A G O S T 2 0 2 4 N Ú M . 9 #BCNCIUTATDRETS Dossier trimestral Un pacte de ciutat amb el món associatiu, empresarial i ins- titucional de la ciutat per tal d’identificar per a la salvaguarda àmbits prioritaris a treballar. CONTINGUTS dels drets humans Al llarg de quatre sessions es van abordar continguts com la qualitat dels serveis Un pacte de En el marc de la commemoració del 75è públics i privats, la cultura ciutadana de ciutat per a la aniversari de la Declaració Universal dels defensa de drets, l’accés a la justícia, la salvaguarda dels Drets Humans, el passat 10 de desembre seguretat ciutadana, la responsabilitat drets humans de 2023 l’Ajuntament de Barcelona va social corporativa, el benestar emocional, anunciar l’inici d’un procés de cons- la soledat no desitjada, el dret a les cures, trucció col·lectiva d'un gran Pacte de els drets digitals i ambientals, els drets de Entrevista a Safe ciutat per a la salvaguarda dels drets la infància, la perspectiva feminista, els Reporting humans a Barcelona, un projecte amb el drets sexuals i reproductius, l’accessibili- qual es vol arribar a nous acords entre tat, els drets LGTBI, la plena ciutadania, Barcelona tindrà tots els sectors de la ciutat per poder una ordenança afrontar els seus grans reptes sense contra la discrimi- deixar ningú enrere. nació pionera a La magnitud i característiques d’un pro- Espanya jecte com aquest requereix el coneixe- ment i la col·laboració dels múltiples ac- Segueix-nos: tors de la ciutat, i és per aquest motiu @BCN_CiutatDrets que, com a primer pas, el passat mes de maig es va iniciar un procés de diagnosi 1 El procés participatiu ha rebut un total de 186 propostes i 85 persones han respost l’enquesta ciutadana. És una informació molt valuosa que actualment està en procés de valoració tècnica per part de l’Ajuntament de Barcelona. S’està avaluant la seva possible inclusió en l’actualització de la Carta de Drets i Deures de Barcelona, l’eina jurídica amb la qual s’ha de garantir la consecució dels drets i deures identificats al llarg del procés participatiu. Durant els pròxims mesos s’enllestirà l’anàlisi de les propostes rebudes, s’elaborarà una proposta de l’aplicació de la llei 19/20, la crisi climàtica, l’habitat- nou articulat de la Carta, i es redactarà un Pla ge, l’espai públic i els bens comuns, la protecció so- d’acció que marqui les directrius i accions concretes cial, el treball, la cultura o l’esport. a treballar a curt i mitjà termini a Barcelona per a Un cop conclosa la primera fase diagnòstica del l’assoliment d’aquesta salvaguarda de drets a la procés amb agents de la ciutat, durant els mesos de ciutat. juny i juliol s’ha dut a terme la fase de debat i creació de propostes amb la ciutadania, un altre actor imprescindible en la construcció del pacte. En aquest cas, s’han organitzat sessions de debat en diferents districtes de la ciutat, com el Poble Sec, Nou Barris, Sant Martí i Sarrià-Sant Gervasi, en què tothom que ho ha desitjat ha pogut dir el seu parer sobre les necessitats i prioritats a abordar en matèria de drets humans a la ciutat. També s’ha posat en marxa la plataforma participativa Decidim.Barcelona, en què qualsevol persona ha pogut formular les seves propostes i emplenar una enquesta ciutadana destinada a conèixer l’opinió sobre la salvaguarda dels drets humans a la ciutat. 2 "Estar en situació irregular no és un delicte, però es viu com si ho fos. Hi ha molta por al contacte amb la policia". no tirarien endavant els mecanismes corresponents perquè s’iniciés un procediment d’expulsió. E N T R E V I S T A A S A F E R E P O R T I N G Hi ha mecanismes de denúncia segura a Moltes persones en situació administrativa irregular Espanya? no denuncien els delictes que pateixen per por que Les víctimes de determinats delictes podran anar a se’ls iniciï un procediment disciplinari que podria una comissaria de policia i en cap cas se’ls podrà acabar en la seva expulsió. iniciar un procediment d’expulsió. És el cas de les Safe Reporting vol visibilitzar aquesta situació i pro- víctimes de violència de gènere, d’agressió moure mecanismes per garantir la igualtat en sexual o de tràfic d’essers humans. l’accés a la justícia. Ens en parlen la Natalia Cai- cedo, coordinadora del projecte i professora de la UB I les persones que pateixen altres delictes? i l’Oriol Nebot, advocat especialitzat en dret migratori. A la població general no li arriba la possibilitat que hi hagi mecanismes de denúncia segura perquè en Què és la denúncia segura o safe reporting? tenim pocs. No hi ha un sistema generalitzat. “ Definim la denúncia segura com aquella que podem No és que no sàpiguen que el que els està passant realitzar sense por que se’ns iniciï un procediment és un delicte. Això és una visió molt paternalista. Ho sancionador en contra. Nosaltres sempre en parla- saben, però ho assumeixen com a part del seu rem des de l’òptica de l’ordenament d’estrangeria, procés migratori. Pensen: “M’estan explotant en que podria acabar implicant una expulsió. aquesta llar, però aguantaré perquè potser d’aquí tres anys em faran un contracte i em podré Estar en situació administrativa irregular és un regularitzar”. delicte? A més, sovint tenen la sensació que no són No, l’ordenament jurídic diu que estar en situació “víctimes mereixedores de protecció”. És a dir, irregular no és un delicte, però es viu com si ho fos. com que es perceben com a delinqüents, tot i que ja Hi ha molta por a tenir contacte amb la policia. Estar hem dit que no ho són, pensen: “com m’ha de prote- en situació irregular a Espanya és una infracció admi- gir la justícia, si jo també soc un/a delinqüent?” nistrativa greu, però sota cap concepte estem davant d’un delicte. Què feu des de Safe Reporting? Vam començar amb un estudi sobre la situació a Què és la premissa “don’t ask, don’t tell, don’t Barcelona. enforce”? Després hem fet un conjunt d’accions comunicatives Sorgeix en el marc d’unes polítiques molt restrictives basades en el missatge “no tens papers, però tens als Estats Units. Els funcionaris de l’administració drets”, i en l’accés a la justícia per a tothom. pública (inclosos els policies) evitaven preguntar si la persona es trobava en situació irregular, a no ser que A més, hem fet diverses formacions a persones mi- fos necessari: “don’t ask” (no ho preguntis). grants, a responsables d’entitats i a cossos policials. En cas que ho haguessin de saber, no havien de co- > Llegeix l’entrevista completa municar -“don’t tell” (no ho diguis)- a altres orga- > Entrevista en vídeo (amb subtítols en català, nismes que hi havien tingut contacte. castellà i anglès). 3 Finalment, “don’t enforce” (no executis) vol dir que Barcelona tindrà una ordenança contra la discriminació pionera a Espanya L’1 de juliol es va obrir el procés de consulta que Barcelona utilitza per desplegar la Llei pública per a la nova Ordenança reguladora 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i de la igualtat de tracte i no discriminació. És no discriminació. una ordenança pionera a l’Estat i que reforça la Permetrà disposar d’una normativa actualitzada i posició de Barcelona com a ciutat que defensa els unificada en un únic cos normatiu que regularà, drets humans i lluita contra les discriminacions. garantirà i dotarà de seguretat jurídica, en els La norma posa el focus en la prevenció i la diferents àmbits en què té competència garantia dels drets de les persones afectades, l’Ajuntament, el dret a la igualtat de tracte i no mitjançant el foment d’accions de formació, discriminació. sensibilització i promoció de drets. La finalitat és erradicar qualsevol actuació o També preveu un acompanyament integral de comportament que pugui atemptar contra la les persones afectades que implicarà a tots els dignitat de les persones. estaments municipals, i incorporarà un procedi- Aquesta eina jurídica, que renova el compromís ment sancionador unitari i actualitzat per actuar de la ciutat per la defensa i promoció de drets, es contra infraccions de conductes discriminatòries fa en paral·lel a la redacció del nou Pacte de com la xenofòbia, l’LGTBI-fòbia, el racisme i el ciutat pels Drets Humans. sexisme. La consulta pública recollirà l’opinió de la ciuta- dania i de les organitzacions més representatives potencialment afectades per la futura normativa. Posteriorment, l’últim trimestre de l’any, està previst obrir un procés participatiu per tal de fer públic l’esborrany de text normatiu i recollir el màxim de propostes i observacions de tota la ciutadania, amb l’ambició d’aconseguir un text àmpliament consensuat. Es preveu que s’aprovi al llarg de l’any 2025. Aquesta ordenança, pionera a Espanya, és l’eina 4