Diagnosi 2017 La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. Laura Guijarro, Albert Sales, Jose Tello i Ana de Inés 2 Diagnosi 2017 Crèdits La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 3 Autoria: Disseny i maquetació: Ana de Inés Concepte gràfic Laura Guijarro (Sant Joan de Déu Serveis Socials) (www.conceptegrafic.com) José Tello (Fundació Salut i Comunitat) Llicència Albert Sales (Àrea de Drets Socials de l’Ajunta· Creative Commons ment de Barcelona) Agraïments: A les persones i professionals que generosament han participat en les entrevistes aportant la seva experiència i coneixement sobre l’exclusió residencial. A les entitats Assís, ABD, Fundació Mambré, Sant Joan de Déu, Suara i Càritas per la seva col· laboració, i per fer possible el contacte amb les persones entrevistades. A les entitats ACATHI i Accem que formen part de la xarxa Asil.cat per la seva imprescindible col·laboració, i per apropar·nos a la realitat de les persones sol·licitants de protecció internacional i de les persones LGTBIQ+. A les persones que formen part de la comissió de diagnosi de la XAPSLL per les seves aportacions a aquest informe. A totes les treballadores i treballadors de les entitats públiques i privades per la seva tasca en la lluita contra el sensellarisme. Nota: les dades personals de les persones entrevistades que apareixen als capítols 4 i 5 han estat modificades per conservar la seva privacitat.. La Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar de Barcelona està formada per: ABD, ACCEM, Amics del Moviment Quart Món Catalunya, Arrels Fundació, Asociación de alternati· vas, Motivación y Acompañamiento, ADAMA, Associació Dit i Fet, Associació per la Recerca i l’Acció Social Vincle, Associació per la reeducació i la reinserció social Lligam, Associació Prohabitatge, Associació Rauxa, Asociación de Servicio Integral Sectorial para Ancianos (ASISPA), Associació Social Yaya Luisa, Caliu · Espai d’acolliment, Càritas Diocesana de Barcelona, Centre d’Acollida Assís, Centre Obert l’Heura, Comunitat de Sant Egidi, Congregació Serventes de la Passió · Llar Santa Isabel i Residència Maria Teresa, Cooperativa Suara, Creu Roja a Barcelona, Filles de la Caritat Fundació Social, Fundació Acollida i Esperança, Fundació Engrunes, Fundació Iniciatives Solidàries, Fundació IReS, Fundació Mambré, Fundació Maria Raventós, Fundació Quatre Vents, Fundació Red de Apoyo a la Integración Sociolaboral (RAIS), Fundació Salut i Comunitat, Grup ATRA, Parròquia Sant Miquel del Port · Projecte Sostre, Progess, Sant Joan de Déu · Serveis Socials, Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials, Ajuntament de Barcelona. 4 Diagnosi 2017 índex Continguts Introducció 6 1. Metodologia 10 2. Evolució de les dades quantitatives. Període 2008 – 2017 14 3. La resposta de la XAPSLL. 26 4. La bombolla dels lloguers i el sensellarisme 40 5. Les persones sol·licitants de protecció internacional i el sensellarisme 48 6. Les dones en situació de sense llar. 56 Conclusions 62 Referències bibliogràfiques 66 La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 5 Taules Gràfics Taula 1.1 Fonts de dades de l’Informe de diagnosi 2017 11 Gràf. 1.1 Sexe de les persones usuàries entrevistades 13 Taula 1.2 Descripció de les persones entrevistades 12 Gràf. 1.2 Edat de les persones usuàries entrevistades 13 Taula 2.1. Nombre de persones sense llar a la ciutat de Gràf. 1.3 Nacionalitat de les persones usuàries Barcelona. Classificació ETHOS. 2011,2013, entrevistades 13 2015, 2017 17 Gràf. 1.4 Nivell d’ingressos de les persones usuàries Taula 2.2. Nombre de persones sense llar a la ciutat de entrevistades 13 Barcelona, 2008, 2011, 2013, 2015, 2017 18 Gràf. 2.1 Evolució del nombre de persones sense llar a Taula 2.3. Evolució de les persones detectades per l’equip Barcelona. 2008 – 2017 19 d’educadors/es de SIS-Medi Obert els mesos de març o maig i comparació amb recomptes Gràf. 2.2 Evolució del nombre de persones sense sostre ciutadans. 2008 - 017 20 detectades per SIS-Medi Obert. Mesos de març i maig. 2008 – 2017 19 Taula 2.4. Sexe de les persones allotjades en recursos de la XAPSLL. %. 2009-2017 21 Gràf. 2.3 Evolució de la distribució d’edats de les persones allotjades en recursos de la XAPSLL. Taula 2.5. Edat de les persones allotjades en equipaments. 2015 – 2017 225 %. 2009-2017 22 Gràf. 3.1 Evolució del nombre de persones allotjades a Taula 2.6. Nacionalitat de les persones allotjades en equipaments de la XAPSLL. Barcelona, equipaments. %. 2009-2017 23 2008 – 2017 30 Taula 2.7. Persones amb certificat de “disminució” ateses en equipaments de la XAPSLL de pernoctació. 2011- 2017 24 Taula 2.8. Persones amb reconeixement de grau de dependència ateses en equipaments de la XAPSLL de pernoctació. 2011-2017 24 Taula 2.9. Origen dels ingressos de les persones allotjades en serveis de la XAPSLL. 2012-2017 25 Taula 3.1. Persones allotjades als equipaments per a l’atenció de persones sense llar segons titularitat i tipus d’equipament. Barcelona, 2009-2017 28 Taula 3.2. Persones allotjades als equipaments per a l’atenció de persones sense llar segons tipus d’equipament. Barcelona, 2008-2017 29 Taula 3.3. Persones allotjades als equipaments per a l’atenció de persones sense llar segons tipus d’equipament. %. Barcelona, 2008-2017 29 Taula 3.4. Equipaments col·lectius oberts a Barcelona entre 2008 i 2017 31 6 Diagnosi 2017 Introducció La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 7 Durant la darrera dècada, la major part de les ciutats europees han experimentat un increment rellevant de la població que viu l’ex- clusió de l’habitatge. Cada cop més persones es veuen obligades a viure al carrer, en equipaments d’entitats públiques o privades, en habitatges d’inclusió, o en situacions d’infrahabitatge, com els assentaments de barraques o pisos ocupats irregularment. Les Nacions Unides (2014) afirmen que llar ha augmentat un 34% entre 2010 i un habitatge adequat significa “més que el 2014; a França un 50% entre 2001 i quatre parets i un sostre”. Un habitatge 2012; a Alemanya un 35% entre 2012 adequat ha de complir certes condicions i 2014; a Irlanda un 10% només en el que es resumeixen en: disponibilitat de darrer any, registrant un augment del serveis, materials, instal·lacions i infraes· 59% en el nombre de famílies sense llar; tructures; que sigui assequible; que si· a Luxemburg un 61% entre 2012 i 2016; gui habitable; que sigui accessible; amb a Suècia del 29% entre 2011 i 2015; una ubicació adequada, i que respecti al Regne Unit s’ha verificat un increment la identitat cultural de les persones. Se· del 7% en el nombre de persones que gons el darrer informe sobre la situació dormen al carrer en només un any… del sensellarisme a Europa, publicat per FEANTSA aquest 2017, la realitat és Barcelona no ha estat aliena a aquesta alarmant arreu d’Europa: a Àustria s’ha pressió provocada per l’extensió de les registrat un increment del sensellarisme situacions de precarietat sostingudes del 28% entre 2008 i 2014, i a la ciutat en el temps, l’exclusió permanent d’una de Viena d’un 19% entre 2010 i 2013; part de la població del mercat laboral i a Bèlgica el nombre de persones sense del sistema de garantia d’ingressos, les 8 Diagnosi 2017 exclusions a les quals són sotmeses les sense sostre i sense llar no és només persones nouvingudes, i l’exclusivitat una finalitat, sinó un mitjà per fer possi· d’un mercat de l’habitatge amb preus ble aquest acompanyament. Amb la crisi, desorbitats i a l’alça a causa de la finan· s’han diversificat els perfils de persones ciarització del sector i les dinàmiques ateses per exclusió residencial. L’arri· especulatives. Des de l’any 2008 fins a bada de nuclis familiars i de persones, l’actualitat, el nombre de persones que que sense haver viscut mai al carrer dormen al carrer, detectades pel Servei requerien allotjament d’emergència, per d’Inserció Social i pels successius re· raó de la pèrdua de l’habitatge i la falta comptes ciutadans, ha passat de 658 de xarxa social i familiar de suport, han a 1.026, un increment del 56%, malgrat obligat a un profund canvi de planteja· que en paral·lel el nombre de persones ment i a l’obertura de nous equipaments. ateses en recursos residencials ha aug· Programes que en el passat es dirigien mentat encara més: de 1.190 a 2.006, a atendre a persones soles en situació un increment del 69%. d’aïllament i de ruptura dels vincles socials, actualment atenen tot tipus de Els serveis del Programa Municipal situacions de manca d’habitatge. d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona i els serveis de les enti· La Diagnosi 2017 és el cinquè informe tats especialitzades agrupades a la sobre el sensellarisme a Barcelona Xarxa d’Atenció a les Persones Sense promogut per les entitats que formen la Llar (XAPSLL) van ser creats per donar Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar allotjament a les persones en situació i s’emmarca dintre del nou Pla de Lluita d’exclusió residencial severa i acompa· Contra el Sensellarisme 2016 – 2020 de nyar·les en el seu procés de recuperació l’Ajuntament de Barcelona, que estableix d’una vida autònoma. En aquest procés una diagnosi cada dos anys. Conèixer cal garantir que la persona assoleix per actuar ha estat una des les principals estabilitat econòmica, d’habitacional i motivacions des de la primera diagnosi, emocional per reconstruir el seu projecte cercant la qualitat en la intervenció i les de vida. Oferir allotjament a les persones polítiques públiques. En aquesta edició l’objectiu és aportar coneixement sobre les pressions que estan fent augmentar el sensellarisme a la ciutat. Amb aquesta finalitat l’informe s’estructura en 6 capítols amb els següents continguts: 1. Al capítol 1 descrivim la metodologia utilitzada per a la recollida de dades quantitatives i qualitatives. , 2. Al capítol 2 analitzem l’evolució del sensellarisme a Barcelona entre 2008 i 2017 a través de les dades quantitatives Al capítol 3 analitzem la resposta de la XAPSLL a l’augment del 3. sensellarisme a la ciutat i la diversificació dels perfils, i descrivim les dificultats d’accés a l’habitatge que enfronten les entitats. 4. Al capítol 4 identifiquem les dificultats d’accés a l’habitatge de les persones sense llar a través dels seus testimonis. 5. Al capítol 5 identifiquem les dificultats que enfronten les persones sol·licitants d’asil per accedir a l’habitatge a través dels seus testimonis. 6. Al capítol 6 revisem diferents conceptualitzacions del sensellarisme i el seu efecte sobre la invisibilització de les dones sense llar. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 9 10 Diagnosi 2017 1. Metodologia La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 11 Procediment de recollida de dades quantitatives La metodologia emprada a l’Informe de compte ciutadà no s’enquesta les persones Diagnosi 2017 dona continuïtat a la de les que dormen al carrer per tal respectar la seva anteriors edicions de l’informe dels anys intimitat i, per tant, les dades recollides aque· 2008, 2011, 2013 i 2015. La sistematització lla nit al carrer són quantitatives: nombre de de dades sobre les persones sense sostre persones dormint al carrer, localització, sexe, i sense llar va començar impulsada per la nombre d’animals de companyia i lloc de XAPSLL l’any 2008. En aquest informe uti· pernoctació (al ras, sota cobert, dins cotxe, litzem tres fonts de dades fonamentals: el dins caixer). recompte de persones sense llar en una nit, La mateixa nit que es realitza el recompte ciu· els informes del Servei d’Inserció Social del tadà, les entitats públiques i privades de la nombre i les característiques bàsiques de XAPSLL emplenen un qüestionari electrònic les persones que pernocten al carrer i la re· sobre les persones ateses als diferents ser· collida de dades a equipaments que realitza veis d’allotjament de curta, mitja i llarga esta· la XAPSLL anualment, amb el nombre i el da per a persones en situació de sense llar. perfil bàsic de les persones allotjades. Les entitats proporcionen informació sobre L’any 2017, a més de comptar amb la infor· el nombre i el perfil bàsic de les persones: mació que proporcionen els equips profes· el gènere, l’edat, la nacionalitat i la situació sionals del SIS que fan seguiment de les administrativa, la discapacitat i la depen· persones que pernocten al carrer, comptem dència, i la font d’ingressos de les persones amb la informació del recompte ciutadà que ateses. Quan es fa coincidir el recompte a es va dur a terme la nit del 17 a 18 de maig equipaments amb el recompte al carrer, el entre les 21.30h i les 2h,. Aquella nit quasi que s’obté és una foto fixa del nombre i de 1.000 persones voluntàries repartides en les característiques de les persones sense grups per tota Barcelona van prospectar tots llar i sense sostre en una mateixa nit a la el carrers per comptar les persones que es ciutat. veuen obligades a pernoctar al ras. Al re· Taula 1.1. Fonts de dades de l’Informe de diagnosi 2017 Informes del mes de maig del SIS i recompte Persones que pernocten al carrer ciutadà de la nit del 17 al 18 de maig de 2017. Recompte a equipaments de les persones Persones que pernocten a equipaments allotjades la nit del 17 al 18 de maig a les entitats públiques i privades de la XAPSLL Persones que pernocten en assentaments Ajuntament de Barcelona 12 Diagnosi 2017 Procediment de recollida de dades qualitatives L’entrevista en profunditat semiestructurada ara per la seva rellevància en aquest informe. ha estat la tècnica emprada per obtenir els Del total de les 28 persones entrevistades, testimonis d’un total de 28 persones usuàri· 19 són persones usuàries de serveis d’ha· es i professionals de serveis de la XAPSLL i bitatge per a persones sense llar i per a d’Asil.cat. Les entrevistes s’han dut a terme persones sol·licitants d’asil i 9 són professi· entre els mesos d’agost, setembre i octubre onals de la XAPSLL i d’Asil.cat. Les persones de 2017, excepte tres entrevistes a persones entrevistades han estat voluntàries i el con· usuàries de serveis de la XAPSLL que van tacte amb elles ha estat possible gràcies a ser realitzades durant el mes d’abril en el la col·laboració d’entitats de la XAPSLL i de marc d’un altre projecte, i s’han recuperat la xarxa Asil.cat. Taula 1.2. Descripció de les persones entrevistades Persones usuàries de serveis de la XAPSLL 17 persones entrevistades Persones usuàries de serveis d’Asil.cat 2 persones entrevistades Professionals d’entitats de la XAPSLL 7 persones entrevistades Professionals d’entitats d’Asil.cat 2 persones entrevistades Les persones sense llar entrevistades han estat seleccionades segons dos criteris: 1. Són usuàries de serveis de la XAPSLL o ballen a través de models que tenen com a d’Asil.cat o ho han estat durant el darrer any. recurs essencial la possibilitat de comprar o llogar pisos com el model Housing First o els 2. Estan en un procés de cerca activa d’ha· pisos d’inclusió. Les entrevistes realitzades bitatge o n’han llogat un durant el darrer any. han tractat sobre les dificultats de les entitats Les característiques sociodemogràfiques de en l’accés a l’habitatge. Les entitats partici· la mostra de persones usuàries de serveis pants en aquestes entrevistes són: Fundació de la XAPSLL entrevistades es presenta als Assís, Fundació Mambré, Sant Joan de Déu, gràfics 1.1, 1.2, 1.3 i 1.4. El perfil més comú Suara i ABD. és el d’un home d’entre 30 i 65 anys, de na· Finalment hem realitzat 4 entrevistes en cionalitat espanyola i amb ingressos per sota profunditat per diagnosticar els problemes dels 500 euros. Aquest perfil coincideix amb específics per accedir a un habitatge de les un dels perfils majoritaris entre els usuaris de entitats de la Xarxa Asil.cat i de les persones serveis d’habitatge per a persones sense llar. sol·licitants de protecció internacional. Con· cretament, hem entrevistat a professionals Alhora hem realitzat 7 entrevistes en pro· amb diferents càrrecs d’ACATHI i Accem i funditat a professionals de diferents càrrecs a persones usuàries de serveis d’habitatge d’entitats socials de la XAPSLL. Aquestes de les mateixes entitats. entitats han estat seleccionades perquè tre· La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 13 Gràfic 1.1 Sexe de les persones usuàries entrevistades Gràfic 1.2 Edat de les persones usuàries entrevistades Gràfic 1.3. Nacionalitat i situació administrativa de les persones usuàries entrevistades Gràfic 1.4. Nivell d‘ingressos de les persones usuàries entrevistades 14 Diagnosi 2017 2. Evolució de les dades quantitatives. Període 2008 – 2017 La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 15 L’augment del sensellarisme i l‘exclusió re· recull la informació de les persones allotja· sidencial és una realitat alarmant a tota Eu· des a equipaments de la XAPSLL; mensual· ropa i Barcelona no n‘és una excepció. Mal· ment, els equips del Servei d‘Inserció Social grat que existeixen diferències entre països, (SIS d’aquí en endavant) elaboren informes en línies generals, aquest augment impacta de les persones que dormen al carrer; i, a especialment sobre certs grups socials que més, els anys 2008, 2011, 2016 i 2017 la enfronten dificultats estructurals específi· XAPSLL ha organitzat recomptes ciutadans ques a l’hora de veure garantit el seu dret en què persones voluntàries han prospectat a un habitatge: les famílies monomarentals, els carrers de Barcelona durant una nit per les persones immigrants i les persones joves comptar les persones que hi pernocten. Els (FEANTSA, 2017; Human Rights Watch, anys que es du a terme un recompte ciutadà 2014). es fa coincidir amb el recompte de persones allotjades a equipaments, d‘aquesta manera Davant d‘aquesta realitat, més que mai, s‘obté una foto fixa del nombre de persones es fa imprescindible analitzar la magnitud i sense sostre i sense llar en una mateixa nit a l‘evolució del problema del sensellarisme la ciutat. Aquestes tres fonts de dades: el re· a la ciutat. Des de l‘any 2008 la XAPSLL compte a equipaments, els informes del SIS promou diferents accions per millorar el co· i el recompte ciutadà, són les que utilitzarem neixement del nombre i les característiques per tal d‘analitzar l‘evolució del sensellaris· de les persones en situació de sense llar i me a la ciutat. sense sostre a Barcelona. Anualment es 16 Diagnosi 2017 Per guiar la interpretació de les dades cal de primera acollida (ETHOS 2), a centres saber quan i com s’ha modificat la sistema· residencials de mitja i llarga estada (ET· tització de dades sobre les persones sense HOS 3), a pisos d’inclusió i Housing First llar a Barcelona. L’any 2008 va ser l’any que (ETHOS 7), a pensions i habitacions de s’inicià la recollida de dades quantitatives a relloguer (ETHOS 8) i les que viuen a as· equipaments de la XAPSLL i es realitzà el sentaments (ETHOS 11). Malgrat que no primer informe sobre el sensellarisme a Bar· disposem d’informació de moltes situacions celona. L’any 2009 s’amplià la informació d‘exclusió residencial recollides a les cate· recollida sobre els perfils de les persones gories ETHOS, aquestes ens recorden que incloent el gènere, l’edat i la nacionalitat. és necessari continuar augmentant els es· L’any 2012, davant un fenomen que comen· forços per obtenir dades de totes les situa· ça a cobrar força com és el dels treballadors cions que s’hi inclouen. Viure sota amenaça pobres, es va iniciar la recollida de dades de violència masclista, de desnonament, sobre les fonts d’ingressos de les persones amb familiars o amics sense pagar lloguer, sense llar. I finalment, l’any 2015 es van mo· a habitatges que no reuneixen les condici· dificar les franges d’edat per poder ampliar ons legals d’habitabilitat o en condicions el coneixement que tenim de com evoluci· d‘amuntegament, són situacions d’exclusió ona la població sense llar més jove entre residencial ocultes que són més difícils de els 18 i els 30 anys. Finalment, l’any 2011 detectar. Com revisarem més extensament s’incorporà a la diagnosi la tipologia ET· en el capítol 5, hi ha evidencies que indi· HOS (European Typology of Homelessness quen que el sensellarisme entre les dones and Housing Exclusion) desenvolupada per podria ser més nombrós en aquestes cate· FEANTSA (2006), la Federació Europea gories sobre les que no disposem d’infor· d’organitzacions de sensellarisme, que per· mació que en el carrer i en els equipaments, met ampliar la visió sobre el sensellarisme on les dones són una minoria. L’esforç per incloent situacions d’exclusió residencial. A diagnosticar aquest sensellarisme ocult ens més, la tipologia ETHOS classifica situaci· permetria quantificar la magnitud del sense· ons i no persones, i combat l’estigmatització llarisme sense biaixos de gènere. que existeix sobre les persones sense llar i sense sostre. A la taula 2.1 mostra que el mes de maig de 2017 pernoctaven als carrers de Barce· La taula 2.1 presenta les dades d’exclusió lona 962 persones i 2.006 més ho feien a residencial distribuïdes segons les catego· equipaments de la XAPSLL. Si hi sumem ries ETHOS. Només disposem d‘informa· les persones que han de viure en assenta· ció de les persones que dormen al carrer ments, 3.383 es troben excloses de l’habi· (ETHOS 1), les que són ateses a centres tatge a Barcelona. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 17 Taula 2.1. Nombre de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. Classificació ETHOS. 2011, 2013, 2015, 2017 Nombre de persones 8 de 11 de 11 de 17 de Categories operatives novembre març de març maig de de 2011 2013 de 2015 2017 1. Viure en un espai públic o a la intempèrie. 726 870 693 962 Sense sostre 2. Pernoctar en un alberg i/o forçat a passar la resta de dia en 197 259 252 265 un espai públic. 3. Viure en albergs o centres per a persones sense llar. 320 333 511 586 Allotjaments temporals. 4. Viure en refugis per a dones. nd 4 4 nd 5. Viure en allotjaments temporals reservats a immigrants i als nd nd nd nd Sense demandants d‘asil. habitatge 6. Viure en una institucio residencial o d‘internament amb la perspectiva de ser acomidat/da en un termini definit sense un nd nd nd nd habitatge d‘acollida disponible. 7. Viure en un allotjament amb recolçament sostingut per a 342 356 481 717 persones sense llar. 8. Viure en un habitatge amb règim de tinença insegur. Sense 399 499 424 438 pagar lloguer. Habitatge 9. Viure sota amenaça de desnonament. nd nd nd nd insegur 10. Viure sota l‘amenaça de violència per part de família o nd nd nd nd parella. 11. Viure en estructures temporals o no convencionals. 695 595 434 415 Habitatge 12. Viure en un habitatge no apropiat segons la legislació. nd nd nd nd inadequat 13. Viure en un habitatge massificat. nd nd nd nd TOTAL 2.679 2.916 2.799 3.383 Tal com veiem a la taula 2.2 el nombre total Aquesta tendència és coherent amb el que de persones en situació d’exclusió residen· apunta el darrer informe de FEANTSA (2017) cial a Barcelona s’incrementa en un 20,9% sobre l’exclusió residencial a la Unió Euro· entre 2015 i 2017 i acumula un augment pea, que adverteix d‘un increment “alarmant” d‘un 67,7% des de l‘any 2008. La tendència del sensellarisme a tota la UE, amb l’excep· ascendent en el nombre de persones sense ció de Finlàndia. El Regne Unit registra un in· llar és molt acusada entre el 2008 i el 2013, crement del 7% de persones que dormen al quan els efectes de la crisi immobiliària i els carrer en un any; als Països Baixos augmen· desnonaments augmenten dramàticament ta en un 50% el nombre de persones joves les xifres d‘exclusió residencial a la ciutat. El sense llar també en un any; a França s‘incre· nombre de persones sense llar arriba al seu menta en un 50% el nombre de persones màxim l’any 2013 i, després d’una lleugera sense llar en 11 anys i a Alemanya augmenta disminució l‘any 2015, la tendència torna a en un 35% el nombre de persones sense llar invertir·se. Actualment 3.328 persones es en dos anys. Ciutats com Londres registren troben en situació d‘exclusió residencial a 8.096 persones dormint al carrer durant un Barcelona, cosa que suposa un nou màxim any amb un 7% d‘increment entre el període històric des de 2008. 2014·2015 i el període 2015·2016; Brussel· 18 Diagnosi 2017 Taula 2.2. Nombre de persones sense llar a la ciutat de Barcelona, 2008, 2011, 2013, 2015, 2017 2008 2011 2013 2015 2017 Recompte de carrer, detecció SIS 562 (658) 726 (838) 870 693 962 (1.026) Assentaments (segons informes 265 695 595 434 415 del SIS) Persones allotjades en recursos 1.190 1.258 1.451 1.672 2.006 residencials de la XAPSLL Total persones sense llar 2.017 2.679 2.916 2.799 3.383 Entre parèntesi apareixen les dades de persones pernoctant al carrer segons el Recompte ciutadà realitzat per la XAPSLL els anys 2008, 2011 i 2017. les registra 2.603 persones sense llar i sense lució del nombre total de persones sense sostre el 2014 amb un increment del 34% llar a Barcelona es pot consultar el gràfic en quatre anys; i a Dublín es comptabilitzen 2.1. En general s’observa una marcada ten· 1014 famílies sense llar durant una setmana dència ascendent en el nombre de perso· cosa que suposa un increment del 59% res· nes sense sostre i sense llar entre els anys pecte l‘any anterior. 2008 i 2011 a causa del gran impacte de la crisi i els desnonaments. Després de 2011 Leilani Farha, relatora especial de la ONU el nombre de persones sense llar continua pel dret a l‘habitatge, apunta a causes sistè· augmentant de manera menys acusada i el miques per a aquesta tendència ascendent 2015 comença a disminuir. Però la lleu ten· en l’exclusió residencial. Farha (2017a) afir· dència a la baixa en el nombre de persones ma que s’està produint una financiarització sense llar que comença el 2015 s’ha invertit de l’habitatge a nivell mundial. Corporacions en els dos últims anys. El 2017 s‘assoleix financeres com els bancs, els segurs i els un màxim històric de 962 persones que per· fons de pensió o les empreses de capital nocten al carrer, fet que suposa un incre· risc estan comprant pisos de manera acce· ment del 38,8% respecte al 2015. lerada a les principals ciutats del món fent· se amb una gran part del parc immobiliari i Tanmateix, el nombre de persones que vi· concentrant molt de poder a l’hora de fixar uen en assentaments es manté estable, a els preus de mercat. Aquesta transformació l’entorn de 400 persones, després d’una de les finances mundials junt amb polítiques, disminució important de les persones vi· com la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) vint en assentaments entre els anys 2011 que desprotegeix els inquilins, faciliten que el i 2013. D’altra banda, el nombre de perso· mercat d’habitatge privat estigui augmentat nes allotjades a equipaments de pernocta· els seus preus molt més ràpidament del que ció assoleix un nou màxim el 2017, en què augmenten els ingressos de les persones i, arriba a les 2.006 persones ateses. Cal tenir sobretot, de les persones més pobres (FE· en compte que aquesta dada ens informa ANTSA, 2017; Pittini, A., Koessl, G., Dijol, J., més de l’augment dels recursos d’atenció Lakatos, E. y Ghekiere, L., 2017) expulsant, a persones sense llar que de l’augment del així, la població més desafavorida a l’exclusió sensellarisme. La resposta de la XAPSLL a residencial. Al capítol 4 tindrem oportunitat aquest augment serà analitzada amb més d’analitzar amb més detall les dificultats per detall al capítol 3, però ara és important as· accedir a un habitatge que experimenten les senyalar que el nombre de persones sense persones sense llar en el context actual. llar augmenta paral·lelament als esforços de la XAPSLL per ampliar els recursos que do· Per obtenir una visió simplificada de l’evo· nen resposta a aquesta realitat. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 19 Taula 2.2. Nombre de persones sense llar a la ciutat de Barcelona, 2008, 2011, 2013, 2015, 2017 Gràfic 2.1 Evolució del nombre total de persones sense llar a Barcelona. 2008 - 2017. 2008 2011 2013 2015 2017 Recompte de carrer, detecció SIS 562 (658) 726 (838) 870 693 962 (1.026) Assentaments (segons informes 265 695 595 434 415 del SIS) Persones allotjades en recursos 1.190 1.258 1.451 1.672 2.006 residencials de la XAPSLL Total persones sense llar 2.017 2.679 2.916 2.799 3.383 Entre parèntesi apareixen les dades de persones pernoctant al carrer segons el Recompte ciutadà realitzat per la XAPSLL els anys 2008, 2011 i 2017. El gràfic 2.2 presenta l’evolució del nombre ciutadans. És a dir, els equips professionals de persones sense sostre a Barcelona entre del SIS utilitzen sempre la mateixa metodo· 2008 i 2017. Com hem assenyalat prèvia· logia per enregistrar el nombre de persones ment, per mesurar l’evolució del nombre de que dorm al carrer, mentre que els recomptes persones sense sostre comptem amb dades ciutadans han anat variant·la. Al gràfic s’in· de dues fonts: el recompte ciutadà i els infor· fereix una tendència ascendent de persones mes del SIS. Al gràfic estan representades dormint al carrer, més acusada entre 2008 les xifres de persones dormint al carrer que i 2013, amb una reducció els anys 2014 i han identificat els equips del SIS. El motiu 2015, que no arriba a consolidar·se i que tor· d’aquesta elecció és que les dades propor· na a augmentar el 2016 i el 2017, superant cionades pel SIS posseeixen una estabilitat el màxim històric de 2013 en el nombre de metodològica que li manca als recomptes persones sense llar a Barcelona. Gràfic. 2.2. Evolució del nombre de persones sense sostre detectades per SIS-Medi Obert1. Mesos de març i maig. 2008-2017 1 En els anteriors informes SIS-Detecció. 20 Diagnosi 2017 A la taula 2.3 presentem el nombre de per· Fins ara hem vist com ha evolucionat el nom· sones dormint al carrer entre 2008 i 2017 bre de persones sense llar i sense sostre a segons dades del SIS i del recompte ciu· la ciutat de Barcelona, però, a partir de la re· tadà els anys que aquest s’ha dut a terme. collida de dades que du a terme la XAPSLL Tal com s’evidencia, el nombre de persones cada any als recursos de pernoctació i dels detectades pel SIS és sempre menor a les informes mensuals del SIS, també podem detectades la nit del recompte. La diferèn· obtenir informació de les tendències en els cia entre una dada i l’altra es deu al fet que perfils de les persones sense llar. Variables els professionals del SIS només comptabi· com el gènere, l’edat, la nacionalitat, i d’al· litzen les persones que pernocten repeti· tres que passem a analitzar a continuació, dament al carrer, mentre que al recompte ens informen dels grups socials més colpe· s’enregistren totes les persones que es jats pel sensellarisme i permeten detectar detecten dormint durant una nit als carrers necessitats emergents entre les persones de Barcelona. És interessant notar, també, sense llar. com la diferència entre ambdues mesures s’ha reduït en els últims dos anys, fet que es La presència d’homes i dones als equipa· pot explicar perquè la metodologia emprada ments és marcadament desigual com s’ob· en els recomptes s’ha anat estabilitzant. serva a la taula 2.4. El 2017, el 60,4% són Taula 2.3. Evolució de les persones detectades per l‘equip d‘educadors/es de SIS- Medi Obert1 els mesos de març o maig i comparació amb recomptes ciutadans. 2008-2017 Estimació nombre de persones Dades dels recomptes Desviació sense llar al carrer Març 2008 562 634 12,81% Març 2009 669 Març 2010 619 Març 2011 711 Novembre 2011 726 838 15,43% Març 2012 731 Març 2013 870 Març 2014 715 Març 2015 693 Maig 2015 709 892 25,81% Maig 2016 873 941 7,79% Maig 2017 962 1026 6,65% 1 En els anteriors informes SIS-Detecció. Nota: No s‘inclouen assentaments. Recomptes de 2008, 2011, 2016 i 2017 realitzats per la XAPSLL. Els resultats estan recollits a Cabrera (2008), Sales (2011), Sales (2013) i Sales, Uribe i Marco (2015). Recompte de 2015 realitzat per Arrels Fundació. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 21 homes, el 23,2% són dones i el 16,4% són El nombre de menors de 18 anys s’incre· menors de 18 anys. A les dades s’aprecia menta entre les persones sense llar tal com un lleuger augment de l’1,4% en la propor· analitzàvem prèviament, però, a més, la dis· ció de dones respecte al 2015, alhora que tribució d’edats (taula 2.5) mostra una dis· una disminució en la proporció d’homes, i minució en la proporció de majors de 65 és preocupant l’augment d’un 2,6% en la anys mentre la franja dels 18 als 65 anys es proporció de menors de 18 anys. Si entre manté estable. Els majors de 65 anys són els anys 2009 i 2013 el nombre de nens i un dels grups més protegits per l’impacte nenes es manté estable, el 2013 comença de la crisi gràcies al sistema de pensions, una tendència ascendent, experimentant un malgrat que en moltes ocasions amaguen augment del 5% en 4 anys en la proporció situacions de pobresa per haver·se conver· de nens i nenes sense llar. Aquesta ten· tit en la principal font d’ingressos de moltes dència és coherent amb les evidències que famílies (ECAS, 2017). Atenent a les dife· apunten diverses fonts de dades. Human rències entre el carrer i els allotjaments, el Rights Watch (2014) alerta de l’impacte es· nombre de persones majors de 65 anys és pecialment greu dels desnonaments sobre molt superior als equipaments i no trobem les dones cap de família que a Espanya, a menors de 18 anys pernoctant al carrer. més, suposen el 90% de les famílies mono· parentals. D’altra banda, l’últim informe de D’altra banda, un informe de FEANTSA l’ECAS (2017) mostra que una quarta part (2017) posa en evidència que un dels grups (el 24%) dels infants i adolescents menors socials més afectats per l’augment sense· de 16 anys a Catalunya són pobres, tot i ha· llarisme a la Unió Europea és el dels joves ver·se reduït respecte a 2015. d’entre 18 i 30 anys. Les sèries de dades de les quals disposem no ens permeten Si comparem la distribució de sexes entre monitorar aquesta tendència a Barcelona, les persones allotjades a equipaments i les perquè, tal com es pot veure a la taula 2.5, que dormen al carrer, confirmem els resul· les franges d’edat són massa àmplies per tats d’anys anteriors: la proporció de dones apreciar l’evolució del sensellarisme entre la al carrer és marcadament inferior a la d’ho· població jove. Des de 2015, la XAPSLL ha mes, un 12,2% front un 87,4% respectiva· variat el format de recollida de dades inclo· ment. Està ben establert que, per motius ent informació sobre el nombre de persones de gènere, hi ha moltes menys dones que de 18 a 30 anys, de 31 a 50 i de 51 a 65 pernocten al carrer, però les que ho fan, han anys, fet que permetrà fer una anàlisi més patit itineraris d’exclusió social més greus i acurada del sensellarisme entre la població estan exposades a riscos majors per l’únic jove quan hi hagi una sèrie de dades sufi· motiu de ser dones (Sales, 2015). cient. Les dades recollides pel SIS acusen Taula 2.4. Sexe de les persones allotjades en recursos de la XAPSLL. %. 2009-2017 10 de 8 de no- 12 de 12 de 10 de març 17 de maig març de vembre de març de març de de 2009 de 2017 2011 2011 2013 2015 Homes 64,90% 65,70% 67,70% 62,70% 64,41% 60,37% Dones 23,80% 22,60% 21,80% 25,90% 21,83% 23,23% Menors 11,30% 11,70% 10,60% 11,40% 13,76% 16,40% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% N (1) 1.141 1.229 1.222 1.451 1.672 2.006 (1) Nombre de les persones de les quals disposem d’informació. 22 Diagnosi 2017 la mateixa mancança, i les dades del re· ció de persones espanyoles i persones en compte ciutadà tampoc no faciliten aquest situació regular; d’altra banda, una marcada tipus d’informació. L’única informació que disminució en la proporció de persones en posseïm sobre les persones joves sense situació irregular. En relació a les persones llar és que 245 persones, un 12,3% de les amb nacionalitat espanyola, hem passat d’un persones allotjades per la XAPSLL, tenen 41,6% del 2015 a un 46,3% en el 2017. Mal· entre 18 i 30 anys i que, contràriament a les grat aquest increment, no se supera el sostre tendències que es registren a la UE, aquest assolit l’any 2011, quan més de la meitat de percentatge disminueix lleugerament res· les persones ateses tenien nacionalitat es· pecte al 2015. panyola. Entre les persones immigrants, les que estan en situació regular augmenten any Pel que fa a la nacionalitat, la majoria de per· rere any en els equipaments de la XAPSLL sones ateses el 2017 a equipaments de la reflectint el major impacte que han tingut la XAPSLL tenen nacionalitat espanyola o són crisi i els desnonaments sobre les persones persones immigrants en situació regular. Es immigrants (Human Rights Watch, 2014), i constaten dos canvis respecte al 2015 (taula les desigualtats que han d’enfrontar que les 2.6): d’una banda, un increment en la propor· fan més vulnerables a l’exclusió residencial. Taula 2.5. Edat de les persones allotjades en equipaments. %. 2009-2017 10 de 10 de 8 de no- 12 de 12 de 17 de maig març de març de vembre de març de març de de 2017 2009 2011 2011 2013 2015 <18 11,70% 11,90% 10,60% 11,20% 13,88% 16,78% 18-65 79,50% 79,90% 80,10% 78,40% 76,95% 75,31% >65 8,80% 8,20% 9,30% 10,40% 9,17% 7,91% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% N (1) 1.121 1.228 1.220 1.451 1.657 1.985 (1) Nombre de persones de les quals disposem d‘informació. Gràf. 2.3. Evolució de la distribució d‘edats de les persones allotjades en recursos de la XAPSLL. 2015 - 2017 La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 23 Contràriament, la proporció de persones en Des de 2011 disposem de dades del nom· situació irregular ateses per la XAPSLL dis· bre de persones sense llar amb discapaci· minueix de manera acusada entre el 2015 tat i dependència reconegudes. El grau de i el 2017 passant del 19,6% al 14,1%. El discapacitat i dependència permet obtenir nombre de persones ateses en situació ir· indicadors objectius de l’estat de salut de regular, amb variacions, ha anat disminuint les persones allotjades, però compta amb des de l’inici de la crisi. Aquest fet no s’ha l’inconvenient de reflectir processos per ob· traduït en un augment de persones en si· tenir prestacions vinculades a la discapaci· tuació irregular a carrer. Segons dades de tat i la dependència més que l’estat de salut l’Ajuntament de Barcelona, el SIS ha con· de les persones (Sales, 2015). tactat amb 227 persones pernoctant a l’es· pai públic en aquesta situació administrativa El nombre de persones amb certificat de durant el 2017, confirmant una progressiva discapacitat (taula 2.7) i amb certificat de tendència a la baixa des del màxim històric dependència (taula 2.8) reconegut augmen· de 2012 en que a 280 de les persones ate· ta considerablement respecte al 2015. El ses en medi obert els mancava el permís de nombre de persones amb discapacitat creix residència. Es confirma doncs una reducció de 142 el 2015 a 234 el 2017. El nombre de persones en situació irregular als equi· de persones amb dependència s’incremen· paments i dormint al carrer que podria estar ta de 52 el 2015 a 90 el 2017. A més, no relacionada amb el fort impacte de la crisi tenim dades del nombre de persones amb sobre els col·lectius migrants més vulne· discapacitat i dependència dormint al car· rables i sobre els fluxos migratoris (ECAS, rer. L’augment d’aquestes situacions entre 2017; Human Rights Watch, 2014). les persones sense llar és preocupant i cal· drà analitzar si s’està donant una resposta També segons dades del SIS, la meitat de adequada des dels sistemes de protecció les persones que pernocten a l’espai públic social, perquè les persones més vulnerables de la ciutat son de nacionlitats europees i no arribin a situacions de sense llar. gaudeixen dels beneficis de ser ciutadans de la UE. Un 20,1% són persones que no Des de 2012 la XAPSLL recull informació provenen de la UE, en situació regular i irre· sobre l’origen dels ingressos de les perso· gular, i un 29% són persones de nacionali· nes sense llar que es pot consultar a la taula tat espanyola. 2.9. Destaca la disminució en la proporció Taula 2.6. Nacionalitat de les persones allotjades en equipaments. %. 2009-2017 10 de 10 de 8 de 12 de 2 de 17 de maig març de març de novembre març de març de de 2017 2009 2011 de 2011 2013 2015 Espanyola 38,30% 52,80% 52,00% 42,60% 41,63% 46,28% Comunitària 9,10% 10,10% 10,00% 11,30% 10,90% 11,01% No comunitària 52,50% 37,20% 38,00% 46,10% 47,47% 42,71% Situació regular 14,90% 20,00% 19,20% 24,50% 27,83% 28,62% Situació irregular 37,60% 17,10% 18,70% 21,60% 19,64% 14,10% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% N (1) 1.119 993 1.035 1.446 1.672 1.908 (1) Nombre de persones de les quals disposem d‘informació 24 Diagnosi 2017 de persones que no tenen cap ingrés, d’un cessitats bàsiques. Els treballadors pobres 54,1% el 2015 a un 44,1% el 2017. Igual· corresponen a un 12% de la població que ment cal prestar atenció al fenomen dels treballa (ECAS, 2017). Entre les persones anomenats treballadors pobres. Aquests sense llar allotjades per la XAPSLL, un són persones en actiu en el mercat laboral 14,3% treballen i no poden pagar l’accés a que, malgrat tenir feina, a causa de la pre· un habitatge. Aquest fenomen no deixa de carietat de les condicions de treball, tenen créixer i s’ha triplicat el nombre de persones uns ingressos que no superen el llindar de que treballen allotjades per la XAPSLL des la pobresa i no els permeten cobrir les ne· del 2012. Taula 2.7. Persones amb certificat de reconeixement de la discapacitat ateses en equipaments de pernoctació de la XAPSLL. % 2011-2017 12 de març de 12 de març de 112 de març de 17 de maig de 2011 2013 2015 2017 N % N % N % N % Amb certificat 132 12,80% 265 18,30% 142 8,49% 234 11,67% de disminució Amb certificat de disminució 45 4,40% 50 3,40% 42 2,51% 82 4,09% entre el 33% i el 64% Amb certificat de disminució de 89 8,60% 215 14,80% 100 5,98% 143 7,13% més del 64% Total persones 1.034 1.451 1.672 2.006 ateses Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la XAPSLL Taula 2.8. Persones amb reconeixement de grau de dependència ateses en equipaments de pernoctació de la XAPSLL. 2011-2017 12 de març de 12 de març de 12 de març de 17 de maig de 2011 2013 2015 2017 N % N % N % N % Amb reconeixement de grau de 32 3,10% 60 5,80% 52 3,11% 90 4,49% dependència Grau 1 20 1,90% 35 3,40% 40 2,39% 47 2,34% Grau 2 7 0,70% 22 2,10% 10 0,60% 17 0,85% Grau 3 6 0,60% 3 0,30% 2 0,12% 4 0,20% Total persones 1.034 1.451 1.672 2.006 ateses Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la XAPSLL. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 25 Taula 2.9. Origen dels ingressos de les persones allotjades en equipaments de pernoctació de la XAPSLL. 2012-2017. 12 de març de 2012 12 de març de 2013 12 de març de 2015 12 de març de 2017 N % N % N % N % Persones sense ingressos 844 54,10% 824 56,80% 868 51,91% 884 44,07% Perceptores de SOVI 59 3,53% 56 2,79% Perceptores de pensió 32 2,00% 15 1,00% 20 1,20% 25 1,25% d‘invalidesa S.S. Perceptores de P.N.C. // 201 12,90% 183 12,60% 153 9,15% 249 12,41% L.I.S.M.I. Perceptors/es I.L.T. 5 0,30% 2 0,10% 3 0,18% 7 0,35% Perceptores de subsidi 33 2,10% 42 2,90% 53 3,17% 68 3,39% d’atur Perceptores de subsidi 6 0,40% 4 0,30% 2 0,12% 4 0,20% d‘excarceració Perceptores de Renta 105 6,70% 84 5,80% 111 6,64% 122 6,08% Mínima Inserció Persones amb rendes del 64 4,10% 92 6,30% 182 10,89% 256 12,76% treball Persones amb rendes del treball i alguna pensió o 14 0,90% 47 3,20% 22 1,32% 31 1,55% subsidi Persones amb font 37 2,40% 23 1,60% 60 3,59% 66 3,29% d‘ingressos desconeguda Persones amb altres fonts 142 9,10% 89 6,10% 0,00% 0,00% d‘ingressos Persones de les que no es 78 5,00% 46 3,20% 139 8,31% 238 11,86% disposa d‘informació Total 1.561 100% 1.451 100% 1.672 100% 2006 100,00% 26 Diagnosi 2017 3. La resposta de la XAPSLL La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 27 El nombre de persones sense llar augmenta Com a resposta a aquesta situació, la de manera preocupant a Barcelona mos· XAPSLL ha posat en marxa nous recursos trant una realitat davant la qual cal actuar. i nous models d’intervenció per atendre Des de l’esclat de la bombolla immobiliària l’augment i la diversitat de situacions de del 2008, les entitats públiques i privades les persones sense llar. L’obertura de nous que treballen amb persones sense llar han centres col·lectius especialitzats en salut multiplicat els esforços per donar respos· mental i en atenció a famílies o la posada ta a la situació d’emergència social. Arran en marxa de pisos sota el model Housing d’aquesta crisi s’han originat noves neces· First són exemples de la determinació a do· sitats que han suposat un repte per a les nar resposta i millorar la qualitat de l’aten· entitats. Un exemple d’aquestes és l’impor· ció a les persones sense llar. A continuació tant augment de les famílies en situació de analitzem l’evolució dels recursos d’atenció sense llar que, a causa dels desnonaments, de la XAPSLL en un context especialment han perdut l’habitatge i han passat a ser de· complex pel gran augment del nombre de mandants d’atenció dels recursos i progra· persones sense llar en paral·lel al ràpid aug· mes destinats al sensellarisme. ment dels preus de l’habitatge a Barcelona. 28 Diagnosi 2017 1. L’evolució dels recursos d’atenció de la XAPSLL La taula 3.1 mostra el nombre de pla· 198 places el 2008 a 779 places el 2017. ces d’allotjament dels equipaments de la Malgrat aquest gran creixement, el nombre XAPSLL distribuïdes en les categories de places a centres residencials encara és següents: centres d’atencions bàsiques, superior al nombre de places a pisos. centres residencials de mitja i llarga estada i centres d’allotjament temporal per a famí· Respecte a les dades que es mostren a la lies (correspon a la categoria 2 i 3 en la taula 3.1 cal tenir en compte dues conside· tipologia ETHOS), pisos i habitacions de racions: primer, que del total de places pri· relloguer (correspon a la categoria 7 en la vades, 264 són concertades amb l’Ajunta· tipologia ETHOS) i pensions (correspon a ment de Barcelona; i segon, que el nombre la categoria 8 en el sistema ETHOS). Les de places a pisos no reflecteix exactament mateixes categories es mostren desglos· el nombre de llits, perquè alguns centres no sades segons si són de titularitat pública o fan previsió del nombre de places i compta· de titularitat privada. En general, les dades bilitzen el nombre de pisos dels quals dis· mostren un gran creixement en el nombre posen. de places a pisos d’inclusió, passant de Taula 3.1. Persones allotjades als equipaments per a l‘atenció de persones sense llar segons titularitat i tipologia d’equipament. Barcelona, 2008-2017 Maig Març Març Març Març Novembre 2017 Tipus d‘equipament 2008 2011 2013 2015 2011 (2) (2) (1) (2) (2) (2) Centres 363 349 365 401 448 489 residencial Titularitat pública Pisos 67 75 94 101 148 182 Pensions 155 102 101 98 144 171 Total titularitat pública 585 526 560 600 740 842 Centres 137 139 150 207 319 366 residencial Pisos 115 172 248 243 333 531 Titularitat privada Pensions 69 50 19 57 25 45 Habitacions 284 343 279 344 255 222 relloguer (3) Altres 2 Total titularitat privada 605 704 698 851 932 1164 Total 1.190 1.230 1.258 1.451 1.672 2.006 (1) Font: Cabrera et al. 2008 (2) Font: XAPSLL. Nota: Una part de les places de titularitat privada són concertades amb l‘Ajuntament de Barcelona. Per al 2017, el nombre total de places concertades és de 264 La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 29 La nit del recompte 2.006 persones per· creixement significatiu dels pisos d’atenció: noctaven en equipaments de la XAPSLL, si l’any 2008 el 15,2% de persones estaven quasi un 20% més que l’any 2015. D’entre allotjades a pisos, el 2017 un 34,2% tenen aquestes, 881 persones estaven allotjades accés a un pis d’inclusió o de Housing First. a centres residencials, 687 a pisos d’inclu· sió, 222 a habitacions de relloguer i 216 a Des de 2015, data de l’última diagnosi, pensions. Per analitzar el creixement dels s’han obert a Barcelona dos nous equipa· recursos d’atenció, la taula 3.3 presenta les ments col·lectius especialitzats: el Cen· proporcions de persones allotjades segons tre d’Allotjament Temporal per a Famílies el tipus de recurs residencial. Els pisos allot· (CATF) Sant Pere Més Baix i el Centre Re· gen un 34,2% de les persones ateses per sidencial Cal Muns. El CATF s’ha posat en la Xarxa mentre que els centres residencials funcionament el 2016 i és un allotjament allotgen el 43,9%, per tant, la proporció de que consta de 12 pisos per atendre 12 uni· persones allotjades a centres residencials tats familiars i fins a 50 places. Les famílies encara supera la de persones allotjades a poden viure·hi entre 2 i 3 anys mentre reben pisos. Si ens fixem en la sèrie temporal, la suport socioeducatiu per recuperar la seva proporció de persones que pernocten a pi· autonomia. El segon nou equipament de la sos és més del doble del 2008, reflectint un Xarxa, el centre residencial Cal Muns, ha es· Taula 3.2. Persones allotjades als equipaments per a l’atenció de persones sense llar segons tipus d‘equipament. Barcelona, 2008-2017 Març 2008 Març 2011 Novembre Març 2013 Març 2015 Maig (1) (2) 2011 (2) (2) (2) 2017 (2) Centres residencial 489 488 515 608 767 881 Pisos 213 247 342 344 481 687 Pensions 176 152 120 155 169 216 Habitacions 412 343 279 344 255 222 relloguer (3) Total 1.290 1.230 1.256 1.451 1672 2.006 (1) Font: Cabrera et al. 2008 (2) Font: XAPSLL. Taula 3.3. Persones allotjades als equipaments per a l’atenció de persones sense llar segons tipus d‘equipament. %. Barcelona, 2008-2017 Març 2008 Març 2011 Novembre Març Març 2015 Maig (1) (2) 2011(2) 2013(2) (2) 2017 (2) Centres residencial 42,02% 39,67% 41,00% 41,90% 45,87% 43,92% Pisos 15,29% 20,08% 27,23% 23,71% 28,77% 34,25% Pensions 18,82% 12,36% 9,55% 10,68% 10,11% 10,77% Habitacions 23,87% 27,89% 22,21% 23,71% 15,25% 11,07% relloguer (3) Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% (1) Font: Cabrera et al. 2008 (2) Font: XAPSLL. 30 Diagnosi 2017 tat inaugurat aquest 2017 i és un centre Durant l’última dècada la XAPSLL ha man· pioner especialitzat en sensellarisme i salut tingut una voluntat sostinguda d’apostar per mental i/o discapacitat intel·lectual, que res· un model d’intervenció que prioritzi la quali· pon als objectius del Pla de lluita contra el tat i la personalització dels recursos d’aten· Sensellarisme de Barcelona 2016 · 2020. ció. En aquest epígraf hem analitzat com Compta amb 45 places per donar resposta aquesta aposta s´ha materialitzat en l’aug· a persones amb problemàtiques greus de ment de les places i de les persones allotja· salut mental, un factor que es relaciona for· des a pisos, tant d’inclusió com de Housing tament amb el sensellarisme, ja sigui com First. Al mateix temps s’han obert a la ciu· a causa o com a conseqüència d’aquest tat nous equipaments col·lectius que ja no fet. Aquest centre també està pensat per a responen al model tradicional d’alberg, com una estada màxima de 2 anys, sempre amb els CATF, blocs de pisos individuals amb al· possibilitat d’estendre, per raons especials, guns espais comuns i suport socioeducatiu, aquest període. o el centre Cal Muns, especialitzat en salut mental per a persones sense llar. Aquest Un històric dels recursos d’allotjament col· ventall de recursos dona forma a una xarxa lectius oberts a Barcelona des de 2008 es d’equipaments que va augmentant en diver· pot consultar a la taula 3.4. sitat per respondre a l’àmplia varietat de si· tuacions en què es troben les persones que no tenen garantit el seu dret a un habitatge. Gràfic 3.1. Evolució del nombre de persones allotjades a equipaments de la XAPSLL. Barcelona, 2008-2017. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 31 Taula 3.4. Equipaments col·lectius oberts a la ciutat de Barcelona entre 2008 i 2017. Entitat Any Nom del Places Temps màxim Entitat Places que d’obertura recurs disponibles d’estada propietària concertades gestiona Centre d’Allotjament Ajuntament de 2012 Temporal per a Famílies 25 pisos 6 mesos Progess -- Barcelona Navas (1) Centre d’Allotjament Tem- 3 mesos prorro- Sant Joan de Sant Joan 2013 90 sí poral Hort de la Vila (2) gables Déu de Déu Fundació Mam- Fundació 2013 Llar Mambré (3) 22 -- No bré Mambré Centre d’Allotjament Tem- Ajuntament de Prohabi- 2016 poral per Famílies Sant 50 2 i 3 anys -- Barcelona tatge Pere Més Baix (4) Centre Residencial Sant Pere 2017 45 2 anys Sant Pere Claver sí d’Inserció Cal Muns (5) Claver (1) Font: Ajuntament de Barcelona. Recuperat de: http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/ (2) Font: Ajuntament de Barcelona. Recuperat de: http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2013/05/03/lajuntament-de-barcelona- obre-el-nou-centre-dallotjament-temporal-hort-de-la-vila/ (3) Font: Recompte de la XAPSLL (4) Font: Ajuntament de Barcelona. Recuperat de: http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2016/08/11/barcelona-comptara-amb-un- nou-centre-dallotjament-temporal-per-a-families-vulnerables/?hilite=%22caft%22 (5) Font: Ajuntament de Barcelona. Recuperat de: http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/04/07/ajuntament-de-barcelona-i- generalitat-de-catalunya-inauguren-lequipament-de-cal-muns-que-gestionara-la-fundacio-sant-pere-claver/?hilite=%22cal+muns%22 2. Housing First a Barcelona Actualment, més d’un model d’atenció a la ciutat de Barcelona, es comença a apli· les persones sense llar conviu a la ciutat de car clarament des del 2014, i avui dia es Barcelona. En aquest epígraf descrivim les realitzen ja els primers treballs d’avaluació. característiques i la implantació del model Malgrat no existir una democratització en Housing First o Primer la Llar. Aquest és un l’accés a l’habitatge, les legislacions exis· nou paradigma sobre el qual s’està treba· tents en aquest àmbit, situen els ciutadans llant a la nostra ciutat després d’haver estat en igualtat de drets i deures. Llavors, la fi· aplicat a les principals ciutats del món. losofia del Housing First és innovadora per a professionals, entitats, administracions, Es tracta del model Housing First, una filo· polítiques i usuaris/es, ja que s’albiren no· sofia innovadora i esperançadora que pre· ves vies per caminar cap a l’erradicació de senta un nou model d’acompanyament, per la problemàtica. tal que proveeix la persona de la pertinença d’un habitatge que li ha d’atorgar dignitat El model pur ofereix a les persones l’accés a humana, sense més condicions. Ja als anys l’habitatge, entenent·se aquest com un dret 90 el model va començar a aplicar·se a la irrenunciable, i justament aquest fet és la ciutat de Nova York, i fins als nostres temps marca diferenciadora d’altres tipus de meto· s’implanta al Canadà, Europa i Austràlia. A dologies. Per accedir·hi, els usuaris no han 32 Diagnosi 2017 de complir altres condicions i/o preparació manera progressiva, controlada i avaluada, més enllà de voler·hi viure. Des d’un marc in· per tal d’oferir una alternativa al model tra· clusiu, aquest model no exclou les persones dicional. que fan un consum en actiu de tòxics o que estan en procés de recuperació en salut Són quatre entitats les que acompanyen a mental. Per tant, queden limitades les possi· persones des d’aquest tipus de metodolo· bilitats d’expulsió, no hi ha condicionants a gia. Aquestes ho fan fora de programes com seguir cap tractament mèdic, per exemple. els entenem fins ara, ja que atorguen a l’usu· A la praxi, existeixen alguns condicionants ari la voluntat de viure·hi, l’autodeterminació específics com la cronicitat d’estada al i la capacitat de responsabilitzar·se de nou carrer, com poder fer front a una despesa de la seva vida. En general, es potencia el mínima del lloguer, com facilitar als profes· fet que l’equip professional sigui un equip sionals alguna visita al pis per realitzar un multidisciplinar amb presència transversal seguiment conjunt del seu bon estat, o que i lleugera, reconeixent la persona allunya· no existeixin problemes veïnals. D’aquesta da dels etnocentrismes i donant pas a la manera, el model vol donar una alternativa identitat, dignitat, llibertat i igualtat en drets en pro de l’erradicació del sensellarisme i i deures. Alhora, aquest equip professional pretén possibilitar un acompanyament pro· ha de saber crear l’autoritat que no exer· fessional posterior on cada persona sigui ceix del poder de dirigir la consciència, sinó el centre, i a partir d’aquí funcioni un nou mitjançant el vincle positiu com a element motor de canvi per a la seva reintegració a essencial que ha de permetre poder oferir la societat. i orientar amb observació, reconeixença, i potenciant allò que l’acosta a la participació Aquest model conviu amb el conegut “mo· social, amb l’objectiu de la seva recuperació del escala” que demana, de manera esgla· i integració social. onada, que la persona compleixi una sè· rie de condicions per tal de poder utilitzar El primer projecte del model s’inicia el 2014 els recursos disponibles i per poder anar amb el programa Habitat de l’entitat RAIS avançant en ells fins a abandonar la situa· Fundació, que engega amb 10 pisos indivi· ció de carrer. En aquest model tradicional, duals, amb el finançament de l’Ajuntament. la persona començaria dormint en albergs De la mateixa manera, durant el 2015 es va de la xarxa municipal o entitats, i acabaria posar en marxa el programa Primer la Llar, el seu procés en pisos d’inserció social. que compta amb 50 pisos individuals. En La duració del procés és variable, però pot 25 d’ells, el proveïdor del suport social a esdevenir superior a un any. En el cas que les persones ateses és Sant Joan de Déu, la persona no compleixi les exigències, tor· i en els altres 25 la Cooperativa SUARA i na a començar el seu perible als recursos, la Fundació i St. Pere Claver Garbet. Arrels tractant·se d’un procés que pot acabar es· Fundació, en la data del recompte disposa· gotant i provocant que la persona claudiqui va de 66 pisos individuals per a l’atenció, davant aquesta metodologia, assimilant i seguint la metodologia Housing First, i alho· normalitzant la seva estança al carrer. ra intenta traslladar el model d’atenció de la metodologia Housing First a habitatges col· La ciutat de Barcelona es troba immersa lectius. en les qüestions esmentades i, per tant, s’observen aspectes que interpel·len a les Arribats a aquest punt, cal destacar que a institucions i al teixit social en el compromís Barcelona el model d’intervenció tradicional d’oferir respostes innovadores i tradicionals és predominant, i encara segueix condici· que puguin donar resposta a les múltiples onat a un tractament i a una abstinència, i especificitats que es reflecteixen en aquest ofereix residència de curt termini en centres informe. En aquest sentit, Barcelona se d’acollida de baixa exigència. Però aquest suma a aplicar el model Housing First de no ha de ser incompatible amb el model La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 33 del Housing First, en tant que la coexistèn· del Housing First que poden repercutir en cia dels dos models pot aportar flexibilitat i estalvis sanitaris, de recursos, etc. en un adaptabilitat a les particularitats que viuen espai de temps raonable. També es mostra les persones. Pot ser que una persona que imprescindible un canvi de mirada social, accepti sortir del carrer per accedir a un pis ja que el fet que hi pugui haver consum en del model Housing First, rebutgi l‘accés a actiu pot generar controvèrsies quant a fa· un alberg, o a la inversa. Per això el ventall cilitar l’accés a una persona que no deixa de recursos i el nombre de places ha de ser enrere les seves addiccions. divers i nombrós, per permetre dignificar la persona i possibilitar un treball socioedu· El Housing First no és una solució en sí catiu integral que permetés la seva inclusió mateix que haurà de conviure amb altres social sense que cap persona quedés al models d’intervenció, però sí és un motor carrer. de canvi, per obrir mirades sobre el fet que noves maneres de resoldre el sensellarisme Cal ser crític i treballar perquè els dos mo· són possibles i funcionen amb èxit. dels funcionin i convisquin, tot reconeixent la potencialitat inclusiva del model Housing El gran repte dels professionals de l’àmbit First perquè evita la desafiliació de la per· del sensellarisme, i concretant en el model sona. Aquest model s’està generalitzant a del Housing First, és lluitar contra el discurs Europa de manera progressiva i gradual a dominant de categoritzacions, estereotips, mesura que les apostes de les administra· prejudicis, i aprendre de les actuacions cions són necessàries, recolzant·se en re· passades –homogeneïtzants, segregadores sultats positius que arriben de les diferents i repetitives·, per donar pas a actuacions ciutats del món on s’aplica. Alhora, caldrà innovadores, adaptades, individualitzades destacar que la seva implantació tindrà di· i recolzades per noves investigacions, des ferents intensitats ja que no és mancada de perspectives interseccionals, noves con· de particularitats, com els problemes d’ac· ceptualitzacions i nous marcs teòrics. cés a l’habitatge que avui dia existeixen a la nostra ciutat exposats en el present infor· Altres reptes són els que apareixen quan me, les aportacions que hi pugui fer la xarxa els models d’atenció es veuen afectats per d’habitatges públics, o les apostes que hi qüestions específiques del context en què puguin dur a terme les entitats del tercer es troba avui la ciutat de Barcelona, que di· sector. L’existència l’accés als habitatges a ficulten, encara més, l’accés a l’habitatge. les ciutats pot facilitar i augmentar els avan· tatges econòmics que pot suposar el model 3. Les dificultats de les entitats de la XAPSLL per accedir a habitatge assequible a Barcelona El mercat d’habitatge privat a Barcelona viu serveis d’atenció de petita escala, priorit· una situació excepcional amb uns preus de zant el creixement dels pisos més que dels lloguer que ja se situen per sobre dels més albergs, però, davant d’un parc d’habitatge alts de l’època de la bombolla immobiliària. públic molt escàs, les entitats de la XAPSLL Entre el 2009 i el 2013, després de l’es· enfronten moltes dificultats: un mercat de clat de la bombolla, els preus de l’habitatge lloguer privat sense regulació en els preus, van començar a reduir·se de manera impor· l’augment dels pisos turístics que suposa tant, però l’any 2014 van iniciar una nova una reducció en l’oferta d’habitatges de tendència ascendent (Generalitat de Ca· lloguer, una recent Llei d’Arrendaments Ur· talunya, 2016). Els últims anys, la XAPSLL bans (LAU) que escurça la durada dels con· ha realitzat una aposta per augmentar els tractes de 5 a 3 anys i genera desprotecció 34 Diagnosi 2017 en els inquilins i fenòmens sistèmics com la lies o a persones, i està sobrevalorat financiarització de l’habitatge apuntada per si està destinat al turisme, perquè el les Nacions Unides (Farha, 2017a). Amb turisme paga més. Aleshores ens tro- l’objectiu de diagnosticar els problemes bem en una ciutat on hi ha un mercat per accedir a un habitatge que experimen· d’habitatge, un parc d’habitatge privat ten les entitats que atenen persones sense enorme que es destina al turisme. llar, hem entrevistat professionals de ABD, Assís, Suara, Sant Joan de Déu i Fundació Entrevista realitzada el 4 d’agost de 2017 Mambré. A continuació analitzem les conse· qüències de les transformacions del mercat A vegades, aquesta competència és es· d’habitatge i l’augment dels preus del llo· pecialment dura quan les entitats no volen guer sobre el sistema d’atenció a persones desplaçar la seva oferta assistencial a la pe· sense llar a través dels testimonis dels pro· rifèria de la ciutat, una opció que empitjora fessionals. la qualitat dels serveis i impacta negativa· ment sobre el procés social de les perso· L’augment dels preus de lloguer a Barce· nes ateses. Menéndez relata els problemes lona és un fet del qual totes les entitats te· d’ABD per mantenir els allotjaments dels nen coneixement perquè n’acusen les seves quals disposen que estan situats al centre: conseqüències. Aldana Menéndez, respon· sable dels Programes de Salut de l’entitat Ens trobem amb moltes dificultats en ABD ho expressa així: “Per una part és el el moment de renovar els lloguers… preu, l’augment dels lloguers, això és vox tenim pisos des de la dècada dels no- populi” (entrevista realitzada l’1 d’agost de ranta que estan al casc antic, al centre, 2017). Les dades de les quals disposem barri gòtic i hem tingut negociacions sobre el mercat d’habitatge avalen aques· molt fortes per la pressió de l’augment tes percepcions. Així, el 2008 el preu del de lloguers, et puc dir que volien incre- lloguer mitjà a Barcelona era de 818 euros, mentar-nos el lloguer al triple. el 2013 s’havia reduït fins als 682 euros i el 2016 havia crescut de nou fins als 843 Els preus i el turisme no són els únics fac· euros1 (Generalitat de Catalunya, 2016) per tors que dificulten l’accés a pisos de lloguer sobre del sostre assolit pels preus durant la al mercat privat. David Hugas, Responsable bombolla. de Gestió Immobiliària de la Fundació Mam· bré, fa èmfasi en les ajudes fiscals que re· Una de les fonts més visibles, encara que ben el propietaris quan lloguen a un particu· no l’única, de les dificultats per accedir a lar i que no reben quan lloguen a una entitat un habitatge a Barcelona és l’augment del social, i que suposa un desavantatge de les turisme. Les persones que estan de pas a entitats enfront als particulars en el mercat la ciutat poden pagar uns preus per l’habi· privat. Meritxell Collelldemont, Directora de tatge que no es poden permetre la majoria la Fundació Mambré, resumeix els avantat· de persones que en necessiten un per viu· ges i desavantatges que suposa llogar un re·hi. Amb el negoci que suposa el turisme pis a una entitat social d’aquesta manera: per als propietaris, el pisos turístics il·legals augmenten, disminuint l’oferta de pisos Per una banda hi ha l’avantatge, que disponibles a la ciutat per viure, sobretot a saben que cobraran i que saben que determinats barris del centre de la ciutat. Je· el pis els el tornarem, quan s’hagi de sús Ruiz, director de l’Associació Assís, ens retornar, en condicions, que això ja hi explica com afecta el fenomen del turisme: ha propietaris que ho valoren. Però els desavantatges que tenim són de l’àm- 1 Import de lloguer del quart trimestre de El preu està sobrevalorat en tots els bit fiscal, és una mica més incòmode cada any. casos, vull dir, si està destinat a famí- per al propietari que llogar a una per- La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 35 sona privada, i que a vegades no tot- persones que no en disposen” (entrevista hom té la sensibilitat o no a tothom li realitzada el 17 d’octubre de 2017). Es trac· agrada o entén quin tipus de persona taria doncs, de propietaris que abandonen pot anar a viure en el pis: l’escala de l’opció del lloguer turístic per un lloguer que veïns, el no sé què, tindré problemes, aporti un guany social en la seva ciutat. Gar· no en tindré... llavors a vegades hi ha cía també li dona molta importància a la col· propietaris que es tiren enrere perquè laboració d’administradors i immobiliàries: fan la reflexió i acaben no decidint-se. “Jo crec que hem de posar en valor també Realment, quan llogues el pis a algú el fet de que hem tingut uns administradors privat tampoc saps qui anirà allà dins que ens han col·laborat bastant, no? Que i què passarà, no? això va ser un valor afegit, vam fidelitzar” i Socorés afegeix: Entrevista realitzada el 21 de Unes tres immobiliàries van ser sensi- setembre de 2017 bles al projecte i ens van donar un bon cop de mà, fins i tot amb coses que Els estereotips que existeixen sobre les per· ells no tenien, però que ens van ori- sones en situació de sense llar són altres de entar dient-nos feu-ho així o busqueu les barreres que les entitats han de sortejar allà. Una, perquè ja tenien experiència per tal de poder llogar pisos al mercat privat. i l’altra, per sensibilitat del gerent de Encara que no es disposa de dades, Hu· la immobiliària. gas pensa que entorn d’un 40% o un 50% dels pisos de particulars o immobiliàries Tot i que els particulars o les immobiliàries que contacten rebutgen l’oferta de l’entitat accedeixen a llogar una habitació o un pis, quan se’ls explica que es tracta d’un lloguer encara queden altres dificultats. Els requi· destinat a programes socials. Anna García, sits que demanen els propietaris per acce· Directora del programa Housing First de dir a un lloguer s’estan endurint en els últims l’entitat Suara explica: “Vam tenir uns cinc anys i moltes suposen un greu obstacle per o sis habitatges que ja teníem el contracte a les persones en situació de sense llar: per signar i que finalment el propietari es va Menéndez explica que: “No només el preu, fer enrere” (entrevista realitzada el 24 d’oc· sinó també les condicions d‘accés, quins tubre de 2017). Per tal d’aconseguir posar requisits se sol·liciten, quins són els criteris en marxa 25 pisos per al programa Housing per poder accedir a un habitatge... clar, les First des de Suara van haver de contactar persones amb les quals treballem no com· uns dos cents habitatges, així ho explica Xa· pleixen aquests requisits... avals bancaris, vier Socoró, Tècnic de compres de l’entitat: referències, fiances...“. “En la prèvia de trucar jo crec que vam estar contactant amb uns dos cents; la respos· D’altra banda, la Llei d’Arrendaments Ur· ta negativa no és que fos estrictament per bans (LAU) ha introduït mesures per flexibi· aquest motiu, però la gran majoria, sí” (en· litzar el mercat de lloguer, i una d’aquestes trevista realitzada el 24 d’octubre de 2017). mesures és la reducció de la durada dels contractes de lloguer de 5 a 3 anys. Aques· Malgrat això, totes les entitats coincideixen ta escurçament de la durada dels lloguers a dir que també es pot trobar el cas contra· provoca que el llogater estigui més despro· ri: persones que estan molt sensibilitzades tegit i facilita la pujada del preu de lloguer. i volen contribuir amb les entitats socials. Aquesta és una de les grans preocupacions Edu Rafel, responsable del Programa Llars i de les entitats perquè el proper any s’espera del programa Primer la Llar de Sant Joan de que vencin molts dels contractes que es van Déu, explica que “existeixen propietaris que iniciar durant la crisi a preus més reduïts. assumeixen minorar els seus guanys amb el Collelldemont explica: lloguer, però posen en alça el valor de poder col·laborar en oferir habitatge digne a les 36 Diagnosi 2017 Com que anem amb contractes de llo- Tot i així, el mercat privat no és l’únic canal guer que només són de tres anys quan que les entitats fan servir per accedir a ha· vencen ens demanen incrementar el bitatges. N’hi ha d’altres, com el parc d’ha· lloguer o, si nó, no ens el segueixen llo- bitatge públic, les donacions privades o el gant a nosaltres. Aquest és un proble- propi patrimoni de les entitats socials. Però ma greu perquè hi ha pisos que hem el parc d’habitatge públic és molt insufici· llogat durant la crisi econòmica amb ent per a les necessitats de les entitats, en uns preus molt més baixos i fàcilment paraules de Ruiz: “També, tenim un 2% de poden demanar uns increments de parc públic, quan hi ha altres països que ar· 100 euros, 200 euros, al mes , “el que riben a un 10% o 15%. No hem fet un bon els sembli” pel mateix pis…. model de previsió de parc públic”. Finalment trobem dificultats associades a Si posem el focus al model Housing First, la pròpia situació d’exclusió residencial que les entitats troben enormes dificultats per analitzem amb més detall al capítol 4. Les trobar habitatges que s’ajustin als preus que persones que passen per aquests tipus de es poden cobrir i als estàndards mínims que situacions solen tenir ingressos baixos, es· es requereixen per a l’habitatge digne. Anna tar aturades, amb treballs precaris o cobrant García de Suara explica les característiques pensions que no superen els 500 euros. Per específiques dels pisos de Housing First: a les persones que es troben en aquestes situacions llogar un habitatge o una habi· Li exigíem més coses als habitatges tació a Barcelona no és possible. Ruiz ho perquè el tipus de perfil que accedeix explica així: al programa Housing First o Primer la Llar és un tipus de perfil que ha De les 1400, 1600 persones que venen passat molt temps a carrer i en molts aquí, el 47% no tenen ingressos i la casos això significa que té unes limita- resta cobra una mitjana de 450 euros. cions físiques importants. Barris amb Una habitació de relloguer a Barcelo- moltes pujades, en alguns casos neces- na costa uns 300 euros, i va pujant, sitàvem ascensor... tot això també ha i ara estarà en els 350 euros, i un pis condicionat la dificultat d’accedir als està a prop de 800 euros. És impossi- habitatges. I d’altre costat és un tipus ble accedir a un allotjament sense el de projecte que pretén ser integrador i recolzament de l’Administració Públi- que estigui dispersat per tota la ciutat ca o de les entitats privades. de Barcelona per no crear guetos i que hi hagi una accessibilitat important a Per tant, el mercat d’habitatge privat és una la part comunitària. font de preocupació per a les entitats que treballen amb persones sense llar i que han Tant des de Suara com des de Sant Joan de fer front a tot un seguit de dificultats: de Déu es fa èmfasi a cuidar el propietari, preus de lloguer per sobre dels d’abans de és el seu valor afegit. Rafel explica que “si hi la crisi, desconeixement i discriminació so· ha un problema nosaltres hi anirem, que en bre les persones sense llar, durs requisits qualsevol moment se’ns pot indicar si hi ha d’accés, contractes de lloguer de 3 anys una incidència, i facilitar que les persones introduïts per la LAU, la reducció de l’ofer· que hi vagin puguin normalitzar la nova situ· ta d’habitatges que provoquen els pisos ació en què es troben. Cal que la propietat turístics il·legals, la manca d’ajudes fiscals se senti recolzada.” per als arrendataris que lloguen a entitats socials... La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 37 4. L’impacte del mercat d’habitatge sobre la XAPSLL Les dificultats que introdueix l’estat del mer· perquè no han ascendit més de les pu- cat d’habitatge en l’accés a un lloguer es jades anuals del PIB, però sí perquè materialitzen en la impossibilitat de les enti· els propietaris han aturat el lloguer tats de renovar contractes per la pujada en per vendre la propietat. els preus de lloguer, la impossibilitat d’am· pliar la seva oferta assistencial o en l’obliga· Però aquesta no és una dificultat exclu· torietat de desplaçar·se cap a la perifèria de siva de les entitats que formen part de la la gran ciutat o l’àrea metropolitana per po· XAPSLL, segons un informe de la Taula der trobar pisos assequibles. Però, les con· d’Entitats del Tercer Sector Social de Ca· seqüències no són només per a les entitats, talunya (Trilla i Tucat, 2017), les entitats so· sinó també per a les persones usuàries que cials que formen part de la Taula del Tercer reben l’impacte social i emocional d’haver Sector, que n’agrupa més de 3000, neces· de canviar de comunitat i desplaçar·se a un siten, només a la ciutat de Barcelona, 311 altre barri, la incertesa de no saber si troba· pisos més dels que tenen actualment. ran habitatge i l’allargament innecessari del seu pas per equipaments d’allotjament per a Les entitats opten així per allunyar·se del persones sense llar. centre cap a altres districtes o fins i tot d’al· tres municipis on l’habitatge sigui més asse· Ruiz relata les dificultats d’Assís per poder quible, en paraules de Hugas: ampliar la seva oferta residencial d’aquesta manera: La pressió del mercat de lloguer a Bar- L’any passat volíem posar en marxa celona ens ha obligat a sortir a l’àrea tres pisos i ens va ser molt difícil, i metropolitana, ens n’hem d‘anar a Ba- aquest any en volem posar en marxa dalona, ens n’hem d’anar a Hospitalet, cinc i som a agost i en tenim tres. I i la mateixa pressió ja ens està apre- tenim els diners per muntar-los; però tant cap a sortir més en fora. no volem pisos de 1.000 euros, volem pisos que siguin assequibles i que si- Per a Menéndez, aquest desplaçament és guin sostenibles, no muntarem pisos més greu del que podria semblar si pensem perquè sí. I ens està costant molt. en el que suposa per a una persona amb problemes greus de salut i amb ingressos També des de Suara preveuen que els baixos haver de desplaçar·se fora de Bar· preus de lloguer d’alguns dels habitatges celona: “Fa que el treball amb les persones del programa Housing First poden augmen· sigui molt més dificultós perquè pensa que tar. Socorós afirma: “És molt fàcil que la al centre les persones ho poden fer tot ca· meitat dels pisos caiguin o que et diguin: minant, no gasten en transport públic, tenen “Bé, si són a 600 euros pues ara són a 800. una quantitat de recursos comunitaris de Si en lloc de a 3 anys es fa a 10, seria una fàcil accés”. altra cosa…”. Ja siguin famílies o persones soles, viure a D’altra banda, Rafel de Sant Joan de Déu un habitatge inclou vincular·se a una comu· afirma que: nitat i establir unes rutines amb els serveis que ofereix el barri, de manera que canviar Fins al moment no hem hagut de tan- d’habitatge inesperadament o abans d’ha· car recursos d’allotjament per proble- ver completat el seu procés social, podria mes amb la pujada del preu de lloguer, conduir a conseqüències negatives. Com ja 38 Diagnosi 2017 hem explicat, les entitats preveuen que l’any social de la persona perquè aquesta pugui 2018 pot ser un any especialment proble· assumir i acceptar, o no, la nova situació. màtic en aquest sentit, ja que no es podran Rafel ens explica: renovar els contractes de lloguer signats durant la crisi i caldrà buscar alternatives De 30 usuaris que darrerament han fora del centre de la ciutat. acabat el procés en pisos d’inclusió social, tots han hagut de marxar a La dificultat per trobar pisos, tant per part més de 100 quilometres de la ciutat de les entitats com per part de les persones de Barcelona, perquè és on els toquen usuàries, impedeix que aquestes puguin els pisos de protecció pública, i que deixar els recursos d’allotjament i les llistes poden assumir econòmicament. Això d’espera es “congelen”. Així, les persones suposa canvis en tots els àmbits de les que es troben preparades per accedir a una persones, afectant directament al seu vida autònoma i que ja no necessiten el su· procés de vinculació al territori, xarxa port d’un recurs d’allotjament, es veuen obli· social, laboral, sosteniment de l’habi- gades a seguir·hi a causa de la manca d’ha· tatge, etc. bitatge assequible. A causa d’això l’atenció s’allarga obligatòriament, impedint que al· Les entitats remarquen com aquestes situ· tres persones puguin accedir als recursos, acions van molt més enllà d’aconseguir un cosa que provoca frustració en els equips habitatge de lloguer, i es traslladen, amb les professionals. Així ho explica Menéndez: mateixes dificultats, a l’accés a habitacions rellogades. També les persones que resideixen en aquests habitatges necessiten més Però, tal i com dèiem, l’impacte no és no· temps per poder marxar i tenir una més sobre les entitats, sinó que finalment vida autònoma i això fa que les llistes són les persones en situació d’exclusió re· d’espera es congelin; després, per al- sidencial les que reben l’impacte d’aquests tra banda, també genera impotència problemes. Les conseqüències emocionals quan hi ha persones que han fet un de no trobar habitatge poden ser greus, Me· bon procés i que en el darrer pas es néndez ho explica: troben amb l’obstacle de l’accés a l’ha- bitatge i veiem que no és una dificultat En el nostre cas, que treballem amb de la persona, que són factors externs, una població, en molts casos, amb his- és un context social que d’alguna ma- tòria de consum de tòxics, bé, les re- nera t’inhabilita a avançar. caigudes, per exemple, són un reflex d’aquesta situació. Persones que han També certes entitats han d’ampliar el seu fet tot el procés i es tornen a veure al ventall d’acompanyament quan, per exem· carrer, soles, sense recursos…. ple, la persona és candidata a un habitat· ge de protecció social públic, que és fora de la ciutat de Barcelona. En aquest punt, és cert que els preus són més assequibles com més lluny és de la ciutat, però cal tenir en compte la situació laboral i la xarxa psico· La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 39 40 Diagnosi 2017 4. La bombolla dels lloguers i el sensellarisme La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 41 El continu increment dels preus dels llo· que la persona assoleix estabilitat econòmi· guers incideix de manera directa i indirecta ca, habitacional i emocional per reconstruir en l’extensió i persistència del sensellaris· el seu projecte de vida. Oferir allotjament a me en totes les seves formes. Nombrosos les persones sense sostre i sense llar no és estudis realitzats durant les dues últimes només una finalitat, sinó un mitjà per fer pos· dècades evidencien que les dificultats per sible aquest acompanyament. accedir a un habitatge estable augmenten el risc de pobresa i d’exclusió social (Sarasa Tradicionalment, la provisió d’allotjament a i Sales, 2009). Els preus desorbitats dels persones sense llar ha estat subjecta a tem· lloguers generen una important extensió de poralitats limitades. L’estada en els diferents la vulnerabilitat social i més enllà del dèficit equipaments està condicionada per la na· estructural d’habitatge assequible, la nova turalesa de l’acompanyament social que es bombolla immobiliària està condemnant les proporciona a la persona i per un pla de tre· persones més afectades per la pobresa a ball en què assolir autonomia per mantenir una situació d’exclusió residencial crònica. el propi habitatge és un objectiu essencial. Les institucions que ofereixen aquest suport Els serveis del Programa Municipal d’Aten· van dissenyar els seus centres i equipa· ció a les Persones Sense Llar de Barcelona ments comptant amb ser capaces d’assu· i els serveis de les entitats especialitzades mir nous casos, a mesura que les persones agrupades a la Xarxa d’Atenció a les Per· ateses abandonaven els allotjaments per sones Sense Llar van ser creats per donar accedir a una solució residencial definitiva. allotjament a les persones en situació d’ex· La pressió sobre el mercat immobiliari i d’allot· clusió residencial severa i acompanyar·les jaments a la ciutat de Barcelona està provo· en el seu procés de recuperació d’una vida cant la desaparició de les que havien estat autònoma. En aquest procés cal garantir sortides habituals per a les persones ateses 42 Diagnosi 2017 per serveis de la XAPSLL. La Paula i el Joan2 Jo tinc, entre cometes, una sort: que són una parella que viu des de fa anys en situ· prompte faig 61 anys. Aleshores po- ació d’exclusió residencial entre albergs, habi· dré cobrar la jubilació... com he estat tacions de lloguer i el carrer. La Paula fa èmfasi cotitzant molts anys em sembla que en la dificultat actual per trobar pisos: arribaré als 1.400 euros, o una cosa així, i podré buscar una cosa decent, el Ara hi ha moltíssims guiris que tenen que passa que, clar, he de veure quin totes les habitacions llogades... que és percentatge del que m’emporto se’n va el que et comentava abans, que com pa- al tema del lloguer. Com jo no vull, per- guen 400 i 500 euros, perquè aquesta què sé que no sortiria bé, estar en una gent ve i té diners, doncs tu quan hi vas habitació, estic buscant un pis. Estic no hi ha res: “està ocupat”. Truques i mirant possibilitats dintre dels amics, “està ocupat”, i dius,”però per l’amor de dintre dels familiars que tinc aquí, déu, a mi mai m’ha passat això”. dintre de... bueno, el que és la bossa de l’ajuntament, perquè estic apuntat Entrevistats E7. al tema d’habitatge, també, totes les Entrevista realitzada el 4 d’agost de 2017 possibilitats que puguin ser. Perquè clar jo, pensa que fa 30 anys que es- Abans, quan una persona atesa assolia un tic vivint en el mateix barri, estic molt mínim nivell d’ingressos a través d’una ocu· acostumat al barri. Clar... quan tens pació o d’una transferència pública estable 60 anys, anar-te’n a un altre barri di- (pensió no contributiva o renda mínima d’in· ferent, pues costa molt ¿no? Però, bue- serció), podia aspirar a llogar una habitació no, ja sé com estan el preus aquí. o un habitatge compartit. Malgrat la insegu· retat jurídica d’aquestes formes de convi· Entrevistat E12. vència, per bona part de les persones que Entrevista realitzada el 10 d’agost de 2017 havien passat per situacions de sensellaris· me trobar una habitació era el primer pas I la realitat del Joan no és la més comuna per reconstruir el seu projecte de vida. En entre les persones que passen per una si· els darrers anys però, la demanda d’allotja· tuació de sensellarisme, que solen tenir uns ment temporal per us turístic i d’habitacions ingressos més baixos. Ja sigui a través d’un en habitatges compartits s’ha incrementat treball precari, ja sigui a través de la trami· incidint de manera determinant sobre els tació d’una RMI, quan una persona que ha preus de les habitacions que s’ofereixen. passat pel carrer aconsegueix una entrada Les habitacions de relloguer s’han convertit estable de diners, la quantia no permet l’ac· en una opció per les persones que no poden cés a una habitació sense mantenir un vin· fer front al lloguer d’un habitatge i una sor· cle amb els serveis socials, fer algun dels tida prohibitiva per persones que han sortit àpats del dia en un menjador social i buscar del carrer i que fan front a la vida quotidiana activitats que complementin els ingressos amb uns ingressos que difícilment superen en l’economia informal. els cinc cents euros. Entre les persones que travessen per una En moltes ocasions l’estada en un alberg situació de sense llar també trobem per· es converteix en un temps que les perso· sones en situacions més favorables que, nes aprofiten per estalviar i poder pagar els malgrat tenir unes condicions econòmiques costos d’entrada a un habitatge. L’estat del 2 Les dades person- adequades, no poden accedir a un lloguer. mercat d’habitatge no es resum només en als de totes les Així ho comenta l’Ivan que espera començar l’augment dels preus del lloguer, sinó en un persones entrevista- des en aquest capítol a cobrar una pensió que li aportarà uns in· enduriment dels requisits econòmics d’en· han estat modificades per mantenir la seva gressos raonablement bons i tem no poder trada als pisos, que poden arribar a supo· privacitat. accedir a un habitatge a Barcelona al barri sar desemborsar quatre mensualitats de on sempre ha viscut: cop: dos mesos de fiança pel propietari, un La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 43 mes per la immobiliària i la mensualitat del O situacions com la de Hanna, dona immi· lloguer. Aquest desemborsament de diners grant que encara no domina l’idioma i amb suposa un dur obstacle per a persones de algunes paraules ens fa saber que migrar baixos ingressos. La Paula i el Joan comen· comporta dificultats afegides per accedir a ten aquesta situació: un habitatge que poden passar desaperce· budes: la falta de vincles socials, que són Ell per exemple està sense treball, té un factor important per accedir a molts algo pendent que pot ser que li surti, recursos, la barrera de l’idioma o el des· ¡tant de bo!. La que estic cobrant sóc jo coneixement del mercat d’habitatge i de la i amb el que cobro no puc fer tampoc manera d’accedir·hi. Quan li preguntem per meravelles. Estic fent un pla d’estalvi, l’habitatge social Hanna contesta: estic buscant una habitació perquè sola no puc. A veure, si estalviés, jo Jo no saber molt, jo saber que haver què sé... vuit, nou, deu mesos podria social sistema però no saber com se ser que pogués agafar un pis, però ja funciona. estic al límit, jo ja estic cansada d’es- tar al carrer. Entrevistat E15. Entrevista realitzada el 17 d’agost de 2017 Entrevistats E7. Entrevista realitzada el 4 d’agost de 2017 Les persones sense llar queden així més desprotegides davant abusos i il·legalitats A les barreres econòmiques cal sumar els quan accedeixen a un lloguer. Les dife· desavantatges d’algunes persones que tra· rents barreres que han de sortejar i la man· vessen per situacions vitals que suposen ca d’altres opcions fan més probable que estigma o discriminació. Diferents factors acceptin viure en situacions de precarietat que impliquen un desavantatge a la nos· habitacional, com llogar habitacions que tra societat interactuen per fer encara més es troben en condicions inadequades o a complicat per a algunes persones poder ac· pisos massificats. En Pere, una de les per· cedir a un habitatge. Per exemple, el Vicen· sones residents a recursos de la XAPSLL te, que té un diagnòstic de trastorn mental, que vam entrevistar, relata de manera molt afirma que existeix molta desinformació vers esclaridora una d’aquestes experiències: el tema que provoca rebuig a l’hora d’acce· dir a un habitatge: Després vaig trobar, però allò era in- suportable, en el gòtic... cinc pisos a Sí, ho crec, no sé com explicar-t’ho, però peu! a part la casa estava feta una ho crec així, que hi ha molta discrimi- porqueria. A la banyera hi havia un nació i discriminació sobretot quan pegot perquè no la netejaven. I res, a una persona té trastorn mental. La so- l’habitació, si es podia dir habitació a cietat, la gent, perquè m’ha passat que allò, un aixeta amb una safata abaix jo estava buscant pis i m’han informat per rentar-me i, a banda, sense dret a que si... com que jo prenc medicació cuina. Em vaig comprar un escalfador psiquiàtrica, antipsicòtics, i m’han dit a d’aigua i em va dir que per què tenia vegades les propietàries que, si prenc això i vaig dir: “vostès que deixen la medicació, no t’accepten en el pis. Per... porta de la cuina oberta?”, i em va dir: no sé, que la societat avui en dia està “la cuina és meva!”. molt poc informada, poc informada del Entrevistat E14. que és un trastorn mental. Entrevista realitzada el 17 d’agost de 2017 Entrevistat E16. Tot i que encara és un repte de la XAPSLL Entrevista realitzada el 17 d’agost de 2017 i dels serveis socials municipals quantificar l’efecte sobre els usuaris i usuàries de ser· 44 Diagnosi 2017 veis d’aquest increment de preus d’habitat· d’ajuda. Va entrar en un alberg i li van ajudar ges i allotjaments, els professionals de les a tramitar una renda mínima d’inserció (una entitats confirmen que l’acompanyament a mica menys de 500 euros mensuals). No ha les persones ateses per accedir a l’habitat· aconseguit trobar una altra font d’ingressos, ge s’ha convertit en una tasca impossible, però la seva estada al centre no pot prolon· que obliga a allargar els temps d’estada de gar·se per més temps. Amb el que ha acon· residents en els centres d’atenció a perso· seguit estalviar està intentant trobar un allot· nes sense llar. jament estable. Mentrestant viu en un “youth hostel” pagant 15 euros la nit. Afirma que és Ricardo, d’uns 50 anys d’edat, va passar el llit més barat que ha trobat a la ciutat. Se· un any i mig dormint al carrer. Va sortir quan gueix anant a menjadors socials diàriament un equip d’educadors socials el va convèn· per “arribar a final de mes”. cer per accedir a un alberg municipal. Des· prés de vuit mesos va entrar en un centre Als seus 64 anys, Francisco compta els dies residencial en què va rebre suport durant per començar a cobrar una pensió no contri· un any i mig per buscar feina i refer la seva butiva. No ha arribat a dormir al carrer. Quan vida. Va trobar treball de vigilant nocturn i va va perdre el seu habitatge, els serveis socials començar a cobrar un salari de 450 euros li van trobar una plaça en un centre per a per· mensuals. Després de reunir uns estalvis sones sense llar. La seva sortida depèn d’ar· va començar a buscar un allotjament que ribar a la jubilació i cobrar una pensió de 480 pogués considerar una llar. Han passat set euros mensuals. Abans de començar a bus· mesos i continua buscant. Ricardo és una car habitació era conscient que la quantia no de les moltes persones ateses en centres li permetria cap luxe, però el seu desànim ha per a persones sense llar amb una ocupació anat en augment des que ha pres conscièn· que no li permet assolir una vida autònoma cia dels preus desorbitats que ofereixen els i prendre distància del suport que li presten portals especialitzats d’internet. Si vol seguir els serveis socials i les entitats. a la ciutat sap que tots els seus ingressos es destinaran a no dormir al carrer. No estic aquí per gust, tot i que el trac- te és excel·lent i el lloc està molt bé. Com he de refer la meva vida si sé que M’agradaria tenir casa meva, els meus sempre hauré d’anar al menjador de horaris, les meves coses… la meva l’ajuntament? Hauré d’esperar a ser vida… però en quin forat em puc ficar prou vell o malalt perquè em posin a per menys de 400 euros al mes? Por- una residència i no haver de preocu- to mesos buscant una habitació i cada par-me per tenir sostre. És difícil po- setmana que passa sento que m’estan sar-li il·lusió a les coses quan saps que fent un favor. Mentre jo estigui ocu- mai aniràs a millor. pant la meva habitació al centre, no pot entrar una altra persona… i ja has Entrevistat E2. vist com està el carrer… Entrevista realitzada el 18 d’abril de 2017 Entrevistat E3. En aquestes circumstàncies i davant de la Entrevista realitzada el 18 d’abril de 2017 inestabilitat de les seves situacions residen· cials, el més apropiat per les persones ate· Després de dos anys sense ingressos, Ma· ses que no troben solucions habitacionals ria, de 47 anys, es va quedar al carrer. Dues seria prolongar la seva estada en centres setmanes després va deixar el seu municipi residencials fins aconseguir un habitatge per a “buscar·se la vida” a Barcelona. Relata de manera definitiva, evitant, així, possibles que l’anonimat de la gran ciutat li feia menys recaigudes. Però els recursos són limitats, i amarg el tràngol d’haver d’acudir a serveis el constant degoteig de persones en situa· socials, ONG o parròquies a la recerca cions d’exclusió residencial severa col·lapsa La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 45 uns serveis pensats per donar suport tem· relacions socials difícilment estaran dispo· poral i proporcionar a les persones ateses sades a abandonar el seu entorn cap a un certa estabilitat per recuperar l’autonomia. de nou i desconegut. És habitual que els centres dissenyats per a una estada temporal acabin convertint·se Les pujades de preus dels lloguers facili· en centres de llarga estada, albergant resi· tades per una Llei d’Arrendaments Urbans dents per períodes superiors a un any i mig. (LAU), que desprotegeix absolutament el llogater, generen diversos tipus d’expulsi· Per a les persones que viuen de pensions no ons. Una part cada vegada més àmplia de contributives o de rendes mínimes, estar a la la població es veu obligada a deixar la seva ciutat de Barcelona els permet beneficiar·se ciutat accelerant processos de gentrifica· dels serveis que s’ofereixen exclusivament ció i de substitució de població. Però hi ha aquí: menjadors socials, centres de dia, bibli· persones amb ocupacions molt precàries, oteques i centres cívics… i uns serveis soci· vinculades als serveis i al turisme, que no als que poden frenar una possible recaiguda es poden permetre un habitatge digne, provocada per problemes sobrevinguts. però tampoc instal·lar·se fora de la ciutat pel cost, en temps i diners, del trajecte dia· Quan em vaig quedar al carrer vaig ri al seu lloc de treball. Aquest segon grup anar als serveis socials del meu po- engrosseix les xifres de població en situaci· ble [una ciutat de 66.000 habitants al ons d’infrahabitatge. En les seves versions sud de Barcelona]. Em van dir que no més extremes, l’infrahabitatge es converteix podien fer res per mi, em van acabar en la vida al carrer, l’entrada en el circuit pagant un bitllet a Barcelona i em van d’atenció a les persones sense llar i el tràn· donar un mapa amb l’adreça de Zona sit d’alberg en alberg, sense perspectives Franca. Ho he passat molt malament d’accés a una llar. a la ciutat, però aquí em van fer la targeta pel menjador, vaig trobar on Alhora, quan les persones ateses per la dutxar-me, em van donar un llit a un XAPSLL es troben en la impossibilitat de alberg… vaig començar a anar al cen- trobar un habitatge o una habitació, els tre d’acollida… aquí hi ha coses. Al serveis no poden atendre noves persones poble només la vergonya que els veïns sense deixar aquelles a les quals s’ha atès vegin com t’has quedat, amb una mà durant mesos o anys en situació d’alta fra· al davant i l’altra al darrera. gilitat. Aquest falta de sortida del circuit d’atenció genera una situació de bloqueig Entrevistada E1. difícil de resoldre en una ciutat amb un parc Entrevista realitzada el 12 d’abril de 2017 d’habitatge públic encara molt baix. Atenent únicament a la racionalitat econò· Les persones que travessen situacions mica i a l’equilibri entre ingressos i preu d’exclusió residencial interactuen amb un de l’habitatge, no està tan clar com podria context polític i social en què troben moltes semblar que fugir de Barcelona pugui ser barreres per veure respectat el seu dret a viable per a les persones més empobrides un habitatge. Aquestes dificultats han de de la ciutat. Però a més, hi ha poderoses ser tingudes en compte en les polítiques raons que escapen al càlcul monetari que públiques, ja que les persones amb baixos vinculen les persones a la seva ciutat i al ingressos són les més colpejades per l’aug· seu barri. Les situacions de sense sostre ment dels preus del lloguer d’un mercat extrem es caracteritzen per la solitud. Si la d’habitatge privat sense regulació, i d’un fràgil xarxa de suport de què disposen les parc d’habitatge públic molt escàs. Si no persones sense llar es localitza en els car· es prenen mesures polítiques decidides les rers d’una ciutat, les persones que estan re· situacions d’exclusió residencial severa po· fent les seves vides i reconstruint les seves drien continuar augmentant i agreujant·se. 46 Diagnosi 2017 5. Les persones sol·licitants de protecció internacional i el sensellarisme La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 47 És ja una realitat que els fluxos migratoris, grup social u opinions polítiques si retorna d’una dècada a aquesta part, tenen cada al seu país d’origen. Les persones que no cop més impacte en el sensellarisme arreu reuneixen aquests requisits, però que de d’Europa i dins de les nostres fronteres. tornar al seu país podrien patir danys greus, Així trobem que en alguns països com Fran· li pot ser reconeguda la protecció subsidià· ça o Itàlia, aproximadament la meitat de les ria. Ambdues condicions s’inclouen dins el persones sense llar són immigrants (Baptis· terme protecció internacional. ta, Benjaminsen, Busch·Geertsema, Pleace En aquest capítol posem el focus en la re· y Striano, 2016). Als carrers de Berlín, per lació entre els procediments de sol·licitud exemple, s’estima que dormen cada nit unes de protecció internacional i el sensellarisme 6.000 persones, de les quals la meitat té i, en concret, a través de dues entrevistes origen migratori (Rautenberg, 2017). Entre amb persones sol·licitants, descrivim les aquests fluxos de persones, incloem aque· dificultats que troben aquestes per accedir lles definides com a migrants econòmics, a un habitatge a Barcelona i com això pot sol·licitants de protecció internacional, ex derivar en situacions d’exclusió residencial sol·licitants de protecció internacional, refu· i, finalment, que acabin sent ateses per re· giats, migrants documentats i indocumen· cursos d’atenció a persones sense llar. Po· tats, etc. És necessari assenyalar que la sant el focus d’atenció en les persones sol· protecció internacional inclou tant a les per· licitants de protecció internacional veurem sones a les quals li ha sigut reconegut l’es· que, amb l’anomenada crisi humanitària, el tatut de refugiat com aquelles a les quals li nombre de sol·licituds ha augmentat expo· ha sigut reconeguda la protecció subsidi· nencialment en els darrers anys. Segons ària. El dret d’asil regula el reconeixement dades de l’Eurostat (2017), només a l’any d’una persona com a refugiada quan aques· 2016, a Europa es van rebre 1.259.955 ta tem ser perseguida per motius de raça, peticions d’asil. A continuació fem un breu religió, nacionalitat, pertinença a determinat repàs al marc legal europeu i espanyol en matèria d’asil. 48 Diagnosi 2017 Marc europeu Aquest sistema tracta de garantir que tota persona tingui dret que la seva sol·licitud si· Segons la Convenció de Ginebra sobre gui considerada, i a una entrevista personal l’Estatut dels Refugiats del 1951, un refugi· en condicions adequades. Tanmateix, el Re· at és una persona que tenint un temor ben glament de Dublín, que estableix quin dels fundat de ser perseguida per motius de reli· estats membres és l’encarregat d’examinar gió, raça, nacionalitat o pertinença a un de· una sol·licitud d’asil, és prou controvertida. terminat grup social o d’opinions polítiques, Segons aquest reglament el país encarregat es trobi fora del seu país d’origen i no pugui, serà aquell pel qual la persona va entrar a a causa d’aquesta por, no vulgui, acollir·se la UE. D’aquesta manera, per exemple, una a la protecció del seu país; o que no tenint persona siriana que fuig de la guerra, que nacionalitat i trobant·se a conseqüència va entrar a la UE per Grècia, però que vol d’aquests esdeveniments fora del seu país demanar asil a Alemanya, pot acabar sent on abans tinguera la seva residència habitu· retornada a Grècia per examinar la seva sol· al no pugui, o a causa d’aquests temors, no licitud d’asil. Molt sovint, la persona resta hi vulgui tornar (ACNUR, n.d.). ancorada a l’espera de la resolució de la seva sol·licitud sota una situació jurídica de L’any 2016, la UE va registrar 1.259.955 limbo i separada de la seva família. Aquest sol·licituds d’asil, la meitat de les persones reglament té conseqüències negatives im· sol·licitants provenien de Síria, Afganistan i portants sobre les persones sol·licitants i Iraq i el país que va rebre més sol·licituds3 augmenta la pressió sobre els estats de la d’asil va ser Alemanya, seguit de Grècia UE que tenen frontera exterior (ACNUR, i Àustria. Durant el 2015 i el 2016 els es· 2013). tats membres de la UE van signar diferents acords per tal de reubicar 160.000 perso· Els 12 Estats Membres disposen de siste· nes i reassentar·ne 22.504, però d’aquests mes de recepció per a sol·licitants d’asil que acords només un 16% s’ha complert inclouen allotjament mentre s’estudia la pe· (CEAR, 2017). tició d’asil de les persones demandants. Al· guns països disposen de centres d’acollida, Malgrat l’incompliment dels compromisos per exemple, mentre que d’altres allotgen a en matèria de refugi, la Unió Europea s’ha les persones en pisos compartits, o dispo· dotat d’un Sistema Europeu Comú d’Asil sen d’ambdós sistemes. Quan la resolució (SECA) delimitat per diverses directives. La de la petició d’asil és favorable i, per tant, es Directiva sobre procediments d’asil, junta· garanteix la Protecció Internacional (ja sigui ment amb una base de dades comunes de· sota l’estatut de refugiat o altres formes de nominada Eurodac, permeten el control de protecció), a la majoria dels Estats Membres la població sol·licitant i estableixen un pro· s’accedeix als serveis oferts per l’Estat del cediment similar d’asil a tots els països de Benestar. Però què passa mentre les perso· la UE (Comisión Europea, 2014). Un altre nes esperen que es resolgui la seva petició reglament, el Reglament de Dublín, regula o quan aquesta és denegada? És probable quin serà el país encarregat d’examinar una que esdevinguin persones sense llar. sol·licitud d’asil. Això vol dir que normalment el país d’acollida no serà aquell en el qual la Marc espanyol persona vol residir i sol·licita asil. Finalment, la Directiva sobre requisits, junt amb la Di- D’acord amb l’article 13 de la Constitució i rectiva sobre procediments d’asil, regulen la Normativa Internacional, en concordança el procés i els criteris que haurà de complir amb la Convenció de Ginebra signada per la persona sol·licitant per veure reconegut o Espanya, la legislació espanyola estableix denegat l’estatut de persona refugiada (Co· les condicions en què persones nacionals misión Europea, 2014). de tercers països i les persones apàtrides poden arribar a tenir a Espanya la Protecció 3 Nombre de sol·licituds per habitant. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 49 Internacional, constituïda pel dret d’asil i la bilitat, entrant en un espai de no·existència protecció subsidiària (Coutin, 2003) comú a totes les persones en aquesta situació. Una de les conse· L’any 2016, l’Estat espanyol va rebre 15.755 qüències de la no·existència deguda a la peticions d’asil, 874 més que l’any anterior i il·legalitat, és un empresonament al present gairebé el triple més que l’any 2014 (CEAR, al negar l’esperança d’un futur, ocasionat 2017). Malgrat que sembli una xifra molt per les incerteses que resulten per la pos· alta, aquesta representa tan sols l’1% res· sibilitat de la deportació, el que inhibeix a pecte a la Unió Europea. Cal destacar que, la persona “sense papers” de fer qualsevol així com l’any 2015 la majoria de sol·licituds pla a llarg termini. La negació de l’esperan· era feta per persones procedents de Síria, ça d’aquests individus és el que marca la el motiu de l’augment d’aquesta xifra l’any diferència entre els que tenen “papers” i els 2016 té a veure, lluny del que es pensa, que no en tenen. amb l’arribada de persones procedents de Veneçuela en recerca de protecció. El fet Les persones sol·licitants de protecció in· que explica la davallada de les sol·licituds ternacional, igual que aquelles que ja són per part de ciutadans de nacionalitat siri· beneficiàries de la Protecció, s’incorporen ana, és l’absència de vies legals i segures al sistema d’acollida i integració a través de per accedir a llocs fronterers com ara l’ofici· la Llei d’Asil que, d’alguna manera, garan· na d’asil de Beni Enzar, Melilla. Ucraïna per teix els serveis que es consideren neces· la seva banda persisteix l’any 2016 com un saris per a la inclusió. El Govern, per tal dels països principals demandants d’asil, el de poder complir amb les seves obligaci· tercer després de Veneçuela i Síria, pel fet ons d’acollida i atenció a les persones sol· que el conflicte armat encara continua, so· licitants o refugiades, té un sistema que bretot en les regions de Donetsk i Lugansk, funciona de dues maneres. D’una banda on hi ha un temor real de les persones a ser té un nombre de places gestionades di· reclutades, sigui pel govern o per les forces rectament per l’Administració a través dels opositores. CAR (Centre d’Atenció a Refugiats), situa· des a Madrid, Sevilla, Alcobendas i Mislata, Segons l’Eurostat (2017), l’any 2016, de i d’altra banda té les places gestionades les 15.755 persones que van sol·licitar asil, per ONG’s especialitzades, que són fins a 6.855 van adquirir alguna forma de protec· l’any 2016 CEAR, Accem i Creu Roja, i que ció internacional (l’any anterior, aquesta xifra compten amb places arreu del territori. El va ser de 1.025 persones). L’increment de finançament de les places gestionades per les persones beneficiades per la protecció les ONG’s prové de la Secretaria General internacional l’any 2016 va ser per raó bà· d’Immigració i Emigració, que pertany al Mi· sicament de l’arribada de persones sirianes. nisteri d’Ocupació i Seguretat Social. No obstant això, si mirem el nombre de re· coneixement d’estatut de refugiat, veurem Com funciona el sistema d’acollida? que les xifres del 2016 només arriben a 355 persones, el que representa un 3,4% del to· L’acollida de les persones sol·licitants i refu· tal de sol·licituds, percentatge molt baix si giades s’emmarca dins del mateix sistema comparem amb altres països com Alema· d’acollida espanyol, dissenyat pel mateix nya, que va arribar al 41% o Franca al 21% Estat. És, per tant, l’Administració central la (CEAR, 2017). que té les competències en matèria de po· lítiques d’asil, ja sigui tant per a la regulació Totes aquelles persones que no aconse· legal de tot el procediment, com per a la de· gueixen ni l’estatut de refugiat ni cap mena finició del disseny dels programes i les po· de protecció internacional, queden al nostre lítiques socials dirigides a aquest col·lectiu. territori en situació administrativa irregular i, per tant, en situació d’encara més vulnera· El sistema d’acollida definit consta de tres 50 Diagnosi 2017 fases. La primera fase, anomenada Fase sen dels següents màxims per despeses de d’Acollida Temporal, consta de 6 mesos lloguer: 376 euros/mes per persones indi· (prorrogable a 9 mesos en cas de persones viduals, 489 euros/mes per unitats de con· en situació de vulnerabilitat). Aquesta fase vivència de dos membres, 565 euros/mes és gestionada per places subvencionades a per unitats de convivència de 3 membres, organitzacions no governamentals o direc· 641 euros/mes per unitats de 4 membres i tament pel MEYSS. En aquesta fase les 717 euros/mes per unitats de 5 o més mem· persones són allotjades en pisos compartits bres (Ministeri d’Ocupació i Seguretat Soci· o centres d’acollida, on tenen les primeres al, 2014; Ministeri d’Ocupació i Seguretat necessitats cobertes. Cal afegir que no po· Social, 2016). Tanmateix, el preu d’un habi· den escollir el lloc on viuran (aquest depèn tatge de lloguer a Barcelona l’any 2016 es de la Direcció General que els col·loca on situava entorn dels 800 euros (Generalitat tingui places disponibles). La no accepta· de Catalunya, 2016), una xifra que continua ció i renúncia de la primera fase, comporta augmentant i que supera el pressupost de la renúncia de les altres dues fases. lloguer de les persones sol·licitants. A més, ja sigui una habitació de lloguer o un habi· La segona fase, anomenada Fase d’Integra· tatge sencer, necessiten signar un contrac· ció, consta d’altres 6 mesos. En aquesta te per poder demostrar que tenen un lloguer fase les persones beneficiàries reben aju· per tal que les entitats es puguin fer càrrec des econòmiques per fer front al lloguer, del pagament. Per tant, els últims mesos de despeses de menjar i necessitats bàsiques. la fase d’acollida, aquest fet es converteix en la seva principal preocupació, arribant a I finalment, la tercera fase, anomenada Fase produir quadres d’ansietat i estrès. d’Autonomia, consta d’uns altres 6 mesos, i consisteix en el suport puntual en el cas de Emilio4 , sol·licitant de protecció internacio· necessitat. nal de 52 anys i natural d’Hondures, expli· ca que viu a Barcelona en un pis gestionat En total, i en un procés “normal”, aquest té per una ONG amb altres cinc persones. Ja una duració de 18 mesos. Hem de recordar porta gairebé sis mesos i ha de sortir del que, si en aquest període de temps, la sol· recurs. Té una germana que viu a una ciu· licitud d’asil és desfavorable i, per tant, de· tat propera a Barcelona, però no pot anar a negada, la persona ha de tornar al seu país viure al seu pis, ja que aquesta lloga les ha· d’origen en un termini de temps de 15 dies bitacions per poder fer front al lloguer, i, per o quedar en situació administrativa irregular. tant, no hi ha lloc per ell. En el moment de Quan això passa, la persona queda automà· l’entrevista explica que està buscant una ha· ticament exclosa del sistema d’ajudes per a bitació de lloguer perquè ha de sortir del pis sol·licitants d’asil i, per tant, la situació de que gestiona la ONG. Aquesta ja li ha donat vulnerabilitat augmenta. un mes de pròrroga i no poden allargar·ho més. Respon de la següent manera quan se Habitatge i protecció internacional li pregunta pel preu màxim que pot pagar de lloguer i què farà si no troba habitació: Cal remarcar que l’única fase que atorga allotjament és la primera, l’anomenada Fase Hi ha un màxim de 376 euros per a ha- d’Acollida Temporal, que té una duració de bitacions individuals, o sigui que com 6 mesos. En el moment de finalitzar·la, les més barata millor, perquè no se sap el persones s’han d’enfrontar al mercat immo· dia de demà quina feina trobo. A dir- 4 Les dades person- biliari i, per tant, als problemes d’accés a te la veritat, no m’importa on sigui, jo als de les persones l’habitatge, sigui per trobar una habitació o entrevistades en el que miro és el preu. Jo el que estic aquest capítol han un habitatge en règim de lloguer. Les perso· estat modificades buscant és una habitació còmoda per per mantenir la seva nes sol·licitants de protecció internacional 250 el màxim. privacitat. que es troben en la fase d’integració dispo· La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 51 Doncs a dir la veritat, ja vaig estar dit que sí, que aquest era el problema, buscant. Si no hi ha alternatives, perquè mai no havien llogat a una doncs els albergs, no sé...No sé què persona així i que per a elles és nou faré. Aniré mirant els albergs. Conti- i que millor decideixen no llogar-me’l. nuaré buscant habitacions, però si no n’hi ha.... doncs... albergs em tocarà. María Círez, Tècnica d’intervenció social d’Accem, associació que treballa amb im· Entrevistat E4. migrants vulnerables, sol·licitants de pro· Entrevista realitzada el 27 de juliol de 2017 tecció internacional i refugiats, explica les dificultats de les persones a les que atenen Betty dona transsexual sol·licitant de pro· per trobar habitatge: tecció internacional relata les dificultats que ha trobat a Barcelona per accedir a una ha· L’accés a un habitatge és molt compli- bitació de lloguer als preus actuals: cat, per no dir impossible. Les barre- res que es troben tenen a veure amb Buscava una habitació, tampoc bus- les exigències econòmiques i amb els cava luxes, una habitació que tingui preus (de lloguer). Per als nostres com a mínim el llit, un rober on puguis usuaris és molt complicat presentar guardar les teves coses i una taula, i la documentació econòmica. Moltes això et costa 390, 380, 400, i em com- persones tampoc volen estrangers plicava. tampoc els fa gaire gràcia que siguin sol·licitants de protecció internacio- Entrevistada E5. nal. Triguen molts mesos a poder tro- Entrevista realitzada el 31 de juliol de 2017 bar habitatge, si és que el troben. Per a ells és molt frustrant. Aquestes persones no només s’enfronten a un mercat de l’habitatge salvatge, sinó que Entrevista realitzada el 27 de juliol de 2017 a més xoquen amb altres dificultats com po· den ser les barreres idiomàtiques, la manca Ricardo Aranda, president de l’Associació d’adaptació a les noves tecnologies per a la ACATHI dedicada a les persones migrades, recerca d’habitatge, el desconeixement del refugiades i LGBTQI+, relata la discrimina· marc legislatiu del mercat immobiliari, les ció que pateixen les persones estrangeres exigències abusives per part de particulars no comunitàries: i agents immobiliaris i el rebuig per ser es· trangers. Betty ens relata algunes d’aques· En el cas de les persones migrades, tes dificultats i el rebuig amb què s’ha trobat en general no és tant el que siguin per motius de diversitat sexual: refugiades o migrades, sinó que si- guin estrangeres, estrangeres i no Les meves amigues em deien que no provinents d’algun país d’Europa. era necessari que jo digués que sóc Llavors en aquest sentit hi ha alguns trans. Obvi, però un pel col·lectiu prejudicis que funcionen a l’hora de LGTB, un sempre vol marcar el seu llogar, per exemple, les persones del territori i no ocultar d’on ve i el que… Marroc tenen més dificultats d’accés bé, en el meu cas, jo, no m’agrada ocul- a l’habitatge que una persona que ve tar que sóc trans, o si se’m veu doncs de França o ve d’Anglaterra, i això què bé perquè… independentment és així. D’altra banda, per exemple, que se’m vegi o no se’m vegi, doncs ja les persones llatinoamericanes, depe- és personal, no? Però jo sempre el faig nent d’on vinguin, també tenen més o visible i li dic a la persona: “jo sóc així, menys dificultats. així i així…” i moltes persones m’han 52 Diagnosi 2017 Entrevista realitzada el 31 de juliol de 2017 correspon a una crisi mundial directament A més, Aranda afirma que les persones relacionada amb les desigualtats de l’accés LGBTQI+ enfronten unes dificultats espe· a la riquesa. Part d’aquesta crisi és deguda cífiques: al fet que els Estats han abandonat la seva responsabilitat de protecció social i han Sobretot en el cas de les persones permès l’especulació i l’habitatge totalment trans, quan arribem a llogar una habi- desregulat del mercat, cosa que ocasiona tació inclús els hi diuen que no perquè l’exclusió residencial d’un gran nombre de tu ets així. I en altres ocasions no ho persones. diuen directament però els hi diuen: “doncs no, ja has arribat tard”, “ja la I així tenim que els sol·licitants de protec· tenim llogada”, o coses així. Però in- ció internacional s’enfronten als preus del clús hem tingut alguna experiència mercat de l’habitatge amb tot el que això amb algun programa de recerca d’ha- comporta: preus molt alts, fiances, avals, bitatge que estava tot llets perquè la contractes de feina i nòmines i en alguns persona entrés i quan es presenta la casos, cartes de recomanació d’antics llo· persona li diuen que no. I no és en tota gaters. És fàcil endevinar que les persones la ciutat, però de vegades en el cas de que acaben d’arribar no estan en possessió persones lesbianes i gais, perquè son de tots aquests requisits. Emilio ens explica una parella, es complica la situació. la seva experiència: Això també genera alguna dificultat, no és en tots els llocs, però sí també He vist uns preus que, a dir-te la veri- la trobem en menor grau que per a les tat, jo no vull viure aquí a Barcelona, persones trans. prefereixo anar als afores. 250 euros és el màxim que jo podria pagar, in- Si a més afegim que la legalitat vigent a clús si tingués feina i guanyés encara l’estat espanyol diu que les persones sol· que fos 600 euros. Perquè hi ha altres licitants de protecció internacional no po· habitacions que valen 350 euros, però dran tenir un permís de feina fins que hagin de res em serveix agafar-ne una així”. passat 6 mesos des de l’admissió a tràmit Afegeix: “Hi ha moltes persones que sí de la seva sol·licitud, i que, a més, moltes et pregunten si estàs treballant, com d’aquestes persones arriben amb proces· per assegurar-se el pagament. Quan sos psicològics durs, marcats per la vio· vas a llogar et demanen una nòmina, lència que han patit, tant als seus països però jo no ho entenc. Si no estàs tre- d’origen com en el procés de trànsit fins a ballant, com produiràs aquesta nòmi- arribar a Europa, tenim que les persones sol· na?” licitants d’asil són un col·lectiu especialment vulnerable, i, per tant, la probabilitat que es· Círez relata l’impacte que el mercat d’ha· devinguin persones sense llar, és alta. bitatge té sobre les persones sol·licitants d’asil, cosa que dificulta el seu procés so· A les dificultats específiques d’aquest col· cial arribant a paralitzar qualsevol aspecte lectiu hem de sumar la manca d’accés a de la seva vida que no tingui a veure amb l’habitatge en ciutats com Barcelona, on la trobar un habitatge: pujada salvatge dels preus de lloguer faci· litada per la legislació no fa altra cosa que L’itinerari social d’una persona, quan protegir el propietari i desprotegir el lloga· ha de passar d’acolliment al nostre ter. Tal com apuntava Leilani Farha (2017b), pis a sortir al seu propi pis, amb les relatora especial sobre habitatge adequat ajudes econòmiques, però a buscar-se de les Nacions Unides, l’accés a l’habitat· un pis, es para la intervenció social. ge és un dret humà i la manca d’habitatge Perquè la persona ha d’estar centrada La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 53 i tan atabalada per un canvi i per la cerca tan desesperada d’allotjament que gairebé tot es para: classes de castellà… tots els tipus d’intervenció que pots fer, tot. Està tot dedicat a això, llavors, clar, a nosaltres ens afecta i a ells, també. A Barcelona, la percepció dels serveis de la XAPSLL és que aquesta realitat ha comen· çat a impactar en la demanda d’allotjament i de suport social. Les persones sol·licitants d’asil que veuen denegada la seva sol· licituds acaben al carrer com a immigrants irregulars i acaben sent ateses pels serveis d’atenció a persones sense llar. Al respecte, Círez comenta: Hi ha persones que van a acabar ara el programa amb nosaltres i… o sigui… ja estem en contacte amb Serveis So- cials, però es van a quedar en situació de carrer perquè la situació laboral és la que és i no… A causa d’aquesta nova realitat, els i les professionals de les entitats de la XAPSLL alerten de la necessitat de conèixer millor els procediments i les problemàtiques de les persones demandants de protecció interna· cional, ja que cada cop són més els casos que han d’atendre. Fins ara, la major part d’entitats i serveis no han registrat de manera sistemàtica la rea· litat del projecte migratori de les persones ateses, és a dir, si són persones sol·licitants, amb irregularitat sobrevinguda o en situa· ció irregular sense haver tingut mai permís de residència. Per aquest motiu no podem quantificar l’impacte de cada tipologia de flux migratori en els serveis d’atenció a per· sones sense llar. No obstant això, sabem que les persones a les quals es denega la sol·licitud de protecció internacional experi· menten els mateixos problemes per accedir a un habitatge que les persones estrangeres en situació irregular i que, amb molta proba· bilitat, poden acabar sent ateses pels pro· grames destinats a persones sense llar. 54 Diagnosi 2017 6. Les dones en situació de sense llar La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 55 És una afirmació extensament acceptada Pel que sabem, les dones es troben en situ· que els homes representen una ampla ma· acions de pobresa en major mesura que els joria entre les persones sense llar, sobretot homes: la taxa AROPE (At Risk of Poverty entre les que pernocten al carrer, i així ho and Exclusion) és més elevada entre les confirmen la majoria de dades de les quals dones, les pensions a les que tenen accés disposem. Tanmateix, en els últims anys han són més baixes (ECAS, 2017), experimenten aparegut investigacions que han començat taxes més elevades de desocupació i treball a qüestionar aquesta idea i que apunten a temps parcial (Llano, 2017), cobren salaris que el sensellarisme entre les dones podria mitjans més baixos i continuen assumint més ser més nombrós del que pensem (Pleace, responsabilitat en la cura dels fills (Human 2016; Bretherton, 2017; Sales i Guijarro, Rights Watch, 2014). En aquesta situació 2015). La violència de gènere, el fet que les és raonable pensar que el sensellarisme pot dones continuen exercint majoritàriament el afectar en major mesura a les dones, però rol de cuidadores i altres desigualtats socials les dades i les creences més esteses sobre provoquen que el sensellarisme tingui trets el fenomen semblen no representar·ho així. diferencials entre homes i dones que no han estat prou estudiades. Tanmateix les dades de les quals disposem En aquest capítol revisem breument les no reflecteixen aquesta realitat. A Barcelo· causes de la invisibilització del sensellaris· na, el nombre de dones dormint al carrer me entre les dones i els trets característics per al mes de maig de 2017 segons dades d’aquest fenomen. del SIS va ser de 117 dones, un 12% de les persones contactades. En els recursos 56 Diagnosi 2017 residencials les dones es distribueixen de Així, el nombre de dones al carrer podria manera diferencial sent més nombroses als estar infravalorant perquè aquestes fan més centres de mitja i llarga estada i als pisos, on esforços que els homes per passar desa· representen el 25% de les persones ateses, percebudes. Aquí cal tenir en compte que, que als centres de primera acollida on només els recomptes ciutadans d’una nit, duts a són el 13%. Així, la proporció de dones a terme per persones voluntàries que no estan equipaments de la XAPSLL és més alta que acostumades a detectar persones dormint a al carrer, però mai ha superat el 30% de llocs molt amagats o apartats, sumat al fet les persones ateses. Les estadístiques que que als recomptes s’evita passar per llocs posseïm sobre sensellarisme no representen on hi hagi barreres físiques que impedeixen el que intuïtivament seria esperable, que les l’accés, fan dels recomptes ciutadans una dones, que pateixen en major grau la pobre· tècnica que pot infravalorar el nombre de sa, siguin majoria entre les persones sense dones dormint al carrer. Llavors en aquest llar. S’han donat diverses raons per explicar primer nivell ja podríem trobar un biaix de el fet que hi hagi moltes menys dones que gènere en les dades del qual resulta difícil homes en situació de sense llar i s’ha qües· obtenir evidència. tionat la influencia que pot tenir la manera en què estem conceptualitzant el sensellarisme En el segon nivell, el de les persones que sobre les estadístiques que posseïm. Anem dormen al carrer o a recursos residencials a revisar·les. temporals (Pleace, 2016), trobem una situ· ació similar. Les dones, com ja hem explicat, Pleace (2016) distingeix tres nivells segons amb major probabilitat que els homes, evi· el grau d’informació sobre sensellarisme que ten dormir al carrer i, a més, utilitzen priori· recullen els diferents països de la Unió Euro· tàriament les xarxes de suport informal per pea: (1) dormir al carrer, (2) dormir al carrer o evitar dormir al ras, i quan ho fan, busquen a recursos residencials temporals i (3) dormir espais més amagats que les fan més difícils al carrer, a recursos residencial temporals o de detectar. I aquí és on trobem un segon en diferents formes d’habitatge insegur o in· punt clau, les dones també eviten en major adequat, incloent situacions de violència de mesura que els homes els albergs i altres gènere. El primer nivell de recollida de dades recursos residencials perquè són espais seria el més bàsic, el de les persones que majoritàriament habitats per homes i on dormen al carrer. Com ja hem vist, les dones també poden experimentar una sensació són minoria en aquesta situació, tanmateix, d’inseguretat, exposar·se a violències prò· normalment no ha estat considerat el fet que pies del desavantatge que suposa ser dona les dones que es troben al carrer busquen o pròpies de l’espai, a conseqüència de les llocs amagats on poder pernoctar, fet que condicions límit que travessen les persones les fa menys visibles, més difícils de trobar i que hi són ateses. que podria tenir alguna influencia a la baixa en les estadístiques. L’Observatori Hatento Llavors, veiem que les dones eviten tant els (2015) informa que entorn del 60% de les carrers com els albergs en la mesura de les dones en situació de carrer són víctimes de seves possibilitats. On podem trobar les delictes d’odi i que entorn del 15% han estat dones que experimenten situacions d’exclu· víctimes d’agressió sexual. Estar exposades sió residencial? Segons Pleace (2016) les a un major grau de violència i a violències dones es trobaran més en diferents situa· específiques pel fet de ser dones, provoca cions d’habitatge inadequat o insegur però una sensació d’inseguretat que explica que la majòria de països de la UE, que entenen intenten amagar·se quan, com a últim recurs, el sensellarisme als nivells 1 i 2, no consi· perquè ja han esgotat altres opcions, acaben deraran aquestes dones com a persones dormint al carrer. sense llar. Les dones que viuen en habi· tatge insegur: les que viuen temporalment La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 57 amb amics o familiars, les que no figuren en motiu, és en aquest nivell en el qual podríem la propietat o en el lloguer de l’habitatge, trobar que el sensellarisme femení és més les que ocupen, les dones que viuen sota nombrós i, per això, més difícil d’investigar l’amenaça de desnonament o sota l’amena· i sobre el que menys dades posseïm. ça de violència masclista. Tampoc no seran considerades dones sense llar en aquests A Barcelona només es recullen les dades països les dones que viuen a habitatges d’habitatge insegur o inadequat d’aquelles inadequats: les que viuen en estructures no persones que viuen temporalment en pen· convencionals, mòbils i temporals, que no sions o en habitacions de relloguer, i que reuneixen les condicions d’habitabilitat o que reben el suport econòmic de les entitats estan massificades. per accedir a aquestes habitacions. Però aquest percentatge és només una mínima En el tercer nivell de conceptualització del part del que suposa el sensellarisme ocult. A sensellarisme, hi ha països que recullen da· Finlàndia, un país pioner en polítiques sobre des i estimacions sobre les persones que sensellarisme, s’estima que sensellarisme dormen al carrer, les que dormen a equipa· ocult és la major part del sensellarisme, en· ments i les que ho fan en les mencionades torn d’un 76% (Bretherton, 2017). situacions d’habitatge insegur i inadequat. En aquest tercer nivell la variabilitat en la Com hem vist, els diferents nivells de reco· recollida d’informació és gran, ja que les llida de dades responen a diferents definici· trajectòries de les dones sense llar estan ons de sensellarisme que alhora produeixen molt vinculades a la violència de gènere i diferents imatges sobre el fenomen. Quan a responsabilitats en la cura dels infants, definim el sensellarisme com a persones i en molts països aquestes situacions no que dormen al carrer o a recursos residen· seran comptabilitzades com de persones cials temporals, n’obtenim una imatge molt sense llar. Si una dona arriba a una situació masculinitzada. No sabem què passaria si de sensellarisme a causa de la violència s’ampliés el focus per incloure altres tipus de gènere, que sigui comptabilitzada o no de situacions d’exclusió residencial, però com a persona sense llar dependrà en molts les evidencies que existeixen als països del casos del recurs al que hagi contactat en nord d’Europa ens fan pensar que el nom· primer lloc. El mateix passa amb una família bre de dones augmentaria. Encara que no monomarental, que normalment serà atesa disposem de dades, és possible en aquests per serveis socials especialitzats en famílies moments qüestionar que les diferències de i que farà que aquestes dones no siguin gènere acceptades fins al moment, és a dir, comptabilitzades com a persones sense llar. el fet que el sensellarisme es un problema que afecta més els homes, pugui estar rela· També en aquest tercer nivell, existiran dife· cionat amb les definicions que hem produït rents graus en què s’enregistra el nombre del sensellarisme i no només amb motius de dones que viuen a habitatges d’amics o de gènere. Per a Sales i Guijarro (2017) familiars. Aquesta informació és molt impor· les polítiques sobre sensellarisme han estat tant perquè, pel que sabem, precisament dissenyades des d’una mirada masculina, les xarxes de suport informals són el primer posant el focus sobre el sensellarisme a l’es· recurs que una dona sol utilitzar quan perd pai públic, aquell on els homes són majoria. l’habitatge. Tractar de resoldre el problema a través de les seves xarxes de confiança com són amics i familiars, sembla la resposta més probable entre les dones, a diferència dels homes, que tendeixen a utilitzar els serveis de suport públics (Pleace, 2016; Bretherton, 2017; Sales i Guijarro, 2015). Per aquest 58 Diagnosi 2017 7. Conclusions La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 59 A l’informe de diagnosi 2017 presentem els resultats de la sèrie de da· des quantitatives sobre sensellarisme a Barcelona entre els anys 2008 i 2017. L’any 2008 va començar la sistematització de dades per la part de la XAPSLL convençuts que cal conèixer per actuar. Juntament amb els resultats quantitatius presentem els resultats qualitatius de la recerca sobre l’accés a l’habitatge que s’ha dut a terme durant el 2017. El sensellarisme a la ciutat de Barcelona ha experimentat un fort creixe· ment amb un 20,9% més de persones sense llar i sense sostre des del darrer informe de l’any 2015. L’any 2008, quan va començar la sistema· tizació de dades, 2.017 persones pernoctaven al carrer, a assentaments i a albergs i pisos de la XAPSLL. Entre el 2008 i el 2013 el nombre de persones que pateixen exclusió residencial va augmentar de forma molt marcada, sobretot els dos primers anys de la crisi. Entre 2013 i 2017 s’ha accelerat el creixement del nombre de persones sense llar i sobretot del nombre de persones al carrer. 60 Diagnosi 2017 Quant a l’evolució dels perfils de les perso· gir conceptual i metodològic en els models nes sense llar, existeixen dues tendències d’atenció. Housing First posa el dret a l’ha· preocupants que marquen un augment del bitatge com a element clau de la intervenció sensellarisme entre col·lectius especialment per davant del suport social, reconeixent que vulnerables com els nens i nenes i les per· les persones tenen moltes més possibilitats sones amb discapacitat i dependència. Així, de reconstruir la seva vida quan tenen garan· la proporció de dones i menors de 18 anys tida una llar que quan no la tenen. Housing ha augmentat la seva presència a centres First és un bon model d’atenció a les perso· de mitja i llarga estada respecte a l’última nes sense llar, probablement el millor model diagnosi. Especialment augmenta la propor· que tenim, però cal ser conscients que no ció de nens i nenes que representen un 5% soluciona la manca estructural d’accés a un més que fa 4 anys entre les persones allotja· habitatge assequible. des per la XAPSLL. Sabem que les famílies monomarentals i les llars amb nens i nenes Són precisament les mancances a l’hora de estan sotmeses a desigualtats estructurals fer efectiu el dret a l’habitatge el que provoca i experimenten la pobresa en major mesu· una extensió de la precarietat i un major risc ra que la població general (Human Rights de sensellarisme alhora que impedeix la sor· Watch, 2014; ECAS, 2017) i que evitar el tida de les persones dels serveis cap a un sensellarisme entre aquests grups socials habitatge propi. Com ja hem indicat al capítol requereix polítiques de protecció eficaces. 4, perquè una persona superi una situació de sensellarisme necessita estabilitat eco· La XAPSLL ha fet un marcat esforç per do· nòmica, residencial i emocional. La majoria nar resposta a l’augment del sensellarisme de persones sense llar tenen uns ingressos ampliant la seva cartera de recursos d’allot· baixos a causa de la dèbil protecció social jament. L’estratègia seguida ha estat l’ober· i de la precarietat del mercat laboral que, tura de nous centres residencials col·lectius junt amb els preus dels lloguers de pisos i per atendre problemàtiques que necessiten habitacions a nivells rècord, fa pràcticament d’atenció especialitzada i per donar resposta impossible assumir una vida autònoma per a la diversificació de perfils entre les perso· la qual lluiten les persones ateses per la nes sense llar, a conseqüència de l’impacte XAPSLL. de la crisi en nous sectors de població. Dos centres per a famílies en situació de sense Els reptes de la XAPSLL en aquest context llar, un centre residencial temporal i un centre d’extensió de l’exclusió residencial haurien especialitzat en sensellarisme i salut mental de continuar en la línia de millora constant són els recursos oberts des de l’inici de la de la qualitat dels serveis i la cerca de so· crisi. lucions creatives al problema d’allotjament i d’habitatge que viu la població més vulnera· D’altra banda, la XAPSLL ha mantingut una ble de la ciutat. Alhora és necessari seguir aposta per la qualitat i la personalització en sensibilitzant la ciutadania i fent incidència els serveis impulsant l’ampliació de recursos política per fer palès que el sensellarisme de petita escala enfront del tradicional alberg. és un problema d’accés a l’habitatge i que Aquesta aposta es materialitza en l’augment calen profundes reformes en el marc legal, constant de les persones allotjades a pisos com la modificació de la Llei d’Arrendaments que ja representen el 34% del total de per· Urbans, i les polítiques de creació d’habitat· sones ateses per la XAPSLL. Entre aquestes ge social per aconseguir que ningú hagi de hi ha les que participen al programa Housing dormir al carrer. First, encetat l’any 2014 i que ja compta amb 126 pisos a Barcelona. Dins d’aquets aposta Finalment, cal considerar el gran flux de per a la millora el programa Housing First persones immigrants i sol·licitants d’asil que constitueix una innovació que suposa un arriben a Barcelona, a conseqüència del La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 61 que s’ha anomenat “crisi dels refugiats” i de factors que suposen un repte creixent per al sistema d’atenció a persones sense llar. Com hem descrit al capítol 5, les persones sol· licitants de protecció internacional enfron· ten greus dificultats a l’hora d’accedir a un habitatge relacionades amb la impossibilitat d’accedir al mercat de treball, els baixos in· gressos i el marc legal d’estrangeria, que les avoca a la situació d’irregularitat. Encara que aquest és un problema estructural que re· quereix dels diferents nivells de l’administra· ció pública per canviar·lo, des de la XAPSLL veiem la necessitat de coordinar·nos amb entitats especialitzades i de conèixer millor les necessitats específiques de les persones immigrants i sol·licitants de protecció interna· cional que acaben requerint els serveis de la XAPSLL, perquè el propi sistema de protec· ció internacional les converteix en persones sense llar. Fins ara, els serveis d’atenció a persones sense llar i a persones immigrants i refugiades han funcionat en paral·lel, però serà necessari augmentar la coordinació per continuar millorant la resposta per atendre les situacions d’immigració i asil. 62 Diagnosi 2017 Referències bibliogràfiques La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 63 Referències bibliogràfiques • ACNUR. (2013). El reglamento de Du- • ECAS. (2017). La crisi no s’acaba, la blín. Recuperat de http://www.acnur.es/ pobresa es cronifica. Recuperat de PDF/7364_20120830124023.pdf http://acciosocial.org/wp·content/uplo· ads/2017/07/INSOCAT8_PobresaCro· • ACNUR. (n.d.). ¿Quién es un refugia- nica_Juliol2017_ECAS.pdf do?. Recuperat de http://www.acnur. org/a·quien·ayuda/refugiados/quien·es· • Eurostat. (2017). Asylum Quarterly Re- un·refugiado/ port. Recuperat de http://ec.europa.eu/ eurostat/statistics·explained/index.php/ • Baptista, I., Benjaminsen, L., Busch· Asylum_quarterly_report Geertsema, V., Pleace, N. y Striano, M. (2016). Asylum seekers, refugees and • Farha, L. (2017a). Informe de la Relatora homelessness. The humanitarian crisis Especial sobre una vivienda adecuada and the homelessness sector in Europe. como elemento integrante del derecho Recuperat de: http://www.feantsarese· a un nivel de vida adecuado y sobre el arch.org/download/feantsa·studies_06_ derecho de no discriminación a este web1893761109777125727.pdf respecto 2017. Recuperat de https:// documents·dds·ny.un.org/doc/UNDOC/ • Bretherton, J. (2017). Reconsidering GEN/G17/009/61/PDF/G1700961. gender in homelessness. European pdf?OpenElement Journal of Homelessness, 11 (1), 1·21. Recuperat de http://www.feantsarese· • Farha, L. (2017b). Sensellarisme: crisi de arch.org/download/feantsa·ejh·11·1_a1· drets humans. Barcelona Societat, 21, v045913941269604492255.pdf 8·15. Recuperat de http://ajuntament. barcelona.cat/dretssocials/sites/default/ • CEAR. (2017). Informe 2017: Las per- files/revista·castellano/09·la·atencion·a· sonas refugiadas en España y Europa. las·personas·sin·hogar·en·la·ciudad·de· Recuperat de https://www.cear.es/ barcelona.pdf wp·content/uploads/2017/06/Informe· Anual·CEAR·2017.pdf • FEANTSA. (2006). ETHOS · Euro- pean Typology of Homelessness and • Comisión Europea. (2014). Un sistema housing exclusion. Recuperat de europeo común de asilo. Recuperat de http://www.feantsa.org/download/en· https://ec.europa.eu/home·affairs/sites/ 16822651433655843804.pdf homeaffairs/files/e·library/docs/ceas· fact·sheets/ceas_factsheet_es.pdf • Generalitat de Catalunya. (2016). Infor- me sobre el sector de l’habitatge a Ca- • Coutin, S. B. (2003). Illegality, border· talunya. Recuperat de http://habitatge. lands, and the space of nonexistence. En gencat.cat/web/.content/home/dades/ Perry, R. W. i Maurer, B. (Ed.), Globali- estadistiques/03_Informe_sobre_el_sec· zation under construction. Governmen- tor_de_l_habitatge_a_Catalunya/infor· tality, law and identity (pp. 171·179). me_sobre_el_sector_de_lhabitatge_a_ca· Minneapolis, United States: University of talunya/docs/informe_sector_2016.pdf Minnesota Press. 64 Diagnosi 2017 • Human Rights Watch. (2014). Sueños sing in the EU 2017. Recuperat de http:// rotos. El impacto de a crisis de la vivien- www.housingeurope.eu/resource·1000/ da española en los grupos vulnerables. the·state·of·housing·in·the·eu·2017 Recuperat de https://www.hrw.org/sites/ default/files/reports/spain0514sp_ForU· • Pleace, N. (2016). Exclusion by Definiti· pload_0.pdf on: The Under·representation of Women in European Homelessness Statistics. En • Llano, J. C. (2017). El estado de la pobreza. Mayock, P. i Bretherton, J. (Ed.), Women’s Seguimiento del indicador de riesgo de Homelessness in Europe (pp. 105·126). pobreza y exclusión social en España London, United Kingdom: Palgrave Mac· 2008-2016. Recuperat de http://www. millan. eapn.es/estadodepobreza/ARCHIVO/ documentos/Informe_AROPE_2017.pdf • Rautenberg, T. (19 d’octubre de 2017). Hier werden die Krisen der Welt abgebil· • Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. det. Rbb|24. Recuperat de: https://www. (2014). Procedimiento de gestión de rbb24.de/panorama/beitrag/2017/10/ ayudas económicas de los programas obdachlosenunterkunft·berlin·franklins· financiados exclusivamente con presupu- trasse.html estos generales del estado, y programas cofinanciados por FER y FSE, dirigidos a • Sales, A. i Guijarro, L. (2017). Dones sen- solicitantes y beneficiarios de protección se llar: la invisibilització de l’exclusió resi- internacional, del estatuto de apátrida y dencial femenina. Barcelona societat, 21, de protección temporal. Recuperat de 81·89. Recuperat de http://ajuntament. http://extranjeros.empleo.gob.es/es/ barcelona.cat/dretssocials/sites/default/ Subvenciones/anos_anteriores/area_in· files/revista/06·dones_sense_llar.pdf tegracion/2013/Proteccion_internacio· • Sales, A., Uribe, J. i Marco, I. (2015). nal/Procedimiento_ayudas_FER·FSE· Diagnosi 2015. La situació del sensella- PGE_2013.pdf risme a Barcelona. Evolució i polítiques • Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. d’intervenció. Recuperat de http://www. (2016). Sistema de acogida e integra- bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/2015/12/ ción para solicitantes y beneficiarios diagnosi2015.pdf de protección internacional. Recuperat • Sarasa, S. i Sales, A. (2009). Itineraris I de http://extranjeros.empleo.gob.es/ factors d’exclusió social. Recuperat de es/Subvenciones/AreaIntegracion/pro· http://www.sindicadegreugesbcn.cat/ teccion_internacional/manuales_comu· pdf/monografics/itineraris.ca.pdf nes_gestion/documentos/Procedimien· to_Gestixn_Ayudas.pdf • The Foundation Abbé Pierre i FEANTSA. (2017). Second overview of housing ex- • Naciones Unidas. (2014). El derecho a clusion in Europe. Recuperat de http:// una vivienda adecuada (21). Recuperat www.feantsa.org/en/report/2017/03/21/ de http://www.ohchr.org/Documents/Pu· the·second·overview·of·housing·exclusi· blications/FS21_rev_1_Housing_sp.pdf on·in·europe·2017 • Observatorio Hatento (2015). Los de- • Trilla, C. i Tucat, P. (2017, juliol). Els habi· litos de odio contra las personas sin tatges buits dels bancs. Una oportunitat hogar. Informe de investigación. Recu· perduda per ampliar el parc d’habitatge perat de http://hatento.org/wp·content/ social? Debats Catalunya social, (53). uploads/2015/06/informe·resultados· Recuperat de http://www.tercersector. digital_DEF.pdf cat/sites/www.tercersector.cat/files/ • Pittini, A., Koessl, G., Dijol, J., Lakatos, E. dossier_pisos_buits_web_3.pdf i Ghekiere, L., (2017). The state of hou- La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. 65 66 Diagnosi 2017