AJUNTAMENT DE BARCELONA ENLLUERNATS PER portaria totes a casa, i no que no arribaria a home: LES JOGUINES... cal dir que els pares, en moriria com moriria en ser llur estimació, els com- tancat en una habitació de «És plaurien si llurs cabals ho la qual prèviament s'ha- un perill per a l'edu- extret i tal com cació de la infantesa gués l'aire; arri- permetessin.» tindria un bar a aquests dies desenvolupa- propers ment i malaltís a Nadal Reis raquític i sense un «Jo quasi diria que no os aquell criteri desgraciat a qui segur i ben orientat firar la pot concebre una vida de a viure en un per mainada, s'obligués per- noi sense jugar: jo crec lloc amb l'aire condi- insuficient, què en aquestes així també pujaria amb cions són víctimes de l'en- una feble i un lluernament de la personalitat munió dèbil l'infant de joguines, totes elles organisme en- que ho hagués viscut en ginyoses o llampants, que ple joc.» emplenen parades i apa- radors, que enllepoleixen el (Pau Vila, noi de tal 1912) manera, que pel seu desig se les em 1. Sala de jocs: 2. Préstec de joguines: 3. Taller 4. Exposició de joguines lates: 5. Sala ludotecans o monitors. Dibuix cedit per «Cavall Fort; TRAMVIA Per explicar la importancia del joc i per veure el procés de creació que suposa, hem recorregut a dos textos Pau Vila de NECESSITATS de I l'any 1912. Ara fa gairebé setanta anys. Pensem que aquest document històric és ben actual i que explica de forma molt planera les funcions del CONCEPTE DEL JOC joc. Per facilitar la lectura, hem actualitzat algunes expressions lingüístiques que eren difícils d'entendre. «Si, fins avui, del noi se es passaria el temps ju- nina, desperta i educa in- Tercer: que té un fort po- canalitzadora dels instints n'ha tingut un equivocat gant al seu llit, tot i no po- conscientment els seus der sociabilitzador, sobre- antisocials atàvics, com concepte, del joc se n'ha der moure-se'n? La con- instints maternals, que tot els jocs col·lectius i de són les lluites.» tingut un concepte insufi- tradicció, en part, d'amb- quan sigui mare practica- match, com el foot-ball. cient. Us han dit que el joc dós parers, és evident. Un rà amb els seus fillets... Quart: que exerceix una és una recreació, és a dir, alemany, Carles Groos, Aquesta és, doncs, la influència depuradora i una manera de refer (re- ha estat qui ha donat del (Pau Vila, idea s'ha 1912) més justa que crear) el cos o l'esperit joc la definició més cabal i donat del joc. El joc és el NECESIDADES Y CONCEPTO cansats. encertada. Sosté, en la se- medi pel qual el noi porta Però, quin cansament obra sobre «Els DEL JUEGO va jocs a cap la conquesta de les corporal tindrà el noi dels animals», «el «Si, hasta hoy, se ha tenido un con- obra sobre «Los de los que que joc seves activitats futures... juegos cepto equivocado del niño, se ha teni- animales», que «el juego es, para los ni- es posa a jugar tan aviat és, per als nois i per a les S'ha afegit, a la idea do, en cambio, un concepto insuficiente ños y para ¡os animales, como un prelu- com salta del llit i, si el bestioles, com un preludi, del Se ha dicho el es dio, una iniciación, una preparación que el joc és un exercici juego. que juego una el recreación, estot decir, una forma de para su vida El deixen, posterior». gatito que no para en una iniciació, una prepa- preparatori, alguns com- rehacer (re-crear) el cuerpo o el espiri- juega con un papel que hace correr el dia? I, quina fatiga d'es- ració a llur vida poste- plements. Primer: se está que és tu cansados. viento, adiestrando para sus fu- turas perit tindrà el petit El Pero, cansancio tendrá cacerías; la cabrita montañesa que rior.» gatet que juga un estímul al que corporal que per creixe- un niño que se pone a jugar nada más salta en terreno llano, no lo hace tan tresca i crida bo i jugant amb un paper que el vent ment orgànic (és a dir, saltar de la cama y, si lo dejan, no para inútilmente como parece, pues impulsi- d'un cap a l'altre del dia? fa córrer, no fa altra en todo el día? cosa pel joc s'obté de- Y, qué fatiga de espíritu vamente se entrena para sus arriesga- que un tendrá el dos saltos la niña Altres han pequeño que corre grita ju- y carreras; que juega cregut y que el que ensinistrar-se per a senvolupament més cabal gando de la mañana a la noche? a madres con su muñeca, despierta y joc és una mena de vàlvu- les seves caceres futures; de tots els nostres òrgans. Otros han creído que el juego es co- educa inconscientemente sus instintos la de mo una válvula de donde maternales, que cuando sea madre seguretat per ón es el cabrit muntanyenc seguridad por que Segon: que refresca cons- se pierde el sobrante de energía. Si así practicará con sus hijitos... perd el sobrant d'ener- brinca en terreny pla, no tantment les activitats de fuese, como se explica que el niño jue- Esta es, pues, la idea más justa que se gies. Si així fos, com s'ex- ho fa tan inútilment gue hasta quedarse dormido encima de ha dado del juego. El juego es el medio com nou apreses. Recordem, sus juguetes? Y como el con- por el cual el niño lleva a cabo la con- plicaria que el pequeño noi jugui sembla a cop d'ull, car im- com a demostració, la vo- valesciente, sin fuerzas, se pasaría el quista de sus futuras actividades... fins a quedar adormit da- pulsivament s'assaja per luntat intuïtiva del tiempo jugando en su cama, aunque no Se ha añadido, a la idea de que el nen pe- munt de les pueda moverse? La en juego es un ejercicio preparatorio, al- seves jogui- als contradicción, seus arriscats salts i tit, que, tan bon punt ha parte, de ambos pareceres, es evidente. gunos complementos. Primero: que es nes? I com el petit conva- corredisses; la nena que provat de caminar, ell sol Un alemán, Carlos Groos, ha sido un estímulo para el crecimiento orgáni- lescent, mancat de forces, amb la quien ha dado la definición más corree- co (es decir, que por el juego se obtiene juga a mares seva s'engresca per tornar-hi). ta y razonada del juego. Sostiene, en su un desarrollo más completo de todos EL VALOR DEL JOC: LA IMAGINACIÓ CREADORA «Jugant, jugant, el nen picador rentar la roba No: el noi s'enganya nuestros per no órganos. Segundo: gue refres- los juegos colectivos i de match, como ca constantemente las actividades el futbol. Cuarto: sentir el que ejerce una in- comença a goig o un tronxo de col. I fins a a si mateix, perguè ell sap aprendidas de nuevo. Recordemos, co- fluencia depuradora y canalizadora de de crear... això sobrepuja el seu do bé cadira és mo demostración, la voluntad intuitiva los instintos antisociales prou gue una atávicos, como del niño Ell, d'una senzilla cadi- pequeño, que, tan pronto in- son las luchas.» imaginatiu: algun dels una cadira, com sap ben tenta andar, él solo se anima para vol- ra, en fa les coses gue més oients haurà observat, al- bé guè és cotxe. Si ver a hacerlo). Tercero: un que tiene un (Pau Vila, 1912) li S'asseu fuerte plauen. s'age- poder sociabilizador, sobretodo o guna vegada, una criatura • canvia imaginativament la nolla a terra davant del gue dialoga amb ella ma- forma de les coses és per EL VALOR DEL JUEGO: moble humil, i en fa un teixa com si fos una altra impuls d'aquesta necessi- LA IMAGINACION CREADORA piano, teclejant-la amb els persona. tat que sent de creació. dits. S'asseu en el seient, i Potser algun esperit po- Per això s'estima més el niño a sentir el fruto del que «Jugando, empieza desconocimiento que tiene el gozo de crear... niño de las cosas. ja és un cotxe. S'ajeu amb sitivista creurà gue tot li donin o comprin objec- De una simple silla él se hace las co- No: el niño no se engaña, porque sa- el respatller a terra i això és un engany malas- tes susceptibles d'ésser re- sas que más le gustan. Se sienta o se be muy bien que una silla es una silla, els barrots arrodilla en el suelo ante el humilde como sabe muy bien que un.cocheasseient-se es un en truc fruit del desconeixe- vestits de la forma que mueble y hace un piano, tecleando con coche. Si cambia imaginativamente la davanters, i el petit se sent ment gue té el noi de les més li agradi o bé personi- los dedos. Se sienta en la silla y ya es un forma de las cosas es por impulso de es- chaffeur d'un luxós coche. Se echa con el respaldo en el ta necesidad que siente de i ràpid creación. coses. ficats. Li comprareu un suelo y sentándose en los barrotes de- Por eso prefiere que le compren o den automòbil. La gira al re- carro, i, fora dels primers lanteros, se siente conductor de un lujo- objetos susceptibles de ser revestidos vés, i ja és cavall i ell el so y rápido automóvil. La gira al revés, de la forma más le guste o un dies molt de que personifi- (ell es paga y ya es un caballo y él el caballero. cados. cavaller. les novetats), el farà servir Y cuando aviva y personifica? Quien Le compraréis un carro y, después de I aviva i personifi- no ha oido las conversaciones con la los primeros días (él está muy contento guan d'armari, de calaixera o muñeca que tan pronto es hija como con las novedades), lo hará servir de ar- ca? Qui no ha sentit les d'aparador: en canvi farà alumna, como una visita? Pero es aun mario, de tocador, o de vitrina: sin em- más maravilloso hará servir como carro converses amb la nina cuando el una gue servir de objeto per- bargo, caja carro una capsa sonificado es algo tan estrafalario como de cartón, una lata, o un papel atado en tan aviat és la filleta com de cartró, una llauna o un un picador para lavar ropa o un troncho el extremo de un hilo». una alumna, com una visi- al de col. Y su don lligat imaginativo llega toda- (Pau Vila, 1912) paper cap d'un vía a más: alguno de los oyentes habrá ta? Però és més merave- fil.» observado, alguna vez, una criatura llós, encara, guan l'objec- qué dialoga con ella misma como si fue- ra otra persona. te personificat és una cosa (Pau Vila, 1912) Quizás algun espíritu positivista cree- tant estrafalaria com un rá que todo eso es un aciago engaño ciar per la por que algun veí els titlli trucció. I així podríem anar conti- MATERIALS I Quan diem «criteris per a la com- prar, y querríamos ayudaros a definir- EL SEXO go simbólico: aquél que imita situació- nes del mundo adulto un entrena- CRITERIS PER A LA d'afeminat como o de vailetota, los. respectiva- nuant. de joguines» no volem dir En pas nuestra civilización, los pra papeles LA EDAD de hombre—mujer, miento para la vida futura. Hay juguetes ment. Quan penseu quines están joguines com- DISSENY que només són joguines aquelles muy diferen- que ciados. La que hacen pensar, como el publicidad sobre juguetes ajedrez. Es cert que els nens es resistiran a prareu als vostres fills, procureu que comprem. Hi ha moltes coses a casa, Todo el mundo sabe que los niños y la responde totalmente a esta diferencia- Hay juguetes que despiertan imagi- jugar a nines o les nenes a pilota, i responguin a les diferents activitats La és també element al al bosc, permeten las niñas a medida que van creciendo, de nación joguina carrer o que ens ción papeles y la creatividad, como los muñe- un y propone unos jugue- tant caldrà imposar jogui- el necessita fer. Consulteu la les el necesitan distintos. No solo eos. la COMPRA DE JOGUINES per no cap que nen juguetes d'educació estètica. De dues jogui- jugar: robes, mobiliari, estris tes para niños y otros para niñas: los ni- Hay juguetes que despiertan els de si classificació adjuntem porque se estropean los que tienen, sino precisión y la habilidad manual, como na que no vingui gust, però que en aquest nes semblants que valen igual, trieu de cuina, sorra, aigua, elements ños na- jugarán a soldados y camiones y las porque los juguetes, a cada edad, tie- los de construcción. Y así podríamos vosaltres us heu convençut que no és fulletó. niñas a muñecas y amas de casa. El la més bonica. Feu atenció als colors, turáis,... Sapiguem treure'n partit. jue- nen que responder a sus necesidades de simbólico continuar. go no hacen otra cosa bo discriminar els sexes, de mica que en les formes, la qualitat dels dibui- I també hi ha joguines que les po- crecimiento. Cuando penséis qué juguetes com- a a imitar la vida adulta, y los niños tende- La publicitat pretén convèncer-nos s'espatllen les que té, sinó perquè les quines joguines va necessitant. P6- mica aconseguireu contrarrestar L'AUSTERITAT xos que té... No us deixeu impressió- dem fabricar nosaltres mateixos: tite- No os creáis que hace falta ser psicó- a vuestros rán a hacer aquello que ven hacer los praréis hijos, procurad que a tal la millor, han de deu també consultar alguns llibres, cultural logo para saber gué juguetes convienen respondan a las diferentes actividades que joguina és o com a joguines, a cada edat, respon: o aquesta pressió que no per- nar per l'embolcall, que està fet ex- lles, joanets d'aigua, joguines de pa- padres y a la televisión. a cada didàctica el hi edad, porgue cada niño tiene un que el niño necesita hacer. Consultad la mínim, que és molt o que dre a les seves necessitats de creixe- parlar-ne amb algun conegut que met als homes i a les dones de fer més pressament per a cridar l'atenció i de per (papiroflèxia), barquetes... Es bo Habéis de saber, que esto no pasa ritmo de crecimiento propio. Basta con clasificación que adjuntamos en este fo- nen hi disfruta molt. Durant els mesos ment. entengui (el mestre, un botiguer que allò que els ha estat fixat. No ajudareu pas més l'infant per- porque los niños els fabricar-se y niñas «sean así», sino vegades no respon al contingut de que nens aprenguin a observar bien a vuestros hijos y utilizar lleto. porque la de novembre desembre, la publici- Als cada què li compreu moltes joguines, sinó presión cultural de la socie- i No us penseu pas que cal ser psicò- amic...). primers anys, a dins. Eviteu els colors estridents, els joguines, perquè la feina de fer-les ja la lógica: dad que «quiere que sean así». No os LA AUSTERIDAD tat sobre joguines és la més important leg per a saber quines joguines con- pas de creixement, necessita unes jo- perquè li compreu just les que neces- —desde hace unos días vuestra a instruments musicals que tenen sons és un joc. Això sí: cal que" vosaltres hija importe comprar muñecas vuestro le para Al niño no le ayudaréis más porque le a televisió. Els spots, a més, són tan venen a cada edat, perquè cada nen guiñes més precises. Després el ven- LA VARIETAT DE sita. Ans al contrari, si li compreu aprendido a coger el zing-zing: ya no inharmònics, les niño imatges standard els ajudeu. de cinco años, o un capazo de he- de la Dadle objetos compréis muchoscae mano. juguetes, sino porgue ben fets que enlluernen totalment els té un ritme de creixement propi. N'hi tall d'edats per a cada joguina ja és massa joguines l'ajudareu a ser de- pues, rramientas de paleta para vuestra niña dels còmics de televisió... necesi- que pueda facilidad la le compréis exactamente los coger con por que nens i nenes que els miren: ja sabeu ha prou amb observar bé els vostres més ampli. En aquest fulletó trobareu FUNCIONS sordenat i capriciós. No desvetllareu I feu atenció als materials amb què CRITERIOS PARA que cumplirá seis. No os dejéis influen- forma tienen, mu- ta. Al no contrario, si le compráis demasia-que porque pesan ciar el miedo a vecino los que són el «programa» de televisió fills i fer servir la lògica: una guina bàsica de joguines amb in- la seva imaginació. Quan una jogui- por que algún dos juguetes le ayudaréis a ser desorde- està feta cada joguina: que no s'es- cho, y porque están hechos de materia- tache de afeminado o de machote, res- que més agrada als infants. Segons •des de fa uns dies la vostra filla ha dicació de l'edat aproximada. Els entusiastes dels jocs de cons- na és massa especialitzada, permet LA COMPRA les que no son tóxicos de seguida, els colors si- (porque se los nado y caprichoso. No despertaréis su patlli que no pectivamente. imaginación. Cuando un juguete es de- els la anuncis de cada casi en any, els nens i boca), après agafar el zing-zing: ja no li trucció compren als seus fills tants un ventall d'activitat molt petit. Les pondrá siempre y que a guin tòxics, que no hi hagi puntes DE JUGUETES Cierto es gue los niños se resistirán a d'aquesta les de fustes, no se rasgan o desmenuzan. Le ayuda- masiado especializado, permite un aba- nenes demanen aquestes o aquelles cau de la mà. Doneu-li, doncs, objec- jocs mena, que cases cadires, caixes cartró, so- jugar con muñecas o las niñas a SEXE que puguin fer mal. Les de publicidad pelota, joguines La quiere convencernos EL reis a madurar sus capacidades nico de psico- actividades muy pequeño. Las joguines. I els pares, en molts casos, tes que pugui agafar amb facilitat per semblen els magatzems dels paletes. tanto hará falta no nin- rra,... generen, en canvi, molts i y por imponer fusta són, d'entrada, més bones de que tal juguete es el mejor, o como motrices sillas, de cartón, maderas, no que en este momento se cen- cajas no les compren tot allò—i només allò— que la forma que tenen, perquè no pesen Igualment amb els aimants de les ni- molts jocs. Convertir una cadira gún juguete que guste, pero si en les de plàstic. S'han mitificat mínimo en muchísi- que es muy didáctico, o que el tran saber arena,... cambio, en coger las cosas. generan, que vosotros estáis convencidos de que no els fills. mos Convertir una silla en ca- demanen seus gaire i perquè són fets de materials En la nostra civilització, els rols de nes, o de les escopetes, o dels puzz- cavall, juegos. o en casa, o en taula, ajuda a nifto disfruta mucho con él. En los me- —habéis comprado un juguete de cons- Sí que normalment són més es bueno massa. discriminar los sexos, poco a o la bailo, o en casa, o en mesa, ayuda a sa- La falta d'informació la noviembre diciembre, o despreo- que no són tòxics (perquè se'ls posarà l'home i de la dona estan molt dife- les... Els nens i necessiten saber treure partit de les i ses de publi- trucción a vuestro hijo de dos años y to- nenes coses, a boniques, però de vegades són més poco conseguiréis contrarrestar esta cidad sobre juguetes es la más impor- davia sabe de las juntar ninguna pieza. Os ber sacar partido cosas, no y a ima- cupació educativa porten a aquesta gairebé sempre a la boca) i que no renciats. La publicitat sobre joguines créixer en més d'un aspecte: necessi- imaginar situacions volgudes. No tin- presión cultural gue no permite a los incòmodes o no al joc que tante en televisión. Los spots, además, No daréis cuenta situaciones que quizá le es muy difícil ginar gueridas. tengáis situació. Pensem, però, que és un s'estripen o engrunen. L'ajudareu a respon plenament a aquesta diferen- ten madurar la s'adeqüen seva psicomotricitat hombres a las no hacer más gueu por que els vostres fills es tornin y mujeres están tan bien hechos engolosinan él. miedo a que vuestros hijos se vuelvan proposen. O són més cares. El plàs- que y veréis como casi nunca juega con que lo que se les ha fijado. error. Si bé és cert que cal respondre madurar les seves capacitats psico- ciació de rols i proposa unes joguines en les diverses parts del seu cos, ne- somia-truites. los niños fantasiosos. Los de vuestros hi- a sobretot si és de qualitat, és totalmente y niñas que los tic, Quiere decir todavía no está prepa- juguetes un que als interessos de l'infant, també és el VARIEDAD DE FUN- jos han de ser tan simples como podáis motrius, que en aquest moment se per a nens i unes altres per a nenes: cessiten créixer intel·lectualment, ne- Les joguines dels nostres fills han miran: ya sabéis que son «programa» rado para este trabajo tan concreto. LA bon material per a moltes joguines. I de televisión más gusta a los niños. Guardadlo cuando más CIONES (sobretodo en las primeras edades). Y el sea cert que gran- que no cal satisfer pas tots els in- centren en saber agafar les coses, els nens jugaran a soldats i camions, i cessiten aprendre a col·laborar amb de ser tan simples com pugueu (so- para permet reduir els costos de produc- Según los anuncios de cada año, los ni- de, o si lo dejáis a su alcance no le com- Los entusiastas de los juegos de cons- niño o niña ha de disponer de un núme- teressos (els provocats per la publici- •heu comprat una joguina de cons- les nenes a nines i fireta. El joc sim- els companys... Hi ha una joguina bretot a les primeres edats). I el nen o ció fent una fabricació en sèrie. Hi ha ños y niñas piden estos o aquellos ju- preis todavía ninguno más de este tipo. trucción compran a sus hijos tantos jue- ro limitado de juguetes. Si tenéis mu- tat, per exemple, no cal) i que podem trucció al vostre fill de dos anys i en- bòlic no fa altra cosa que imitar la vi- per a cada cosa. O millor dit, cada nena ha de disposar d'un nombre li- guetes y los padres, en muchos casos, No queráis correr demasiado. gos de este tipo, que las casas parecen chos, guardad una parte en el armario, plàstics, però, que són massa tous, o desvetllar-li interessos Cal te- a su alcance un número os nous. cara no sap ajuntar cap peça. Us ado- da adulta, i els nens tendiran fer joguina- potencia sobretot un aspecte mitat de joguines. Si en teniu moltes, todo aquello —y sólo Si os mucho rato observando el los almacenes de los a paletas. Igualmen- y dejad que massa rígids, de colors desencer- compran pasáis o suficiente. Esto sí, los ten- nir uns criteris clars sobre quines jo- difícil ell piden sus hijos. de vuestros os daréis cuenta te, con los amante^ de las molt allò muñecas, o de parezca que neu que potser és per a que veuen fer als pares i a la tele- del seu creixement. Hi ha unes jogui- guardeu-ne una part a l'armari i dei- aquello— que juego hijos tats... A l'hora de comprar joguines, La falta de información o la despreo- de necesitando. Podéis las escopetas, o de los puzzles... Los ni- ga que pueda cogerlos solo sin tenerlos guiñes cal comprar, i voldríem va i veieu com gairebé no hi juga mai. visió. nes que ajuden el joc simbòlic: xeu al seu abast un nombre suí.cient qué juguetes bé. educativa llevan a esta situa- consultar libros ha- ños niñas necesitan crecer en más de que pedir. Si tienetambién o y pocos juguetes, ade- ajudar-vos a definir-los. Vol dir que encara no està preparat Heu de saber, però, que això no aquell que imita situacions del món als vostres ulls. Això sí: les vigileu-ho cupación algunos que tin- Pensemos, sin embargo, los tratará los valorará ción. que es un blar de ello algun conocido un aspecto: necesitan madurar su psico- más, mejor y con gue es- per a aquesta feina tan precisa. passa perquè els nens i nenes «siguin adult com un entrenament per a la vi- gui, que pugui agafar-les tot sol sen- error. Si bien es cierto que hay que res- té capacitado (el maestro, un comer- motricidad en las diferentes partes de más, y no caerá en el peligro de nuestra Guardeu-la més així», sinó la cultural de da futura. Hi ha joguines que fan ru : haver de demanar-les. Si té po- ponder a los intereses del niño, también ciante amigo...). Los primeros años, en su cuerpo, necesitan crecer intelectual- civilización que proclama el «usar y ti- per quan sigui gran, per pressió se L'EDAT es cierto no hace falta satisfacer to- cada del crecimiento necesita mente, necesitan aprender a colaborar rar» como los pañuelos de papel. o si la deixeu al seu abast, no n'hi la societat que «vol que sigui així». miar, com els escacs. Hi ha joguines ques joguines, a més, les tractarà NO CAL COMPRAR que etapa la con los un compreu encara cap més d'aquesta •No us faci res comprar fireta per al que desvetllen la la les valorarà dos sus intereses (los provocados por unos juguetes más concretos. Después amigos... Hay juguete para imaginació i més bé i més, i no caurà TOTES LES publicidad, MATERIALES Y DISEÑO por ejemplo, no hacen fal- el abanico de edades para cada juguete cada cosa. O mejor dicho, cada juguete Tothom sap que els nens i nenes, a mena. No volgueu córrer massa. vostre nen de 5 anys, o un cabaç creativitat, com els titelles. Hi ha jo- en el perill de la nostra civilització ta) y que podemos despertarle intereses más amplio. En este folleto encon- potencia sobretodo un aspecto de su ya es El juguete es también un elemento de mesura que creixen, necessiten jo- Si us passeu estones observant el d'eines de paleta per a la vostra nena guiñes que desvetllen la precisió i que proclama T«usar i llençar» com IOGUINES nuevos. Hay que tener unos criterios traréis una guía básica de juguetes con crecimiento. educación estética. De dos juguetes pa- guiñes diferents. No només perquè joc dels vostres fills, us adonareu de que en farà sis. No us deixeu influen- l'habilitat manual, com les de cons- els mocadors de paper. claros sobre qué juguetes hay que com- el una indicación de la edad aproximada. Hay unos juguetes que ayudan al jue- recidos que valen lo mismo, escoged más bonito. Prestad atención a los colo- Y prestad atención a los materiales adequan al juego que proponen. O son NO ES NECESARIO cacharros de la cocina, arena, agua, a las formas, a la'calidad de los di- con los que está hecho cada juguete: más caros. El plástico, sobretodo si es TODOS LOS elementos naturales... sacarles res, COMPRAR sepamos bujos que tiene,... No os dejéis impre- que no se estropeen enseguida, que los de calidad, es un buen material para partido. sionar por el envoltorio, que está hecho colores no sean tóxicos, que no haya muchos juguetes. Y permite reducir los JUGUETES Y también hay juguetes que podemos exprofeso para llamar la atención y que puntas que puedan hacer daño. Los ju- costes de producción haciendo una fa- Cuando decimos «criterios para la fabricar nosotros mismos: marionetas, TRIAa veceIs noRrespEondMe al cEonteNnidoA. Evi- guetes de madera no sen, de entrada, bricación en serie. Hay plásticos, sin compra de juguetes» no queremos decir juguetes de papel (papiroflexia), bar- tad los colores estridentes, los instru- más buenos que los de plástico. Se han embargo, que son demasiado blandos, que solo son juguetes aquellos que quitos,... Es bueno que los niños apren- - mentos musicales que tienen sonidos mitificado excesivamente. Normalmen- o demasiado rígidos, o de colores desa- compramos. Hay muchas cosas en casa, dan a fabricarse juguetes porque el tra- inarmónicos, las imágenes standard de te, sí es cierto que son más bonitos, pe- certados,... A la hora de comprar ju- en la calle o en el bosque, que nos per- bajo de hacerlos ya es un juego. Eso sí: los cómics de televisión... ro a veces son más incómodos o no se guetes, vigiladlo bien. miten jugar: las ropas, el mobiliario. es necesario que vosotros los ayudéis. ^ Els preus que es faciliten són una mitja aproximada dels existents en el mercat. EDAT PREU * DURADA LLOC COMPANYS Poden variar-molt segons mides de la joguina, qualitat i marques. c CO A Indica el grup d'edats en el qual normalment més s'hi juga. 0 O O 0 L -♦-i O O a en • S'hi juga menys a O O L L L r—t 1. i G o Són referències generals i amb intenció solament orientativa. Cal tenir o O en compte la O s <Ü 0 fO íÜ L o "O •*-> L L CO CN a complexitat o facilitat de cada model de joguina, l'afició o habilitat de la nena o del o O CO CO O 0 CO 0 0 D o <0 -4-J o o L nen, així com el fet que hi jugui o hi hagi jugat amb c T: germans grans o adults. ó CO CD 1 s? + cu CQ 2 »—i w H r—1 0 Instruments de corda, pnniòrgans • • □ A o Instrumentos de cuerda, minoórganos EXPRESION •Instruments de percussió: timbals, panderetes i xilofons • • • □ ▲ o — — Instrumentos de percusión D'EXPRESSIÓ Instruments de vent: pito, flauta, harmònica i trompeta • • • n n z o Instrumentos de viento Ràdio-telèfon • • • □ Á o Radioteléfono DE Telèfons 1 aparell • • □ A O Teléfonos 1 aparato JUEGOS Telèfons 2 aparells • • □ ▲ o Teléfonos 2 aparatos JOCS Titelles de tils (marionetes) • • u A"4" o —* Marionetas de hilos Titelles de guant o pal- • • • □ A o — Marionetas de guante o palo Cargols de fusta o plàstic • # • n □ ▲ i o Tornillos de madera o plástico Cargols i peces metàl·ligues, femelles • • □ □ o o — Tornillos, tuercas y piezas metálicas Collars, entramats • # • □ A o __ Collares, objetos combinables, entramados Construccions d'òptica • • □ □ A o Construcciones de óptica Encaixos • • □ □ ▲ o Encajes O Q Joguines desmuntables de grans peces • • □ A o — Juegos desmontables deHH grandes piezas Mosaics • A • n n ▲ o Per encaixos amb moviment • cc • □ i o o — • Por ensamblaje con movimiento ^ H ce Per encaixos de blocs W t- grans • • □ A o Por ensamblaje bloques gruesos Z £ Per encaixos de blocs O petits • A □ A o — - — Por o ensamblaje bloques pequeños O o Per superposició de pogués peces grans • • n A o ___ Por superposición de pocas piezas grandes Per superposició de peces petites t • □ i o — Por superposición de piezas pequeñas A nLJ nLI A CoJ Planchas perforadas Kits de modelisme a escala: cotxes, vaixells... • • □ □ A o — Kits de modelismo: coches, barcos... Kits de modelisme de „ , , . grans peces • □ □ x o Kits de modelismo die 1 grandes piezas Kits de muntatges electrònics • • □ □ i O — — Kits de montajes electrónicos * ACal escollir la mida les EDAT PREU i possibilitats reals les LLOC aue eines ofereixen relació DURADA COMPANYS en direc:ta amb l'edat dels nens que les faTan servir. ptes. 1000 1000 petit gran 11-14 500 a de CO CD à i CO 6-11 — 500 + Poca Bastant Molta Interior Interior Exterior sol 2 Tot o 1 Grup ► Cartes • 9 U A (J — Cartas Cartes infantils • • _□ A O — Cartas infantiles Dames • • 9 u A o — Damas Dames xineses • • □ A o — Damas chinas Dòmino • • u A o — Dominó Dòmino infantil • • • D_ A o — — Dominó infantil A 3 Escacs • • • u A o — Ajedrez - Intelect • • □ A o — Intelect H w ^ Jocs de preguntes i respostes • A Juegos de preguntas y respuestas twi • • □ A o Qw O5Q Loteries • • • o — Lotería _____ _ _□ A co o ü w Oca, parxís • • • U u A ü Oca, parchís O 5 »—» Otelho • • □ A o — Otelho Palé, monopoly • • □ A o Palé, monopoly Puzzles (menys de 30 peces) • • □ A o — Puzzles (— de 30 piezas) Puzzles (més de 30 peces) • • • □ A o Puzzles ( + de 30 piezas) Trencaclosques • • • □ o — Rompecabezas Tres o quatre en ratlla • • □ o Tres o cuatro en raya Altres jocs d'estratègia • □ □ A o — Otros juegos de estrategia Cabanes i tendes per habitar • • • • □ A O O — — Cabañas y tiendas para habitar p. ( L ( X L # • • □ □ A r i o Disfraces Barrets o altres accessoris • • • • □ ■ o — — Sombreros u otros accesorios Carotes i màscares • • • u s o Caretas y máscaras Cotxes, camions, vehicles sense moviment • • • • □ □ n o — — Coches, camiones... Circuits automobilístics • • • □ n o Circuitos automovilísticos Vehicles de moviment automàtic • • • □ A ■ o — Vehículos con movimiento automático Trens IMITACIÓ mecànics i elèctrics □ Trenes mecánicos y eléctricos IMITACION 9 9 n o Figures sense articular d'indis, aventurers de l'espai, guerrers... • • D n o — — Figuras sin articular Nines clàssiques. Accessoris: cotxes, vestits... • • u n o — — Muñecas clásicas. Accésorios Nines de fantasia • • • □ R o — — Muñecas de fantasía Ninos articulats de professions, aventurers, guerrers • • 9 □ □ o Muñecos articulados Situacions de treball: eines^: paleta, mecánica, neteja... • • • • □ □ A■ o o — — Situaciones de trabajo Situacions en el camp: granges, tractors... • A A 9 • □ □ n o Situaciones en el campo Situacions en el carrer: tendes, — garatges... • • 9 • □ □ — Situaciones en la calle Situacions familiars: cuines, vaixelles... 9a• w| w| □ □ 1 t o Situaciones familiares s'hi DURADA LLOC COMPANYS aquests jocs acostuma a jugar en grup, cada infant amb la EDAT PREU* seva joguina. ptes. 1000 1000 petit gran 500 a de CO CD ó CO CD 11-14 — 500 + Poca Bastant sol 2 Molta Interior Interior Exterior o Tot 1 Grup 2 Caixes d'experiments • • □ □ A O — — Cajas de experimentos < 2 Caixes de màgia • • □ ▲ o Cajas de magia li Material experimental: bàscula, pinces, provetes • • □ □ A o — — Material de experimentos u I Material òptic: lupa, telescopi, microscopi • □ □ A o O Material óptico Arrossegadors • □ n O Arrastradores Baldufes • • • □ n o o — — — T rompos Bicicletes • • • • □ n o Bicicletas Cavalls o altres animals • • □ ▲ o — Caballos u otros animales Cordes • □ □ A o o Oueidus' Esquís • □ □ □ o — -3¡r Esquíes < o Estels, avions llençables o dirigits per cables □ □ □ n o -3¡r Cometas, aviones lanzables : h 5 zJ Futbolins, billarins • □ □ a ▲ o — Futbolines, billares II Globus # # • □ _Qj Á o o ___ ___ Globos i § Jocs de punteria • □ □ A o o — Juegos de puntería W Q" Monopatins • n □ o Vr Monopatines Q o Patins de gel • w n □ o — Patines de hielo 81 Patins de rodes • □ □ □ o .•fr Patines de ruedas ►—» >—» Pilota tova, petita o mitjana • • • ■ □ □ o — — Pelotas blandas Pilota reglament □ □ A o Pelota de reglamento Raquetes de pilota-ploma, de tennis; pales ping-pong, fronton • n □ □ A o o — -w Raquetas y palas Rutlles a % a n ▲ Aros I—J Vo-X okJ Sti.ks • □ □ A o — -A Stiks Tricicles i cotxes amb pedals • • = □ □ o Triciclos y coches a pedales Trineus • • • ■ □ □ o — — Trineos Vehicles sense pedals J> • s □ £2 o" o Vehículos sin pedales Xanques • •□ D ' m^m £ o.o Zancos I _ DE AJUNTAMENT DE BARCELONA AJUNTAMENT BARCELONA Maria de n Borja i Solé, Àiea de Joventut Jaume Colomer i fragments de Pau Vila Han col·laborat: INSTITUT MUNICIPAL DEDUCACIO Maria Antònia Pujol Plaça d'Espanya, num. 1 Cèlia Ciurana Barcelona - 4 (Pep. Escola Bressol de l'IME)