Dictamen sobre la proposta d’Ordenances fiscals 2025 Aprovat pel plenari del Consell de Ciutat el dia 17 de desembre del 2024 Índex 1. Introducció ......................................................................................................... 1 2. Síntesis de la presentació del projecte d’ordenances fiscals 2025 .................. 2 Previsió d’ingressos per capítols (2024-2025) ...................................................... 3 Previsió de despesa per capítols (2024-2025) ...................................................... 5 3. Presentació del posicionament dels diferents grups municipals envers al Pressupost Municipal i Ordenances Fiscals per a l’any 2025 ................................. 5 3.1 Grup municipal ERC.................................................................................... 5 3.2 Grup municipal Barcelona en Comú .......................................................... 6 3.3 Grup municipal TriasxBcn .......................................................................... 6 4. Recomanacions ................................................................................................. 7 5. Annex. Composició del Grup de Treball .......................................................... 10 1. Introducció D'acord amb l'article 59 del Reglament de Participació Ciutadana, aprovat pel Consell Municipal en data 27/05/2022, es defineix com a funció del Consell "conèixer i debatre els pressupostos municipals i els resultats dels indicadors de la gestió municipal, i si escau, emetre-hi informe". En aquest marc, la feina desenvolupada durant el mes de novembre pel Grup de Treball d’Ordenances Fiscals 2025 del Consell de Ciutat s’ha centrat en l’anàlisi i el debat del projecte d’ordenances fiscals de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2025, amb l’objectiu d’elaborar les corresponents recomanacions i sotmetre-les a la validació en primera instància de la comissió permanent i, posteriorment, a la votació corresponent en el plenari del Consell de Ciutat. Amb aquesta finalitat, el dia 14 de novembre es va presentar la proposta del govern municipal sobre les ordenances fiscals de 2025, donant resposta a les consultes i dubtes plantejats pels assistents. Així mateix, en una data posterior el 20 de novembre, es va convidar els grups municipals de l’oposició a exposar i comentar el seu posicionament respecte a la proposta presentada pel govern municipal. El dia 25 de novembre, es va dur a terme una nova sessió amb els membres del grup de treball per debatre i consensuar, si s’escau, les recomanacions incloses en el present dictamen. 1 Finalment, el dictamen i les recomanacions que inclou van ser validats per la Comissió Permanent en data 18 de novembre de 2024 i posteriorment aprovades en el Plenari del Consell de Ciutat celebrat en data 17 de desembre de 2024 amb 32 vots a favor, 3 en contra i tres abstencions. Aquest dictamen inclou un resum de la presentació del projecte d’ordenances, el posicionament dels diferents grups municipals, així com les recomanacions consensuades pel Consell de Ciutat sobre les noves ordenances fiscals per a l’exercici 2025. El Grup de Treball vol expressar el seu agraïment i felicitar l’equip municipal de Pressupostos i Hisenda, així com als grups municipals que van intervenir en la segona sessió, per la claredat i accessibilitat d’una informació econòmica que sovint pot resultar complexa per a persones no habituades a aquest tipus de contingut. 2. Síntesis de la presentació del projecte d’ordenances fiscals 2025 En l’exposició van intervenir Antoni Fernández (Gerència de l'àrea d'Economia i promoció econòmica), Montserrat Escoda (Gerència de Pressupostos i Hisenda), Josep Medrano (Direcció de planificació estratègica i fiscalitat) i Carlos Vivas (Direcció de pressupostos i política fiscal). El projecte d’ordenances fiscals per a l’any 2025 es va presentar en la darrera Comissió d’Economia del Consistori, en la qual se’n va dur a terme l’aprovació inicial. L’aprovació definitiva està prevista per al mes de desembre. Les ordenances fiscals representen ja més del 50% dels ingressos corrents. La resta d’ingressos provenen d’altres administracions, especialment de l’Estat. L’IBI suposa el 22% dels ingressos municipals. Altres tributs a destacar són l’IVTM, que s’ha reduït en els últims anys, i l’IIVTNU que s’ha reduït d’ença què es va aprovar el Reial decret llei 26/2021 que va modificar la normativa de l'IIVTNU per adaptar-la als criteris establerts pel Tribunal Constitucional. 2 Distribució ingressos corrents. Font: Projecte Ordenances Fiscals 2025, Aj. de BCN S’expressa que la pressió fiscal no ha augmentat en proporció al creixement de la riquesa de la ciutat, que s’ha incrementat en els darrers anys, i que, a més, s’ha produït un increment en l’aportació de l’Estat. Previsió d’ingressos per capítols (2024-2025) La primera modificació serà sobre l’IBI BICES (Béns Immobles de Característiques Especials). Actualment, aquest impost és del 0,8%, però la llei permet pujar-ho fins a 1,3%. Aquest increment serà progressiu i es donarà en tres anys, l’any 2025 a 1,06%, el 2026 a 1,18% i finalment el 2027 a 1,30%. S’incorpora una nova Fiscalitat Turística, amb la modificació de l’IBI als immobles d’ús turístic, la ZonaBus i el Parc Güell. • L’IBI de tipus diferenciat de turisme i hostaleria tindrà un augment de l’1,08% que significarà un increment en la recaptació de 2.802.067,27 €, dels anteriors 35.025.840,85 € recaptats el 2024. • Revisions tarifàries en zones turístiques, com el Parc Güell. • El Projecte Zona Bus 4.0 incorporarà una nova taxa (35,00 €) per al permís diari dels autobusos turístics per entrar a la ciutat, amb una recaptació de 2.400.000 €; gestió del permís de reserva per a E/D a EGAs que recaptarà 200.000 €; i la revisió i actualització de les tarifes de la Zona Bus amb una recaptació de 400.000€. En conjunt representen un total de 3.000.000 €. • La reforma de propostes d’estacionament regulat amb la reducció de la bonificació dels vehicles zero emissions, del 100% al 50%, i el manteniment de les tarifes de residents i gremis. Representarà un impacte econòmic de 6.100.000 €. En relació amb la Taxa de Residus és necessari incrementar les tarifes a conseqüència de l’entrada en vigor de la Llei 7/2022, que determina l’existència d’una 3 taxa no deficitària (cobertura del 100% dels costos de prestació del servei), i a més a més revisió de preus del contracte de recollida de residus, que s’incrementa de forma substancial a partir de l’exercici 2024. A conseqüència de l’anterior, cal incrementar un 47% les tarifes vigents, amb un increment progressiu, en tres anys. Es produirà la racionalització de bonificacions ambientals. Sobre l’IBI: racionalització i millores a la bonificació per sistemes d’aprofitament de l’energia solar (impacte +200.000 €); sobre l’IVTM: reduir les bonificacions per criteris mediambientals (impacte: +730.000 €). Es reformen les bonificacions a l’IAE per activitats econòmiques declarades d’especial interès municipal per concórrer circumstàncies de foment de l’ocupació (bonificacions “business friendly”). Dividits en quatre branques, primer per gran inversió en actius fixos, segon per l’elevada generació de llocs de treball de qualitat, tercer per l’establiment de “hubs d’innovació” i per últim l’establiment d’empreses emergents. Resum impacte econòmic Impostos Resum impacte econòmic taxes 4 Previsió de despesa per capítols (2024-2025) • La reforma de l’ordenança fiscal 1.4 del IAE per la bonificació pel desenvolupament d’activitats econòmiques declarades d’especial interès municipal per concórrer circumstàncies de foment de l’ocupació (bonificacions “business friendly”), suposarà una despesa de 600.000 €. • La reforma de l’OF 3.12 taxa estacionament regulat de vehicles a la via pública: eliminació de la possibilitat d’enervació de la denúncia (suposa un greuge comparatiu amb la resta d’infractors). Suposarà una despesa de 200.000 €. 3. Presentació del posicionament dels diferents grups municipals envers al Pressupost Municipal i Ordenances Fiscals per a l’any 20251 3.1 Grup municipal ERC Per part del grup municipal d’ERC va intervenir Jordi Castellana. Va informar que ERC havia votat favorablement a la tramitació de les ordenances fiscals, destacant-ne la importància per garantir el finançament dels serveis públics i promoure la redistribució de la riquesa. Va subratllar que la fiscalitat local a Barcelona es basava principalment en impostos immobiliaris com l’IBI i les plusvàlues. Des de 2019, ERC defensa una fiscalitat municipal diferenciada, destacant la implementació d’un recàrrec a la taxa turística, que s’havia convertit en la tercera font d’ingressos municipals. Aquesta política havia estabilitzat la pressió fiscal sobre els residents, amb previsions de recaptar 75 milions d’euros el 2024 i 100 milions el 2025. En fiscalitat ambiental, va recordar que la Llei 7/2022 obligava a tenir una taxa de residus no deficitària, introduïda el 2020 amb increments progressius. Part dels ingressos de la taxa turística es destinaven a cobrir costos derivats de l’impacte del turisme. A més, va proposar augmentar les bonificacions del servei de recollida porta a porta del 30% al 50%, reconeixent l’esforç dels veïns. Finalment, Castellana va reflexionar sobre el sistema de finançament local, destacant la dependència del PIE, que representava gairebé el 50% dels ingressos. Advocant per 1 Els grups municipals VOX i Partit Popular van ser invitats a participar a la sessió però van excusar la seva absència. 5 reformar la Carta Municipal de Barcelona, considerava essencial incrementar l’autonomia local i la capacitat de recaptació d’impostos per part de l’Ajuntament. 3.2 Grup municipal Barcelona en Comú Per part del grup municipal Barcelona en Comú va intervenir Jess González. Va destacar que Barcelona en Comú considerava les ordenances fiscals com una oportunitat per avançar cap a una ciutat més justa, sostenible i equilibrada, i va anunciar que donarien suport a la proposta. En l’àmbit turístic, va proposar incrementar l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) per a immobles amb alt valor cadastral, com els hotels de luxe, i equilibrar les tarifes per als autobusos turístics per evitar desequilibris entre zones cèntriques i perifèriques. En fiscalitat ambiental, va defensar mantenir i ampliar les bonificacions per a edificis sostenibles i conservar les destinades a vehicles zero emissions, incloent-hi motocicletes. També va argumentar que recolzaven l’increment progressiu de la taxa de residus, en línia amb les normatives vigents. Pel que fa a diversificació econòmica, la proposta era limitar les bonificacions fiscals a activitats d’interès municipal, excloent grans corporacions i sectors com les begudes alcohòliques i el turisme, ja que no contribuïen a la sostenibilitat del model de ciutat. També demanava que els canvis en bonificacions es decidissin amb majoria qualificada al Consell Plenari per reforçar la transparència. Finalment, va plantejar incrementar els tipus impositius dels BICES fins al màxim legal de l’1,3%, per augmentar la capacitat financera de la ciutat i redistribuir millor els recursos, equilibrant els impactes del turisme i fomentant una gestió pública més sostenible. 3.3 Grup municipal TriasxBcn Per part del grup municipal TriasxBcn van participar Victòria Alsina i Laia Domènech. Victòria Alsina va agrair l’organització dels espais de debat, però va lamentar la manca de negociació de les ordenances amb el seu grup, considerant-les continuistes, poc ambicioses i amb modificacions superficials que no tenien un impacte real. Va criticar el tractament a les bonificacions que afectaven famílies nombroses i persones amb discapacitat. I com exemple, va sol·licitar augmentar el tram de bonificacions de l'IBI per a famílies nombroses per adequar-lo així al salari mig de la ciutat de Barcelona i que aquest augment sigui proporcional a cada tram. També va criticar les mesures contràries a la transició energètica. Es va qüestionar l’augment de la pressió fiscal malgrat el superàvit de 51 milions d’euros el 2023, citant l’increment del 8% de les taxes dels mercats municipals i la 6 pujada de la taxa de residus. Va proposar rebaixar un 2% l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) per alleujar la càrrega fiscal sobre les classes mitjanes i populars. La Laia Domènech va ampliar aquestes propostes, insistint en mantenir les bonificacions als vehicles elèctrics per fomentar la transició energètica, congelar les taxes dels mercats per protegir el comerç local i establir bonificacions per a guals, zona blava i recollida de residus en zones amb obres de llarga durada. Finalment, va defensar la congelació dels preus públics com una mesura per reduir l’elevada pressió fiscal que patien les famílies barcelonines. Aquestes propostes expliquen el posicionament del grup en contra de les ordenances. 4. Recomanacions En general, els i les membres del Consell de Ciutat fan una valoració positiva de la presentació i de les propostes d’Ordenances fiscals 2025 de l’Ajuntament de Barcelona, les quals s’enfoquen principalment en l’augment de la fiscalitat turística, l’Increment tipus als BICES, l’actualització dels imports de les taxes de la Zona Bus, adaptacions mediambientals i l’atracció d’inversions. Pel que fa a la fiscalitat del turisme, es considera que les despeses addicionals que genera el turisme (neteja, seguretat, transport, sostenibilitat, medi ambient...) s’han de compensar, per tal que no suposin una la sobrecàrrega addicional per a la ciutadania de Barcelona i, per tant, s’ha de retornar una part dels beneficis econòmics de l’activitat turística als ciutadans i les ciutadanes. Dit això, es procedeix a traslladar una sèrie de reflexions i recomanacions per ser tingudes en consideració a les Ordenances Fiscals 2025 • Taxa assabentat obra locals: Es creu pertinent valorar la incorporació d’una taxa per la comunicació d’assabentats d’obra pels locals d’empreses amb un elevat volum de negoci, el que permetria incrementar el nombre d’inspectors/es en la matèria, i alhora millorar la inspecció i seguretat de les reformes que es duguessin a terme. • Taxa preu sac obra locals: També es considera pertinent incrementar el preu del sac d’obra per a locals d’empreses amb un elevat volum de negoci, ja que tenen un impacte important en l’espai públic i en la gestió dels residus. Aquestes taxes no haurien d’aplicar-se a les reformes dels habitatges, ja que es considera que podria anar en detriment de la notificació d’aquestes activitats. 7 • Taxa a les plataformes de mobilitat: La mobilitat en patinets i bicicletes cada vegada és un fenomen més rellevant a la ciutat. És per això que es considera pertinent estudiar la possibilitat de gravar fiscalment al sector comercial que en fa ús. En aquest sentit, s’hauria d’estudiar la possibilitat d’aplicar una taxa a les plataformes que gestionen repartiment de menjar i paqueteria a domicili per cadascuna de les bicicletes que situa a l’espai públic, però evitant que aquesta taxa recaigui en els treballadors i treballadores, ja que és un sector molt precaritzat. Tot i no tenir res a veure directament amb la fiscalitat, també es considera pertinent estudiar l’obliguetorietat de que les bicicletes i els patinets disposin d’una placa identificativa amb matricula per gestionar els possibles incidents en la via pública. • Taxa de Terrasses: Durant les diferents reunions del grup de treball s’ha constatat que la fiscalitat relativa a les terrasses d’establiments de restauració és una qüestió que genera un debat públic força polaritzat. En aquest sentit, una part dels membres del Consell de Ciutat han argumentat a favor de recuperar la taxa de terrasses que es va acordar prèviament a la reducció per la pandèmia, però un altre part hi està en contra. Una proposta que comptaria amb un cert consens, seria la de recuperar la taxa de terrasses prevista abans de la pandèmia només en els establiments de grans dimensions que es troben al centre de la ciutat, amb un gran volum de negoci i amb una pressió turística molt elevada i, per contra, que s’apliqui la taxa aprovada anteriorment al 2020 de terrasses en aquells establiments deslocalitzats del centre de la ciutat, de petites dimensions i amb una activitat econòmica molt més reduïda. També es creu que seria necessari vetllar per tal que es compleixi el compliment del nombre de taules assignades a la terrassa de cada establiment, a través d’un major control d’inspeccció i la revisió a l’alça del règim sancionador d’aquells establiments que de manera reiterada incompleixin la normativa. • Rebaixa IBI residència habitual: Es valora molt positivament l’increment de l’IBI a Béns Immobles de Característiques Especials. Es considera que la millora de la recaptació en aquest sentit obre la possibilitat de valorar la rebaixa de l’IBI de les primeres residències habituals. Per contra, es podria considerar incrementar l’IBI dels habitatges que no estiguin ocupats amb persones residents (buits), així com també més especialment, als grans tenidors de vivendes per augmentar la recaptació per aquest concepte. • Taxa turística: Malgrat les dificultats constatades en el grup de treball respecte la possibilitat jurídica d’establir una fiscalitat diferenciada pels 8 habitatges d’ús turístic respecte els d’ús residencial, sí que es creu necessari buscar mecanismes per garantir el cobrament de la taxa turística als habitatges d’ús turístic, com l’increment del nombre d’inspectors/es dedicades a aquesta finalitat. Igualment, proposem que es demani el vist i plau a la Generalitat per incrementar el recàrrec que s’aplica a l’impost sobre estades en establiments turístics per assimilar-los als d’altres països europeus. Així mateix, també considerem pertinent que s’incrementi la taxa que s’aplica als habitatges d’ús turístic fins al màxim permés en la normativa. • Bonificacions en mesures contra el canvi climàtic: Davant el context d’emergència climàtica, es proposa mantenir les bonificacions destinades a incentivar l’adquisició de cotxes i motocicletes elèctriques o d’hidrongen verd, així com a la instalació de plaques solars, plaques fotovoltaiques, la recollida d’aigües fluvials i, en general, qualsevol tipus d’incentius fiscals dirigits a mesures que ajudin a fer front al canvi climàtic. • Transport públic: En referencia al transport i la mobilitat posem en relleu la massificació que es produeix a diverses zones turístiques de la ciutat, que afecta a la quotidianitat de la ciutadania, ja que cada cop existeix més pressió en determinats barris de la ciutat. És per això que creiem necessari que es mantingui del preu de transport públic a través del manteniment del sistema tarifari actual. Això permetria també consolidar una xarxa de transport col·lectiu més accessible per millorar també la mobilitat laboral. • Destinar recursos a finalitats socials: D’altra banda, proposem que part dels recursos econòmics recaptats que actualment es destinen a la promoció turística, es dirigeixin a activitats amb finalitats socials. Es aquest sentit, s’ha d’assegurar que els recursos recaptats es destinin en forma de serveis públics, a la millora de les condicions de vida de la ciutadania de Barcelona. • Bonificacions per a l’atracció d’inversions: Pel que fa a les bonificacions per l’atracció d’inversions, s’hauria de garantir que aquestes inversions estiguin lligades a la creació de feina de qualitat i de condicions laborals dignes. 9 5. Annex. Composició del Grup de Treball Annex. Composició del Grup de Treball Membres del grup de treball Pedro Aguilera Comissionat de Participació Juan Cabanas Consell Ciutadà Del Districte10 - Sant Martí Anna Mulà Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals Carme Riu Consell Rector IMPD Alejandro Goñi Institucions Més Significatives de la Ciutat. PIMEC Alfons Labrador Institucions Més Significatives de la Ciutat. CCOO Montserrat Morera Institucions Més Significatives de la Ciutat. CAB Anna Balletbò Persones de Renom Ciutadà José Mª Parcerisa Persones de Renom Ciutadà Irene Agudo Registre Ciutadà/Padró Membres del grup de treball que han assistit a les reunions Primera reunió Segona reunió Tercera reunió Pedro Aguilera x Juan Cabanas x x x 10 Carme Riu/Erika Chacha x Alejandro Goñi x x Alfons Labrador x Montserrat Morera x x x Anna Balletbò x x José Mª Parcerisa x Irene Agudo x x Ponències Josep Medrano Direcció de planificació estratègica i fiscalitat  Carlos Vivas Direcció de pressupostos i política fiscal  Antoni Fernández Gerència de l'àrea d'Economia i promoció econòmica Montserrat Escoda Gerència de Pressupostos i Hisenda Jordi Castellana Grup Municipal ERC (regidor)  Jess González Grup Municipal Barcelona en Comú (regidora)  Laia Domènech Grup Municipal TriasxBcn (assessora)  Victoria Alsina Grup Municipal TriasxBcn (regidora)  Secretaria Andreu Parera Secretaria del Consell de Ciutat Guillem Palà Suport a la secretaria del Consell de Ciutat Caterina Guardiet Suport a la secretaria del Consell de Ciutat Paula Gil Suport a la secretaria del Consell de Ciutat 11