A B R I L 2 0 2 4 N Ú M . 8 #BCNCIUTATDRETS Dossier trimestral CONTINGUTS Parlem de racisme a professorat, respostes insuficients per part dels equips docents a l’hora Parlem de racisme les escoles: d’explicar-los els comentaris o actituds a les escoles: racistes, la importància de comunicar a publicades la càpsula de vídeo i algú aquests comentaris ofensius, etc. guia pedagògica càpsula de vídeo i la A més, es parla de conceptes com el racisme institucional, el currículum ocult guia pedagògica o altres. També reivindiquen que la Entrevista a la manca de professorat racialitzat és Chebi Bouroncle encara una realitat, que això dificulta La càpsula audiovisual “Parlem de racis- tenir referents i que té un impacte me a les escoles” és un vídeo de 13 mi- directe sobre l’autopercepció i l’autoesti- Dia Internacional nuts en què un grup de joves parla de les ma de l’alumnat racialitzat. Contra el seves vivències a l’escola com a persones Els i les joves protagonistes també Racisme: què es racialitzades no-blanques. Està disponible envien missatges al seu “jo del passat” o commemora? al canal de YouTube de BCN Drets a infants i joves que estiguin patint Socials. situacions de racisme. “No minimitzis el que t’està passant. Minimitzar-te fa mal, Segueix-nos: Els i les protagonistes del vídeo parlen t’estàs autoboicotejant a escala senti- @BCN_CiutatDrets d’algunes situacions de racisme que han mental. Tens dret a sentir això i tota la patit per part de companys o del mateix raó del món, ja que el racisme té un 1 impacte negatiu en qui el pateix”, explica la Leyao. En de formació del web del Centre de Recursos en Quique, per la seva banda, diu: “no et callis les coses. Drets Humans. Si no pots parlar-ho amb un professor, fes-ho amb la La càpsula i la guia pedagògica “Parlem de racisme a gent que t’estimes: la teva mare, la teva família els les escoles” s’emmarquen en les accions teus amics, amb qui sigui....” estratègiques dirigides a l’àmbit educatiu de la > Mira la càpsula completa Mesura de Govern “Per una Barcelona Antiracista 2022-2025″. Una guia pedagògica que complementa la càpsula La guia “Parlem de racisme a les escoles” és una eina destinada al professorat i a qualsevol persona que es dediqui a la formació d’infants i adolescents, com ara monitors/es de lleure, d’esplais, caus, etc. Aquest document acompanya i complementa el visionat de la càpsula audiovisual “Parlem de racisme a les escoles”. L’objectiu principal és prevenir el racisme i promoure pràctiques d’acció positiva a les escoles. Inclou una reflexió analítica sobre el racisme en l’àmbit educatiu i com aquest es vincula amb el racisme institucional, estableix la relació entre racisme i vulneracions de drets humans i ofereix un conjunt d’activitats per a treballar el visionat de la càpsula amb l’alumnat. Podeu ampliar la informació sobre la guia al Catàleg 2 Chebi Bouroncle: drets LGTBI? N o m’agrada fer la comparació amb el Perú perquè "No m'agrada quan comparo dos escenaris que són tan diferents estic donant a la migració aquest títol comparar el Perú “d’American Dream”. Res més lluny de la realitat, perquè migrar és començar des de zero. amb Barcelona, ja El Perú és un país on, en matèria LGTBI, no tenim que s'associa migrar cap llei que ens protegeixi. Tampoc no tenim lleis que ens criminalitzin ni que ens persegueixin, però amb l'American l’LGTBI-fòbia, el conservadorisme i el racisme són molt presents. Dream.” Si vols fer un canvi de lloc, has de tenir en compte que sí, que aniràs a un lloc més segur en matèria de lleis, més segur per a expressar com t’identifiques o La Chebi Bouroncle és psicòloga social, d’origen a qui estimes, però també has de “pagar” el fet de peruà, i fa quatre anys que viu a Barcelona. Ara començar des de zero. treballa en una associació que es diu ACATHI. Quin paper té la comunitat en tot aquest Com definiries l’LGTBI-fòbia? “ procés? És un fenomen social, o un tipus de violència, que té moltes cares. Per una banda, té la cara més Si ets una dona trans migrada, però tens una simbòlica, més estructural, per exemple, quan et comunitat, tens amics, amiguis i amigues aquí que demanen el nom mort* per fer un tràmit públic, t’ajuden, és com una mena d’empoderament. Però si la documentació amb el teu nom mort. Quan ets et trobes sola pot ser molt complicat, perquè no migrada és més difícil que quan no ho ets. només tens la dissidència de ser una persona migrada, també la de ser una persona trans. Una forma d’LGTBI-fòbia més explícita és quan estàs anant pel carrer i et criden o t’agredeixen físicament Quina és la importància de tenir un per la teva identitat, per la teva expressió de gène- entorn segur? re. Si vols protegir-te i parlar amb amics, amb gent que *El nom mort o deadname és el nom de naixement pensa similar a tu, està bé, perquè ja has viscut d’una persona trans o no binària. És un nom que ja moltes coses amb la teva dissidència. Però també és no utilitza ni la persona ni el seu entorn. important que, si vols fer activisme, si vols exposar- Com defenses els drets del col·lectiu te davant de gent que pensa diferent, ho facis. És a dir, sortir de la bombolla, però al teu ritme. trans a la teva feina? Les persones trans més estudia- des, per dir-ho d’alguna manera, encara avui ens trobem amb difi- cultats. Tenim un sostre de vi- dre a l’hora d’exercir l’acadèmia. No em considero activista en si, però dir que soc psicòloga social, que em dedico a la recerca i que aquesta és la meva professió és una manera de dir que sóc aquí. Hi ha diferències entre Barcelona i el Perú en 3 Dia Internacional Contra el Racisme: què es commemora? El Dia Internacional per a l’Eliminació del Racisme té lloc el 21 de març de cada any. El mateix dia de l’any 1960 es va organitzar una manifestació pacífica a Sharpeville, Sud-àfrica, per a protestar contra una llei racista de l’apartheid. La llei formava part de la “política de segregació racial” creada per a limitar els drets de les persones negres i mantenir la dominació de la minoria blanca. Es van construir barris exclusivament per als blancs i altres per als negres. Les persones negres tenien les seves pròpies universitats i hospitals, tots de pitjor qualitat respecte als dels blancs. També van quedar prohibides les relacions i el matrimoni entre L’efemèride a Barcelona persones negres i blanques. A la ciutat també es commemora el 21 de març, i De totes les mesures racistes de l’apartheid, la que enguany es va celebrar un acte al Saló de Cent de va motivar la protesta de Sharpeville era la que obli- l’Ajuntament. “Com construïm una ciutat gava les persones negres a dur el que s’anomenava antiracista?” va ser el títol de la jornada, que va pass. Era un document que els prohibia l’accés a comptar amb la benvinguda de la Tinenta d’Alcaldia certes zones, que eren exclusives per a blancs. Maria Eugènia Gay. La població negra sud-africana es va organitzar per a A continuació, la taula rodona amb el mateix títol manifestar-se de forma pacífica, i la policia de Shar- que l’acte “Com construïm una ciutat antiracista?” va peville va respondre obrint foc. El resultat va ser servir per a reflexionar sobre antiracisme a la de 69 persones mortes i unes 200 ferides. ciutat. Es va parlar de la importància de fer polítiques públiques amb una mirada La massacre de Sharpeville, un fet directament lligat antiracista; de les dificultats per a la població a la segregació racial, va provocar una gran onada migrant derivades de la llei d’estrangeria; dels mundial de protestes. problemes de convivència als barris generats pel Nacions Unides també va condemnar la massacre, i racisme social; de la importància de promoure l’any 1966 l’Assemblea General va proclamar el 21 de l’antiracisme en l’àmbit educatiu i molt més. març com el Dia Internacional per a l’Eliminació També hi va haver espai per la lectura d’un manifest del Racisme. a càrrec del Consell Municipal d’Immigració de Tres dècades més tard, quan l’apartheid ja s’havia Barcelona i del Consell Municipal del Poble Gitano. acabat, l’aleshores president sud-africà Nelson Després, la Comissionada de Relacions Ciutadanes i Mandela va declarar el 21 de març el Dia dels Drets Diversitat Cultural i Religiosa Sara Belbeida va Humans a Sud-àfrica. presentar el projecte de Pla Municipal Contra el Racisme. Va explicar que abans de l’estiu s’iniciarà un procés de participació que durà a un pla estratègic contra el racisme amb previsió de deu anys. La jornada va concloure amb l’actuació artística de Vignesh Melwani, cantant, artista escènic i agitador cultural barceloní. 4 Imatge de Nacions Unides.