RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES QUEIXA RELATIVA AL DRET A LA MOBILITAT (CIRCULACIÓ I ESTACIONAMENT) ANTECEDENTS Descripció dels fets objecte de la queixa En data 2 de juliol de 2024 la ciutadana va presentar una queixa en aquesta Sindicatura en què exposava el següent:  Va estacionar el seu vehicle en una plaça de l’àrea verda, just al costat d’un senyal d’estacionament per a persones amb mobilitat reduïda. Quan va anar a buscar el vehicle, va veure que li havien posat una multa d’estacionament.  Va formular al·legacions, perquè estava segura que havia estacionat correctament a la zona verda. Va aportar fotografies del vehicle estacionat en les quals no consta cap senyalització excepcional que prohibís estacionar.  Va rebre una notificació en què desestimaven les seves al·legacions, sense entrar en el fons i sense tenir-les en compte. La motivació era confusa, ja que feia referència a una senyalització excepcional instal·lada el 5 de gener de 2024, i també a l’obligació de moure el vehicle cada vuit dies.  Considera que la sanció és totalment injusta i que provoca indefensió, ja que està segura que no hi havia cap senyalització i així ho ha acreditat.  A més, l’emplaçament indicat en la multa no era exacte, ja que les fotografies demostraven que estava en una plaça verda més propera al número 5 que al número 3.  Va anunciar la seva intenció d’interposar un recurs de reposició, el qual ha estat desestimat. Actuacions fetes Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la ciutat. 1 Aquesta resolució s’emmarca dins el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), d’acord amb la mesura de govern sobre l’Estratègia d’impuls de l’Agenda 2030. Concretament, es relaciona amb l’objectiu 16.6 “Ajuntament de Barcelona, màxima eficàcia i responsabilitat envers la ciutadania”. Després d’examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se a l’Institut Municipal d’Hisenda per tal de conèixer les intervencions fetes en relació amb la queixa presentada. El dia 4 de juliol de 2024 es va sol·licitar a aquest organisme la informació necessària per a l’estudi de la queixa. Resposta dels òrgans afectats El dia 30 de juliol de 2024 aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. L’escrit exposa la tramitació donada a l’expedient sancionador. CONSIDERACIONS 1. La senyalització excepcional per esdeveniments El motiu principal de queixa és la disconformitat amb la denúncia, ja que la promotora de la queixa insisteix que no hi havia cap senyalització excepcional que prohibís l’estacionament. També hi ha la inexactitud de l’emplaçament a la butlleta de denúncia i la confusió de la motivació de la resolució sancionadora, que sembla que fa referència a dues infraccions diferents: una, estacionar indegudament, i l’altra, no haver mogut el vehicle durant més de vuit dies. Pel que fa a la inexactitud de l’adreça que constava en la denúncia (el número 3 en comptes del número 5 del c. Marquès de Campo Sagrado), no pot prosperar, ja que no és un defecte invalidant de la denúncia. En aquest sentit, convé recordar que, segons l’article 48.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, no és procedent anul·lar per defecte de forma un acte administratiu si aquest té els requisits formals indispensables per assolir el seu fi i es respecta el dret de defensa dels interessats, com passa en aquest cas. Pel que fa a la referència a l’obligació de moure el vehicle almenys cada vuit dies que consta en la resolució de la sanció, l’informe municipal explica que és aplicable en cas que el vehicle hagi estat estacionat abans del dia 5 de gener, quan es va col·locar la senyalització excepcional. Es tracta d’informació complementària únicament rellevant en aquell supòsit, ja que la interessada hauria estacionat sense conèixer la futura prohibició, però tampoc podria ser motiu d’anul·lació de la denúncia, perquè, en qualsevol cas, cap vehicle pot romandre estacionat més de vuit dies en un mateix lloc. 2 Pel que fa a l’estacionament indegut, l’agent denunciat va tipificar la infracció en la butlleta de denúncia com a “Infracció 1034. ESTACIONAMENT PROHIBIT SENYAL CORRESPON”, d’acord amb l’article 70.2 de l’Ordenança de circulació de vianants i de vehicles (OCVV). L’article 70.2 de l’OCVV estableix el següent: 70.2. En el marc de la legislació de trànsit i seguretat viària, es considera que un vehicle està en situació de parada i/o estacionament prohibit, i per tant en infracció de l’esmentada legislació, en els casos següents: [...] o) Allà on ho prohibeixi un senyal i, per tant: en les zones de prohibició de parada i d’estacionament; a les illes de vianants; a les vies d’atenció preferent; en bateria quan l’aparcament permès sigui en fila, i viceversa. La senyalització excepcional que canvia el règim d’estacionament general d’una via amb motiu d’esdeveniments, obres o altres situacions d’interès general està regulada pel Protocol de retirada de vehicles per senyalització excepcional, el qual estableix que els senyals de prohibició d’estacionament s’han de col·locar, com a mínim, amb vuit dies d’antelació a la data de l’esdeveniment. Tant l’informe municipal com la interessada, coincideixen a ubicar el lloc de l’estacionament en una plaça verda de l’àrea regulada situada davant del número 5 del c. Marquès de Campo Sagrado de Barcelona, justament al costat del pal que senyalitza una plaça d’estacionament per a persones amb mobilitat reduïda reservada. És a dir, es tracta d’un lloc on generalment sí que hi és permès estacionar, però aquell dia hi havia un senyal de prohibició excepcional amb motiu de la celebració d’un festival al carrer promogut per l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Antoni. La discrepància rau en el fet que, mentre que la interessada insisteix que no hi havia cap senyal, l’Ajuntament manifesta que sí. Per intentar esbrinar quina versió és més acreditada, cal consultar les fotografies que consten a l’expedient.  D’una banda, la interessada va aportar, tant en l’escrit d’al·legacions com en el recurs, unes fotografies que va prendre el dia dels fets (19 gener de 2024, hora indeterminada del vespre), quan va anar a buscar el vehicle i va tenir coneixement de la multa. En aquestes fotografies es veu el pal sense la senyalització excepcional.  D’altra banda, l’informe municipal ha aportat un ampli reportatge fotogràfic de la senyalització excepcional en diferents suports, col·locada a la zona per Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), però totes les fotografies són del dia en què es va col·locar la senyalització (5 de gener de 2024) i no pas del dia dels fets, és a dir, el dia que va estacionar el vehicle. En aquestes fotografies es pot apreciar la senyalització excepcional que prohibia l’estacionament per l’esdeveniment 3 “Concert Festantoni”, que va ser col·locada no només en el tram de carrer de la infracció, sinó en altres trams de carrers adjacents, com Viladomat i Comte Borrell. S’hi indicava que la prohibició era des de les 18.00 hores del dia 19 de gener fins a les 21.00 hores de l’endemà, el dia 20. Hi ha una fotografia del lloc exacte on va estacionar la interessada, on es veu un gran cartell groc amb el senyal de prohibit estacionar i parar que està penjat justament al pal del senyal de la reserva d’estacionament. Fotografia de la interessada, 19.1.2024 Fotografia B:SM, 5.1.2024 De l’anàlisi de les fotografies, la cronologia i l’emplaçament, aquesta Sindicatura pot deduir el següent:  El mateix dia de la col·locació de la senyalització excepcional, 5 de gener de 2024, es va celebrar la Cavalcada de Reis, el recorregut de la qual passava molt a prop de l’emplaçament. En concret va passar per la ronda de Sant Pau fins al carrer de Sepúlveda, és a dir, a tan sols dues illes del lloc de l’estacionament.  És un fet que a l’expedient no hi consta cap fotografia amb la senyalització excepcional posterior al dia 5 de gener. Si bé aquesta Sindicatura no té elements per afirmar què va poder passar durant el temps posterior a la col·locació, prenent en consideració l’èxit d’assistents que cada any aplega la Cavalcada (600.000 persones1 el 2024) i els catorze dies transcorreguts, sí que és versemblant que la senyalització excepcional d’aquest pal ja no hi constés el dia 19, tal com ha insistit la promotora de la queixa. El cartell, gran i groc, era molt visible, i el fet que estigués col·locat just al pal que hi ha al costat de la plaça verda fa poc creïble que la interessada no l’hagués vist. Per tot l’anterior, aquest Sindicatura dona credibilitat a la versió dels fets donada per la interessada. 1 https://beteve.cat/cultura/600000-assistents-cavalcada-reis-2024-barcelona-pluja/ 4 2. La presumpció de veracitat de la GUB Aquesta Sindicatura no desconeix que, d’acord amb el Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, les denúncies efectuades pels agents de l’autoritat (com la Guàrdia Urbana de Barcelona) gaudeixen de presumpció de veracitat. Article 88. Valor probatori de les denúncies dels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit, en l’exercici de les funcions que tenen encomanades. Les denúncies formulades pels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit en l’exercici de les funcions que tenen encomanades tindran valor probatori, llevat de prova en contra, dels fets denunciats, de la identitat dels qui els hagueren comès i, si s’escau, de la notificació de la denúncia, sens perjudici del seu deure d’aportar tots els elements probatoris possibles sobre el fet denunciat. Ara bé, aquesta és una presumpció iuris tantum que admet prova en contrari, i entenem que aquesta prova que desvirtua els fets és la fotografia aportada per la interessada. Per aquest motiu, podia haver-se tingut en compte en el procediment sancionador a l’efecte d’estimar les al·legacions o el recurs interposat. DECISIÓ D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta municipal de Barcelona i el reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Considerats els fets i les normes aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació de l’Institut Municipal d’Hisenda no ha estat ajustada a dret ni eficaç, perquè no ha tingut en compte les proves aportades per la interessada, que desvirtuen la realitat de la infracció, fet que no és compatible amb el dret a la bona administració. Per tot el que s’ha exposat, aquesta Sindicatura emet la decisió següent:  Recomanar a l’Institut Municipal d’Hisenda que revisi l’expedient sancionador i anul·li la sanció imposada. Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona interessada del seu contingut. 5