La salut a Barcelona 2023 2023 > La salut a Barcelona 2023 2 — 3 Presentació 4 Resum executiu 8 Com entenem la salut 20 Evolució de quatre dècades d’informes de salut 26 Població 34 Context físic 40 Qualitat de l’aire 42 REGIDORA DE SALUT, PERSONES AMB DISCAPACITAT I ESTRATÈGIA CONTRA LA SOLEDAT I PRESIDENTA DE Soroll 48 L’AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA Mobilitat 50 MARTA VILLANUEVA CENDÁN Canvi climàtic 54 GERENTA DE L'AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA Qualitat de l’aigua 60 CARME BORRELL I THIÓ Plagues urbanes 66 Condicions físiques de l’habitatge 72 COORDINACIÓ GENERAL DE L'INFORME ESTHER SÁNCHEZ LEDESMA Context socioeconòmic 76 Situació econòmica 78 RESPONSABLES DE L'INFORME LUCÍA ARTAZCOZ Mercat de treball i condicions d’ocupació 82 CAP DE DEPARTAMENT DE L’OBSERVATORI DE SALUT PÚBLICA Condicions socials de l’habitatge 88 Soledat 92 JOSEP M. JANSÀ LÓPEZ DEL VALLADO DIRECTOR DE VIGILÀNCIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT Promoció de la salut a les escoles 96 Salut comunitària 98 AUTORIA I REDACCIÓ (SEGONS ORDRE DE CAPÍTOLS) CARME BORRELL, ESTHER SÁNCHEZ, GABRIELA MA LUGÓN, La salut a Barcelona 100 LAIA FONT, MARC RICO, CATHERINE PÉREZ, PATRICIA GONZÁLEZ, ANNA GÓMEZ, MARC MARÍ, Salut percebuda 102 LAURA OLIVERAS, MARCOS QUIJAL, XAVIER CONTINENTE, Morbiditat 104 MA. JOSÉ LÓPEZ, SANDRA FRANCO, LAURA BARAHONA, TOMÁS MONTALVO, JULI CARRERE, XAVIER BARTOLL, Salut mental 114 LAIA OLLÉ, ANNA PÉREZ, ANNA FERNÁNDEZ, FERRAN DABAN, MÒNICA CORTÉS, JOAN PAU MILLET, CRISTINA RIUS, Consum de drogues i addiccions 120 ELENA ROEL, SARA VALMAYOR, RAUL SALOBRAL, IMMA CORTÉS, GEMMA SERRAL, DOLORES RUIZ, Salut laboral 128 CARLES PERICAS, LLUÍS FORCADELL, ASSUN BOLAO, Lesions per trànsit 134 NÚRIA BERTOMEU, SAMUEL PORTAÑA, FRANCESCA SÁNCHEZ, OLGA JÁUREZ, LUCÍA ARTARCOZ, GUILLERMO BOSCH, Salut sexual i reproductiva 138 CATRINA CLOTAS. Alimentació segura, saludable i sostenible 148 TOTES LES PERSONES AUTORES TENEN AFILIACIÓ PRIMERA EDICIÓ 15 DE NOVEMBRE 2024 Activitat física i pes 154 DE L'AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA Hores de son 158 AQUESTA PUBLICACIÓ ESTÀ SOTA ENTITATS COL·LABORADORES: UNA LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS. Mortalitat 160 INSTITUT DE RECERCA DE SANT PAU (IR SANT PAU) RECONEIXEMENT – NO COMERCIAL – CENTRO DE INVESTIGACIÓN BIOMÉDICA EN RED Y SALUD Esperança de vida 170 COMPARTIR IGUAL (BY-NC-ND) PÚBLICA (CIBERESP) HTTPS://CREATIVECOMMONS.ORG Avaluació de les polítiques públiques 174 DIRECCIÓ D'ART I DISSENY GRÀFIC Desigualtats en salut 176 131GD (JOSÉ LUIS LARA) Pla de Salut 2021-2025 184 © 2024 AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA Accions destacades de salut pública 186 IL·LUSTRACIONS DE BARCELONA. Conclusions 190 MIGUEL BUSTOS WWW.MIGUEL-BUSTOS.COM TOTS ELS DRETS RESERVATS. On trobar més dades 194 2023 > Presentació 4 — 5 Presentació L’any 1984 es publicava el primer Informe de Salut de Barcelona, que des d’aleshores seria publicat anualment i es convertiria en testimoni dels canvis socials i de la salut a la ciutat. Quaranta anys més tard, és un bon moment per revisar l’evolució de la salut i els seus determinants a la ciutat, els problemes que fa quatre dècades eren prioritaris i que ara ja no ho són, els que es mantenen estables, els que milloren, els que creixen i els problemes emergents. Barcelona ha canviat molt: en l’actualitat és una ciutat amb més persones grans i menys infants, amb una població amb més nivell d’estudis, més taxa d’activitat laboral i menys atur, i més diversa, amb més persones procedents d’altres països, sobretot de fora de la Unió Europea. La majoria dels indicadors de salut han millorat. Així, la incidència de SIDA, de tuberculosi, de lesions per accidents de trànsit, de tabaquisme o la mortalitat per reaccions adverses a les drogues han disminuït molt. Ha augmentat l’esperança de vida i ha disminuït la mortalitat prematura. La contaminació de l’aire o la concentració de trihalometans a l’aigua s’han reduït de forma important. Tanmateix, hi ha nous reptes com la incidència creixent d’infeccions de transmissió sexual, els problemes de salut mental, el canvi climàtic o els nivells de NO2 i de partícules PM10 i PM2,5 de l’aire, que, malgrat que s’han reduït en els últims anys, encara suposen un risc per a la salut pública. Al llarg dels anys, Barcelona ha desenvolupat polítiques per abordar els problemes de salut pública en bona part basades en la informació proporcionada pels informes de salut anuals. El desenvolupament d’uns sistemes d’informació de salut pública ambiciosos ha permès monitorar, prioritzar i avaluar l’impacte de moltes d’aquestes iniciatives sobre la salut. Precisament, dos dels reptes de la salut pública de la ciutat són l’augment i la millora dels sistemes d’informació en salut i l’impuls de l’avaluació dels resultats de les polítiques sobre 2023 > Presentació 6 — 7 la salut pública. És fonamental augmentar la interoperabilitat entre els diversos sistemes d’informació, és a dir, la capacitat de compartir dades i possibilitar l'intercanvi d'informació i coneixement entre ells, i no només amb sistemes d’informació sanitaris sinó també amb els d’altres sectors que tenen un paper clau en la configuració dels determinants i les desigualtats socials en la salut. Això permetrà disposar d’informació en temps real i l’impuls de l’avaluació de polítiques i intervencions. En els pròxims anys la intel·ligència artificial tindrà aquí un paper clau. Esperem que els pròxims Informes de salut de la ciutat continuïn sent un bon testimoni de les noves realitats i reflecteixin el compromís de la ciutat amb la salut pública i la seva capacitat d'adaptació als canvis. Cal recordar que el progrés assolit és un reflex de la col·laboració entre l'administració pública, el sector privat, les persones professionals de disciplines diverses i la ciutadania. Marta Villanueva Cendán Regidoria de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat i presidenta de l'Agència de Salut Pública de Barcelona 2023 > Resum executiu 8 — 9 Resum La Salut a Barcelona 2023 és una eina essen- Context físic cial per al monitoratge i la priorització de polítiques destinades a millorar la salut de la En els darrers 40 anys, la qualitat de l’aire ha ciutadania. Com cada any, el present informe millorat gràcies a la transformació urbana, executiu ofereix una anàlisi de l’estat de salut i dels la reducció i millora d’activitats contami- seus determinants a la ciutat de Barcelona, nants de la ciutat i els avenços tecnològics amb una atenció especial a les desigualtats en les emissions dels vehicles de motor. socials. Aquest any, l’informe posa el focus en Actualment, contaminants com el diòxid de les desigualtats en salut segons edat. sofre (SO2), el plom i el monòxid de carboni (CO) han disminuït significativament i ja no Fa 40 anys, el 1984, es publicava el primer representen un risc per a la salut a la ciu- Informe de Salut de Barcelona i des de llavors tat. No obstant això, els nivells de diòxid de s’ha publicat anualment. Per aquest motiu, nitrogen (NO2) i les partícules PM10 i PM2,5 , l’informe d’enguany inclou un apartat espe- tot i haver-se reduït els últims anys, encara cial que commemora els 40 anys d’informes superen els llindars recomanats per l’Orga- de salut a la ciutat i recull les tendències d’al- nització Mundial de la Salut. guns indicadors durant aquest període. Pel que fa a la contaminació acústica, el nou mapa de soroll de Barcelona (2022-2027) indica que el trànsit és la principal font de soroll a la ciutat tant de dia com de nit, i gai- Població rebé la meitat de la població s’hi troba expo- sada a uns nivells perjudicials per a la salut. La població de Barcelona ha envellit i la L’Eixample era el districte amb més soroll de proporció de persones nascudes fora de la trànsit. Unió Europea que viuen a la ciutat ha aug- mentat notablement. El nivell d’estudis de La concentració de trihalometans a l’aigua la població també ha augmentat de manera va disminuir de manera significativa entre el constant, amb un increment en la proporció 2007 i el 2010, i després s’ha mantingut amb de persones amb estudis superiors (titulació valors estables i per sota del nivell normatiu. universitària o cicle formatiu superior) en En els últims anys, el canvi climàtic s’ha con- ambdós sexes. Aquest creixement ha estat vertit en un greu problema de salut pública. especialment destacat entre les dones. Els anys 2017, 2018 i 2022 es va registar un augment de la mortalitat per calor, un índex que va ser més alt entre les dones i les per- sones de 75 anys o més. Durant el 2023, van continuar les activitats de prevenció mitjançant accions de vigilàn- cia i de sensibilització envers les plagues. Es van confirmar 53 casos d’arbovirosis, de manera que es va tornar als nivells previs a la pandèmia. Gairebé tots tots els casos importants van ser de dengue. 2023 > Resum executiu 10 — 11 Context socioeconòmic prevalences més altes de soledat, seguides Arran de la pandèmia de COVID-19, ha i amb un increment notable després de la de les persones de 75 anys o més. augmentat la incidència de problemes de pandèmia de COVID-19. El Producte Interior Brut (PIB) de la ciutat, a salut mental, sobretot entre les dones i les preus corrents, va arribar a 103,6 mil milions El 2023, s'han dut a terme 224 intervencions persones més joves. Mentre que els suïcidis Entre el 2006 i el 2021, l’excés de pes ha dis- d’euros el 2023, xifra que supera la de la de salut comunitària als barris més desfavo- s’han mantingut estables i amb una freqüèn- minuït en dones major de 45 anys i en homes prepandèmia del 2019. Tot i aquest augment rits de la ciutat. Hi han participat 15.109 per- cia superior entre els homes, les ideacions de més de 74 anys i s’ha mantingut estable nominal del 18,3% entre el 2019 i el 2023, sones. També s’han realitzat programes de suïcides i les temptatives de suïcidi han aug- en la resta de grups d’edat. L’activitat física l’increment en termes reals va ser del 5,3% promoció de la salut a l’escola, tant a cicle mentat notablement, sobretot en dones. intensa o moderada va augmentar en els dos a causa de la inflació, un fenomen similar al infantil com a primària i secundària, amb un sexes i en totes les classes socials però va que van experimentar altres economies de total de 3.784, 5.799 i 14.064 alumnes partici- Des del 2002 fins al 2023 han disminuït ser més freqüent en les classes socials més l’entorn. El PIB de la ciutat representava el pants, respectivament. significativament les persones lesionades benestants. 35,4% del total de Catalunya el 2023, una per trànsit, i durant tot el període aquestes xifra significativament superior, per exemple, lesions han estat molt més freqüents entre Entre el 1986 i el 2021 ha disminuït la mitjana al 29,2% de l’any 2006. Malgrat el creixement els homes. Les més freqüents són les rela- d’hores de son, inferior en les dones, i ha econòmic, a la ciutat hi ha llars en situació cionades amb les motos. Amb la pandèmia, Salut augmentat la proporció de persones adultes de pobresa. Gairebé 3 de cada 10 llars amb tant les lesions per accident de treball com que dormen menys de 7 hores, cosa que és infants es trobaven en situació de pobresa les malalties professionals van baixar dràs- més freqüent en les dones i en les classes severa o material. Ciutat Vella i Nou Barris En les últimes dècades han millorat la majoria ticament, però els darrers anys s’observa un socials menys benestants. eren els districtes amb els nivells més alts de dels indicadors de salut. Alguns problemes increment o una estabilització progressiva. pobresa infantil. de salut prioritaris fa 40 anys han disminuït Finalment, tot i que la mortalitat segueix una de forma dràstica, com ara la SIDA i la tuber- Pel que fa la salut reproductiva, en les últi- tendència estable, les causes han anat can- Pel que fa a l’evolució del mercat de treball, culosi. Tanmateix, en els últims anys creixen mes dècades han disminuït les taxes d’emba- viant de manera diferent per a dones i homes la taxa d’activitat ha augmentat des del de manera sostinguda les infeccions de rassos i les de naixements, i han augmentat en els últims 40 anys. En les dones, les 2002, sobretot entre les dones, i les taxes transmissió sexual. La gonocòccia i la infec- les interrupcions voluntàries de l’embaràs i malalties cerebrovasculars, les isquèmiques d’atur s’han reduït, de manera més accen- ció per Chlamydia trachomatis són les més l’edat mitjana de la maternitat. del cor i les demències es mantenen com a tuada també entre les dones. Com a con- freqüents. principals causes, mentre que el càncer de seqüència s’han reduït les desigualtats de En les quatre últimes dècades han millorat mama, la diabetis i les malalties del fetge han gènere en aquests dos indicadors. Des del 1986 fins al 2021, la prevalença de molts hàbits relacionats amb la salut. La disminuït notablement. En els homes, les mal estat de salut percebut en general ha prevalença de tabaquisme ha disminuït, malalties isquèmiques del cor i les cerebro- En els últims anys, a Barcelona, igual que a disminuït. S’han mantingut les desigualtats especialment en els homes (el 1986 gairebé vasculars continuen sent importants, junta- altres ciutats de l’entorn, han augmentat les de gènere, amb prevalences més altes entre la meitat eren fumadors). A més, entre els ment amb el càncer de pulmó i les malalties dificultats per accedir a l’habitatge. Tot i que les dones, i les de classe social, amb més bon homes s’ha mantingut un gradient social, respiratòries cròniques. També s’ha obser- els ingressos mitjans de les llars van créixer estat de salut entre les classes més afavori- amb prevalences més altes entre les classes vat una reducció important en les malalties un 64,9% entre l'any 2000 i el 2022, els preus des. socials més desfavorides. del fetge, el càncer d’estómac i, sobretot, en de l'habitatge van augmentar molt més: un la SIDA, que ha passat de ser la setena causa 190,1% en el cas de la compravenda d'obra La majoria de població adulta de la ciutat Pel que fa al consum de drogues, des dels de mort en homes el 1993, a deixar d’aparèi- nova, un 164,5% en la segona mà i un 151,5% presentava alguna malaltia crònica, especi- anys 80 ha disminuït de manera dràstica la xer entre les 10 primeres causes de mortali- en el lloguer. L'increment del preu del lloguer alment les dones. Les més freqüents entre mortalitat per reacció adversa a drogues, tat en menys de 30 anys. A més, des del 1983, ha estat especialment pronunciat des del les dones eren els problemes crònics de més alta en homes al llarg de tot el període. la mortalitat prematura s’ha reduït pràctica- 2013, amb un augment de més del 80%. dolor lumbar i cervical i la depressió i l’ansie- Entre el 2005 i el 2023, el nombre de xerin- ment a la meitat en els dos sexes i també ha tat, mentre que en els homes ho eren la ten- gues recollides a la via pública ha disminuït a disminuït la mortalitat infantil. L’esperança de vida ha anat augmentant en els dos sexes: El 2021, a Barcelona, una de cada 10 per- sió arterial alta i el colesterol en sang elevat gairebé la meitat. A més, des del 2004 fins al sones majors de 15 anys afirmava sentir-se i també el dolor lumbar. Entre les persones 2021, s’ha reduït significativament el consum entre el 1983 i el 2021 ha passat de 80,3 anys de 65 anys i més, hi havia una alta freqüència de cànnabis entre les persones adolescents. a 86,9 en les dones i de 73,6 anys a 81,3 anys sovint sola, un sentiment més freqüent entre en els homes. les dones i les persones de nivell socioeco- de multimorbiditat. En infants, les al·lèrgies, Tanmateix, entre el 2006 i el 2021 hi ha hagut nòmic desfavorit. Les persones joves, i en les bronquitis i l’asma van ser els diagnòstics un augment del consum d’alcohol de risc, especial les adolescents, presentaven les més comuns. més freqüent entre les persones més joves 2023 > Resumen ejecutivo 12 — 13 La Salud en Barcelona 2023 es una herra- Resumen Contexto físico mienta esencial para el monitoreo y la prio- rización de políticas destinadas a mejorar la salud de la ciudadanía. Como cada año, En los últimos 40 años, la calidad del aire ha el presente informe ofrece un análisis del mejorado gracias a la transformación urbana, ejecutivo estado de salud y de sus determinantes en la la reducción y mejora de actividades conta- ciudad de Barcelona, con especial atención minantes en la ciudad, y los avances tecnoló- a las desigualdades sociales. Este año, el gicos en las emisiones de vehículos de motor. informe pone el foco en las desigualdades Actualmente, contaminantes como el dióxido en salud según la edad. de azufre (SO₂), el plomo y el monóxido de car- bono (CO) han disminuido significativamente y ya no representan un riesgo para la salud en Hace 40 años, en 1984, se publicó el primer la ciudad. Sin embargo, los niveles de dióxido Informe de Salud de Barcelona y desde de nitrógeno (NO₂) y las partículas PM10 y PM2,5, entonces se ha publicado anualmente. Por aunque han disminuido en los últimos años, este motivo, el informe de este año incluye todavía superan los umbrales recomendados un apartado especial que conmemora los por la Organización Mundial de la Salud. 40 años de informes de salud en la ciudad y recoge las tendencias de algunos indicado- En cuanto a la contaminación acústica, el res durante este periodo. nuevo mapa de ruido de Barcelona (2022- 2027) indica que el tráfico es la principal fuente de ruido tanto de día como de noche, Población y casi la mitad de la población está expuesta a niveles perjudiciales para la salud. El distrito La población de Barcelona ha envejecido y del Eixample era el que registraba mayor ruido la proporción de personas nacidas fuera de de tráfico. la Unión Europea que residen en la ciudad ha aumentado notablemente. El nivel edu- La concentración de trihalometanos en el cativo de la población también ha crecido agua disminuyó significativamente entre 2007 de manera constante, con un incremento y 2010 y luego se ha mantenido estable y por en la proporción de personas con estudios debajo del nivel normativo. superiores (titulación universitaria o ciclo formativo superior) en ambos sexos. Este En los últimos años, el cambio climático se ha crecimiento ha sido especialmente desta- convertido en un grave problema de salud cado entre las mujeres. pública. Los años 2017, 2018 y 2022 registraron un aumento de la mortalidad por calor, siendo más elevada entre las mujeres y las personas de 75 años o más. Durante 2023, se continuaron las actividades de prevención mediante acciones de vigilancia y sensibilización frente a plagas. Se confirma- ron 53 casos de arbovirosis, volviendo a los niveles previos a la pandemia. Casi todos los casos importantes fueron de dengue. 2023 > Resumen ejecutivo 14 — 15 Contexto socioeconómico nas jóvenes, especialmente las adolescen- especialmente entre las mujeres y las per- tes, presentaban las mayores prevalencias sonas jóvenes. Aunque los suicidios se han de soledad, seguidas de las personas de 75 mantenido estables y con mayor frecuencia El Producto Interior Bruto (PIB) de la ciu- años o más. entre los hombres, las ideaciones suicidas y dad, a precios corrientes, alcanzó 103,6 mil millones de euros en 2023, superando En 2023, se realizaron 224 intervenciones de los intentos de suicidio han aumentado nota- blemente, sobre todo en mujeres. la cifra prepandemia de 2019. Aunque este salud comunitaria en los barrios más desfa- aumento nominal fue del 18,3% entre 2019 y vorecidos de la ciudad, con la participación 2023, el incremento en términos reales fue de 15.109 personas. También se llevaron a De 2002 a 2023, las lesiones por tráfico han del 5,3% debido a la inflación, un fenómeno cabo programas de promoción de la salud disminuido significativamente, siendo mucho similar al experimentado en otras economías en escuelas de educación infantil, primaria más frecuentes entre los hombres durante del entorno. El PIB de la ciudad represen- y secundaria, con un total de 3.784, 5.799 y todo el periodo. Las más comunes están rela- taba el 35,4% del total de Cataluña en 2023, 14.064 alumnos participantes, respectiva- cionadas con las motos. Durante la pandemia, una cifra significativamente superior, por mente. las lesiones por accidente laboral y las enfer- ejemplo, al 29,2% en 2006. A pesar del creci- medades profesionales bajaron drástica- miento económico, en la ciudad hay hogares Salud mente, pero en los últimos años se observa un en situación de pobreza. Casi 3 de cada 10 incremento o estabilización progresiva. hogares con niños se encontraban en situa- En las últimas décadas han mejorado la mayoría ción de pobreza severa o material. Ciutat de los indicadores de salud. Algunos proble- En salud reproductiva, han disminuido las tasas Vella y Nou Barris fueron los distritos con los mas prioritarios hace 40 años han disminuido de embarazos y nacimientos, mientras que han niveles más altos de pobreza infantil. drásticamente, como el sida y la tuberculosis. aumentado las interrupciones voluntarias del Sin embargo, en los últimos años han crecido embarazo y la edad media de maternidad. En cuanto a la evolución del mercado laboral, de forma sostenida las infecciones de trans- la tasa de actividad ha aumentado desde misión sexual, siendo las más frecuentes la En las últimas cuatro décadas han mejorado 2002, especialmente entre las mujeres, y gonococia y la infección por Chlamydia tra- muchos hábitos relacionados con la salud. las tasas de desempleo se han reducido, chomatis. La prevalencia de tabaquismo ha disminuido, también de forma más acusada entre las especialmente entre los hombres (en 1986 casi mujeres. Como resultado, las desigualdades de género en estos dos indicadores han dis- Desde 1986 hasta 2021, la prevalencia de mala la mitad fumaban). Entre los hombres persiste minuido. percepción del estado de salud general ha un gradiente social, con prevalencias más altas disminuido. Persisten las desigualdades de en las clases menos favorecidas. género, con prevalencias más altas entre las En los últimos años, al igual que en otras mujeres, y de clase social, con mejor estado de En cuanto al consumo de drogas, desde los ciudades del entorno, han aumentado las salud entre las clases más favorecidas. años 80 ha disminuido drásticamente la mor- dificultades para acceder a la vivienda en talidad por reacciones adversas a drogas, Barcelona. Aunque los ingresos medios de La mayoría de la población adulta presenta siempre más alta en hombres. Entre 2005 y los hogares crecieron un 64,9% entre 2000 2023, el número de jeringuillas recogidas en la y 2022, los precios de la vivienda aumenta- alguna enfermedad crónica, especialmente las ron mucho más: un 190,1% en compraventa mujeres. Las más comunes entre ellas son el vía pública se redujo casi a la mitad. Además, dolor lumbar y cervical crónicos, y la depresión entre 2004 y 2021, se redujo significativa- de obra nueva, un 164,5% en segunda mano mente el consumo de cannabis entre adoles- y un 151,5% en alquiler. El incremento del y ansiedad, mientras que entre los hombres precio del alquiler ha sido especialmente son la hipertensión y el colesterol elevado, centes. Sin embargo, entre 2006 y 2021 ha además del dolor lumbar. Entre las personas habido un aumento en el consumo de alcohol pronunciado desde 2013, con un aumento de riesgo, más frecuente entre los jóvenes y superior al 80%. mayores de 65 años, hay una alta frecuencia de multimorbilidad. En niños, las alergias, la con un incremento notable tras la pandemia de bronquitis y el asma son los diagnósticos más COVID-19. En 2021, una de cada 10 personas mayores comunes. de 15 años en Barcelona afirmaba sentirse a menudo sola, un sentimiento más frecuente entre las mujeres y las personas de nivel Tras la pandemia de COVID-19, ha aumentado socioeconómico desfavorecido. Las perso- la incidencia de problemas de salud mental, 2023 > Executive Summary 16 — 17 Executive Health in Barcelona 2023 is an essential tool Physical Context for monitoring and prioritizing policies aimed at improving the health of the population. Over the last 40 years, air quality has As in previous years, this report provides an improved thanks to urban transformation, Summary analysis of the health status and its determi- the reduction and improvement of pollut- nants in the city of Barcelona, with a special ing activities in the city, and technologi- focus on social inequalities. This year, the cal advances in motor vehicle emissions. report emphasizes health inequalities by Currently, pollutants such as sulfur dioxide age. (SO₂), lead, and carbon monoxide (CO) have significantly decreased and no longer pose Forty years ago, in 1984, the first Barcelona a health risk in the city. However, nitrogen Health Report was published, and since dioxide (NO₂) and particulate matter (PM10 then, it has been released annually. To mark and PM2.5) levels, although reduced in recent this milestone, this year’s report includes years, still exceed the thresholds recom- a special section commemorating 40 years mended by the World Health Organization. of health reporting in the city, highlighting trends in some indicators over this period. Regarding noise pollution, the new Barcelona Noise Map (2022-2027) indicates that traffic is the main source of noise in the city, both day and night, and nearly half of Population the population is exposed to levels harmful to health. The Eixample district recorded the highest traffic noise levels. Barcelona's population has aged, and the proportion of residents born outside the European Union has increased significantly. The concentration of trihalomethanes in The educational level of the population has water significantly decreased between 2007 also risen steadily, with an increase in the and 2010 and has since remained stable and proportion of people with higher education below regulatory thresholds. (university degrees or advanced vocational training) in both sexes. This growth has been In recent years, climate change has become particularly significant among women. a serious public health concern. In 2017, 2018, and 2022, heat-related mortality increased, with higher rates among women and people aged 75 and over. During 2023, prevention activities continued through monitoring and awareness-raising initiatives related to pests. A total of 53 cases of arbovirus infections were con- firmed, returning to pre-pandemic levels. Most significant cases involved dengue fever. 2023 > Executive Summary 18 — 19 Socioeconomic Context participants. Additionally, health promotion among men. Motorbike-related injuries are programs were conducted in schools at pre- the most common. During the pandemic, school, primary, and secondary levels, with both workplace injuries and occupational The city’s Gross Domestic Product (GDP) at 3,784, 5,799, and 14,064 students participating, diseases dropped drastically, but recent current prices reached €103.6 billion in 2023, respectively. years have seen a gradual increase or stabi- exceeding the pre-pandemic figure from lization. 2019. While this nominal increase was 18.3% between 2019 and 2023, the real-term growth was 5.3% due to inflation, a phenomenon sim- Health In terms of reproductive health, birth and ilar to that experienced in other surrounding pregnancy rates have decreased over economies. The city's GDP represented 35.4% Most health indicators have improved recent decades, while voluntary termina- of Catalonia's total in 2023, a significantly over the last decades. Some health issues tions of pregnancy and the average age of higher figure compared to 29.2% in 2006. that were priorities 40 years ago, such as motherhood have risen. Despite economic growth, poverty persists AIDS and tuberculosis, have decreased in the city. Nearly three out of ten households drastically. However, sexually transmitted Over the past four decades, many health-re- with children were in severe or material pov- infections have steadily increased in recent lated behaviours have improved. Smoking erty. Ciutat Vella and Nou Barris were the dis- years, with gonorrhoea and Chlamydia tra- prevalence has decreased, particularly tricts with the highest levels of child poverty. chomatis being the most common. among men (nearly half of them smoked in 1986). Among men, a social gradient has Regarding labour market trends, the activity From 1986 to 2021, the prevalence of poor persisted, with higher smoking prevalence rate has increased since 2002, especially self-perceived health has declined. Gender among less advantaged classes. among women, while unemployment rates inequalities persist, with higher prevalence have decreased, also more notably among among women, as do social class disparities, Drug use mortality has drastically declined women. As a result, gender inequalities in with better health outcomes observed in since the 1980s, consistently higher among these two indicators have diminished. more advantaged classes. men. Between 2005 and 2023, the number of syringes collected in public spaces nearly In recent years, access to housing has become Most of the adult population in the city halved. Additionally, from 2004 to 2021, can- increasingly difficult in Barcelona, as in other reported having at least one chronic condi- nabis use among adolescents significantly surrounding cities. Although average house- tion, particularly women. The most frequent decreased. However, from 2006 to 2021, hold incomes grew by 64.9% between 2000 conditions among women were chronic risky alcohol consumption increased, par- and 2022, housing prices rose much more: lower back and neck pain, and depression ticularly among young people, with a notable 190.1% for new builds, 164.5% for second-hand and anxiety, while hypertension, high cho- rise after the COVID-19 pandemic. homes, and 151.5% for rentals. The increase lesterol, and lower back pain were most in rental prices has been particularly pro- common among men. Among individuals nounced since 2013, with an 80% rise. aged 65 and over, multimorbidity was highly prevalent. In children, allergies, bronchitis, In 2021, one in ten people over the age of 15 in and asthma were the most common diagno- Barcelona reported feeling frequently lonely, ses. a sentiment more common among women and people from disadvantaged socioeconomic Following the COVID-19 pandemic, the inci- backgrounds. Young people, particularly ado- dence of mental health problems has risen, lescents, showed the highest prevalence of particularly among women and younger indi- loneliness, followed by individuals aged 75 and viduals. While suicide rates have remained over. stable, with higher rates among men, suicidal ideation and attempts have increased signif- In 2023, 224 community health interventions icantly, especially among women. were carried out in the city’s most disad- From 2002 to 2023, traffic-related injuries vantaged neighbourhoods, involving 15,109 have significantly declined, although they have consistently been more frequent 2023 > Com entenem la salut 20 — 21 Com entenem la salut 2023 > Com entenem la salut 22 — 23 Les ciutats o àrees urbanes tenen característiques específiques Governança La governança no es refereix només al govern (local, que les diferencien d'altres àmbits d’actuació, com ara el país. regional, nacional), sinó també a altres agents que El marc conceptual de la FIGURA 1 descriu els factors relacionats tenen un paper important a les ciutats, com ara el amb la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes, molts sector privat i la societat civil a través d’organitzacions dels quals són competència dels governs municipals. Les dimensions i agents socials. principals del marc són la governança, el context físic, el context socioeconòmic, els entorns i els eixos de desigualtat. El context físic El context físic es refereix al context natural (el clima FIGURA 1 Model dels determinants socials de la salut Borrell, C.; Pons-Vigués, M.; Morrison, J.; Díez, i les desigualtats en salut a les àrees urbanes. E. «Factors and processes influencing health o la geografia) i altres factors físics com ara el medi inequalities in urban areas». J Epidemiol Community construït basat en la planificació urbana i la política Health. 2013; 67(5):389-91 Anar-hi d’habitatge, que depenen parcialment de les Governança urbana autoritats locals. La urbanització i l’urbanisme estan determinats per les infraestructures públiques (comunicacions, sistema de clavegueram), per les reglamentacions generals (en relació amb els edificis i l’ús de l’espai públic) i pels equipaments dels barris Context físic Context socioeconòmic (instal·lacions esportives‚ sanitàries i educatives, mercats, biblioteques, etc.). Les polítiques d’habitatge Natural: clima, geografia Factors econòmics i taxes (impostos sobre l’habitatge, habitatge social de Entorn construït: Ocupació i condicions lloguer o de venda, habitatge cooperatiu en cessió Urbanisme: infraestructures de treball d’ús i altres) poden fer-lo més assequible, sobretot públiques, equipaments (espais verds, etc.) Entorn familiar i domèstic per a les persones de les llars amb ingressos baixos; Habitatge Polítiques públiques: educació, l’absència d’aquestes polítiques converteix l’habitatge Mobilitat i transports serveis sanitaris i socials, etc. en un bé d’especulació, tal com passa des de la crisi Característiques mediambientals: Transferències socials: pensions, econòmica del 2008, una tendència que ha augmentat aire, aigua, soroll ajuts, etc. en els anys posteriors. Un altre aspecte del context Seguretat físic és la mobilitat, tant la de vianants com la Seguretat alimentària i accés a alimentació saludable relacionada amb l’ús del transport públic o privat. Xarxes socials Els factors esmentats poden‚ a més‚ influir en les Gestió d'emergències Participació de la comunitat característiques ambientals, com ara la qualitat de Entorns l’aigua i de l’aire, i el soroll, que són determinants importants de la salut a les zones urbanes. Finalment, (Barri, escola, lloc de treball) també es té en compte l’accessibilitat a aliments saludables (disponibilitat i preu) i la gestió de les Segregació emergències que poden haver-hi en una ciutat. Eixos de desigualtat (Classe social, gènere, edat, ètnia, migració) 2023 > Com entenem la salut 24 — 25 El context Aquesta dimensió es refereix a diversos aspectes, Eixos de desigualtat Els factors comentats anteriorment poden variar socioeconòmic com ara els factors econòmics; l’ocupació i les d’acord amb els diferents eixos de desigualtat que condicions de treball; l’entorn domèstic i familiar; determinen l'estructura social, com la classe social, els serveis públics (educació, salut, serveis per ajudar el gènere, l’edat, l’origen ètnic o la migració. També les famílies, etc.), i les transferències socials els indicadors de salut són desiguals segons aquests (pensions, prestacions d’atur, etc.). Tot i que la majoria mateixos eixos de desigualtat. d’aquests factors són competència dels governs de la Generalitat i de l’Estat, els governs de les ciutats tenen capacitat d’influir-hi. Altres aspectes que s’inclouen són la seguretat, les xarxes socials i la participació de la comunitat, en què els diversos actors de la ciutat tenen capacitat d’intervenció. Els entorns Els entorns són els espais on les persones interactuen i on es creen o es resolen problemes relacionats amb la salut. Exemples d’entorns són els barris, les escoles o els llocs de treball1, 2. Tant el context físic com el socioeconòmic estan relacionats amb aquests entorns, tal com s’observa a la FIGURA 1. Així, per exemple, les característiques del medi construït i el context socioeconòmic influeixen en la segregació residencial de la població, fet que implica que les persones de classes socials desfavorides o immigrants de països de renda baixa tendeixin a viure en barris amb habitatges de menys qualitat i amb concentració de persones del mateix origen. Moltes ciutats d'arreu del món estan altament segregades per barris, amb múltiples barreres històriques, logístiques i pràctiques que impedeixen la relació entre els diversos grups socials. Aquesta segregació residencial determina les característiques socials de la població del barri i, per tant, es relaciona 1. DIEZ ROUX, A.V.; MAIR, C. NEIGHBORHOODS AND HEALTH. ANN N amb les desigualtats en salut entre territoris3. I ACAD SCI. 2010; 1186:125-45. 2. VLAHOV, D.; FREUDENBERG, N.; PROIETTI, F.; OMPAD, D.; QUINN, A.; NANDI, V. ET AL. URBAN AS A DETERMINANT OF HEALTH. J URBAN HEALTH. 2007; 84(3 SUPPL): 10−20. 3. GLOBAL REPORT ON URBAN HEALTH: EQUITABLE, HEALTHIER CITIES FOR SUSTAINABLE DEVEL0PMENT. WH0/UN−HABITAT 2016. 2023 > Evolució de quatre dècades d’informes de salut 26 — 27 Evolució de quatre Aquest 40è Informe de Salut de la ciutat posa en evidència el compromís de Barcelona en mostrar regularment les dades de salut i els seus determinants. Tal com explicava Joan Clos, regidor de Sanitat dècades d’informes de l’Ajuntament de Barcelona, en el primer informe de l’any 1984, aquest tenia com a objectiu “introduir a la ciutat de Barcelona l'hàbit d'informar de salut periòdicament sobre l'estat de salut dels seus habitants. Volem fer-ho per dos motius principals. Primer, per fer conèixer l'estat de salut de la població i fer-ne una responsabilitat de tot el municipi. Amb això esperem promoure un debat d'àmbit general, molt convenient per raó de la influència dels diversos aspectes del desenvolupament urbà en la salut personal... En segon lloc, perquè el nostre ordenament juridicosanitari està a punt d'ésser modificat i les funcions i competències municipals han d'ésser revisades. Efectivament, tant el projecte de Llei de Règim Local com l'esborrany de l'avantprojecte de Llei General de Sanitat regulen d'una manera nova el paper municipal en el camp de la sanitat.” Cal recordar que, en aquell moment, estàvem en la primera dècada de la democràcia després de la llarga dictadura de Franco, que havia significat un retrocés important en les polítiques de salut i de salut pública. Per tant, l’inici de la realització anual d’informes de salut a la ciutat representava un avenç molt important ja que per posar en marxa polítiques relacionades amb la salut és necessari conèixer la realitat de la situació de la ciutat. En aquell primer informe ja es descrivien les dades sociodemogràfiques, d’estat de salut, de factors de risc i de serveis sanitaris a la ciutat i s’incloïa també un capítol sobre desigualtats en salut. Malgrat les limitacions dels sistemes d’informació en salut d’aquell moment, l’informe ja presentava diversos indicadors però cal destacar els obtinguts INFORMES DE SALUT de la primera enquesta de salut de Barcelona, Cada any es publiquen els informes de salut i de l’estat espanyol, de l’any 1983, enquesta que va ser de la ciutat i també en format lectura fàcil. pionera i va servir d’exemple per posar en marxa Podeu consultar-los a Anar-hi enquestes similars a altres indrets de l’Estat. 2023 > Evolució de quatre dècades d’informes de salut 28 — 29 Al llarg dels anys l’Informe de Salut ha anat Els determinants Malgrat que els informes feien esment dels evolucionant. Voldria assenyalar alguns dels aspectes socials de la salut i les determinants de la salut, no és fins a l’informe més importants: desigualtats en salut del 2003 que s’introdueix un marc conceptual per entendre els factors relacionats amb la salut. Els primers anys, es va utilitzar el marc de capes concèntriques de Dahlgren i Whitehead (2006) i, Debat polític Durant els primers anys (fins al 1989), l’informe va tenir posteriorment, el model específic per àrees urbanes un caràcter de debat polític. Joan Clos escrivia (Borrell et al., 2013). un preàmbul llarg on feia una valoració de la situació de salut i dels serveis sanitaris de la ciutat i plantejava La manera d’abordar el tema de les desigualtats propostes per avançar. En aquells anys, estaven en salut ha anat canviant al llarg de les quatre pendents d’aprovació la Llei de Règim Local i la Llei dècades. Les desigualtats geogràfiques han estat General de Sanitat, i l’informe pretenia poder posar presents la majoria d’anys ja que s’han presentat a debat temes rellevants que aquestes lleis podien dades per districtes i, a vegades, per barris, àrees abastar. A més de presentar dades bàsiques de salut o, inclús, per seccions censals. sociodemogràfiques, del medi, de salut i de serveis Les desigualtats per classe social o posició sanitaris, sempre s’hi va incloure un capítol socioeconòmica s’han presentat sobretot quan de desigualtats en salut. Posteriorment, els informes s’ha disposat de les dades de les enquestes de salut. van convertir-se en documents més tècnics Pel que fa al gènere, els informes han incorporat que al llarg dels anys es van anar consolidant tant progressivament dades referides a homes i dones pel que fa a l’estructura com als continguts. i no només al total de la població. Finalment, cal tenir en compte que la immigració estrangera creix a partir d’inicis del segle XXI i, per tant, ha tingut tractament específic en algun informe. 2023 > Evolució de quatre dècades d’informes de salut 30 — 31 L’evolució dels sistemes Al llarg dels anys, els informes de salut han anat El format dels informes Els primers anys, els informes no tenien una estructura d’informació utilitzant fonts d’informació cada vegada més fixa. Els apartats de la salut de la ciutadania, evolucionades. Així, per exemple, actualment les conductes relacionades amb la salut i els serveis es pot disposar d’informació per àrees petites sanitaris sempre hi eren, però els altres apartats (seccions censals o fins i tot a nivell de carrer), mentre canviaven al llarg dels anys. Pràcticament sempre que al començament es disposava d’informació a nivell s’introduïen els temes més rellevants de l’any anterior. de districte. A més, les progressives enquestes de salut han facilitat la descripció tant de la salut L’informe del 2003 inclou un canvi important. Després com dels seus determinants. Un repte de futur és d’haver fet una revisió d’informes d’altres països, poder disposar de més informació sobre les dades es defineix una estructura més fixa (apartats de de morbiditat provinents dels serveis sanitaris. “Qui som”, “Com vivim” i “La nostra salut”, seguist d’alguns temes monogràfics) i s’introdueix el marc conceptual de determinants de la salut, que es presenta precisament abans d’aquests apartats. Els temes específics Els informes han servit per poder mostrar L’any 2019, es torna a fer un canvi utilitzant noves eines tractats els problemes de salut pública de cada moment de disseny i definint nous apartats: “Context físic”, i les actuacions portades a terme. Els anys 1980 es van “Context socioeconòmic” i “La salut”, seguint el marc descriure temes importants com els brots d’asma conceptual d’àrees urbanes. Diversos anys es fan de soja o la drogoaddicció per opiacis. Posteriorment, annexos amb dades de districtes i també informes s’han inclòs molts altres temes, com per exemple: més breus, o de lectura més fàcil, per poder distribuir la contaminació atmosfèrica, el canvi climàtic, a la ciutadania. les malalties transmissibles (COVID-19, tuberculosi, SIDA i altres), la salut mental, la salut sexual i reproductiva, els establiments alimentaris, les cobertures vacunals, els plans d’acció sobre La participació de L’elaboració de l’informe s’ha fet des d’instàncies drogues, el seguiment dels Plans de Salut o l’avaluació diferents agents relacionades amb l’Ajuntament de Barcelona. de polítiques com per exemple la Llei de barris. Els primers anys el publicava l’Ajuntament, a partir En aquest sentit, els informes ajuden a seguir dels anys noranta se’n va ocupar l’Institut Municipal la història de la salut pública a Barcelona durant de Salut Pública i posteriorment, quan va ser creada aquests quaranta anys. l’any 2003, se’n va fer càrrec l’Agència de Salut Pública de Barcelona. L’informe era escrit per persones de diferents serveis de la institució i, els darrers anys, està coordinat pel Servei de Sistemes d’Informació en Salut. La participació de professionals d’altres institucions en l’elaboració dels informes ha estat desigual, però sobretot des de mitjans dels anys noranta fins a l’any 2019 hi han participat persones del Consorci Sanitari de Barcelona o de l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres. 2023 > Evolució de quatre dècades d’informes de salut 32 — 33 La difusió La difusió és rellevant per donar a conèixer l’informe i, Bibliografia Borrell C, Pons-Vigués M, Morrison J, Díez E. Factors per tant, és una de les activitats a què també cal and processes influencing health inequalities in dedicar recursos. L’Informe de Salut es presenta urban areas. J Epidemiol Community Health. 2013; a nivell polític en el Ple Municipal o en algun altre espai, 67(5):389-91. com per exemple la Comissió de Drets Socials. La majoria dels anys s’ha fet una roda de premsa Dahlgren G, Whitehead M. European strategies for que habitualment ha tingut bona repercussió tackling social inequities in health. Concepts and als mitjans de comunicació. principles for tackling social inequities in health. Levelling up (part 2). Studies on social and economic A més, se’n fa una àmplia difusió a professionals determinants of population health n.° 3. Denmark: de la salut. Abans es feia per correu, enviant l’informe World Health Organization, 2006. imprès (uns 1.000 exemplars), mentre que ara es distribueix en línia. La ciutadania també l’ha de conèixer i per això es presenta a diversos espais de participació com per exemple el Consell Municipal de Benestar Social o els Consells de Salut dels districtes. Tant el web de l’ASPB com les xarxes socials són actualment instruments de difusió de l’Informe de Salut. Puntualment, també se n’ha parlat en articles científics o d’opinió publicats als mitjans de comunicació. Un recurs per a la L’Informe de Salut és una eina utilitzada en l’elaboració política pública dels principals plans de la ciutat. Així, els Plans de Salut de Barcelona han descrit la situació de la salut de la ciutadania i els seus determinants utilitzant dades dels informes de salut. Els Plans d’Acció Municipal també han utilitzat aquestes dades per poder definir els temes que cal prioritzar. Altres polítiques més sectorials (ambientals, transport, alimentació, etc.) també han tingut en compte els informes de salut, cosa que ha facilitat que la millora de la salut pugui ser un objectiu en sectors que no són el de la salut, tal com promou l’enfocament de salut en/per a totes les polítiques. Carme Borrell i Thió Gerenta de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. 2023 > La població a Barcelona 2023 34 — 35 La població de Barcelona, 2023 L’evolució de la població de Barcelona En els darrers 30 anys, s’ha observat una disminució progressiva de la població La població empadronada a Barcelona el 2023 va ser d’1.660.435 habitants, amb nascuda a l’Estat espanyol a la ciutat. La reducció de la població infantil i juvenil un augment de 20.454 persones, gairebé un 2% més que l’any 2022. s’ha compensat amb l’arribada de persones d’aquestes edats nascudes fora de l’Estat espanyol. FIGURA 3. Dones Homes FIGURA 3. Evolució de les 1993 piràmides de població segons % % lloc de naixement i sexe. 52,4  47,6  Barcelona, 1993, 2003 i 2023. LLEGENDA Nascudes a l'Estat espanyol Nascudes fora de l'Estat espanyol 870.269 dels habitants 790.166 dels habitants Nascuts a l'Estat espanyol de Barcelona són dones. de Barcelona són homes. Nascuts fora de l'Estat espanyol La piràmide de població de Barcelona mostrava poca presència de població infantil (menors de 15 anys), a causa d’una baixa taxa de natalitat i d’una població cada vegada més envellida gràcies a l’esperança de vida elevada. L'augment de la població, especialment entre infants i persones adultes, es va produir per les persones nascudes fora de l’Estat espanyol FIGURA 2. Segons territori, durant els 2003 últims 30 anys, l’Eixample ha estat el districte amb més habitants, seguit de Sant Martí, Sants-Montjuïc, FIGURA 2. Piràmide de la FONT. Padró Municipal LLEGENDA Horta-Guinardó i Nou Barris. població resident a Barcelona d’Habitants de Barcelona. Nascudes a l'Estat espanyol Ciutat Vella ha experimentat segons lloc de naixement i sexe. Ajuntament de Barcelona. Nascudes fora de l'Estat espanyol la major pèrdua de població Barcelona, 2023. Nascuts a l'Estat espanyol degut a un creixement Nascuts fora de l'Estat espanyol vegetatiu negatiu (major mortalitat que natalitat) > 95 i també com a resultat 90-94 de la gentrificació, 85-89 un dels problemes emergents 80-84 a la ciutat. 75-79 70-74 65-69 60-64 2023 55-59 50-49 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 80.000 60.000 40.000 20.000 0 0 20.000 40.000 60.000 80.000 2023 > La població a Barcelona 2023 36 — 37 L’evolució de la població de Barcelona Distribució de la població als barris de la ciutat segons grups d’edat Per grups d’edat, el grup de 16 a 64 anys comptava amb prop d’1.138.948 persones (65,4% del total de dones i 63% del total d’homes), concentrat majoritàriament a la franja litoral de la ciutat. FIGURA 3. FIGURA 3. Percentatge de població d’entre de 0 a 15 anys, per sexe. Barcelona, 2023. L’evolució de la població de Barcelona ha mostrat suaus oscil·lacions lligades als diferents cicles econòmics, amb una tendència creixent entre el 1998 LLEGENDA 7.14-10.05 5.77-12.19 i el 2019, una davallada entre el 2019 i el 2022 i un augment notable el 2023. 10.06-11.21 12.20-13.27 El 2023, el nombre d’habitants a Barcelona va augmentar, de manera 11.22-12.35 13.28-14.39 12.36-14.64 14.40-16.19 que es va recuperar la tendència a l’alça observada abans de la pandèmia 14.65-17.91 16.20-19.61 i es va assolir el valor més alt dels últims 30 anys. FIGURA 2 FIGURA 3. Percentatge de població d’entre 16 a 64 anys, per sexe. Barcelona, 2023. LLEGENDA 56.61-61.09 60.50-65.24 61.10-63.43 65.25-67.64 63.44-65.13 67.65-68.99 65.14-66.99 69.00-71.22 FIGURA 2. Evolució de la població resident a FONT. Padró Municipal d’Habitants LLEGENDA 67.00-78.36 71.23-87.98 Barcelona, segons sexe. Barcelona, 1993-2023. de Barcelona. Ajuntament de Dones Barcelona. Homes 1.000.000 867.435 848.225 848.527 852.529 863.694 878.796 868.416 864.943 863.362 887.147 834.181 803.440 FIGURA 3. Percentatge de població de 65 anys o més, per sexe. 750.000 810.403 796.107 787.533 788.197 783.426 Barcelona, 2023. 774.847 748.079 768.001 765.382 764.926 777.854 703.675 LLEGENDA 12.21-19.34 6.24-14.34 500.000 19.35-23.25 14.35-16.88 23.26-24.91 16.89-18.37 24.92-27.16 18.38-20.18 27.17-33.57 20.19-27.47 250.000 0 FONT. Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. 1993 1998 2003 2008 2013 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Ajuntament de Barcelona. Nombre d'habitants 2023 > La població a Barcelona 2023 38 — 39 Nivell d'estudis Persones de 75 anys o més El 38,9% de la població de 25 anys o més comptava amb estudis Les persones de 75 anys o més van representar l’11,2% de la població superiors i/o universitaris. D'entre les persones estrangeres empadronades de Barcelona i, geogràficament, es concentraven principalment als barris del nord a Barcelona, el 42,3% tenia estudis superiors. A la franja de Besòs-Maresme i nord-oest de la ciutat. Als barris de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc hi havia i a Sants-Montjuïc es van observar els percentatges més baixos de població un percentatge més elevat de persones grans que viuen soles. FIGURA 5. amb aquests nivells educatius. FIGURA 4. Dones Homes Dones Homes 40,3 % 37,4 % 13,5 % 8,7 % tenien estudis superiors i/o universitaris tenien estudis superiors i/o universitaris de les dones tenen 75 anys o més dels homes tenen 75 anys o més FIGURA 4 Població de 25 anys o més amb estudis LLEGENDA 10.43-21.21 7.07-18.03 FIGURA 5 Persones de 75 anys o més que viuen soles LLEGENDA 11.76-35.57 9.43-15.02 superiors i/o universitaris segons barri i sexe. 21.22-34.18 18.04-29.09 segons barri i sexe. Barcelona, 2023. 35.58-38.38 15.03-16.83 Barcelona, 2023. 34.19-39.97 29.10-36.12 38.39-39.77 16.84-18.11 39.98-49.70 36.13-47.62 39.78-41.65 18.12-21.92 FONT. Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. FONT. Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. 49.71-63.68 47.63-68.63 41.66-45,99 21.93-32,17 Ajuntament de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 40,1 % 17,8 % de les dones que tenien 75 anys o més dels homes que tenien 75 anys o més vivien soles vivien sols 2023 > Context físic 40 — 41 Context físic El context físic es refereix al context natural, com el clima o la geografia, i altres factors físics, com ara el medi construït basat en la planificació urbana, la mobilitat i la política d'habitatge, que depenen parcialment de les autoritats locals. 2023 > Context físic > Qualitat de l'aire 42 — 43 Qualitat Una nova directiva Després que l'Organització Mundial de la Salut europea de qualitat (OMS) publiqués l’any 2021 nous valors guia que de l’aire mostraven que la contaminació afecta la salut fins de l’aire i tot a nivells molt baixos, la Unió Europea ha aprovat una nova directiva1 que redueix significativament els límit legals a partir del 2030 FIGURA XXX. Aquest és un avanç important en la protecció de la salut de la població europea. Durant l’any 2023, a Barcelona tota la ciutadania estava exposada a uns nivells d’NO2, de PM10 i de PM2,5 que superaven els valors guia de l’OMS. A més, el 87%, el 95% i el 100% de la població, respectivament, també superaven el futur valor legal d’NO2, PM10 i PM2,5, respectivament FIGURA 6. FIGURA 6 Població exposada a uns nivells de contaminació de l’aire FONT Agència de Salut Pública (NO2, PM10 i PM2,5) per sobre dels diferents límits: valor legal de Barcelona. actual, futur valor legal (a partir del 2030) i valor guia de l’OMS. Barcelona, 2023. LLEGENDA Exposició baixa Exposició alta VALOR LEGAL ACTUAL FUTUR VALOR LEGAL VALOR GUIA OMS (EXIGIBLE EL 2010) (EXIGIBLE EL 2030) (2021) Límit anual Població Límit anual Població Límit anual Població El Parlament Europeu ha aprovat una nova exposada exposada exposada directiva sobre la qualitat de l’aire que redueix els límits legals dels principals contaminants NO 40 µg/m3 2 2% 20 µg/m3 13% 10 µg/m3 100% a partir del 2030, cosa que marca una nova fita per a la protecció de la salut de la població. El 2023, l’avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat PM 3 10 40 µg/m 0% 20 µg/m3 5% 15 µg/m3 100% mostrava el compliment dels actuals nivells legals pel que fa a l’NO 2 i les partícules (PM10 i PM2,5). PM2,5 25 µg/m3 0% 10 µg/m3 100% 5 µg/m3 100% 1 El 14 d'octubre de 2024 es va aprovar la nova Directiva europea de qualitat de l'aire. Després que sigui publicada al Diari oficial, els Estats membres tindran dos anys per transposar la norma. 2023 > Context físic > Qualitat de l'aire 44 — 45 Nivells de contaminació El 2023 els nivells d’NO2 a la ciutat es van reduir. Totes Estimació de l’impacte L’exposició a la contaminació de l’aire té un gran mesurats a la xarxa de les estacions de vigilància de qualitat de l’aire van de la contaminació impacte sobre la salut de la població, tant en adults vigilància complir el valor legal (40 µg/m3), fet que només havia sobre la salut com en infants. Per això, la reducció de la succeït durant els anys 2020 i 2021, en el context contaminació de l’aire dels últims anys ha fet de la pandèmia FIGURA 7. Respecte al futur valor límit disminuir també els casos de malalties i de mortalitat legal (20 µg/m3), el 2023 només tres estacions de fons atribuïbles a la contaminació de l’aire a la ciutat. urbà l'haurien complert. Totes les estacions de la ciutat van superar el valor guia de l’OMS (10 µg/m3). S’estima que els nivells actuals de PM2,5 i NO2 a Barcelona (anys 2020-23) causen, aproximadament, La mitjana anual de les partícules PM2,5 també es va 1.300 morts prematures anuals, amb un cost social reduir respecte a l’any anterior, però es manté en valors estimat en 914,8 milions d’euros FIGURA 8. Per a més informació podeu molt estables durant els darrers 10 anys. Totes les La mortalitat atribuïble a aquests contaminants consultar l'Informe qualitat de l’aire a Barcelona, 2023. estacions van complir el valor límit legal (25 µg/m³), va ser menor que la dels anys 2018-2019, abans Anar-hi però van superar tant el futur valor límit legal (10 µg/m³) de la pandèmia. Si Barcelona complís els límits com el valor guia de l’OMS (5 µg/m³) FIGURA 7. de la futura normativa de qualitat de l’aire, es podrien evitar prop de 500 morts atribuïbles a la contaminació de l’aire cada any. FIGURA 7 Evolució de la mitjana anual agregada per estacions de trànsit i LLEGENDA FIGURA 8 Mortalitat atribuïble a la contaminació de l’aire (PM2,5 i NO2) a Barcelona, segons diferents de fons d’NO2 (esquerra) i PM2,5 (dreta). Barcelona, 2010-2023. Estacions de trànsit nivells de contaminació a la ciutat: nivells prepandèmia (2018-2019), nivells actuals (2020-2023) i nivells Estacions de fons si es complissin els límits de la futura normativa (10 µg/m³ de PM i 20 µg/m³ d’NO ). Valor legal actual 2,5 2 FONT Agència de Salut Pública de Barcelona. Futur valor legal Nivell guia OMS FONT Agència de Salut Pública de Barcelona. Impacte de l’excés de contaminació per PM2,5 i NO2 respecte al valor guia de l’OMS (5 µg/m³ i 10 µg/m³ respectivament). 2.000 1.800 70 70 1.600 60 60 1.400 50 50 1.200 40 40 1.000 1.900 30 30 800 20 20 1.300 600 10 10 400 800 0 0 200 0 Contaminació Contaminació Si es complís prepandèmia actual la futura NOTA METODOLÒGICA Els intervals indiquen les mitjanes anuals màximes i mínimes mesurades. (2018-2019) (2020-2023) normativa de la EU 2030 NO2 µg/m 3 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 PM2,5 µg/m 3 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Morts anuals 2023 > Context físic > Qualitat de l'aire 46 — 47 La vigilància i l’avaluació El Laboratori Municipal de Barcelona va ser pioner En els últims 40 anys, la concentració dels contaminants de la qualitat de l’aire a a l’hora d’impulsar la vigilància de la contaminació a l’aire de la ciutat s’ha reduït dràsticament FIGURES la ciutat de Barcelona: de l’aire a la ciutat. A principis del 1970, la xarxa de 9/10, degut a la transformació urbana, la reducció una visió històrica vigilància disposava de 34 punts de mesurament d’SO2 i millora de les activitats contaminants de la ciutat, i partícules-fums en aire ambient. Durant els anys 80, i les millores tecnològiques en les emissions dels es van introduir noves estacions de vigilància, algunes vehicles de motor. L’eliminació del plom de la benzina ja equipades amb analitzadors automàtics, i nous n’és un exemple. Actualment, contaminants com l’SO2, contaminants, com el plom o el monòxid de carboni. el plom i el CO han disminuït significativament i ja no A partir de la publicació de la Directiva Marc d’Avaluació representen un problema per a la salut a la ciutat. i Gestió de la Qualitat de l’Aire el 1996, la xarxa Tanmateix, l’NO2 i les partícules PM10 i PM2,5 van de vigilància a la ciutat s’ha anat adaptant als nous L’evidència científica mantenir nivells elevats i estables durant força temps requisits d’avaluació establerts per les successives ha reforçat la relació entre contaminants atmosfèrics i, malgrat que s’han reduït en els últims anys, els nivells directives europees. Actualment, la xarxa inclou i impacte en la salut, a la ciutat encara suposen un risc per a la salut pública. 10 punts de mesurament fix Anar-hi, i mesura fins i tot amb concentracions baixes. Amb la nova contaminants regulats i d’altres, com ara el carboni directiva europea, caldran negre i les partícules PM . nous requisits tècnics i 1 mesures per reduir la contaminació i complir els nous valors legals més estrictes per protegir la salut. NOTA METODOLÒGICA A LES FIGURES XX/XX Els nivells es basen en les dades publicades en els informes de l’Ajuntament de Barcelona i presenten dades agregades de les estacions disponibles a la ciutat per a cadascun dels anys. No s’ha tingut en compte el diferent nombre d’estacions. FIGURA 9 Evolució de la mitjana anual FONT Agència de Salut Pública LLEGENDA FIGURA 10 Evolució de la mitjana anual d’NO2 FONT Agència de Salut Pública LLEGENDA d’SO2, partícules-fums, PM10 i PM2,5 (µg/m³). de Barcelona. SO2 (en µg/m3, eix esquerre), plom (en µg/m3, eix de Barcelona. NO2 Barcelona, 1980-2023. Partícules-fums dret) i monòxid de carboni (CO) (en mg/m3, Plom PM10 CO PM eix dret). Barcelona, 1987-2023. 2,5 140 90 3,0 80 120 2,5 70 100 60 2,0 80 50 1,5 60 40 30 1,0 40 20 0,5 20 10 0 0 0,0 µg/m3 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020 2022 2023 NO2 µg/m 3 1987 1988 1999 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Plom (ug/m3) i CO (mg/m3) 2023 > Context físic > Soroll 48 — 49 Soroll Població exposada al Segons el Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona IV soroll de trànsit Fase (2022-2027), el 56% de la ciutadania s’exposa a uns nivells de soroll de trànsit que són perjudicials per a la salut durant les 24h del dia (≥53 dB Lden) i el 54% en pateix durant la nit (≥45 dB Ln). El nivell de soroll de trànsit a què s’exposa la població no és homogeni dins la ciutat. El districte de l’Eixample és el que presenta un percentatge més elevat de persones exposades a nivells alts de soroll durant les 24 hores del dia (el 35% de la població) i també durant la nit (el 27% de la població). FIGURA 11 Percentatge de població exposada a diferents rangs de soroll de trànsit viari durant les 24 hores del dia (Lden, esquerra) i durant la nit (Ln, dreta), per districtes. Barcelona, 2022. FONT Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona LLEGENDA IV Fase (2022-2027). Lden OMS (<53 dB) Ln OMS (<45 dB) Lden intermedi Ln intermedi Lden alt (≥ 65 dB) Ln alt (≥ 60 dB) Ciutat Vella L’exposició crònica al soroll ambiental Eixample té un impacte negatiu sobre la salut de la població. Sants-Montjuïc El nou mapa de soroll de Barcelona indica que la primera font de soroll a la ciutat Les Corts és el trànsit viari tant de dia com de nit, Sarrià-Sant Gervasi amb diferències importants segons Gràcia el districte de la ciutat. Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí 100 % 80 % 60 % 40 % 20 % 0 % 0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 % 24 hores (Lden) Nit (Ln) 2023 > Context físic > Mobilitat 50 — 51 Mobilitat La mobilitat L’any 2023, la mobilitat motoritzada en vehicle privat a la ciutat va ser un 8% inferior a la del 2022. Per tant, es manté la tendència a la reducció observada els darrers anys. En els últims vint anys, els desplaçaments en transport actiu, a peu, o en bicicleta han augmentat un 52% mentre que l’ús del vehicle privat ha disminuït un 37% FIGURA 12. A Barcelona, el 2023 es van produir diàriament Diàriament es produeixen al voltant de cinc milions de desplaçaments gairebé dos milions de la població resident, més de la meitat dels quals de desplaçaments d’entrada i sortida de Barcelona, es feien a peu o en bicicleta. 725.000 dels quals es fan en cotxe. Gràcies a les polítiques impulsades les darreres dècades, Barcelona ha experimentat un augment del percentatge de persones que es desplacen a peu, en bicicleta o en transport públic, mentre han disminuït les que utilitzen el vehicle privat. L'ús de la moto, amb una possible reducció a llarg termini, encara manté una presència significativa. FIGURA 12 Evolució del nombre de desplaçaments LLEGENDA interns i de connexió en dia feiner segons mode de Transport actiu (a peu, bicicleta i vehicle personal transport. Barcelona. 2003-2023 Transport públic (bus, metro, tramvia, tren, altres) Vehicle privat (cotxe, moto, ciclomotor, FONT Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF). furgoneta, camió) L’any 2023 la mobilitat motoritzada a la ciutat va ser Autoritat del Transport Metropolità. un 8% menor que el 2022, de manera que es manté 4.500.000 la tendència decreixent de la darrera dècada. 4.000.000 3.500.000 La majoria de menors de 15 anys es desplaçaven 3.000.000 a peu o en bicicleta per anar a l’escola. 2.500.000 2.000.000 1.500.000 1.000.000 500.000 0 2003 2007 2010 2012 2019 2023 Nombre de desplaçaments 2023 > Context físic > Mobilitat 52 — 53 Mobilitat escolar activa Anar a l’escola caminant o en bicicleta té clars beneficis per a la salut infantil i contribueix a reduir la mobilitat contaminant i els seus efectes perjudicials per a la població. Barcelona és una ciutat compacta que afavoreix la mobilitat activa. Tot i així, factors socioeconòmics, com el nivell de renda, o factors geogràfics, com la distància fins a l’escola, determinen l’ús de la mobilitat activa dins la ciutat. Segons l’Enquesta de Salut de Barcelona del 2021 (N=380), el 70% dels infants de 2 a 14 anys anaven a l’escola de forma activa (caminant o en bicicleta), sense diferències per sexe. Els infants que viuen als districtes de les Corts i de Sarrià-Sant Gervasi, que són els de més nivell de renda a la ciutat, en són una excepció, amb només el 51% i el 42% de mobilitat escolar activa respectivament FIGURA 13. FIGURA 13 Infants que van a FONT Enquesta de Salut de LLEGENDA l’escola caminant o en bicicleta. Barcelona. Mobilitat escolar activa Barcelona, 2021. Mobilitat escolar no activa Barcelona 70% Ciutat Vella 69% Eixample 80% Sants-Montjuïc 76% Les Corts 51% Sarrià-Sant Gervasi 42% Gràcia 74% Horta-Guinardó 71% Nou Barris 72% Sant Andreu 84% Sant Martí 72% 0% 20% 40% 60% 80% 100% 2023 > Canvi climàtic 54 — 55 Canvi climàtic La mortalitat atribuïble A Barcelona, segons les dades de l’estació a la calor meteorològica automàtica del Raval, l’any 2023 les temperatures màximes van superar el llindar de calor intensa (34ºC) en tres dies, entre els mesos de maig i setembre FIGURA 14. Aquests dies, el risc de mortalitat per calor s’incrementava més d’un 51% NOTA METODOLÒGICA: El llindar de calor intensa respecte a un dia amb una temperatura confortable a Barcelona es fixa en el de 25ºC. Aquest increment va ser superior en dones percentil 98 de la distribució de la temperatura màxima diària, (75%) que en homes (27%). En total, s’estima registrada a l’estació del Raval que durant aquests mesos la calor va causar la mort entre els mesos de juny i agost dels darrers 10 anys. El llindar d’aproximadament 300 persones a la ciutat FIGURA 15. de temperatura confortable es D'aquestes morts, al voltant de 50 es van produir fixa en el percentil 10 de la distribució de la temperatura durant els dies de calor intensa. Segons sexe, es van màxima diària, registrada a produir al voltant de 230 morts en dones i 70 en l’estació del Raval entre els mesos de juny i setembre dels homes. Per edat, unes 220 de les morts atribuïbles darrers 10 anys. a la calor es van donar en persones de 75 anys o més i 80 en menors de 75 anys. FIGURA 14 Evolució del llindar de calor intensa i dies en què es van LLEGENDA superar, entre els mesos de maig i setembre. Barcelona, 2016-2023. Llindar de calor intensa Dies en què es va superar FONT Elaboració pròpia a partir de dades de l’estació meteorològica el llindar automàtica del Raval. 34,2 10 9 34,0 34,0 Aquest capítol descriu l’impacte del canvi climàtic 34,0 33,9 33,9 33,9 8 sobre la salut de la població de Barcelona i analitza 7 33,8 la mortalitat atribuïble a la calor i la pobresa 33,8 33,8 6 33,7 energètica. Com a exemple de mesura d’adaptació, 33,6 5 5 5 es presenten els resultats de l’avaluació 4 33,4 del projecte Refugis Climàtics a les escoles. 3 3 3 2 33,2 1 0 1 0 1 33 0 2016* 2017 2018 2019 2020* 2021 2022 2023 NOTA * Els anys 2016 i 2020 no es va superar el llindar de calor intensa cap dia. Temperatura (ºC) Dies 2023 > Canvi climàtic 56 — 57 La FIGURA 14 mostra l’evolució anual dels llindars Refugis climàtics a les El 2020 es van transformar 11 escoles d’educació de calor intensa, i dels dies en què es van superar, escoles primària de Barcelona en refugis climàtics mitjançant durant el període 2016-2023. Destaquen els anys la incorporació de punts d’aigua (mesures blaves), 2018 i 2022 amb el major nombre de dies amb components de vegetació (verdes) i solucions FIGURA 15 Evolució anual de la temperatures superiors al llindar de calor intensa arquitectòniques tradicionals (grises), incloent-hi mortalitat atribuïble a la calor i a la calor intensa, segons sexe (5 dies cada any). La FIGURA 15 mostra l'evolució espais d’ombra al pati i adaptacions de l’edifici escolar. i edat. Barcelona, 2016-2023. de la mortalitat atribuïble a la calor i a la calor FONT Elaboració pròpia a partir intensa, per sexe i edat. Els anys 2017, 2018 i 2022 L'Agència de Salut Pública de Barcelona va avaluar del registre d’enterraments de es va observar un major impacte en termes de els efectes d'aquesta intervenció sobre la salut l’Agència de Salut Pública de Els refugis climàtics Barcelona. mortalitat per calor, amb unes 470, 420 i 530 morts, són espais, interiors o i va detectar una reducció de la percepció de calor respectivament. D’aquestes, unes 50, 100 i 80 es van exteriors, on protegir-se de a l'interior dels edificis i una millora en la valoració LLEGENDA la calor durant l'estiu i/o Dones produir durant els dies de calor intensa. Les dones del fred durant l'hivern. dels espais d'ombra i verds als patis. Després de la Homes i les persones de 75 anys o més van ser els grups La majoria estan oberts tot transformació, el percentatge de nenes que perceben l'any i compatibilitzen el més afectats. servei de refugi climàtic calor sovint o sempre va disminuir un 8,3% en el grup amb els seus usos habituals. intervenció, mentre que va augmentar un 2,3% en el 600 Més informació sobre grup comparació. A més, en el grup intervenció va 500 l'avaluació dels refugis augmentar el percentatge de nenes i nens que valoren climàtics a les escoles: Anar-hi. positivament els espais d'ombra i verds FIGURA 16. 400 300 FIGURA 16 Percentatge de canvi abans i després en la percepció de FONT Agència de Salut Pública 200 calor a l'interior de l'edifici i en la valoració dels espais d'ombra de Barcelona. i verds al pati, en nenes i nens del grup intervenció (escoles transformades) i del grup comparació (escoles no transformades). LLEGENDA 100 Barcelona, 2020-2021. Grup intervenció Grup comparació 0 2016* 2017 2018 2019 2020* 2021 2022 2023 Percepció de calor Espais d'ombra Espais verds Percepció de calor Espais d'ombra Espais verds interior escola (Valoració (Valoració interior escola (Valoració (Valoració (sovint/sempre) bona/molt bona) bona/molt bona) (sovint/sempre) bona/molt bona) bona/molt bona) LLEGENDA 75 anys o més 50 % Menys de 75 anys 40 % 600 33,0 30 % 33,8 500 20 % 14,9 10 % 2,3 10,3 400 0 % -10,8 -8,3 300 * -9,1 -1,0 -10 % -16,5 -17,3 200 * -20 % -21,3 * * -30 % * 100 -40 % 0 -50 % 2016* 2017 2018 2019 2020* 2021 2022 2023 NENES NENS NOTA * Els anys 2016 i 2020 no es va superar el llindar de calor intensa cap dia. NOTA * Indica que la diferència entre abans i després de la transformació en el grup intervenció és Amb colors atenuats es representa la proporció de mortalitat per calor produïda els dies de calor intensa. significativament diferent a la del grup comparació. Mortalitat atribuïble Mortalitat atribuïble 2023 > Canvi climàtic 58 — 59 La pobresa energètica La prevalença de pobresa energètica va augmentar del 12,4% el 2016 al 14,4% el 2021. La FIGURA 17 mostra l'evolució segons sexe, edat, classe social i país de naixement. S'observa un augment de la pobresa energètica en tots els grups, excepte en les dones de 65 anys o més. La prevalença va ser més alta en les dones, ja que va passar del 13,3% el 2016 al 15,7% el 2021, mentre que en els homes va passar de l’11,3% al 12,9%. L’increment més significatiu es va observar en les dones treballadores no manuals. A més, també s’associa Es considera que una persona viu en situació amb una pitjor salut percebuda i mental. El 2021, de pobresa energètica si les dones en situació de pobresa energètica declara no poder mantenir una temperatura adequada a presentaven un 60% més de mala salut percebuda la seva llar els mesos freds en comparació amb les dones sense pobresa i/o els mesos càlids. energètica, mentre que aquest percentatge era del 70% en els homes tot i que, en general, aquestes associacions van disminuir entre el 2016 i el 2021. FIGURA 17 Evolució de la prevalença de pobresa FONT Enquesta de Salut de LLEGENDA energètica (PE) segons sexe, edat, classe social Barcelona. 2016 i país de naixement. Barcelona, 2016-2021. 2021 DONES 50% 40% 30% 29,7 20% 21,9 22,9 24,0 15,7 16,7 10% 13,3 14,9 12,7 12,8 11,0 10.7 12,5 6,1 0 <65 ≥65 Manual No manual Renda Renda baixa/mitjana alta Total Edat Classe social País de naixement HOMES 50% 40% 30% 24,5 20% 20,5 21,4 18,0 10% 11,3 12,9 12,2 12,9 10,7 8,1 10,0 7,8 8,9 5,7 0 <65 ≥65 Manual No manual Renda Renda baixa/mitjana alta Total Edat Classe social País de naixement Prevalença PE Prevalença PE 2023 > Context físic > Qualitat de l'aigua 60 — 61 Qualitat Sequera, qualitat de Les situacions de sequera, com la que s’està vivint l’aigua i impacte sobre actualment, tenen un impacte sobre la salut de la la salut població, ja que afecten la disponibilitat i la qualitat de l’aigua de consum, però també de les aigües de l’aigua recreatives i altres usos. A més, poden provocar un empitjorament de la qualitat de l’aire, un augment de la calor i influir en la disponibilitat i la qualitat dels aliments. Tot això pot causar problemes de salut i incrementar el risc de malalties de transmissió hídrica, toxiinfeccions alimentàries, malalties respiratòries, cardiovasculars, cops de calor i problemes de salut mental. La manca de recursos hídrics al nostre entorn pot portar a restriccions de l’ús de l’aigua per evitar esgotar els recursos i garantir-ne el subministrament. L’esgotament de recursos hídrics existents i la recerca de nous, com per exemple nous pous, poden implicar també incidències en la qualitat de l’aigua i canvis en les seves característiques organolèptiques. Davant d’això, l’ASPB va incrementar els controls de la qualitat de l’aigua subministrada a la ciutat l’últim any: va fer un 16% més de controls a la xarxa, als dipòsits de distribució i a l’estació potabilitzadora del Besòs. En tots els controls realitzats, els paràmetres es troben dins del que La situació de sequera actual pot reduir estableix la normativa tot i la detecció d’alguna la disponibilitat de l’aigua i empitjorar-ne incidència puntual que es va resoldre immediatament. la qualitat, cosa que pot afectar la salut L’ús de fonts d’aigua de la població. Un dels paràmetres que es poden alternatives o, en alguns casos, la sofisticació dels processos de veure alterats són els trihalometans. tractament de potabilització de l’aigua poden encarir-ne Aquest capítol mostra l’evolució de la concentració la factura i, per tant, incrementar el nombre de llars de trihalometans en l’aigua de consum des del 2007. en situació de pobresa hídrica. La pobresa hídrica pot impactar negativament en la salut mental i física de la població. Les persones amb nivell socioeconòmic desfavorit són les que es troben en una situació de vulnerabilitat més gran. 2023 > Context físic > Qualitat de l'aigua 62 — 63 Dades històriques de En el procés de potabilització de l’aigua, el clor entra La distribució de l’aigua de consum humà a la ciutat es trihalometans a l’aigua en contacte amb la matèria orgànica i genera divideix geogràficament en tres zones d’abastament subproductes de la desinfecció, com els on la qualitat de l’aigua es considera homogènia, trihalometans. A l’aigua de consum es poden trobar, ja que es correspon amb aigua d’un origen concret majoritàriament, el cloroform, el bromodiclorometà, o d’una barreja d’aportacions FIGURA 19. el dibromoclorometà i el bromoform. L’exposició als trihalometans pot tenir efectes sobre la salut. Per aquest motiu, la normativa espanyola sobre aigua de consum estableix un valor límit, reduït a 100 µg/l L'any 2009 es van fer millores tecnològiques per des del 2009 (abans del 2009: 150 µg/l), a partir disminuir la formació de del qual no és apta per al consum. trihalometans a l'aigua i, així, complir amb el valor límit normatiu aplicable La FIGURA 18 mostra una disminució considerable en aquell moment. de trihalometans entre el 2007 i el 2010, sobretot a les zones d'abastament B1 i D. Prèviament a aquesta disminució, els nivells superaven els 100 µg/l, que és el límit normatiu actual, i arribaven gairebé als 150 µg/l. A partir del 2010, a totes les zones d’abastament, la concentració s’ha mantingut estable i, sempre, per sota del valor normatiu. FIGURA 18 Concentració mitjana anual de la suma de trihalometans LLEGENDA FIGURA 19 Zones d’abastament (cloroform + diclorobromometà + clorodibromometà + bromoform) a les Zona B1 d’aigua a Barcelona diferents zones d’abastament. Barcelona, 2007-2023. Zona D Zona E FONT Elaboració pròpia a FONT Aigües de Barcelona i Agència de Salut Pública de Barcelona. Valor límit normatiu partir de les dades d’Aigües (a partir del 2009) de Barcelona. Agència de Salut Valor límit normatiu Pública de Barcelona. (fins al 2009) LLEGENDA 160 Zona B1 Zona D 140 Zona E 120 100 80 60 40 20 0 µg/l 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2023 > Context físic > Qualitat de l'aigua 64 — 65 Els trihalometans durant Els trihalometans són un dels paràmetres susceptibles la situació de sequera de veure’s alterats per la situació de sequera. La possibilitat d’una major concentració de contaminants a l’aigua i, per tant, un major ús de desinfectant, pot contribuir a un augment dels productes derivats de la desinfecció. A la FIGURA 20 es mostren les mitjanes mensuals, a la zona d’abastament D, de la suma de trihalometans l’any 2023. S’observa que, tot i la sequera, no es va superar el valor normatiu en cap moment de l’any. Tanmateix, sí que s’aprecia un augment de la concentració d’aquest paràmetre a partir del mes de maig. Això pot ser a causa d’un canvi en la proporció de l’origen de l’aigua que es distribueix (superficial, subterrània o marina) i d’una major concentració dels compostos degut a la reducció de la disponibilitat del recurs hídric. FIGURA 20 Concentració mitjana mensual de la suma de trihalometans LLEGENDA (cloroform + diclorobromometà + clorodibromometà + bromoform) Zona D mesurats a les mostres d’aigua de les fonts públiques i la xarxa de Valor límit normatiu subministrament (Zona D). Barcelona, 2023. FONT Agència de Salut Pública de Barcelona. 120 100 80 60 40 20 0 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre 2023 > Context físic > Plagues urbanes 66 — 67 Plagues urbanes Evolució de les dades Des de finals del segle XIX, s’han dut a terme sobre vigilància i control accions de control de plagues a la ciutat. de plagues Per bé que s’han millorat els procediments d’actuació al llarg dels anys, les dades no estan disponibles fins al 2006. La FIGURA 21 presenta l’evolució de les incidències i intervencions en el cas de múrids, paneroles i mosquits a la via pública, recollides sistemàticament. L’augment de les incidències es va atribuir, principalment, a un accés progressiu de la ciutadania als canals de comunicació de l’Ajuntament, especialment entre el 2010 i el 2020, quan es van millorar aquests canals. Durant aquest període, també van augmentar les intervencions per l’increment d’incidències i per la millora dels programes. El 2022, l’increment va ser degut a l'impuls Més informació sobre com comunicar una plaga. en la vigilància i la prevenció dels programes Anar-hi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. FIGURA 21 Evolució de les incidències i FONT Agència de Salut Pública intervencions de vigilància i control de múrids, de Barcelona. paneroles i mosquits a la via pública. Barcelona, 2010–2020-2021-2022-2023. LLEGENDA Incidències L’any 2023 les activitats de prevenció van ser Intervencions clau en els programes desenvolupats 35.000 a la ciutat, mitjançant accions de vigilància 30.000 30.384 i de sensibilització i conscienciació envers 27.112 les plagues. El monitoratge continuat 25.000 dels vectors va millorar la planificació 20.000 20.930 20.437 de les intervencions i va contribuir a reduir els efectes negatius del canvi climàtic. 15.000 10.000 9.683 5.000 4.408 4.708 3.665 3.952 1.822 0 2010 2020 2021 2022 2023 Nombre 2023 > Context físic > Plagues urbanes 68 — 69 Vigilància i control de Durant el 2023, es van realitzar 21.555 intervencions Vigilància i control de L'any 2023, es van realitzar 1.139 intervencions de vigilància múrids de vigilància i control de múrids a Barcelona. mosquits i control de mosquits a la ciutat, amb la revisió de 40.633 Dels 13.743 punts de vigilància i control revisats punts de vigilància i control, incloent-hi embornals (pous de claveguera, embornals, caixes portaesquers, sorrencs i sifònics i fonts ornamentals i naturalitzades. caixes de captura i caus) un 39% van registrar activitat En 248 punts es va detectar activitat i destaquen dos pics de múrids. La distribució d’aquesta activitat als barris al maig i l’octubre. Els barris amb més intervencions van ser de Barcelona va ser molt similar a la del 2022 i destaca el Poble-sec, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera sobretot la del Poble-sec, el Raval i Sant Pere, Santa i el Poblenou FIGURA 23. Caterina i la Ribera FIGURA 22. Respecte al 2022, el nombre d’intervencions i punts de vigilància i control L’extrema sequera dels darrers anys a la ciutat ha reduït va disminuir un 18,2% i un 7,7%, respectivament. considerablement els focus de cria a la via pública, Això es va produir principalment per una lleugera de manera que l’activitat de mosquits ha disminuït un 45% disminució del nombre d’incidències, un 8% i, perquè respecte al 2022. Aquesta baixada d’activitat el 2023 la dotació de recursos va ser menor. El nombre generalitzada va tenir un efecte a nivell territorial: de punts amb activitat també es va reduir un 18,7%, Per a més informació es va passar del 69 % de barris amb activitat, l’any 2022, resultat del manteniment de les accions preventives sobre mosquits Anar-hi al 53% el 2023. de vigilància al llarg del temps. Per a més informació sobre múrids Anar-hi FIGURA 22 Distribució de l’activitat de múrids als punts de FONT Agència de Salut Pública FIGURA 23 Distribució de l’activitat de mosquits als punts de FONT Agència de Salut Pública vigilància i control segons barri. Barcelona, 2023. de Barcelona. vigilància i control segons barri. Barcelona, 2023. de Barcelona. LLEGENDA LLEGENDA Nombre de punts amb activitat Nombre de punts amb activitat 0 0 1 a 5 2 - 80 5 a 25 80 - 158 25 a 50 158 - 236 51 o més 236 - 314 2.658 143 incidències ateses de múrids incidències ateses de mosquits gràcies a les notificacions gràcies a les notificacions de la ciutadania i dels de la ciutadania agents implicats i dels agents implicats 2023 > Context físic > Plagues urbanes 70 — 71 Vigilància i control El 2023, es van fer 4.851 intervencions de vigilància Vigilància i control La vigilància i control d’arbovirus transmesos per de paneroles i control de paneroles a la ciutat, principalment, d’arbovirus transmesos mosquits es va activar el 2023, el 6 de juny, amb l’inici derivades d’incidències ciutadanes, amb la revisió per mosquits d’activitat del mosquit tigre (Aedes albopictus), i va de 5.626 punts (embornals, pous de claveguera i trams finalitzar el 21 de novembre. Es van notificar 263 casos visitables de la xarxa de clavegueram pública). sospitosos d’arbovirus, el 86% de dengue. D’aquests, Es va detectar activitat en el 39% d’aquests punts, 103 (el 34%) residien a Barcelona, fet que va activar distribuïts al territori com s’observa a la FIGURA 24. les mesures de control a la ciutat. Es van realitzar 253 Igual que el 2022, els barris on es va registrar més NOMÉS UN 3% de les intervencions entomològiques, 123 a la via pública, activitat van ser els de Sant Pere, Santa Caterina intervencions entomològiques i el 20% relacionades amb la mobilitat de les persones van tenir activitat del i la Ribera i la Barceloneta, i el 2023 s’hi va afegir vector. durant el període de virèmia, cosa que augmenta la Marina del Port. l’exposició al vector i el possible risc de transmissió. 33 HABITATGES MONITORITZATS per a la vigilància del Als domicilis es van efectuar 57 inspeccions. En comparació amb el 2022, hi va haver un augment vector, amb 73 seguiments, sense detectar-se en cap cas de les incidències (41%), les intervencions (45%), la circulació del virus en el La investigació epidemiològica va confirmar 53 casos els punts revisats (40%) i els punts amb activitat vector. (43% en dones), gairebé tots de dengue, excepte Per a més informació sobre paneroles Anar-hi (182%). El canvi climàtic, amb temperatures més El 52% dels casos havia un probable de chikungunya i un de Zika. El 40% es van elevades i prolongades en el temps, afavoreix viatjat, en les dues setmanes notificar al setembre, coincidint amb l’arribada anteriors, a Centreamèrica, la proliferació de les paneroles i allarga el període Carib o Sud-amèrica, i el 38% de viatgers i el pic d’activitat del vector. Tots els casos de la seva activitat. al sud-est asiàtic. van ser importats. El 2023, es van recuperar nivells previs a la pandèmia, amb 54 casos notificats. FIGURA 24 Distribució de l’activitat de paneroles als punts de FONT Agència de Salut Pública FIGURA 25 Casos notificats d’arbovirus FONT Agència de Salut Pública de LLEGENDA vigilància i control segons barris. Barcelona, 2023. de Barcelona. importats en període d’activitat vectorial. Barcelona. Chinkungunya Barcelona, 2014-2023. Dengue LLEGENDA Zika Nombre de punts amb activitat Total 0 1 - 29 80 30 - 59 60 - 89 70 90 - 118 60 50 40 30 1.899 20 10 incidències ateses de paneroles gràcies 0 a les notificacions de la ciutadania i dels agents implicats Any de declaració Casos 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2023 > Context físic > Condicions físiques de l’habitatge 72 — 73 Condicions físiques Habitabilitat A Barcelona, el 71,2% dels habitatges van ser construïts abans del 1970 i només el 10% han estat renovats. Aquesta manca de rehabilitació afecta les condicions de l’habitatge i fa que s’observi de l’habitatge una tendència creixent en la proporció de persones que hi declaraven la presència de goteres o humitats, que va ser del 16,1% entre les dones i del 15,7% entre els homes FIGURA 26. Aquesta proporció va ser més alta en districtes desfavorits, com Ciutat Vella o Sants-Montjuïc, i també a Horta-Guinardó, districtes on va superar el 20%. FIGURA 26 Evolució de la presència de goteres FONT Enquesta de Salut de LLEGENDA i humitats reportada, segons districte i sexe. Barcelona. 2011 Barcelona, 2006-2021. 2016 2021 Barcelona 16,1 15,7 Ciutat Vella 24,4 28,9 Les condicions físiques de l'habitatge afecten Sants-Montjuïc 20,8 20,6 la salut física i mental de les persones que hi viuen. A Barcelona, l'envelliment dels habitatges va causar Nou Barris 19,2 19,0 problemes d’humitats, que van afectar Gràcia un 16,1% de les dones i un 15,7% dels homes. 18,6 15,4 L'accessibilitat als habitatges també va ser Horta-Guinardó 17,1 14,5 un problema, i hi va haver més persones Sant Andreu que vivien en edificis sense ascensor, 15,5 14,1 sobretot als districtes menys afavorits. Eixample 14,7 12,3 A més, un 11,5% de la població vivia Sarrià-Sant Gervasi en habitatges amb menys de 15 m2 13,0 10,2 per persona, especialment les persones Sant Martí 12,8 11,6 nascudes en països de renda mitjana o baixa. Les Corts 5,0 10,2 50 % 40 % 30 % 20 % 10 % 0 % 0 % 10 % 20 % 30 % 40 % 50 % DONES HOMES 2023 > Context físic > Condicions físiques de l’habitatge 74 — 75 Acessibilitat física Pel que fa a l'accessibilitat física els habitatges, el Amuntegament El 2023, a Barcelona, el 4,7% dels habitatges tenien percentatge de persones que residien en habitatges menys de 15 m2 per persona, cosa que va afectar un amb ascensor va ser del 77,3% en les dones i del 79,2% 11,5% de la població. Segons procedència, el 28,2% de en els homes FIGURA 27. S’observen diferències les persones nascudes en països de renda mitjana o importants entre els districtes de la ciutat, amb Ciutat baixa es van veure afectades per aquesta situació, Vella i Horta-Guinardó amb més persones que L‘amuntegament es refereix a davant del 6,1%, només, de les persones nascudes a declaraven viure en edificis sense ascensor. Tot i això, la relació entre el nombre de l’Estat espanyol. A nivell territorial, Ciutat Vella i Nou persones que viuen en una llar en aquests districtes el nombre de persones amb i l’espai, mesurat en mentre Barris van tenir una major proporció de persones que ascensor va augmentar entre el 2011 i el 2021, encara quadrats, o nombre d’habitacions vivien amb menys de 15 m2. En tots els districtes, disponibles. Es dona una situació que en menor mesura que a la resta de Barcelona. d’amuntegament greu quan una llar les persones nascudes en països de renda mitjana o 2 Aquesta manca d'accessibilitat als habitatges afecta compta amb menys de 15 m per baixa van ser les més afectades per aquesta situació persona. especialment la vida diària de les persones grans i Més informació: Anar-hi FIGURA 28. d’altres grups amb dificultats de mobilitat. FIGURA 27 Evolució dels habitatges amb FONT Enquesta de Salut de LLEGENDA FIGURA 28 Població que viu en habitatges amb menys de 15m2/persona, LLEGENDA disponibilitat d’ascensor segons districte i sexe. Barcelona. 2011 per districte i país de naixement. Barcelona, 2023. Països renda mitjana-baixa Barcelona, 2006-2021. 2016 Resta països renda alta 2021 FONT Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Estat espanyol Barcelona 28,1 77,3 79,2 Barcelona 2,1 6,1 Ciutat Vella 40,4 44,2 49,8 Nou Barris 1,4 9,6 Horta-Guinardó 36,6 65,9 69,2 Ciutat Vella 3,6 9,5 Nou Barris 32,7 77,6 73,6 Sants-Montjuïc 2,4 6,4 Gràcia 32,3 67,5 72,9 Horta-Guinardó 2,4 9,6 Sants-Montjuïc 30,7 78,4 77,9 Sant Andreu 2,2 7,2 Sant Andreu 27,1 79,4 85,0 Sant Martí 2,3 5,5 Eixample 20,9 94,7 93,0 Gràcia 2,5 6,1 Sant Martí 18,6 83,3 87,9 Eixample 2,3 Les Corts 18,4 95,1 93,8 Les Corts 1,8 3,4 Sarrià-Sant Gervasi 9,4 87,4 88,6 Sarrià-Sant Gervasi 1,8 100 % 80 % 60 % 40 % 20 % 0 % 0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 % 4,0 DONES HOMES 0 % 10 % 20 % 30 % 40 % 50 % 2023 > Context socioeconòmic 76 — 77 Context socio- econòmic Aquesta secció descriu la situació econòmica, les condicions d'ocupació i treball, l'entorn domèstic i familiar, els serveis públics i les transferències socials com les pensions, prestacions per atur i altres. També descriu la participació en programes de promoció de la salut a l’escola i en programes de salut comunitària a la ciutat. 2023 > Context socioeconòmic > Situació econòmica 78 — 79 Situació econòmica Evolució del Producte El Producte Interior Brut de la ciutat (PIB), a preus Interior Brut corrents per al 2023, va arribar a 103,6 mil milions d’euros i va superar les xifres prepandèmia del 2019 FIGURA 29. Malgrat aquest increment nominal del 18,3% entre el 2019 i el 2023, l’increment en termes reals va ser del 5,3% per l’efecte de la inflació, una situació similar a la que van experimentar altres economies de l’entorn. El PIB de la ciutat representava el 35,4% del total de Catalunya el 2023, una xifra significativament superior, per exemple, al 29,2% de l’any 2006. Pel que fa als àmbits sectorials, cal destacar el creixement del sector serveis durant el període 2010-2023 (amb un creixement mitjà de l’1,5% anual), especialment dels serveis d’informació i comunicacions (4,8%), seguit de les activitats professionals i científiques (3,6%) i també les activitats immobiliàries (2,6%). En canvi, la construcció va mostrar una disminució (-3,6%). FIGURA 29 Producte Interior Brut a preus corrents en milions LLEGENDA d’euros (eix esquerra) i índex a preus constants (eix dreta). Producte Interior Brut a preus Barcelona, 2010-2023. corrents Índex del Producte Interior FONT Portal de dades. Ajuntament de Barcelona. Brut a preus constants L’activitat econòmica de la ciutat representa més d’un terç de la de Catalunya. Les activitats 120.000 140 econòmiques i les rendes van incrementar-se fins 118,7 112,7 115,4 120 100.000 107,0 110,1 105,4 a la crisi econòmica del 2008, però a partir d’aquí es 101,4 103,2 100,0 98,9 97,1 95,6 96,9 100,0 100 va observar un estancament. Tot i que la desigualtat 80.000 80 de renda disminuïa des dels anys 90, les dues crisis 60.000 successives, l’econòmica i la pandèmica, 60 l’han situat a un nivell més alt i persistent que abans. 40.000 40 20.000 20 0 0 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 NOTA Dades provisionals per al 2020, 2021 i 2022 i estimades per al 2023. 2023 > Context socioeconòmic > Situació econòmica 80 — 81 Evolució de la Renda La Renda Familiar Disponible per càpita a preus La pobresa en la Segons l'Enquesta de Salut de Barcelona 2021, el 19,6% Familiar Disponible constants és una mesura més propera al benestar infància dels menors de 15 anys vivien en situació de pobresa i de la pobresa de la ciutadania que el PIB. Va créixer fins als anys material i el 13,4% en situació de pobresa severa. de la crisi econòmica i va arribar a 20,6 mil € el 2010, Els menors de 15 anys van ser el grup d'edat més afectat però després va experimentar un moviment de doble vall per la pobresa severa, seguits pels grups de 35 a 44 anys durant la crisi econòmica, el 2012, i la COVID-19, el 2020, POBRESA MATERIAL (12,7%) i de 65 anys o més (11,3%). Quan no es poden complir de manera que es va situar en 20,3 mil €, xifra tres d'aquestes condicions: lleugerament per sota de la del 2010. - pagar el lloguer, hipoteca Les llars amb infants mostraven percentatges més o serveis públics. - mantenir la llar elevats de pobresa, un 27,5% en el cas de la pobresa Pel que fa a la desigualtat de renda, mesurada per l’índex adequadament calenta. material i un 27,1% pel que fa a la pobresa severa, davant - assumir despeses de Gini, la FIGURA 30 mostra com disminuïa durant inesperades. del 15,1% i el 9,5%, respectivament, de les llars sense el període de creixement econòmic, per arribar després - menjar carn o altres infants. En les llars monoparentals aquests percentatges proteïnes regularment a un màxim els anys de la crisi econòmica, cap al 2011. - anar de vacances almenys augmentaven fins al 23,8% en el cas de la pobresa A partir d’aquí segueix de nou una tendència a la baixa, una setmana a l'any material i al 16,8% en el de la pobresa severa, cosa - disposar de cotxe sobretot els anys posteriors a la COVID-19. Tot i això - disposar de rentadora que posa en relleu la situació de vulnerabilitat d'aquestes l’indicador de desigualtat fins al 2023 es manté a nivells - disposar de televisió en llars, majoritàriament encapçalades per dones. color similars als de fa dues dècades, cosa que reflecteix - disposar de telèfon els efectes duradors de les dues crisis econòmiques Els districtes de Ciutat Vella i Nou Barris van registrar POBRESA SEVERA recents i deixa una major proporció de llars amb menys Quan no es poden complir els percentatges més alts de pobresa infantil, tant pel recursos econòmics. quatre de les condicions que fa a la pobresa material (43,5% i 35,8% anteriors. respectivament) com a la severa (34,8% i 25% respectivament). Sants-Montjuïc, Horta Guinardó i FIGURA 30 Renda familiar disponible per càpita en milers d’euros (eix LLEGENDA esquerra) i índex de Gini de desigualtat. Barcelona, 2000-2023. Renda familiar disponible Sant Andreu van seguir aquests districtes amb gairebé per càpita (1) un 20% de pobresa material en cadascun d’ells. FONT Enquesta de condicions de vida i Departament d’Estadística i Índex de Gini (2) Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona. 22,0 35,5 20,0 34,5 33,5 18,0 32,5 16,0 31,5 14,0 30,5 12,0 29,5 10,0 28,5 NOTA (1) Renda estimada a preus constants; (2) Índex de Gini de l’any 2000 estimat a partir de l’índex de l’Àrea Metropolitana. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Índex de Gini 2023 > Context socioeconòmic > Mercat de treball i condicions d’ocupació 82 — 83 Mercat de treball Mercat de treball El 2023, l’ocupació a Barcelona va augmentar significativament i va passar d’una taxa del 54,2% el 2022 al 58,9%. Aquest augment es va donar en tots els grups d’edat i en ambdós sexes FIGURA 31. i condicions Es va observar una major ocupació entre les persones de 25 a 54 anys, amb un rècord d’ocupació entre les dones d’aquest grup d’edat (84,8%), encara que va ser d’ocupació més alta entre els homes (88,8%). En els últims anys, l’ocupació entre les dones més joves ha tendit a superar la dels homes (39,0% davant del 35,1%, respectivament). No obstant, les dones de 55 anys Més informació sobre la o més van presentar la taxa d’ocupació més baixa situació de la salut i el treball remunerat i no en tots els grups analitzats (27,9% el 2023). remunerat a la ciutat a l’Informe d’indicadors de salut i treball de Pel que fa a l’atur, tot i que la taxa segueix sent Barcelona Anar-hi la més baixa dels darrers 15 anys (7,5%) a la ciutat, va augmentar entre les dones (de 7,6% a 8,1%) mentre que en el cas dels homes va disminuir (de 7,6% a 6,9%). FIGURA 31 Evolució de la taxa d’ocupació, segons sexe i d’edat. LLEGENDA Barcelona, 2018-2023. 16-24 anys 25-54 anys FONT Enquesta de Població Activa (EPA), Institut Nacional 55 anys o més d’Estadística (INE). El 2023, l’ocupació va créixer en ambdós sexes i a tots els grups d’edat. La taxa d’ocupació 100 % 100 % 88,8 femenina es va situar al nivell més elevat 84,8 80 % 80 % des que es recullen dades. No obstant això, les dones continuen treballant en més males 60 % 60 % condicions d’ocupació i pateixen més pobresa de temps que els homes a causa 39,0 40 % 40 % 35,1 de la major càrrega de treball no remunerat. 29,7 33,3 20 % 20 % 0 % 0 % 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2018 2019 2020 2021 2022 2023 DONES HOMES 2023 > Context socioeconòmic > Mercat de treball i condicions d’ocupació 84 — 85 L’atur registrat a Barcelona segueix una evolució Condicions d’ocupació i Entre la població assalariada, es va observar coherent amb el comportament del mercat laboral pobresa de temps una lleugera disminució del percentatge de persones i la situació econòmica de les últimes dècades FIGURA 32. amb contracte temporal, que va passar del 13,9% el En general, l’atur entre les dones tendeix a superar 2022 al 13,2% el 2023. En canvi, el nombre de persones el dels homes, amb dues excepcions rellevants. amb contracte a temps parcial va augmentar: La primera va ser el 1980, quan l’atur femení era molt va passar del 10,1% el 2022 al 12,8% el 2023. baix, gairebé la meitat que l’atur masculí perquè, en aquell moment, les dones participaven menys Les condicions d’ocupació van continuar sent menys en el treball remunerat i va ser en els anys posteriors favorables per a les dones, ja que van tenir més L'atur es pot mesurar amb diverses fonts. quan van entrar massivament al mercat laboral. contractes temporals que els homes (14,3% davant L’Enquesta de Població La segona excepció va ser el 2010 i és deguda a la gran de l’11,9%, respectivament) i també més a temps Activa proporciona la taxa d’atur a partir crisi financera que va destruir més llocs de feina parcial (17,8% davant del 7,6%, respectivament). d’una enquesta contínua en sectors principalment masculinitzats. Malgrat això, les dones assalariades de Barcelona mentre que les oficines d’ocupació informen treballaven més hores, si es té en compte el temps de de l’atur registrat. D’altra banda, l’any 2023, 4 de cada 10 persones treball remunerat i no remunerat i el de desplaçament desocupades es trobaven en situació d’atur de llarga a la feina, de manera que patien més pobresa durada. La proporció era superior en el cas de les de temps que els homes. dones i augmentava amb l’edat. En el grup de 45 anys o més, es va situar al 56,0% en les dones i al 52,6% en els homes. FIGURA 32 Pes de l’atur FONT Any 1980: Butlletí anual 1980, LLEGENDA registrat sobre la població Ajuntament de Barcelona; Any 1990: Anuari Atur dones de 16-64 anys, segons sexe. Estadístic de la ciutat de Barcelona 1990, Atur homes Barcelona, 1980-2023. Ajuntament de Barcelona; Anys 2000-2023: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. 50 % 50 % 45 % 45 % 40 % 40 % 35 % 35 % 30 % 30 % 25 % 25 % 20 % 20 % 15 % 15 % 10,0 10 % 9,0 8,3 7,9 10 % 7,1 7,5 6,3 6,1 6,5 6,9 4,7 5,1 5,2 5,1 5 % 3,3 5 % 3,9 0 % 0 % 1980 1990 2000 2010 2020 2021 2022 2023 1980 1990 2000 2010 2020 2021 2022 2023 DONES HOMES 2023 > Context socioeconòmic > Mercat de treball i condicions d’ocupació 86 — 87 Pobresa de temps El temps relacionat amb el treball inclou el de treball remunerat, el de desplaçament a la feina, el de treball domèstic no remunerat i el de cura no remunerat. Com es distribueix el temps relacionat amb el treball segons sexe? 60,2 57,0 hores/setmana hores/setmana DONES HOMES (mediana d'hores setmanals) La mediana divideix en dues parts iguals el nombre total d’hores a la setmana dedicades al treball remunerat, al desplaçament a la feina i al treball no remunerat. La pobresa de temps es produeix quan es disposa de poc temps personal a causa d’una quantitat desproporcionada de temps relacionat amb el treball i augmenta a mesura que creix el nombre de filles i fills, en ambdós sexes. Les dones amb pobresa de temps tenen el doble de mala salut mental que les que no tenen pobresa de temps, mentre que en els homes no s'observen diferències. Podeu consultar la publicació d’investigadores de l’ASPB “Time poverty, health and health-related behaviours in a Southern European city: a gender issue” 2023 > Context socioeconòmic > Condicions socials de l'habitatge 88 — 89 Condicions socials Dificultats per fer El 2022, els ingressos mitjans de les llars de Barcelona front al pagament van augmentar un 2,6%, però els preus de l’habitatge de l’habitatge van créixer més: el de compravenda d'obra nova un 18,4%, el de segona mà un 4,5%, i el de lloguer de l’habitatge un 11,8%, cosa que agreuja la crisi estructural d'accés a l'habitatge entre la població. Comparant amb l’any 2000, els ingressos van augmentar un 64,9% mentre que els preus de l'habitatge ho van fer molt més: compravenda d'obra nova, un 190,1%; segona mà, un 164,5% i, lloguer, un 151,5% FIGURA 33. L’augment de preu del lloguer ha estat especialment pronunciat Segons l'Enquesta de Condicions de Vida 2020- des del 2013, amb un increment superior al 80% 2021, el 44,8% de les llars accelerat per la derogació de la Llei 11/2020 de que paguen lloguer a Barcelona destinen més mesures urgents en matèria de contenció de rendes del 40% dels seus ingressos en els contractes d'arrendament d'habitatge, i això a aquest concepte. comporta importants dificultats per pagar el lloguer de les llars. FIGURA 33 Evolució dels preus mitjans de l’habitatge i de la LLEGENDA Renda Familiar Disponible. Barcelona, 2000-2022. Lloguer (€) Preu obra nova (€/m2 construït) FONT Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. Preu segona mà (€/m2 construït) Renda Familiar Disponible Bruta 350 La creixent distància entre els ingressos 300 familiars i el cost de l'habitatge intensifica la crisi estructural d'accés a l'habitatge, com evidencia 250 el fet que el 44,8% de les llars en règim de lloguer 200 destinaven més del 40% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge. Tot i la reducció del 150 nombre de desnonaments a la ciutat, el nombre de persones sense llar va continuar augmentant. 100 50 0 ïndex 100= Barcelona any 2000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 > Context socioeconòmic > Condicions socials de l'habitatge 90 — 91 Desnonaments Segons dades del Consell General del Poder Judicial, Persones sense llar L'any 2022 es van comptabilitzar 4.206 persones l’any 2023 es van produir a Barcelona 1.249 desnonaments, sense llar a la ciutat, xifra que pràcticament duplica amb una mitjana de 3,4 desnonaments diaris. L’eix la registrada el 2011, que va ser de 2.296. Del total Besòs-Maresme i la Zona Nord de la ciutat van concentrar de persones sense llar allotjades en equipaments MOTIUS DEL SENSELLARISME el major nombre de desnonaments. Anar-hi residencials de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), 1.063 eren persones sense sostre, Així, el 2023 ha registrat un descens en el nombre de 70,8% un 13,3% més que l'any anterior malgrat l'augment del desnonaments del 18,4% respecte al 2022, la qual cosa nombre de places ofertes en els últims anys. Per contra, Problemes econòmics es pot atribuir a diversos motius: l’aprovació de la Llei (pobresa, denegació d'ajuts, el nombre de persones en assentaments o locals 1/2022 per abordar l’emergència habitacional, inseguretat residencial, ocupats va ser de 33 el 2022, xifra lleugerament etc.). que modifica part de les lleis anteriors per protegir el dret inferior a la del 2021 i més baixa que la del 2011. a l’habitatge i erradicar els seus usos anòmals; 63,3% La majoria de les persones sense llar van ser homes, una pròrroga i major aplicació de la moratòria, que ha anat especialment en situació sense sostre (91,2%) i, en cobrint cada cop més casos d’inseguretat residencial; Pèrdua de la feina. menor mesura, en assentaments (63,2%) o allotjades una major dotació de recursos al programa SIPHO en equipaments residencials de la XAPSLL (60,4%). (Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua % de l’Habitatge i Ocupació) de l’Ajuntament; les aturades 29,2 El 2022, el 19,5% de les persones allotjades als serveis judicials per diverses vagues durant el 2023, Haver de començar de zero en equipaments de la XAPSLL van ser menors després d'arribar i un augment dels lloguers socials gràcies al conveni d'un altre país. de 18 anys, xifra que ha augmentat en l'última dècada entre l’Ajuntament de Barcelona i la SAREB (empresa des de l’11,9% del 2011. encarregada de recapitalitzar les entitats financeres més afectades per la crisi del 2008). FIGURA 34 Evolució del nombre de persones LLEGENDA sense llar que dormen al carrer i allotjades en Persones que dormen al carrer (estimació equipaments de la XAPSLL. Barcelona, 2011-2022. dels equips municipals d'intervenció social No obstant això, aquestes dades no inclouen a l'espai públic) FONT Informe “La situació del sensellarisme a Persones allotjades en equipaments residencials els anomenats "desnonaments silenciosos", que són Barcelona”. Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar. de la XAPSLL aquells canvis de domicili motivats per l'increment Barcelona, 2022. Assentaments dels preus del lloguer. Aquest fenomen podria haver 3.500 augmentat amb la derogació de la Llei 11/2020 i la nova regulació dels preus del lloguer establerta per la Llei 3.000 2.719 2.808 2.803 12/2023 en les zones més tensionades. 2.500 2.117 2.006 2.096 2.000 1.907 1.672 1.561 1.561 1.451 1.500 1.230 962 942 1.027 1.063 921 938 1.000 892 870 726 731 715 693 500 695 383 415 444 340 331 0 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Nombre de persones 2023 > Context socioeconòmic > Soledat 92 — 93 Soledat La soledat no desitjada El sentiment de soledat és una experiència subjectiva, per grups d’edat basada en les relacions socials i les expectatives d’una persona, i pot afectar persones de totes les edats. És diferent de l’aïllament social, que és la manca objectiva de relacions amb altres persones. NOTA: La soledat no desitjada s’ha mesurat a partir de l’índex Les persones en aïllament social no sempre de soledat UCLA-3, que inclou experimenten soledat i no totes les persones les següents preguntes: 1) Amb quina freqüència sents que et que se senten soles estan socialment aïllades.1 manca companyia?; 2) Amb quina freqüència et sents exclòs/a?, 3) Amb quina freqüència et sents A Barcelona, el 2021, el 9,8% de la població major aïllat/da dels altres? de 15 anys va declarar sentir-se sola. Les dones van Més informació experimentar aquest sentiment en major proporció sobre com mesurar la soledat. que els homes (10,8% enfront del 8,7% en els homes). Anar-hi La FIGURA 35 mostra el percentatge de persones que van declarar sentir-se soles per grups d’edat. El grup més jove (15-34 anys) va mostrar els percentatges més alts de soledat, sobretot en les dones. Aquest percentatge va disminuir lleugerament amb l’edat, però va tornar a augmentar 1 DE JONG GIERVELD, J., VAN TILBURG, T. G., I P.A. a partir dels 75 anys en ambdós sexes. DYKSTRA. “LONELINESS AND SOCIAL ISOLATION”. A: CAMBRIDGE HANDBOOK OF PERSONAL RELATIONSHIPS. CAMBRIDGE: Estudis recents indiquen que la soledat té CAMBRIDGE UNIVERSITY PRESS, CAMBRIDGE, 2006. PP 485–500. un impacte en la salut, ja que augmenta el risc FIGURA 35 Població amb soledat no desitjada, per FONT Enquesta de Salut de LLEGENDA de malalties cardiovasculars, els problemes sexe i edat. Barcelona, 2021. Barcelona. Dones Homes de salut mental, els consums i, fins i tot, la mortalitat 50 % prematura. A Barcelona, les persones joves van experimentar un major sentiment de soledat, 40 % que es va duplicar entre la població adolescent. La soledat va seguir un patró en forma d’U, 30 % amb més prevalença en adolescents i persones de 75 anys o més, i va ser sempre més 20 % freqüent entre les dones i també entre els grups de nivell socioeconòmic desfavorit. 13,1 10 % 11,2 10,1 10,2 10,1 10,7 8,2 7,5 7,9 3,3 0 % 15-34 35-44 45-64 65-74 75 o més 2023 > Context socioeconòmic > Soledat 94 — 95 La soledat no desitjada El 2021, el 15,3% dels i les adolescents d’entre 13 i 16 anys La soledat no desitjada Entre les persones de 75 anys o més, el 10,7% en adolescents afirmaven sentir-se sovint sols/es, amb una prevalença en majors de 75 anys de les dones i el 7,8% dels homes van experimentar de gairebé el doble entre les noies (15,3%) en comparació soledat no desitjada. Entre les dones, es va observar amb els nois (8,8%). La soledat no desitjada era més alta un gradient socioeconòmic en el sentiment en adolescents de famílies amb un nivell socioeconòmic de soledat, que augmentava a mesura que la classe desfavorit, tant per a les noies (23,3%) com per als nois social era menys afavorida (CSIV i V) FIGURA 37. (11,7%). En famílies de nivell socioeconòmic alt, la diferència entre noies i nois que declaraven soledat era de 8 punts Pel que fa al país de naixement, es va observar FIGURA 36. la prevalença més alta de soledat no desitjada NOTA: en els homes nascuts a països de renda baixa (22,7%), La pregunta "Amb quina Pel que fa al país de naixement, els nois nascuts mentre que en les dones va ser més alta entre freqüència et sents sol/a?" amb les opcions de resposta a l’estranger presentaven una major prevalença les nascudes a la resta de l'Estat espanyol (12,7%) "mai o gairebé mai", "a de sentiment de soledat (10,6%). Entre les noies, i a Catalunya (10,5%). vegades" i "sovint o molt sovint" forma part de l'Escala les nascudes a Barcelona tenien una prevalença del 13,6% UCLA de 20 ítems. Per a menors mentre que gairebé el 20% de les nascudes a la resta de 16 anys, però, es recomana utilitzar aquesta pregunta de l’Estat i a l’estranger declaraven sentir-se sovint soles única per captar directament (23,8% i 22,7%, respectivament). el sentiment de soledat. FIGURA 36 Població d'entre 13 i 16 anys amb soledat FONT Enquesta Factors de Risc a LLEGENDA FIGURA 37 Població de 75 anys o més amb soledat no FONT Enquesta de Salut de LLEGENDA no desitjada, per sexe i nivell socioeconòmic (NSE). l’Escola Secundària. Noies desitjada, per sexe i classe social. Barcelona. Dones Barcelona, 2021. Nois Barcelona, 2021. Homes 50 % 50 % 40 % 40 % 30 % 30 % 23,3 20 % 20 % 13,4 14,3 13,7 14,3 10 % 11,7 10 % 9,2 8,2 8,7 5,8 5,8 4,8 0 % 0 % NSE baix NSE mitjà NSE alt CS I-II CS III CS IV-V 2023 > Context socioeconòmic > Salut a les Escoles 96 — 97 Programes de promoció de la salut a l’escola PROGRAMES INFANTIL PROGRAMES PRIMÀRIA PROGRAMES SECUNDÀRIA Des del 1989, l’Agència de Salut Pública de Barcelona dissenya i ofereix gratuïtament programes de promoció de la salut a tots els centres educatius de la ciutat. Després, n’avalua l’efectivitat. Tradicionalment els programes de promoció de la salut a l’escola se centraven en el foment d’hàbits saludables, però més recentment estan actuant sobre aspectes més transversals, com l’educació 3.784 5.799 14.064 emocional i les relacions equitatives i saludables. Al llarg dels anys, s’han anat alumnes alumnes alumnes actualitzant i dissenyant nous programes per donar resposta als canvis socials. 46 85 87 centres de segon cicle centres d’educació primària centres d’educació secundària d’educació infantil PROGRAMES OFERTS PER CURSOS I OBJECTIUS. 13,6% 25,3% 38,2% INFANTIL PRIMÀRIA dels centres de segon cicle dels centres de primària dels centres de secundària, d’educació infantil i 1 centre d’educació especial 3 d’educació especial P3, P4 i P5 P4 1r 4t 6è i 6 de Programes de Formació i Inserció (PFI) Cobertura 2022-23 La cobertura dels centres educatius amb educació secundària, 1, 2, 3 Emoció! Ens fem grans Bon dia somriu! Creixem sans Creixem més sans des del curs 2008-09 fins al curs 2022-23, ha mostrat oscil·lacions, tot i mantenir-se en nivells alts. Des del curs 2012-13, s'ofereixen programes Educació emocional Alimenació Salut bucodental Alimentació saludable i nutrició Higiene de mans i activitat física a primària, amb cobertures a l’alça només interrompudes, igual que a secundària, saludable, Alimentació per la pandèmia de la COVID-19. Després de la pandèmia, s’observa una lleugera activitat física i saludable descans equilibrat recuperació en ambdós cicles. SECUNDÀRIA Secundària Primària Infantil 100 % 1r 2n 3r A partir de 3r 90 % 80 % 70 % 60 % 50 % 40 % 30 % 20 % Contracorrent (itin. 1)! Canvis Contracorrent (itin. 2)! Parlem-ne; no et tallis! 10 % Prevencció del consum Canvis en l'adolescència, Prevenció del consum Educació 0 % de tabac i alcohol alimentació, valoració d'alcohol i cànnabis afectivosexual personal, imatge i activitat física 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18 2018-19 2019-20 2020-21 2021-22 2022-23 2023 > Context socioeconòmic > Salut comunitària 98 — 99 Salut comunitària Evolució de participants a BSaB. Barcelona, 2016-2023 16.000 15.109 14.000 14.297 13.613 12.000 12.721 Des del 2007, l’ASPB implementa l’estratègia de salut comunitària 11.718 10.000 9.961 9.732 9.920 “Barcelona Salut als barris” (BSaB). La salut comunitària és un projecte 8.000 col·laboratiu, intersectorial i multidisciplinari que usa abordatges de salut pública, 6.000 desenvolupament comunitari i intervencions basades en l’evidència per implicar 4.000 i treballar amb les comunitats de manera adequada als seus valors culturals 2.000 0 i optimitzar la salut i la qualitat de vida de les persones. 2016* 2017 2018 2019 2020* 2021 2022 2023 DADES 2023 Durant l’ any 2023 BsaB ha estat present en 26 barris de la ciutat. Més de 600 Evolució temporal de la incorporació de barris a BSaB agents 15.109 amb qui s’ha treballat 224 (entre serveis públics, intervencions participants entitats, equipaments un 3,5 % de la població de proximitat i d'aquests barris ciutadania) HABILITATS FAMILIARS SALUT A LES ESCOLES 2007 2009 2010 2011 306 8.498 famílies noies i nois a través del programa d'habilitats familiars en els programes de promoció i d'altres intervencions. de la salut a les escoles. LLEURE SALUDABLE QUALITAT DE VIDA 672 1.582 1.968 noies i nois joves adults en els programes de lleure saludable en intervencions dirigides a millorar la seva 2013 2014 2015 2016 i de promoció de la salut afectivosexual. qualitat de vida, tant física com mental. ENVELLIMENT SALUDABLE ACTITUDS, EDATISME, VINCLE 2.023 62 persones grans persones en programes com: Activa't als parcs, Baixem al en intervencions intergeneracionals, carrer, tallers de memòria, caminades per evitar on persones grans i joves comparteixen l'aïllament, bici sense edat o escoles de salut per les seves inquietuds. 2018 2021 a persones grans 2023 > La salut a Barcelona 100 — 101 La salut a Barcelona Aquest apartat presenta les dades més recents sobre la salut de la població a la ciutat. Ofereix els resultats principals de la salut, dels comportaments relacionats amb la salut i de l'ús de serveis sanitaris de la població. També s’analitza la seva evolució històrica i es consideren diferents factors de desigualtat. 2023 > La salut a Barcelona > Salut percebuda 102 — 103 Salut percebuda Salut percebuda La FIGURA 38 mostra l'evolució de la mala salut en persones adultes percebuda entre el 2006 i el 2021, segons sexe i grups d'edat, a partir de l'Enquesta de Salut de Barcelona. En tots els grups d'edat, les dones van reportar més mala salut que els homes i la percepció empitjora amb l'edat. Tot i la tendència decreixent en les dones, entre les més joves (15-24 i 25-44 anys) la mala salut pecebuda va augmentar entre el 2016 i el 2021, per la COVID-19. En els homes en edat activa (fins a La salut percebuda és un 64 anys), la mala salut va augmentar a partir del 2011, indicador de salut que captura l’estat general coincidint amb els anys de recessió econòmica. de la població i prediu bé Entre el 2016 i el 2021, també va augmentar, la morbiditat i mortalitat. Es tracta d’un indicador especialment en el grup de 15-24 anys el 2021. sintètic tant per a la salut física com la mental. La salut percebuda es Durant tot el període, la mala salut percebuda considera bona si a la va ser més alta entre les persones de classes socials pregunta "Com diria que és la seva salut en general?" menys benestants. Entre les dones, va disminuir es respon "excel·lent, molt lleugerament entre el 2016 (41,6%) i el 2021 (34,9%) bona o bona", i dolenta si es respon "regular mentre que en els homes es va mantenir o dolenta". (24,9% i 25,9%, respectivament). Figura 38 Evolució de la mala salut percebuda segons sexe i edat, LLEGENDA Barcelona, 2006-2021. 15-24 65-74 25-44 75 o més Aquest capítol descriu l’evolució de l’estat FONT Enquesta de Salut de Barcelona. 45-64 de salut percebut a Barcelona durant el període 100 % 2006-2021. En tots els grups d’edat, les dones van declarar un pitjor estat de salut que els homes. 80 % Les desigualtats segons la classe social van continuar, amb una pitjor salut percebuda entre 59,7 60 % 56,4 54,8 56,6 52,9 la població de nivell socioeconòmic 40 % menys benestant. 34,5 34,8 33,0 27,7 21,9 20 % 20,9 21,5 14,8 10,6 11,7 10,2 10,5 7,7 5,0 4,8 0 % 2006 2011 2016 2021 2006 2011 2016 2021 DONES HOMES 2023 > La salut a Barcelona > Morbiditat 104 — 105 Morbiditat Principals trastorns Segons dades de l'Enquesta de Salut de Barcelona crònics i la seva evolució 2021, les dones patien amb més freqüència (77,4%) en l’edat adulta almenys un trastorn crònic que els homes (63,3%). Els mals d'esquena lumbar i cervical van continuar sent el trastorn crònic més prevalent entre les dones. Els homes també en patien, però entre ells van ser més freqüents la hipertensió arterial i el colesterol alt en sang FIGURA 39. Cal destacar que la pressió alta i el colesterol alt en sang entre les dones han seguit una evolució descendent. La depressió i l'ansietat en dones van passar de ser el vuitè trastorn més prevalent el 2016 al tercer més freqüent el 2021, amb una prevalença gairebé del doble que la reportada pels homes. En els homes, la depressió i l’ansietat van ser el cinquè trastorn més prevalent, i també han mostrat una evolució ascendent. FIGURA 39 Evolució dels principals trastorns crònics FONT Enquesta de Salut de Barcelona. segons sexe. Barcelona, 2000-2021. DONES HOMES 2000 2006 2011 2016 2021 2000 2006 2011 2016 2021 Mal d'esquena Pressió alta A Barcelona, la majoria de la població adulta 1 1 1 1 1 lumbar 1 1 1 1 1 presentava alguna malaltia crònica, sobretot 2 2 2 2 2 Mal d'esquena 2 2 2 2 2 Colesterol cervical elevat les dones. La multimorbiditat va augmentar Depressió Mal d'esquena 3 3 3 3 3 /Ansietat 3 3 3 3 3 lumbar amb l’edat i era més prevalent a Ciutat Vella Varius Mal d'esquena 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 cervical o Sants-Montjuïc. En infants, les al·lèrgies, Migranyes, mals de Depressió 5 5 5 5 5 cap freqüents 5 5 5 5 5 /Ansietat les bronquitis i l’asma van ser els problemes Artrosi, artritis Al·lergies 6 6 6 6 o reumatisme 6 6 6 cròniques més freqüents i la cobertura vacunal va ser Pressió alta 7 7 7 7 7 7 7 7 molt elevada. La tuberculosi va disminuir Mala circulació 8 8 8 en la població nascuda fora de l’Estat espanyol. Colesterol 9 9 9 9 elevat 10 Artrosi, artritis 10 10 11 11 o reumatisme Cataractes 12 12 13 13 13 2023 > La salut a Barcelona > Morbiditat 106 — 107 Persones amb Persones de 15 a 64 anys Persones de 65 anys o més problemes crònics L’any 2023, segons dades del Servei Català de Salut L'any 2023 la presència d’alguna patologia crònica derivades del Sistema d’Informació dels Serveis activa arribava al 89,8% de les dones i el 87,2% dels d’Atenció Primària (SISAP), el 66,3% de les dones homes majors de 64 anys. Entre aquestes persones, NOTA METODOLÒGICA Els Grups de i el 60,2% dels homes de 15 a 64 anys presentaven el 95,5% de dones i el 94,5% dels homes presentaven Morbiditat Ajustats classifiquen les persones segons els seus alguna patologia crònica activa. Entre aquestes, multimorbiditat. La gravetat entre les persones problemes de salut i la gravetat. el percentatge de dones amb multimorbiditat era amb patologia crònica també era més elevada Les persones amb malalties cròniques es divideixen segons del 69,3% i en homes del 62,3%. Independentment en aquest grup d’edat: el 19,6% de les dones el nombre de sistemes corporals del nombre de patologies actives, les persones presentava una gravetat de nivell 4 o 5, mentre afectats: un únic sistema (exemple: diabetis), dos o tres de 15 a 64 anys amb un nivell de gravetat 4 o 5 que en els homes era superior, amb un 22,1% TAULA 2. sistemes (exemple: diabetis amb representaven un 8,5% entre les dones i un 8,1% insuficiència cardíaca i renal), o quatre o més (exemple: diabetis, entre els homes TAULA 1. Aquesta població requereix insuficiència cardíaca, renal i una mitjana més elevada de visites a l’atenció primària artrosi). i d’hospitalitzacions i també presenta una taxa Cada grup es subdivideix en cinc de mortalitat més elevada. Anar-hi nivells de gravetat, determinats per diversos indicadors de mortalitat, necessitats assistencials i prescripció mèdica. Com més gran és la gravetat, més gran és el risc de mortalitat i les necessitats assistencials. Patologia Patologia Patologia Patologia Patologia Patologia crònica en crònica en crònica en crònica en crònica en crònica en 1 sistema 2-3 sistemes 4 o més sistemes 1 sistema 2-3 sistemes 4 o més sistemes TAULA 1 Persones de 15 a 64 anys DONES Nombre % Nombre % Nombre % TAULA 2 Persones de 65 anys o DONES Nombre % Nombre % Nombre % de casos de casos de casos de casos de casos de casos amb patologies cròniques segons més amb patologies cròniques els grups de morbiditat ajustats 1 37.452 6,5 59.539 10,3 62.183 10,7 segons els grups de morbiditat 1 1.648 0,8 5.384 2,6 28.838 13,8 i gravetat, i segons sexe. 2 31.912 5,5 53.250 9,2 33.755 5,8 ajustats i gravetat, i segons 2 2.812 1,3 10.775 5,2 54.376 26,0 Barcelona, 2023. sexe. Barcelona, 2023. 3 21.509 3,7 27.815 4,8 7.497 1,3 3 1.764 0,8 8.534 4,1 32.452 15,5 FONT Sistema d’Informació dels FONT Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària. 4 17.722 3,1 16.232 2,8 2.185 0,4 Serveis d’Atenció Primària. 4 1.368 0,7 6.986 3,3 24.595 11,8 5 9.232 1,6 3.941 0,7 125 0,0 5 763 0,4 3.088 1,5 4.265 2,0 TOTAL 117.827 20,3 160.777 27,7 105.745 18,2 TOTAL 8.355 4,0 34.767 16,6 144.526 69,2 HOMES Nombre % Nombre % Nombre % HOMES Nombre % Nombre % Nombre % de casos de casos de casos de casos de casos de casos 1 39.717 7,0 53.558 9,5 37.653 6,7 1 1.067 0,8 3.388 2,4 16.293 11,5 2 39.561 7,0 48.258 8,6 21.725 3,9 2 2.576 1,8 7.595 5,4 33.195 23,4 3 23.431 4,2 24.366 4,3 5.291 0,9 3 1.426 1,0 6.067 4,3 20.599 14,5 4 17.694 3,1 14.315 2,5 1.913 0,3 4 1.122 0,8 5.548 3,9 17.234 12,2 5 7.580 1,3 4.058 0,7 172 0,0 5 626 0,4 3.241 2,3 3.613 2,6 TOTAL 127.983 22,7 144.555 25,7 66.754 11,8 TOTAL 6.817 4,8 25.839 18,2 90.934 64,2 GRAVETAT GRAVETAT GRAVETAT GRAVETAT 2023 > La salut a Barcelona > Morbiditat 108 — 109 Patologies cròniques El percentatge de població amb patologies cròniques Principals trastorns A continuació, es presenta l'evolució d'una selecció amb alt nivell de de gravetat elevada (nivell 4 o 5) independentment crònics i la seva evolució de trastorns crònics en menors de quinze anys durant gravetat segons del nombre d’aparells afectats mostrava desigualtats en la infància el període 2006-21, segons dades de l'Enquesta territori. remarcables segons l'àrea bàsica de salut (ABS). de Salut de Barcelona. En ambdós sexes, les al·lèrgies Les ABS situades als districtes de Ciutat Vella, cròniques i les bronquitis de repetició van ser Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Andreu mostraven els trastorns més freqüents, però sobretot entre els percentatges més alts, tant en dones els nens. S’observa un augment FIGURA 41 com en homes FIGURA 40. Tanmateix, els homes de la prevalença de la bronquitis de repetició presentaven patologies cròniques més greus i de l’asma entre els nens, mentre que l’asma no va amb major freqüència. augmentar entre les nenes i les bronquitis de repetició van disminuir. Segons el nivell socioeconòmic, les al·lèrgies cròniques i l’asma van ser més prevalents als barris més benestants (al·lèrgies: 11,2% en front FIGURA 40 Persones amb patologies cròniques amb gravetat greu, FONT Sistema d’Informació dels Serveis del 8,1% en els menys benestants; asma: 5,3% i 3,0%). segons edat i sexe. Barcelona, 2023. d’Atenció Primària. Els problemes visuals van ser més freqüents entre DONES DE 15 A 64 ANYS HOMES DE 15 A 64 ANYS els nens, mentre que entre les nenes la tendència LLEGENDA va ser a la baixa. En relació amb els trastorns 16,01-18,00 14,01-16,00 de conducta, van ser més comuns entre els nens, 12,01-14,00 especialment en els barris menys benestants 10,01-12,00 8,01-10,00 (8,2% en front del 2,9% en els més benestants), <8,00 amb una tendència ascendent durant tot el període. Sense dades FIGURA 41 Evolució de la prevalença (%) dels principals trastorns FONT Enquesta de Salut de Barcelona. crònics segons sexe. Barcelona, 2006, 2016 i 2021. NENES NENS 2006 2016 2021 2006 2016 2021 Al·lèrgies cròniques 7,9 9,9 8,4 11,8 12,4 11,4 DONES DE 65 ANYS O MÉS HOMES DE 65 ANYS O MÉS LLEGENDA >28,00 26,01-28,00 Bronquitis de repetició 5,2 10,5 7,0 5,4 6,7 14,3 24,01-26,00 22,01-24,00 20,01-22,00 16,21-20,00 Asma 4,8 2,4 2,7 4,5 3,0 5,8 Sense dades Problemes visuals 10,6 9,8 7,7 12,9 4,1 11,3 Trastorn de conducta 2,6 1,4 2,8 4,2 6,4 7,7 2023 > La salut a Barcelona > Morbiditat 110 — 111 La vacunació a Les cobertures vacunals decauen al llarg de la vida Malalties infeccioses: L’any 2023, a Barcelona es van detectar 349 casos Barcelona i són molt més baixes en l’edat adulta. A tall el cas de la tuberculosi de tuberculosi, 240 dels quals corresponien d’exemple, l’any 2023 més del 95% dels infants a Barcelona a residents a la ciutat, cosa que representa d’un any atesos en el sistema públic de salut havien una incidència de 14,1 casos per 100.000 habitants, rebut les tres dosis de la vacuna hexavalent un 13% inferior a l’any anterior. Respecte al 2022, i el 87,9% d’infants de 4 anys havien rebut dues dosis la malaltia va disminuir un 23% en dones i un 11% de vacuna triple vírica. En l’adolescència, el 83% en homes. Tot i això, la tuberculosi va continuar sent de les noies de 13 anys havien rebut les dues dosis més freqüent en els homes, amb 158 casos, El perfil de les persones de la vacuna contra el virus del papil·loma humà. afectades per tuberculosi ha que en les dones, amb 82 casos FIGURA 43. En persones adultes, el 51,7% de les dones i el 55,3% canviat molt al llarg dels Per a més informació podeu més de 35 anys de programa. consultar l'informe: dels homes de 60 anys o més s’havien vacunat El declivi de la incidència La vacunació a Barcelona 2023. contra la grip i només el 33,9% de les dones de tuberculosi, que es va Anar-hi observar durant els anys 90 i el 35,7% dels homes de 66 anys estaven vacunats i 2000, s’ha estancat i ha contra el pneumococ. mantingut una corba aplanada amb lleus oscil·lacions. Des de l’any 2000,la disminució mitjana anual ha estat del 2,6%. Si continua la tendència a l’estabilització La vacuna hexavalent protegeix La vacuna triple vírica protegeix amb declivis tan lents, contra la diftèria, tètanus, tos contra el xarampió, rubèola i serà difícil aconseguir els ferina, poliomielitis, Haemophilus parotiditis i s'administra als 12 objectius establerts per influenzae tipus B i hepatitis B i mesos i 3 anys. l’Organització Mundial de la s'administra als 2, 4 i 11 mesos. Salut pel 2035. La vacuna contra el virus del La vacuna contra la grip FIGURA 43 Evolució del la incidència de la FONT Programa de prevenció LLEGENDA papil·loma humà s'administra als 11- s'administra anualment durant la tuberculosi segons sexe des de la creació del i control de la tuberculosi. Dones 12 anys. No es mostren dades sobre campanya de vacunació de la tardor programa de prevenció i control. Barcelona 1987-2023. Agència de Salut Pública de Homes els nois ja que la vacunació es va i la vacuna contra el pneumococ Barcelona. iniciar en el curs escolar 2022-2023. s'administra als 65 anys. 100 FIGURA 42 Cobertures vacunals FONT Sistema d'Informació dels Serveis d'Atenció LLEGENDA segons sexe. Barcelona, 2023. Primària (SISAP) Nenes Nens 80 95,9 Hexavalent, als 12 mesos 95,7 60 88,5 Triple vírica, als 4 anys 87,3 40 83,2 Papil·loma humà, als 13 anys 51,7 20 Grip, ≥60 anys 55,3 33,9 Pneumococ, als 66 anys 0 35,7 0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 % Casos/100.000 habitants 1987 1988 1999 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2023 > La salut a Barcelona > Morbiditat 112 — 113 La tuberculosi va continuar sent més freqüent entre la població nascuda fora de l'Estat espanyol FIGURA 44. Respecte al 2022, la incidència de tuberculosi el 2023 va disminuir tant en dones com en homes, nascuts a l’Estat espanyol i fora de l’Estat espanyol. Durant el període 2013-2023, la disminució anual de la incidència de tuberculosi va ser del 19% en dones nascudes fora de l'Estat espanyol i del 2% en homes, una davallada completament insuficient per a un dels col·lectius amb més vulnerabilitat a patir tuberculosi a la nostra ciutat. FIGURA 44 Evolució de la FONT Programa de prevenció i LLEGENDA incidència de la tuberculosi control de la tuberculosi. Servei Estat espanyol segons país de naixement i sexe d’Epidemiologia. Agència de Salut Fora de l'Estat espanyol els darrers anys. Barcelona, Pública de Barcelona. 2013-2023. 100 80 62,1 60 40 27,7 31,2 26,0 25,4 28,6 23,9 22,6 24,7 21,9 20,3 20 9,6 13,3 7,1 7,8 7,2 7,5 5,9 3,8 5,5 7,2 4,0 0 DONES 100 80 60 57,7 54,1 44,1 49,5 46,9 47,0 39,7 45,2 43,3 40 36,8 36,1 17,5 20 15,8 11,1 11,4 15,5 13,4 12,4 10,5 8,3 10,1 7,4 0 HOMES Casos/100.000 habitants Casos/100.000 habitants 2013 2013 2014 2014 2015 2015 2016 2016 2017 2017 2018 2018 2019 2019 2020 2020 2021 2021 2022 2022 2023 2023 2023 > La salut a Barcelona > Salut mental 114 — 115 Salut mental La salut mental a la La salut mental és pitjor entre les dones al llarg de la infància i l’adolescència vida, excepte durant la infància. Segons l’Enquesta de Salut de Barcelona, l’any 2021 la mala salut mental entre infants de 4 a 12 anys era d’un 4,4% en nenes i un 6,8% en nens. A partir del 2011, la mala salut mental va augmentar en nens (5 punts) i especialment entre els que tenien de 4 a 8 anys (8,4%). El 2021 es va observar un increment de la mala salut mental en les nenes de classes socials desfavorides (6,6%) i en nens de classes afavorides (8,4%). 2021 En l’adolescència, les noies presentaven mala salut 2012 NOIES mental amb més freqüència que els nois. El 2021 es va 19,6% observar un increment de més de 12 punts en les noies NOIES 6,8% NOIS i de 5 en els nois respecte al 2012. Aquest augment 11,5% es va accelerar el 2016, especialment en les noies NOIS 6,6% de 2n de Cicles Formatius de Grau Mitjà (18-19 anys) i de 2n de l’ESO (13-14 anys) FIGURA 45. També va ser major en les noies de barris desfavorits (24,8%). En els nois, en canvi, l’augment va ser mínim (11,7%) i es va escurçar la distància respecte als barris més afavorits (10,9%). La mala salut mental, més freqüent FIGURA 45 Evolució de la mala salut mental en FONT Enquesta de Factors de Risc LLEGENDA en les dones des de l’adolescència, va augmentar adolescents, per edat i sexe. Barcelona, 2012-2021. a l’Escola Secundària. 2n ESO 4t ESO l’any 2021, sobretot en joves i persones de nivell 2n BATX. 2n CFGM socioeconòmic desfavorit, una tendència que s’observa des del 2011. Les ideacions 30% i temptatives suïcides van ser més freqüents 25% en dones i joves, i l’any 2021 es van incrementar. 20% Per contra, els suïcidis es van mantenir estables 15% i van ser més freqüents en homes, 10% una taxa que va augmentar amb l’edat. 5% 0% 2012 2016 2021 2012 2016 2021 NOIES NOIS 2023 > La salut a Barcelona > Salut mental 116 — 117 La salut mental en A la vida adulta les dones segueixen presentant mala La conducta suïcida Des del 2014, Catalunya disposa del Codi Risc Suïcidi persones adultes salut mental més freqüentment que els homes. (CRS), que té com a objectiu la detecció precoç A partir del 2011 la mala salut mental va augmentar de persones que presenten un risc alt de suïcidi. considerablement, especialment en dones (31,4% l’any A aquestes persones se’ls proporciona atenció urgent 2021). Tot i que entre el 2001 i el 2016 la mala salut i seguiment preventiu continuat segons el nivell de risc. mental augmentava amb l’edat, l’any 2021 les persones adultes més joves (menys de 45 anys) i les de més El 2023 es van registrar 2.037 episodis de conducta de 75 anys, especialment les dones, presentaven suïcida en persones residents a Barcelona (1.343 en les freqüències més altes FIGURA 46. dones). Les taxes més elevades es van donar entre els 18 i els 24 anys, especialment en dones, que, En la població més benestant, es va observar un a diferència de la resta de grups d’edat, presentaven 2021 augment de mala salut mental respecte al 2016, més una taxa d’ideacions superior FIGURA 47. Des del 2021, 2001 DONES marcadament en les dones (27,0%; 13,8 punts més), CONDUCTA SUÏCIDA s’observa un increment dels episodis, sobretot en Implica una autoagressió 31,4% mentre que pel que fa a les dones de classes menys amb la intenció de morir, dones i menors de 25 anys. DONES 17,8% HOMES afavorides l’increment era constant des del 2011 i va que inclou: Es van observar més temptatives entre les noies, -la ideació (des de desitjar 21,6% assolir el 39,1% (20,2 punts més) l’any 2021. L’increment morir fins a planificar el sobretot entre el 2021 i el 2022, tendència que va HOMES 10,2% en homes de classes desfavorides també es dona suïcidi) disminuir a partir dle 2023. En els nois, l’augment - la temptativa (accions des del 2011, però a partir del 2016 es va desaccelerar amb aquesta intenció que va ser més moderat des del 2020, especialment i es va situar en el 23,1% (10,5 punts més). poden ser interrompudes per en temptatives suïcides, però es va mantenir el 2023 la mateixa persona o per d’altres) FIGURA 48. - el suïcidi (la mort que resulta d’aquestes accions). FIGURA 46 Evolució de la mala salut mental en la FONT Enquesta de Salut de LLEGENDA població adulta, per edat i sexe. Barcelona, 2001- Barcelona. 15-19 anys 2021 20-44 anys 45-64 anys 65-74 anys FIGURA 47 Evolució dels episodis d'ideació suïcida. Barcelona, LLEGENDA 75 anys o més 2018-2023. <18 anys 18-24 anys 40% 25-44 anys 45-64 anys FONT Registre Codi Risc Suïcida. Servei Català de la Salut. 65-74 anys 75 anys o més 35% 30% 300 25% 250 20% 200 15% 150 10% 100 5% 50 0% 0 2001 2006 2011 2016 2021 2012 2006 2011 2016 2021 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2018 2019 2020 2021 2022 2023 DONES HOMES DONES HOMES Taxa per 100.000 Taxa per 100.000 2023 > La salut a Barcelona > Salut mental 118 — 119 El patró observat a Barcelona reflecteix l’anomenada La mortalitat per suïcidi La mortalitat per suïcidi va ser més alta entre els “paradoxa de gènere en el suïcidi”1, general arreu del homes, excepte en el grup de 13-19 anys, en què no es món: les dones tenen més ideacions i temptatives no van observar diferències de gènere. L’any 2023 es van letals, mentre que els homes cometen més suïcidis. registrar 103 morts per suïcidi en persones residents Això es deu en gran part a la socialització de gènere: a Barcelona (36 dones i 67 homes). Per grups d’edat, la masculinitat tradicional porta els homes a assumir 32 morts es van produir en menors de 45 anys (10 dones més riscos per a la salut, tenir comportaments i 22 homes); 44 en persones d’entre 45 i 64 anys agressius i evitar expressar emocions o vulnerabilitat. (13 dones i 31 homes); 7 en persones d'entre 65 i 74 A més, la pressió per ser productius fa que demanin anys (2 dones i 5 homes), i 20 en persones de 75 anys menys ajuda que les dones. Aquests factors o més (11 dones i 9 homes). La FIGURA 49 mostra que la contribueixen a fer que utilitzin mètodes més letals i taxa de mortalitat per suïcidi tendeix a augmentar amb consumin el suïcidi amb més freqüència que les dones. l’edat i va ser sempre més freqüent en els homes. Des del 2005 s’ha mantingut estable, tot i que s’han observat petites oscil·lacions. No obstant, en els homes van destacar dos pics rellevants, especialment a partir dels 75 anys, coincidint amb els anys de la crisi econòmica i, més tard, de la pandèmia de la COVID-19. 1 MERGL, R., KOBURGER, N., HEINRICHS, K., SZÉKELY, A., TÓTH, M. D., COYNE, J., ... & HEGERL, U. (2015). WHAT FIGURA 49 Evolució de la taxa de mortalitat per suïcidi a LLEGENDA ARE REASONS FOR THE LARGE GENDER DIFFERENCES IN THE Barcelona segons sexe i edat. Barcelona, 2005-2023. 15-19 anys 20-44 anys LETHALITY OF SUICIDAL ACTS? 45-64 anys 65-74 anys AN EPIDEMIOLOGICAL ANALYSIS IN FONT Registre de mortalitat judicial de Barcelona. Agència de 75 anys o més FOUR EUROPEAN COUNTRIES. PLOS Salut Pública de Barcelona. ONE, 10(7), E0129062. 50 FIGURA 48 Evolució dels episodis de temptativa de suïcidi. LLEGENDA 45 Barcelona, 2018-2023. <18 anys 18-24 anys 40 25-44 anys 45-64 anys 35 FONT Registre Codi Risc Suïcida. Servei Català de la Salut. 65-74 anys 75 anys o més 30 25 20 15 300 10 5 0 250 200 50 45 150 40 35 30 100 25 20 50 15 10 5 0 0 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2018 2019 2020 2021 2022 2023 DONES HOMES Taxa per 100.000 Taxa per 100.000 Taxa per 100.000 homes Taxa per 100.000 dones 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2023 > La salut a Barcelona > Consum de drogues i addiccions 120 — 121 Consum Consum de tabac Durant el període 2006-2021, el consum diari de tabac va ser sempre més alt en els homes que en les dones, excepte en el grup de 13-19 anys, on són les dones de drogues i les que en consumeixen més. Tot i així, en aquest grup d’edat, el consum va disminuir en ambdós sexes al llarg del període. El consum diari de tabac va reduir-se entre els 20 i els 44 anys, principalment entre els addiccions homes, i la menor prevalença es va observar a partir dels 75 anys en ambdós sexes. Entre el 2011 i el 2016 el consum diari de tabac va augmentar entre els homes en edat activa, especialment entre els 20 i els 45 anys i, en menor mesura, entre els de 45 a 64 anys, però el 2021 les prevalences van disminuir en ambdós grups. En les dones, el consum diari de tabac es va mantenir estable durant aquest període. FIGURA 50 Evolució del consum diari de tabac per sexe i edat. LLEGENDA Barcelona, 2006-2021. 13-19 anys 20-34 anys 35-44 anys 45-64 anys FONT Enquesta de Salut de Barcelona i Enquesta factors de risc a 65-74 75 anys o més l'escola secundària. 50% Aquest capítol descriu l’evolució del consum 40% de substàncies addictives a la ciutat, centrant-se 34,4 en el tabac, l'alcohol de risc i el cànnabis, així com en 32,9 31,4 30% l’abordatge de l’atenció a les drogodependències. 28,3 26,4 25,9 També s’analitza l’evolució de la mortalitat 22,3 22,1 20,7 per reacció aguda adversa a les drogues. 20% 19,0 18,9 16,9 15,3 13,5 14,2 10,8 10,3 10% 8,8 6,0 6,5 5,0 6,0 2,0 0,7 0% 2006 2011 2016 2021 2006 2011 2016 2021 DONES HOMES 2023 > La salut a Barcelona > Consum de drogues i addiccions 122 — 123 Consum d’alcohol Les dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona per al Consum de cànnabis La FIGURA 52 mostra l’evolució del percentatge del de risc període 2006-2021 mostren un augment del consum en adolescents consum de cànnabis en els últims 30 dies entre el 2004 d’alcohol de risc. En les dones majors de 15 anys, aquest i el 2021, segons el nivell socioeconòmic i el sexe. consum va passar del 3% al 7,9%, i en els homes del S’observa una tendència decreixent en els dos sexes 9,6% al 14,1%. El consum de risc va ser més freqüent sense diferències significatives segons nivell entre les persones més joves i va arribar al 19,2% en les socioeconòmic. El 2004, la prevalença de consum NOTA METODOLÒGICA: dones i al 24,7% en els homes el 2021. La FIGURA 51 de cànnabis en els últims 30 dies entre les persones El consum d’alcohol de risc és mostra l’evolució del consum d’alcohol de risc per edat. de nivell socioeconòmic alt era del 27,6% en noies aquell que inclou 17 o més unitats de consum setmanals en el cas de S'hi observa una disminució durant la crisi financera del i del 27,5% en nois, mentre que el 2021 es situava les dones i 28 o més en el cas dels 2008, especialment en els homes, un repunt després en un 10,8% i un 12,0%, respectivament. En el nivell homes, o 5 consumicions seguides almenys un cop al mes. En el càlcul de la crisi i un augment notable després de la pandèmia socioeconòmic baix, les prevalences el 2004 eren del consum d’alcohol de risc s’ha de la COVID-19 entre les persones més joves. Es van del 22,1% en noies i del 28,0% en nois, mentre que el inclòs el binge drinking, entès com beure en un breu temps 5 begudes observar poques diferències en el consum de risc 2021 es situaven en un 11,7% en noies i un 12,2% en nois. alcohòliques o més. segons la classe social, en ambdós sexes. FIGURA 51 Evolució del consum d’alcohol de risc per sexe i edat. LLEGENDA FIGURA 52 Evolució de la prevalença de FONT Enquesta factors de risc a LLEGENDA Barcelona, 2006-2021. 15-24 anys 25-34 anys persones adolescents que han realitzat un l’escola secundària. NSE alt 35-44 anys 45-64 anys consum de cànnabis en els últims 30 dies segons NSE baix FONT Enquesta de Salut de Barcelona. 65-74 anys 75 anys o més nivell socioeconòmic (NSE) i sexe. Barcelona, 2004-2021. 50% 50% 40% 40% 30% 30% 27,6 27,5 28,0 24,7 22,5 22,1 22,1 20% 20% 20,9 19,2 18,1 19,8 18,5 16,6 16,4 17,0 14,6 16,2 13,6 15,2 14,0 12,5 12,2 9,5 10% 9,3 11,0 11,7 12,0 9,2 10,2 10,8 10% 8,6 8,5 6,3 6,6 4,8 4,6 5,4 2,4 3,3 2,1 1,7 1,6 1,3 0% 0% 0,9 2006 2011 2016 2021 2006 2011 2016 2021 2004 2008 2012 2016 2021 2004 2008 2012 2016 2021 DONES HOMES NOIES NOIS 2023 > La salut a Barcelona > Consum de drogues i addiccions 124 — 125 Inicis de tractament Els Centres d’Atenció i Seguiment a les Programes Els programes de reducció de danys minimitzen les a la ciutat drogodependències (CAS) atenen persones amb de reducció conseqüències adverses del consum de substàncies problemes associats al consum de substàncies i altres de danys per a la salut de les persones consumidores, l’entorn addiccions, i ofereixen diverses opcions de comunitari i la societat en general. Els espais de tractament. El 2023, es van registrar 4.475 inicis consum supervisat són un dels principals programes de tractament als CAS de la xarxa pública de reducció de danys, ja que ofereixen la possibilitat de Barcelona, gairebé el triple en homes que en dones. de consumir substàncies sota la supervisió de Durant la dècada dels 90, els opiacis lideraven els inicis professionals sanitaris, amb les mesures higièniques i de tractament, però tant el consum com els inicis de de seguretat pertinents. El 2023, 4.200 persones van tractament associats han disminuït progressivament. utilitzar centres amb programes de reducció de danys, Actualment, l’alcohol és la substància que causa més el 12,6% de les quals eren dones, una xifra que s’ha inicis de tractament a la ciutat, seguida de la cocaïna mantingut bastant constant des de l’inici de la seva i el cànnabis. L’edat mitjana d’inici de tractament varia implementació a la ciutat. Pel que fa a la utilització dels segons la substància consumida i ha augmentat espais de consum supervisat, el 2023 es va registrar amb el temps, en ambdós sexes. El cànnabis és la un augment respecte als anys anteriors, amb un pic substància amb què, tant dones com homes, inicien màxim el 2019 després de l’operació policial de tractament a una edat més jove FIGURA 53. tancament de pisos de venda de drogues FIGURA 54 FIGURA 53 Evolució del nombre d’inicis de tractament i edat LLEGENDA FIGURA 54 Evolució del nombre de persones usuàries als FONT Agència de Salut Pública LLEGENDA mitjana, segons sexe i tipus de substància. Barcelona, 1992-2023. Alcohol Opiacis centres amb programes de reducció de danys i dels consums de Barcelona. Dones Cocaïna Altres realitzats als espais de consum supervisat, per sexe. Homes FONT Agència de Salut Pública de Barcelona. Cànnabis Barcelona, 2015-2023. Consums DONES DONES 8.000 80.000 5.000 60 7.000 70.000 4.500 50 4.000 6.000 60.000 3.500 40 5.000 50.000 3.000 4.000 40.000 2.500 30 2.000 3.000 30.000 20 1.500 2.000 20.000 1.000 10 1.000 9.729 3.961 4.418 6.027 6.385 6.773 9.973 9.271 10.000 500 3.805 0 515 481 527 538 545 536 480 518 529 0 0 0 HOMES HOMES 5.000 60 8.000 77.772 80.000 4.500 7.000 70.000 50 4.000 6.000 60.000 3.500 62.743 40 57.588 57.291 59.682 3.000 5.000 50.000 2.500 30 4.000 40.000 2.000 24.779 31.225 43.948 20 3.000 25.269 30.000 1.500 1.000 2.000 20.000 10 500 1.000 10.000 0 0 0 2.925 2.908 3.092 3.375 3.506 3.336 2.978 3.460 3.671 0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Nombre d'inicis Nombre d'inicis 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Edat mitjana Edat mitjana Nombre de persones Nombre de persones Nombre de consums Nombre de consums 2023 > La salut a Barcelona > Consum de drogues i addiccions 126 — 127 Mortalitat per reacció La mortalitat per reacció aguda adversa a drogues Xeringues recollides La implementació del model d’atenció a les aguda adversa a drogues ha disminuït des de finals dels anys 80 en ambdós a la via pública drogodependències a Barcelona, el 2005, va reduir sexes, principalment a causa dels canvis en els patrons la quantitat de xeringues recollides a la via pública de consum (tant de les substàncies com de les vies gràcies principalment a un millor accés als programes utilitzades) i l’expansió dels programes de reducció de reducció de danys. Els anys 2014-15 es va arribar de danys. El 2022, a Barcelona, van morir 7 dones a mínims històrics, probablement també per un i 34 homes per aquesta causa. L’edat mitjana d’aquestes increment dels consums en espais privats (pisos defuncions ha augmentat en més de 15 anys des dels de venda i consum, entre altres). Després de l’operació anys 80 i s'ha situat el 2022 en 41,7 anys en el cas policial del 2018 per tancar pisos de venda, el consum de les dones i 44,2 anys en el dels homes FIGURA 55. injectat als espais públics i el nombre de xeringues recollides van tornar a augmentar. Aquesta tendència ha continuat fins al 2023, influïda per les restriccions Les xeringues recollides en els pisos de venda i l’augment dels recursos a la via pública són un indicador indirecte del per a la recollida de xeringues. Ciutat Vella va ser consum problemàtic el districte on se'n van recollir més, seguit dels de drogues per via injectada, i contribueix a guiar districtes de Sant Martí i de Sants-Montjuïc. La baixa l'actuació dels equips de xifra de l’any 2021 va ser deguda, en part, a l’impacte reducció de danys i altres recursos comunitaris. de la pandèmia FIGURA 56. FIGURA 55 Evolució de les defuncions per reacció aguda FONT Agència de Salut LLEGENDA adversa a drogues i edat mitjana de defunció, segons sexe. Pública de Barcelona. Dones Barcelona, 1989-2022. Homes Edat mitjana DONES 140 50 45 FIGURA 56 Evolució del nombre de xeringues recollides a la via LLEGENDA 120 40 pública per districte. Barcelona, 2005-2023. Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Horta-Guinardó 100 35 FONT Agència de Salut Pública de Barcelona. Sant Martí Sant Andreu 30 80 Nou Barris Les Corts 25 Gràcia Sarrià-Sant Gervasi 60 20 40 15 120.000 10 20 5 100.000 0 0 HOMES 50 80.000 140 45 120 40 60.000 100 35 30 80 40.000 25 60 20 40 15 20.000 10 20 5 0 0 0 Nombre de defuncions Nombre de defuncions 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Edat mitjana Edat mitjana Nombre 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2023 > La salut a Barcelona > Salut laboral 128 — 129 Salut laboral La salut laboral Després de la davallada de tots els indicadors a causa de la pandèmia, en els darrers anys s’observa una estabilització o un increment progressiu sense arribar als valors prepandèmics. Aquesta evolució es va observar pel que fa als homes en tots els indicadors, mentre que, pel que fa a les dones, les malalties professionals sense baixa i les lesions per accident de treball greus van ser superiors al 2019 FIGURA 57. A més, en els homes van disminuir les lesions per accident de treball greus in itinere (les que es produeixen en el trajecte del domicili al centre de treball) mentre que en les dones són les que van augmentar més. Aquests resultats suggereixen un possible benefici del teletreball en la salut laboral dels homes, però no en la de les dones. D’altra banda, els trastorns mentals relacionats amb els riscos psicosocials del treball com l’elevat volum de feina, la pressió de temps, la manca d’autonomia i la manca de suport social dels i les superiors, segueixen sent els més freqüents entre les malalties relacionades amb el treball notificades pels Centres d’Atenció Primària, i s’han incrementat fins al 84% en ambdós sexes. En els darrers anys, després de la pandèmia, alguns indicadors de la salut laboral s’han estabilitzat o s'han incrementat progressivament, però sense arribar als valors prepandèmics. Aquesta tendència va ser diferent segons el gènere. Tanmateix, els problemes de salut laboral més freqüents van ser els mateixos en tots els grups d’edat, però amb un patró divergent en funció de la diferent exposició als riscos laborals. 2023 > La salut a Barcelona > Salut laboral 130 — 131 La salut laboral en el L’edat és un determinant clau de la salut i es reflecteix cicle de vida també en els indicadors de salut laboral, que augmenten amb l’edat FIGURA 58. Per exemple, el 2023 les persones menors de 25 anys van patir 4 lesions per accident de treball greus, les de 25 a 44 anys, 73, FIGURA 57 Evolució de la incidència de les lesions greus i LLEGENDA mortals per accident de treball, les malalties professionals Lesions mortals per accident de treball i les majors de 44, 126. Malgrat que la majoria amb baixa i sense baixa, i les malalties relacionades amb el Lesions greus per accident de treball d’indicadors segueixen per sota dels nivells treball. Barcelona, 2014-2023. Malalties professionals amb baixa Malalties professionals sense baixa prepandèmia, el 2023 van augmentar en tots els grups FONT Departament d’Empresa i Treball. Ministeri d’Inclusió, Malalties relacionades amb el treball d’edat respecte al 2022, amb dues excepcions: Seguretat Social i Migracions. Agència de Salut Pública de Barcelona. les lesions greus per accidents de treball, que van disminuir de 19 a 4 en les persones més joves, DONES i les malalties professionals amb baixa, que es van 140 mantenir estables en el grup de 25 a 44 anys 120 (52 casos ambdós anys). Aquestes dades subratllen la necessitat d’incrementar els esforços preventius 100 98,7 97,7 en els llocs de treball per evitar assolir les xifres 80 prepandèmia. 63,5 60 50,8 41,6 40 20 13,3 20,5 16,0 FIGURA 58 Nombre de lesions greus per accident de treball, malalties LLEGENDA 1,0 professionals amb baixa i malalties relacionades amb el treball segons Lesions greus per accident de treball 0 0,2 l’edat. Barcelona, 2023. Malalties professionals amb baixa 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Malalties relacionades amb el treball FONT Departament d’Empresa i Treball. Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Agència de Salut Pública de Barcelona. HOMES 140 350 120 300 100 250 80 257 312 60 55,3 200 45,8 51,2 40 35,8 150 31,2 22,4 20 20,4 14,3 3,0 126 124 0 2,2 100 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 73 50 52 NOTA El denominador per calcular la incidència de les lesions per accident de treball i malalties professionals 4 6 12 és el nombre de persones afiliades al règim general de la Seguretat Social (mitjana anual, excepte per al 0 2023, que s’ha calculat amb les dades del primer trimestre). No es disposa de dades desagregades per sexe. La 16 a 24 anys 25 a 44 anys > 44 anys incidència de les malalties relacionades amb el treball es refereix a les ocorregudes en persones assalariades. Per 100.000 treballadors Per 100.000 treballadores Nombre 2023 > La salut a Barcelona > Salut laboral 132 — 133 El tipus de problemes de salut laboral van ser similars en tots els grups d’edat. Les lesions per accident de treball in itinere i les lesions traumàtiques durant la jornada laboral van ser les més freqüents entre les lesions per accident greu de treball. Les malalties musculoesquelètiques van ser les més comunes entre les malalties professionals amb baixa, mentre que els trastorns mentals i del comportament van ser els més freqüents entre les malalties relacionades amb el treball. Amb l'edat, van augmentar les malalties professionals amb baixa i les malalties relacionades amb el treball de tipus musculoesquelètic, en bona part a causa d’un major temps d’exposició als riscos laborals ergonòmics. Les malalties musculoesquelètiques amb baixa van suposar el 33,3% en les persones més joves, un 53,9% en les de 25 a 44 anys i un 68,6% en les majors de 44 anys. En canvi, els trastorns mentals i del comportament relacionats amb el treball van disminuir amb l’edat: van ser el 100% en menors de 25 anys, el 92,6% en el grup de 25 a 44 anys i el 75,6% en majors de 44 anys. Això indica que les persones més joves tenen unes condicions de treball més precàries i, per tant, una major exposició als riscos laborals psicosocials. Més informació sobre la salut laboral a Indicadors de salut i treball de Barcelona Anar-hi i Treball al CAP. Anar-hi 2023 > La salut a Barcelona > Lesions per trànsit 134 — 135 Lesions per trànsit Lesions per trànsit Segons el Registre d'Accidents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, el 2023 es van produir 7.202 col·lisions, amb un total de 8.786 persones ferides o mortes, el 41% de les quals eren dones. Van morir-hi 20 persones (2 dones i 18 homes) i 225 persones van ser hospitalitzades per ferides greus (78 dones i 147 homes). La TAULA 3 mostra la proporció de persones ferides segons el tipus de vehicle i el sexe, l’any 2023. La majoria de les persones ferides van ser motoristes en ambdós sexes, però amb una major proporció d’homes. En segon lloc, es troben les persones ocupants de turismes, on les dones ferides van superar els homes en cinc punts percentuals. També, hi van haver més dones ferides com a vianants Es pot consultar i com a passatgeres d’autobusos, en comparació el visualitzador web de col·lisions i lesions amb els homes. Els homes van superar les dones per transit. en lesions per bicicleta i en lesions per vehicles Anar-hi de mobilitat personal, com ara els patinets, índex en què s'observa un augment constant anual. El 2023 el percentatge de persones lesionades TAULA 3 Persones ferides segons tipus de vehicle, FONT Registre d'Accidents de la Guàrdia Urbana de en col·lisions per trànsit va ser un 3,2% menor per sexe. Barcelona, 2023. Barcelona. que el 2022. La reducció va ser similar en ambdós DONES N % HOMES N % sexes, i va ser un 36% menor que la del 2002. La major reducció, del 72%, Motoristes 1.243 34,5 Motoristes 2.715 52,4 es va veure en adolescents. Ocupants de turismes 810 22,5 Ocupants de turismes 917 17,7 Vianants 530 15,4 Vianants 433 8,4 Ciclistes 171 4,7 Ciclistes 358 6,9 Passatgers/es d’autobusos 473 12,3 Passatgers/es d’autobusos 200 2,8 Vehicles de mobilitat personal Vehicles de mobilitat personal 218 6,1 360 6,9 (ex.: patinets) (ex.: patinets) 2023 > La salut a Barcelona > Lesions per trànsit 136 — 137 Evolució de les lesions A principis dels anys 90, l’Agència de Salut Pública El mitjà de transport de les persones lesionades de trànsit a Barcelona de Barcelona va crear un sistema d’informació també ha canviat, amb un augment notable de les de lesions de trànsit, amb la policia i el departament lesions en moto, coincidint amb l'increment del seu ús de mobilitat de l’Ajuntament, que ha permès monitorar a la ciutat FIGURA 59. les lesions de trànsit i avaluar les intervencions de seguretat viària. Des del 2002 fins al 2023, L’evolució mitjana del nombre de persones lesionades el nombre anual de persones lesionades ha disminuït entre els anys 2002-2005 i el 2019-2023, segons un 36% gràcies a diverses mesures de seguretat viària grups d’edat, mostra una reducció major entre a la ciutat, com zones 30 km/h, radars de velocitat els grups més joves: -36%, 0-11anys; -72%, 12-17 anys; i camins escolars. -51%, 18-34 anys; -16%, 65-74 anys, i -23%, 75-98 anys. En canvi s’observa un augment del 9% en el grup de 35-64 anys FIGURA 60. Les intervencions dirigides FIGURA 59 Persones lesionades per trànsit segons mitjà de LLEGENDA a millorar l’entorn escolar han contribuït a la reducció transport i sexe. Barcelona, 2002-2023. Cotxe Motocicleta de lesions en la infància i l'adolescència. Ciclomotor Bicicleta FONT Registre d’Accidents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Vehicle de Bus, camió mobilitat personal i altres Vianant DONES 4.500 4.000 FIGURA 60 Percentatge de canvi en el nombre de FONT Registre d’Accidents de la LLEGENDA 3.500 persones lesionades entre els anys 2002-2005 i Guàrdia Urbana de Barcelona. Dones 3.000 2019-2023 segons grup d’edat i sexe. Barcelona, 2002-2023. Homes 2.500 40 % 2.000 1.500 1.000 20 % 500 16% 10% 0 0 % -1% HOMES -14% 4.500 -20 % -21% 4.000 -25% 3.500 -34% -34% 3.000 -40 % -43% 2.500 -53% 2.000 -60 % -63% 1.500 1.000 -76% -80 % 500 0 -100 % 0 a 11 anys 12 a 17 anys 18 a 34 anys 35 a 64 anys 65 a 74 anys 75 a 98 anys Nombre d'homes lesionats Nombre de dones lesionades 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2023 > La salut a Barcelona > Salut sexual i reproductiva 138 — 139 Salut sexual Salut reproductiva L'any 2023 es van registrar 11.316 naixements, amb una taxa de 27,3 per cada 1.000 dones d'entre 15 i 49 anys, de manera que continua la tendència de reducció dels darrers anys. L'edat mitjana de la maternitat va i reproductiva augmentar fins als 34 anys, mentre que l'indicador conjuntural de fecunditat era de 0,87 criatures per dona, per sota de la mitjana de la Unió Europea, que era, d'1,53 FIGURA 61. Anualment es publica l'Informe de Salut, Drets Sexuals i Reproductius. Anar-hi FIGURA 61 Evolució de l’edat de la maternitat i de l’indicador LLEGENDA conjuntural de la fecunditat en dones de 15 a 49 anys. Barcelona, Edat mitjana maternitat 2000-2023. Indicador conjuntural fecunditat El 2023 van néixer 11.316 infants a Barcelona 35.0 2.00 i l’edat mitjana de maternitat va ser de 34 anys. 34.5 1.80 34.2 34.1 34.0 1.60 En els darrers 20 anys, les interrupcions voluntàries 34.0 1.40 de l’embaràs han disminuït, especialment entre les 33.5 1.14 1.17 1.07 1.20 adolescents. Entre els homes, el 2023, les infeccions 33.0 0.99 0.87 1.00 de transmissió sexual van augmentar, sobretot la 32.5 32.9 0.80 gonocòccia i la infecció per Chlamydia trachomatis, 32.0 32.1 0.60 i es va detectar un 17,9% menys de noves infeccions 31.5 0.40 per VIH que l’any anterior. La incidència i mortalitat 31.0 0.20 per SIDA continua molt baixa a la ciutat, de manera 30.5 0.00 que es compleixen els objectius de l’ONU-SIDA. FONT Elaboració pròpia amb dades d’IDESCAT i Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs. Servei de Gestió i Anàlisi de la Informació per a la Planificació Estratègica. Direcció General de Planificació i Recerca en Salut. Departament de Salut. Edat maternitat 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Nombre infants 2023 > La salut a Barcelona > Salut sexual i reproductiva 140 — 141 En els últims 20 anys, a Barcelona, en un context De manera similar, a Barcelona, s’ha registrat de progressiva millora del reconeixement dels drets una disminució dels embarassos i naixements sexuals i reproductius, la taxa d'embarassos va assolir en els darrers vint anys en les noies de 15 a 19 anys. un màxim de 55,8 per cada 1.000 dones a mitjans Tot i aquesta tendència a la baixa, els últims tres anys del període FIGURA 62. La taxa d'interrupcions s'ha detectat un lleuger repunt dels embarassos voluntàries de l'embaràs (IVE) va créixer un 12,2 adolescents, però no dels naixements, que han per cada 1.000 dones l’any 2000 fins a un 17,6 el 2008, disminuït. El 2023 va haver-hi 576 embarassos, cosa que reflecteix una major disponibilitat i amb una taxa de 14,9 per cada 1.000 dones, acceptació social de l'avortament. A partir d'aquest 107 dels quals van acabar en naixement, amb una taxa pic, ambdós indicadors han anat disminuint de 2,8 per cada 1.000 dones FIGURA 63. constantment. El 2023 es van registrar 6.044 IVEs en dones d'entre 15 i 49 anys, amb una taxa de 14,6 per cada 1.000 dones, una disminució que s’associa a l'augment de l'ús de mètodes anticonceptius i a una millor prevenció dels embarassos no desitjats. FIGURA 62 Evolució d’embarassos, naixements i interrupcions voluntàries LLEGENDA FIGURA 63 Evolució d’embarassos, naixements i interrupcions voluntàries LLEGENDA de l’embaràs en dones de 15 a 49 anys. Barcelona, 2000-2023. Taxa embarassos de l’embaràs en dones de 15 a 19 anys. Barcelona, 2000-2023. Taxa embarassos Taxa naixements Taxa naixements Taxa IVEs Taxa IVEs 70.0 70.0 60.0 55.8 60.0 47.6 50.0 50.0 43.9 42.0 40.0 38.2 35.4 40.0 30.7 27.3 29.9 30.0 30.0 24.2 21.0 20.0 17.6 20.0 17.2 17.7 12.2 13.2 14.6 12.8 12.0 14.9 10.0 10.0 8.9 6.5 12.1 4.4 8.8 2.8 0.0 0.0 6.5 Taxa per 1.000 dones de 15 a 49 anys 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Taxa per 1.000 dones de 15 a 19 anys 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2023 > La salut a Barcelona > Salut sexual i reproductiva 142 — 143 L’evolució de les IVEs entre les noies més joves va Infeccions de A la FIGURA 65 es mostra l’evolució de les principals experimentar un augment durant la primera dècada transmissió sexual infeccions de transmissió sexual (ITS) de declaració d’aquest segle, seguit d’una reducció gradual. El 2023 obligatòria a Barcelona. L’any 2023 s’observa, de nou, es van registrar 469 IVEs, amb una taxa de 12,1 per un increment de les ITS, cosa que fa que es mantingui cada 1.000 dones, lluny del pic dle 2007, quan la taxa va la tendència creixent dels darrers anys a la ciutat. ser de 21,0 per cada 1.000 dones. També ha disminuït Tot i tractar-se d’un augment generalitzat tant en el percentatge de noies d’entre 15 i 24 anys que han dones com en homes, la incidència de totes aquestes interromput un embaràs no desitjat més d’una vegada: infeccions és superior en homes, i una part important ha passat del 34,7% el 2009 al 20,3% el 2023 FIGURA 64. dels casos correspon a homes gais, bisexuals o altres Entre les adolescents de 15 a 19 anys aquest homes que tenen sexe amb homes (GBHSH). percentatge el darrer any ha estat del 10,0%. Aquesta millora en els indicadors d’avortament La gonocòccia va ser de nou la ITS més freqüent en reflecteix un avenç en la prevenció i l’educació sexual, persones residents de Barcelona el 2023, amb 7.087 que contribueix a la reducció dels embarassos casos notificats, cosa que suposa una incidència no desitjats entre les noies joves. de 417,5 per 100.000 habitants: 97,6 en dones i 767,6 en homes. Respecte al 2022, va augmentar un 20,5% en les dones i un 13,3% en els homes. FIGURA 65 Evolució de la incidència de gonocòccia, la infecció per LLEGENDA FIGURA 64 Evolució del percentatge d’avortaments en dones menors LLEGENDA Chlamydia trachomatis, la sífilis infecciosa i el limfogranuloma veneri Chlamydia trachomatis de 25 anys que han tingut un avortament previ. Barcelona, 2000-2023. 15 a 19 anys (LGV) segons sexe. Barcelona, 2017-2023. Sífilis 20 a 24 anys Gonocòccia 15 a 24 anys FONT Agència de Salut Pública de Barcelona. LGV 50% 900 900 40% 767,6 34.7 800 800 29.7 700 700 30% 23.9 600 600 20.3 18.8 517,2 20% 20.8 16.8 500 500 16.8 17.7 400 400 10% 10.0 300 300 225,1 0% 200 200 155,1 97,6 100 100 69,2 13,6 0 0 FONT Elaboració pròpia amb dades de l’IDESCAT i Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs. Servei de 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Gestió i Anàlisi de la Informació per a la Planificació Estratègica. Direcció General de Planificació i Recerca en Salut. Departament de Salut. DONES HOMES 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Casos per 100.000 habitants 2023 > La salut a Barcelona > Salut sexual i reproductiva 144 — 145 En el cas de la infecció per Chlamydia trachomatis, La FIGURA 66 mostra la incidència acumulada d’infecció es van notificar 6.188 casos en persones residents per Chlamydia trachomatis l’any 2023, segons sexe de Barcelona l’any 2023, amb una incidència de 364,5 i edat. S’observa que les noies adolescents de 15 a 19 casos per 100.000 habitants: 225,1 en dones i 517,2 anys van ser l’únic grup amb més casos en dones en homes. Això representa un manteniment en dones que en homes, amb una incidència de 902,7 casos i un augment del 13,3% en els homes, respecte al 2022. per 100.000 habitants (331 casos en total), NOTA: És necessari que el aproximadament quatre vegades superior a la dels Pel que fa a la sífilis, es van notificar 1.378 casos l’any disseny de les intervencions nois de la mateixa edat, que van tenir una taxa de 229,8 per reduir la incidència de 2023, el 91,2% dels quals eren homes, amb una les ITS tingui en compte els (89 casos en total). A partir del grup d’edat incidència de 81,2 casos per 100.000 habitants: aspectes següents: de 20 a 29 anys, aquest patró s’inverteix. - Considerar els determinants 13,6 en dones i 155,1 en homes. S’observa, també, socials. un manteniment en dones i un augment del 14,2% - Incorporar la perspectiva de gènere. en homes respecte a l’any 2022. - Comptar amb la participació ciutadana. - Estar dirigides a En el cas del limfogranuloma veneri (LGV), es van poblacions clau, com homes notificar 561 casos en homes i 7 en dones. La gais, bisexuals o altres homes que tenen sexe amb incidència va ser de 35,5 casos per cada 100.000 homes (GBHSH) o adolescents habitants, i en homes va ser de 69,2, cosa que suposa i joves en el cas de la Chlamydia trachomatis. un augment del 80,7% respecte al 2022. FIGURA 66 Incidència de la infecció per Chlamydia FONT Agència de Salut Pública de LLEGENDA trachomatis segons sexe i edat. Barcelona, 2023. Barcelona. Dones Homes 2,3 >70 16,0 7,8 60-69 38,3 27,1 50-59 254,2 100,4 40-49 548,9 30-39 277,0 1.350,6 20-29 1.010,3 1.132,8 15-19 902,7 229,8 Podeu visitar el web 10-14 10,6 Malalties transmissibles 0,0 A-z, que s'actualitza regularment. 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 Anar-hi Casos d'infecció per Chlamydia trachomatis (per 100.000 habitants) Franja d'edat 2023 > La salut a Barcelona > Salut sexual i reproductiva 146 — 147 VIH i SIDA Al llarg del 2023 es van detectar 184 noves infeccions Pel que fa a la SIDA, el 2023 es van notificar 24 casos, pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) amb una incidència d’1,4 casos per cada 100.000 a Barcelona, 154 en homes i 30 en dones. Això habitants (0,7 en dones i 2,2 en homes). representa una davallada del 17,9% respecte a l’any anterior, de manera que es torna a la tendència El primer cas de SIDA a Barcelona es va diagnosticar descendent dels últims anys, que s’havia trencat l’any 1981. Des de llavors, s’han detectat 7.675 casos el 2022 FIGURA XX. en persones residents a la ciutat. Durant aquestes quatre dècades, es poden diferenciar dos períodes: La incidència es va situar en 10,8 casos per 100.000 un primer amb un increment progressiu de la habitants (3,3 en dones i 19,0 en homes). El 73,5 % incidència i la mortalitat, i un segon, a partir de les persones diagnosticades de VIH van néixer de la introducció del tractament antiretroviral de gran Les mesures de prevenció existents, incloent-hi fora de l’Estat espanyol. Entre els homes, el 82,8% activitat l’any 1996, marcat pel declivi constant el tractament precoç de eren gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe en el nombre de casos i morts per SIDA FIGURA XX. persones diagnosticades de VIH, han contribuït a amb homes. Entre les dones, el 100% tenien sexe un descens continuat dels amb homes. Un 7,1% del total de casos eren dones Actualment, a Barcelona, la incidència de la SIDA casos en l’última dècada. És essencial augmentar l’accés transgènere i un 3,0% eren persones usuàries i la mortalitat que provoca són molt baixes, de manera a la profilaxi preexposició de drogues injectades. que es compleixen els objectius marcats per (PrEP), garantir l’accés a proves diagnòstiques i fer la ONU-SIDA. És essencial millorar la qualitat de vida prova del VIH a les persones de les persones que viuen amb VIH, garantir-los diagnosticades d’una ITS. l’accés al tractament antiretroviral i proporcionar-los el seguiment sanitari corresponent. FIGURA 59 Evolució de la incidència de nous casos de VIH segons sexe. LLEGENDA FIGURA 59 Nombre de persones diagnosticades i mortes a causa de la LLEGENDA Barcelona, 2017-2023. Dones SIDA. Barcelona, 1981-2023. Casos de SIDA Homes Mort per SIDA FONT Agència de Salut Pública de Barcelona. FONT Agència de Salut Pública de Barcelona. 1.000 900 50 43,1 800 45 39,2 700 40 600 35 30,27 30 28,1 500 24,1 25 400 18,5 19,0 20 300 15 200 10 4,8 3,3 100 5 3,1 3,2 2,2 2,7 2,7 0 0 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Incidència acumulada per 100.000 habitants Nombre de casos i morts 1981 1985 1987 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015 2017 2019 2021 2023 2023 > La salut a Barcelona > Alimentació segura, saludable i sostenible 148 — 149 Alimentació Alimentació segura: El control oficial dels aliments i establiments vigilància i control oficial alimentaris de la ciutat permet garantir la seguretat dels aliments adquirits per la ciutadania. Mitjançant aquest control, s'assegura que els aliments es segura, produeixen, es processen, s’emmagatzemen i es distribueixen de manera segura, amb la qual cosa s’eviten riscos per a la salut de la població. Aquest saludable control es duu a terme a través d’ inspeccions, auditories, mostreigs, registres i altres accions. S’exerceixen en establiments i activitats de producció i sostenible i comercialització, tant a nivell industrial com minorista, al llarg de la cadena alimentària. A la ciutat es fan inspeccions de manera programada a tots els establiments minoristes. Aquests tipus d'establiments inclouen carnisseries, peixateries, menjadors escolars o restaurants. Segons el grau de compliment de la normativa, els resultats poden ser: satisfactori, millora necessària o insatisfactori. Davant d’uns resultats insatisfactoris, o quan els resultats continuen sent de millora necessària després d’una segona inspecció, s'inicien requeriments administratius per forçar el compliment. L’alimentació és un factor clau per a la salut de les persones i de l’entorn on vivim. L’Agència L’any 2023 es van inspeccionar 1.690 establiments minoristes de forma programada per comprovar de Salut Pública de Barcelona promou el compliment de la normativa. La FIGURA 67 mostra una alimentació saludable i segura, mitjançant els resultats de les inspeccions a l’inici i final del la vigilància i control de la cadena alimentària, procés d’inspecció, per tipologia d’establiment i en global. la informació i promoció sobre l’alimentació saludable en diversos entorns, i tenint en compte també l’impacte mediambiental. Això reafirma el seu compromís amb un model alimentari segur, saludable, sostenible i equitatiu que vetlla per la Els establiments amb major salut de les persones, els territoris i el planeta. compliment de la normativa en la primera inspecció van ser els de restauració social (72%), mentre que els de restauració comercial van presentar el més baix (22%). 2023 > La salut a Barcelona > Alimentació segura, saludable i sostenible 150 — 151 Segons els tipus d’aspectes inspeccionats, entre els Alimentació saludable: Des de fa 20 anys, l’Agència de Salut Pública de establiments que van resultar no conformes, un 53% seguiment de les Barcelona monitora el seguiment de les van incomplir les normes en relació amb els recomanacions recomanacions nutricionals per a adolescents. autocontrols, un 51% en relació amb les condicions nutricionals i hàbits Segons dades de l’Enquesta de Factors de Risc d’higiene, un 47% pel que fa al producte, el processat alimentaris en a l’Escola Secundària s’observa un augment i la manipulació d’aliments i un 42% pel que fa a les adolescents en el compliment de la recomanació sobre el consum estructures i els equipaments. Al finalitzar el procés de carn vermella, tant en noies (del 50,4% el 2004 d’inspecció, es va observar un augment general al 65,9% el 2021), com en nois (del 39,7% el 2004 dels resultats satisfactoris, que són superiors al 75% al 57,1% el 2021). En canvi, el consum recomanat en restauració social, peixateries, carnisseries, de fruites i verdures s’ha mantingut molt baix en fruiteries, polivalents i orxateries i gelateries. ambdós sexes (noies: del 3,7% el 2004 al 3,6% el 2021; nois: del 2,1% el 2004 a l’1,7% el 2021). Al llarg del 2024 es finalitzaran les segones inspeccions dels establiments que el 2023 van L’hàbit d’esmorzar abans de sortir de casa ha disminuït mostrar resultats de millora necessària o en ambdós sexes (noies: del 56,3% el 2004 al 51,8% L’augment del nombre insatisfactoris, i que es troben en procés, tal com el 2021; nois: del 66,0% el 2004 al 59,6% el 2021), d’establiments amb resultat s’indica a la figura, xifra que suposa el 16% del total La recomanació sobre carn i el compliment és més alt entre els nois. Aquest hàbit final satisfactori indica vermella es fixa en dues o que l’activitat d’inspecció d’establiments inspeccionats. menys vegades a la setmana també ha disminuït amb l’edat: les noies que esmorzen ha conduït a la millora del mentre que la de fruita i a casa van passar del 63,2% a 2n d'ESO al 50,1% a 2n compliment de la normativa verdura s’estableix en el i, per tant, a un augment de consum de 5 o més peces a la de Batxillerat el 2004, i del 59,6% al 45,8%, la protecció de la salut de setmana. respectivament, el 2021. Els nois van passar del 73,5% la població. a 2n d'ESO al 56,9% a 2n de Batxillerat el 2004, i del 66,8% al 48,6%, respectivament, el 2021. Entre el 2016 FIGURA 67 Resultats de les inspeccions programades FONT Agència de Salut LLEGENDA i el 2021, va disminuir el percentatge de nois que sopen a l’inici i al final de les campanyes d’inspecció Pública de Barcelona. Satifactori l’any 2023, per tipologia d’establiment i totals. Millora necessària Insatisfactori sols en dies lectius (del 7,4% el 2016, al 4,5% el 2021) Barcelona, 2023. En procés i pel que fa a les noies es va mantenir estable. Peixateries Inici 37,0 63,0 FIGURA 68 Evolució de la prevalença d’adolescents que han realitzat un consum LLEGENDA (n=155) Final 88,4 4,5 7,1 recomanable de carn vermella i de fruita i verdura segons sexe. Barcelona, 2004-2021. Carn vermella (noies) Fruiteries Inici 29,0 71,0 Carn vermella (nois) (n=126) Final 75,4 11,9 12,7 FONT Enquesta de Factors de Risc a l’Escola Secundària. Fruita (noies) Fleques / pastisseries Inici 40,0 60,0 Fruita (nois) (n=133) Final 46,6 0,8 52,6 100% Restauració comercial: Inici 22,0 77,0 1,0 bars, restaurants(n=350) Final 66,0 10,6 23,4 80% Orxateries / Gelateries Inici 39,0 61,0 68,9 65,9 (n=44) Final 81,8 9,1 9,2 59,4 60% Polivalents Inici 44,0 56,0 53,3 50,4 62,6 (n=203) Final 77,3 5,4 17,2 54,7 57,1 Carnisseries Inici 31,0 69,0 40% 42,9 (n=229) Final 85,6 8,3 6,1 39,7 Restauració social Inici 72,0 28,0 20% hospitals, escoles (n=450) Final 89,8 1,3 8,9 3,7 4,0 4,1 3,6 TOTAL Inici 43,0 57,0 2,8 (n=1690) Final 78,0 5,9 16,1 0% 2,1 3,8 1,9 1,9 1,7 0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 % 2004 2008 2012 2016 2021 2023 > La salut a Barcelona > Alimentació segura, saludable i sostenible 152 — 153 Alimentació sostenible: Des del curs escolar 2020-21, la ciutat de Barcelona menjadors escolars més desenvolupa el programa “Menjadors escolars més sans i sostenibles sans i sostenibles” (MEMSS) Anar-hi amb l’objectiu de promoure una alimentació infantil més saludable, sostenible i de proximitat als menjadors escolars. Les dades d’evolució del MEMSS des de l’inici fins al curs escolar 23-24 han mostrat canvis positius quant a nutrició i sostenibilitat als centres on s’ha implementat. Així, pel que fa a les variables nutricionals, es va observar un major consum de llegums com a primer plat (63,6%); de proteïna vegetal al 2n plat (36%), i de guarnicions d’amanida (63,6%) i fruita fresca (36%). D’altra banda, el consum de carn vermella es va reduir un 54,5%. Quant Per a més informació sobre a les millores de sostenibilitat, es va observar com donar resposta als reptes i interrogants de un augment de la partida pressupostària destinada l'alimentació saludable, a alimentació als centres (45%) i un major consum segura i sostenible. Anar-hi de verdures de temporada (55%); d’altra banda, un 45% dels centres havien començat a treballar amb alguna xarxa de producció local. 2023 > La salut a Barcelona > Activitat física i pes 154 — 155 Activitat física Activitat física en el Entre el 2006 i el 2021, l’activitat física intensa temps de lleure en temps de lleure va augmentar en majors de 20 anys, amb un increment més destacat en els homes (del 16,3% el 2006 al 28,7% el 2021) que en les dones i pes corporal (del 9,8% al 14,7%, respectivament). L’activitat física moderada o lleugera també va augmentar en ambdós sexes, de manera que la inactivitat es va reduir. El 2021, el 25,4% de les dones i el 40,2% dels homes realitzaven activitat moderada o intensa, cosa que quasi duplicava les xifres del 2006. L’augment de l’activitat física es va donar, principalment, en la població jove de 20 a 34 anys. En aquest grup d’edat, les dones van passar del 24,1% el 2006 al 39,8% el 2021 i els homes del 34,1% al 57,4%, respectivament. Alhora, l’augment de l’activitat física moderada o intensa es va observar en les persones de totes les classes socials. En les classes socials més benestants les dones van passar del 27% el 2006 al 38,6% el 2021 i els homes del 34,1% al 51,4%. En les classes menys benestants, les dones van passar del 13,1% al 16,6%, i els homes del 18,1% al 29,6%. FIGURA 69 Evolució de l’activitat física en temps FONT Enquesta de Salut LLEGENDA de lleure, segons sexe i nivell socioeconòmic. de Barcelona. Benestant L’activitat física en temps de lleure va augmentar Barcelona, 2006-2021. Intermèdia Menys benestant a la ciutat, sobretot entre els homes 60 % i en la població jove. Es van observar desigualtats segons la classe social, amb més realització 51,4 50 % d’activitat física entre les classes 38,6 40 % 38,6 més benestants. L’excés de pes va augmentar 34,3 30 % 29,6 entre la població adolescent, sobretot en els nois. 27,0 27,2 20,6 20,7 20 % 18,1 16,6 13,1 10 % 0 % 2006 2011 2016 2021 2006 2011 2016 2021 DONES HOMES 2023 > La salut a Barcelona > Activitat física i pes 156 — 157 Excés de pes Durant el període 2006-2021, es van observar diferències en l’evolució de l’excés de pes, variable que inclou el sobrepès i l’obesitat, segons sexe i edat FIGURA 70. En les dones majors de 45 anys, l’excés de pes va disminuir especialment a partir dels 65 anys. En canvi, en les més joves (13-19 anys) va augmentar lleugerament. Pel que fa als homes, es va observar una davallada en l’excés de pes en el grup de 75 anys o més, mentre que en els més joves (13-19 anys) va augmentar i va ser 7 punts percentuals superior en comparació amb les noies (noies: 25,1%; nois: 32,8%). FIGURA 70 Població amb excés de pes (sobrepès i obesitat), per sexe LLEGENDA i edat. Barcelona, 2006-2021. 13-19 45-64 20-34 65-74 FONT Enquesta de Salut de Barcelona i Enquesta de factors de risc a 35-44 >74 l'escola secundària. 100 % 80 % 70,8 69,0 66,5 65,0 63,1 63,1 60 % 55,5 56,0 55,6 51,8 49,4 47,8 44,4 41,6 40 % 37,7 36,6 32,8 30,2 31,1 27,3 23,9 25,1 22,5 20 % 18,1 0 % 2006 2011 2016 2021 2006 2011 2016 2021 DONES HOMES 2023 > La salut a Barcelona > El son 158 — 159 El son Hores de son en En la població de 20 anys o més, la mitjana d'hores de població adulta son ha disminuït entre el 1986 i el 2021, de 7,32 hores a 7 hores en les dones i en els homes de 7,36 a 6,9 hores. A més, és inferior en les dones durant tot el període excepte el 2021. Aquesta reducció està probablement relacionada amb la precarietat del treball, les dificultats per conciliar vida laboral i familiar o a l’ús d'internet, entre altres raons. Al llarg d’aquest període s’observen diferències en la prevalença de son insuficient (menys de 7 hores diàries) per classe social ocupacional: dormir menys de 7 hores és més freqüent en les classes socials menys benestants FIGURA 71. A l’Enquesta de Salut de Barcelona del 2021 s’ha preguntat per primera vegada sobre la qualitat del son. El 23,5% dels homes i el 31,6% de les dones refereixen mala qualitat del son i la prevalença augmenta amb l’edat. FIGURA 71 Evolució de la prevalença d’hores de son FONT Enquesta de Salut LLEGENDA insuficients segons classe social i sexe. Barcelona, de Barcelona. Més benestants 1986-2021. Intermèdia Menys benestants 50 % Estudis recents han relacionat les hores de son 45 % i la qualitat del son amb diversos problemes 40 % 39,2 de salut com ara infarts aguts de miocardi, 35 % accidents vasculars cerebrals, hipertensió, 31,1 31,0 30 % sobrepès, obesitat, diabetis, problemes 25,1 25,5 de salut mental o malalties neurodegeneratives 25,2 25 % 22,8 20,6 com l’Alzheimer i el Parkinson. A Barcelona 18,7 20 % 20,2 18,2 s’observen desigualtats de gènere, classe social 15 % 14,9 i edat en la prevalença de problemes del son. 10 % 5 % 0 % 1986 1992 2001 2006 2011 2016 2021 1986 1992 2001 2006 2011 2016 2021 DONES HOMES 2023 > La salut a Barcelona > Mortalitat 160 — 161 Evolució de les taxes Segons el Registre de mortalitat de Barcelona, Mortalitat de mortalitat que recull aquesta informació des del 1983, la taxa de mortalitat estandarditzada s’ha mantingut estable al llarg dels anys. En canvi, la taxa de mortalitat prematura, entesa com el nombre d’anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys, ha disminuït considerablement en els últims 40 anys, malgrat l’augment observat el 2020 a causa de la COVID-19 FIGURA 72. En concret, des del 1983, la mortalitat NOTA: prematura ha disminuït un 48,9% en les dones Les dades prèvies al 1991 s’han obtingut i un 51,1% en els homes. de forma agregada amb registres històrics, cosa que pot generar una La mortalitat infantil es manté molt baixa a la ciutat, certa variabilitat en la amb 2,2 defuncions per cada 1.000 nadons vius metodologia utilitzada per als càlculs durant aquest el 2022. Aquesta xifra ha anat disminuint de forma període. progressiva des dels anys 80, quan voltava les 9 defuncions per 1.000 nadons vius, fins a estabilitzar-se a partir de la dècada del 2010 al voltant de 2 defuncions per cada 1.000 nadons vius. FIGURA 72 Evolució de les taxes de mortalitat i mortalitat prematura per LLEGENDA cada 100.000 habitants, segons sexe. Barcelona, 1983-2022. Taxa de mortalitat estandarditzada Taxa de mortalitat prematura FONT Registre de mortalitat de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. DONES L’any 2022, es van produir 16.269 defuncions 12.000 a Barcelona: 8.582 dones i 7.687 homes, 10.000 xifres encara lleugerament per sobre 8.000 6.000 dels nivells prepandèmia. Les taxes de mortalitat 4.000 estandarditzada per cada 100.000 habitants 2.000 van ser de 790,1 en dones i 1315,7 en homes. 0 Tot i que la taxa de mortalitat s’ha mantingut HOMES estable en els darrers 40 anys, la mortalitat 12.000 10.000 prematura ha disminuït notablement: 8.000 un 48,9% en dones i un 51,1% en homes. 6.000 4.000 2.000 0 Nombre de defuncions Nombre de defuncions 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 > La salut a Barcelona > Mortalitat 162 — 163 Principals causes En els últims 40 anys, les principals causes de FIGURA 73 Evolució de les principals causes de mort FONT Registre de mortalitat de Barcelona. Agència segons sexe. Barcelona, 1983-2022. de Salut Pública de Barcelona. de mortalitat i evolució mortalitat han canviat amb patrons diferents en homes i dones. La FIGURA 73 en mostra l’evolució. En dones, DONES HOMES les malalties cerebrovasculars, les isquèmiques del cor 1983 1998 2010 2022 1983 1998 2010 2022 i les demències s’han anat mantenint com a principals Demència senil, vascular COVID-19 1 1 1 1 1 1 1 1 i no especificada causes, i s’observa un descens important de causes Malalties 2 2 2 2 2 2 2 2 com el càncer de mama, la diabetis i les malalties COVID-19 isquèmiques del cor del fetge. Entre els homes, les malalties isquèmiques 3 3 3 3 Insuficiència 3 3 3 3 Tumor maligne de tràquea, del cor i les malalties cerebrovasculars també són cardíaca bronquis i pulmó 4 4 4 4 4 4 4 4 destacades, juntament amb el càncer de pulmó Malaltia Demència senil, vascular i les malalties respiratòries cròniques. En les dones, 5 5 5 5 d’Alzheimer 5 5 5 5 i no especificada la segona causa de mort van ser les demències, Malalties Bronquitis, emfisema, 6 6 6 6 6 6 6 6 seguides de la insuficiència cardíaca, mentre que en hipertensives asma i MPOC els homes ho van ser les malalties isquèmiques del cor 7 7 7 7 Malalaties 7 7 7 7 Malalaties i el càncer de pulmó. En els últims anys, han disminuït cerebrovasculars cerebrovasculars 8 8 8 8 8 8 8 8 molt les malalties del fetge, el tumor d’estómac i, Malalties Insuficiència especialment, la SIDA. Aquesta última ha passat de ser 9 9 9 9 isquèmiques del cor 9 9 9 9 cardíaca la setena causa de mort entre els homes l’any 1993, Malalaties del ronyó Malalaties del ronyó 10 10 10 10 i de les vies urinàries 10 10 10 10 a caure 40 posicions en menys de 30 anys. i de les vies urinàries 11 11 11 Tumor maligne de tràquea, 11 Tumor maligne L’any 2022, en la tendència de l’any anterior, la COVID- bronquis i pulmó de budell gros 12 12 12 12 19 va ser la principal causa de mort entre els homes, Tumor maligne Tumor maligne seguida de les malalties isquèmiques del cor, el tumor de mama de pròstata 13 13 maligne de tràquea, bronquis o pulmó i la demència. Tumor maligne Pneumònia i 14 14 14 14 14 14 En les dones, la demència va ser la primera causa de budell gros broncopneumònia de mort, seguida de la COVID-19, la insuficiència 15 15 Diabetis 15 Diabetis cardíaca i la malaltia d’Alzheimer. 16 16 16 Bronquitis, emfisema, 16 16 Cirrosi i altres asma i MPOC malalties del fetge 17 17 17 17 Pneumònia i Tumor maligne de bufeta broncopneumònia urinària 18 18 18 18 Tumors malignes de Tumor maligne d'estómac localització no especificada Tumor maligne estómac 20 Cirrosi i altres 21 malalties del fetge 24 29 2023 > La salut a Barcelona > Mortalitat 164 — 165 Evolució de les causes Entre les dones de 15 a 44 anys, el càncer de mama va Entre els 45 i els 74 anys, el càncer de tràquea, bronquis específiques de ser la principal causa de mortalitat, seguit dels suïcidis i pulmó va ser la primera causa de mortalitat en ambdós mortalitat per edat i les autolesions, que havien ocupat la primera posició sexes. En els homes, aquesta ha estat la primera causa el 2003. En els homes, les causes externes van durant tota la sèrie històrica, seguida de les malalties continuar sent la primera causa, amb els suïcidis isquèmiques del cor. En les dones, el tumor maligne al capdavant, seguits dels enverinaments accidentals de mama, que el 2022 ocupava la segona posició, havia per tòxics i les lesions de trànsit. La SIDA, que havia estat la principal causa de mort en dècades anteriors estat la primera causa de mort en aquest grup d’edat FIGURA 75. La COVID-19 va continuar sent la tercera durant els anys 90, el 2022 ja no figura entre causa de mort en homes. les 10 primeres causes FIGURA 74. FIGURA 74 Principals causes de mort en la població FONT Registre de mortalitat de Barcelona. Agència FIGURA 75 Principals causes de mort en la població FONT Registre de mortalitat de Barcelona. Agència de 15 a 44 anys, segons sexe. de Salut Pública de Barcelona. de 45 a 74 anys, segons sexe. de Salut Pública de Barcelona. DONES HOMES DONES HOMES 1993 2003 2013 2022 1993 2003 2013 2022 1993 2003 2013 2022 1993 2003 2013 2022 Tumor maligne Suïcidis i autolesions 1 1 1 1 1 1 1 1 Tumor maligne de tràquea, Tumor maligne de tràquea, de mama 1 1 1 1 1 1 1 1 bronquis i pulmó bronquis i pulmó Enverinaments accidentals 2 2 2 2 Suïcidis i autolesions 2 2 2 2 per substàncies tòxiques 2 2 2 2 Tumor maligne 2 2 2 2 Malalties isquèmiques de mama del cor 3 3 3 3 Tumor maligne 3 3 3 3 Lesions per accidents de 3 3 3 3 3 3 3 3 d'estómac trànsit Tumor maligne COVID-19 4 4 4 4 4 4 4 4 4 de pàncrees Enverinaments accidentals SIDA 4 4 4 5 5 per substàncies tòxiques 5 5 5 5 Tumor maligne 5 5 5 Cirrosi i altres malalties de budell gros del fetge Tumor maligne de tràquea, 6 6 bronquis i pulmó 6 6 Malalties isquèmiques 6 6 6 Tumor maligne del cor de budell gros Lesions per accidents de 7 trànsit Malalties Malalties 8 8 8 cerebrovasculars 8 8 cerebrovasculars SIDA 9 Bronquitis, emfisema, asma i MPOC 10 10 2023 > La salut a Barcelona > Mortalitat 166 — 167 A partir dels 75 anys, la COVID-19 va ser la principal La mortalitat prematura L’any 2022, el tumor maligne de mama va ser la primera causa de mortalitat en homes, seguida de les malalties causa de mortalitat prematura en les dones, isquèmiques, i la segona en dones, darrere una tendència que es manté estable al llarg dels anys. les demències. En les dones, les malalties El tumor maligne de pulmó va ser la segona causa cerebrovasculars, que havien estat la primera causa de mort prematura en les dones, seguit dels suïcidis. en les dècades dels 90 i 2000, van caure fins a la sisena A la sèrie històrica s’observa que la SIDA i la cirrosi, posició el 2022 FIGURA 76. que eren la segona i tercera causa respectivament en la dècada dels anys 90, han disminuït de forma notable. Pel que fa als homes, els suïcidis van ser la primera causa de mort prematura, seguits Anualment, es generen diferents indicadors que de les malalties isquèmiques del cor i del tumor permeten una anàlisi maligne de pulmó. Respecte a la sèrie històrica, detallada dels patrons de mortalitat de les persones destaca que la SIDA ha passat de ser la primera residents a Barcelona i causa de mort prematura el 1993 a situar-se l'elaboració d'informes anuals. Anar-hi en la posició 31 el 2022. FIGURA 76 Principals causes de mort a partir dels FONT Registre de mortalitat de Barcelona. Agència TAULA 4 Principals causes de mortalitat prematura FONT Registre de mortalitat de Barcelona. Agència 75 anys, segons sexe. de Salut Pública de BarcelonaPública de Barcelona. segons sexe. Barcelona, 2021. de Salut Pública de Barcelona. DONES HOMES 1993 2003 2013 2022 1993 2003 2013 2022 1993 2003 2013 2022 Posició Taxa Posició Taxa Posició Taxa Posició Taxa Demència senil, vascular, COVID-19 1 1 1 1 1 1 1 1 i no especificada DONES Malalties isquèmiques 2 2 2 2 COVID-19 2 2 2 2 Tumor maligne de mama 1 349.5 1 170.7 1 221.6 1 161.3 del cor Tumor de tràquea, bronquis i pulmó 12 69.1 3 121.3 2 178.4 2 121.1 3 3 3 3 Insuficiència cardíaca 3 3 3 3 Demència senil, vascular, i no especificada Suïcidis i autolesions 7 90.1 4 99.8 3 86.9 3 87.9 4 4 4 Malaltia d'Alzheimer Lesions de trànsit 6 94.7 2 123.6 32 7.8 14 27.2 Bronquitis, emfisema, 5 5 5 Malalties 5 5 5 asma i MPOC SIDA 2 335.9 9 70.4 24 11.8 36 5.3 cerebrovasculars Malalties Cirrosi i malalties del fetge 3 122.8 6 85.9 9 43.6 17 22.9 6 Malalties isquèmiques cerebrovasculars HOMES del cor 7 7 Suïcidis i autolesions 8 241.2 5 205.2 3 233.3 1 234.5 8 Malalties isquèmiques del cor 5 474.2 2 358.9 2 303.1 2 214.8 Tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó 2 659.8 1 591.5 1 459.5 3 205.8 Lesions de trànsit 3 592.7 3 346.4 6 104.8 6 104.1 SIDA 1 1147.4 6 200.7 9 89.7 31 17.2 2023 > La salut a Barcelona > Mortalitat 168 — 169 La mortalitat per La FIGURA 77 mostra la distribució de la mortalitat districtes als districtes de la ciutat. L’any 2022, pel que fa a les dones, les taxes més elevades es van observar a Ciutat Vella, amb 828,6 defuncions per cada 100.000 habitants, i a Nou Barris, amb 815,7. En els homes, les taxes més elevades van ser a Ciutat Vella, amb 1.634,9 defuncions per cada 100.000 habitants, i a Sants-Montjuïc, amb 1.319,5 defuncions. Les Corts i Sarrià Sant Gervasi van ser els districtes amb menys mortalitat en ambdós sexes. Web interactiu #IndicadorsdeMortalitatBCN que permet consultar les dades de mortalitat a la ciutat. Anar-hi FIGURA 77 Taxa de mortalitat segons FONT Registre de mortalitat de Barcelona. LLEGENDA districte i sexe. Barcelona, 2022. Agència de Salut Pública de Barcelona. Dones Homes 828,6 Ciutat Vella 1.634,9 775,6 Eixample 1.213,2 780,8 Sants-Montjuïc 1.316,3 596,0 Les Corts 1.286,3 686,3 Sarrià-Sant Gervasi 1.249,9 86,8 Gràcia 1.216,6 86,8 Horta-Guinardó 1.042,8 815,7 Nou Barris 1.319,5 717,8 Sant Andreu 1.241,3 766,6 Sant Martí 1.315,7 1.600 1.200 800 400 0 0 400 800 1.200 1.600 Taxes per 100.000 habitants Taxes per 100.000 habitants 2023 > La salut a Barcelona > Esperança de vida 170 — 171 Esperança de vida Esperança de vida i Segons el Registre de mortalitat de Barcelona, l’any esperança de vida en 2022 l’esperança de vida al néixer era de 86,9 anys bona salut segons sexe per a les dones i de 81,3 anys per als homes, amb una diferència de 5,6 anys, xifres similars al 2021 que no assoleixen encara els nivells del 2019, abans de la COVID-19. La FIGURA 78 mostra que l’esperança de vida ha anat augmentant progressivament en els últims quaranta anys, amb les dones sempre per davant dels homes. Respecte al 1983, les dones viuen 6,6 anys més i els homes 7,7 anys més. Quan es té en compte la qualitat de vida, l'esperança de vida en bona salut es redueix. Si utilitzem l’Euroqol-5D-5L per a l’any 2021, un indicador de qualitat de vida, l’esperança de vida en bona salut disminueix a 74,8 en les dones i a 74,1 en els homes, xifres que representen una reducció de 12,1 anys i 7,2 anys, respectivament. Aquesta reducció més notable en les dones podria estar influenciada pels valors de la qualitat de vida del 2021, encara sota els efectes de la COVID-19. Si s’utilitzessin les dades del 2016, l’esperança de vida en bona salut per a les dones seria de 78,3 anys, un valor similar al dels homes, cosa que s’explica per la mala qualitat dels últims anys de vida entre les dones. L’any 2022, l’esperança de vida era de 86,9 anys per a les dones i de 81,3 anys per als homes, FIGURA 78 Evolució de l’esperança de vida al néixer FONT Registre de mortalitat de LLEGENDA similar al 2021 però encara inferior als nivells segons sexe. Barcelona, 1983-2022. Barcelona. Dones Homes prepandèmia. L’esperança de vida en bona 100 salut es redueix a 74,8 anys per a les dones 95 i 74,1 per als homes. També s’observen 90 86,6 86,9 83,5 desigualtats territorials, que es corresponen 85 80,3 81,3 80 amb el patró socioeconòmic de la ciutat. 80,7 81,3 75 76,8 70 73,6 73,5 65 60 55 50 Anys 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 > La salut a Barcelona > Esperança de vida 172 — 173 Esperança de vida S’observen desigualtats en l’esperança de vida entre al néixer per districtes els districtes de la ciutat que segueixen el patró de les desigualtats segons el nivell socioeconòmic. Ciutat Vella va ser el districte amb l’esperança de vida més baixa en ambdós sexes, mentre que la més alta es va observar a les Corts i a Sarrià-Sant Gervasi, també en ambdós sexes FIGURA 79. Per consultar més dades sobre l’esperança de vida a Barcelona i la seva evolució segons diferents eixos de desigualtat es pot consultar el web #IndicadorsdeMortalitatBCN de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Anar-hi FIGURA 79 Esperança de vida al néixer per FONT Registre de mortalitat de LLEGENDA districtes segons sexe. Barcelona, 2022. Barcelona. Dones Homes 86,5 Ciutat Vella 78,6 87,3 Eixample 82,4 86,9 Sants-Montjuïc 81,6 89,4 Les Corts 84,2 88,7 Sarrià-Sant Gervasi 82,8 86,8 Gràcia 81,7 86,8 Horta-Guinardó 81,7 87,0 Nou Barris 80,9 87,7 Sant Andreu 82,5 87,4 Sant Martí 81,9 100 80 60 40 20 0 0 20 40 60 80 100 2023 > Avaluació del servei d’odontologia social 174 — 175 Avaluació del servei d’odontologia social Principals resultats PERSONES ATESES MILLORA LA QUALITAT DE VIDA de l’avaluació I EL BENESTAR 94% El servei d’odontologia social, creat per l’Ajuntament de Barcelona, es va iniciar l’any 2018 i ofereix assistència odontològica gratuïta per a persones en situació de vulnerabilitat a la ciutat. 4.499 S’han avaluat els efectes d’aquest servei en termes de dolor, PROFESSIONALS que creuen que el servei millora ingesta d’aliments, autoestima, estat d’ànim, relacions socials, la qualitat de vida i el benestar qualitat de vida i benestar, i també s’ha recollit la valoració del servei de les persones ateses per part de les persones usuàries i professionals. 52% 48% DONES HOMES Com es va fer l’avaluació? SUPRESSIÓ DEL DOLOR MILLORA DE L'AUTOESTIMA VALORACIÓ POSITIVA PER PART I L'ESTAT D'ÀNIM DE LES PERSONES USUÀRIES I PROFESSIONALS Les persones usuàries declaren Les persones usuàries consideren 10 10 una reducció molt important o que ha millorat la seva 9 9 supressió del dolor autoestima i el seu estat d’ànim 8 8 7 7 MILLORA EN LA INGESTA D'ALIMENTS MILLORA DE LES RELACIONS SOCIALS 6 6 registre enquesta grups de discussió 5 5 i entrevistes 4 4 3 3 Es va utilitzar el registre propi dirigida a les persones amb persones professionals i 2 2 del servei, del qual es van poder professionals en què es usuàries en què es van explorar extreure dades de les persones va preguntar per temes aspectes relacionats amb els 1 1 ateses i el tipus de tractament organitzatius, de satisfacció efectes del servei en les 0 0 realitzat entre el novembre del i d’impacte del servei en les persones usuàries i la seva PERSONES PERSONES 2018 (quan es va iniciar el ser- persones usuàries. satisfacció sobre diversos USUÀRIES PROFESSIONALS vei) i el desembre del 2022. aspectes del servei. Les persones usuàries declaren Les persones usuàries consideren una millora en la ingesta que han millorat les seves d’aliments relacions socials 9,5 8,5 2023 > Desigualtats en salut 176 — 177 Desigualtats Desigualtats de gènere A Barcelona, persisteixen les desigualtats de gènere. en salut SALUT Les dones declaraven més mala salut perce- 21,4% 16,2% PERCEBUDA buda que els homes. DONES HOMES MORBIDITAT En població adulta, les dones declaraven CRÒNICA patir almenys una malaltia crònica amb més 77,4% 66,3% freqüència que els homes. La multimorbi- DONES HOMES ditat també va ser més freqüent entre les dones. SALUT MENTAL La proporció de dones que declaraven mala 31,3% 21,6% salut mental va ser més gran que la dels DONES HOMES homes. D’acord amb la paradoxa de gènere en les 36 morts 67 morts conductes suïcides, tot i que les tempta- per per tives de suïcidi van ser més freqüents en suïcidi suïcidi les dones, les morts per suïcidi van ser DONES HOMES superiors en els homes. LESIONS DE La majoria de persones lesionades en ↑ ↑ TRÀNSIT vehicles de motor privat van ser homes, vianants vehicles mentre que entre vianants i persones i de motor usuàries de transport públic ho van ser transport privat les dones. Els homes també van superar públic les dones en lesions en vehicles de mo- bilitat personal, com ara els patinets. DONES HOMES SALUT LABORAL Les malalties relacionades amb el tre- 98,7% 51,2% ball van tenir una incidència més alta DONES HOMES en les dones. En les dones també van ser freqüents les malalties professionals sense baixa i en els homes les lesions greus per accident de treball. Al llarg de l'informe es pot veure que la salut TABAC El consum diari de tabac va ser supe- 20,7% 25,9% es distribueix de forma desigual en la població rior en els homes que en les dones. DONES HOMES en funció d'eixos com la classe social, el gènere, INFECCIONS DE La incidència d’infeccions de transmissió 97,6 per 767,6 per TRANSMISSIÓ sexual va ser superior en homes, i entre 100.000 100.000 l'estatus migratori o el territori de residència, SEXUAL ells la gonocòccia va ser la malaltia més DONES HOMES freqüent. factors que generen desigualtats socials en la salut. VIH i SIDA La incidència de VIH també va ser més 3,3 per 19 per alta en els homes, la majoria HGBSH. 100.000 100.000 Un 71% del total de casos eren dones DONES HOMES transgènere. ACTIVITAT Durant el temps de lleure les dones, 14,7% 28,7% FÍSICA en comparació amb els homes, realit- (intensa) (intensa) zaven menys activitat física, tant DONES HOMES intensa com moderada. 25,4% 40,2% (moderada) (moderada) DONES HOMES 2023 > Desigualtats en salut 178 — 179 HORES DE SON Les dones tenien una mitjana d’hores de 31,6% 23,5% Desigualtats segons Les desigualtats en salut per edat afecten els extrems son inferior i també declaraven una pitjor DONES HOMES l’edat de la població, és a dir, la població infantojuvenil, qualitat del son. l’adulta jove i les persones de més de 65 anys. MORTALITAT Les taxes de mortalitat global i prematura van ser més altes en els homes que en les dones. ↑ Pel que fa a les causes, exceptuant la HOMES SALUT Entre les dones joves (15-24 anys), la mala salut percebu- COVID-19, en les dones les demències van PERCEBUDA da era gairebé el doble que entre els homes de la mateixa ser les primeres causes mentre que en els d’edat (10,2% davant del 4,8% en homes). A més, la percep- homes ho van ser el càncer de pulmó i les ció de mala salut augmenta amb l’edat. malalties isquèmiques del cor. MORBIDITAT El 89,8% de les dones i el 87,2% dels homes de 65 anys o ESPERANÇA L'esperança de vida era més alta en les ↑ CRÒNICA més tenien alguna malaltia crònica, amb més gravetat en DE VIDA AMB dones que en els homes, però la diferència DONES aquest grup d’edat. En adults, les dones presentaven més BONA SALUT disminueix si es té en compte els anys de morbiditat crònica (66.3%) que els homes (62,3%). vida viscuts amb bona salut. SALUT MENTAL Igual que en altres països, en infants, la mala salut MORTALITAT Entre els mesos de maig i setembre, el risc 75% 27% mental era més alta en els nens (6,8%) que en les nenes ATRIBUÏBLE A de mortalitat per calor va ser més alt en DONES HOMES (4,4%). A partir de l’adolescència, la mala salut mental Les desigualtats socials LA CALOR les dones que en els homes. era pitjor en les noies (19,6%) que en els nois (11,5%). en salut fan referència a En població adulta, les dones menors de 45 anys presen- taven les freqüències més altes junt amb les dones de 75 les diferències en salut POBRESA La prevalença de pobresa energètica va 15,7% 12,9% anys o més. sistemàtiques, injustes i ENERGÈTICA ser més alta en les dones. DONES HOMES evitables que tenen les persones de diferents grups Les dones de 18 a 24 anys presentaven les taxes més altes MERCAT DE La taxa d’atur, tot i situar-se en el 8,1% 6,9% en ideacions i temptatives de suïcidi. No obstant, la mor- poblacionals. TREBALL nivell més baix dels darrers 15 anys a DONES HOMES talitat per suïcidi era superior en els homes i augmentava la ciutat, va augmentar en les dones, amb l’edat. mentre que en els homes va disminuir. SALUT LABORAL Els problemes de salut mental relacionats amb el treball CONDICIONS Les dones tenien més contractes tempo- ↑ ↑ són els més freqüents entre els notificats a la Unitat de D’OCUPACIÓ rals i a temps parcials que els homes. DONES HOMES Salut Laboral per part dels professionals de l’atenció primària, sobretot entre les persones més joves. POBRESA DE Les dones també presentaven més pobresa ↑ ↓ TEMPS de temps que els homes. DONES HOMES ALCOHOL El consum de risc d’alcohol va ser més freqüent entre les persones menors de 25 anys i arribava al 19,2% en les SOLEDAT Les dones declaraven sentir-se sovint 10,8% 8,7% dones i al 24,7% en els homes. soles amb més freqüència que els homes. DONES HOMES INFECCIONS DE La incidència més alta de Chlamydia trachomatis es va TRANSMISSIÓ observar en adolescents de 15 a 19 anys, principalment en SEXUAL noies (902,7 en dones i 229,8 en homes). ALIMENTACIÓ L’hàbit d’esmorzar abans de sortir de casa era menys fre- qüent entre les noies adolescents (51,8%) que entre els nois (59,6%). PES CORPORAL En l’adolescència, l’excés de pes era superior en els nois (32,8%) que en les noies (25,1%). MORTALITAT Entre les dones de 15 a 44 anys, la principal causa de mort va ser el càncer de mama, seguida dels suïcidis i les autolesions. En els homes ho van ser els suïcidis, els enverinaments per tòxics i les lesions per accidents de trànsit. A partir dels 75 anys, exceptuant la COVID-19, les demències van ser la principal causa de mort en els dones i les malalties isquèmiques del cor, en els homes. MORTALITAT Les persones de 75 anys o més, principalment dones, eren ATRIBUÏBLE A les més afectades per la mortalitat atribuïble a la calor. LA CALOR Entre els mesos de maig i setembre, es van produir 220 morts en aquest grup d’edat i 80 en menors de 75 anys. 2023 > Desigualtats en salut 180 — 181 CONDICIONS Les llars amb infants presentaven més pobresa: un 27,5% en Desigualtats segons Les desigualtats socials a Barcelona mostren una ECONÒMIQUES pobresa material i un 27,1% en pobresa severa, en compara- l'estatus migratori situació més desfavorida per a les persones nascudes a ció amb les llars sense infants (15,1% i el 9,5%, respec- tivament). En les llars monoparentals, aquest percentatges l'estranger. eren del 23,8% en el cas de la pobresa material i del 16,8% en el de la severa. D’altra banda, la pobresa severa en les persones majors de 65 anys era de l’11,3%. MORBIDITAT La tuberculosi va ser més freqüent entre la població nas- L’atur de llarga durada va ser més alt a partir dels 45 CRÒNICA cuda fora de l’Estat espanyol, amb taxes de 20,3 per cada anys, especialment entre les dones (56% en front del 52,6% 100.000 dones i 43,3 per cada 100.000 homes. dels homes). SALUT MENTAL La salut mental era pitjor entre les persones nascudes en països de renda baixa que entre les nascudes a l’Estat SOLEDAT Les dones de 15 a 34 anys i les de 75 anys o més declara- espanyol, tant en dones com en homes. ven amb més freqüència sentir-se sovint soles. En l’ado- lescència (13-19 anys), la prevalença en les noies (15,3%) gairebé duplicava la dels nois (8,8%). VIH i SIDA El 73,5% de les persones diagnosticades de VIH van néixer fora de l’Estat espanyol. SOLEDAT La soledat no desitjada era més alta en les noies nascudes a l’estranger (22,7%) que entre les nascudes a Barcelona (13,6%). Desigualtats segons la L’estat de salut era, en general, pitjor entre les HABITATGE El 28,2% de les persones nascudes en països de renda mit- jana o baixa i el 6,1% de les persones nascudes a l’Estat classe social persones de classe social més desfavorida i s’observa espanyol vivien en habitatges de menys de 15 m2. un gradient. POBRESA ENER- La pobresa energètica va ser superior en les persones nas- GÈTICA cudes en països de renda mitjana o baixa, tant en dones, 29,7%, com en homes, 24,5%. SALUT PERCE- Tant en homes com en dones hi havia un gradient en la BUDA salut percebuda. És pitjor en les classes socials més des- favorides. MORBIDITAT Els trastorns de conducta eren més freqüents entre els CRÒNICA nens, especialment en els barris menys afavorits (8,2% davant del 2,9% entre els més afavorits). SALUT MENTAL La mala salut mental va ser més alta en les noies de bar- ris desfavorits (24,8%) CÀNNABIS Tot i haver-se reduït en ambdós sexes, el consum de cànna- bis en adolescents era lleugerament més alt als barris desfavorits. ACTIVITAT L’activitat física era menys freqüent entre les classes FÍSICA menys benestants (18,1% en dones i 29,6% en homes). HORES DE SON La prevalença de son insuficient (menys de 7 hores diàries) era més freqüent en les classes socials menys benestants. CONDICIONS La meitat de les llars més vulnerables econòmicament des- ECONÒMIQUES tinaven més del 40% dels seus ingressos a les despeses de l’habitatge. POBRESA ENER- La pobresa energètica va ser superior en les dones treba- GÈTICA lladores no manuals (22,9% vs. 11% no manuals). SOLEDAT El 23,3% de les dones de nivell socioeconòmic desfavorit declaraven sentir-se sovint soles, en comparació amb el 14,3% de les dones de nivell socioeconòmic afavorit. 2023 > Desigualtats en salut 182 — 183 Desigualtats segons el La salut també es distribueix de forma desigual en la territori de residència població en funció del territori de residència. En general, la prevalença de problemes de salut és superior en els territoris amb pitjor situació socioeconòmica. MORBIDITAT El percentatge de població amb patologies cròniques greus CRÒNICA o molt greus era més alt als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Andreu. MORTALITAT El patró de la mortalitat es corresponia amb el patró so- cioeconòmic dels diferents districtes de la ciutat. Ciutat Vella i Nou Barris tenien les taxes més altes, en ambdós sexes. ESPERANÇA DE Ciutat Vella presentava la menor esperança de vida, tant VIDA per a les dones com en homes. Sants-Montjuïc va ser el se- güent en les dones i Nou Barris, en els homes. SOROLL L’Eixample era el districte amb més persones exposades a nivells alts de soroll, tant durant el dia com durant la nit (35% i el 27%de la població, respectivament). MOBILITAT La proporció d’infants que anaven a l’escola de manera activa (caminant o en bicicleta) era menor als districtes de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. PLAGUES Els districtes amb més incidències de múrids van ser Ciu- tat Vella i Sant Martí. En el cas dels mosquits, Ciutat Vella, l’Eixample i Sant Martí són els que van registrar més activitat. Pel que fa a les paneroles, ho van ser Ciu- tat Vella i Sants-Montjuïc. HABITATGE Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i Horta-Guinardó van ser els districtes amb més habitatges amb presència de goteres o humitats i, en els dos últims districtes, també d’edificis sense ascensor. D’altra banda, a Ciutat Vella i a Nou Bar- ris era on hi havia més persones que vivien en habitatges de menys de 15 m2. 2023 > Pla de salut 2021-2025 184 — 185 Pla de salut 2021-2025 Progrés del Pla de salut El Pla de salut de Barcelona, a més d’incorporar de Barcelona 2021-2025 els objectius i eixos del Pla de salut de Catalunya 2021-2025, inclou 12 línies estratègiques amb accions associades. Anar-hi. En el seu segon any, totes les línies estratègiques havien iniciat la majoria de les accions previstes. La FIGURA 80 mostra que el 80% de les L’any 2023, més del 80% de les accions incloses accions havien estat completades o assolides en més del 50%. Tanmateix, 4 accions es van desestimar, a les 12 línies estratègiques del Pla de salut per manca de recursos o per haver prioritzat accions de Barcelona s’han completat o han estat alternatives, i un 6% de les accions encara no s’havien assolides en més del 50%, cosa que suposa iniciat. Es va observar una bona progressió respecte a l’any 2022. una bona evolució respecte al 2022. FIGURA 80 Grau d’assoliment de les accions de les línies estratègiques del Pla de salut. Barcelona, 2023. FONT Elaboració pròpia a partir de l’avaluació LLEGENDA de les línies estratègiques del Pla de salut de Completat Assolit >50% Assolit <50% Barcelona. No iniciat No informat Projecte desestimat 1 Promoció de la salut (persones, famílies i comunitats) 66,7 13,3 20,0 (15 accions) 2 Drets sexuals i reproductius 42,9 23,8 4,8 4,8 19,0 4,8 (21 accions) 3 Salut mental i addiccions 10,0 70,0 20,0 (10 accions) 4 Violències (menors, masclista, persones grans) 33,3 23,8 19,0 23,8 (21 accions) 5 Atenció integrada social, sanitària i suport a cures 18,5 25,9 18,5 22,2 7,4 7,4 (27 accions) 6 Vigilància i control epidemiològic de malalties i infeccions 45,5 27,3 27,3 transmissibles (11 accions) 7 Salut bucodental i altres serveis sanitaris poblacions vulnerables 54,5 36,4 9,1 (11 accions) 8 Salut ambiental i entorns saludables, resilients i justos 52,9 47,1 (17 accions) 9 Alimentació sana, segura i sostenible 57,1 21,4 7,1 7,1 7,1 (14 accions) 10 Entorn de treball segur i saludable 9,1 45,5 36,4 9,1 (11 accions) 11 Sistemes d’informació 33,3 33,3 (6 accions) 33,3 12 Participació ciutadana i entitats de promoció de la salut 14,3 57,1 21,4 7,1 (14 accions) 0 % 10 % 20 % 30 % 40 % 50 % 60 % 70 % 80 % 90 % 100 % 2023 > Accions destacades en salut pública 186 — 187 Accions destacades Informe de mortalitat i calor Avaluació del programa “Transformem els patis” La calor té un impacte directe sobre la salut, L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha en salut pública augmenta el risc de problemes específics realitzat l’avaluació del programa “Trans- com els cops de calor, agreuja les malalties formem els patis”, un programa impulsat cròniques i, fins i tot, pot provocar la mort. per l’Ajuntament de Barcelona que pretén L’ASPB ha realitzat un estudi per entendre la transformar els patis d’escoles públiques de manera com la calor afecta la mortalitat a la Barcelona perquè esdevinguin més natura- ciutat i com ha evolucionat al llarg dels dar- litzats, coeducatius i d’ús comunitari. L’ob- rers anys (2016-2023). A Barcelona la calor jectiu principal de l’avaluació ha estat explo- representa un risc important per a la salut i rar, amb perspectiva de gènere, els efectes causa un augment de defuncions durant els del programa (edició del curs 2021-22) en mesos d’estiu (300 morts el 2023, un 6% de termes d’ús del pati i benestar de la comu- les morts totals), sobretot entre les dones i nitat educativa. Els resultats de l’avaluació les persones grans. Cal destacar que la me- mostren que la transformació ha permès todologia utilitzada en aquest estudi, que més diversificació del joc, ha generat patis combina fonts d’informació actualitzades més inclusius amb una reapropiació de l’es- diàriament i mètodes estadístics avançats, pai no perifèric per part de grups de nenes permetrà actualitzar els càlculs de manera i mixtos, ha millorat la qualitat d’espais que àgil cada any, un cop finalitzat l’estiu. Es pot permeten el repòs i ha impactat positiva- consultar l’estudi complet. Anar-hi ment en el benestar de l’alumnat. Mesura de govern de salut Programa escolar “Cara i Creu” comunitària En els darrers anys, la prevenció del joc L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat una d'apostes i els seus danys associats ha estat nova Mesura de govern per reforçar la una prioritat per a la ciutat, tal com recullen salut comunitària a través de l’ampliació la Mesura de Govern: Accions 2024-2027 pel Aquest capítol presenta algunes de les accions del programa Barcelona Salut als Barris benestar digital i el Pla d’Acció sobre Dro- (BSaB), liderat per l’Agència de Salut Públi- gues i Addiccions de Barcelona 2021-24. Per rellevants que l'Agència de Salut Pública de ca de Barcelona. La iniciativa està dotada abordar aquesta problemàtica, i especial- Barcelona ha dut a terme el darrer any d’un pressupost total de més de 4,5 mili- ment el joc en línia, l'Agència de Salut Públi- ons d’euros i s’executarà fins a l’any 2030. ca de Barcelona ha dissenyat el programa per respondre als reptes locals en la protecció En concret, se centra en quatre objectius, escolar Cara i Creu. Dirigit a l’alumnat de 4t que inclouen l’ampliació del programa BSaB; d’ESO, té com a objectiu reduir la incidència i la promoció de la salut de la ciutadania. l’augment de l’accés als recursos i activitats del joc d'apostes entre la població adoles- dels barris de la ciutat a través de prescrip- cent, augmentant la consciència sobre els cions socials; l’impuls de l’art i la creativitat seus riscos i reforçant les habilitats socials com a eines de millora de la salut en per- per afrontar-los. Inclou també una guia per a sones grans, i el reforç d’actuacions per a les famílies per sensibilitzar l’entorn proper la millora de la salut mental. D’altra banda, a l’adolescent. Després d'una prova pilot a s’acompanya també de la millora dels equi- tres instituts, el curs 2024-25 s'ha ofert per paments de l’Atenció Primària i Comunitària primera vegada a tots els centres educatius amb l’ampliació i creació d’11 nous CAPs a la de la ciutat i es realitzarà l’avaluació d’efec- ciutat en els pròxims anys. tivitat del programa. 2023 > Accions destacades en salut pública 188 — 189 Campanya “A casa teva: fem prevenció Sistema de vigilància de vacunes Jornades d’Habitatge i Salut Jornada del Pla de Salut de Barcelona del mosquit tigre” VigiVacBCN 2021-2025 Els mosquits són un problema de salut pú- La vacunació és una de les mesures amb més El març de 2023 es van celebrar les Jorna- L’1 de desembre de 2023 es va celebrar la blica degut a la seva activitat picadora, impacte en la salut de les persones. El 2023, des d’Habitatge i Salut, organitzades per Jornada del Pla de Salut de Barcelona 2021- que pot provocar molèsties ciutadanes així l’Agència de Salut Pública de Barcelona va l’Agència de Salut Pública de Barcelona i la 2025, organitzada conjuntament pel Con- com transmissió de malalties. L’activitat del iniciar el nou Sistema de Vigilància de Vacu- Càtedra Barcelona Estudis Habitatge. Durant sorci Sanitari de Barcelona (CSB) i l’Agència mosquit tigre (Aedes albopictus), principal nes de Barcelona (VigiVacBcn) per monitorar la trobada, persones investigadores d’àmbit de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Hi van vector a la ciutat, es dona a l’espai privat, l’estat vacunal de la població de la ciutat. nacional i internacional van debatre com els participar al voltant de 200 professionals de motiu pel qual es va dur a terme el projecte Aquest sistema permet analitzar les cober- diferents aspectes de l’habitatge, com per l’assistència sanitària i de la salut pública. La “A casa teva: fem prevenció del mosquit ti- tures vacunals segons edat, sexe i territori, exemple l’assequibilitat econòmica, la se- jornada va girar al voltant de quatre temes: gre”. Es tracta d’una intervenció impulsada amb l’objectiu de millorar els programes de guretat en la tinença, les seves condicions Promoció de la salut i salut comunitària, Sa- per l’Agència de Salut Pública de Barcelona vacunació i afavorir l’equitat vacunal a Barce- materials o les característiques del barri on lut mental i addiccions, Atenció i Integració que està orientada a capacitar la ciutada- lona. Els resultats d’enguany mostren que les es troba, impacten en la salut. Així mateix, Social i Sanitària a Barcelona i Salut ambien- nia mitjançant la informació, sensibilització i cobertures de les vacunes infantils són altes, es van compartir bones pràctiques, progra- tal. El Pla de Salut de Barcelona 2021-2025, conscienciació per fer una prevenció eficaç tot i que disminueixen amb l’edat. En canvi, les mes i polítiques d’habitatge en l’àmbit local elaborat conjuntament pel CSB i l’ASPB amb a l’espai privat, reduir els focus de cria i mi- cobertures de les vacunes de l’edat adulta i amb un benefici potencial per a la salut. Les la participació de professionals, entitats i llorar el benestar i la salut. Anar-hi de la tardor (grip i COVID-19) són baixes. Tam- jornades van tenir lloc a l’Auditori de Mercè ciutadania, defineix els objectius claus per bé s’observen diferències importants en les Rodoreda, situat al Campus UPF de la Ciuta- a la millora de la salut i la qualitat de vida de cobertures entre les àrees bàsiques de salut della. la població. Basat en el Pla de Salut de Ca- de la ciutat. Tanmateix, cal interpretar amb talunya 2021-2025, inclou també 12 línies cautela aquestes diferències, ja que podrien estratègiques específiques de la ciutat de estar influïdes per diferències en la proporció Barcelona. de persones amb doble cobertura sanitària. Per assolir els objectius de vacunació, cal millorar la qualitat de les dades, comprendre les desigualats observades i intensificar els programes de vacunació a tota la població. Anar-hi 2023 > Conclusions 190 — 191 1 2 Canvis en les característiques sociodemogràfiques de la població Millora en la contaminació de l’aire i de l’aigua Barcelona és avui una ciutat amb més perso- nes grans i amb més persones immigrades, i La qualitat de l’aire i de l’aigua a Barcelona ha la seva població compta amb un nivell d’estu- millorat notablement gràcies al compliment de dis més alt que fa 40 anys. L’any 2023, la ciu- les diferents normatives. Tot i així, els nivells Conclusions tat va assolir el nombre més alt d’habitants d’NO2, PM10 i PM2,5 de l’aire continuen superant dels últims anys, de manera que va recuperar els valors recomanats per l’OMS. Pel que fa a la la tendència a l’alça d’abans de la pandèmia. contaminació acústica, el nou mapa de soroll A més, la taxa d’activitat laboral ha augmen- de Barcelona mostra que el trànsit és la princi- tat i l’atur ha disminuït, especialment entre pal font de soroll, tant de dia com de nit, i gaire- les dones: s’ha situat al nivell més baix dels bé la meitat de la població s’hi troba exposada a últims 15 anys. Tot i això, a la ciutat hi ha llars uns nivells perjudicials per a la salut. L’Eixample en situació de pobresa. Gairebé 3 de cada 10 és el districte amb més soroll de trànsit. Com llars amb infants pateixen pobresa severa i/o d’altres ciutats, Barcelona pateix els efectes material i aquesta situació s’agreuja en el cas del canvi climàtic, com les onades de calor, que de les famílies monoparentals, majoritària- s’associen amb un excés de mortalitat, espe- ment encapçalades per dones. Els districtes cialment entre els grups més vulnerables. Les de Ciutat Vella i Nou Barris presenten els ni- persones més afectades són les dones i les vells més alts de pobresa infantil. majors de 75 anys. 3 4 El fenomen de la soledat: un nou repte per a la ciutat A continuació es presenten com a conclusió Canvi del patró de les malalties La soledat té un impacte negatiu en la salut les 10 idees principals de l’informe per entendre transmissibles de les persones, ja que augmenta el risc de certes malalties i problemes de salut mental. de manera ràpida l’estat de la salut En les últimes dècades, algunes malalties A Barcelona, 1 de cada 10 persones majors i les desigualtats en salut a la ciutat el 2023. transmissibles com la SIDA i la tuberculosi de 15 anys afirma sentir-se sovint sola, un han disminuit dràsticament, mentre que les sentiment més freqüent entre les dones i les infeccions de transmissió sexual (ITS) han persones de nivell socioeconòmic desfavo- augmentat tant en dones i homes però amb rit. La soledat no desitjada no és un fenomen una incidència superior en homes, espe- exclusiu de les persones grans. De fet, les cialment en homes gais, bisexuals o altres persones joves, i en especial les adoles- homes que tenen sexe amb homes. La gono- cents, són les que presenten les prevalen- còccia és la ITS més freqüent a la ciutat, se- ces més altes, seguides de les persones de guida de la clamídia i la sífilis. La clamídia és 75 anys o més. Actualment, a Barcelona, 2 de l’única ITS amb més casos en dones que en cada 5 persones de 75 anys o més viuen so- homes, principalment adolescents d’entre 15 les, principlament als barris de Ciutat Vella i a 19 anys. Sants-Montjuïc, i la majoria són dones. 2023 > Conclusions 192 — 193 5 7 8 Augment de la mobilitat activa i disminució de les lesions per accidents de trànsit Augment dels problemes de salut mental Al llarg dels últims anys es manté la reduc- ció de la mobilitat motoritzada en vehicle Els problemes de salut mental han augmen- privat dins la ciutat. Barcelona és una ciutat tat, sobretot els de naturalesa ansiosode- compacta que afavoreix la mobilitat activa i pressiva, i són més freqüents en dones i en on dels gairebé 5 milions de desplaçaments les persones de nivell socioeconòmic desfa- diaris que es realitzen, la meitat es fan a peu vorit. Els suïcidis s’han mantingut estables i o en bicicleta. Des del 2002, el nombre anu- Disminució del consum de drogues són més freqüents en els homes. Tanmateix, al de persones lesionades ha disminuït un injectades i de tabac i augment del consum els episodis d’ideació suïcida i les temptati- 36% gràcies a la implementació a la ciutat d’alcohol de risc ves de suïcidi han augmentat, especialment de nombroses intervencions per millorar la entre les dones menors de 25 anys. seguretat viària, com les zones 30 km/hores, En les últimes dècades la mortalitat per re- els radars de velocitat i els camins escolars. acció adversa a les drogues ha disminuït de La reducció més gran de lesions (72%) s’ha manera dràstica. El tabaquisme també ha 6 observat entre la població infantil i adoles- disminuït, sobretot entre els homes, però cent, probablement relacionada amb les ha augmentat el consum d’alcohol de risc a millores de pacificació del trànsit en l’entorn partir de la pandèmia de COVID-19, espe- escolar. Segons dades de l’última enques- cialment entre les persones més joves. Els ta de salut, el 70% dels menors de la ciutat últims anys el consum de cànnabis també ha Disminució de la taxa de fecunditat i anaven caminant o en bicicleta a l’escola. disminuït entre les persones joves. augment de l’esperança de vida Des de l’any 2000, s’observa una tendència sostinguda de disminució de la fecunditat i 9 10 un augment de l’edat mitjana de maternitat, que actualment és de 34 anys. La taxa d’in- terrupcions involuntàries de l’embaràs (IVEs) també ha disminuït, especialment entre les adolescents. La mortalitat s’ha mantingut estable en els últims 40 anys, mentre que la mortalitat prematura i la infantil han dis- Disminució de l’excés de pes i augment minuït notablement, i aquesta última és molt de l’activitat física moderada i intensa baixa a la ciutat. Algunes malalties, com les Disminució de les hores de son en el lleure del fetge i especialment la SIDA, han deixat d’estar entre les primeres causes de mor- Durant l'any 2021, la mortalitat s'ha reduït i talitat en menys de 30 anys. Entre el 1983 i el Ha augmentat la pràctica d’activitat física l'esperança de vida al néixer ha augmentat 2022 l’esperança de vida ha augmentat gai- moderada i intensa en el lleure a la ciutat i, respecte a l'any 2020. Encara que les xifres rebé 7 anys en ambdós sexes, i és més alta en especial, entre els homes i la població no hagin recuperat completament els nivells en les dones. Ara bé, si es tenen en compte jove. L’excés de pes, que inclou el sobrepès previs a la pandèmia, gradualment es van els anys viscuts en bona salut, es redueix i l’obesitat, ha disminuït en alguns grups recuperant després del fort impacte de la en ambdós sexes, i les dones viuen més anys d’edat. Tot i així, l’excés de pes és més alt COVID-19. Actualment, l'esperança de vida que el homes però amb menys qualitat en la població adolescent, sobretot entre és de 87,5 anys per a les dones i de 82 anys de vida. els nois. per als homes. 2023 > On trobar més dades dels determinants i la salut 194 — 195 Enquesta de Salut Enquesta sobre els factors de risc a de Barcelona l'escola secundària (FRESC) On trobar més Web obert dels resultats obtinguts de Web obert dels resultats obtinguts de l'Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) la darrera edició 2021 de l'Enquesta dades dels des del 2006 fins al 2021. L'ESB és una FRESC. L’enquesta es duu a terme peri- enquesta quinquennal representativa òdicament a les escoles de la ciutat. pel que fa a Barcelona i districtes. Permet visualitzar la situació de la majo- El web permet visualitzar els principals ria d'hàbits i conductes relacionades determinants resultats en salut i els seus determi- amb la salut dels adolescents segons nants socioeconòmics segons eixos de eixos de desigualtat. Anar-hi desigualtat‚ ja sigui en gràfics‚ mapes o taules descarregables. Anar-hi i la salut Pobresa energètica i salut Temperatura i mortalitat a Barcelona (TEMOB) Web interactiu per difondre el coneixe- Web interactiu que permet visualitzar els ment generat sobre la distribució de la patrons geogràfics de diferents indica- pobresa energètica i els seus efectes dors climàtics a la ciutat i l’associació sobre la salut. S'hi pot trobar informació entre la calor i la mortalitat i el seu sobre diferents indicadors i la seva impacte per als 73 barris de la ciutat de distribució segons diferents eixos de Barcelona. Anar-hi desigualtat social i geogràfica. A més permet visualitzar la seva relació amb l’estat de salut, l’ús de serveis sanitaris i l’ús de fàrmacs. Anar-hi L'Infobarris Infodistrictes L'Infobarris presenta un conjunt d'indi- Aquesta eina permet visualitzar de cadors de context físic i socioeconò- manera senzilla un conjunt d'indicadors mic; de salut i conductes relacionades de salut i els seus determinants en els amb la salut, i de serveis sanitaris per districtes de la ciutat de Barcelona. als barris de la ciutat, posant com a Inclou la funció de realitzar comparati- referència els valors del districte al qual ves dels indicadors entre els districtes i pertany el barri i el conjunt de la ciutat. visualitzar-ne l’evolució en el temps. Anar-hi Anar-hi 2023 > On trobar més dades dels determinants i la salut 196 — 197 Web de mortalitat: indicadors de Lesions i col·lisions de trànsit mortalitat a BCN Web interactiu que permet visualitzar Web interactiu que permet visualitzar els principals indicadors de mortalitat geogràficament les col·lisions de trànsit de la població resident a Barcelona i la i les persones lesionades a la ciutat de seva evolució. La informació es mostra Barcelona, A més inclou diversos segons diferents eixos de desigualtat indicadors d’intensitat de trànsit i del com: el sexe, l’edat i el territori. risc de col·lisions per trams, cosa que L’objectivitat i exhaustivitat de la permet visualitzar el risc de col·lisió informació dels indicadors de mortalitat tenint en compte la mobilitat de la via. fan d’aquest web un instrument útil per Anar-hi al monitoratge de la salut i el suport al disseny de polítiques públiques. Anar-hi Observatori de salut Sistema de vigilància i impacte de polítiques de les desigualtats socials en salut És una eina que ofereix informació sobre Visualitzador que permet monitorar l'estat de salut de la població, la seva les desigualtats en salut per tal de evolució i com es distribueix segons prioritzar intervencions i veure diferents eixos de desigualtat. També l’impacte de les polítiques inclou un repositori d'avaluacions de implementades. Aquest projecte l'impacte de diverses polítiques sobre la s’emmarca dins el projecte europeu salut. Anar-hi JAHEE (Joint Action Health Equity Europe). Anar-hi