Butlletí informatiu novembre 2024 62 1 62 62 consell de redacció: Pere Vives (AAJBB), Miriam Aixart, David Bertran, Clara González, Jaume Pàmies, Antoni Rodríguez, Noèlia Sanz (MCNB-JBB); Carlos Gómez, Noelia Mérida (Aprèn Serveis Ambientals SL) col·laboració: Enric Orús (AAJBB) disseny gràfic: Albert Pérez Pons Coordinació i revisió lingüística: Carme Solà impressió: Impremta Varela Paper Shiro Echo de 120 g, 100% reciclat Dipòsit legal: B 7696-2003 700 exemplars gratuïts Edició: Museu de Ciències Naturals de Barcelona / Jardí Botànic de Barcelona (MCNB-JBB). Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona (AAJBB) Jardí Botànic de Barcelona / Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona Dr. Font i Quer, 2 Parc de Montjuïc 08038 Barcelona JBB 93 256 41 60 museuciencies@bcn.cat museuciencies.cat AAJBB 93 256 41 70 info@amicsjbb.org amicsjbb.org Flaixos i meteorologia 3 Curiositats del Jardí 4 Viatge a Tenerife 6 Parlem amb Juanjo Pardo 8 El Congrés Internacional de Botànica de Madrid 10 Plantes del Jardí. Les palmeres californianes 12 Imatge de portada: Narcissus miniatus (abans N. obsoletus), de Clara González Amics del JBB 14 2 62 Sumari Plantació de tardor Hotels ceràmics Aquesta tardor hem pogut fer una bona per a pol·linitzadors plantació de diferents tàxons en fitoepisodis A la plaça Polivalent del JBB, majoritàriament de la Mediterrània occidental, acabem d’instal·lar-hi entre ells les rocalles, la brolla basòfila i la brolla tres nous refugis per a acidòfila. És un fet destacat i una molt bona pol·linitzadors. Es tracta de notícia, ja que en els darrers anys no havíem tres hotels o refugis força pogut plantar en aquestes zones que teníem diferents dels altres que ja planificades, a causa de les restriccions del tenim ja que, en lloc de fusta, decret de sequera. són de ceràmica refractària, fet pel qual requeriran molt poc manteniment. Estan basats en les tres formes geomètriques bàsiques (el cercle, el triangle i el quadrat) i són de colors diferents. La idea original i la producció són d’en Pau Bosch, impulsor de la marca LET IT BEE, un projecte que promou afavorir la biodiversitat. Resum dades meteorològiques Període: Temperatura màxima Temperatura mínima Pluja Vent màxim ESTIU - TARDOR 35,89ºC 11,27ºC 288,3 mm 45,72 km/h juliol - octubre 2024 Jardí Botànic de Barcelona 40º 50 35º 30º 40 25º 30 20º 15º 20 10º 5º 10 0º mm 1/7 9/7 17/7 25/7 2/8 10/8 18/8 26/8 3/9 11/9 19/9 27/9 5/10 13/10 21/10 29/10 3 62 curiositats del Jardí Text i fotografies: Carlos Gómez-Bellver i Noelia Mérida Tulipes, safrans, alls, assutzenes o lliris blancs, jacints... són plantes geòfites, és a dir, plantes herbàcies que durant les estacions desfavora- bles conserven, només, els òrgans subterranis. Moltes es coneixen com a plantes hortícoles, de jardí o de tall, a les quals es fa referència sovint com a bulboses o bulbs. Els bulbs, formats per les bases foliars engrossides, van acumulant substàncies de reserva mentre la planta conserva les fulles. Durant alguns períodes de l’any, doncs, aquestes plantes poden passar desapercebudes, ja que no formen una part aèria visible permanent. Però, amagats a terra, els bulbs conserven un teixit meristemàtic que permetrà, gràcies als nutrients emmagatzemats, formar fulles i flors quan les condicions —temperatura, insolació, pluja— tornin a ser més propícies. Aquest mecanisme constitueix Acis autumnalis Amaryllis belladonna una adaptació a climes amb (Leucojum autumnale) (Amaril·lidàcies). Espècie sud- marcada estacionalitat. La regió (Amaril·lidàcies). Planta de la Medi- africana caracteritzada per unes mediterrània presenta una gran terrània occidental, a l’oest i sud de grans flors amb forma de trompeta biodiversitat d’aquestes plantes. la península Ibèrica, les Illes Balears, de diversos colors, des de blanques Al Jardí ara podem observar-les Còrsega, Sardenya i el nord-oest fins a vermelles, encara que les que sobretot als fitoepisodis de d’Àfrica, el Marroc i Algèria. Petita tenim al Jardí són rosades. Les flors Sud-àfrica i del Mediterrani herba de fins a 30 cm, amb flors apareixen abans que surtin les fulles, occidental i oriental. Mentre pèndules en forma de campanetes de fins a 50 cm de llarg i de 2 a 3 cm altres espècies ara no floreixen blanques. Coneguda a Menorca d’ample. Totes les parts d’aquesta o fructifiquen, les bulboses ja ens com a campanetes de Sant Miquel, planta resulten tòxiques per a les saluden amb les seves increïbles creix en prats, jonqueres, dunes, persones i els animals pel contingut formes i colors. Ens anuncien matollars esclarissats, alzinars, en alcaloides. De fet, moltes espè- amablement el canvi d’estació. suredes i pinedes. Floreix entre cies de bulboses són més o menys setembre i novembre. A Catalunya metzinoses. A la seva àrea nadiua se’n coneix una altra espècie molt ocupa principalment zones roca- similar, l’allassa blanca o viola d’estiu lloses. Floreix cap a l’hivern, encara (Leucojum aestivum), més prime- que al Jardí ha començat a mostrar renca, que floreix de febrer a abril. tota la bellesa des de principis de setembre. 4 6622 Narcissus broussonetii (Amaril·lidàcies). Endemisme del Marroc. Narcís de no més de 30 cm, molt atractiu per les seves umbel·les de fins a deu flors blanques, de corol·la amb tub molt llarg, encara Drimia (Urginea) maritima que la característica corona és pràc- (Asparagàcies). De la Mediterrània ticament imperceptible o absent. occidental, la ceba d’ase o ceba Creix sota un clima submediterrani Colchicum cilicicum marina és nadiua de la península àrid, des de la costa atlàntica fins (Colquicàcies). Nadiu de la Medi- Ibèrica, les illes Balears i Algèria. a la part més occidental del Gran terrània oriental, des del sud de Planta molt aparent, de fulles grans Atles, i més cap a l’interior fins a Fes. Turquia fins al nord-oest de Síria. de fins a 60 cm de llarg i de 3 a Viu principalment en sòls calcaris. Si bé té una aparença que recorda més de 10 cm d’amplada. Apareix L’hem vist florir fa pocs dies al Jardí. en certa manera al safrà (Crocus posteriorment a la floració i s’asseca sativus), aquesta espècia pertany cap a l’estiu. Fa un escap erecte de a una família molt propera, les fins a 1,20 m, amb nombroses flors iridàcies. Malgrat ser de mida petita, blanques. El bulb pot arribar fins als destaca molt en gespes per la viva 15 o 18 cm de diàmetre i sovint so- coloració purpúria, com és el cas de bresurt parcialment de terra. Al Jardí les plantes que creixen al Botànic. va començar a florir cap a principis Se’n coneixen diverses varietats de de setembre i pot durar fins a finals jardineria. La floració es dona entre d’octubre o principis de novembre. setembre i octubre, però si el fred Creix en herbassars de clarianes de és més tardà pot allargar-se gairebé bosc o de matollars, erms, deveses, fins a principis d’hivern. sorrals marítims i pedregars. 5 6622 Viatge a Tenerife El passat mes d’abril, l’àrea de col·leccions del Jardí Botànic Aquests en van ser els resultats: de Barcelona va fer una sortida de prospecció de plantes i substrats a l’illa de Tenerife. L’equip va poder conèixer Es van fer un total de 216 observacions in situ la naturalesa botànica i geològica dels diferents espais de flora i es van identificar 141 tàxons. de les comunitats vegetals canàries que tenim representats al JBB (els fitoepisodis de la zona bioclimàtica de les illes Les comunitats que es van visitar, i algunes Canàries). de les espècies característiques que hi trobem, van ser: L’objectiu de l’obtenció d’aquesta informació és poder aplicar-la a la millora dels fitoepisodis canaris del Jardí, tant Les comunitats litorals del cardonal-tabaibal pel que fa a la composició florística, les associacions de la a Punta Hidalgo (NO) i Teno (NE), amb flora i la representació de l’estructura geològica del paisatge Euphorbia regis-jubae Webb & Berthel, com també a la futura creació del fitoepisodi de rocalla Euphorbia canariensis L., Aeonium lindleyi canària (antic fitoepisodi de cims volcànics). W.& B., Euphorbia atropurpurea (Brouss.) W. & B., Salvia canariensis L., Sonchus Durant l’expedició es van visitar diferents comunitats, leptocephalus Cass. i de cada dia de sortida se’n va fer un inventari exhaustiu Les comunitats litorals del cardonal-tabaibal de les espècies vistes, l’abundància i raresa dins de a Güímar (SO), la Rasca (SE) i Montaña Roja la comunitat, l’associació de les espècies entre elles, (El Médano), amb Euphorbia balsamifera el recobriment, la distribució i tota la part paisatgística, Aiton ssp. balsamifera, Schizogyne sericea inclòs el tipus de terreny, així com fotografies. D’aquesta (L.f.) DC., Plocama pendula Aiton, Ceropegia manera vam aconseguir un document tècnic molt complet fusca Bolle, Salsola divaricata Link, Tetraena de treball per millorar els fitoepisodis del Jardí. fontanesii (W. & B.) Beir & Thulin, Astydamia latifolia (L.f.) Baill, Launaea arborescens (Batt.) Murb. Les comunitats de muntanya de la laurisilva i del faial-brugueral Anaga (NO), amb Sonchus congestus Willd., Phyllis nobla L., Hedera canariensis Willd., Davallia canariensis (L.) Sm., Erica platycodon (Webb & Berthel) Rivas-Mart. & al. subsp. Platycodon, Viburnum rigidum. Les comunitats de la pineda canària que hi ha a diferents alçades del centre de l’illa a Vilaflor (1.500 m) i Chinyero (1.450 m), amb Marcetella moquiniana (W. & B.) Svent., Retama rhodorhizoides W. & B., Argyranthemum frutescens (L.) Sch. Bip., Bystropogon origanifolius L’Hér., Adenocarpus viscosus (Willd.) W.& B., Carlina salicifolia (L.f.) Cav, Pterocephalus lasiospermus Link ex Buch. 6 6622 Les comunitats dels cims volcànics que hi ha enfilades al centre de l’illa al Llano de Ucanca, amb Spartocytisus supranubius (L.f.) Christ ex Kunk., Pterocephalus lasiospermus Link ex Buch, Adenocarpus viscosus (Willd.) W.& B. En relació amb tot el que vam observar a cada comunitat, vam fer una valoració de les diferents zones del Jardí on representem comunitats vegetals de les Canàries per poder-ho aplicar i millorar notablement, així, aquests espais. De manera resumida, les principals conclusions són: 1. Desestimem la creació del fitoepisodi de cims volcànics per la impossibilitat que la flora corresponent hi pugui créixer correctament, i destinem l’espai a crear una comunitat de rocalla. 2. Incorporarem espècies de sotabosc a la laurisilva, així com roca volcànica, per crear un paisatge més fidel al que trobem a la natura. 3. Al cardonal i tabaibal, cal millorar els espais amb noves espècies i crear una transició paisatgística per representar-hi diferents comunitats de tabaibai i cardonal (de muntanya, de costa) amb coherència. Totes aquestes millores s’hauran de fer de manera gradual, ja que comporten recerca de llavor, planta i roca, i la inversió que tot això comporta. No obstant, al cardonal i tabaibal ja s’ha començat a actuar, i els canvis ja hi són notables. Text: Clara González i Miriam Aixart Fotografies: David Bertran i Miriam Aixart 7 6622 Quina ha estat la teva trajectòria en el món dels bonsais? El món dels bonsais el vaig conèixer per primera vegada de la mà d’un mestre japonès de Kendo, als 15 anys, i ja llavors vaig sentir-me profundament impressionat per aquests arbres, però no va anar més enllà. Cinc anys més tard, vaig començar a treballar de jardiner. Amb uns amics vam decidir que volíem fer coses diferents, i amb moltes ganes i poc seny vam posar fil a l’agulla. Vaig treballar en majestuosos i vells jardins, i sentia una profunda admiració pels grans arbres que hi veia. I va sorgir l’espurneta: el bonsai em permetria poder tenir a casa la Juanjo majestuositat dels grans arbres, però en mida petita. Pardo Els meus inicis autodi- dactes van ser un fracàs, així que vaig començar a Especialista en formar-me amb els pocs bonsais, a càrrec professionals que teníem a Catalunya. Llegia tot el de la col·lecció del que podia, feia mil prova- JBB fins el 2022 tures i vaig començar a anar a les primeres exposi- cions que se’n van celebrar a Barcelona i a la resta de l’Estat. Però el salt qualitatiu va ser l’any 2009, quan vaig començar a fer-me càrrec Entrevista: Carme Solà de la col·lecció del JBB. 8 6622 C om ho recordes? algunes de les accions d’en Pere Duran i Farell Recordo el dia que vaig que es duen a terme per per mi són fantàstics. Tots tenir-ne les claus a les modelar-los. L’objectiu tenien un què que els feia mans, vaig obrir tot sol d’aquestes tècniques és únics: les fulles, el tronc, la porta de la col·lecció que la planta, o l’arbre, les flors, etc. i vaig prendre consciència mes enllà de ser petit, tin- de la magnitud de la feina. gui l’aspecte d’un exem- De què depèn el valor d’un bonsai? També vaig dubtar si seria plar natural. capaç de fer-ho!, però Tradicionalment és origi- El primer factor és la quan- com que tinc un alt grau nari dels països asiàtics: la titat i qualitat dels anys d’insensatesa m’hi vaig Xina, Corea, el Vietnam..., i que fa que es treballa com dedicar a fons, tenint sem- el més conegut és l’estil de a bonsai: la vellesa. pre l’ajuda, la confiança i la bonsai que prové del Japó. paciència dels companys Altres factors són: la perso- del JBB. nalitat: aquells detalls De qualsevol arbre se’n que fan que l’arbre sigui Finalment, l’1 de setembre pot fer un bonsai? únic; l’espècie: no és el del 2022 va finalitzar la No, els arbres o arbustos mateix un om xinès, de meva trajectòria com a de fulles molt grans creixement ràpid, que tècnic de la col·lecció de i sistemes radiculars molt un Chaenomeles, o fals bonsais del JBB. potents no són bons can- codonyer, de molt lenta didats per fer-ne bonsais, formació; la conicitat del Què és exactament un ja que el procés de forma- tronc i les branques, la bonsai? ció seria molt intens ramificació fins a l’extrem Bonsai és un mot originari i constant, per la qual cosa de les branques. de la llengua japonesa, l’estrès que els provoca- La base de l’arbre ha de que neix de dos concep- ríem podria ser fatal. ser potent i la sortida tes: el substantiu bon, que I també hi afegiria els d’arrels i branques, radial. s’utilitza per definir un tropicals, que necessiten Les branques, equilibra- recipient ceràmic o plat temperatures constants des, proporcionades gran, i el verb sai, que pot tot l’any sense hivernacles: i disminuint la distància traduir-se com “plantar”. aquests no són viables a mesura que arriben a Per tant, el significat literal la part superior de l’arbre. de bonsai és “plantar en a Catalunya. L a bellesa de l’escorça. un recipient o plat”. A la col·lecció del Jardí I, finalment, el recipient: El concepte és utilitzat de què tu vas tenir si és un test de molta qua- per anomenar una planta cura durant tants anys litat farà que el preu de a la qual, mitjançant hi tenies algun bonsai l’arbre sigui superior. diversos processos, es preferit? controla i dirigeix el Alguna cosa que hi creixement. Els bonsais, Als primers arbres que vulguis afegir? així, sempre conserven van començar el camí una escala petita respecte per esdevenir bonsais al Els bonsais són meravello- els seus congèneres. JBB els tenia un senti- sos, però demanen molta ment especial. Provenien dedicació: són éssers vius La poda, el tall de les d’extraccions autoritzades i tenen les seves neces- arrels, el pinçat, l’enfilferrat tant en jardins com a la sitats, hem de tenir-ho i el trasplantament són muntanya. Però els caducs present. Moltes gràcies! 9 6622 El Congrés Internacional de Botànica de Madrid Carlos Gómez-Bellver El Congrés Internacional de Botànica (acrònim en el congrés, alguns jardins botànics —com The Garden anglès, IBC) se celebra cada sis anys en una capital at Newfields (imatge 2) i The United States Botanical o ciutat important del món. Al juliol, entre els dies 21 Garden, a Washington— han proposat el canvi de noms i 28, n’ha tingut lloc la vintena edició, aquesta vegada comuns d’algunes plantes per la mateixa raó. a Madrid, a les instal·lacions d’IFEMA (imatge 1). Ha estat organitzat principalment per la Societat Espanyola de Durant el discurs inaugural del congrés (imatge 3) es Botànica (SEBOT) i el Real Jardí Botànic-CSIC, el qual va ressaltar el paper fonamental de la botànica en la ha comptat amb l’assistència de vora 3.000 botànics de conservació de la biodiversitat. Els botànics han de ser tot el món. Durant aquesta setmana s’han comunicat capaços de transmetre a la societat i a les seves autori- i debatut diversos temes sobre sistemàtica, canvi global, tats la importància cabdal i la repercussió de les plantes genètica, biogeografia, evolució, biodiversitat i filogènia. i els fongs en la vida de l’espècie humana. Es va fer èmfa- si en la necessitat d’una transició cap a un planeta més La setmana anterior al congrés, i com acostuma a verd i més sostenible. ser habitual en cada edició, es fan debats i votacions d’índole taxonòmic o nomenclatural. S’aproven o rebut- El Congrés va comptar amb una bona representació gen propostes de conservació o canvis de nom científic d’investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona, un de diverses espècies. Enguany s’ha considerat també servidor inclòs, encara que aleshores ja treballava al Jardí el canvi de diversos noms per qüestió de racisme o per Botànic. Vam presentar diversos pòsters i comunicacions resultar pejoratius per a determinats col·lectius. Aquest orals, en general per explicar projectes o oferir resultats ha estat el cas de Rauvolfia caffra, on “caffra” s’ha subs- de diversos aspectes de la nostra investigació botànica tituït per “affra”, ja que aquest epítet específic suposava i de treballs de camp. Aquest és el cas, per exemple, del un insult per a les persones negres a Sud-àfrica. Durant projecte LIFE Medcliffs sobre plantes invasores a la Costa 3 4 10 6622 1 2 Brava, que encara està en curs. Al Projecte s’han fet molt cares, totalment prohibitives per als assistents amb diverses accions per a la conservació d’algunes plantes menys recursos. Ja alguns companys de la SEBOT ens endèmiques de la Costa Brava i del Parc Natural de Cap van comentar, precisament, aquestes dificultats. Però de Creus —Limonium geronense, L. tremolsii i Seseli crec que es van assolir els objectius de divulgació cientí- farrenyi— amenaçades per la presència de diverses fica prou correctament. L’experiència ha pagat la pena. espècies invasores, especialment Opuntia ficus-indica, Gazania rigens i Carpobrotus spp. El Congrés va oferir- L’edició anterior de l’IBC va tenir lloc l’any 2017 a Shen- nos una bona oportunitat per presentar la catalogació zhen, a la Xina, mentre que la vintena edició havia de d’aquestes i altres espècies preocupants sota el criteri EICAT proposat per la IUCN (imatge 4). celebrar-se el 2023 a Río de Janeiro, al Brasil. Però do- nades les dificultats sanitàries que va travessar aquest Per altra banda, vam organitzar alguns tallers sobre país provocades per la Covid-19, i altres raons d’índole altres projectes que tenim en marxa. En el meu econòmica, es va proposar Madrid com a organitzador cas, i amb altres col·legues, un per crear la checklist d’aquest esdeveniment. Per poder-lo preparar amb prou actualitzada de la flora invasora d’Espanya i un altre temps, es va demanar una pròrroga d’un any, i per això per preparar un grup de treball en l’àmbit de tota la s’ha celebrat enguany. L’interval entre les edicions de Conca Mediterrània (imatge 5), amb l’objectiu principal l’IBC és de 6 anys i, per tal de conservar-lo, la propera d’estudiar la flora al·lòctona que hi és present, amb convocatòria s’ha fixat per al 2029 a Ciutat del Cap, a especial èmfasi pel que fa a les espècies invasores. Sud-àfrica. La presentació d’aquest proper congrés ens La impressió general és la d’un congrés molt just de va deixar impressionats per l’espectacularitat i la biodi- recursos, en què algunes activitats “extres” resultaven versitat del marc on tindrà lloc. 5 11 6622 Enric Orús / Associació d’Amics del Jardí Botànic Les palmeres californianes: Brahea armata i Washingtonia filifera Washingtonia filifera Endèmica de les zones subdesèrtiques de Califòrnia i nord de l’estat de Baixa Califòrnia (Mèxic). El nom honora el primer President dels Estats Units, George Washington. Té les fulles palmades com l’anterior, però amb l’afegit que són filamentoses, com també indica el segon nom. Les flors són blanques i hermafrodites, i també formen penjolls amb llargades similars. El fruit, petit i negrós quan madura, té forma ovoidal. Els indígenes en feien cobertes i diversos estris casolans amb Brahea armata les fulles, i els fruits servien per a farina i begudes. Brahea armata S’adapta molt bé al nostre clima Juntament amb les palmeres mediterrani i és molt resistent És una palmera endèmica de l’estat datilera i canària, tenen un ús a la sequera i la calor. La podem mexicà de Baixa Califòrnia, que ornamental, molt estès per tot trobar des del desert de Sonora, porta el sobrenom de palmera el món, amb climes temperats passant pel “Chaparral” costaner, blava pel seu color entre grisenc i suaus, com el que tenim al fins arribar als 1.200 m, barrejada i blavós. Aquesta tonalitat és molt nostre Mediterrani. A Barcelona amb pinedes autòctones. rara entre les palmeres, i una altra té diverses declaracions d’Interès excepció n’és la Bismarckia nobilis, Se’n fa un ús ornamental, però Local. de Madagascar. les tribus indígenes se’n menjaven N’hi ha una espècie semblant, els fruits, torrats, i les fulles servien No acostuma a superar els 15 m la Washingtonia robusta, per fer cobertes i estris diversos, d’alçària. Les fulles són palmades però normalment el tronc com barrets. A Barcelona n’hi ha (com un ventall), amb les flors her- (estípit) és més estret i alt. poques, entre les quals una que mafrodites blanquinoses, col·lo- És nadiua del nord-oest mexicà. l’Ajuntament va declarar d’Interès cades en forma de penjolls, que Les dues espècies s’hibriden Local. Se la pot contemplar poden superar els 5 m de llarg. Els i prenen el nom de Washingtonia a la plaça de Pius XII, i té uns fruits, més aviat petits, es tornen filibusta, dificultant-ne 80 anys. marronosos quan maduren i tenen així la identificació original. forma arrodonida. 12 62 Alguns rècords mundials de les palmeres Corypha umbraculifera, de l’Àsia tropical. La inflorescència assoleix els 9 m, amb milers de flors (alguns autors parlen de millions), i després la palmera mor. Lodoicea maldivica, de les illes Seychelles. Té un fruit que pot arribar a pesar 30 Kg. Calamus rotang, de Malàisia. És enfiladissa, i el tronc (estípit), de només 2 o 3 cm de diàmetre, arriba als 200 m de llarg. Ceroxylon quindiuense. Amb només 40 cm de tronc (estípit), pot arribar als 60 m d’alçària. La podem trobar als Andes, a 3.000 m d’altitud. És l’arbre nacional de Colòmbia. Raphia hookeri, de l’Àfrica tropical. Les fulles poden superar els 12 m de llarg. Palmetums ibèrics El Jardí Botànic de la Universitat de Lisboa té una mostra molt completa de palmeres de diferents parts del món. El Jardí Botànic de la Concepción, a Màlaga, així com el de València, en tenen unes 100 espècies cada un. El Jardí Botànic de Santa Cruz de Tenerife en té prop de 600 espècies i, gràcies al clima canari, moltes provenen d’illes tropicals. Es considera que n’és la col·lecció més important d’Europa. Washingtonia filifera 13 6622 10 anys del cicle de cinema “El paradís perdut”: una experiència “Els límits del meu jardí són l’horitzó” Derek Jarman, Naturalesa moderna El cicle de cinema i jardí “El paradís perdut” enguany ha fet el seu 10è cicle, i estem de celebració. Aquesta relació entre l’espai verd, els jardins, i el cinema ha estat des de fa molts anys una aposta de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic que ha permès apropar a molta gent Fes-te’n soci! la realitat del Jardí Botànic de Barcelona, a la vegada que molta gent ha arribat a l’Associació a través d’aquest canal de captació de nous amics i nous socis. 14 6622 Si per a un tango 20 anys no és res, per al nostre cicle de cinema i jardí “el Paradís perdut”, 10 anys és un aniversari que celebra feliç aquest rècord de longevitat. Des de l’any 2014 hem mostrat 70 pel·lícules i documentals, hem fet pícnics, passejades botàniques, hem presentat llibres i ens hem delectat amb suggeridores músiques, tot presenciat per unes 8.000 persones. Aquest és un aniversari compartit per tots aquests espectadors, la Filmoteca i l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona. “Els límits del meu jardí són l’horitzó” En l’edició del 2024 hem tornat a recórrer els camins pels quals Derek Jarman, Naturalesa moderna el cinema ha anat retratant el jardí, mostrant-nos els múltiples escenaris on juga el paper de protagonista. El jardí com a espai moral, com a lloc dels plaers més hedonistes, com a territori de redempció, com a subjecte i objecte de l’art més sublim i, en fi, com a escenari de la condició humana en totes les seves polièdriques variants. De nou el genius loci, l’esperit de lloc, ens acompanya a errar entre les ombres del cinema, que s’il·lumina quan el feix de rajos de llum del projector parpelleja. Han estat 10 anys d’una experiència que continuarà, amb projeccions a la Filmoteca, al MACBA i, segurament, de nou amb modalitats de cinema al Jardí Botànic, o a la fresca al Jardí Botànic Històric. Aquesta darrera, una experiència que ja havíem provat alguna vegada i que al juny passat va ser un èxit, amb més de 200 participants. Qui sap si serem presents en més escenaris futurs... Llarga vida al Cicle de Cinema “El Paradís perdut”. Ignacio R. Somovilla Coordinador del Cicle de Cinema 15 62 Nous refugis per a pol·linitzadors David Bertran