Dissenyem comerç DDDD DD CCCC CCC Dissenyem comerç 2020/2021 Impulsat per: Et transformes o tot serà més difícil! No és una frase retòrica, sinó una observació de la realitat. I he utilitzat la paraula ‘transformar’, evitant la de ‘canviar’, justament per fer justícia a alguns dels atributs més respectats i estimats del món del comerç, com són la tradició o la proximitat. Efectivament, transformar o canviar no són el mateix, però ambdues idees expressen una inequívoca necessitat de llegir, per caminar en la direcció correcta, els moviments socials, les tendències estètiques i les dinàmiques de consum que configuren un present en constant moviment. I és aquí on entra el món del disseny o, si ho mirem des d’una perspectiva més àmplia, el pensament creatiu. Els dissenyadors i les dissenyadores no són, en essència, creadors i creadores d’objectes, malgrat que moltes vegades projectin la seva creativitat en àmbits molt concrets de la producció material. Són analistes del món i dels corrents que defineixen i marquen tendències (a vegades anticipant-s’hi, a vegades conceptualitzant-les un cop han esclatat) per convertir-les en elements quotidians. Per això, hem volgut crear un espai de relació ordenat entre els eixos comercials de proximitat de la ciutat (el comerç dels barris) i les escoles de disseny de Barcelona, perquè l’alumnat a punt de graduar-se pugui debatre amb els agents comercials quines són les problemàtiques que els afecten, quines són les possibilitats que poden esdevenir oportunitats i quines són les propostes que podrien contribuir a millorar la seva activitat socioeconòmica. Aquest document que avui presentem és un compendi que resumeix les millors propostes sorgides del treball conjunt entre dissenyadors i dissenyadores i els eixos comercials. Hi ha molta idea disruptiva i també n’hi ha de recurrent, òbviament, però totes elles tenen darrere una sòlida reflexió i els fonaments bàsics d’una il·lusió que és la que sorgeix d’un treball fet des de la complicitat i la comprensió d’una realitat tan essencial per mantenir la idiosincràsia barcelonina, com és el comerç de barri. Xavier Marcé Regidor de Turisme i Indústries Creatives L’arribada de la COVID-19 ha posat de manifest la importància del comerç de proximitat, així com de les associacions comercials, per millorar la interacció entre el sector i el veïnat. En aquest context, els comerços han fet un gran esforç d’adaptació i d’innovació per donar resposta a la situació actual. La necessitat d’actualització d’una part del sector ja hi era abans, però la pandèmia ha fet més evident aquesta necessitat i ha obligat a accelerar els canvis. Els comerços han hagut d’engegar aquesta innovació en un període curt de temps i, com a Ajuntament, hem volgut proporcionar recursos per fer-ho possible. “Dissenyem comerç” és un projecte que va en aquesta línia i, a més, aprofita el talent dels i les dissenyadores que comencen. És un projecte innovador per la seva naturalesa pluridisciplinària i transversal, que demostra com el disseny pot millorar l’espai, la comunicació i el servei que ofereix un establiment comercial. Amb “Dissenyem comerç”, per tant, el reactivem. Montserrat Ballarín Regidoria de Comerç, Mercats, Consum, Règim Interior i Hisenda 04/ LCI Barcelona Eix Comercial Torrijos Pàg. 28/35 01/ Presentació Pàg. 10/11 05/ UPC/UB 07/ (MBDesign) 02/ Xarxa de L’Idem Comerç Divers Barcelona Grup Focus: Pàg. 36/43 Associació de Comerciants Elisava-Eix de La Rambleta Comercial Pàg. 52/57 Sants-Les Corts Pàg. 12/19 06/ Eina-L’Eix de 03/ Sarrià Pàg. 44/51 08/ Elisava-Sagrera Acid House Activa Eix Comercial Associació de Poblenou Comerciants Pàg. 20/27 Pàg. 58/65 01/ 10 Aquesta publicació recull el viatge 11 que els centres formatius i els eixos comercials han realitzat. Es mostren les propostes finals, adaptades a cada situació i necessitat, però també les etapes fins a arribar a elles: Presentació. les aproximacions al context, D’una banda, potencia el talent el procés d’investigació i la jove: és una oportunitat per als El disseny, l’arquitectura, la moda, el món digital o l’audiovisual són implicació dels diferents actors i les estudiants de treballar fora o l’experiència de compra són àrees amb un gran poder transformador i innovador. El projecte (comerciants, veïnat, etc.) en la de les aules, sobre el terreny, i alguns dels punts on es pot “Dissenyem comerç” vol apropar aquestes disciplines creatives a la recerca conjunta de les idees aplicar els seus coneixements incidir. “Dissenyem comerç” realitat del comerç de proximitat de Barcelona. Per aconseguir-ho, més adients. Una mostra de la en un cas real i proper. Aquest representa, de vegades, el posa en contacte centres d’ensenyament en l’àmbit del disseny amb diversitat i riquesa amb la cual fet és motivador i suposa un primer contacte directe dels i eixos comercials de la ciutat. L’objectiu és doble: motivar el talent jove les indústries creatives poden apropament a la realitat que les comerciants amb aquestes oferint-li un repte formatiu real i reactivar el comerç de proximitat amb afrontar qualsevol context i ajudar trobaran en el món professional. disciplines i un descobriment de propostes transversals i estimulants. no només a buscar respostes tot el que poden oferir. sinó també a plantejar noves D’una altra, reivindica el valor del Durant el curs 2020-2021, “Dissenyem comerç” ha treballat en set preguntes. comerç de proximitat i aposta Aquest projecte vol fer-se present punts de la ciutat. Cada cita ha reunit un equip de sis estudiants de per impulsar-lo en el difícil a tota la ciutat i representar diferents àrees del disseny per treballar conjuntament amb el teixit “Dissenyem comerç” és un context post-COVID. En tercer un camí de dues direccions, comercial d’un barri durant tres mesos. El procés ha finalitzat amb projecte impulsat per la Regidoria lloc, amplifica com el disseny visibilitzant els valors del comerç projectes dels i les estudiants que, des d’una mirada pluridisciplinària de Turisme i Indústries Creatives, i la creativitat poden proposar de proximitat i fent emergir totes i transformadora, incideixen sobre aspectes ara com la comunicació, juntament amb la Regidoria de escenaris de canvi a totes les les potencialitats del disseny. els serveis, els esdeveniments o la senyalització, per aconseguir la Comerç, Mercats, Hisenda i escales i aportar valor, també reactivació del comerç. Règim interior, i el Disseny Hub als comerços petits. Millorar la Barcelona. La proposta treballa presentació de productes, la en diversos nivells. comunicació, el tipus de serveis Dissenyem comerç 02/ GRUP 12 13 FOCUS: ELISAVA EIX COMERCIAL SANTS LES CORTS. PROJECTE/I Dissenyem comerç PARTICIPANTS. METODOLOGIA Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de la UVic-UCC, I ENFOCAMENT. promou l’educació, el Equip. Un dels objectius del grup focus era testejar una metodologia coneixement i la investigació d’abordatge del projecte ‘Dissenyem comerç’ que pogués ser en els camps del disseny, la reutilitzada i adaptada per futurs grups de treball. La proposta va ser comunicació i l’enginyeria. una sistemàtica de treball de ‘doble diamant’: després d’una primera Ubicada a Barcelona, compta etapa de preparació i consolidació de l’equip, s’obre una fase de amb més de 60 anys d’història. descobriment i recerca d’informació sobre el terreny (amb entrevistes, visites als espais, etc.), que catalitza en una acció al carrer per acabar de recollir dades. Danae Esparza Lozano. Gastón Lisak Zabotinsky. Helena Elizondo Nieva. Marta Esteban Ferrera. Superat aquest estadi, s’arriba Docent, cap d’estudis Docent. Estudiant de disseny Dissenyadora júnior de gràfic. a una fase de comunicació i del Grau en disseny. producte. disseny, on es torna a obrir la mirada per incloure propostes (sorgides en una sessió de cocreació). Es tanca finalment el viatge amb la condensació de totes les idees en les propostes 14 finals. 15 Noelia Martín Olivares. Elisabet Sau Piella. Maria Bladé i Ejarque. Maria Eugenia Avilés. Estudiant de disseny Dissenyadora Estudiant de disseny Estudiant de disseny d’interacció. júnior . d’interacció . gràfic. Eix Comercial Sants-Les Corts. La zona de treball és l’ocupada per l’Eix Comercial Sants-Les les comerciants, imatge Corts, compresa entre els carrers corporativa confusa i proximitat Joan Güell amb Travessera de a centres comercials molt les Corts, Vallespir i passeig de importants (Illa Diagonal, El Corte Sant Antoni. Segons dades de Inglés i carrer de Sants). març de 2018 de la Fundació Barcelona Comerç, aquesta zona comptava amb més de 500 “Segons dades de locals comercials actius. El Pla Estratègic realitzat l’any 2019 març de 2018 de la per l’Associació de Comerciants Fundació Barcelona Eix Comercial Sants-Les Corts apuntava algunes debilitats, Comerç, aquesta zona que suposen punts de partida: comptava amb més de comunicació millorable, tant entre l’Eix Comercial i certs 500 locals comercials comerciants, així com amb la clientela i els i actius.” Dissenyem comerç PROJECTE. Entrevistes. Acció al carrer. Es van realitzar deu entrevistes a comerciants de Es va dur a terme una acció Sants-Les Corts per tal de conèixer de primera mà itinerant pels carrers que formen el seu punt de vista sobre la situació del comerç l’Eix Comercial: les estudiants de proximitat i experiències positives rellevants. convidaren a veïns i veïnes a reflexionar sobre els valors del comerç del barri. Aquestes idees es plasmaven sobre un tiquet de torn de grans dimensions i es “Sobreviuran aquells propiciava generar una conversa comerços que no informal per recollir la visió de la clientela del barri. només ofereixen venda o material físic, sinó que, a més a 16 més, ofereixen altres 17 coses.” Montserrat Corbella (Fent Punt) “Si una cosa té disseny, “Aquest lligam humà Participants: Montserrat Corbella crida l’atenció i, si és el que més m’agrada (Fent Punt), Isabel Pelegrín (Cuines Triangle), Alessandra Sessió de cocreació. crida l’atenció, atreus del meu barri.” de Silva (Escoda Marcs), Marta Durant una sessió de pluja la gent.” Josep Escofet (Súper-carn) Gil (Gat Pelut), Jordi Iglesias (iPelushop), d’idees conjunta entre Elisabet Corbella comerciants, entitats i l’equip Isabel Pelegrín (Cuines Triangle) (Lencería Escorpión), Reyes de La Corte (Perruqueria Reyes d’estudiants de disseny es van de La Corte), treballar possibles propostes per Josep Escofet (Súper-carn), fomentar el comerç de proximitat Verónica Gimeno (Volvoreta) i i resoldre aspectes detectats Flora Torrents (técnica de comerç del Districte durant la investigació anterior. de les Corts). Dissenyem comerç PROPOSTES. Benvingut/da a l’Eix! El producte infiltrat. Pintem persianes. Pedalant Identificar els comerços associats Joc que consisteix a deslocalitzar Identificar els comerços que Sants-Les Corts. a l’Eix Sants–Les Corts amb una un producte d’una botiga, en el formen part de l’Eix Comercial catifa d’entrada a la botiga que context d’una altra amb oferta a través de missatges pintats a Punt mòbil de promoció i dona la benvinguda a la clientela. molt diferent. Es convida als les seves persianes amb frases visibilització dels comerços Cada botiga té un missatge veïns i les veïnes a buscar-lo pels valorant la clientela. Es convidaria de l’Eix de Sants–Les Corts personalitzat, amb una gràfica aparadors i comerços de l’Eix. a tots els actors implicats a que dona a conèixer l’agenda unificada. El disseny de la catifa i És una manera de donar a participar en la tria del lema. Seria d’activitats i mostra una petita la creació de les frases es podria conèixer l’oferta comercial de un element homogeneïtzador per selecció de productes destacats realitzar a través d’un taller forma divertida i lúdica. a l’Eix i per al barri. dels establiments de l’Eix. La creatiu al carrer on hi participin informació també es comparteix Qui és qui? professionals del disseny, amb un breu diari que recull comerciants i clientela. Creació d’un joc de taula per la informació mensual dels reconèixer la gent dels comerços comerços de l’Eix. de l’Eix. Funciona com a catàleg dels comerços per donar a conèixer la seva oferta de productes i serveis, i per enfortir 18 Comerç al dia. el coneixement entre els i les 19 integrants del mateix Eix. Creació d’una agenda d’esdeveniments i notícies de l’Eix Comercial per donar a conèixer als comerços Marató d’idees. associats i les activitats (tallers, T’ho agraïm infinit. Tallers creatius organitzats cursos,visites, exposicions, Objecte que doni visibilitat a en format breu per apropar Comerç és llum. etc.). Aquests esdeveniments les ressenyes de la botiga a les dissenyadors i dissenyadores creen experiències relacionades plataformes online. Després professionals amb els comerços Instal·lació lumínica per fer palesa amb el comerç, els donen de ser atès o atesa en un de l’Eix Comercial, amb l’objectiu la importància dels comerços visibilitat i generen noves xarxes establiment, aquest element vol de detectar mancances en la en la llum dels carrers. Seria de connexions entre clientela i convidar a escriure l’opinió sobre comunicació, el disseny gràfic un element temporal, associat comerciants. Pot ser en format el tracte rebut, la qualitat del i d’espai, i establir un primer a esdeveniments concrets analògic o digital. producte/servei o de la selecció (campanya de Nadal, Festa contacte de col·laboració i de de productes. Així, no cal que Major, etc.). Aquesta instal·lació creació d’un encàrrec. sigui el venedor o la venedora reaccionaria a l’activitat que hi qui li recordi que pot compartir la ha als comerços del barri per seva opinió a través de les xarxes. intensificar la seva il·luminació. Es tractaria d’un element comú a totes les botigues de l’Eix i, per tant, donaria visibilitat i unitat a la Un dia, un comerç. imatge comunicada per aquest. Agenda d’activitats creuades que permeti obrir les portes de les botigues als diferents associats, per fomentar la interacció i coneixement entre membres. Dissenyem comerç 03/ ACID HOUSE 20 21 EIX COMERCIAL POBLENOU. PROJECTE/II Dissenyem comerç PARTICIPANTS. METODOLOGIA Acid House és un centre de disseny i formació impulsat per Folch Studio al barri del Poblenou, on la creativitat i la innovació són els motors del I ENFOCAMENT. projecte. El projecte es va abordar a través També proporciona un d’un treball creatiu interdisciplinari enfocament basat en solucions Equip. i amb el Design Thinking com per resoldre problemes. És una a marc metodològic. El Design manera de pensar i de treballar, Thinking és un procés iteratiu que així com una col·lecció de busca comprendre la persona mètodes pràctics per generar usuària, desafiar suposicions solucions innovadores. i redefinir problemes en un intent d’identificar estratègies i solucions alternatives, que poden no ser evidents instantàniament amb el nivell inicial de comprensió. 22 23 REPTE Recerca PROBLEMA Diagnòstic ANALITZAT Ideació Prototipat PROPOSTES + Testatge D D iv i e cia v r e ia g c è gè n rg n nc er ènc rg è ia v ia ve Con n Co Víctor Lemus / Docent. Sociòleg, consultor i dinamitzador d’equips Oriol Cabarrocas / Dissenyador gràfic Pamela Calero / Artista visual i storyteller Álvaro Cánovas / Dissenyador gràfic Jordi Clotet / Creador Victoria Macoc / Arquitecta i retail designer Inés Piñeiro / Arquitecta i dissenyadora gràfica Andrea Saito/ Investigadora del procés creatiu i artista visual PROJECTE. Eix Comercial del Poblenou Eix Comercial agrupa Recerca. Poblenou. establiments emmarcats entre els carrers Lope de Vega, Taulat, Per entendre el conglomerat d’actors que conviuen al barri tenint en Llacuna i Diagonal. Agrupa més compte la seva realitat i les seves necessitats funcionals, socials i d’un centenar d’associats. emocionals, es va fer treball de camp amb comerciants, residents, l’Eix Comercial, creatius i creatives, i coworkers del Poblenou. Dissenyem comerç Diagnòstic. Prototipatge i testatge. El segon estadi del procés va ser fer l’anàlisi i la síntesi de les dades Un cop definides les propostes, es van posar en comú amb l’Eix en recopilades. Utilitzant el mètode DAFO, es van concretar les Debilitats, l’esdeveniment “Fem un cafè? Poblenou convida”. Va ser una acció Amenaces, Fortaleses i Oportunitats. Va quedar palès que el Poblenou és performàtica per rebre feedback i recollir noves dades. Mitjançant un barri amb varietat de negocis, on hi ha molta relació entre els comerços prototips, es van compartir idees amb comerciants de l’Eix, i un tracte pròxim amb la clientela. Hi coexisteixen dues realitats: un treballadors i treballadores, creatius i creatives del barri, veïns i veïnes Poblenou intern/natiu i l’antic Poblenou industrial, ara ple d’oficines, tallers del Poblenou. El seu feedback va ajudar a trobar nous punts de vista i estudis durant el dia i pràcticament desert durant la nit. i a generar un debat molt enriquidor sobre el futur del barri i les seves El fet que alguns carrers que envolten la Rambla tinguin poca possibilitats. il·luminació i estiguin deserts de negocis i de vida social, sumat al xoc d’identitats, els converteixen en ‘fronteres invisibles’ que generen desconnexió entre el Poblenou i la resta de la ciutat. Així mateix, l’arribada de les noves empreses tecnològiques ha produït una transformació en el teixit i la infraestructura del barri, segregant-lo encara més. Ideació. En tercer lloc, es van crear Entre els factors clau a tenir en 24 propostes que ajudin a reconduir compte destaca la importància de 25 la falta de visibilitat de les la col·laboració entre els diferents diferents identitats del barri, actors que comparteixen aquest l’absència de sinergies entre els espai geogràfic i la integració de actors (creatius i creatives, petits l’heterogeneïtat del barri, vital per comerços, empreses, gent local i promoure i empoderar el comerç no local...), la falta d’adaptabilitat de proximitat. al canvi per part d’alguns comerços, etc. Dissenyem comerç PROPOSTES. Poblenou circular. Implantació d’un sistema de rutes urbanes senyalitzades pel barri, que donin a conèixer les zones més especials del Poblenou: ruta verda amb parcs i jardins, ruta de l’art, ruta dels comerços de l’Eix, ruta industrial, etc. La senyalització pot ser integrada al mobiliari públic, i incloure un codi QR que permeti a la persona usuària exportar la ruta al seu navegador i identificar comerços de l’Eix Comercial pròxims a la seva ubicació. Benvingut/da al barri. Creació d’intervencions artístiques instal·lades en carrers limítrofs del barri i que n’assenyalen l’entrada. Es vol POM (Poblenou Poblenou D.O. Poblenou SMOU. definir i assenyalar tot allò que és el Poblenou, marcar els límits, Mapa-museu del Al Poblenou Moneda). Impuls d’una campanya que Una col·laboració entre l’app de ara difusos, de tot el que ho Poblenou. passen coses. Creació d’una moneda digital destaca els millors productes mobilitat SMOU i l’Eix Comercial conforma i potenciar la identitat 26 d’ús exclusiu als negocis de dels comerços del barri, del Poblenou, perquè en aparcar de barri generant un sentiment Esdeveniment que busca unir els Curtmetratges temàtics per 27 comerços i els i les artistes del acostar les persones i comerços l’Eix Comercial del Poblenou. que es converteixen en el cotxe o Bicing, l’app notifiqui de comunitat, a través de la productes amb “Denominació a l’usuari o usuària sobre els participació del veïnat. barri: s’estableix un recorregut del barri. Es podria vehicular, La proposta se centralitzaria a d’Origen Poblenou”. Es comerços més pròxims a la seva que convida a la ciutadania a per exemple, a través d’una través d’una app de descàrrega gratuïta. Cada persona usuària poden confeccionar bosses ubicació. visitar les obres exposades en categoria dins del Mecal-Festival reutilitzables amb la gràfica de els diferents comerços de l’Eix. internacional de Curtmetratges i tindria un compte amb les seves la campanya, per convertir els L’itinerari de circulació es veurà Animació de Barcelona. monedes digitals. L’app, a comerços en motiu d’orgull i Poblenou, un secret reflectit en un mapa (imprès més, inclouria un mapa amb els negocis adherits a l’Eix Comercial identitat del barri. molt ben guardat. i digital) que servirà com un Mapa-museu del Poblenou. per a la seva ràpida ubicació. Es Un tour guiat amb una ruta podrien aconseguir POM canviant proposada per la gent local, euros per monedes, però també completant reptes (assistència a on conèixer secrets del barri i activitats, etc.). recórrer zones d’interès, més enllà dels llocs més populars. Podria ser organitzat per joves locals desocupats. Permetria atraure nova gent al barri. Dissenyem comerç 04/ LCI 28 29 BARCELONA EIX COMERCIAL TORRIJOS. PROJECTE/III Dissenyem comerç PARTICIPANTS. METODOLOGIA LCI Barcelona és un centre de formació que pertany a la xarxa canadenca de disseny i arts visuals LCI Education. La seu barcelonina I ENFOCAMENT. està al carrer de Balmes, ben a prop del districte de Gràcia. A través del treball interdisciplinari usuàries mitjançant la seva i l’ús del Design Thinking com recerca amb enquestes i a marc metodològic, es van entrevistes. Apropar-se al explorar els diferents elements del col·lectiu afectat és la manera barri. En aquest sistema de treball d’entendre, abordar i solucionar és tan important l’anàlisi com el problema de forma coherent. la intuïció per a la resolució de problemàtiques. Des d’un primer moment, es busca identificar les necessitats reals dels usuaris i les 30 31 Equip. Anna Busquets. Docent experta en Design Thinking. Oliver Montiel. Docent i director d’art. Cristina Martín. Dissenyadora gràfica. Javiera Delgado. Dissenyadora gràfica. Cristina Mosillo. Dissenyadora gràfica. Marta Augé. Dissenyadora gràfica. Paola Sight Morelli. Il·lustradora i dissenyadora gràfica. Eix Comercial Ambdues associacions es troben Carla Solá. Torrijos i properes al Mercat de l’Abaceria, Dissenyadora gràfica. en obres i amb inauguració l’Associació de prevista per a 2023. Aquest context ha afectat el comerç de Comerciants de proximitat, com el que s’agrupa a Travessera de l’Associació Comercial del carrer Torrijos, amb 12 integrants, o de Gràcia Centre. Travessera de Gràcia Centre, que aglutina 54 associats. Dissenyem comerç PROJECTE. Investigació i entrevistes. Acció al carrer. En aquesta primera fase es van realitzar entrevistes als comerços En el transcurs d’una ruta Bar Pietro, la botiga cultural DeTela, la farmàcia Mercat de l’Abaceria, circular pels carrers propers a La Algodonera, Miralles Joiers, Mundo de Hamacas, Òptica i Centre la zona comercial es realitzaven Auditiu Vision Lent, San Ramons Descans, Pqno… Handmade, entrevistes curtes per copsar les Entre Latas i Pet Shop Girls. També es van estudiar les plataformes i “A la botiga hi opinions de les persones usuàries iniciatives existents, aprofundint en la història i composició del barri, i efectives. investigant sobre iniciatives similars a altres llocs que poguessin servir ve la gent jove, de referència. supermoderna, i gent gran, gent molt tradicional. Al barri hi ha de tot, però això m’agrada.” Taller de cocreació. La Algodonera. A partir de les dades recollides i aplicant la metodologia Design 32 Thinking es defineixen dos 33 reptes a abordar. D’una banda, com podria l’equip generar col·laboracions entre els agents que formen l’ecosistema de Gràcia, que atraguin gent als comerços de proximitat del mateix barri? I de l’altra, com es podria potenciar el turisme positiu per donar a conèixer el Districte i els seus negocis? “Ens estem enfocant Les propostes de resposta molt a la botiga online. es van mostrar a una activitat participativa amb diferents És una via més, però agents de barri i del projecte per si tothom compra incorporar les seves perspectives i tenir-ne una primera visió. online la botiga física desapareixerà.” Pqno. Dissenyem comerç PROPOSTES. Creació d’un sistema visual Columna a per als comerços. L’independent. Definició d’un lema, uns personatges i una identitat visual que donen imatge de barri als comerços. Reflecteix gratitud i pluralitat, mostrant Aquesta publicació gracienca podria acollir de manera habitual les diferents versions del barri. Es podria aplicar a productes o una secció on entrevistar elements de comunicació ben diversos, dins d’una campanya de comerciants, visibilitzar nous promoció del comerç del barri. Creació del manual de marca per comerços, etc. És una oportunitat ajudar a la seva aplicació. per crear una relació més estreta amb la clientela de proximitat. Guia de Gràcia. Plataforma digital Calendari mensual i mapa amb marketplace. recopilació de tallers, promocions a botigues i col·laboracions entre A partir del web “A Gràcia ho comerços i agents de Gràcia. trobes”, crear una plataforma Es podria fer en format cartell, digital per establir col·laboracions presentar-se encartat al diari entre els diversos agents del L’independent de Gràcia, etc. 34 barri. Allà es podrien centralitzar 35 les diferents activitats executades pels i per les comerciants i ser una plataforma per donar-se a conèixer, rebre comandes, etc. Pinta i acoloreix Vinils als infantil. aparadors. Campanyes de Creació de làmines amb els Es pot donar a conèixer la personatges de la campanya comunicació. proposta de compra al barri, visual per acolorir. Atrauria les incorporant la gràfica unitària als Creació de peces que puguin famílies als comerços, oferint una aparadors de les botigues que posar en relleu les diferents nova experiència compartida i participen en la campanya de activitats que els comerços lúdica. revitalització del comerç. realitzen en col·laboració amb d’altres (artistes, músics, etc.). Poden ser pòsters, vídeos per a xarxes socials, entrevistes a comerciants, etc. Dissenyem comerç 05/ UPC/UB 36 37 (MBDesign) XARXA DE COMERÇ DIVERS. PROJECTE/IV Dissenyem comerç PARTICIPANTS. METODOLOGIA El MBDesign (UPC-UB) ha participat a ‘Dissenyem comerç’ amb un equip multidisciplinari i internacional. I ENFOCAMENT. S’ha abordat el projecte des de la perspectiva del disseny per a la innovació social, el Equip. situacionisme, la psicogeografia i el disseny estratègic. Aquesta aproximació des de la diversitat i la complexitat ha distingit tres escales: la percepció individual, la cartografia del lloc i els col·lectius i les entitats. Josep M. Fort. Francesc Valls. Giovanny Becerra. Thomas Stempka. Professor, coordinador Professor. Estudiant, arquitecte. Estudiant, artista. del MBDesign (UPC/ UB). AMB LA COL.LABORACIÓ DE: 38 39 Matin Darabi. Antonio Pineda. Halimatou M’Ballo. Gonzalo Cordón. Verónica Noguera. Merehan Elamrosy. Estudiant, arquitecta i Estudiant, arquitecte. Estudiant, dissenyadora Estudiant, dissenyador Estudiant i Estudiant i dissenyadora. Industrial. gràfic. sociòloga. dissenyadora. Xarxa de comerç divers. Nascuda el 2021, la Xarxa de Comerç Divers és l’evolució de l’Eix Comercial Gaixample. Té el seu nucli d’actuació a la Baixa Antiga Esquerra de l’Eixample, tot i que es connecta amb la resta d’espais diversos de la ciutat. ‘Dissenyem comerç’ es focalitza en la zona central, coneguda com a Gaixample. Dissenyem comerç PROJECTE. Investigació. La primera fase del projecte va Es convoca la idea del comerç incloure la recerca de referents com a dinamitzador d’eixos verds (programa Superilles i elements i places, i laboratori per a una Singulars, Obrim carrers), nova realitat. contactes amb ACEGAL “Necessitem una identificació evident. Molts (Cambra de Comerç LGTBI+), així com recorreguts per la zona, comerços a l’Eixample tenen la bandera de l’arc imaginant com els espais es de Sant Martí, però no és suficient.” podrien transformar. Dani Morales. PROPOSTES. Capsa diversa: escenari inclusiu. Antonio Pineda i Hallmatou M’Ballo proposen un mòdul multifuncional 40 que catalitzi trobades, esdeveniments, activitats de difusió, etc. 41 D’aquesta manera, s’atreu públic a la zona i es reforça la comunitat, la integració i la participació. Entrevistes. La fase d’investigació va incloure entrevistes amb Marco Antonio “En aquest moment García (Grupo Arena), Dani Morales (coordinador general d’ACEGAL) i Elisabeth Parés (Karakter Studio). hem d’anar amb Va quedar palès que la visualització de la comunitat LGTBI en comerços i activitats era un tema fonamental, compte amb la així com la necessitat de creació de vincles entre totes les comunitats del barri perquè tothom participi de les accions a dur a terme. sobreexposició i mercantilització.” Elisabeth Parés. Dissenyem comerç Patums i Eixample: monuments a la diversitat. Neo-envelat. Thomas Stempka proposa intervencions urbanes per convertir els carrers del Gaixample en un monument Verónica Noguera proposa aquest element per al comerç, la cultura i la viu, referent per a la comunitat. Malgrat el debat sobre els monuments, és vital tenir símbols tangibles i reals construcció d’una identitat de barri. Consisteix en un mòdul de tarima i per buscar inspiració, permetre la reunió de la gent i activar els carrers. S’hi inclouen quatre intervencions elements mòbils, amb una cortina que pot servir per a projeccions. Pot participatives: acollir tot tipus d’activitats, que atraurien públic al barri i als comerços de la zona, i podrien donar visibilitat a les botigues de proximitat. Pedestal “de vagos y maleantes”. Situat a la cruïlla entre Enric Granados i Consell de Cent, aquest pedestal de pedra de Montjuïc inclou símbols que recorden la persecució històrica LGTBI+ (triangles rosa i negre, nom, etc.). El pedestal és una plataforma per a actuacions, discursos, etc.. 42 43 Passeig de l’arc Bent, el llaç vermell. Reixa pensant. Col.laborem: plataforma de reunions de Sant Martí. Monument que recorda el llaç Cintes de colors que s’ofereixen i desenvolupament de serveis. Sistema d’il·luminació que vermell de la lluita contra la sida. durant els esdeveniments Format per un mosaic de trencadís Giovanny Becerra i Merehan Elamrosy proposen una plataforma digital col·lectius portats a terme al projecta sobre les voreres del barri de participació ciutadana. Permetria posar en contacte a grups de els missatges que s’han recollit a que podria provenir d’una acció pedestal per escriure-hi una frase joves per desenvolupar projectes de millora dels serveis de comerços les cintes de la ‘Reixa pensant’, col·lectiva: trencar plats per o missatge. Es poden deixar i empreses del barri, amb mentories que supervisessin el procés. alliberar la ràbia i recordar les lligades a les reixes del carrer amb els colors de l’arc de Sant Les joves generacions, més integrades al món digital, podrien ajudar persones que han mort per la d’Enric Granados. Martí. Crearien un camí que els comerços a potenciar la seva presència digital, introduir-los en malaltia. Es situaria al carrer atrauria visitants a tota la zona. tendències actuals, etc. D’aquesta manera, la ciutadania contribuiria a d’Aragó. la recuperació econòmica. Dissenyem comerç 06/ EINA 44 45 L’EIX DE SARRIÀ. PROJECTE/V Dissenyem comerç PARTICIPANTS. METODOLOGIA Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, és un centre universitari de disseny i art adscrit a la Universitat Autònoma de I ENFOCAMENT. Barcelona. Fundada l’any 1967 a Barcelona, va ser una de les primeres El treball va partir d’entendre els adjectius ‘de barri’ i ‘de proximitat’ per escoles de disseny d’Espanya. Té la seu al barri de Sarrià. la relació que el comerç estableix amb l’espai públic. Ambdós elements -espai públic i activitat comercial- són un dels fonaments de la ciutat Equip. i es necessiten mútuament. La idea força de les propostes és enfortir la utilització de l’espai públic com a base social de comunicació ciutadana, expressió col·lectiva i engranatge urbà que contribueixi a la Anna Bach. Arquitecta i docent. AMB LA COL.LABORACIÓ DE: dinamització del comerç. Anna Majó. Dissenyadora i docent. Sit Cantallops. Il.lustradora. Per aconseguir-ho, es va Sara Barrull. Estudiant de disseny. Nil Vila. Programador. situar l’Eix Sarrià en el centre Noelia Candón. Estudiant de disseny. Cansons Studio. d’interrelacions entre diferents Martí Delclòs. Estudiant de disseny. àmbits del coneixement, Marc Mittenhoff. Editor de vídeo. Aura Olivan. permetent actuar sobre Estudiant de disseny. Pau Vinyals. Narrador. les fronteres de disciplines Amir Rodergas. Estudiant de disseny. tradicionalment definides com Mònica Ruiz. Estudiant de disseny. l’urbanisme, la sociologia, el disseny, la geografia o l’economia. 46 47 L’Eix de Sarrià. L’associació de comerciants de Sarrià, Eix Sarrià, va néixer el 1987 i, des d’aleshores, promociona i dinamitza el teixit de proximitat. L’eix vertebrador és el carrer Major de Sarrià, que en concentra l’activitat, juntament amb alguns carrers adjacents. El 2020 tenia més de 150 socis i sòcies. Dissenyem comerç PROJECTE. Prototipatge. Per tal d’explorar la relació entre les dispersions, els desbordaments Hipòtesis de comerç i espai públic del barri i les discontinuïtats pròpies de la treball. de Sarrià s’ha desenvolupat el zona. prototip SARRIÀ: ECOSISTEMA, L’equip va treballar per una eina digital que permet una La investigació i el prototipatge desenvolupar diverses hipòtesis aproximació a la realitat urbana de l’eina digital van permetre en forma de preguntes: del barri flexible i dinàmica. cinc oportunitats de disseny Estem davant d’un model de Gràcies a les dades introduïdes i per activar l’espai públic i, així, consumisme en crisi? Què a un sistema de filtratge, permet impulsar el comerç del barri de determina la bona salut del visualitzar les diverses activitats Sarrià. comerç del barri de Sarrià? Què que tenen lloc al barri, fent evident entenem per entramat social viu/ agradable/curós/funcional? Al barri de Sarrià, n’hi ha? Quants? Com són? 48 49 Vegetació pública. Vegetació prestada. Entorn construït. Desplaçar-se. Relacionar-se. Descansa. Dissenyem comerç PROPOSTES. Sistema de Estratègia d’il·luminació. coberta vegetal. Suavitzar la il·luminació existent mitjançant A carrers amb poc arbrat es elements, com ara pantalles translúcides podria instal·lar una estructura de colors càlids. Aquests ‘núvols’ de llum de tensors que donin suport conviden a apropar-se i activen llocs que, a una coberta vegetal de fulla aparentment, no tenen un atractiu o caràcter caduca. Durant la primavera i específic. L’objectiu és crear llocs amb una l’estiu donaria ombra al carrer, identitat potent i una capacitat de convidar a rebaixant la temperatura, i gaudir de l’espai públic de Sarrià. permetria l’entrada del sol a la tardor i a l’hivern. Aquest element natural dotaria els carrers d’un caràcter molt particular, reforçant la imatge de Sarrià com un barri verd. Programa d’activitats per compartir coneixement. 50 51 Amb l’objectiu de compartir coneixement expert i establir noves relacions interpersonals al barri basades en l’aprenentatge recíproc, es proposa dissenyar un programa d’activitats basat en els diferents camps de coneixement Eixamplament professional que tenen els i les comerciants del barri (jardineria, pastisseria, etc.). L’ús de tàctic de voreres. l’espai públic i obert, per exemple la plaça de Col·locació estratègica de Sarrià, obre i apropa aquest coneixement a la tarimes mòbils en alguns ciutadania. passos de vianants, per tallar provisionalment alguns carrers durant els caps de setmana. Aquests espais pacificats Nou mobiliari urbà. podrien acollir activitats de joc Creació d’objectes que conformin un nou i lleure. També es planteja una mobiliari urbà, lleuger i mòbil, amb capacitat intervenció més permanent, però de potenciar l’activitat cultural i ciutadana. subtil, en espais ja convertits en El mobiliari formaria un conjunt a base de zona de vianants. Pintar cercles fragments, que poden funcionar com a o emprar un paviment diferenciat grades o d’escenari on muntar petits actes, convidaria a utilitzar les voreres espectacles o assemblees. Afegint cadires o d’una manera imaginativa. movent les peces, aquest mobiliari s’adapta a múltiples formats. Dissenyem comerç 07/ L’IDEM 52 53 BARCELONA ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE LA RAMBLETA. PROJECTE/VI Dissenyem comerç PARTICIPANTS. METODOLOGIA L’Idem Creative Arts School és una escola internacional especialitzada arts creatives, en especial, animació i disseny digital. Compta amb I ENFOCAMENT. campus a França i Barcelona. Treballant conjuntament amb tots es genera un diagnòstic i i la història del barri, es va els actors involucrats en el comerç posterior desenvolupament de iniciar un treball de camp amb del barri, a través de diverses propostes, que ajudarien no observació i enquestes. metodologies d’estudi i recerca només a aquests comerços de de l’àrea urbana, les necessitats l’eix, sinó a tot el barri. Després dels i les comerciants i les d’una recerca sobre els actors necessitats dels i les vianants, fonamentals de la zona, el context Equip. Pablo Garcia. PROJECTE. Docent coordinador del projecte. Guido del Solar. Docent director del projecte. Treball de camp Richard Billard. i entrevistes. Estudiant de disseny digital internacional. Justine Bournet. Es va dur a terme treball de camp E studiant de disseny digital internacional. amb enquestes i es van realitzar 54 55 Lala Pashayeva. sis entrevistes a comerciants de la Estudiant de disseny digital internacional. zona per conèixer la valoració de Tomàs Robres. l’entorn i la situació actual: “A los vecinos E studiant de disseny digital internacional. Alfredo Ramírez (Viajes Páramo), Rubén Oses. les gusta Estudiant de disseny digital internacional. Esther Rodríguez (Esther Salón de Belleza), Dámaris Rasero comprar en su Mariona Jiménez. Estudiant de disseny digital internacional. (Clínica Dental Dra. Dámaris Rasero), barrio.” Lucas Tome (APP Associació de Informática), Manuel López Alfredo Ramírez. Comerciants de (Restaurante Rincón Galego), i Juanma Callejo (Taller Floral Camí la Rambleta. “El comercio de Roses). L’Associació reuneix a Entre els reptes a afrontar de proximidad comerciants de La Rambleta de destaca la proximitat de grans es confianza” Joaquim Valls, al districte de Nou centres comercials i l’envelliment “Fomenta Barris. És una associació petita de la població del barri. Manuel López. en extensió, molt arrelada al barri la economia de la Prosperitat. circular: lo que se consume aquí, va a quedar aquí.” Juanma Callejo. Dissenyem comerç Taller de cocreació. Estructura urbana. Targeta de fidelitat. Sessió de pluja d’idees, on els Composta per tres panells mòbils, La clientela pot accedir a diferents actors de la zona van aquesta estructura, que se descomptes i altres beneficis poder conèixer i valorar les situaria a La Rambleta, oferiria si acompleix una sèrie de fites. primeres idees, sorgides de la espai per a informació, anuncis, La targeta reforça la imatge de investigació, per incidir en els promocions, etc. Seria un punt de l’Associació, aporta valor a la punts clau: millora de la neteja del trobada per a la ciutadania i de clientela i fidelitza les compres. barri, actualització digital, manca referència per als nous i les noves Costa cinc vegades més adquirir d’elements de comunicació de visitants. nova clientela que retenir l’actual. Artistes locals. l’associació, etc. Exposicions d’artistes emergents als aparadors dels comerços. Serviria per atraure a clientela més jove. Es podria crear un mapa amb la ruta per visitar tots els comerços que segueixen la iniciativa. PROPOSTES. 56 57 Mapa de Pàgina web i Escombraries per Botigues al carrer. Manual de disseny. comerços. xarxes socials. a gossos. Acció on les botigues prenen Distribució entre els membres de el carrer i treuen una taula a l’Associació d’un manual breu Creació d’un mapa desplegable Creació d’una pàgina web i unes Estructura amb paperera i l’exterior per atreure possibles sobre conceptes de disseny, amb els llocs més importants xarxes socials unificades, on tots dispensador de bosses per recollir nous consumidors i noves per tal que els i les comerciants de la zona, els comerços de els comerços poguessin tenir els excrements dels gossos, que consumidores. Marcaria un punt puguin ser més autònomes en la Rebranding. l’Associació, altres comerços el seu espai. La gestió conjunta a la vegada actua de recordatori d’unitat entre comerços, reforçant detecció de necessitats del seu Millora de la gestió de la marca de i esdeveniments, que inclou faria més senzilla l’actualització perquè la ciutadania mantingui l’esperit de proximitat i tracte negoci (logotips, xarxes socials, l’Associació per crear identitat, un espai per a publicitat dels i n’augmentaria l’abast. net l’entorn. Reforçaria la imatge personalitzat. disseny d’un menú, etc.). aconseguir més rellevància i negocis. Permet donar visibilitat Significaria un pas endavant en de compromís de l’Associació difusió. més enllà del barri i arribar a tota la digitalització dels comerços amb el barri. la ciutat. i l’apropament a un públic més jove. . Adhesius. La senyalització exterior dels comerços de l’Associació amb uns adhesius reforçaria la imatge d’unitat envers els consumidors i les consumidores. Dissenyem comerç 08/ 58 ELISAVA 59 SAGRERA ACTIVA ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS. PROJECTE/VII Dissenyem comerç PARTICIPANTS. METODOLOGIA Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de la UVic-UCC, forma I ENFOCAMENT. professionals amb capacitat per El projecte s’ha dividit en tres fases: investigació, formalització i dissenyar productes, serveis i propostes a manera de conclusió. Per a cada fase, s’han proposat entorns per crear una societat activitats per recollir informació sobre el barri provinent de veïnat i responsable amb el medi comerciants. Es parteix d’una visió on el disseny es duu a terme colze ambient, inclusiva i amb impacte a colze, tractant d’entendre les necessitats de les persones que es social. Danae Esparza. Ramon Faura. Lia Alsina. Clàudia Anguera. beneficiaran de les propostes finals. Docent tutora. Docent tutor. Estudiant de disseny Estudiant de disseny de producte. d’espai. Equip. Irene Domínguez. Marcel Galtés. Gabriel Pérez. Xavi Pons. Estudiant de disseny Estudiant de disseny Estudiant de disseny Estudiant d’enginyeria 60 gràfic. gràfic. gràfic. del disseny. 61 Sagrera Activa Associació de Comerciants (SAAC). Més de 70 comerços de la falten comerços de roba, tipus de Sagrera estan associats al producte que la gent va a buscar SAAC, en una zona delimitada fora del barri. Els comerços d’art i aproximadament pels carrers cultura (4) i esports (4) també són de Felip II,Concepción Arenal, escassos. Rovira i Virgili i les vies del ferrocarril. La major part dels comerços pertanyen al sector de la restauració (16), l’alimentació (11) i els serveis (11). Per opinions recollides entre el veïnat durant la investigació, queda palès que Dissenyem comerç PROJECTE. Acció al carrer: Sagrerenc/a de l’any. Investigació. A la plaça Masades es va instal·lar Recerca sobre la història i una estructura amb dues cares l’actualitat del barri, un safari diferenciades: una d’elles era fotogràfic o un mapa dels una superfície de mirall on la gent comerços associats van ser s’hi veia reflectida; l’altra era un alguns dels elements inicials. suro on deixar l’opinió sobre el També es va preguntar a les comerç de proximitat. Entre els persones del barri pels seus aspectes més destacats que hi van recorreguts quotidians i, així, aparèixer destaca el tracte proper, incorporar la seva mirada. la proximitat i la qualitat dels productes. L’atenció a la clientela és el factor més valorat. Entrevistes. 62 63 Es van entrevistar a deu actors de la vida comercial del barri: Sessió de cocreació. Anna Arbós (Ortopèdia Arbós), Enric Gil (Meridiana Aquarium), L’objectiu d’aquesta sessió Sergi Díaz (Bcn Fusió), Susana era generar idees a partir de la (Pastisseria Bareche), Jordi col·laboració entre els diferents (Aromes Cafeteria), Sara agents implicats. És una pràctica (Ferdeòptics Pre-Visió), Txell “El barri et dona que parteix de la base que el (Trabookaire), Isabel Loscos disseny és una activitat (consellera de Comerç del un servei de tracte pròpia de l’ésser humà. A més, Districte), Helena Serrasola resulta especialment interessant (responsable de Promoció i qualitat que les en la mesura que inclou del Districte), Núria Pérez grans superfícies no punts de vista diferents que (dinamitzadora del SAAAC) i amplien i enriqueixen la visió del Sara (veïna). La conclusió de les et donaran.” dissenyador o de la dissenyadora trobades va ser que hi ha molta Enric Gil. professional. A la trobada es van conscienciació envers el fet que treballar una desena d’idees, cal tenir cura del petit comerç, ja germen de les propostes finals. que protegint-lo es protegeix el barri. “Tot abans estava ple de petites botigues al carrer Gran de la Sagrera. Ara n’han obert algunes; tant de bo estiguin amb nosaltres molts anys!” Anna Arbós. Dissenyem comerç PROPOSTES. Premi “comerciant Ruta de parcs El SAAC a Vine a jugar a l’aire de l’any”. singulars de la ciutat. l’intercanviador lliure amb les teves El comerç hi és Distinció anual a un o una Senyalització d’una ruta per de metro de la veïnes. sempre. comerciant per reconèixer diferents parcs de tota Barcelona l’aportació a la millora de la vida Sagrera. Adequació d’un espai de trobada Decorar les persianes dels per fomentar-ne l’ús entre les comerços amb grafitis del barri. El guardó potencia famílies i donar a conèixer aquells per als veïns i les veïnes de la Pensant en l’elevat nombre i reconeix el valor social del Sagrera, on poder jugar a jocs de personalitzats. A més d’evitar espais singulars, sovint poc de persones que transiten per comerç local, a la vegada que pintades no desitjades, pot ser coneguts. S’hi inclouria el parc de taula, descansar, llegir, xerrar, l’intercanviador de l’estació del dona visibilitat al SAAC. gaudir de la companyia i de una bona manera d’explicar la Pegaso, per incitar a visitar el metro de la Sagrera, instal·lació l’essència de l’establiment fora barri. d’un element visible que informa l’entorn. S’hi instal·larien unes de l’existència del SAAC i del guinguetes amb la gràfica del dels horaris d’obertura i crear teixit comercial del barri. SAAC per fer visible l’associació. identitat de barri. Inclou un mapa de la Sagrera amb tots els comerços del SAAC i altres punts rellevants. Capgròs del SAAC. Disseny anual d’un capgròs del dedicat al Sagrerenc/a de l’any. La seva creació es podria vehicular 64 a través d’un concurs entre les 65 escoles del barri. Benvinguda al SAAC: el llibre que Banc del temps. creix amb tu. Cada persona adscrita al Banc Mapa del comerç de Mostra de cinema. Creació d’un llibre amb informació del Temps-SAAC disposaria d’un talonari de temps que utilitzaria la Sagrera. Organització d’un concurs de sobre cada establiment del SAAC i les persones que l’integren, cada vegada que invertís les Distribució d’un mapa de la curtmetratges, en col·laboració per potenciar l’experiència seves hores a ajudar al SAAC Sagrera amb història, parcs, llocs amb centres educatius del barri i associativa. Es repartiria entre els amb alguna activitat. D’aquesta significatius i, per descomptat, altres institucions. Les temàtiques comerços adherits i podria ser manera, es podrà quantificar els comerços del SAAC. Així, la es podrien vincular a la Sagrera. consultat per la clientela. l’esforç de cada associat o guia pràctica i el sentiment de El resultat del concurs es associada i es motivaria a qui barri conflueixen en un element presentaria en una mostra a l’aire menys participa a involucrar-se atractiu i comprensible. lliure. en més accions o esdeveniments. Vermuts estacionals a la Sagrera. Promoció d’una fira amb espectacles i vermut a l’aire lliure, en col·laboració amb les escoles de música i arts escèniques locals. Permetria descobrir tant l’oferta gastronòmica del SAAC com el potencial artístic del barri. Dissenyem comerç Dissenyem comerç és un projecte impulsat per la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives amb la col.laboració de la Regidoria de Comerç, Mercats, Consum, Règim Interior i Hisenda, i coordinat per Disseny Hub Barcelona i Barcelona Activa. Autoria de les imatges i projectes: els equips de treball de cada centre: Elisava, Acid House, LCI, MBDesign (UPC-UB), Eina, L’Idem Disseny i maquetació: Géza Olasz © Barcelona Activa 2021 Dissenyem comerç 2020/2021