RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES QUEIXA RELATIVA AL DRET A LA SEGURETAT CIUTADANA I DRETS DE LA INFÀNCIA (SERVEIS VIARIS I SENYALITZACIONS) ANTECEDENTS Descripció dels fets objecte de la queixa En data 19 d’abril de 2024, la ciutadana va presentar una queixa en aquesta Sindicatura en què exposava el següent:  Des de fa 14 anys té menors escolaritzats a l’Escola Thau del districte de les Corts i és vicepresidenta de l’Associació P(A)T-AP(A)T, que té entre els seus objectius el de prevenir els accidents de trànsit.  Fa anys que tant ella com la direcció de l’escola demanaven al Districte de les Corts que es reduís la velocitat del trànsit a l’avinguda d’Esplugues, atès que en aquesta zona hi ha una alta concentració de centres educatius.  El mes de gener del 2024, un nen de l’Escola Thau va ser atropellat al pas de vianants amb el resultat d’húmer trencat i consegüent operació quirúrgica. A principis d’abril, l’Ajuntament va col·locar uns coixins berlinesos a prop de l’escola, però considerava que no eren útils.  En aquesta zona no s’havia impulsat el programa “Protegim escoles”, que sí que s’havia implementat en moltes zones escolars de la ciutat. Considerava que era un greuge comparatiu respecte d’aquestes altres escoles que sí que disposaven d’actuacions de pacificació com bandes grogues i lluminoses per ampliar i delimitar la zona escolar, la reducció del límit màxim de velocitat a 30 km/h (amb control amb radars) i elements de seguretat a la via com bandes o coixins berlinesos.  Es va posar en contacte amb la Gerència del Districte de les Corts, i li van respondre que s’estava revisant, sense concretar-li res. Actuacions fetes Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la ciutat. 1 Aquesta resolució s’emmarca dins el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), d’acord amb la mesura de govern sobre l’Estratègia d’impuls de l’Agenda 2030. Concretament, es relaciona amb l’objectiu 11.3 “Assolir amb consens social un canvi de model urbà per disposar d’un espai públic més saludable i més sostenible, especialment a l’entorn de les escoles”. Després d’examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se a l’Àrea d’Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge i al Districte de les Corts per tal de conèixer les intervencions realitzades en relació amb la queixa presentada. El dia 23 de maig de 2024 es va sol·licitar a aquests organismes la informació necessària per a l’estudi de la queixa. Resposta dels òrgans afectats Els dies 10 i 23 d’octubre de 2024, aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. Els escrits exposen les actuacions dutes a terme per l’Ajuntament. CONSIDERACIONS 1. El projecte “Protegim les escoles” La Sindicatura de Greuges de Barcelona ja s’ha pronunciat en altres ocasions al respecte d’aquesta qüestió. Aquest projecte ha estat pensat per reformar els entorns dels centres educatius, enfocant les actuacions en el benestar de les persones que els utilitzen i la seva seguretat. En aquestes actuacions de transformació de l’espai públic, l’augment de la visibilitat dels entorns escolars ha constituït un eix prioritari amb l’objectiu de millorar- ne la seguretat i la qualitat ambiental. Així, doncs, la finalitat d’aquest projecte ha estat avançar cap a un nou model urbà en el qual les escoles siguin els punts neuràlgics amb una atenció especial a l’espai públic. Es tracta de configurar un espai públic amb un entorn pacificat al trànsit i, per tant, més segur. En aquest sentit, l’Àrea d’Urbanisme informa que la seguretat viària és un aspecte clau que es treballa a tota la ciutat, però cal treballar-lo amb més atenció als entorns escolars. Els entorns escolars són espais on es concentra molta gent en hores punta. A més, es tracta de perfils vulnerables que poden tenir comportaments inesperats i, per tant, són entorns extremadament sensibles on els vehicles han d’anar amb cura i reduir la velocitat i on la visibilitat ha de ser la màxima possible. Per tant, treballar en un entorn més segur és clau per disminuir els riscos, però també per fomentar l’autonomia infantil i fer que els nens vagin sols a l’escola, un factor clau per a un desenvolupament infantil millor. 2 Per aquest motiu, l’Ajuntament va presentar al gener del 2020 “Protegim les escoles”, un programa municipal que té per objectiu millorar els entorns escolars per fer-los més segurs, amables i confortables. 2. Desenvolupament del programa “Protegim les escoles” El consistori informa que el compromís adquirit a l’inici va ser millorar els entorns d’un de cada tres centres educatius a finals del 2023. Es van millorar més de 220 entorns escolars i, per tant, es va arribar a la fita establerta, que va beneficiar més de 80.000 alumnes, les seves famílies i el veïnat. Les actuacions als entorns escolars parteixen del principi d’entendre que l’espai públic proper a l’escola també és espai escolar. Els objectius es concreten en quatre línies d’acció o criteris d’actuació:  Millora de l’habitabilitat  Pacificació de l’entorn escolar i millora de la seguretat viària  Millora de la visualització de l’entorn  Implicació de les comunitats educatives i veïnals en la configuració i l’ús dels nous espais. En l’edició anterior del programa, la selecció i priorització dels centres es va fer conjuntament amb el grup d’impuls format per Estratègia Urbana, l’Institut Municipal d’Educació, la Guàrdia Urbana, Mobilitat i els districtes. Els criteris de selecció i priorització van ser els següents:  Escoles de 0 a 12 anys i, per tant, de les etapes bressol, infantil i primària.  Escoles amb punts complicats de seguretat viària detectats per la Guàrdia Urbana.  Centres amb més necessitat d’impuls educatiu o amb comunitats educatives que participen en programes de millora de l’escola i dels entorns.  Escoles demanades pels districtes.  Escoles amb una alta contaminació ambiental. A més a més, totes les actuacions de transformació de l’espai públic que impulsa l’Ajuntament tenen en compte els entorns escolars i segueixen els mateixos criteris del programa a l’hora d’actuar-hi, i es deixa clar que posar el focus en les escoles i els seus entorns és una altra manera d’implementar un nou model de ciutat, complementària a les polítiques habituals i més tradicionals a partir de grans transformacions urbanes. En són exemples la reurbanització de la Diagonal, la Meridiana, les superilles i el Pla de barris. Abans del llançament d’aquest programa ja s’havien fet algunes experiències prèvies al districte de l’Eixample (uns 25 entorns), eixamplant la vorera de les escoles amb urbanisme tàctic. Amb el llançament del programa es va executar la primera actuació, a l’Escola Grèvol, i a partir d’aquí s’han anat executant els entorns en diferents fases. 3 La primera fase del programa es va executar l’estiu del 2020, en plena pandèmia, i va millorar els entorns de 27 escoles. La voluntat va ser actuar en un gran nombre de centres i guanyar al trànsit rodat el màxim d’espai possible per a les persones vianants. La pandèmia encara va reforçar més la necessitat d’ampliació d’espai per raons sanitàries. L’any següent, el 2021, es van executar 77 entorns escolars més, i l’any 2022 es van millorar 75 entorns escolars més, les obres dels quals es van executar el primer semestre del 2023. Es va arribar així al compromís d’actuar en 200 escoles abans del 2023. Durant l’any 2023 es van millorar 23 entorns escolars més gràcies a projectes de ciutat com reurbanitzacions de carrers (Diagonal, Meridiana, eixos verds) i altres programes de ciutat com el Pla de barris i els pressupostos participatius. 3. Estat actual del programa “Protegim les escoles” L’Àrea d’Urbanisme informa que, actualment, el programa “Protegim les escoles” s’està avaluant per tal d’extreure’n els punts forts i els punts febles, i enfortir aquests tipus de transformacions. S’han dut a terme diferents avaluacions sobre els nous espais des de les vessants socials i ambientals. L’avaluació de l’ús de l’espai públic l’ha fet, d’una banda, IS Global1, amb l’estudi de l’ús de l’espai en les actuacions de carrer escola, i, d’altra banda, l’Agència de Salut Pública de Barcelona2 (ASPB), que ha analitzat l’ús de l’espai públic dels entorns escolars des de la perspectiva de la comunitat educativa per a tots els tipus d’actuació. El Departament de Qualitat de l’Aire i l’ASPB han fet l’avaluació de la qualitat ambiental i acústica abans i després de les actuacions. Finalment, s’ha fet una avaluació més general de les actuacions per valorar aspectes de funcionament dels espais durant el dia i del manteniment. Amb els resultats de les diferents avaluacions s’està estudiant la línia estratègica que cal seguir en els propers anys, per donar resposta a la millora dels entorns escolars, consolidar algunes de les actuacions i afegir-hi una mirada més de ciutat i una visió a més llarg termini. ____________________________ (1) https://www.isglobal.org/ca/-/avaluacio-impacte-protegim-escoles-barcelona (2) https://www.aspb.cat/documents/avaluacio-programa-protegim-escoles/ 4 La Sindicatura de Greuges ja es va pronunciar al respecte d’aquests informes d’avaluació i va constatar del seu contingut que la implementació del programa va suposar un increment del temps d’estada als entorns escolars de dilluns a dijous, que va passar d’un 25% a un 56%. Els factors determinants d’aquest increment eren tant l’ampliació com la comoditat de l’espai físic. Una qüestió important era l’avaluació de l’impacte en la percepció de la seguretat viària: tant les direccions dels centres escolars com les associacions de famílies d’alumnes (AFA) consideraven que havia millorat la seguretat viària dels infants. Als centres on es registrava que la seguretat era mitjana o alta, aquesta percepció havia passat d’un 56% a un 68%. Aquí, els aspectes més valorats eren tant la reducció del pas de vehicles o la limitació de velocitat, com les senyalitzacions dels entorns escolars. Més del 80% de les famílies i de les direccions dels centres educatius han considerat que la implementació d’aquestes mesures ha millorat el benestar de la comunitat educativa. 4. Intervencions a l’Escola Thau Pel que fa a l’Escola Thau, situada a l’avinguda d’Esplugues, al districte de les Corts, l’Àrea d’Urbanisme assenyala que no ha entrat en el programa “Protegim les escoles” en les edicions que s’han portat a terme fins ara. El primer semestre del 2020 es van estudiar les característiques dels entorns de les escoles del districte i se’n va fer una primera priorització. Com es pot comprovar a la imatge 1, l’Escola Thau està dins de l’àmbit escolar de l’avinguda d’Esplugues, on conflueixen cinc centres educatius: Institut Pedralbes, Escola Thau, Escola Solc, St. Peter’s School i Escola Santíssima Trinitat. Aquests centres estan units per l’eix de l’avinguda d’Esplugues. (Imatge 1). (Font: Informe municipal) 5 L’avinguda d’Esplugues és una xarxa bàsica de ciutat amb connexió amb la B-23 i les rondes del Litoral i de Dalt. La concentració de molts cotxes privats en els moments d’entrada i sortida de l’alumnat provoca molta intensitat de trànsit i col·lapses. La complexitat d’aquest àmbit, tant pel que fa a la mobilitat com a la configuració de l’espai, requeria una anàlisi àmplia de ciutat que no es podia abordar amb actuacions puntuals com les que executa “Protegim les escoles”. Per aquest motiu no es va incloure en cap de les edicions fetes fins ara. Afegeixen que actualment ha començat una reflexió global de l’àmbit de la ronda de Dalt i de la connexió amb els municipis veïns que a llarg termini ha de permetre integrar millor aquesta via al barri. Tant en el marc de la reflexió de la ronda de Dalt, com en el marc de la reflexió de ciutat pel que fa als entorns escolars, es tindrà en compte la petició de l’Escola Thau. El Districte de les Corts ens ha facilitat una relació cronològica de les reunions, propostes i execució d’actuacions dutes a terme per aquest Districte i altres àrees competents de l’Ajuntament de Barcelona en aquest àmbit. És la següent: El mes de maig del 2018 va tenir lloc una reunió entre serveis tècnics i el director del centre escolar Thau. En aquesta reunió es van proposar les actuacions següents i es va tractar conjuntament la possibilitat de realitzar-les (propostes inicials i de punt de partida per començar a treballar en aquest àmbit):  Col·locar tanques a la vorera, davant de la porta de l’escola.  Posar al terra de la via, davant de l’escola, elements alçats per limitar la velocitat.  Pintar senyals grans a terra per indicar el màxim de velocitat permès.  Col·locar senyals verticals amb indicacions lumíniques per advertir que hi ha una zona escolar.  Moure l’emplaçament de la parada d’autobús que hi ha l’altra banda del carrer de l’escola. (Aquesta mesura va ser aprovada per Mobilitat i es va executar el 18 de desembre de 2018). El dia 11 de juliol de 2018, va tenir lloc una altra reunió, de seguiment de l’anterior, entre la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) i el director del centre escolar Thau. En aquesta reunió es van concretar propostes de mesures que van acabar en una proposta de millora per part de la GUB en què s’indicaven les actuacions següents:  Instal·lació d’un radar pedagògic per poder avaluar amb dades reals les velocitats.  Reforçar aquest radar amb la instal·lació d’un senyal de “Control radar” abans del radar. 6  A la cruïlla de l’avinguda d’Esplugues amb el carrer d’Eduard Toldrà, la instal·lació de dos senyals nous de “Precaució zona escolar” als fanals.  A la cruïlla de l’avinguda d’ Esplugues amb el carrer de González Tablas, repetir, al costat esquerre, el senyal existent al costat dret de “Precaució zona escolar”.  Als carrils de circulació, pintar la senyalització de “Zona escolar”. D’aquesta proposta de millora de la GUB només es té el compromís que es portarà a les taules de mobilitat per estudiar-la juntament amb les propostes de la reunió de maig del 2018. El 21 de novembre de 2020, a la Taula de Via Pública i Mobilitat de les Corts, es va acordar que l’Àrea de Mobilitat estudiaria la senyalització proposada per la GUB anteriorment i el Districte de les Corts instal·laria una barana de protecció a la vorera. L’11 de novembre de 2021, l’Escola Thau va demanar una nova inspecció de la zona per revisar les incidències de circulació. L’escola demanava una sortida directa des del seu aparcament cap al carrer de González Tablas, un assumpte que ja s’havia plantejat però que Mobilitat va descartar perquè no era possible invertir el sentit de circulació d’un tram de 10 metres de l’avinguda d’Esplugues i perquè implicava una reurbanització d’un tram de coberta de la ronda, així com una configuració totalment diferent de la cruïlla, que comportaria més saturació semafòrica. A més, el Districte de les Corts va realitzar una inspecció o visita a la zona per revisar i verificar les demandes de l’escola i es va acordar eliminar els pilons de color verd que separaven el carril bus per agilitzar el pas del transport públic en sentit Besòs entre el parc de Cervantes i González Tablas i es va instal·lar la barana amb la brigada del districte. El 16 de juny de 2022, l’Escola Thau i una representació del Consell d’Infants de l’escola van participar en la Taula de Via Pública i Mobilitat de les Corts, en què es va demanar recuperar la part de la proposta de millora del 2018 pendent i fer adequacions similars a les que s’estaven fent a la majoria d’escoles de Barcelona. Després d’aquesta reunió, el Districte va posar les tanques de seguretat a la vorera de davant de l’escola. Com s’ha dit, de les propostes inicials només es va executar el desplaçament de l’emplaçament de la parada d’autobús que hi ha l’altra banda del carrer de l’escola, en data 18 de desembre de 2018, i la instal·lació de les tanques de seguretat a la vorera de davant de l’escola. De la resta de propostes no se’n va executar cap fins al present any 2024. 7 El 31 de gener de 2024, arran de l’atropellament d’un estudiant de l’Escola Thau, la GUB va instar a recuperar les propostes següents:  Recuperar la proposta de millora del 2018 i la instal·lació al més aviat possible de la senyalització demanada.  Convertir l’avinguda d’Esplugues en zona 30. El 7 de febrer de 2024, a la Taula de Mobilitat del Districte de les Corts es va acordar recuperar i revisar la proposta de millora del 2018. En aquest sentit, l’Àrea de Mobilitat es va comprometre a fer una proposta prioritària de mesures i actuacions d’acord amb la proposta del 2018, com és el cas del reforç de la senyalització i la conversió a zona 30 de l’avinguda d’Esplugues. El 9 de febrer de 2024, es va fer una reunió entre la Gerència de les Corts i el director del centre escolar Thau, que va presentar una sèrie de propostes que el districte es va comprometre a valorar per si es poden fer, però en tot cas es va comprometre a millorar la seguretat de l’àmbit:  Missatges de “Camí escolar” pintats a terra.  Pacificar l’espai exterior de l’escola.  Radar i senyal de radar amb control fotogràfic (màxim 30 km/h). S’encarrega un radar pedagògic i s’implanta, en primer lloc, a l’avinguda d’Esplugues, on va estar prenent dades del 16 de setembre de 2024 al 6 d’octubre de 2024. Posteriorment, del 6 d’octubre de 2024 al 21 d’octubre de 2024 es va situar al carrer de Galileu, i del 21 d’octubre al 4 de novembre de 2024, a la travessera de les Corts amb el carrer de Berguedà.  Valorar si era possible que tant a les 8.15 hores com a les 16.15 hores hi pogués haver guàrdia urbana als passos de vianants on va tenir lloc l’accident. Aquesta actuació es va realitzar immediatament després de l’accident.  Coordinar una acció cívica amb famílies de l’escola i alumnes de secundària i la Guàrdia Urbana per millorar la mobilitat de les persones vianants en aquella zona. El 15 de maig de 2024 es va fer una visita conjunta de la Gerència del Districte de les Corts, la GUB i l’Escola Thau per activar el compromís d’aquest punt. A la Taula de Mobilitat del Districte de les Corts amb l’Àrea de Mobilitat de data 7 de març de 2024, es van traslladar les propostes anteriors perquè es valoressin i s’establís quines serien les actuacions per donar-hi resposta. Les actuacions executades a partir de març del 2024 han estat les següents:  En data 22 de març de 2024, es va validar una primera ordre de treball amb un conjunt d’actuacions que Mobilitat va executar amb caràcter d’urgència. El 8 10 d’abril de 2024, amb el conjunt de mesures recollides a l’ordre de treball, van quedar fetes les accions següents:  Instal·lació de tres punts de coixins berlinesos, un al costat muntanya d’avinguda d’Esplugues, abans del pas de vianants de González Tablas, i dos al costat de mar, un abans del pas de vianants de González Tablas i l’altre abans del pas de vianants d’Eduard Toldrà.  Reforç de la senyalització vertical, al costat de mar a l’altura del parc de Cervantes i a l’altura de González Tablas; al costat de muntanya a l’altura d’Eduard Toldrà i a l’altura de González Tablas.  El 26 d’abril de 2024, es va demanar d’afegir més coixins en l’àmbit del carrer d’Eduard Toldrà, que va donar peu a l’ordre de treball MRF 239, que Mobilitat va executar. El 15 de maig de 2024 els nous coixins ja estaven instal·lats.  En el tram del costat de mar en sentit Besòs de l’avinguda d’Esplugues el límit de velocitat ja era 30 km/h segons l’ordenança i el Reglament general de circulació (perquè només hi ha un carril de circulació general, ja que el carril bus no es té en compte) però es va reforçar amb senyalització vertical per recordar el límit de velocitat, així com que s’està circulant en un entorn escolar.  Pel que fa al costat de muntanya en sentit Llobregat de l’avinguda d’Esplugues, el límit de la velocitat de la via en aquest tram era de 50 km/h (perquè tenia dos carrils de circulació). Amb la senyalització vertical es va canviar el límit a 30 km/h i es va reforçar la senyalització vertical d’entorn escolar. 5. Valoració de l’actuació municipal En opinió d’aquesta Sindicatura, no és admissible que les actuacions de prevenció i protecció dels entorns escolars al voltant de l’Escola Thau s’hagin dut a terme sis anys després dels primers contactes amb el consistori. De fet, l’impuls d’aquestes mesures s’ha activat després de l’atropellament en un pas de vianants d’un infant de l’escola que va resultar ferit greu. Convé recordar que l’article 40.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya recull com a principi rector que, en totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades, l’interès superior de l’infant ha de ser prioritari. Per tant, 9 entenem que és primordial continuar fent esforços per poder garantir l’accés segur dels infants a les escoles. En aquest punt, volem fer referència al Pla de mobilitat urbana 2024 (PMU), aprovat definitivament pel Plenari del Consell Municipal el 23 de desembre de 2022. Es tracta d’un instrument de planificació en què es defineixen les línies d’actuació que han de governar la mobilitat urbana dels propers anys. El PMU inclou 62 línies d’actuació, amb més de 300 mesures específiques, entre les quals hi ha la millora de la mobilitat escolar i dels infants. Entre altres projectes, es preveu el de “Camí escolar”. Es tracta d’un projecte participatiu de ciutat que promou que l’alumnat tingui un accés agradable i segur per anar i tornar de casa a l’escola sense l’acompanyament d’un adult. Entre altres objectius té el d’aconseguir que els desplaçaments dels escolars es facin amb la màxima seguretat, accessibilitat i continuïtat. Per cloure aquest apartat, volem posar de manifest la importància cabdal que té seguir avançant en la millora dels entorns escolars de la ciutat. Considerem que esdevé indefugible fer-ho amb la complicitat de les comunitats educatives i de les famílies que porten els seus fills i filles a l’escola. Com hem dit, l’interès superior de l’infant ha de ser una prioritat. Per això, la nostra institució insta els òrgans municipals a seguir en contacte permanent amb la direcció del centre educatiu i amb les famílies amb la finalitat d’assolir el màxim consens en les mesures que cal implementar per garantir un entorn escolar segur i saludable. 6. El dret a la ciutat, una responsabilitat compartida Aquesta Sindicatura defensa el dret a un urbanisme harmoniós i sostenible. Som conscients dels reptes i les dificultats que té la ciutat a l’hora de reduir l’impacte ambiental negatiu, promoure la creació d’espais verds i disposar de carrers amables i inclusius, on es prioritzi la salut i el benestar de la ciutadania. Des del març del 2020, s’han anat fent una sèrie d’intervencions a l’espai públic de Barcelona que, sota la denominació urbanisme tàctic, han comportat un replantejament dels usos dels espais de la ciutat i una modificació del model urbà. És possible que aquestes intervencions siguin l’avantsala d’un nou urbanisme amb una visió més ecològica que ja s’està implantant en altres ciutats del món. 10 Pel que fa al tema que ens ocupa, l’article IV de la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat estableix que els col·lectius i ciutadans i ciutadanes més vulnerables tenen dret a gaudir de mesures específiques de protecció. Aquesta carta, a més, apel·la a la importància del dret a la ciutat com a expressió de la garantia dels drets humans a escala local. Aquest dret també està reconegut a la Resolució 71/256, de 23 de desembre de 2016, de les Nacions Unides, que recull la Declaració de Quito sobre ciutats i assentaments humans sostenibles per a tothom, coneguda com la Nova Agenda Urbana. Entre altres compromisos, el document estableix els següents:  Reorientar la manera de planificar, finançar, desenvolupar, administrar i gestionar les ciutats i els assentaments humans, i reconèixer que el desenvolupament urbà i territorial sostenible és un element indispensable per assolir el desenvolupament sostenible i la prosperitat per a tothom.  Adoptar enfocaments de desenvolupament urbà i territorial sostenibles i integrats, centrats en les persones i que tinguin en compte l’edat i el gènere.  No només promoure, sinó fer realitat el desenvolupament urbà sostenible. El dret a la ciutat té una naturalesa complexa, perquè inclou una gran amalgama de drets humans reconeguts internacionalment, que en l’àmbit local es concreten en la vida quotidiana de les persones. El fet de constituir un “dret a tenir drets” a la ciutat provoca que la normativa que el materialitza es trobi en lleis diferents. En relació amb l’urbanisme sostenible, l’article 1.b) del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana fa menció a la interconnexió entre el “desenvolupament sostenible, competitiu i eficient del medi urbà” i “la regeneració i renovació dels teixits urbans existents, quan siguin necessàries per assegurar als ciutadans una adequada qualitat de vida [...]”. En l’àmbit local, la Carta de ciutadania - Carta de drets i deures de Barcelona reconeix el dret de les persones a trobar-hi les condicions socials, econòmiques, polítiques, culturals, ambientals i d’accessibilitat universal per viure-hi dignament (article 4). En conseqüència, el dret a la ciutat implica entendre-la no només des del marc geogràfic i d’ordenació del territori, sinó com a espai col·lectiu on les administracions han de garantir els drets humans de proximitat. Per exemple, el dret de les persones més vulnerables a gaudir de mesures específiques de protecció i el dret a un desenvolupament urbanístic ordenat que garanteixi una relació harmoniosa entre l’hàbitat, els serveis públics, els equipaments, els espais verds i les estructures destinades als usos col·lectius. 11 Com es desprèn de la normativa vigent, la qualitat de vida a la ciutat està estretament lligada a drets com la mobilitat sostenible, l’urbanisme harmoniós i la salut. Arribats a aquest punt, creiem oportú destacar que el dret a la ciutat és inviable sense la complicitat de totes les persones que compartim aquest espai. Per tant, requereix, també, la implicació de tots els agents que conviuen a la ciutat. En el cas que ens ocupa, el paper de la comunitat educativa és fonamental per salvaguardar els drets de la infància i la seguretat viària. El principi de bona administració i d’eficàcia dels serveis públics està recollit en el dret de la Unió Europea (article 41 de la Carta de drets fonamentals), en els articles 9.3 i 103 de la Constitució espanyola, i en l’article 3 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del règim jurídic del sector públic administratiu comú. Aquest dret implica disposar d’una administració que presti el màxim nombre de serveis amb els millors estàndards de qualitat, que respecti els drets i els interessos legítims de la ciutadania, i capaç de resoldre els problemes de les persones d’una manera àgil i eficaç. Així mateix, la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat, aprovada l’any 2000, esmenta, en l’article XXIII, quan es refereix a l’eficàcia dels serveis públics com a indicatiu d’una bona administració, que les autoritats locals han de garantir l’eficàcia dels serveis públics i la seva adaptació a les necessitats de les persones usuàries. DECISIÓ D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta municipal de Barcelona i el reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Considerats els fets i les normes aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació del Districte de les Corts i l’Àrea d’Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge no ha estat eficient. Per aquest motiu, han de seguir impulsant de manera coordinada les actuacions que escaiguin per millorar la seguretat viària a l’entorn de l’Escola Thau. Per tot el que s’ha exposat, aquesta Sindicatura emet la decisió següent:  Recomanar al Districte de les Corts que, en coordinació amb els òrgans competents, es mantingui un diàleg continu i fluid amb la direcció del centre escolar Thau per seguir impulsant les actuacions destinades a garantir la seguretat de l’entorn escolar.  Recomanar a l’Àrea d’Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge que s’impulsin les línies estratègiques que cal seguir per donar resposta a la millora dels entorns escolars. 12 Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona interessada del seu contingut. 13