La sexualitat ha estat fins fa poc la
gran desconeguda. I també totes les
parts del nostre cos que li servien de
base.
El coneixement del nostre cos, les se-
ves possibilitats i limitacions, i les seves
funcions és una base indispensable per
\ / \ / poder viure sense por, sense falses ex-
pectatives i sense angoixes, la nostra se-
xualitat.
La sexualitat, ja ho sabem, és quel-
com molt més ampli que inclou la comú-
nicació, l'afectivitat i el plaer, però el cos
n'és la base i com a tal l'hem de conèixer i
assumir.
La resposta sexual humana represen-
ta la traducció a nivell fisiològic de tot un
món molt ample i molt ric, fet d'imagina-
ció, creativitat i comunicació amb l'altre.
Però si estem preocupats, si un as-
pecte que desconeixem del nostre cos
ens angoixa, es farà més difícil la lliure
manifestació de la nostra sexualitat.
En aquest quadern veurem com són
el noi i la noia quan han arribat a la púber-
tat. No parlarem doncs del procés de crei-
xement ni dels canvis puberals. Volem
donar una visió àmplia i senzilla de l'ana-
tomia de l'home i la dona, posant-la en re-
lació amb la seva resposta sexual i amb la
seva funció reproductora.
És un primer pas que ens pot ajudar a
viure amb més plenitud la nostra sexuali-
tat i que també ens facilitarà entendre
millor els quaderns monogràfics que vin-
dran dedicats a diferents aspectes de la
sexualitat.
h> t rí/•
1. L'APARELL GENITAL MASCULÍ
a) COM ÉS PER FORA. L'erecció és un fenomen comple-
L'escrot: Es una bossa de pell rugo- tament involuntari que té lloc com a
sa, prima i molt sensible que, a partir de resposta a uns estímuls que en un
la pubertat, està recoberta de pèls. La moment donat son capaços d'excitar-
seva funció és protegir els testicles. nos. Això vol dir que no es pot provo-
El penis: Té forma cilíndrica. El seu car ni inhibir voluntàriament. De ve-
extrem es fa més ample i s'anomena gades no apareix i de vegades pot re-
gland. El penis té una estructura interna sultar inoportuna.
que podríem comparar a la d'una esponja
amb molts porus.
Quan té lloc l'excitació sexual, la sang
aflueix en gran quantitat a les zones ge- S'ha parlat molt de les dimensions del
nitals. Aleshores aquesta estructura es- penis i, de fet, no té massa importància.
ponjosa s'omple de sang i el penis s'aliar- Ho veurem més clar quan parlarem de la
ga i es posa dur. Quan passa això diem vagina de la dona. Cal saber, però, que
que el penis està en erecció. els penis quan estan en erecció tenen
tendència a igualar-se. És a dir, els penis
grans creixen menys que els petits.
El prepuci: És la pell que recobreix el
gland. Si el retirem el gland queda al des-
cobert.
Quan la pell del prepuci és massa
estreta el gland no pot sortir del tot.
Això pot dificultar l'erecció i la neteja.
És el que anomenem fimosi. La fimo-
si es pot arreglar amb una senzilla in-
tervenció quirúrgica: la circumcisió.
El penis circumcidat i el que no ho
està es veuen diferents, però l'única
diferència es troba en el seu aspecte.
Es comporten exactament igual.
El frenell: És el lligam que uneix el
prepuci amb el cos del gland. Si aquest
lligam és massa curt també pot dificultar
el desenvolupament de la resposta se-
xual. Una senzilla intervenció quirúrgica
ho pot solucionar.
gland
Penis no circumcidat Penis circumcidat
Procés de maduració
de l'espermatozou.
b) QUÈ PASSA PER DINS tota la vida de l'individu. L'hipòfisi és la
Seguint el camí dels espermatozous. glàndula que controla i regula.
Els testicles: Tenen forma d'ous i estan Els epidídims: Són estructures amb
voltats de diverses cobertes protectores. forma de coma situades a sobre dels tes-
Recordem que la coberta més externa és ticles. Estan formats per un apilotament
l'escrot. Són les glàndules sexuals mas- dels petits tubs testiculars. En el seu in-
culines. Produeixen els espermatozous i terior acaben de madurar els espermato-
l'hormona sexual masculina: la testoste- zous.
rona. Els conductes deferents: Surten de
Estan formats per una xarxa de tubs cada epidídim, pugen cap amunt, con-
molt petits que s'apiloten a l'epidídim. A necten amb les vesícules seminals, en-
partir de la pubertat els testicles comen- tren a la pròstata i en el seu interior de-
cen a fabricar espermatozous sense pa- semboquen a la uretra.
rar. Aquest procés continuarà al llarg de A mesura que maduren els esperma-
tozous van pujant pels conductes defe-
rents i s'instal·len a les vesícules semi-
L'espermatozou: Es la cèl·lula nals.
gerrrfinal masculina, capaç de fecun- Les vesícules seminals: Són unes
dar l'òvul. És l'aportació de l'home a estructures en forma de saquets destina-
la formació d'un nou ésser.
En primer lloc, l'espermatozou és
una cèl·lula bastant grossa, massa
gran pel llarg camí que ha de recórrer bufeta
abans d'arribar a l'òvul.
En anar madurant anirà perdent
la capa de grassa que l'envolta. Al conducte deferent
mateix temps li anirà creixent una
cua que li donarà major mobilitat. vesícula seminal
una uretra
L'espermatozou madur està format
per:
— un cap
— una part intermèdia glàndula de Cowper des a acollir els espermatozous madurs.
Estan situades a sota de la bufeta. Fabri-
— una cua epidídim
Els espermatozous poden arribar quen un líquid viscós que protegeix els
alimenta i facilita el
a viure uns tres dies a l'interior de testicle espermatozous, els
seu
l'aparell genital femení. meat uretral desplaçament, és a dir, els serveix de
vehicle. Aquest líquid està format per
Genitals interns masculins substàncies alimentàries (glucoses, etc.)
i s'anomena porció seminal. Els esperma- que neteja la uretra, neutralitzant els re-
tozous no es poden alimentar ja per si sidus de l'orina. Podriem dir que prepa- és del se-
sols pe6rquè han perdut la capa de grassa ren el camí del L'ejaculació l'expulsió
semen.
men a través de la uretra. Té lloc en el
que els envoltava. Precisen, per tant, emissió de es moment de l'orgasme quan es té una
d'una alimentació externa. Aquesta líquid pro-
dueix abans de l'ejaculació, i pot con- relació sexual o en la masturbació.
La pròstata: És una estructura única
tenir
situada de les vesícules seminals i espermatozous vius. Això vol També es pot donar una ejaculació
a prop dir que encara que el coit s'interrompi mentre es dorm, lligada normalment
a sota de la bufeta. En la pròstata s'ajun- abans de a un somni eròtic. Aleshores parlem
ten las vies seminals i urinàries. A partir l'ejaculació (coitus interruptus
o "marxa enrera") també es pot produir de pol·lució nocturna. La freqüència
d'aquest punt el camí que faran el semen
un embaràs. Per tant, si s'utilitza el pre- de les pol·lucions nocturnes és molt
i l'orina serà el mateix. Mai, però, el po- servatiu (condó) com a mètode anticon- variable i depèn de molts factors.
den fer servir al mateix temps perquè cal fer-lo servir des del de Això no té cap importància.
existeixen uns petits muscles que obren ceptiu principi
l'erecció.
o tanquen una de les dues vies. És a dir, o
deixen passar el semen o deixen passar La uretra: És el conducte per on surt
l'orina, però mai les dues coses alhora. tant el semen com l'orina. La part final de
La també líquid la uretra és una
pròstata produeix mica més ampla i s'ano-
un
que protegeix, alimenta i facilita la mobi- mena meat urinari.
litat dels espermatozous. S'anomena
porció prostética.
Veiem doncs que el semen, que
és el que s'expulsa a l'ejaculació, està
format per:
— els espermatozous
— la porció seminal
— la porció prostética
Les glàndules de Cowper: Són dues
petites glàndules situades a sota de la
pròstata. Segreguen una mica de líquid
2. L'APARELL GENITAL FEMENÍ
a) COM ÉS PER FORA El clitoris: Té la grandària d'un pè-
Allò que es veu des de fora rep global- sol. Està situat a la part frontal de l'os pú-
ment el nom de vulva. La vulva com- bic, en el punt on s'ajunten per la part de
prèn: dalt els llavis menors. Queda pràctica-
El mont de Venus: És una capa de ment amagat pels llavis majors. La seva
grassa situada sobre el pubis. A partir de estructura és semblant a la del penis per-
la pubertat aquesta capa protectora es què està format per un teixit esponjós
recobreix de pèls. molt sensible a l'estimulació sexual. El
Els llavis majors: Són dos plecs de seu extrem està recobert per un caputxó.
pell, rics en grassa i recoberts de pèls des El clitoris és l'òrgan receptor i trans-
de la pubertat. missor de l'estimulació sexual en la dona.
Els llavis menors: Són uns plecs de És molt sensible. Per aquest motiu no
pell més petits que envolten l'orifici de la sempre és aconsellable la seva estimua-
vagina i el meat uretral. ció directa.
El meat uretral: Es un foradet per on òvuls i les hormones sexuals femenines:
surt l'orina. Està situat entre el clitoris i estrogens i progesterona.
l'orifici8de la vagina. La superfície dels ovaris està recober-
En la dona el camí de l'orina és inde- ta per un munt de cavitats que s'anome-
pendent fins el final. nen follicles. Cada follicle empresona
L'orifici vaginal: És l'entrada de la un òvul.
vagina.
L'himen: És una membrana molt fina
i elàstica situada a l'inici del canal vagi-
nal. Aquesta fina pel·lícula està foradada 3
de manera diferent segons cada dona.
Per aquest orifici surt la sang quan es té
la regla i normalment també permet la in-
troducció d'un tampó.
Durant molt temps s'ha donat
molta importància a l'himen lligat al
concepte de virginitat. Es volia asse-
gurar que la dona " arribava "
verge al
matrimoni i l'himen intacte es consi-
derava una mena de "precinte de ga-
rantia".
L'himen es pot trencar de moltes
maneres: per un exercici físic, per la
penetració, etc. Normalment això no
fa mal i moltes noies no se n'assaben-
ten.
b) QUÈ PASSA PER DINS
Seguint el camí de l'òvul
Els ovaris: Són dos òrgans petits que
tenen forma d'ametlla. Són les glàndules
sexuals femenines que produeixen els Genitals interns femenins
L'òvul és la cèl·lula germinal fe- camí de l'òvul 9
menina que pot ser fecundada per un
espermatozou. És molt més gran que
aquest últim i es mou amb dificultat.
L'òvul té una capacitat reproductiva
durant les 24 hores següents a la seva òvul madur
sortida de l'ovari.
A diferència del noi, la noia quan
neix disposa ja de totes les seves revestiment fol·licle trencat:
cèl·lules germinals. De fet té força de la
en paret cos luti
de l'úter:
més de les que utilitzarà al llarg de endometri
tota la seva vida fèrtil. Fins a la púber-
tat aquestes cèl·lules restaran inma-
dures. A la pubertat s'iniciarà el pro-
cés d'ovulació.
El desencadenament de l'ovula-
ció ve determinat per unes hormones
produïdes per la glàndula hipofisaria.
Des de la primera regla (menar-
quia) fins a l'última regla (menopau- Ovulació
sa), cada quatre setmanes aproxima-
dament, un follicle d'un ovari aug-
mentará de grandària, de
es trencarà i Les trompes Fal·lopi: Són dues
expulsará un òvul que acabarà de ma- estructures simètriques que surten de
durar hores. cadascun dels ovaris i arriben fins a
en unes
4
Aquest procés tindrà lloc alterna- l'úter.
tivament altre ovari, és a dir És a les trompes de Fal·lopi on es
en un o pot
mes treballarà l'ovari dret i l'altre produir la fecundació d'un òvul per un El fol·licle
un trencat, un cop s'ha ex-
treballarà l'ovari s'anomena cos luti. El
esquerre. espermatozou. pulsat l'òvul,
L'òvul expulsat del fol·licle serà L'úter o matriu: És una estructrura cos luti segrega una hormona (pro-
aspirat la trompa de Fal·lopi muscular
cor- que constitueix una cavitat en
per gesterona) que fa que la paret muco-
Restarà allí durant curt forma de
responent. un pera posada cap per avall. Està sa de l'úter (endometri) augmenti de
període al llarg del qual serà fecundat recobert per una mucosa: l'endometri. gruix. L'úter es prepara així per acollir
o bé morirà. Aquesta mucosa augmenta de gruix en un possible òvul fecundat.
el moment de l'ovulació (sota la influèn-
eia del cos luti).
10
Des del moment que s'ha produït - Si no s'ha produït la fecundació
l'ovulació existeixen dues possibili- disminuirà la producció d'hormo-
tats: nes ovàriques i com a conseqüèn-
- Si s'ha produït la fecundació, eia d'això es produirà l'expulsió a
l'òvul fecundat niarà a la paret de l'exterior de la preparació de les pa-
l'úter on es desenvoluparà tot el rets de l'úter juntament amb l'òvul
procés que donarà lloc al futur és- i una mica de sang. Aquesta pèr-
ser. En aquest cas no disminuirà la dua s'anomena regla o menstrua-
producció d'hormones ovàriques. ció i dura de tres a cinc dies.
Fecundació
La regla ha estat envoltada de
molts mites: S'ha dit que quan es te- 11
nia la regla la noia no podia tenir reia-
cions sexuals, no es podia banyar,
etc. Tot això és fals. La regla no ha
d'alterar el ritme de vida habitual. És
un fenomen completament normal
que pot produir algunes molèsties. Si
la regla causa trastorns importants,
cosa poc freqüent, cal consultar al gi-
necòleg.
Per mesurar el cicle menstrual cal
comptar des del primer dia que s'ex-
pulsa sang fins el dia abans de la re-
gla següent. La durada del cicle és di-
ferent en cada dona.
El cèrvix o coll de l'úter: Es l'estruc-
expulsió tura que uneix l'üter amb la vagina. El cèrvix en el seu progrés cap a l'exterior.
de l'endometri cèrvix, coincidint amb l'ovulació i sota el La vagina: És un conducte expansi-
control d'una hormona (estrogens) pro- ble que va del coll de l'úter fins a l'exte-
dueix un líquid viscds que afavoreix el rior. La seva grandària és variable i la
progrés dels espermatozous cap a les seva estructura molt flexible. Normal-
trompes de Fal·lopi. ment les parets de la vagina estan jun-
El cèrvix té una gran capacitat de di- tes. Quan es produeix l'excitació sexual
latació. Aquesta és regulada a nivell hor- les parets de la vagina se separen una
monal i es manifesta en el moment del mica i suen. Aquesta suor és la base de la
Regla part, perquè el nadó ha de travessar el lubrificació vaginal.
La lubrificació vaginal és un fe-
nomen involuntari que té lloc com a
resposta a uns estímuls 3. LA RESPOSTA SEXUAL
un HUMA-
que en
moment donat son capaços d'excitar- NA
nos sexualment.
Ara que ja sabem com és i com funció-
na el nostre aparell genital, anem a veure
com respon el nostre cos davant d'un es-
La vagina té una gran capacitat de di- tímul sexual que li és plaent.
latació. Permet, fins i tot, el pas d'un L'estimulació pot donar-se mitjan- *
bebè en el moment del part. Per això par- çant qualsevol dels sentits i també a tra-
lem de la vagina com un "espai virtual", vés de la imaginació. El sentit del tacte
és a dir, com un espai possible que juga un paper molt important. Tot el nos-
s'adapta a l'exigència de cada moment. tre cos és susceptible de ser estimulat,
Aquest és un dels motius pel qual la di- però hi ha llocs on normalment tots tenim
mensió del penis té poca importància de una major sensibilitat. Són les zones eró-
cara a la satisfacció de la dona en la reia- genes. Tenim en primer lloc les zones ge-
ció sexual. nitals que són les més sensibles, però
també hi ha altres llocs molt importants
com ara els pits, els mugrons, les orelles,
els llavis, lanuca, les cuixes, i un llarg etc.
Les preferències en aquest sentit estan
molt lligades a cada persona i a cada si-
tuació.
La resposta fisiològica a un estímul
sexual és *
sempre la mateixa, sigui quina
sigui la font d'estimulació. És a dir, el que
passa en el nostre cos és el mateix tant si
ens autoestimulem (automasturbació)
com si tenim una relació sexual, ja sigui
heterosexual (amb una persona de l'altre
sexe) o homosexual (amb una persona
del mateix sexe), en les seves diferents
possibilitats: masturbació, penetració,
joc, etc.
Veiem doncs què totes les calami- Resposta sexual de l'home
tats que s'havien adjudicat a la mas- període refractari
turbació no tenen raó de 13
ser. La mas-
turbació és una resposta perfecta-
ment natural en el noi i la noia, que és orgasme
dóna més freqüentment en l'adoles-
cència. És una manera de conèixer el
propi cos i les seves possibüitats. La
freqüència amb què es practica la altiplà
masturbació està subjecta a moltes
* variacions. Això no té cap importàn-
eia. Cadascú, en el camp de la sexuali-
tat, té el seu propi ritme.
excitació
A diferència del que s'havia pensat
durant molt de temps, la resposta sexual
és molt- semblant en l'home i en la dona.
En el cos de tots dos es donen dues reac-
cions bàsiques davant d'un estímul se- Resposta sexual de la dona
xualment excitant:
— la vasocongestió és a dir, l'afluèn-
eia de sang als vasos sanguinis.
— la miotonia, és a dir, l'augment de
orgasme
la tensió muscular.
Aquests dos fenòmens són els res-
ponsables de tots els canvis que va expe-
rimentant el nostre cos a mesura que altiplà
anem responent positivament a uns es-
tímuls eròtics. Tots aquests canvis po-
den variar molt d'una persona a una altra
i d'una situació a una altra.
La resposta sexual es viu com un con- excitació
tinu. Les investigacions, però, han portat
a diferenciar quatre fases. Les anirem se-
guint tot comparant la resposta sexuaL
del noi amb la resposta sexual de la noia.
Fase d'excitació lació.
Els canvis més importants són: l'erec-
ció del penis en el noi i la lubrificació vagi- Fase de resolució
nal en la noia. Aquests dos fenòmens te- És el retorn a l'estat de repòs que pro-
la mateixa significació. Volen dir que dueix una sensació de relaxació en tot el
nen
estem respondre positiva- cos. En aquesta fase trobem una diferèn-
començant a
ment estímuls sexuals, és dir, eia important entre el noi i la noia. El noi
a uns a ens
estem excitar. passa per un període de temps variable
començant a
També es donen altres canvis a nivell que s'anomena període refractari du-
de les zones genitals: rant el qual no és capaç de respondre se-
— En la noia es produeix un augment de xualment a cap estímul. La noia no passa
les dimensions dels llavis menors i els lla- per aquest període i pot tenir altres or-
vis majors queden visibles. La gasmes a continuació si és estimulada
menys
part externa de la vagina se separa, l'úter adequadament.
s'aixeca i estira la vagina que es fa més Aquestes fases, però, no tenen sem-
llarga. El clitoris augmenta de grandària i
pre la mateixa durada. Existeixen dife-
es posa erecte. ma orgàsmica). rències entre unes persones i altres i
— En el noi la pell de l'escrot es fa més - En el noi es produeix l'emissió d'unes també entre diferents experiències en
gruixuda i tibant, fent que els testicles gotes de líquid que provenen de les
una mateixa persona. És per aquest mo-
pugin cap amunt. glàndules de Cowper. Recordem que tiu que no és aconsellable que una pare-
Tant en el noi com en la noia hi ha un aug- aquest líquid pot contenir espermato- lla persegueixi l'orgasme simultani, com
ment del ritme respiratori i de la tensió zous.
a condició indispensable per obtenir
muscular. També es produeixen altres
Fase d'orgasme unes relacions sexuals satisfactòries.
canvis. Per exemple, els mugrons es po- És l'alliberament de la tensió sexual Com veiem, la sexualitat és
erectes i, la noia, produeix quelcom r
sen en es un
augment del volum dels pits. acumulada en les dues fases anteriors. molt ampli que neix i mor amb l'individu.
Aquesta fase coincideix amb la sensació Ens permet comunicar-nos, donar i rebre
Fase d'altiplà de major plaer. afecte i plaer. Podem gaudir-la, doncs, al
Té lloc quan la fase d'excitació ha arri- El fenomen de l'orgasme consisteix a llarg de tota la nostra vida i també, al con-
bat al màxim i s'estabilitza durant un nivell fisiològic en una sèrie de contrac- trari del que es creia, durant la nostra ve-
temps. En aquesta fase es mantenen al cions. En la noia aquestes s'inicien en el Ilesa.
seu nivell més alt els canvis produïts en terç extern de la vagina (plataforma or-
la fase anterior. Només cal destacar el se- gàsmica) i es poden donar també a l'úter.
güent: En el noi aquestes contraccions comen-
— En la noia el clitoris s'amaga sota el ca- cen a nivell de les vesícules seminals i
putxó fent-se pràcticament inaccessi- pròstata i progressen cap al penis, aju-
ble. Es produeix un engrossament de dant a l'expulsió del semen. En el noi,
la part externa de la vagina (platafor doncs, l'orgasme coincideix amb l'ejacu
PER AMPLIAR
A. Comfort i J. Comfort: "EL ADOLESCENTE. Se-
xualidad, vida y crecimiento". Ed. Blume. Llibre
adreçat als joves, de gran qualitat, sobretot en el
seu aspecte gràfic.
Bent H. Claèsson: "INFORMACION SEXUAL
PARA JOVENES". Lóguez Ed. Llibre bàsic d'infor-
mació sexual, útil per a una primera aproximació al
tema i adreçat a la gent jove. És un llibre petit però
molt ben fet.
Institut Lambda: "HAGAMOS EL AMOR". Temas
Monográficos de Sexologia n.° 3, Barcelona. Fulletó
desenfadat, desmitificador i clarificador de molts
equívocs respecte al sexe.
Belliveu i Richter: "LA INADAPTACION SEXUAL
HUMANA SEGUN MASTERS Y JOHNSON". Ed.
Fontanella. Llibre petit i clarificador sobre la fisiolo-
gia de la resposta sexual humana i les possibles dis-
funcions en el camp sexual.