Picasso us continua interessant als nois i noies co o 5 perquè és un dels homes que heu viscut, amb profunditat 00 i imaginació, alguns dels esdeveniments i experiències W tt PQ 2 H CO w Q ¡Z¡ o hQ H ü (X < PQ W Q H Picasso. 1906. Las Meninas. 1957. s w del nostre segle. I ha marcat, amb la seva visió del món i dels homes que tan l'apassionaven, la nostra sensibilitat. rs ¡z¡ Pintant, la seva manera de pintar, avui, encara ens sorprèn !3 i ens fascina. Picasso arriba a Barcelona amb una manera de pintar Picasso neix a Málaga el 25 d'octubre de 1881. El seu pare és professor de l'escola de Belles Arts. I Pi- casso, molt aviat, dibuixa escenes de braus, coloms i apresa en les escoles de pintura. El contacte amb l'ambient passos de Setmana Santa. Després es traslladen a La Coruña per allò del canvi del lloc de feina. Allà el pa- de de la ciutat li obre els ulls buscar una re li regala la seva caixa de pintures. Paisatges, bode- progrés per altra gons, interiors i retrats. I nou canvi de Hoc: Barcelona i el contacte amb les novetats d'Europa. Estudia Belles Arts. Picasso fa servir, llavors, als de la familia com a PS models. Als 14 anys, la Primera Comunió. La combre- gant és la seva germana. Dibuixa sobre qualsevol tros «2 de paper. L'important és agafar pràctica, ofici. Va a estudiar a Madrid. Fatal. Cau malalt. Torna i deixa la família. Tot allò que fan molts joves. Pisos amb com- hO panys... i, sempre, la cerveseria «Els Quatre Gats», <¡ o on ès parla d'art, política i literatura en els corrents més d'avantguàrda. Fa amistat amb Sabartés, Nonell, C¡5hJ Mir, Cases, RussinyoL.., els de la colla. Escolta i ob- H serva. I guixa. Fa retrats. D'ells i de gent del carrer ~ W com La Chata. w París era, sempre, el gran tema. I se n'hi va amb « W amics i per veure què passa amb un quadre que ha en- S H viat a l'Exposició Universal. París, ja ho sabeu, és per badar molt i treballar poc. S'encanta davant de les « obres del Toulouse Lautrec i en surt En el camí, El fi- C3 nal del número... I pinta escenes de carrer: L'abraç. o< De nou Barcelona. I, de nou, París. Ara bada amb els impressionistes i «fauves». I surt L'Espera, La nana, i Q Bodegó. CO l-J H < o < cu < < Primera Comunió. 1896. La Nana. 1901. hJ 55 H manera de pintar i de mirar el món. No vol repetir i copiar. ¡D Vol inventar i crear. Al món modern del segle XX li cal go un art nou. Picasso va contestar un dia als elogis que li feien els crítics: Picasso opta per la soledat silent dels malalts, cap- taires, vells i invàlids, Com el seu amic Nonell. Creu en les possibilitats de l'home. I en aquesta manera d'entendre la pintura, empalma amb la millor tradició del fer pintura d'aquesta pell de brau. Ara, pintant, li surt tot el que havia après en l'ambient dels «Quatre Gats». Va plasmant, en color, la-seva visió del món. Aquelles discussions tenyides de l'anarquisme de l'època sobre la misèria social del país, repensades una i altra vegada en l'ambient semibohemi dels «Quatre Gats» on la llibertat i la independència i la comprensió dels «Humiliats i ofesos» eren la trinitat «Picasso també té dos braços, dues cames, un cap, ètica, prenen forma. A París. I a Barcelona. Acom- panyades de tot allò que allà veu i aprèn. Observa museus i el carrer. El cinisme d'una societat, l'egois- me dels poderosos, la trista vida dels barris baixos agafen, en els ulls i els pinzells d'un Picasso de vint anys, el blau de la soledat. Del silenci. En un un cor i tota uns perso- nas, l'esperança d'un ser humà». natges que són símbol del patir. Però també, un sím- bol d'orgull en la soledat. En la misèria. A vegades he vist en aquest Picasso un cert gust per l'expressivitat gòtica: Pel matís psicològic, un tracta- ment simbòlic del color, un patetisme en les formes i I va la seva obra àmb un cor els un deix de ventada de serenor en els sentiments i ago- començar pintant gran que serament de la recerca. La dona de la grenya, Desemparats, El boig i Men- jar frugal són, en el museu, una bona mostra d'aques- ta manera de fer pintura plenament personal. sofreixen. Pintant els pobres. Els marginats i oprimits. En tota la seva crua i blava humanitat menystinguda. Un blau que clamava revolta. La vida. 1903. E1^ (fragment). 1904. Picasso a viure a París i posa fi a la manera de Qui de vosaltres, després de disfrutar en la il·lusió del passa circ, pintar blava. Els rosats fan acte de {òresència. Per què? Hi ha un món nou que l'intriga. Pintada Ja blava fredor de la misèria descobreix, en el món del dels seus circ, un no ha pensat en la vida senzilla, però solidària, senyal d'esperança per al demà dels homes. A París coneix a Guillema Apollinaire a qui encomanarà, del circ en les també, el gust pel circ. I tots dos aniran sovint al circ homes? La rosa amistat agafa pintures Medrano. Als seus quadres, però, no hi ha espectacle. Picasso s'interessa per la personalitat creadora d'acròbates, pallassos i arlequins. Fora de la pista i en la seva vida quotidiana. Amb el vestit de pista. Amb el distintiu que els identifica amb la petita comunitat del circ on tothom comparteix alegries i fracassos. On hi ha reia- ció. On Picasso hi entreveu sinceritat. I, ell mateix, es pinta com Arlequí dins d'aquesta troupe. Un món pe- tit, il·lusori. De somni enfront la misèria de l'època blava. El rosa d'aquesta manera de pintar deixa una taca rosada enmig de la soledat i la misèria. Per si creix. Com el circ que passa pels pobles pregonant il·lusió i mal·labarismes. D'aquesta època no hi ha material al museu. Però hi podem veure una obra contemporània important: El Retrat de la Senyora Canals, que va caure en gràcia a Picasso mentre aquesta posava amb altres dones en plan corrida de toreres, per un quadre del seu marit. I no confongueu L'Arlequí del museu amb els arle- quins roses. Aquest és un retrat del 1917 que anuncia un acostament al neoclassicisme. Picasso, us en ado- nareu, és inclassificable! Retrat de la Sra. Canals. 1905. Familia d'acròbates amb un simi. 1905. de Picasso la bandera de la igualtat i la comunitat, viscuda en la intimitat d'un grup d'homes que treballen fent-se costat. El blau un dia es tenyirà de rosa. Calia que la mateixa pintura digués un prou ben entenedor Mori el bon gust, deia Picasso mentre pintava les senyoretes d'una casa de cites del carrer Avinyó, i ex- pressava, amb pintura, allò la els artistes l'usaven els la que la i burgesos pintura mateixa PG a manera com amagava: la inconveniència i la manca de refinament. H Després altres el seguiren. I explotaren revolucions CC col·leccionaven. I ho fer socials com la amb les marxista. Picasso fa seu el crit va senyoretes d'Avinyó, que I PG s'olorava a Europa. Només Picasso, escriví Gertrude Stein, ha advertit que la realitat del segle XXno té res < Picasso amb les formes del a veure amb la del segle XIX. Iho hà fet on començava a jugar pintant. Quecos. ja és una manera. La Stein, una mica de safareix o sem- pre va bé, és una dona que Picasso va pintar. I sembla J que els crítics no la coneixien. La situació va provocar aquella resposta famosa: No us preocupeu, algun dia W se li assemblarà, va comentar Picasso. Q Les Senyoretes d'Avinyó anuncien, doncs, el cubis- me. Renoven la pintura. I constitueixen un senyal de co la renovació que cal a l'home i a la societat. Un canvi H d'imatge per un canvi d'una manera de viure. No és li- teratura. Ho deia Picasso. El cubisme arribarà després. L'estada a Gósol, el o descobriment de Cezanne a París —aquesta capacitat >* per deixar-se sorprendre!— la coneixença de Bregue..., el portarà al cubisme que els entesos divi- diran en analític ■—quan presenta un personatge o un w paisatge en molts angles de visió i usa, aquí, grisos, CO H olis i marrons—, i parlaran de cubisme sintètic quan simplifica. Deixem-ho. A nosaltres ens interessa el fe- CO 2 nomen. No la matemàtica de la pintura. Ens interessa CO aquest gust per donar, sobre la mateixa tela, moltes w HH visions. Des de molts angles. La gerra es veu de da- PQ vant i de sobre. És com un joc de composicions i des- composicions. De multiplicitat de visions. De pensa- w ¡3 ments. Sobre objectes, sovint veu familiars: fruita, Q ü plats, vasos, ampolles, instruments músics que existei- xen en llocs, formes i situacions ben diferents. El cu- Irl bisme és, en definitiva, un gran joc de la ment sobre W l'espai pictòric. o En el museu, d'aquesta època, podeu veure Cap. Q Som, aquí, també, pobres. Però hi ha obres d'un cu- bisme posterior. Coneix Jean Cocteau i el convenç ¡z; per fer decorats i vestuari pel Ballet Rus, a Roma. -< I iniciar-se l'escàndol i amb el cubisme, Allà, en contacte amb elnova renaixement, s'interessarà en va una manera, temes i maneres de pintar, diguem-ne clàssiques, com o les Tres dones a la font. I el seu cubisme deixa d'ésser CO de pintar analitzant i jugant. Deia «jo pinto les coses estricte. Veieu, si més no, Blanquita Suárez, Figuera w en un silló, Personatge i Fruitera. Us donaran una pinzellada cubista al vostre ull i coco. 5 com les penso». Les senyoretes del Carrer d'Avinyó (Fragment). 1907. Fruiter. 1917. Un bon amic de Picasso, el poeta Rafael Alberti, el transformà Franco, amb«Guernica. l'aviació / Dolor nazi, ataca Guernica. És dia en poema: al Rojo vivo. / ...Y aquí de mercat. La ciutat mort víctima del primer atac tota- litari de la història de l'aviació sobre una població ci- el del arte vil i indefensa: comienza Guernica representava l'eix juego dinamit- a ser un juego explosivo.» zador del poble basc. I Picasso, expressa, prenent els pinzells, la seva denúncia i angoixa. «Lo llamaste Guernica. / Y es el pueblo español / el I ho va está pintar tot com si pogués passar-nos a la vida que de cada u. Domèsticament. Il·luminat per una bombe- ta. Dins un gran silenci gue crida en el buit. En el Guernica Picasso hi resumeix tot el seu passat pictòric i l'actualitza. Per més contraposats gue ens semblin. Aguí està tot Picasso; en una lliçó magistral de solidaritat. Reprenent el mite del Rapte de les Sabines, Picasso el transforma. Li treu tota bellesa. I en el Guernica, el cavall i el brau exemplifiguen el gran drama de la vio- lència. La dona, però, crida portant el seu fill en braços, mort. Es la gue sofreix la passió, la gue actua, la gue dóna humanitat. La gue, com cap altre, li surt de la gola l'immens quejío gue és tot el Guernica. Un quejio de pintura. Punyent pel gui el vol comprendre. No us perdeu, en aguesta manera d'entendre l'art, la Minotauromàquia precedent del Guernica. Brutal- ment, l'home-brau obre el ventre de la víctima-cavall. Les seves tripes són un cos de dona. Bella. Un home fuig. Hi ha dues noies amb coloms de pau. Una noie- ta, ingènua, porta a la mà un ram de flors i il·lumina l'escena. Som al 1935. Poc temps després serà veritat. siempre allí, / el que tuvo el arrojo de poner en tu mano / esa luz gris i blanca que salió entonces de tu sangre / para que iluminaras su memoria». I Picasso és Thome que estava entestat en canviar la realitat. Picasso es trasllada a viure a la Costa Blava. Allà En més vivible. Per això amb molta pinta, agafant per tema el quadre de Velazquez, la se- imaginar-la quan juga, va última gran mitologia: Las Meninas. Comparant Velázquez i la sèrie de Picasso, ens adonàvem dels va- ironia, amb les menines de Velazquez, les explicarà lors qvie Picasso, un cop més —i fins a la sacietat— ens subratlla. Picasso, certament, no és un pinta-mones. Llegim-lo. Colors. Els innocents porten colors de cel: groc de sol i el blau. Mireu-los en la petita Infanta, que encara no té el traç totalitari familiar, la disminuïda mental Maribaibola, i el bufó. Tots els altres, negres i grisos. O els colors propis del demoníac en la tradició ibèri- ca: vermell foc i verd verí. En alguns quadres, només grisos: la llum i la tene- bra. Com en el Guernica. Grafisme. Velázquez és un monstre amb una creu. Ho omple tot. Velázquez, en efecte, era un home que volia lluir. I somniava en ser noble. I els petits ganxos que en l'obra de Velázquez, molt petits, hi són per a penjar quadres, aquí s'han transformat en ganxos de carnisseria on penjar vedells obertes: una sala de tor- tures. Una visió coneguda de tot absolutisme. Les cares rodones signifiquen bondat. Són els de colors del cel. Les dames nobles tenen trets angulars. Agressius. Coloms. La sèrie, donada per Picasso en memòria del seu amic Sabatés, acaba amb temes sobre el Medi- terrà que Picasso veia, cada dia, des dels balcons oberts del seu estudi. Amb molts coloms. Amb molta pau. Sobré un cel net i blau d'un mediterrani presen- tat com a llibertat. És l'altre cantó de les estances ab- solutistes de les Menines! Colors, grafisme i mediterrà parlen, comparant-los, per ells mateixos al qui sapmirar Picasso. Amb ulls de llibertat. Amb ulls de cel blau. Aquest any, per exem- ple. Las Meninas. 1957. Las Meninas. 1957. a la seva manera. Els petits són rodonets i lluminosos com el sol. Els grans, l'afany de poder els ha fet angulats. Per uns i altres, vol la pau del mediterrà. f Picasso va ésser un home que volia viure, amb la pintura, En l'última època de la pintura de Picasso hi ha una obsessió: cinquanta quadres sobre Elpintor i la seva el present de cada dia. Per això les seves últimes pintures model. Ell i la dona, símbol de la humanitat. En aquestes teles Picasso, com a qran home, posa en crisi el seu ofici de pintor tot mostrant-nos la seva intimitat ens presenten un home pintant. Perquè tenia moltes coses personal i la lluita per fer ben feta la seva feina. Picas- so, l'home venerat, es qüestiona. Una sèrie eròticà i un Autorretrat, tanquen l'obra < més significativa d'un home que va fer de la pintura PC un llibre obert dels nostres dies i una proposta de pau i llibertat entre els homes. I ho va fer amb gust. Per- p què estimava allò que feia. I allò que veien els seus H grossos ulls de xafarder enamorat. g Tot això ho pots comprovar amb els teus ulls, si ba- E des una estona en el seu museu, a Barcelona, carrer Montcada. Un carrer d'origen medieval i de ruta cap < al port ple, encara ara, d'antics palaus de mercaders i militars. h4 Als palaus Aguilar, Baró de Castellet i Meca t'hi es- pera l'avi Picasso, amb un munt d'històries i sensa- W cions explicades amb l'antic i sempre nou art de la Q pintura. J