Informe final de síntesi del projecte “Ningú enrere” SESSIONS D’ESCOLTA ACTIVA A COL·LECTIUS VULNERABLES PER GARANTIR LA JUSTÍCIA CLIMÀTICA En el marc del projecte europeu Localised Juliol de 2024 SCIENCE FOR CHANGE Índex Introducció 3 Desenvolupament del projecte 4 Participació i dinàmica 4 Agenda de les sessions amb infants 5 Agenda de les sessions amb adults 6 Visions i percepcions dels infants 7 1. Percepció i preocupació sobre el canvi climàtic 7 2. La temperatura i les estacions 7 3. Espai i equipaments públics 7 4. Mobilitat 8 Visions i percepcions dels adults 9 1. Percepció i preocupació sobre el canvi climàtic 9 Un nivell de sensibilització limitat 8 La inquietud per les generacions futures 8 Cert desinterès o ecofatiga 8 2. Climatització a les llars, eficiència energètica i energies renovables 10 La sensació tèrmica i seus condicionants 10 Diversitat d’estratègies per al confort tèrmic 10 Estalvi i eficiència energètica, una fórmula comuna 11 La factura de la llum, una preocupació quotidiana 11 El bo social, una ajuda no coneguda per tothom 11 Un pes important dels oligopolis energètics en el mercat 11 La contractació d’energies alternatives, molt residual 11 Diverses barreres per fer possible la transició energètica 12 Un nou model de producció i consum i consciència comunitària 12 3. Espai públic. Preparar la ciutat per al canvi climàtic 12 El barri, espai bàsic de relació 13 Diferències entre districtes 13 Excessiva turistització de la ciutat 13 La qualitat sonora de l’espai públic, un punt crític 14 Demanda creixent d’espais verds i parcs amb ombres 14 Un disseny en favor de l’accessibilitat universal 14 El civisme o la corresponsabilitat en el bon manteniment de l’espai públic 14 4. Mobilitat: Zona de Baixes Emissions, transport públic i altres 14 Un espai viari saturat 15 El vehicle privat, un mode minoritari 15 La restricció del trànsit a l’interior de la ciutat per millorar la qualitat de l’aire 15 Tothom és vianant 15 Bona connexió en transport públic 15 Preferència per la xarxa d’autobús 16 Un servei adequat per respondre a una elevada demanda 16 Poca presència de la mobilitat elèctrica o mobilitat descarbonitzada 16 El control de bicicletes i patinets, una necessitat 16 1 SCIENCE FOR CHANGE Accessibilitat universal als modes de transport 17 Un servei porta a porta adaptat 17 5. Ús d’espais i equipaments de la ciutat com a refugis climàtics 17 La xarxa de refugis climàtics, un espai de confort tèrmic 17 Un horari i un calendari més extens 17 Usos no sempre fàcils de compatibilitzar 17 6. Altres aspectes 18 Preocupació per l’ús eficient de l’aigua 17 Una generació excessiva de residus 18 Percepció de l’administració 18 Més informació i pedagogia 19 7. Coneixement i valoració de l’acció municipal 19 Sobre l’energia 19 Sobre l’espai públic 20 Sobre la mobilitat 20 Sobre equipaments i refugis climàtics 21 Altres qüestions 21 8. Propostes de futur 22 Energia 22 Una política de subvencions i ajudes per una major eficiència energètica 22 Un assessorament personalitzat per estalviar i ser més eficient 23 Un marc normatiu més exigent 23 Espai públic 23 Més espais lliures de qualitat i integradors 23 Major enverdiment de la ciutat 23 Bona planificació dels espais públics i més ombres 23 Un bon manteniment i il·luminació 24 Informació sobre els tractaments fitosanitaris 24 Més lavabos públics, fonts i bancs 24 Estudi dels efectes de la contaminació acústica i atmosfèrica 25 Mobilitat 25 Per un model de mobilitat sostenible i accessible 25 Major freqüència i fiabilitat 25 Servei de taxi sense olor i adaptat 26 Bicicletes assequibles 26 Major civisme en la conducció de bicicletes i patinets 26 Abonaments o estratègies de foment de l’ús 26 Més “En bici sense edat” 27 Equipaments i refugis climàtics 27 Més cobertura dels refugis climàtics 27 Més serveis en alguns equipaments 27 2 SCIENCE FOR CHANGE Introducció El projecte “Ningú enrere: escolta activa a col·lectius vulnerables per garantir la justícia climàtica” s’inscriu en el marc del projecte europeu LOCALISED. Aquest es basa en millorar l’adaptació entre els plans de descarbonització a nivell nacional i les necessitats locals de planificació i implementació de la transició energètica i l'adaptació al canvi climàtic. L’objectiu és crear eines fàcils d'utilitzar que permetin a les autoritats locals, la ciutadania i les empreses accelerar les seves accions de planificació cap a una descarbonització profunda. En aquest sentit, és fonamental entendre la visió i conèixer les narratives de la ciutadania sobre aquest tema, sobretot dels col·lectius més vulnerables, ja que no només son les persones que estan més afectades pels efectes del canvi de climàtic; sinó que també estan més afectades per les polítiques d’adaptació i mitigació d'aquest. La vulnerabilitat en el context del canvi climàtic s'ha d'entendre com un procés de múltiples capes que inclou factors geofisiològics, socioecològics i econòmics com la salut, l'edat, les discapacitats; i factors socioeconòmics com la pobresa, baix nivell educatiu, o el racisme, el sexisme i l’homofòbia. Per abastar totes les tipologies de vulnerabilitat s’ha plantejat diverses sessions per recollir les diferents visions i percepcions de cada col·lectiu, com ara infants, gent gran, dones, persones d’origen divers, persones amb problemes de salut i/o dependència, persones sense llar o persones en situació de pobresa energètica. Les sessions tenen un caràcter eminentment de diagnosi (per identificar necessitats, problemàtiques, vulnerabilitats associades al canvi climàtic), si bé també es recullen propostes. En funció del col·lectiu es pregunta l’opinió sobre determinades mesures o polítiques en funcionament o que es prevegin implementar per fer front al canvi climàtic. El procés participatiu i la sessió de codisseny vol donar compliment a aquests objectius globals: O1. Recollir l’opinió, inquietuds, maneres de fer, dificultats davant dels eixos plantejats. O2. Detectar el nivell de coneixement de polítiques públiques d’adaptació i mitigació actuals. O3. Captar les possibles millores de futur en l’àmbit del canvi climàtic amb una visió integradora. El projecte és una iniciativa de la Direcció d’Agenda 2030, la Direcció de l’Oficina de Canvi Climàtic i la Direcció de Comunicació i Participació de la Gerència de Mobilitat, Infraestructures i Serveis Urbans i compta el suport tècnic i codisseny de les sessions de Science For Change. Seguidament, es presenta el desenvolupament de la sessió de codisseny, els resultats per cada eix i les conclusions. 3 SCIENCE FOR CHANGE Desenvolupament del projecte Science For Change ha dinamitzat les sessions, comptant amb l’expertesa d’una especialista en Sostenibilitat i Ciència Ciutadana i un especialista en Antropologia Social i Cultural, com a facilitadores. Les sessions no haurien estat possibles sense la col·laboració de la Gerència d’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat, la Gerència d'Àrea de Cultura, Educació, Esports i Cicles de Vida, l’Institut Municipal de Serveis Socials, el Districte de Ciutat Vella, el Districte de Nou Barris i el Districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona, La Troca, l’Associació Catalana d’Afectades i Afectats de Fibromiàlgia i d’altres Síndromes de Sensibilització Central (ACAF), Ràdio Nikosia i l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), per part del projecte LOCALISED i d’altres departaments i organismes que han contribuït a difusió i la captació de participants. Participació i dinàmica Les 9 sessions s’han desenvolupat entre els mesos d'abril i juliol de 2024 en diversos equipaments i districtes, segons cada grup. Al llarg del procés hi ha hagut 42 participants (30 dones i 12 homes), deixant els infants a part, dels quals han participat 38, en representació de diferents col·lectius vulnerables al canvi climàtic com: infants, gent gran, dones, origen divers, sense llar i usuàries del Punt d’Assessorament Energètic (PAE), que han compartit la seva visió i coneixement. El perfil de les persones ha estat força variat i s’han complementat les visions i percepcions amb aportacions des del punt de vista i realitat de cada agent. Dia Col·lectiu Assistents Entitat/s o organismes facilitadors Lloc 30/4 Infants 20 infants - Departament de Promoció de la Infància (Direcció de Serveis d’Infància, Casal educació (3 a 6 anys) Joventut i Gent Gran - Gerència d’Àrea de Cultura, Educació, Esports i Infantil de infantil Cicles de Vida) Vallbona - Districte de Nou Barris - Casal Infantil de Vallbona 2/5 Infants 18 infants - Departament de Promoció de la Infància (Direcció de Serveis d’Infància, Casal educació (6 a 8 anys) Joventut i Gent Gran - Gerència d’Àrea de Cultura, Educació, Esports i Infantil de primària Cicles de Vida) la Barcelo- - Districte de Ciutat Vella neta - Casal Infantil de la Barceloneta 8/5 Gent 8 persones - Consell Assessor de la Gent Gran Seu del Gran - Departament de Promoció de la Gent Gran (Direcció de Serveis Districte (5 homes, 3 d’Infància, Joventut i Gent Gran - Gerència d’Àrea de Cultura, Educació, de Ciutat dones) Esports i Cicles de Vida) Vella 15/5 Gent 10 - Departament de Promoció de la Infància (Direcció de Serveis d’Infància, Casal de Gran persones Joventut i Gent Gran - Gerència d’Àrea de Cultura, Educació, Esports i Cicles Gent Gran (3 homes, 7 de Vida) de Sant dones) - Coordinadora dels Casals de Gent Gran del Districte de Sant Martí Martí 21/5 Dones 2 dones - Direcció de Feminismes (Gerència d’Àrea de Cultura, Educació, Esports i Seu del Cicles de Vida) Districte 4 SCIENCE FOR CHANGE - Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) de Ciutat Vella 30/5 Origen 7 dones - Direcció de Serveis a les Persones i al Territori del Districte de Sants- Lleialtat divers Montjuïc Santsenca - La Troca 11/6 Salut i 11 persones - Gerència d’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat Seu Depen- (9 dones i 2 - Residència Josep Miracle temporal dència homes) - Associació Catalana d’Afectades i Afectats de Fibromiàlgia i d’altres de la Síndromes de Sensibilització Central (ACAF) Residència - Ràdio Nikosia Josep Miracle 25/6 Sense llar 3 persones - Serveis d’Inserció Social del Departament de Serveis i Programes Servei (2 homes i 1 d’Allotjament Individual per a Persones Sense Llar d’Inserció dona) - Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) Social 4/7 Punt 1 dona - Direcció d’Edificació i Serveis Generals (Gerència d’Àrea de Drets Socials, Seu del Asseso- Salut, Cooperació i Comunitat) Districte rament - Districte de Nou Barris de Nou Energètic Barris Agenda de les sessions amb infants El disseny de les sessions ha estat condicionat per l’adaptació a un públic infantil (3 a 8 anys). De manera que les dinàmiques s’han basat en extreure la informació demanada a través dels seus hàbits quotidians: ● Com vas a l’escola cada matí? → Mobilitat. ● Què fas després de sortir de l’escola? → Espai públic i refugis climàtics. ● T’agrada més el fred o la calor? Tens fred/calor a casa? → Climatització. En conseqüència, en aquestes sessions no s’ha contestat l’enquesta d’opinió sobre el canvi climàtic, sinó que la sessió s’ha començat amb una dinàmica per trencar el gel en què s’ha induït als infants a moure el seu cos i desplaçar-se per l’espai, així com a respondre preguntes genèriques de caràcter participatiu. Posteriorment, s’ha entrat en matèria de mobilitat a través de converses grupals i mitjançant dibuixos, el que també ens ha proporcionat informació sobre l’espai públic. Finalment, s’ha tractat el tema de la climatització proposant-los una comparativa entre l’estiu i l’hivern i una enumeració de les característiques que més els atrauen i de les que menys. 5 SCIENCE FOR CHANGE Agenda de les sessions amb adults Les sessions s’han estructurat en diferents parts. Primerament, les persones assistents han contestat, de manera autònoma, una Enquesta d’opinió sobre el canvi climàtic1. Posteriorment, s’ha fet una ronda inicial amb una breu presentació personal, donant resposta a una pregunta comuna per trencar el gel: “El canvi climàtic et preocupa? Per què?”. Això ha servit per conèixer quina era la percepció de les diferents persones participants, com a punt de partida per acabar d’enfocar les sessions. S’han dividit en 4 eixos temàtics: 1. Climatització de les llars, eficiència energètica i energies renovables 2. Espai públic: Preparar la ciutat per al canvi climàtic 3. Mobilitat: Zona de baixes emissions, transport públic, etc. 4. Ús d’espais i equipaments de la ciutat com a refugis climàtics Al mateix temps, aquests s’ha desenvolupat a partir de 3 perspectives de treball: ● Problemàtica, hàbits i necessitats (Diagnosi) ● Nivell de coneixement i ús de l’acció municipal (Contrast amb la política/acció municipal) ● Propostes de futur (Què més hi pot fer l’Ajuntament?) Sessions amb el Consell Assessor de la Gent Gran, gent gran al Casal de Sant Martí i Dones al Districte de Ciutat Vella (8, 15 i 21 de maig). Sessions amb col·lectius de Salut i Dependència, sense llar i del Punt d'Assessorament Energètic (11 i 25 de juny i 4 de juliol). S’ha valorat la sessió a partir d’un qüestionari que inclou diferents aspectes de funcionament. 1 Els resultats de l’Enquesta d’opinió sobre canvi climàtic es recullen en un informe específic. 6 SCIENCE FOR CHANGE Visions i percepcions dels infants Els infants, en tant que persones cuidades, no són responsables de les seves pròpies accions en l’àmbit del projecte, sinó que les seves pràctiques són fruit de les necessitats, els objectius, les barreres i la presa de decisions dels seus pares, mares o tutors legals. En conseqüència, la seva percepció sobre el món està centrada en el present i el futur a curt termini. 1. Percepció i preocupació sobre el canvi climàtic La majoria dels infants amb els quals s’han dut a terme les sessions no demostren cap preocupació vers l’impacte que pot causar-los el canvi climàtic. Amb tot, sí que coneixen que el canvi climàtic està relacionat amb l’augment de la temperatura, però alguns no ho conceben com un fenomen preocupant. Nogensmenys, els més grans sí que estan familiaritzats amb la nocivitat de les emissions, malgrat que no coneguin els seus efectes de forma profunda. 2. La temperatura i les estacions La seva percepció tèrmica no es vincula amb la sostenibilitat del planeta a llarg termini, sinó que s’associa a activitats de caràcter lúdic o social que els impulsa a preferir la calor al fred, atesa la presència de vacances, temps lliure i oci de l’estiu. Així mateix, en lloc de comprendre les estacions per mitjà de la seva pròpia experiència, sembla que recorren a la simbologia emblemàtica i als costums tradicionals, com són les celebracions de Nadal o les vacances d’estiu. Ara bé, malgrat que expressen que l’estiu presenta una major quantitat d’atributs favorables que l’hivern, als infants no els atrauen les temperatures extremes, ja que es queixen del fred de l’hivern i de la calor de l’estiu. Tanmateix, conceben el clima com un factor extern al qual ells i elles mateixes s’han d’adaptar de forma individual per millorar la seva sensació tèrmica. En altres paraules, no fan referència a les possibles estratègies de climatització d’un recinte, sinó que diuen recórrer a accions individuals que apliquen sobre el seu propi cos, com beure aigua o treure’s la roba per refrescar-se quan tenen calor i en fer servir una manta quan es té fred. Tanmateix, són coneixedors de l’existència d’aparells de climatització, encara que no semblen conscients de l’impacte que causa el seu consum, tant a nivell energètic com mediambiental. 3. Espai i equipaments públics Durant les sessions amb els infants ha estat difícil abordar l’espai públic en termes d’impacte del canvi climàtic. Tanmateix, podem extreure dades arran d’alguns comentaris respecte de les seves activitats durant l’estiu o l’hivern. Per una banda, tant la platja com la piscina han estat esmentades i dibuixades de forma repetida al llarg de les sessions, especialment a la Barceloneta. Així doncs, observem que la platja és un espai altament utilitzat pels infants de la Barceloneta de cara a refrescar-se i sociabilitzar. També s’ha fet referència en repetides ocasions a la piscina del Club de la Barceloneta, encara que alguns infants fan ús de piscines d’ús privat, propietat de les seves amistats. En el cas de Vallbona, la platja i la piscina també són els espais més utilitzats per refrescar-se, encara que en menor mesura que a la Barceloneta. A Vallbona dues persones fan ús de piscines municipals i tres baixen a la platja amb els seus familiars. Així i tot, una nena de Vallbona explica que quan vivia a Sud Amèrica anava molt a la platja, però des que viu a Barcelona no hi va. 7 SCIENCE FOR CHANGE Per altra banda, el fet que no s’hagi fet menció a l’ús de centres cívics o biblioteques ens dona informació sobre quins equipaments no utilitzen aquests infants. A més a més, tenint en compte que aquestes sessió s’ha dut a terme entre setmana en un casal de barri; podem formular la hipòtesi que degut a la jornada laboral dels pares i mares, els infants fan ús del casal algunes tardes. Per tant, els equipaments públics més utilitzats són les escoles, els casals, els clubs esportius i les piscines municipals. 4. Mobilitat S’observa una clara diferència en la forma de desplaçar-se de casa a l’escola entre els infants de Vallbona i els de la Barceloneta. Per una banda, la majoria dels infants de Vallbona dibuixen el seu trajecte en cotxe, mentre que els infants de la Barceloneta van a l’escola caminant, acompanyats del seu pare, la seva mare o la seva àvia. En el Casal de la Barceloneta, si bé és cert que un dels infants fa el trajecte en moto quan el porta el seu pare, la proximitat dels seus domicilis a l’escola explica la decisió dels seus familiars de portar els seus fills i filles caminant. Així mateix, aquells que viuen més lluny són els que agafen l’autobús. Per contra, al barri de Vallbona la decisió majoritària és la utilització del vehicle privat. Encara que no vam poder consultar als seus tutors legals el motiu d’aquestes pràctiques, si s’analitza el context geogràfic i social dels barris es pot arribar a detectar una explicació: mentre que a la Barceloneta s’hi troben múltiples serveis, el barri de Vallbona és una zona quasi exclusivament residencial. Per tant, és més probable que els pares i mares que porten els seus fills i filles a l’escola ho facin en cotxe perquè és el vehicle que utilitzen per anar a treballar. En relació al transport públic, tots els infants prefereixen l’autobús per sobre del metro, ja que el darrer no els atrau gens. Majoritàriament expressen que l’olor no és agradable i que no els fa gràcia l’ascensor. Així mateix, esmentar les problemàtiques del metro porta a parlar sobre les aglomeracions que s’hi donen al llarg de l’any i especialment a l’estiu amb la presència de turistes. Altres factors que influeixen en la seva percepció negativa del metro són el soroll i la presència de graffitis. Per altra banda, el que més els atrau del metro és fer operar les màquines per treure el bitllet o carregar la targeta. Però això només succeeix quan els seus pares o mares els ho deixen. En relació amb la mobilitat, la posició geogràfica dins de la ciutat determina els mitjans de transport que utilitzen per moure's. Atesa la seva connexió amb el transport públic i l’oferta de serveis del seu barri, els pares i mares dels infants prenen unes decisions o unes altres i, per tant, l’infant viatja per la ciutat d’una forma o altra. 8 SCIENCE FOR CHANGE Visions i percepcions dels adults A continuació es recopilen els resultats de tot el procés, segons els blocs temàtics abordats en cada sessió de manera global i particular per ressaltar algun punt de vista concret. En aquest sentit, cal destacar que, deixant el col·lectiu de salut i dependència a part, es detecta que les diferències principals no es donen entre col·lectius, sinó entre estils de vida, preferències o conscienciació personal i nivell sociocultural. 1. Percepció i preocupació sobre el canvi climàtic Un nivell de sensibilització limitat En general, es detecta un cert coneixement i sensibilització sobre el canvi climàtic i les accions humanes que el potencien, encara que les idees al voltant d’aquest concepte són variables en funció del nivell socioeducatiu, cultural i econòmic. Així doncs, es pot destacar que a la sessió amb persones d’Origen divers, una de les assistents no coneix el terme “canvi climàtic”, una altra no li dona gaire importància i una darrera comenta que als seus països d’origen no se li presta atenció. Per contra, la gran majoria dels participants són conscients de l’existència d’una crisi climàtica, encara que la seva inquietud es manifesta en diferents graus. La inquietud per les generacions futures S’observa una preocupació generalitzada per les generacions futures. Malgrat la diferència entre el clima actual respecte del passat s’ha posat sobre la taula en diverses sessions, hi ha una percepció que el clima està empitjorant i, per tant, seran les generacions futures les que patiran les conseqüències d’una forma més dràstica. Des d’aquesta perspectiva, hi ha persones que consideren que s’ha entrat en una fase de no retorn, en què els humans ja no podran remeiar el mal causat, i d’altres que pretenen reduir l’impacte del canvi climàtic amb pràctiques quotidianes sostenibles. Així mateix, les persones més sensibilitzades amb el canvi climàtic són aquelles que diuen sentir els seus efectes, en menor o major mesura, i que perceben un contrast entre el clima actual de Barcelona i el del passat, en comparar les estacions entre sí o en comparar-lo amb el del seu país d’origen. Cert desinterès o ecofatiga i el paper de les administracions Es detecta certa despreocupació o apatia en algunes persones, fruit de la desinformació, deguda a la posició social de la persona en qüestió —sigui de nacionalitat espanyola o estrangera—, o bé per una posició de confrontació vers l’Administració, la qual és concebuda com una entitat que no actua pel bé de la ciutadania i el planeta, sinó del capital. En aquest sentit, es posa sobre la taula certa ecofatiga i instrumentalització del canvi climàtic per part de les administracions per provocar canvis i beneficiar a certes empreses. En conseqüència, hi ha una percepció generalitzada que les accions que estan en mans de la població per combatre el canvi climàtic són d’impacte reduït; són les grans empreses i les polítiques públiques qui tenen el poder de fer canvis significatius. Aquesta idea provoca una desmoralització a moltes de persones, les quals deixen de realitzar aquestes accions, mentre que n’hi ha d’altres que per motius culturals i/o morals persisteixen en la pràctica d’hàbits sostenibles. Finalment, encara que la sensibilització vers el canvi climàtic és diversa en les diferents persones participants, frenar-lo no sembla ser la prioritat de la ciutadania de Barcelona. El benestar de les persones properes i l’economia domèstica solen ser aspectes quotidians que, tot i interactuar amb les causes i els efectes del canvi climàtic, són preferents per a les persones participants. 9 SCIENCE FOR CHANGE 2. Climatització a les llars, eficiència energètica i energies renovables L’energia és un tema que repercuteix a totes les llars i sobre el qual hi ha una certa sensibilització que porta a posar atenció al seu consum. Per altra banda, la manera com es genera, és a dir, quina és la font d’energia, té clarament un impacte ambiental i territorial que no es pot obviar. Com a una de les baules de la transició energètica, a poc a poc es van expandint noves fórmules i estratègies proactives si es vol accelerar el canvi de model (instal·lació de plaques solars per l’autoconsum o formar part d’una comunitat energètica, canviar d’operadora…), si bé entre la població vulnerable al canvi climàtic tenen molt poca presència. A aquestes s’hi sumen les mesures passives que estan força assumides per part de la ciutadania i especialment entre les persones amb menys recursos i un major interès en l’estalvi per reduir la factura elèctrica. La sensació tèrmica i seus condicionants En la major part dels col·lectius sembla més fàcil combatre el fred a l’hivern que la calor a l’estiu, encara que la localització de l’habitatge és un aspecte clau per la bona climatització, si bé la percepció de la temperatura ambient té un elevat component subjectiu. D’aquesta manera, la convivència comporta haver de combinar diverses sensacions tèrmiques i nivells de conscienciació climàtica, que poden divergir entre els membres d’una casa. Globalment, es pot copsar com les persones grans solen ser més fredoliques i, per tant, es decideix posar la calefacció a les cases per elles; mentre que moltes de les mares del col·lectiu de persones d’Origen Divers afirmen prioritzar el benestar dels infants respecte del personal. Des del grup de Salut i Dependència s’ha manifestat que la malaltia pot comportar alteracions en la temperatura corporal i manca de confort tèrmic a causa de la no-adequació d’algunes estratègies de climatització i la difícil relació amb l’ambient exterior, font d’olors o sorolls que poden suposar un malestar. Diversitat d’estratègies per al confort tèrmic Al llarg de les diferents sessions s’ha comprovat que existeixen diverses estratègies per al confort tèrmic a l’espai privat i que aquestes responen a hàbits personals segons el nivell de sensibilització, segons les necessitats de les persones residents i segons l’accés als sistemes de climatització. S’observa que les estratègies de climatització passives són més habituals que l’ús de la calefacció o l’aire condicionat. Aquesta pràctica respon tant a motius econòmics, culturals i de sensibilització climàtica, principalment. Amb els episodis de calor s’obren finestres, s'abaixen persianes i es provoquen ventilacions creuades o es posa puntualment algun ventilador, però en ocasions són mesures insuficients. Així que les persones que hi tenen accés posen l’aire condicionat; si bé procuren utilitzar-lo el mínim temps possible. Encara que la forma com combatre la calor ha estat la més comentada, també s’ha deixat constància que a l’hivern, si no tenen calefacció (o no la posen), fan servir estufes elèctriques o de gas, utilitzen mantes i, en algun cas, fins i tot passen fred. Per tant, hi ha casos en què clarament es detecta una situació de pobresa energètica. A nivell econòmic s’aprecia que algunes de les persones que voldrien adaptar casa seva per obtenir un millor confort tèrmic, viuen en pisos de lloguer, la persona propietària dels quals no està interessada a fer reformes per la millora de 10 SCIENCE FOR CHANGE l’habitabilitat i/o en la instal·lació d’aparells de climatització. En la mateixa línia, es posa de manifest l’augment dels preus de l’energia, el que ha portat la població a recórrer a hàbits que no comportin costos afegits. Estalvi i eficiència energètica, una fórmula comuna Principalment, se sol optar per apagar els llums, canviar les bombetes tradicionals a LED, encendre els aparells de manera puntual i comprar electrodomèstics eficients, prestant atenció a l’etiquetatge energètic, com han destacat especialment els grups de Gent Gran i de persones d’Origen Divers. A més, en el darrer col·lectiu també s’ha detectat un motiu addicional a l’econòmic o ambiental: un pensament religiós i ètic que intervé en les pràctiques d’estalvi. Moltes d’aquestes pràctiques són importades des dels seus països d'origen. Entre la Gent Gran i altres col·lectius, com el de Dones, hi ha la percepció que hi ha condicionants —com el nivell l'educació i formació, les prioritats, la comoditat, el nivell i situació econòmica de les persones, entre d’altres— que intervenen en les pràctiques habituals de consum. Pel que fa als electrodomèstics, sembla que poca gent té rentaplats, ja sigui per no poder fer front a la compra, no tenir espai o per una qüestió que no en perceben els beneficis com l’estalvi d’aigua. Altres raons consisteixen en què hi ha un alt índex de persones grans, que viuen soles, o que el consideren innecessari, de manera que recorren a trucs per rentar amb menys aigua. La factura de la llum, una preocupació quotidiana Es constata una tendència d’increment en els preus de l’energia que ha provocat la moderació en l’ús d’aparells elèctrics, com constata la Gent Gran o les persones d’Origen Divers, entre les quals es parla en diferents moments de la preocupació pels preus de l’energia i, per tant, de la factura elèctrica, raó per la qual es podria parlar de pobresa energètica. El bo social, una ajuda no coneguda per tothom S’evidencia que les persones que tenen un habitatge més precari, pitjor aïllament i pateixen pobresa energètica solen ser, al mateix temps, les que tenen menor capacitat per gestionar el bo social elèctric o altres ajuts. Tanmateix, des d’alguna de les organitzacions i entitats de la qual són membres tenen un servei d’atenció a persones grans per gestionar el bo social amb les companyies elèctriques i atendre diferents necessitats. Un pes important dels oligopolis energètics en el mercat En diferents sessions sorgeix, no tant a nivell de col·lectiu com de certes inquietuds o punts de vista personals, una denúncia respecte dels interessos econòmics que hi ha darrere alguns canvis socials, com poden ser la transició energètica, i el pes dels grans oligopolis i del capitalisme en el disseny de nous models de consum, fent aflorar també les barreres que a vegades aquestes mateixes empreses posen per fer més lent el canvi, posant traves o dificultats o alentint el procés en base als seus interessos i domini del mercat energètic. La contractació d’energies alternatives, molt residual Amb molt poques excepcions, globalment no es coneix quin és l’origen de l’energia domèstica, és a dir, com s’ha generat (si és solar, eòlica, nuclear, hidroelèctrica, etc.). Entre un dels grups amb Gent Gran sembla que qui té 11 SCIENCE FOR CHANGE consciència ambiental ha pres decisions en els diferents àmbits, contractant “Barcelona Energia” o la cooperativa “Som Energia”, per tenir un subministrament basat en fonts renovables. El pes de les grans empreses “tradicionals”, per tant, pot explicar parcialment la paradoxa que en el context de canvi climàtic i de mercat lliure (cooperatives de consum, operadora municipal, etc.), el canvi d’empresa subministradora elèctrica sigui molt residual entre els col·lectius vulnerables. En aquest sentit, gairebé en cap col·lectiu es tenia present que, amb un canvi d’operadora energètica, es podia consumir energia de fonts renovables sense cap cost afegit o necessitat d’inversió. Diverses barreres per fer possible la transició energètica Quan es parla d’energies renovables la visió se centra sobretot en la instal·lació de plaques solars, si bé s’identifiquen diverses barreres derivades de circumstàncies personals (per estar de lloguer), econòmiques (necessitat d’inversió inicial), incerteses legals o administratives (lentitud, dificultat d’accés a subvencions, necessitat d’un acord veïnal, etc.), impediments de certes operadores del mercat o aspectes tècnics no resolts del tot avui en dia (bateries poc desenvolupades, escassetat de materials, etc.). Entre la gent gran més formada s’esmenta també que l’administració va molt lenta, dificultant així la transició energètica, i també s’apunten alguns conflictes d’interessos, com per exemple que les instal·lacions renovables poden tenir un gran impacte visual i territorial, malgrat que reben subvencions per a la seva expansió. Des del col·lectiu de Dones s’indica que per tal que la transició energètica sigui efectiva, s’ha de fer un pas endavant i proposen que sigui l’administració la que impulsi la transformació del sector energètic i mobilitat elèctrica i no ho deixi en mans privades. Un nou model de producció i consum i consciència comunitària Entre les persones més conscienciades, sobretot part del grup de gent gran, s’evidencia una inquietud complementària sobre el model de producció i consum, ja que es pregunten “per què es fabriquen, avui dia, aparells o vehicles contaminants”. Es detecta una certa consciència comunitària i de benestar comú quan es posa de manifest que els aparells de clima expulsen la calor fora de la sala on se situen, perjudicant el medi exterior i espai públic. 3. Espai públic. Preparar la ciutat per al canvi climàtic Hi ha un ús creixent de l’espai públic, sobretot dels parcs, com a resultat de la redescoberta de l’entorn i la necessitat de reconnexió i respecte per la natura arran de la pandèmia el 2020. Les persones d’Origen Divers, Sense Llar i la usuària del PAE tenen una mirada positiva de Barcelona i valoren molt aspectes com el transport, els equipaments i serveis i aprecien la bona qualitat de vida i dels espais públics. L’espai públic, especialment els parcs, són altament apreciats pels grups de Gent Gran, Sense Llar i persones d’Origen Divers per les funcions climàtiques que exerceixen (d’absorció de CO2, oxigenació, hàbitat per a diverses espècies, etc.) a banda del seu paper social, en ser un espai d’interacció humana, tant a nivell social com mediambiental, i en perseguir una funció d’oci i de benestar. Els col·lectius recent esmentats són els que manifesten fer més ús de l’espai públic, especialment les persones sense llar. Alhora, però, la gent gran expressa que passeja sovint pel seu barri i les persones d’Origen Divers —que són mares 12 SCIENCE FOR CHANGE o àvies— fan servir intensament els espais verds i parcs infantils i els perceben com un oasi on passar llargues estones de forma quotidiana. El barri, espai bàsic de relació En relació a l’espai públic, les persones participants es mouen especialment pels voltants del seu domicili. Malgrat la connexió que ofereix el transport públic amb la resta de la ciutat, la població sol fer vida de barri; amb l’excepció de les persones Sense Llar que es veuen obligades a moure’s per tota la ciutat, que coneixen bé. Entre la Gent Gran es posa en valor que hi ha una oferta d’activitats a l’aire lliure com ioga o taitxí a diversos parcs, de caràcter gratuït, si bé no sempre arriba la informació de les activitats. En general, la majoria de les persones participants estan contentes amb la pacificació d’alguns carrers de la ciutat, ja que aporten tranquil·litat, seguretat i pau, fomenten l’ús de l’espai públic i generen un ambient molt més familiar i còmode. Diferències entre districtes Les diferències entre districtes a Barcelona són notables, com ho és la percepció dels seus habitants. Així, les persones Sense Llar tenen una bona imatge de la ciutat i pensen que ha millorat en els darrers anys. No obstant es considera que aquestes zones estan realment ben cuidades només al centre de Barcelona, on arriben els turistes, mentre que el manteniment del barri de Poblenou, per exemple, és molt menor i a la sessió de Salut i Dependència es deixa constància que hi ha projectes per acabar, especialment a la zona del litoral, a Navas i a la Sagrera. Pel que fa a la neteja, hi ha visions diferenciades en funció de la població i del districte. Entre les Dones es comenta que hi ha problemes amb el sobreús d’alguns sectors, com el parc de Montjuïc, on es troben les papereres plenes, comprometent la salut pública. Així mateix, la Gent Gran del districte de Sant Martí expressa que Barcelona està bruta i descuidada. Per contra la usuària del PAE està encantada amb el servei de neteja. Excessiva turistització de la ciutat Qui viu o es desplaça pels districtes de Ciutat Vella i l’Eixample es queixa de l’homogeneïtzació i la massificació turística, així com de la priorització de la ciutat per aquesta activitat econòmica, en lloc de posar al centre la ciutadania barcelonina. Per això el veïnat se sent desplaçat i violent davant d’alguns excessos dels turistes i la gent es troba amb pocs instruments efectius per a fer-hi front. Per altra banda, el comerç local és un agent que contribueix a “fer barri” i, com s'expressa en la sessió de Dones, és dolorós veure com negocis de tota la vida tanquen a causa de la turistització de la ciutat, que fa perdre identitat a Barcelona. Això també és un perjudicial a nivell patrimonial, ja que es percep com una pèrdua de coneixement, de saviesa popular i identitat local. A més a més, des del grup de Gent Gran també es fa referència al fet que el turisme és un dels principals factors causants de molèstia i contaminació ambiental, fent referència als creuers que acull el port de Barcelona. 13 SCIENCE FOR CHANGE La qualitat sonora de l’espai públic, un punt crític El soroll és la més comuna entre les molèsties ambientals segons indiquen persones amb malalties mentals del grup de Salut i Dependència i és un aspecte a controlar, en ser una afectació compartida i un factor que intervé en la qualitat de l’espai urbà. D’aquesta manera, la reducció de sorolls i olors no només és favorable per qui té salut delicada, sinó per a tothom. Alhora, juntament amb els col·lectius de Gent Gran i la usuària del PAE, expressen que la contaminació de l’aire a Barcelona és preocupant. Demanda creixent d’espais verds i parcs amb ombres D’entre els espais més valorats hi ha els parcs i zones verdes per ser llocs agradables, de lleure i tranquil·litat, si bé s’emfatitza la necessitat d’una bona planificació amb estudis de vegetació i ombres per a generar indrets ombrívols on refugiar-se de la calor i seleccionar l’arbrat per evitar al·lèrgies. En la sessió de Dones es dóna a entendre que calen més espais verds i es veu positivament continuar enjardinant la ciutat. S’aprecien alguns dels serveis ecosistèmics dels espais verds com el parc de Montjuïc, els Jardins de la Maternitat a les Corts, el Parc Central de Nou Barris o la serralada de Collserola. Un disseny en favor de l’accessibilitat universal En diversos perfils es destaca dificultats de mobilitat habituals o puntuals, evidenciant la necessitat d’atendre el disseny a l’espai públic i als parcs per millorar l’accessibilitat física per garantir al màxim la usabilitat no només de gent gran o amb mobilitat reduïda, sinó, de qualsevol persona de manera real. El civisme o la corresponsabilitat en el bon manteniment de l’espai públic Es destaca el paper del civisme en els espais públics i privats. En el primer cas hi ha una certa tensió per l’ocupació de l’espai públic, que ha d’encabir moltes funcions i tipologies d’usos diferents, per la qual cosa a vegades es poden ocasionar situacions i pràctiques molestes i que afecten la qualitat de l’espai comú (pícnics, tinença de gossos, etc.). 4. Mobilitat: Zona de Baixes Emissions, transport públic i altres L’espai urbà és limitat, i una de les funcions bàsiques és la mobilitat, amb infraestructures per a desplaçament de persones i béns de consum que ocupen una gran superfície que serveixen per articular diferents funcions i facilitar el transcurs de la vida dins i fora de la ciutat, sigui a peu o altres modes sostenibles com la bicicleta, o sigui mitjançant vehicles d’ús privatiu com el cotxe o col·lectius com el transport públic, que són aprofitats col·lectivament per a desplaçar-se de manera eficient i sostenible. Paral·lelament, els vehicles de mobilitat personal han comportat, amb el seu creixement, nous reptes per la ciutat i de convivència. La visió de la ciutat com un espai per viure i estar ha provocat canvis en polítiques urbanes capgirant les prioritats i posant les persones al centre en lloc dels vehicles i tancant carrers i espais a la circulació rodada, als fums i als sorolls. L’urbanisme és un factor distintiu i, amb la transformació i adaptació de Barcelona han anat caient moltes barreres infranquejables abans, fent més accessible la via pública i els modes col·lectius. 14 SCIENCE FOR CHANGE Un espai viari saturat Pel que fa a l’espai viari, aquest ha d’encabir moltes funcions relacionades amb la mobilitat, no només de circulació de vehicles privats, sinó carrils bus i taxi, zones reservades per càrrega i descàrrega, parades d’autobús, aparcament…), amb la qual cosa es genera també una tensió que pot acabar provocant cert incivisme que, des del punt de vista de les Dones, resta competitivitat al transport públic. El vehicle privat, un mode minoritari La tinença de cotxe és baixa entre tots els i les participants, amb alguna excepció entre Gent Gran o Dones, relacionada, entre altres factors, a una situació econòmica favorable que els permet comprar i mantenir un vehicle propi, així com disposar d’un aparcament, ja que en el col·lectiu de Dones es posa de manifest que per tenir un cotxe a Barcelona és necessari assegurar-se un lloc per aparcar. En alguns casos es detecta un canvi d’hàbits de mobilitat en deixar d’utilitzar el vehicle propi. Aquesta transició va lligada tant a l’edat com a la pèrdua de capacitat adquisitiva que comporta l’etapa de la jubilació, en què a més hi ha menor necessitat de desplaçar-se. Les persones jubilades utilitzen majoritàriament el transport públic quan necessiten moure’s. El vehicle privat és un be aspiracional entre la població amb menor renda, com la d’Origen Divers. En aquest mateix grup hi ha qui té cotxe personal o familiar i el fa servir de forma regular pel desplaçament diari, sigui per anar a treballar o per portar els fills o filles a les activitats extraescolars. La restricció del trànsit a l’interior de la ciutat per millorar la qualitat de l’aire En tots els col·lectius es percep positivament prendre mesures de restricció en l’accés del trànsit al centre de la ciutat. En algun cas es defensa l’aplicació de taxes d’entrada, com es fa a la ciutat de Londres. Els col·lectius de la Gent Gran, Origen Divers o Salut i Dependència es troben concernits per la qualitat de l’aire, identificant, en algun cas, altres causes de contaminació a més de la combustió dels vehicles com les indústries o el port. Tothom és vianant Caminar és una activitat quotidiana i la Gent Gran, la usuària del PAE, les persones Sense Llar o Origen Divers manifesten que es mouen per motius diversos en una zona de proximitat al seu domicili. Darrere d’aquests desplaçaments funcionals hi ha una necessitat i un lloc concret. Per altra banda, hi ha altres trajectes que tenen un component i una motivació totalment diferent, com pot ser “sortir a caminar o passejar”, de caràcter més lúdic o d’hàbits saludables, que en alguns casos abasten altres indrets de la ciutat, en funció del temps i del grau de salut i activitat de cadascú. En el cas de les persones Sense Llar hi pot haver també un factor econòmic que es combina amb la preferència respecte a d’altres formes de moure’s. Bona connexió en transport públic S’utilitzi en major o menor grau, tothom valora el model i la connectivitat de transport públic, tant de metro com d’autobús, que són els més populars o escollits. De manera puntual i segons el barri se cita el tramvia, present al districte de Sant Martí, i el tren per a desplaçaments no urbans. 15 SCIENCE FOR CHANGE Les persones d’Origen Divers comparen el servei amb el dels seus països d’origen i conclouen que és de qualitat i eficient, coincidint amb la resta que hi ha una bona cobertura i la xarxa està ben dissenyada. Preferència per la xarxa d’autobús Els motius d’ús i preferència són variats. Per exemple, l’autobús és preferit per les persones d’Origen Divers quan es té temps o es vol descobrir noves parts de la ciutat o per raons d’accessibilitat sobretot entre la Gent Gran i les persones del grup de Salut i Dependència que poden presentar problemes motrius, ja que així poden evitar pujar i baixar les escales del metro. La Gent Gran destaca, però, que a vegades no acaba d’estar ben resolta l’accessibilitat, especialment per la sortida dels autobusos, ja que el vehicle queda separat de la vorera, causant inseguretat i riscos. Un servei adequat per respondre a una elevada demanda Hi ha la sensació que algunes línies d’autobús es troben saturades perquè les fan servir també turistes i que cal millorar la freqüència de metros i bus. Pel que fa al tren es considera com un servei necessari però poc fiable i puntual. Entre la gent amb problemes de Salut i Dependència les comunicacions amb transport públic tampoc són fàcils, ja que poden suposar aglomeracions i un contacte físic molt estret amb la resta de viatgers. Poca presència de la mobilitat elèctrica o mobilitat descarbonitzada El fet que la tinença de vehicle privat sigui baixa fa que no hagi aflorat pràcticament la temàtica d’electromobilitat i de l’adaptació de la ciutat en aquest sentit amb infraestructures de recàrrega. Pel que fa al transport públic, ha aparegut molt tímidament algun comentari sobre el procés de transformació de la flota d’autobusos o de la utilització d’energies alternatives com una fórmula per contribuir a la descarbonització i millorar la qualitat ambiental, amb menys fums i sorolls. En el grup de Dones s’ha posat l’accent en el cotxe elèctric com un possible instrument per evitar la contaminació per emissió de partícules, però s’ha advertit de la quantitat d’energia que caldrà i que cal atendre la font d’energia que l’alimenti per tal que realment sigui una aposta sostenible. El control de bicicletes i patinets, una necessitat La proliferació de bicicletes i vehicles de mobilitat personal com els patinets elèctrics és una preocupació per part de totes les participants, ja que no en són usuaris i sí que pateixen un cert malestar o inseguretat. La percepció vers les bicicletes és una mica més favorable que envers els patinets. Hi ha un consens en el factor de perill i risc que porta a reclamar major civisme en ambdós casos, si bé en el cas dels patinets es percep que poden arribar a circular a gran velocitat, implicant un perill i inseguretat a la via pública. S’evidencia la necessitat d’una normativa per la regulació i limitació de la velocitat; actuacions dirigides a facilitar la convivència amb vianants i amb la resta de modes de transport. En aquest sentit, s’exposa que la restricció de l’accés de patinets elèctrics al transport públic evita conflictes de civisme. 16 SCIENCE FOR CHANGE Accessibilitat universal als modes de transport Hi ha diferències importants del nivell d’autonomia personal, relacionades amb algunes condicions d’edat, salut i nivell de dependència, amb majors dificultats que poden necessitar ambulàncies o un transport adaptat i, sovint, acompanyament i que, per tant, han de planificar el desplaçament en transport públic per saber on hi ha els accessos adaptats o requereixen vehicles especials. El disseny per tothom i l’accessibilitat universal beneficia a totes les persones, no només a la gent gran, ja que inclou altres casuístiques (persones lesionades, amb cotxets infantils, etc. Un servei porta a porta adaptat El grup de Salut i Dependència expressa que els serveis de transport de porta a porta, com els taxis, sovint no estan habilitats per persones de mobilitat reduïda o dificultats motrius. A més a més, aquells que són accessibles, sovint són vehicles monoplaces o petits, fet que encareix molt els desplaçaments i des del col·lectiu sol·liciten que es valori la possible cobertura econòmica de desplaçaments obligats o per motius mèdics. 5. Ús d’espais i equipaments de la ciutat com a refugis climàtics Els equipaments públics són llocs necessaris especialment per a la població vulnerable, on troba un lloc amb serveis, on poder estar tranquil·lament i relacionar-se amb altres persones i on tenir confort climàtic. La xarxa de refugis climàtics, un espai de confort tèrmic La Gent Gran identifica els refugis climàtics com un projecte social indicant que manquen d’alguns requisits o serveis i que s’han de replantejar. Les biblioteques i els parcs són els espais més utilitzats per a resguardar-se de la calor, especialment en el segon cas, buscant les ombres. Alguns dels equipaments, com els Casals de Gent Gran demanen una millora de les condicions climàtiques interiors i d’accessibilitat per a complir amb aquesta funcionalitat. Des del col·lectiu de Salut i Dependència posen l’accent en què hi ha condicionants de salut que els fan impossible acudir als equipaments públics de manera normalitzada. Un horari i un calendari més extens La principal preocupació respecte de la gestió dels refugis climàtics coberts, com centres cívics o biblioteques, és que en l’època de l’any en què són més necessaris per resguardar-se de la calor estan tancats per vacances d’estiu. Això produeix que la ciutadania es quedi desproveïda del servei quan més el necessita i que provoqui que la resta de centres cívics o biblioteques que romanen obertes estiguin saturades. Així mateix, hi ha refugis climàtics que també tanquen al migdia, quan la calor és més intensa. Usos no sempre fàcils de compatibilitzar En alguns equipaments com biblioteques o centres cívics s’acusa una certa massificació que dificulta la dualitat d’usos: entre la seva funció habitual i com a refugi climàtic. Això fa que a vegades es generin situacions de desconcert en no quedar clar quin és l’ús que s’està fent de l’espai o la compatibilitat i la convivència d’usos. 17 SCIENCE FOR CHANGE 6. Altres aspectes Entorn al tema del canvi climàtic, han sorgit algunes qüestions que no estava previst abordar durant les sessions i que considerem rellevant posar de manifest, en tant que es tracta d’inquietuds ciutadanes generalitzades. Preocupació per l’ús eficient de l’aigua Atès el context de sequera travessat al llarg de l’any, s’ha detectat una preocupació profunda amb relació a la disponibilitat i la gestió de l’aigua; especialment en el col·lectiu d’origen divers —on les dones comparen les pràctiques que es donen a Barcelona en relació amb l’aigua amb les que es materialitzen en els seus respectius països— i en el grup de Gent Gran, en el qual es fa referència a estratègies casolanes d’estalvi d’aigua, tant per aspectes econòmics com de sostenibilitat ambiental. Sorgeix el dubte, entre les persones d’Origen Divers sobre si l’aigua de l’aixeta és potable i es pot fer servir com a aigua de boca. Des d’aquest mateix col·lectiu es valora particularment disposar d’aigua corrent, que no és un servei habitual en altres contextos. A més a més, amb el col·lectiu de Dones es comenta com, a través de la tarifació, es pot contribuir en la regulació del consum i que el sector turístic en fa un gran consum. Una generació excessiva de residus La temàtica dels residus ha sorgit de forma reiterada com una estratègia individual per fer front al canvi climàtic: reduir, reutilitzar i reciclar. En aquest sentit, hi ha persones que prioritzen la reducció i la reutilització en detriment del consum exagerat. Altres persones presenten el reciclatge com una de les principals mesures per materialitzar la seva sensibilització vers la sostenibilitat ambiental i, finalment, hi ha aquelles persones que defensen que el reciclatge és una estratègia pública de greenwashing que duen a terme les administracions, però que no es compleix per qüestions econòmiques i/o prescriptives. Així doncs, alguns membres del Consell Assessor de la Gent Gran exposa que el cost del reciclatge és major que el de la incineració i des d’altres col·lectius es fa referència al fet que la normativa sanitària obliga a incinerar els residus. De manera que es dona una incoherència desconcertant per la població entre el model sanitari i el model ambiental. Per altra banda, hi ha una certa consciència d’una gran generació de residus, entre els quals destaquen els embalatges dels productes alimentaris. A aquesta idea es contraposa el consum a granel, que ha revifat una mica, però que “topa amb la seguretat alimentària”. Es posa el focus també en el malbaratament alimentari, des del col·lectiu Sense Llar, el residu tèxtil, des del grup de Dones, i el gran volum de residus sanitaris, des del de Salut i Dependència. Percepció de l’administració Al llarg de les sessions el paper de l’Administració ha estat esmentat de forma reiterada, en alguns casos des d’una perspectiva favorable —com quan es tracta la temàtica del transport públic— i en altres casos amb certa reticència i desconfiança. Per pal·liar aquesta segona visió sobre l’administració, la gent gran proposa una major escolta activa i sessions de participació de la ciutadania —i especialment de la gent gran— en el disseny d’algunes polítiques o mesures públiques 18 SCIENCE FOR CHANGE per tal que se les tingui en compte des de l’administració. En la mateixa línia, el Consell Assessor de la Gent Gran proposa un treball en xarxa amb l’Ajuntament per tal d'optimitzar el flux d’informació. Així mateix, suggereixen realitzar una anàlisi i diagnosi de la situació de les persones grans que ajudi a detectar quin és el seu nivell de vulnerabilitat, ja que aquest seria un bon punt de partida per a dissenyar polítiques. Finalment, des del col·lectiu de Gent Gran i de Dones es destaca certa incoherència i falta d’exemple, respectivament, en les polítiques públiques i pràctiques que realitza l’Ajuntament. S’expressa que les administracions públiques han d’operar com a exemplificadores per la resta de la ciutadania. Així mateix, i atesa la seva proximitat amb la població, es considera que els Ajuntaments han de ser els responsables de formar i sensibilitzar a la població per tal de fomentar pràctiques sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i amb la mateixa ciutat. Més informació i pedagogia Des de diversos col·lectius, com el de Gent Gran, el de Dones i el d’Origen Divers, se suggereixen accions pedagògiques sobre eficiència energètica i més educació i sensibilització. Per aconseguir-ho es proposa recórrer a campanyes de civisme que fomentin en bon ús de l’espai públic. Com a idea es planteja que es poden aprofitar actes multitudinaris com les Festes de Gràcia o Sants per a conscienciar a la població en matèria de canvi climàtic. 7. Coneixement i valoració de l’acció municipal El nivell de coneixement sobre les mesures que aporta l’acció municipal per pal·liar problemàtiques energètiques i derivades del canvi climàtic és heterogeni en la població participant. Malgrat les diferències no es donen per col·lectiu, sinó de forma individual, es pot afirmar que els col·lectius amb menor coneixement sobre l’acció municipal actual són el grup d’Origen Divers, el de Sensellarisme i la usuària del PAE, tant en aspectes del funcionament general de la ciutat com en temes concrets o vies administratives. Amb tot, encara que la comunicació de les iniciatives municipals no arriba a la major part de la ciutadania, cal destacar el paper dels serveis socials i de les entitats o associacions com a corretja de transmissió d’aquest tipus de coneixement, especialment en les persones més vulnerables, que son les que hi acudeixen per demanar ajuda en la reducció de la factura elèctrica a través d’assessorament o ajudes econòmiques. Aquesta informació els és cabdal per permetre el seu apoderament en la presa de decisions sobre com fer front al consum energètic i als efectes del canvi climàtic. Sobre l’energia Es detecta certa desinformació sobre els recursos que poden utilitzar per reduir el consum domèstic. Algunes persones recorren a trucs casolans d’estalvi, lluny de les iniciatives públiques que presenten objectius similars. Exceptuant el col·lectiu format pels representants del Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG), la població barcelonina desconeix el Punt d’Assessorament Energètic (PAE) que ofereix la ciutat, per tant, s’evidencia una comunicació inefectiva d’aquest servei, encara que la persona assistent a l’última sessió que es va realitzar va descriure el seu servei com a eficaç. En el seu cas, va arribar a conèixer el PAE gràcies als Serveis Socials, que operen com a referents d’orientació i informació. Alhora, les persones del grup de Gent Gran que n’han fet us destaquen que hi ha una manca d’informació sobre energia eòlica i solar. El grup de Dones fa referència a equipaments d’educació ambiental, com la Fàbrica del Sol, que contribueix a divulgar bones pràctiques i a la conscienciació de la població; però només s'esmenta en aquesta sessió. 19 SCIENCE FOR CHANGE És similar el que succeeix amb el bo social, el seu coneixement només ha estat manifestat per les persones membres del Consell Assessor de la Gent Gran i per algunes persones del col·lectiu de Salut i Dependència, les quals reben informació i consells a través d’entitats. Respecte de “Barcelona Energia”, en general, no es coneix l’empresa elèctrica, així que cal una estratègia de comunicació per apropar-se de manera efectiva a la ciutadania i consolidar i ampliar l’ús d’energies renovables, almenys en l’àmbit domèstic. A més a més, des del col·lectiu de la Gent Gran de Sant Martí s’adverteix que els incentius fiscals per a la instal·lació de plaques solars no són efectius, ja que consisteixen en ajudes indirectes que suposen un risc econòmic per a les persones interessades, sense esmentar que els terminis temporals per rebre les ajudes dissuadeixen i/o impossibiliten la inversió inicial. En definitiva, hi ha un cert desconeixement de les iniciatives públiques per reduir el consum energètic i per a l’accés a les energies de fonts renovables. Hi ha, en aquest sentit, un ampli marge de millora de quota de mercat i de contribució de la ciutadania a la transició energètica i a l’impuls de renovables. Sobre l’espai públic A nivell general es coneixen i es valoren les polítiques en favor d’un canvi de model de ciutat i humanització orientat cap a la pacificació i enjardinament de l’espai públic. Les persones participants en les sessions contemplen les grans remodelacions urbanístiques —com els eixos verds de Consell de Cent o les superilles de Sant Antoni o el Poblenou— com una millora per a la ciutat, ja que brinda major seguretat i tranquil·litat a les persones que transiten aquests espais, alhora que genera un ambient més familiar que fomenta l’ús de l’espai públic. Tanmateix, des del col·lectiu de Gent Gran de Sant Martí i el grup Sense Llar es posa de manifest que el manteniment de la ciutat és desigual entre els barris de Barcelona, prioritzant el centre i les zones turístiques, així com el districte de Sarrià-Sant Gervasi, en detriment de la perifèria. En relació a l’enverdiment, hi ha un coneixement i ús intens dels parcs, especialment els que formen part del barri on s’habita. Això comporta que algunes persones declarin que Barcelona necessita més espais verds i més ben distribuïts per la ciutat. Amb tot, al llarg de les sessions no s’ha fet esment a gaires projectes d’enjardinament d’entorns urbans, només el “Fem créixer el verd”, que va aparèixer al grup de Dones. Sobre la mobilitat Es detecta un ampli coneixement del territori, especialment a nivell de barri, i un coneixement profund de la xarxa de transport públic de Barcelona. A més a més, hi ha una consciència que la ciutat de Barcelona està virant cap a un model que pretén la reducció del trànsit de vehicles particulars a favors del transport públic. Per tant, la població de Barcelona que ha participat en les diferents sessions és coneixedora que hi ha restriccions de circulació a la ciutat per alguns tipus de vehicles a motor i que es dona una proliferació de polítiques que afavoreixen els desplaçaments a peu o amb transport públic —com les superilles, la creació de carrils per a bicicletes, la reestructuració de línies de bus o la instal·lació de plataformes a les parades de bus— per a reduir l’impacte de la contaminació i millorar la qualitat de l’aire. Tanmateix, no tothom coneix la Zona de Baixes Emissions (ZBE), especialment aquelles persones sense vehicle propi. En relació a la xarxa de transport públic, es valora la remodelació de la xarxa d’autobusos, tant l’electrificació i descarbonització — malgrat que no ha tingut gaire repercussió durant les sessions— , com la seva connexió a partir 20 SCIENCE FOR CHANGE dels canvis de trajecte vertical (V) i horitzontals (H). Així mateix, les persones grans són coneixedores de les tarifes reduïdes per a pensionistes, les quals conceben favorablement. Per altra banda, des del col·lectiu de Salut i Dependència es comparteix que hi ha un projecte de remodelació de la xarxa de metro pendent que millorarà la comunicació de la parada de l’estació de Sants amb la de plaça de Sants (línies de metro L1 i L5), tot reconeixent certes dificultats tècniques en l’execució. A més, també es posa en valor la presència d’ascensors en bona part dels accessos al metro, encara que caldria comunicar aquesta informació sobre un plànol per facilitar la mobilitat en la xarxa pública. Respecte d’altres aspectes puntuals, una persona Sense Llar manifesta cert desconeixement sobre on van a parar les bicicletes públiques en desús i si pot existir una forma de treure’ls profit social i rendibilitat. Per altra banda, a la sessió de Dones es va posar sobre la taula la Fàbrica del Sol com a servei d’informació sobre el transport sostenible. Sobre equipaments i refugis climàtics El concepte de refugi climàtic és poc conegut, encara que algunes persones els utilitzen sense conèixer-los per aquest nom. Generalment, les persones que coneixen els refugis climàtics són aquelles que han fet un ús previ dels centres cívics, biblioteques o parcs. Tanmateix, no hi ha consciència que aquests espais són part d’una xarxa de més de 350 refugis climàtics i, conseqüentment, sembla que en cas de necessitar un espai on protegir-se de la calor no se sol consultar la xarxa per trobar el més proper. Pel que fa a la forma com la gent s'assabenta de l’existència dels refugis climàtics, les persones Sense Llar expressen que el boca-orella i la cartelleria que es troba en els mateixos indrets són canals de comunicació eficaços. Des del col·lectiu de Gent Gran, en canvi, es posa de manifest que la informació arriba gràcies als serveis socials, als centres d’assistència sanitària, al boca-orella i a les campanyes de comunicació, però posen en dubte la seva eficàcia, ja que hi ha persones que no n’estan al corrent Per altra banda, no tothom sap que té el dret d’accedir als equipaments situats fora del seu barri on s’ofereixen activitats lliures o a un preu molt econòmic. Altres qüestions En termes d’informació i prevenció és rellevant esmentar que des del grup Salut i Dependència, es fa ús de l’aplicació Barcelona a la butxaca, espai on l’Ajuntament de Barcelona posa a disposició de la ciutadania la mostra dels principals serveis ciutadans i mecanismes d’alerta de la contaminació de l’aire. Respecte de l’habitatge, les persones d’edat avançada que han participat en les sessions han valorat positivament que l’Ajuntament hagi construït habitatges per la gent gran amb molt bones condicions d’habitabilitat i alineats amb els requisits per minimitzar el consum d’energia. 21 SCIENCE FOR CHANGE 8. Propostes de futur En el conjunt de sessions, es plantegen propostes de tot tipus, com es resumeix a la taula adjunta, en relació amb els aspectes analitzats tant de polítiques d’intervenció urbanística o de planificació, de disseny de serveis, mesures econòmiques i fiscals, legals entre d’altres. Aspecte Propostes de futur Energia ➔ Una política de subvencions i ajudes per una major eficiència energètica ➔ Un assessorament personalitzat per estalviar i ser més eficient ➔ Un marc normatiu més exigent Espai públic ➔ Més espais lliures de qualitat i integradors ➔ Major enverdiment de la ciutat ➔ Bona planificació dels espais públics i més ombres ➔ Un bon manteniment i il·luminació ➔ Informació sobre els tractaments fitosanitaris ➔ Més lavabos públics, fonts i bancs ➔ Estudi dels efectes de la contaminació acústica i atmosfèrica Mobilitat ➔ Una millora de la qualitat de l’aire ➔ Per un model de mobilitat sostenible i accessible ➔ Major freqüència i fiabilitat ➔ Servei de taxi sense olor i adaptat ➔ Bicicletes assequibles ➔ Major civisme en la conducció de bicicletes i patinets ➔ Abonaments o estratègies de foment de l’ús ➔ Més “En bici sense edat” Equipaments i ➔ Més cobertura dels refugis climàtics refugis climàtics ➔ Més serveis en alguns equipaments Energia Una política de subvencions i ajudes per una major eficiència energètica Els col·lectius de Gent Gran, persones d’Origen Divers o el grup de Salut i Dependència solen viure en habitatges antics, petits o mal aïllats que requereixen inversions a les quals no poden fer front, per la qual cosa demanen més subvencions destinades a l’eficiència energètica, si bé han d’anar acompanyades de més normatives, regulacions i d’un marc legal clar i operatiu. De forma complementària es proposen mesures econòmiques, ajudes directes —més enllà del descompte en l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI)— i ordenar i replantejar el sistema de taxes per evitar duplicitats impositives entre administracions. Entre les persones grans es veu favorable la creació d’habitatges tutelats que funcionin amb criteris d’eficiència energètica i es defensa que hi hagi beneficis fiscals per a la construcció nova amb instal·lacions de generació d’energia renovable. 22 SCIENCE FOR CHANGE Un assessorament personalitzat per estalviar i ser més eficient En les sessions de Gent Gran i de Salut i Dependència es proposa la possibilitat de disposar d’un servei d’assessorament personalitzat sobre qüestions energètiques. En el primer cas es comenta que aquest servei es podria fer des dels casals de gent gran, amb un punt d’atenció personalitzada on es puguin adreçar i informar-se de primera mà, en lloc de recursos digitals o remetre’ls a la consulta d’una pàgina web. A més a més, aquesta mesura suposaria que, atesa l’elevada assistència als casals, la informació seria accessible a un nombre major de persones. En el segon cas es proposa un servei domèstic d’assessorament tècnic personalitzat integral de tots els subministraments (elèctric, gas i aigua) per a fer un ús més eficient i reduir tant la despesa i l’impacte ambiental sobre el consum específic a cada llar. Un marc normatiu més exigent Entre la Gent Gran es proposa que hi hagi un marc normatiu municipal més estricte en la construcció, on s’incloguin requisits pel que fa a l’aïllament tèrmic, així com que es faci complir amb les normatives vigents i garantir que es compleixin. Espai públic Més espais lliures de qualitat i integradors Els espais públics i parcs són percebuts com a espais necessaris, que cada cop són més demandats i, per tant, cal apel·lar a un bon ús comunitari. En el col·lectiu de Dones es detecta un dèficit d’espais lliures, parcs i zona de jocs infantils en indrets particulars de la ciutat, com l’Eixample o Ciutat Vella. Els nous espais que es generin han de tenir en compte criteris de disseny i una visió integral per equilibrar i permetre la convivència de diferents usos quotidians, com es reclama des del col·lectiu de Dones i de Gent Gran, i això passa per tenir en compte molts aspectes i tipologies d’usos, fomentant la bona convivència i una bona qualitat urbana. Major enverdiment de la ciutat L’enverdiment de la ciutat pot anar en diferents direccions i pot ser polivalent, amb la generació d’espais mixtos, tal com proposen des del grup de Dones: la major presència de verd a l’espai públic pot anar lligada al creixement potencial de generació d’energia fotovoltaica. En aquest mateix sentit, es proposa ampliar la creació d’horts urbans en llocs cèntrics de la ciutat com l’Eixample, que a més poden ser un bon instrument educatiu i terapèutic per a infants, joves i gent gran. Bona planificació dels espais públics i més ombres Hi ha un consens general de demandar més espais amb ombres als parcs i a les places, amb estudis sobre la trajectòria del sol per fomentar la generació d’ombres al llarg del dia i disposar d’espais amb confort tèrmic. Es posa de manifest, en general, un propòsit funcional més enllà d’ornamental, proposant que se seleccioni arbrat caducifoli -per deixar entrar el sol a l’hivern- i que es tinguin en compte les possibles al·lèrgies, establint algun protocol de poda que sigui 23 SCIENCE FOR CHANGE més freqüent. Amb tot, malgrat la demanda de zones verdes en detriment de les places dures, s’explicita que els parcs de terra aixequen molta polseguera i generen molèsties entre el veïnat i les persones amb afectacions respiratòries. Complementàriament, es posa especial atenció a la generació de zones ombrejades a carreres i espais públics amb la instal·lació de tendals, pèrgoles o altres estructures que contribueixin al confort climàtic, sobretot considerant que la xarxa de refugis climàtics inclou molts parcs distribuïts en diversos punts de la ciutat, tal com s’expressa a les sessions de Dones i Origen Divers. A més a més, també s’expressa que els trajectes del domicili als refugis climàtics també han de ser aclimatats d’alguna forma per tal de fer-los confortables, adaptats i ombrejats per poder arribar còmodament als parcs o transitar per la ciutat. Una de les Dones comparteix una solució tècnica interessant i factible; una “marquesina intel·ligent” que, segons sembla, poden baixar la temperatura 7 graus centígrads amb energia verda, de forma harmònica amb l’entorn. Un bon manteniment i neteja i il·luminació Alguns dels assumptes que reclamen atenció és una major freqüència de buidatge de papereres de parcs i espais públics, com reclama una de les Dones, i en posar el focus en la il·luminació, tant de la via pública com dels parcs, per tal de poder gaudir de l’espai públic quan sigui fosc, ja que a l’hivern el dia s’escurça i a l’estiu les hores de més frescor es donen quan s’amaga el sol. Així doncs, les persones d’Origen Divers, proposen que aquest allargament de la lluminària de la ciutat es faci amb energia solar. Informació sobre els tractaments fitosanitaris Especialment, des del col·lectiu de Salut i Dependència es reivindica la necessitat de posar cartells visibles in situ i informar a la població quan es faci algun tractament fitosanitari, evitant molèsties i contactes amb productes perjudicials per a la seva salut. Aquesta mesura és útil també per altres grups de població vulnerables com la gent gran i els infants i, en definitiva, per a qualsevol persona. Més lavabos públics, fonts i bancs Hi ha un consens absolut amb què cal dotar la ciutat de més lavabos públics adaptats i accessibles, que són un servei imprescindible i útil per tothom, i especialment entre la Gent Gran, les persones Sense Llar. Un dels llocs on es reivindica particularment és als parcs i les zones verdes. A més que hi hagi un desplegament ampli, cal vetllar per tal que estiguin nets, ben senyalitzats, siguin fàcilment visibles o identificables. Com a mínim n'hi ha d'haver alguns de gratuïts, si bé es poden considerar altres opcions, com indica la usuària del PAE, que són els lavabos que funcionen amb una moneda. Fins i tot, les persones de la sessió de Salut i Dependència reivindiquen lavabos amb personal que s’encarregui de la vigilància i neteja o alternatives com els models autorentables. Una altra opció complementària proposada és la d’arribar a acords amb establiments privats on es pugui recórrer en cas de necessitat. Pel que fa a les fonts d’aigua es detecta que moltes no es troben en funcionament i es reivindica que estiguin obertes, especialment entre les persones Sense Llar, com també que hi hagi més bancs, que no deixen de ser un equipament urbà, que permet descansar i reposar o passar més temps a l’aire lliure. 24 SCIENCE FOR CHANGE Des del col·lectiu Sense Llar, Gent Gran i Dones, també es fa esment de l’increment de taules de pícnic perquè tothom, especialment les persones amb problemes de mobilitat reduïda, puguin gaudir de l’aire lliure, ja sigui per seure i conversar, per jugar o per menjar. Estudi dels efectes de la contaminació acústica i atmosfèrica Les persones amb problemes de Salut i Dependència reclamen un paper més proactiu davant de la contaminació de l’aire i major difusió dels canals informatius per anticipar-se a problemàtiques respiratòries. Entre la Gent Gran sorgeix la idea que cal disposar d’estudis fiables i dades de salut per conèixer els efectes de la contaminació sobre infants o persones vulnerables. Paral·lelament, es demanda també tenir especial cura pel soroll, regulant el turisme i l’obertura de comerços en festiu i horari nocturn i que es controli tant als locals i bars com al carrer. Mobilitat Una millora de la qualitat de l’aire Des de diferents col·lectius, com el de Gent Gran es proposa restringir el trànsit i entrada a la ciutat i instaurar una taxa urbana. Així mateix, es proposa d’establir un horari de càrrega i descàrrega de mercaderies fora d’horari comercial o reduir el nombre de vols amb destinació a la ciutat. Altres accions comentades comporten actuacions urbanístiques ambicioses com cobrir la ronda litoral. Les persones d’Origen Divers proposen rejovenir el parc de vehicles de la ciutat i, així, poder adoptar les noves tecnologies de millora del motor que contaminen menys, si bé no s’indica a través de quin mecanisme. Al mateix temps es proposa que el sistema de control de les emissions dels vehicles no es faci a partir de la matriculació, que indica l'antiguitat del vehicle, sinó que sigui fruit de la revisió de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV), que aportaria valors reals i no teòrics. Per un model de mobilitat sostenible i accessible Per a millorar l’accessibilitat i seguretat al transport públic, concretament als autobusos, la Gent Gran planteja una major conscienciació del personal conductor, per tal que s’acostin al màxim a la parada i que activin el kneeling (“que baixi el nivell de l’autobús”) quan es detecti la presència de gent gran. Per altra banda, es reivindica que les plataformes estiguin ben enganxades per evitar que les persones puguin caure. Pel que respecta a la xarxa de metro es proposa incrementar-ne l'accessibilitat amb algunes millores, com la instal·lació d’ascensors a plaça de Sants o la indicació dels punts on es localitzen els ascensors. Major freqüència i fiabilitat del transport públic Entre les persones Sense Llar hi ha la percepció que cal reforçar globalment el servei de transport públic, ja que hi ha una elevada demanda durant tota la jornada. 25 SCIENCE FOR CHANGE Des de d’altres col·lectius es demanda una major freqüència de pas d’algunes línies d’autobús, especialment les que tenen un sobreús turístic, com es comenta al grup de Dones, o la necessitat de reforçar la connexió de Nou Barris amb el centre, com és el cas de la línia 47. Pel que fa al tren, hi ha una visió que cal millorar el servei per obtenir una major fiabilitat. Servei de taxi sense olor i adaptat Les persones amb intolerància o hipersensibilitat química demanden poder disposar d’un servei de taxis lliure d’olors (com perfums o ambientadors) per a desplaçar-se amb normalitat sense comprometre la seva salut. Per a les persones amb mobilitat reduïda o dependència es reclama, per una banda, vehicles adaptats més grans per encabir-hi més persones, a més de fórmules per no haver d’assumir el pagament o reduir el seu impacte en l’economia personal. Bicicletes assequibles Les persones Sense Llar proposen, per una banda, donar sortida a les bicicletes del dipòsit municipal, que es puguin reparar i oferir a un preu mòdic. A més també es proposa un model de finançament de bicicletes elèctriques a cost 0 per part de les entitats bancàries, per tal que la gent sense recursos hi pugui accedir. Major civisme en la conducció de bicicletes i patinets La Gent Gran manifesten que cal gestionar i regular la circulació dels vehicles de mobilitat personal, prohibir que els patinets i les bicis vagin per les voreres, que respectin els semàfors i limitar la velocitat de fabricació dels patinets a 20 km/h. A més, sol·licita una normativa explicativa sobre l’ús del carril bici i el significat de les “parrilles” dels passos de vianants i es proposa “posar matrícules a patinets i bicicletes”, fet que podria resoldre varies qüestions simultàniament. Des del col·lectiu de Dones es va més enllà, i a més de regular-ne l'ús es mostren partidàries que es requereixi portar elements reflectants, siguin llums o armilles -especialment en el cas dels conductors de serveis com el de repartiment a domicili- i fins i tot donar formació ad hoc, ja que falta la regulació i educació. Abonaments o estratègies de foment de l’ús La Gent Gran proposa oferir un abonament anual pel transport públic a un preu semblant al que hi ha actualment amb la xarxa de RENFE, ja que es veu com un incentiu i una bona política pública. En particular a la sessió de Salut i Dependència es comenta que cal facilitar targetes especials de transport per a persones que, si bé en aparença es troben bé i es poden moure, tenen problemes de mobilitat o discapacitat motriu, i proposen que hi hagi un reconeixement mèdic específic per a poder-hi accedir. 26 SCIENCE FOR CHANGE Més “En bici sense edat” Des del col·lectiu de Salut i dependència es demanda reforçar el servei de bicicletes gestionat per voluntariat d'“En bici sense edat”, molt positiu per a les persones grans. Equipaments i refugis climàtics Més cobertura dels refugis climàtics Primerament, s’ha de destacar que com que la majoria de persones usuàries dels equipaments públics esmentats durant les sessions són Gent Gran, aquest és el col·lectiu que més mesures ha proposat. Atesa la massificació que es dóna en alguns equipaments —alguns dels quals funcionen com a refugis climàtics— es proposa allargar els horaris d’obertura a la ciutadania, incloent-hi el migdia i el període estival. Així mateix, es demana que aquests espais siguin accessibles, inclusius i que es dissenyin amb criteris transversals per tal d’ajustar-se a l'heterogeneïtat de la població. Alhora, es requereix que els equipaments públics disposin de màquina d’aigua i/o cafè i el mobiliari necessari per poder seure i parlar amb la gent. Per altra banda, la gent gran demana que hi hagi més casals per a la gent gran, ja que degut a l’increment de l’esperança de vida, molts equipaments estan saturats. A més a més, els membres del Consell Assessor de la Gent Gran proposen que la gent gran participi en les converses sobre la conceptualització dels refugis climàtics i que, en el disseny es tingui en compte la tipologia de persona usuària. També es comenta que als refugis climàtics s’hauria d'impulsar la realització d’activitats comunitàries per tal que la gent que hi va a refugiar-se de la calor tingui accés a algun tipus d’activitat recreativa. Partint del desconeixement generalitzat sobre l’existència de refugis climàtics, es considera necessari reforçar la senyalització d’aquests espais. Una mesura comunicativa que es proposa és utilitzar les pantalles del metro o altres llocs concorreguts i estratègics per tal que arribi a molta gent. Així mateix, des del col·lectiu Sense Llar es posa en valor la figura de l’agent cívic, com a responsable d’apropar aquest tipus d’informació a la ciutadania, i es proposa que la policia local també sigui coneixedora d’aquest tipus de mesures urbanes, en tant que cossos de seguretat. Més serveis en alguns equipaments Per altra banda, a la sessió de Gent Gran del districte de Sant Martí també es demana ampliar espai i recuperar els serveis de biblioteca, podologia o perruqueria que han perdut alguns casals, com el de Joan Maragall. Finalment, cal afegir que el col·lectiu de Salut i Dependència demana la instal·lació d’una piscina municipal propera de preu reduït i accessible a la gent amb problemes de salut o dependència. 27