Conjuntura de Barcelona Novembre-2024 OFICINA MUNICIPAL DE DADES DEPARTAMENT D’ANÀLISI CONJUNTURA DE BARCELONA 2024 25 de novembre de 2024 Conjuntura de Barcelona Novembre-2024 Índex Síntesi ...................................................................................................................... 3 I. Mercat de Treball I ............................................................................................ 4 I. Mercat de Treball II ........................................................................................... 5 II. Empresa ............................................................................................................ 6 III. Turisme ............................................................................................................. 7 IV. Habitatge........................................................................................................... 8 V. Consum ............................................................................................................. 9 VI. Transports ....................................................................................................... 10 Departament d’Anàlisi 2 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2024 Síntesi L’economia internacional manté el creixement en un entorn de gran incertesa El resultat de les eleccions als Estats Units obre un escenari incert pel que fa al possibre retorn al proteccionisme i l’impacte que l’anunciat increment d’aranzels podria tenir sobre algunes economies, entre elles la de la zona euro. L’economia dels Estats Units va créixer en termes interanuals el 2,8% al tercer trimestre, un dinamisme que corrobora l’evolució a l’alça del PMI a l’octubre (54,1 punts). El PMI dels serveis (55,0) baixa dues dècimes mentre que el PMI de les manufactures augmenta tot i que encara es manté en terreny contractiu (48,5). La inflació ha repuntat a l’octubre després d’uns mesos de baixada i se situa en el 2,6%. La taxa d’atur es manté en el 4,1% a l’octubre i els primers dies de novembre la Reserva Federal nord-americana ha tornat a retallar els tipus d’interès. El PMI de la Xina trenca la tendència a la baixa a l’octubre se situa en els 51,9 punts. El PMI dels serveis puja fins els 52 punts i el PMI de les manufactures incrementa fins el 50,3, tornant a terreny expansiu. Els indicadors de producció industrial es mantenen amb taxes de creixement del 5% i les exportacions han repuntat fins un 12,7% a l’octubre. Estancament entre les grans economies de la zona euro La darrera previsió de la Comissió Europa manté el creixement de la zona euro en un +0,8% al 2024 i revisa una dècima a la baixa la de 2025 (+1,3%). A l’igual que l’OCDE, corregeix a l’alça el creixement de França i rebaixa el d’Alemanya, que es contrauria un -0,1%. El PMI puja a l’octubre situant-se en els 50 punts, el llindar de terreny expansiu, amb una millora del PMI de la indústria (46) i del de serveis (51,6 punts). La inflació de la zona euro puja tres dècimes a l’octubre i se situa en el 2% (1,7%) mentre que la in flació subjacent es manté en el 2,7%. El mercat de treball es manté resilient a la situació econòmica i la taxa d’atur es manté en un mínim històric (6,3%). Es mantenen les bones expectatives de creixement de l’economia espanyola La Comissió Europea ha elevat la previsió del creixement del PIB de 2024 fins el +3% interanual i situa el creixement per al 2025 en un +2,3%. El PMI a l’octubre baixa fins els 55,2 (56,3 al setembre). El PMI de les manufactures es manté a l’alça i amb 54,5 punts assoleix el valor més alt des de març de 2022. El PMI dels serveis en canvi baixa fins els 54,9 (57 al setembre). El nombre d’afiliats a la Seguretat Social ha pujat a l’octubre un +2,5% en termes interanuals (+2,3% al setembre), amb un augment superior a l’habitual en un mes d’octubre. L’atur registrat a l’octubre és un - 5,7% inferior en termes interanuals. La inflació del mes d’octubre puja fins el 1,8% (1,5% al setembre) principalment per l’increment des preus de l’energia, i la inflació subjacent una dècima fins el 2,5%. El sector del turisme continua mostrant una evolució positiva, amb un increment el +9% interanual de les arribades de turistes internacionals al setembre. El nombre de compravendes d’habitatges al setembre creix un +41,5% en termes interanuals i l’acumulat de l’any ho fa en un +3,1%. Les d’habitatge usat creixen el +1% i les d’habitatge nou un +12,2%. A Barcelona, la xifra de llocs de treball segueix a l’alça i marca un nou màxim històric A final d’octubre l’ocupació ha assolit un nou rècord a la ciutat, amb 1.233.808 afiliacions a la Seguretat Social, prop de 32.000 més que ara fa un any. L’atur registrat es manté al voltant de les 63.000 persones i la taxa d’atur de l’EPA s’estabilitza en termes interanuals (7,5% en el tercer trimestre). Esdeveniments com la Copa Amèrica de vela han contribuït a impulsar la contractació laboral (+5,6% a l’octubre) i la indefinida segueix en nivells màxims (43,7% del total), mentre la taxa de temporalitat de les persones assalariades marca mínims en el tercer trimestre (11,2%). El turisme ha augmentat a l’octubre moderadament (+1,8%), si bé el consum privat ha accelerat el creixement (+9,9% nominal). Departament d’Anàlisi 3 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2024 I. Mercat de Treball I L’atur tendeix a estabilitzar-se a la ciutat per sobre de les 63.000 persones, amb un lleuger repunt a final d’octubre que coincideix amb la fi de la temporada de major activitat turística. La xifra de 63.022 persones apuntades a les llistes del servei d’ocupació suposa un moderat augment de 678 persones en relació amb la dada de setembre (+1,1%). En termes interanuals l’atur també creix de forma moderada (+1%), amb unes 600 persones desocupades més que a l’octubre de 2023, però la desocupació és inferior a la de final de l’any passat, amb unes 500 persones menys. L’increment mensual de l’atur s’ha donat tant entre les dones (+0,9%) com els homes (+1,4%), però l’evolució interanual és més favorable per als homes, amb 27.863 persones registrades a l’octubre, xifra gairebé equivalent a la d’un any enrere (+0%). En canvi, l’atur femení ha crescut un 1,8% respecte a l’octubre de 2023, amb 35.159 dones registrades (55,8% del total). L’atur a la ciutat es manté molt per sota del nivell de prepandèmia, amb prop de 6.000 persones menys que a l’octubre de 2019 (-8,7%). Pel que fa al conjunt de Catalunya i d’Espanya, l’atur segueix millorant en termes interanuals (-1,4% i -5,7% respectivament) i acumula tres anys i mig de trajectòria a la baixa. L’ocupació segueix a l’alça i marca un nou màxim històric a la ciutat, amb una xifra d’1.233.808 afiliacions a la Seguretat Social a l’octubre, superant l’anterior rècord assolit al juny passat amb gairebé 1.000 llocs de treball més. Les afiliacions han crescut en prop de 6.700 en relació amb el setembre (+0,5%) i en més de 31.900 en termes interanuals (+2,7%). Les xifres superen àmpliament les d’abans de la pandèmia, amb un repunt de l’ocupació del 9,1% si es compara amb cinc anys enrere, a final d’octubre de 2019, amb 103.315 llocs de treball més. Les afiliacions al conjunt de Catalunya i Espanya també augmenten en termes interanuals a final d’octubre, si bé a un ritme una mica inferior (+2% i +2,1%, respectivament). L’ocupació de dones i homes ha crescut a l’octubre a un ritme similar i la femenina manté un lleuger predomini (51% del total), ja que està més present que els homes al règim general. Amb 1.077.585 afiliacions, l’augment interanual en aquest règim ha estat del 2,8% i les dones representen el 51,7% del total. El règim d’autònoms (129.445 afiliacions) també marca màxims (+2,3%) i l’evolució és més positiva per a les dones (+2,9%) que els homes (+2%), que tenen una participació majoritària (60,4%). A Barcelona s’han signat a l’octubre 84.107 nous contractes laborals, gairebé un 20% més que al setembre i prop de 4.500 més que ara fa un any (+5,6%), sent la xifra més elevada en un mes d’octubre des de 2021. La celebració d’esdeveniments com la Copa Amèrica de vela i les fires i congressos que tenen lloc a la ciutat a la tardor han contribuït a l’impuls de la contractació, amb un increment que a l’octubre ha estat més intens per a la contractació indefinida (+6,2% interanual) que la temporal (+5,2%). La modalitat més estable representa el 43,7% dels nous contractes, de forma similar a l’octubre de l’any passat (43,4%). Pel que fa a la contractació acumulada de gener a octubre, les xifres tendeixen lleugerament a la baixa (-0,5%), amb 679.522 nous contractes registrats, uns 3.100 menys que en el mateix període de 2023. La tendència descendent s’ha moderat així que s’ha anat avançant en la conversió de contractes temporals a indefinits derivada de l’aplicació de la darrera reforma laboral. Els temporals tendeixen a estabilitzar-se (-0,2% interanual) mentre la contractació indefinida experimenta un lleu descens (-0,9%), si bé el seu pes segueix en nivells màxims (43,7%), de forma similar a ara fa un any (43,9%). Si es compara amb les xifres de 2021, abans de la reforma laboral, els contractes indefinits s’han multiplicat per 2,5 vegades i la seva participació sobre el total ha crescut a Barcelona en 25,6 punts. Departament d’Anàlisi 4 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2024 I. Mercat de Treball II Les xifres d’atur a l’octubre han anat lleugerament a l’alça en relació amb les de setembre a gairebé tots els districtes, especialment a Nou Barris (+2,2%) i Sants-Montjuïc (+2%). Els augments mensuals també superen la mitjana a Horta-Guinardó (+1,6%) i en menor mesura a Ciutat Vella, l’Eixample i Les Corts (+1,2%), mentre l’atur s’ha frenat a Sant Martí (-0,3%). En termes interanuals les xifres també van moderadament a l’alça a la major part de districtes, amb increments de l’atur més intensos a Gràcia (+3,3%), Ciutat Vella (+2,5%), l’Eixample (+2%) i Sarrià-Sant Gervasi (+1,9%). L’atur també augmenta lleugerament per sobre de la mitjana a Sant Martí (+1,4%) i Horta-Guinardó (+1,2%), mentre s’estabilitza a Nou Barris i Sant Andreu. L’evolució més favorable és la que presenten els districtes de Les Corts i Sants-Montjuïc, amb xifres que van lleugerament a la baixa en relació amb l’octubre de 2023 (-1,1% i -0,8%, respectivament). Les xifres d’atur segueixen molt per sota de les d’abans de la pandèmia a tots els districtes. Una millora que lideren Sant Andreu i Les Corts, amb descensos de l’atur del 13% i 12% respectivament en relació amb el nivell d’octubre de 2019. La taxa d’atur s’ha situat a Barcelona en el 7,5% de la població activa en el tercer trimestre de l’any i tendeix a estabilitzar-se en termes interanuals. Segons les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa, la taxa ha retrocedit més d’un punt percentual en relació amb el trimestre anterior però es manté per sobre dels nivells del darrer trimestre de 2023 i de principi d’any, els més favorables des de final de 2007. Malgrat els alts i baixos de les estimacions dels darrers trimestres, la taxa d’atur global presenta un nivell similar al d’ara fa un any (7,3%), és gairebé dos punts percentuals inferior a la de cinc anys enrere, abans de la pandèmia i segueix per sota de la del conjunt de Catalunya (8,8%) i d’Espanya (11,2%). A la vegada, l’augment de l’ocupació del darrer any ha anat acompanyat d’una evolució molt favorable de la taxa de temporalitat dels ocupats assalariats, que s’ha reduït fins a situar-se en l’11,2%, el nivell més baix de la sèrie històrica i més d’un punt per sota del nivell d’ara fa un any. La taxa és sis punts inferior a la de final de 2021, abans de la reforma laboral, any que tancava en el 17,2% i es manté molt per sota dels nivells immediatament anteriors a la pandèmia, quan no baixava del 20%. De gener a octubre de 2024 s’han signat a la ciutat 244.168 contractes temporals de curta durada (1 mes o menys). En el que portem d’any aquesta modalitat evoluciona a l’alça, amb prop de 15.300 contractes més que en el mateix període de 2023 (+6,7%) i representa el 35,9% dels nous contractes registrats, 2,4 punts més que en 2023, però menys que abans de la pandèmia, quan el seu pes s’enfilava a prop del 43%. Pels homes representa el 37,1% dels nous contractes, més que per les dones (34,8%). L’impacte de la darrera reforma laboral ha estat més significatiu sobre la resta de tipologies contractuals. Els contractes temporals d’entre 1 i 6 mesos (11,3% del total) i especialment els de durada indeterminada (7,2%) han vist reduïda de forma important la seva participació si es compara amb la que tenien en 2021, abans de la reforma. En canvi, la contractació indefinida és la modalitat que ha guanyat més pes, amb 297.105 signatures de gener a octubre. La distribució de la contractació per sexe manté el lleu biaix favorable a les dones, amb un total de 348.669 contractes (51,3% del total) pel seu major pes en la contractació temporal (53,1%), mentre que en els contractes indefinits representen el 49% del total (51% pels homes). L’evolució en 2024 de la modalitat més estable és més favorable per als homes (+0,5% interanual) que les dones (-2,2%) i representa el 41,8% de la contractació femenina, quatre punts menys que en el cas de la contractació masculina. Departament d’Anàlisi 5 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2024 II. Empresa Després de tres trimestres consecutius de tendència a l’alça, el clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha evolucionat a la baixa de forma generalitzada en el tercer trimestre de l’any. Tot i així, tots els sectors segueixen en terreny positiu, amb un saldo global de 12,4 punts, 4 menys que en el trimestre anterior. En termes interanuals l’evolució és més favorable, en bona part gràcies a la tendència descendent dels tipus d’interès durant el darrer any. La percepció de la marxa dels negocis ha millorat globalment en més de 5 punts en relació amb el tercer trimestre de 2023, d’acord amb l’enquesta realitzada a 1.000 empreses de l’AMB. El valor del saldo global és superior al del conjunt de Catalunya (8,3) i l’hostaleria segueix presentant els resultats més positius tot i moderar notablement l’optimisme (13). Segueix de prop la construcció (10,1) i per sota es situen la indústria (6,2) i el comerç (4,1), si bé aquest últim és el sector que més millora. Pel que fa a les perspectives de cara al darrer trimestre de 2024, la previsió millora lleugerament a l’AMB, amb un saldo global positiu de 13,5 punts, superior al del conjunt de Catalunya (7). A l’hostaleria les perspectives tornen a ser molt positives (37). Les exportacions de béns de l’àrea de Barcelona es recuperen en relació amb l’agost, amb una xifra de 6.162 M€ de valor exportat al setembre i un increment interanual del 2,9%, a mig camí entre el del conjunt de Catalunya (+3,4%) i Espanya (+1,9%). Un valor que es situa tan sols un 3,3% per sota del màxim registrat en un mes de setembre ara fa dos anys. D’aquesta forma, el tercer trimestre de l’any tanca amb una lleugera variació positiva (+1,1% interanual) després de tres trimestres amb registres a la baixa. Tot i així, l’acumulat de les exportacions des de gener segueix en terreny negatiu, en bona part per la feblesa del creixement econòmic dels principals socis comercials europeus. Els 56.961 M€ de valor exportat des de Barcelona suposen una reducció del 5,4% en relació amb els valors màxims assolits en el mateix període de 2023. Un descens més intens que a Catalunya (-2,9%), mentre que el conjunt de l’Estat presenta xifres més estabilitzades (-0,3%). Amb tot, les vendes a l’exterior de l’àrea de Barcelona superen en un 32,7% nominal les registrades en el mateix període de 2019, abans de la pandèmia i representen gairebé la cinquena part del total de les vendes a l’exterior d’Espanya (19,9%), sent el destí principal la UE-27 (58,9% del total). Els sectors químic i de l’automòbil concentren conjuntament més de la meitat del valor exportat (50,6%), però com passa amb la major part de sectors, en l’acumulat de 2024 les xifres van a la baixa (-2,5% i -12,3%). Com és habitual al setembre, el nombre de societats mercantils constituïdes retrocedeix respecte a l’agost. Però en termes interanuals les xifres han crescut lleugerament, amb 472 noves empreses creades a la ciutat (+1,9%). L’evolució ha estat encara més favorable al conjunt de Catalunya i d’Espanya, amb repunts en relació amb el setembre del 2023 del 7,3% i 19,3% respectivament. A Barcelona, el dinamisme empresarial s’ha intensificat en el tercer trimestre (+7,9% interanual) i l’acumulat dels primers nou mesos de l’any, un total de 6.790 noves societats a Barcelona, és la xifra més elevada per a aquest període des de 2007, amb un increment del 5,9% en relació amb els mesos de gener a setembre de 2023 i unes 380 empreses més. Al conjunt de Catalunya i d’Espanya la tendència a l’alça en el que portem de 2024 encara és més intensa (+9% i +6,4% interanual, respectivament). Pel que fa al capital mitjà subscrit, al setembre s’ha reduït de forma important, tant en relació amb l’agost com respecte a un any enrere (-28,1%), situant-se en els 27.878 euros per societat creada a la ciutat. En canvi, la mitjana de gener a setembre s’eleva fins als 41.321 euros i presenta un increment del 13% en relació amb el mateix període de 2023, tot i que segueix per sota de les mitjanes catalana (46.364 €) i espanyola (47.716 €). Departament d’Anàlisi 6 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2024 III. Turisme Després del retrocés dels registres del mes de setembre, el nombre de turistes allotjats als hotels de la ciutat torna a augmentar a l'octubre, amb un total que se situa al voltant dels 770.000 visitants, un 1,8% més que fa un any. Les pernoctacions, en canvi, no han tingut una evolució favorable i han caigut un 2,1%, amb una mitjana de nits per estada que baixa fins a 2,5, una dècima menys que el 2023. Els visitants internacionals han augmentat en un percentatge superior a la mitjana, un 2,4%, mentre que el segment domèstic ha retrocedit un 1,3%. Pel que fa a les pernoctacions, les realitzades pels visitants estrangers han disminuït un 1,1%, mentre que les corresponents als turistes espanyols han caigut de manera més notable, prop d'un 9%. El percentatge de turistes estrangers s'ha situat en un 83,5% del total, lleugerament més alt que el del 2023 (83%). Amb aquests registres, el període gener-octubre tanca amb un acumulat de 7,2 milions de viatgers, un 2,0% més que el 2023, però un 1,5% per sota del de 2019, encara que les pernoctacions continuen un 2% per sobre de les d'aquell any. Amb dades acumulades del tercer trimestre de l'any, els visitants extracomunitaris que pernocten als hotels de la ciutat continuen a l'alça i ja representen el 51,2% del total, més de mig punt per sobre del pes que tenien abans de la pandèmia. El segment nacional queda en poc més d'un 16%, mentre que el turisme de la UE baixa lleugerament fins al 32,5%. Per nacionalitats, els visitants procedents dels Estats Units continuen encapçalant el rànquing amb més de 930.000 persones, que representen el 14,6% del total de viatgers, amb un notable increment del 13% durant tot el període. Els segueixen els procedents del Regne Unit, que superen els 480.000 visitants, i els francesos, uns 462.000, que s'apropen a la segona posició. A continuació se situen els italians, amb més de 390.000 viatgers, i els alemanys, amb uns 338.000. Els turistes del sud-est asiàtic continuen recuperant posicions, amb increments del 41% i 55% per als visitants de nacionalitat japonesa i xinesa i del 25% per als coreans, però només els visitants procedents de la Xina superen els registres d'abans de la pandèmia i se situen a la sisena posició del rànquing per nacionalitat, amb més de 160.000 visitants. El nombre de passatgers de creuers torna a augmentar al setembre amb un registre que se situa al voltant dels 460.000 moviments, gairebé un 12% més que fa un any, que situen l'acumulat anual per sobre els 2,8 milions, xifra un 6% superior a la de 2023. En aquest període s'ha produït una disminució de les operacions de passatgers en trànsit (-0,4%) i un augment destacat de més del 9% dels que embarquen i desembarquen a la ciutat, que representen el 56% del total, més de dos punts per sobre del percentatge de l'any anterior, tot i que el nombre d'escales realitzades ha estat un 4,2% inferior. Per altra banda, els usuaris de les línies regulars han augmentat de manera més moderada, un 2,9%, amb un total proper als 172.000 usuaris que situen l'acumulat anual en prop d’1,49 milions, un 1,1% per sobre del registre del 2023. Departament d’Anàlisi 7 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2024 IV. Habitatge El preu mitjà dels habitatges nous a Barcelona retrocedeix per segon trimestre consecutiu després de marcar un màxim històric a final de 2023 i en el segon trimestre d’enguany es situa en els 4.917 euros/m2, de forma similar a un any enrere (+0,4%), frenant el fort ritme de creixement interanual de trimestres anteriors. El preu mitjà unitari de les 406 compravendes registrades al mercat lliure d’abril a juny també es modera respecte al trimestre anterior i es situa en els 430.800 euros, amb un augment interanual de l’1,6%, inferior a la inflació. La superfície mitjana és de 86,5 m2 construïts. Al segment de segona mà, amb una oferta força més abundant, l’evolució dels preus presenta una major estabilitat. El preu mitjà s’ha situat en els 4.294,2 euros/m2, retrocedint lleugerament en relació amb els trimestres anteriors i registrant un augment interanual de l’1,6%. El preu unitari ha estat de 359.200 euros de mitjana, uns 3.000 euros més que un any enrere (+0,9%), per a habitatges d’una superfície mitjana de 79,5 m2. Amb la perspectiva temporal dels darrers deu anys, els preus 2 mitjans per m han crescut al voltant d’un 60% en termes nominals, sobretot els nous (+64,1%) però també els de segona mà (+58,7%). La compravenda d’habitatges ha agafat embranzida al setembre, amb un repunt del 26,4% en relació amb l’agost. La xifra de 1.394 operacions registrades a la ciutat s’apropa molt al maxim en un mes de setembre registrat ara fa dos anys, amb un increment interanual de dos dígits (+23,5%) i 265 compravendes més que al setembre de 2023. Aquest impuls obeeix en bona part a la desescalada del cost del crèdit, amb un euríbor situat al setembre per sota del 3% per primera vegada des de novembre de 2022. Les operacions també s’han disparat al conjunt de Catalunya (+33,8%) i especialment a Espanya (+41,5%), on s’assoleix la xifra més elevada des de juliol de 2007, en plena bombolla immobiliària. Al setembre han crescut tant les compravendes d’habitatge nou (+33,6%) com les de segona mà (+22,4%). Tanmateix, les xifres de l’acumulat anual a Barcelona segueixen en terreny negatiu, amb 11.519 operacions i un descens interanual del 3,2%, mentre les transmissions van lleugerament a l’alça a Catalunya (+1,6%) i Espanya (+3,1%). El segment de segona mà, que predomina àmpliament a la ciutat amb el 89% de les operacions, és el que marca el ritme del mercat, amb una reducció de les compravendes del 5,5% en relació amb els primers nou mesos de 2023, mentre les de pisos nous augmenten significativament (+20,5%). El preu dels lloguers ha evolucionat a la baixa per primera 2 vegada en tres anys situant-se en 15,98 €/m /mes de mitjana en el segon trimestre de 2024, amb un descens del 4,5% en relació amb trimestre anterior que coincideix amb l’inici de l’aplicació de la regulació dels preus a les zones tensionades com Barcelona. En termes interanuals els preus mitjans tendeixen a estabilitzar- se, situant-se a un nivell similar al d’ara fa un any (+0,4%). A la vegada, s’accentua la caiguda de nous contractes, amb un total de 7.939 d’abril a juny, un 23,1% menys que en el mateix període de 2023. Un fet que pot obeir a la major durada mínima dels contractes, però també al transvasament d’habitatges del lloguer tradicional al de temporada o al mercat de compravenda. La renda mensual mitjana també s’ha frenat i es situa en els 1.132 2 euros per a habitatges de 73 m , amb un descens de poc més de 60 euros en relació amb el primer trimestre de l’any (-5,2%) i un lleuger augment interanual del 0,7%. Els preus mitjans a la ciutat no baixen dels 1.000 euros/mes des de la segona meitat de 2022, posant de manifest la limitació de l’oferta destinada al lloguer habitual davant d’una demanda que creix amb molta més força. Les rendes mensuals mitjanes s’han reduït en relació amb el primer trimestre a gairebé tots els districtes i es situen per sota dels 1.000 euros a Sants-Montjuïc -com no passava des de 2022- a més d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu. Però a la major part de la ciutat han seguit a l’alça en termes interanuals. Departament d’Anàlisi 8 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2024 V. Consum Després del repunt del mes de setembre, les matriculacions de vehicles a la ciutat s'alenteixen durant l'octubre, amb un total de 3.636 noves altes, un 3,5% més que fa un any. Per tipologies, només les motocicletes (+8,7%) i les furgonetes (+15,6%) van a l'alça, mentre que els vehicles tot terreny i els ciclomotors retrocedeixen més d'un 20% i els turismes ho fan de manera més moderada, un 1,2%. Amb aquests registres, l'acumulat anual del període gener-octubre tanca amb un increment global del 4,5%, amb les furgonetes (+15%) i turismes (7,9%) al capdavant, compensant les caigudes dels ciclomotors (-11,5%) i vehicles tot terreny (-12,7%). Les matriculacions a altres àmbits territorials han tingut una evolució més positiva a l'octubre, amb increments totals al voltant del 8% tant a la província com a Catalunya i amb un comportament desigual per categories, destacant els bons resultats dels turismes, amb augments entre el 9% i 10%, mentre que els de motocicletes i furgonetes han estat més moderats en comparació amb els registres de la ciutat. En termes acumulats anuals l'increment total de les matriculacions en ambdós àmbits territorials s'ha situat al voltant del 6%. El consum privat a la ciutat ha accelerat el ritme de creixement a l’octubre. Les dades de despesa amb targeta als comerços de Barcelona que processa el BBVA registren un repunt interanual del 9,9% nominal, el més intens des de febrer i uns vuit punts percentuals superior a la inflació. El nivell de consum s’aproxima al màxim registrat al juny i ha estat el més elevat en un mes d’octubre gràcies a la celebració d’esdeveniments com la Copa Amèrica. La despesa acumulada des de gener també evoluciona molt favorablement, amb un creixement del 7,2% en relació amb els primers deu mesos de 2023. La millora de la capacitat adquisitiva de les llars incideix positivament i el nivell de despesa supera en un 35,6% nominal el de cinc anys enrere, abans de la pandèmia. De gener a octubre tots els sectors presenten xifres molt positives excepte el de tecnologia, que registra un descens interanual de més del 24,2% i es situa per sota del nivell de 2019, juntament amb el sector del vestit, calçat i moda. L’evolució més favorable correspon als sectors del transport i l’automoció (+12,7%), cultura, lleure i esports (+12,5%) i serveis turístics i de restauració (+11,3%). Aquest últim és el sector que absorbeix el percentatge més elevat de despesa amb targeta a la ciutat (32,1%), per davant dels béns i serveis de primera necessitat (29%). Després de tres mesos a la baixa, la inflació general a Barcelona ha augmentat a l’octubre un parell de dècimes en relació amb el setembre i es situa en el 2%, 1,5 punts per sota de la registrada ara fa un any. La taxa de variació anual dels preus s’ha moderat progressivament i està lluny dels pics de dos anys enrere, sent 4,5 punts inferior a la d’octubre de 2022. Però malgrat haver deixat enrera la crisi inflacionista dels darrers anys, el cost de la vida segueix pujant i acumula un alça del 17,9% si es compara el nivell de preus d’ara amb el d’abans de la pandèmia, al febrer de 2020. La inflació a Barcelona ha estat lleugerament superior a la del conjunt d’Espanya (1,8%) i equivalent a la de Catalunya i la zona euro, que es situa al nivell marcat com a objectiu pel Banc Central Europeu, afavorint l’expectativa de baixades addicionals de tipus d’interès oficials en els propers mesos. Pel que fa a la inflació subjacent (que exclou l’energia i els aliments no elaborats) a l’octubre augmenta una dècima al conjunt d’Espanya i es situa en el 2,5%, lleument per sota de la registrada a Catalunya (+2,6%). El lleuger repunt de la inflació a l’octubre obeeix fonamentalment als preus dels productes energètics, destacant els increments del gas i l’electricitat (+8,9% i +8% interanual, respectivament). Departament d’Anàlisi 9 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2024 VI. Transports El tràfic de mercaderies pel Port de Barcelona creix un 9,4% al setembre, amb un volum de càrrega de 5,3 milions de tones. Per tipus d'envàs, els líquids han continuat creixent a un bon ritme, un 12,2%, mentre que els sòlids es recuperen respecte als mesos anteriors. La càrrega general presenta un augment més moderat del 5,3%. Amb aquestes dades, el volum de mercaderies que han passat pel port entre gener i setembre s'apropa als 52 milions de tones, xifra un 11,2% per sobre de la de fa un any, amb un increment acumulat també de l'11,2% per als líquids, encara que els sòlids, malgrat la recuperació del setembre, continuen amb un retrocés del 5,9% per a tot el període. El tràfic de vehicles segueix amb una evolució negativa i al setembre cau més d'un 30%, deixant una reducció acumulada del 13,8%. Pel que fa a tràfic de contenidors, durant aquest darrer mes s'han transportat uns 306.000 TEU, un 14,7% més que fa un any, que deixen un acumulat anual de gairebé tres milions d'unitats, un 21,4% per sobre del registre del 2023, gràcies a l'evolució dels trànsits, que augmenten més del 40%, però també de la dels contenidors plens d’importació (7%) i d’exportació (5%). El nombre de passatgers de l'aeroport de Barcelona durant el mes d'octubre augmenta un 8,2%, amb un total que s'apropa als cinc milions de viatgers i que marca un nou màxim mensual. El segment internacional, 3,7 milions, continua creixent per sobre de la mitjana, un 10%, i dins d'aquest segment els intercontinentals són els que mostren una evolució més favorable situant-se molt a prop dels 640.000, xifra un 19,3% superior a la de 2023 i un 12,4% respecte al registre d'abans de la pandèmia. El moviment d'aeronaus ha quedat un 8,4% per sobre del de fa un any, i en concret les operacions internacionals han estat un 12,8% superiors. Amb aquests registres, la infraestructura tanca el període gener- octubre amb xifres molt positives que situen els passatgers transportats en 47 milions, un 11,2% més que el 2023 i també un 3,5% més que el registre de fa cinc anys, acostant-se al record anual dels 52,7 milions del 2019. D'altra banda, el volum de mercaderies transportades també ha crescut de manera notable respecte al 2023, tant en termes mensuals com en l'acumulat dels primers deu mesos de l'any, amb una taxa al voltant del 18% en ambdós casos. Al setembre s’han comptabilitzat 55,2 milions de viatges al conjunt de la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), un nou màxim històric per a aquest mes i un 2,2% més que un any enrere. Al llarg de tots els mesos de l’any excepte el de març -pels efectes del calendari- s’han superat els registres de viatgers d’anys anteriors. Al metro, amb 37,2 milions de validacions, l’increment ínteranual ha estat del 2,3%, una mica més intens que a la xarxa de bus (+1,8%), amb 18 milions de viatges. En l’acumulat anual, la mobilitat en metro ha crescut un 6,7% en relació amb els primers nou mesos de 2023, fins als 343,7 milions de validacions. A la xarxa de bus també s’assoleix un màxim històric, amb 163,2 milions de viatges (inclòs el transport de l’oci) i un increment interanual encara més elevat (+7,8%). Si es compara amb les xifres d’abans de la pandèmia, les validacions en metro superen en un 13,8% les dels primers tres trimestres de 2019, amb prop de 42 milions més i les de la xarxa d’autobusos també són més elevades (+1,4%) amb 2,3 milions de viatges més. Al conjunt de la xarxa de TMB, la demanda registra un nou rècord de gener a setembre, amb 506,9 milions de viatges –inclòs el bus turístic- i un repunt interanual del 7% i del 9,5% en relació amb el mateix període de 2019. Departament d’Anàlisi 10 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2024 Fonts de dades Producte Interior Brut (PIB) Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (OMD) a partir de les dades de l’INE i l’Idescat. Renda Disponible de les Llars Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (OMD). Mercat de Treball Generalitat de Catalunya. Observatori del treball i model productiu. Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS). Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (OMD) a partir de les dades de la Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Treball. Instituto Nacional de Estadística (INE). Enquesta de Població Activa (EPA). Empresa Instituto Nacional de Estadística (INE). Cambra de Comerç de Barcelona. Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. DataComex. Instituto Nacional de Estadística (INE). Estadistica de Societats Mercantils. Turisme Instituto Nacional de Estadística (INE). Conjuntura Turistica Hotelera. Habitatge Generalitat de Catalunya. Estadístiques d'Habitatge a partir de les dades del Colegio de Registradores de la Propiedad. Instituto Nacional de Estadística (INE). Estadistica de transmissions i drets de la propietat. Generalitat de Catalunya. Estadístiques d'Habitatge, a partir del registre de fiances de lloguer dipositades a l'Incasol. Consum Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de dades (OMD). Baròmetres. Ministerio del Interior. Dirección General de Tráfico (DGT). BBVA. Instituto Nacional de Estadística (INE). Transports Port de Barcelona Aeroport de Barcelona-El Prat, Aena. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Departament d’Anàlisi 11 Oficina Municipal de Dades