Click here to view this email in your browser. Comunicació i Qualitat Març 2021 LA CULTURA DE L'ANTIC EGIPTE AL CEMENTIRI DE MONTJUÏC El Museu Etnològic i de Cultures del Món ha presentat una exposició tulada “Udjat. L’exosme de l’anc Egipte a Barcelona” per reflexionar sobre la pervivència d’una de les civilitzacions més influents sobre la cultura occidental: l’anc Egipte. Cemenris de Barcelona hi col·labora amb el disseny d’una nova ruta al cemenri de Montjuïc, l’espai amb més presència d’art neoegipci de Barcelona. Per a més informació podeu entrar en el següent enllaç. COL·LABOREM AMB ART FUNERARI Com ja us vam anunciar en la newsleer anterior, la Universitat de Barcelona va impulsar el projecte Art Funerari per posar en valor el patrimoni funerari dels cemenris catalans, especialment els barcelonins. Una de les seves vies principals ha sigut pel seu canal de Youtube. Cemenris de Barcelona ha parcipat amb l'explicació del cemenri de Montjuïc, de la mà de l'historiador, Adrià Terol. Cliqueu al damunt de la imatge per accedir al vídeo. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "NINGÚ SE N'ESCAPA" El proper 15 d’abril a les 18.00 hores, al Cemenri de Poblenou, ndrà lloc la presentació del llibre ‘Ningú se n’escapa’. Comptarem amb la presencia d’Adrià Terol, historiador i autor del pròleg, Alba Vendrell Torres, historiadora de l'Art i coautora, Pau Vinyes i Roig, historiador i coautor i Gregor Siles Molina, historiador i coautor així com Miquel Trepat, Director de Cemenris de Barcelona. L’aforament és limitat i les inscripcions s’atendran per rigorós ordre. Cal fer reserva a comunicacio@cbsa.cat. En tot moment es seguiran les mesures sanitàries establertes per les autoritats. OBJECTE DEL MES: LA SEPULTURA DE JOSEP BENET L’any passat es va commemorar el centenari del naixement de Josep Benet i Morell (1920-2008). Advocat, historiador i acvista social i cultural, va ser una figura cabdal en la políca catalana, sent el senador més votat en les eleccions del 1977 i un dels parlamentaris que va redactar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979. L’any 2008 va morir a Sant Cugat del Vallès i va ser enterrat a la sepultura de la seva dona, Florència Ventura i Monteys, del cemenri de Sant Andreu. SIMBÒLICA DE LA NAVEGACIÓ Quan, en altres cultures i en altres temps, es deia que l’ànima per anar a l’altre món havia de travessar el riu de l’oblit, bé es comprèn que aquesta frase i altres semblants eren una al·legoria proposada a les intel·ligències superiors, però quan el poble parlava de travessar els rius infernals i fins i tot esmentava la barca i el barquer que la conduïa de segur que prenia aquesta imatge en un sent molt real, que avui ha desaparegut gairebé del tot. No en va, doncs, atribuïm a aquest origen el caràcter de pus funerari que tenen alguns vegetals i que es pot conservar per les seves condicions permanents. Un d’aquest vegetals és el lotus, que simbolitzava la immortalitat a Egipte renaixent i tornant a florir dins de l’aigua i anunciant la inundació del Nil, és a dir, la renovació de la fecundació agrícola. Se’l troba representat en caixes de mòmia, i els especials significats que se li atribuïen devien ser coneguts des de molt anc a les comarques gregues. Entre els arbres que han passat a ser pus funeraris per la seva forma i pel seu veïnatge als llocs apartats on corre l’aigua recordant els llacs i rius infernals de l’època clàssica, cal esmentar el salze comú i l’àlber. ELS CEMENTIRIS DE L'ASCE: VILAFRANCA DEL PENEDÈS Obrim una nova secció al Newsleer per poder- vos explicar els diferents cemenris catalans que formen part de l’Associació Europea de Cemenris Significaus (ASCE) i volem començar amb el de Vilafranca del Penedès. La construcció del cemenri de Vilafranca es va iniciar l’any 1839 , moment que es comencen a difondre les idees romànques de finals del segle XIX i principis del XX. Va ser construït en el solar d’un anc monesr caputxí i la seva propietat fou cedida pel Govern espanyol a l’Ajuntament l’any 1837 com a conseqüència de les desamortzacions Eclesiàsques de Mendizabal. Arquitectes de renom com Santiago Güell, August Font o Antoni Pons van dissenyar algunes de les seves construccions més significatives, bon testimoni de l’estatus social de les persones i famílies enterrades aquí. El Cementiri de Vilafranca té un gran valor cultural i ocupa un part important del patrimoni de la Ciutat. Una de les seves peculiaritats és que no es dissocia visualment de l’exterior. Envolta el cementiri una barana de ferro que el tanca en la seva part sud i permet el contacte visual entre el món dels vius i el dels morts. El Cementiri de Vilafranca del Penedès està gestionat per l’Ajuntament i té una superfície de 16.082,73m2. Entre les seves construccions cal destacar la capella pública del Sant Crist (1878), de llenguatge eclèctic, així com la capella neogòtica d'Antoni Jané (1922), el panteó de la família Macià (1880), el panteó de la família Miret Abad (1886), els panteons modernistes de la família Via Oliveras (1902) i Ramon Marimon (1913) i el panteó dels caiguts en la Guerra Civil. SEGUIU-NOS Aquesta comunicació ha estat enviada per CB.SA. Si desitgeu deixar de rebre en endavant aquesta comunicació, premeu el següent enllaç de baixa. Tanmateix us informem que podeu exercir en qualsevol moment els vostres drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, portabilitat i limitació, mitjançant comunicació a la següent adreça de correu electrònic: protecciodades@bsmsa.cat Per a més informació podeu consultar la política de privacitat del grup BSM.