www.barcelona.cat  C erca a barcelona.cat...    Català 
Nou Barris           
L'AJUNTAMENT  SERVEIS I TRÀMITS  GUIA DEL DISTRICTE  EL DISTRICTE I ELS SEUS BARRIS  CONEIXEU EL DISTRICTE  CONTACTE
Inici / Coneixeu el districte / La història / Nou Barris, 40 anys fent districte 1984-2024
El 18 de gener de 1984, el Consell Plenari de lʼAjuntament de Barcelona va
aprovar una nova divisió de la ciutat en 10 districtes que continua vigent.
Aquesta divisió va suposar la creació del Districte de Nou Barris com a districte
municipal amb entitat pròpia, i per això aquest 2024 celebrem els 40 anys de la
seva creació.
Aquest web vol explicar una part molt important, però no la única, de la
transformació de Nou Barris durant aquests 40 anys: us mostrem de manera
molt resumida com ha canviat el paisatge del districte gràcies a les múltiples
intervencions a lʼespai públic que sʼhan dut a terme, però Nou Barris també sʼha
transformat, i molt, gràcies als nombrosos serveis per a les persones que sʼhan
posat en marxa de manera progressiva per satisfer les necessitats de la població
del districte amb la complicitat de les entitats.
Aquestes millores, tant urbanístiques com socials, han estat en molts casos fruit 
de les reivindicacions del veïnat i les entitats, que les han impulsat i vehiculat a
través de les diverses administracions públiques, sempre amb el Districte com a
interlocutor de proximitat.
Districte de Nou Barris
Fonts: Arxiu Municipal del Districte de Nou Barris, Direcció General d A̓rxius, Arxiu Històric de
Roquetes-Nou Barris (Arnaldo Gil, Jordi Sánchez), BCNROC, blog “El Tranvia 48” (Ricard
Fernández), llibre “Itineraris, Nou Barris” (Carme Garcia).
Una mica dʼhistòria
La història de Nou Barris és la història de les persones que hi viuen i treballen, així com dels agents socials que porten a terme un munt dʼiniciatives i projectes. Aquest
llegat ha deixat la seva empremta tant en el paisatge com en la identitat col·lectiva del districte.
A principis del segle XX, quan encara formava part del districte de Sant Andreu, van començar a arribar-hi moltes persones provinents de la resta de la península cercant
noves oportunitats. Aquest creixement poblacional va donar lloc a una urbanització descontrolada amb dèficit de serveis bàsics que va portar a la formació d'associacions
de veïns i veïnes per millorar les condicions de vida i les llibertats democràtiques.
Amb l'arribada de la democràcia el 1977 es van començar a aconseguir moltes dʼaquestes reivindicacions i lʼurbanisme democràtic es va centrar en la regeneració dels
espais marginals i la creació de nous equipaments socials, culturals i esportius. Des de llavors, Nou Barris continua treballant per la millora de la qualitat de vida i la
consolidació dels valors democràtics.
Masies i vestigis Aigua, indústria i Els inicis de la El model urbà del El veïnat L̓ arribada de la
medievals salut mental urbanització règim franquista sʼorganitza democràcia
Nou Barris, 40 anys fent Districte
La divisió administrativa aprovada lʼany 1984 contemplava un Districte de Nou Barris que es composava, dʼuna banda, dels barris que formaven part de la Asociación de
Vecinos de 9 Barrios (excepte Trinitat Vella, una part de l'antic barri de la Trinitat que amb la nova divisió va passar al Districte de Sant Andreu) i, d'un altra, de cinc barris
més que es van afegir en aquell moment.
El primers eren nou, tal com deia el nom: Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Trinitat Nova, Prosperitat, Roquetes, Verdun, Guineueta i Canyelles. Els segons eren cinc:
Torre Llobeta, Vilapicina, Turó de la Peira, Ramón Albó i Porta. El primer Districte de Nou Barris naixia, doncs, amb 14 barris. Més endavant hi va haver algunes
transformacions en aquesta composició: els barris de Vilapicina i Torre Llobeta es van fusionar, i el barri de Ramon Albó va canviar el seu nom per Can Peguera. Com a
resultat, el Districte de Nou Barris del 2024 compta amb tretze barris: Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Trinitat Nova, Prosperitat, Roquetes, Verdun, Guineueta,
Canyelles, Vilapicina i la Torre Llobeta, Turó de la Peira, Can Peguera i Porta.
A continuació us oferim un resum de com ha anat avançant el districte durant aquests 40 anys destacant les principals fites i intervencions que han deixat empremta al
territori. Es tracta dʼuna empremta molt visible, però no lʼúnica: cal tenir presents també aquelles intervencions que han permès consolidar una oferta de serveis a les
persones cada cop més extensa (educació, cultura, drets socials, persones grans, participació, emprenedoria i ocupació, suport al teixit comercial, esports i més).
1980-1990 - La gran transformació 1990-2000 - La Nova Barcelona
Durant els anys vuitanta, Barcelona va experimentar una enorme Les reivindicacions veïnals que reclamaven millores per als barris van
transformació. El 1982, Pasqual Maragall va ser designat nou alcalde de prosseguir i es van continuar guanyant equipaments culturals (biblioteques,
Barcelona i el 1984 va ser designat regidor de Nou Barris Juanjo Ferreiro. Els casals de joves i persones grans i centres culturals), educatius (escoles bressol
veïns i veïnes de Nou Barris, que havien iniciat les seves lluites en anys i escoles públiques), esportius (poliesportius) i sanitaris (ambulatoris i centres
anteriors per aconseguir una millor qualitat de vida, van continuar amb la de salut). També es van produir grans millores en el transport públic,
seva tasca reivindicativa i les associacions veïnals i culturals van assolir més lʼhabitatge i la mobilitat, i els eixos comercials es van convertir en bulevards
força i capacitat de decisió. amb acabats de disseny.
 Més informació  Més informació
2000-2010 - Més participació, més diversitat 2011-2015 - Un canvi de rumb
Durant aquests anys es va consolidar la participació de les entitats i el veïnat Durant aquest mandat Barcelona experimenta un canvi polític important:
dins la gestió municipal. Van sorgir els Plans Comunitaris, promoguts per durant les eleccions municipals de 2011 i després de vint-i-nou anys de
associacions i entitats amb la col·laboració de les administracions públiques, govern socialista, lʼalcaldia passa a mans del convergent Xavier Trias i la
i l'Ajuntament va crear diferents òrgans de participació com ara els consells regidoria de Nou Barris a la també convergent Irma Rognoni. El context social
sectorials i els consells de barri. L̓ arribada de moltes persones dʼaltres països a la ciutat és especialment convuls a causa de la crisi econòmica del 2008,
va propiciar lʼaparició de noves entitats i serveis que treballaven per fomentar lʼincrement de lʼatur i lʼarribada dels desnonaments massius, i el veïnat de
la convivència i la integració. Nou Barris és un dels més afectats.
 Més informació  Més informació
2015-2019 - El pèndol torna a oscil·lar 2019-2024 - Un repte extraordinari
L̓ any 2015 té lloc un altre canvi polític molt significatiu a la ciutat de Els resultats de les eleccions del 2019 permeten que es mantingui el govern
Barcelona: lʼarribada a lʼalcaldia dʼAda Colau i, a Nou Barris, de la regidora de lʼalcaldessa Ada Colau a la ciutat però a Nou Barris torna el mandat
Janet Sanz, ambdues pertanyents a lʼagrupació Barcelona en Comú. Les socialista, primer amb la regidora Margarita Mari-Klose i després amb el
conseqüències de la crisi encara són patents a tota la ciutat i es creen els regidor Xavier Marcé. La pandèmia de la covid-19 representa un repte
Plans de Barris per millorar les condicions de vida als barris més desfavorits o extraordinari: cal fer front a una situació excepcional sense precedents, i Nou
amb necessitats especials. A Nou Barris sʼimplanten a la zona nord (Ciutat Barris posa èmfasi en la reactivació econòmica i cultural, lʼadequació de
Meridiana, Torre Baró i Vallbona), Roquetes i Trinitat Nova. lʼespai públic i la gestió de punts de vacunació.
 Més informació  Més informació
Nou Barris, abans i ara
A continuació us oferim una petita mostra fotogràfica de la transformació visible
dʼalguns espais del districte:
Nou Barris, abans i ara
Mapa web  Contacte  Avís legal  Accessibilitat