament de Barcelona, en el què intervinguin centres cívics...). els districtes i les diferents àrees implicades i, alhora, * Promocionar la participació mixta i s'especifiquin les (homes dones) competències i mecanismes de coor- a les activitats. Per això cal accentuar els dinació aspectes de per dur-lo a terme, assegurant l'homogeneïtza- recreació, relació, ció participació i lleure, que també són de criteris. atribuits de la * pràctica físico-esportiva. Revisar la tipologia de l'oferta de vacances de jo- * Oferir alternatives i facilitats als determinant joves perquè pu- ves, quin és el model més adient a oferir: guin auto-organitzar-se, aprofitant les seves tendèn- intercanvis, camps de treball, viatges i activitats mono- cies naturals a gràfiques. agrupar-se. La dinamització dels projectes d'intervenció i de les 86 iniciatives dels joves hauria de ser recolzada per la figu- * Programes de rehabilitació de drogodependèn- ra de l'animador esportiu. cies. 2. Potenciar l'activitat físico-esportiva * com a camp Programes d'integració de disminuïts. d'inserció professional/laboral dels * joves, aprofitant Programes per a grups marginals concrets (pobla- l'important mercat de treball que s'està creant al vol- ció penitenciària, etc.). tant de l'esport I superant els greus dèficits de regula- Aquests programes demanen augmentar la coordi- rització laboral i professional que hi ha: nació amb les entitats que agrupen aquests sectors. * Donar suport i assessorament per a la creació de Ajuntament cooperatives i associacions de serveis esportius. * Promoure la regularització legal dels actuals llocs ' L'activitat físico-esportiva a l'àmbit escolar. de treball en aquells casos on sigui necessari. * 19.119. Potenciareis d'Educació Física i Promoure una formació institucional i reglada de programes Centres les als noves professions que s'han anat generant en Esports Escolars, mitjançant: * de mestres. aquest sector (tècnics esportius de base, animadors, Reciclatge * tècnics Dotació de de gestió, de manteniment d'instal·lacions, professors especialistes. * etc...). Adequació de les instal·lacions esportives, planifi- cant-ne l'obertura fora de l'horari lectiu. 3. Explorar i aprofitar la funció terapèutica i integra- * Fomentar la en els escolars de dora de l'esport per al desenvolupament de: participació jocs * Consell Programes de rehabilitació Barcelona de drogodependències. organitzats pel de l'Esport Escolar * de Barcelona. Programes d'integració de disminuïts. * Programes a marginals concrets (pobla- Generalitat, Ajuntament per grups ció penitenciària, grups ètnics, aturats, etc...). ■ Evitar la violència en l'esport. ' L'esport com a mitjà de relació i formació perso- 19.120. Evitar el creixement de la violència en la nal. pràctica esportiva amb mesures no repressives, sensi- bilitzant el teixit esportiu i fomentant els valors de coo- 19.116. Potenciar l'activitat físico-esportiva dels jo- peració. ves, prioritzant els aspectes de: mitjà de relació i for- Ajuntament mació personal: * Aprofitar els espais de trobada dels joves (Casals, Centres Cívics, etc.), dotant-los dels recursos adients. * Promocionar la participació mixta (nois i noies) a 20. les activitats. dels Jocs com a motor * La dinamització dels d'intervenció i de Aprofitar l'impacte Olímpics projectes per fomentar la pràctica esportiva i la creació d'e- les iniciatives adreçades als joves hauria de tenir el su- quipaments. port de la figura de l'animador esportiu. * Garantir l'obertura dels equipaments esportius es- Després de l'experiència dels darrers Jocs Olímpics, colars a les entitats del barri. ha canviat la perspectiva de Joc Olímpic com quelcom Ajuntament deficitari per a una ciutat. Ens trobem amb la possibili- tat que la pròpia celebració dels Jocs generi els recur- ' L'esport com a medi d'inserció professional dels sos necessaris, per a tirar-los endavant. joves. És en aquest moment quan passa a primer terme, la 19.117. Potenciar l'activitat físic-esportiva dels Jocs com a motor en el de- com a possibilitat Olímpics camp d'inserció professional/laboral dels senvolupament de la vida esportiva de la ciutat. Així joves. ho * Donar i assessorament la creació de hem entès a Barcelona s'està desenvolu- suport per a i, per això, reals cooperatives i associacions de serveis esportius. pant un projecte sobre la base de les possibilitats * Promoure una formació institucional I reglada de de la ciutat, amb el criteri de la construcció d'aquelles les si ne- noves professions s'han anat generant en instal·lacions que que la ciutat, per mateixa, també aquest sector (tècnics esportius de base, animadors, cessita. tècnics de gestió, de manteniment d'instal·lacions es- Més enllà d'aquest important fet esportiu, els Jocs la portives, etc.). Olímpics són una immillorable ocasió per fer avançar * Promoure la regularització interna- legal dels actual llocs ciutat de futur, per situar la ciutat en els circuits de treball aquells sigui necessari. cionals i per a donar a conèixer la cultura del nostre en casos que * Promoure la formació a les entitats gestores d'ins- país, tot garantint la catalanitat dels jocs. tal·lacions. A part de les infrastructures, la preparació i celebra- Ajuntament ció dels Jocs Olímpics significaran, ben segur, un gran increment en la demanda de pràctica esportiva, l'inte- rès de la de la ciutat d'accedir a la ■ L'esport com a eina terapèutica iintegradora. joventut l'esport, difusió de totes les disciplines esportives i molt proba- 19.118. Explorar i aprofitar la funció terapèutica I in- blement facilitarà l'autoorganització dels joves en el tegradora de l'esport per al desenvolupament de: camp de l'esport. 87 Amb la celebració dels Jocs Olímpics s'ha de vetllar dències...). La promoció de la Salut significa ajudar els perla millora I qualitat de la pràctica esportiva, així com joves a desenvolupar un nivell d'autoestima positiu i a la difusió de totes les disciplines esportives i la possible que es facin conscients del seu propi potencial per in- autoorganització dels joves en el camp de l'esport. fluenciar les seves pròpies vides i el seu medi am- bient. ■ Increment imillora de les instal·lacions esportives. La Promoció de la Salut pretén la millora del poten- 20.121. Garantir les instal·lacions utilitzades cial de la salut de la que comunitat. en Cal potenciar la creació els Jocs Olímpics, quan aquests s'acabin, d'uns responguin Consells de Salut d'àmbit territorial, els quals als objectius del Pla d'Equipaments Esportius dissen- permetran fomentar la participació de la comunitat en yat en el seu dia, la definició que té com a elements essencials: de les necessitats. En abordar la promoció * Donar resposta a la diversitat d'usos, de la salut cercant el per part de la comunitat, hom aspira al millo- màxim rendiment esportiu, social i econòmic, rament del sense potencial de la salut en el seu conjunt, a oblidar l'esport de base. través de l'acció multisectorial i global, així com de les * Millorar les instal·lacions esportives les escoles: accions a legislatives i administratives. Cal que les ne- ■ Adequació dels espais existents. cessitats i les prioritats siguin definides conjuntament ■ Nova construcció d'equipaments tots els que resolguin els per àmbits implicats. dèficits existents. Els Consells de Salut de Districte estaran formats ■ Dotar de recursos aliens a aquelles escoles que per representants de la comunitat i del Districte i presi- estiguin mancades d'espai per a la construcció dits d'equi- pel Regidor. Haurien de comptar amb la participa- paments. ció del personal dels Serveis tècnics, serveis personals * Reequilibri territorial de les instal·lacions esporti- (socials, sanitaris) i representació de la comunitat asse- ves a Barcelona i diversificació de la seva tipologia. gurant la participació i coordinació comunitària, com els Ajuntament Consells de Salut, que els permeti pronunciar-se i inci- dir sobre tots aquells aspectes que incideixen en el seu ■ La importància de l'associativisme esportiu el benestar i en qualitat de vida, constitueix una eina fona- marc de la Barcelona Olímpica. mental per a la seva promoció de la salut. Aquests Consells de Salut haurien de ser coordinats 20.122. Cooperar amb el teixit associatiu esportiu, a nivell central, constituint el Consell de Salut de Barce- en la gestió de les instal·lacions, professionalitzant-lo i lona amb la participació també de les diferents Àrees alhora, fomentar l'increment d'aquest teixit. Centrals. Ajuntament L'objectiu de cada Consell de Salut és elaborar el 20.123. Tenir en compte els diferents exis- diagnòstic de Districte, establir les graus prioritats de treball i tents dins l'associativisme esportiu per tal d'ajustar les concretar el programa global d'intervenció. diferents actuacions i la seva implicació en el marc de la Barcelona olímpica. Participació de la comunitat en la promoció de la sa- Ajuntament lut. 21.125. Constitució dels Consells de Salut de ■ Diversificació Dis- d'ofertes. tricte-, coordinats pel Consell de Salut de la ciutat, 20.124. Diversificar l'oferta de l'esport com ele- amb a els objectius: * ment per facilitar la pràctica esportiva. Elaborar el diagnòstic del districte, establir priori- Generalitat, Ajuntament tats de treball i concretar el programa global d'interven- ció. * Proposar accions coordinades de tots els impli- 21. cats: entitats, voluntariat, professionals (assistents so- Millorar la participació de la comunitat en la definí- cials, psicòlegs, metges, educadors, etc.) per garantir ció de les necessitats i béns i prioritats d'intervenció serveis més la saludables. en Promoció de la salut i la qualitat de vida. Generalitat, Ajuntament 21.126. Incentivar i donar La promoció de suport als la salut és el projectes d'in- procés de posar en tervenció comunitària orientats a millorar la de condicions als individus i les qualitat a comunitats per incre- vida del districte: mentar el control de les causes determinants de la sa- * Establint convenis amb entitats o vul- lut i, d'aquesta grups que manera, millorar-la. Per assolir un estat guin dur a terme de benestar físic, projectes que a les neces- mental i responguin social, el grup o l'individu ha sitats de districte i/o ciutat. de bàsiques poder identificar i realitzar les seves aspiracions, * tant el nivell de satisfer Contemplar les seves necessitats i prevenció inespecífica i d'altra banda evolucio- promoció de la salut com l'atenció a nar amb el medi adaptar-s'hi. problemàtiques i o grups Es específics (dones, adolescents i sectors consi- important pels joves sentir que poden conduir la derats de pròpia risc). seva vida i que poden influir sobre ella. Gran part dels problemes de salut dels joves tenen Ajuntament a veure amb les condicions i estils de vida (accidents, drogodepen- 88 22. ■ Millorar la planificació familiar Els serveis de salut han de donar suport a les ne- cessitats d'una vida més 22.129. Facilitar l'accés dels Serveis saludable de les als perso- joves espe- nes, tot tenint cialitzats tal de i en compte els Joves i les donar Informació atenció peculiaritats per poder específiques d'aquests. contraceptiva adaptades a l'especificitat dels joves. Generalitat, Ajuntament Cal donar suport a la reorientado dels Serveis de ■ Salut tot potenciant la millor de l'assistència i primària Sensibilització formació en els temes de Promo- pública. ció de la salut. L'assistència primària pública ha d'estar orientada 22.130. Fomentar la sensibilització i formació dels cap a la prevenció de la malaltia, la salut mental i la agents socials: promoció de la salut, tot afavorint la coordinació amb * Suport en els projectes d'actuació en el camp de la els serveis d'atenció social dels Districtes. promoció de la salut. La salut ha de ser entesa en el seu significat global * Facilitar la incorporació d'objectius de salut en els com a benestar físic, psíquic i social perquè està lligada projectes d'Intervenció comunitària, programacions i a la Integritat de l'individu i a la globalitat de les seves activitats dels equipaments de lleure. necessitats. No només significa l'absència de malaltia * Oferir suport metodològic I de formació. sinó una capacitat personal de funcionar que permeti un * Incorporar dins del pla de formació de personal de desenvolupament òptim que generi aptituts adequades l'Ajuntament de Barcelona possibilitats de formació en per a competir així com una condició positiva de benes- el camp de la promoció de la salut, com un element tar; és a dir, d'equilibri físic i mental. Els serveis de salut important, especialment pel que fa als treballadors de han d'abordar un marc més ample que sigui sensible I serveis personal. que respecti les diferents realitats de la població. Generalitat, Ajuntament Els joves I, especialment, els adolescents, apareixen com un sector de la població amb trets característics pel que fa a les seves vivències i el seu estil de viure. 23. Els seus canvis de temperament, el replantejament Continuar impulsant programes de prevenció i d'in- Ideològic, la seva forma d'estar i comportar-se, les se- tervenció en col·lectius de joves en especial risc de ves relacions no són sempre sinònim de conflicte o de marginació. malaltia, però sí que a vegades apareixen relacionats amb trastorns de l'afectivitat (ansietats, depressions, Cal que la nostra ciutat proporcioni les oportunitats i intent de suïcidi,...) i amb un comportament de risc els ambients necessaris als joves per tal que puguin (consum de drogues, embarassos no desitjats, robato- créixer I desenvolupar el seu potencial. ris,...). Existeixen col·lectius de joves que en iniciar el seu És necessari que aquestes «particularitats» dels jo- procés de transició, parteixen d'una situació de base ves siguin tingudes en compte pels serveis de Salut i de desafavoriment o de mancança que condicionarà el siguin ateses. Això significa facilitar el seu accés així seu desenvolupament posterior. com ampliar les seves prestacions (salut mental) I ela- Els joves en situació de risc social constitueixen un borar programes que contemplin les necessitats espe- col·lectiu lligat a unes variables molt definides com cíflques (contracepcló, drogues,...) i les realitats plurals són: créixer en unes determinades condicions sòcio- d'aquesta població. econòmiques i rebre determinades respostes socials. Això exigeix un canvi en l'actitud general I en l'orga- Existeixen, per tant, grups de joves, en determinades nltzacló dels serveis de salut, centrats sobre el conjunt zones o barris de la ciutat, amb diferent grau de risc o de les necessitats globals de l'Individu. de problemàtica: des de sectors d'adolescents amb fracàs o abandonament escolar, fins els joves delin- ■ Millorament de l'Assistència Primària. qüents. 22.127. Potenciar el millorament de l'assistència Aquesta situació no es pot deslligar del context pri- mària un pública de sòcio-cultural en es Cal (centres salut), orientada cap a la pro- què produeix. fer, doncs, moció i prevenció de la salut física i mental: abordatge des d'una perspectiva integral, globalitza- * Potenciar la sensibilització dels professionals dora, cap preventiva i compensadora; en el marc d'una po- i de vida. Cal a un tracte adequat a les característiques dels lítica de promoció de la salut la joves. qualitat * Garantir l'assistència i tractament de les problemà- seguir contemplant una política de prevenció inespecí- I els diversos fac- tiques psicològiques dels joves adolescents. fica que incideixi de forma global en Generalitat tors de risc i espais de socialització: escola, treball, lleure,...; assegurant l'accés i la integració dels joves en La sexualitat element situació de risc en la xarxa normalitzada de serveis i com a pel desenvolupament de la intervenció en barris o zones on integral l'individu. prioritzant aquells s'ha detectat un grau elevat de risc social. D'altra ban- 22.128. Ajudar els joves a desenvolupar la seva se- da, és necessària una prevenció específica adreçada xualitat de forma lliure i responsable. als sectors més problemàtics de marginació evidencia- Generalitat, Ajuntament des (delinqüents, toxicòmans,...), a través de projectes 89 d'intervenció des d'una òptica territorial i a través d'un ■ Col·laboració i suport a les entitats. treball coordinat. Cal continuar impulsant el desenvolupament del Pla 23.136. Reconeixement d'entitats o grups que tre- d'Integració amb persones amb disminució ballin en la en el marc prevenció, orientació i atenció a tots nivells escolar, laboral i ciutadà, de amb l'objectiu últim de la de- joves marginats. Donar suport a accions que facilitin sinstitucionalització la i i la integració formació en la vida social ac- professionalització. tiva. Ajuntament Cal afavorir aquelles iniciatives (institucionals, priva- * i des, signifiquin la Informació difusió de etc.) que posada en marxa de progra- projectes i programes. mes preventius de la marginació per raons d'orientació 23.137. Facilitar la informació i/o intercanvi de recur- sexual. sos i projectes al voltant de la promoció de la salut tant a nivell de ciutat com de districte: ■ Reinserció i * integració de joves en risc de margi- Millorant l'accés permanent a la informació per tal nació. d'afavorir les oportunitats d'aprenentatge per a la salut i el coneixement de recursos de 23.131. Potenciar el Pla Municipal de Drogode- suport. que * Elaborant un banc de dades de recursos i pendències contempli el sector juvenil en les seves projec- ac- tes de tuacions de caire preventiu i de afavorint promoció de la salut a nivell de ciutat tractament, que centra- litzi i retorni la informació. que l'opció de vida sense drogues sigui més fàcil: * Estudiant la creació d'un inventari de fons docu- -Suport als projectes de prevenció comunitària mental de recursos informatius i didàctics de adreçats a joves en situació de risc. promoció de la salut a nivell de ciutat. - Facilitar la incorporació d'objectius de prevenció * Editant de drogodependències en els projectes d'intervenció publicacions que recullin els projectes i re- cursos de promoció de comunitària. la salut, amb la finalitat que interrelacioni la xarxa pública i les entitats - Facilitar la incorporació dins del Pla de Formació que treballen en de Personal de l'Ajuntament de Barcelona d'elements aquest camp. * Elaborant i incrementant la de prevenció de drogodependències perquè els Ser- producció de material informatiu i veis pedagògic amb la intenció que serveixi com Personals puguin incorporar aquest tema en els a base seus projectes. per treballar en el camp de promoció de la sa- lut. - Potenciar aquelles iniciatives que facilitin l'accés i millorin l'oferta dels centres de tractament de drogode- Ajuntament pendències als joves amb problemes de drogues i es- pecialment als adolescents. 24. Ajuntament Afavorir l'accés a l'habitatge com a element impor- 23.132. Afavorir els processos de reinserció i inte- tant per a la construcció d'un projecte de vida gració dins dels canals normalitzats de convivència i propi. socialització dels joves que han passat per situacions de conflicte (toxicòmans, empresonats,...). Dotar els L'accés a un habitatge independent de la llar familiar programes de recursos necessaris per aconseguir-ho és una qüestió important en el procés de transició a la plenament. vida adulta. Malgrat que el procés d'emancipació no es Generalitat, Ajuntament pugui reduir a l'accés a un habitatge independent, anar a viure seu 23.133. Garantir pel els compte és per als es compleixin mecanismes joves quelcom impor- que tant la consecució d'un de vida establerts a les normatives per vigents la integració projecte propi. El per a viu amb contradicció de de marxar de joves amb disminucions. jove l'expectativa casa per aconseguir independència i autonomia Ajuntament perso- nal i el fet d'haver de restar al nucli familiar pel que li suposa de suport econòmic i material. ■ Recursos i espais per la socialització. Donar aquest pas, suposa per al jove disposar d'uns 23.134. Ampliar la xarxa de serveis i Centres d'Aco- recursos econòmics importants. L'elevat cost que cal llida i Ajut Transitori per a aquells joves es troben pagar per ser llogater i que la inaccessibilitat del mercat en situació de conflicte, que doni resposta tant les immobiliari a de Barcelona dificulta el procés d'emanci- necessitats de manutenció i habitatge temporal, com pació del a jovent que es veu obligat a deixar el seu barri l'atenció i orientació respecte a la seva problemàtica i/o marxar de la ciutat per anar a viure a indrets on es específica. Aquesta xarxa hauria de ser atesa més fàcil per un aconseguir un habitatge. equip interdisciplinari de professionals. A partir de la promulgació del Decret-llei que supri- Ajuntament mia la possibilitat de pròrroga forçosa dels llogaters i dels seus efectes sobre el mercat immobiliari que es 23.135. Estudi de les experiències de Salari Social i van deixar sentir especialment a partir de el l'any 1986, el seu impacte en el col·lectiu de joves en atur, com a lloguer ha deixat de ser un recurs normalitzat d'accés a fórmules complementàries a les ja existents. l'habitatge, donades les condicions econòmiques i la Ajuntament seva provisionalitat. 90 Si des de l'Ajuntament es vol incidir de forma impor- oficial, especialment en la superfície dels mòduls i fór- tant en el procés d'emancipació i transició dels joves mules d'accés. La normativa s'ha d'adaptar a les ne- cap una vida adulta mitjançant una política d'habitatge, cessitats reals de la població a qui van destinades s'han de reclamar mesures estructurals (jurídiques, ad- aquestes actuacions. ministratives,...) però també s'hauran d'assajar ac- Generalitat cions de caire conjuntural que suposin la discriminació positiva vers la població jove que es troba amb dificul- 24.142. No existeix una Llei d'Habitatge a Catalun- tats per a accedir a un habitatge. ya per això proposem instar la Generalitat a l'elabora- Realitzar una política d'habitatge ció per als joves supo- d'aquest imprescindible marc d'actuació. Una políti- sa tant arbitrar o reclamar les mesures legals i adminis- ca d'habitatges dirigida als col·lectius més necessitats tratives (regulació dels lloguers, crèdits a baix interès, no pot deixar de banda als joves, considerant l'accés a subvencions,...) que possibilitin un més fàcil accés dels l'habitatge com un pas inevitable per assolir la seva joves a l'habitatge, com augmentar l'oferta d'habitatge inserció social i professional. L'actual situació reque- pública, possibilitant l'accés mitjançant el sistema de reix mesures de caràcter urgent per solucionar la de- lloguer i reservant un determinat percentatge d'habitat- manda existent en aquest col·lectiu. ge públic pels joves. A aquesta demanda d'habitatge Generalitat per part dels joves que volen viure de forma indepen- 24.143. Possibilitar que l'accés a l'habitatge públic dent, s'afegeix la d'aquells que per estudis o ocupació sigui també a través dels sistemes de Barcelona. En sentit caldria im- lloguer. Reservar es traslladen a aquest per a joves, un determinat percentatge d'habitatge pú- plementar projectes d'allotjament per a joves que vé- blic així com l'existència d'habitatge de tipologia espe- nen a residir a la ciutat de forma temporal. cial. Possibilitar una política de subvencions pels Caldria donar especial atenció a sectors de població joves amb dificultats d'accés a amb problemàtiques específiques l'habitatge. (com per exemple Generalitat les mares solteres, les parelles joves amb fills, etc.) i a col·lectius que viuen en situacions marginals (tran- ' Mesures seünts, insolvents, etc.) de cara a arbitrar mesures d'a- polítiques. llotjament i habitatge temporal que possibilitin el seu 24.144. Augment de l'oferta d'habitatge públic, ja procés d'inserció social. sigui a través de la construcció com a través de la reha- bilitació d'edificis. ■ Necessitat d'una intervenció urgent en matèria Generalitat d'habitatge. 24.145. reflexió de les Major influència de la política a 24.138. Urgent i profunda d'habitatge per part Barcelona i la seva àrea d'influència, per evitar l'emi- administracions sobre les actuals polítiques d'habitat- gració dels joves, sobretot de totes les classes treballa- ge; reflexió que basada en el model de ciutat i distribu- dores, evitar la dualització social i ció territorial socialment desitjable ha de decidir les per equilibrar pobla- po- cionalment la ciutat per sectors d'edat. lítiques administratives i de competències, econòmi- Generalitat ques i fiscals que incidiran més positivament en la pro- blemàtica de l'habitatge. ■ Cal que aquesta problemàtica sigui tractada des de Mesures legislatives i econòmiques. l'àmbit territorial de l'Àrea Metropolitana. 24.146. Estudiar discriminacions positives en la fis- Ministeri, Generalitat, Ajuntament calitat municipal en matèria de lloguer. Ajuntament * Mesures legislatives. 24.147. Estudiar la viabilitat de la creació de línies 24.139. Elaborada una nova Llei del Sòl, cal fer mo- de crèdit a baix interès i de subvencions a fons perdut dificacions significatives en la Llei d'Arrendaments Ur- rehabilitació bans. per d'habitatges vells. Ministeri, Generalitat Ministeri 24.140. Estudiar mesures fiscals que afavoreixin ■ Actuacions Municipals. l'accés a l'habitatge dels sectors amb més dificultats. Considerant les següents possibilitats: 24.148. Potenciar una àmplia política d'adquisició Discriminacions fiscals positives en matèria de llo- de sòl públic per tal de promoure la construcció d'habi- - i de guer. tatges de protecció oficial règim especial de lloguer Avantatges en la imposició indirecta (IVA) o fiscali- reduït. L'Ajuntament ha de dotar-se d'un parc d'habi- - tat directa que permetin millorar les condicions finance- tatges de lloguer. res a cooperatives impulsores d'habitatges. Ajuntament Ministeri 24.149. Ajudar a facilitar l'adquisició i lloguer d'habi- 24.141. En l'aspecte legislatiu és necessari dema- tatges del règim general de Protecció Oficial per part nar una revisió i regulació de la normativa, dictada a dels joves. nivell estatal, dels models d'habitatges de protecció Ajuntament 91 ■ Habitatges per a joves. les seves ocupacions principals: la formació, l'ocupa- 24.150. Promoure cooperatives impulsores d'habi- ció, l'esbarjo I ei consum. utilitzant i Per a les existents i l'Ajuntament millorar les condicions de vida a la tatges, ampliant plataformes més ciutat i amb una participació directe de les entitats finan- posar-la a l'abast dels joves suposa adequar els serveis a les seves necessitats i estils de vida: facilitant ceres. la seva mobilitat i Ajuntament transport, possibilitant espais pel contracte I la Interrelació, augmentant l'accessibilitat i 24.151. Encoratjar les residències d'estudiants per- l'aprofitament dels recursos (equipaments, instal·la- què amb el període de vacances restin obertes i acullin cions i serveis), possibilitant la llibertat d'acció i un ús qualsevol jove, sense distinció de sexe. creatiu dels espais oberts (carrers, parcs, places,...) i Generalitat donant a conèixer la xarxa urbana i l'estructura orga- 24.152. nltzativa Potenciar I administrativa del territori de mesures Dte., que facilitin l'accés a (Consells culturals I l'habitatge joves estudiants. equipaments socials, oficines d'informa- a Proposem: * Creació de borses mit- CÍÓ d'habitatge amb garanties ; ...). jançant convenis entre la Generalitat, Es tracta l'Ajuntament i la d'adequar els serveis públics (horaris, con- Universitat, fent-se càrrec última dicions aquesta de la gestió econòmiques, instal·lacions, tràmits adminis- dels pisos disponibles. S'han de buscar fórmules el tratius, estructura organitzativa, prestacions i ser- més a participatives comitès veis,...) les possibles implicant I necessitats I demandes dels asso- joves. ciacions d'estudiants. Es proposa apropar als joves al patrimoni cultural i * Estudiar natural de la la itineraris possibilitat d'avantatges fiscals ciutat pels (informació, urbans, inves- propietaris que lloguin pisos a joves estudiants. tigació-acció del medi,...). Caldrà fer compatibles la lli- Generalitat, bertat Ajuntament, Universitats d'acció i la mobilitat dels joves amb la garantia d'uns mínims de seguretat I protecció (educació vial, ■ Informació. protecció ciutadana, seguretat urbana,...). 24.153. Totes aquestes mesures haurien d'anar ■ Millorament de les condicions de vida: urbanfsti- acompanyades d'una vessant informativa que doni a cament. conèixer les diferents opcions. 25.154. Ajuntament Ajustar els objectius dels programes urba- nístics al model de ciutat definit en el Pla Estratègic Econòmic I Social de Barcelona, com a model per cons- truir la Barcelona del la 25. futur, Barcelona que viuran els Facilitar l'aprofitament de la ciutat i els joves al 2000. D'acord amb seus recur- aquest pla proposem: - Fomentar la planificació urbana (I no sols urbanísti- sos. ca). - La ciutat, a les societats avançades, es configura Desenvolupar la concepció de les Àrees de Nova cristal·litza Centralitat i com a gresol l'experiència Implementar-ne a nivell de l'Àrea on humana, lloc Metròpoli- d'integració i tana. espai de creixement cultural. Moltes ciu- - tats compaginen la Prioritzar l'acció seva prosperitat amb Inconvenients rehabilitadora integral. - importants, conseqüència del procés d'urbanització Promoure la singularitat dels barris i la Identificació (l'estratificació del territori, l'especulació cultural dels veïns. del sòl, la con- taminacló i el deteriorament del medi ambient, la con- Ajuntament gestió i el tràfic...). L'accés ' a la ciutat i l'aprofitament dels Millorament del medi ple ambient. seus re- cursos està condicionat pel poder adquisitiu, l'origen 25.155. Avançar en els temes de millorament del social, la proximitat i l'accessibilitat dels serveis, el co- medi ambient per aconseguir un ecosistema estable. neixement de la xarxa urbana i dels mitjans de comuni- Impulsar totes aquelles accions destinades a la protec- cació i de transport que són a l'abast. ció dels entorns naturals i artificials I conservació dels Als joves els agrada Barcelona i gaudeixen de la vida recursos naturals, tenint en compte la creixent preocu- urbana malgrat els seus inconvenients. Per als joves, la pació de la població, especialment juvenil, pels aspee- ciutat és el marc de vida on transcorre la vida quotidià- tes de preservació ecològica: na, és un espai per a l'emancipació i el desenvolupa- * Potenciar la conservació i millorament dels grans ment personal, és un lloc de relació i comunicació, un espais naturals de Barcelona: punt de referència cultural, un canal d'accés a diversi- Serra de Collserola. tat de serveis, un lloc per al consum i la creació cultural. Costa Metropolitana. Els joves tenen una determinada representació de la * Informació sobre els nivells de contaminació am- ciutat, tenen una gran mobilitat i fan una especial apro- biental ciutadana I concienciado sobre mesures de co- piacló de l'espai i el territori com a lloc per a la comuni- l·laboració ciutadana. cació interpersonal, per a les relacions de * grup, per a Contemplar I millorar les possibles mesures de dis- les activitats de lleure I la cultura. Fan un ús dels espais minució dels índexs de contaminació químics I acús- i els recursos urbans molts lligats al seu estil de vida i a tics. 92 Eliminar el plom del combustible dels vehicles. ■ Seguretat vial. Ordenació en el tema dels agents contaminants apli- 25.158. Estudi i en marxa de mesures cant el pla aprovat per la Generalitat. posada que * l'ús sòl suposin un nivell de per la circulació Reequilibrar del segons les necessitats major seguretat del creixent nombre de motocicletes.. d'habitatge i la necessitat d'una major quantitat i quali- * Conscienciació amb sobre tat de zones verdes i parcs a la ciutat. campanyes adequades * de l'ús del casc entre motocicletes. Potenciar l'ús del transport públic com a mitjà de l'obligatorietat * comunicació el d'assistència a acci- menys contaminant. Potenciar experièn- Ampliar programa ràpida dentats. cies de mitjans de transports públics d'energies ne- tes. Ajuntament * Avançar en les mesures de millorament de comuni- i de la sobre barreres cacions i viabilitat per tal d'incidir en els problemes me- Aplicació legislació arqui- di-ambientals causat pel creixent tectòniques. parc mòbil de Barce- lona, sense oblidar les accions dissuasòries de l'ús del 25.159. Conscienciació ciutadana sobre els proble- cotxe. mes de mobilitat dels disminuïts. Erradicado de les ba- * Promoure i afavorir l'ús de la bicicleta com a vehi- rreres arquitectòniques: * cle de lleure i d'utilitat en la salut i l'esport. Remodelar aquelles instal·lacions on encara ara * Promoure l'educació ambiental. Conscienciar el existeixin dificultats d'accés. ciutadà * de la importància de la preservació del medi Establir mesures que garanteixin el compliment de ambient i la influència que té el seu comportament so- la normativa en construccions i projectes tant públics bre aquest medi. com privats. Generalitat, Ajuntament Ajuntament ■ Facilitar el coneixement de la ciutat. ■ Adequació de serveis i espais públics en el seu disseny. 25.156. Donar a conèixer la ciutat com a element 25.160. els formatiu i educatiu. Incentivar el coneixement del Adequar espais públics on els joves pas- pro- sen del seu pi medi per part dels joves per tal de reforçar el senti- gran part temps (Centres d'Ensenyament, Casals, Centres Cívics, i vetllant ment de parcs places) perquè pertinença i la responsabilitat de preservar- en el es molt en lo, millorar-lo i augmentar la capacitat d'acció sobre disseny d'aquests espais tingui comp- te el seu impacte sobre la qualitat de vida i es contem- aquest. * plin tots els elements afavoridors de la comunicació i la Potenciar els programes de les Ciutats Educado- relació res i Ciutats Saludables, així com aquelles actuacions interpersonal: * Cal un urbà els di- específiques adreçades a conèixer la ciutat espai que n'equilibri com a ele- configurar ferents usos i tingui molt en ment formatiu i educatiu. compte la seva dimensió * humana de l'ús vianant de la ciutat, disminu- Donar suport a les iniciatives d'investigació-acció (increment ció de la contaminació, de lleure, sobre el medi espais etc.). per part de les escoles, casals, col·lectius * Afavorir el senti els com a i juvenils. Potenciar el treball sobre les arrels històriques que jove espais propis en cura. i econòmiques i el patrimoni arquitectònic, artístic i cul- tingui * en els tural de la ciutat. Experimentar espais urbans els usos alter- * natius: lúdics, culturals i Facilitar l'accés a totes aquelles instal·lacions esportius. que * Promoure experiències de participació de joves puguin complementar els programes educatius. creadors en el Ajuntament disseny d'espais i mobiliari urbans (gra- fittis,...). * Estudiar les experiències d'espais d'aventures ' Facilitar la mobilitat i el transport. realitzats a Europa i buscar un model adequat per a Barcelona. 25.157. Primer l'ús del transport públic vetllant per * Crear espais per a esports «no tradicionals»: Ska- la seva qualitat, seguretat i accessibilitat. Establint un te-board, etc. horari que contempli les necessitats laborals, de lleure i Ajuntament acadèmiques: * Extensió de la xarxa a les zones més incomunica- des. D'Acord amb el Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona, s'ha d'augmentar l'ortogonalitat de la 26. xarxa de transport públic. Compatibilitzar llibertat d'acció i mobilitat amb se- * i Ampliació dels horaris dels transports públics. guretat protecció. * Assegurar i reforçar la presència del transport pú- ' Prevenció de la blic en els actes culturals i esportius. marginació. * Promocionar l'ús del taxi els caps de setmana per 25.161. Potenciar tots els programes de prevenció tal de millorar les comunicacions nocturnes i la segu- del desarrelament social, de la indigència i de la delin- retat. qüència. Ajuntament Generalitat, Ajuntament 93 25.162. Potenciar actuacions mes adequades, tant a nivell policial com judicial i penal, que no accelerin el procés de criminalització dels joves delinqüents. Ministeri, Generalitat ■ Dret a la pròpia imatge. 25.163. Vetllar per la imatge dels cossos de segu- retat enfront dels joves i per la dels joves enfront el cossos de seguretat. Incloure en la formació dels cos- sos de seguretat elements de sociologia de la joventut per tal de sensibilitzar sobre comportaments, actituds i estils de vida que poden ser interpretats com a con- flictius. Ministeri, Generalitat, Ajuntament ' Potenciar la plena integració dels joves a la vida de la ciutat. 25.164. Promoure programes i accions que facilitin la plena integració dels joves a la vida de la ciutat i potenciïn el seu reconeixement com a ciutadans de ple dret. Generalitat, Ajuntament 94