RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES QUEIXA RELATIVA AL DRET A UNA CONVIVÈNCIA PACÍFICA (CIVISME I CONVIVÈNCIA) ANTECEDENTS Descripció dels fets objecte de la queixa En data 17 d’octubre de 2022, el ciutadà va presentar una queixa en aquesta Sindicatura en què exposava el següent:  En un solar ubicat al carrer Farigola s’hi feien activitats que generaven molèsties al veïnat.  El solar no té tancament ni protecció i fa molts anys que l’utilitzen grups de persones que hi programen barbacoes, botellots, concerts i altres activitats sense cap tipus d’autorització, que sovint resulten molestes per al veïnat.  El Districte de Gràcia coneix la situació, però no hi intervé. Actuacions fetes Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la ciutat. Després d’examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se al Districte de Gràcia per tal de conèixer les intervencions fetes en relació amb la queixa presentada. El dia 21 d’octubre de 2023, es va sol·licitar a aquest organisme la informació necessària per a l’estudi de la queixa. 1 Aquesta resolució s’emmarca dins el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), d’acord amb la mesura de govern sobre l’Estratègia d’impuls de l’Agenda 2030. Concretament, es relaciona amb l’objectiu 16.1 “Una millor convivència a Barcelona”. Resposta dels òrgans afectats El dia 23 de juny de 2023, aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. L’escrit exposa el següent: Es tracta d’un solar de propietat privada, qualificat amb una clau urbanística que es va desplegar en el marc d’un pla de millora urbana en l’àmbit situat al carrer Farigola, i l’execució del qual depèn de la propietat. En tractar-se d’un solar de propietat privada, no cal autorització municipal per fer-hi activitats. Tot i això, des del Districte hem tingut coneixement que diversos col·lectius veïnals l’han utilitzat per fer-hi alguna activitat. Aquesta informació també la coneix la Guàrdia Urbana. Des del Districte hem treballat i treballem per millorar la convivència al barri de Vallcarca, i ho fem a través de les entitats veïnals i també en contacte amb les persones propietàries dels solars i impulsant el procés de transformació urbanística prevista per al barri. CONSIDERACIONS L’Ajuntament ha trigat més de vuit mesos a facilitar a la Sindicatura de Greuges de Barcelona la informació que es va sol·licitar per resoldre la queixa. Aquest termini supera amb escreix el que pot considerar-se un temps raonable, d’acord amb els principis d’eficiència i bona administració amb què han de regir-se els serveis municipals. Així mateix, incompleix el deure de col·laboració establert per l’article 3.7 de la normativa reguladora de la institució de la Sindicatura de Greuges de Barcelona (aprovada per la Comissió de Govern en sessió del 19 de gener de 2005). D’acord amb aquests fets, es recorda al Districte de Gràcia l’obligació de col·laborar amb aquesta Sindicatura per tal que pugui desenvolupar adequadament la seva tasca de supervisió dels serveis municipals i, alhora, vetllar pels drets de la ciutadania. 1. Antecedents de la queixa L’any 2016 aquesta institució ja va intervenir davant la queixa promoguda pel ciutadà per un motiu idèntic al que planteja actualment: la realització de festes i barbacoes en el solar del carrer Farigola, que ocasionava molèsties per soroll. En aquell moment hi havia intervingut la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) arran de les denúncies 2 veïnals i, davant de la manca d’autorització de les persones organitzadores, la GUB va aixecar una acta de denúncia, però el Districte no va estimar que fos oportú incoar cap expedient administratiu, ja que valoraven que l’impacte d’aquestes activitats en el veïnat era limitat i perquè tenien lloc en un solar privat. Així mateix, arran de diverses queixes veïnals, l’any 2015 el Departament de Llicències i Inspecció del Districte hi va fer una inspecció i va constatar la necessitat que s’instal·lés una tanca al solar, d’acord amb el que preveia l’article 197 del Decret llei 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU). En aquells moments el solar disposava d’una petita tanca de tipus Rivisa de poca alçària. Així mateix, el Districte manifestava a la Sindicatura que continuava treballant per millorar la relació entre els col·lectius veïnals del barri de Vallcarca. Amb motiu d’aquella intervenció, la Sindicatura va recomanar al Districte que requerís a la propietat del solar que reforcés el tancament del solar a fi d’evitar que s’hi tornessin a produir ocupacions ocasionals, i que vetllés perquè l’ús que es fes del solar garantís la seguretat de les persones ocupants i no ocasionés molèsties veïnals. Comprovem, però, que actualment el solar continua tancat amb el mateix sistema, amb un espai completament obert que serveix d’accés a les persones que l’utilitzen. L’any 2017 el promotor de la queixa continuava denunciant una manca d’intervenció municipal davant les molèsties produïdes per l’ús del solar per part d’un col·lectiu. En aquesta ocasió, el Districte de Gràcia no va col·laborar en l’actuació supervisora de la Sindicatura i l’expedient de queixa es va arxivar per voluntat expressa del promotor. Sis anys després, segons informa l’interessat, la situació no ha canviat i es continuen generant les mateixes molèsties arran de la celebració d’activitats com ara concerts musicals o barbacoes populars. 2. Usos urbanístics admesos en espais a l’aire lliure, mentre no es destinin a l’ús previst pel planejament Els usos que denuncia el ciutadà es produeixen en un solar buit, pendent de desenvolupament urbanístic o bé de ser destinat a l’ús definitiu previst pel planejament urbanístic. Per tant, ateses les característiques d’aquest espai, a l’aire lliure i sense cap tipus d’aïllament acústic, no s’hi haurien de portar a terme activitats sorolloses. La Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives (LEPAR), defineix els espais oberts al públic com els llocs de domini públic, inclosa la via pública, o els llocs de propietat privada on ocasionalment 3 es duen a terme espectacles públics o activitats recreatives, i que no disposen d’infraestructures ni instal·lacions fixes per a fer-ho (art. 3). En aquest tipus d’espais, mentre no es destinin a l’ús previst pel planejament, s’hi admeten els usos provisionals d’activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals, d’acord amb el que preveu el TRLU (art. 53). Així mateix, el Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives (REPAR), és molt restrictiu pel que fa a la realització d’espectacles i activitats extraordinàries en espais oberts, és a dir, a l’aire lliure, i disposa que només es podran fer quan es doni alguna de les circumstàncies següents (art. 112): - Que se celebrin amb motiu de festes i revetlles populars o de certàmens en què hi participi gran part de la població afectada. - Que se celebrin en dates o vigílies de festius i en horaris admissibles pels usos socials majoritaris. - Que se celebrin en llocs allunyats dels nuclis habitats. Així doncs, sembla que l’objectiu de la norma és limitar que es facin activitats a l’aire lliure més enllà de les que es fan tradicionalment, i evitar al màxim ocasionar molèsties al veïnat. 3. Règim d’intervenció municipal d’activitats susceptibles de dur-se a terme en espais buits La LEPAR i el REPAR regulen un règim d’intervenció específic per a aquest tipus d’activitats, que varia en funció de si l’activitat es duu a terme en un espai obert o en un establiment obert al públic. D’acord amb la normativa, les activitats que es duen a terme en espais oberts de caràcter privat, com seria el cas, requereixen llicència municipal. Així mateix, les activitats recreatives que tinguin lloc en un espai obert, de caràcter públic o privat, requeriran, a més, la conformitat de les persones titulars de l’espai abans de l’autorització municipal corresponent (art. 42 LEPAR). Per tant, aquesta Sindicatura no comparteix l’afirmació municipal que, en tractar-se d’un solar de propietat privada, no cal autorització municipal per fer-hi activitats. Podem entendre que en espais i entorns com el que és objecte d’aquesta queixa, calgui fomentar la iniciativa ciutadana, però aquesta hauria de tenir un efecte dinamitzador i d’impuls de la vida associativa i comunitària sense perjudicar el dret al descans del veïnat. 4 Cal recordar que la manca de descans pot tenir efectes perjudicials sobre la salut i que, en qualsevol cas, els sorolls afecten la intimitat de les persones i la inviolabilitat del domicili, fet que constitueix una vulneració del dret fonamental a la intimitat personal i familiar. DECISIÓ D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta Municipal de Barcelona i el Reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Després de considerar els fets i les normes aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació del Districte de Gràcia no ha estat ajustada a dret pel que fa a la seva intervenció davant les denúncies per les molèsties que ocasionen les activitats que tenen lloc en un solar. Per tot el que s’ha exposat, aquesta Sindicatura emet la decisió següent:  Recomanar al Districte de Gràcia que atengui adequadament les denúncies veïnals per les molèsties ocasionades en el solar del carrer Farigola, i que s’asseguri que les activitats que tenen lloc en aquell espai estan convenientment comunicades i no perjudiquen el dret al descans del veïnat. Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona interessada del seu contingut. 5 1 Aquesta resolució s’emmarca dins el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), d’acord amb la mesura de govern sobre l’Estratègia d’impuls de l’Agenda 2030. Concretament, es relaciona amb l’objectiu XX.X “Enunciat ODS a la mesura de govern”.