N O V E M B R E  2 0 2 4
N Ú M .  1 0
#BCNCIUTATDRETS
Dossier trimestral
CONTINGUTS
Uneix la teva veu l’agenda ‘Veus contra el racisme’, una
programació transversal d’activitats que
contra el racisme tindran lloc entre novembre i desembre Uneix la teva veu
arreu de la ciutat. L’agenda compta amb contra el racisme
Barcelona és una ciutat oberta i un ventall de propostes diverses organit-
inclusiva, amb una gran diversitat de zades tant per entitats de la societat civil
persones de diferents cultures, orí- com pel mateix Ajuntament. Entrevista a la
gens, arrels i nacionalitats. Malgrat
això, no és aliena al racisme que encara El 7 de novembre es va inaugurar oficial- Luz Helena
existeix a la nostra societat, una proble- ment en un acte al Saló de Cent, que va Ramírez
màtica que limita la vida de les perso- comptar amb la participació de l’alcalde
nes racialitzades, afectant les seves de Barcelona, Jaume Collboni,
oportunitats i el seu benestar diari. És Creix el nombre
una barrera que perpetua desigualtats i
que restringeix el desenvolupament de de denúncies per
les comunitats cap a una societat justa i discriminació
igualitària. a la ciutat
L’Ajuntament de Barcelona està com-
promès i treballa activament en la
defensa dels drets humans i la lluita Segueix-nos:
contra les discriminacions, entre elles el @BCN_CiutatDrets
racisme. Una de les darreres accions
iniciades per fer-hi front és l’impuls de 1
i el president de la Fundació Educació contra el comunicació ‘Uneix la teva veu contra el racisme’,
racisme i exjugador de futbol professional, Lilian dirigida a generar reflexió i implicació de la ciutadania
Thuram. També ha escrit el llibre ‘El pensament en la lluita antiracista, amb protagonistes com
blanc’, on comparteix estratègies apreses a partir de l’escriptora i formadora en educació antiracista,
la seva experiència per superar les estructures de Desirée Bela, l’actor i activista antiracista Ayoub El
poder i jerarquies racials que condicionen la societat. Hilali, o la mediadora Paqui Perona, entre d’altres.
També parla sobre com avançar cap a una solidaritat Barcelona serà també el centre de la lluita global
autèntica entre persones. contra el racisme amb la celebració del quart Fòrum
L’agenda d’activitats ‘Veus contra el racisme’ inclou Global UNESCO contra el Racisme i la Discrimi-
esdeveniments culturals, xerrades, tallers, debats, nació. Sota el títol "Aliança Mundial contra el Racisme
conferències, cinefòrums, espectacles d’arts escèni- i les Discriminacions", el Fòrum reunirà líders mun-
ques, clubs de lectura i exposicions, dissenyades tant dials, experts i representants d’organitzacions inter-
per entitats socials i antiracistes de la ciutat com des nacionals. L’objectiu és aconseguir compromisos
d’algunes àrees municipals. concrets per erradicar el racisme estructural i
La finalitat de totes aquestes activitats és fomentar institucional, posicionant Barcelona com un referent
una comunitat més justa i inclusiva. Algunes de les internacional en aquesta lluita.
més destacades són l’obra de teatre Black Side
Story, de Miquel Ripeu, o ‘Títuba. Bruixa, negra i
ramera’, de la companyia Periferia Cimarronas; la
mostra fotogràfica ‘Open Arms. La realitat del
Mediterrani. Europa i la seva fortalesa líquida’;
un cinefòrum a partir de la peŀlícula de Neus Ballús
‘Sis dies corrents’; o la conversa amb l’activista i
acadèmic nord-americà john a. powell amb
entitats antiracistes de la ciutat.
La iniciativa va acompanyada de la campanya de
2
Luz Helena Ramírez: d’estrangeria d’aquest país. Aquesta llei fa que una
cooperativa no pugui contractar una persona en
“Si totes les persones situació irregular, o que persones que tenen una
iniciativa de negoci o de l’ESS no puguin crear una
migrades poguessin cooperativa per la seva situació administrativa.
votar, hi hauria unes També provoca que algunes treballadores de la llar,
que estan sostenint les cures, no puguin sortir un 8-
altres polítiques." M a manifestar-se perquè estan com internes en
situació de semiesclavatge.
No podem ser feministes si no som alhora
Luz Helena Ramírez Hache és colombiana, defenso- antiracistes. No podem ser de l’ESS si no anem al
ra de drets humans i mare d’una nena de set anys. centre del debat, de com s’està sostenint el sistema
La primera vegada que va venir a Catalunya va ser econòmic actual. No hi pot haver una alternativa
l’any 2008, dins d’un programa d’acollida temporal econòmica veritable si no és antiracista.
de persones defensores. “L’any 2015, em van tornar
a amenaçar, així que vaig sortir del país per segona Què li diries a algú que et digués que ja
vegada, i ja no contemplava la possibilitat de viure no hi ha racisme ni masclisme, avui en
de forma segura a Colòmbia”. En instal·lar-se a Cata-
lunya definitivament va conèixer l’Economia Social i dia?
Solidària (ESS) i s’hi va endinsar. Que ja m’agradaria a mi, que no existís. Però,
malauradament, estem en un moment de retrocés
Què feies com a defensora de drets a de drets. La situació actual és com una mostra que
Colòmbia? cap dret està garantit, perquè està augmentant
“ Vaig estar implicada en el Movimiento Nacional de enormement el discurs d’odi cap a migrants, així
Víctimas de Crímenes de Estado, que va néixer el com la negació de les violències cap a les dones, etc.
2006. El que feia (i fa) era denunciar la criminalitat Si el que aconsegueixes no ho defenses amb la lluita
d’estat. Denunciar que l’organisme que té la constant, és molt fàcil anar cap enrere. El fet que no
principal obligació de protegir els drets humans n’és totes les persones tinguin els mateixos drets està
el principal violador, sigui per acció o per omissió. propiciant que avancin els discursos d’odi. És evi-
dent que si totes les persones migrades pogues-
Què necessita l’ESS a Barcelona? sin votar, hi hauria unes altres polítiques.
En un país que té un 17-18% de persones migrades,
com és que no hi ha una representació equivalent > Pots llegir l’entrevista completa al web del Cen-
en l’ESS? Cal un debat intern profund a l’ESS: quines tre de Recursos en Drets Humans.
pràctiques reprodueixen el privilegi?
I quines reprodueixen discursos
paternalistes i assistencialistes cap a
les persones migrants o racialitza-
des?
A més, no es tracta només que hi
hagi persones migrants a l’entitat,
també cal saber quines tasques hi
desenvolupen: per exemple, són en
algun cas les cares visibles o les
representants de l’entitat?
Com s’ha d’incloure l’antira-
cisme a l’ESS?
Hem de voler transformar les es-
tructures racistes derivades de la llei
3
Creix el nombre de denúncies per
discriminació registrades a la ciutat
L’Informe de l’Observatori de les Discriminacions del
2023 revela un increment de les denúncies per
discriminació a Barcelona. En total es van registrar
865 situacions de discriminació, 234 més que
l’any anterior.
Un any més, el racisme i la xenofòbia encapçalen
la llista de motius de discriminació, amb 230
denúncies registrades. Per sota hi trobem la salut,
amb 217, l’LGTBI-fòbia, amb 205, la llengua, amb
125, i el gènere, amb 123. El capacitisme (que
discrimina les persones amb discapacitat), Discriminacions principals
l’aporofòbia (aversió a la pobresa), l’edatisme
(discriminació per qüestió d’edat), la religió i la Les persones d’origen àrab o magrebí, les
ideologia clouen la llista. persones negres i les d’origen llatinoamericà
són, en aquest ordre, les que van viure més
Les entitats privades o empreses són els situacions de discriminació per racisme i xenofòbia,
principals agents discriminadors, i els drets que es amb situacions provinents de les direccions de les
vulneren amb més freqüència són el dret a la empreses, la seguretat privada d’espais d’oci i
integritat moral, principalment per motius d’LGTBI- discoteques, persones treballadores de clíniques
fòbia, racisme, salut i gènere, el dret a gaudir d’un privades o agents d’empreses immobiliàries.
servei públic de qualitat i el dret a la prestació
de serveis. A més, les entitats bancàries segueixen En el cas de la discriminació per motiu de salut, 151
vulnerant l’accés a comptes bancaris gratuïts, sobre- incidències es relacionen amb diagnòstics de salut
tot a les persones en situació irregular. mental i 42 tenen a veure amb la salut sexual i
reproductiva. L’Administració pública va ser el
Pel que fa a les situacions que es produeixen a partir principal agent discriminador.
de dos motius de discriminació, moltes de les
denúncies per raó de salut estan vinculades també al La meitat de les denúncies per LGTBI-fòbia van ser
gènere, el capacitisme, l’edatisme i l’aporofòbia; per gaifòbia (109 casos) i 58 van ser per transfòbia.
mentre que els casos de racisme i xenofòbia Les persones particulars són els principals agents
interseccionen amb tots els altres motius de discriminadors en aquests casos.
discriminació que analitza l’informe. Finalment, totes les incidències per discriminació
per l’ús de la llengua es vinculen a l’ús del català, i
les entitats privades i les empreses són els princi-
pals agents discriminadors.
Aquestes dades apareixen a l’informe de l’Observa-
tori de les Discriminacions del 2023, que s’ha dut a
terme amb la informació i la participació de l’Oficina
per la No Discriminació i la Taula d’Entitats amb
Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminació.
> Llegeix l’informe complet
> També hi ha un resum executiu disponible
> Tant l’informe com el resum estan també disponi-
bles en castellà i anglès
4