Conjuntura de Barcelona Desembre-2024 OFICINA MUNICIPAL DE DADES DEPARTAMENT D’ANÀLISI CONJUNTURA DE BARCELONA 2024 20 de desembre de 2024 Conjuntura de Barcelona Desembre-2024 Índex Síntesi ........................................................................................................................ 3 I. Mercat de Treball I .............................................................................................. 4 I. Mercat de Treball II ............................................................................................. 5 II. Empresa .............................................................................................................. 6 III. Turisme ................................................................................................................ 7 IV. Habitatge ............................................................................................................. 8 V. Consum ............................................................................................................... 9 VI. Transports ......................................................................................................... 10 Departament d’Anàlisi 2 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Desembre-2024 Síntesi L’economia mundial resilient malgrat els importants desafiaments geopolítics L’economia mundial tancaria amb un creixement del +3,2% al 2024 segons les darreres previsions de l’OCDE, sense variació respecte l’anterior previsió de l’organització. Per al 2025 es preveu un creixement del +3,3%. Durant el 2024 l’economia dels Estats Units ha mostrat dinamisme i resilència. El PMI puja al novembre fins els 54,9 punts (54,1 a l’octubre). També ho fa el PMI dels serveis (dels 55 punts als 56,1) i el PMI de les manufactures, tot i que no abandona el terreny contractiu (48,8). La inflació ha pujat al novembre, per tercer mes consecutiu i es situa en el 2,7%. El PMI de la Xina torna a pujar al novembre, dels 51,9 punts a l’octubre a 52,3 punts al novembre. El PMI dels serveis baixa leugerament fins els 51,5 punts i el PMI de les manufactures incrementa fins els 51,5 punts. Es manté el dinamisme del sector exterior i les autoritats es plantegen polítiques monetàries i fiscals per estimular l’economia durant el 2025. La feblesa econòmica ha estat la caracterísca principal de la zona euro durant el 2024 L’OCDE ha revisat a l’alça el creixement de la zona euro, situant-lo en el +0,8% al 2024 i manté el del 2025 en el +1,3%. Alemanya acabaria el 2024 amb creixement nul i per Itàlia es redueix la previsió de creixement al +0,5%. En canvi, el Banc Central Europeu ha rebaixat el creixement fins el +0,7%. El PMI es va contreure al novembre fins el 48,3 punts, situant-se en terreny contractiu. El PMI dels serveis també cau per sota dels 50 punts (49,5 punts), la primera caiguda en 10 mesos. El PMI de la indústria continua en recessió i baixa fins els 45,2 punts. La inflació de la zona euro torna a pujar tres dècimes al novembre i se situa en el 2,3% mentre que la inflació subjacent es manté en el 2,7%. L’any finalitza amb la quarta baixada de tipus d’interès per part del Banc Central Europeu. L’economia espanyola finalitza l’any mantenint el ritme d’activitat econòmica La darrera previsió de l’OCDE eleva el creixement del PIB de 2024 fins el +3% i situa el del 2025 en un +2,3%. El PMI al novembre baixa fins els 53,2 (55,3 a l’octubre). El PMI de les manufactures i dels serveis baixen aquest mes i se situen ambdós en els 53,1 punts, clarament en terreny expansiu. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social al novembre ha crescut un +2,4% en termes interanuals (+2,5% a l’octubre) i l’atur registrat ha estat un -5,4% inferior en termes interanuals, sent la xifra més baixa en un mes de novembre des de 2008. El percentatge de treballadors amb contracte temporal se situa en el 13,9%, vuit dècimes menys que fa un any. La inflació torna a pujar al novembre, sis dècimes en relació al mes d’octubre i es situa en el 2,4% mentre que la inflació subjacent baixa una dècima fins el 2,4%. El comportament dels preus de l’energia expliquen aquest repunt de la inflació. Les arribades de turistes internacionals s’han accelerat durant l’octubre, amb un increment del +9,5% interanual (+9,1% al setembre). El preu de l’habitatge creix amb força al tercer trimestre (+8,1%), tant el d’obra nova (+9,8%) com de segona ma (+7,9%), mentre que les compravendes d’habitatges creixen un 51,3% a l’octubre, assolint la xifra més alta des de maig de 2007. A Barcelona, l’ocupació assoleix un nou màxim històric a final de novembre La xifra d’afiliacions a la Seguretat Social accelera el ritme de creixement i per segon mes consecutiu bat un nou rècord, superant els1,25 milions en la recta final de l’any. Són uns 38.900 llocs de treball més que ara fa un any. L’atur registrat s’estabilitza al voltant de les 63.000 persones, però el de llarga durada representa el 43,5%. La contractació indefinida segueix en nivells màxims (43,7% del total). L’Aeroport bat un nou rècord de passatgers al novembre (+5,7%) i el consum privat segueix a l’alça (+5,4%). També han estat positives les darreres xifres d’exportacions i de creació de societats mercantils i la compravenda d’habitatges s’ha disparat (+42,8%), en l’actual context de tipus d’interès la baixa. Departament d’Anàlisi 3 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Desembre-2024 I. Mercat de Treball I L’atur s’estabilitza a la ciutat, situant-se lleugerament per sobre de les 63.000 persones per segon mes consecutiu. La xifra de 63.045 persones apuntades al novembre a les llistes del servei d’ocupació és gairebé equivalent a la d’octubre, amb un augment de tan sols 23 persones. En termes interanuals l’atur també creix de forma molt moderada (+0,5%), amb poc més de 300 persones desocupades més que al novembre de 2023 i gairebé 500 menys que a final de desembre de l’any passat. Al novembre l’atur ha augmentat lleugerament entre els homes en relació amb l’octubre (+0,4%). Però l’evolució interanual segueix sent més favorable per als homes, amb 27.966 persones registrades, de forma similar a un any enrere (-0,1%). En canvi, l’atur femení ha crescut un 1,1% respecte al novembre de 2023, amb 35.079 dones registrades que representen el 55,6% del total. L’atur a la ciutat es manté molt per sota del nivell de prepandèmia, amb unes 6.600 persones menys que al novembre de 2019 (-9,5%). A la vegada, l’atur segueix millorant en termes interanuals al conjunt de Catalunya i Espanya (-2,2% i -5,4% respectivament) després de més de tres anys i mig de trajectòria sostinguda a la baixa. . L’ocupació accelera el ritme de creixement i al novembre marca un nou màxim històric a la ciutat, amb una xifra d’1.252.822 afiliacions a la Seguretat Social, superant en més de 19.000 l’anterior rècord assolit a l’octubre. Els llocs de treball han crescut en prop de 38.900 en termes interanuals (+3,2%) i les xifres superen àmpliament les d’abans de la pandèmia, amb un repunt de l’ocupació del 9% si es compara amb cinc anys enrere, amb 103.840 llocs de treball més que a final de novembre de 2019. Al conjunt de Catalunya i Espanya també ha estat el novembre amb major ocupació de la sèrie històrica, amb augments interanuals de les afiliacions a final de mes del 2,5% i 2,8% respectivament. El ritme creixement de l’ocupació ha estat similar al novembre per a les dones i els homes, si bé la femenina manté un lleuger predomini (51% del total), ja que està més present que els homes al règim general. Amb prop d’1,1 milions d’afiliacions, l’augment en aquest règim ha estat del 3,4% interanual (+3,3% les dones i +3,6% els homes) i les dones representen el 51,7% del total. El règim d’autònoms també marca màxims superant per primera vegada les 130.000 afiliacions (+2,7%), amb una evolució més positiva per a les dones (+3,5%) que els homes (+2,2%), que segueixen tenint una participació majoritària (60,3% del total). Al novembre s’han signat a Barcelona 67.740 nous contractes laborals. Es tracta de la xifra més reduïda en un mes de novembre dels darrers quatre anys, amb una davallada de prop del 20% respecte a l’octubre i de més d’11.400 contractes en relació amb un any enrere (-14,4%). Tanmateix, el descens interanual ha estat bastant més intens per a la contractació temporal (-19,6%) que la indefinida (-6,4%), que representa més de quatre de cada deu nous contractes (42,9%), el percentatge més elevat de la sèrie històrica, amb prop de quatre punts més que ara fa un any. La contractació acumulada de gener a novembre presenta una lleu tendència a la baixa (-1,9%), amb un total de 747.262 contractes registrats, uns 14.500 menys que en el mateix període de 2023. Una tendència descendent que s’ha moderat així que s’ha anat avançant en la conversió de contractes temporals a indefinits derivada de l’aplicació de la darrera reforma laboral. La xifra de nous contractes temporals registra en el que portem d’any un descens del 2,3% interanual, lleugerament superior al de la contractació indefinida (-1,4%), amb un pes que es manté en nivells màxims (43,7%), de forma similar a ara fa un any (43,4%). Si es compara amb les xifres de 2021, abans de la reforma laboral, els contractes indefinits s’han multiplicat per 2,4 vegades i la seva participació sobre el total ha crescut a Barcelona en 25,5 punts. Departament d’Anàlisi 4 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Desembre-2024 I. Mercat de Treball II Les xifres d’atur al novembre no presenten diferències gaire significatives en relació amb l’octubre, sent el més destacable el lleuger repunt mensual a Ciutat Vella (+0,8%), compensat per la tendència a la baixa a districtes com ara Gràcia (-1,3%) o Sarrià – Sant Gervasi (-0,8%). En termes interanuals les xifres també es mantenen relativament estabilitzades a la major part de districtes, però van a l’alça a un ritme superior a la mitjana a Ciutat Vella (+2,5%), l’Eixample (+2,1%) i Sant Martí (+0,9%). En sentit contrari, l’evolució més favorable és la que presenta Nou Barris, amb un descens de l’atur de l’1% en relació amb el novembre de 2023. Les xifres d’atur segueixen molt per sota de les d’abans de la pandèmia a tots els districtes. Una millora que ve liderada per Sant Andreu, Les Corts i Gràcia, amb descensos de l’atur del 12,7%, 11,8% i 10,6% respectivament en relació amb els nivells de novembre de 2019. El grau de cobertura de les prestacions per desocupació es manté relativament estabilitzat però amb una lleugera tendència a la baixa, situant-se al novembre en el 48,9%, set dècimes per sota del registre d’octubre. El percentatge s’ha reduït en 1,7 punts percentuals en termes interanuals i és gairebé 5 punts inferior al de cinc anys enrere, abans de la pandèmia. Això significa que el nombre de persones perceptores de prestacions s’ha reduít en aquest període a un ritme més intens que l’atur registrat. D’aquesta manera, les prestacions per desocupació arriben amb prou feines a una de cada dues persones en situació d’atur a la ciutat, ja sigui per haver esgotat el període amb dret als ajuts, en els casos d’atur de més llarga durada, o per manca de cotitzacions, en el cas de les persones sense ocupació prèvia que s’incorporen al mercat de treball. L’atur de llarga durada (12 mesos o més) ha crescut al novembre a un ritme interanual molt superior a la mitjana (+7,8%), amb prop de 2.000 persones més que ara fa un any, situant-se en les 27.420 persones (43,5% de l’atur registrat). Es tracta majoritàriament de dones (59,7%). A la vegada, l’atur del col.lectiu sense ocupació anterior segueix a l’alça però de forma més moderada (+2,7% interanual), amb més de 3.800 persones (6% de l’atur registrat). Els contractes temporals de curta durada (1 mes o menys) signats a la ciutat en els primers onze mesos de 2024 arriben als 268.531 i malgrat el descens que es registra al novembre, enguany evolucionen a l’alça, amb prop de 8.500 contractes més que en el mateix període de 2023 (+3,3%). Aquesta modalitat representa el 35,9% dels nous contractes registrats, 1,8 punts percentuals més que ara fa un any, però menys que abans de la pandèmia, quan el seu pes s’enfilava al 43% del total. Pels homes representa el 37,2% dels nous contractes, més que per les dones (34,8%). Enguany també van lleugerament a l’alça els contractes temporals d’entre 1 i 6 mesos (+1,2%), que representen l’11,4% del total. Però tant aquests com especialment els de durada indeterminada (7,2% del total) han vist reduïda de forma important la seva participació si es compara amb la que tenien en 2021, abans de la reforma. En canvi, amb 326.185 signatures de gener a novembre, la contractació indefinida és la modalitat que ha guanyat més pes, però en 2024 l’evolució és més desfavorable per a les dones (-2,5% interanual) que pels homes (-0,2%) i representa el 41,7% de la contractació femenina i el 45,7% de la contractació masculina. La distribució de la contractació total per sexe manté el lleu biaix favorable a les dones, amb 383.598 contractes (51,3% del total) pel seu major pes en la contractació temporal (53,1%), mentre que en els contractes indefinits representen el 49,1% del total. Departament d’Anàlisi 5 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Desembre-2024 II. Empresa Després de tres trimestres consecutius de tendència a l’alça, el clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha evolucionat a la baixa de forma generalitzada en el tercer trimestre de l’any. Tot i així, tots els sectors segueixen en terreny positiu, amb un saldo global de 12,4 punts, 4 menys que en el trimestre anterior. En termes interanuals l’evolució és més favorable, en bona part gràcies a la tendència descendent dels tipus d’interès durant el darrer any. La percepció de la marxa dels negocis ha millorat globalment en més de 5 punts en relació amb el tercer trimestre de 2023, d’acord amb l’enquesta realitzada a 1.000 empreses de l’AMB. El valor del saldo global és superior al del conjunt de Catalunya (8,3) i l’hostaleria segueix presentant els resultats més positius tot i moderar notablement l’optimisme (13). Segueix de prop la construcció (10,1) i per sota es situen la indústria (6,2) i el comerç (4,1), si bé aquest últim és el sector que més millora. Pel que fa a les perspectives de cara al darrer trimestre de 2024, la previsió millora lleugerament a l’AMB, amb un saldo global positiu de 13,5 punts, superior al del conjunt de Catalunya (7). A l’hostaleria les perspectives tornen a ser molt positives (37). Les exportacions de béns de l’àrea de Barcelona segueixen a l’alça per segon mes consecutiu i a l’octubre marquen un nou màxim històric per a aquest mes de l’any. La xifra de 7.519 M€ de valor exportat presenta un repunt del 22% en relació amb el setembre, amb 1.356 M€ més i l’increment interanual ha estat de prop de 1.000 M€ (+15,2%), més intens en termes relatius que el del conjunt de Catalunya (+12,7%) i Espanya (+9,3%). Tanmateix, l’acumulat des de gener a octubre segueix en terreny lleugerament negatiu a Barcelona, en bona part per la feblesa del creixement econòmic dels principals socis comercials europeus. Els 64.480 M€ de valor exportat suposen un descens del 3,3% en relació amb els valors màxims assolits en el mateix període de 2023. Un descens lleugerament superior al de Catalunya (-1,4%), mentre que el conjunt de l’Estat ja ha tornat a registrar xifres moderadament positives (+0,7%). Amb tot, les vendes a l’exterior de l’àrea de Barcelona superen en un terç en termes nominals les del mateix període de 2019, abans de la pandèmia i representen la cinquena part de les exportacions d’Espanya, sent el destí principal la UE-27 (58,8% del total). Els sectors químic i de l’automòbil concentren conjuntament més de la meitat del valor exportat (50,6%), però mentre el primer presenta xifres bastant estabilitzades (-0,2%), al de l’automòbil van a la baixa (-9,4%), com passa amb bona part dels sectors. El nombre de societats mercantils constituïdes repunta amb força a l’octubre, amb un total de 760 noves empreses creades a la ciutat, un 61% més que al setembre i un 13,8% més que a l’octubre de 2023. Es tracta de la xifra més elevada per a aquest mes de l’any de la sèrie històrica. El ritme de creixement interanual ha estat encara més intens al conjunt de Catalunya i d’Espanya (+20,4% i +28,8%, respectivament). L’acumulat de gener a octubre també presenta molt dinamisme, amb un total de 7.550 noves societats creades a Barcelona. Es tracta de la xifra més elevada per a aquest període des de 2007, amb un increment del 6,7% en relació amb els primers deu mesos de 2023 i prop de 500 empreses més. L’evolució també és positiva al conjunt de Catalunya i d’Espanya, amb increments del 10,1% i del 8,5% respectivament. Pel que fa al capital mitjà subscrit, a l’octubre també registra un significatiu increment, tant en relació amb el setembre (+62,7%) com en termes interanuals (+17,8%), situant-se en els 45.346 euros per societat creada a la ciutat. La mitjana de gener a octubre és de 41.726 euros i presenta un increment del 13,6% en relació amb el mateix període de 2023, tot i que segueix per sota de les mitjanes catalana (47.484€) i espanyola (46.514 €). Departament d’Anàlisi 6 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Desembre-2024 III. Turisme Després del retrocés dels registres del mes de setembre, el nombre de turistes allotjats als hotels de la ciutat torna a augmentar a l'octubre, amb un total que se situa al voltant dels 770.000 visitants, un 1,8% més que fa un any. Les pernoctacions, en canvi, no han tingut una evolució favorable i han caigut un 2,1%, amb una mitjana de nits per estada que baixa fins a 2,5, una dècima menys que el 2023. Els visitants internacionals han augmentat en un percentatge superior a la mitjana, un 2,4%, mentre que el segment domèstic ha retrocedit un 1,3%. Pel que fa a les pernoctacions, les realitzades pels visitants estrangers han disminuït un 1,1%, mentre que les corresponents als turistes espanyols han caigut de manera més notable, prop d'un 9%. El percentatge de turistes estrangers s'ha situat en un 83,5% del total, lleugerament més alt que el del 2023 (83%). Amb aquests registres, el període gener-octubre tanca amb un acumulat de 7,2 milions de viatgers, un 2,0% més que el 2023, però un 1,5% per sota del de 2019, encara que les pernoctacions continuen un 2% per sobre de les d'aquell any. Amb dades acumulades dels primers deu mesos de l'any, els visitants extracomunitaris que pernocten als hotels de la ciutat continuen a l'alça i ja representen el 51,3% del total, gairebé un punt per sobre del pes que tenien abans de la pandèmia. El segment nacional se situa en el 16,3%, mentre que el turisme de la UE baixa lleugerament fins al 32,4%. Per nacionalitats, els visitants procedents dels Estats Units ja superen la barrera del milió i representen el 14,7% del total de viatgers, amb un notable increment del 12,5% durant tot el període. Els segueixen els procedents del Regne Unit, al voltant de 530.000 visitants, i els francesos, uns 510.000, que escurcen distàncies amb els anteriors. A continuació se situen els italians, amb més de 430.000 viatgers, i els alemanys, uns 384.000. Els turistes del sud-est asiàtic continuen recuperant posicions, amb increments del 40% i 50% per als visitants de nacionalitat japonesa i xinesa i del 23% per als coreans, però només els visitants procedents de la Xina superen els registres acumulats d'abans de la pandèmia i se situen a la sisena posició del rànquing per nacionalitat, amb més de 180.000 visitants. Després d'un octubre amb resultats negatius, durant el mes de novembre el moviment de passatgers de creuers del Port de Barcelona torna a caure, encara que ho fa de manera més moderada, un 1,9%, quedant per sota dels 300.000 moviments. No obstant això, les dades acumulades del període gener-novembre encara són positives i superen els 3,5 milions, xifra un 2,6% per sobre del registre de 2023, que apunten a l'assoliment d'un nou rècord anual a finals d'any. En aquest període s'ha produït una disminució dels passatgers en trànsit (-2,8%) que ha anat acompanyada pel creixement del 7,3% dels que embarquen i desembarquen a la ciutat que representen el 56,3% del total, més de dos punts per sobre del percentatge de l'any anterior, tot i que el nombre d'escales realitzades ha estat un 1,8% inferior. D'altra banda, els usuaris de les línies regulars han augmentat un 2,6% al novembre, amb un total proper als 73.000 usuaris que situen l'acumulat anual en 1,65 milions, un 0,7% per sobre del registre del 2023. Departament d’Anàlisi 7 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Desembre-2024 IV. Habitatge El preu mitjà dels habitatges nous a Barcelona retrocedeix lleument en relació amb el segon trimestre (-0,6%) i segueix per 2 sota dels 5.000 euros/m després de marcar un màxim històric a final de 2023. En el tercer trimestre d’enguany el valor registrat 2 s’ha situat en els 4.889 euros/m , amb un notable descens interanual (-6,4%). El preu mitjà unitari de les 358 compravendes registrades al mercat lliure ha baixat a l’estiu dels 400.000 euros per primera vegada des de final de 2021 i es situa en els 398.900 €, amb un descens de 31.900 € de mitjana en relació amb el segon trimestre i d’uns 46.800 € en termes interanuals (-10,5%), en part 2 per la reducció de la superfície mitjana fins als 80,5 m construïts. Al segment d’habitatge usat, amb una oferta més abundant que la d’habitatge nou, en el tercer trimestre els valors registrats repunten lleugerament per sobre de la inflació, tant respecte al segon trimestre (+3,5%) com en termes interanuals (+3,7%) i es 2 situen en els 4.442,2 euros/m , apropant-se als màxims de l’any 2007. El preu mitjà unitari de les 3.476 compravendes registrades ha estat de 374.600 euros, gairebé 9.000 € més que un any enrere 2 (+2,4%) per a habitatges d’una superfície mitjana de 79,9 m . La compravenda d’habitatges es dispara a l’octubre i encadena dos mesos consecutius amb repunts de dos dígits. Les 1.824 operacions registrades a la ciutat suposen el registre mensual més elevat dels darrers anys, amb un increment del 30,8% en relació amb el setembre i del 42,8% interanual i prop de 550 compravendes més que a l’octubre de 2023. Aquest impuls obeeix en bona part a la millora de les condicions financeres, amb l’euríbor situat a l’octubre en el 2,7%, 1,5 punts per sota del nivell d’un any enrere. Les operacions també s’enlairen al conjunt de Catalunya (+49,4%) i d’Espanya (+41,5%), amb xifres que no es veien des de la primera meitat de 2007, en plena bombolla immobiliària. A l’octubre, les compravendes d’habitatge nou s’han multiplicat per 2,6 vegades a la ciutat i les de segona mà també han crescut de forma intensa (+29,9%). Tanmateix, l’acumulat dels primers deu mesos de l’any, un total de 13.343 operacions a Barcelona, presenta un alça moderada (+1,3%), inferior a la de Catalunya (+6%) i Espanya (+7,5%). El segment de nova planta guanya pes, però representa només el 12% de les operacions a la ciutat després de créixer un 35,5%, mentre que el de segona mà es situa encara en terreny negatiu, amb una reducció de les compravendes del 2,1% en relació amb els primers deu mesos de 2023. 2 El preu dels lloguers per m ha evolucionat a la baixa per segon 2 trimestre consecutiu situant-se en els 15,74 €/m /mes de mitjana de juliol a setembre de 2024. Es tracta del nivell més baix del darrer any i mig, amb un descens de l’1,5% en relació amb trimestre anterior i del 3% en termes interanuals. Aquesta evolució a la baixa coincideix amb l’inici el passat mes de març de la regulació dels lloguers a la Zona de Mercat Residencial Tens de Barcelona. Pel que fa a la renda mensual mitjana, els preus s’estabilitzen en relació amb el segon trimestre (+0,1%), situant-se en els 1.133 2 euros per a habitatges de 74,3 m , amb un descens interanual del 3,2%, el primer després de deu trimestres consecutius amb taxes de variació a l’alça. Els preus mitjans estan per sobre dels 1.000 euros/mes des de la segona meitat de 2022, posant de manifest la limitació de l’oferta de lloguer habitual davant d’una demanda que creix amb molta més força. A la vegada, la signatura de nous contractes de lloguer segueix a la baixa, amb una xifra de 25.249 de gener a setembre, uns 4.900 menys que en el mateix període de 2023 (-16,3%). Un fet que pot obeir a la major duració dels contractes i la menor rotació després de la reforma de la LAU de 2019, que afavoreix una major estabilitat per a les llars amb contracte de lloguer vigent. Però hi ha d’altres factors que també poden explicar aquest descens de nous contractes, com ara el transvasament d’habitatges del mercat de lloguer al de compravenda, en un moment en que aquest agafa impuls per la millora de les condicions financeres. Departament d’Anàlisi 8 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Desembre-2024 V. Consum Després del repunt del mes de setembre, les matriculacions de vehicles a la ciutat s'alenteixen durant l'octubre, amb un total de 3.636 noves altes, un 3,5% més que fa un any. Per tipologies, només les motocicletes (+8,7%) i les furgonetes (+15,6%) van a l'alça, mentre que els vehicles tot terreny i els ciclomotors retrocedeixen més d'un 20% i els turismes ho fan de manera més moderada, un 1,2%. Amb aquests registres, l'acumulat anual del període gener-octubre tanca amb un increment global del 4,5%, amb les furgonetes (+15%) i turismes (7,9%) al capdavant, compensant les caigudes dels ciclomotors (-11,5%) i vehicles tot terreny (-12,7%). Les matriculacions a altres àmbits territorials han tingut una evolució més positiva a l'octubre, amb increments totals al voltant del 8% tant a la província com a Catalunya i amb un comportament desigual per categories, destacant els bons resultats dels turismes, amb augments entre el 9% i 10%, mentre que els de motocicletes i furgonetes han estat més moderats en comparació amb els registres de la ciutat. En termes acumulats anuals l'increment total de les matriculacions en ambdós àmbits territorials s'ha situat al voltant del 6%. El consum privat a la ciutat s’ha moderat al novembre, amb un descens del valor en euros en relació amb l’octubre del 3,3%. Tot i així, les dades de despesa amb targeta de crèdit/dèbit als comerços de Barcelona que processa el BBVA segueixen a l’alça en termes interanuals, amb un repunt nominal del 5,4%, que més que dobla la inflació. El nivell de consum és el més elevat en un mes de novembre dels darrers anys, gràcies en bona part a la dinamització de l’activitat comercial durant la setmana del Black Friday. La despesa acumulada de gener a novembre també evoluciona positivament, amb un creixement del 7% en relació amb el mateix període de 2023. La tendència a l’alça de l’ocupació, la moderació de la inflació i la millora de la capacitat adquisitiva de les llars i de les condicions de finançament recolzen l’augment del consum a la ciutat, que supera en un 35,4% nominal el nivell de prepandèmia. Tots els sectors presenten xifres a l’alça en aquests primers onze mesos de 2024 excepte el de tecnologia (-22,4%). L’evolució més favorable correspon als sectors de la cultura, lleure i esports (+12,4%), transport i automoció (+11,4%) i serveis turístics i de restauració (+11,2%). Aquest últim és el sector que absorbeix el percentatge més elevat de despesa amb targeta a la ciutat (31,9%), per davant dels béns i serveis de primera necessitat (29%). La inflació general repunta a Barcelona set dècimes al novembre en relació amb l’octubre i es situa en el 2,7%. Malgrat el repunt, la taxa de variació anual dels preus és mig punt inferior a la d’ara fa un any i està lluny dels pics de dos anys enrere, sent 3,4 punts inferior a la de novembre de 2022. La crisi inflacionista dels darrers anys ha anat quedant enrera però el cost de la vida segueix pujant, amb un augment acumulat de més del 18% si es compara el nivell de preus d’ara amb el d’abans de la pandèmia, al febrer de 2020. La inflació a Barcelona al novembre ha estat lleugerament superior a la de Catalunya (+2,6%), d’Espanya (2,4%) i de la zona euro (+2,3%), que es situa lleument per sobre de l’objectiu del Banc Central Europeu però es considera encarrilada. Això ha afavorit quatre baixades dels tipus d’interès oficials en 2024, fins a deixar- los en el 3%. Pel que fa a la inflació subjacent (que exclou energia i aliments no elaborats) al novembre evoluciona més favorablement i cau una dècima al conjunt d’Espanya, situant-se en el 2,4%, com la inflació general i per sota de la subjacent de Catalunya (+2,7%). El repunt de la inflació al novembre obeeix fonamentalment a l’increment del preu de l’electricitat, que ha crescut un 4,9% respecte a l’octubre i prop d’un 20% en termes interanuals. Departament d’Anàlisi 9 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Desembre-2024 VI. Transports El tràfic de mercaderies pel Port de Barcelona disminueix al novembre després de nou mesos amb dades positives, amb un volum de càrrega de 5,3 milions de tones, un 3,6% menys que fa un any. Per tipus d'envàs, la càrrega general retrocedeix un 7%, mentre que els líquids es mantenen més estables (-0,3%). Contràriament, els sòlids continuen creixent a un bon ritme (+17,8%), gràcies als augments registrats per la fava de soja i les potasses. Amb aquestes dades, el volum de mercaderies que han passat pel Port entre gener i novembre és de prop de 63 milions de tones, xifra un 9,4% per sobre de la registrada el 2023, amb un increment acumulat del 10,8% per la càrrega general i un 9% per als líquids, mentre que els sòlids, malgrat la recuperació dels últims mesos, continuen amb un retrocés de l'1,7%. El tràfic de vehicles també mostra una evolució negativa al novembre, amb una reducció similar a la del mes anterior (-8,7%) que implica una caiguda acumulada del 12,8%. El tràfic de contenidors perd força durant aquest darrer mes, transportant uns 292.000 TEU, un 4% més que fa un any, que deixen un acumulat anual de 3,6 milions d'unitats, xifra prop d'un 20% superior al registre del 2023, gràcies a l'evolució dels trànsits, que augmenten més d'un 30%, però també de la dels contenidors plens d’importació (9,2%) i d’exportació (4,6%). El nombre de passatgers de l'aeroport de Barcelona durant el novembre registra un nou rècord i supera els quatre milions de viatgers, un 5,7% més que fa un any i un 10,2% més que la dada mensual de 2019. El segment internacional, amb gairebé tres milions d’usuaris, creix per sobre de la mitjana, un 6,8%, i dins d'aquest grup, els intercontinentals han superat el mig milió, un 21% més que el novembre de 2023. El moviment d'aeronaus ha estat també un 3,4% superior, gràcies al dinamisme de les operacions internacionals que creixen un 5% i compensen el lleu retrocés dels vols domèstics (- 0,5%). Amb aquests registres, l’aeroport tanca el període gener-novembre amb un total proper als 51 milions de passatgers, xifra que ja supera en més d’un 2% el total anual de 2023 i que, a només un mes d’acabar l’any, apunta a un nou record. D'altra banda, el volum de mercaderies transportades ha crescut respecte a l’any anterior, tant en termes mensuals (+9,5%) com en l'acumulat dels primers onze mesos de l'any (+17%), tot i que la infraestructura passa a ocupar la tercera posició del rànquing per volum, en ser desplaçat per l’aeroport de Saragossa. La demanda de transport públic a la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) registra un nou rècord històric a l’octubre, amb un total de 65,3 milions de validacions –inclòs el bus turístic- i un repunt interanual del 7,1%, que representa 4,3 milions de viatges més que ara fa un any. El manteniment de les bonificacions especials aplicades sobre els preus dels abonaments T-usual i T-jove contribueix a la tendència creixent de la demanda. Amb 44,4 milions de validacions, el metro supera les xifres de maig, el seu millor mes fins ara, amb un increment interanual del 8,4%, superior al que registra la xarxa de bus (+4,3%), on també s’assoleixen registres de rècord, amb prop de 21 milions de viatges. En termes de l’acumulat anual, la mobilitat en metro ha crescut un 6,9% en relació amb els primers deu mesos de 2023, fins als 388 milions de validacions i gairebé 25 milions de validacions més. Les xifres superen en un 13,9% les de 2019. A la xarxa de bus també s’assoleix un màxim històric, amb 184,1 milions de viatges (inclòs el transport de l’oci) i un increment interanual encara més elevat (+7,4%), superant els nivells de prepandèmia de forma més moderada (+2%). En conjunt, els viatges a la xarxa de TMB de gener a octubre han crescut un 7% respecte a l’any passat (prop de 38 milions més) i un 9,8% en relació amb les xifres d’abans de la prepandèmia. Departament d’Anàlisi 10 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Desembre-2024 Fonts de dades Producte Interior Brut (PIB) Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (OMD) a partir de les dades de l’INE i l’Idescat. Renda Disponible de les Llars Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (OMD). Mercat de Treball Generalitat de Catalunya. Observatori del treball i model productiu. Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS). Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (OMD) a partir de les dades de la Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Treball. Instituto Nacional de Estadística (INE). Enquesta de Població Activa (EPA). Empresa Instituto Nacional de Estadística (INE). Cambra de Comerç de Barcelona. Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. DataComex. Instituto Nacional de Estadística (INE). Estadistica de Societats Mercantils. Turisme Instituto Nacional de Estadística (INE). Conjuntura Turistica Hotelera. Habitatge Generalitat de Catalunya. Estadístiques d'Habitatge a partir de les dades del Colegio de Registradores de la Propiedad. Instituto Nacional de Estadística (INE). Estadistica de transmissions i drets de la propietat. Generalitat de Catalunya. Estadístiques d'Habitatge, a partir del registre de fiances de lloguer dipositades a l'Incasol. Consum Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de dades (OMD). Baròmetres. Ministerio del Interior. Dirección General de Tráfico (DGT). BBVA. Instituto Nacional de Estadística (INE). Transports Port de Barcelona Aeroport de Barcelona-El Prat, Aena. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Departament d’Anàlisi 11 Oficina Municipal de Dades