Projecte COMPASS Transformació del sector turístic cap a la circularitat Projecte COMPASS Direcció tècnica i de continguts Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) Maria Armiñana: Codirectora i coordinadora Dra. Mar Isla: Codirectora externa Lluís Codinas: Col·laborador extern Col·laboradors Natàlia Nupieri: Continguts associats a la indústria tèxtil Eco Intelligent growth amb la participació d’Ana Palencia, Marc Basany i David Motos: Continguts associats a la indústria de la construcció Persapia amb la participació de David Rubert: Continguts associats a la indústria alimentaria Especial agraïment a la Dra. Ariadna Benet per la revisió tècnica i a l’Anna Bernales pel suport que ha fet possible les activitats relacionades amb les sessions i el desenvolupament de l’informe. Índex Introducció institucional 4. Béns consumibles. Alimentació i tèxtil .............37 Ajuntament de barcelona ........................................... 5 4.1. L’esquema conceptual de l’economia circular dels consumibles ..................... 37 Introducció institucional Turisme de barcelona ..................................................6 4.2. Consumibles circulars ..................................................40 4.2.1. L’economia circular en l’ alimentació ..................40 Resum executiu ............................................................ 7 4.2.2. L’economia circular als tèxtils ................................42 1. Projecte COMPASS ................................................. 10 4.3. On som? ..............................................................................44 1.1. Objectiu i estructura inicial del projecte ....................11 5. Gestió de serveis turístics .................................. 46 A) itinerari de divulgació i sensibilització 5.1. L’esquema conceptual de l’economia en turisme circular ............................................................. 12 circular de la gestió de serveis turístics .......................48 B) dinamització de l’espai de trobada ..................... 12 5.2. Gestió de serveis turístics circulars .......................50 1.2. Situació de partida ............................................................ 13 5.2.1.Turisme de reunions, incentius, A) bones pràctiques ......................................................... 15 conferències i exposicions-mice .....................................50 5.2.2. Intermediació. 2. Turisme circular, governança i comunicació ....17 Agències de viatge i guies turístics ................................52 2.1. Governança i comunicació .......................................... 22 5.2.3. Festivals i esdeveniments A) mètriques: verificació i transparència ...............23 lúdic–culturals ............................................................................56 B) estratègia comunicativa i col·laborativa ...........24 5.3. On som? ..............................................................................58 2.2. On som? ..............................................................................24 Annexos ....................................................................... 60 3. Construcció i equipaments .................................27 Annex 1. Projectes col·lectius de COMPASS ............... 61 3.1. L’esquema conceptual de l’economia Annex 2. Projectes engegats .............................................68 circular de la construcció en el turisme circular.......29 Committed 4 food ............................................................68 3.2. Construcció circular.......................................................30 Barcelona circular .............................................................69 A) importància i avantatges Circular friendly ..................................................................70 de la construcció circular ..............................................30 B) elements clau de la construcció circular ......... 31 C) limitacions i obstacles a l’adopció de pràctiques de construcció circular ...................33 3.3. On som? ..............................................................................35 Presentacions Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 5 Ajuntament de Barcelona Introducció institucional Jordi Valls Riera Quart Tinent d’Alcaldia. Àrea d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme. Ajuntament de Barcelona El debat sobre com fer compatible sostenibilitat i No són només paraules, ni és un compromís nou. Ens progrés està superat. Avui sabem que el progrés, o és avala una trajectòria de compromís amb el turisme sostenible, o no és progrés. Si no incorporem aquesta responsable: El passat any 2022 Barcelona va tornar a condició estem condemnant el desenvolupament i la ser la primera destinació al món en rebre la Certificació competitivitat de Barcelona, i per tant també el futur del Platinum per la seva voluntat de promoure des de sector del turisme. les mateixes institucions un turisme respectuós i compromès amb l’entorn. I enguany hem presentat Ho sabem perquè, si bé el turisme és un actiu econòmic un Pla per promoure aquest model circular basat en per a la ciutat (un 14% del PIB i unes 150.000 persones la gestió, la diversificació i la promoció estratègica del ocupades), també comporta uns costos i externalitats turisme. que cal tenir en compte, en diversos àmbits (habitatge, convivència, identitat...), també en el seu impacte Estem segurs que les empreses turístiques que més ambiental (consum d’aigua, d’energia, emissions...). interès mostren pel turisme circular, les que més, millor i Cal obrir, doncs, una nova etapa en la política turística abans l’adaptin, seran també les més competitives i les definida per un nou model de turisme responsable i que tindran un futur més prometedor a la nostra ciutat. sostenible. No estan pas soles: poden comptar amb el suport Hi ha un turisme amb futur, amb capacitat de ser d’aquest Ajuntament. Ho farem juntes, com sempre: competitiu, de créixer i consolidar-se a la nostra ciutat, i amb col·laboració i corresponsabilitat públic-privada. és el turisme circular: El turisme que redueix el consum Amb el Consorci Turisme Barcelona, amb el Consell de recursos, que els reutilitza, allarga la seva vida, i Turisme i Ciutat, amb empreses, tercer sector, sindicats, valoritza els residus. Un turisme que no contamina, o ciutadania, veïns i veïnes redueix la contaminació, per que promou l’arribada i els desplaçaments en mobilitat sostenible, i reivindica Gràcies al Consorci Turisme de Barcelona per reforçar la pacificació del trànsit, el transport públic, l’ampliació l’objectiu de millorar la sostenibilitat de l’oferta turística. I de l’espai públic i del verd. Un turisme que protegeix el gràcies a la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat patrimoni cultural i el medi ambient de les destinacions del Tecnocampus (UPF), per impulsar aquest projecte visitades, la seva vida i identitat. Un turisme, en definitiva, COMPASS, una brúixola que, més que marcar-nos el que brinda una experiència turística més responsable nord, ens marca el futur. i respectuosa, cosa que redunda en benefici tant dels viatgers com de les comunitats receptores. El canvi no és fàcil ni ràpid, però és imprescindible. I en aquest sentit vull agrair la iniciativa del projecte COMPASS per ser-ne pioners i impulsors, per aglutinar energies cap a uns objectius comuns. I aprofito per afegir que compteu amb el compromís d’aquest Ajuntament. Presentacions Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 6 Turisme de Barcelona Introducció institucional Jordi Clos President del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona L’economia circular s’ha convertit en un pilar fonamental L’economia circular no només representa una evolució per a la indústria turística de Barcelona, especialment del compromís de Barcelona amb el turisme sostenible, en el context actual de transició cap a models més sinó que també es converteix en una estratègia sostenibles i responsables. Aquest fet ofereix una necessària per garantir la continuïtat del creixement oportunitat per millorar la gestió dels recursos, reduir turístic de manera responsable i conscient. Apostar l’impacte ambiental i augmentar la competitivitat de la per un turisme circular és assegurar un futur més destinació, alineant-se així amb les expectatives d’un equilibrat per a la ciutat, tant a nivell econòmic com turisme cada vegada més conscient i compromès amb mediambiental. la sostenibilitat. Finalment, cal posar en valor l’expertesa de la Càtedra Barcelona, com una de les destinacions turístiques d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus més importants a nivell mundial, ha estat pionera en la (UPF), amb la que hem pogut elaborar aquest full de implementació de mesures que fomenten un turisme ruta i un recull de bones pràctiques que ja s’estan sostenible. L’evolució natural d’aquest compromís és realitzat a la nostra ciutat, i el suport de l’Ajuntament de l’adopció de l’economia circular, que es basa en la Barcelona en el desenvolupament d’aquesta iniciativa reducció de residus, la reutilització de materials i la que marquen el camí cap a un model de circularitat en minimització del consum d’energia, contribuint a un les empreses de l’àmbit del turisme a Barcelona. sistema econòmic regeneratiu. En aquest context, el sector turístic de la ciutat està adaptant-se a noves formes de gestió que busquen tancar el cercle de producció i consum. Això implica repensar des de la gestió dels establiments hotelers, restaurants i transports, fins a la relació amb els proveïdors locals. Per exemple, s’estan implantant pràctiques de reducció de plàstics d’un sol ús, el foment d’energies renovables i la promoció del producte de proximitat, aspectes que no només contribueixen a la protecció mediambiental, sinó que també milloren la imatge de la destinació i generen una experiència més autèntica per al viatger. Els turistes que arriben a Barcelona són cada vegada més conscients i informats sobre la necessitat de contribuir a la sostenibilitat. Molts d’ells valoren aquestes qüestions com a factors decisius a l’hora de triar una destinació. Això implica que les empreses del sector turístic han d’adaptar-se a aquestes noves demandes per tal de continuar sent competitives i atractives. Resum executiu Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 7 Resum executiu Context i Objectius del Projecte COMPASS és una iniciativa El procés de COMPASS ha inclòs quatre sessions per a poder explicar les bases de l’economia circular de Turisme Barcelona, en el turisme i anar creant l’espai de trobada i relació l’Ajuntament de Barcelona i la per desenvolupar els projectes col·lectius. Aquestes dinàmiques s’han dividit de manera transversal, Càtedra d’Economia Circular i cobrint tots els sectors del turisme i també s’ha extret Sostenibilitat del Tecnocampus informació sobre el sector participant. (UPF) dissenyada per fomentar Aquestes sessions són: l’economia circular en el 1. Governança i Comunicació sector turístic, amb l’objectiu Aquesta sessió va abordar la necessitat d’un canvi de transformar de manera profund en la gestió i governança per garantir la circularitat del sector privat a llarg termini. sistèmica les pràctiques Es va discutir la importància de la governança empresarials i contribuir a per impulsar la transformació cap a un model circular, fomentant un lideratge actiu i l’adopció la sostenibilitat, circularitat i d’estratègies col·laboratives amb els diferents actors del sector. També es van avaluar models de resiliència del territori. negoci circular i es va evidenciar un interès moderat per implementar-los. Les empreses necessiten Guiat i implementat per la Càtedra d’Economia desenvolupar més accions integrals i col·laboratives, Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF), especialment per superar obstacles com la manca el projecte reuneix empreses interessades en la d’empreses proveïdores circulars. Un 84% de les col·laboració i la innovació per abordar els reptes de la empreses utilitza el seu compromís amb la sostenibilitat circularitat. La participació empresarial en el projecte com a eina de comercialització, però la mesura de la COMPASS mostra una sensibilització i un compromís circularitat només és aplicada pel 15%. ambiental creixents del sector però les empreses encara necessiten desenvolupar accions concretes Identificació d’Interessos i Prioritats: Els participants i col·laboratives. Les empreses sovint treballen sense en la dinàmica van analitzar les seves necessitats en una estructura conceptual clara, actuant amb iniciatives el context de models de negoci circular, seleccionant puntuals, i encara no tenen del tot interioritzat què és estratègies potencials i identificant frens i palanques. necessari exigir per assolir una circularitat efectiva. La formació, l’estructuració de les intervencions sota els principis de la circularitat amb objectius clars i la mesura dels avenços són àrees clau que requereixen atenció per garantir una transició efectiva cap a un model de turisme més circular i sostenible. L’objectiu final de COMPASS durant aquest primer any ha estat la creació d’un espai comú de trobada dels agents compromesos i l‘endegament de les primeres iniciatives empresarials col·lectives en matèria de circularitat. Resum executiu Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 8 2. Construcció i Equipaments Focalització en Projectes Concrets: Es van formar grups de treball al voltant de tres conceptes de En aquesta sessió es va tractar el paper de la projectes: Barcelona Connecta Circular, Alimentació construcció i les infraestructures en la circularitat Circular i Circular Friendly, definint necessitats i del turisme. Es van explorar les oportunitats de propostes. reduir l’impacte ambiental a través de materials sostenibles, la reutilització d’espais i la creació 4. Gestió de Serveis Turístics d’edificis flexibles i de baix consum energètic, entre d’altres, integrant el concepte de circularitat Es va explorar com els serveis turístics poden en tot el cicle de vida de les infraestructures i les integrar-se dins del model d’economia circular, edificacions. Les respostes dels participants indiquen promovent una oferta més sostenible. Aquesta un reconeixement de la importància de la sostenibilitat sessió va destacar la importància de l’eficiència en la construcció, però amb un compromís variable en la gestió de recursos tant públic com privats, en la reutilització de materials i reciclatge, amb una així com la col·laboració amb proveïdors per puntuació mitjana de 2,8 sobre 5. El 70% de les assegurar una oferta circular al llarg de la cadena empreses han implementat canvis en els darrers tres de subministrament. La sessió sobre gestió de anys, però només un 37,5% ha actuat per motius serveis va mostrar que la percepció dels consumidors ambientals. Les empreses han començat a reduir el cap a les mesures de circularitat és positiva. Les consum d’aigua, llum i gas, mostrant una sensibilitat empreses han reconegut la importància de la davant la construcció circular, tot i que queda un llarg comunicació sobre les iniciatives de circularitat, amb el camí per recórrer. 89% desenvolupant plans de comunicació en relació a pràctiques de sostenibilitat. Aquesta voluntat de millorar Focalització i Compromisos: En la dinàmica de la la comunicació pot influir en l’acceptació dels serveis sessió, les propostes es van reagrupar i es va demanar circulares per part dels consumidors. als participants que es concentrés en cinc grups principals d’interès, que van sorgir en la sessió passada Definició de Projectes i Compromisos: A la sessió discutint compromisos i nous projectes. final, els grups van detallar els continguts dels projectes, establint fites clau i responsabilitats. Es va 3. Consumibles identificar la possibilitat d’un quart grup vinculat a la cultura i la circularitat que finalment es va deixar en La sessió va centrar-se en la gestió responsable stand by. dels productes i materials consumibles utilitzats diàriament en les operacions turístiques, específicament l’alimentació i el tèxtil. Es va discutir com substituir els consumibles d’un sol ús, optimitzar l’ús de recursos i fomentar el reciclatge i la reutilització, entre d’altres, contribuint així a una economia més circular. La sessió sobre sostenibilitat dels consumibles va revelar que només el 25% de les empreses participants tenen protocols de compra circular. No obstant això, el 92% té la intenció d’augmentar la compra circular en els pròxims dos anys. En relació amb el malbaratament, només un 16,7% d’empreses han proporcionat formació completa als seus empleats, destacant la necessitat de millorar la capacitació en aquest àmbit. Només el 41,7% ha modificat les seves cartes per motius ambientals en els darrers tres anys. Resum executiu Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 9 Projectes Resultants El projecte COMPASS A partir d’aquestes sessions, han emergit tres projectes representa un pas cap a la col·laboratius entre les empreses: implementació de pràctiques 1. Committed 4 Food: Se centra en la reducció del malbaratament alimentari mitjançant pràctiques d’economia circular en el circulars en el sector de l’hostaleria. La missió és turisme, amb un impacte promoure el consum responsable i sostenible, mentre que els objectius inclouen l’elaboració d’un Pla de potencial en la circularitat Prevenció del Malbaratament Alimentari i abordar altres del sector i la millora del problemàtiques de la cultura alimentària. benestar social i ambiental 2. Barcelona Circular: Es pretén facilitar la col·laboració entre empreses turístiques i proveïdors circulars, creant de la ciutat. A través de la una plataforma de dades i un mercat de segona col·laboració, la innovació i mà. Les fites inclouen aconseguir 100 adhesions d’empreses proveïdores sostenibles i un increment del l’aprenentatge compartit, es 20% en operacions circulars. busca construir un futur més 3. Circular Friendly: Es busca convertir Barcelona circular per el turisme de en un referent en turisme sostenible, establint una plataforma d’informació per a turistes amb agents Barcelona. turístics vinculats a l’economia circular. Els objectius inclouen informar els turistes sobre opcions sostenibles i activar el turisme responsable mitjançant promocions i sensibilització. Després de les dinàmiques inicials, els projectes han continuat evolucionant amb el suport de la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF). S’han organitzat sessions de seguiment per compartir progressos i establir compromisos col·lectius entre els participants. Així, COMPASS no només ha servit com a plataforma de col·laboració, sinó que ha contribuït a anar creant un ecosistema empresarial més circular, col·laboratiu i responsable en el sector turístic de Barcelona. 01 Projecte COMPASS 01. Projecte COMPASS Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 11 01 Projecte COMPASS 1.1. Objectiu i estructura Amb el projecte COMPASS es crea un ESPAI DE TROBADA que tenia 7 objectius: inicial del projecte Figura 1. Fites espai de trobada de COMPASS El projecte COMPASS neix amb l’objectiu principal de promoure i donar suport a la implantació del model 1 Formar en Turisme circular i d’economia circular a les empreses turístiques que conèixer i compartir experiències vulguin liderar el canvi. Es tracta d’anar un pas més i bones pràctiques enllà en la transició cap a la sostenibilitat de moltes de les empreses que formen part de Turisme Barcelona i que ja tenen trajectòria en projectes de sostenibilitat Treballar aspectes de governança i fins i tot que compten amb la certificació Biosphere. 2 per a la transició Amb COMPASS es crea un marc compartit, guiat pels principis de l’economia circular, per treballar principalment des de l’òptica de la col·laboració i Treballar per establir compromisos impulsar la transformació. 3 per la transició integrant La finalitat última és a través dels projectes col·lectius, l’ecosistema d’agents buscar no només implementar pràctiques circulars sinó també documentar i compartir el procés, facilitant l’aprenentatge col·lectiu i mostrant que la Contribuir a generar estratègies transformació és possible i beneficiosa. Així mateix, el 4 a llarg termini de les empreses que període de treball conjunt ha provocat un canvi cultural hi participen en les empreses tractores del sector turístic a través del coneixement personal i la confiança generada, que porta a treballar en xarxa pel canvi sistèmic i 5 Potenciar projectes empresarials transformació territorial. conjunts i  entre empreses de les distintes baules de la cadena sector per tant de donar impuls sectorial a la transició 6 Crear opinió sobre els temes d’interès mutu    7 Comunicar i difondre l’experiència  i servir de referència de lideratge pel  conjunt del sector 01. Projecte COMPASS Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 12 En aquesta etapa inicial del projecte, desenvolupada En aquesta etapa de COMPASS, la formació s’ha en els anys 2023-2024, les fites han estat la creació centrat principalment en els processos operatius, de del marc bàsic de funcionament, proporcionant producció i consum, seguint l’esquema clàssic de als participants dels coneixements bàsics sobre l’economia circular. Encara que els aspectes socials, l’economia circular aplicada al turisme. Per això, s’ha tan importants dins la sostenibilitat, no han tingut un desenvolupat un itinerari de divulgació i sensibilització, tractament específic, les mateixes presentacions i els i s’ha dinamitzat l’espai comú de trobada. Aquest casos han intentat incorporar en tot moment el seu espai ha servit per fomentar relacions de confiança abordatge i la importància de la sostenibilitat social. i col·laboració, tot preparant el terreny per a l’inici de projectes conjunts. b) Dinamització de l’espai de trobada a) Itinerari de divulgació i Les sessions han estat dividides en dues parts: una primera part, dedicada a la formació, dirigida per sensibilització en turisme circular la : Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del l’itinerari de formació ha estat dividit en quatre sessions Tecnocampus (UPF) i pels experts col·laboradors; i presencials: una segona part de treball dels assistents, que s’han organitzat en grups de manera voluntària. Aquests Sessió 1. grups han tractat: Turisme circular, governança —Necessitats i prioritats d’acció i comunicació —Experiències i preocupacions Sessió 2. —Sinergies Construcció i equipaments —Compromisos El debat dels grups ha anat nodrint d’informació Sessió 3. als organitzadors per orientar el projecte. El resultat Béns consumibles. d’aquesta dinàmica, en el temps de durada de les sessions, ha permès generar vincles entre els Alimentació i tèxtil participants i, finalment, definir i liderar projectes d’acció conjunts que han de ser exemples i models per al Sessió 4. sector. Gestió de serveis turístics Finalment, s’han acabat concretant uns projectes La primera sessió inicial ha abordat el concepte de col·lectius com apareixen a l’apartat Annex 1. Els l’economia circular, l’aplicació al turisme i les claus de la membres de cada grup han continuat treballant en governança i la comunicació durant la transició des del aquests projectes durant els mesos següents, amb model turístic actual. L’organització de les tres sessions la col·laboració de la Càtedra d’Economia Circular i següents s’ha basat en la metodologia de l’Informe Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF). El juny de 2024 España1, que evita la segmentació clàssica del sector s’ha organitzat una sessió col·lectiva per intercanviar els en branques i adopta una classificació transversal en progressos i debatre acords comuns presencialment. tres grups de béns, construcció, consumibles i serveis. Tots els participants involucrats en els projectes tenen Així es facilita el tractament de les accions a emprendre accés a un espai digital comú on conèixer i compartir amb una visió circular i és aplicable en un grau o un els avenços de cada grup i generar sinergies. altre a la diversitat dels negocis turístics, siguin hotels, restaurants, agències de viatges o d’altres. 1 Jaime Ferrer [coordinador], Accenture [Nino Herrería, Alvaro Remon y equipo de expertos]; Cátedra de economía circular y sostenibilidad, Tecnocampus de Mataró-Universidad Pompeu Fabra [Mar Isla], Cátedra UNESCO de Sostenibilidad Universitat Politècnica de Catalunya [Jordi Morató, Brent Villanueva], Fundación para la Sostenibilidad energética y Ambiental (FUNSEAM) [Joan Batalla, Manuel Villa] 2022. 01. Projecte COMPASS Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 13 1.2. Situació de partida Figura 2. Distribució dels participants segons posició a l’organització (n=173) Tècnic/a Des de Turisme de Barcelona i l’Ajuntament de 16% Barcelona s’ha fet una crida oberta per la participació en el projecte a tots els membres de Turisme de Barcelona, especialment a aquells que ja disposen del certificat Biosphere i tenen una trajectòria en Directiu/va la implementació de polítiques ambientals. Com a Càrrec entremig 26% 58% resultat, 156 empreses es van inscriure i 114 participants van acabar prenent part en les jornades. Les respostes a les preguntes formulades al moment de la inscripció defineixen el perfil del grup. La composició de les persones assistents a les jornades mostra una participació significativa de Figura 3. Distribució segons tipus càrrecs directius (58%), seguit de càrrecs intermedis de negoci turístic (n=173) (26%) i tècnics (16%) (Figura 2). Pel que fa a la tipologia Altres inclou: Consultores turístiques, Restauració, Espais d’oci, Espais de reunions i esdeveniments, Intermediació turística, Serveis de suport a l’activitat d’empreses, gairebé la meitat provenien del sector dels turística (audiovisuals, seguretat, bugaderies, serveis manteniment, etc..) i allotjaments (47%), seguit dels sectors d’esdeveniments Serveis d’alimentació i/o col·lectivitats. i activitats d’oci, organitzadors d’esdeveniments i serveis culturals, amb un 8% cadascun, entre altres Altres sectors menys destacats (Figura 3). 17% A l’inici del projecte es va portar a terme una enquesta Admisió i entitats públiques a les empreses inscrites a les sessions per conèixer 5% Allotjament turístic la seva relació amb l’economia circular i poder saber Comerç 47% el punt de partida. Algunes dades son interesants per 7% a descriure el grup d’empreses participants, els seus Serveis culturals interessos i pràctiques. 8% Serveis culturals En el marc del sector turístic de Barcelona, s’ha 8% Esdeveniments i activitat d’oci observat que ja hi ha un bon nombre d’empreses que 8% es mostren interessades en l’economia circular. Val a dir que, a més a més, tenen un alt coneixement del concepte d’economia circular, ateses les respostes a Figura 4. Aspectes de la sostenibilitat que tenen la varietat d’estratègies que en formen part. Gairebé a veure amb l’economia circular. Proporció de totes les estratègies de circularitat han estat escollides respostes (%) (n=173) per al voltant del 70% de les empreses, destacant Pregunta: Indiqueu quins aspectes de la sostenibilitat especialment l’estratègia “Allargament del cicle de creieu que tenen a veure amb l’Economia Circular vida dels productes” amb el 79% de les empreses (marqueu tots els que siguin aplicables) considerant que té a veure amb la circularitat. La “Minimització de l’ús d’energia i emissions de gasos Allargament de la vida útil 79% d’efecte hivernacle” ha estat la menys considerada, amb un 61% (Figura 4). Això suggereix que les tasques Reciclatge 77% de conscienciació i sensibilització en matèria de sostenibilitat i circularitat estan donant fruit. Reducció de residus 73% Reducció de productes d’un sol us 71% Aliementació de proximitat 69% Minimització de l’energia i emisions 61% 01. Projecte COMPASS Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 14 Al voltant del 65% de les empreses tenen experiència Figura 5. Experiència de l’organització en projectes de sostenibilitat i circularitat. D’aquestes, en projectes de sostenibilitat. Proporció el 45% té experiència en termes d’energia, el 43% de respostes (%) (n=173) en aigua, el 39% en alimentació i el 36% en gestió Pregunta: Teniu experiència projectes de de residus (Figura 5). A més, de les empreses amb sostenibilitat en algun dels àmbits següents? experiència en sostenibilitat, un 65% ha col·laborat amb (marqueu tots els que siguin aplicables) altres agents de la cadena de valor (Figura 6). Aquestes col·laboracions s’han donat principalment en el sector Altres 47% de l’alimentació (79%), seguit per l’energia i la gestió de residus (70% cadascun) i l’aigua (69%). Això confirma Energia 45% que la col·laboració en el sector de l’alimentació destaca per sobre de les altres, amb una diferència de Aigua 43% 9 punts percentuals (Figura 7). Alimentació 39% D’aquesta enquesta inicial es pot concloure que el sector turístic de Barcelona està responent de manera Gestió de residus 36% positiva envers l’economia circular. Hi ha un interès creixent en la sostenibilitat i la circularitat, i la majoria Figura 6. Experiència de col·laboració amb altres de les empreses que responen ja tenen alguna agents de la cadena de valor. Proporció de experiència en aquest àmbit. La col·laboració entre respostes (%) (n=173) empreses, encara incipient, es dona especialment Pregunta: En cas afirmatiu, es fan en col·laboració en el sector de l’alimentació, indicant una tendència amb altres agents de la cadena de valor? cap a la cooperació per assolir objectius comuns de sostenibilitat. Aquestes observacions aporten llum sobre el compromís del sector turístic de Barcelona No 35% en la transformació cap a un model més sostenible i circular. Sí 65% Figura 7. Tipus de projectes en els que tenen les experiències col·laboratives. Proporció de respostes (%) (n=173) Encreuament de preguntes: Teniu experiència projectes de sostenibilitat en algun dels àmbits següents? (marqueu tots els que siguin aplicables) i En cas afirmatiu, es fan en col·laboració amb altres agents de la cadena de valor? Alimentació 79% Altres 71% Gestió de residus 70% Energia 70% Aigua 69% 01. Projecte COMPASS Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 15 a) Bones pràctiques Gestió de residus alimentaris En el 2024 moltes de les empreses del sector turístic — Preparació eficient i control de porcions estan implementant accions específiques en matèria alimentàries de sostenibilitat. A continuació, es presenten alguns — Redistribució d’aliments sobrants als treballadors/ exemples de les bones pràctiques en diferent àrees de es les empreses participants: — Reutilització creativa de sobrants alimentaris Allotjaments turístics — Programa de donació alimentària Hotel ABBA Sants — Utilització d’articles alimentaris Pla d’eficiència energètica — Accions pràctiques per formar i conscienciar als — Automització de processos mitjançant un BMS i treballadors/es monitoratge constant de la instal·lació en temps real — Monitoratge dels residus alimentaris — Impacte assolit: estalvi substancial de quilowatts Núñez y Navarro Hotels de gas i electricitat, — Implantació d’instal·lacions d’aerotèrmia, — Estalvi econòmic i dràstica disminució petjada plaques foto tèrmiques i a curt termini plaques carboni. fotovoltaiques Intercontinental Barcelona Twentytu Accions socials — Sistema de combustió en la crema de residus per — Participació en el projecte “Alimentos para obtenir calefacció necesitados” — Utilització d’aigua de mar per obtenir aire fred a les Accions culturals i locals habitacions i zones comunes — Col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés — Es compra el mobiliari a través de la Fundació amb joguines i material escolar per a famílies Estoc (integració social) vulnerables — Donació a la Fundació Ires — Integrant de la Taula del Sector Turístic Sants- Montjuïc amb la finalitat de preservar un barri millor — La façana de l’edifici està aïllada del fred i la calor per viure, treballar i visitar — Sistema intel·ligent per l’eficiència energètica — Proveïdors km 0 Yurbbann hotels Eficiència energètica i cura del mediambient — Estalvi de 80 litres de mitjana per dutxa — Incorporació d’ampolles de vidre — Eliminació d’amenities en les habitacions per Altres dosificadors XXL Happy Agua — Creació d’una coberta enjardinada de 2.000 m2 que permet un estalvi de consum energètic — Selecció d’empreses proveïdores amb criteris sostenibles — Acords amb partners sostenibles 01. Projecte COMPASS Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 16 Instal·lacions Slowit barcelona Implementació de radioguies sense fil Circuit de barcelona catalunya — Utilització de radioguies amb tecnologia sense fil — Els pneumàtics que han fet de protecció a la per substitució dels auriculars pista de pilotatge, s’han reutilitzat com a recursos de murs de protecció, senyalització de camins, Restauració jardineres i elements de decoració — Els bidons es reciclen per un ús de brossa. Grup Lluerna Porexpan Fútbol club barcelona — Utilització d’envasos de capses plàstic pel peix Planta de reciclatge de formigó substituint als envasos d’un sol us — A través de la planta de reciclatge pel residu de formigó de la demolició del Camp Nou, s’inicia un Tren de rentatge sostenible procés de reutilització del formigó així com l’acer per la fase de construcció de l’obra nova — Implementació d’un tren de rentatge on es recicla tota l’aigua en el procés de rentat Hospital de sant pau (recinte art nouveau Sistema d’alta eficiència en la gestió de l’aigua — Incorporació de l’ozó pel rentatge en comptes de sabó — Disseny per reduir la demanda d’aigua en els jardins: Disseny per reduir la demanda de reg — Instal·lació d’un sensor que dosifica el sabó als jardins; Vegetació autòctona i mediterrània amb poca demanda d’aigua; Plantes i arbres Serveis culturals resistents al canvi climàtic; Utilització d’herba amb requisits mínims d’aigua i Utilització de productes ecològics per regar per minimitzar el seu impacte Artixoc contaminant Rutes de proximitat — Mecanismes d’estalvi de jardins i edificis: Edificis — Crear rutes de comerç de proximitat, posant equiparats amb sistemes intel·ligents pel consum èmfasi en el patrimoni immaterial. El suport de les d’aigua; Jardins amb sistema de reg directe a les rutes es fa a través d’una àudio guia a través del arrels de les plantes i arbres; Sistema de control WhatsApp remot de fuites d’aigua; Ús d’aigua del pou i reutilització d’aigües grises; Ús d’aigües grises en La vestuariteca edificis i jardins i Reutilització de l’aigua consumida Biblioteca de vestits en esdeveniments pel reg de jardins — Donar una segona vida a la vestimenta fomentant la sensibilització ecològica a través dels principis Intermediació turística de l’economia circular Barcelona oculta tours Reducció de la petjada de carboni — Recorreguts a peu i en cas de mobilitat de transport, utilització de transport col·lectiu i elèctric — Tota la publicitat es fa en línia — Material fotogràfic en Tablet 02 Turisme circular, governança i comunicació 02. Turisme circular, governança i comunicació Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 18 02 Turisme circular, governança i comunicació El necessari canvi en la manera d’abordar la producció i el consum per reduir o revertir els impactes en el medi adquireix una urgència especial en el sector turístic. El sector és, a més a més, extremadament vulnerable davant el canvi climàtic i la degradació ambiental i els efectes són ja evidents. És imprescindible plantejar un canvi transformador, impulsat tant per les condicions socials i reglamentàries com per la consciència i responsabilitat ambiental. Aquest canvi no només és una necessitat, sinó que també obre moltes oportunitats econòmiques i de negoci. Figura 8. Motivadors de la transformació. Font: Adaptació pròpia de Isla, M. (2020). Creem una comunitat d’empreses col·laboratives i sostenibles. https://ecoindustria.net/jornada-online-20-desembre/ Un nou cicle pel sector turisme Motius Consciència Efectes ambientals notables “Qüestió de supervivència” Pressió normativa Responsabilitat empresarial Exigència dels clients Reputació Rendibilitat Oportunitats Nínxols de negoci Estalvis Noves maneres de fer Ingressos diversificats Resiliència 02. Turisme circular, governança i comunicació Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 19 El model de l’economia circular aporta un marc global de la seva vida útil, la reutilització, l’aprofitament per guiar les empreses turístiques en l’operativa diària compartit sigui amb plataformes úniques per de cara a la transformació circular. El conegut diagrama diferents tipus de persones usuàries, sigui buscant de la papallona, atribuït a la Fundació Ellen McArthur i sistemes de lloguer com a alternatives a l’ús privatiu. que ha estat clau en reconeixement la identificació del En definitiva, aprofitament intensiu de tot el que ja ha model, pot simplificar-se en tres grans principis. estat produït per aconseguir la màxima productivitat dels materials. Clarament, això implica l’eliminació dels Comprendre que l’eix central de la transformació productes d’un sòl ús, de la possessió en exclusiva circular està a evitar per tots els mitjans generar el de construccions, infraestructures i equipaments que residu és la primera tasca a cobrir. Cal pensar en estan infrautilitzats pel seu propietari i de la manera primera instància, PRINCIPI 1, en l’origen dels materials de cuinar i de consumir que genera malbaratament i en el manteniment de les propietats del medi d’aliments. Finalment, el darrer PRINCIPI 3 de l’economia natural. Utilitzar materials renovables, sempre que circular aborda el tractament dels productes que ja no sigui possible, o reciclats i en el cas de productes del serveixen com a tals, dels residus, per incidir en la seva sector primari, procurar que la mateixa producció ajudi recuperació, com a nous recursos, sigui com materials a millorar la qualitat del sòl. El PRINCIPI 2 aborda l’ús recuperats per nova producció o adob o energia en òptim dels materials i productes, traient-los el màxim materials biològics. aprofitament, el màxim valor, mitjançant l’allargament Figura 9. Diagrama de la papallona i principis de l’economia circular. Font: Adaptació pròpia de Isla, M. (2020). Creem una comunitat d’empreses col·laboratives i sostenibles. https://ecoindustria.net/jornada-online-20-desembre/ 3 principis de l’economia circular 02. Turisme circular, governança i comunicació Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 20 Tres principis simples per un nou mapa mental per les organitzacions compromeses amb la sostenibilitat. Una manera de fer associada a la sostenibilitat econòmica també: nous mercats, reputació i estalvis directes. Cadascun d’aquests nous models de negoci té un impacte tangible en el compte de resultats. Figura 10. Impacte de l’economia circular en els resultats empresarials. Font: Adaptació pròpia de Isla, M. (2020). Creem una comunitat d’empreses col·laboratives i sostenibles. https://ecoindustria.net/jornada-online-20-desembre/ Visió des del compte de resultats Construcció sostenible  Reducció consums energia, aigua, paper.… Ús energia renovable Estalvi i Aprofitament alimentari recursos Alimentació ecològica Compres en mercats de proximitat renovables Tèxtils sostenibles (cotó Eliminació productes cortesia “amenities” orgànic; materials reciclats…) Reducció d’embalatges Materials reciclats i reciclables Reducció actius: de compra a lloguer Producte com servei Actius compartits entre empreses Compra col·lectiva  amb preus negociats Plataformes Serveis oferts a altres empreses per excedent ús compartit capacitat interna  Manteniment i Reparació de l’equipament Adquisicions de materials segona ma Plataformes ús compartit Venda productes de segona mà Nous productes o serveis Compost Recuperació Generació d’energia de recursos Reciclatge plàstics Aprofitament aigües residuals 02. Turisme circular, governança i comunicació Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 21 La sostenibilitat en el turisme no és nova. Fa molts Un cop l’empresa adquireix el compromís, els límits de anys que les organitzacions estan implantant la transformació cap a la circularitat li venen del sistema, accions de millora i els exemples són nombrosos. és a dir, de la cadena de subministraments, que també Majoritàriament, es tracta d’accions puntuals, selectives, ha de seguir el mateix procés. Cal una acció sistèmica en energia, aigua, aprofitament alimentari o reducció per donar impuls a la transició, passant de les accions de consumibles. En alguns casos, el compromís és individuals a les col·lectives. I Aquest és l’objectiu del global i engloba el conjunt de l’organització tot i que el projecte COMPASS: posar en contacte les empreses procés de transformació és generalment progressiu, que ja han abordat els primers estadis de compromís començant per determinats serveis per acabar per accelerar el canvi. abastant la totalitat del projecte empresarial i, sempre liderat per la direcció. Figura 11. Acció Sistèmica: de l’acció puntual a la cadena de valor. Font: Jaime Ferrer [coordinador], Accenture [Nino Herrería, Alvaro Remon y equipo de expertos]; Cátedra de economía circular y sostenibilidad, Tecnocampus de Mataró-Universidad Pompeu Fabra [Mar Isla], Cátedra UNESCO de Sostenibilidad Universitat Politècnica de Catalunya [Jordi Morató, Brent Villanueva], Fundación para la Sostenibilidad energética y Ambiental (FUNSEAM) [Joan Batalla, Manuel Villa] 2022. Proyecto Economía Circular España Transformació progressiva de les empreses Empresa Empresa Empresa Cadena Empresa Empresa de valor Acció Empresa Empresa col·lectiva Empresa Empresa Empresa Empresa sostenible Empresa Accions parcials 1 2 3 4 Sensibilització Compromís Impuls Acceleració 02. Turisme circular, governança i comunicació Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 22 2.1. Governança Assumit el leitmotiv per la direcció i la propietat, es plasmen objectius corporatius per enfocar i comunicació les estratègies. El procés intern es porta a terme per aconseguir que a llarg termini canviï la cultura La transformació cap a un model de turisme circular empresarial i acabar generant una alineació entre és un repte per tota organització, donat que existeixen la voluntat de canvi i la dinàmica de l’empresa. Tota unes barreres que dificulten la seva implementació. aquesta transformació ha d’anar acompanyada Aquestes barreres provenen d’un conjunt de factors d’accions de formació per facilitar l’aplicació dels canvis comuns: necessaris, superar la barrera del desconeixement i disminuir la resistència als canvis, entre d’altres. —Manca de coneixement —Costos inicials Cal un lideratge i un conjunt d’accions per implicar l’equip. Entre aquestes destaquen: —Resistència al canvi —Manca de cooperació entre —Formació stakeholders —Participació activa Ara bé, en la mesura que es reconeix la necessitat —Sensibilització de canvi i hi ha la voluntat d’enfrontar-se als reptes, la —Compromís individual i col·lectiu governança és l’eix per convertir tot el procés en una —Incorporació de talent oportunitat per l’organització. Figura 12. Diagrama del procés de la implementació de l’economia circular en una organització. Font: Elaboració pròpia per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) Governança pel canvi SENSIBILITZACIÓ Plasmar-ho als GENERAR UN OBJECTIUS ACTUACIONS (PLA CORPORATIUS D’ACCIONS) « LEITMOTIV » Activitats FORMATIVES Assumpció ELABORAR PROPIETAT/DIRECCIÓ ESTRATÈGIA (definició indicadors) AVALUACIÓ I MILLORES MÈTRIQUES PRESENTACIÓ CONTROL DE ACCEPTACIÓ RESULTATS RESULTATS ADAPTACIÓ/CANVI COMPROMÍS ALINEACIÓ TREBALL EQUIP COMUNICACIÓ CONEIXEMENT INCORPORACIÓ A ... LA CULTURA EMPRESARIAL *logo client 2 02. Turisme circular, governança i comunicació Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 23 a) Mètriques: verificació de la societat. Per tant, és necessari fer públiques les i transparència dades obtingudes, ja que això no només revela els resultats aconseguits, sinó que també assegura el Per implantar adequadament les pràctiques d’economia compliment de les normatives i lleis mediambientals circular a l’organització és crucial establir un sistema vigents. rigorós de mesura mitjançant mètriques específiques. En tot aquest procés, la transparència i l’assumpció de Les dades obtingudes a través d’aquestes mètriques responsabilitat són claus perquè els grups d’interès seran fonamentals per a la recopilació d’informació i per puguin avaluar el rendiment de l’organització en termes a la seva avaluació. Aquesta avaluació permetrà prendre de sostenibilitat. decisions estratègiques, identificar àrees de millora i optimitzar les accions futures. La recopilació i anàlisi de dades ajudaran a identificar oportunitats per reduir el consum de recursos, millorar l’eficiència energètica i desenvolupar productes i serveis més sostenibles. A més, el procés pedagògic associat és essencial per sensibilitzar i augmentar la consciència Figura 13. La importància de mesurar. Font: Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) & Armiñana-Maristany, M. (2023, October 26). Fórum BTM’23 | VI edición del foro Business Tourism Market “El rasgo diferencial” [Video]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=ph-P4v5I1Ec Dades i sostenibilitat Presa de decisions Mesura i seguiment informades Mesura i seguiment Les empresePs, rgoevesrnsai odrgaenit zadcioenscpoidsenions Les dadLes dsaódens esósnsesnsecnicaialsls perrr erceocpoilapr ialaqru esta utilitzar dades per avalua aquestain fionrfmoarcmióaicaivóal ui aarveal lpuraogrr éesl cparpoagorébjse ctius seves accionisn, ifdoentrifimcar ar ld'impacte de les àreesedesmillora i de sostenibilitat. prendre deciLsieosns eemstrpatrècap a objectius de sostenibilitat. egsiqeuess, governs i organitzacions poden utilitzar dades per avaluar l’impacte de les seves accions, identificar àrees de millora i prendre decisions estratègiques. Transparència Innovació i i responsabilitat optimització Transparència i Dades i L’accés públic a dades relacionades In sostenibilitat La rencopoilavcióai lc'aniàólisi die odapdestpiomdeniatjuzdar ció amrbe las spoostnensibailbitaitl iptearmtet que aLaid ernetcifiocapriloapcoirótu ni ilt’aatnsàpleisr ir eddeui rdealdcoenss upmoden daejurdecaurr saos i,dmeinllorar l'eficiència energètica o les parts interessades, com els tificar oportun L'accés públic a dades relacionades amb la desenvolupar productes i serviteaists pmeésr reduir consumidors, els inversors i els reels pcons sostenibilitat permet que les parts ectuosuoms. de recursos, millorar l’eficiència reginutlearedsosardse, sa, vacloumin eell srencodnimsumeindto rds,e els energètica o desenvolupar productes lesi novregrsaonrsitizealscrieognulsa deonrs ,taevramluiense ldren diment i serveis més respectuosos. sosdteenilbesilitaotrganitzacions en termes de sostenibilitat Cumpliment normatiu Educació i consciència Cumpliment normatiu ELda uprecseantacióióde i dcadeos nsosbrecqiüèesntiocns ia Les regulacions i lleis mediambientals exigeixen ambientals i socials pot augmentar la Les regula cleiosnosr gia lnleitizsa cmionesdiinafmormbaier nstoablrse el seu Laco npsrceièsnecinatpaúcbliióca de dades sobre qüestions exigeixenr ean dleimse notregnatnerimtzeascdieosnosst einnfiboilritat *logo client ma. r sobre ambientals i socials pot augmentar la el seu rendiment en termes de sostenibilitat. consciència pública. 3 02. Turisme circular, governança i comunicació Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 24 b) Estratègia comunicativa 2.2. On som? i col·laborativa Tot aquest esforç de transformació no serà realment Durant la primera jornada, explicada a l’Annex 1, sobre efectiu si l’organització no és capaç de tenir una bona la transformació cap a nous models de turisme circular estratègia comunicativa adreçada, en primer lloc a i governança, es van obtenir valuoses aportacions l’equip intern, i, en segon lloc, a tots els agents externs. de 113 empreses del sector. Les dades recollides van A més, per avançar de les mesures individuals de reflectir el context actual i la necessitat urgent de l’organització i entrar a l’etapa d’impuls és necessari transició cap a la circularitat en el turisme. implicar a tota la cadena de subministrament amb una En primer lloc, es va avaluar la factibilitat d’implementar estratègia col·laborativa. diversos models de negoci circular. Es va obtenir Per l’estratègia comunicativa a escala externa és una valoració mitjana de 3,9 sobre 5 per l’objectiu de important que les bones pràctiques de l’organització l’estalvi i l’ús de recursos renovables, mentre que el siguin conegudes pels turistes i pels mercats emissors: pas a un model de preferència pel lloguer va rebre un 3,7, les plataformes d’ús compartit un 3,6, l’extensió de — De cara al turista: Cal desenvolupar una narrativa vida útil un 4 i la recuperació de recursos un 3,6. Això adient del producte sostenible, crear accions de podria indica un nivell moderat de viabilitat percebuda sensibilització, transparència comunicativa com per tots els models de negoci circular, amb un interès a compromís corporatiu i establir uns canals particular en l’extensió de la vida útil dels productes. bidireccionals entre organització i turista. Això permetrà rebre retroalimentació sobre les bones Pel que fa a la situació de cada empresa dins les pràctiques circulars. fases de la transició cap a la circularitat segons la Figura 10, es va observar que la fase 1-Sensibilització — De cara als mercats emissors: Cal donar a està relativament avançada (valorada amb un 4 conèixer les bones pràctiques que acullen els seus sobre 5)-, mentre que la fase 2- Compromís general turistes, establir la marca circular com a estratègia de l’organització 2- baixa notablement (3,1), seguida de màrqueting amb una política de transparència i com era de preveure per la fase 3 -Impuls3- (2,9) veracitat. i finalment, la fase 4 -Acceleració meta circular sistèmica multisectorial- (2,4), que necessiten més La col·laboració és necessària per a l’impuls perquè desenvolupament. Aquests resultats apunten al permet la cooperació amb proveïdors per establir fet que les empreses del sector turístic es troben acords de compra amb garanties de circularitat. També majoritàriament en una primera fase, d’accions la cooperació amb altres agents del mateix sector per parcials bàsiques (energia, residus) i que necessiten treballar en xarxa, permet donar valor al mateix sector, continuar avançant per una acció més integral també desenvolupar i compartir el creixement mutu i generar organitzativa i territorial. polítiques de compra col·lectiva. D’aquesta manera es generen economies d’escala i es poden negociar conjuntament preus més competitius. 2. Aprofitament aliments, ecoconstrucció, desmaterialització, Mercats secundaris, Consums renovables o cicle tancat 3. Aliments de proximitat / sostenibles, servitització, Simbiosis / Plataformes compartides 02. Turisme circular, governança i comunicació Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 25 La sensibilització de la direcció sobre la necessitat de En conclusió, els resultats d’aquesta jornada demostren canvi de model va rebre una valoració força elevada, que, tot i que existeix una consciència i una comprensió amb un 4 sobre 5, la qual cosa suggereix una bona general sobre la importància de la circularitat, hi ha comprensió de la importància de la transició cap a molts àmbits que necessiten més desenvolupament un model circular per part de les cúpules directives. i suport. La sensibilització dins el grup és alta, però En relació amb aquesta implementació de l’economia el compromís i la implementació encara presenten circular, els factors determinants es consideren, per desafiaments significatius. Per avançar cap a un model aquest ordre, la sensibilització i formació (7,7 sobre de turisme circular, caldrà incrementar els esforços 10), la innovació i tecnologia (7,5) i la col·laboració en formació, trobar maneres de col·laborar més externa (7), mentre que els recursos materials van eficaçment amb proveïdors i altres empreses, i millorar rebre una puntuació de 6,2. Malgrat que consideren la la mesura de la circularitat per tal de poder prendre sensibilització i formació el principal factor determinant decisions informades. de la transformació, només 32% de les empreses van afirmar que el seu equip tenia coneixement de l’economia circular. Pel que fa a la mesura de la circularitat, només el 15% Els resultats d’aquesta de les empreses la mesuren, fet que la fa una àrea clau de millora. jornada demostren També és important tenir en compte les respostes que, tot i que existeix relacionades amb la cadena de valor, és a dir, els proveïdors, la col·laboració amb altres empreses i els una consciència i una turistes. Una gran majoria dels empreses assistents comprensió general (85%) va destacar la dificultat per trobar proveïdors de productes circulars, essent aquest un obstacle sobre la importància de important per a la implementació de pràctiques circulars. Entre les principals barreres identificades per a la circularitat, hi ha molts una major col·laboració inclouen el desconeixement, els preus elevats, la manca de temps, la inèrcia i la rivalitat. àmbits que necessiten Això evidencia la necessitat de més educació i suport per superar-les. més desenvolupament Pel que fa a la demanda de sostenibilitat per part dels i suport. turistes, les empreses van valorar aquesta demanda en 2,5 sobre 5, indicant una percepció moderada d’interès per part dels clients. La comunicació externa es fa sobretot a través de la pàgina web (3,8), seguit de les xarxes socials (3,3), les entrevistes i mitjans de comunicació (2,4) i els blogs i articles (2,3). Tanmateix, altres canals com els butlletins d’informació (2), les conferències i ponències (2,2) són menys utilitzats. En el posicionament davant els operadors turístics, el 84% de les empreses diuen utilitzar el seu compromís amb la sostenibilitat com a eina de comercialització. 02. Turisme circular, governança i comunicació Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 26 Figura 14. Resum dels resultats del sector sobre la governança en economia circular. Font: Elaboració pròpia per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) Goverança i comunicació Durant la primera jornada sobre la transformació cap a nous models de turisme circular i governança, es van recollir dades per reflectir el context actual i la necessitat urgent de transició cap a la circularitat en el turisme. 03 Construcció i equipaments 03. Construció i equipaments Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 28 03 Construcció i equipaments El turisme circular En aquest context, és essencial entendre que la construcció, les instal·lacions i els equipaments no aborda la sostenibilitat només afecten hotels i restaurants, sinó que influeixen en tota mena d’establiments turístics i serveis associats. des d’una perspectiva Des dels centres de convencions fins als espais integral, considerant no recreatius, la manera en què s’han dissenyat i construït aquestes instal·lacions determina en gran manera només les pràctiques de l’impacte ambiental i la sostenibilitat global del sector turístic. gestió ambiental dins els A l’hora de considerar la construcció circular, és establiments turístics, important definir què s’entén per construcció, instal·lacions i equipaments. En aquest context, la sinó també l’impacte de construcció es refereix a l’obra física dels edificis i estructures destinades a activitats turístiques. Les les infraestructures que instal·lacions inclouen tots els sistemes de suport, els sustenten. com ara el sistema elèctric, de climatització, i d’aigua, mentre que els equipaments comprenen els elements mòbils i tecnològics utilitzats dins els espais turístics, com el mobiliari i els aparells electrònics. Comprendre la interrelació entre aquests components permet aplicar els principis de la construcció circular de manera coherent i efectiva, maximitzant els beneficis per a la sostenibilitat del sector turístic. En aquest informe, s’explora com l’esquema conceptual de la construcció circular ofereix un enfocament eficaç per integrar els principis de l’economia circular en la creació i gestió d’espais construïts des del moment inicial del disseny fins al final del cicle de vida. Aquest enfocament no només facilita la reducció de residus i l’optimització dels recursos, sinó que també permet una millor adaptació als requeriments i condicions canviants del sector turístic. Aquest enfocament no només beneficia els establiments turístics en termes d’eficiència i reducció de costos, sinó que també reforça la imatge i el compromís ambiental dels negocis davant els clients i les comunitats. La integració dels principis de la construcció circular en el sector turístic representa un pas fonamental cap a un model de desenvolupament més circular i responsable. Només reconeixent que la construcció, les instal·lacions i els equipaments tenen un impacte directe sobre la sostenibilitat global dels establiments turístics és possible aplicar pràctiques que minimitzin l’impacte. 03. Construció i equipaments Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 29 Figura 15. Esquema de subministraments de construcció en economia circular. Font: Elaboració pròpia per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) a partir de a partir de Conama. (2018). Economía circular en el sector de la construcción. https://www.conama.org/conama/download/files/conama2018/GTs%202018/6_final.pdf Residu-Recurs Rehabilitació Reciclatge Reús / Manteniment redistribució (3) Renovació / refabricació Ús Residus de Productes i Fabricació i Construcció i Valorització components Recol·lecció Disseny Obra Nova Demolició (RCD) energètica Abocador MP2 Edificació o infraestructura Equipaments i Extracció Instal·lacions (1) (2) Ús (3) Renovació / refabricació Manteniment Reciclatge Reús / redistribució Residu-Recurs *logo client En un primer moment es planteja el disseny, 3.1. L’esquema conceptual posteriorment s’escullen els materials que s’empraran de l’economia circular de la per generar a continuació els components, procedir a la fabricació i l’obra nova, per posteriorment passar a construcció en el turisme la Construcció, als Equipaments i les Instal·lacions, que circular generen Residus de Construcció i Demolició (RCD), que es recol·lecten i van a parar a l’abocador. L’esquema conceptual de l’economia circular en En l’esquema, el color verd mostra els processos que la construcció està basada en el diagrama de la segueixen criteris d’economia circular. El gris assenyala papallona d’Ellen MacArthur, que explica els principis de els elements que encara operen dins d’una economia l’economia circulant donant prioritat a les estratègies lineal, mentre que el taronja identifica les oportunitats més circulars i eficients, que corresponen als bucles de canvi cap a un model més circular. més petits. Segons això, seria més eficient i circular El disseny (1), la fabricació (2) i les edificacions / l’ús compartit i col·laboratiu, seguit pel manteniment, la instal·lacions (3) són etapes clau per diverses raons. redistribució/reús, la renovació/refabricació, i finalment En primer lloc, el disseny estableix les bases per a la el reciclatge. Com a últim recurs, es considera la sostenibilitat del projecte, determinant els materials que valorització energètica abans d’enviar els residus a s’utilitzaran, la manera com es construeixen els edificis l’abocador. Aquesta ha estat la base per la creació i com es gestionen els residus. El disseny circular de l’esquema conceptual de l’economia circular de la permet planificar des del principi la reutilització i el construcció circular pel sector turístic, sobre el procés reciclatge dels materials, facilitant el seu desmuntatge i basal de la construcció en un model lineal. minimitzant els residus al final de la vida útil de l’edifici. 03. Construció i equipaments Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 30 En segon lloc, la fabricació (2) és una etapa on nova obra. Aquesta pràctica redueix la necessitat de es poden aplicar tècniques circulars que redueixin nous materials i minimitza els residus. La renovació i la l’impacte ambiental i fa referència a la nova construcció fabricació són altres passos importants on els materials com a les rehabilitacions. L’ús de materials reciclats, i components es reparen o es reconstrueixen per ser tècniques constructives de baix impacte i la gestió utilitzats novament, tancant així el cicle de vida dels eficient dels residus són pràctiques que contribueixen a productes i components. l’economia circular. En els casos on no es poden aplicar les estratègies de Finalment, les instal·lacions i els equipaments en ús reús, renovació o redistribució, els residus es reciclen (3) són importants perquè determinen els consums per convertir-los en matèries primeres secundàries, que energètics, hídrics i altres recursos al llarg de la vida poden ser utilitzades en nous projectes de construcció. d’aquests. Aquest procés de reciclatge és clau per mantenir els materials en el cicle econòmic i evitar que acabin en Les empreses del sector turístic poden tenir una abocadors. Així i tot, en el procés de construcció es incidència significativa en aquestes etapes a l’hora generen alguns residus que no poden ser reciclats. de construir o generar equipaments/instal·lacions. Aquests residus es valoritzen energèticament abans Aquestes empreses solen construir i gestionar hotels, de ser enviats a l’abocador, aprofitant el seu contingut ressorts i altres infraestructures turístiques que energètic per generar energia i reduir així la seva consumeixen grans quantitats de recursos i generen quantitat final. residus. Implementant pràctiques d’economia circular en el disseny, la construcció i les instal·lacions, les empreses turístiques poden reduir el seu impacte ambiental i millorar la sostenibilitat dels seus projectes. 3.2. Construcció circular 4 A més a més, es treballa per tancar els fluxos de materials, aplicant diverses estratègies (marcades en a) Importància i avantatges verd en l’esquema de la cadena de subministrament) de la construcció circular que maximitzen la reutilització i minimitzen la generació de residus. Les estratègies d’economia La circularitat representa una transformació fonamental circular s’apliquen inicialment en l’etapa de disseny, en la manera en què concebem, dissenyem i de construcció i equipaments/instal·lacions, amb gestionem els productes i serveis. En el context del un enfocament en l’ús compartit i col·laboratiu dels turisme, aquest enfocament no només contribueix a recursos, així com el manteniment, amb l’objectiu de promoure la sostenibilitat ambiental, sinó que també prolongar la vida útil dels materials i components. promou pràctiques de sostenibilitat social, protegint Aquests dos enfocaments tanquen els fluxos dins de la salut de les persones, aportant valor i contribuint al la mateixa etapa, contribuint a una gestió més eficient desenvolupament econòmic en les comunitats locals. dels recursos. Pel que fa als entorns construïts dins el sector turístic, la Una altra estratègia important és el reús o redistribució, implementació de principis de circularitat ofereix també on els materials i components que ja no són múltiples avantatges. necessaris en un projecte poden ser reutilitzats en altres, iniciant un flux que va des de la construcció o els equipaments/instal·lacions fins a la fabricació i 4. Apartat elaborat a partir de l’aportació d’Eco Intelligent Growth (EIG). És una consultoria de transformació cap a l’impacte positiu i regeneratiu a través de l’economia circular, la sostenibilitat i la innovació. Fa gairebé 20 anys que som l’únic assessor Cradle to Cradle Certified® a Espanya (la certificació de productes i solucions circulars amb els estàndards més exigents en el mercat sobre EC), amb una visió transversal de la sostenibilitat, incorporant criteris de: circularitat, descarbonització, eficiència energètica, empremta hídrica i cicle de l’aigua, salut, impacte social... entre altres. I amb aquesta visió transversal (que actualment es coneix com ESG) acompanyem els nostres clients a dur aquestes metodologies a la pràctica i implementar els plans per buscar el triple impacte positiu (econòmic, social i mediambiental) abastant múltiples escales: producte, entorn construït i estratègia corporativa. Forma part de Grupo Construcía, un ecosistema d’empreses que abasta gran part de la cadena de valor del Real Estate, que busquen transformar el sector de la construcció i les indústries vinculades mitjançant l’economia circular. 03. Construció i equipaments Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 31 A continuació, s’indiquen alguns dels principals — La construcció circular no només suposa una beneficis: resposta efectiva als reptes ambientals i socials actuals, sinó que també presenta una oportunitat — Minimitzar la petjada ecològica associada al per transformar el sector de la construcció en disseny, execució, operació, manteniment i un àmbit més sostenible i resilient. Adoptar demolició dels edificis. aquests principis permetrà construir un futur més — Reduir la demanda d’extracció de recursos sostenible i just, beneficiós per a les generacions naturals. presents i futures. — Proporcionar una eina per a la selecció conscient de materials i productes de construcció. b) Elements clau — Fomentar l’ús de materials reciclats en la fabricació de la construcció circular de materials i productes de construcció. I. Disseny circular — Facilitar una metodologia per al procés de recuperació de residus de construcció i demolició Intel·ligència de materials (RCDs), que poden valoritzar-se i reincorporar-se al L’enfocament i disseny integrat no només millora sistema de producció. l’eficiència dels recursos i redueix els impactes — Reduir substancialment les emissions de gasos ambientals negatius, sinó que també contribueix a la d’efecte hivernacle (GEH) que són els principals salut i el benestar dels ocupants mentre assegura un causants del canvi climàtic. ús més eficient dels recursos naturals. — Reduir notablement l’acumulació de residus en La Intel·ligència de Materials és fonamental per abocadors o enviats a plantes d’incineració. seleccionar materials i productes de construcció que siguin circulars, saludables i amb menor impacte — Generar estalvis econòmics significatius en ambiental. Es recomana l’assessorament d’un els costos associats a la gestió de residus de professional o consultoria experta per a aquest construcció i demolició (RCDs). propòsit. L’objectiu és buscar alternatives constructives que compleixin els requisits tècnics, estètics i funcionals — Promoure el disseny modular, híbrid i flexible, amb del projecte sense generar impactes negatius capacitat d’adaptar-se a les noves necessitats de addicionals. les persones usuàries al llarg del temps. Durant aquesta anàlisi, s’avaluen les característiques — Posicionar les empreses com a líders en dels materials i productes de construcció en termes circularitat, innovació i sostenibilitat, diferenciant- de circularitat, salubritat, empremta ambiental, valor se en un mercat competitiu i millorant la seva econòmic i altres paràmetres rellevants. Es proposen reputació corporativa. millores i es fa un llistat de substitucions viables — Promoure la salut i el benestar de les persones, per eliminar els materials més perjudicials per a potenciant l’ús de materials innocus per a la salut les persones i/o per al planeta, substituint-los per humana (és a dir, que no incorporen ingredients altres amb un millor comportament ambiental sense tòxics en la seva composició), que milloren la comprometre el rendiment ni el cost. qualitat de l’ambient interior. Aquesta metodologia pot integrar-se en qualsevol — Augmentar el valor dels actius immobiliaris. fase del projecte, des dels estudis preliminars fins a l’execució, incloent-hi les rehabilitacions o reformes — Reduir el risc normatiu, anticipant-se als requisits d’espais. No obstant això, és més efectiva quan de les futures legislacions. s’implanta en les etapes inicials de disseny del projecte. — Fomentar l’economia local prioritzant l’ús tant de La implementació de la Intel·ligència de Materials materials i productes de construcció de proximitat, comporta diversos beneficis significatius en la com de mà d’obra local, donant suport a les construcció sostenible. A través de la millora dels comunitats regionals. indicadors estratègics d’impacte ambiental, la reducció 03. Construció i equipaments Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 32 dels residus generats i l’eliminació de materials tòxiques com formaldehids, ftalats, BPA, polietilè clorat, perillosos o potencialment tòxics, basant-se en el COVs i COPs, verificant la seva composició química a principi de precaució, es promou la creació d’edificis través de fitxes tècniques, DAPs i certificacions com més saludables per als ocupants. A més, es fomenta Cradle to Cradle (C2C). A més, s’avalua l’ecologia dels la prescripció de materials amb un bon comportament materials, prioritzant aquells locals i provinents de fonts ambiental durant la fase de projecte i es facilita la renovables com pedra, fusta, bambú o lli, amb un selecció d’empreses proveïdores ambientalment impacte ambiental mínim segons Anàlisis de Cicle de compromesos i responsables durant l’execució de les Vida (ACVs) i DAPs. Aquest enfocament promou l’ús obres. responsable dels recursos i la reducció de l’empremta ecològica. Disseny per al Desmuntatge i l’Adaptabilitat La circularitat dels materials és clau per a la construcció A través de l’anàlisi de les especificacions del projecte, sostenible, assegurant que els productes incorporen es proposen solucions per dissenyar espais adaptatius una proporció significativa de matèries primeres que resolguin les necessitats actuals dels ocupants i reciclades i que siguin fàcilment reciclables o també les possibles futures. Aquest disseny es basa reutilitzables al final de la seva vida útil. Això es verifica en criteris com la flexibilitat, versatilitat, convertibilitat, amb el Passaport de Materials (PMs), certificacions ampliabilitat, reversibilitat i desmuntabilitat dels C2C i la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP), elements de l’edifici, des de l’estructura fins als acabats que garanteixen la traçabilitat i el cicle de vida dels interiors. materials des del seu origen fins a la seva gestió final. La integració del disseny per al desmuntatge i Implementar aquests criteris no només millora la l’adaptabilitat en els projectes de construcció ofereix sostenibilitat dels edificis, sinó que també promou una sèrie d’avantatges clau per a la sostenibilitat. A una gestió eficient dels residus de construcció i través de la minimització de l’empremta ambiental l’ús responsable dels recursos naturals. L’adaptació associada a l’edificació amb criteris d’ecologia i de les construccions a les necessitats del present salut ambiental, es preserva el valor dels materials i del futur mitjançant dissenys flexibles i adaptatius recuperant-los i reintegrant-los al cicle productiu. contribueix a la resiliència dels edificis i a la satisfacció Això també comporta una reducció significativa de de les necessitats dels usuaris al llarg del temps. Així, costos mitjançant la disminució de residus generats i la integració de materials circulars no només és una la simplificació de tasques de manteniment. A més, es pràctica ambientalment responsable, sinó també una facilita l’adaptació dels espais per respondre tant a les oportunitat per avançar cap a un futur construït amb necessitats actuals com futures de l’edifici, garantint criteris sostenibles i innovadors. una flexibilitat i sostenibilitat a llarg termini. III. Eines clau per la implementació II. Materials circulars de construcció de la construcció circular Seleccionar materials circulars per a la construcció és crucial per reduir l’impacte ambiental i promoure la Algunes eines constructives son clau per a la sostenibilitat dels edificis. Utilitzar sistemes de capes, implementació de la construcció circular i per integrar com el proposat per Steward Brand i el marc europeu els principis de l’economia circular en l’entorn construït Level(s), facilita la identificació i gestió dels materials i assegurar la sostenibilitat dels edificis. El Passaport dins l’edifici. Segons Brand, l’edifici es divideix en capes de Materials (PM) és un document tècnic fonamental com emplaçament, estructura, particions, instal·lacions/ que permet identificar, localitzar, caracteritzar i sistemes i equips/acabats, cadascuna amb ritmes de quantificar els materials d’un edifici. Aquest document renovació diferents. Level(s) proposa una estructura avalua diversos aspectes com l’origen dels materials, amb nivells com envolvent, nucli i obres exteriors, la quantitat utilitzada, la seva ciclabilitat, la toxicitat, simplificant la gestió dels materials al llarg del seu cicle certificacions de sostenibilitat i salut, i la seva alineació de vida. amb el marc Level(s). A més, analitza la seva empremta ambiental, incloent-hi la petjada de carboni i la petjada Els criteris per seleccionar materials sostenibles hídrica, i les seves vies potencials de recuperació. inclouen la salut, amb l’exclusió de substàncies Permet la presa de decisions informada durant la 03. Construció i equipaments Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 33 selecció d’empreses proveïdores durant la fase de de fi de vida. A més, contribueix substancialment construcció, inventaria tots els materials i productes de a minimitzar els impactes ambientals derivats de construcció, i evita l’esgotament dels recursos naturals la generació de residus de construcció i demolició, facilitant la seva recuperació i reincorporació al cicle s’alinea amb les estratègies corporatives sostenibles productiu. i amb les noves normatives i estàndards voluntaris. També genera un retorn econòmic a través de la La Firma Circular, com a resum visual de tots els PMs venda de les matèries primeres recuperades durant el d’un edifici, és una eina potent per a la comparació desmuntatge selectiu. i millora continua dels indicadors de sostenibilitat dels edificis. Aquest document recull i desglossa IV. Manteniment i rehabilitació les categories de composició, salut dels materials, empremta ambiental, traçabilitat i circularitat, El manteniment preventiu és essencial per proporcionant una comparació senzilla entre els estendre la vida útil dels edificis mitjançant tasques principals indicadors ambientals dels edificis. Permet programades per evitar futurs problemes i assegurar un una comparació entre diferents projectes, promou les funcionament òptim a llarg termini. Integrar protocols de estratègies corporatives sostenibles i mesura l’impacte gestió de materials és crucial per garantir la circularitat ambiental global dels projectes, ajudant a identificar dels recursos en el projecte, considerant-lo com un àrees d’optimització i a facilitar la comparació amb banc de materials amb potencial de reutilització. Això valors de referència. implica establir una xarxa de col·laboradors per tancar el cicle de vida dels materials a través de processos de L’Anàlisi de Sostenibilitat de Cicle de Vida (ASCV) és manteniment. una metodologia holística que permet analitzar els impactes ambientals, socials i econòmics d’un element D’altra banda, els projectes de rehabilitació són clau al llarg de totes les seves fases de vida. Aquesta eina per actualitzar i valoritzar els edificis, ja sigui mitjançant inclou l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV), que avalua els reformes parcials o completes. Una rehabilitació impactes ambientals, l’Anàlisi Social de Cicle de Vida energètica té com a objectiu millorar el confort dels (ASCV), que avalua els impactes socials, i l’Anàlisi ocupants i reduir el consum energètic, mentre que de Costos de Cicle de Vida (ACCV), que avalua els les intervencions per millorar l’accessibilitat busquen costos econòmics. Els beneficis de l’ACV inclouen augmentar la seguretat i funcionalitat dels espais. A l’alienació amb els objectius i estàndards de pràctiques més de complir amb les normatives vigents, aquests sostenibles, la presa de decisions informada, la selecció projectes adapten els edificis a les necessitats de les responsable d’empreses proveïdores, la quantificació persones usuàries, garantint prestacions tècniques, de la sostenibilitat dels projectes i el compliment de estètiques i funcionals, i integrant principis de circularitat certificacions reconegudes com LEED i BREEAM. per promoure l’ús eficient dels recursos i la reducció de residus. El Pla de Desmuntatge Selectiu té com a objectiu guiar els diferents actors implicats en la construcció i demolició d’edificis, independentment de la seva tipologia, per planificar la seva deconstrucció facilitant el procés de desmuntatge i promocionant la recuperació dels productes i materials de construcció que el conformen. Aquest pla és obligatori tant a nivell nacional com europeu des de gener del 2024 i consta de quatre fases principals: inventari de materials, estratègies de valorització, desmuntatge selectiu i traçabilitat 360º. Aquest permet la planificació i organització de les fases de deconstrucció, la reducció dels costos derivats de la gestió dels residus de construcció i demolició al segregar adequadament i valoritzar els residus generats a la mateixa obra, i la quantificació dels diferents indicadors ambientals del projecte per mesurar la seva contribució en la fase 03. Construció i equipaments Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 34 c) Limitacions i obstacles En el cas dels entorns construïts, des dels fabricants a l’adopció de pràctiques fins als projectistes han d’afrontar els desafiaments de disseny amb una nova mirada, de manera que de construcció circular tant les mateixes edificacions com els seus diversos components (materials i productes de construcció) L’adopció dels principis de l’economia circular i la seva puguin retornar al sistema, ja no com a residu (RCD), integració en el model de desenvolupament actual sinó com a recurs que pot recuperar-se, reutilitzar-se, és un gran desafiament global. Per poder implantar reacondicionar-se, renovar-se, redissenyar-se i/o totalment la circularitat, és necessari donar solució a reciclar-se. quatre grans reptes: Repte 3 Repte 1 Traçabilitat durant tot el cicle de vida Resistència al canvi El sector de l’edificació s’enfronta a un gran Molts professionals i agents del sector estan desafiament, ja que, malauradament, molts dels acostumats a sistemes de treball tradicional, per la materials i productes de construcció que s’utilitzen no qual cosa poden mostrar certa reticència a adoptar compten amb informació suficient sobre l’origen i l’ús noves formes de pensar i actuar. Tot i que la circularitat que fan dels seus recursos en les diferents etapes del aplicada a l’entorn construït ofereix grans beneficis en cicle de vida. termes de sostenibilitat, eficiència i resiliència, la seva implementació requereix un canvi cultural i de visió Aquesta manca, o fins i tot en a vegades absència profund de tot el sector de la construcció. total, d’informació dificulta enormement dur a terme un seguiment dels materials que permeti verificar Repte 2 quins són els potencials impactes ambientals derivats Disseny per a la circularitat de la seva instal·lació o quines són les possibles vies disponibles per a la seva recuperació. Per implantar la circularitat, és essencial que tots els productes, processos i serveis es plantegen, ja des del Repte 4 seu origen (és a dir, ja des de l’etapa de disseny), com Xarxa col·laborativa per al reciclatge un conjunt de recursos a recuperar un cop completat el cicle de vida. Amb aquest objectiu es planteja la de matèries primeres integració de mètodes i sistemes de càlcul, específics Un dels majors reptes és la creació d’una xarxa de cada sector, que tenen com a objectiu optimitzar d’empreses i organitzacions que col·laborin en la l’ús de matèries primeres per minimitzar la seva implementació d’estratègies destinades a integrar extracció i reduir en general l’ús de recursos utilitzats. els principis de l’economia circular al sector. L’objectiu Per això, tots els actors implicats en la cadena de valor és que tots els professionals i entitats implicades han de concebre els productes com un compendi de (tant del sector privat com del públic) s’impliquin diferents nutrients biològics i/o tecnològics. Aquests activament, participant i col·laborant en les diferents nutrients han de ser fàcilment recuperables al final de fases del procés de deconstrucció d’un edifici, des del la vida útil del producte, a través del desmuntatge o desmantellament selectiu fins a la revalorització del del desassemblatge, per poder reintegrar les matèries residu -ara recurs- recuperat i el seu seguiment fins al primeres que els componen novament en el cicle destí final per garantir una traçabilitat completa de tot el productiu. Aquest disseny circular ens permetrà procés. eliminar completament, o almenys minimitzar en gran manera, la generació de residus derivats. 03. Construció i equipaments Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 35 3.3. On som? Per tant, es podria observar que el sector del turisme mostra sensibilitat i acció envers la construcció circular, amb alguns actors adoptant pràctiques A través de les respostes de les 102 empreses més avançades mentre d’altres encara estan en les participants en el projecte COMPASS, es destaca una primeres fases d’implementació. Aquest panorama variabilitat d’enfocaments i graus d’adopció d’aquestes reflecteix una transició gradual cap a una indústria més pràctiques emergents, tot i que encara incipients en el circular, amb l’economia circular emergint com a eina context de la construcció i les instal·lacions elèctriques. per respondre als reptes ambientals globals. Segons les empreses participants en la jornada, el sector del turisme està demostrant una creixent conscienciació sobre la necessitat d’adoptar pràctiques més sostenibles en les seves operacions constructives i de reforma. Tot i això, les respostes revelen un abordatge encara diversificat i, en alguns casos, moderat en termes de compromís amb la reutilització de materials, la reciclabilitat i altres pràctiques de construcció circular. Quant a la consideració de la reutilització dels materials o la seva reciclabilitat en els projectes de construcció i reforma, la puntuació mitjana de 2,8 sobre 5 indica que, mentre hi ha un reconeixement de la importància d’aquestes pràctiques, encara hi ha un camí per recórrer per aconseguir integrar-les plenament en les estratègies de desenvolupament. Respecte a les innovacions en les instal·lacions, gairebé el 70% de les empreses del turisme han implementat canvis en els últims tres anys. Tot i això, només una proporció més petita, un 37,5%, ho ha fet específicament per motius ambientals, suggerint una prioritat encara major en els aspectes funcionals o d’eficiència operativa. Quant a la reducció del consum derivat de les mesures, les puntuacions obtingudes (3,7 per aigua, 4,2 per llum i 3,4 per gas) indiquen progressos en la reducció dels impactes ambientals relacionats amb l’ús d’aquests recursos. L’enfocament es troba sobretot en la llum, posteriorment en l’aigua i finalment en el gas, això pot ser degut als impactes de l’augment del preu del consum lumínic i la creixent sequera en el territori de Catalunya, i també Barcelona. Que han motivat a les empreses a prendre decisions de reducció de consums per una qüestió de pressupostos. 03. Construció i equipaments Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 36 Figura 16. Resum dels resultats del sector sobre la construcció en economia circular. Font: Elaboració pròpia per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) Construcció El sector del turisme està demostrant una creixent conscienciació sobre la necessitat d’adoptar pràctiques més sostenibles en les seves operacions constructives i de reforma. Tot i això, les respostes revelen un abordatge encara diversificat 04 Béns consumibles. Alimentació i tèxtil 04. Béns consumibles. Alimentació i tèxtil Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 38 04 Béns consumibles. Alimentació i tèxtil Dins la transformació circular del sector turístic juga La cadena lineal de distribució d’aliments del sector un paper crucial la gestió dels consumibles. S’entenen s’inicia amb el disseny de l’oferta gastronòmica i la com a tal el conjunt de béns destinats a satisfer les quantificació de les necessitats (1), la cerca d’empreses necessitats de consum del turista i que, en el procés proveïdores i adquisició de les matèries primeres que d’ús, es destrueixen, com és el cas dels aliments, o serveixen per l’elaboració dels plats, la distribució i tenen un cicle de vida relativament curt. I en aquest consum i la generació del rebuig o residu, dels diferents darrer aspecte, es diferencien dels béns d’inversió, com moments: aprovisionament, elaboració i consum. els béns immobles, l’equipament, maquinari o mobles, que són més duradors en el temps, tot i que amb l’ús La transformació circular amb el compliment dels tres es deterioren. principis de la circularitat (Figura 8) exigeix una visió global de tota la cadena, amb constant avaluació dels També s’esmentava a l’apartat previ, de construcció, resultats de cada baula que serveix per anar modificant que totes les activitats del sector turístic fan ús, les decisions inicials. en major o menor grau, de consumibles i, per tant, les consideracions a tenir en compte per a la Sintèticament, els punts d’atenció per una cadena transformació circular de la cadena de subministrament d’alimentació circular son els següents, que també es son d’interès transversal. Tot i la diversitat de productes representen a la Figura 18: dins la categoria, l’aspecte que més condiciona la — El disseny (1) de l’oferta gastronòmica, que es transformació circular és la distinció entre consumibles retroalimenta sistemàticament amb la informació de material biològic, com els aliments principalment, de l’anàlisi de resultats i que ha de comptar amb que es consumeixen, i els que incorporen materials la cooperació de les empreses proveïdores de tècnics abiòtics, com envasos, productes tèxtils, etc. garantia ecològica, coneixedors del producte i del La sessió s’especialitza en l’alimentació i en menor medi (estacionalitat, climatologia, rendiments, etc). mesura en el tèxtil, ambdós amb gran incidència en el — El processament alimentari i el servei al sector. No obstant això, els punts d’atenció i els criteris consumidor, amb atenció al màxim aprofitament son àmpliament traslladables a d’altres categories de dels materials (primaris i subproductes) i amb consumibles, amb la distinció posada en el tipus de l’objectiu de zero malbaratament. Aquesta etapa materials. requereix plena col·laboració de l’equip tècnic per definir les millors estratègies d’aprovisionament, de processament i de servei final així com de la 4.1. L’esquema conceptual sensibilització del consumidor a l’hora d’evitar de l’economia circular malbaratament. Pensar en termes de circularitat suposa a més la reintroducció al sistema dels dels consumibles productes sobrants(2). — Finalment, la selecció dels residus i la seva L’economia circular és un model de producció i consum valorització com a recurs per altres usos, residu- que busca optimitzar l’ús dels recursos, reduir els recurs, (3) dins o fora de la cadena alimentaria, la residus i promoure la sostenibilitat. La implementació producció de compost i la valorització energètica de pràctiques circulars pot tenir un impacte significatiu (4), per aquest ordre . Només en darrera instància, tant en termes econòmics com ambientals. Aquest l’abocament, amb l’objectiu de tendir a eliminar-ho. informe pretén analitzar la importància i els avantatges d’adoptar l’economia circular identificant al mateix temps, quins son els elements claus de la transició i possibles limitacions o obstacles que es poden trobar en el procés. 04. Béns consumibles. Alimentació i tèxtil Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 39 Ara bé, dins la cadena d’alimentació hi formen — Substitució en la seva fabricació de l’ús recursos part altres consumibles d’ús no destructiu, i que no renovables verges (6) per matèries primeres contribueixen a la distribució i servei, principalment reciclades (7) o per material biològic (5), si és envasos i embalatges i materials de servei al consum. possible. La cadena de subministrament d’aquests productes, representada a la de la part inferior de la figura 18, — Posteriorment, en la fase d’ús apliquen els models requereix la fabricació de materials (paper, plàstics, de negoci circular analitzats.Com sempre, recordar teixits, tints, drogues) de base i incorporen material que els bucles més curts son sempre més biòtic (paper, nutrients) i abiòtic (plàstics, conservants econòmics i eficients, ja que conserven més valor i químics...). La cerca de la circularitat en aquest tipus de minimitzen costos. productes està focalitzada en els següents aspectes: L’esquema de subministrament segueix la mateixa — Minimització de l’ús d’aquests productes dins la llegenda que el de la construcció, el color verd en cadena alimentaria sempre que no posi en perill el l’esquema reflecteix les estratègies d’economia circular, servei, la qualitat i la seguretat alimentària. el gris fa referència a les accions que continuen sent lineals i el taronja ressalta aquells punts on es pot intervenir per promoure la circularitat. Figura 17. Esquema de subministraments de consumibles en economia circular. Font: Elaboració pròpia per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) a partir de a partir de The butterfly diagram: visualising the circular economy. (2021, February 12). https://www.ellenmacarthurfoundation.org/circular-economy-diagram Cadena de subministraments circulars en el turisme © 2024 by Isla, Mar; Armiñana, Maria; Rubert, David and Codinas, Lluís, per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat de Tecnocampus Mataró-Maresme is licensed under CC BY-SA 4.0. To view a copy of this license, visit http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/ 04. Béns consumibles. Alimentació i tèxtil Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 40 4.2. Consumibles circulars5 — Com tot procés de millora, incentivar la innovació en productes i serveis, ja sigui en el 4.2.1. L’economia circular en desenvolupament d’envasos reutilitzables o compostables com en la creació de nous plats a l’alimentació partir d’ingredients infrautilitzats. a) Importància i avantatges de La implementació de l’economia circular no només és una necessitat per a la sostenibilitat ambiental, sinó l’alimentació circular que també ofereix nombrosos avantatges econòmics i socials. En centrar-se en l’alimentació i els consumibles L’adopció de principis circulars en la gestió de circulars, les empreses poden optimitzar les seves l’alimentació al sector turístic implica avantatges de operacions, reduir costos i millorar la seva reputació, tipus molt diversos, com son: al mateix temps que contribueixen a un futur més — Promocionar l’ús d’ingredients locals i de sostenible. temporada, cosa que dona suport als productors locals i redueix la petjada de carboni associada al b) Elements clau de l’alimentació transport d’aliments. A més, fomenta pràctiques circular agrícoles sostenibles que preserven els recursos naturals, les espècies autòctones i la qualitat del La transformació cap a l’alimentació circular suposa sòl. una revisió de la cadena de subministrament lineal, i s’enfronta també a reptes per les necessitats d’inversió — Permetre una millor optimització dels recursos, en alguns casos, accés a proveïdors o canvis culturals a través d’evitar el malbaratament alimentari, la que requereixen temps i recursos. Els canvis afecten generació de residus i l’ús eficient de materials principalment a les següents baules: i també d’energia. Això es tradueix en una major sostenibilitat i eficiència operativa, amb el consegüent estalvi i millora dels resultats I. Origen i traçabilitat dels materials empresarials. — El disseny, la planificació i optimització dels menús — Adoptar consumibles circulars ajuda a les és fonamental per minimitzar el malbaratament empreses a complir amb les regulacions alimentari. Es tracta de dissenyar plats que ambientals que cada vegada son i seran més maximitzin l’ús de cada ingredient i assegurar- estrictes, més enllà de mostrar un compromís amb se que els plats puguin ser adaptats en funció la responsabilitat social corporativa, la qual cosa de la disponibilitat de productes de temporada. millorar la imatge de l’empresa i realment atrau a Els menús han de ser flexibles per permetre la clients compromesos amb la sostenibilitat. incorporació de productes locals, de temporada, o rebutjats pel mercat per les imperfeccions — Promoure la salut i el benestar de les persones, estètiques així com la utilització i aprofitament amb l’ús de materials innocus per a la salut d’ingredients sobrants per a la creació de nous humana (és a dir, que no incorporin ingredients plats o variants dels mateixos. tòxics en la seva composició) — Millorar la reputació de les empreses del sector i el posicionament en el mercat, perquè s’atreu els consumidors més conscienciats. 5. Apartat elaborat a partir de l’aportació de David Rubert, Consultor en Restauració, Hoteleria i Gastronomia. Soci fundador de Persapia, proyectos y Formación, S.L. 04. Béns consumibles. Alimentació i tèxtil Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 41 — El consum de productes de temporada no enllà de la sostenibilitat, com la professionalització, només és més sostenible sinó que també qualificació i garantia de millor servei o producte. ofereix als clients aliments en el seu millor moment de qualitat i sabor. Això permet reduir el — Sempre s’ha parlat que per aplicar principis malbaratament associats amb l’aprovisionament d’economia circular cal que hi hagi consumidors de productes de fora de temporada. Prioritzar sensibles. Informar i educar de manera adequada l’aprovisionament local dona suport als productors als clients sobre les pràctiques sostenibles del locals per consolidar i regenerar el territori, a part negoci i fomentar hàbits de consum responsables de crear llocs de treball. Existeixen plataformes, pot augmentar la seva satisfacció i fidelitat. com Farmdrop que comercialitzen producte de Ajuden en aquesta tasca les etiquetes clares, proximitat, el que permet reduir la petjada de la comunicació transparent i les iniciatives carboni i millorar els ingressos de la producció educatives. La conscienciació requereix esforços local. de comunicació i campanyes informatives per canviar hàbits de consum establerts, però també Per tot això és important la col·laboració estreta aporta un gran valor per la companyia. amb proveïdors per assegurar-se que els productes compleixen amb els estàndards de sostenibilitat i per — I no cal oblidar la comunicació i participació més promoure pràctiques de producció responsables. global, a través de xarxes i iniciatives conjuntes En retorn, els proveïdors poden assessorar sobre els de sostenibilitat que permetin compartir productes més convenients en cada moment, a fi de coneixements, experiències i recursos amb altres millorar la sostenibilitat i generar estalvis. Per fer això, es empreses del sector i fins i tot propiciar la compra necessari desenvolupar relacions de confiança a llarg col·lectiva per fer més viables les produccions més termini que acaben beneficiant ambdues parts. sostenibles. — Eliminar productes d’un sol ús en els sistemes II. Processament i consum dels aliments d’embalatge i de materials de servei sempre que les condicions sanitàries ho permetin. En La fase de processament i consum son estratègiques altres casos, l’ús d’embalatges reutilitzables especialment en el malbaratament alimentari i en la o compostables (ex. Biopak) redueix incorporació d’hàbits més sostenibles. Per tot això son significativament l’impacte ambiental dels importants: consumibles d’un sol ús. És important plantejar-se — El coneixement de la realitat mitjançant el control, la compra d’elements processats o no envasats la mesura i el seguiment dels consums i del Això inclou bosses de transport, envasos per malbaratament, a fi de poder anar adequant el emportar i altres materials d’empaquetatge. disseny dels menús i la seva mida, els sistemes de Per tant, adoptar noves tecnologies i materials compra i de servei al consumidor. La utilització de per a l’embalatge, com ara bioplàstics o tecnologia d’IA per ajudar els restaurants y hotels materials d’origen vegetal, ajuda a minimitzar a reduir el malbaratament alimentari ha aconseguit la contaminació i millorar la sostenibilitat dels reduir-ho en percentatges superiors al 70%, productes. És cert que algunes d’aquestes estalviant així milions en costos. Ex. Hilton i Sofitel. pràctiques poden augmentar els costos operatius a curt termini, especialment per empreses amb — La formació als equips. Formar el personal en marges de benefici reduïts. D’aquí la importància pràctiques de sostenibilitat i gestió de residus de la cooperació, tant per transmetre informació és crucial per a l’èxit de la implementació de com per generar demandes conjuntes i aconseguir l’alimentació circular. Això no només inclou més poder de mercat. Això pot incloure projectes instruccions sobre com reduir el malbaratament, comunitaris, aliances amb ONGs i participació en sinó també com reciclar correctament, reutilitzar fòrums de sostenibilitat. les sobres de manera eficient i aplicar els protocols o certificacions que disposi l’activitat. Aquest procés de formació pot ser llarg i costós, i pot enfrontar-se a la resistència inicial del personal acostumat a mètodes tradicionals. Formar al personal és necessari i aporta altres valors més 04. Béns consumibles. Alimentació i tèxtil Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 42 III. Final de cicle dels aliments A continuació, es detallen alguns dels avantatges més rellevants de la transformació circular en els productes Per tancar el cicle dels aliments, s´han d´implementar tèxtils: plans de millora dels aprofitaments mitjançant — Contribució a la conservació de recursos naturals — Distribució d’excedents alimentaris per consum i a la reducció de la petjada ambiental i la del col·lectiu de l’empresa, altres vies de contaminació, en etapes de disseny, producció, reaprofitament o donacions externes. transport i operació, ús i manteniment, i gestió de — Innovació en l’elaboració de nous productes la fi de vida. alimentaris, com per exemple salses, melmelades, — Estalvi econòmic. La circulació i reciclatge de condiments amb aliments que serien descartats materials, i la prolongació de la vida útil dels (Rubies in the Rubble) o cervesa (Toast Ale). productes poden reduir els costos de proveïment, — Innovació en l’elaboració de productes per producció, i finalment de gestió de residus. altres usos, com pinsos per l’alimentació animal, — Disseny modular, patronatge de zero waste, i ingredients sanitaris com col·lagen, cosmètics, desassemblatge amb capacitat per mantenir-se i bioplàstics o d’altres productes (Appel Sciences, reparar-se fàcilment, alhora que adaptar-se a les MarinaTex, Natural Machines Foodini, Piñatex, noves necessitats dels usuaris al llarg del temps. Orange Fiber, QMilk, entre molts d’altres). — Potencial de nous negocis. La creació de nous — Generació de compost dels residus orgànics per models de negocis circulars al voltant del permetre retornar nutrients al sòl. Amb aquest reciclatge, la reparació i la reutilització de tèxtils pot procés es crear un producte útil que pot ser obrir noves oportunitats de mercat i ocupació. utilitzat per a l’agricultura o la jardineria. — Innovació, major competitivitat i posicionament. la Totes aquestes accions molt probablement requeriran circularitat promou la innovació alhora que millora cooperació entre diferents agents de la cadena la competitivitat de les empreses en posicionar-les turística i de fora, així com del sistema d’innovació, com a líders en sostenibilitat i diferenciar-les en un per fer-les factibles. Un cop més l’impuls a l’economia mercat cada vegada més conscient dels impactes circular no pot tenir lloc sense la col·laboració dels ambientals i socials. agents econòmics i socials. — Beneficis socials per a les comunitats de 4.2.2.L’economia circular als tèxtils6 proximitat. La creació d’ocupacions en sectors com el reciclatge, la reparació i la reutilització a) Importància i avantatges contribueix al desenvolupament econòmic local, dels tèxtils circulars prioritzant l’ús tant de materials i productes de proximitat, i millorar la qualitat de vida de les Un dels productes d’ús més intensiu en els sectors comunitats regionals. del turisme, hostaleria i restauració són els tèxtils, que — Promoció de la salut i el benestar de les persones, abasten des de roba de llit, matalassos, tovalloles i potenciant l’ús de materials innocus per a la salut uniformes, fins a decoració i ambientació dels espais. humana (és a dir, que no incorporin ingredients L’economia circular proposa maximitzar la utilitat i el tòxics en la seva composició) valor dels productes en tot moment, recircularitzar — Compliment de regulació que redueix el risc els béns per a minimitzar la generació de residus i el normatiu, anticipant-se als requeriments de les consum de recursos naturals. futures legislacions i a més evitar sancions. 6. Apartat elaborat a partir de l’aportació de Natàlia Nupieri, Dissenyadora d’Indumentària i Tèxtil per la Universitat de Buenos Aires (UBA), postgraduada en Economia Circular per la Universitat Politècnica de Catalunya. S’ha desenvolupat professionalment en el camp de la moda i el tèxtil, centrant-se en el disseny sostenible, amb projectes de vinculació entre empreses, acadèmia i govern. Actualment, forma part de l’equip de gestió de projectes de la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF). 04. Béns consumibles. Alimentació i tèxtil Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 43 — Millora de la reputació. Així mateix, les empreses vibrants. El blanqueig dels tèxtils fa servir clor i és que adopten pràctiques d’economia circular molt contaminant. La transformació dels hàbits estan més ben posicionades per a complir amb dels consumidors requereix també abordar les aquests requisits i millorar la pròpia reputació gammes de colors. Els colors naturals, que no son entre consumidors i altres stakeholders, enfortint la blancs sinó crus, poden ser un bons substitut per marca i augmentant la lleialtat del client. la majoria dels usos del sector. Naturalment, això requereix un canvi de principis estètics i de falses b) Elements clau de la cadena creences sobre qualitat i higiene sobre les quals del tèxtil al turisme caldria un avanç en el sector.. A l’hora de migrar cap a una economia Circular, i II. Processos circulars de cura i manteniment enfrontar els desafiaments ambientals que aquests productes comporten, els principals elements clau a És sabut que la indústria del turisme i hostaleria abordar dins la cadena de distribució son: necessita rentar, assecar i planxar els tèxtils de manera freqüent per a mantenir-los en ús, però, al seu torn, aquests processos consumeixen grans quantitats I. Origen i traçabilitat dels materials d’aigua i energia. La forma en què es produeixen els tèxtils té molts Entre les accions proposades: impactes que poden ser mitigats al moment de la seva selecció. Per exemple, els teixits de cotó i altres — Optimitzar els processos de bugaderia, i canviar materials naturals requereixen grans quantitats d’aigua a productes de neteja amb menor impacte i ús intensiu dels sòls per a la seva producció. Segons ambiental, no només per reduir l’impacte en els McKinsey , es necessiten aproximadament 2,700 litres abocaments químics i en el consum de recursos, d’aigua per a produir una sola samarreta de cotó. sinó també per estendre la vida útil dels productes. A això s’agrega que, a major temperatura i A més, la producció tèxtil implica l’ús de tints i freqüència de rentada, els tèxtils sintètics alliberen productes químics que poden ser nocius per al medi més microplàstics, que acaben en els oceans i ambient i la salut humana. També el polièster i els tèxtils afecten la vida marina i humana. sintètics es fabriquen consumint alts nivells d’energia, la qual cosa contribueix significativament a les emissions — Quant a la reutilització, pot ser convenient de gasos d’efecte d’hivernacle. per a l’empresa incorporar un sistema de devolució, emmagatzematge i recirculació Les accions per millorar la circularitat: d’uniformes enfront de la rotació de personal, que — Comprar o llogar tèxtils amb contingut de fibres potencialment inclou un servei de reparació. reciclades en comptes de verges, o utilitzar-les — Adoptar un disseny durador, que es pugui d’origen sostenible (com el cotó orgànic), sempre reparar i recircular dins l’empresa, acompanyat que això no entri en conflicte amb els requeriments de pràctiques de manteniment i reutilització de durabilitat i comoditat. que potenciïn el disseny, així com promoure el — Comprovar que estiguin fabricats amb tecnologies reciclatge al final de la seva vida útil. Es recomana netes i processos eficients en l’ús d’aigua i energia, repensar els criteris de desgast vinculats a la mitjançant les diferents certificacions de traçabilitat freqüència de rentada, cures i manteniment perquè i sostenibilitat existents en el mercat. el recanvi sigui menor. — Prioritzar la durabilitat amb fibres i mescles més resistents al desgast i els processos de rentada. Les paletes de color dels tèxtils reciclats a vegades poden ser més grisenques i amb tons menys 7. Biodiversity: The next frontier in sustainable fashion. Anna Granskog, Franck Laizet, Miriam Lobis, and Corinne Sawers. McKinsey & Co. (2020) 04. Béns consumibles. Alimentació i tèxtil Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 44 III. Aliances per a gestionar la fi de vida i esquemes de les seves fites per als propers dos anys, mostrant de recuperació una voluntat de transició cap a pràctiques més responsables. Per garantir que els tèxtils no aptes per ser reutilitzats dins les empreses turístiques tinguin una major vida útil Respecte al malbaratament, les dades són mixtes. Cap es poden plantejar diferents alternatives: empresa disposa d’una estimació precisa del cost del malbaratament, però de les empreses que aplica el — Acords amb empreses tèxtils que necessiten 53,3% empreses han fet una estimació a grosso modo, matèria primera per reciclar, i a canvi poden mentre que l’altre 46,7% no han fet cap estimació. proveir de nous productes tèxtils amb un nou Això suggereix una manca de dades precises i valor agregat-recirculats en circuit tancat dins de sistematitzades sobre el malbaratament. la pròpia empresa-. Per exemple, reciclar el tèxtil de llençols o tovalloles en teixits per a catifes, En termes de formació per prevenir el malbaratament, tapisseria o altres usos. només un 16,7% empreses han proporcionat formació completa als seus empleats. Un 50% d’empreses — D’altres tècniques innovadores de transformació y han fet formació parcial, mentre que un 33,3% no han upcycling. Un exemple és l’aposta d’aprofitament proporcionat cap formació. Aquesta situació destaca de residus tèxtils dels mateixos hotels per la necessitat de millorar la formació dels empleats per desenvolupar mobiliari, como ha fet el grup minimitzar el malbaratament en les operacions diàries. ILUNION HOTELS o Deleite Wear, en la reutilització de residus tèxtils per nous productes. Aquestes Finalment, pel que fa a la modificació de la carta per accions poden ser portades a termes per motius ambientals en els darrers tres anys, només un empreses locals i amb finalitats socials 41,7% de les empreses ha fet canvis, mentre que 58,3% no ho ha fet. Això indica que, tot i que hi ha un cert grau Un cop més la col·laboració entre el sector turístic pot de consciència ambiental, moltes empreses encara no generar dimensió suficient per crear mercats viables. han integrat completament aquests criteris en la seva oferta gastronòmica. Per tant, les empreses estan començant a fer passos 4.3. On som? cap a pràctiques més circulars, amb una major intenció de compra responsable i un reconeixement de la En una sessió de treball amb 49 empreses del sector necessitat de formació per reduir el malbaratament. No turístic, centrada en la sostenibilitat dels consumibles obstant això, es necessiten esforços addicionals per (com ara tèxtils i productes alimentaris), es van recollir sistematitzar aquestes pràctiques i convertir-les en una dades reveladores sobre les pràctiques i actituds norma generalitzada dins el sector. actuals envers la compra circular i la gestió del malbaratament. En primer lloc, només una minoria de les empreses (una mica més del 25%) disposa d’un protocol establert per a fer una compra circular. Això indica que la majoria de les empreses encara no han institucionalitzat processos de compra que prioritzin la sostenibilitat. Aquest panorama és similar en les pràctiques de la restauració, on només el 44% d’empreses tenen un protocol de compres circulars, i la resta consideren que la qüestió no és aplicable a la seva situació. Malgrat aquesta mancança de protocols establerts, hi ha una clara intenció d’augmentar la compra circular en el futur proper. La majoria de les empreses (92%) han indicat que l’augment de la compra circular és una 04. Béns consumibles. Alimentació i tèxtil Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 45 Figura 18. Resum dels resultats del sector sobre els consumibles en economia circular. Font: Elaboració pròpia per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) Consumibles En una sessió de treball amb empreses del sector turístic, centrada en la sostenibilitat dels consumibles (com ara tèxtils i productes alimentaris), es van recollir dades reveladores sobre les pràctiques i actituds actuals envers la compra circular i la gestió del malbaratament. 05 Gestió de serveis turístics 05. Gestió de serveis turístics Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 47 05 Gestió de serveis turístics En general s’anomenen Aquests es poden oferir al mercat de manera aïllada per agents organitzadors especialitzats, com son les serveis turístics a agències de viatges, entre d’altres o poden formar part de l’oferta addicional o complementària d’empreses totes les activitats amb un altra activitat principal, com allotjament, restauració, entreteniment, etc. vinculades a l’activitat Malgrat que en aquesta categoria poden existir turística, des de multitud d’activitats, s’analitzen específicament tres tipus de serveis que constitueixen un gruix important l’Hosteleria fins la dins el sector intermediació. — Turisme de reunions, incentius, congressos i exposicions -MICE — Intermediació. Agències de viatges i guies turístics Ara bé, sota l’enfocament transversal per tipologia — Festivals de música de productes que se segueix a l’informe, s’inclouen en aquesta sessió totes aquelles activitats que no Un element comú a tots aquests serveis és l’amplitud i comporten transformació física de matèries primeres, la diversitat de participants en la cadena de proveïment, com es dona a la construcció o a l’alimentació, sinó que serveis d’hostaleria i restauració, d’edificacions i impliquen la integració d’un conjunt de béns i serveis, instal·lacions, mobilitat o comunicació, entre molts equipaments, instal·lacions i entorn físic combinats d’altres. D’aquí que la visió íntegra de tota la cadena de per crear una experiència lúdica, cultural o científica- subministrament circular des del moment de la ideació comercial específica. És el cas d’un itinerari de viatge, del producte, la selecció de tots els proveïdors de la d’una fira o saló o d’un festival. En el llenguatge del baula amb criteris de circularitat, i la coordinació siguin sector a una proposta conjunta d’aquest tipus se determinants en la creació de serveis turístics circulars l’anomena genèricament “producte turístic”. i sostenibles. Així mateix, aquest servei pot ser un producte turístic creat a iniciativa pròpia d’un agent o empresa organitzadora per oferir-lo al mercat, o pot venir per demanda d’un agent extern. Un exemple d’aquest segon tipus seria el cas dels viatges d’incentius a demanda corporativa o els viatges a mida, per exemple. En aquest darrer cas, el promotor vindrà a ser qui majoritàriament marqui els objectius de sostenibilitat del producte final. 05. Gestió de serveis turístics Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 48 5.1. L’esquema conceptual En aquesta circularitat, l’usuari del servei pren també molt protagonisme, més enllà de les preferències de l’economia circular de la que ja expressa en la decisió de compra inicial. El seu gestió de serveis turístics comportament individual “in situ”, la seva implicació en accions col·laboratives, la responsabilitat i el compromís socioambiental i, fins i tot, la seva pro activitat acabaran Com a les sessions prèvies, s’analitzen els elements determinant els resultats globals i també contribuint principals de la cadena de subministrament que, a a la dinàmica del disseny del producte . En un model grans trets, són comuns per tots aquests serveis i circular les persones usuàries haurien també de s’assenyalen els punts clau per a la transformació generar sistemes de comunicació interna per transferir circular. bones pràctiques, coneixement adquirit i fins i tot compartir béns no utilitzables finalitzada l’experiència L’element singular en aquests serveis és el rol de (3) i aquest és un camp on resta molta innovació. De la l’entorn on té lloc, que pren un paper molt més mateixa manera, la seva sensibilitat i el comportament preeminent del que té en les cadenes prèvies, de en el moment d’ús dels serveis del producte turístic construcció i de consumibles. Aquí l’entorn, a més (mobilitat, allotjament, restauració, etc.) influeix sobre del suport físic d’acollida, és proveïdor dels serveis aquests serveis (4) i pot contribuir a accelerar (o alentir) públics que en formen part destacada i determinant la transformació circular de les empreses que els del producte turístic. N’ocupen part central els atractius presten. És ben cert que la informació i sensibilització ambientals i culturals, les instal·lacions d’acollida, el de les persones que gaudeixen del producte turístic patrimoni artístic i arquitectònic i, finalment, el conjunt per ajudar-les a minimitzar impactes ha tingut cert de la societat on aquests serveis tenen lloc. Per això, desenvolupament en els darrers anys gràcies a la plantejar la transformació circular dels serveis turístics preparació i distribució de guies i consells tant de passa, inexorablement, per entendre quins són els l’administració pública com de les empreses més líders condicionants i els límits de l’entorn i fer-los element en el canvi. central del disseny del producte turístic (1). La fragilitat de l’entorn marca els límits per la sostenibilitat turística. Per la incidència en l’entorn natural i construït, la No hi ha possibilitat de generar uns serveis turístics preservació del medi i la minimització d’externalitats són circulars si no hi ha plena sintonia amb l’entorn, si els principis de la circularitat en els que les activitats se sobrepassa la capacitat d’acollida del medi físic, de serveis poden incidir més i sobre els quals han biològic i social que l’acull. Només llavors, entra en de tenir més cura. Les activitats de serveis haurien joc la selecció d’empreses proveïdores circulars que de cercar l’impacte positiu, regeneratiu, o si més han de donar garanties de circularitat en l’oferta de no, neutre sobre l’entorn natural, construït i social. I béns i serveis que componen el producte turístic. La això implica accions per minimitzar les externalitats informació recollida de l’experiència dels usuaris, dels (contaminacions acústica, lumínica, residus, emissions seus hàbits i dels impactes ha de ser un element de partícules, sobrecàrrega d’infraestructures, etc) significatiu per a la transformació circular (5) aportant però també accions d’impacte positiu, de llegat aquesta consciència i pro activitat col·laborativa a la sobre l’entorn, a planificar des de la mateixa fase de creació del producte turístic (3). disseny (5). Alguns productes turístics incorporen propòsit d’impacte positiu en el territori, amb accions En la mesura que els serveis turístics son una específiques i mesures compensatòries per aquells amalgama de béns i de serveis combinats impactes que es consideren inevitables (6). Com ja s’ha (allotjament, restauració, mobilitat...), la seva cadena de observat, la informació rebuda de l’usuari en la fase de subministrament, figura 20, és també una combinació comercialització del producte turístic i després en l’ús, de les cadenes abans esmentades, de consumibles respecte al seu comportament, acceptació i rebuig de i de construcció, que quedarien simbolitzades dins la les propostes, incomprensions, efectes no desitjats i icona (2). La transformació circular d’aquelles cadenes altres ha de servir per nodrir de nou la concepció del que participen en el producte final circular són condició producte i millorar la circularitat. sine qua non perquè aquest pugui ser circular. Després, cal garantir que en la provisió del servei també es mantenen els principis de la circularitat. 05. Gestió de serveis turístics Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 49 La llegenda de colors en aquest esquema és la mateixa que en la resta: els elements verds en l’esquema simbolitzen les estratègies d’economia, els grisos representen els processos que segueixen el model lineal, sense canvis previstos i els taronja marquen les zones on es poden introduir millores per avançar cap a la circularitat. La llegenda de colors en aquest esquema és la mateixa que en la resta: els elements verds en l’esquema simbolitzen les estratègies d’economia, els grisos representen els processos que segueixen el model lineal, sense canvis previstos i els taronja marquen les zones on es poden introduir millores per avançar cap a la circularitat. Figura 19. Esquema de subministraments de gestió de serveis en economia circular. Font: Elaboració pròpia per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) Cadena de gestió de serveis circulars en el turisme © 2024 by Isla, Mar; Armiñana, Maria; Rubert, David and Codinas, Lluís, per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat de Tecnocampus Mataró-Maresme is licensed under CC BY-SA 4.0. To view a copy of this license, visit http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/ 05. Gestió de serveis turístics Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 50 5.2. Gestió de serveis Dos aspectes importants en la sensibilització per minimitzar impactes o generar valor són les turístics circulars compensacions econòmiques en els mercats voluntaris de carboni i el llegat positiu, que es refereix a l’impacte planificat en l’economia i la societat locals. Alguns 5.2.1. Turisme de reunions, incentius, exemples en els mercats voluntaris de carboni inclouen conferències i exposicions-MICE Gold Standard, Climate Action Reserve (CAR), VERRA, i a Espanya, plataformes com Climate Trade, airco2, Des de fa temps, moltes organitzacions ecoact i Anthesis Lavola. d’esdeveniments MICE han incorporat mesures de sostenibilitat, i les autoritats públiques de les Exemples de llegat positiu són: destinacions d’acollida també les promouen. En l’actualitat, la sostenibilitat es considera una exigència — El Congrés Mundial del Parkinson a Barcelona. cada cop més freqüent per part d’organitzacions professionals, empreses i altres entitats a l’hora de — El Congrés de la Sociedad Colombiana de contractar agències especialitzades i seleccionar Anestesiología y Reanimación (SCARE) al Centro destinacions. A l’hora de decidir una localització, es de Convenciones Cartagena de Indias (CCCI). consideren aspectes com: — El Campionat Mundial de Break Dance a Leuven. — Certificacions de sostenibilitat del centre de convencions (com LEED o BOMA). — Opcions de transport públic i net local. — Disponibilitat d’opcions d’alimentació sostenible i de proximitat, així com programes per gestionar el malbaratament. — Polítiques de sostenibilitat del centre de convencions i de la destinació. Centres com el Centre de Convencions de Vancouver són referents mundials des de la seva construcció, establint polítiques ambientals que marquen tendència al sector. A més, el congrés Smart Cities, amb les seves propostes Towards Zero Waste, ofereix una perspectiva clara sobre les accions en economia circular i, per incentivar els expositors, atorga anualment el premi Green Exhibitor Award al més sostenible. Hi ha diverses guies per a l’organització d’esdeveniments amb criteris de sostenibilitat, moltes de les quals són promogudes per les administracions públiques de les destinacions. En els aspectes ambientals, s’hi centra en el consum energètic, la mobilitat i la generació de residus alimentaris, d’envasos i de muntatge. La sostenibilitat social, en relació amb la inclusivitat, l’impacte local i el llegat, també té un paper destacat. La guia de Barcelona, per exemple, inclou indicadors que permeten establir i avaluar objectius. 05. Gestió de serveis turístics Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 51 Un exemple proper de bones pràctiques en matèria de Figura 20. Pràctiques del CCIB circularitat és el Centre de Convencions Internacional alineades amb els ODS de Barcelona (CCIB). Font: Centre de Convencions Internacionals de Barcelona. (2023). Memoria de Sostenibilidad 2023 · CCIB. Pàg 40. Centre de Convencions https://flipbook.ccib.es/sostenibilidad2023#page/22 Internacionals de Barcelona Impacto prioritario Presentació de l’entitat Data de Creació: El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) va ser inaugurat el 2004, amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures. Des de llavors, és un referent en organització d’esdeveniments, especialitzant-se principalment en congressos, convencions, presentacions de productes, reunions i jornades. Impacto Activitat: El CCIB contribueix en gran manera a la dinamització del teixit econòmic del seu entorn per complementario mitjà de la creació de llocs de treball i la compra de productes i de serveis de proximitat a proveïdors locals. A la vegada, està compromès a fer dels esdeveniments Economia circular: una activitat més sostenible, tant del punt de vista ambiental com social. — Apostar per una economia circular en totes les operacions del centre, integrant principis circulars Dimensió: Format per 2 edificis de gran valor en la gestió dels recursos i residus. arquitectònic, disposa de 100.000 m2 de superfície bruta per a esdeveniments amb una capacitat de fins a 15.000 persones. El seu reconeixement tant Minimització de l’impacte ambiental: en l’àmbit nacional com internacional, l’han constituït — Reduir les emissions de CO2 mitjançant la com un motor de negoci per a Barcelona i la seva implementació de mesures eficients de gestió de àrea d’influència, consolidant els congressos i les residus. convencions com a pol de coneixement en els àmbits mèdic i tecnològic i generant valor compartit amb els — Compensar les emissions de carboni des del 2020 seus grups d’interès. amb la compra de crèdits de carboni a través de SENDECO2 a la Bossa 2 dels projectes voluntaris Pràctiques de circularitat de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. El Centre de Convencions Internacional de Barcelona Eficiència energètica: (CCIB) ha implementat diverses pràctiques per alinear- se amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i promoure la circularitat: 05. Gestió de serveis turístics Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 52 — Millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions. Reptes de futur — Contribuir a l’ús d’energia verda i renovable per Malgrat els avenços aconseguits, el CCIB enfronta reduir l’impacte ambiental associat amb el consum diversos reptes per consolidar i expandir les seves energètic. iniciatives de circularitat en el futur. Entre aquests reptes es troben els aspectes logístics, econòmics (costos Sensibilització ambiental: d’implementació), de participació (tant de persones usuàries com d’empreses proveïdores), ambientals, — Promoure l’educació ambiental per sensibilitzar tecnològics i de comunicació, com ara evitar el els grups d’interès sobre la importància de la greenwashing i comunicar les mesures de manera protecció del medi ambient i la seva participació en efectiva. El CCIB continua treballant per assegurar les pràctiques sostenibles. la satisfacció dels seus clients i millorar les seves pràctiques sostenibles en cada esdeveniment que Aquestes iniciatives reflecteixen el compromís del CCIB acull. amb la sostenibilitat i la circularitat, establint un model per a altres centres de convencions en termes de responsabilitat ambiental i eficiència energètica. Resposta de clients La resposta dels clients al compromís del CCIB amb la sostenibilitat ha estat molt positiva. Als darrers anys, s’ha observat un augment en la demanda d’esdeveniments sostenibles per part dels organitzadors i clients. Per satisfer aquestes expectatives, el CCIB ha desenvolupat diverses eines i accions, com ara la disponibilitat de polítiques ambientals a la seva web, documents informatius sobre matèria ambiental per als clients, i el registre de les accions realitzades per continuar millorant. També manté una comunicació contínua amb els clients a través de sustainability@ccib.es i col·labora amb proveïdors que compleixen amb els requisits ambientals. A més, el CCIB ha obtingut la certificació ISO 20121 de Gestió d’Esdeveniments Sostenibles el 2018 i la distinció Biosphere per la seva gestió sostenible i la promoció d’un turisme responsable el 2019. 05. Gestió de serveis turístics Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 53 5.2.2. Intermediació. La informació i el comportament dels turistes són Agències de viatge i guies turístics fonamentals en les actuacions de sostenibilitat. Ja el 2001, el Comitè Mundial d’Ètica del Turisme va oferir La Resolució de l’Assemblea General de les Nacions consells pràctics als viatgers en sis aspectes clau: Unides del 2021 va aprovar un codi ètic per a tots els — Valoració de la societat i cultura de la destinació actors del sector turístic, incloent-hi el sector públic, les empreses turístiques, les comunitats i els turistes, que — Protecció del planeta ha marcat un important avanç cap a pràctiques més — Suport a l’economia local responsables i sostenibles. Aquesta resolució ha servit — Salut i seguretat en el viatge de catalitzador per a l’adopció de pràctiques ètiques i avenços posteriors en la intermediació turística. — Actuació amb informació — Ús racional de les plataformes digitals Figura 21. Pràctiques ètiques en el turisme Font: Código Ético Mundial para el Turismo. (n.d.). En línia amb aquests consells, algunes regions com https://www.unwto.org/es/codigo-etico-mundial-para-el-turismo Escòcia proporcionen als visitants compromisos específics per a la cura de la natura i de les comunitats durant la seva estada. Article 1. Contribució del turisme a l’enteniment i respecte mutus entre En l’àmbit de les agències de viatge, moltes empreses homes i dones han centrat la seva proposta de valor en el turisme alternatiu. Aquestes agències es destaquen per la Article 2. El turisme, instrument de seva responsabilitat social, amb compromisos de desenvolupament personal i col·lectiu contractació laboral justa i local, inclusivitat i respecte a la societat de destinació. L’objectiu de la sostenibilitat predomina sobre la circularitat, en gran part per la Article 3. El turisme, factor de rellevància dels aspectes socials i econòmics, com desenvolupament sostenible l’impacte sobre l’economia local, i pot ser la manca d’una visió integral estructurada d’intervenció a la Article 4. El turisme, factor totalitat de la cadena de subministrament. d’aprofitament i enriquiment del patrimoni cultural de la humanitat Algunes agències ofereixen paquets turístics que involucren els viatgers en projectes de sostenibilitat Article 5. El turisme, activitat local o protecció de la natura, i accepten donacions beneficiosa pels països i comunitats dels turistes per aquestes finalitats. En matèria de destinació ambiental, promouen l’ús de transport públic o compartit, prioritzen proveïdors locals amb valors similars i eliminen certes activitats del seu portafolis. Article 6. Obligacions dels agents de També implementen accions compensatòries per la desenvolupament del turisme petjada de carboni, com l’adquisició de crèdits climàtics o el finançament directe de projectes de reforestació. Tanmateix, la compra de crèdits de carboni no està Article 7. Dret al turisme exempta de debat; per exemple, Responsible Travel defensa àmpliament la seva oposició a aquesta pràctica. Article 8. Llibertat de desplaçament turístic Article 9. Drets dels treballadors i dels empresaris del sector turístic 05. Gestió de serveis turístics Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 54 Alguns exemples destacats de vinculació social amb Presentació de l’entitat les destinacions són: Data de Creació: Tarannà Viatges amb Sentit és una — Upnorway i Sawday’s, que seleccionen agència de viatges situada a Barcelona que va néixer allotjaments de propietat local en entorns propers. fa més de trenta anys. Des dels seus inicis la filosofia de l’empresa va ser crear rutes que connectessin als — Intrepid Travel i Pura Aventura, que operen en viatgers i viatgeres amb les gents locals i fomentés espais més remots. l’economia local a més d’establir llaços col·laboratius — Byway, que organitza viatges sense utilitzar avions. amb projectes socials internacionals de la mà de les empreses proveïdores locals i fins i tot amb els clients. — Regenerative Travel, una proposta col·lectiva que inclou hotels i esdeveniments amb un enfocament Però va ser durant la crisi dels anys 2008-2009 quan global en el turisme regeneratiu. Tarannà es va qüestionar com afectava al Planeta el turisme, i arran d’aquesta reflexió es va abordar La sostenibilitat en la intermediació està menys la inclusió de la RSE a l’estratègia de l’empresa. Per desenvolupada que en altres activitats turístiques. a treballar s’han seleccionat els grups d’interès: Sovint, els conceptes de sostenibilitat i impacte social Equip, Proveïdors, Clients, Societat local i comunitats, es vinculen a una narrativa atractiva d’exclusivitat per a Medi ambient i Governança. Es va treballar en tres aquells que busquen evitar la massificació, però avaluar conceptes: el que es feia bé, el que es podia millorar la coherència i l’impacte efectiu de les propostes no és (Objectius) i el que fins llavors s’havia contemplat fàcil, ja que sovint manquen objectius i mesures clares. (Objectius). Un projecte destacable de lideratge en aquest context La transversalitat de la sostenibilitat va ser el primer és Tarannà, que representa un exemple rellevant de concepte bàsic per a poder incorporar-la definitivament pràctiques sostenibles en intermediació turística. Cal en l’empresa. destacar especialment el seu desenvolupament de guies de sensibilització i orientació pels viatgers. L’evolució ha quedat plasmada en les nostres 13 memòries de sostenibilitat. Tarannà Pràctiques de circularitat Tarannà ha adoptat diverses pràctiques per assegurar- se que les seves operacions siguin sostenibles i alineades amb els principis de circularitat: Compensació de CO₂: — Implementar el Pla d’Oficina Verda i el Bosc Viatger, amb més de 4.300 plantacions en projectes mediambientals a la fi de 2023, on cada viatge contribueix a la plantació d’arbres. — Calcular la petjada de carboni de l’empresa i dels itineraris mitjançant Acords Voluntaris i MITECO, i proporcionar audiovisuals per explicar el concepte de compensació de CO₂. Responsabilitat Social Corporativa (RSC): — Divulgar la RSC a proveïdors a través del portal dedicat: Tarannà Responsable. 05. Gestió de serveis turístics Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 55 — Implementar una cadena de subministrament Reptes de futur de serveis de viatge terrestres integrada amb la filosofia de sostenibilitat de l’empresa. A mesura que Tarannà avança en la seva estratègia de sostenibilitat, es deuen afrontar diversos reptes per consolidar i expandir les seves iniciatives. Un dels Sensibilització i educació: grans reptes és treballar amb la cadena d’empreses — Realitzar Cinemes de Consciència, un acte social proveïdores internacionals per assegurar la sostenibilitat que uneix anualment més de 900 persones en la de les rutes i destinacions. Aquesta tasca implica la visualització de documentals amb caràcter social integració de pràctiques sostenibles a escala global, i mediambiental, col·laborant amb més de 140 cosa que pot ser complexa a causa de les variades projectes en 30 anys. condicions locals i normatives. A més, és essencial fomentar l’economia local de Governança i transparència: les poblacions visitades de manera que els beneficis econòmics dels viatges beneficien directament les — Aplicar valors de transparència i ètica mitjançant comunitats locals. Aquesta doble aproximació, que qüestionaris, Codi Ètic, ODS, protocols i processos combina la sostenibilitat en el subministrament i el que incorporen la sostenibilitat a la mateixa altura suport a l’economia local, és clau per aconseguir una que la qualitat i l’excel·lència. estratègia de turisme realment sostenible. Aquestes pràctiques reflecteixen el compromís de Les empreses que apliquen la sostenibilitat en la seva Tarannà amb la sostenibilitat i la circularitat, establint un estratègia es converteixen en motors de canvi del món model per a altres empreses de viatges i turisme. tant a socialment com mediambiental. Resposta dels clients Actualment, la demanda de turisme sostenible és encara limitada, però Tarannà anticipa un augment en el futur, a mesura que la consciència ambiental i la responsabilitat social guanyen importància entre els viatgers. La companyia compta amb una calculadora de petjada de carboni que permet als clients avaluar l’impacte ambiental dels seus viatges i prendre decisions informades per reduir-lo. Aquesta eina, juntament amb les guies informatives que proporciona, permet als clients entendre millor com poden contribuir positivament al medi ambient i a les comunitats locals durant els seus viatges. Les guies de Tarannà cobreixen temes com bones pràctiques durant el viatge, ètica viatgera, protecció de la fauna i visites a comunitats locals, oferint una visió detallada sobre com viatjar de manera responsable. Aquest enfocament no només respon a la creixent demanda per part de turistes conscients, sinó que també enriqueix el cicle de producció i consum sostenible, posicionant a Tarannà com un referent en el turisme responsable. 05. Gestió de serveis turístics Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 56 5.2.3. Festivals i esdeveniments Finalment, la sostenibilitat social i econòmica juga un lúdic-culturals paper important. Els festivals sovint col·laboren amb proveïdors locals per a serveis com la restauració i Als darrers anys, molts festivals i esdeveniments el transport, fomentant l’economia local i minimitzant lúdic-culturals han començat a incorporar pràctiques l’impacte del transport de mercaderies. de sostenibilitat amb l’objectiu de minimitzar el seu Els artistes i convidats en festivals i esdeveniments impacte ambiental i promoure un turisme responsable. tenen una gran influència i poden jugar un paper Aquestes bones pràctiques no només ajuden a clau en la promoció de pràctiques circulars. Algunes reforçar la circularitat en el sector, sinó que també figures destacades han realitzat peticions per incloure serveixen com a model per a altres esdeveniments energies renovables, opcions d’alimentació vegana o i sectors del turisme, establint estàndards per a una compensació de la petjada de carboni, així com altres gestió més ecològica i responsable. A continuació es actuacions concretes per disminuir l’impacte de les detallen els àmbits de la cadena en el que els festivals seves actuacions. ambientalment més sensibilitzats tendeixen a centrar l’atenció. Alguns exemples de festival que han liderat canvis innovadors en la sostenibilitat són: — La gestió de residus. Molts festivals han adoptat mesures per reduir l’ús de plàstics d’un sol ús, com — El Festival 2000trees ofereix opcions gots, coberts i plats, substituint-los per materials compostables fabricades amb materials compostables o reutilitzables. Aquesta reducció biodegradables, com a cartó o PLA (àcid polilàctic). ajuda a disminuir la quantitat de residus generats. A més, s’implementen sistemes de recollida — El Festival de Newport va implementar una separada per a reciclatge, compostatge i residus iniciativa innovadora en la qual utilitzaven bicicletes generals. estàtiques per generar electricitat durant l’esdeveniment. Aquestes bicicletes es col·loquen — La gestió de l’aigua. Alguns festivals han posat en un escenari específic, on els assistents podran en marxa sistemes per captar l’aigua de pluja, pedalar per generar energia que s’utilitzava per utilitzant-la per al reg dels jardins, la neteja alimentar els sistemes de so i il·luminació. d’instal·lacions i altres usos no potables dins del recinte del festival. — Coachella Valley Music and Arts Festival fomenta el transport compartit i la utilització de vehicles — El transport. Es fomenta l’ús de mitjans de elèctrics per reduir les emissions de gasos d’efecte transport sostenibles com el transport públic i les hivernacle associades als desplaçaments dels bicicletes. assistents. — L’ús d’energia neta. Alguns festivals han incorporat — El Flow Festival pot adquirir crèdits de carboni generadors que utilitzen tecnologia de cèl·lules certificats, que representen una reducció verificada de combustible d’hidrogen, oferint una alternativa d’emissions de CO en altres projectes o sectors. 2 neta i silenciosa als generadors de dièsel Aquesta inversió ajuda a finançar projectes de convencionals. També es fan servir fonts d’energia mitigació del canvi climàtic i compensar les renovable, com panells solars i turbines eòliques, emissions pròpies del festival. per cobrir les necessitats energètiques del festival. — Hillside Festival aplicar una iniciativa destacada — L’alimentació. Es prioritzen els menús amb que transforma els espais del festival en àrees ingredients locals i ecològics, cosa que redueix ecològiques amb cobertes vegetals (Green Roof). la petjada de carboni associada al transport Aquesta innovadora mesura ajuda a reduir la d’aliments. A més, s’ofereixen opcions veganes petjada de carboni, millora l’eficiència energètica i que ajuden a reduir l’impacte hídric i de carboni, crea espais verds per al benestar dels assistents i proporcionant alternatives adaptades a diferents l’entorn. preferències dietètiques i contribuint a una oferta alimentària més sostenible. 05. Gestió de serveis turístics Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 57 Un projecte del territori barceloní que és un exemple Pràctiques de circularitat clau de festival que aposta per la circularitat és Primavera Sound, El festival de música Primavera Sound, conegut pel seu enfocament en la circularitat, ha implementat diverses Primavera Sound pràctiques i polítiques per minimitzar el seu impacte ambiental i promoure la consciència ecològica. Algunes de les principals iniciatives de circularitat del festival inclouen: Gestió de residus: — Reciclatge i Reducció de Residus: Primavera Sound implementa sistemes de reciclatge a tot el recinte del festival, amb estacions de reciclatge clarament Presentació de l’entitat marcades per facilitar la separació de residus. Data de Creació: Primavera Sound va ser creat — Reducció de Plàstics: El festival es compromet a l’any 2001 a Barcelona. Des de llavors, ha crescut minimitzar l’ús de plàstics d’un sol ús, promovent significativament en popularitat i dimensió, convertint- l’ús de gots reutilitzables i ampolles d’aigua se en un esdeveniment de referència en el panorama recarregables. musical internacional. Activitat: Primavera Sound és conegut per la seva Mobilitat circular: àmplia programació musical, que abasta una gran varietat de gèneres, incloent-hi rock, pop, indie, música — Transport Públic i Compartit: Primavera Sound electrònica i hip-hop, entre altres. El festival se celebra incentiva els assistents a utilitzar transport públic, anualment al Parc del Fòrum de Barcelona i, més bicicletes o compartir cotxes per reduir la petjada recentment, també ha expandit les seves activitats a de carboni associada amb el transport cap al altres ciutats com Porto, Sao Paulo, Buenos Aires,... A festival i des del festival. més de la música, Primavera Sound també inclou altres — Aparcaments per a Bicicletes: Es proporcionen activitats culturals i lúdiques, com ara el Primavera PRO aparcaments segurs per a bicicletes per animar els Dimensió: El festival ha crescut enormement des assistents a optar per aquesta forma de transport. dels seus inicis, tant en termes d’assistència com d’infraestructura. Actualment, atrau desenes de milers Energia i emissions: d’assistents de tot el món, convertint-se en un dels esdeveniments més grans i influents del seu tipus. — Ús d’Energies Renovables: El festival ha pres mesures per utilitzar fonts d’energia renovable — Assistència: Primavera Sound Barcelona atrau a i reduir el consum energètic en les seves més de 200.000 persones durant els diversos dies operacions. del festival. — Càlcul i Compensació d’Emissions de Carboni: — Escenaris i Artistes: El festival compta amb Primavera Sound mesura la seva petjada de múltiples escenaris i una programació que carboni i participa en programes de compensació inclou centenars d’artistes, tant consagrats com de carboni per mitigar l’impacte ambiental de les emergents. seves activitats. — Internacionalització: A més de la seva edició principal a Barcelona, el festival s’ha expandit Alimentació circular: a altres ciutats, incloent-hi Porto (Primavera — Opcions de Menjar Circular: El festival ofereix Sound Porto) i, en anys recents, altres ubicacions opcions de menjar circular, incloent-hi opcions internacionals com Sao Paulo i Buenos Aires, entre vegetarianes i veganes, i treballa amb proveïdors d’altres.... que practiquen la circularitat en les seves operacions. 05. Gestió de serveis turístics Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 58 — Ús de Productes Locals i Orgànics: Es dona 5.3. On som? preferència als aliments locals i orgànics per donar suport a l’economia local i reduir la petjada de A la sessió de gestió de serveis es van analitzar les carboni associada amb el transport d’aliments. actituds i percepcions cap a la gestió turística de les 72 empreses visitants, centrant-se en la circularitat Infraestructura i recursos: i la sostenibilitat. Respecte a les percepcions dels consumidors sobre les mesures de circularitat i — Materials Circulars: En la construcció d’escenaris i sostenibilitat, les empreses van indicar una mitjana altres infraestructures temporals, el festival utilitza de 3,5 en una escala de 0 a 5, on 0 representa una materials reciclats i circulars sempre que és percepció crítica i 5 representa una perspectiva possible. acceptable. Això significa que els clients constitueixen generalment un cercle permanent de clients de — Estalvi d’Aigua: Implementació de mesures per conveniència dels programes implementats per les reduir el consum d’aigua, com ara sistemes de reg agències de turisme. Aquest nivell de reconeixement és eficients i lavabos de baix consum. important per a l’èxit de les estratègies de circularitat, ja que els clients que estan oberts a aquests elements Educació i sensibilització: poden influir positivament en la seva implementació i adopció. — Campanyes de Sensibilització: Primavera Sound organitza campanyes per educar els assistents Quant a l’impacte de la comunicació en aquest últim, sobre pràctiques circulars i la importància de les empreses van atorgar un 3,3 en la mateixa escala cuidar el medi ambient. de 0 a 5, cosa que indica que la comunicació té un efecte significatiu però no definitiu. Això suggereix que — Col·laboracions amb ONGs i Projectes Ambientals: una comunicació eficaç sobre la circularitat pot millorar El festival col·labora amb diverses organitzacions la percepció i acceptació del consumidor. no governamentals i projectes ambientals per promoure causes ecològiques i donar suport a De fet, la majoria de les empreses (89%) han iniciatives circulars. desenvolupat un pla per millorar la comunicació sobre les seves iniciatives de circularitat. Aquests resultats Aquestes pràctiques reflecteixen el compromís de mostren que les empreses han assumit un compromís Primavera Sound amb la circularitat i el seu esforç clar per millorar la manera en què comuniquen els seus per convertir-se en un model a seguir en la indústria esforços de circularitat als consumidors. Només l’11% dels festivals de música en termes de responsabilitat de les empreses va indicar que no comptava amb una ambiental. estratègia de millora en aquest aspecte. Resposta de clients En resum, el sector turístic mostra actituds positives cap a la sostenibilitat i la circularitat, amb consumidors La resposta dels clients a les mesures de circularitat i empreses treballant conscientment per millorar la adoptades pel festival Primavera Sound ha estat comunicació dels seus serveis. Tot i que la comunicació majoritàriament positiva, amb un suport creixent i ja ha tingut un impacte notable en els resultats finals, suggeriments constructius per millorar encara més les empreses reconeixen la necessitat d’estratègies de aquestes iniciatives. comunicació més efectives per maximitzar l’adopció i el suport al client. Aquest enfocament de millora contínua Reptes de futur és essencial per fomentar pràctiques més circulars en el turisme, garantint que els serveis implementats siguin Tot i els èxits assolits fins ara, Primavera Sound i altres coneguts, compresos i valorats pels consumidors. festivals similars hauran de superar aquests reptes logístics, econòmics (costos d’implementació), de participació (tant usuaris com proveïdors), ambientals, tecnològics i de comunicació (comunicar sense arribar al greenwashing)... per consolidar i expandir les seves iniciatives de circularitat en el futur. 05. Gestió de serveis turístics Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 59 Figura 22. Resum dels resultats del sector sobre la gestió de serveis en economia circular. Font: Elaboració pròpia per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) Gestió de serveis En la sessió de gestió de serveis es va analitzar les actituds i percepcions cap a la gestió turística de les empreses visitants, centrant-se en la circularitat i la sostenibilitat. 06 Annexos 06. Annexos Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 61 Annex 1 Projectes col·lectius de COMPASS COMPASS és un espai de trobada per a empreses Aquest procés ha estat guiat per la Càtedra que impulsen el canvi cap a la circularitat mitjançant la d’Economia Circular i Sostenibilitat, amb un enfocament cooperació. El seu objectiu és establir compromisos progressiu al llarg de quatre sessions. Cada sessió conjunts i crear sinergies per transformar el sector ha inclòs dinàmiques específiques que han permès de manera col·lectiva. A través de dinàmiques avançar des dels models fins a la creació de grups i participatives, es capten necessitats, es comparteixen l’elaboració de projectes concrets entre els participants. experiències i es defineixen projectes col·laboratius. L’objectiu del procés és fomentar el treball col·lectiu, passant de la reflexió sobre models de negoci circulars a la concreció de les àrees d’interès i, finalment, a la configuració de projectes col·laboratius. Figura 23. Resum la metodologia utilitzada en les dinàmiques COMPASS Font: Elaboració pròpia per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) Àmbits Models d’interès Grans àmbits Projectes de negoci vinculats als d’interès col·laboratius circulars models de proposats negoci Integració de l’oferta turística Barcelona Circular friendly Aprofitament alimentari Proveïdors PLATAFORMA OFERTA INTEGRADA circulars D'ÚS COMPARTIT PEL TURISTA CIRCULAR Infraestructura, digital i/o física, que permet a Enfocament turístic que ofereix paquets integrats, múltiples empreses del sector del turisme INTEGRACIÓ DE L’OFERTA TURÍSTICA fomentant la circularitat mitjançant la planificació de compartir recursos, com vehicles o equipaments, recorreguts sostenibles, l'ús eficient dels recursos INCLOU: Barcelona Barcelona optimitzant-ne l'ús i reduint la necessitat de locals i la participació en activitats que redueixin MINIMITZACIÓ DE RESIDUS • Integració d'ofertes sostenibles i circulars Connecta Alimentació posseir-los individualment. l'impacte ambiental. INCLOU: • informació als clients sobre opcions de turisme en tren Circular Circular • Centralitzar la gestió residuos • descomptes a canvi de voluntariat Minimització • Reaprofitament d'aigua • tours sostenibles de residus RESTAURACIÓ • Pomoció del compostatge • passaport turístic amb recompenses Creació de MERCATS DE sortides per REGENERATIVA productes SEGONA MÀ PROVEÏDORS CIRCULARS de segona Pràctica gastronòmica que prioritza l'ús mà d'aliments locals, orgànics i sostenibles, Espais o plataformes destinades a la APROFITAMENT ALIMENTARI INCLOU: així com tècniques culinàries que compravenda o intercanvi de productes usats • Establir criteris de compra circular promouen la regeneració dels INCLOU: en bon estat, amb l'objectiu de donar-los una • Reduir malbaratament d'aliments • Recerca i integració de nous proveïdors ecosistemes i minimitzen els residus. segona vida i reduir la demanda de nous (reduir racions...) sostenibles recursos. • Donar l'alimentació sobrant de càterings i • Compra conjunta Valorització Plataforma de producte Compromís l’oferta hotels Formar de xefs en la utilització de • Promoció de la reparació i reutilització dins de la Valorització de gastronòmic turista turística subproductes - Condicions d’accés productes de temporada, cadena de subministrament turístic. - Diversificació - Aliments de 2ona i 3era categoria Proveïdors APROFITAMENT INTENSIU COOPERACIÓ PER • Millorar la logística de recollida i Minimització Passaport / Barcelona Barcelona circulars malbaratament segell turista Compostatge Circular distribució d'aliments excedents Alimentació circular friendly Circular - Condicions i transparència D'EQUIPAMENTS I PRODUCTES SUBMINISTRAMENTS I (aspectes com la normativa i la creació CREACIÓ SORTIDES PELS PRODUCTES DE SEGONA MÀ - Ús intern - D’altres Comunitat RECURSOS CIRCULARS de punts de distribució com bancs INCLOU Producció Formació Fidelització Turistes Estratègies centrades a allargar la vida útil dels equips i • alimentària equips cuina del turista Reutilització de materials com tèxtils, mobles o altres elements circulars pròpia/proximitat i sala - Vinculació post- vacacional productes, mitjançant pràctiques com la reutilització, la d'aliment) v Codis compartits Col·laboració entre empreses per compartir matèries • Col·laboració amb ONGs o plataformes de venda, iniciatives v Segells identificatius v Informació/sensibilització turista • Promoure agricultura regenerativa. v Informació/sensibilització turista v Fites i indicadors comuns reparació i l'actualització, minimitzant la seva substitució i v Fites i indicadors comuns primeres, recursos, amb l'objectiu de reduir el creatives per transformar productes abandonats en noves el consum de nous recursos. malbaratament, optimitzar-ne l'ús i fomentar la circularitat oportunitats. en el procés productiu. 9 Intensificació Mercats de ús dels segona mà productes - Venda i cessió, ONGs... - Reparabilitat, envasos... Optimització Intensificació Barcelona processos ús dels Connecta logístics recursos Circular - Aigua, residus... Instal·lacions i Remanufactura, equipaments upcycling de compartits materials v Informació/sensibilització turista v Vinculació amb els mercats locals v Fites i indicadors comuns 06. Annexos Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 62 Primera dinàmica Identificació d’Interessos i prioritats dins els models de negoci circular A la primera dinàmica, els participants van analitzar les seves necessitats en el marc de models de negoci circular, com són les plataformes d’ús compartit, els mercats de segona mà, l’aprofitament intensiu d’equipaments i productes, l’oferta integrada pel turista circular, la cooperació per subministraments i recursos circulars, i la restauració regenerativa. Les empreses participants van analitzar els seus interessos dins aquestes potencials noves estratègies, i van escollir un model per treballar-hi. Van aportar idees de possibles projectes col·laboratius dins el tipus de model escollit, tot identificant frens i palanques en cadascuna d’aquestes estratègies. Figura 24. Resum del material a treballar en la dinàmica de la primera sessió Font: Elaboració pròpia per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) PLATAFORMA OFERTA INTEGRADA D'ÚS COMPARTIT PEL TURISTA CIRCULAR Infraestructura, digital i/o física, que permet a Enfocament turístic que ofereix paquets integrats, múltiples empreses del sector del turisme fomentant la circularitat mitjançant la planificació de compartir recursos, com vehicles o equipaments, recorreguts sostenibles, l'ús eficient dels recursos optimitzant-ne l'ús i reduint la necessitat de locals i la participació en activitats que redueixin posseir-los individualment. l'impacte ambiental. RESTAURACIÓ MERCATS DE REGENERATIVA Pràctica gastronòmica que prioritza l'ús SEGONA MÀ d'aliments locals, orgànics i sostenibles, Espais o plataformes destinades a la així com tècniques culinàries que compravenda o intercanvi de productes usats promouen la regeneració dels en bon estat, amb l'objectiu de donar-los una ecosistemes i minimitzen els residus. segona vida i reduir la demanda de nous recursos. APROFITAMENT INTENSIU COOPERACIÓ PER D'EQUIPAMENTS I PRODUCTES SUBMINISTRAMENTS I Estratègies centrades a allargar la vida útil dels equips i RECURSOS CIRCULARS productes, mitjançant pràctiques com la reutilització, la Col·laboració entre empreses per compartir matèries reparació i l'actualització, minimitzant la seva substitució i primeres, recursos, amb l'objectiu de reduir el el consum de nous recursos. malbaratament, optimitzar-ne l'ús i fomentar la circularitat en el procés productiu. 06. Annexos Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 63 Segona dinàmica Focalització i compromisos A la segona dinàmica, els organitzadors van reagrupar les propostes prèvies i van demanar als participants focalitzar els interessos en la formació al voltant de cinc grups principals: integració de l’oferta turística, proveïdors circulars, minimització de residus, aprofitament alimentari i creació de sortides per als productes de segona mà. Durant aquesta sessió, es van concretar els factors motivadors per als quals les empreses volien participar en aquests projectes, el compromís que cada empresa podia assumir dins COMPASS i es van proposar noves idees, determinant si els obstacles identificats eren de naturalesa cultural o econòmica. Figura 25. Resum del material a treballar en la dinàmica de la segona sessió Font: Elaboració pròpia per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) INTEGRACIÓ DE L’OFERTA TURÍSTICA INCLOU: • Integració d'ofertes sostenibles i circulars MINIMITZACIÓ DE RESIDUS • informació als clients sobre opcions de turisme en tren • descomptes a canvi de voluntariat INCLOU: • tours sostenibles • Centralitzar la gestió residuos • passaport turístic amb recompenses • Reaprofitament d'aigua • Pomoció del compostatge PROVEÏDORS CIRCULARS INCLOU: APROFITAMENT ALIMENTARI • Establir criteris de compra circular INCLOU: • Recerca i integració de nous proveïdors • Reduir malbaratament d'aliments sostenibles (reduir racions...) • Compra conjunta • Donar l'alimentació sobrant de càterings i • Promoció de la reparació i reutilització dins hotels Formar de xefs en la utilització de de la cadena de subministrament turístic. productes de temporada, • Millorar la logística de recollida i distribució d'aliments excedents (aspectes com la normativa i la creació de punts de distribució CREACIÓ SORTIDES com bancs d'aliment) PELS PRODUCTES DE SEGONA MÀ • Promoure agricultura regenerativa. INCLOU • Reutilització de materials com tèxtils, mobles o altres elements • Col·laboració amb ONGs o plataformes de venda, iniciatives creatives per transformar productes abandonats en noves oportunitats. 9 06. Annexos Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 64 Tercera dinàmica Focalització en projectes concrets La tercera dinàmica va desencadenar en la formació dels grups de treball COMPASS, en tres conceptes de projectes: — Barcelona Connecta Circular, per abordar la vinculació de la cadena — Alimentació Circular, per centrar-se en l’alimentació sostenible i el malbaratament alimentari — Circular Friendly per potenciar les empreses turístiques més circulars i el turista responsable. A la sessió es van concretar les necessitats i propostes de projectes a realitzar dins del projecte COMPASS, amb un compromís per part de les empreses participants. Figura 26. Resum del material a treballar en la dinàmica de la tercera sessió Font: Elaboració pròpia per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) Integració de l’oferta turística Barcelona Circular friendly Aprofitament alimentari Proveïdors circulars Barcelona Barcelona Connecta Alimentació Circular Circular Minimització de residus Creació de sortides per productes de segona mà 06. Annexos Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 65 Optimització recursos Matèria Orgànica Valorització producte Valorització de gastronòmic subproductes - Diversificació - Aliments de 2ona i 3era categoria Barcelona Minimització Compostatge malbaratament Alimentació Circular - Ús intern - D’altres Producció Formació alimentària equips cuina pròpia/proximitat i sala v Codis compartits v Segells identificatius v Informació/sensibilització turista v Fites i indicadors comuns Nous hàbits i models de consum circulars Plataforma de Compromís l’oferta turista turística - Condicions d’accés Passaport / Barcelona Proveïdors circulars segell turista Circular circular friendly - Condicions i transparència Comunitat Fidelització Turistes del turista circulars - Vinculació post- vacacional v Informació/sensibilització turista v Fites i indicadors comuns Minimització ús recursos i productes Intensificació Mercats de ús dels segona mà productes - Venda i cessió, ONGs... - Reparabilitat, envasos... Optimització Intensificació Barcelona processos ús dels Connecta logístics recursos Circular - Aigua, residus... Instal·lacions i Remanufactura, equipaments upcycling de compartits materials v Informació/sensibilització turista v Vinculació amb els mercats locals v Fites i indicadors comuns 06. Annexos Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 66 Quarta dinàmica Definició de projectes i compromisos A l’última jornada, les empreses ja distribuïdes en els tres projectes creats van generar una descripció detallada del contingut de cada projecte, les empreses promotores, les trobades compromeses, les fites clau i les persones responsables de cada fase del projecte i la persona escollida com a portaveu del grup. A més durant la dinàmica va sorgir un possible quart grup amb empreses i entitats culturals per potenciar el lligam entre la cultura de la ciutat i la circularitat. Figura 27. Resum del material a treballar en la dinàmica de la quarta sessió Font: Elaboració pròpia per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus (UPF) Barcelona Committed Circular circular 4 food friendly Passaport en Proveïdors Indicadors de turisme ciculars malbaratament regeneratiu Productes de Guia de bones Perfil de turista / segona mà pràctiques empresa circular 06. Annexos Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 67 Resultats i continuïtat Compromisos: Després d’aquestes dinàmiques inicials, aquest quart projecte va ser posposat per a més endavant, mentre que els altres projectes van continuar evolucionant Treballar proactivament a aplicar amb l’acompanyament i mentoratge de la Càtedra 1 criteris circulars a les activitats d’Economia Circular durant els mesos següents. empresarials. Posteriorment, es va organitzar una sessió de trobada per compartir els progressos i l’evolució dels grups finalment constituïts Committed 4 Food (alimentació Crear una força conjunta per aconseguir circular), Barcelona Circular (Barcelona Connecta 2 beneficis comuns i maximitzar l’impacte Circular) i Circular Friendly. A la reunió, es van presentar de les accions sostenibles. els objectius a llarg i curt termini, les empreses que finalment participen activament en cada projecte i els avenços. També es va acordar establir un compromís Tenir en compte les 4 Cs (Client, Cost, col.lectius pels participants a COMPASS . 3 Convivència, Comunicació) Compromisos acordats pel grup COMPASS: Integrar la circularitat en els processos Per formalitzar la seva participació, les empreses 4 de decisió de l’empresa, assegurant interessades a unir-se a aquests projectes que es considera en cada aspecte de col·laboratius han de signar una Carta de Voluntat. l’activitat empresarial. Aquesta carta representa un compromís explícit per part de les empreses de seguir els principis de l’economia circular i treballar col·lectivament per assolir 5 Assegurar la transparència en la els objectius definits. informació per crear una plataforma col·lectiva de coneixement i recursos Aquests compromisos són fonamentals per garantir fomentant mitjançant la comunicació els una implicació real i efectiva de les organitzacions en el seus beneficis. procés de circularitat i sostenibilitat. Per formar part del grup COMPASS, és imprescindible que les empreses compleixin amb les dues condicions sine qua non següents: 6 Fomentar el fet de compartir i la col·laboració a través de l’intercanvi 1. Compromís Públic i Verificable: Les empreses d’experiències i coneixements entre les hauran de fer públic, tant en els seus canals de empreses. comunicació interns com externs, que s’han compromès amb l’economia circular i compleixen el compromisos específics del grup. Aquest Traspassar els beneficis del compromís ha de ser avaluable, assegurant 7 projecte a la ciutadania, millorant les que les accions executades siguin verificables i condicions de vida, especialment dels mesurables. més vulnerables. 2. Condició de Participació: Per formar part del grup COMPASS, és imprescindible que l’empresa participi en algun dels grups o projectes específics endegats dins el marc de COMPASS i compleixi amb els requisits interns establerts per a cada projecte. Això garanteix una col·laboració activa i coherent amb els objectius de circularitat. 06. Annexos Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 68 Annex 2 Projectes engegats L’impuls de l’economia circular en el sector turístic és una necessitat imperativa per garantir la circularitat/ Committed 4 Food sostenibilitat i la resiliència de les nostres ciutats i regions. Els tres projectes col·laboratius que han Empreses participants: sorgit i s’han treballat a partir d’aquestes sessions - “Committed 4 Food”, “Barcelona Circular” i “Circular — Fundació REZERO Friendly” - no només responen a necessitats — Gran Hotel Havana específiques sinó que aspiren a transformar el territori i — Gremi d’Hotels de Barcelona el teixit empresarial de manera sistèmica. — Grup Lluerna En el següent apartat s’explicaran els 3 projectes — Hotel Barcelona Princess i Hotel Negresco Princess resultats, especificant les empreses participants, la — Hotel El Palace Barcelona descripció del projecte juntament amb la missió i els objectius i les fites que es volen aconseguir. — Hotel InterContinental Barcelona — Hotel Mandarin L’impuls de l’economia circular en el sector turístic és — Màster Gastronomia Circular CETT una necessitat imperativa per garantir la circularitat/ sostenibilitat i la resiliència de les nostres ciutats i — Restaurant La Font de Prades regions. Els tres projectes col·laboratius que han sorgit i s’han treballat a partir d’aquestes sessions - Descripció del Projecte: “Committed 4 Food”, “Barcelona Circular” i “Circular Friendly” - no només responen a necessitats Committed 4 Food és un projecte que pretén garantir específiques sinó que aspiren a transformar el territori i que l’aplicació dels criteris de les 4P en l’alimentació: el teixit empresarial de manera sistèmic, de la mateixa People (Persones), Procedure (Procediments), Product manera que puguin efecte demostració en la societat. (Productes) i Promotion (Promoció). El concepte neix de la necessitat d’abordar el malbaratament alimentari a En el següent apartat s’explicaran els 3 projectes través de tres principis fonamentals: resultants, especificant les empreses participants, la descripció del projecte juntament amb la missió i els — Produir respectant el medi ambient: Fomentar la objectius i les fites que es volen aconseguir. compra de proximitat, productes ecològics i de temporada, respectant les condicions del territori. — Eficiència: Reduir el malbaratament alimentari i millorar l’eficiència en tots els processos. — Rebuig: Treballar cap a l’objectiu de residu zero. — Persones: Assegurar-se que les persones que en formen part de les empreses d’aquesta associació han de sentir que es desenvolupen en un entorn laboral on el seu benestar és un punt clau. Aquests principis formen part d’un concepte més ampli anomenat Cultura Alimentària, basat en l’alimentació circular. 06. Annexos Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 69 Missió i Objectiu del projecte: Barcelona Circular Missió: Promoure una alimentació circular, responsable i sostenible en el sector de l’hostaleria a partir de quatre pilars: Processos, Persones, Productes i Comunicació. Empreses participants: — Abba Sants Objectiu: Facilitar l’adquisició de pràctiques circulars — Advanced Leisure Services, S.L. generant aliances capaces d’innovar cap a una nova cultura alimentaria més circular i creant un espai d’ajuda — eMascaró per a la resta d’agents del sector. — Fundació Rezero — Grup Melià Fites: — Grupagua — Innovat Hotels (Twentytú Hi tech Hostel) Primera fita: Abordar el projecte “Estratègia de Reducció del Malbaratament Alimentari”. Per això: — MCI Events — Núñez i Navarro Hotels — Al juny s’inicia el treball acordant que cada participant mesurés el seu malbaratament alimentari durant 2 setmanes. Per facilitar-ho Descripció del Projecte: s’adapta una de les eines de mesura disponibles. Barcelona Circular sorgeix de la necessitat detectada Els resultats són punt de partida per iniciar un durant les reunions inicials del projecte COMPASS, on debat reflexiu. es va identificar la falta d’un fòrum de reunió o base — Al juliol, acompanyant a les dades de mesura, de dades comuna per ajudar les empreses turístiques es començar a reflexionar sobre les accions a evolucionar cap a un model de gestió més circular. concretes a implementar per reduir el Això es vol aconseguir a través de la col·laboració malbaratament alimentari a través de l’experiència amb proveïdors que apliquin l’economia circular creant individual de cada participant. una base de dades per tenir-hi accés i la creació d’un directori d’iniciatives ja existents on poder-se dirigir en — Al setembre s’està en disposició de començar a cas de voler accedir a productes de segona mà o fer elaborar el Pla de Prevenció del Malbaratament donacions per evitar llençar productes que ja no es fan Alimentari que serà individual però que servirà servir. Per avançar cap a la fase d’impuls de l’economia per a elaborar un recull d’accions conjunt sobre circular, es necessita un espai per a l’acció col·lectiva. prevenció, sensibilització i formació. Objectiu: compartir i facilitar a tercers. Proposta de Valor: Objectiu pel novembre: — Relació directa entre actors: Facilitar la interacció entre proveïdors, allotjaments, operadors, 1. Individualment cada participant ha de poder disposar prestadors de serveis, entitats i associacions. del seu Pla de Prevenció. — Impuls de l’economia circular: Dinamitzar i 2. Col·lectivament elaborar un Pla d’Acció, document promoure les relacions entre els diferents conjunt d’accions per reduir el malbaratament agents locals, assegurant la transparència en la alimentari. categorització de proveïdors. Fites posteriors: A partir de novembre, abordar altres — Divulgació i comunicació de bones pràctiques en problemàtiques al voltant de la cultura alimentària l’aplicació de l’economia circular i visualització i fer-ho en xarxa per enriquir-nos amb les accions d’espais de treball i conferències adreçades a i solucions dels altres mitjançant un sistema de fomentar les sinergies entre els diferents actors. Problema – Acció – Solució. 06. Annexos Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 70 — Espai per a donacions i vendes de segona mà: Crear un espai dins la plataforma que redirigeixi Circular friendly a opcions ja existents com Reutilizame i Eco One, ampliant el cicle de vida dels materials i productes Empreses participants: mitjançant reparabilitat, lloguer, ús compartit — Artixoc i mercats secundaris. Fomentar la donació mitjançant la participació de Fundacions. — Associació Moda Sostenible BCN — Barcelona Oculta Tours Missió i Objectiu del projecte: — Slowit Barcelona Missió: Crear una plataforma transversal que faciliti la Descripció del Projecte: connexió de les empreses turístiques amb proveïdors circulars i amb entitats que gestionen donacions/ Circular Friendly busca contribuir a la transformació intercanvis, tot posant el focus en la disponibilitat de Barcelona en una ciutat que promou una indústria de productes i serveis que s’ajusten als criteris de turística més sostenible, respectuosa amb el medi circularitat. ambient i socialment responsable. L’objectiu és crear una plataforma d’informació per als turistes amb Visió: Col·laborar en la millora dels KPI de sostenibilitat agents turístics vinculats a l’economia circular. de cada empresa i convertir el sector turístic de Barcelona en un exemple de circularitat, potenciant — Crear una plataforma amb agents turístics que les aliances i col·laboracions sorgides en Barcelona aposten per l’economia circular: Definir criteris de Circular. sostenibilitat per comunicar amb transparència sobre polítiques, activitats, certificacions o mesures Fites: d’impacte de cada agent turístic sostenible. — Establir els criteris de classificació i selecció dels — Difondre una base de dades d’agents turístics proveïdors circulars sostenibles: Ajudar a les empreses de productes i serveis en la seva transició cap al triple impact — Identificar les iniciatives que gestionen les (econòmic, ambiental i social) i visibilitzar les donacions empreses que fan esforços en sostenibilitat. — Aconseguir la participació de proveïdors — Proposar bones pràctiques: Aprendre i sostenibles: Assolir 100 adhesions en els propers desenvolupar entre nosaltres una via per fer del 12 mesos. turisme a Barcelona un sector d’economia circular. — Augmentar les operacions vinculades amb la circularitat: Incrementar en un 20% les operacions Missió i Objectiu del projecte: de donacions, intercanvis i compres circulars Missió: Oferir una plataforma que sigui el far de realitzades pels membres de Barcelona Circular referència per a qualsevol visitant que vingui a durant el pròxim exercici fiscal. Barcelona i vulgui trobar serveis i productes sostenibles — Millorar la satisfacció dels usuaris de la plataforma: i amb consciència d’economia circular. Aconseguir una puntuació mitjana de satisfacció Visió: Fer de Barcelona un referent de l’economia del client d’almenys 4,5 sobre 5 en les enquestes circular en el turisme. de retroalimentació trimestrals i consolidar les col·laboracions entre empreses. — Donar a conèixer la plataforma per una major captació de tràfic i de relacions entre els interessats. 06. Annexos Projecte COMPASS. Transformació del sector turístic cap a la circularitat 71 Objectiu: Informar els turistes sobre la proposta de turisme sostenible: Crear incentius per guiar els turistes cap al consum responsable oferint una base de dades d’agents turístics sostenibles. Activar el turisme responsable: Oferir promocions i incentius per als turistes i sensibilitzar-los sobre les pràctiques de turisme sostenible a Barcelona. Fites: — Oferir una base de dades d’agents turístics sostenibles — Activar el turisme responsable — Oferir promocions/incentius per als turistes — Sensibilitzar els turistes de Barcelona