RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES 
 
QUEIXA RELATIVA AL DRET A UNA BONA ADMINISTRACIÓ 
(DISCIPLINA URBANÍSTICA) 
 
 
ANTECEDENTS  
 
Descripció dels fets objecte de la queixa  
 
En data 27 de juny de 2024 el ciutadà va presentar una queixa en aquesta Sindicatura 
en què exposava el següent:  
 
 El 9 de gener de 2024 i el 22 de febrer de 2024 a través del tràmit "Denúncies 
relacionades amb activitats, obres, espai públic, mal estat d'edificis/habitatges, 
instal·lacions o solars" de l'Oficina Virtual de l'Ajuntament de Barcelona va 
denunciar que a un edifici del carrer de Sant Agustí, del districte de Gràcia, 
s’estaven fent obres a múltiples habitatges sense llicència o que no s’hi 
ajustaven. 
 
 En la seva opinió, aquestes obres (que incloïen la demolició de parets i 
redistribució d’interiors) no eren ajustades a la llicència atorgada, atès que 
només constava un assabentat i s’estaven fent obres de demolició de parets i 
redistribució de diversos interiors.  
 
 En els seus escrits el ciutadà demanava que es fes una inspecció per 
comprovar si les obres que s’estaven fent s’ajustaven als permisos municipals; 
que es comprovés si la modificació de la distribució interior podia posar en risc 
l’estructura de l’edifici; que si convenia s’iniciés un procediment de protecció de 
la legalitat urbanística; que es revisés si amb els assabentats d’obra s’estava 
encobrint una gran rehabilitació i, per tant, esquivant la reserva d’un 30% 
d’habitatge social, i que se li donés resposta a cadascuna de les qüestions 
anteriors. 
 
 En el moment de la presentació de la queixa, no havia rebut cap resposta 
municipal. 
 
 
 
 
Actuacions fetes  
1 
Aquesta resolució s’emmarca dins el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els objectius de 
desenvolupament sostenible (ODS), d’acord amb la mesura de govern sobre l’Estratègia d’impuls de l’Agenda 2030. 
Concretament, es relaciona amb l’objectiu 16.6 “Màxima eficàcia i responsabilitat envers la ciutadania”.  
 
 
 
Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va 
estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els 
principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la 
ciutat. 
Després d’examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la 
persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se al Districte de Gràcia per 
tal de conèixer les intervencions fetes en relació amb la queixa presentada.  
 
El dia 3 de juliol de 2024, es va sol·licitar a aquest organisme la informació necessària 
per a l’estudi de la queixa.  
 
Resposta dels òrgans afectats 
 
El dia 7 de novembre de 2024, aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. 
L’escrit exposa les actuacions que va dur a terme el Districte de Gràcia. 
 
CONSIDERACIONS 
 
1. Manca d’informació municipal 
 
Abans de res, aquesta Sindicatura vol manifestar que la informació que s’ha facilitat 
a l’informe de resposta no és completa, atès que no s’ha donat contesta a quina 
era la previsió de donar resposta a les qüestions plantejades pel ciutadà en els 
seus escrits. Aquesta actuació no es correspon amb el deure de col·laboració amb la 
Sindicatura ni amb els principis d’actuació d’una bona administració. 
 
En conseqüència, es recorda al Districte de Gràcia l'obligació dels òrgans municipals, 
d'acord amb el que estableix la base III, apartat 3 del Reglament de funcionament de 
la Sindicatura de Greuges de Barcelona, d’aportar dades, expedients i, en general, tota 
la documentació necessària perquè pugui dur a terme les seves actuacions de 
supervisió. 
 
 
2. La protecció de la legalitat urbanística 
 
La protecció de la legalitat urbanística està regulada al títol setè del Decret legislatiu 
1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC). 
Els articles 110 a 119 del Decret 64/2014, de 13 de maig, regulen el procediment de 
protecció de la legalitat urbanística vulnerada (RPLU).  
 
D’acord amb els articles 199 i següents del TRLUC, la potestat de protecció de la 
legalitat urbanística és d’exercici preceptiu de l’administració competent. Així, 
quan l’Ajuntament té coneixement d’una situació d’una possible vulneració de 
2 
 
 
l’ordenament urbanístic, ha d’activar els mecanismes de restauració de l’ordre jurídic 
vulnerat i la realitat física alterada. 
 
Per tant, l’Ajuntament està obligat a protegir la legalitat urbanística vulnerada, a 
tramitar amb agilitat els expedients de protecció de la legalitat urbanística i impulsar-
los d’ofici en tots els seus tràmits, a prendre les mesures cautelars necessàries per 
garantir l’execució de les seves resolucions, a impedir els usos de les construccions 
que siguin il·legals i a executar les seves resolucions d’execució forçosa. 
 
 
3. La inspecció urbanística 
 
La inspecció urbanística constitueix una potestat pública que forma part de l’activitat 
administrativa de policia. El seu objectiu principal és comprovar, entre altres, que els 
actes d’edificació s’ajusten a la normativa urbanística i, en cas contrari, adoptar les 
mesures oportunes per al restabliment de la legalitat urbanística infringida. 
 
L’impuls de la inspecció urbanística es pot produir en els casos següents: 
 
a) D’ofici per l’Administració o òrgan competent, a través dels controls periòdics que 
efectuen els seus serveis d’inspecció o a través de petició raonada de l’òrgan municipal 
o superior jeràrquic. 
b) Per denúncia, tant de persones físiques com jurídiques, tant públiques com privades. 
c) Per petició de l’Administració autonòmica competent en matèria d’urbanisme o altres 
òrgans de qualsevol administració pública. 
Pel que fa a la segona opció, això és quan són els particulars els qui denuncien uns 
fets que poden ser constitutius d’infraccions urbanístiques, com és aquest cas; són 
freqüents les queixes ciutadanes que al·leguen una certa passivitat de l’Administració. 
En aquest punt, el Districte ens informa que arran de la denúncia que va presentar el 
ciutadà el dia 9 de gener de 2024, es va obrir expedient d’inspecció per comprovar els 
fets denunciats. La inspecció tècnica es va fer el dia 15 de juliol de 2024, i es va 
comprovar que efectivament s’estaven duent a terme obres sense llicència o que no 
s’hi ajustaven. El dia 24 de juliol de 2024 es va signar la incoació d’un expedient de 
legalitat urbanística, per ordenar que es procedís, en dos mesos d’haver-ho rebut, a la 
legalització de les obres, que consistien en el següent: 
 Entitat pral. 1a: reforma interior amb redistribució d'espais i afectació puntual a 
l'estructura de l'edifici. 
 Entitat 1r 1a: reforma interior amb redistribució d'espais i afectació puntual a l'estructura 
de l'edifici. 
 Actuació en façana posterior (desmuntatge de la fusteria de la galeria, sòcols als 
balcons, pintura de parament exterior i reparació d’esquerdes). 
3 
 
 
 Actuació als elements comuns (reparació superficial en tram d'escala, nova canaleta al 
costat de la porta del 3r 1a, caixa de distribució elèctrica oberta del 2n 2a). 
La notificació d’aquesta incoació es va lliurar electrònicament a l’empresa, el 23 
d’octubre de 2024. 
D’entrada, cal dir que la primera denúncia que va formular el ciutadà és de data 9 de 
gener de 2024 i no ha estat fins al 15 de juliol de 2024, set mesos després i amb 
posterioritat a la intervenció de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que s’ha 
dut a terme la inspecció de l’immoble. 
En aquest punt, convé recordar que la protecció de la legalitat urbanística està 
regulada al títol setè del TRLUC. Els articles 110 a 119 del RPLU regulen el 
procediment de protecció de la legalitat urbanística vulnerada. Aquest procediment 
pretén restituir una eventual situació il·lícita creada per l’acció d’un particular, com 
seria el cas d’unes obres fetes sense llicència o que incompleixen les condicions de la 
llicència atorgada. 
 
D’acord amb els articles 199 i següents del TRLUC, la potestat de protecció de la 
legalitat urbanística és d’exercici preceptiu de l’administració competent. Per tant, 
quan l’Ajuntament té coneixement d’una situació de vulneració de l’ordenament 
urbanístic ha d’activar els mecanismes de restauració de l’ordre jurídic vulnerat i 
la realitat física alterada. 
 
 
4. La manca de resposta als escrits del ciutadà 
 
Com ja hem manifestat a l’inici, el Districte no informa si s’ha donat resposta als 
escrits que ha presentat el ciutadà, ni tampoc, si està previst fer-ho. 
 
En dates 9 de gener de 2024 i 22 de febrer de 2024, no només denunciava les obres 
presumptament il·legals sinó que plantejava un seguit de qüestions a les quals 
demanava expressa resposta en el darrer d’aquests escrits. 
 
Com ja hem dit en altres ocasions, som coneixedors que el fet de presentar una 
denúncia no confereix, per aquest fet, la condició d’interessat en el procediment, 
d’acord amb l’article 62.5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment 
administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP). Tanmateix, la llei no 
exclou aquesta possibilitat.  
 
L’article 4 de l’LPACAP disposa que es consideren com a persones interessades en el 
procediment administratiu: 
 
a) Els qui el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o 
col·lectius. 
4 
 
 
b) Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats per 
la decisió que s’hi adopti. 
c) Aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col·lectius, puguin ser 
afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre no s’hagi dictat una 
resolució definitiva. 
 
En aquest sentit s’expressa la Sentència del Tribunal Suprem de data 28 de gener de 
2019 quan diu: 
 
Com a regla general, el denunciant, pel simple fet de ser-ho, no té interès 
legitimador per exigir la imposició de sancions, siguin pecuniàries o d’un altre tipus 
[...]. Aquest principi general no implica que el denunciant no tingui legitimació en 
tots els supòsits, ja que la tindrà quan, a més de ser denunciant, hi tingui un 
interès legítim. 
 
Així, doncs, si la condició de persona denunciant no atorga, per si sola, la condició de 
persona interessada en el procediment, és procedent determinar si són aplicables les 
circumstàncies de l’article 4 de l’LPACAP. 
 
De l’escrit que va presentar el ciutadà, a la seva queixa, es desprèn que, a més de 
residir a la mateixa finca, tenia la convicció (constatada a posteriori pel Districte) que 
les obres que s’estaven fent a l’immoble no eren ajustades al permís atorgat.   
 
Per tant, en tractar-se d’unes obres que considerava que l’afectaven directament, des 
d’aquesta Sindicatura entenem que, a més de ser denunciant, el ciutadà també té la 
condició de persona interessada en el procediment, de conformitat amb el que 
preveu l’article 4 de l’LPACAP. 
 
Aquests articles de l’LPACAP cal posar-los en relació amb la regulació de l’acció 
pública en matèria d’urbanisme que fa l’article 12 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 
d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme. Aquest article disposa el 
següent: 
 
1. Qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de l’acció pública en matèria d’urbanisme, 
pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa 
administrativa, el compliment de la legislació i del planejament urbanístics, exercici que 
s’ha d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable. 
 
2. L’acció pública a què es refereix l’apartat 1, si és motivada per l’execució d’obres que 
es considerin il·legals, es pot exercir mentre se’n perllongui l’execució i, posteriorment, fins 
al venciment dels terminis de prescripció determinats pels articles 207 i 227, sens perjudici 
del que estableix l’article 210. 
 
L’exercici de l’acció pública en matèria d’urbanisme connecta directament amb el dret 
fonamental de la tutela efectiva establert en l’article 24 de la Constitució. Quan 
5 
 
 
l'ordenament jurídic legitima la ciutadania per exigir el compliment de la legalitat en 
matèria d'urbanisme sense tenir-hi un interès concret, l’accés a la informació 
administrativa i la resposta a les possibles impugnacions dels actes 
administratius que es facin forma part del dret protegit constitucionalment. 
 
La Sindicatura de Greuges sap que el sistema informàtic Autoritas, mitjançant el qual 
es fa la tramitació, no preveu respostes automàtiques al denunciant. Malgrat això,  en 
la nostra opinió, i amb la finalitat de preservar els drets que són inherents al fet de ser 
persona interessada en el procediment, cal que el Districte doni una resposta al 
ciutadà pel que fa a les qüestions plantejades en els seus escrits.  
 
 
5. El principi de bona administració 
 
Dins la declaració de drets que fa l’Estatut d’autonomia de Catalunya, es proclamen, 
entre els drets en l’àmbit polític i de l’Administració, els drets d’accés als serveis 
públics i a una bona administració. El contingut del dret a la bona administració 
s’estableix en el paràgraf segon de l’article 30, segons el qual totes les persones tenen 
dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d’una 
manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a 
les finalitats que la justifiquen. 
 
La bona administració com a dret i principi està recollida implícitament en la 
Constitució espanyola, en el seu articulat; principalment en l’article 103, quan es 
refereix als principis d’actuació de l’Administració: l’Administració pública serveix amb 
objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, 
jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment ple a la 
llei i al dret. 
 
En aquest sentit, la sentència del Tribunal Suprem de 14 de maig de 2019 diu que a 
l’Administració li és exigible: “[...]una conducta prou diligent per evitar definitivament les 
possibles disfuncions derivades de la seva actuació, pel fet que així ho exigeix el 
principi de bona administració, que no s’atura en la mera observança estricta de 
procediment i tràmits, sinó que va més enllà i reclama la plena efectivitat de 
garanties i drets reconeguts legalment i constitucionalment al contribuent”. 
 
El Tribunal Suprem, en la seva Sentència de 27 de març de 2019, també aborda el 
deure de motivació de les decisions de l’Administració com a manifestació del principi 
de bona administració. Considera que l’obligació de motivar no s’ha establert només 
com a garantia del dret de defensa, sinó que tendeix a assegurar la imparcialitat de 
l’Administració i l’observança de les regles que disciplinen l’exercici de les 
potestats que se li han atribuït. Així mateix, la motivació de les decisions 
administratives ha d’acreditar que s’adopten amb objectivitat i de manera congruent 
amb les finalitats d’interès públic que justifiquen l’actuació administrativa, tenint en 
6 
 
 
compte totes les circumstàncies que formen la realitat fàctica i jurídica subjacent 
(Sentència de 3 de novembre de 2015). 
 
En resum, els principis de bona administració i d’eficàcia dels serveis públics, 
també recollits a l’article 41 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea, 
impliquen disposar d’una administració que presti el màxim nombre de serveis amb els 
millors estàndards de qualitat i respecti, alhora, els drets i els interessos legítims de la 
ciutadania, i que sigui capaç de resoldre els problemes d’una manera àgil i eficaç.  
 
Així mateix, la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat, aprovada 
l’any 2000, esmenta, en l’article XXIII, amb referència a l’eficàcia dels serveis públics 
com a indicatiu d’una bona administració, que les autoritats locals han de garantir 
l’eficàcia dels serveis públics i la seva adaptació a les necessitats de les persones 
usuàries. 
 
DECISIÓ  
 
D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta municipal de Barcelona i el 
reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té 
com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Considerats els fets i les normes 
aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació del Districte de Gràcia no ha 
estat eficaç pel que fa a la demora en la inspecció de l’immoble i per la manca de 
resposta als escrits presentats pel ciutadà. 
 
Per tot el que s’ha exposat, aquesta Sindicatura emet la decisió següent:  
 
 Recomanar al Districte de Gràcia que reconegui la condició d’interessat al 
ciutadà promotor de la queixa i doni compliment als drets que, com a tal, li 
reconeix la Llei 39/2015, d’1 d’octubre. 
 
 Recomanar al Districte de Gràcia que actuï amb celeritat i impulsi d'ofici tots 
els tràmits en l’expedient de protecció de la legalitat urbanística i adopti totes 
les mesures necessàries per garantir l’execució de les resolucions dictades. 
 
Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte 
al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona 
interessada del seu contingut. 
 
 
 
7