àrea de joventut TRAMVIA BARCELONA PER A TAFANERS Una de les activitats més migrats també l'han fet créi- divertides que pots fer a Bar- xer i l'estimen com la seva celona és la de passejar-te, ciutat. Diràs Barcelona a la tafaner, pels seus carrers i Plaça Catalunya, la Verne- places amb els ulls ben da, Nou Barris, Les Roque- oberts i deixant-te sorprèn- tes, Can Tunis, Sants i Grà- dre per tot el que la ciutat eia, per més diferents que et t'ofereix. Barcelona, llavors, semblin aquests barris de la t'explicarà mil històries su- ciutat. Veuràs una granja i perposades unes sobre les una botiga de cap-grossos. altres. I et permetrà fer un Una farmàcia i uns grans tria i remena tal que, en el magatzems. Una cara mo- fons de totes les històries, hi dernista i un bloc de ciment trobaràs les ganes d'una amb finestretes. A vegades, gent —els barcelonins— també, el que vegis et posarà que han estat, com tu, sem- trist. Pero sempre, si cami- pre enamorats de la seva nes badoc per Barcelona, hi ciutat. trobaràs una mica de tu ma- T'explicarà que la Barce- teix. Perquè Barcelona és la lona en què vivim és filla de teva ciutat carregada d'his- l'edat mitja i que tots els im- tòries. AJUNTAMENT DE BARCELONA 43# HI HI AVIA UNA VEGADA «At* A PROP D'UN MAR ELS DESCONEGUTS LA CIUTAT ELS VISIGOTS BARCELONA, LAIETANS ROMANA. EN FAN LA CAPITAL. COMTAT GRAN. A partir de l'any abans de Jesucrist. Any 873. Els Romans, en la part de l'antic Mons Taber, hi varen edificar la ciu- tat quan van decidir que aquestes te- Ho diu la cançó popular. Perquè rres també serien Imperi Romà. Hi així va ésser. Els francs manaven al van edificar unes muralles sòlides i comtat de Barcelona fins que Guifré Uns 300 anys abans de un temple a l'emperador August. el Pilós va deixar en herència als seus néixer Cristt,- Mi Cneu Corneli Escipió va donar un descendents el comtat i aquests, ben nou nom a la ciutat: Colònia Favèn- aviat i perquè no varen rebre ajut del eia Julia Augusta Paterna Barcino. rei franc en una invasió musulmana, Perquè els romans, inclús en els Els pobles del Nord d'Europa van es van declara independents, fent de La tribu dels Laietans va fundar la noms eren sonats. I la varen deixar desfer l'Imperi Romà. I els visigots, Barcelona la capital de Catalunya i ciutat ibèrica de Laia prop del mar com a súbdita de Tarraco, l'actual amb Ataülf, van fer de Barcelona la una de les ciutats més importants, pel Mediterrani, en un indret que ara Tarragona. seva capital. I el palau del rei, on va seú port i la força de les seves armes i anomenem Pla de Barcelona. Això Molt aviat, Barcino va conèixer viure Gala Placídia, i la catedral sen- pactes, del Mediterrà. és, entre els rius Besòs i Llobregat. l'Evangeli. I el bisbe Sever hi va yorejaven la ciutat des del mateix in- D'aquesta època floreixent, Barce- Tenien el mar, aigua potable i el se- construir una catedral que pots con- dret on encara els podem contem- lona en conserva el palau reial, la rrat de Collserola, amb el Tibidabo, templar en les seves runes piar. Catedral, la Generalitat, l'Ajunta- que els protegia dels vents del nord. —com les de l'antiga ciutat Més tard, la capital va ésser traslla- ment, Sta. Maria del Mar, el Pi... Tot Els hi devia agradat, també, la romana—, si baixes al subsòl del dada a Toledo i els musulmans con- el que avui en diem el Barri Gòtic és bonança del clima. I, per si això no Museu d'Història de la ciutat, a la queriren la Ciutat a l'any 713. Els en un record, escrit en pedra, d'una era prou, la muntanya de Montjuïc Plaça del Rei. Serà com si et capbus- tregüé, uns anys més tard, Lluís el Barcelona que va ésser Cap i Casal els servia per a defensar el litoral. La sessis en la història des del trampolí Pietós, rei dels francs —avui de tot Catalunya i, moltes vegades, via Laietana, avui, ens els recorda. del segle vint. francesos—. mestressa del Mediterrà. T'has fixat mai en un pastís ple de sostres amb confitures, xocolata, nata.. Oi que fa venir gana? Doncs Barcelona és gairebé una cosa semblant. La cirereta, és clar, el monument a Colon a prop del mar. Només que miris una mica a prop teu, si ets al centre de la ciutat, veuràs un tros de muralla romana, la catedral i un edifici fet amb vidres. Tot apilonat. Tot esperant que tu ho destriïs. LA CIUTAT LA BARCELONA LA BARCELONA LA BARCELONA DELS VIRREIS. QUE TRENCA DELS NOSTRES PARES, DEMOCRÀTICA LES MURALLES. I ESPERANÇADA. Cap a la meitatjiels L'any 1.939. A partir deanys l'any 1.975. 1.800.f Franco, com Felip V l'onze de se- Avui, a Barcelona, tornem a tenir Cap a l'any 1.500: tembre, va voler tornar a esborrar de la Generalitat i el Parlament. I un Barcelona s'ofegava tancada dins Barcelona tot allò que signifiqués ga- Ajuntament democràtic que vol vet de les muralles que l'encerclaven. nes de construir una Catalunya per a llar per tot Barcelona. I sabem que és Barcelona volia convertir-se en una tots. I Barcelona va ésser, durant difícil tornar a crear una ciutat on Quan Carles I va venir a la penin- ciutat industrial. I, encara més, s'ofe- molts anys, com un desert on parlar tots ens hi trobem bé. Perquè la man- sula per ser coronat rei, Barcelona gava per la castellanització que el català era mal vist, els llibres i revis- ca de llocs de treball, escoles, hospi- perdé el poder d'ésser la capital de la govern central imposava a tot Cata- tes en català eren prohibits i els pocs tals, cultura... no se solucioona fàcil- monarquia o, si voleu, el lloc on resi- lunya. Barcelona, doncs, va trencar homes que no havien marxat a l'exili, ment. Són molts anys que Barcelona dia el rei. Malgrat que el rei nou esti- les muralles cap a la meitat dels anys empresonats i morts. ha estat abandonada! Però els barce- mava Barcelona i aquesta continuava 1.800 i va començar a estendre's pels Mentrestant, Barcelona acollia a lonins pensem que ens en sortirem. essent la capital de Catalunya, això camps que l'envoltaven. Cridats per tots els que a la resta d'Espanya no te- Perquè la història ens diu que som no va durar gaire. Un dels seus suc- la seva indústria, la gent abandonava nim pa a taula. I Barcelona, creixia tossuts. I, Barcelona —i Catalu- cessors, Felip V, descendent dels reis els pobles rurals pel treball a la ciu- desmesuradament, facilitant el que nya—, és allò que més estimem. Per francesos, va assetjar la ciutat l'onze tat. La mateixa Exposició Universal cada immigrat es transformés aquí en més que ara sembli que tots plegats de setembre de l'any 1714 i va sotme- que es va fer on encara resta l'arc del un altre barceloní. estem cansats d'aquesta gran i difícil tre Barcelona i Catalunya a les lleis Triomf l'any 1.880, posava fi a una Barcelona, però, havia dit durant Barcelona dels anys 80. de Castella, construint una ciutadella Barcelona que havia perdut les ganes la guerra «no passaran». I així fou. Potser, també, Barcelona pensa al parc que ara porta aquest nom, de ser una ciutat riallera i oberta a Aviat es va organitzar la resistència a que sou vosaltres els nois i les noies per fer-nos por i respecte. Barcelona, tothom que vingués amb aires de tot el que feia olor d'opressió. I es va els que veureu, amb el vostre treball i llavors, es va anar enfonsant, trista, pau. Barcelona tornava a riure! demanar un bisbe català. I es van fer esperança, com Barcelona torna a és- en una manera de viure oprimida i Entrant ja al nostre segle, la Man- manifestacions al carrer. I pintades. ser una ciutat oberta a tots els pobles desencantada, manada pel represen- comunitat li retornà el paper de capi- Molta gent, per tot això van anar a la del Mediterrà, culturalment tant del rei de Madrid: el virrei. tal de Catalunya per uns anys. presó. avançada i socialment compartida. VALLVIDRERA UNA XARXA COM POTS CONÈIXER MUSEUS TIBIDABO MÉS LA CIUTAT. Hi ha alguns museus que et poden expli- car alguns aspectes desconeguts. - ALGUNS LLIBRES Museu d'Història de la ciutat, Plaça del DE BARRIS Rei, tel. 318 64 32. L'Ajuntament de Barcelona ha editat una LES - colla de llibretons Col·lecció d'indumentària i accessoris de ROQUETES LA petits que pots trobar, GUINEUETA bombers, Psg. Nacional 64, tel. 319 43 53. gratuiïtament, al Museu d'Història de la Ciu- - tat, la Plaça del Rei. Museu de a Carruatges, Diagonal, tel. 203 ESPLUGUES CONSTITUEIX EL VERDUM 75 01. 7 EL - Breu història de Barcelona a infants. - per Museu d'Indumentària, Montcada, tel. 223entfa" COLL " LA PROSPERITAT Adaptació d'ENRIC BAGUÉ de Barcelona 69 54. EL en la seva història, editada pel Museu Museu Marítim, Reials Drassanes, Porta de CARMEL LA GRAN CIUTAT d'Història de la Ciutat. Dibuixos, la Pau, tel. 301 18 71. ¡I Gópera/ LLORENÇ ALIER. - Museu Picasso, Montcada 15-17, tel. 319 - Jaume el .SANT Conqueridor. Text de MARIA 69 02. NOVELL. Il·lustracions de JOSEP GRA- "ANDREU NYER. (2a. edició amb motiu del VII Cen- CENTRES D'ESPLAI tenari de la mort de Jaume I). f Pots tenir tota la informació ' r 3VesSf,r;i i) Plaça GRACIA del que hi ha ..Gaïvo Sote lo ~i El BON - La noble història d'un palau reial. El Palau PASTOR prop de casa teva si truques a l'Àrea de Jo- LES CORTS Reial Major de Barcelona. Text redactat i ventut, Servei Tel. '// LA preguntant pel d'Esplai. SAGRERA- adaptat per a infants per ANDREU VALL- 302 42 00, ext. 283. L'HOSPITALET VÉ i VENTOSA. Dibuixos, JOAN A. VALLVÉ i CORDOMÍ. FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS Antoni Gaudí, arquitecte. Resum biogrà- Organitzen activitats o coordinen accions SANTS SANT MARTI LA fie per a infants. Adaptació de JORDI MIR. interessants per als barris de la ciutat. El seu Carrer Carrer VERNEDA Guipuscoà ■yVA Dibuixos, A. BATLLORIJOFRÉ. telèfon central ADRIÀ és el 319 60 89. SANT Plaça - Jaume I (1208-1276). Esbós d'unaHOSTAFRANCS biografia ,d Espanya Plaça ( de les per JOAN-F. CABESTANY I FORT. SERVEIS MUNICIPALS Castelldefels Plaça de l a Mataró ^Catalunya /Gjònes^ Autopista 'Catalanes Exposició Universal de Barcelona de 1888, Si un grup d'amics, l'escola, el centre per JOSEP M. GARRUT. d'esplai..., voleu conèixer algun dels serveis Molts de vosaltres sou d'un barri celona. Aquesta Barcelona que si - El port i la marina barcelonina en el segle gue organitza l'Ajuntament per la ciutat, tru- de Barcelona. O, potser, d'un la us una visita. nou recorres amb metro i treus el XV, per RAFAEL CONDE I DELGADO DE gueu a l'Àrea, i concretarem antic poblet que ara està perdut, MOLINA. cap ara a Diagonal, ara al Camp POBLE NOU El Consell de Cent barceloní, per ANTONI L'ÀREA DE JOVENTUT DE L'AJUNTAMENT - com una taca d'oli, dins el laberint de l'Arpa i després a Sant Andreu, EL PORT M. UDINA I ABELLÓ. DE BARCELONA de carrers i places que fan de Bar- és sempre diferent i sempre, tam- - Els gremis a la Barcelona medieval, per Tenim un Servei que es preocupa del vos- celona aquesta gran ciutat. Et bé, la mateixa. MARGARIDA TINTÓ i SALA. tre temps lliure, perquè a Barcelona els nois sents, segurament, de Gràcia o de Aquí, i perquè ho contemplis Barcelona i la al segle XIX, i les noies pugueu portar a terme activitats - seva premsa Sants; de la Verneda o de l'Eixam- com des d'un avió, la xarxa dels per PERE VOLTES i BOU. divertides i, a la vegada, de cultura. Si vols CAN TUNIS ple. El barri és com el teu territori barris disposada com les fotogra- com ho antics de Barcelona, saber fem, truca'ns. Som a la Plaça - Alguns carrers per personal. El teu niu. Però fies d'un àlbum de família: la Sant Jaume, al tel. 302 42 00 ext. 283. T'hi saps que gran JOSEP M. ESPINÀS. el teu bosc, la teva ciutat, és Bar- família dels barcelonins. esperem. ELS PROBLEMES DE LA CIUTAT QUE ARA ENS PREOCUPEN LA MANCA D'ESPAIS LA CIRCULACIÓ LA CONTAMINACIÓ VOLEM ESPAIS VERDS I ATABALADORA DELS ATMOSFÈRICA I PER REUNIR-NOS ZONES PER A JUGAR. PETITS COTXES DELS CARRERS. A CADA BARRI. Els embussos de carrers, si vas a l'escola amb autobús, són el nostre despertar de cada dia. No contents de viure tancats en les quatre parets Els cotxes contaminen. Les fàbri- d'un pis, els barcelonins ens agrada ques contaminen. I manquen arbres Si treus el nas per la finestra de ca- tancar-nos, també, en el petit espai perquè purifiquin l'atmosfera. Afe- sa teva, t'agradaria de veure un prat d'un petit cotxe particular que ens geix-hi, encara, que no tirem els pa- verd. I arbres. I flors. Amb un espai deixa al peu de l'oficina, escola o la pers i les deixalles a les papereres. I Les persones necessitem cases de per a jugar. Amb uns bancs per a fàbrica. I d'allà tornem amb cotxe a que no escombrem la voravia. I la ciutat per trobar-nos i parlar de què els enamorats festegin i els vells casa després de suportar cues, enra- que... La suma de tot això la saps com resoldre els problemes que la es vitalitzin amb el sol. Però no és biades i sorolls. A Barcelona hi ha, prou bé si mires de tant en tant el ma- ciutat planteja. O, contents, celebrar així. Barcelona és, vista des del Tibi- cal dir-ho, un dèficit fort de trans- pa de contaminació que porten els una festa. També volem saber coses dabo, un mar de ciment. Les cases ports públics: sobretot d'autobusos i diaris: Barcelona, la majoria dels noves, aprendre tècniques, s'apilonen, altes, formant llargs ca- metros. T'imagines, però, què passa- dies, està malalta. Està greument conèixer-nos... I pensem que tot això rrers. I tenir un jardí ens sembla pro- ria si un matí, en sortir de casa, no hi contaminada. Des de Montjuïc, si cal fer-ho en cases que siguin de tots. pi de cases de gent rica, quan tots haguessin cotxes i tothom anés a tre- vols observar-ho, veuràs com una De tot el barri. Cases que estiguin al voldríem un arbre prop de casa per ballar o a escola amb autobús? El boira baixa fa de sostre a la ciutat. servei dels ciutadans. Cases que els veure, cada primavera, com arriben carrer tindria una altra claror i Un sostre que no és altra cosa que nois i les noes, els joves, els vells, ens de nou els ocells. tranquil·litat. l'aire brut que tots respirem. sentim ben nostres. Barcelona avui té uns dos milions d'habitants. Barcelona és ja una metròpoli. Iels problemes que Barcelona planteja, per això, són també immensos. Barcelona, valgui l'exemple, és un gegant. I rentar la cara, la roba o enllustrar les sabates d'un gegant, no és gens de fàcil. Sobretot si tots els que vivim a Barcelona no tenim una bona disposició per resoldre, ciutadanament, tots els problemes que el viure tanta gent junta planteja. Per més petits que siguin aquests problemes. NO CONEIXEM MOLTS CIUTADANS VOLEM QUE TOT LA GANA, ELS VEÏNS DE NO TENEN FEINA. ENS HO DONIN FET. SENSE TO NI SO, LA NOSTRA ESCALA. DE LES EXCAVADORES Barcelona es, també, el conjunt de Si mires els anuncis dels diaris i les tots els edificis que, any rera any, revistes, t'adonaràs que tot sembla han engrandit la ciutat. Edificis que, molt fàcil de fer i obtenir. Tot està alguns són —o millor, eren—, extra- pensat perquè consumim qualsevol ordinàriament bells. I feien de Barce- cosa. La propaganda de la T.V., se- lona una ciutat d'art. Entre els ex- gurament, és el lloc on més ho hauràs traordinaris, els edificis que es van La indústria semblava que podia observat. I, és clar, de mica en mica, construir en l'època del modernisme, oferir feina per a tothom. Però ara sa- perdem les ganes de fer les coses per donava a Barcelona un estil propi i Quants nois coneixes de la teva es- bem que no és així: a Barcelona, ciu- nosaltres mateixos. Sobretot les que agradable. Però les immobiliàries cola, centre d'esplai, escala, tat industrial, hi ha molta gent en representen un esforç. A vegades amb les seves excavadores i una defi- carrer...? T'has fixat mai amb la colla atur. Les seves fàbriques, oficines i sembla que caminem cap a una ciutat cient gestió del municipi, van anar de gent que et creues cada dia senáe llocs de treball, s'han tancat per la on pitjant un botó, ens resoldran destruint edificis que Barcelona no intercanviar cap somriure? A vega- crisi econòmica que travessa el país. qualsevol problema. Però llavors, de podia perdre sense deixar d'ésser des fa la impressió que a la ciutat tots I, és clar, això preocupa i fa veure, a la il·lusió, del fer-ho entre tots, entre aquella Barcelona que tots tant esti- som una colla de petits robots pro- molta gent —i amb raó— el futur ne- els amics, de les nostres mans..., què mem. Al seu lloc, han aparegut blocs gramats per fer una feina, estar amb gre. Sobretot quan sabem que el pro- en farem? Als que vivim en una gran de ciment i vidre. Freds. Sense vida. una família i caminar per uns matei- blema de l'atur no el pot resoldre no- ciutat ens agrada massa que tot ens Quan Barcelona perd un edifici bo- xos carrers. Som molts, però ens co- més la ciutat. L'ha de resoldre el Gc ho donin fet. Com si fóssim, tots ple- nic és com si el teu cos perdés un dit. neixem tants pocs! vern del país. gats, una colla de cansats. Ho podem tolerar? ELS QUE TREBALLEN Som molts, els qui treballem per al bon funcionament de la ciutat, per més que a vegades no ho sembli. Ciutadans desconeguts que per Barcelona fem petites coses. Barcelonins que saben que viure en una gran ciutat té els seus avantat- PER LA BONA MARXA ges i els seus inconvenients. Però que estimen Barcelona i fan per la ciutat, el que calgui, per construir una Barcelona on tots, des de l'escola on vivim fins a DE BARCELONA l'últim barri de la ciutat, ens sentim barcelonins ciutadans d'una Barcelona ha- bitada per homes i no per automates. L'AJUNTAMENT ELS CIUTADANS ELS QUE SABEN CONSCIENCIATS. SOMRIURE AL METRO L'Ajuntament és la plaça pública on es debaten i bus- Són aquells que deixen el Sempre he pensat que quen solucions per als grans cotxe ben aparcat, que bai- aquella persona que sap problemes de Barcelona. 1ENT xen les deixalles a l'hora, somriure per qualsevol petit Per ixò cada quatre anys els que mai no tiraran un paper CUE FA PETITS accident al metro, passant ciutadans triem aquells ho- al terra, que donaran la in- SERVEIS PÚBLICS. un semàfor, mentre s'asseu mes que, per la seva manera formació al turista que pre- al teu costat al cinema, quan de pensar, ens sembla més gunta, que no tenen pressa tots dos demaneu un diari al indicats per estar al davant per entrar i sortir del metro, Hi ha una colla de gent, quiosc, és una persona que de l'Ajuntament. Al seu cos- que no els sap greu pagar gairebé desconeguda, que fa més humana Barcelona. tat, hi ha tècnics de tota me- els impostos a l'Ajuntament, ens fa més agradable la ciu- Perquè somriure aviat LES ASSOCIACIONS és un na que es preocupen de bus- que assisteixen als actes cul- tat. I que els hi hem d'estar senyal que aquella persona car solucions en aspectes tan I ENTITATS. ELS EDUCADORS. turáis del seu barri, i del agraïts: els carters, escom- està disposada a comunicar- variats com l'urbanisme, centre de la ciutat, que co- briaires, els cambrers d'un se. I a la ciutat, si no ens co- l'ensenyament, la joventut, neixen Barcelona... Són bar, les floristes de la Ram- muniquem, si no perdem els transports públics, parcs Molts veñs d'un barri es Els monitors de centres aquells barcelonins que esti- bla, els jardiners, els come- aquest aire de persones que i jardins, hisenda, sanitat, reuneixen a l'Associació de d'Esplai, els mestres de les men Barcelona com estimen diants de carrer..., i una llis- només van a la seva, aviat serveis socials, cultura, des- Veïns per a resoldre escoles, els caps dels agru- la casa on viuen. Ells són ta llarga que tu pots acabar. semblarà un cementiri. I per centralització del poder ciu- col·lectivament tot allò que paments, són gent que esti- Barcelona! Persones, totes elles, que fan Barcelona volem el nostre tadà... Problemes que a ve- té un interès per al barri, ce- mem Barcelona i que, si re- la seva feina ben feta per millor somriure. Volem, com gades costa de resoldre, so- lebrar festes en comú, fer vi- cordes, t'hauran parlat de la una ciutat millor i més agra- hem dit, una ciutat riallera, bretot si tenim present que da de barri... D'altres barce- ciutat com el lloc on els bar- dable. oi? encara no fa un parell d'anys lonins s'agrupen en casals, celonins hem d'aportar el que tenim a l'Ajuntament els clubs esportius, cercles millor que tenim. Perquè les homes que heu votat i s'han d'art, agrupacions..., i tot el persones necessitem viure hagut d'enfrontar amb una que sigui fer pinya per a fer en comunitat. Perquè amb el 9TRAMVIA! ciutat i una gestió caòtiques. feines i esbarjos conjunts, nostre esforç i participació AJUNTAMENT DE BARCELONA viure un temps lliure més volem una Barcelona on nin- Area de Joventut creatiu, intentar que la nos- gú no sigui oblidat i on tots Plaça de Sant Jaume. Tel. 302 42 00 ext. 283 tra vida de cada dia sigui trobem un lloc per a treba- Composició i muntatge: GRAÓ, Stat. Cooperativa, menys avorrida... Si ens llar, cantar, trobar-nos, fer c/ de l'Art, 91 Barcelona-26 Tel. 347 59 38 agrupem podem fer tantes i teatre, sortir d'excursió, par- Imprimeix: Impremta Municipal tantes coses col·lectivament! ticipar en una festa... D.L.: B-41977/79