joventut / ajuntament de bárcelona isaaip* 1984 àrea de joventut / ajuntament de barcelona ïtècnia societat cooperativa per a l 'autonomia tecnològica íW©M]Vr i hWQ OLÍ ^©m!: 5 j anàlisi, viabilitat i propost' maig* 1984 ajuntament de barcelona àrea de joventut / ecotècnia SOCIETAT COOPERATIVA l'autanomia tecnològica per a Ajuntament de _ 1000027374 2.3.- EL RECICLATGE "DES DE DALT". 2.3.1.- El reciclatge en el Pla Especial de la C.M.B. 2.3.2.- Altres sistemes de reciclatge. Z.U.- EL SISTEMA ACTUAL DE RECOLLIDA. 2.5.- LA RECOLLIDA SELECTIVA. 2.5.1.- El cas del vidre a Barcelona. 2.5.2.- Altres casos de recollida selectiva parcial. 2.5.3.- La recollida selectiva total. EL RECICLATGE COM ACTIVITAT ECONOMICA 3.1.- EL RECICLATGE COMERCIAL 3.1.1.- Drapaires i xatarrers. 3.1.2.- Els circuits comercials d'ocasió. 3.1.3.- La recollida porta per porta per entitats privades. 3.2.- EL RECICLATGE INDUSTRIAL 3.2.1.- El paper i el cartró. .A - 3 - : 3.2.2.- La recuperació del vidre. 3.2.3.- La recuperació del plàstic. 3.2.A.- Desballestament i recuperació de metalls. 3.2.5.- La recuperació de borres i draps. j 3.2.6.- Cautxú i gomes. \ ' 3.2.7.- La matèria orgànica. 3.2.8.- Recuperació de residus líquids. 3.3.- EL RECICLATGE CÜM ACTIVITAT SUBTERRÀNIA. A.- OCUPACIÓ JUVENIL EN EL CAMP DEL RECICLATGE. A.1.- EXPERIÈNCIES A BARCELONA I RODALIES. A. 1.1.- El projecte de "Can Xatarra". A.1.2.- "Cooperativa del Bon Pastor": formiga que creix. A.1.3.- "Cooperativa la Llauna": aguanta. A.1.A.- "Engrunes": però sòlides. A.1.5.- L'intent de "Pucanó Caló". A.2.- ALTRES EXPERIÈNCIES. A.2.1. - Les "experiències de Navarra", desborden. - i. - ¿+.2.2.- El grup "Euréka" (França), als seus començaments. ¿+.2.3.- Cinc anys de reciclatge a Poligny. 5.- l 'ANALISI GLCBAL DE LES EXPERIÈNCIES DESCRITES. 5.1.- característiques de les activitats. 5.1.1. Especialització □ diversificació. 5.1.2. El nivell d'escala. 5.1.3.- La recollida. 5.1.Í+. El processament. 5.1.5. La venda. 5.1.6.- Dedicació a les activitats. 5.2.- LOCALS I IN5TAL.LACIDN5 5.3.- ESTRUCTURA I CRCANITZAClO DE GRUPS I ACTIVITATS. 5.3.1.- Estructura legal dels grups. 5.3.2.- Composició i característiques dels grups. 5.3.3.- Estructura i dinàmica dels grups. 5.3.A.- Organització de- les feines. 5.3.5.- El nivell de formació. i -v... v'.: - 5 - 5. it.- ECONOMIA I RENDIBILITAT DE LES ACTIVITATS. 5.A.1.- Inversions i finançament. 5.A.2.- Ingressos, despeses i amortitzacions. 5.5.- EL PAPER DE L'ADMINISTRACIÓ. 5.5.1.- Locals i instal·lacions. 5.5.2.- Subvencions atorgades. 5.5.3.- Altres formes indireetes de promoció. 6.- CRITERIS I PROPOSTES PER A LA CREACIÓ I CONSOLIDACIÓ DE GRUPS OUV/ENILS DE RECICLATGE. 6.1.- EL TIPUS D'ACTIVITAT 6.2.- CARACTERÍSTIQUES ECONÒMIQUES 6.2.1.- Inversions i finançament. 6.2.2.- Ingressos, despeses i amortitzacions. 6.2.3.- Rendibilitat comparada 6.2.L.- Cap a la rendibilitat global. ■ ñwjrTTBMffnHf f Í'T ^ it m»'T' "rrl Qfij*'hiftri jfcj 6.3.- PROPOSTES I CRITERIS TÈCNICS. 6.3.1.- La recollida. 6.3.2.- El processament. 6.3.3.- La venda. 6.L. - LOCALS I INSTAL·LACIONS 6.5.- COMPOSICIÓ I ORGANITZACIÓ DELS GRUPS. 6.6.- FORMACIÓ DEL PERSONAL. 6.7.- ESTUDIS TÈCNICS-D'APROFUNDIMENT. 6.8.- EL PAPER DE L 1 ADMINISTRACIÓ. 6.8..1.- Locals i instal·lacions. 6.8.2.- Subvencions per a l'arrencada dels grups. 6.8.3.- Formes indirectes de promoció. PER UNA XflRXfl DE GRUPS JUVENILS DE RECICLATGE 7.1.- OBJECTIUS I CARACTERÍSTIQUES GENERAL5 D'UN PLfl DE ' CREACIÓ DE Lfl XARXA. 7.2.- PROCÉS DE CREACIÓ DE NOUS GRUPS. 7.3.- ESTRUCTURACIÓ DE Lfl XARXA DE COOPERATIVES. 7.3.1.- Organització. 7.3.2.- Coordinació de la recollida. 7.3.3.- Coordinació del processament de materials i objectes. 7.3.A.- Fluxos comercials interns. 7.3.5.- Accions comercials conjuntes. 7.3.6.- Utilització conjunta de serveis. 7.3.7.- Aspectes econòmics i financers. 7.A.- L'ESCOLA-TALLER. 7.5.- EL GABINET TECIMIC. 7.6.- LA INTERVENCIÓ DE L'AREA DE JOVENTUT. 8.- PROPOSTES PER A CAN XATARRA 8.1.- DEFINICIÓ DE L'ORIENTACIÓ BASICA. 8.2.- PROPOSTES D'ACTIVITAT A CAN XATARRA. 8.3. - LOCAL I INSTAL·LACIONS. 8.A.- ORGANITZACIÓ. 8.5.- ECONOMIA I SUBVENCIONS. 8.6.- CAN XATARRA I EL PLA DE XARXA DE GRUPS. - 8 BIBLIOGRAFIA ANNEX 1.- PLANTA D'ELABORACIÓ DE PASTA DE PAPER RECICLAT. ANIMEX 2.- PLANTA DE LINGOTATGE DE COURE I BRONZE RECICLATS. ANNEX 3.- PLANTA DE TRACTAMENT DE RESIDUS SOLIDS D'ALT CONTINGUT ORGANIC AMB PRODUCCIÓ DE PINSOS I RECUPERACIÓ DE MATÈRIES ANNEX 4.- MODEL D'ENQUESTA PER A L'ANÀLISI DE L'ACTIVITAT DE CAN XATARRA. - 9 - INTRODUCCIÓ n 0 Amb els seus 17.700 hab/km Barcelona és una de les ciutats més denses d'Europa i , això vol dir a la pràctica que molts problemes existents a qualsevol ciutat, aquí és "multipliquen enlloc de sumar-se". Tal és el problema, per exemple, de la quali- tat del medi ambient urbà i especialment del tractament i eliminació de les escombra de l'atur ries i demés residus sòlids urbans, i tal és el problema, també, juvenil % amb totes les seves seqüeles socials. De l'intent de respondre simultàniament a aquests dos problemes, a traves de la creació de grups de joves dedicats al reciclatge de residus sorgeix precisament el motiu de l'estudi que segueix. Residus sòlids i polítiques de reciclatge. L'Area Metropolitana de Barcelona té una producció anual de 1.0A5 milers de tones deixalles de residus sòlids, que representa una taxa de 0,92 Kg/persona/dia de que diàriament creen un problema de recollida i d'eliminació. Tots sabem de la importància de l'aplicació de processos de recuperació i reciclatge en la resolució dels problemes del medi ambient tant per raons de qualitat ambiental com també, i cada dia més, per raons de tipus econòmic. L'estimació realitzada al present estudi situa el valor teòric brut dels residus anuals de l'àrea barcelonina entre els 2.500 i els 3.000 milions de pts, mentre que les despeses de recollida se situaren el 1981 al voltant dels 7.800 milions de pts. De l'adequada forma de recu- peració d'aquests residus en dependria la possible extracció del seu valor intrínsec i la reducció dels costos de recollida i tractament. De fet podem considerar dues línies o polítiques de reciclatge en certa forma comple mentàries. 1) Actuacions "des de dalt", o macroactuacions consistents sobretot a la posta en marxa de plantes de tractament de residus amb diferents formes de recuperació, des de les actuals incineradores amb recuperació de calor fins a d'altres plan- tes de reciclatge previstes en els plans actuals. 2) Actuacions "des de baix" o microactuacions realitzades a nivell de particulars o de barri, a través de diferents sistemes de recollida selectiva dels residus; aquí podem incloure-hi des de la recollida del vidre, fins als grups de joves de- dicats a reciclatge, passant pels drapaires i xatarrers tradicionals. el triple objectiu de les actuacions "des de baix" potser de contribuir En resum, residus recollits i per tant dels seus costos d'elimi- de a la reducció del volum i nació, de reactivar l'activitat econòmica en aquest camp d'augmentar el nivell de consciència del ciutadà respecte a aquestes qüestions. Atur juvenil del fosc de l'ocupació laboral espanyola, Catalunya ocupa un lloc Dintre panorama Efectivament, si la taxa d'atur a l'estat espanyol era del destacadament negatiu. 17,05% pel desembre de 1.982 a Catalunya l'índex se situava en el 21,2% -és a dir 50% més Irlanda, Bèlgica i Holanda, els països més castigats per l'atur un que després d'Espanya. Efecti- Però dins d'aquest marc global destaca granment el cas de l'atur juvenil. vament en acabar 1982 la proporció d'aturats entre els 16 i 24 anys era del 53, 5%, mentre que la taxa d'atur entre la població juvenil activa era del 48,2%. Això vol dir, doncs, que a Catalunya de cada deu persones en disposició de tve- ballar, dues estan en atur, i d'aquestes una és un jove menor de 25 anys; igual- ment, un de cada dos joves que no estudien està desocupat. Això es tradueix en 262.700 joves resten sense res a fer a casa o al carrer, la major part d'ells que habitant Barcelona i la seva àrea d'influència. Cal afegir per completar aquest quadre que el 61,7% dels joves catalans aturats -és a dir dos de cada tres- no rep cap mena de subsidi d'atur amb la qual cosa a la manca d'activitat s'hi afegeix la manca total de recursos econòmics propis. Que la desocupació no és l'única causa de tota la problemàtica juvenil és clar; però qualsevol cas n'és actualment un dels factors principals. Per repetides, podem obviar en aquest punt les habituals retòriques sobre la insatisfació vital dels joves, la seva dissociabilitat, la desintegració de la personalitat, la dro-r^ go-dependència dura, la delinqüència o simplement el suïcidi com a formes i graus de marginació i conflictivitat juvenil. Retinguem,en tot cas, les dades següents: - D'estudis realitzats en poblacions més o menys suburbials de Barcelona pot con- cloure's que en tota l'Area la població delinqüent masculina hi representa en- tre el 2% i el 3% d'homes joves. - En aquest mateix àmbit el 57% dels joves tindrien alguna connexió amb el món de la marginació i en el 28% dels casos aquesta connexió pot considerar-se impor- tant. De tot plegat se'n dedueix la necessitat i urgència d'incidir de forma prou efica en tot aquest camp, partint de la hipòtesi sòcio-pedagògica de la capacitat del treball com a factor de sociabilització del jove. L 'Area de Joventut i l'ocupació juvenil. Una de les accions de l'Are,a en aquest sentit ha estat la d'oferir cursos monogrà fies diversos als joves per obrir-los nous camps de coneixements i facilitar-los l'accés al mercat de treball. Ara bé, a un nivell de lluita més directa contra la desocupació juvenil i comptant amb recursos de l'Institut Macional d'Ocupació hi ha dues vies possibles d'acció: per una banda la de proporcionar cursos o activi- tats puntuals remunerats d'abast temporal per tal de solucionar momentàniament problemes econòmics i tenir a més els joves ocupats, i per altra aprofitar els ma teixos recursos per impulsar la creació de llocs de treball estables. La primera opció permet arribar a un nombre més gran de joves, però es clar que al cap d'un temps aquests tornen a.una situació igual o pitjor que la inicial; per contra la segona representa una inversió que després pot ser productiva i per altra part estimula més la iniciativa i l'esforç dels interessats; com a contrapartida aques ta segona opció requereix més planificació i estudi previ més acurat del que realment es pensa dur a terme. Aquesta segona via és la que s'ha pogut començar a emprendre a partir de l'experiència acumulada. Justament en aquest punt aparegueren els grups de Can Xatarra, la Llauna i el Bon Pastar, tots tres acabats de constituir, demanant suport econòmic per als seus projectes; foren inclosos en el I Pla d'Ocupació Juvenil amb contractes d'entre 3 i 6 mesos de duració. Aquesta primera experiència ja conclosa és la que ha meti vat la realització del present estudi al qual se li demanava que fes una reflexió sobre l'experiència realitzada, que aportés informació de base, qeu estudiés les formes de viabilitat d'aquestes i d'altres grups en el futur, les possibilitats i de l'activitat de reciclatge de crear llocs de treball estables i l'interès de se guir ajudant aquests grups en un segon període, l'estudi de processos molt con- crets, etc. però per damunt d'aquestes diverses qüestions i com englobant-les to- tes se li demanava i se li demana a aquest estudi de respondre a una pregunta gai rebé màgica: és rendible això del reciclatge de materials?. I és clar, la millor resposta no és a través de múltiples i diversos estudis teòrics i suposats sinó descrivint i analitzant l'experiència de diversos grups juvenils que des de fa més o menys temps s'hi dediquen. La sort de trobar , més enllà dels tres esmentats, altres grups amb activitats semblants i alguns d'ells ben consolidats com ara Engrunes i l'ALCG de Poligny a França i la sort de poder parlar amb testimonis di rectes d'aquests grups i rebre'n informació abundant, ha decantat definitivament la resposta a aquella pregunta i amb ella la realització de l'estudi per aquesta via de la descripció i l'anàlisi comparativa de les diferents experiències reco- pilades, entre les quals en trobem de consolidades, d'experimentals, d'intermi-e tents, de fracassades i d'altres simplement en la corda fluixa de l'arrencada. El capítol 1 descriu les fonts de producció de residus, introdueix el concepte de reciclatge i realitza una valoració dels residus de les escombraries urbanes i del seu possible reciclatge. Els capítols 2 i 3 pretenen descriure el panorama actual de les diferents activi- tats relacionades amb el reciclatge de materials i residus, per tal de poder-hi situar i referir posteriorment les experiències descrites. El capítol 2 tracta, partint de la descripció dels sistemes actuals de recollida i eliminació dels residus sòlids urbans (R.S.U.), dels diferents sistemes de reciclatge d'escombra- ries des de l'òptica del servei municipal de neteja, tant a nivell de tractament industrial d'escombraries, com de diferents experiències de recollida selectiva. El capítol 3 parla de les activitats de reciclatge des de l'òptica privada, tant pel que fa al petit drapaire com al recuperador industrial i aprofita per a fer un repàs bàsic de les formes de tractament de recuperació que s'apliquen als prin cipals materials reciclables -paper, plàstic, vidre, metalls, etc.- El capítol k entra ja en la descripció dels 7 diferents grups analitzats, als quals s'hi afegeix la descripció de les experiències de Pamplona -grups Hibaia i * Lorea- per bé que en les anàlisis posteriors,per la seva especificitat i la manca de resultats suficients, aquestes experiències na hi han estat incloses. El 5 és un llarg capítol dedicat a l'anàlisi comparatiu dels diferents aspectes del funcionament dels grups descrits: recollida, tractament i vendes, locals, or- ganització, economia, el paper jugat per l'Administració i d'altres. - 16 - El capítol 6, més breu, recull les principals conclusions del capítol anterior i les transforma en propostes que puguin recollir els grups existents o els de nova creació. En part ha estat concebut per a obviar la lectura del capítol anterior, cas d'interessar una repassada més ràpida de l'estudi. Com a conclusió globalitzadora de l'anàlisi anterior sorgeix la proposta d'elabo- rar un pla de creació de noves cooperatives juvenils de reciclatge i coordinar- les a través d'una xarxa distribuida per la ciutat; les línies bàsiques d'aquest possible pla conformen el capítol 7. El capítol 8, en canvi, particularitza aquestes mateixes conclusions al cas con- cret de Can Xatarra, en un intent de reorientar la seva activitat davant la im- minent posta en marxa del II Pla d'Dcupació Juvenil en el qual serà inclòs. En els annexs hi trobem de 1'1 al 3 tres informes sobre els processos de tracta- ment de la pasta de paper vell, del lingotatge de metalls i de l'aprofitament de la matèria orgànica, mentre que al quart annex hi ha un model de l'enquesta passa da a Can Xatarra per a la recol.leció de les dades utilitzades a l'anàlisi. Esperem que el present treball contribueixi tant a la consolidació dels grups ac- tualment existents com a la creació de nous equips, així com a una encertada ac- tuació de l'Area de Joventut i altres departaments públics en la promoció i ajuda - 17 - i a tots aquests grups-. Finalment, voldria agrair col·lectivament a tots aquells que d'una manera o altra han col·laborat en la realització d'aquest estudi. Ermen Llobet Martí Barcelona, maig de 1.984 ■■ 1.- PRÜDUCCIÚ I RECICLATGE DE RESIDUS 1.1.- LA PRODUCCIÓ DE RESIDUS La classificació més elemental que pcdem fer dels residus de cara a estudiar-ne la producció i característiques és segons el seu estat físic. Així podem parlar de residus, sòlids, líquids i gasosos. En el present treball deixarem de banda aquests dos darrers donat que, per un cos tat, els residus gasosos constitueixen-els contaminants atmosfèrics i solen rebre un tractament a part, mentre que els residus líquids, a través de la xarxa de ela vegueram, o bé van a parar directament a la mar i constitueixen un problema de coo taminació, o bé passen a través d'una planta de depuració on els residus queden re duïts a fangs que podem tractar com a residus sòlids. Fonts de producció de residus Una segona classificació que podem aplicar és segons la prodedència o font de pro ducció dels residus. Així, entre els residus sòlids podem considerar les següents fonts: a) Residus de la recollida domiciliària, comunament anomenats escombraries, recor dem que procedeixen bàsicament de: - 15 - - domicilis particulars o comunitats de veïns. establiments comercials, tant de botigues com centres comercials. - - tallers i petita indústria. establiments administratius: oficines, agències diverses, administració pú - blica, bancs, centres de càlcul, etc. establiments públics: hosteleria, ensenyament, sanitat, instal·la- - altres cions esportives, serveis socials, etc. b) Serveis públics i altres. - residus de mercats. - parcs, jardins i poda d'arbres. - neteja de pous morts i fangs de depuració. - servei de contenidors de recollida de trastos. - recollida de cotxes abandonats. - empreses de contenidors. c) Residus industrials. Podem considerar aquí els provinents de la mitjana i gran indústria. - indústries extractives. - alimentació. - tèxtil. - calçat, confecció i pell. - fusta, suro i mobles. - paper i arts gràfiques. - químiques. - indústries metal·lúrgiques. - gas, aigua i electricitat. - altres. - 20 - d) Construcció: enderrocs, habitatges i obra pública. e) Agricultura, ramaderia i explotació forestal. Normalment anomenem Residus Sòlids Urbans (R.S.U.) al conjunt de residus de reco llida domiciliària i dels diferents serveis públics. En aquest tipus de residus centrarem especialment la nostra atenció. 1.1.2.- quantitat de residus recollits La taula següent presenta la producció de residus sòlids urbans de forma anual, diària i personal, a diferents nivells. Tn/any Tn/dia hg./persona.dia Si desglossem una mica els diferents tipus de R.S.U., tenim les xifres següents referides a la Corporació Metropolitana de Barcelona, el 1.981. Barcelona 600.613 1.668 0,95 Corp. Metr. Barcelona 1.OLA.830 2.902 0,92 Catalunya 1.730.000 L.806 0,81 Estat Espanyol 9.000.000 25.000 0,66 C.E. Europea 90.000.000 250.000 0,93 - 21 - ESTIMACIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS EN L'AGLOMERACIÓ DE LA C.M.B. Tones l'any Tones/dia Kgs per (360 dies habitant i dia l'any) entre d'altres, l'elevada proporció tant dels residus dels mercats Cal destacar, Escombraries domiciliàries 795.000 2.209 0,71 diària en els dos casos més del 10% de la com dels de la neteja que suposen quan- Residus de mercats 87.450 243 0,07 titat d'escombraries domiciliàries.Residus precedents de la ne- teja diària 79.500 220 0,07 Si hem considerat fins deix ara el pes dMelsorbeslieduss piroedsuïtsr,isno doma dèe ssteircssignifi- de residus catiu també el seu volum. Efectivamreent,bsui ttjeanimtsen compte que un kilo 580 1,60 ail'axreaar- sal ocupar prop de 6 litres, resultaNqeueteejlsaredsieduspaonuuaslmennt eprgodrueïts xes 29.700 82,50 0,026 barcelonina ocupaven més de sis milions dedemetsreas ncúebijcas mvoleumnmtes que suficient Residus de la ne- per a cobrir tot l'Eixample de la ciutat fins a l'aplçraodcaedde elanctisntura. teja de platges 23.850 66,25 0,021 Vehicles abandonats a la via pública 28.750 80 0,025 Totals 1.044.830 2.902,35 0,922 S'h* considerat que 1* població de la CM-B el 1981 és de 3.098 milers de persones. - 22 - 1.1.3.- La composició dels residus urbans és factor relativament variable. Uaria amb el temps, varia d'una Aquest un pobla- ció a una altra i fins i tot d'una època de l'any a una altra. El quadre següent i correspon a dades obtingudes per FOCSA dins d'un període de quatre anys publica des per l'Area de Neteja. Podem i agrupar aquestes dades en forma operativa, tal com segueixen aplicar-les a la producció de la CMB corresponent a 1.981. Composició mitjana estimativa Variació màxima de les escombraries en que es presenten els de Barcelona^ diferents components residuals. Components % Min. % Max. % Envasos metàl·lics 3,10 2,20 a 4,87 Cristall, vidre 6,37 4,60 a 8,93 Ossos 2,53 0,67 a 4,35 Restes de reparacions domici- liàries 1.74 0,40 a 5,10 Terres, rebles, cendres 2,61 0,45 a 5,04 - Pa. 2,34 1,66 a 4,91 Restes de peix 1,26 0,68 a 3,89 Restes vegetals 42,28 25,04 a 49,27 a Paper 20,95 10,49 40,91 Palla 0,33 0,15 a 0,99 Cartró 2,05 0,50 a 4,75 Draps, tèxtils 2,34 _ 1,30 a 4,02 Gomes, cautxús 0,38 0,09 a 0,89 Cuiros 0,36 0,20 a 1,98 Fusta 2,19 0,75 a 5,48 Plàstic 8,67 6,14 a 9,26 Font: Ajuntament de Barcelona i F.O.C.SJL % Tn/any (CMB) Matèria Orgànica A8,75 387.600 i del Cal assenyalar que la tendencia actual és d'augment de la materia orgànica plàstic i de disminució del pape i del cartró. Paper i cr artró 23 182.900 Finalment cal dir que les dades anteriors són exclusivament extretes de l'analisi Vidre 6,37 50.600 de les escombraries domiciliàries. A les quantitats esmentades cal afegir-hi, per tant, 117,2 milers de Tn de mercats i fangs de sanejament, 28,8 mils de Tn de vehi Plàstics 8,67 68.900 eles abandonats i 850 Tn de mobles i trastos que, a grans trets, podem considerar respectivament matèria orgànica, metall i fusta. Metalls 3,10 2A.600 Un cop desglossats segons els seus components, comença a fer-se evident el valor 2,3A 18.600 la real dels residuDs riaps per tant la necessitat de recuperar-la o reciclar-la en rr.g sura del possible. Fusta 2,19 17.A0Q Altres 5,58 Mt.AOO 100,00% 795.000 1.2.- EL CONCEPTE DE RECICLATGE Podem considerar el residu com tot allò de què ens desprenem perquè per a nosal- intrínsec, econòmic o d'ús no compensael cost -econòmic o no- tres el seu valor del seu magatzenatge i posterior venda, o conservació o reaprofitament o bé sim- plement perquè aquest darrer no està al nostre abast. Des d'aquest punt de vista, el reciclatge consisteix en alterar convenientment i al nivell més adequat la situació anterior tal que la revaloritzaciò dels per fet, tot reintroduint-los en els cicles de transformació útil residus pugui ser un 0 positiva de la matèria. acos- Des d'un punt de vista proper a la ciència ecològica el reciclatge implica tar més el processos de transformació i producció a la forma de funcionament pro- és dir, de l'actual funcionament en cicles pia dels cicles ecològics, a passar i oberts a un altre en cicles trancats i on l'aportació neta externa de matèria de ambiental i ecp energia sigui mínima. Això determina una minimització l'impacte lògic, i cada dia més també, estalvi econòmic. Per aquestes raons, el reciclat un ben aviat qüestió de super- ge que avui considerem raonable i necessari, pot ser, vivència. Reaprofitament, recuperació, reparació, restauració, reutilització, desballestament diferents formes i nivells 1 reprocessament són termes utilitzats per a descriure de reciclatge. Ha estat també proposada una classificació d'aquests en els següents termes: reciclatge primari en el cas en què el material □ objecte reciclat torna a - dels utilitzar-se amb la mateixa finalitat inicial, cas per exemple envasos de vidre. sense - recicaltge secundari, en el qual el material reprocessat s'aplica, perdre la seva naturalesa pròpia a una utilització diferent, amb més o uti- menys grau de degradació. Com a exemples podem recordar la roba vella litzada com a draps industrials o la fusta de mobles vells, utilitzada per a fer joguines. < del material reciclat a - reciclatge terciari, que suposa un reaprofitament travis d'una transformació total d'aquest. Aquest és el cas, per exemple, de la combustió de residus amb recuperació d'energia o bé els processos de compostatge o de fermentació aplicables a la matèria orgànica. L'aplicació de processos de reciclatge requereix, però, l'acompliment de tres con dicions prèvies: - valorització dels residus a recuperar. disposar de la tecnologia adequada, a nivell de - coneixements, maquinaria i organització. econòmica (concepte pot tenir valoracions diferents - viabilitat que segons que es miri des d'una òptica privada o pública). 1.3.- EL VALOR DELS RESIDUS D'acord amb l'afirmació de J. Alemany en el seu dossier publicat sobre "Reciclatge i recuperació de residus", "per a fer-se una idea (del valor dels residus) basta considerar que a l'Estat Espanyol, i només amb l'eliminació de residus urbans es llencen anualment 360.000 tones de metalls, 162.00G tones de paper i cartró, 3QQ. 000 tones de plàstic, 270.000 tones de vidre i A,5 milions de tones de matèria orgànica.". Segons el mateix estudi la C.E.E. valora els seus 1.850 milions de to nes anuals de deixalles en 15.000 milions de dòlars, és a dir en uns 2,A bilions de pessetes. 1.3.1.- El cas de l'Area Metropolitana i el barri del Raval Tornant al cas de Barcelona i la seva àrea Metropolitana podem estimar el valor teòric .brut dels residus sòlids que s'hi produeixen, partint dels seus components 1 valorant cadascun d'ells a preu aproximat de mercat. Aquest preu pot variar subs tancialment segons el seu estat de conxervació i el nivell de reciclatge aplicat; per altra banda no tenim en compte en aquesta primera estimació ni el percentatge ni el cost d'aquesta recuperació. Aquesta valoració és recollida en el quadre que segueix, on s'ha estimat, demés, i per simple proporció, el valor dels residus recollits en el barri del Raval de Barcelona on hi habiten 73.176 Garce persones, és a dir el k,2% de la població de lona. En el present recompte s'ha desestimat, per una banda, la part classificada cum a "altres" que inclou diferents tipus de residus tots ells en baixes quantitats, ai xí els residus de la neteja viària i de platges, dels que no disposem dades de com composició; per altra banda s'ha suposat que la matèria orgànica es transformava hem suposat un inferior a la meitat del normal per compen en compost pel qual preu reducció de la M.O. a l'esmentat procés, que pot resultar del 50%. sar la de pes Finalment hem pres un preu de mercat que correspon aproximadament al preu de cada material sense triatge específic. Preu de Mercat A. M.8. Barri del Raval Valor brut Quantitat Valor brut Quantitat (pts/Kgr) (Tn/any) (pts.) (Tn/any) (pts.) 475.050 475.050.000 11.356 11.356.000 Matèria orgànica 1 387.600 387.600.000 5.290 9.290.000 - escombraries 87.450 87.450.000 2.066 2.066.000 - mercats 4.383 30.681.000 Paper i cartró 7 182.900 1 .280.300.000 2 50.600 101.200.000 1.214 2.428.000 Vidre 482.300.000 1.652 11.564.000 Plàstic 7 68.900 52.350 266.750.000 1.270 6.350.000 Metalls 5 2.555.000 escombraries 24.600 123.750.000 551 - 679 3.355.000 - vehicles abandonats 28.750 143.750.000 446 2.230.000 Tèxtils 5 18.600 93.000.000 Fusta 3 17.980 53.940.000 430 1.290.000 417 1.251.000 - escombraries 17.400 52.200.000 39.000 recollida mobles 580 13 ■ 1.740.000 - 20.748 Total de residus reciclables 866.380 Valor es timat dels residus 2.'752.540.000 pts 65.859.000 pt - 28 - Noteu doncs aquests más de 2.750 milions de pts del valor global de les escombra- ries de l'Area Metropolitana de Barcelona; lleugerament superiors al conjunt dels i Cultura pressupostos -1.98A- de l'Ajuntament de Barcelona dedicats a Ensenyament i Joventut i Esports; i els més de 65 milions anuals de valor dels R.S.U. recollits només al barri dels Raval, comparables -i superiors- als 60 milions necessaris per a la construcció d'un Centre de 12 Unitats Escolars d'E.G.B. Una altra dada interessant a retenir i comparar amb les anteriors és la del cost recollida i eliminació dels residus urbans de Barcelona, que a raó de actual de 7,5 pts/Kgr representa un cost total de 7.836 milions de pts. dies quals uns 6.500 corresponen a la part de residus reciclables. Evidentment, aquesta xifra en cas de dur-se a terme el reciclatge tendiria a dis- minuir en reduir-se gran part del sistema actual d'eliminació dels residus. En re sum, cada barceloní i barcelonina metropolitans paguen 2.529 pts l'any per tenir dret a llençar 888 pts al cubell de les escombraries. fl.M.B. EL RAI/AL Valor dels residus produïts anualment 2.752.5A0.000 pts 65.899.000 pts Cost anual de recollida i eliminació de R.S.U. 7.836.220.000 pts 186.022.000 pts Cost recollida i eliminació dels R.S.U. reciclables 6.A97.850.000 pts 155.610.000 pts Pressupost 1.98A per a Cultura-Joventut (Barcelona) 2.633.700.000 pts Cost 12 Unitats Escolars E.G.B. 60.000.000 pts - 29 - afegir una altra dada referida al cas concret del paper: el sec- I podem encara 3.50Ü milions de pts per a tor industrial paperer espanyol va pagar el 1.981, 229.00G tones de paper vell del qual era deficitari mentre que a Cata- importar mateix foren més de mil milions els es per a obtenir lunya, el any, que gastaren sector necessitava. Mentrestant, els barce les 68.000 tones de paper vell que el de i cartró i el conjunt dels lonins llençaven, com hem vist, 182.90D tones paper catalans en llençaven més de 273.700. Ecologistes afegirien en aquest punt que contribuïa a la contaminació del Massís del Garraf, Barceló amb aquest paper que na estava "llençant" més de dos milions d'arbres... que considerà Hem iniciat aquesta anàlisi indicant les hipòtesis simplificadores la de reciclables al 100% cadascuna de les principals mate vern, sobretot suposar ries contingudes a les escombraries. deixem d'incloure-hi Aquesta hipòtesi és bàsicament vàlida si, tal com hem fet, del procés de reciclatge, principal factor limitatiu de la seva vali els costos a treure desa; aquests costos hem de considerar-los quan la nova anàlisi apunta dels residus. Es en conclusions sobre la rendibilitat econòmica del reciclatge llavors la recuperació d'una- funció d'aquest condicionant que passem a rebutjar important de residus que pel seu estat de conservació, originen part més o menys un sobrecosí de reciclatge considerat inaceptable. estudi realitzat Aquesta via d'anàlisi és la que emprèn Armand Gutierrez en un els resultats del qual resumim a continuació: el 1.982, a Barcelona) - materials i llurs percentatges considerats recuperables (només percentatge recup. quantitat recuperable Paper i cartró 5% 25.000 Tn/arfy Uidre 2% 10.000 Tn/any Plàstics 3% 15.000 Tn/any Ferratges 3% 15.000 Tn/any Ccmpost de M.Q. 35% 175.000 Tn/any - amb pessetes de 1.981, es realitza la següent valoritzacio d'aquests resi dus, valoritzacio que estimem conservadora. recuperables Preu de mercat Valor anual (Tn/any) (pts/Kgr) (pts/any) Paper i cartró 25.000 2,5 62.500.000 Uidre 10.000 1 10.000.000 Plàstics 15.000 5 75.000.000 Ferratges 15.000 1 15.000.000 Compost 175.000 0,5 87.500.000 TOTAL 2L0.00Q 250.000.000 El pas següent consisteix a comptar les despeses de recollida i d'eliminació que deixen de produir-se en implantar un sistema de recollida selectiva, així com a : avaluar les despeses produïdes per aquest sistema. - 31 - Recuperables Cost actual de Total pts (Tn/any) Recollida i Elim. (pts/Kgr) 25.000 5 125.000.000 Paper Vidre 10.000 5 50.000.000 Plastic 15.000 5 75.000.000 15.000 5 75.000.000 Ferratge Compost 175.000 1,5 262.500.000 TOTAL 587.500.000 Recuperables Cast del reciclatge Total pts (Tn/any) (pts/kgr) 25.000 0,50 12.500.000 Paper 10.000 0,20 2.000.000 Uidre Plastic 15.000 0,20 3.000.000 Ferratge 15.000 0,25 3.750.000 Compcst 175.000 0,50 67.750.000 TOTAL 108.750.000 A partir de les dades antericrs A. Gutierrez mostra un balanç altament positiu del procés de reciclatge, amb uns beneficis teòrics anuals de 728.750.000 pts. 1.3.2.- Dues vies al reciclatge Considerarem dues vies de reciclatge: el reciclatge "des de dalt" i el reciclatge "des de baix". En el primer cas ens referim a les diferents formes de reciclatge - 32 - puguin aplicar els organismes que tenen com a objectiu recollir i eliminar que tots els residus urbans produits, com a alternativa, normalment parcial, a d'al tres sistemes d'eliminació com ara l'abocament o la incineració. Aquesta activi tat la duu a terme 1'Aadministració local o bé alguna empresa concessionària. L'aplicació del reciclatge en aquest cas és una decisió en primer lloc tècnica, en segon lloc econòmica i, en determinats casos, política. El reciclatge "des de baix" realitza alguna forma o altra de recollida selectiva parcial, a petita escala, a l'objecte d'aplicar els materials alguna mena de plus vàlua -basada en una activitat industrial o comercial- que en faci una activitat econòmica rendible. Aquesta via està gairebé copada, per la seva naturalesa, pel sector privat junta ment amb els sectors marginals. Enmig d'ambdós el reciclatge industrial a gran escala es nodreix tant de l'un com de 1'altre donat nivell. que actua com a reciclatge a segon i De fet, podem considerar dia a un que les dues formes han d'arribar algun punt comú en el qual el servei de Neteja funcioni a partir d'un sistema de recollida selectiva total. 2.- EL RECICLATGE EN ELS SERUEI5 PÚBLICS DE NETEJA 2.1.- EL5 SISTEMES ACTUALS D'ELIMINACIÓ DE RESIDUS L'Area Metropolitana de Barcelona ha utilitzat fins ara per eliminar les 3.000 Tones diàries de residus, dos abocadors controlats i dues plantes incineradores: l'abocador del Garraf amb capacitat d'entre 1.400 i 1.800 Tn/dia, l'abocador de Badalona de LOO Tn/dia, la incineradora de Sant Adrià de 1.080 Tn/dia i la de Montcada de 50 Tn/dia. La taula que segueix mostra la quantitat de residus metre politans absorbits per cadascun d'aquests sistemes durant els darrers anys (R.S. U. = residus sòlids urbans i I = residus industrials inerts). Garraf S. Adrià Badalona Montcada Otros TOTAL Años RSU 1(1) RSU I 1976 506 10 255 96 38 17 13 935 1977 541 9 243 100 23 15 14 945 1978 587 10 192 109 20 12 14 944 1979 636 1 113 1 13 25 18 17 923 1980 577 2 160 1 15 25 16 17 932 1981 534 2 245 115 22 16 19 953 L'abocament controlat -i massa sovint, també, l'incontrolat- ha estat i segueix essent el mètode d'eliminació més comunament utilitzat. Els seus principals avan tatges són el requeriment d'una inversió mínima i el fet de no estar subjecte a puguin paralitzar-los. Per contra suposen un requeriment molt elevat avaries que d'espai físic, unes condiciones determinades per al seu emplaçament, problemes higiènics i de contaminació del medi ambient i elevats costos de funcionament, sobretot en augmentar la distància respecte a l'indret de recollida. En el cas del Garraf, aquest factor i la maniobrabilitat dins de l'abocador de l'abocador determinen respectivament un primer trasvassament de residus a V/iladecans des al trans- dels camions de 2 o 3 tones «de la recollida a d'altres de 20 tones per distància, i transvassament a l'entrada de l'abocador. Finalment port a un segon parcial possible en el cas dels abocadors, és de ti-- l'única forma de reciclatge natural pus terciari i consisteix a aprofitar el gas procedent de la fermentació que s'hi produeix. s'estima ac- flmb aquest procediment que ara es troba en fase experimental, que milió de tualment al Garraf podria extreure's gas combustible equivalent a mig tones de carbó. Les plantes incineradores eviten el problema d'espai dels abocadors, permeten la residus i presenten contaminació biològica ni recuperació energètica dels no pro blemes higiènics; la seva menor distància de la zona de recollida i la venda de contra les l'energia produida minimitzen les seves despeses de funcionament. Per inversions a realitzar són molt elevades i a més resten al final fins a un 2D% abo- de cendres, incombustibles i incremats, materials inerts que cal finalment - 35 - pot presentar també problemes de combustió degut al grau d'humitat dels re car; sidus i problemes de contaminació atmosfèrica si no s'instal·len filtres adequats; ambdós problemes han estan molt seriosos a Sant Adrià, i de fet el segon, especial ment, no s'ha acabat de resoldre. Com a resum econòmic dels costos del Servei de (\leteja de la ciutat de Barcelona, heus ací el quadre següent on pot observar-se, entre altres, per una banda l'im port inferior dedicat a la planta.incineradora, respecte a l'abocador, en una proporció bastant inferior a la quantitat de residus que respectivament s'hi gas ten, i per altra la importància tres vegades superior dels costos de recollida respecte dels de tractament. RECURSOS ECONÒMICS DEL PLA DE NETEJA PREVISTOS PEL 1981 Milers de Pessetes TOTALS Neteja viària i regatçe 1.524.383 Serveis complementaris àe Ne- teja.... 287.539 Recollida de residus de Mercats. 145.438 1.957.360 Recollida d'escombraries 2.223.000 2.223.000 Tractament i eliminació de Residus Costos per Barcelona de l'Aboca- dor de Garraf. 528.363 Subvenció a la Planta Incinera- dora d'Escombraries 200.096 728.459 Total recursos econòmics del Pla de Neteja per a 1981 (Milers de Pessetes 4.908.819 Font: Ajuntament de Barcelona. Area de Serveis Municipals Unitat de la Neteja Pla de Neteja 1982-83. - 36 - 2.2.- ELS PLAIM5 DE Lfl C.M.B. A CURT I MITJA TERMINI L'esgotament previsible dels actuals abocadors i l'augment previst de la produc ció de residus van determinar, el 1.980, la redacció i posta en marxa d'un pla especial d'eliminació de residus a curt i mitjà termini que a grans trets incre menta la capacitat d'incineració des del 27% actual fins a un 3A% el 1.990, in- clou per primera vegada plantes de recupera ció i reciclatge -amb un pes del 17%- i redueix del 73% actual fins al A9% l'abocament directe. Mes concretament, el Pla Especial preveu les següents realitzacions. - Ampliació de la incineradora de Montcada fins a una capacitat doble de l'actual és a dir 100 Tn/dia, i millorar el funcionament de la planta de Sant Adrià fins al seu rendiment màxim. - Construcció d'una nova planta incineradora a la Zona Franca, de 100 Tn/dia de capacitat i recuperació d'energia. - Construcció d'una planta d'obtenció de pinsos a partir dels residus dels mer- cats i escorxadors. - Tancar l'abocador de Badalona -per saturació- , limitar l'abocament al Garraf a 500 Tn/dia i construir una sèrie de A o 5 nous abocadors de A00 Tn/dia de capacitat mitjana. - Utilitzar part dels residus a abocar per a recuperar zones deprimides per a do nar sortida a residis industrials inerts. - Construir un altre centre de transvassament al Baix Llobregat. "ae. - 37 - En la realització d'aquest Pla s'ha suposat un augment de la producció de residus del 2% anual, basant-se en un possible augment de la població, un augment del con » sum i un manteniment de la tendència observada fins el 1.976 i experimentada nova ment el 1.981. Segons aquesta previsió, de les 951.000 Tn. eliminades en territori de la CMB el 1.981, es passaria a les 1.261 Tn el 1.995. L'acompliment d'aquesta previsió comportaria, com hem dit, l'obertura de nous abocadors que haurien d'ab sorbir el 1.995, 863.000 Tn de residus. Enfront d'aquesta previsió, però, l'efecte de la crisi econòmica, l'estancament de la població i l'augment del reciclatge "des de baix" haurien d'arribar »a re- duir l'augment previst i per tant la construcció de part dels abocadors contem- ' • plats. En pessetes de 1.980 la inversió global prevista en el Pla és d'uns 5.200 milions de pts a aportar pels sectors privat i públic a parts iguals. La tarifa equilibra da prevista és de 1.380 pts/Tn. 2.3.- EL RECICLATGE "DES DE DALT" L'objectiu del Servei Públic de Neteja és abans que res d'aconseguir la recollida i l'eliminació del 100% de],s residus produïts; és en l'intent de cobrir aquest ob jectiu d'una forma considerada òptima a partir de criteris més amplis, que pot arribar a introduir-se en més o menys mesura un tractament de reciclatge. 45* - 38 - £1 principal avantatge d'aqesta via de reciclatge "des de dalt" és que aquest s'aplica a gran escala i per tant les quantitats recuperades poden ser importants Però del fet que actualment es concebeixi com un sistema de tractament posterior i independent de la recollida, se'n deriven una sèrie de limitacions i desavan- tatges respecte al que podem anomenar reciclatge màxim: - La barreja dels diferents components de les escombraries, sobretot en ser pen- sades pels vehicles de recollida fan inaprofitables una part dels materials en principi recuperables (Per exemple el paper tacat d'oli o d'altres matèries or gàniques). - La tria i separació mecanitzada dels diversos materials esdevé tecnològicament sofisticada i els resultats aconseguits són sovint migrats, la qual cosa rever teix en un augment dels rebuigs finals de la planta que cal eliminar en aboca- dors. Aquests rebuigs poden arribar al AO o 50%. - Com a conseqüència de l'anterior, resulten plantes que requereixen elevades in versions i poca cobertura de costos d'explotació per part dels ingressos en concepte de venda de productes recuperats. 2.3.1.- El reciclatge en el Pla Especial de la C.M.B. Del conjunt de realitzacions previstes pel Pla Especial, diverses contemplen una forma o altra de reciclatge: - incineració amb recuperació d'energia. - planta de recuperació de matèries i compostatge. - 39 - - planta d'obtenció de pinsos. - recuperació de zones demudades. * La primera planta incineradora instal·lada fou la de Sant Adrià de Besòs, de 1.080 Tn/dia; disposa de sistema recuperador d'energia amb producció- de vapor que alimenta una turbina des- capaç de generar 17.73D hlii de potència elèctrica; pres de superar molts problemes de combustió i baixos rendiments, va aconseguir, el 1.981 una producció neta de 63.866 Mlüh. d'energia elèctrica que venuda a una companyia, va suposar uns ingressos de 170 milions de pts. La segona incineradora a Montcada, és de 5D Tn/dia i pot tenir uns ingressos , 2 , anuals de 17 milions de pts per venda de vapor a 12 Kg/cm a una indústria con- tigua. El Pla projecta també la instal·lació d'una nova planta incineradora a la Zona sub Franca, d'iguals característiques que la de Sant Adrià. Es calcula que podrà ministrar 50.000 tèrmies/h de vapor a diverses indústries de les seves rodalies, els amb resultat d'uns ingressos de 500 milions de pts, suficients per a cobrir costos d'explotació i part dels d'inversió. La planta de reciclatge i compostatge es troba en fase de cosntrucció. Tindrà una capacitat de 700 Tn/dia i permetrà l'obtenció d'un 20% de grànuls combusti- bles, 25% d'adob orgànic granulat, 1,5% de ferramenta magnètica, 0,1% de PUC i 0,5% de plàstic dur, així com un A0% de materials de rebuig. Consta d'un bloc - AO - de serapació de les fraccions combustible, orgànica, magnètica, plàstica i dels rebuigs, un bloc de compostatge de la M.O. i altres blocs de refinat, assecament, granulat, i demés tractaments de les diferents fraccions. Aquesta planta ha reque rit una superfície de A ha i una inversió de 1.2D0 milions per part de l'empresa concessionària que rebrà en canvi, un cànon de 1.A92 pts/Tn, paradoxalment supe- rior al preu mitjà de 1.380 pts/Tn. Podeu comparar en aquest punt els percentat- ges recuperats amb els percentatges de composició de les escombraries, presentats més amunt. La planta d'obtenció de pinsos té prevista una capacitat de 165 Tn/dia i un re- buig del 10% S'alimentarà dels residus provinents directament de mercats i es- . corxadors i això permetrà de seleccionar la qualitat de l'adob obtingut. El pro- cés consisteix en triturar i assecar els residus, a través de la injecció d'aire calent a temperatura suficient per a higienitzar-los. Estimem els futurs ingrés- sos anuals per venda de pinso en uns 600 milions de pts. 0a en el límit podem encara considerar com una forma de reciclatge secundari la deposició de residus inerts per al recobriment de zones de terreny deprimides. Segons és previst, amb una bona deposició i compactació aquest sistema pot per- metre de recuperar per a ús públic, zones inicialment deteriorades. Per aquesta via s'estan eliminant actualment unes 30.000 Tn/any que provenen en part dels re buigs d'altres plantes com ara les d'incineració. Malgrat la introducció per primera vegada en aquest Pla de plantes de reciclatge més enllà de la incineració amb recuperació d'energia, tota l'orientació del sis - Í»1 - tema de recollida i eliminació na està pas dirigida al reciclatge dels residus, sinó que en tot cas, és aquest que s'adapta a l'anterior; per altra banda troben a faltar-s'hi plantes com les de digestió anaeròbia dels fangs de depuració d'ai gües residuals, així com la potenciació de diferents nivells de recollida selec- tiva frenin l'augment dels residus a recollir i eliminar. Ben al contrari, el que Pla preveu, com hem dit, la creació de cinc nous abocadors metropolitans que tot i això poden resultar insuficients si la producció de residus augmenta tal com preveu el propi Pla, el qual deixa així de donar resposta de com s'eliminaran 355.000 Tn anuals -el 20% del total- de les produïdes el 1.955; podria ser aques ta quantitat l'increment de la producció de residus que convé evitar, per exemple in- augmentant les recollides selectives?. El Pla en qualsevol cas no sembla pas sinuar-ho. 2.3.2.- Altres sistemes de reciclatge A part dels diferents sistemes previstos pel Pla Especial de Barcelona que acabem de descriure, existeixen encara força altres sistemes de reciclatge i reaprofita- ment dels residus sòlids. Podem considerar, per exemple, els procediments per a l'obtenció de pellets -aglg de merats- als o briquetes combustibles. Sovint s'apliquen, per exemple, rebuigs les plantes de reciclatge, o en general a residus sòlids que per la seva proceden eia tinguin un elevat percentatge de materials combustibles. De fet, en els R.S.l). podem considerar almenys un 80% del material és combustible amb poders calori que ficics mitjans d'entre 1.000 i 1.500 Hcal/kgr; els problemes que s'hi presenten, - 42 - pero, son d'humitat, d'higiene i d'inestabilitat bioquímica. Per arribar doncs a un producte combustible cal aplicar un procés de trituració i d'assecat a tempera tura suficient com per, al mateix temps, higienitzar el material de forma que fi- nalment caldrà només premsar-ho i donar-li la forma adequada. Per aquest sistema pot obtenir-se un combustible barat, d'unes 4.000 Kcal/kg de poder calorífic, 5-6 % d'humitat i 14% de cendra, amb una equivalència de 2,5 hgr/Kgr fuel; pot utilit zar-se per a calefacció i diversos usos industrials: producció de vapor, alimenta ció de forns, assecat, etc. Pel que fa específicament al component orgànic de les escombraries són diversos els processos de tractament aplicables, a més dels ja comentats del compostatge i de la transformació en pinsos. Podem esmentar per exemple el procés de fermen- tació'anaeròbia amb producció de biogas; resulta especialment indicat per al trag tament i recuperació dels fangs de les plantes de depuració d'aigües. Es preveu que per a la propera dècada dels 90 aquests fangs constitueixin entre el 25 i el 30% del total dels residus de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquests fangs pg den ser espesseïts i abocats però també recuperats de diverses formes entre les quals l'esmentada fermentació anaeròbia que funciona ja actualment a plantes com la de Reus. Resultat d'aquest procés de fermentació s'obté biogas o barreja de gas metà i diòxid de carboni amb proporcions 3:2, i a raó aproximada de 1 m^/dia/ m"^ de digestor; el biogas resulta ser un combustible de 5.500 Kcal/m"^ de poder ca lorífic. El fang resultant de la digestió ha disminuït el seu contingut orgànic i conté quantitats apriciables de nitrogen, fòsfor i potasi en estat mineral; per això, un cop espesseït i assecat pot utilitzar-se com a adob orgànic per a l'agrí cultura, bé directament, bé després d'un procés final de compostatge; cal evitar, - A3 - en tot cas, la presencia escessiva de metalls que pot resultar tòxica pel creixe ment dels cultius. Resumint, pot afirmar-se que el gas extret dels fangs de depu ració de les aigües residuals d'una certa població, permetria d'abastir les neces sitats de gas per a cocció d'aliments del 5% d'aquesta població, proporció que s'acostaria al 15% si la digestió s'extengués al conjunt dels residus sòlids ur- bans. Per acabar convé esmentar un nou procediment que s'ha posat en marxa molt recent ment a Arenys de Mar i que consisteix en el vermicompostatge de la fracció orgè- nica dels residus, un cop separada de la resta. El vermicompostatge es realitza per mitjà dels anomenats cucs vermells de Califòrnia que s'alimenten dels residus tot defecant un producte utilitzable com a adob de bona qualitat i reproduint-se de forma que l'excedent final de cucs és també un producte comercialitzable per a la pesca o per a l'alimentació d'aus, entre altres. Així, per exemple, una po- blació de 100.000 persones, produint A0 Tn/dia de residus urbans de tipus orgà- nic requeriria A0 milions de cucs que produirien 2A tones diàries d'adob i un ex cedent de A0 tones de cucs cada tres mesos. 2.A.- EL SISTEMA ACTUAL DE RECOLLIDA L'objectiu del sistema actual de recollida d'escombraries és de recollir diària- ment tots els residus produïts amb el mínim cost possible i mínimes interferèn- cies amb la vida ciutadana. Aquest objectiu requereix a la pràctica augmentar la - kk - capacitat dels vehicles de recollida, reduir el volum dels residus per mitjà de premsat o compactació, minimitzar els recorreguts a realitzar, reduir el personal necessari i realitzar la recollida preferentment de nits. Els dos primers'factors han determinat el disseny de la majoria dels vehicles de recollida, exceptuant el cas dels barris antics on l'estreta dels carrers impedeix la seva utilització. Per altra banda, tant per l'estalvi de personal com per raons d'higiene s'ha anat tendint a estandaritzar la deposició de les escombraries, de primer amb la utilit zació de bosses de plàstic i actualment amb la utilització de contenidors norma- litzats. Per tal de reduir les distàncies recorregudes s'ha adoptat -tal com ja hem descrit més amunt- un sistema de dos trensvassaments de residus, als afores de la ciutat, i a l'entrada de l'abocador respectivament; d'aquesta forma el recorregut extra- urbà es realitza amb vehicles de gran tonatge, tipus tràiler. El 1981, els mitjans de què disposava el servei de neteja de l'Ajuntament eren bàsicament els següents: - contenidors de 80Ü i 1.000 1. A84 - camions premsa 309 " de tipus caixa 87 " "dumper" 8 " tractors 6 " bota 5 - semi- rumor autocompactadors 17 - pales carregadores, de rodes 7 -tractors escapolidors, de cadenes 3 - màquines compactadores 3 - motonivelladores 1 carretons d'escombrar 417 - - màquines d'escombrar 20 c de - auto -regadors i equips reg 35 - màquines de neteja de platges 5 - vehicles lleugers i turismes 19 - equips i màquines diverses 16 recordar finalment els elevats costos d'aquest servei de recollida Cal que foren, el 1.981, de 2.368 milions de pts, és a dir el 48% del pressupost del servei de neteja a Barcelona, i el 76% dels costos conjunts de recollida i eliminació. 2.5.- LA RECOLLIDA SELECTIVA Hem vist fins a quin punt el sistema actual de recollida dificulta i encareix el reciclatge dels residus. La principal alternativa a aquest sistema, des d'un punt de vista de reciclatge es la recollida selectiva que pot realitzar-se a diferents nivells parcials o total. Es tracta, com se sap, de seleccionar i separar els di- ferents residus a l'origen, previ a la seva recollida. - A6 - 2.5.1.- El cas del vidre a Barcelona La primera, i única fins ara, experiència de recollida selectiva que s'ha dut a terme a Barcelona és la del vidre. D'entre els diferents components dels residus urbans, el vidre no és ni degradable ni combustible i pot presentar granulóme- tries molt diferents, per la qual cosa ocupa un espai important als abocadors, consumeix inútilment energia als incineradors i resulta difícil de triar a les plantes de reciclatge fins al punt que pot trobar-se en proporcions elevades en el compost provinenet de la matèria orgànica -fins al 25% a la planta de Caste lió de la Plana el 1.982. Per altra banda l'important estalvi d'energia obtingut per al recuperació del vidre fa d'aquesta una activitat com veurem força rendi- ble. Per aquestes raons l'Ajuntament de Barcelona endegà el 1.981 -per mitjà d'un con veni amb els insdustrials recuperadors del vidre- un sistema de recollida selec tiva, inicialment implantat a quatre barris i posteriorment a tota la ciutat. El sistema consisteix a col·locar contenidors especials de 1,2 i 2,5 m"^ en propor- ció d'un per cada 2.5Ü0 a 3.0D0 habitants. Un cop detectat per part de la inspec ció municipal que el contenidor és ple, s'efectua la recollida del vidre per part de les empreses recuperadores. La inversió en contenidors i demés equip fou avan çada per aquestes empreses i ara els és retornada en concepte del valor del vi- dre recuperat. L'Ajuntament paga aixímateix un preu fix a aquestes empreses per la recollida i transport del vidre. - ft? - L'estalvi economic obtingut prové per una banda dels ingressos per venda del vi dre i altra de la important reducció de costos de recollida i eliminació. per Els primers estalvis produïts han estat ja distribuïts entre els barris que han anat prenent part de la campanya, de forma que, per exemple, al barri de Sant An toni ha estat ja creada una Fundació amb finalitats culturals i recreatives. Cog cretament, i d'acord amb les dades del quadre adjunt, només en els set primers va un estalvi mesos d'implantació a quatre barris (115.GOO habitants) es produir de 1.366.563 pts. Heus ací les principals característiques del sistema. 3 - Volum dels contenidors 1,2 0 2,5 rrf proporció de contenidors 2.500-3.000 habitants/contenidor - - freqüència mensual de buidat de cada contenidor 2-2,5 buidats/mes - tones recollides a cada buidat 0,36 Tn/buidat - vidre reciclat per habitant i per any 4,L6 Kgr/hab/any - distància màxima de transport del vidre 15 Km. - cost mitjà de la recollida selectiva 2.500 pts/Tn - preu del vidre recuperat 2.800 pts/Tn - cost del sistema convencional de recolli- da i eliminació 7.A10 pts/Tn - estalvi de la recollida selectiva 7.710 pts/Tn - amortització contenidors (només venda vi- dre) 2-2,5 anys i - percentatge de vidre residual recuperat 27% Ub - Aquets resultats gairebé espectaculars corresponen nemes als primers meses de posta en marxa; en aquest sentit la utilització per una banda de contenidors de més capacitat reduirà costos de recollida i la neixent resposta ciutadana pot fer aproximar al 50% el vidre recuperat, percentatge aconseguit a França al cap de cinc anys de recollida selectiva. Un sistema semblant de recollida fou implantat paral·lelament a nivell d'estat a Madrid, Sevilla, León, Uigo i Burgos, igualment amb resultats positius. Posterior ment, a finals de 1.983 s'ha extès la recollida del vidre a Badalona, Cornellà, Esplugues, Sant Adrià i Santa Coloma de Bramanet, amb més de 50 Tones de vidre re collides en 2 mesos als UB contenidors instal·lats, resultats anàlegs als obtin- guts a Barcelona en els dos primers mesos d'instal·lació. En resum la generalització de la recollida del vidre a tota l'Area Metropolitana de Barcerlona pot representar ben aviat entre un 2 i un 3% dels residus totals pro du'its, que seran recuperats directament i que podrien suposar 185 milions de pts anuals d'estalvi, a dedicar a activitats socials i culturals. 2.5.2.- Altres casos de recollida selectiva parcial Amb sistemes semblants al que hem descrit per a la recollida del vidre a üarcelona poden recollir-se selectivament -i de fet ja es fa en alguns llocs, com veurem- el paper, el plàstic de PUC i draps o tèxtils en general, sobretot. existeixen tres diferents formes de recollir els materials: 1) Abocament de les deixalles en contenidors diferenciats, de forma semblant al cas del vidre. Aquest sistema és el més econòmic i rendible, tal com hem vist en el cas anterior. Per contra, demana una participació més activa dels ciutadans, que a la pràctica es tradueix en un percentatge inferior de material recuperat respecte al total rebutjat. 2) Recollida separada porta per porta. Periòdicament i en dies assenyalats els veïns deixen, junt amb les escombraires normals i disposat en piles, caixes o cu- bells el material determinat que s'haurà acumulat des de l'última recollida. Un servei paral·lel amb vehicle propi o un annex adequat al vehicle habitual de re- collida se n'encarrega. £s més, còmode per a l'usuari que l'anterior, però l'obli ga a guardar els materials i a estar atent al dia de recollida. Contra augmentar el percentatge de recuperació, el sistema de recollida porta per porta és sempre més car i demana un grau elevat d'organització. 3) Recollida porta per porta combinada. Disposa de vehicles aptes per a recollir diàriament i de forma seleccionada qualsevol tipus de residu preestablert. £s el sistema més còmode a l'usuari però també el que resulta més car. per Tret del cas del vidre han estat pràcticament inexistents a Catalunya altres for- mes de recollida selectiva, si deixem de banda les realitzades eventualment per grups dels anomenats caritatius. A nivell d'estat és coneguda 1'experiencia de Pam piona de la que parlarem més avall. - 50 - En la majoria de països europeus es realitzen de forma puntual o més o menys gene a Suïssa es ralitzada diferents nivells de recollida selectiva. Així. per exemple, a Ità- realitza en diverses poblacions la recollida diferenciada porta per porta; lia s'han realitzat diverses experiències seguint els diferents sistems, especial- del en alguns casos s'han suspès degut a masives i ment -que organitzades paper la substraccions de de cestacar paper dels contenidors; a França es implantació de contenidors a la recollida indistinta de vidre i plà:tic de PUC -ampolles d'ai per en el gua o de detergents rentaplats- posteriorment separats industrialment que, cas d'aquest darrer material, permeté de recuperar -el .981- 1.100 tones de PUC a raó de 0,55 ¿ígr/hab./any. ot afirmar-se que, amb Com a conclusió a nivell econòmic bastant generalitzada materials co- els sistemes fins ara experimentats, els ingressos en concepte dels breixen i sobrepassen els costos del sistema de recollida per contenidors, mentre cobreixen entre el 30 i el 60% dels costos de la recollida porta per porta, que els estalvis disminució de residus recollits tot plegat sense tenir en compte per i eliminats convencionalment. considerar també el cas dels residus ar .¡menats insòlits, com es Per acabar podem el cas de mobles, trastos vells, cotxes, etc... sistema de recollir domiciliaria utilitzat Cal dir que, a Barcelona, tant en el el actual de contenidors al carrer, a destinació fina 1 dels fins fa poc, com en Garraf objectes i materials recollits és l'abocador del - 51 - Des d'un punt de vista de reciclatge el sistema*antic hagués permès una recupera- ció més sistematitzada, mentre que l'actual permet gairebé només el reciclatge es pontani directe, de fürma que el que finalment es recull sol tenir escàs valor. Un bon sistema de recollida d'aquests residus insòlits en permetria un reciclatge de molt bon rendiment. 2.5.3.- La recollida selectiva total Hem vist en els apartats precedents que mentre les plantes de tractament amb recu peració dels R.S.U. tendeixen a augmentar el cost mitjà de l'eliminació dels resi dus sense evitar-ne la recollida i el percentatge de material recuperat és reduït, la recollida selectiva permet una recuperació molt més efectiva, uns costos, glo- bals inferiors i una major absorció de mà d'obra, a canvi d'una participació més activa de la població. Podem pensar, doncs, en generalitzar la recollida selectiva a tots els principals components de les escombraries, de forma que un cop recollits siguin tots ells de fàcil recuperació. Això no és evidentment senzill; requereix per una part la col- laborada directa de la població, factor sempre poc controlable; requereix tambe trobar el sistema de recollida òptim, incloent el nivell més adequat de pre-seleç ció la forma concreta de recollida, el disseny dels vehicles de recollida, el trag tament de cadascun dels residus recollits, la informació a la poblado i en gene- ral tots els detalls organitzatius. - 52 - Fa relativament pocs anys que s'han iniciat algunes experiències en aquest sentit; les inversions en recerca i experimentació s'han canalitzat, un cop més, en la via clàssica de les plantes de recuperació de residus sòlids, malgrat que com hem vist econòmiques i ecològiques apunten més aviat en sentit contrari. les raons l'Estat Espanyol l'única experiència significativa duta a terme fins ara és la A Pamplona després d'una etapa d'experimentar la recollida se del grup Lorea a que, del i el vidre porta per porta, es disposa ara a realitzar una reco lectiva paper llida selectiva total. Parlarem més avall d'aquest grup i la seva experiència. - 53 - 3.- EL RECICLATGE COM ACTIUITAT ECONOMICA Aquest forma part del que anomenaríem reciclatge "des de baix", en el qual Ínteres sa recollir la màxima quantitat de material possible i a un nivell de qualitat que d'acord amb els preus del mercat doni lloc a una activitat econòmicament rendible. Podem discenir en aquest camp el reciclatge comercial i l'industrial segons que apliquin a no algun procés de tractament als materials i que actuïn a petita o gran escala. De fet, malgrat que el terme reciclatge sigui més o menys modern, l'activitat de recuperació ha estat una activitat de tradició antiga, que ha arribat fins avui en països com el nsotre i que en les circumstàncies actuals s'està revaloritzant. 3.1.- EL RECICLATGE COMERCIAL Aquesta és una activitat bàsicament de compra i venda que es realitza normalment a petita escala, i sense gairebé tractament d'allò recollit. • De fet podem disting ir entre els recuperadors de primeres matèries com ara drapai res i xatarrers, els comerciants de compra-venda dins dels mercats d'ocasio i les organitzacions de recollida porta per porta. - 5í» - 1 Drapaires i xatarrers. Implantats a nivell de barri en petits lacais, actuen si fa no fa cam a comerços, de compra al detall i venda a l'engròs. Com se sap compren paper, cartró, ampolles normalitzades, roba i ferralla, que classifiquen mínimament, emmagatzemen, embalen i revenen als recuperadors industrials. Els proveïdors són normalment particulars que hi acudeixen, però també per exemple el personal de neteja de moltes oficines que es fa així un sobre-sou o bé els cada dis més nombrosos aturats i ancians que malviuen d'arreplegar papers i cartrons. Els preus patats al subministrador són de fet, l'incentiu utilitzat per tal que els particulars aportin el material; de tota manera l'evolució del mercat de la recuperació ha fet que aquests preus es mantinguessin pràcticament idèntics durant els darrers deu anys, malgrat la inflacció. En uns casos això ha determinat la de- saparició d'aquests drapaires mentre que en d'altres s'han mantingut en gran part pel sentit estalviador de la població. IMo solen disposar d'una clientela fixa, pe- rò són prou coneguts, almenys a nivell de barri, com per no necessitar, normalment, publicitat. Les principals limitacions dels drapaires tradicionals són de coneixe- ments -per exemple per al reciclatge del plàstic-, d'espai físic i de capacitat econòmica. Aquests dos darrers factors impedeixen treballar a més gran escala -amb encariment del transport, per exemple -i tenir capacitat d'estocatge per aguantar millor les variacions temporals de preus que imposen els fabricants. A nivell indicatiu, heus ací la relació de preus oferts actualment per un drapai- re als seus subministradors. - paper i cartró 5 pts/kgr. - ferro 6 pts/kgr. - llautó 125 pts/kgr coure 175 pts/kgr - plom 48 pts/kgr - alumini 10D pts/kgr - ampolla xampany 3 pts 3.1.2.- Els circuits comercials d'ocasió Realitzen, de fet un reciclatge primari en el qual 1*objecte recollit es reutilit za en la seva forma originària. Cal recordar especialment-el cas dels mobles, els cotxes o els llibres que solen disposar de comerços especialitzats. A un altre nivell i a travis dels mercats d'ocasió o encants, el tipus d'objectes revenuts és pràcticament il·limitat. La procedència d'aquests béns és també variada, des de particulars, , remanents industrials o empreses en fallida, fins a subhastes de materials embargats. Aquests circuits d'ocasió solen seguir bastant l'evolució del consum convencional i sovint es troben més desenvolupats en països més consumistes; així per exemple en certs països europeus, equips d'alta fidelitat o cambres fotogràfiques hom sol trobar-los d'ocasió amb més facilitat que no pas a casa'nBstra. - 56 - 3.1.3. - La recollida porta per porta per entitats privades Un factor important en el volum de matèries primeres recuperades és l'activitat d'una sèrie d'entitats de tipus social, cultural o "caritatiu" que a través de campanyes ocasionals, periòdiques o més o menys sostingudes realitzen campanyes de recollida porta per porta, sobretot de paper i ampolles, per tal de finançar les seves activitats. En aquest cas i prèvies campanyes publicitàries l'aportació dels ciutadans es realitza gratuïtament i sovint part de l'activitat dels recol- lectors es du a terme de forma desinteressada per la qual cosa no es presenten problemes de rendibilitat. Els materials recollits són venuts a l'engròs als in- dustrials recuperadors corresponents. 3.2.- EL RECICLATGE INDUSTRIAL Si el reciclatge de tipus comercial centra el seu esforç en la recollida ce matè- ries, a un nivell industrial l'activitat de reciclatge es basa en dos punts: tre- ballar amb grans quantitats de material -normalment d'un sol tipus- i aplicar el tipus de traxtament adequat per tal que el material pugui oferir-se com a materia primera de prou qualitat a la indústria corresponent, flixò requereix normalment plantes industrials de tamany considerable, maquinària de manipulació dels mate- rials, així com mà d'obra i maquinària de tractament. Normalment, i segons el tipus de material, el tractament consisteix bàsicament a - 57 - classificar el material segons tipus i qualitats, acondicionar-lo segons cada cas: rentar, depurar, moldre, trossejar o premsar, i finalment embalar-lo o disposar-lo per al seu transport de submisnistrament. Aquestes plantes requereixen en general inversions elevades tant d'espai com de ma quinaria, però obtenem el seu rendiment econòmic conjugant el facotor escala, els costos de tractament en relació al nivell de qualitat del producte obtingut i fi- nalment de la capacitat d'estoc, donat que sovint els preus de les matèries són fluctuants i cal vendre en el moment más adequat (fluctuacions mensuals fins el 30% en el cas del paper).-A casa nostra existeix: una indústria relativament forta en aquest sector, indústria que en la majoria dels casos prové de petites empreses, sovint familiars que han anat creixent i ampliant el camp i l'escala d'actuació. S'ha afirmat que la indústria catalana actual de recuperació tindria capacitat su ficient per absorbir tots els materials provinents d'un hipotètic reciclatge inte gral de tots els residus produïts al país. Aquestes empreses estan agrupades a tra vés de la "Agrupación IMacional de la Recuperación!', associada al "Bureau Interna- cional de la Récupération", i subdividida segons les divisions del vidre, plàstics, tèxtils, líquids, paper i ferralla. Passem tot de seguit a repassar les característiques principals de la recuperació cadascun dels materials bàsics. 3.2.1.- El paper i el cartró Actualment, la industria paperera espanyola utilitza un A 7% de paper vell que el volum actual de recuperació no arriba a abastir, sinó en un '82%, per la qual cosa cal importar el 18% restant. Del total de paper que es produeix al país, el 10% es perd, el 9% es conserva (biblioteques, documents,...), el A3% va a parar a les escombraries, mentre que el 38% restant es recupera; aquest percentatge situa l'estat espanyol entre els quatre països més recuperadors del món, tal com pot ob servar-se al quadre adjunt. Amb tot, pot observar-se que, en teoria, podria pràc- ticament doblar-se aquest percentatge, a base de reciclar els residus. Heus ací algunes dades referides a la producció i recuperació de paper a l'estat espanyol i a Catalunya, el 1.980. Catalunya b. Espanyol - Producció de paper i cartró 770.000 Tn 2.565.000 Tn - Consum de paper vell 360.000 Tn 1.203.000 Tn - % de paper vell A6,8% A6,9% - Recuperació de Tn paper vell 300.000 Tn 992.000 - % paper recuperat 39% 38,7% - Paper importat 68.000 Tn 229.000 Tn - Cost importació del paper 1.039 milions de pts 3.500 milions de pts Per altra banda, i a part de l'estalvi ecològic de conservació dels boscos que hem comentat al primer capítol, cal dir que la utilització de paper vell representa un estalvi energètic d'entre el ¿+7 i el 69%, segons la qualitat del paper, que s'obté en el procés de preparació de la pasta de paper. En el cas de la recuperació del paper la part més important del tractament és la correcta clasificació del paper, normalment segons els nivells de qualitat i demés condicions establerts amb el fabricant de paper pel qual es treballa. Principalment la classificació es farà segons els criteris següents: - necessitat d'eliminació de matèries indesitjables grapes, cordills, cel.los, roba, coles i brutícia en general. - separació de papers no o difícilment recuperables: parafinats, encerats, plasti ficats, cel.lulòsics, metal·litzats, sulfuritzats, impermeabilitzats, paper carbó, et... - longitud de les fibres d'acord amb el tipus de paper. - color - imprès o entintat. D'acord amb els criteris anteriors podem establir la classificació següent amb va lors relatius al del paper-cartró, aproximats, al qual podem assignar un preu orien tatiu de 10 pts/kg. - Sacs de paper kraft 10 - paper de diari na imprès 5 - cartró dur en làmines 5 - 60 - - paper continu d'ordinador h-k - targes d'ordinador 2-3 - retalls d'impremta i papers d'oficina seleccionats: * blanc, no imprès 2,5 * blanc, imprès 1,5 * color, no imprès 1,5 * color, imprès 0,75 - papers d'oficina no seleccionats (arxiu) 1,5 - llibretes i llibres sense tapes 1,25 - paper-cartró 1 - diaris vells 1 - papers d'embalar nets 1 - revistes i cartells 0,5-1 - cartró ondulat 0,75 - paper barrejat net 0,5 - paper barrejat brut 0,1 La classificació del paper cal realitzar-la manualment i segons els industrials una planta ha de tractar 1.500 Tn/home/any per tal que sigui rendible i això vol dir prop de 70 Tones/dia per a una empresa amb 10 treballadors que absorbiria el 5% del paper recuperat a Catalunya. Per altra banda, hom situa a Lpts/kg el cost de la recollida, classificació i embalatge del paper. - b1 - Normalment el paper se subministra premsat i embalat amb bales de 300 a 600 Kgr a la indústria paperera, la qual el desfà en pasta i eventualment li pot aplicar pro cessos de neteja, destintat, desplastificat, etc. Algun industrial recuperador ha intentat incorporar al seu procés la dilució del paper en pasta i el seu tractamen però tot i haver-se realitzat a gran escala, sembla que no surt rendible. A l'Apèndix A.1.- podeu trobar més informació sobre el procés de la pasta de paper 3.2.2.- La recuperació del vidre. Es realitza a dos nivells: recuperació d'ampolles a càrrec dels botellers i recupe ració de vidre trencat per part dels vidrers. En el primer cas el problema princi- pal és la manca de normalització dels envasos que fa que molts d'ells no siguin reutilitzables, excepte els de xampany, anís, rioja, burdeus, borgonya, etc. En aquest sentit el procés de recuperació comença amb la tria de les ampolles i se- gueix amb la neteja dels envasos i el control de qualitat per tal de desestimar aquells que estiguin defectuosos. La recuperació directa de l'ampolla és la que permet un estalvi màxim de matèries primes i energia. Segons dades de la C.E.E., a Alemanya es recuperen el 95% d'ampolles de cervesa i d'aigua mineral; a Dinamarca -on han estat prohibits els envasos no r tornables (incloses les llaunes)- aquestes mateixes ampolles es reutilitzen 33 i 36 vegades durant A i 6 anys de vida mitjana respectivament, la qual cosa equival a un 99% de devolució; finalment, a França hom espera per enguany recuperar 200 - 62 O CD O) C it cr < O < cr < NI o vD o O CM m N o < o Q o ro CM O — m o o < m ro ro ID O o ÜJ per tal de tenir totes les superfícies ben accessibles i extreure'n l'alumini, present en els sistemes "d'obertura fàcil". D'entre els mètodes de de ses'tanyat existents, el més corrent és el de l'electròlisi duta a terme en un % bany de sosa càustica a 753 C l'estany s'obté finalment en forma de lingots, amb pureses del 99,9 %, l'acer obtingut pot utilitzar-se bé a la industria siderórgi ca o bé en el procés d'extracció del coure a partir del mineral, en el qual l'a- cer desestanyat pot utilitzar-se d'electrode en la precipitació electrolítica del coure en un bany d'àcid. En el balanç econòmic d'aquestes plantes la venda d'estany cobreix els costos d'operació, mentre que la venda de l'acer pot amor- titzar les inversions i oferir el marge de benefici. Heus ací el valor cotitzat per alguns metalls no fèrrics a finals de març d'en- guany. - Alumini 211 pts/Kg - Coure 232 pts/Kg - Estany 1.8A9 pts/Kg - IMíquel 7L7 pts/Kg - Plom 7A pts/Kg - Zinc 157 pts/Kg - Or 2.012 pts/gr - Argent 5A pts/gr - Platí 2.6A3 pts/gr Finalment, podem afegir com exemple que l'ús d'acer recuperat representa un estal vi energètic del 75% a la siderúrgia, mentre que en el cas de l'alumini aquest es talvi arriba al 97%. 3.2.5.- La recuperació de borres i draps inloem aquest apartat totes les diferents formes de recuperació i neu- De fet, en tralització dels materials tèxtils; podem obtenir-ne una visió global, veient la font d'aquets materials i les seves aplicacions un cop recuperats. Entre les fonts de producció de residus tèxtils tenim: - La indústria tèxtil que produeix borres en el procés de filar i teixir. - La indústria de confecció que proporciona sobretot retalls de teixits. - Altres indústries en general que rebutgen draps bruts. - Remanents comercials invenuts o recollida selectiva de vestits, trajos, robes i en general productes tèxtils de consum. - Draps i teixits que es troben a les escombraries domèstiques en proporcions d'entre 1 i 6%. - 76 - Les aplicacions d'aquets materials són igualment variades i requereixen consegü- entment diferents tractaments. - revenda de trajos i peces de vestir, normalment en el mateix estat en què són recollits « draps industrials amb el doble procés de producció a partir de retalls de fibres - absorvents i de neteja i reutilització de draps vells. - obtenció de fil per a teixir o cosir, a partir de la recaperació de borres o del desfilat de teles i retalls. - fabricació de pastes de paper o cartró a partir de borres o retalls esfilagarsats recuperant per tant el material a nivell de fibra. - utilització de borres i esfilagarsats per a folrar o encoixinar. - utilització de materials tèxtils com a aïllants tèrmics o fonies. - utilització de draps i metalls com a material de construcció, especialment per a la fabricació de tela asfàltica de qualitat. - obtenció de carbó activat utilitzat en filtres de gasos o de depuració d'aigua, a partir de la carbonització de residus tèxtils a 200-25QQ C. Per a cada aplicació concreta cal aplicar un tractament específic, pero en la ma- joria dels casos el primer pas és una tria i classificació del material. En el cas del tèxtil aquesta diversitat de materials i les característiques de la seva reu- tilització determinen un nombre molt elevat de categories de tria que poden oscil lar entrB 15 i 1DG; efectivament hem de tenir presents diversos factors: - el tipus de fibra: vegetal (cotó, lli, espart...), animal (llana, seda,...), mi neral (asbest) o sintètica (niló, raió, acrílic, polièster,.. .-)• - 77 - - qualitat de la fibra, en funció de la seva llargada. - color, amb especial valor pel blanc. - en cas de teixit, el gruix. - en cas de retalls, el tamany. - en cas de roba, possible revenda o altres utilitzacions. - separació en funció de l'estat de brutícia. Dins d'aquesta tria el nivell més difícil pot ser el de determinar el tipus de fibra de què es tracta; així, doncs, quan-per la seva procedència ho desconei- sem hem d'aplicar algun dels test següents. - examen*visual o per tacte; és el més directe però demana molta experiència i és més subjecte a error, especialment per a detectar fibres artificials d'imi tació. - test de combustió; en el qual comprovem la facilitat i rapidesa de la combus- tió, el color de flama, la olor despresa i les característiques de la cendra o residus finals. - anàlisi per microscipi i comparació amb classificacions estàndard. - test de tintat, en el qual el teixit net i normalment blanc se sumergeix en una solució determinada a partir del qual podem determinar el tipus de fi- bra en funció del color adoptat pel teixit. Posteriorment, i només si és indispensable, s'aplica un rentat; normalment les empreses recuperadores no utilitzen directament el material sinó que el subminis tren a empreses especialitzades amb les quals han especificat el nivell de tria, de brutícia o nivell màxim de ocntaminants, volum mínim de les partides a sub- 1 - 78 - I I ! ministrar, etc. • Aquestes condicions, junt amb el preu pagat determinen el tipus d'aplicació pel què cada recuperador recicla els materials tèxtils que recull. Normalment doncs, la fase final del procés serà l'embalatge a pressió i estocat- ge fins aconseguir lots subministrables. 3.2.6.- Cautxú i gomes D'origen artificial o natural, aquests materials es troben en petita proporció -0,L%- als residus urbans, però també en els de les indústries del propi ram i sobretot en els pneumàtics fora d'ús i alguns altres objectes de consum. La recuperació de gomes pot ser directe, donant una altra utilitat al material com per exemple la utiltizació de cobertes de pneumàtic per a l'obtenció de soles de sabata. La segona opció és recuperar la matèria primera a través d'un tracta- ment de desvulcanització; la vulcanització consisteix en una sèrie d'additius que s'apliquen a les gomes per tal de donar-los les característiques de forma, flexi- bilitat, resistència, etc, adequades a un ús concret. Un cop desvulcanitzada la goma pot revulcanitzar-se en funció d'un nou ús, noves formes, etc. Aquest procés però, pot resultar costós i no sempre és rendible. 3.2.7.- La matèria orgànica Hem vist la seva important presència sobretot en els residus domèstics, així com diferents formes de tractament amb reciclatge. Respecte als residus orgànics de - 79 - les industries de l 'alimentació poden també aplicar-se -i en alguns casos s'a- pliquen- mètodes dels que ja hem comentat, com per exemple el d'obtenció de pin- sos, amb l 'avantatge que els residus poden ser bastant homogenis i higiènicament controlables; en d'altres casos es reutilitzen aquests residus per obtenir altres productes, com el cas dels "frankfurts", o bé es recuperen greixos d'aplicació industrial. Una altra activitat que en aquest camp fou important per part dels escombriaires sobretot, va ser la cria de porcs alimentats amb residus orgànics de les escom- braries o de la indústria; aquesta activitat que fou prohibida per raons sanità- ries, pot no obstant dur-se a terme per tal d'obtenir greixos i altres productes de tipus industrial. Podeu trobar més informació sobre processos de tractament de la matèria orgànica a 1'informe recollit a l'annex A.3.- 3.2.8.- Recuperació de residus líquids Es tracta, quasi exclusivament de líquids d'origen industrial; en alguns casos, la recuperació la realitza la mateixa empresa productora, en d'altres se'ls ofe- reix els serveis de depuració, en d'altres se'ls compra els líquids per tal de recuperar-lüs i finalment quan la recuperació no és possible a no és rendible s'ofereix el servei d'eliminació que sovint requereix un tractament previ de des toxificació. - 80 - Entre els líquids recuperables , i pels quals s'arriba a pagar entre 1.000 i 20.000 pts/Tn, hi ha els olis negres, els elis clars, dissolv/ents, anticonge- lants i residus de recobriments electrolítics. En el cas dels elis, a través d'un procés de decantació, destil·lació, tracta- ment àcid, filtratge per terra activada, destil·lació en buit i filtratge final podem eliminar les impureses i contaminants diversos i separar el gasoli, la ben zina i els diferents olis que el composaven; concretament, a partir de 100 tones d'olis usats poden obtenir-se amb rendiments del 70%: - 50 tones d'oli pesat (7,53 E) - 15 tones d'oli lleuger (2,53 E) •- 3 tones de gasoli - 2 tones de benzina El preu de l'oli així recuperat representa el 50% del preu de l'oli nou. de Pel les que fa als dissolvents, es fan evaporar, se'ls separen impureses pols doble se'ls condensa, mentre que en el cas dels anticongelants se'ls aplica una destil·lació eliminar- per a separar l'aigua i els inhibidors gastats que poden ni- se sense perills. Finalment podem recuperar quantitats apreciables de crom, quel, i altres metalls preuats a base d'extreure l'aigua dels residus de recobri ments electrolítics. Per altra banda podem eliminar tot aprofitant-los, una serie de residus inflama- així bles que podem utilitzar com a combustibles, prèviament acondicionáis; per exemple, fluids sintètics usats, dissolvents irrecuperables, solucions cromatades o cianurades, etc. Pel que fa a la resta de líquids irrecuperables, sigui per raons tècniques -solu cions 'alcalines o àcides- o per raons econòmiques -dissolucions de sals metàl.li ques, fangs orgànics, etc.-, els mateixos industrials recuperadors s'encarregaven de recollir-los, aplicar un tractament de neutralització i eliminar-los, amb preus a que. oscil·len entre 3.QD0 i 6.000 pts/tona, transport part. 3.3.- EL RECICLATGE COM ACTIVITAT SUBTERRÀNIA Dins d'aquest nivell d'activitat que, amb l'agudització de la crisi laboral i al tres factors de degradació social, ha tingut un creixement elevat en els darrers anys, podem distingir el cas d'aquells que operen per una necessitat de subsis- tència i els que des d'una situació a cops paralegal, estan obtenint un sobre-sou Entre els primers cal recordar la imatge quotidiana de desenes de vells i velles o aturats sense subsidi les escom que malviuen de recollir cartró i paper d'entre braries; a base de recollir cinc caixes de cartró plenes de paper -és a dir uns LO Kgr.- poden arribar a obtenir 200 pts al dia; dormir al carrer els resulta gratis... Altres han "fixat" el seu "lloc de treball" a la planta de transvassa- ment de residus de Gavà-V/iladecans, on enmig üels munts d'escombraries i procu- rant esquivar les pales excavadores, tenen un camp més ampli per a recuperar - 82 - recuperar quantitats superiors i millors de residus; solen ser més joves, solen ser moros... D'altres nD van tant "penjats": equipats amb camionetes o camionets, arriben des dels barris suburbials als cèntrics barris comercials, poc abans de 1'hora de la recollida pública i a través d'itineraris regulars; recullen sobretot cartró i paper però també tot allò que creuen de valor; pel que hem vist anteriorment, tot i la rapidesa amb què treballen, els seus sous no poden ser gaire extraordinaris. A un altre nivell, trobem un nombre considerable d'empleats d'empreses -sobretot d'oficines-, normalment empleats de la neteja, que amb l'acceptació tàcita d'aque lles es revenen, a compte d'un sobre-sou, tots aquells residus recuperables,-nor- malment paoer i cartró- que els seus companys de feina han llençat durant el dia. Finalment podríem parlar de picaresques, d'activitats sovint paralegals deteç tades, o no detectades, pels serveis d'inspecció de l'Ajuntament prop de les em- preses concessionàries,casos de recollides paral·leles, de revendes amb benifici particular, etc, que qui sap si són reflexos a la base d'actitus empresarials a la cúpula. - 83 - k.- OCUPflClO JUVENIL EN EL CAMP DEL RECICLATGE Hem vist en els capítols precedents una mena de panoràmica de les activitats que actualment es realitzen en el camp del reciclatge, tant a nivell públic com a ni vell privat; hem parlat de reciclatge des de dalt i de reciclatge des de baix, a petita i a gran escala, tecnològicament elemental o sofisticat, però en qualsevol cas hem constatat que es tracta d'una activitat socialment cada dia més necessà- ria, amb molts camps encara per explorar i explotar, amb tendència clara al crei xement i expansió i en la qual econòmicament el pas del temps juga a favor. De tot plegat se'n deriva l'interès de cercar en aquest camp noves activitats que ajudin, si més no, a alleugerir l'atur laboral, especialment juvenil. Per on fer forat, com a joves treballadors autònoms, en aquest quadre general que hem expo- sat?. Començarem analitzant les experiències dutes a terme fins ara per grups, sobretot juvenils, que pels seus objectius, organització, tipus d'activitat i motivació no responen a cap dels models convencionals exposats; sobre la base d'aquesta anàli- si intentarem de respondre la pregunta anterior. L.1.- EXPERIÈNCIES A BARCELONA I RODALIES ' Dels casos que passem a analitzar, els tres primers han estat subvencionats per L'IIMEM a través de l'Area de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, mentre que el darrer ha estat promogut des de l'Area de Serveis Socials d'aquesta Entitat. A.1.1.- EL PROJECTE DE "CflIM XATARRA" A principis de 1983 un grup de joves rondant la vintena, antics membres del Ca- sal de Joves del Barri del Raval de Barcelona i un altre grup de joves rondant la trentena ex-monitors del propi Casal es trobaven, els primers sense feina i ganes de fer coses i els segons, a més, amb una idea que venia de lluny d'engegar activitats de reciclatge que fossin un servei al barri, una activitat laboral per a ells i una escala permanent d'ecologia pràctica i d'aprenentatge de tècniques concretes, a través del que en diuen pedagogia incidental. Comencen a moure's i a realitzar les primeres recollides en els locals del propi Casal i a intentar in- teressar diferents instàncies de l'administració per tal que facin seu el projec- te. En quest sentit enviaren un avenç del projecte al Dpt. d'Energies Renovables de la Generalitat de Catalunya, així com al Servei d'Ocupació Juvenil de l 'Area de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona; qui també s'hi interessà fou el Consell de Districte que facilità la utilització de l'espai públic d'una antiga fàbrica del carrer Tàpies on es dipositaven els primers objectes recollits. S'intensifi- caren les accions de promoció del projecte que tingueren un notable ressò a la premsa, així com els contactes sobretot amb l 'Area de Joventut, fins que final- ment el projecte fou inclòs en el 2on Pla d'Ocupació Juvenil, i en certa forma actuà com a detonant per a què altres activitats de reciclatge hi fossin també incloses. V/a ser així com iniciat el Pla, amb els corresponents contractes de tre - 85 - ball per als joves i monitors, es posà en marxa també, de forma oficial l'acti- vitat de Can Xatarra. El Pla ha ocupat 18 joves i tres monitors durant Quatre mesos. En el camp del reciclatge, Can Xatarra s'ha dedicat a la recollida, contra peti ció, de paper, cartró i xatarra, però sobretot de mobles, electrodomèstics i al- guns altres objectes. En un pas següent a la recollida s'ha realitzat una dedica ció parcial a la restauració, la reparació i la fabricació d'objectes, sobretot joguines. Donat que dels 18 joves del grup, ben bé 12 presentaven característi- ques més o menys greus de marginació,- pas per la presó, per Protecció, drogo-a- dicció, entorn afectiu degradat, etc-, ha estat impossible -i hauria estat ina- dequat- engegar una activitat exclusivament laboral, per la qual cosa aquesta ac tivitat ha tingut més sovint un caire pedagògic i d'aprenentatge a el que en po- dríem dir prelaboral i per tant l'ha situada a mig camí 'entre un servei públic a subvencionar i un grup de treball de caire privat amb necessitats de rendibilit- zar mínimament la seva feina. Per aquesta circumstància, per l'origen del grup, pels vincles establerts amb les diferents instàncies municipals i pels seus objeç tius amplis i ambiciosos, l'experiència de Can Xatarra ha estat de les més conegu des i me's significatives, però alhora de les més polèmiques. Per aquesta raó i pel paper que pugui jugar en un futur en la promoció d'activitats de reciclatge, serà per a nosaltres un punt de referència important. 2 El local de Can Xatarra és una antiga nau industrial de dues plantes de 80G m , cedida pel consell de Districte; l'avantatge d'estalviar-se un lloguer tot dispo sant d'un espai amplissim -problema que com veurem ha estat important en d'altres casos-, ha tingut com a contrapartida la seva manca d'instal·lacions bàsiques - 86 - -electricitat, aigua, sanitaris, calefacció- i altres deficiències -inundable, dificultats d'accés i de descàrrega, etc.-. Això va repercutir sobretot en les feines del grup que abans d'iniciar les activitats pròpiament de reciclatge, va haver de dedicar en conjunt una tercera part del temps total subvencionat pel Pla d'Ocupació a solucionar els problemes bàsics dèl local a més d'absorbir una part dels recursos econòmics disponibles. fl més d'aquest local, Can Xatarra utilitza també, i de forma compartida, un local n de 80 m pertanyent a la Cooperativa Estel lligada a l'Area de Serveis Socials de l'Ajuntament. Per tal de donar a conèixer el grup i estimular l'aport d'objectes i materials, can Xatarra va realitzar una campanya bastant important que entre d'altres va comptar amb els següents elements: - 2.500 cartells al carrer - repartició de 1.000 fulletons explicatius - intervenció en 10 programes de ràdio - realització d'un programa de televisió - 8 aparicions a la premsa - 20 visites a establiments - realització d'un festival de música Tot això permeté mantenir un promig de 7 a 8 trucades diàries de .possibles prove ïdors. En aquest sentit Can Xatarra disposa d'un telèfon provisional per a prendre els encàrrecs. Els proveïdors han estat majoritàriament particulars, tret del cas -~ ~ - - 87 d'alguna escola col·laboradora, i en quatre mesos han arribat aproximadament als 130. Per a .la recollida utilitzen el servei d'una camioneta de 2.0ÜQ Kg, de lloguer amb xofer. Durant quatre hores diàries i de dilluns a divendres el camió sol rea- litzar uns 20 viatges per setmana, a raó d'una hora per viatge, en promig. Malgrat tot, i per manca de temps, han quedat per atendre uns 5 donants cada setmana. En remeses de poc volum provinents del barri, s'ha realitzat també la recollida amb carretons. El temps global dedicat a la recollida ha estat de prop del 17% del to tal. Entre el material recollit tenim el següent: - mobles 10 Tn - electrodomèstics * neveres 15 - ♦^rentadores 10 * televisors 30 * cuines 12 * estufes 6 - altres: * bicicletes 6 * barca 1 * carro 1 - paper i cartró 2,5 Tn - ferralla 3,5 Tn - 86 - En quantitats menys apreciables s'han recollit també ampolles, draps i roba en general. A 1'engreís es pot considerar que el material recollit en mobles, electrodomèstics i altres objectes pot tenir la sortida següent: - revenda directa en l'estat 12% - requereix restauració o reparació 37% - desballestament 37% - material de rebuig 12% A part de la restauració, reparació i desballestament, s'ha dedicat una part del temps a la construcció de joguines -unes 2G en total- i algun moble, tot plegat amb objectius més de tipus didàctic que no de producció. En quan als materials reciclats s'han acumulat per separat fins a la seva venda però gairebé sense tria prèvia. En quant a les feines relacionades amb el local, es realitzà la seva neteja ini- cial, algunes instal·lacions bàsiques d'aigua i electricitat, s 1 acondiciona una petita habitació com a despatx, es reparà el muntacàrregues i es posà a punt el taller de fusteria. Pel que fa a les vendes cal dir que han estat mínimes degut en gran part a proble mes administratius que han impedit la venda de material "per part d'un grup pri- acti vat dins d'un local públic"; això ha impossibilitat en gran part portar una - 69 - vitat regular i programada de vendes amb les lògiques conseqüències negatives. El quadre següent resumeix la dedicació en percentatge, en el decurs de quatre mesos, de joves i monitors, d'acord amb una jornada de 5 h. pels joves i de 7 h. pels monitors. activitat monitors A la vista de les xifres podem comprovar l'alta dedicació esmerçada al local en joves clar contrast amb l'exigua dedicació a les vendes. Aquesta ha estat la principal causa de distorsió de l'experiència Can Xatarra que ha fet que tota l'economia local i 38% 22% es basés en les subvencions, supeditant-hi així la seva continuïtat. Per altra banda una part important del capítol "altres" dels joves, correspon a una planta campanyes 1% 4% da.de la feina degut a un retard d'al voltant de dos mesos en el cobrament d'una de les mensualitats. Finalment cal notar que l'absentisme ha estat realment baix recollida 16% - procés de reciclatge 9% 4% • elaboració joguines i altres 2% 2% activitat comercial 2% 6% formació pràctica 1% - organització, admó, i gestions 4% 40% organització festa publicitària 6% - absentisme 2% - altres 19% 22% si bé s'han donat casos "d'escaqueig" de la feina. Donada la manca d'ingressos en concepte de vendes, el balanç d'explotació d'a quests mesos té poc valor significatiu, si bé, i de forma aproximada, el reco llim a continuació: Ingressos - Sous INEM 1.953.000. - Subvenció INEM (eines) 150.000. - Vendes 100.000. total ingressos 2.203.000.- Despeses - Sous cobrats 1.512.000.- - neteja local 32.000.- - instal·lacions 17.000.- - eines 106.000.- - camioneta 200.000.- - benzina 50.000.- - publicitat 23.000.- - desp. generals 163.000.- - remanent final 100.000.- 2.203.000.- Inventari - estoc final 50.000.- - 91 - En quant a l'organització del treball s'han estructurat grups amb responsabili tats més o menys rotatieves, normalment assignades en les reunions gairebé dià- ries de planificació de la feina del dia. Possiblement hauria d'haver existit una programació a més llarg termini, però les circumstàncies, especialment del grup, ho feien difícil; fins i tot al nivell de l'acompliment de les tasques as signades el mateix dia, sorgien sovint problemes. S'ha comprovat doncs la neces sitat de dur a terme amb el tipus de joves esmentat tot una etapa prèvia de ti- pre-laboral -i per tant pre-rendible- que combini també pus aspectes d'aprenen- tatge i aspectes de convivència -d'aquí, doncs, la importància de realització, per exemple una festa d'inauguració. En qualsevol cas, però, és imprescindible poder dur una activitat de venda que pot donar continuïtat al projecte, sentit a la feina realitzada i més ocasions de relació amb l'exterior. Una altra possibilitat per tal de treballar amb joves marginats és que s'inte- grin en grups ja funcionant i consolidats, però organitzats ja en vista a adme- tre aquesta possibilitat. Més avall en veurem alguns casos. Acutalment el Can Xatarra reactivarà les seves activitats amb motiu de la grup posta en marxa del 3er. Pla d'Ocupació Juvenil, amb la necessària reestructura- ció i reorientado per tal de superar els problemes i ambigüitats d'aquesta pri mera etapa. -92 - A.1.2.- "Cooperativa del Bon Pastor": formiga que creix. L'equip de reciclatge del barri del Son Pastor fou engegat l'abril de 1.963 per tres persones, promogut per la parròquia catòlica del barri, formant una secció independent dins d'una cooperativa més àmplia. El grup inicial ha anat creixent fins als 7 membres actuals d'acord amb les necessitats que sorgien, incorporant joves aturats, amics del socis treballadors; la majoria d'ells viuen a casa els pares i no depenen, per tant directament del sou que guanyen, que rondava durant els primers mesos les 16.DOC pts. mes; el grup té un líder clar, més gran d'edat que ha actuat com a monitor però que està totalment integrat al grup, amb certes funcions directives. y Disposen actualment d'un local de lloguer de 9D m , així com un despatx amb telèfon a les dependències parroquials. Un Patronat d'Acció Social els finançà les despeses d'entrada al local i els foren regalades una premsa manual i una bàscula, única maquinària de què disposen; realitzen la recollida amb una fur- goneta propietat de la cooperativa més àmplia, amb qui la comparteixen a mitja jornada. Utilitzant sobretot les parròquies catòliques com a mitjà de difusió, però tam- bé fruit de contactes personals mantinguts amb diferents establiments, recullen material pràcticament en tot l'àmbit de Barcelona; la recollida es fa a domicili Recullen bàsicament paper, cartró, plàstic, ampolles, roba i ferxalla; un cop recollit, la feina principal és de triar mínimament, embalar i acumular en quan- titat suficient per a vendre'l als corresponents majoristes. - 93 - Fan tria del paper a quatre nivells: - tipus diari, revistes, paper d'embolicar, embalar, etc. El venen a 9 pts/Kg. - tipus "blanc": llibres sense tapes però amb lloms engomats i fils (13 pts/Kg) - tipus "legajo" o arxiu: paper blanc, net, o escrit o imprès (17 pts/Kg) - paper continu o d'ordinador, imprès o no (28 pts/Kg) El cartró, tal qual els arriba i separa del paper l'embalen i el venen a 7 pts/ Kg. La ferralla els arriba en poca quantitat i amb prou feina la trien; venda a * 5-7 pts/Kg. La roba, separada i embalada se'ls l'endu un majorista per a fer-ne draps. Recullen també ampolles de xampany, normalment fruit de campanyes puntuals com ara per nadal. Del plàstic en separen e'l tipus "vela" o "toldo" -bosses de plàstic netes i transparents-, dels tipus "garrafa" i "contraxoc"; el primer, que recullen en més gran quantitat, els el paguen a 25 pts/Kg. De moment no pensen abastar al- tres tipus de materials, si bé estan estudiant la possibilitat d'ampliar el trac tament del plàstic fins a l'obtenció de grànols. El grup funciona amb un horari intensiu bastant mantingut, a raó de 7 hores dià- ries, adaptant la dedicació a les puntes de feina. Les feines estan distribuïdes de la forma següent: - 2-3 persones a la recollida. - 2-3 persones a triatge i embalatge. - 1 persona al telèfon, administració i comptabilitat. - 1 persona compaginant gestions amb clients i proveïdors, coordinació de feines i ralització d'altres feines de les anteriors. - su - A nivell econòmic cal dir que amb les dificultats pròpies de les primeres etapes la cooperativa del Bon Pastor ha tingut uns resultats més que acceptables ja que el volum de feina ha estat molt considerable i s'han pogut assegurar uns sous mí nims, a més de la cobertura de despeses. L'II\JEM ha subvencionat el grup durant tres mesos, a base de contractes personals a raó de 25.000 pts/mes pels joves i 60.000 pts/mes pel monitor; heus ací algunes altres xifres: 2 - local de 90 m , lloguer de 35.000 pts/mes. - despeses inicials d"acondicionament del local: 300.000 pts. - capitalització estimada, a partir de la subvenció de l'IÍMEM: 3Ü0-A00.0Q0 pts. - pou assegurat socis: 16.000 pts/mes. - Ingressos aproximats, per venda de materials, en els darrers quatre mesos d'ac tivitat un xic normalitzada: - paper 200.000.- - cartró 200.000.- - ampolles 100.000.- - plàstic AO.000.- - ferralla 60.000.- - roba 30.000.- - Despeses mensuals aproximades: 150.000 pts. Com es pot comprovar els ingressos comencen a ser capaços de cobrir les despeses per bé que el grup es troba per una banda amb una limitació creixent d'espai de- gut a les reduïdes dimensions del local, que limita les possibilitats de tracta- ment i estocatge; per altra i passats els primers mesos, han hagut de començar a pagar pel material recollit -a comprar-lo-, especialment en el cas dels esta- - 95 - © Sa crisis © la carestia de Sa vida ©el derroche,de son razones para bliments que aporten quantitats considerables, amb la consegüent reducció del marge econòmic de l'activitat. En resum el Bon Pastor es pot considerar un grup que es va consolidant a poc a poc que es pot començar a considerar rendible, en quant que a poc més de mig any del un nivell de sous si bé són seu inici, cobreix les seves despeses mantenint que baixos, han d'anar augmentant progressivament conforme es vagi consolidant l'acti- vitat; cara a aquesta trajectòria ascendent, el grup del Ban Pastor segueix una lí nia d'actuació pas a pas molt clara i estricta. L.1.3.- "Cooperativa La Llauna": aguanta. La Llauna va començar les seves activitats pel juliol de 1.983 en el si del movi- ment juvenil cristià "Oobac"; actualment el formen vuit joves d'edats compreses entre 18 i 23 anys, la majoria d'ells membres de l'esmentat moviment. L'objectiu de la cooperativa és d'adquirir una estructura estable que permeti el manteniment de llocs de treball a la cooperativa els proporciona uñ mínim sou i uns coneixe- ments i experiències que els poden ser més útils. 2 la La Llauna de va disposar inicialment d'un local de lloguer de 160 m al barri 2 Trinitat, però actualment s'ha traslladat al Poble IMou, a un local de 320 m , en millors condicions; un dels motius d'aquest canvi ha estat la dificultat de manté nir un volum i uns preus de venda prou rendibles en un barri especialment castigat per la crisi laboral i econòmica actual. Com a maquinària, disposen d'una premsa i una bàscula; la major inversió que han realitzat fins ara, a part de 1"acondicionament de locals, és l'adquisició d'una furgoneta d'o casió amb què realitzen la recollida. La cooperativa recull materials dins l'àmbit de Barcelona i els seus voltants; Bplega, sobretot, mobles, electrodomèstics i roba, però també paper, cartró, am polles i ferralla en general. Aquestes matèries primeres, un cop seleccionades i embalades, són venudes als majoristes; els mobles, electrodomèstics i roba són classificats, tassats i posats a la venda en el mateix local que té una part disposada com a mercadet d'encants. La publicitat la realitzen a través de parròquies,programes de ràdio i altres; han editat un full de propaganda i cartells, amb subvencions de l'Ajuntament i la Generalitat. Disposen de despatx amb telèfon per a l'acusament de trucades; el ritme de la recollida es manté elevat i es reparteix entre subministradors fixos i ocasionals. El grup de la Llauna està compost per vuit persones, tres de les quals hi han treballat fins ara a jornada completa i els altres a mitja jornada; el grup ha sofert recentment una reestructuració ja que fins poc tota l'organització, ges- tió i responsabilitat requeien damunt d'una sola persona que ha hagut de marxar al servei militar; en aquest punt s'ha creat una gestora que es reparteix les reponsabilitats de vendes, reparació d'electrodomèstics, recollida de telèfon, furgoneta i gestions. ¿épwm ■ .:V.• :.>i ■ ■ ; //:/ I; V • .* Jy;' > ""Vv " * *- "•* .'- ?.?i" T '• - *¿ vV . h« C V.W.V" *7* -.f '.. "- 4 , :>:».' w * : / •# í-t* .í - •' - »,?•;.••* i; 1 , r -.- *t . \ •. ;v.V » . y. 'V-b v ' '" t * ' * f * '• " - * 1 •t •' -'• f •' £ ' "• ~ ' - - ■ -* '-V4 •- >' •• T.Ï i . . '* • ** .• • "-' 1w *' 1 ' -*•„ j* ■■ * — | ¡ w-i*' ,| wv. ■T ry j| *»i'»t"« •-» —*- __. l r i^j'^yrg v"TV < r ï7àa ri'·*TT 'Vr£-»*ii * 1^- *^ar¡?yi'y%"n'y * i•" * U llAUM ." ' .es una cooperativa fomiada '' '" per : jbves"'que estaven - ■■ sil atur. •"• . '." '■-■■. v" - . : .•", Z'r'*'.-. El seu objectiu no. es un altre" . que el' de poder'.crear llocs . i i de trebbsall joves ; per a- aturatsV■■.AM^ < Per aconseguir-ho treballem, en la recuperació dè materials i objectes# 'yx-,:',A-/ : '■■ '/'{/;/ • ^ SI que volem fer es dones,d'emànar-vos la vostra col.labe- ració;donant-nos aquells materials (capers,revistes,diaris,car trons,roba vella,objectes vells,... ) que voleu llençar o que ~ de "vegades teniu;arraconats a-.casa. t:/ :U>; zyWy.]■ A. • ó - Sl nostre treball seria el de reòollir-IioV.inàgàtzamàr-bo/'ri. vendre—ho a industries de reciclatge.21 &Vnh-ie'n~tes veil a 1 rnhe- v i voldrieni posar-ho a la ..:yf-o; si 'VOIELT COL.LiBOr-cAH" Eli "AQÚESTÁ EL1PHSSAIillfdalT.':. ÇAIÍT ■ LA iÒNÀcid g'DE IliTELIALS .'l" OPJECTES POIEU ^REg¿R-VOS ÁL ^ - gELF" 318-51-57^ ' • P1ATÍNS D£ 9 h. a- 13 h. 1g v y' LA LILAIJMA.d; : ; /MA r o j h. n£ r- . —. ZJ - 99 - A nivell econòmic, la situació ha estat fins ara difícil, però pròpia del comen çament. La Llauna ha comptat amb el suport dels salaris d'ocupació juvenil per dels seus membres durant 6 mesos; els fons anteriors li han permès entre a 6 altres iniciar els desemborsament de les inversions següents: furgoneta 662.□□□ pts acDndicion. local 11.000 pts - emes L1.000 pts total 71L.00D pts de les quals s'han ja pagat L6L.000 pts. En quan al balanç d'explotació heus-ne ací les xifres bàsiques: vendes de materials i serveis 227.000.- LO.000. despeses de transport lloguer lacai 280.000. salaris 15L.000. L1.000. compra de materials diversos 10.000. DEFICIT APflREIMT 298.000.- 525.000.- 525.000.- no te Efectivament el dèficit detectat és aparent donat que el balanç anterior en compta l'inventari final de materials que tractant-se del primer període té especialment importància donat que el període ha partit de no-res i els ingrés- - 10CL- en concepte de vendes no poden consederar-se ni de bon tros significatius, sos sobretot en l'apartat d'encants on l'estoc és especialment important. la Un altre aspecte a destacar, des del punt de vista d'un balanç d'arrencada és importància relativa de les despesses'de lloguer del local,que gairebé totes so- les constitueixen el dèficit produït. El tercer aspecte a ressaltar és el capítol dels salaris que en aquest període és realment baix; però això pot considerar-se normal a l'inici de qualsevol cog de la inversió es realit perativa en què a manca de capital, una part important za en hores de treball aportades. £s ben clar que de cara a les properes etapes del grup caldrà d'augmentar els ingressos respecte a les despeses per mitjà de: - rendibili'tzar al màxim la utilització de la furgoneta, compartint-la, si cal, amb d'altres grups o oferint altres serveis. - augmentar la dedicació a l'apartat de vendes. - ajustar millor els preus de venda, sobretot als encants. consolidar el local com a punt de vendes, no només de cara al nou barri, sinó - a tota la ciutat. En el moment present, el grup ha superat una situació crítica en que ha estat a de desaparèixer degut la finalització dels cobraments del punt a pla juvenil, el venciment de pagaments pendents, la baixada d'activitat pel canvi de local i a la pèrdua d'un dels capdavanters del grup que va trobar una altra feina;aquest - Í01 - darrer problema que ja s'havia produït anteriorment va determinar la incorpora- ció d'un treballador adult en atur amb experiència industrial, amb el qual els joves estan reorientant la seva activitat. En aquest moment el grup està pre- parant una campanya amb cartells publicitaris per a rellençar la recollida i el mercadet d'encants i si bé el cobrament de sous és molt irregular, han aconse- guit ja de cobrir amb els ingressos les despeses corrents inclòs el lloguer que ha passat de les ¿*0.000 pts/mes al vell local a les 75.000 pts/mes del local d'a ra que en contrapartida els ofereix moltes més possibilitats. í*.1.í*.- "Engrunes": però sòlides Aquest és un dels grups actualment més consolidats en aquest camp del reciclat- ge. Per aquesta raó l'incloem en aquest apartat, per bé que no és un grup estriç tament juvenil. L'experiència va sorgir a Esplugues de Llobregat a partir d'un grup vinculat a la parròquia que es proposava de treballar contra l'atur i la marginació; els que estaven realment en atur dins d'aquest grup van començar a treballar-hi a plena dedicació, mentre que la resta hi han anat col·laborant de sinteresadament durant l'etapa d'arrencada. A partir d'aquest grup impulsor l'equip de treball s'ha anat engreixint amb per sones aturades i problemes d'alcoholisme i drogo-adicció, de personalitat, de- linqüència, etc. Actualment hi treballen 12 persones de forma més o menys fixa, i d'altres de forma temporal. - 102 - 2 Engrunes disposa actualment d'un local de LOO m , de lloguer en el que realitza la recepció de materials, tria, emmagatzemament i venda, per altra banda utilit també un solar on du a terme el desballestament dels electrodomèstics za que no funcionen, i finalment conserva encara un petit local cedit per la parròquia, on inicià les seves activitats i on actualment hi recull allò que els veïns hi por- el ten i s'utilitza també com a punt de venda, que resulta més cèntric que local principal. El grup disposa també d'un camió per a la recollida, una bàscula i una premsa manual. A partir de la disponibilitat de local i de la seva flexible organització, En- gruñes recull coses molt diverses des de mobles, roba, calçat, electrodomèstics, atuells de casa, llibres o joguines fins a paper, cartró, ampolles, plàstic o pa sec. El què pot revendre's directament és classificat, acumulat al local i dis- • posat per a la seva venda allí mateix; el paper, plàstic i altres matèries són triats i embalats; els electrodomèstics inservibles són desballestats i els com ponents d'ocasió; ocasionalment el grup ha disposat de personal col·laborador la reparació d'electrodomèstics, però tret d'aquests moments, el reacondi per a cionament ha estat mínim per manca de temps i coneixements. * En tots els casos el material és aportat gratuïtament per la població local, pe rò també des de tota l'àrea barcelonina tenen alhora subministradors desintereg sats i clients. L'organització del grup està dirigida a arribar al màxim nombre de gent possible, a adaptar-se a les característiques personals dels que hi treballen i a ser el - 103 - w v r-w• -rrzi r-~."-*i-~. -•> - r ; • .•·*·.·-^·· . • i r ... - prr;.«- «. v _ r- ' h - -z-- ■• . r feiA-ss;-?'.:..*?!:-. ,•- t' ^ ilJ" *. * • . '-*. f. 4 I i passarem a recollir-ho. • V V'. -v.: t f £ Si ho és molta cosa i ens ho portes a la casa de les "ENGRUNES", PI. Sta. t; Magdalena, 12 (la Pl. de! Ajuntament) —Esplugues de Llobregat—, t'ho agraí- *: 1 »_v rem i a més', podrem conèixer-nos de prop. Gràcies.' K if J • r-.» *-'• _« . "V*J. ' .. ^ . Les en bón estat, les podeu venir à comprar les tardes de dilluns a di- coses J-,. vendrès/de 5 a 9, i els dissabtes al matf de 10 a 1, a la mateixa casa que ens deixen a la PI. de Sta. Magdalena, 12. Al mateix Esplugues, al C/. Dr. Riera, 81-83, disposem d'üh magatzem on hi tenim prou espai per mobles i per estibar-hi material/ .; '-_ í : J'%- ; . També podeu venir a portar-hi coses i a comprar. Està obert de dilluns a divendres, de 8 a 1 del matf i de 3 a 7 de la tarda, i els ' ' ■ dissabtes al matf, de 8 a 1. . :: í. ; Allà apilem el cartró, el paper i les ampolles de xampany que ens donen, i guardem el porten molts d'aquests homes que pel carrer ho recullen amb que el carretó. • seu . ..I- ". T'.>:; ' Ho venem plegats per treure'n més profit. ■ •; : Amb nosaltres hi ha un grup de joves en ahur que adoben electrodomèstics. "ENGRUNES", és un d'aturats sense subsidi d'atur i amb família grup per 1 amantenir. ; V . \' v : .:" . _ Recollim el que ja no et faci servei a tu i encara pot ser "pa" per a nosaltres. màxim de simple. Per això no hi ha cap institucionalització del grup; un grup més estable porta l'activitat bàsica de recollida, classificació i revenda tot i que fins i tot en aquest cas l'assistència, dintre -d'uns horaris prefixats,és voluntària, de forma que al cap de setmana es cobra una setmanada d'acord amb els dies treballats. Aquest funcionament sembla especialment adequat al tipus de persones que hi treballen. Per altra banda es duen a terme també altres activi- tats amb persones menys directament lligades al grup i que no són rendibles però que permeten arribar a més gent; així per exemple el paper i cartró aportat pels captaires de carrer és ajuntat i venut a l'engròs, prèvia tria i embalatge, de forma però que el preu que obtenen els captaires es força superior al que els ofereix un drapaire normal; semblantment, Engrunes ha gestionat la participació d'algunes famílies gitanes en la tria i recuperació de la brossa i altres objec- tes que es recullen en la neteja de l'estadi del F'.C. Barcelona després dels par tits de futbol- s'ha estimat que al recollida in-situ d'aquesta brossa i poste- rior tria i tractament proporciona uns ingressos d'unes 75.000 pts per partit-; finalment les fustes de restes de mobles i altres que no són directament reuti- litzables són portades a la Perona on s'utilitzen com a combustible o material de construcció. Algun d'aquests grups, concretament de gitans s'està constituint actualment, de forma independent, també amb l'ajut de grups i institucions catò- liqües. Un altre grup sorgit d'Engrunes és el de Trastam que opera a Cornelia en una aç tivitat semblant, i que està format per alguns dels primers treballadors d'En- gruñes que no van voler entrar en el joc d'acollir marginats i se'n van separar; - 105 - actualment són cinc membres constituïts en cooperativa i es troben en una situa ció bastant estabilitzada. Parlar de l'economia d'Engrunes no és fàcil: en primer lloc perquè en tenir ob- jectius bàsicament socials i institucions benèfiques al darrere capaces d'eixu- gar possibles dèficits, el criteri d'Engrunes és de donar feina al màxim nombre de gent independentment de la seva rendibilitat, i en segon perquè van decidir no proporcionar-nos informació sobre la seva economia. De fet però podem dir que, si per una banda els objectius socials dificulten en part els aspectes eco nàmics, per altra banda són el detonant de moltes aportacions i de la mobilitza ció d'una sèrie de sectors, sobretot en la recollida que d'una forma indiscutida és sempre gratuïta. Cal dir, però, que el volum d'operació és elevat i que bàsi- cament cobreixen les seves despeses i proporcionen uns sous estimables. Heus ací algunes dades relatives al seu funcionament: - setmanada a jornada completa (per als treballadors amb "càrrega familiar"): 10.000 a 11.000 pts. - setmanada a jornada parcial: de 5 a 7.000 pts/setmana. De fet la paga es rea- litza en funció de les hores treballades a raó de 250 pts/hoa. - En sis mesos han recollit el seugüent material: - xampany 6.^00 ampolles - draps 16.630 Kgr. - ferralla 34.2íf3 Kgr. - llauna UkZ Kgr. - 106 - - paper 9.020 Kgr. - plàstic 4.026 Kgr. - cartró 2G.308 Kgr. total 84.669 Kgr. que representen 1.066 ampolles i 14.110 Kgr. al mes. - Per altra banda el volum de vendes del mercat dels encants es mou al voltant de les 500.000 pts/mes i representa una mica més de les dues terceres parts del volum total d'activitat; per tant avaluem en unes 650.000 el volum econò- mic global d'Engrunes, cada més. - El lloguer del local puja 100.000 pts/mes - El camió de recollida valorat en 1.200.000 pts fou adquirit per mitjà d'una sèrie de donatius. - Altres activitats més o menys temporals amb gitans, amb captaires i altres grups de marginats han estat parcialment subvencionades per Càritas, per co- brir el seu marge deficitari. Aquesta institució té actualment la intenció de seguir promocionant altres grups de reciclatge però de caire més especialitzat. En definitiva es tracta d'una experiència amb importants suports, actualment ben consolidada i que s'ha inclinat molt més per la rendibilitat social que no pas per l'econòmica, i que en qualsevol cas podria trobar un equilibri estable entre ambdós factors si deixés de rebre aquests suports externs. - 1Ü7 - U.1.5. - L'intent de Pucanó Caló Pucanó Cala fou un projecte força ambiciós de l'Area de Serveis Socials de l'Ajun tament de Barcelona, iniciat a finals de 1.982 que pretenia posar en marxa tota una cadena de cooperatives gitanes de tipus industrial i comercial que creés una xarxa de relacions socials de producció en el poble gitano per tal de contribuir a un nivell de vida més digne i a representar-hi una base d'organització i asso- ciació. El cas de la cooperativa de reciclatge Pucanó Caló és una experiència que durà més de sis mesos i que, en el seu fracàs, resulta interessant d'analitzar. poc Amb deu gitanos de La Perona, d'entre 20 i 30 anys, aproximadament, es va iniciar pel desembre de 1.982 l'activitat del grup amb la recerca i acondicionament del 2 \ local de 300 m el lloguer de la qual pagà l'ajuntament- i l'inici de les -nau , activitats de recollida, tractament i venda. L'activitat de la cooperativa fou, de fet, de Reciclatge a nivell industrial i a l'engròs i per tant d'un procés de compra, tractament i venda; en els casos d'aportacions particulars solidàries, aquestes eren gratuïtes, però en general amb la compra de material es pretenia d'estimular l'activitat de recollida per part d'altres gitanos i pagar-la a millors preus que els drapaires habituals. El tipus de materials recollits foren molt diversos: - la xatarra es va recollir en quantitats importants i aprofitant els coneixemen professionals dels gitanos es triava a nivells bastants elevats. - el plàstic també es va arribar a recollir i es classificava a nivell bàsic:net/ brut, colors i voluminós/pla, però fallava la recollida a bars, per exemple, on haguts calgut passar-hi cada dia. - el paper i el cartró es classificaven segons quatre o cinc categories. L'ajun- tament col·laborà amb la venda del paper residual d'una de les seves àrees. - ampolles de xampany que, canviant de client, es van vendre successivament a U, 80, 6,80 i finalment a 8 pts. l'ampolla. % - es van recollir mobles als quals s'aplicava una mínima restauració; es van ac- ceptar també tres camions procedents de l'antiga recollida domiciliària de tras tos, però entre la runa que s'hi trobava i la proporció important de mobles des trossats -per disminuir el volum de la recollida-, el material utilitzable no compensava tota la resta. - Els electrodomèstics es recolliren, en bona part es repararen i els altres es desballestaren per extreure'n la xapa, si bé no s'aprofitaren els possibles mo tors i components en bon estat. - Es va arribar també a apuntar un plec de roba regalada, però la seva venda no va funcionar. - La fusta fruit de mobles inservibles i altres es tallava, s'ensacava i es venia com a llenya. En quant a les vendes, les de materials es van realitzar a majoristes a fabricants mentre l'intent de vendre mobles, electrodomèstics, roba i altres, va donar molt - 110 - pocs resultats. L 'economia del grup fou quelcom d'insòlit: cobertes les inversions de maquinària i utillatge amb successives subvencions de l'Area, coberts els sous per via de contractes de l'IIMEM i cobert, també per l'Area el lloguer del local -55.000 pts/mes-, va resultar que els ingressos per venda de material i el valor de l'es toc final, no solament no cobrien les despeses restants, sinó que gairebé foren inferiors a les despeses de compra d'aquests mateixos materials, la qual cosa s'ex piiuo per'una suma de petites estafes tant a la compra com a la venda i potser al gun cas d'estafa interna. De fet, l'activitat de compra-venda deixa un marge econòmic bastat reduït i això obliga a ampliar els nivells de tractament, aconseguir quantitats recollides im- portants, però potser sobretot ritmes de treball més elevats i coneixement comer cial del mercat, escollir el mo per mantenir una política de preus adequada, per ment de venda i per evitar les picaresques de vegades pròpies d'aquests sectors. Però a Pucanó Caló va fallar per una banda la capacitat d'organització laboral o empresarial dels propis gitanos, malgrat els seus coneixements de l'ofici; l'or- ganització en cooperativa i assemblea decisòria xocava amb el tarannà d'una socig tat fortament jerarquitzada i sovint les decisions de l'assemblea havien de ser refrendades cadascun dels clans familiars dels seus components; per altra ban per da un grup i unes persones que, a part del seu nivell cultural -sovint molt baix i tancat-, han viscut pràcticament sempre en condicions molt precàries i fins mi serables, estan totalment habituades a viure al dia, a sobreviure avui, i per tant gairebé manquen de qualsevol capacitat de planificació a previsió, factors - 111 - imprescindibles en activitats de producció i de relacions econòmiques; si \ en 9 1 aquest marc hi afegim -com a Can Xatarra- l'assegurança d'un contracte personal de sis mesos per part .de l'IIMEM -que donaran dret a cobrar després l'atur- i la cobertura assegurada d'una part de les despeses de la cooperativa, la resposta - possiblement inconscient- dels afectats davant la lògica incapacitat inicial \ no és de superació de les pròpies limitacions sinó de reforçar-se en la immedia- tessa i pensar que disposen de nou mesos de sou assegurat, amb el resultat no pas de treballar col·lectivament per consolidar uns llocs de treball propis, sinó de complir l'expedient davant les isntàncies que paguen; finalment es va veure en diversos aspectes una manca de formació prèvia que es va intentar de corregir amb l'assistència a cursets d'especialització, però tampoc no resulti. En aquesta situació, qualsevol plantejament de rendibilitat econòmica és impen- sable i l'esperança d'una possible rendibilitat social és contrarrestada per una sensació lògica de fracàs; però l'anàlisi dels fracassos sol proporcionar noves alternatives possiblement més adequades i viables; que s'imposi la rigidesa admi nistrativa i no es realitzi el pas anterior representa retornar a la via clàssica de la caritat combinada amb la repressió. A nivell estadístic; heus ací les dades següents: - Inversió total (però fraccionada i per tant poc planificable), 2.000.000 pts,a càrrec de l'Area de Serv.eis Socials i el Patronat d'Acció Social, per a l'ad- quisició de: - serra circular - premsa manual nova - dues bascules d'ocasió - un camió d'ocasió - obres i acondicionament del local - soldador autògen - eines i utillatges generals. Subvenció sous IIMEM: 4.000.ODD pts Subvenció del lloguer del local: 330.DDO pts. Balanç d'explotació: - vendes + estoc final 2.553.488.- 2.174.000 - compres despeses diverses 811.116 - - pèrdues exercici 431.628.- 2.985.116.- 2.985..116 En definitiva, doncs, Pucanó Caló no és experiència per a treure conclusions de la viabilitat econòmica i tècnica de l'activitat en si, sinó de l'organitzacio laboral, de les formes de subvenció i d'una part de l'enfocament de la inciativa, en e.L cas d'un grup de marginats de característiques específiques. 4.2.- ALTRES EXPERIÈNCIES Sense ànims d'intentar ser exhaustius analitzem a continuació algunes experiencies realitzades fora de casa nostra. - 113 - ^.2.1. - Les "experiències de Navarra", desborden Partint de la base que entre el 70% i el 90% deis costos dels serveis de neteja són la recollida i 1 que 1 alternativa ecològica na ha de ser de tipus tecnolò- deguts a gic a la fase d'eliminació, sinó a la de recollida, diversos grups coordinats han realitzat en els tres darrers anys i amb subvencions tant de la Diputació Foral de Navarra, com dels ajuntaments afectats, diferents experiències de recollida selec- tiva. Si bé aquestes tasques han posat l'ènfasi principal en el seu caràcter expe- tais han estat subvencionades i han tingut duracions limitades, són rimental, com a interesants de tenir en compte en tant en el que es tracta d'activitats laborals camp del reciclatge "des de baix" diferents de les que hem vist en els altres ca- i tant experiències que caldrà dur a terme també a d'altres indrets i sos en que que poden ser fetes per joves i que posteriorment poden arribar a implantar-se de forma continuada, creant així, llocs de treball estables. La primera experiència, duta a terme el 1.981 i durant uns mesos a Huarte, va con- recollida selectiva de vidre i paper i s'hi obtingueren mitjanes de sistir en la recollida de 0,5 Kgr/hab/rnes de vidre i 0,15 de paper. La segona etapa, fou una experiència d'un any de duració, finançada per la Diputa- ció Foral, a dur la recollida selectiva -sobretot paper i vidre- a tres pobles per i un barri de les rodalies de Pamplona -Aoiz, Alsasua, Ansoain i Abejeras- i que fou concedida, a través de públic a quatre diferents grups, tres d'ells de concurs joves més o menys provinents de sectors ecologistes -i entre els quals els grups Lorea i Hibaia que són els que han divulgat més el seu treball- i un quart grup co - 11 i» - rresponent a una empresa de tipus clàssic. La tercera etapa ha estat una campanya d'un any de duració de la divulgació dels temes de reciclatge i medi ambient, especialment dirigida a les esccles d'EGB d'An scain i que duen actualment a terme el grup Lorea, amb finançament municipal i pro vincial. Finalment, i en els darrers mesos, l'ajuntament de Pamplona ha decidit engegar una experiència de recollida selectiva de les escombraries, durant un any, en un barri de la ciutat i amb un pressupost important. Previ concurs, ha estat també el grup Lorea l'encarregat de posar-la en marxa. Respecte a la recollida de vidre i cartró a quatre punts diferents, cada grup ha realitzat l'experiència de manera diferent. El grup Lorea, amb vuit components i dos milions de pressupost -despeses a part- va treballar amb una població de A.AOO persones amb característiques suburbials. L'experiència es proposava com a objectiu principal la comunicació amb el veïnat per tal d'aconseguir la seva participació, que ha resultat molt elevada. El vidre es recollia en contenidors i així es va acon seguir un promig de 0,56 Kgr/hab/mes que representa un 75,5% del total del vidre que es llençava i que representaven xifres força superiors a les d'experiències ja consolidades (0,18 i 0,A Kgr/hab/mes a Madrid i Lyon respectivament). Respecte al i es paper, es va limitar l'experiència a demanar que el paper es separés tragués un cop a la setmana apilat al costat de la brossa, per facilitar-ne la recollida als espontanis habituals (drapaires i altres); s'estima que la recuperació del pa- per que ja de per si es realitzava, va augmentar en 1.500 Kg/mes. Per a les carn- - 115 - de propaganda va utilitzar-se un vell autobus restaurat entre tots com a panyes oficina informativa, es van editar cartells i propaganda escrita, es van realitzar xerrades i altres campanyes a les escoles i s'organitzaren diverses festes populars al·lusives a la campanya. El grup Hibaia va realitzar en un barri mig de Pamplona, de 5.G00 habitants, una experiència d'objectius més tècnics. Recollint igualment el vidre i el paper, van amb optar pel sistema de recollida porta per porta, l'ajut del personal de l'ajun- tament i un camió no compactador de 3 a L.OCIO Kgr de capacitat. Per a l'emmagatze- matge van utilitzar-se també locals municipals. Les campanyes publicitàries inclo- i la TV al cartells, gueren la ràdio -cada setmana-, la prensa regionals principi, cartes i fulletons, àudio-visuals les escoles i reunions mensuals amb els veïns a pel seguiment de l'experiència. abans de La recollida es realitzava un dia a la setmana amb el camió esmentat, poc La taxa la recollida convencional, amb la participació d'un conductor i tres peons. de recollida era de 0,A Kg/hab/mes de vidre i 0, 16 de paper. Aquest sistema de re- collida permetia de recuperar un 35% del vidre com a ampolles recuperables que, en superior, a més de representar un estalvi ener promig, tenien un valor tres vegades les gètic molt més considerable. El en canvi, no era triat. Heus ací paper, princi- al de pals xifres referides als primers mesos, presentaren els autors Congres que, la Recuperació de Sòria (1.982): Recollida setmanal: - ampolles recuperables 175,2 kgr. - vidre per a obtenir calcí 32L,8 Kgr - 116 - - paper i cartró 195 Kgr total setmanal 695 Kgr. temps de dedicació - recollida i transport (3 peons i xofer) 1,¿+3 h. - descàrrega (3 peons i xofer) 0,63 h. - classificació ampolles (1 peó) 1 h. total hores per persona 9,2*+ h. despeses setmanals - personal 4.559 pts - transport 1.084 pts total 5.643 pts ingressos - ampolles 1.350 pts - altres vidres 8.12 pts - paper i cartró 780 pts total 2.942 pts Aquests ingressos -sense tria del paper- representen, doncs el 52%del cost de la recollida, xifra homologable, com hem vist a d'altres experiencies europees. Estalvi econòmic En aquest apartat hi ha discrepàncies de xifres, ja que mentre el propi grup Hibaia - 117 - presenta, a partir de dades dels serveis municipals un cüst de 1.665 pts/Tn per a del Lo- la recollida, transport i eliminació dels residus a Pamplona, articles grup rea (Integral nQ 49) donen la xifra de 6 pts/Kgr. molt diferent de l'anterior però més acostada a les 7.410 pts/Tn del cas de Barcelona. la primera xifra, l'estalvi econòmic resultant és de 1.157 Prenent com a base pts/ setmana amb la qual cosa en el còmput total representaria un- sobrecost de 1.544 pts cas sembla molt més real /setmana, resultat diametralment oposat al del segon -que de 4.170 (xifra comparable en el qual l'estalvi econòmic brut resulta pts/setmana a les 5.643 pts de la recollida selectiva) i el balanç resulta favorable en 1.469 pts/setmana a la recollida selectiva. Amb tot, cal recalcar que es tracta de dades a dels primers mesos d'una experiència que no té com objectiu principal l'optimit- zació econòmica. a An- Passant al programa de divulgació que ha dut a terme el grup Lorea el 1.983 soain amb el suport inicial de l'ajuntament i posteriorment de la Diputació, càl destacar-ne les següents realitzacions: i visites - Exposició sobre Reciclatge d'Escombraries amb edició de fulletons pro- gramades de les escoles. La mostra coasta de plafons explicatius i de materials reciclats. o Hort biològic de 100 m útils, implantat als terrenys de l'escola adobat amb com- - post orgànic de les escombraries. a d'una vella car- - Hivernacle i planta de compostatge accelerat, construït partir rosseria de camioneta. - 119 - Aerogenerador multipala construït amb materials i peces de reciclatge, per al born - beig, des d'un pou, de l'aigua del reg. Obtenció de compost a partir d'escombraries de tipus orgànic separades i portades - a l'escola pels alumnes. re- - taller de perigrafia per a la impressió d'un diari mural realitzat amb paper ciclat. - taller de construcció de joguines a partir d'objectes recuperats. edició d'una guia pràctica per als mestres i altres materials didàctics. - - projecte de realització d'un vídeo. El primer pressupost aprovat per a la realització d'aquest programa fou de 1.800. 000 pts. En quant al projecte actual de recollida selectiva en un barri de Pamplona, es pre veu que els ciutadans separin en bosses a part els components orgànics de la resta per tal d'obtenir compost amb la primera i reciclar-ne més fàcilment els correspo- nents a 1'altra. El projecte preveu també un estudi per a la reorganització del sis tema actual de recollida, l'organització d'un congrés sobre recollida selectiva d'escombraries i diverses activitats divulgatives. El pressupost previst és de 8 milions ampliables a 13 i la duració de l'experiència, d'un any prorrogable. En aquests de Pamplona i concretament el grup Lorea mostren una altra resum, grups via d'incidència el del reciclatge basada en la realització de en camp projectes i en la col·laboració amb les instàncies de l'Administració dedicades a la gestió - 120 - dels residus solids urbans. A.2.2.- El grup "Eureka" (França), als seus començaments de presentar, a l'apartat següent, una altra experiència juvenil francesa ja Abans consolidada, analitzarem en aquest apartat l'evolució del grup Eureka, precisament en el seu primer any d'existència. Aquest grup, nascut com a associació juvenil, es proposava de lluitar doblement, contra l'atur dels joves i contra el malgastament. Ma iniciar les seves activitats i dos res- pel gener de 1.981 amb cinc joves fixos (tres d'ells a plena dedicació) ponsables, i admetent la possibilitat d'incorporar altres joves per a feines tempo a la parisina i es proposà des reres. El grup està radicat en zona semi-rural regió d'un principi de realitzar la recollida selectiva porta per porta de vidre i plàstic de PUC en tot un conjunt de pobles de la rodalia que incialment abastaven 110.000 habitants i posteriorment havien d'arribar a 150.000. un lloguer Quant a condicions materials el grup disposa d'un terreny pel qual paga 2 i hi simb%òlic i en el qual encimentà una àrea de 300 a l'estocatge del vidre m per oficials ad- instal·là dues casetes d'obres a oficines i vestuaris. Amb per ajudes triturador al quirí un camió d'ocasió de 3,5 Tn amb caixa basculant i un petit per plàstic. - 121 - La recollida selectiva es fa en dies convinguts un cop al mes, simultàniament pel vidre i el plàstic i un cop a la setmana en el cas dels hotels i restaurants. Even tualment recullen partides en caves particulars i fins i tot el vidre pla. Entre el vidre recollit trien i classifiquen també les ampolles reutilitzables com ara les de borgonya, bordeus, xampany, whisky, martini, alsàcia, sidra, sucs de fruita, coca-cola, gasosa i ampolles de 25 el. La resta es destina a 1'obtenció de vi calcí. Quant al plàstic de PUC recullen les ampolles transparents d'aigua, oli, sacs de 50Ü i vinagre. Un cop separades del vidre, són triturades i embalades en Kgr. La tona de plàstic d'aquest tipus poden vendre-la a raó de 1.220 francs (2L. L00 pts/Tn). L'estratègia ha estat, doncs, de centrar-se en el vidre, però aprofitar la recolli da per incloure-hi un tipus de plàstic ben pagat i fàcilment -identificable; en aquest sentit i tal com mostra el quadre de les seves previsions per a 1.982 i màxim la capacitat de recollida. En canvi han renunciat a 1.983 esperen esgotar al la recollida del cartró que no consideren rendible. el primer de funcionament han anat millorant .el rendiment de l'activitat Durant any augmentant el nivell de tria de les ampolles com millorant l'organització d'a tant questa feina. capítol important en aquest període d'arrencada fou el del finànçament que per- Un esmentades inversions i mantenir un nivell discret les però dig- meté de realitzar Eureka va rebre ne de sous, tant pels joves fixos com pels temporers. Concretament, - 122 - les següents subvencions: - El Ministeri del treball subvencionà sis llocs de treball "d'utilitat 1 col·lecti va", per valor de 136.000 FF (2.720.000.- pts). - La Fundació France proporcionà 25.000 FF (500.000 pts) per a la compra del cami - El Ministeri de la Solidaritat Nacional subvencionà l'associació amb 60.000 FF (1.200.000 pts) en tant que introductora d'innovacions socials. Reberen per tant 4.¿+20.000 pts en el seu primer any de funcionament amb la qual c sa pràcticament van equilibrar el seu balanç, que adjuntem, junt amb les previsió * per a 1.982 i 1.983. BALflIMÇ ASSOCIACIÓ EUREKA 1.98Í DESPESES COMPRES 50.000 F * combustible 16.000 F * equips treball 1.000 F * mobiliari oficina 3.000 F * eines i utillatges 3.000 F * vehicle d'ocasió 3.000 F * triturador 6.000 F * avenç vehicle nou 18.000 F DESPESES DE PERSONAL 207.000 F IMPOSTOS I TAXES 2.000 F TREBALLS, SERVEIS I SUBMINISTRES 39.550 F * lloguer 50 F * acondiccionar terreny 6.300 F * instal·lació elèctrica i altres 5.200 F * gestió comptable 3.000 F * assegurances 10.000 F * manteniment 15.000 F TRANSPORTS 5.000 F DESPESES DIVERSES DE GESTIÓ k.200 F * promoció 2.000 F * correus i comunicacions 2.000 F * documentació 200 F DESPESES FINANCERES 5.000 F AMORTITZACIONS 3L.00Q: F * vehicle 32.000 F * duplicador 2.000 F 3A7.250 F - 124 - INGRESSOS ESTOCS DE MATERIAL 25.000 F VENDES 77.000 F * calcí 17.000 F * reutiltizació 60.000 F SUBVENCIONS 221.000 F * Ministeri de Treball 136.000 F * D.D.A.S.S. 60.000 F * Fundació de França 25.000 F SALDO DEUTOR 24.250 F 347.250 F OBJECTIUS DE PRODUCCIÓ D'EUREKA 1.982-1.983 Per al 1.982, es va suposar una població a l'abast de 120.000 persones per 150.000 persones el 1.983, amb productivitats de recollida del vidre de 0,8 Kg/ hab/mes respectivament. En el cas del PVC es prengué la mitjana del país. Productes col·lecta 1.982 col·lecta 1.983 Tones F/Tn Ingrés Tones F/Tn Ingrés calcí 750 110 83.000 1170 121 142.000 - 495 312.000 - ampolles 402 450 182.000 630 - (total vidre) (1152) (1800) 60 1000 60.000 105 1100 116.000 - PVC TOTAL 1212 2685 325.000 1905 2992 570.000 - 125 - A.2.3.- Cinc anys de reciclatge a Poliqny El cas de 1'Association de Lutte Contre le Gaspillage, de Poligny, a la regió del Jura (Est de l'estat) és un exemple ben clar d'experiència amb objectius amplis i diversos, plenament consolidada i en un sentit no-clàssic del terme, totalment ren dible. L'associació a funcionar regularment l'any 1.979 amb els va començar objectius de donar un lloc d'acollida a tota mena de persones marginades, de lluitar contra el nivells tot reciclant matèries primeres i recuperant tot allò malbaratament a tots reutilitzable i de crear un espai de vida per a tots els seus assaciats; es tracta i combatre'n les seves causes". Ac- en definitiva, "d'alleugerir misèries humanes eventual tualment consta de 8 membres dels quals dos són nens, més el personal que pot oscil·lar entre 3 i 5 persones. El grup actua bàsicament a la població de Poligny que té uns 5.000 habitants on Rea- durant tot l'any hi efectua una recollida selectiva setmanal porta per porta. indrets tuns- litza també, normalment amb caràcter estacional i sobretot en els tics o d'estiueig, recollides periòdiques en molt diversos pobles dels voltants, de tre recollides puntuals a particulars, entitats o institucions, organitza camps ball amb participació de joves, etc. Recullen pràcticament de tGt, entre matèries reciclables (vidre, ampolles, plastic paper, cartró, ferralla, sacs, draps, llana,etc) i objectes reutilitzables (mcbles - 126 - electrodomèstics, roba i molts d'altres). Triats i embalats, els materials a reciclar s'emmagatzemen fins per a la seva ven- tot el el moment adequat -per quantitat i per preu-, mentre que conjunt d'ob da en més diversos és disposat en el local que fa de mercadet d'encants, amb un jectes Sovint encants procés intermig de reparació i restauració bastant mínims. aquests d'a- s'instal·len parcialment de forma ambulant en d'altres poblacions; la venda font quests productes recuperats representa la principal d'ingressos i sovint com el la nD-rendible recollida d'alguns materials com ara paper que malgrat tot pensa se segueixen recollint per una qüestió de servei a la població. K entre el Donat que es va demostrar feia disminuir que aquesta recollida selectiva recollides, se sol·licità l'ajuda direc 15 i el 20% del total de les escombraries arribar partir de 1.982 tat facilitant la coordi ta de l'ajuntament, la qual va a nació de serveis i la informació al públic i aportant una petita quantitat a raó de recollida part del Ser d'un franc per habitant i any en concepte d'estalvis per vei Municipal corresponent. Aquesta col·laboració, sobretot en l'aspecte d'informa resultats palpables en quant a la resposta dels ciu ció i sensibilització ha donat tadans a la recollida selectiva. tècniques un dels aspectes més interessants de l'associa A banda de les qüestions manca ció és la seva organització; repartit en dos o tres nuclis d'habitatge -per ' V i tant amb economia conjun d'un sol de prou capacitat-el grup viu en comunitat per més de tots els mitjans per a acollir temporalment tota mena de ta i disposa a o altre de maroi gent,_amb preferència clara per aquells que pateixen algun tipus - 127 - f nació social (minusvàlids, drcgo-addictes, ex-presos, exiliats, "estrangers amb problemes, aturats, etc). Totes aquestes persones mentre resten a la comunitat, aporten el treball que poden d'acord amb les feines repartides en una reunió set- manal. Tot això fa que l'objectiu econòmic de l'associació sigui, a més de cobrir les despeses de funcionament de cobrir també totes les necessitats vitals d'aques ta doble comunitat: l'estable i la fluctuant, a més de permetre altres activitats de relació amb d'altres grups, d'emprendre accions cíviques, de divulgació, de lluita, etc, i fins i tot d'arribar a finançar algun grup. En la mesura que l'ac- tivitat econòmica ha estat capaç de cobrir totes aquestes necessitats i activi- tats sense haver conegut mai dèficits, pot afirmar-se que l'experiència de l'fi. L.C.G. més enllà dels aspectes socials és plenament rendible des del punt de vista econòmic. COMPTES GElMERfiLS D' EXPLOTACIÓ 1.98G - 1.982 DESPESES 1.980 1.981 1.982 1.- Estoc inicial 37.000 52.000 78.000 2.- Despeses de funcionament en el marc del treball. fi8.000 5fi.000 □8.000 3.- Despeses de les persones de l'associació. 117.000 167.000 20fi.000 fi.- Despeses diverses. 25.000 fi5.00Q 5.- ficcions de solidaritat. 11.DGG 6.- Beneficis d'explotació 26.000 8.000 33.QDQ suma 253.000 326.000 39fi.00Q - 128 - INGRESSOS 1.- Vendes encants 150.000 158.000 25A.00Q 2.- Vendes materials AO.000 30.000 68.000 3.- Ingresses accesoris S.000 17.000 20.000 A.- Ingressos financers 3.000 2.000 5.- Estoc final 52.000 78.000 A5.000 6.- Altres (Particip. Ajunta- ment) 5.000 5.000 suma 253.000 326.000 39A.000 Noteu el creixement general contingut correlacionat amb el manteniment del nombre se de components del grup i la relativa "limitació del mercat"; en qualsevol cas, guint el mateix ritme el 1.983, s'han d'haver gairebé doblat les vendes respecte al és dir en tres anys. Per altra banda les despeses de funcionament s'han 1.980, a mantingut relativament baixes, malgrat que en aquests tres anys s'han adquirit: una premsa elèctrica, dos vehicles, una trituradora i una rentadora, entre d'al tres. Per altra banda noteu la major importància de les vendes provinents del mercat d'encants respecte a les de reciclatge en una proporció aproximada al 80% i 20% respectivament. - 125 - tenint en compte tot l'esforç de la recollida selectiva mostra Aquesta diferència, el de materials és que, especialment en poblacions petites i aïllades, reciclatge dels encants, però que es manté com una qüestió de menys rendible que l'activitat al mateix temps ajuda a fer conèixer l'activitat de grup i per tant tam servei que bé del seu comerç d'ocasió. excedents de fet, tampoc Finalment noteu la presència constant de petits -perquè, té sentit parlar de "beneficis" en aquest tipus d'organització-, ben significatius d'una situació equilibrada en el decurs de tots aquests anys. Distribució de despeses de funcionament (1.582) (1 FF=2Q pts) Evolució de vendes i estocs de matèries primes 12/81 ygxrt 79 venut EP estoc 12/80 venut 81 estoc material 968 - 13.540 env. retamab. 1.775 20.668 5.030 32.640 arpol·les 19.00D oficina 5.600.- - telèfon 7.800.- - - lloguer 8.400.- electra 2.400.- - - assegurances 4.500.- - manteniment 7.700.- - utillatge 800.- - vehicles 24.000.- - amortitzacions 6.800.- 130 - vidre trencat *40.000 Hg. *46.000 Hg. -D.000 Kg. 36.*40D Kg. 22.000 Kg. cartró 30.630 3*4.25*+ Kg 12.000 Kg 11.630 Kg 27.000 Hg Kg 37.Í42D Kg 15.525 Hg 19.000 Kg 10.*450 revistes Kg 50.000 Kg diaris 13.6*40 Kg 12.000 Kg 12.000 Kg - 30.000 Kg hraft (sacs) - 2*40 kg 2.000 Hg - *4.700 Kg draps 7.350 Kg 7.090 Kg 10.000 Kg 22.300 Hg *4.CCD Kg 13.*420 50.000 Kg ferralla 12.606 Hg 29.060 Hg 30.000 Kg Kg plàstic - 700 Kg 331 Hg 1.500 Kg 8.500 Kg % Evolució de preus del mercat de reciclatge (FF/Hg) 1.980 1.981 envasos retorn • 0,60 0,60 ampolles 0,30 0,25 r vidre picat 0,08 0,08 cartró 0,*40 0,23 revista 0,30 0,15 diari 0,35 0,20 hraft 0,60 0,55 draps 0,*40 0,*40 ferralla 0,20 0,20 plàstic 1,20 1,10 - 131 Evolució d'ingressos per venda de matèries reciclables 1.980 1.981 1.982 ampolles 6.800 10.700 12.900 vidre picat 3.700 2.900 A.2Q0 cartró 13.700 2.700 16.200 revista A.700 1.300 5. ODD - diari - 7.900 - hraft 150 3.000 2.800 8.900 2.300 drap ferralla 7.300 2.000 9.900 plàstic 850 1.800 6.200 700 plomes TOTAL AD.000 30.300 68.300 - 132 - 5.- L 1 AIMALISI GLOBAL DE LES EXPERIÈNCIES DESCRITES o Hem descrit al capítol anterior una sèrie d'experiències diverses i incipients i diverses també en les consolidades, reexides o fracassades, de casa o de fora, característiques i fins l'enfocament de les seves activitats, però amb unes carac terístiques mínimes i alhora diferenciades de les activitats comunes públiques, comercials o industrials de tipus clàssic en el camp del reciclatge. del hem descrit anteriorment i de les dades recollides -a cops incom A partir que diferents as- pletes, a cops aproximades- el present capítol'analitza globalment i del funcionament dels grups, del qual treurem conclusions propostes en pectes capítols següents. La diversitat a què fèiem al·lusió dóna una perspectiva els l'interès i la validesa de les esmentades prou àmplia i contrastada per assegurar conclusions i propostes. els locals i les Les característiques de les activitats de reciclatge empreses, i el de l'Administra- instal·lacions, l'organització dels grups, l'economia paper ció pública són els principals aspectes abordats en el present apartat. -v 133 - 5.1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES ACTIVITATS A dins del grans trets podem considerar, conjunt d'experiències descrites dues lí- nies d'activitat: - activitats amb caràcter bàsicament de servei -públic- que d'acord amb unes espe- projecte previ; són assumides -o encarregades- per l'Administra cificacions o un ció pública i per tant subvencionades totalment o parcialment per aquesta. Tal de és el dels cas, per exemple, de les activitats grups Pamplona. - activitats amb caràcter bàsicament privat i que per tant necessiten uns nivells econòmica, bé pel seu interès públic, puguin obtenir mínims d'autonomia per que l'Administració d'altres institucions- a l'etapa d'arrencada subvencions de -o moments puntuals o per a activitats concretes. Tal és el cas, per exemple, o en del Bon Pastor, La Llauna o elb grups francesos descrits. Can Xatarra és potser l'únic cas difícil de classifi- D'entre els casos estudiats, no només car donat que per una banda es presenta com un projecte d'interès general, en pel tema en sí, sinó pel fet de treballar amb joves, diguem-ne problemàtics; aquesta mateixa línia obté subvenció de l'IIMEM i duu a terme les seves activi- la subvenció i amb arguments semblants se li cedeix un local tats mentre dura aquesta públic i se li impedeix de realitzar-hi activitats lucratives. activitat rendible que s'automsntio En canvi a l'IIMEM insisteixen a aconseguir una "creació de gui, concepte que implícitament accepten els promotors en parlar de llocs de treball"; mentrestant l'IIMEM ha contractat joves i "monitors", terme aquest més afí a educador o pedagogog que no pas encarregat o responsable. Aques- - 13L - ta creiem que is, doncs, una ambigüitat a la base de l'experiència de Can Xatarra que l'ha condicionat i que caldrà aclarir de cara al futur perquè creiem que Can Xatarra ha de tenir ui p^Der important en la creació de noves cooperatives juvenils de reciclatge; per això i en el context d'una proposta d'abast general que realit- zem en aquest mateix treball, inclourem també els criteris concrets amb què, crei- em, ha de reorientar-se en aquets moments l'activitat de Can Xatarra. 5.1.1. - Especialització o diversificació Normalment trobem mis o menys algun nivell de diversificació amb una certa divisió entre el que són matèries reciclables i objectes reutjlitzables, però de forma que els grups que entren en aquest segon camp no deixen en cap cas el primer. En els casos analitzats coincideixen els dos equips més consolidats -Engrunes i ALCü de Poligny- com els que més diversificats estan. En canvi tenim el cas de Can Xatarra i sobretot el de Pucanó Caló, ambdós amb equips de persones marginades, en els quals la diversificació ha estat un element de distorsió, possiblement determinat en la desaparició del segon. Per altra banda la diversitat de materials ha permès en algun cas (com pBr exemple es pot comprovar a Poligny l'any 1.981) retenir estocs d'algun dels materials da- vant d'una davallada dels preus tot esperant la seva recuperació. La diversifica- ció també permet en alguns casos mantenir línies de reciclatge que no són rendibles però que per raons extraeconòmiques cal mantenir. Tal és el cas d'algunes de les - 135 - d'Engrunes que es mantenen per tal de donar més llocs de activitats treball, o a selectiva del es mánté en part pel principi del re- Poligny on la recollida paper ciclatge com a servei a la comunitat. un cost En d'altres casos, ampliar la recollida d'alguns productes, pot reportar afegit petit a la recollida i un valor econòmic posteriorment interessant. Tal és el exemple del plàstic de PUC recollit pels joves d'Euréka, junt amb el cas, per vidre. Aquest factor de la diversificació és relativament innovador, respecte als muntat- també bastant: ges clàssics on l'industrial està molt especialitzat i el comercial no solen recollir plà compra-venda de mobles, ferralles i fins i tot drapaires que tic o mobles ni efectuar la revenda directa. constatem l'interès de la diversificació dels materials recollits, sobre- En resum tot en el cas de disposar d'un mercadet d'encants, mentre que en el cas de les ma- la forma tèries primeres cal diversificar-les al màxim tot diversificant al mínim de recollida. En qualsevol cas cal assolir aquesta diversificació de forma prou gradual per tal que sigui assimilable per l'organització del grup. 5.1.2.- El nivell d'escala escala entre el que ano a En la majoria dels casos els grups treballen una mitjana - 136 - menàvem activitats comercials i industrials. Aquest nivell ve en gran part determi nat pel fet de realitzar directament la recollida i sovint la revenda per la qual cosa el local ha de ser normalment a l'interior dels barris o les poblacions i ai- xò condiciona el tamany dels locals -i també el seu preu- i per tant el nivell mà- xim d'escala. En canvi, per altra banda interessa tenir un alt volum d'activitat per tal de podeí absorbir més llocs de treball mínimament rendibles. En qualsevol cas hi ha un ni- vell d'escala per sobre del qual el volum físic ocupat i la maquinària i utillatge de tractament utilitzats requereixen un salt d'inversió econòmica important sense un augment proporcional dels llocs de treball. Es tracta doncs d'arribar, en prin- cipi a aquest sostre. 5.1.3.- La recollida A grans trets podem distingir'.' la recollida selectiva porta per porta, la recolli- da individualitzada i la recollida passiva. Com hem vist la primera es realitza en els dos casos francesos i , a tall experimentàl, a Pamplona, mentre que la segona és la més corrent i també sol combinar-se amb l'anterior, i la recollida passiva és la utilitzada normalment pels drapaires que com a contrapartida paguen un preu als subministradors del material. r - 137 - Especialment en els dos primers casos les campanyes publicitàries són fonamentals El primer pas és donar-se a conèixer el màxim possible en tot l'àmbit d'actuació aclarir el canal de comunicació: els dies i les hores de la recollida selectiva i en el segon cas un telèfon on poder demanar els serveis de recollida. Especialment en medi urbà on hi ha tanta pressió informativa i publicitària pot ser difícil arribar als ciutadans de forma suficient com per obtenir la seva res- posta en el cas de la recollida selectiva porta per porta; en tal cas caldria com: tar amb el suport actiu dels serveis municipals de neteja. Entre els mètodes per sensibiltizar,informar i recordar al públic l'existència del servei de reciclatge s'han utilitzat entre d'altres els següents: - cartells informatius - fulletons esplicatius dels avantatges del reciclatge, l'activitat del grup i l'organització de la recollida. - cartes del grup o de l'ajuntament als ciutadans, de sensibilització, d'in- formació o de recordatori. - reunions i assemblees amb els veïns. - aparicions inicials i periòdiques a ràdio premsa i televisió. - centre o oficina d'informació al públic (recordeu la camioneta recuperada com a oficina, enmig de la plaga d'Ansoain) - xerrades als veïns amb diapositives, pel·lícules o vídeo. - exposició informativa i pràctica sobre el reciclatge (grup Lorea) - organització de festes (Pamplona, Can Xatarra) - 138 - - aparició als butlletins municipals. - conferències de premsa - treball de sensibilització a les escoles: * xerrades * sessions i activitats pràctiques * activitats puntuals de recollida selectiva a les escoles. * carta als escolars. * festes infantils. - edició d'un butlletí o revista propi (cas Poligny) - utilitzar la capacitat de divulgació d'altres institucions o grups: grups ecologistes, associacions ambientalistes, parròquies, etc. - edició de calendaris. - contactes directes amb els establiments comercials de la zona d'influència - -bars, restaurants, supermercats, botigues, mercats-, tallers i indústries oficines, escoles, centres sanitaris i en general tots aquells establiemnts: que puguin representar una font de materials regular. oblidar les recordatòries periòdiques, de forma que tothom pugui Cal no campanyes el telèfon mà el necessitin ja hem parlat dels avantatges i de les li tenir a quan mitacions de la recollida selectiva porta per porta. Les experiencies descrites se situen el marc rural, en petites poblacions o barris. A ciutat, la dificultat en l'economia de transports mes curts d'arribar a la gent pot quedar compensada per fruit d'una densitat de població normalment superior. En canvi hom es pot trobar odria ser molt fàcilment amb la recollida "salvatge" que en el cas de Barcelona - 139 - devastadora a causa de la quantitat creixent de gent que s'hi dedica. En quan a la rendibilitat de l'operació, la recollida selectiva representa un risc més gran de-' gut a l'augment i- l'avanç de despeses que s'esperen compensar amb un volum de mate rial recollit superior; i no sempre aquest balanç és favorable. En els tres casos esmentats i especialment els dos francesos, pot afirmar-se que la recollida així organitzada els resulta rendible. En qualsevol cas, a Poligny la recollida selecti va és també un factor publicitari important que repercuteix considerablement en la recollida de mobles i altres estris. Factors importants que també afecten la rendibilitat de la recollida selectiva por ta per porta són el tipus de materials recollits i l'organització de la recollida. Entre els' materials recollits el paper i cartró sol ser el menys rendible i més sotmès a la recollida incontrolada, mentre que el vidre ens pot interessar sobre- tot com ampolles tot i entrar en competència amb la recollida per contenidors, i el plàstic en casos normalitzats -ampolles d'aigua o de llet- no es troba en quan titats tan importants,, però compensa per la seva bona cotització. L'organització de la recollida requereix una adequada elecció de la periodicitat de la recollida, les hores, la forma de dipositar els materials, disposar de vehi- eles adequats, determinar itineraris òptims, etc. com a contrapartida, si l'opera- ció resulta, és possible d'aconseguir una reducció apreciable dels residus reco- llits pel sistema convencional i sobre aquesta base obtenir un subsidi en compen- sació a l'estalvi obtingut per la municipalitat. Després de tres anys de recollida selectiva, aquest acord amb l'ajuntament va aconseguir-se a Poligny , on s'havia - 140 - j comprovat una disminució dels 0,6 Hg/pers./dia inicials, als 0,5 Kg/p/d d'escombra- ries recollides. Respecte a la recollida individualitzada és ben evident que implica menys risc, menys punts de recollida i normalment més volum en cada una però menys en canvi en conjunt. En el cas de mobles i altres estris la recollida puntual és gairebé obliga da. L'organització d'aquest sistema requereix de tenir algú pendent de les trucades telefòniques i per a tal cas, normalment un imprès per a recollir les dades del co- municat i les característiques d'allò que ens proporciona. Aquest servei telefònic s'utilitzarà també per avisar el dia i l'hora de la recollida, que caldrà que sigui dins d'un període curt com per no crear molèsties al donant; el termini d'una prou setmana és bastant corrent en el cas d'Engrunes, per exemple. Aquest "temps de res- posta" dependrà de la disponibilitat del camió de recollida per una banda i de l'ela boració de recorreguts òptims; ambdós casos responen a la necessitat d'aprofitar els viatges tal de treure'n el màxim rendiment, aquest és el factor clau per a manté per nir rendible la recollida individualitzada. Sovint ens trobarem amb "puntes" de demandes de recollida que obliguen, o be a am- pliar l'horari de la recollida -amb la qual cosa amortitzem mes ràpidament el vehi- ele- o a perdre possibles subministradors. Així per exemple, Engrunes realitza un de la realit torn de recollida al matí i un altre a la tarda, La Llauna ens parlava zació de nombroses hores extres, fins i tot en dissabtes i Can Xatarra perdia gaire bé client diari en no poder ampliar la dedicació del servei de recollida llogat. un a absorvir La possibilitat d'obtenir un segon vehicle -o un de mes, en general- per - 141 - les puntes es normalment antieconómica perquè pot restar força temps inutilitzada; en canvi existeix la possibilitat de compartir aquest vehicle "de més" amb altres grups similars, de forma que en conjunt quedi assegurada la seva amortització; en el cas d'Engrunes, algunes d'aquestes' situacions es resolen amb la utilització d'algun vehicle particular. L'altre aspecte del rendiment de la recollida és l'optimització dels recorreguts, de forma que a cada viatge el vehicle torni ple, hagi realitzat el mínim trajecte possi- ble, igualment amb el mínim de temps. Això s'obté, o bé a base d'aconseguir lots gros de sos de materials, o bé estudiant molt bé el recorregut entre els diversos punts zones recollida; en es cas de poblacions grans és important també d'evitar el pas per amb embussos freqüents de tràfic. Quan el grup ha aconseguit de mantenir un nivell suficient de recollida pot delimitar-ne l'àmbit d'acord amb el criteri de no augmentar les distàncies més enllà d'un radi considerat econòmicament adequat. Això pot ser més factible si d'acord amb altres grups afins, hom es reparteix les zones d'actuació. Encara un altre factor amb incidències econòmiques és el de la qualitat i quantitat mínima del material recollit: normalment tot un viatge per a obtenir una cadira tren- cada, una ràdio que no funciona o un munt de fustes és evidentment no-economic. Davant mentre d'altres d'aquest cas alguns més grups apliquen criteris econòmics estrictes, de so- -Engrunes, de serveis tipus per exemple- apel·len més aviat als seus principis cial, entenent que poden compensar les pèrdues amb altres operacions, o en d'altres recollint només allò que poden reciclar -a Poligny-. - 1A2 - Un altre aspecte important de cara a assegurar el nivell de recollida és el d'a conseguir subministradors estables i de quantitats considerables; tal com ho hem esmentat en parlar de campanyes publicitàries és important" d'arribar als comerços als tallers, bars,restaurants, hospitals, escoles, etc per tal doncs, , d'assegurar lots importants i regulars. Restar atent a la renovació d'establi- ments, oficines, bancs, petites empreses, etc, és un factor important d'aconse- guir materials en millors conoicions. Aquest és un aspecte molt potenciat a les experiències franceses descrites -cas, per exemple, de la recuperació d'ampolles a les caves o cellers de particulars i cooperatives a Euréka i un itinerari especial de recollida porta per porta als establiments a Poligny-; La LLauna i sobretot els del bon Pastor compten també amb de una sèrie de subministradors fixos. Aquest és un aspecte que hauria poten ciar fortament Can Xatarra, a nivell del Raval, sobretot. Un cas interessant en aquest apartat seria, tal com s'han fet sobretot algunes experiències italianes sistematitzar la recollida selectiva del paper i d'altres materials a les escoles reforçant-ne de pas, l'aspecte educatiu. En resum una recollida individualitzada ben organitzada no sol presentar proble- mes de rendibilitat, en les condicions que acabem de descriure; com a contrapunt podem aportar el cas d'un projecte de recollida i tractament de materia orgànica que va originar l'estudi tècnic cas el que presentem a l'Annex A.-3: en tal pro- jecte fou abandonat per la manca de rendibilitat de la recollida que s'havia d'e fectuar a gran escala i havent d'arribar,per aquesta raó a múltiples punts dis- persos. - 1A3 Una altra inciativa interessant utilitzada per activar la recollida tant de mate rials com d'objectes és la realització de csmps de treball per a joves que ins- tal.lats en una població o un barri durant deu o quinze dies on són hostatjats, realitzen junt amb membres del grup de reciclatge tot el procés de sensibilitza- ció, informació dels dies i hores de recollida i posteriorment la recollida i classificació tot acabant amb un mercat d'encants a l'aire lliure. Aquesta expe- riència s'ha dut a terme a Poligny amb la participació conjunta de joves de la comarca i d'altres llocs. Com hem dit, la tercera forma de recollida és la passiva, és a dir quan els do- nants acudeixen directament al local del grup amb els materials per reciclar. Aquest sistema que és l'habitualment utilitzat per drapaires i comerciants de del compra-venda, implica com se sap un abonament en metàl·lic per part recupera dor, a diferència dels casos anteriors en què la recollida és gratuïta; en els grups analitzats això s'ha esdevingut clarament a Pucanó Caló, de fet com a nor ma establerta i en algun cas també a la Llauna, en què per alguns veïns les peti així com al tes quantitats obtingudes no deixaven de tenir importància per ells, Bon Pastor. En els altres casos, normalment la tònica general ha estat d'accep- tar aquestes aportacions però na pagar-les. ha ofert Un cas una mica especial de recollida, que el Servei Municipal de neteja més i dur el reciclat- d'una vegada que es va a terme en el cas de Pucano Calo es del contingut dels contenidors del servei de recollida de trastos de l'Ajunta ge ment. L'oferta de la Unitat de Neteja consistia en dur els contenidors al local - 1A¿t - amb l'única condició de retirar-ne només un de cada deu amb materials i brossa de rebuig. Els resultats no van ser gaire interessants degut a l'estat general dels objec- tes que arribaven: per una banda les millors peces eren recuperades espontània- ment al carrer per part dels veïns abans de la retirada del contenidor i per al tra banda la pròpia deposició dels objectes i el seu transport acabaven de mal- metre'n d'altres. Respecte als vehicles de recollida cal dir que en la majoria dels casos els grups disposen de vehicle propi, tret del cas de Can Xatarra on l'escàs finançament dis ponible va preferir-se dedicar-lo a l'adquisició d'eines per tal d'equipar un ta- ller i la recollida es va realitzar amb un vehicle de lloguer amb xofer, el sou del qual fou subvencionat i les despeses de benzina cobertes per Can Xatarra. Pel que fa als vehicles de propietat, en la majoria dels casos es tracta de vehi eles d'ocasió que resulten molt més assequibles però evidentment més subjectes a avaries i costos de reparacions; en els casos de grups consolidats com el de l'AL CG de Poligny i amb una mínima capacitat d'autofinançament s'han anat millorant els vehicles de recollida a base de comprar-los sempre d'ocasio, amortitzar-los molt ràpidament, revendre'ls amb algun marge de plus-vàlua i adquirir-ne de mi- llors. En aquest aspecte dels vehicles, disposar d'un/a mecànic al grup podria ser molt útil, però no tenim notícia d'un cas així en els grups descrits. - U5 - del d'Engrunes, la utilització d'un cotxe -particular- permet de En el cas grup cobrir la recollida d'objectes petits en condicions més eficaces. diferents Com a resum, heus ací els vehicles de recollida utilitzats pels grups: - Can Xatarra : Camioneta Ebro F-10B de 2.ÜQÜ Kgr, llogada amb xofer, amitja jorna da. furgoneta Ebro compartida a mitja jornada amb la cooperativa Co- - Bon Pastor : Pastor. - La Llauna : furgoneta comprada de segona mà. Tenen problemes freqüents de repa- racions. Engrunes: camió de 3.500 Hg. de propietat. Utilitzen també un cotxe particu- - lar. Pucanó Caló : camió Barreiros de 3.000 Kg, d'ocasió. - Grup Lorea realitzà l'experiència de recollida selectiva amb contenidors. - : - Grup Hibaia: camions municipals de caixa oberta. - Euréka: camió de 3.500 Kg., d'ocasió, amb caixa basculant. - Poligny: dos camions tipus 5-7 d'ocasió, tancats de 2.000 Kg; anteriorment ha- vien tingut també una furgoneta goélette. és amortitzar al més aviat els vehicles, per la qual cosa Com hem dit, important interessa tenir-los ocupats -ben ocupats- al màxim de temps possible. En aquest sentit el de la Llauna ha realitzat alguns serveis de transport i el grup grup Euréka tenia el projecte d'engegar un grup paral·lel dedicat al transport. - 146 - Proposàvem també, més amunt, la possibilitat de disposar -si més no de forma com partida- algun vehicle per absorbir puntes de demanda; un segon argument en favor d'aquesta possibilitat és la necessitat de seguir cobrint la recollida en casos d'avaria. Per acabar l'apartat dedicat a la recollida poden recordar que en general, i un cop donat a conèixer el grup, no es presenten problemes de manca de demanda de recollida, sinó més aviat al contrari. Entre algunes de les xifres relatives al producte de la recollida, els grups han apartat les següents: Recollida selectiva de matèries - grup Hibaia :*vidre: 0,4 Kg/hab/mes, sobre 5.000 habitants. * paper: 0,16 Kg/hab/mes, " " Lorea : * - grup vidre: 0,56 Kg/hab/mes, sobre 4.400 habitants. Recollida en conte nidors. - grup Euréka: * vidre (esperat): 0,8 a 1 Kg/hab/mes. * - grup A L C G : vidre, paper, ferralla, plàstic i draps: 1,2 Kg/hab/mes, és a dir 1.500 Kg a cada recollida setmanal. Recollida individualitzada - Can Xatarra: un viatge a l'hora, en promig, ple quasi al 100%, quatre viatges diaris. - Engrunes: realitzen dos viatges diaris amb el camió i d'un a dos viatges amb el cotxe. - 1V7 - grup A L C G : realitzen un itinerari setmanal de recollida als establiments i _ d'un a dues jornades setmanals de recollides a adreces particulars concretes. Quantitats mensuals mitjanes recollides Disposem d'aquestes dades en el cas d'engrunes i de Poligny: El tipus de processament a aplicar és en molts casos el factor principal en la rendibilitat de l'activitat; la revalorització del producte final respecte a l'ini cial per una banda, contra la inversió requerida i la dedicació en hores de tre- Engrunes Poligny 1.067 Í+.870 - ampolles — í+,033 - vidre trencat (Kg) 3.385 2.219 - cartró (Kg) 1.503 3.096 - paper (Kg) 2.772 1.025 - drap (Kg) 5.707 2.785 - ferralla (Kg) 671 583 - plàstic (Kg) El processament - 1A8 - ball és, en principi,là-balança econòmica que ens hauria d'assenyalar el nivell de processament adequat per un volum de material donat. Aquest nivell de procés- sament pot ser molt simple i evidentment pot anar-se fent més i més complex. En els casos analitzats, la capacitat financera per una banda i a cops una manca de formació en el tema en qüestió per 1'altra fan que el processament es mantingui a nivells bastant simples. Molts cops, però, quan el material s'ha de vendre al gran magatzemista o al fabricant directament, el nivell de tractament ve definit per les especificacions tècniques que aquests imposen; en qualsevol cas, diferents industrials o aplicacions del material poden suposar condicions econòmiques o tèc ñiques que resultin més o menys rendibles per a un grup concret. A grans trets el procés global en la majoria dels casos de reciclatge segueix els passos següents: - tria i classificació - tractament - estocatge - venda Eventualment després del tractament pot donar-se un procés de producció si el material reciclat s'utilitza directament com a matèria primera. De fet aquest esquema, tan simple com gairebé universal, respon a realitats de processament molt diferents en cada cas; a grans trets, però, poden distingir "un cop més en- tre el reciclatge de matèries i la recuperació d'objectes i productes en general. - 1if5 - En el quadre següent resumim el camp d'activitat dels nostres grups, segons els materials que processen. grup vidre ampolles paper plàstic ferralles draps altres objecte; x X x X X X X X X X X X X X X X (CX=Can Xatarra; BP=Bon Pastor; Ll=La Llacuna; EI\l=Engrunes; PC=Pucanó Caló; GH=Grup Hibaia; GL=Grup Lorea; EU=Euréka; PY=ALCG de Poligny) cx El quadre anterior no contrasta, es clar la importància relativa ni del volum BP tractat ni del nivell de tractament aplicat, tant a l'interior de cada grup com entre ells. LL Fixarem primer l'atenció en el reciclatge de matèries. En'aquest cas la línia X de EIM processament pot constar del triatge i la separació de les matèries PC GH X GL X EU X PY X - 150 - entre elles, classificació en diferents categories d'acord amb el que hem vist per a cada cas en el capítol 3, el procés de tractament pot incloure el trinxat, la neteja o depuració, tractaments previs a la seva utilització com a matèria pri ma industrial i, en qualsevol cas, una darrera etapa d'embalatge, abans de l'es- tocatge que en aquest és especialment important. De fet les principals opcions bàsiques han estat descrites a l'esmentat capítol tercer. Vidre i ampolles. Com es pot constatar al quadre anterior el vidre trencat gairebé no es recull als grups de casa nostra i en el cas d'Engrunes, aquesta recollida és més aviat inci- dental; en primer lloc a Barcelona ja existeix el sistema de recollida del vidre través de ocntenidors; en lloc podem comprovar que la recollida del vidre a segon va associada a la recollida selectiva quan es recull molt vidre junt, del qual se'n separa l'envàs retornable, l'ampolla no-retornable -si trobem client- i el vidre picat; per tant el vidre serà, en general el germà pobre de l'operacio. En el dels nostres la recollida es dirigeix quasi exclusivament als envasos cas grups retornables i sobretot l'ampolla de xampany -en part possiblement per una qüestió de tradició i en part perquè és de les més normalitzades. Tornant al vidre constatem que cap dels grups que el recicla no li aplica més tractament que acumular-lo i vendre-se'-1* Ací, per exemple, pot recordar-se que en d'elements metàl·lics'o plàstics, la selecció per colors i el procés de neteja el trinxament menut podem tenir el següent esglaonat de preus relatius ( segons fonts franceses): - 151 - - vidre trencat inicial 100 * - vidre net i classificat 178 - vidre net i trinxat fi 232 Partint d'aquestes xifres pot deduir-se que el primer pas, suposat manual, és rendible si s'aconsegueix un ritme mínim de.30Ü Kg/h/per; el segon pot suposar inversió moderada però si que només es rendibilitzarà s'aconsegueixen volums una de l'ordre dels centenars de tones l'any. Respecte a les ampolles senceres, podem parlar d'un triat significatiu segons i en tipus, en el cas d'Euréka i de l'experiència del grup Hibaia de Pamplona de menor mesura a Poligny. En termes generals pot afirmar-se que la recuperació vidre trencat l'ampolla sense més tractament incrementa el seu valor respecte al entre 2 i k vegades, per la qual cosa l'èxit econòmic del procés resta assegurat a condició de posar-se d'acord amb 1'envasador a qui subministrem. Finalment, trac- queda, en aquest procés el rentat dels envasos i el control de qualitat, tament que tenia previst de posar en marxa l'equip de Poligny. Finalment cal dir un dels avantatges del vidre es que conserva uns preus bas que tant estables. El paper i el cartró en tots els casos Podem o pràcticament comprovar que es recull en més menys grau en i a la seva poca malgrat baix principi que, degut al seu valor relativament densitat, la recollida no sempre e's rendible, un cop el local^1 paper, i el car tró es poden rendibilitzar amb una tria adequada que globalment pot fàcilment : triplicar el seu valor. Per aquesta raó en la majoria dels casos el triatge del paper és una condició mecessària de cara a seguir-ne efectuant la recollida de forma prou econòmica. El nivell de tria d'aquets materials depèn en part de la seva composició i a la pràctica també del nivell de coneixements del grup al respecte. La tria bàsica sol ser entre paper i cartró, i segons els casos es trien més o menys categories de paper; el quadre següent resumeix aquesta situació: grup cap tria paper/cartró nombre categ. paper CX x BP x í» • LL x k E!\l x 2-3 PC x 5 EH x x PY 3 Com hem dit, donat el seu origen diferent les categories defereixen en cada cas: així,al Son Pastor el paper tipus arxiu i fins i tot el "continu" -d'ordinador- hi són significatius, mentre a Poligny és important la separació del paper Kraft dels sacs utilitzats a l'agricultora. Naturalment caldria suggerir al grup Can Xatarra que ampliï els seus nivells actuals de tria perquè aquesta és la millor forma de rendibilitzar la recollida efectuada. En d'altres casos com al Bon Pastor es constata que fàcilment podrien amortitzar una guillotina que "netegés" el paper blanc dels llibres del seu llom engomat o cosit amb fils, tot plegat amb una inversió moderada. El pas següent de cara a la revenda del paper és el seu embalatge i posterior estocatge; la majoria de grups que treballen amb paper -excepte Can Xatarra- disposen d'uia premsa manual i una bàscula, adquirides per quatre rals o regala- des; volums més elevats justifiquen, com en el cas de Poligny, l'adquisició d'u- na premsa elèctrica que permet una manipulació més ràpida i un volum de les bales més petits, la qual cosa és un avantatge de cara a l'emmagatzemament. Aquest, és un factor important quan disposem d'un espai mínimament suficient per tal d'acu- mular quantitats importants durant el temps adequat; com hem vist més amunt, aquest darrer és un factor important en el cas que existeixin fluctuacions de al llarg de l'any, com passa amb el paper. El factor quantitat derivat de preus 1'estocatge té importància en front del majorista en el sentit per exemple que a partir d'una certa quantitat serà qui vindrà a recollir el paper del nostre local Naturalment 1'altre factor influent és el de tresoreria que pot impedir "d'aguan- tar" els estocs. Constatem que el factor local i en alguns casos també 1'economic han impedit dur a terme aquesta política d'estocatge. En quant a la possibilitat d'allargar el procés de tractament del paper a través de l'obtenció de pasta de paper,us remetem a l'Annex A 1 si bé en línies f - 15í+ - generals podem afirmar que la línia d'obtenció industrial de pasta de paper per a l'empresa paperera queda totalment fora del nostre abast pel nivell d'inversions requerides i dels elevats volums de producció mínimament rendibles; queda en tot cas per a nosaltres una via més artesanal basada en la utilització de maquinària recuperada de mitjana o petita escala. El plàstic En parlar d'aquest material al capítol 3 ja hem indicat la dificultat doble, deri- vada de la múltiple varietat de plàstics i de la necessitat d'una separació escru- pulosa. En aquest apartat però, es constaten dos factors més que en dificulten la recuperació, i que de fet estan lligats a la recollida: - elevat volum del plàstic a l'estat de residu - manca de tradició i desconeixement general en aquest camp. Com resolen aquests problemes els grups que estem analitzant?. En primer lloc cal distingir entre els qui fan una recollida selectiva i els qui no; el primer cas correspon bàsicament als dos grups francesos i en principi la tendència és a li- mitar el plàstic recollit a casos molt fàcilment identificables: ampolles de PUC d'aigua, vi, vinagre o oli que no ofereixen dubtes ni al donant ni al classifica- dor; al mateix temps la recollida selectiva permet una entrada de material, regu- lar i de volum considerable. Pel qué fa als grups d'aquí, i sense uan recollida re guiar l'arribada de material ha estat fins ara irregular en quantitat i qualitat i això fa difícil establir una línia de processament que sigui productiva. Engrunes per exemple," sol rebre sacs provinents de la neteja de grans recintes on - 155 - es barreja el paper amb bassetes de plàstic, envasos plàstics, etc; a voltes el centres sanitaris. Al Bon que arriba és plàstic tipus garrafa, o xeringues de Pastor han arribat partides importants per exemple de plàstic tipus "toldo" - bosses de plàstic i semblants- netes i transparents i en canvi quantitats infe-- riors d'altres tipus. A Pucanó Caló el problema principal era de diferències de qualitat, especialment en quant a l'estat de netedat del plàstic. Davant d'aques ta situació els grups classifiquen els plàstics en tres o quatre categories se-' gons el tipus i el seu estat, i se'l venen quan n'aconsegueixen una quantitat su ficient. És d'esperar que en la mesura que regularitzin el subministre, ampliïn ^el nivell de tractament. Això és, precisament, el que duen a terme els dos grups francesos. A Euréka, per exemple, un cop triat el plàstic, el trinxen amb un pe- tit triturador i 1'ensaquen a raó de 500 Kg el sac. A Poligny el procés seguit es semblant, amb una trituradora més gran, i volums inferiors a les 10 tones anuals de plàstic tractat. Heus ací una escala aproximada de preus en funció dels diferents nivells de trac tament: - plàstic brut i per triar ¿+-5 pts/Kg - plàstic triat, brut (segons tipus) 10-15 pts/Kg - plàstic triat i net 20-30 pts/Kg - plàstic PUC trinxat 2A pts/Kg El procés es pot ampliar i sempre a una escala moderada a base de netejar el plas - 156 - tic, per exemple un cop trinxat, cesa factible amb una rentadora pràcticament convencional. A un altre nivell d'escala superior i tot utilitzant la maquinària adequada pot obtenir-se el plàstic en forma de grànols i fins i tot amb una ex- trusionadora i aplicant el plàstic a un motlle, poden manufacturar-se objectes de consum. La ferralla Al contrari del plàstic, la ferralla és bàsicament pesada i per tant presenta problemes econòmics i pràctics a la recollida. Per altra banda la ferralla menys sal anar bastant associada a desballestament o: residus industrials. £s possible que aquest darrer factor sigui una de les causes de què el reciclatge de ferralla sigui una activitat secundària en la majoria dels grups que estem analitzant: efectivament els seus canals principals de recollida queden relativament al marge del industrial, i això la font principal de ferralla prové del desballes camp per tament d'electrodomèstics. Així doncs, aquest baix volum de recollida de la ferra lla, unida al primer factor esmentat del seu pes considerable, fan que en la majo ria dels casos els grups no es dediquin ni tan sols a triar-ne els diferents com- ponents i la revenguin com a ferralla de baix preu. Com a excepció al cas anterior podem esmentar en primer lloc al grup d'Engrunes que amb un volum considerable de desballestament, en separa la xapa (el "chapajo) fonamentalment. En segon lloc, i constituint sobretot la principal excepció a la tònica general cal esmentar la relativa importància d'aquesta activitat a la coo perativa gitana de Pucanó Caló, que aplegava -en aquest cas comprant-la- quanti- - 157 - tats apreciables de ferralla que bàsicament triava i estocava per a la seva reven da; els nivells de tria di- eren entre xapa fèrrica, altres ferralles fèrriques i ferents metalls no fèrrics corrents: plom, coure, alumini, zenc, etc. L'activi- tat, però, no resultà rendible: el marge entre la compra i la revenda era molt Ca- ajustat i això obligava a mantenir ritmes de treball que en el cas de Pucanó ló no s'aconseguien; per altra banda hi havia altres factors típics de desconeí- xement del mercat en moments que van incidir negativament: revenda inadequats, de baixos, poca capacitat de negociar tractes amb els majoristes i casos preus d'autèntica picaresca en en el trucatge de bàscules, etc. Podem afegir aquest sentit, un parell d'anys enrera, industrials del sector oferien feina even- que tual de triatge de metalls a raó de 5 pts/Kg, preu evidentment"ajustadíssim, si abra- tenim en compte que triar també vol dir separar peces diferents, anelles, çadores, etc. Seguir'"- parlant d'etapes posteriors de tractament de la ferralla, només reforça la conclusió segons la qual tot el procés de la ferralla, des del seu origen a la recollida fins l'últim estadi del seu tractament és un procés bàsicament in- de tracta- dustrial i per tant amb uns canals de recollida diferents, un procés ment que requereix una inversió i un volum considerable, i un coneixement gran també, exemple, la dificultat de reconeixer aleacions- de l'ofici -recordem per i per tot això es tracta d'una activitat poc compatible amb el nivell de diversi- altra tat dels nostres i grups i amb la seva capacitat tècnica econòmica; per finalment, tot aquest procés és molt conegut i realitzat per un nombre banda, considerable d'empreses clàssiques amb les quals pot ser difícil d'entrar en com- - 158 - petència. A nivells dels nostres grups, dunes, e'l que sí és possible és de procurar ampliar el volum de ferralla aconseguida, amb la mínima alteració del sistema de recolli- da, i un cop acumulada en quantitat sufueient, triar-la a uns nivells bàsics sem- blants als de Pucanó Caló, però amb l'avantatge que no hem hagut de comprar la fer ralla. Hipotèticament, i pensant en la possibilitat que arribin a crear-se un nombre de prou considerable de grops que en conjunt puguin" aportar quantitats importants ferralla, pot pensar-se en la possibilitat d'un nou grup especialitzat en aquest tipus de material, grup que classifiqui i, per exemple, obtingui lingots de dife- rents metalls, tal com es presenta a 1'informe de l'Annex, A 2. Draps De cara al tractament que es dóna aquest material per part dels diferents grups caldria distingir entre els que recullen roba per a la seva venda als encants i els que recullen bàsicament matèries primeres. En el primer cas els grups solen tenir un remanent més o menys regular de roba irrecuperable que es destina a la categoria de draps; aquesta regularitat pot ser important de cara a decidir al- gun tipus de tractament aplicat al drap. En el segon cas tot depèn de la impar- tància que se li doni i per tant a la direcció en què s'emprengui la recollida; de fet, d'entre els casos que ens ocupen, l'únic que es trobaria en aquest segon - 159 - grup és el de Bon Pastor on en certa forma la recollida de tèxtils és bastant se cundària; en aquest cas els v/olums emmagatzemats són fluixos i el grup no duu a terme més processament que el seu embalament i venda posterior a un majorista; en aquest sentit, una proposta a realitzar seria que pel mateix preu que paga aquest -unes 8-9 pts/Kg- el grup del Bon Pastor oferís al de la Llauna, per exem ple, la possibilitat d'acudir al seu local a triar i endur-se.'n la roba capaç de ser venuda en el seu mercadet. En els altres casos -Can Xatarra, La Llauna, Engrunes i ALCG- tenim remanents de draps que actualment també són directament venuts al majorista, quan creiem que aquí hi ha algunes feines que podrien ser realitzades; en concret una tria ade- quada a la sortida que es dona" al material, per exemple classificació segons • tipus de fibra, color -sobretot els draps blancs dels altres- nivell de netedat i tamany. Evidentment un nombre més elevat de categories pot ser econòmicament . interessant, a condició que puguem manipular quantitats grans de gènere, en tal cas és més fàcil obtenir bones condicions del majorista o del fabricant. Queda, però, la feina de cercar d'entre les moltes possibilitats, aquella.sortida de la fibra o el drap ens reporti millors condicions; en aquest sentit trobar-se a Ca- talunya pot considerar-se tot un avantatge. En qualsevol cas, el tema queda obert a un estudi més ampli, però creiem que fóra molt recomanable entrés que a nivell dels grups de casa nostra, algun d'ells hi més a fons i es dediqués a ajuntar els draps i retalls recollits pels altres : - grups i engegués alguna línia de tractament en les direccions apuntades. - 161 - Un altre camp -d'entre els molts possibles en aquest sector- en el qual pot en- trar-se és el de l'artesania o altres formes de producció basades en la utilitza ció de retalls tèxtils, com per exemple: ninots, joguines, objectes de decoració- cobrellits de pedaços, etc. Un cop més, pensem que poden ser grups de treball associats als de pròpiament reciclatge, els encarregats de tirar endavant aquest tipus d'activitats. Altres matèries Un dels materials que trobem més sovint quan els grups es dediquen a la recollida de mobles és la fusta d'aquells que són inservibles o la que simplement ens arri- ba amb ells. La solució més simple per tal de valoritzar aquest material és de tallar-lo i vendre'l com a combustible per a estufes; el problema en tal cas pot venir de la combustió de vernissos, esmalts i coles amb posibles problemes d'olor i obturacions de conductes; evidentment l'eliminació prèvia de tals productes és antieconómica, però els responsables de Pucanó Caló afirmen que van estar venent fusta d'aquest tipus,"sense arribar a tenir cap tipus de queixa. A Engrunes la r fusta que recullen o els queda, la lliuren als gitans de la Perona on és utilit- zada com a combustible o material de construcció. A Can Xatarra han resolt par-i cialment el problema utilitzant la fusta com a matèria primera en la construcció de joguines; bona part de la resta és utiltizada per escalfar el local a l'hivern Una altra matèria recollida en aquest cas a Poligny de forma ocasional son plümes d'animal que poden utilitzar-se com a aïllament d'alta qualitat o com a material --^162 - d'encoixinament. Finalment, podem ressenyar també el cas de la recollida de pa sec per part d'Engrunes, el qual s'utilitza per a l'alimentació d'una granja de gallines propera, i que consisteix l'únic cas de recollida de matèria orgànica en tots els casos descrits. Evidentment el camp de matèries cobert per tots aquests grups no esgota pas totes les possibilitats; en aquest sentit un repàs al ventall del capítol tercer ens re cordarà d'altres activitats de reciclatge de matèries que podrien dur a terme aquests o altres grups juvenils. Mobles, màquines i estris en general Mobles de tota mena, electrodomèstics de la línia blanca i marró, estris i accés ooris de la casa, roba de vestir i de casa, calçat, llibres, discos, joguines i passatemps, eines, maquinària vària, components elèctrics, electrònics, mecànics, petits vehicles, accessoris de cotxes i moltes altres coses s'arriben a recollir quan la gent abans de llençar-les o:dipositar-les als contenidors municipals -és a dir el pas previ a l'abocador- telefona a qualsevol dels grups de reciclatge, els quals passen a recollir-li-ho. Un cop el material arriba al local el procés és, en principi, bastant simple ja que en general es tracta de descarregar-lo i dipositar-lo a la part del local que li correspongui segons la seva naturalesa i el seu estat. En aquest punt les possibilitats bàsiques són tres: disposar-lo di- rectament per a la seva venda, restaurar-lo o reparar-lo, i finalment procedir al seu desballestament, és a dir desmuntar-lo en les seves diferents parts per tal de recuperar els seus components encara utilitzables i els materials reciclables i llençar allò realment inservible. Possiblement un dels punts més crítics d'aquest procés és el criteri per a deci- dir entre la venda directa en l'estat o l'aplicació d'una reparació o restauració En el cas d'electrodomèstics i màquines en general resultarà aconsellable normal- ment dur a terme la reparació, sempre que no sigui molt costosa, sobretot en ho- res, i resulti fiable; en cas contrari el seu camí serà el desballestament de què en poden sortir components vàlids per adobar altres màquines anàlogues;aquest criteri és vàlid sempre que es tracti d'elements que "funcionen o no funcionen", a condició és clar de ser capaços de realitzar aquesta reparació. El cas més crític és el de la restauració, especialmedt de mobles, en el qual malgrat estar en mal estat, 1'objecte pot seguir acomplint més o menys la seva funció. Si per una banda amb l'aportació del treball de restauració podem obte- nir-ne una plus-vàlua, pot ser que el preu final resulti massa elevat per un ob- jecte que, malgrat la restauració segueix essent vell; però hi ha un altre fac- tor i és que, molt sovint les persones interessades a comprar objectes d'ocasió estan disposades també a restaurar-los elles mateixes amb el doble alicient de l'aportació personal a l'acabat i el sobrecost nul d'una activitat recreativa; és per tant fonamental mantenir l'oferta de preus baixos. De tota manera, hi ha encara un altre factor econòmic en tot aquest procés i i és que si per una banda un armari en bon estat i un altre en mal estat ens han resultat igualment gra- tuïts a la recollida, llur de venda per altra, un cop restaurat el segon, preu ha de ser el mateix, per la qual cosa el sobrecosí de restauració del segon re- cau a parts iguals entre ambdós. En resum serà aconsellable la restauració en els casos següents: - quan d'ella en depengui la possible reutilització de 1'objecte i no resulti ex cessivamemt costosa. - quan la restauració valgui la pena i no pugui ser fàcilment realitzada per l'u suari. - quan el valor de la peça admeti un preu de venda més elevat que inclogui el cost de la restauració. - si el cost global de les restauracions efectuades no eleva per sobre d'un mà- xim establert el preu del conjunt d'objectes sobre els quals aquest cost es reparteix; en cas contrari deixaran de restaurar-se aquells objectes de menys valor o en més mal estat. - quan criteris ideològics, de principi o altres es considerin prioritaris a al- gun dels criteris anteriors. En la realitat actual dels grups existents cal dir que la restauració i lá repa- ració es realitzen ben poc: en primer lloc per manca de gent especialitzada en aquets temes: fusters, mecànics, electricistes, etc, en segon lloc per la manca de tallers i eines adequats i finalment moltes vegades també per la manca de temp: en aquest sentit gairebé l'ónic grup que s'ha proposat més seriosament el tema restauració de mobles ha estat el de Can Xatarra que amb aquest objectiu ha dedi - 165 - cat una part del seu temps i recursos a la instal·lació d'un taller de fusteria. .En quant a la reparació d'electrodomèstics, La Llauna hi dedica a temps parcial un dels seus components, mentre que Engrunes, a part de les reparacions més ele- mentals n'ha realitzat esporàdicament quan hi han col·laborat gent entesa en el tema. Concloent podem dir que la recollida i tractament de mobles i trastos en general sol ser de les activitats més rendibles en el camp del reciclatge, però creiem % que, tot seguint els criteris apuntants,fóra bo que els diferents grups, a par- tir d'adquirir els coneixements i les eines necessaris desenvolupessin més les activitats de restauració i reparació. Elaboració de productes ^ Aquest és un camp per córrer, molt ampli, afegit de fet al del reciclatge: és a dir el d'aprofitar materials o objectes recuperats per a fer-ne de nous, tant en el camp de l'artesania com en d'altres. Aquesta elaboració pot tenir dues di- reccions: una de producció mínimament en sèrie i una altra de producció mínima- ment en sèrie i una altra de producció incidental, és a dir d'una o poques pe- ces obtingudes a partir de quelcom recuperat en un moment determinat; si la pri mera pot trobar-se amb el problema de la repetibilitat dels materials o peces utilitzats, el segon pot ser molt difícilment rendible i demanar molta experien eia per tal que en surti alguna cosa ben feta i acabada. En aquesta via 1'única experiència realitzada fou a Can Xatarra, amb la fabricació d'unes vint joguines - 166 - i d'algun moble utiltizat al taller; l'activitat tingué més aviat caràcter for- matiu i serví per a demostrar les bones possibilitats que ofereix aquest camp, però també la necessitat més forta que en d'altres casos d'arribar a aprendre l'ofici i treballar en bones condicions. Els rebuigs Per bé que, inevitablement, els rebuigs sempre es produeixen, una bona organit- zació pot reduir-ne molt el volum; també la diversitat d'activitats de reciclat ge pot portar a una sortida a gairebé tot allò que s'ha recollit; sovint, però, aquest reciclatge intern pot respondre més a una qüestió de principi que no pas econòmica, com per exemple a Engrunes amb la fusta portada a La Perona. En general la producció de rebuigs és més elevada en el cas de la recuperació u'objectes; així per exemple, a Can Xatarra estimen que el 12% del material re- collit constitueix rebuig. En el cas de la recuperació de matèries primeres, el volum de rebuigs depèn de la procedència d'aquelles i del nivell de brutícia que les acompanya, però en general no sol ser gaire elevat. Els residus produïts són normalment eliminats a través del servei d'escombraries o dels contenidors municipals. - 167 - 5.1.5.- La venda En el cas de les matèries primeres reciclables, els grups seien vendre-^les als majoristes del ram, per bé que amb quantitats superiors també es podrien vendre directament als fabricants. De cara a aquestes vendes són importants les condi- cions acordades amb ells, sempre que les quantitats aportades siguin importants; bàsicament les condicions fan referències al preu pagat en relació a les caracte rístiques del material lliurat -nivell de tria, de netedat, de tractament, etc- i del propi lliurament. En relació al preu una bona possibilitat és aconseguir condicions que suavitzin les possibles fluctuacions del mercat, bé fixant un preu per temporada o uns marges. Respecte al lliurament pot aconseguir-se que el majorista vingui a recollir el material al propi local, i fins i tot en algun cas aquest pot cedir al grup al- gun contenidor que després facilita aquesta recollida. En qualsevol cas pot ser interessant conèixer diversos possibles majoristes que puguin oferir->nos di'fe- rents condicions. En el cas de Poligny, per exemple, després d'alguns problemes amb els majoristes de paper i drap, van arribar a acords molt més favorables amb d'altres compradors. En els casos en què les matèries reciclables són recollides en quantitats baixes, com per exemple a La Llauna i altres, la venda es realitza quan el material acumulat en qüestió és capaç d'omplir un viatge de la furgone- ta. En el cas del paper, els draps i altres, seria possible de vendre directament - 166 - al fabricant di les quantitats fossin prou grans, la qual cosa permetria d'in- troduir més etapes de tractament a canvi de preus superiors; això valdrà la pe- na en els casos en què el tractament inclou més mà d'obra, i en tot cas coneixe- ments, que no pas maquinària. En aquesta línia seria interessant arribar a ajun- tar estocs de diversos grups per tal de fer possible i de forma rendible aquesta ampliació del tractament de certes matèries. De cara a la venda de mobles, electrodomèstics, roba i altres estris, la millor solució es l'obertura d'un mercadet d'encants que normalment serà al propi local del grup. Aquesta és la via escollida pels grups d'Engrunes, la Llauna i ALCG de Poligny que donen sortida així als objectes recuperats. Inexplicablement, en canvi, l'Ad al grup Can Xatarra que per altra banda ha estat potser el més promocionat per ministrado -cessió de local públic i subvencions- se li ha negat la possibilitat d'organitzar el seu mercat d'encants, ni al local cedit, ni a les places públiques del barri, tancant-se-li així les principals vies de venda dels seus productes, única forma de mantenir la continuïtat econòmica del projecte, principal objecció que posa per altra banda la pròpia Administració per a seguir donant suport al projecte; en definitiva una qüestió de tipus bàsicament administratiu a què cal trobar una sor- tida satisfactòria de cara a l'inici del nou periode d'activitat del grup. Un instal·lat el mercadet és lògicament important donar a conèixer la seva exis- cop tència, no només a nivell de barri, sinó a tota la ciutat o comarca, en aquest - 165 - sentit la instal·lació de parades ambulants de venda en places i altres indrets públics tenen el doble avantatge d'ampliar els punts de venda i donar-se a co- néixer. En aquest sentit, per exemple, el grup de Poligny sol instal·lar diver- sos punts temporals de recollida i venda en poblacions d'estiueig durant là tem porada alta. En general, pot afirmar-se que el mercat d'ocasió es troba en alça. i si per exemple en el cas dels mobles i la maquinària té ja una tradició consi derable, en el cas dels electrodomèstics, la roba, el calçat i d'altres hom es- pera que creixi de forma important.Per altra banda, també en l'aspecte del mer- cadet d'encants, el factor diversitat és positiu de cara a l'augment de compra- dors. En alguns casos, sobretot si l'aspecte de maquinària i ferramenta no domes tica està poc desenvolupat,pot ser que els components provinents del desballesta ment tinguin poca sortida entre els clients del mercadet; en tal cas aquests com ponents poden vendre's a algun compra-venedor especialitzat, dels que compten, per exemple, amb parada al mercat dels encants. En qualsevol cas aquesta és sem- pre una sortida si per les raons que siguin no funciona el mercadet; això és el que féu en un moment determinat el grup de Can Xàtarra quan vengué tota una par- tida de mobles a un compra-venedor. Un altre mercat potencial per a tots aquets objectes és el dels antiquaris que solen visitar periòdicament aquests mercadets a la recerca de peces preuades, tal com ens comfirmaven a can Engrunes. Finalment un dels aspectes fonamentals en la venda d'objectes recuperats, és la fixació dels preus de venda que ha de tenir en compte el valor estètic o mate- , rial:de 1'objecte, l'estat de conservació i per altra banda el cobriment de les despeses de recollida, de tractament, i les generals del grup, intentant de man- tenir preus baixos, típics de la recuperació; cal doncs que cada grup tingui els criteris de fixació de preus, ben assumits per tots els seus components que in- - 170 - tervenen en operacions de venda; en aquest sentit, en una de les cooperatives analitzades va originar-se un conflicte seriós quan en arribar al*local l'encar- regat de les vendes va trobar-se amb uns clients 1 que s enduien un lot de mobles per un preu deu vegades inferior a l'inicialment fixat» En qualsevol cas, en la majoria dels casos l'activitat de venda d'objectes a - través del mercadet d'encants és força rendible i no solament pels marges que permet d'obtenir sinó també pel volum econòmic de l'activitat, rendibilitat que sovint, com per; exemple a Engrunes i a l'ALCG, permet de cobrir la realització d'altres activitats de reciclatge que en elles mateixes no són rendibles. En resum, la gestió comercial dels grups de reciclatge-, si bé ocupa un percentat ge de personal inferior al d'una empresa productiva, és important i cal cuiaar- la, sobretot en els aspectes següents: - relacions comercials amb majoristes i fabricants - coneixement i seguiments d'aquests mercats de matèries reciclables. - afinada fixació dels objectes d'ocasió - organització i disposició del mercadet d'encants - mantenir el nivell de promoció i publicitat del grup en general i del mer- cadet en particular, inclosa l'organització de mercadets a l'aire lliure. - gestió de vendes en el cas de disposar d'algun producte elaborat per l'equip i que es vengui a través de canals altres que els"encants. - relacions comercials amb els compra-venedors de components provinents de desballestament. - 171 - Finalment: •, també en aquest aspecte de la venda d'objectes i demés, resten mel- tes possibilitats obertes derivades de l'actuació conjunta de dos o més grups, tant en l'aspecte d'instal·lar conjuntament el local de vendes, com de realit- zar les campanyes de promoció. En aquest cas, però, el factor gran escala .no sem és recomanable ja que, de fet, salvats uns mínims, sempre valdrà la pena diversi ficar els punts de venda. 5.1.6.- Dedicació a les activitats Els dos quadres següents resumeixen la dedicació global i párcialitzada dels com- ponents dels diferents grups. En el primer quadre podem constatar que els grups més consolidats, són els que han creat també més llocs de treball, excepte el cas de Can Xatarra que ha estat subvencionat; igualment podem observar una correlació entre el rendiment econòmic del treball -indicat pel volum econòmic/hores dedicació- i el temps d'existència del grup; en el cas de Can Xatarra en què aquest rendiment econòmic és tan baix, cal recordar per exemple les dificultats de vendre per una banda i per .altra la dedicació a activitats necessàries prèvies com l'acondicionament del local i d'al tres en què ocuparen més del L0% del temps total; tenint doncs en compte aquest fet, el rendiment s'elevaria a unes 35 pts/h, més comparables al valor de La Llau na. En resum podem constatar, observant els valors de les relacions volum/dedica- ció, aproximadament tres etapes de clara progressió en relació al rendiment: pri- mer mig any, fins als dos anys i a partir dels dos anys. - 173 - Respecte a la distribució de la dedicació segons els diferents aspectes de l'ac- tivitat cal recalcar la importància relativa del procés de recollida sobretot en el cas dels grups que comencen, en els quals aquesta es manté pràcticament entre el 40% i el 50%. Respecte al processament notem per exemple el cas d'Engrunes en què la dedicació a aquest apartat és ja aproximadament equivalent a la de recollí da. En canvi en el cas de Poligny la dedicació al tractament és superior a la de re- collida (40% per 25%) invertint pràcticament els termes respecte als grups novell Malgrat el nivell d'aproximació de les dades de què disposem i la diversitat de factors que hi intervenen, podem esbossar algunes conclusions. La major dedicació a la recollida en un principi es pot deure a la necessitat d'acumular estocs, a les limitacions del procés de tractament derivades dels baixos volums inicialment recollits, a la manca de coneixement per aplicar aquest tractament, mentre que en etapes posteriors una millor organització derivada de la major experiència, del fet que el grup és més conegut i el volum de recollida superior, permet d'augmen- tar el rendiment de la recollida respecte a la dedicació realitzada. En el cas de Poligny, però, pot considerar-se també en el valor d'aquest rendiment el fet de realitzar recollida selectiva en la qual les quantitats recollides són superiors. Tenint també en compte que hi ha altres factors -composició social del grup, ti- pus de materials recollits, etc- no és fàcil d'establir un percentatge equilibrat de dedicació a la recollida, però sembla clar que cal tendir, ja en una etapa de - 174 - consolidació, a rabaixar aquest percentatge per sota del 30% i augmentar la dedi- cació al processament per sobre del 40% d'acord també amb el principi general se- gons el qual el tractament augmenta la rendibilitat de tot el procés. de revenda en encants Finalment cal constatar el major rendiment de l'activitat la recuperació de matèries primeres, en relació a la dedicació En traç respecte a i Po- tament que reben, especialment en el cas dels grups consolidats d'Engrunes ligny, on tenim les relacions següents: Uolum matèries Volum encants "" c processament matèries processament objectes (pts/h) (pts/h) Les dades de dedicació al capítol de vendes són possiblement bastant imprecises de orientar-se entre el 10 i el 20% del temps total dedicació, men- però podrien tre la resta del temps i en proporcions semblants es dedicat a l'administració, comptabilitat, gestions, manteniment i d'altres. 435 1.561 EN 2 254 1.550 PY PY 3 192 2.101 PY 4 434 2.687 - 175 - 5.2.- LOCALS I INSTAL·LACIONS Aquest és un altre aspecte important en la marxa dels grups de reciclatge, tant per la seva incidència en el desenvolupament de les activitats com per les conse- qüències de tipus econòmic derivades del seu cost. £1 quadre adjunt mostra les principals característiques referides als locals que utilitzen els grups. Podem comprovar-hi que en lá majoria dels casos els locals són magatzems o naus industrials, per bé que en dos casos les activitats es desen- volupen en terrenys a l'aire lliure, un per al desballestament d'electrodomèstics -Engrunes- i 1'altre per al triatge de vidre i plàstic -Eureka-. Com pot veure's al quadre, els tamanys dels locals són clarament insuficients; en qualsevol cas sembla el que pel volum d'activitat dels grups poden ser adequats locals en marge n dels 300 als 500 m , sempre que els costos ho permetin. De tota manera és obvi que pels grups que disposen de mercadet d'encants l'espai necessari és superior. Un altre aspecte relatiu als locals, és el seu règim d'utilització; en la majoria dels casos aquests són de lloguer, si bé en algun cas els locals són cedits pels ajuntaments, per entitats religioses o per particulars sota lloguers simbòlics. Aquest darrer cas alleugereix, com veurem més avall l'economia dels grups, sobre- tot a l'etapa d'arrencada. El cas més destacable de cessió municipal és, en tots els aspectes, el del local de Can Xatarra al carrer de les Tàpies; la cessió del local ha permès sens dubte l'arrencada del grup en evitar la càrrega que suposa el lloguer i per altra banda les seves dimensions ofereixen unes possibilitats im- menses de processament, d'organitzar-hi un mercadet, de tenir-hi tallers d'aprenen tatge, etc; en el canto negatiu hem comentat per una banda les dificultats i limi- tacions administratives per a dur-hi a terme activitats que no puguin ésser consi- derades de profit o interès públic; per altra banda, també, les deficiències del local en el seu estat actual cal recordar que han representat una altra de les prin cipals dificultats del grup de Can Xatarra en el seu primer període de funcionament tal com hem comentat en descriure'l: problemes estructurals i de la coberta que provoquen que el local s'inundi quan plou, i sobretot manquen les instal·lacions més bàsiques d'electricitat -il·luminació i potència-, d'aigua, de calefacció i de compartimentació d'espais. L'elevada inversió requerida per a la posta a punt del local i la relativa provisionalitat de la seva cessió a Can Xatarra han dificultat l'obtenció dels recursos necessaris per a aquesta posta a punt, que per altra ban- da era necessària per a poder utilitzar el local; quantitats insuficients però apreciables de l'Area de Joventut i del Consell de Districte, la col·laboració d'u na cooperativa d'instal·ladors acollida també al Pla d'Ocupació Juvenil, l'aporta- ció de recursos econòmics i sobretot humans propis van permetre trampejar la situa ció, que ara, a l'inici del nou període ha de trobar vies definitives de solució. Un problema, en front dels. anteriors secundari però de més difícil solució, és l'ac cessibilitat del local que té la seva sortida a l'estret carrer de les Tàpies, la qual cosa impedeix l'accés al local de camions de tamany mitjà o gran. En algun dels altres casos l'estat inicial dels locals va requerir també muntar-hi per exemple la instal·lació elèctrica, però el problema fou molt menys greu. - 179 - Tres aspectes més cal analitzar en relació als lccals; el seu nivell d'aprofitament els costos econòmics i la seva localització en relació a l'entorn en què actua el grup. Per a contribuir a aquesta anàlisi en relació als dos primers temes heus ací el quadre següent que relaciona diferents conceptes. Volum econòmic lloguer x 1.200 lloguer superfície local vendes + estocs superfície CX 281 pts/m ¿ BP 21.000 pts/m 22% 389 pts/m r r- ¿ ¿ LL (vell) 2.838 pts/m 106% 250 pts/m r ¿ (nou) 1.419 pts/m 198% 234 pts/m r̂ r ¿ ¿ EN 15.600 pts/m 15% 200 pts/m r- ¿ PC 2.530 pts/m^ (87%) 183 pts/m 2 EU 6.800 pts/m 7 pts/m^ PY 6.311 pts/m^ 3% 14 pts/m^ A manca d'una estadística més completa de quantitats -en pes i volum- tractades, la relació volum econòmicxíàuperfície local dóna una idea del grau d'aprofitament del local, si bé mediatitzada pel nivell de rendiment econòmic. Aquests dos fac- tors a la baixa es conjuguen per a donar el baix índex de Can Xatarra; en el cas de la Llauna, aconseguir en el local nou el mateix nivell de rendiment que en el vell sionificaria doblar llargament ets seus ingressos actuals. A 1'altre extrem l'índex que presenta el Bon Pastor, mostra clarament insuficiencia d'espai al seu local. - 180 - Per altra banda el percentatge que representen les despeses de lloguer respecte al total de vendes i estocs de materials mostra fins a quin punt aquest capítol de des- representa una càrrega per als grups, especialment quan comencen; en el cas de peses La Llauna podem comprovar com les despeses de local ofeguen ben bé l'economia del grup i semblantment hagués passat a Pucanó Caló si l'Ajuntament no els les hagués pagat; igualment al Bon Pastor i fins i tot a Engrunes els percentatges de despeses de lloguer són molt elevats; podem considerar-los significatius tenint en compte que es tracta de dos grups amb economies força equilibrades. Aquest percentatge és, per altra banda, un dels principals factors que rebaixen la part dels ingressos que pot destinar-se a retribucions de personal; creiem que caldria que restés inferior al 10/ si no és possible d'obtenir locals cedits, com ara el cas de Can Xatarra, Euréka o Poligny. L'anàlisi anterior ens demostra, doncs, la forta càrrega econòmica que representen els costos del local per als grups que comencen i com el fet de disposar d'un local cedit a baix preu, en canvi els facilita l'arrencada; per això creiem que en la mesu- ra que les institucions, i en aquest cas concret l'Ajuntament de Barcelona, volen potenciar l'aparició de nous grups juvenils dedicats al reciclatge, caldrà trobar les vies que, en condicions mútuament acceptables permetin la cessió de locals als grups neixents, entre d'altres mesures de suport. Comentem finalment la qüestió de la localització del centre d'activitat de cada grup Trobar la ubicació adequada del local de reciclatge significa en certa forma resoldrs - 181 - compromís. Per una banda la proximitat als punts de recollida ens demana una ubica- un ció al bell mig de l'àmbit de recollida, igual que si volem disposar d'un mercadet d'encants; en canvi el tractament dels materials tendiran a demanar un local ampli, barat i que no pugui causar molèsties ni perills pel veïnat, la qual cosa dificultarà la recerca de locals precisament al mig de les zones més poblades, on els locals ten- dirán ser més petits i més cars. En alguns casos, el tractament de volums de materia a bones condicions ofertes poden justificar el disposar de més d'ur considerables, o les local, com és el cas d'Engrunes que disposa de tres punts djactivitat dels quals dos són cedits, dels quals també dos són situats als afores i en ells s'hi duu a terme el processament aplicat als materials i el tercer, més petit però totalment cèntric s'u tilitza exclusivament com a punt de recollida i de venda. Un altre problema plantejat en relació del barri a la ubicació del local es refereix al nivell socio-economic cg rresponent a aquesta ubicació; efectivament, barris de renda superior tendiran a "llençar" més però paradoxalment poden restar menys sensibles a campanyes de reciclat- ge, mentre que en barris pobres potser es llençaran menys coses i al mateix la pròpia necessitat haurà mogut més gent a feines de reciclatge com a mitjà de subsistència i la competència pot ser més forta. Pel que fa a la possible venda amb encants, un barri de fort poder adquisitiu hi serà menys interessat mentre que a 1'altre extrem, si per un cantó s'està oferint un ser- vei més necessari, s'ha de comptar ja d'entrada amb més dificultats econòmiques deri- vades dels nivells de preu acceptables per a la gent. En aquest sentit, per dificul- tats tant de recollida com de venda derivades de la situació exposada, el grup de La Llauna va decidir traslladar el seu local des del barri de la Trinitat al del Poble - 162 - IMou. Cal tenir doncs en compte aquests aspectes sòcio-econèmics lligats a la ubicació del local, i un cop més, responent a aquesta situació poden pensar-se formes de coopera- ció entre cooperatives situades a diferents barris que compensin aquests efectes ne- gatius. El darrer aspecte a considerar en relació a la ubicació és la delimitació aproximada de l'àmbit d'actuació tant referit a la seva població numèrica com a les seves carac- terístiques geogràfiques -en part relacionades a través de la densitat de població-; el primer aspecte pot delimitar els marges entre els que es podrà moure el volum de recollida i de fet també el de venda, mentre que el segon, traduït a una qüestió de distàncies incideix, com hem vist en els costos de la recollida. Naturalment, l'àmbit el definirem en gran part nosaltres a través sobretot de la divulgació efectuada, pe rò en qualsevol cas hem de tenir en compte les seves característiques, per comprovar- ne la capacitat d'ampliació, l'existència de sectors concrets que puguin facilitar de recollida, la presència de drapaires o altres grups recuperadors, etc. cert tipus Actualment, donat que els grups de reciclatge són poc nombrosos els àmbits de cadas- cun són molt dispersos i poc definits, però en el futur això pot canviar, especial.^, ment si es prossegueix amb una política de suport a aquets grups i a d'altres que pu guin crear-se. En aquest sentit, observant l'àmbit força delimitat dels grups de ca- ràcter rural i suposant a ciutat una major competència així com una major dificultat d'arribar als ciutadans, creiem analitzats que per a grups de volum semblant als pot - 183 - considerar-.se adequat un àmbit -per Exemple un barri- amb una població d'entre 50 i 100.000 habitants. 5.3.- ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ DE GRUPS I ACTIVITATS t A un nivell més global ens referirem a l'estructura legal dels grups i posteriorment tractarem els diferents aspectes relacionats amb el funcionament i organització dels grups i de les feines. 5.3.1.- Estructura legal dels grups En el moment present i entre els grups de casa nostra, un d'ells està constituït com a cooperativa, un altre com a secció de recuperació dins d'una cooperativa més àmplia i dos més estan pendents de constituir-se; Pucanó Caló que actualment ja no existeix funcionà com a cooperativa de treball associat; els dos grups francesos estan consti tuïts com a associacions no-lucratives. De fet, i deixant de banda les formes d'empresa clàssiques, les principals alternati ves per a constituir-se de forma legal són les següents: - cooperativa de treball associat: es registra amb l'acceptació d'un nom i uns esta- tuts, d'acord amb la llei de cooperatives; poden obtenir-se facilitats de tipus fiscal i financera -subvencions i crèdits. cooperatives de serveis: és una variant de l'anterior que pot utilitzar-se - quan l'activitat té més caire de servei públic, per exemple, que de producció o indus- trial. associació juvenil: és una organització amb finalitats no lucratives -absència de - beneficis -que pot, no obstant, tenir socis o altres treballant a sou. L'aspecte dej no lucrativitat pot ajudar ï/eliminar traves administratives i facilitar la colsla- " boració de l'Administració. Pot ser també especialment indicat en cas de treballen amb joves marginats, i en general pot resultar més coherent si es pretén efectuar una recollida gratuïta. 5.3.2.- Composició i característiques dels grups s . En primer lloc cal distingir aquells grups que d'una forma o d'una altra treballen amb marginats d'aquells que no. Aquesta circumstància altera molts dels pressupòsits i formes de funcionar d'un grup, la dificultat de mantenir un ritme laboral, dificul tats de relació entre companys i amb l'exterior, deficiències físiques, intel.lec-i tuals o simplement de coneixements bàsics ¡condicionaran el tipus d'activitat, l'orga-* nització i els objectius econòmics. Pretendre aconseguir una total rendí del treball bilitat econòmica en una en algun d'aquests casos és una cosa fora de lloc, almenys . - 165 - primera etapa: així per exemple en el cas de Pucanó Calc no es va tractar tant d'un problema de rendibilitat del propi procés sinó dels problemes d'organització i for- mes de treball i de relació amb l'exterior dels seus components; també ha pesat decissivament aquest factor a l'equip de Can Xatarra on es notava la necessitat de solucionar problemes bàsics, previs al de la rendibilitat. En aquest sentit, doncs, tot i que hi ha diferents tipus i nivells de marginació, i diferents formes d'abor- dar-la, caldrà tenir en compte que l'aspecte social d'aquests grups requereix una política de promoció amb mitjans addicionals. Entre els grups que ens ocupen tenim la situació següent: - Can Xatarra: 12 dels seus 18 components sofrien problemes greus de marginació; s'ha produït aquest fet una ambigüitat entre la situació i necessitats del per grup i els objectius de les subvencions rebudes que apuntaven a rendibilitzar les activitats, ambigüitat que caldrà superar en la nova etapa. en - Engrunes: està formada també per treballadors, aquest cas majoritàriament adults, amb més o menys problemes d'alcoholisme, ex-presos, captaires i d'altres, dins d'una situació d'equilibri que és serSi-rendible i que esta subvencionada per una entitat de tipus benèfic. - Pucanó Caló: formada per gitanos del barri de la Perona va rebre subvencions pu- bliques amb 1'objectiu d'aconseguir una activitat econòmicament rendible, objec- tiu que en no aconseguir-se determinà la desaparició del grup. Euréka: treballa amb joves "amb problemes" per la qual cosa ha rebut subvencions - extres. - ALCG: com se sap té una estructura laboral estable que "subvenciona" ella matei- - 186 - xa l'acollida sempre temporal de persones marginades per alguna causa, els quals s'integren en més o menys grau a les feines del grup. Els altres dos grups de La Llauna i del Bon Pastor estan formats per joves que no pateixen més marginació que ser joves i en atur. En quant a l'edat dels components dels diferents grups, el quadre següent resu- meix la situació majoritària de cada grup: 16-25 anys 26-35 anys + 35 anys CX X BP X LL X EN XX PC X X EU X PY X Respecte al sexe dels components, si bé hi ha alguns grups exclusivament per homes el hi ha entre 10 i 15% de dones. Quant al nivell de formació dels mem- en conjunt bres dels grups, en general és de coneixements i estudis bàsics amb mes o menys de forma graus de deficiència i alguna persona amb ensenyament mitja, especialment ció professional. - 167 -~ \ Al primer quadre de l'apartat anterior podem comprovar que la majoria de grups es mouen al voltant dels 7-10 membres; a Engrunes la prioritat'd'augmentar els llocs de treball més enllà de la seva rendibilitat econòmica estricta fa que el grup si- gui més nombrós; a Can Xatarra creiem que l'elevat nombre de components ha dificul tat també l'organització, l'economia i en definitiva la consolidació del grup. 5.3.3.- Estructura i dinàmica dels grups La majoria dels grups, tot i funcionant d'una forma més o menys participativa o as sembleària tenen algun o alguns líders, dirigents, monitors o responsables. Repass algun d'aquests casos. En el cas del Bon Pastor tenim un capdavanter del grup que n'és un dels fundadors, més en- gran que els seus companys i que té més la "visió de conjunt"; s'encarrega tre d'altres de les gestions comercials i amb l'exterior en general i actua de fet com a líder natural. En el de La Llauna i durant el seu primer mig any d'existència hi hagué un cas jove amb un paper semblant al cas anterior del Bon Pastor, que hagué de deixar el certa crisi del s'intentà grup per tal d'anar a la mili; això provocà una grup que solucionar amb una "gestora" i l'assignació de responsabilitats concretes als dife rents components, però un segon abandonament -en aquest cas entrabar una altra fe - 188 - deixà sense resoldre la situació que finalment s'ha solucionat amb la na- incorpora ció d'un home adult en atur i experiència a la indústria que ha facilitat la reor- ganització del grup i la seva estabilització. En el cas d.'Engrunes l'estructura és bastant diferent i compta, de fet, amb una es tructura rectora i una altra laboral: la primera és formada pel grup promotor del i ^ projecte que pren les decisions bàsiques referides a la marxa del grup, un membre del qual treballa directament al grup de reciclatge actuant-ne: com a responsable, mentre la resta del grup rector funciona també a la pràctica com a estructura su- port en qüestions d'atendre trucades, de comptabilitat i administració, de finan- çament, etc. A nivell de grup laboral, el responsable organitza i assigna les fei- nes, coordina, realitza gestions, porta les vendes al mercadet, organitza la reco- llida, etc. A Can Xatarra hi ha hagut una voluntat de funcionament participatiu però també una estructura molt mancada per l'existència del grup de joves per una banda i el grup de monitors per 1'altra, en una estructura i un tipus de relacions més properes a un marc pedagògic o d'aprenentatge que laboral, i en què les relacions no són je- ràrquiques i lligades pel factor econòmic i productiu, ni cooperativistes amb un grup compacte i igualitari unit per uns interessos comuns; un cop més, l'aclarimen de la futura orientació de Can Xatarra ha de portar a redefinir en aquest cas el marc de relacions entre els components del grup. - 169 - En el cas de Poligny, tenim en general un grup bastant cohesionat, càrrecs més o menys formals propis d'una associació però amb un funcionament a la pràctica de ti- pus assemblea?!. Si hem de resumir alguns factors que facilitin el funcionament i la continuïtat del grups, podem esmentar els següents: i - sembla positiu aconseguir un cert esglaonat d'edats com a factor de cohesió i es- tabilitat del grup. - necessitat de mantenir una estructura mínima de treball, estable, que mantingui la continuïtat i la visió de conjunt en aquells grups que per les seves caracte- rístiques tenen un personal flotant. - necessitat d'adoptar una estructura de relacions bàsicament laboral si aquesta Is la finalitat del grup, de forma que tots els seus components arribin a assumir la globalitat del projecte. 5.3.Í+.- Organització de les feines En general la forma d'organització respon bastant a la pròpia estructura; en molts dels grups hi ha uns responsables més o menys fixos de les diferents àrees d'acti- vitat, responsabilitats que en d'altres casos recau-en més directament sobre cadas cun dels equips de treball formats. Segons els casos la distribució d'aquestes res ponsabilitats i de les feines en general és realitzada pel dirigent responsable - 190 - d'organització o en d'altres casos a través de reunions de treball o assemblees. A Poligny, per exemple, a la reunió setmanal dels dilluns són distribuïdes les feines dels següents set dies, segons les preferències de cadascú. La majoria dels grups han acordat un horari de treball que en alguns casos depèn per a cadascú de la dedicació que realitza -i en funció de la qual és retribuït-, com és el cas d'engrunes;a"ti'ialtres grups més homogenis^ alteracions delá horaris es produeixen en funció de puntes de feina, etc. En general 1'interés dels campenpnts de cadascun dels grups per a engegar el seu projecte ha fet que pràcticament en car dels grups no hi hagués un absentisme destacable. A Engrunes i atenent a les carac- terístiques personals d'alguns dels seus components, s'han "liberalitzat" les reia cians de cadascun d'ells amb el grup, de forma que es cobra la setmanada en funció dels dies treballats. En el Gas de Can Xatarra no hi ha hagut tampoc gaire absenti me però s'ha notat alguns casos de "escaqueig" de les feines, bastant en consonan- eia amb el marc de relacions anteriorment descrit. 5.3.5.- El nivell de formació Tal com hem indicat, el nivell general de formació és bàsic i conseqüentment poc especialitzat en el camp del reciclatge, que per altra banda presenta aspectes tan' diversos com tipus de materials i tècniques de tractament abasta; Hem comprovat quf en alguns casos, un millor coneixement tècnic de diferents aspectes de les activi - 191 - tats realitzades, permetria la millora d'aquestes i per tant de la marxa dels grups: tècniques de fusteria, de pintura, d'electricitat i reparació d'electrodc- místics, coneixement dels materials i les seves aplicacions -els plàstics, el pa- per, la ferralla, etc-, i també coneixements d'organització, administració, econo- mia i gestió de vendes, ajudarien molts grups en la seva etapa inicial. En aquest sentit, alguns grups ja s'han ajudat entre ells, però una coordinació més estreta podria també fer molt en aquest camp. És en aquest sentit, també, que proposem la creació d'un taller-escola que, a través d'un ensenyament de tipus modular, pugui contribuir a la millora del rendiment de les activitats dels grups a través de la formació dels seus components. 5.4.- ECONOMIA I RENDIBILITAT DE LES ACTIVITATS L'economia i l'administració dels grups és, naturalment, un factor fonamental per aconseguir-ne la consolidació i la continuïtat, i per tant també per a la creació i el manteniment d'uns llocs de treball. En aquest sentit la rendibilitat econòmica és bàsicament l'indicador que ens per- met estudiar i sintetitzar l'evolució i els resultats econòmics per tal de regu- lar la marxa d'un grup en concret. La rendibilitat econòmica no té perquè ser l'única reguladora de l'activitat i en determinats casos, com el que ens ocupa, hi ha també una sèrie de factors externs que se solen anomenar economies externes que poden estudiar-se en termes de rendi bilitat social. En el cas que estem estudiant, és ben clar que l'aspecte d'interè social té bàsicament dues direccions. - lluita contra l'atur juvenil per mitjà de la creació de llocs de treball esta- bles, amb més o menys prioritat pels sectors juvenils més marginats. - lluita contra els problemes ecològics de la contaminaicó i de l'esgotament de matèries primeres no-renovables, per mitjà de la instauració i generalització del reciclatge de matèries i objectes rebutjats. L'un i 1'altre han estat temes ja tractats a d'altres indrets, que caldrà seguir tractant, almenys des d'aquest punt de vista de rendibilitat social, però en qual sevol cas cal insistir en la necessitat de fer revestir aquesta rendibilitat so- cial en forma econòmica, especialment si el nivell de rendibilitat econòmica per si sol no és capaç de garantir la continuïtat de l'activitat. Si en l'aspecte de l'ocupació juvenil un plantejament com l'anterior ha portat 1 1 Administració, i concretament l'Area de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, a promocionar i im pulsar les activitats objecte del nostre estudi (i en última instància aquest ma- teix), en el segon,aspecte de tipus ecològic, cal fer encara un toc d'atenció per a reclamar l'ajuda efectiva de tipus públic per a moltes de les activitats de re- ciclatge errpreses, en tant que representen serveis a la comunitat, socialment ren dibles. Però, com hem dit, l'estudi profund de la rendibilitat social fuig en bona part - 193 - del nostre camp d'estudi en aquests moments; centrarem per tant la nostra anàlisi en aquest apartat en els diferents aspectes econòmics que permeten valorar la rendibilitat econòmica de les activitats de reciclatge descrites i de les que en el. futur es puguin dur a terme. Podem considerar bàsicament tres paràmetres, la combinació dels quals ens permet estudiar la rendibilitat de les activitats. En primer lloc les inversions a rea- litzar, especialment les inicials, en matèria de maquinària, utillatge, instal·la cions i dèficit de l'etapa d'arrencada, amb la vessant pràctica de les fonts de finançament. En segon lloc el capítol de despeses corrents, tant de tipus fix i de costos de les activitats com de retribució a la dedicació laboral realitzada. Finalment cal tenir en compte els ingressos obtinguts. En el cas que estem estudiant l'aplicació de la concepció clàssica de rendibilitat econòmica és del tot inadequada i pràcticament impossible. D'una part la limitació del finançament econòmic pot suplir-se parcialment amb l'aportació de treball ca- pitalitzador, i d'altra el nivell de retribució pot en molts casos fixar-ne més d'acord amb les necessitats dels treballadors que no pas amb els nivells estàndars tractant-se de treballadors i grups autònoms. En aquest sentit podem considerar plenament rendible una activitat que tingui un funcionament econòmic equilibrat i cobreixi les necessitats econòmiques dels components del grup que la realitza, com és el cas de Poligny o d'Engrunes, encara que la retribució equivalent pugui ser inferior a la d'una altra activitat. - 1% - En els paragrafs següents, doncs, tractarem aquests temes, referits als grups en estudi, partint de les dades, a cops incompletes de què disposem. 5.^.1.- Inversions i finançament. En el capítol d'inversions podem considerar per una banda la dedicada a l'adquisi ció de materials amortitzables i per altra la dedicad^ a cobrir despeses no amor- titzables de l'etapa d'arrencada. En el quadre que segueix hem desglossat la pri- mera segons els conceptes d'utillatge, instal·lacions i vehicles de recollida. En el quadre següent podem veure les fonts de finançament obtingudes pels grups, es- pecialment com a subvencions. Un punt de partida comú, pràcticament en tots els casos és el de la manca de capi tal inicial propi; a partir d'ací els grups han iniciat activitats que requereis- sin inversions reduïdes i han cercat per altra banda subvencions per a l'arrencada Respecte a les inversions realitzades, podem comprovar que la major part -prop del 70%- s'han dedicat a cobrir els dèficits de l'arrencada, sobretot de cara a cobrir uns sous mínims fins a aconseguir la consolidació del grup, mentre que les inver- sions amortitzables han estat reduïdes; la principal excepció la constitueix el grup de Poligny que va cobrir les despeses d'arrencada amb recursos propis i que - 197 - pràcticament ha engegat sense ajudes de ningú. Respecte a les inversions en maquinària i utillatge constatem que són força reduí des en la majoria de grups novells. En el cas de Pucanó Caló es van intentar d'a- plicar criteris d'industrialització de l'activitat i per tant augmenta la inver- sió; però el fraccionament amb què es va realitzar -seguint el ritme d'arribada de les subvencions- i sobretot la realitat del grup van restar-li tota efectivitat. A Poligny, en canvi, constatem un nivell d 'inversió que s'ha realitzat, de fet, a partir de la consolidació del grup, després d'haver arrencat amb una inversió mínima. El cas de les inversions en instal·lacions depèn força de cada cas concret i en tot cas és de desitjar que hagi de ser mínima. Aquí, cal ptoser recordar els casos d'inverssions considerables realitzades en hores de treball i no reflecti- des en el quadre, o en tot cas indirectament incloses a l'apartat de despeses d'arrencada. Respecte a les inversions realitzades en vehicles, noteu els diferents casos se- güents: - Lloguer de camioneta a Can Xatarra que no és rendible, donat que amb el cost del lloguer durant mig any -3Ü0.000 pts- pot adquirir-se un vehicle d'ocasió que funcioni durant almenys dos anys. - 198 - La cessió d 'un vehicle en el cas del Ben Pastor cal considerar-la provisional però interessant en tant que ajorna una inversió que pot realitzar-se en millors condicions en una etapa posterior. fl Eureka han adquirit un vehicle nou amb bones prestacions i que proporciona for ces avantatges però potser representa una càrrega financera massa forta per a un grup que comença. El cas d'Engrunes és diferent, tractant-se d'un donatiu. La resta de grups ha optat per la línia d'adquirir vehicles d'ocasió barats, a amortitzar ràpidament; el cas més clar és el de Poligny on amb unes 250.000 pts han adquirit successivament fins a tres vehicles, un dels quals ha estat revenut al cap d'un any. Salvant els probables problemes tècnics dels vehicles massa vells, aquesta política permet disminuir la inversió requerida en aquest camp i mantenir un grau elevat de flexibilitat i mínima dependència, sobretot durant l'etapa més incerta i canviant de consolidació. En quant a les despeses d'arrencada, en general han estat més elevades en els ca- sos de grups amb joves marginats i depenen bastant de la política de sous seguida. en algun dels grups s'ha fixat un sou a cobrar en qualsevol cas, mentre que en d'altres el cobrament de sous s'ha supeditat a la marxa de l'economia del grup; en tal cas, cal considerar que la inversió s'ha realitzat directament en forma de treball; cal trobar un punt d'equilibri entre un nivell de sous assegurat que pu- gui arribar a desmotivar i una manca de compensació que arribi a ""cremar" el per- sonal. fH rH ra X2 ai p »o •p •H n CJ 01 • m o m n ■a CD en c^ o era CM ni O LD 3 a n o ra rH en rH m »a ; ! •H , * rH u • • c r# ' ra • J- era □ o -p ai m tn *"* a CM o n => o c^ CM c^ -3" •p n c- CM • ra • • r- tn CM LO CO •H -p ra ra ra •rH c -P tn u rH a fH u ra ra a fH •fH CU ra □ p -P en ra -P o -p •H en en •P tn ra ura ra a \0 a u r-H 03 ra a -P ai 2 ra •H ai o ra -P -P cu c p p -P -P a s en fH ra c era ai i— • U- c OJ u c ai > n ai ra a □ □ > a ra • •H • E QJ •p n en en p o ai n a -P fH a ra TJ •H N -p n U ra a tn a ra -P -p 2: ra ra a. p fH en a c tn Ld id en □. -Q a Ld -P a a ra . Ld a p ra •H • ra •r-J c 2 n CL o. s: u_ a; •H HH tn tn -p tn a •H tn D n p era a P 'tn -P a tn ert p rH u ra Qj a tn > 4J p □ cu ra -Q tn •n QJ tn P -P era cu a -P ura c C ra OJ CD E ca ert c ra tu c ai -P CD ra c o □ tn tn a era •rH c-» o era a CM □ m o u tn CJ] -P ra c ra □ N •H cr u ra ra c E -P OJ tn > a ura 5 ra -Q tn ra CD CD ra a CD m a j- o tn □ LO era era O > en □ a -3" CM era a r- C\J ra CM CD □_ ra p x CJ a. era > en era a. CD Ld Ld Q. - 200 - Si finalment fixem en els nivells d'inversió per lloc de treball, veurem que en ge neralsón bastant reduïts respecte als estàndars. Podem pensar, doncs, que caldria- incrementar les inversions en maquinària i utillatge i en alguns casos també les dedicades a despeses d'arrencada fins a totalitzar quantitats d'almenys 500.000 per membre del grup. En quant al finançament podem comprovar en gran part el provingut de subvencions públiques -i en algun cas privades-, normalment , doncs, a fons perdut, i en la majoria dels casos destinades a sous, tot i que molt sovint han servit per capi- talitzar els grups. Cal, doncs, considerar positiva la subvenció pública en l'aspecte de sous, sal- vant la forma actual de fer-ho, però caldria augmentar les subvencions en utillat ge i maquinària, així com les inversions indirectes de campanyes, formació, in- vestigació i d'altres aspectes poc contemplats fins ara. 5.L.2.- Ingressos, despeses i amortitzacions. L'equilibri econòmic de.1'activitat d'un grup, requereix elevar els ingressos per una banda i reduir dintre dels marges possibles les despeses. - 201 - Si en el capítol dedicat a les inversions ja dèiem que les de tipus amortitzables eren reduïdes, podem constatar que també ho són relativament comparades amb el ni vell de despeses. En aquest sentit pot considerar-se normal una inversió entre el 10 i el 20% en grups consolidats mentre que en els grups més nous o la inversió és comparativament elevada gràcies a un esforç d'autofinançament, per la via de reduir despeses sobretot de sous -cas ben clar de La Llauna i en certa mesura * també del Bon Pastor., o ha depès de les subvencions externes expresses per a tal finalitat: mínimes en el cas de Can Xatarra, més significatives a Pucanó Caló i considerables en el cas d'Euréka. Respecte als nivells i formes d'amortització tenim per una banda el grup Euréka que, amb subvencions externes realitza inversions considerables -vehicle nou, per exemple-; dedica a les amortitzacions el 11% de les seves despeses corrents i amortitza amb terminis de 3 a 4 anys. En canvi el grup ALCG de Poligny, sense ajuts extern i amb una política d'inversions "barates" dedica un 2,5% de les des- peses a amortitzacions, amb terminis de 2-3 anys. De tot plegat podem suggerir una política d'amortitzacions com aquesta: - vehicles d'ocasió vells: 1-2 anys - vehicles nous o semi-nous: 3-4 anys - altre material i utillatge: 3 anys. \ la qual cosa pot represaitar una nova partida de despeses amb valor relatiu entre el 5 i el 10%. - 202 - En el cas que ens ocupa hem de considerar com a significatius de la marxa del grup els ingressos per vendes, donat que les subvencions normalment atorgades ho són en concepte d'ajuda a l'arrencada i no tenen un caràcter continuat (excepte en els casos en què s'hagués reconegut la realització d'un servei públic que, si més no de forma parcial calia sostenir); no obstant el problema principal en el període d'arrencada prové sobretot de l'insuficient nivell de vendes i d'aquí es deriva la necessitat que ja comentàvem de finançar amb subvencions aquest inici. Podem comprovar en el quadre adjunt el baix nivell de cobertura de despeses per part de les vendes en el cas sobretot dels grups més novells. En la majoria d'a- quests casos la manca de cobertura prové d'un nivell insuficient de vendes si bé en alguns casos el desequilibri s'agreuja degut al relativament elevat nivell de despeses, com ara a Pucanó Caló i a Euréka; en d'altres el problema s'alleugereix i fins i tot s'elimina mantenint nivells de despesa mínims (casos de la Llauna i el Bon Pastor). En canvi, i un cop més, apareixen els grups d'Engrunes i Poligny com els econòmicament tarnbé més consolidats. En relació a Can Xatarra aquestes xifres revelen un cop més la imprescindible necessitat d'augmentar el nivell de vendes. Si acabem de constatar que en tots els grups que no han superat l'any d'activitat el volum de vendes resta força per sota de l'adequat, l'aspecte de les despeses és * un punt i apart. - 203 - primer aspecte que püdem estudiar és el nivell de despeses anuals per lloc de Un treball creat, d'acord amb les xifres següents (tenint que alguns llocs ho són a dedicació parcial). Si atenem als valors dels grups econòmicament més equilibrats podem convenir ens pel tipus de estem analitzant unes despeses normals poden situar-se que grups que de les 800.000 pts l'any de despeses per cada lloc de treball i també d'a- prop quest ordre els ingressos a obtenir, gsurpuosapnt totes les dedicacions da teempss ptoteal.ses/lloc cx 305.000 Aquesta xifra de 800.000 pts pot semblar reduïda al costat de xifres estàndars de l'empresa clàssica; com veurem, però, cal tenir en compte que els costos són re- PC 1.463.000 lativament reduïts, en el nostre cas. En el cas dels grups amb una xifra per sota i de la deduïda, la causa vindrà en general de mantenir sous baixos," mentre que per LL 150.000 sobre hi trobem especialment el cas de Pucanó Caló que rebé una subvenció elevada en matèria de sous i que per altra operà a un nivell més industrial, és a dir amb BP 257.000 mes quantitat però menys marge econòmic. EU 894.000 EN 650.000 PY 680.000 - 205 - El quadre adjunt presenta aquestes despeses desglossades segons que siguin gene- rals, de sous i de costos d'activitat, expressades també en percentatges per tal de fer-les comparables. A l'apartat de despeses generals tenim principalment les de lloguers de local, de telèfon i altres serveis, d'oficina i administració i d'assegurances. El concepte que més condiciona aquest capítol de despeses és el del lloguer del local, tema de què ja hem parlat; el cas més clar és el de la Llauna on el lloguer del vell local representava el A5% del total de despeses i el 83% de les generals; cal es= perar una estirada forta en l'economia d'aquest grup, més tenint en compte que el nou local llastrats suposa un lloguer superior al del vell en un 88%. Altres casos especialment pel lloguer de local són el Bon Pastor (23% del total de despeses en loguer, 70% de les diverses) i en menys mesura Engrunes i Pucanó Caló, si bé en aquest cas l'import del lloguer fou subvencionat. El cas d'Euréka té un nivell re lativament elevat de despeses generals generades en part per la posta en marxa de les instal·lacions i en part per un capítol considerable dedicat a gestions admi- nistratives i comptables i assegurances. En general podríem considerar força cor- recte un percentatge de despeses diverses situat entre el 10 i el 15% del total de despeses. Quant als costos de l'activitat tenim de fet tres apartats que hi pesen, es a dir els costos de recollida, els de tractament i venda i els de compra de materials. Els costos de recollida es refereixen bàsicament al consum de benzina i a les carn panyes de promoció, i són en general bastant fixos i no gaire elevats, si bé s'in crementen en el cas d'efectuar recollida selectiva i oe grups situats en medi rural Els de tractament i venda són en general de grups força reduïts en els casos que estem estudiant, donat que els tractaments aplicats són simples i bàsicament ma- nuals; inclouen especialment el manteniment de les instal·lacions,els materials utilitzats en reparació i restauració i, en el cas de Poligny, també els recursos aplicats a l'amortització d'inversions. El tercer factor que podem trobar als costos d'activitat són les despeses pel pa- gament dels materials recollits; com se sap aquesta ha estat la política seguida per Pucanó Caló per afavorir la recollida a petita escala fora de la cooperativa i per aquesta raó l'adquisició dels materials representa pràcticament el 30% del total de les despeses; en canvi els grups de Can Xatarra, Euréka, Engrunes i Po- ligny han recollit, també per principi, però a l'inrevés, el material gratuïtament; els grups de la Llauna i el Bon Pastor s'han vist obligats a pagar sovint els ma- terials, de forma que en el primer cas aquests costos han representat prop del 51% dels de l'activitat i del 8% de les despeses totals i en el segon no ens cons ten, sinó aglomerats amb els de les despeses generals. En resum podem situar les despeses de recollida al voltant del 5% en medi urbà, exceptuant el cas d'utilitzar un servei de lloguer -cas de Can Xatarra- o de tenir un nivell general de despeses molt baix -cas de la Llauna. En medi" rural i efec- tuant recollida selectiva el percentatge se situa entre 10 i 15%. Cas de treballar - 2D7 - com a majorista de mitjana o gran escala, els costos de compra i de tractament se ran els predominants i situaran els costos globals de l'activitat entre el 30 i 40%. Resta analitzar el nivell de retribució obtingut pels components dels diferents grups; podem observar dues orientacions gairebé oposades en aquest camp: per una banda la d'assegurar un sou en funció de la feina o les hores treballades i per altra el de sotmetre els sous a la situació i evolució econòmica del grup. La pri mera orientació s'ha seguit a Can Xatarra, Pucanó Caló i Eureka fixant una mensua litat i a Engrunes fixant el preu de l'hora de treball. En els tres primers casos això s'ha fet, i ha estat possible, a partir de subvencions directament dirigides a cobrir sous, mentre que a Engrunes la variable que ha permès mantenir el sistema ha estatlà no-existència de contractes i la flexibilització total de la plantilla, la qual cosa permet adaptar-se a la situació econòmica del grup. En els primers casos i especialment a Pucanó Caló i Can Xatarra aquesta política de retribucions ha fet dependre directament la marxa de l'activitat de l'atorga- ment de subvencions, i l'activitat s'ha aturat en tallar-se les subvencions, ja eco- que de fet els sous cobrats estaven totalment per sobre de les possibilitats nòmiques del grup. A 1'altre extrem trobem el grup de la Llauna on les retribucions ban estat simbo- liqües, a l'espera d'aixecar la cooperativa i les subvencions en principi destina ■HHnstgaiies»! cobrir s'han destinat a la realització d'inversions considerades neces- des a sous fixa el nivell sàries. En un nivell més intermig se situa el cas del Bon Pastor que retribució però a un nivell deliberadament baix d'acord amb les circumstàncies de econòmiques pròpies de l'inici de l'activitat. hi trobem els grups Cas totalment a part és el de Poligny. Si en el primer grup volem asse- planificats, concebuts per a marginats, per a joves aturats als quals nivell de retribució, i en el segon bloc hi ha els grups de joves autocons gurar un econòmicament segueixen mantin tituïts que treballen pel projecte col·lectiu mentre de és el del grup que no rep cap guts en bona part per la mamília, el cas Poligny de fora i qeu ha d'assegurar -de forma col·lectiva- tant la pròpia subsisten ajuda continuïtat de l'activitat i del projecte, de forma que no és possible eia com la del l'una sense 1'altra i és qüestió de mantenir un equilibri econòmic dintre marge marxa econòmica de Poligny repre- de cadascuna d'elles. En aquest sentit, doncs, la fins i tot entre les senta un punt de referència econòmic proper a l'òptim global, dues orientacions anteriorment analitzades. dedicat a retribucions Se repassem el quadre anterior constatarem un percentatge les en els grups consoli- : de -o necessitats personals- al voltant del 75% despeses L'oposada polí- dats i propers a aquesta xifra en altres grups dels subvencionats. ben palesa amb el reduït 30% de les tica de sous del grup de la Llauna queda aquest capítol. En el cas de Pucanó Caló, la 'política indus- despeses dedicades a de l'a- trial de els residus recollits fa disminuir la importància relativa pagar partat de retribucions. - 210 - Des d'una òptica diferent pcdem observar al quadre adjunt els valors absoluts per hora treballada de les despeses totals, del sous i de les vendes realitzades. Un cop més constatem el baix nivell de despeses derivat del tipus d'activitat, ai xí com del nivell de retribució en el qual podem comprovar fins i tot de forma més clara el que dèiem més amunt en el sentit que els grups consolidats proporcionen i un sou baix però acceptable -i suficient, per exemple en el cas de Poligny-, men- tre que en els altres casos aquest nivell és només possible gràcies a les subven- cions i en els grups restants cal considerar que els treballadors estan capitalit zant l'empresa directament amb el seu treball. En resum, per a grups que matinguin una recollida gratuïta i no entrin en el camp del majorista un bon objectiu pot ser situar-se en 350 pts/h. de retribució i res tar per sota de les ¿+50 pts/h de despeses globals dins d'una etapa consolidad d'e quilibri econòmic. Un darrer aspecte a estudiar en aquest apartat és el de la relació entre despeses i inversions . El quadre que segueix en mostra les xifres corresponents. De fet aquesta relació a la pràctica es tradueix en l'amortització de les inversions a afegir al capítol de despeses, cosa que realitzen els grups Euréka i Poligny pero de què no tenim constància en els grups d'aquí. - 212 - 5.5.- EL PAPER DE l'*ADMINISTRACIÓ Al llarg de l'anàlisi de'l'evolució dels diferents grups de reciclatge ressenyat en el present estudi hem anat veient el paper que ha jugat -i en d'altres casos el que podria jugar- l'Administració en la promoció i ajuda a aquests grups. 5.5.1. - Locals i instal·lacions. En els casos analitzats 1'Administraicó en les seves diferents instàncies ha tin- gut les següents intervencions pel que fa referència als locals: grup acció de l'administració instància Can Xatarra Cessió 2 local 16GG m Consell Districte (Raval) acondicionament local C. Districte i Area de Joventut de l'Aj. Barcelona Bon Pastor La Llauna Pucanó Caló Pagament del lloguer Area de serveis Socials del local -55.Q00pt/mes (Aj. de Barcelona) Engrunes Cessió solar desballest. Aj. d'tsplugues Llobregat Eureka - 213 - Poligny Cessió antic escorxador Aj. de Poligny Cessió solar. Un cop més constatem la necessitat que, sobretot a nivell d'instàncies locals s'a aquests també amb la cessió de locals, sense restriccions en,l'activi- judi grups i sota contracte estipuli les condicions d'aquesta cessió tat a desenvolupar que etc. -duració de la cessió, responsabilitats sobre estat i conservació del local, 5.5.2.- Subvencions atorgades Potser més en cap altre, l'Administració ha col·laborat amb l'atorgament de que subvencions, en la majoria dels casos en concepte de sous i en menor proporció per inversions en material. En canvi, i tret del cas gairebé simbòlic de l'Ajunta- a s'ha establert una subvenció fixa en concepte de realització ment de Poligny no d'un servei públic de reciclatge. El quadre general és el següent (quantitats en mils de pts) qrup subv. sous invers, amortiz.. altres institució - CX 1.953. 150. IIMEM / Joventut Respecte a les CsuXbvencions en materia de sous cal considerar-Ies importants però 39. Joventut insuficients, mentre que en el cas de subvencions per a maquinària, utillatge i instal·lacions PleCs subvencions actuals isfó.n0m0era0m.ent puntuals i hauria de trobar- IIMEM /S. Socials se la forma de poder-les institucionalitzar. PC • 1.275. S. Sobials Quant a les quantitats modestes que apareixen a l'apartat "d'altres" corresponen -tret del comePntCat cas de Poligny- a subvencions de propaganda l'una a través1de.000. Patronat Social LL 1.06if. IIMEM / Joventut LL 50. Generalitat BP 400. IIMEM / Joventut EU 2.720. Min. Treball EU 1.200. Min. Solid. (Mac. PY 100. Ajunt. Poligny - 215 - la realització d'un festival musical, l'altra per a l'edició de cartells. 5.5.3.- Quines subvencions foren necessàries. A partir de les dades antericrs podem calcular un mòdul òptim i un de mínim per a subvencions a grups de les v característiques dels estudiats, tenint en compte les hipòtesis següents: Hipòtesi 1 "òptima": 5.A00.QQQ.- pts - primer any: 8 components, 500.000 pts de despeses per lloc de treball. Cobertura vendes: 30% Cobertura subvenció: 70%: 2.800.000 Subvenció per materials, vehicle i instal·lacions: 1.000.000 pts. - segon any: 10 components, 800.000 pts despeses / lloc de treball Cobertura vendes: 80% Cobertura subvenció 20%: 1.600.000 pts - total subvenció Cobertura despeses: 4.A00.00Q pts Inversions amortitzables: 1.000.000 pts total 5.A00.000 pts - 216 - Hipòtesi 2 "mínima": 3.600.DDO.- pts - primer any: 8 persones, 500.000 pts/lloc tr. Cobertura vendes: 50% Cobertura subvenció: 50%: 2.000.000 pts Subvenció inversions amortitzables: 800.000 pts. - segon any : 10 persones, 800.000 pts/lloc tr. Cobertura vendes: 90% Cobertura subvenció: 10%: 800.000 pts - total subvenció: Cobertura despeses: 2.800.000 pts Inversions amortitzables: 800.000 pts total 3.600.000 pts. Per al cas de posar en marxa cooperatives de tipus més industrial les subvencions han de ser lògicament superiors i podrien estimar-se en un mínim d'entre 5 i 7 milions de pessetes, naturalment en funció de l'activitat empresa. En quant a possibles subvencions fixes en concepte de Servei Públic provinents de la Unitat de Neteja, es tracta d'un objectiu a mitjà termini quan puguin demostrar se l'estabilitat de l'activitat i els resultats obtinguts, amb els consegüents es- talvis per a l'esmentada Unitat; molt més clara seria tal subvenció en el cas de - 217 - posar en marxa campanyes de recollida selectiva. 5.5.A.- Altres formes indirectes de promoció Fins ara podem parlar de dues formes indirectes de promoció d'aquests grups rea- litzades per l'Administració, i en el cas dels grups de Barcelona per l'Area de a Joventut. En primer lloc una certa col·laboració a donar a conèixer els grups través dels seus propis mitjans de difusió, i en segon lloc un primer nivell de suport tècnic a través de l'encàrrec del present estudi. creiem aquest apartat de promoció indirecte ha de ser mes En qualsevol cas, que fortament potenciat, a través dels aspectes següents: - augmentar les ajudes en campanyes publicitàries de promoció. la coordinació dels existents i la creació de nous potenciar grups grups. - - fomentar la formació tècnica del personal dels grups. - consolidar la formació d'un gabinet de suport tècnic. a - coordinar tots aquests i altres aspectes amb la posta en marxa d'un pla per la creació d'una xarxa de grups juvenils de reciclatge. - facilitar, quán sigui possible, contractes de serveis relacionats amb el reciclat ge de residus. - 216 - CRITERIS I PROPOSTES PER A LA CREACIÓ I CONSOLIDACIÓ DE GRUPS JUUEIMILS DE 6.- RECICLATGE . En el present capítol volem presentar de forma resumida les principals conclusions, i propostes de tipus tècnic, econòmic i organitzatiu extretes del capítol criteris tenir en compte de cara a la consolidació dels anterior, a grups actuals, a la crea ció de nous grups i de cara a canalitzar un suport actiu de l'Administració publica en aquest doble procés de creació i consolidació de llocs de treball juvenils en el camp del reciclatge. 6.1.- EL TIPUS D 1 ACTIVITAT A partir del panorama general d'activitats en aquest camp del reciclatge i de les veiem tres característiques dels grups juvenils que han començat a dedicar-s'hi, possibles línies d'activitat per a aquests grups o d'altres que es creïn. - grups de recollida diversificada, tractament simple i revenda a mitjana escala. - activitat industrial de majorista especialitzada. activitat de recollida selectiva de residus o altres directament afins als ser- - veis Municipals de Neteja. - 219 - D'aquestes tres línies d'activitat recomanem a curt termini la primera que pot obrir el camí per emprendre les altres dues a mitjà termini. Efectivament, creiem que la primera és la que millor s'adapta a les possibilitats actuals dels grups potencials caracteritzats per: - molta demanda de llocs de treball. - disponibilitat de capital inversor baixa. - disponibilitat de subvencions, possible però limitada. - possible disposició a invertir directament amb treball. - manca de coneixementá tècnics i comercials de l'ofici. - manca d'experiència orgafiitzativa i :empresarial(sovint una de les dificultats principals). Entrar en el camp industrial dels majoristes suposa: - un major capital inversor tant per a maquinària, utillatge i instal·lacions com de reserves per a cobrir el període d'arrencada. - entrar a competir amb majoristes que coneixen l'ofici a fons i disposen de molts més mitjans. - jugar amb quantitats grans però amb marges petits per la qual cosa el punt d'e- quilibri econòmic és més inestable. - tenir superiors espectatives de guanys però a canvi d'un risc bastant mes elevat - 220 - Per altra banda,, oferir la cobertura d'un servei públic a l'Administraicó reque- reix: - donar garanties de solidesa i continuïtat del grup que permetin assegurar la qualitat del servei. - aconseguir el corresponent contracte de serveis, procés sovint lent i a cops alea tori. - disposar possiblement d'un estudi tècnic previ, per exemple en el cas de la recollida selectiva. Per contra el reciclatge diversificat a mitjana escala representa un intermig entre el drapaire tradicional i el majorista que demana: - força mà d'obra - coneixements inicials que poden adquirir-se ràpidament i anar-se ampliant pero que no són crítics. - capital inversor escàs. i oferir una activitat de rendibilitat suficient però limitada i de poc risc, pero amb possibilitats d'anar creixent i consolidant-se i poder derivar cap a una de les altres dues línies: cap a recollida selectiva o cap a majorista. En definitiva proposem la creació de grups incialment 6 a 8 persones per poder arribar fins a 10 o 12 que dediquin aproximadament un terç del seu temps a la re- collida diversificada de materials i objectes -de forma gratuïta sempre"que sigui - 221 - possible- i la meitat del temps a un tractament relativament simple i bàsicament manual amb posterior venda a majoristes o en botiga d'encants (la resta del temps dedicada a gestió i administració). 6.2.- CARACTERÍSTIQUES ECONÒMIQUES De l'activitat proposada a l'apartat anterior i de l'anàlisi dels grups que aproxi madament l'han empresa, extraiem les següents conclusions i propostes de tipus eco nòmic. . II 6.2.1.- Inversions i finançament Considerem dos blocs d'inversions: - inversions amortitzables en les que normalment inclourem: * adquisició d'utillatge i petita maquinària. * adquisició de vehicle(s) de recollida. * posta a punt de les instal·lacions. - Cobertura de despeses durant el període d'arrencada. - 222 - Respecte a les inversions amortitzables cal destacar el següent: - poden ser mínimes a condició de trobar material recuperat - convé avaluar bé les necessitats immediates i posteriors d'acondicionament del local abans de contractar-lo. - són aconsellables inversions reduïdes i succesives amb temps d'amortització no superiors als 2-3 anys. - és possible una inversió inicial a raó de 50.GÜD pts per persona però podem si- tuar una xifra més adequada entre 300.000 i 150.000 pts. per persona, si més no al llarg d'un o dos anys, cas de disposar dels recursos. - és aconsellable doncs augmentar en general les inversions en aquest apartat, respecte a la realitzada pels grups actuals. En quant a la inversió de cobertura de l'arrencada sol ser força superior a l'an terior. D'una banda intentarem reduir-la al mínim per mitjà de: un bon - llençar una bona campanya publicitària que quasi simultàniament asseguri nivell de recollida i de vendes i per tant un màxim d'ingressos ben aviat. maxim. - imposar el principi de no pagar pel material recollit o limitar-lo al - minimitzar les despeses de lloguer, utilitzant locals cedits, almenys temporal- ment, si és possible. nivell de adequat la situació econòmica del grup, fins i tot - mantenir un sous a si s'ha rebut alguna subvenció per aquest concepte. Això equival de fet a subs- - 223 - tituir part del capital líquid per inversió en treball. coder- En qualsevol cas aquesta etapa pot durar uns dos anys amb valors mitjans de tura el primer -entre BO i 90%, que any del 35 al 50% i quasi totals al segon any dèficit per a grups de 8-10 persones es poden traduir en 2 a 3,5 milions de pts de de cobertura que caldrà aportar. * Respecte al finançament d'aquestes inversions podem recorrer a: atur. - Recursos propis. Difícil possibilitat en el cas de joves en ha de ser - Subvenció pública de promoció de llocs de treball. Aquesta creiem que la millor via i en aquest sentit us remetem a l'apartat 6.B.- són actual - Subvencions privades. Provinents de fundacions o altres institucions, ment defícils d'aconseguir per la manca de fons. Es també possible de demanar-ne de molt concretes a les Caixes d'Estalvis. Fons í\lacional de Protecció del treball pel cas - Crèdit públic. Pot provenir del de cooperatives i resulta relativament barat. la manca de garanties, excepte que - Crèdit bancari. Pràcticament descartable per representi un avenç d'una subvenció oficial ja compromesa. amb Cas d'optar per una activitat de tipus industrial a major escala cal comptar tant per ma- un capital pel cap baix doble i possiblement a ampliar posteriorment, - 224 - jors inversions en maquinaria, utillatge i instal·lacions, com pel període d'arren cada, en el qual a más es necessita una liquidesa important per a adquirir les pri meres partides de materials recuperats. Creiem convenient destacar els aspectes següents: - Aconseguir el màxim nivell de cobertura durant l'etapa d'arrencada tot augmentant les vendes i limitant les despeses, seguint les pautes proposades a l'apartat anterior. Cal tendir a cobrir les despeses com a molt dintre del - segon any d'activitat, to t nivell de retribucions, acurant 1'organització de les diverses fei- mantenint el tal de treure el màxim rendiment del treball realitzat. nes per Pels primers el volum anual de vendes hauria d'arribar a - anys superar les cGÜ.lL- pts/persona, és a dir els 8.000.000 pts per a grups de deu, suposant que el mats- rial comprat a recollida es mínim. Cas de seguir-se una política de compra-venca caldria augmentar el volum de vendes entre el 40 i el 100%. - 225 - Cas d'efectuar una compra-venda sistemàtica els castos de l'activitat poden situar se entre el 30 i el 50% del total de despeses. - Referit a l'hora de treball això representarà: * despeses: ¿+00-500 pts/h * retribució 300-350 pts/h. i per tant una retribució al voltant de les ¿+5.000 pts/mes. - En etapes posteriors cal seguir augmentant el volum de vendes i per tant el de sous. - Respecte a les amortitzacions cal tenir en compte que poden representar entre el 5 i 10% del total de despeses, amb terminis d'amortització d'entre 1 i k anys segons que es tracti de material vell, semi-nou i nou. 6.2.3.- Rendibilitat comparada La tendència observada en els grups més consolidats és que la recollida i revenda de mobles, electrodomèstics i estris en general és aproximadament tres vegades més rendible que la recollida i tractament de matèries reciclables, quan es tracta d'u na recollida entre domicilis i establiments comercials. De tota manera tant pel re ,clam que representa, com pel seu mínim cost afegit no és desaconsellable mantenir la recollida de matèries simultàniament amb la de mobles i intentar rendibilitzar- - 226 - la a base d'augmentar-ne les quantitats recollides i el nivell de tractament. 6.2.A.- Cap a la rendibilitat global. i Els grups han de comptar amb uns primers sis mesos difícils -si no hi ha gaires subvencions- durant els quals s'estan acumulant els primers estocs i el grup s'es tà donant a conèixer. En el segon mig any cal tendir vers la cobertura de despeses mentre que durant el segon any es camina ver la consolidació, en tot cas amb dèfi- cits residuals. Un cop consolidat el grup i l'activitat aconseguim un nivell moderat de rendibili- tat però si mis no "digne". A partir d'aquí el grup pot anar creixent tot obtenint millors rendiments o derivar alternativament cap una activitat a nivell de majoris ta mis o menys especialitzat o cap un grup de realització de serveis municipals, per exemple el de la recollida selectiva de deixalles, llavors ja amb moltes més garanties d'èxit. Aquesta capacitat de creixement i evolució d'un grup d'aquestes característiques és la que el distingeix del drapaire tradicional més proper a la dinàmica del botiguer. 6.3.- PROPOSTES I CRITERIS TÈCNICS 6.3.1.- La recollida i de forma separada la recollida porta per porta i la re- Considerem principalment collida individualitzada. recollida porta per porta cal tenir en compte el següent: Respecte a la £s molt important el desenvolupament de la de promoció de la recollida campanya - selectiva a tres nivells: * sensibilització * informació * recordatoria als ciutadans poden ser molt variats; pel - Els mètodes de fer arribar la campanya caràcter d'activitat d'interès general cal poder comptar amb la col·laboració de comunicació i de grups i associacions cíviques afins al tema; dels mitjans i que es pugui el contac en qualsevol cas cal fer prevaldré la imaginació sempre te directe amb els veïns. Es important comptar especialment, amb el suport i col·laboració de l'Ajuntament - canals d'informació als ciutadans. que pot aportar entre d'altres els seus i la recollida selectiva* de determinat - En el moment actual pot considerar-se que aconseguim de recollir-ne el 50% de la quanti- material és plenament reixida si tat total present a les escombraries. - 228 - En primera etapa, i per part d'un grup juvenil de reciclatge, la recollida - una indicades expres selectiva pot aplicar-se als següents materials; les quantitats tenint en compte el sen el volum específic que hom espera que se'n pot recollir, cas: punt de referència anterior i cada una sèrie de limitacions en oli, vinagre, "mistol" i llet i bosses de plàstic * ampolles de plàstic d'aigua, 0,5 Kgr/pers./mes. vi, vermouth, anís, cervesa i altres begudes: 0,3 Kgr/ * ampolles de xampany, es a través dels pers/mes, tenint en compte que el vidre trencat ja recupera contenidors públics. * draps i roba: 0,25 Hg/pers/mes. cartró: Kgr/pers./mes,. tenint; en compte les experiències realit- * paper i 0,2 zades i la recollida incontrolada. d'es xifres anteriors suposarien entre un 10 i un 15% de reducció del volum - les als 13 combraries recollides amb un estalvi per a la Unitat de Neteja superiors xifres sobre la base de les milions de pessetes en un barri de 70.000 habitants; de l'esmentada Unitat a la recollida quals econòmic es pot negociar un suport selectiva. i fi- - La recollida de la fracció orgànica requereix una capacitat organitzativa i de nancera superior degut a la necessitat de distribuir bosses de paper dispo sar d'espais i d'instal·lacions de tractament adequats. oir: Respecte la recollida individualitzada cal a un canvi generalit - La recollida individualitzada té menys risc perquè no demana requerirà un àmbit de recollida més zat d'hàbits de la població problablement al de la recollida selectiva. extens per a obtenir-ne volums semblants - 229 - Les campanyes de promoció són força importants, sobretot al principi: el nom, el telèfon, l'adreça i el que es recull han d'arribar al màxim de mans possibles. £s fonamental arribar a disposar de subministradors fixos de quantitats considera- bles de materials, normalment peites : indústries, comerços i unitats de serveis, si bé en determinats casos això pot obligar a pagar pels materials recollits; aconseguir aquest objectiu requereix una gestió programada i continuada per tal d'arribar a aquests sectors. Cal perseguir els següents objectius tècnica-econòmics a partir de: * aconseguir mínims recorreguts i temps de recollida per a arribar a omplir al màxim els vehicles, tot: . optimitzant els recorreguts, sense retardar les recollides concertades. . treballant en un àmbit adequat que no allargui excessivament les distàncies a recórrer. . aconseguir lots grossos de materials . evitar hores i itineraris d'embussos freqüents. * fer màxim el temps d'utilització dels vehicles de recollida per tal de millorar- ne l'amortització. * tenir possibilitat de cobrir amb persones i vehicles possibles puntes de feina o avaries -i també malalties-, per exemple amb vehicles compartits. Sempre que sigui possible és preferible adquirir un cotxe propi que matenir un ser vei de recollida llogat, el qual no és rendible. Utilitzar vehicles d'ocasió d'amortització ràpida, a condició d'assegurar-se del seu estat real de funcionament en el moment de la compra. La ràpida amortització unida a una inversió moderada pot permetre arribar a tenir més d'un vehicle en re lativament poc temps. - 229 - Les campanyes de promoció són força importants, sobretot al principi: el nom, el telèfon, l'adreça i el que es recull han d'arribar al màxim de mans possibles. £s fonamental arribar a disposar de subministradors fixos de quantitats considera- bles de materials, normalment peites : indústries, comerços i unitats de serveis, si bé en determinats casos això pot obligar a pagar pels materials recollits; aconseguir aquest objectiu requereix una gestió programada i continuada per tal d'arribar a aquests sectors. Cal perseguir els següents objectius tècnico-econòmics a partir de: * aconseguir mínims recorreguts i temps de recollida per a arribar a omplir al màxim els vehicles, tot: . optimitzant els recorreguts, sense retardar les recollides concertades. . treballant en un àmbit adequat que no allargui excessivament les distàncies a recórrer. . aconseguir lots grossos de materials . evitar hores i itineraris d'embussos freqüents. * fer màxim el temps d'utilització dels vehicles de recollida per tal de millorar- ne l'amortització. * tenir possibilitat de cobrir amb persones i vehicles possibles puntes de feina o avaries -i també malalties-, per exemple amb vehicles compartits. Sempre que sigui possible és preferible adquirir un cotxe propi que matenir un ser vei de recollida llogat, el qual no és rendible. Utilitzar vehicles d'ocasió d'amortització ràpida, a condició d'assegurar-se del seu estat real de funcionament en el moment de la compra. La ràpida amortització unida a una inversió moderada pot permetre arribar a tenir més d'un vehicle en re lativament poc temps. - 230 - Considerem el processament dividit en quatre possibles blocs - tria i classificació: mà d'obra considerable i poca inversió; volums de material superiors justifiquen més nivells de classificació; el nivell de coneixements re- querits és variable. - tractament: més inversió en maquinària i relativament menys mà d'obra; el volum mínim de material és el primer factor determinant del nivell de tractament. - estocatge: és una qüestió d'espai i de capacitat de tresoreria, així com de la tecnologia d'embalatge. - producció, de béns de consum a partir de matèries reciclades: en general força mà d'obra amb coneixements i inversió variable. £1 vidre - La recollida selectiva que realitzen els ajuntaments redueix l'àmbit d'actuació a la recuperació d'ampolles de xampany i d'altres normalitzades. - £s important la bona organització del comptatge i ensacament de les ampolles. - El volum aconseguit pels grups de recollida resta deu vegades inferior al que justificaria el procés de rentat i esterilitzat de les ampolles. - El vidre com a tal manté preus estables però el preu pagat per diferents envasa- dors pot tenir diferències properes al 100%. - 231 - El paper i el cartró - De tres a cinc nivells de tria poden triplicar el valor global del paper i cartró recollits. - V/olums mitjanament importants i necessitats d'espai poden justificar l'adquisició d'una premsa elèctrica d'embalatge per tal de reduir el volum dels estocs. - L'estocatge del paper pot ser important degut a les habituals variacions del seu preu., - Utilitzant maquinària de reciclatge i amb una inversió mitjana pot preparar-se pas ta de paper per a comercialitzar com a matèria plàstica d'artesania amb bones perg pectives. Els plàstics - La recollida de plàstic Is voluminosa, i per tant poc econòmica, però queda ben compensada per la seva bona cotització. - La classificació de plàstics de procedència i tipus molt diversos, i sobretot la separació de diferents plàstics continguts en un mateix objecte pot fer difícil- ment rendible el reciclatge de certes partides. - Cal tendir a obtenir partides prou considerables -de la indústria, comerç o ser- veis- de residus plàstics homogenis. - 232 - - Amb inversions moderades, resulta recomanable introduir a partir de volums a l'a- bast el trossejat i rentat del plàstic triat. - L'obtenció de grans de plàstic per mitjà d'una extrosionadora requereix una major inversió però pot ser rendible a condició d'ajuntar el material recollit per di- versos grups. - Cal seguir obrint nous "mercats" de recollida de residus plàstics. La ferralla - En el marc d'una recollida diversificada basada en particulars i establiments, les quantitats de ferralla recollides són relativament baixes, tret de la procedent del desballestament d'electrodomèstics. - La consecució de volums importants requereix orientar selectivament la recollida, sobretot al camp industrial, amb la contrapartida d'haver de comprar els residus i per tant disminuir el marge econòmic. - El triatge de la ferralla demana un bon coneixement del materials i ofereix poc marge econòmic si ha calgut comprar-la. - Mantenir la rendibilitat de la compra-venda de ferralla requereix, a més, ritmes durs de treball de triatge, capacitat d'estoc i coneixement del mercat de vendes. - Un nivell de triatge bàsic pot estar també justificat en el cas de petites quan- titats. - 233 - d raps i tèxtils i de tèxtils obtinguts dependran dels camps diversos de reco - Les quantitats tipus llida: * subproducte de la recollida i venda de roba d'ocasió * retalls i remanents industrials o comercials. * recollida selectiva de roba i draps. £1 tipus de fibra, blanc/color i net/brut són nivells elementals de triatge que es - realitzar -més ho fan els grups actualment- amb quantitats moderades poden que no de material. exemple ajuntant estocs- permetrien establir acords de - Volums superiors major -per el "tractament amb majoristes o fabricants, en funció de l'aplicacio a què destinin material. - La llana i la ploma són altres materials reciclables i ben cotitzats. La fusta - Apareix com a residu de la recollida de mobles i pot vendre's economic - tallada i ensacada -com a combustible, tot i que té un marge petit. - 23¿+ - La matèria orgànica - £s poc compatible amb una activitat diversificada i requereix sistemes específics de recollida, tractament i comercialització, així com instal·lacions grans i fora dels espais habitats. Electrodomèstics El 20% dels electrodomèstics recollits solen funcionar i poden ser directament re - venuts. La reparació de la resta en els cpsos més factibles permetria elevar la dels coneixements revenda fins al 50 o 60%. Els grups han de dotar-se per això, adequats de què en molts casos no disposen. - La resta d'electrodomèstics poden desballertar-se, amb recuperació de components i xapa metàl·lica, amb bones persepctives econòmiques, absorció de mà d'obra i mínimes inversions. Mobles i estris - En alguns casos la restauració de mobles és aconsellable per tal de revaloritzar- - 235 - los i per tant cal accnsellar-la als grups que ne la duen a terme, però és econò- micament més crítica que la reparació de maquinària i només serà aconsellable quan: * sigui senzilla i no incrementi excessivament els preus. * quan no pugui ser fàcilment realitzable per l'usuari. * d'ella en depengui l'aprofitament o no del moble o estri. * el valor intrínsec de la peça permeti un preu de venda mes elevat que cg- breixi els costos de restauració. * pugui fer-se ben fet; cal evitar barroeries. - Un cop més la possibilitat d'ajuntar la recollida de diversos grups permetria de tenir un equip restaurador més expert i amb més garanties de rendibilitat, amb una moderada inversió en utillatge. Roba - £s una activitat en expansió i bones espectatives; requereix un punt de vendes en bones condicions i un nivell de recollida important; el rentat de la roba no és rendible perquè el client l'efectua igualment. - 236 - La recollida individualitzada permet també la recollida de mobles i altres estris _ activitat tant o mes rendible que la recollida de materials. Un bon volum de recollida _ pbt aportar entre 0,5 i 1 Tona/hora - En grups de reciclatge no excessivament grans -6 a 12 persones- i un nivell de tractament bàsic, la recollida sol absorbir entre LO i 50% de la dedicació total del personal. - L'actuació coordinada de diferents grups de reciclatge pot aportar, entre altres els següents avantatges: * compartir part dels vehicles, especialment en puntes de recollida o avaries. * delimitar àmbits de cara a cobrir tota la recollida demanada sense augmentar recorreguts. * dur conjuntament a terme les campanyes de promoció. 6.3.2.- El processament El nivell de processament d'un material o objecte reciclats determinarà en gran part la rendibilitat de tal reciclatge; quatre factors incidiran en la determinació d'a- quest nivell: - absorció de mà d'obra. - inversió en maquinària, utillatge i instal·lacions. - - volums mínims requerits de material a tractar. - nivell de coneixements necessaris. - 237 - El aboració de productes. Resta com camp obert amb possibilitats, moltes d'elles per estudiar, que recua- - infraestructura prèvia de recollida i reciclatge i nivells de formació reix una més elevats; la inversió requerida pot ser molt variable. Rebuigs - Depenen de les activitats empreses però haurien de ser inferiors al 11)%. 6.3.3. - La venda bones - Cal aconseguir quantitats suficients de materials que permetin d'Dbtenir condicions per part dels majoristes o fabricants: * preus favorables en funció dels nivells de tractament * estabilitat de preus * instal·lació de contenidors * recollida a càrrec del majorista. d'escollir - Cal conèixer difrents majoristes en cada ram per tal de tenir l'opció el més favorable. - 238 - Cal tenir capacitat física i econòmica d'estocatge per tal de vendre ecollint - el moment més adequat. - En el cas dels mobles i demés estris, és imprescindible l'obertura -si més no compartida - d'un rnercadet d'encants prou gros, prou accesible i prou variat, on hi hagi lloc per a una bona disposició dels diferents productes. - Es aconsellable la realització de mercadets puntuals en places i altres espais públics com a forma de venda i de promoció, Es important la fixació de mantenint els preus que permeti cobrir despeses tot baixos preus del mercat d'ocasió. - Amb un volum de recollida i un nivell de restauració adequats l'activitat dels encants és plenament rendible. - Es diferents important de potenciar en els grups la tasca de gestió comercial als nivells. - L'activitat comercial esdevé especialment important en el cas de tenir alguna línia de producció de béns de reciclatge. 6 .U.- LOCALS I INSTAL·LACIONS - Per a grups de fi-12 persones amb una activitat que inclogui nivells de tractampnt de les matèries 300 a i venda de en encants estimem necessària una superfície 2 500 m de local. - 239 - - El lloguer dels locals sol ser una forta càrrdga que sovint ofega, especialment els grups que comencen; per això és important d'aconseguir locals cedits per ajuntaments o altres institucions públiques o privades de forma gratuïta o a preus simbòlics. - Cal evitar que l'estat incial dels locals i les seves instal·lacions suposin un esforç econòmic i de temps d'acondicionament per sobre de les possibilitats dels grups, així com una limitació de les posteriors activitats. - En els grups de recollida, cal que la ubicació del local es trobi enmig de la zo na d'àmbit d'actuació; cas que aquest es concentri, pot abastar una població de 50-10G.Ü00 habitants per a grups del tamany dels que ens ocupen. - Per sobre del 15% de les despeses globals, el cost de lloguer dels locals caldrà considerar-lo una càrrega per l'economia dels grups. 6.5.- COMPOSICIÓ) I ORGANITZACIÓ DELS GRUPS Si bé hem dedicat gran part de l'anàlisi als aspectes econòmics i tècnics, cal dir que 1'organitzatiu és també fonamental fins al punt d'arribar a ser el principal causant dels problemes d'alguns grups i en algun cas de la seva desaparició. Considerem especialment importants dues qüestions que fan referència, la primera a - 2A0 - la presència de persones socialment marginades en el si del grup -drogo-addictes, minusvàlids, ex-presos, etc- i la segona a les extructures d 'edats, nombre de com- ponents i altres factors d'estabilitat i bon funcionament dels grups. Així: Cal aclarir fins a quin punt el grup de treball estarà disposat a integrar membres - amb problemes de marginació. En tal cas caldrà optar clarament entre un marc d'activitat i - d'organització de tipus laboral i un altre de tipus pedagògic i d'aprenentatge. - Un grup de treball amb persones marginades ha de comptar amb mitjans suplementaris per a cobrir els dèficits inicials de coneixements, de sociabilitat i de capacitat laboral, i conseqüentment eoconòmics que es generin, entenent que en tal cas l'ob- jectiu de rendibilitat és prioritàriament de tipus social. -.Una estructura aconsellable per a la integració laboral de marginats és la d'un nucli consolidat que sostingui l'activitat de reciclatge, amb una organització que permeti l'acolliment de persones marginades per tal que s'integrin al grup laboral si més no de forma temporal. Estimem necessari un cert graonament d'edats des dels components més joves fins - als més grans, amb la incorporació d'algun treballador adult plenament integrat al grup de treball i que ajudi a donar una visió de conjunt del grup i al seva ac- tivitat. - Cal limitar el nombre inicial de components d'un grup que comenci, entre 6 i 8, amb possibilitats d'ampliar-lo progressivament, sense arribar a ultrapassar la dotzena. - Fóra interessant de poder disposar d'un grup d'animadors i tècnics per assessorar la posta en marxa dels grups de nova creació i eventualment ajudar els grups ja consolidats. - 2A1 - 6.6.- FDRMACIQ DEL PERSONAL Constatem la necessitat de donar una mínima formació general en el camp del reciclat ge i un aprofundiment a l'àrea específica d'activitat, a través del següent: - Realització d'un període inicial de formació amb els continguts següents: * aprenentatges tècnics teòrico-pràctics generals. * aprenentatge especialitzat. * ensenyaments generals d'administració, producció, vendes, organització, gestió, etc. - Seminaris i cursos de formació permanent. 6.7.- ESTUDIS TÈCNICS D'APROFUNDIMENT els Constatem la necessitat de consolidar un gabinet tècnic que a més d'assessorar col·laborar els programes de formació inicïi una sèrie grups en la seva marxa i en d'estudis tècnico-econòmics per sectors per tal d'optimitzar les línies de reciclat- ge empreses, així com d'aplicar millores tecnològiques concretes, adaptades o espe- cialment dissenyades. d'estudis sectorials poden esmentar-se el de tractament de A tall d'exemple plàstics la pasta de paper, i, potser especialment, d'exploració del camp de possibles col.la boracions amb l'Area de Neteja. - 2A2 - 6.8.- EL PAPER DE L 1 ADMINISTRACIÓ A curt termini els estaments de l'Administració dedicats a fomentar la plena ocupa- ció juvenil han de jugar un paper important en la promoció dels equips juvenils de reciclatge tot acceptant la plena autonomia d'aquests. A mis llarg termini els grups hauran de ser capaços de demostrar, amb els seus resul tats, que estan realitzant un servei públic pel que tenen dret a rebre una compensa- ció. 6.8.1.- Locals i instal.lacions. L'Ajuntament coordinant l'acció de l'Area de Joventut amb la dels consells de distric te procurarà de proporcionar als grups locals en condicions mínimes d'utilització, en forma gratuïta o a reduïts, a travis de contractes de cessió preus temporal peno des de quatre a cinc anys corresponents a l'arrencada dels grups, i sense estipular limitacions a les seves activitats comercials. - 243 - g.S.2.- Subvencions per a l'arrencada dels grups mòduls prefixats de subvenció d'inversions i de despeses no cobertes Caldrà establir l'etapa de posta en marxa. Per a grups de 8-10 persones proposem els següents mò- a duls: _ Nivell "òptim": 5.400.000.- pts Per de tipus més industrial les inversions mínimes se situarien entre 5 i 7 a grups milions de pessetes. com a sous Os fonamental canviar la forma actual de piroporcionar aquestes subvencions ♦ Subvenció nversions 1.000.000.- sota contracte individual, per formes de subvenció al grup com a tal, especialment en ♦ Subv. general 1er any 2.800.000.- ♦ Subv. general 2on any 1.600.000.- total 5.400.000.- Nivell "mínim": 3.600.000.- pts ♦ Subvenció inversions 800.000.- * Subv. general 1er any 2.000.000.- * Subv. general 2on any 800.000.- total 3.600.000.- - 2UU - el cas de grups formats per persones marginades; en tal cas aquestes subvencions molt sovint no contribueixen a.consolidar el grup, sinó a mantenir-lo artificialment men- tre dura la subvenció. 6.8.3.- Formes indirectes de promoció L'Administració, a través dels canals que consideri més adequats convé que faci pos- sible una sèrie d'iniciatives que hem jutjat necessàries i que els grups per si ma- teixos tenen menys possibilitats de realitzar. - Potenciar la coordinació dels grups existents i la creació de nous grups. - Fomentar la formació tècnica del personal dels grups subvencionant els correspo- volum de nents si el cursos i seminaris, i fins i tot creant un taller-escola grups ho justifica. - Consolidar la formació d'un gabinet d'estudi i de suport tècnic. - Augmentar les ajudes en campanyes publicitàries de promoció. Facilitar contractes de serveis relacionats amb el reciclatge de residus. - Coordinar tots aquests i altres aspectes amb la posta en marxa d'un pla per a la - creació d'una xarxa de grups juvenils de reciclatge, les línies generals del qual presentem en el capítol que segueix. 7.- PER UNA XARXA DE GRUPS JUVENILS DE RECICLATGE Al llarg de la descripció i anàlisi anteriors i de les conclusions que n'hem ex tret, hem comprovat per una banda les bones possibilitats i perspectives per a la generació d'ocupació juvenil en el camp del reciclatge a través de l'organit zació de cooperatives o associacions de joves dedicats laboralment a aquesta ac tivitat; per altra banda hem constatat els avantatges, en aspectes molt diferents d'una acció coordinada de diferents grups dedicats al reciclatge amb plantejament i orientacions afins. Per això apuntem en el present apartat les línies bàsiques d'un Pla per a la creació d'una xarxa de cooperatives juvenils de reciclatge, per bé que la redacció d'un pla detallat escapa als objectius del present estudi. 7.1.- OBJECTIUS I CARACTERÍSTIQUES GENERALS D'UN PLA DE CREACIÓ DE LA XARXA En primer lloc cal dir que, si bé recomanada des d'un punt de vista tècnic, la creació de l'esmentada xarxa ha de ser a la pràctica una doble iniciativa, en primer lloc dels grups actualment existents que ho desitgin i en segon lloc de l'Area de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona en combinació amb d'altres ins- tàncies públiques com l'INEM, la Unitat de Neteja, l'Area de Serveis Socials, - 2kS - els consells de districte i fins i tot el departament d'Acció Cívica de la Gene i els se- ralitat de Catalunya; els primers en quan que directament interessats i la doble voluntat polí gons com aportadors dels principals mitjans moguts per combatent tica de contribuir a la creació d'ocupació laboral juvenil i de seguir els problemes del medi ambient. Amb independència del que es pogués preveure per a més tard, el pla podria desen volupar-se al llarg de 5 a 6 anys a 1'objecte de crear 15 cooperatives juvenils 10 12 membres cadascuna amb un total, doncs, de 150 a 200 joves ocupats i de a un volum de tractament proper a les 100 Tn/dia. - En una primera etapa del Pla es potenciaria la creació de grups de reciclatge en nombre d'uns 10- distribuïts en barris diferents- districtes?- i dedicats bà sicament a una recollida diversificada, a un primer nivell de tractament de les matèries i venda de a la instal·lació de mercadets de mobles, electrodomèstics, roba i altres estris. anteriors es podrien En una segona etapa i en base a la consolidació dels grups formar 5 de treball a un nivell industrial i de majorista, amb un apar uns grups a tat de recollida especialitzada i un altre aspecte, de tractament industrial o be exclu l'engròs dels materials recollits per ell mateix i pels altres grups, sivament recollit per aquests. - 2A7 - Aquests mateixos grups formats podrien també en alguns casos realtizar activi- tats encarregades per la Unitat de Neteja o subcontractades per empreses conces siDnàries del servei; eventualment els grups distribuïts de recollida podrien actuar com a nuclis d'una futura experiència de recollida selectiva generalitza da. Si bé, com hem dit, la iniciativa de la creació de nous grups i de la xarxa de coordinació entre ells és una iniciativa conjunta dels grups inicials'i de l'A- rea de Joventut, 1"objectiu final d'aquest moviment de grups, a la fi del Pla é la seva total independència orgànica i econòmica respecte a l'Area i altres ins tàncies públiques, tret dels possibles contractes de realització de serveis establerts. Les línies del Pla que tot seguit esbossarem fan referència als aspectes segü- ents: - procés de creació de nous grups - estructuració de la xarxa de grups cooperatius - aspectes complementaris * creació d'una escola-taller de reciclatge * creació d'un gabinet tècnic - intervenció de l'Area de Joventut i altres instàncies públiques. i Entenent que es tracta de l'exposició de les línies bàsiques d'un possible Pla - 2A8 - de la seva redacció detallada, deixem de banda la formulació d'un ca- i no pas lendari de posta en marxa de l'esmentat Pla que seria en aquets moments prematu ra. 7.2.- PROCÉS DE CREACIÓ DE NOUS GRUPS En aquest procés de creació de nous grups intervenen els que ja són en marxa, l'Area de Joventut amb l'apart de mitjans materials i econòmics, un o més ani- madors externs pertanyents al gabinet Tècnic i tot l'equip de 1'escola-taller. Aquest procés es considera dividit en 7 fases i podrà tenir una duració d'entre un any i mig i dos. Heus ací aquestes 7 fases: difusió del Pla tal de donar-lo a conèixer als possibles in 1.- Campanya de per teressats i animar, així, la formació de nous grups. Aquesta campanya és du existents com pels canals de difusió de l'A- ta a terme tant pels grups ja rea de Joventut. Caldrà dirigir especialment aquesta campanya als barris on encara no hi hagi cap grup, per tal de tendir que aquests estiguin formats per joves del propi barri. * 2i- Recepció i realització dels primers contactes amb els grups interessants, terme tant un animador extern del gabinet tècnic,com bàsicament duts a per dels consolidats; el primer per anar introduint els dife- per membres grups rents aspectes tècnics i organitzatius i els segons per tal d'iniciar els - 2A9 - necessaris contactes personals i intercanvis de tipus ideològic, objectius, etc. de Inici d'un període de formació amb un primer curs introductori general tres mesos, a través del qual es va consolidant el grup i es comença a per- del l'activitat concreta que realitzarà el grup en el camp reciclatge filar i en el marc de la xarxa del moviment de grups. Realització d'un segon curs de sis mesos de duració a un nivell molt més es funció l'activitat futura a desenvolupar. Al final d'a-_ pecialitzat, en de questa fase es decideix la inclusió del nou grup en el moviment i es resol la condessió o no de la subvenció de l'Ajuntament i, de fet, la continuació resolució en qüestió es pren en base a un informe La presentat del projecte. del conjuntament per l'òrgan coordinador dels grups i l'animador encarregat seguiment del nou grup. i S'inicia ara un període previ a la posta en marxa, dedicat a la recerca establiment de contac acondicionamedt del local, constitució legal del grup, tes, sobretot a nivell de barri i, en general, preparació de la posta en mar de xa. En aquest període de tres o quatre mesos el grup rep l'assessorament cdíti la part de la l'animador i del gabinet tècnic en general, així primera en el funcionament subvenció establerta. Aquí s'inicia també la participació de la xarxa de cooperatives. en el s'inicia la Aquesta fase en qual correspon al període de posta marxa, recollida fins a disposar d'un estoc que permeti de començar l'activitat l'obertura del mercadet d'encants; també en aquest comercial, com per exemple i necessa- període s'adquireix la part principal de la maquinària l'utillatge - 250 - i és en aquest moment quan rep la segona i darrera part de subvenció ris, directa. Després d'aproximadament dos anys de començar a forma el grup a l'escola-ta 7.- ller i de més d'un any d'activitat laboral, el grup entra a l'etapa de conso lidació en la qual s'integra definitivament en el conjunt dels altres grups. Tot aquest procés pot reduir-se en temps, cas de considerar-se massa llarg, tot superposant les fases 4 i 5, és a dir el segon curs d'especialització'amb l'eta- pa prèvia de posta en marxa, de forma que es podrien guanyar gairebé sis mesos. 7.3. - ESTRUCTURACIÓ DE LA XARXA DE COOPERATIVES 7.3.1.- Organització Partint del principi d'independència de cada cooperativa, el conjunt d'elles : s'articularà i s'organitzarà per tal de treure el màxim profit d'una coordina- ció efectiva de les seves activitats. Aquesta coordinació podrà realitzar-se a nivell tècnic en la recollida i el tractament, en intercanvis comercials interns i operacions conjuntes envers l'exterior, utilització conjunta de serveis i en aspectes econòmics i financers* federació El conjunt dels grups podrà constituir-se com a moviment, associació, - 251 - d'associacions o cooperativa de segon grau; la xarxa o moviment de grups basarà les decisions relatives a la seva línia d'actuació, organització, etc en una as reunirà periòdicament. A un nivell executiu general es podrà formar semblea que coordinadora formada almenys un representant de cada se per una banda una per grup, del gabinet tècnic i de 1'escola-taller, i per altra banda les comissions concrets, l'assemblea estimi necessàries. tècniques, dedicades a aspectes que ser Una d'aquestes comissions tècniques pot l'encarregada de participar en el procés i integració de nous grups. 7.3.2.- Coordinació de la recollida Es podrà dur terme entre d'altres en els aspectes següents: a - Coordinació de les campanyes publicitàries de recollida. En aquest aspecte l'aportació de l'Ajuntament amb els medis al seu abast serà important, sobre- tot a l'etapa d'arrencada. àmbits de cada grup de - Cobrir tota la en zona de recollida repartint-la propis suigui realitzada pel forma de que davant d'una petició recollida, aquesta de forma minimitzar-ne els recor grup que li correspongui, que s'aconsegueixen reguts. a cobrir puntes de - Possible compartició de vehicles adquirits conjuntament per o altres contingents. recollida d'algun dels grups, avaries^ dels vehicles - 252 - 7.3.3.- Coordinació del processament de materials i objectes L'acumulació dels materials recollits per tots els grups per tal de tractar- los a més gran escala, a nivells més avançats de tractament i també més ren- dibles podrà realitzar-se bé potenciant una línia de tractament al costat de la recollida diversificada, bé creant cooperatives majoristes especialitzades. - En el cas de les ampolles, a més de permetre més classes triades,"l'acumula ció podria justificar el rentat, esterilitzat i control de qualitat de les ampolles. - Respecte al plàstic la quantitat total ajuntada permetria la instal·lació- rendible d'una extrusionadora, amb possibilitat d'engegar una línia de pro- ducció de béns de consum.. - En quant a la ferralla seria possible d'engegar un grup especialitzat que a més d'absorbir la recollida dels altres, ampliés la recollida de residus me tàl.lics en el camp industrial. - Com hem vist, diverses opcions se'ns presenten en el camp dels draps, a un nivell de majorista; un altre grup, doncs, podria especialitzar-s'hi. Altres específics de coordinació es presenten en relació a la restaura - camps ció de mobles i a la reparació d'electrodomèstics que, a més de l'utillatge necessari, requereixen un nivell de coneixements i d'experiència més difícil ment a l'abast dels grups d'activitat diversificada. Possiblement en un d'a- quests grups hi tindria cabuda algun mecànic d'automòbils que pagués realit- zar també el servei de manteniment dels vehicles. - 253 - Formar un grup d'antiquaris a partir del material de la recollida de mobles - i altres estris. En general la coordinació entre els grups podria incloure el transvàs tempo- - vv;-. , ral de personal d'una cooperativa a una altra per tal d'absorbir possibles puntes de feina d'algun dels grups. 7.3.A.- Fluxos comercials interns - La majoria de les activitats anteriors generen un flux de materials i de ser- veis d'un grup a un altre que haurà de ser retribuït o compensat, bé pel pa- d'u gament directe d'un grup a 1'altre segons preus establerts, o bé a travis na. caixa comuna de compensació gestiona l'economia d'aquests fluxos in- que terns. 7.3.5.- Accions comercials conjuntes - Venda de materials reciclats a la indústria, aprofitant factors econòmics d'escala i de nivell de tractament, sense passar pels majoristes, amb evi- dents avantatges de preus. rea - Realització de i campanyes de promoció dels mercadets d'encants possible etc. lització conjunta de mercats puntuals, camps de treball per a joves, - Negociació conjunta, amb mediació de l'Ajuntament, amb les empreses concessió o nàries municipals de neteja, per tal d'aconseguir possibles subcontractes - 25A - col·laboracions. .3.6.- Utilització con/junta dç serveis - Comptar conjuntament amb la col·laboració d'una cooperativa juvenil d'ins-^ taladors que realitzi les tasques de manteniment de les instal·lacions. - Utilització dels serveis del Gabinet Tècnic, que en una etapa ja consoli- dada del moviment podria arribar a ser mantingut per aquest. - Utilització conjunta de 1'escola-taller i les seves instal·lacions, per a organitzar-hi seminaris de formació permanent -nD només de caràcter tècnic- de treball de les comissions i, en general, com a espai comú de reunió i de coordinació, i fins i tot d'organització d'activitats culturals i festives, actuant en definitiva com a seu social. 7.3.7.- Aspectes econòmics i financers - Cada grup tindrà la seva comptabilitat independent i realitzarà una apar tació per a sufragar els serveis comuns gestionats per¿la cooperativa de ; segon ordre i en general les seves despeses d'infraestructura - 255 - - Sol·licitud de crèdits amb avals basats en el patrimoni de totes les coopera-' ves o grups de reciclatge. - Subscripció de pòlisses-conjuntes d'assegurances pels materials i les install lacions. 7.k. L 1 - ESCOLA-TALLER Per bé que la seva activitat principal és l'etapa inicial de creació de nous grups, les seves funcions seran més amples i abastaran els aspectes següents: - cursos d'iniciació i especialització per als nous grups. - realització de cursos de formació permanent. - utilització de part de les instal·lacions com a seu social del movi- ment. - suport físic per a treballs de desenvolupament-i d'experimentació del Gabinet Tècnic. Com s'ha dit, l'etapa de formació dels grups constarà d'un primer curs d'ini- ciació, de tres mesos, amb continguts generals sobre els diferents temes i tèc ñiques relacionats amb el reciclatge, amb dedicació total i fort component de tipus pràctic. El segon curs serà de sis mesos, a mitja jornada, i en ell s'aprofundirà l'es- - 256 - relacionada la futura activitat del grup, així com els diferents pecialitat amb aspectes ortanitzatius, financer, comptable, comercial i administratiu. L'escola hauria de comptar amb tallers bàsics de mecànica, electricitat, fuste- etc. amb una capacitat per a 50 alumnes, una dedicació ria, pintura, equivalent de dos professors, dels quals un és fix i 1'altre correspon a diferents especia listes que hi acudeixen de forma temporal. o altra L'escola hauria di estar totalment subvencionada per l'Ajuntament alguna no instància pública, almenys durant el-període d'arrencada en què els grups pg de de dèn assumir tal despesa; pàssat aquest temps, el moviment grups juvenils i de l'es- reciclatge podria tenir opció de compra sobre el material utillatges i utilitzar-la •• cola-taller a l'ajuntament per tal d'adquirir-ne la propietat per a seguir organitzant cursos de formació permanent o altres fins. 7.5.- EL GABINET TÈCNIC funció més important durant l'etapa d'arrencada del moviment, en la Té la seva qual hauria de ser també subvencionat. En una etapa posterior serà el propi ma- decidirà la conveniència de mantenir-lo i en tal cas de quina forma. viment qui El Gabinet tindrà bàsicament tres nivell d'actuació. - 257 - Animador extern:actua des de l'exterior dels grups, especialment com a anima- - i pot dor de la seva posta en marxa; actua també com a assessor d'organització de 1'informe que intervenir en cas de conflictes. Es una de les parts signants ;i . ha d'ajudar a decidir la concessió o no de subvencions a un determinat grup. de Joventut i altres ins Actua, en general, com a enllaç dels- grups amb l'Area tàncies municipals. - Assessoria legal, jurídica i fiscal: i * estatuts i constitució dels grups * impostos.i seguretat social. * contenciosos amb l'exterior - Assessoria econòmica i administrativa: * comptabilitat * finançament * estudis de mercat i assessorament comercial * organització d'arxius i altres - Equip de suport tècnic: * posta en marxa: local, instal·lacions i adquisició d'utillatge * recerca i experimentació de noves tecnologies de reciclatge * estudis de viabilitat tècnica i econòmica de noves activitats El Gabinet Tècnic tindria incialment un animador extern i un tècnic a dedicació així a de- assessor jurídico-econòmic, com un ajudant tècnic, ambdós total,i un dicació parcial; passat el període de creació dels nous grups l'animador extern part les seves funcions, mentre la continuïtat de la resta del Ga- perd en | gran binet ha de quedar en mans de l'assemblea de grups. - 256 - 7.6.- Lfl INTERVENCIÓ DE L'AREA DE JOVENTUT L 'Area de Joventut intervé com a promotora del Pla i com a finançadora d'una part d'aquest, tot canalitzant-hi recursos de l'INEM (Institut Nacional d'Ü bona " cupació) que depèn actualment del Ministeri de Treball. Aquesta iniciativa però, pot suplir la pròpia dels joves que participaran d'aquestes activitats; no l'Ajuntament aplicarà aquests recursos sempre a partir de la iniciativa per tant re i les propostes dels grups de joves que s'hi interessin. Concretament'aquests cursos s'aplicaran a: - la posta en marxa del taller-escola i dels cursos corresponents* - subvencions inicials a les cooperatives, segons mòduls preestablerts. de - manteniment del Gabinet Tècnic durant el període d'arrencada del moviment cooperatives. a - facilitar la utilització de locals públics mitjançant cessió limitada l'es- mentat període inicial. - aportació dels mitjans propis de divulgació en les diferents campanyes a realit zar inicialment* facilitar els contactes amb l'Area de Neteja i les corresponents empreses con- - a cessionaries d'aquests serveis de cara a obtenir contractes de serveis per les cooperatives juvenils. En qualsevol cas, tot aquest suport es limitaria al període global de posta en del Pla, de forma que el funcionament posterior del moviment de cooperati- marxa ves fós completament autònom, tret del cas que transcorregut aquest període s'ar - 259 - _riDessin a nous acords de suport o col·laboració. L'aplicació d'aquest Pla podria suposar una inversió global de 125 milions de pessetes en cinc anys que representarien la moderada xifra de bÜO a 800.000 pts per lloc de treball creat; l'anterior xifra es desglossa en els conceptes segü- ents: - 10 subvencions directes de 3 milions: • 30.000.000.- - 5 subvencions directes de 5 milions: 25.000.000.- - instal·lacions escola-taller: 10.000.000.- - manteniment de 1'escola-taller: 20.000.000.- - Gabinet Tècnic: ,25.000.000.- - acondicionament de locals: 7.500.000.- - propaganda i altres 2.500.000.- total 125.000.000.- - 260 - PROPOSTES PER A CAN XflTARRfl £s a punt d 1 iniciar-se una segona etapa en el funcionament del grup Can Xatarra; a la descripció que hem fet al capítol 5 del desenvolupament de la primera etapa i al llarg de l'anàlisi que n'hem fet al capítol següent hem parlat dels diversos problemes que hi han aparegut i que han fet que el projecte no es desenvolupés tal com en principi s'havia previst. Podem sintetitzar en dues les causes originàries dels problemes: - Manca d'una clara orientació del projecte definida i acceptada per totes les parts que hi han intervingut, orientació que ha oscil·lat entre els dos extrems oposats d'una acció pedagògica i reeducativa de joves amb problemes de margina- ció i l'objectiu de constituir una cooperativa de joves "normals" per a: crear ...-.i uns llocs de treball estables per mitjà d'una activitat de reciclatge econòmica ment rendible. Aquest fet ha influït entre d'altres en l'enfocament de l'activi ✓ / tat, el marc de relacions en el grup i l'organitzacio i programació de les fei- I nes. ;;j - El local ha estat el segon gran condicionament negatiu per una banda per les se jj ves grans deficiències i per altra pels problemes administratius, derivats de la seva titularitat pública, que han impedit d'engegar una activitat comercial | normalitzada. - 261 - Per tot aixo, 1'objecte d'aquest apartat és de realitzar una sèrie de propostes bàsiques i esquemàtiques que, partint de l'anàlisi efectLBoa de l'experiència de la primera etapa per una banda, i per altra de les conclusions generals extretes, en el present treball, permetin d'engegar aquesta segona etapa amb bones possibi- litats. 8.1.- DEFINICIÓ DE L'ORIENTACIÓ) BASICA Bàsicament, cal optar entre una orientació pedagògica de reeducació de joves mar- ginats -que són els que en major nombre es troben al barri del Raval- o una orien tació de grup laboral dedicat al reciclatge. Això ha de quedar ben clar pels monitors del grup, pels membres de l'flrea de Joveo tut, per l'INEM que subvenciona l'activitat, pel consell de Districte i lògicament pels propis joves interessats. Una orientació pedagògica pot tenir un doble vessant reeducador de la sociabilitat i d'aprenentatges tècnics i laborals concrets, pot admetre un nomDre més elevat de joves i pot adaptar més l'activitat a les necessitats d'aquests; com a contraparti- da cal comptar amb una font constant de subvenció i és difícilment justificable mantenir el pagament de sous als joves a canvi, de fet, de no-res. i La segona opció de tipus bàsicament laboral, no exclou de cap manera la inclusió de joves marginats en el grup de treball però sosté com a objectiu prioritari que l'activitat ha de tendir a la cobertura de les seves despeses i les necessitats - 262 - econòmiques dels seus components, tal com hem anat analitzant al llarg del treball. ■V Donat que l'anàlisi i les propostes en la línia de la primera opció apuntada es- fe.fi capen dels marcs del present treball, realitzem les propostes que segueixen en ba- se a la hipòtesi d'haver-se optat per la segona orientació de tipus laboral. 8.2.- PROPOSTES D 1 ACTIVITAT ft CAN XATflRRA Suposant l'activitat de Can Xatarra s'orienta a la formació d'un grup laboral que de reciclatge, considerem que cal distingir dues etapes, en la segona de les quals el es pot considerar consolidat i pot ampliar el seu camp d'activitat. grup En una primera etapa caldria tenir en compte els criteris següents: Dur terme recollida diversificada i eficient de matèries, mobles, electro - a una domèstics, roba i altres estris, després d'engegada una àmplia campanya de sen- sibilització i promoció. - Intensificar les gestions prop d'establiments industrials, comercials i de ser- veis per tal que aportin selectivament els seus residus. Disposar de vehicle propi que sigui amortitzat a base d'allargar al maxim la jor - nada de recollida. - Disposar d'un telèfon propi els on puguin recollir-se amb comoditat i seguretat encàrrecs de recollida. ■ - 263 - - Mantenir, sempre que sigui possible, el principi de la recollida gratuïta, és a dir sense compra dels residus. - Realitzar la tria i classificació dels materials a nivells bàsics introduint-la progressivament segons la importància de les quantitats recollides de cada mate rial: paper, cartró, draps, ferralla i ampolles. - Embalar o ensacar els diferents materials. - Efectuar la restauració de mobles d'acord amb els criteris expressats més amunt - Efectuar reparacions bàsiques d'electrodomèstics o desballestament amb recupera ció de components i de xapa. - Selecció i classificació de roba i estris recollits, per a la seva venda. - Es totalment imprescindible obrir immediatament al propi local un mercadet de venda d'encants i estocar els materials recollits per a vendre'ls als correspo- nents majoristes. - Donar sortida a la fusta de rebuig, com a combustible comercialitzable, tot ta- llant-la i ensacant-la. - Recomanem deixar per a una segona etapa la producció de joguines. Consolidat el grup, i en una segona etapa, pot ampliar-se l'activitat a Can Xa- tarra en la forma següent: - Reforçar la recollida i tractament del plàstic. - Iniciar a petita escala la recollida selectiva porta per porta - 26U - Entrar en activitats - .de producció: - joguines i objectes d'artesania. - producció de pasta de paper per a ser utilitzada com a material plàstic. dur a terme aquestes activitats el grup haurà d'adquirir a més de l'utillat Per a ge de què ja disposa, el següent: - premsa manual o elèctrica - bàscula - cisalla i guillotina - serra elèctrica i complements dels tallers de fusteria, pintura i petita mecà- nica. - Camioneta de recollida de 2.0G0 Kg. 6.3. - LOCAL I INSTAL·LACIONS - Cal solucionar immediatament els problemes administratius que impedeixen la ven da de materials i objectes per part del grup de Can Xatarra, així com l'obertu- ra d'un mercadet d'encants. - Formalitzar la solució al problema anterior amb la signatura d'un contracte de cessió temporal, en termes ben definits. - Acabar l'acondicionament del local i les seves instal·lacions sense que aixo su - 265 - posi càrregues pel grup laboral juvenil. - Cas de no solucionar-se satisfactòriament aquestes dues importants qüestions, cal recomanar a Can Xatarra la recerca i el trasllat a un nou local. - En el local finalment utilitzat caldrà distribuir-hi els espais segons els dife rents apartats de l'activitat: - zona de recepció i descàrrega de materials. - zones de classificació,embalatge i estocatge de cada material. - zona de taller de restauració de mobles. - zona de taller de reparació i desballestament d'electrodomèstics. - zona de mercadet de vendes. - zona de secretaria, administració i arxius. - zona de reunions i d'estada. 8.A.- ORGANITZACIÓ - Aconseguir un major nivell d'interès i de participació a partir de comptar amb un marc laboral i un projecte amb continuïtat i una motivació per la consolida- ció i el manteniment col·lectiu dels llocs de treball. - Iniciar el nou període amb un màxim de vuit joves. i - Comptar amb un nucli consolidat sense problemes evidents de capacitat laboral - 266 - puguin ser en tot cas els aglutínente per a la integració al grup de que joves amb problemes de marginació. - Combinar la presència d'animadors adults amb la inclusió d'un adult amb experièn eia laboral que més enllà de la feina inicial d'animació, estigui disposada a proseguir posteriorment amb tota l'activitat del grup. - Potenciar la formació dels components del grup durant per exemple mitja jornada assistint a cursos de 1'escola-taller o a sessions organitzades pels propis ani madors del grup. 8.5.- ECONOMÍA I SUBVENCIONS - Can Xatarra ha de tendir tant a la venda a majoristes com al mercadet un nivell creixent d'ingressos, tot plegat basat en part en una bona gestió de vendes. - Cal programar 1'economia del grup tenint en compte 6 mesos d'arrencada molt di- fícils i l'inici de la consolidació a partir del segon any. Contrastar la progamació amb l'evolució de la realitat a travis d'una comptabi- - lització dels volums de materials recollits, tractats i venuts. Canviar les actuals subvencions en forma de sous personals, per mòduls de sub- - venció al grup, per evitar així la "síndrome del funcionari" que desmotiva enor mement els joves que hi treballen. - 2b7 - 8.6.- CflIM XflTARRA I EL PLA DE XARXA DE GRUPS Can Xatarra ha d'actuar, en certa ferma i en molts aspectes, amb el caràcter d'ac tivitat pilot, vista com a punt de referència important per als grups que comencen A més d'aquest important i compromès aspecte, Can Xatarra ha de col·laborar activa ment en la creació de nous grups afins. Cas de seguir en el local actual, fóra possible d'ubicar 1'escola-taller en el ma- teix local, donat l'espai disponible, partint del principi de col·laboració mútua tot mantenint una total independència. Donat el caràcter pilot de Can Xatarra i el fet de compartir el local amb 1'escola taller per a dur a terme activitats d'experimentació, tot plegat amb la mínima in- terferència possible. De tot l'anterior se'n desprèn la importància que pot tenir la consolidació de Can Xatarra, no solament pel seu propi futur sinó també en tot aquest procés de creació de nous grups juvenils de reciclatge, de nous llocs de treball i de sorgí ment de tota aquesta força juvenil que representaria una acció conjunta i coordi- nada entre ells. - 268 - BIBLIOGRAFIA AGUILAR LOPEZ, M§ Angeles, " La experiencia de recogida selectiva de papel y Jornades 1982 vidrio en un barrio de Pamplona" , R.R.R., Sòria, AJUNTAMENT DE BARCELONA, "...sobre el medi ambient a Barcelona", Barcelona - - B. U 1982. - ALEMANY, Jordi, "Taller de reciclatge del Raval "Can Xatarra". , Barcelona, 1983. ALEMANY, Jordi, "Projecte centre de reciclatge al barri" , Barcelona, 1983. - - ALEMANY, Jprdi, "Dossier sobre reciclatge i recuperació de residus" , Barce- lona, 1982. FL ; ' Angel, "La recuperación del papel". Revista Sendero nB 1L. Barceló- - ALLENDE, na, 1982. :Í 1982. - ANRED, "La recuperation et le recyclage des huiles usages" , Angers, - ANRED, "Slparez vos huiles" Angers, 1981 , - BECHMANN, Dr. Arnim., "Protección del medio ambiente y puestos de trabajo" , Fundación Pablo Iglesias, Madrid, 1982. 1982 - BERTOLINI, Gerard, "La recuperation au quotidien" , EDRA, Dijon,(França), - 265 - CORPORACIÜ METROPOLITANA DE BARCELONA, "Plan especial de Eliminación de resi duos solidos urbanos en el ámbito de la CMB" , Barcelona, 1980. DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE BARCELONA, "Estudio spbre la gestión de los residuos sólidos urbanos en la provincia de Barcelona" , Barcelona, 1977. DIPUTACIÓ DE BARCELONA, "La joventut a la Catalunya deis 80" , Barcelona,1983 DIRECCIÓ GRAL D'OCUPACIO. GENERALITAT DE CATALUNYA. "Butlletí d'ocupació" , Barcelona, desembre 1982. DIRECCIÓ GRAL D'OCUPACIO/ GENERALITAT DE CATALUNYA. "Full mensual d'ocupació " Barcelona, octubre 1983. DIVERSOS, "La recuperación de Recursos de los residuos" , Sòria, 1980. DIVERSOS, "Los residuos sólidos urbanos". , Cuadernos de ecología aplicada. Diputació Provincial, Barcelona, 1977. ESPLUGAS VIDAL, Pedro, "La experiencia de la CMB en el ámbito de la recupera ción de R.5.U. El proyecto de planta de reciclaje de Gavà-Viladecans", dorna das de Reduperación de los Residuos, Soria, 1982. FABRE, J; HUERTA, O.M. "Tots els barris de Barcelona" , Barcelona: Edicions 62 1977. LYE, Revista, "Recuperación económica de anticongelantes" , 1977 LYE, Revista, "Unidad para recuperar residuos de los recubrimientos electro- liticos". , 1977. LYE, Revista, "Recuperación de aceite procedente de máquinas-herramienta" ,1977 LYE, Revista, "Planta para recuperación de disolventes" , 1977. GUTIERREZ, firmand "La deposición de los residuos como fórmula para su valoración" Jornadas R.R.R., Sòria, 1982. MAGAGNI, Aulo, "La Raccolta differenziata dei Rifiuti Solidi Urbani: Prpgramazio ne, obiettivi, et Esperienze Italiane." . Jornada sobre la Recollida Selectiva. Barcelona, 1982. MINISTERE DE LA QUALITE DE LA VIE. "La collecte'selective des ordures ménagères" Paris. MUÑOZ SANCHEZ, Alberto "Residuos Sólidos Plásticos." , Cuadernos CIFCA, Madrid, 1980. NICOLAS RABADAN, Josep, "Estudio de los residuos sólidos urbanos en Catalunya: abono de energía y materias primas" , Jornades de Política Industrial i inerge- tica, Barcelona, 1980. RIERA BISBAL, Mariano, "Las basuras domésticas corno fuente de un nuevo combus- tibie, el "cambar"., Jornadas R.R.R. Sòria, 1982 - 271 - SERRA MARTI, J.M. " Recollida selectiva de vidre" . Jornada sobre la recollida selectiva, Barcelona, 1982. J.G.M. "Recuperación económica de hojalata a partir de basuras" . Revis- THüRNE , ta LYE de Química Industrial, 1979. Alfonso del, "De como reciclar resulta fácil, económico y antiburocrático" UAL, Revista Integral nS í+1 Barcelona, 1983. UAL, Alfonso del, "El reciclado de basuras" , Revista Integral nQ L9, Barcelona 1983. UALUERDE, Martín, "El reciclado del vidrio y sus incidencias en el abono energé- tico" Jornadas de Recuperación de Recursos de los Residuos, Soria, 1982. , UOGLER, Jon, "lilorh from uaste". Intermediate Technoligy Publications, Londres, , 198A. UOGLER, Jon, "Small-scale recycling of plastics" , I.T. Publications, Londres, 198L. PLAÑIA D1ELAB0RAÇIQ DE PASJA DE PAPER RECICLAT^ L'objectiu de la planta en qüestió seria actual de prolongar el reciclatge del paper a la procés amb majoria de una activitat grups tot t que , suposant existents una mínima- nària, absorbeixi inversió en una quantitat considerable maqui- de mà nivell de d'obra qualificació i d'escàs permeti una màxima revsl ori material reciclat. tzaci ó Aquesta L' revalorització haurà de banda venir d'una millor qualitat d'una del producte recuperat i d'una d'una economia altra en cost de la mà d'obra treball gràcies a en cooperatiu. En 1'organitzaci ó aquesta doble línia lloc proposem en una acurada selecció primer del paper vell i en instal·lació d'una segon lloc Is. planta d'elaboració de pasta de paper. La £§bri_çaçi_ó de pager^ Com se sap, el paper es -fabrica bàsicament a de tipus de diferents fibres partir vegetals que s'adoben i es preparen en ció l'elabora- del que es coneix com la pasta de paper. El qualitat del tipus i la paper resultant depenen del tipus de matèries meres, el pri- procés de tractament de la pasta i finalment els ti addi- us i processat final aplicats pròpiament en l'elaboració del paper a partir de la pasta. La pasta final per a la fabricació del paper, pot resultar de la barreja de dos o més tipus de pastes diferents. Aquesta sol el ser cas en què s'utilitza pasta de paper el senta reciclat, qual repre- en molts casos percentatges propers al resulta 507., per bé que perfectament factible utilitzar-lo en un 1007.. Cal dir que en aquests moments l'estat espanyol importa més de 200000 Tm./any de paper reciclat. En el mercat actual, no hi ha ben bé un criteri fix a la matèria respecte primera utilitzada per les indústries mentre papereres ja que unes, la majoria val a dir—ho, compren la matèria en brut -siguin bales de fulles premsades, fusta, paper vell etc.- i premsat, segueixen tot el procés d'elaboració, d'altres directament compren ja la pasta sigui en cubs de pasta seca premsada, en de sigui corrons pasta premsada humida (50 a ó57. d'humitat). La selecció del_ paper velL Hem dit que en molts casos pot elaborar-se paper a del partir 1007, de gairebé paper vell, però per diverses causes aixó no es duu actual ment a terme tot i que tothom reconeix que la utilització - 273 CICLE DEL PAVER i W ■ , - - i* 275 de paper reciclat abarateix costos de matèria primera i de consum energètic, a part de representar avantatges ambientals i ecolò- gics. Cal dir d'entrada que amb un bon reciclatge de paper, la pèrdua de qualitat del segon paper és mínima respecte al primer. Les causes del fet anterior venen, més aviat,per una banda de l'oferta actualment insuficient de paper reciclat que obliga a importar-ne, i per altra del baix nivell de selecció i de ci assi- •ficació prèvia del paper vell que despres fa més difícil una adequada depuració de la pasta. F'er a i x ® creiem que és j. important d'aplicar un alt nivell de classificació del paper, naturalment en funció del volum de treball i de la capacitat d'estoc disponi- ble. A grans trets, aquesta classifi caci ó hauria d'atènyer els següents nivells. - classe de paper: oficina, periòdics, ordinador,' kraft, cartó planxa, cartó ondulat, paper plastificat, etc. - paper imprès/no imprès. - paper blanc/paper color. - nivell de contaminació i brutícia. Aquest procés hauria de ser realitzat en qualsevol cas, i només limitat per qüestions de rendibilitat i d'espai. Especialment en cas de no dur-se a terme el procés posterior d'elaboració de la pasta, cal comptar també amb una premsa de capacitat adequada que, fins i tot en el cas d'elaborar-se la pasta, hauria d'absor- bir la part de paper que hipotèticament no s'arribés a tractar. Aquest procés de triatge i premsat de> bales és el més generalment dut a terme pels drapaires industrials, per bé que normalment sense gaire qualitat en el triatge degut als alts costos de mà d'obra que comporta. Elaboració de ia pasta de paper-. El paper és composat de fibres vegetals independents de més o menys llargada que s'uneixen entre sí a través d'enllaços físico- químics en una estructura plana que hom els obliga a adoptar durant el procés de fabricació del paper. Simultàniament o poste- riorment se 1 i poden fer seguir diversos processos d'acabat com per exemple l'estucat, el plastificat i d'altres. Concretament en el cas en què hom parteix de paper reciclat, el procés d'elaboració de la pasta té el triple objectiu següent: - dilució i desfibració del paper per tal de recuperar les fibres en forma independent. — depuració tant dels contaminants del tractament del paper (estucats, colorants, tintes) com de brutícies adherides Table 1 Values of different kinds of waste paper Main grade Sub grade Value (compared with old cartons) Printing and Computer printout 3-4 writing Computer cards 2-3 Printers trimmings — white, unprinted 2Vi Note: The comparative values of waste papers are approximate and white, printed l'/2 will vary between different places. coloured, unprinted IVl coloured, printed V* Mixed office papers IVi Sorted office papers As printers trimmings School and letter papers J/<-1 'Pams' (pamphlets and magazines) '/2 Kraft sacks Resale as sacks 10 Corrugated Waste paper 1 Vi -2 cardboard Cartons Sale as cartons 5 Waste paper 1 Newspaper Unprinted 5 Printed (for sale to a de- inking plant) Printed (no de-inking plant) •/j Mixed waste Clean, free from paper 'contraries' '/j-'/i Dirty, with contraries '/10 ;v - 277 - *É' W&- mi C'.»'ír posteriorment. - preparació de les -fibres per a -facilitar els enllaços entre el 1 es. ■S Aquest triple objectiu del tractament de la pasta de paper dóna Hi lloc als diferents elements següents del circuit de processament, ? ' per bé ejus c* 1 ¿i practice b. o u. 0 e t s depenen de ídctors c o rn el ni i-'í . ¿ Km; tecnològic emprat, la qualitat de la matèria primera i la qual-- Kwll tat del paper que hom vol obtenir. n^:, Hgt 9 P"; mm 1) PyiS§ü 9 ^esf ¿br adgr a^. Dilueix el paper i inicia la desfibra- 11: ció bàsicament per mètodes mecànics - (trosseja el paper, normal- ¿■M ment a base d'una forta agitació). El procés pot ser continu o . discontinu segons que ho sigui l'entrada de paper a la cutra o ne. ra® Dos factors resulten importants en aquest procés: el temps ce Jlifi retenció (de la pasta al pulper) i el nivell de dilució del paper .«; .; sí^e.\v-& en l'aigua. Solen prendre's el criteris següents: PWPKBpM7 - paperot barrejat en general : procés continu al 5/1 - paper molt contaminat: procés discontinu al 15"/.. - paper homogeni tz at: procés continu al 40"/.. l : lï Fer una capacitat determinada del pulper, a major concentració i menor temps de retenció, major volum de paper tractat per unitat de temps. Els dos factors venen determinats en funció de la S|g màquina escollida i de la qualitat final desitjada en relació a | la del paper tractat. j | 2) Cl_assi f içaçló/depuraçi ói. Si 1'objectiu d'aquesta etapa és ben clar, a la pràctica scl suposar diferents elements que s'especialitzen en els diferents tipus de contaminants. Cal esmentar els següents. » a) Clissifiçadgr de partícules., Pot operar bàsicament per efecte | * centrífug o per efecte vibratori, a partir del qual separa les v-.-' ' - ;• • x'-. - : partícules més pesades per una banda, la pasta per altra i les partícules lleugeres per una altra. Aquest mètode no elimina els contaminants de densitat semblant a la pasta. En proes- ssos de classifi caci ó més simples pot utilitsar-se una mmm Mi cadena adequada de crives i filtratge. b) dppuradgr per sistemes de di_sgers.ió. Fot substituir 1'an- terior si el nivell de contaminants sòlids no és molt elevat. L,e¿% |É IS" Pot eliminar, entre altres, partícules no separades pel procés c anterior. Tracta la pasta a temperatures altes (100—15ü C) i sota pressió. Existeixen diversos procediments, però bàsi— - 275 - cament tots consisteixen en espesseir la pasta, f er_i a passar per una cambra de calor i finalment despasti 11ar-1a (trossejar-1a a base de fer- la passar a través de parells d'elements tallants un dels quals roman fix mentre 1'altre és mòbil). Aquest procés dispersa els contaminants en fines partícules que no solen ser nocives pel futur paper i que sn tot cas poden ser opcionalment, eliminades per mitjà de filtratge posterior. Aquest procés té el doble avantatge de millorar el desfibrament i d'esteri1 itzar la pasta però per altra banda té el doble inconvenient de l'elevat cost que representa i del cert grau d'alteració de la qualitat de la fibra a conseqüència del procés tèrmic. c) en el cas concret de papers que continguin contaminants no solubles en aigua i/o profundament adherits o impregnats en la fibra (tal és el cas de plàstics, quitrà, gomes, adhesi us, etc) cal aplicar procediments específics per a cada cas, normalment basats en processos tèrmics combinats amb l'aplicació de detergents adequats. d) QCQÇés de desti_ntat. Normalment aplicat per a eliminar la tinta de la impressió (cas, per exemple, del paper de diari). Hi ha dos procediments bàsics, l'un consistent en aplicar un procés tèrmic que separi la tinta, la qual s'elimina per flotació; l'altre es basa en l'aplicació de determinats detergents. Cal afegir que actualment existeixen a tot l'estat únicament tres empreses que apliquin aquest procés. 3) Desgastilladgri Aquest pas com a tal independent és opcional; així per exemple l'aplicació de sistemes de dispersió ja l'in- clou. Com ha estat dit en aqueix apartat, el despastillat comple- ta el desf ibrament per'evitar la presència d ' ag 1 onrier at s de fibres que poden provocar importants problemes en la fabricació del paper. 4) B §£Í. Q s03§ Q¿ de l_ç5 Biita Aquest és el darrer grao én el procés d'elaboració; de fet pot considerar-se més aviat com un pas previ a la fabricació del paper. El seu objectiu és estovar les fibres, f1 ex ibi1itzar-1es, engreixar-les i en definitiva preparar-les perquè puguin formar enllaços químics -tipus hidrogen- entre elles, la qual cosa dóna la consistència definitiva a la pasta. Hi ha diferents procediments de refinament, uns basats en proce- diments tèrmics i mecànics, d'altres en tractaments químics. De tota manera el pas de refinament cau fora dels nostres objectius de tractament donat que si, després de refinar, espesseíssim la pasta per embalar-la i subministrar-la a les papereres, les fibres tornarien a aglomerar-se i caldria posteriorment recomen- çar gairebé tot el procés. APoRlS TASQUES - - EtJEKólA 280 PrtPEA ES>Ei3R.fíCid too TRACTOBLES P£PURACJO DEPURACIÓ DE LA PASITO AiSÜES ^// R&DLtilS despast/lüomeiUt ESPESSAT } PREMSAT 23 V/EXJDA DE POSiBt-E D'tAóRAMyO PASTA H VM IDA D'jQCTÍVÍTATS 5) Altres. A la pràctica aquests elements diversos poden passos i desdoblar-se incorporar elements en per mitjà de accessoris, o màquines realitzin integrar-se que diverses -funcions un cas semblant alhora. al Per que ací es pretén rar-se els plantejar següents podrien elements conside- addicionals. - instal·lació a la sortida del pul per d'una criva d'elevat diàmetre. per a elements - incloure al final del circuit un a nivell espesseïdor que dei>:i la un acceptable per al pasta seu - premsat i embalatge i embalatge de transport. la pasta humida. - sistema de reciclatge i depuració de decantació l'aigua utilitzada o filtrat, -per per exemple- per tal de consum i la reduir-ne producció el de residus contaminants. Alguns ordres de magnitud econòfTÚ çs^ Descartat el procés de refinament per les raons esmentades, vejam, nivell tècniques a ja orientatiu, costos i guns dels altres capacitats d'al- elements, per tal d'enfocar i ris aclarir els que crite- ens porten a seleccionar el creiem tipus de més planta nosaltres adequat que en el cas que ens ocupa. - màquina "frota-pul per" per a eliminar elements i contaminants plàstic, quitrà altres especials. dre Opera amb de de les 100 capacitats l'or- Tm/dia (a 24 h/dia) i el seu cost és dament de 8 milions de aproxima- pessetes. - mòdul destintador. Treballa amb capacitats mínimes i de 15 en tal Tm/dia cas el seu preu és de 22.5 milions de (L'únic mòdul d'aquest pessetes. tipus existent a té pacitat una de 40 Catalunya ca- Tm/dia). - circuit simplificat, utilitzant maquinària standard de bració desfi- (pulper) i classificador de crives i partícules (circuit de depurador centrífug) per a una mínima de 2.4 capacitat considerada Tm/dia <100 Kg/h), tindria un cost 5 i 7 milions de global d'entre pessetes. - circuit simplificat, semblant a l'anterior, quinària però basat en ma- de reciclatge, i per tant cional tecnologia de caire tradi- que per altra banda absorbeix més mà d'obra; a capacitat de la per una planta semblant al cas anterior (100 inversió la global Kg/h) podria resultar de l'ordre de 2 milions de pessetes. QyQClysi_gns i. criteris de concepció de l_a glanta^ El circuit de processament de la planta ha de respondre al - 262 - criteris de minima inversiT), màxima absorció de llocs de treball escassament qualificat i, a més, un volum de producció relativa- ment poc elevat, si més no en una primera etapa d'arrencada. D'acord amb el criteri anterior considerem que cal descartar, almenys de moment, processos excessivament especialitsats com ara els dos primers esmentats en 1'apartat anterior, donat que no responen a cap dels tres principis de l'esmentat criteri. El tercer cas exposat a l'anterior apartat resulta adequat en allò que es refereix a la simplicitat del circuit i en el volum diari de tractament, però resulta possiblement un xic elevat en quant a cost d' i nvsrsi ó i psr al 11*- a banda of srsi >; fTïíniíïïos possi — bilitats en quant a la creació de llocs de treball. En tal cas, d on c s . 2.500.000.- 2.500.000.- ecotècnia gOCIETAT COOPERATIVA " pgr a íautonomia 299 tecnològica 2.500.000.- 2.000.000.- 14.000.000.- 1.500.000.- COSTOS CORRENTS DE LA PLANTA manteniment INGRESSOS ANUALS pinso (1,785 Tm) operació i funcionament vidre ( 612 Tm) mettall (306 Tm) Mk d'obra (14 persones) plkstic (204 Tm) paper (306^1^) Gestió, administrció, coordinació. cartó (306 Tm) compost (l96 Tm) Amortització Ckrrega financera 32.130.000.- 1.224.000.- 7.650.000.- 816.000.- 1.224.000.- 918.000.- 393.000.- 444355.000.- m ANNEX k.- MGDEL DE QÜESTIONARI PER A L'ANÀLISI DE L 1 ACTIVITAT DE CAIM XATARRA. I - 3ÜQ - AVAYO) ecotècnia BOC. COOP. CATALANA psr a l'autonomia tecnològica Doinoatunon, S3 Barcelona - ES TI. 33078 SO " 4 i enquesta sobre l'activitat de can xatarra, especialment referida al període octubre-deskmbre de 1983. 1. - DADES GENERALS . - Adreça i telèfon. - Nombre de components i equip de monitors o animadors. - El grup s'ha constituit d'alguna manera (coop. , etc. )? - Principals etapes en l'inici d'activitats. 2.- FORMA DE FUNCIONAMENT. 2.1.- LA RECOl·l·IDA. 2.-11. - Campanyes publicitàries . * .Quin tipus de campanyes s'han fet i en quina quantitat? Tiuus de campanya Quantitat * càrtells al carrer * cartells a botigues * papers i opuscles repartits * programes de ràdio * programes de T. V. ^articles en diaris * visites directes a establiments ecotècnia - 301 BOC. COOP. CATALANA i par a l'autonomia tecnològica i; ■fV Doinòatones, 83 Barcelona - S3 Tl. 33Q7B BO * visites directes a particulars * reunions amb veins * altres * * * 2.12»- Els proveidors . - Estimació de trucades de proveïdors rebudes, en promig, diàriament. - Nombre total aproximat de prove"idors. - Tipus de proveïdors: $ de particulars. altres proveïdors: - bars i restaurants - comerços * tallers i petita indústria - escoles - contenidors al carrer. - brossa deixada al carrer. Procedència: Í» proveïdors del barri. * principal barri de procedència, Raval a part: punt de procedència més llunyà. ecotècnia SOC. COOP. CATALANA pmr • l'autonomia tecnològica Dotnòatenos, S3 Barcelona - 28 TI. 3307Q 60 » • 2al3«- La recollida» - Capacitat del camió» - nombre promig diari (o setmanal) de viatges del camió. - horaris i disponibilitat del camió- - règim d'utilització del camió: - en propietat - lloguer sense xofer. - pagament per servei subministrat. - altres. - preus.del camió. - nivell d'ocupació promig del camió en cada viatge# en $£• - hores totatls per setmana d'utilització del camió. - heu desatès- proveïdors per problemes de recollida? Quants? perquè? - altres mitjans de recollida utilitzats (de tant en tant, bastant# sovint) - a peu amb carretons - portat pel propi proveïdor 2* 2» - EL PROCESSAMENT» - D'entre el material recollit# indiqueu si us plau a l'engros, els percentatges següents: * /¿de material en estocatge per a revenda sense necessitat de restauració. * Ío de materials per a revenda com a matèries primeres. K - 3Uí+ - ecotècnig BOC. COOP. CATALANA per m l'autonomia tecnològica Demòstenes, 23 Barcelona - 20 Tl. 33Q7Q BO recuperació de primeres matèries» Tipus Importància(0-4) Triatge(x) Estocatge Revenda * fusta combustible * paperr i cartó * plàstic * ampolles * xatarra * roba i draps * matèria orgànica * altres 2»-3" - VENDA DE MATERIALS I PRODUCTES » - Tipus de clients*(particulars, establiments, etc.) * estables: * * ■ * * * ocasionals: * * * - Nombre total aproximat de clients. - procedència dels clients: Í° del barri altres barris: * * * - 3Ü5 - J- i ecotècnia SOC. COOP. CATALANA per a l'autonomia tecnològica Domòstenea, 23 Barcelona - 2B TI. 33C7B BO Porm.es de; subministrament * . camió propi i» í * vehicle del client $ * venda directa * a peu, amb carretons^ - S'ha organitzat algun mercat o 'iaercadillo"? Quan? — Productes venuts (importància de 0 a 4)» * revenda directa mobles ... \ * mobles i màquines reparats. * productes propis (joguines •••) * • components de desballestament. *< matèries primeres classificades. i . i i » S'han eliminat materials de rebuig? Com? Heu perdut clients possibles inicialment interessats? Per quines causes? 3« — EL LOCAL. - Superfície. - propietat del local. - i» normal d'utilització de l'espai total disponible. - 3Ü6 - ec,otéenla BOC. COOP. CATALANA per a l 'autonomia tecnològica Damòatena», S3 Barcelona - 28 TI. 3307BBQ - disposa (si o no) de: -telèfon . -instal·lació d'il·luminació suficient» —instal·lació de potència elèctrica per a maquinària» - instal·lació cL'aigua i sanitaris. - calefacció i aigua calenta ebrrent. - munta_càrregues - ternal - sala per a administració i arxiu. ¿ortida d'emergència - moll de descàrrega» - taller de fusteria» »i _ da mecànica, it _ de marqueteria» it _ d'electricitat i electrònica» 11 — de lampistaria " - de pintura» - premsa de paper. - guillotina» - carretons. - altra maquinària disponible» - Pit treballar-s'hi a la tarda? — Té goteres o altres problemes estructurals' - L'estat del local,' us ha suposat limitacions en l'activitat? Esmenteu-ne les principals. ecotècnia BOC. COOP. CATALANA per ■ l'autonomia tecnològica Demòstanes, S3 Barcelona - EQ Tl. 33078 60 4*- ACTIVITAT DESENVOLUPADA — D'entre les activitats següents o d'altres» assenyaleu quines s'han dut a terme i quina dedicació aproximada han comportat expressada en hores x persona» (Ex» 60 h»d'una persona + 20h» d'una altra = 80 horesxpers.; 5 pers» treballant 10 hores = 50 horesxpersona») Activitat Dedicació xavals . Dedic» monitors » Local * neteja inicial * netejà periòdica * instal»lacions llum * " muntacárregues * " aigua * altres instal·lacions * posta a punt tallers * altres Recollida * campanyes * gestions proveïdors * recollida materials (sense camioner) * altres: Procés * classificació i distrib. al seu lloc. * elaboració productes • * restauració, repar. ,desballest. * triatge matèries primeres» * altres ecotècnia BOC. COOP. CATALANA per • l'autonomia tecnològica Damóstenes, S3 Barcelona - SB TI. 33078BQ Revenda Dediccació xavals » Dedic. monitors * gestió comercial * venda directa * distribució mat»i productes» * altres. Formació * durant hores feina matí» * programada a la tarda» * Administració i organització . * reunions organització feina» * correspondència i adm» gral. * comptabilitat» * atenció visites i TV*».» * reunions ajuntament i altres. « Altres activitats . * resolució conflictes, etc» * absentisme xavals. * organització festa. « * ' * Comptant en base a tres meaos, 18 xavals i 3 monitors, els total d'hores s'haurien d'aproximar a 5»400 hxxaval i 900 hxmonitor (suposant 5 hores diàries i descomptant les sessions de tarda)» 5'- VOLUM - D*ACTIVITAT» 309 - ecotècnia 5*1»- Materials restauraries, ' SOC. COOP. CATALANA per ■ l'autonomia tecnològlci reparables, desballestables.' . Demòatenea, B3 Barcelona - EB TI. 33Q78 BO ■p u o PN $ • > ■p H 3 -p 3 o © © > =H © o H fi •H •H 3 c © fi > 3) © u Pi d • Pi -P © © m Pi S © © © rH •H pi rl·l © 0) p- d 'd -P a tí 3 PJ * 43 © CO Pi 03 ■p 03 © ra o © Pt Pi P. d © S -P fi 3 fe o o ■d ■ÉÉMri .o •H •H o o d d h Pi 3 d d fi +» © 03 Pi © Pi CQ © d Q © © 3 © ■p tJ . «d pi •H K) o o 4» PI Pi 1 0 Pi «í- CNJ O'—. > ecotècnia soc. COOP. CATALANA par • l'autonomia tecnològica Demòstanoa, S3 Barcelona - EQ N Tl. 33078 60 5>2«- Productes construïts » Tipus de producte unitats quantitat Quantitat Import produides venuda regalada vendes o semblants Joguines mobles; objectes 5* 3*- Matèries primeres » Tipus matèria Quantitat Quantitat Import recollida venuda vendes (ïm) paper i cartó ampolles xatarra roba plàstic ecotècnia - 311 - BOC. COOP. CATALANA par ■ l'autonomia tecnològica Domòatanea, B3 Barcelona - 28 TI. 3307B BO 6*'- BALANÇ? ECONOMICS 6* la - Ingressos » - Ingressos per vendes de productes i materials. - Ingressos totals per sous Inem. - Ingressos per subvencions públiques i/o privades. - Festa de Can Xatarra» - Altres ingressos 6*2«- Despeses . - Sous personal - neteja» restauració» reparació i producció de joguines i objectes (materials fungibles i matèries primeres) - despeses de neteja i acondicionaraent local. - despeses d'instal·lacions del local» - " en eines» maquinària i posta a punt de tallers rt - en transport de recollida i distribució*- " - en campanyes publicitàries» - despeses generals: administració» telèfon» rebuts local» material secretaria» correspondència» viatges» dietes*»»» - despeses festa can Xatarra*' 6*3«- Inventari* - Estimació del valor de tot el material existent al local (aprox*) • i - edats i sexe» I pr." ! . — nombre, de components amb problemes de marginació» — funcions dels membres de 1*equip d'animadors» - principals conflictes sorgits en el si de l'equip. 7»11/- Identificació amb el projecte * » - Distribuïu els components del grup en les següents catègories (poseu també entre parèntesi quants d'aquests són considerats "problemàtics") - Si puc» xupo tres mesos de la mamella* - Són tres mesos de feina pagada i sempre s'aprenen coseS» - Can Xatarra pot arribar a ser un bon lloc de treball* - Can Xatarra ós un projecte guapo i de moment amb això de l'Inem hem pogut començar a cobrar* - altres categories* ecotècnia BOC. COOP. CATALANA por ■ l'autonomia tecnològica Dornòstenea, E3 Baroalona • BS TI. 330 7BB0 — Assistència mitjana a la feina — Casos d'abandonament — Casos d'assistència amb escaaueig de les feines. 7.2.- Organització del treball . — S'han fet equips de treball? - fixos? - canviants? - feines rotatives? — S'han assignat feines o responsabilitats de forma permanent o especialitzada? Quines? Nivell d'importància a l'acompliment de l'Horari (de 0 a 4) ii . a l'assistència. " a l'acompliment de tasques assignades, •i assistència i participació reunions internes - S'han planificat les feines? A quin termini (diari, setmanal ) 7.3'- Sessions de formació * — Les eventuals sessions de formació tècnica fetes fora d'hores de feina, han estat programades? Com? ü' 4 - 3U ecotècnia BOC. COOP. CATALANA par a l'autonomia tecnològica i Domòatenea, S3 Baroalona - ES TI. 33Q7B SO I f.. I f -S'ha ■ realitzat formació tècnica mínimament 1*horari de programada durant treball? T — S'han realitzat sessions d'ensenyament teòric? - En quines àrees tècniques ha incidit més 1'aprenentatge rebut? En quins aspectes pedagògics i educatius s'ha durant incidit més aquest ' periods? 7* 4*- Repercussions exteriors i col