PLA DIRECTOR 
PER A LA REHABILITACIÓ DELS PAVELLONS 
DE LA FINCA GÜELL 
 
 
JULIOL 2015 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
PLA DIRECTOR 
PER LA REHABILITACIÓ DELS PAVELLONS 
DE LA FINCA GÜELL 
 
Barcelona 
VERSIÓ JULIOL 2015 
 
 
Propietat:  Universitat de Barcelona 
Promotor: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida  
 Xavier Olivella, Lluis Bosch, Manuel Clavillé, Pedro Tojeiro.  
Arquitectes: AM arquitectes (AM2 s.a.p.)  
 Francesc Gruartmoner, Roser Elias, Francisco Calbet 
Supervisió: Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de 
l’Ajuntament de Barcelona.   
 
   
 
 
Ref: 1215 - 1501 
 
Dibuix portada a partir de l’original de Hiroya Tanaka – càtedra Gaudí 
Dibuix del peu de pàgina a partir de l’original de Francesc Masip - IMPU. 
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        2 
Índex de continguts 
  
1. Antecedents ........................................................ 4 12. Bibliografia ........................................................ 25 
2. Objecte del Pla Director ........................................ 4 13. Informació gràfica .............................................. 26 
13.1. Plànols d’alçats, plantes i seccions, provinents de l’Arxiu 
3. Referència Històrica ............................................. 5 Històric del COAC. 27 
13.2. Plànols d’alçats realitzats per Hiroya Tanaka.   Provinents de 
4. Estat actual ......................................................... 6 l’Arxiu de la Càtedra Gaudí. ETSAB. 34 
13.3. Dibuix a color de la porta del drac.   Francesc Masip. IMPU. 35 
5. Qualificació Urbanística. ........................................ 8 13.4. Fotografies històriques.  Provinents de l’Arxiu Històric del 
COAC. 36 
6. Documentació de referència .................................. 9 13.5. Fotografies històriques.  Provinents de l’Arxiu de la Càtedra 
Gaudí. ETSAB. 37 
7. Justificació de la proposta d’actuació. ..................... 9 13.6. Reportatge fotogràfic.  Realitzat per Laura Calbet i Paco 
Calbet (AM arquitectes).  Juliol 2012. 38 
8. Pla d’etapes. Àrees d’actuació. ............................ 10 14. Documents annexes ........................................... 51 
8.1. Àrea A.  Nou accés i entorn pavelló porter. 11 
14.1. Estudi històric dels Pavellons Güell de Pedralbes, 
8.2. Àrea B.  Pavelló cavallerisses. 12 tancaments i jardí històric. 52 
8.3. Àrea C.  Porta del Drac. 13 14.2. Un projecte de gestió patrimonial, cultural i turística 
8.4. Àrea D.  Pavelló del porter. 14 sostenible als Pavellons Güell 221 
8.5. Àrea E.  Entorn pavelló cavallerisses. 15 14.3. Conveni entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de 
8.6. Àrea F.  El parc. 16 Barcelona per a una cessió d’ús del recinte dels Pavellons de 
8.7. Àrea G.  L’Hort. 17 la Finca Güell 233
  14.4. Informe referente a la Porta del Drac.                                             241 
8.8. Àrea T1. Tanca frontal de la façana nord. 18 
8.9. Àrea T2. Tanca avinguda Pedralbes. 18 
8.10. Àrea T3. Tanca c/George Collins i c/ Duran i Farell. 18 
8.11. Àrea T4. Tanca c/ Pere Duran i Farell. 18 
9. Fases d’intervenció ............................................ 19 
10. Valoració de l’intervenció .................................... 20 
11. Catalogació ....................................................... 22 
11.1. Arxiu històric d’urbanisme, arquitectura i disseny. COAC.   
Fitxa confeccionada per J. Aponte, Octubre 1979. 23 
11.2. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic de la 
ciutat de Barcelona.  Fitxa 2087. 24 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        3 
Pla Director 
1. Antecedents
2. Objecte del Pla Director
El present Pla Director es redacta per encàrrec de l’Institut del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida de 
l’Ajuntament de Barcelona segons contracte efectuat a la societat AM2 sap (NIF. A58653411) L’objecte de la redacció del present Pla Director es poder disposar d’un document de base que 
domiciliada a Barcelona al carrer Ausiàs Marc nº 39. estableixi quines han d’ésser les tasques de rehabilitació a realitzar en el conjunt arquitectònic, 
programant-les en el temps i valorant-les econòmicament. 
La propietat del conjunt, conegut com a Pavellons de la Finca Güell correspon a la Universitat 
de Barcelona. Cal que aquestes intervencions de rehabilitació siguin compatibles amb el pla d’usos i programa de 
necessitats elaborat per el conjunt, de manera que se li pugui donar l’ús d’equipament cultural 
El conjunt està catalogat: (docent, de recerca, de divulgació, exposició, etc...) d’acord amb la seva qualificació urbanística 
 Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu (IPCE, 1979). (7c), amb l’ordenança de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat de 1979, secció 4ª, 
articles 30, 31 i 32, i amb el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del 
 Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històric Artístic de la Ciutat de Barcelona de 1979, districte de Les Corts, any 2000. 
(fitxa nº 571, nivell A/I). 
 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del districte de Les Corts,
any 2000 (fitxa nº 2087, nivell A) 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015       4 
3. Referència Històrica Fem un petit resum de les que considerem més interessants: 
 La plantació del parc immediat a l’accés, on Gaudí defuig l’esquema de jardí
S'adjunta con annex l'Estudi històric dels Pavellons Güell, tancament i jardí històric francès plantejat per Martorell als eixos i indrets nobles de la finca. Sembla ser que, 
(14. Documents annexes. 14.1 pg. 51) influït per la lectura de l’Atlántida, potencia la plantació d’espècies autòctones tot 
El conjunt dels pavellons i de la porta d’entrada de la Finca Güell no es poden deslligar de la ressaltant les ja existents. Hi ha pins, oliveres, garrofers, alzines i figueres, com 
pròpia historia de la finca. correspon al nostre clima, però també hi fa plantar pollancres, salzes, eucaliptus, 
xiprers i oms; potser resseguint les especies vegetals que Verdaguer fa aparèixer al 
La finca Güell l’estableix Joan Güell i Ferrer a la zona de les Corts de Sarrià al adquirir, l’any seu poema. Molts d’aquests arbres ja han desaparegut o bé per edat, per plagues, o 
1859, la Masia de Can Custó. Immediatament va encarregar a l’arquitecte Joan Martorell i per substitucions.  
Montells (1833-1876-1906) la rehabilitació del casal dins el gust neoclàssic de l’època. 
 La planta del pavelló del porter dins la més moderna concepció d’aquests tipus
A la mort de Joan Güell l’any 1872, el seu fill Eusebi Güell i Bacigalupi va anar afegint a la d’edificis, habitatges senzills, de caràcter secundari, que des de Ledoux a Rossi han 
finca altres propietats col·lindants, com ara Can Feliu, Can Baldiró i Can Berra, totes merescut sempre l’atenció experimental dels grans arquitectes. 
situades a l’oest de la Riera Blanca, resultant-ne finalment una gran extensió de més de 20 
Ha.  L’estructura dels dos pavellons; la casa del porter i la cavallerissa, resoltes amb
elements tradicionals de la nostra arquitectura de maó que Gaudí estilitzava. Arcs 
Eusebi Güell segueix dotant a la finca dels equipaments i serveis que necessitava, tant per a parabòlics, voltes de maó de pla, cúpules de generatriu hiperbòlica, etc… 
completar la residència senyorial com l’explotació agrícola, sempre sota la direcció de 
l’arquitecte Martorell.  La porta del drac, és en realitat una gran escultura, plenament modernista, que
representa al drac Ladó, guardià del jardí de les Hespèrides i particularment del seu 
Antoni Gaudí i Eusebi Güell fan coneixença a través de Martorell que aleshores ocupava al arbre principal, representat a la coronació del contrafort del portal com un taronger 
jove arquitecte en el seu estudi. amb fruits d’or.  
Güell es proposa construir uns pavellons a l’accés de la finca que hi ha a la banda nord-est A la mort d’Eusebi Güell, els seus hereus van cedir el casal i part de la finca per a la 
on hi anava a parar el vial d’ús privat que l’unia amb la carretera de Sarrià (actual c/ Manuel construcció del Palau Reial de Pedralbes (1918) quedant els pavellons fora d’aquest recinte. 
Girona) i que amb el temps havia esdevingut l’accés principal. Güell vol bastir-hi un 
habitatge per al porter i una quadra amb picador per als cavalls. Sembla ser que Martorell L’any 1950 la Universitat de Barcelona va adquirir la totalitat del solar que va de la 
proposa a Gaudí per fer la feina. Corre l’any 1883, Gaudí té 31 anys i en fa quatre que té el Avinguda Diagonal al c/ George Collins incorporant així els pavellons al seu patrimoni. 
títol d’arquitecte. L’any 1968 s’instal·la al pavelló de la cavallerissa la Càtedra Gaudí, fins l’any 2010 que es 
Gaudí planteja el conjunt de manera molt funcional; el pavelló del porter a una banda, les trasllada a l’edifici de l’Escola d’Arquitectura. 
cavallerisses a l’altre, i entremig un gran barri o portal d’accés que permeti el pas folgat dels El pavelló del porter va seguir ocupat com a habitatge fins l’any 2008. 
carruatges. 
A l’edifici s’hi han fet obres de rehabilitació i de manteniment, en intervencions puntuals, 
En la resolució formal Gaudí expressa moltes de les seves inquietuds estètiques, tant en els entre els anys 1968 i 2000, però mai seguint un Pla Director específicament redactat a tal 
materials escollits com en la seva formulació. efecte.  
Torre Güell. 1880. 
Plànol de la finca Güell.  
(actualment Palau de Pedralbes)
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015       5 
4. Estat actual
Pavelló de les cavallerisses 
Per poder explicar en detall l’actual estat de conservació dels elements de la finca ho hem 
subdividit en els següents apartats que a la vegada utilitzarem per estructurar la proposta El pavelló de les cavallerisses, format 
d’intervenció. per una quadra i un picador, té una 
tipologia bastant comuna en aquests 
La porta del drac tipus d’edificis auxiliars, però la seva 
resolució estructural utilitzant una 
Es tracta d’un element ornamental que cúpula acabada en una llanterna al 
per la seva categoria dona data d’inici picador, i  unes voltes de maó de pla 
del modernisme a Catalunya. sustentades per arcs parabòlics a les 
Tant el barri de ferro com el contrafort quadres, defuig qualsevol 
d’obra coronat per l’arbre metàl·lic, van convencionalisme.   
ésser restaurats l’any 1999 per l’ IMPU. S’hi han realitzat operacions de 
En aquella restauració els tècnics rehabilitació puntuals tant als elements 
responsables van evidenciar la feblesa de façana com a la impermeabilització 
de la peça, i la seva complexitat, tant de les cobertes, i als espais interiors. 
funcional com de construcció.  Aquestes intervencions, a vegades 
Conseqüentment, el portal no pot ésser discutibles, no han estat mai 
practicat massa sovint si se’l vol enquadrades dins un estudi acurat de 
preservar el màxim temps possible de l’edifici. 
futures intervencions. Les cobertes presenten problemes 
d’impermeabilització. Les façanes estan 
en millor estat de conservació si bé 
presenten puntuals deterioraments. 
L’interior, en general, correcte.  
És necessària una intervenció 
d’impermeabilització de cobertes. 
Pavelló l’habitatge del porter També cal rehabilitar els interiors en 
funció de l’ús al que es destini el 
Peça arquitectònica de gran interès tant pavelló, però respectant la seva 
pel que representa la novetat de la distribució, materials i característiques 
proposta tipològica, com per la seva físiques. 
resolució estructural. 
S’hi han realitzat operacions de La tanca perimetral 
rehabilitació puntuals tant als elements L’únic tram de la tanca, possible obra de 
de façana com a la impermeabilització Gaudí, és el situat a l’esquerra del 
de les cobertes. pavelló del porter i que segueix per 
Les cobertes es troben en estat molt l’Avinguda Pedralbes. Es tracta d’un 
precari, presenten problemes sòcol de paredat rematat per una filada 
estructurals i d’impermeabilització. de maó col·locat a plec de llibre. Es 
desconeix quin element el remuntava. 
Les façanes estan en millor estat de 
conservació si bé calen intervencions Al tram de l’Avinguda Pedralbes, ja al 
puntuals. segle XX, es va remuntar amb una 
senzilla gelosia formada per maons. 
L’interior, molt obsolet, està en general 
en mal estat. El tram que correspon a l’actual c/ 
George Collins és encara una part de la 
Per tant és necessària una intervenció tanca inicial de la finca de Can Custó, 
de consolidació d’elements estructurals i obra senzilla de paredat mixte 
constructius així com d’imper- arrebossat per la part interior, d’uns 
meabilització de cobertes. També cal 2,50 m. d’alçada. 
rehabilitar els interiors en funció de l’ús 
al que es destini el pavelló, però El tram corresponent al c/ Duran i Farell 
respectant la seva distribució, materials fou bastit a mitjans del segle XX, amb 
i característiques físiques. maó de pla, nervis cada 3 m., acabat 
arrebossat i pintat. De construcció molt 
precària.
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015       6 
L’hort 
A la zona situada immediatament a migjorn del pavelló del porter hi havia un hort que 
menava directament el porter de la finca. 
Fins fa pocs anys ha estat treballat. Actualment en perviuen encara uns quans fruiters; 
principalment nesprers i figueres. La resta està abandonat. 
L’hort queda amagat del camí d’accés al casal per  un talús terraplenat d’uns 1,30 m 
d’alçada que ressegueix la línia de la pineda. 
El parc 
L’hort es separa de la resta del solar (banda sud) per una tanca provisional de malla 
metàl·lica de simple torsió. 
El jardí actual, porció de l’antic parc de la finca proper als pavellons, ha estat descuidat A l’altre banda hi ha uns pavellons provisionals que han de desaparèixer quan s’edifiqui lo 
durant molts anys. previst al PEU d’ampliació de la Facultat de Dret. Al seu lloc hi quedarà una franja lliure 
Darrerament s’hi han fet tasques de neteja que han evidenciat la necessitat de disposar d’un d’edificacións. 
estudi de les espècies vegetals, la jardineria històrica i la identificació d’espècies d’interès, 
previ a la rehabilitació del jardí. 
Hi ha interessants estudis històrics que volen relacionar la plantació d’arbres amb el text del 
poema l’Atlántida de Verdaguer, on s’entreveu la mà de Gaudí a l’elecció d’aquestes 
espècies, diferents de les de jardí francès que formen el parc noble de la finca (actual parc 
del Palau Reial). 
Al jardí hi ha també una sèrie d’elements singulars majoritàriament procedents d’altres 
emplaçaments, però que estan relacionats o bé amb l’historia de la finca o bé amb Gaudí. 
Aquests son: 
 Testos de terracota amb un basament de columna de marbre, possiblement
provinents d’una obra de l’arquitecte August Font. 
 Motllures de marbre blanc, de traça clàssica, possiblement remats d’arrambador,
provinents de la Torre Güell. 
 Xemeneia anglesa de ceràmica vitrificada, de planta quadrada, provinent de la
Torre Güell. 
 Rèplica de la font sortidor que hi havia al pati de la Casa Vicenç, enderrocada l’any
1953 amb motiu de l’obertura de Príncep d’Astúries. Es desconeix si es van utilitzar 
les peces originals. 
 Barana d’escala, de forja, provinent de la Casa Botines de la ciutat de León, obra de
Gaudí. 
 Columnes de marbre blanc, amb llinda, de traça neoclàssica i ordre compost,
provinents de la galeria de la Torre Güell. 
 Grua propietat del contractista Josep Bayó i Font utilitzada per bastir la Pedrera.
Recentment restaurada. 
 Dues fites de pedra de Montjuic amb la lletra G gravada a cisell, de clar disseny
gaudinià. 
 Reixes de fosa, de dos mòduls diferents, col·locades a la tanca nord de la finca,
possiblement provinents d’una obra d’Enric Sagnier. 
Alguns d’aquests elements ja estan ben documentats, d’altres no. Per tant, caldrà realitzar 
estudis històrics per tal de complementar la informació que d’ells actualment es disposa. 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015       7 
5. Qualificació Urbanística.
El solar actual on estan ubicats els pavellons té la qualificació 7c (p), amb les següents salvetats: 
 Tot l’àmbit del parc està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg del
districte de les Corts de l’any 2000. 
 Una part important del parc (zona sud-oest) està afectada pel PEU d’ampliació de la
Facultat de Dret. Aprovat definitivament el 29/05/2009. Malgrat les reserves que es 
puguin tenir sobre el futur desenvolupament d’aquesta zona, s’ha decidit incloure-la dins 
l’àmbit d’estudi del Pla Director. 
 Les possibilitats edificatòries que segons el planejament es permeten a la zona afectada
pel PEU, han de possibilitar ubicar-hi les necessitats de magatzem del parc així com la 
col·lecció de maquinaria i eines de la construcció de l’època modernista conservades per la 
Universitat de Barcelona, la Càtedra Gaudí, l’IMPU i el MUHBA. 
 La zona del parc situada al sud de l’antic hort, actualment ocupada per barracons
provisionals de la Universitat, segons el planejament s’ha d’incorporar al 7c (p) per que no 
pertany al PEU abans citat.  
Aquesta zona s’exclou de l’àmbit d’estudi del Pla Director, donada la seva actual 
ambigüitat d’ús. El fet d’existir-hi barracons provisionals en funcionament no deixa clara la 
seva disponibilitat a curt termini. 
Tot plegat evidencia la necessitat de disposar d’una tanca física de separació del parc amb l’àmbit 
edificat. Aquesta tanca física tindrà pel costat de l’àmbit edificat, una franja de protecció verda 
formada amb els mateixos criteris utilitzats per a la rehabilitació del parc i de l’hort, d’acord amb 
l’estudi d’espècies vegetals abans citat. 
Aquesta tanca física, indicada amb discontinua vermella als plànols de l’apartat 6, disposarà d’un 
ampli barri que permeti la comunicació de ambdues zones, i que es situarà aproximadament a l’eix 
de la massa de pins actualment existent. 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015       8 
6. Documentació de referència 7. Justificació de la proposta d’actuació.
Per tal de justificar la proposta d’actuació del present Pla Director, ens basarem en els La proposta d’actuació s’estructura a partir de les valoracions contingudes en les tres 
següents tres documents complementaris, que s’aporten integres en annexe: documents abans citats, així com dels seus objectius i les prioritats establertes. 
Com ja s’especifica en el Pla Director, el conjunt dels anomenats “Pavellons de la Finca 
 Estudi Històric dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric.
Güell” es pot subdividir en els següents elements: 
Document elaborat per Veclus (2015) - Documents annexes 14.1, pg. 51 - que ens La Porta del Drac 
proporciona un ampli estudio històric del conjunt arquitectònic. En l’apartat de valoració 
El Pavelló de les Cavallerisses 
patrimonial del conjunt, queda clara la diferent valoració entre els edificis obra de Gaudí 
(Porta del Drac, Cavallerisses i Pavelló del Porter) catalogats BCIN, i les tanques i el jardí El Pavelló del Porter 
que clarament no pertanyen a l’obra de Gaudí sinó que son molt posteriors. La tanca perimetral 
Per tant, aquest document ens aclareix quins elements del conjunt son obra d’ Antoni El Parc 
Gaudí en la seva intervenció a la finca entre 1884 I 1887, i quins son posteriors i/o aliens L’Hort 
a la seva obra. 
Aquests elements,  ben diferenciats, s’han utilitzat per estructurar la proposta d’actuació ja 
que es possible intervenir en cadascun d’ells amb independència de la resta. La proposta 
 Un projecte de gestió patrimonial, cultural i turística sostenible als Pavellons
d’actuació s’estructura en onze àrees d’actuació que son: 
Güell. 
 - Documents annexes 14.2, pg. 221 - Area A.   Nou accés i entorn pavelló del porter 
Document elaborat per l’MPU (2014)  que ens
Area B.   Pavelló de les cavallerisses 
proposa, en un període de 10 anys quins han d’esser els objectius del projecte de gestió 
Area C.   Porta del Drac 
del conjunt: 
Area D.   Pavelló del porter 
- La restauració integral del Conjunt. 
Area E.   Entorn pavelló cavallerisses 
- El desenvolupament d’una oferta turística sostenible Area F.   El parc 
- La programació d’activitats culturals, educatives i científiques Area G.   L’hort 
En diferents apartats del document es reclama una regeneració del actual jardí Area T1. Tanca façana nord 
mediterrani, i la eliminació dels murs opacs de tanca que impedeixen la integració del Area T2. Tanca Av. Pedralbes 
conjunt en el paisatge urbà. Area T3. Tanca c/ George Collins i c/ Pere Duran i Farell. Sector 7c. 
També s’evidencia la necessitat de disposar d’un accés diferent al de la Porta del Drac, Area T4. Tanca c/ Pere Duran i Farell. Sector PEMU 
donada la seva complexitat i precari estat de conservació. 
Com que es tracta d’un conjunt complex, que necessita d’operacions delicades i costoses 
Finalment, el document proposa quin ha d’esser el sistema de finançament i en ressalta que s’allargaran en el temps, és convenient preveure una intervenció per fases, per tal 
la seva viabilitat econòmica. d’anar abordant els diferents temes ordenadament i avançar així consolidant resultats en la 
progressiva recuperació del conjunt. 
 Conveni entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per a
Aquesta intervenció per fases que és proposa permet, per altra banda, adaptar-se a la 
una cessió d’ús del recinte dels Pavellons de la Finca Güell. 
modulació dels recursos econòmics disponibles, així com la utilització continuada del 
Document signat per l’alcalde de Barcelona, el Secretari General de l’Ajuntament i el conjunt com a focus d’atracció cultural d’alt interès, ja que les actuacions serien sempre 
Rector de la Universitat de Barcelona en data 18/09/2014 - Documents annexes 14.3, pg. acotades/limitades en el espai, i les àrees no afectades es podrien continuar utilitzant en la 
233 - en el que s’acorda la cessió d’ús del recinte, per 10 anys, a l’Institut Municipal del mesura de les seves possibilitats funcionals. 
Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. 
Sembla clar començar els treballs per resoldre el tema del nou accés, i així facilitar la visita 
al conjunt sense tenir que practicar la Porta del Drac, element patrimonial delicat que cal 
En el document de Conveni es fixen els compromisos i obligacions adquirits per l’Institut preservar fins al moment de la seva definitiva rehabilitació. 
en matèria cultural i econòmica, fent especial esment dels treballs de restauració i 
Per rehabilitar els edificis catalogats (Cavallerisses i Pavelló del Porter) es necessari 
adequació del conjunt, concretament:  
disposar de mes informació i coneixement. Es per això que es proposa redactar un estudi 
- La restauració dels edificis obra de Gaudí. dels materials que composen els edificis, així com de les patologies que pateixen. 
- La substitució dels murs de tanca opacs per altres amb transparència visual. L’intervenció a les tanques perimetrals, sense valor patrimonial, cal fer-les en el sentit de 
dotar-les de transparència, tal com suggereixen els Documents de Referència. 
- La dotació al conjunt de dues noves portes d’accés per millorar la funcionalitat. 
Les intervencions al Parc i a l’Hort requereixen d’un estudi inicial de les especies vegetals 
El Conveni estableix la supervisió d’aquests treballs, i el seu seguiment durant els deu 
existents, la seva antiguitat, etc... que justifiqui l’actuació en el sentit que proposen els 
anys de vigència.  
Documents de Referència. 
Encara que en el Pla Director es suggereixi un cert ordre en les actuacions, aquest no es 
considera en sentit estricte, i pot esser alterat en funció de criteris de programació, inversió, 
etc... 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015       9 
8. Pla d’etapes. Àrees d’actuació.
Es proposa una intervenció per fases, consistent en una fase preliminar d’estudi i tres fases 
posteriors d’intervenció. 
La Fase preliminar d’estudi, ens haurà d’aportar informació precisa i necessària per poder treballar 
amb unitat de criteris. En aquesta fase es proposa redactar els següents documents: 
 Un aixecament topogràfic complert dels edificis i el parc.
 Un estudi de les patologies que pateixen els edificis així com dels materials que les
composen. 
 Un estudi de les espècies vegetals existents, que comprengui també un estudi de la
jardineria històrica de la finca i una identificació de les especies d’interès prioritari. 
 Redacció d’un pla d’usos que reculli els usos i activitats a desenvolupar a la finca,
incidint en la seva recuperació. 
 Redacció d’un pla de manteniment del conjunt.
En aquesta fase preliminar també caldrà considerar els projectes tècnics, estudis de seguretat i 
direccions facultatives de les obres de rehabilitació arquitectònica, així com les corresponents a la 
rehabilitació de la jardineria. 
Cadascuna de les tres fases d’intervenció abans citades, comprenen un grup d’àrees físiques 
identificables i delimitables, en el que es proposa dividir el conjunt. Aquestes àrees poden esser 
desenvolupades amb autonomia, segons les necessitats o possibilitats d’intervenció. 
Aquestes àrees son: 
Area A.  Nou accés i entorn pavelló del porter. 
Area B.  Pavelló cavallerisses. 
Area C.  Porta del Drac. 
Area D.  Pavelló del porter. 
Area E.  Entorn pavelló cavallerisses. 
Area F.  El parc. 
Area G.  L’hort. 
Area T1.  Tanca façana nord. 
Area T2.  Tanca av. Pedralbes. 
Area T3.  Tanca c/ George Collins i c/ Pere Duran i Farell. Sector 7c. 
Area T4.  Tanca c/ Pere Duran i Farell. Sector PEMU 
Així mateix cada àrea té designades unes intervencions concretes a realitzar per dur a terme la 
rehabilitació. La seva delimitació està grafiada al plànol d’emplaçament adjunt. 
Una vegada identificades físicament les onze àrees, passarem a definir les intervencions que cal 
fer dins cadascuna d’elles: Àrees d’intervenció 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015       10 
8.1. Àrea A.  Nou accés i entorn pavelló porter. 
 
Compren la zona situada entre el pavelló del porter i l’antic hort, delimitada a l’est per la tanca de 
l’Avinguda Pedralbes i al nord per la tanca frontal original. 
 
Les intervencions a realitzar són: 
 
A.1.  Nova porta d’accés. 
És la primera intervenció que caldrà executar. Es tracta de formar un nou accés a la finca per no 
tenir que practicar massa sovint la porta del Drac.  
La nova porta donarà directament a la placeta d’accés al conjunt (Av. Pedralbes - Pg. Til·lers). Es 
dissenyarà de manera que no trenqui la continuïtat visual de l’actual tanca existent.  
Aquesta intervenció ordenaria i facilitaria la visita cultural del conjunt. 
 
A.2.  Caseta de control accés i serveis. 
Muntatge d’un petit quiosc d’estructura lleugera, per destinar-lo a control d’accés, recepció de 
visitants i serveis. 
 
A.3.  Rehabilitació del parc. 
A partir de l’estudi d’espècies vegetals realitzat en fase prèvia, cal executar la remodelació i 
rehabilitació del jardí. 
Com a criteri prevaldrà sempre la recuperació del jardí històric front a altres consideracions 
merament botàniques. 
 
 
 
 
  
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        11 
8.2. Àrea B.  Pavelló cavallerisses. 
 
Compren exclusivament l’edifici que anomenem pavelló de les cavallerisses, dividit en dues parts; 
les quadres dels cavalls i el picador circular. 
 
Com a criteri general, les intervencions a realitzar aniran encaminades al manteniment integral 
de l’edifici, fent especial esment en:  
 No alterar els espais interiors. 
 No afegir elements nous com ara volums de comunicació vertical (ascensors o caixes 
d’escala), aparells d’instal·lacions o altres que alterin la seva actual volumetria. 
 Mantenir la seva estructura, tipologia, volumetria, i demés característiques físiques. 
 L’estudi de patologies i materials realitzat en fase previa. 
 
B.1.  Rehabilitació de les cobertes 
Comprèn els treballs de rehabilitació estructural, d’impermeabilització dels elements de coberta; 
cúpula, voltes, baranes, xemeneies, lluernes, deambulatori perimetral, i elements decoratius. 
 
B.2.  Rehabilitació de les façanes 
Comprèn els treballs de rehabilitació, estructurals i d’acabats de paraments de façana, fusteries, 
reixes i altres elements decoratius. 
Per el seu actual estat de conservació es tracta principalment d’intervencions puntuals i de 
manteniment. 
 
B.3.  Rehabilitació interior 
Comprèn els treballs de rehabilitació interior de l’edifici encaminats tant a la seva recuperació 
patrimonial, com a la seva adaptació als nous usos requerits per la propietat i consensuats amb 
l’Ajuntament de Barcelona. 
El projecte de rehabilitació a redactar valorarà la possibilitat d’aprofundir en l’estudi del paviment 
original de la nau, decidint si cal conservar o no l’actual paviment de parquet.  
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        12 
8.3. Àrea C.  Porta del Drac. 
 
Compren la monumental porta d’accés al conjunt així com la part de jardí immediata que 
constitueix l’espai exterior central del conjunt, que uneix els dos pavellons. 
 
Les intervencions a realitzar són: 
 
C.1.  Porta del drac 
Comprèn els treballs de rehabilitació puntuals de la porta de ferro i els seus contraforts d’obra així 
com dels elements ornamentals que la complementen.  
Per el seu actual estat de conservació es tracta principalment d’intervencions puntuals i de 
manteniment. 
 
C.2.  Elements arquitectònics 
En aquesta zona hi ha uns elements arquitectònics, sòcols, fites, paviments, sortidor... que cal 
rehabilitar i, si procedeix, resituar. 
 
C.3.  Rehabilitació jardí 
És una zona amb una important densitat d’elements vegetals que a vegades interfereixen 
excessivament a les façanes i fins i tot a l’ús funcional de l’espai.  
Cal procedir a una rehabilitació d’aquesta part important del jardí, sempre d’acord amb l’estudi 
d’espècies vegetals realitzat a la fase prèvia. 
Com a criteri prevaldrà sempre la recuperació del jardí històric front a altres consideracions 
merament botàniques. 
 
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        13 
 
8.4. Àrea D.  Pavelló del porter. 
 
Compren exclusivament l’edifici que anomenem Pavelló del Porter, antic habitatge del conserge de 
la finca, que es desenvolupa en dues plantes. 
Com a criteri general les intervencions a realitzar aniran encaminades al manteniment integral 
de l’edifici, fent especial esment en:  
 No alterar els espais interiors.  
 Mantenir la seva estructura, tipologia, volumetria, i demés característiques físiques. 
 No afegir elements nous com ara volums de comunicació vertical (com ascensors i caixes 
d’escala), aparells d’instal·lacions o altres que alterin la seva actual composició 
volumètrica. 
 Seguir les recomanacions de l’estudi de patologies i materials realitzat en fase prèvia. 
 
D.1.  Rehabilitació cobertes 
Comprèn els treballs de rehabilitació estructural, d’impermeabilització dels elements de coberta; 
cúpula, voltes, baranes, xemeneies, lluernes, i elements decoratius. 
 
D.2.  Rehabilitació façanes 
Comprèn els treballs de rehabilitació estructural i d’acabats de paraments de façana, fusteries, 
reixes i altres elements decoratius. 
Per el seu actual estat de conservació es tracta principalment d’intervencions puntuals i de 
manteniment. 
 
D.3.  Rehabilitació interior 
Comprèn els treballs de rehabilitació interior de l’edifici encaminats tant a la seva recuperació 
patrimonial, com a la seva adaptació als nous usos requerits per la propietat i consensuats amb 
l’Ajuntament de Barcelona. 
 
  
  
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        14 
 
8.5. Àrea E.  Entorn pavelló cavallerisses. 
 
Compren la zona situada a l’oest del pavelló de les cavallerisses, delimitada a nord i oest per les 
dues tanques corresponents al c/ George Collins i el c/ Pere Duran Farell. 
 
Les intervencions a realitzar són: 
 
E.1.  Elements arquitectònics. 
En aquesta area hi ha una sèrie d’elements arquitectònics (columnes, sòcols, baranes, 
xemeneia,...) de procedència diversa que cal rehabilitar i resituar.  
També cal rehabilitar l’abeurador circular dels cavalls, situat tangent a la cantonada sud-oest del 
pavelló. 
 
E.2. Rehabilitació parc. 
A partir de l’estudi d’espècies vegetals realitzat a la fase prèvia caldrà procedir a la rehabilitació 
d’aquesta part del jardí, eliminant l’arbre (ailantus) situat excessivament a prop de la façana. 
Com a criteri prevaldrà sempre la recuperació del jardí històric front a altres consideracions 
merament botàniques. 
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        15 
 
8.6. Àrea F.  El parc. 
 
Comprèn la zona delimitada pel carrer Pere Duran Farell i la tanca metàl·lica interior del recinte. 
Es la prolongació cap al sud de les àrees descrites A, C i E. Amb les que forma continuïtat.  
 
Les intervencions a realitzar son: 
 
F.1.  Caseta magatzem i serveis. 
Muntatge d’un petit quiosc per destinar-lo a magatzem i serveis. De caràcter provisional i ubicat al 
sector edificable, complirà les seves funcions en tan no es realitzi l’edifici previst al PEU. 
 
F.2.  Elements arquitectònics. 
En aquesta area s’hi troba principalment la grua utilitzada en la construcció de la Pedrera per el 
contractista Bayó i Font. La grua ha estat recentment rehabilitada. 
 
F.3. Rehabilitació parc, sector no edificable (7c). 
A partir de l’estudi d’espècies vegetals realitzat a la fase prèvia, caldrà procedir a la rehabilitació 
d’aquesta part del jardí, corresponent a la zona qualificada de no edificable. 
Com a criteri prevaldrà sempre la recuperació del jardí històric front a altres consideracions 
merament botàniques. 
 
F.4. Manteniment parc, sector edificable (PEU). 
A partir de l’estudi d’espècies vegetals realitzat a la fase prèvia, caldrà procedir al manteniment 
d’aquesta part del jardí, corresponent a la zona qualificada de edificable en el PEU. 
 
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        16 
 
8.7. Àrea G.  L’Hort. 
Compren la part del solar que va des de l’Avinguda Pedralbes fins al terraplè que el separa de la 
resta del parc. Aquesta zona constituïa l’hort que conreava el conserge de la finca.  
 
Les intervencions a realitzar són: 
 
G.1.  Rehabilitació jardí 
A partir de l’estudi d’espècies vegetals realitzat en fase prèvia cal executar la remodelació i 
rehabilitació del jardí. 
Com a criteri prevaldrà sempre la recuperació del jardí històric front a altres consideracions 
merament botàniques. 
La banda sud, actualment ocupada per pavellons provisionals, està previst que quedi lliure quan 
es desenvolupi l’edificabilitat del PEU. Caldrà crear una franja de protecció verda amb plantació 
similar a la que tingui l’hort. 
 
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        17 
 
8.8. Àrea T1. Tanca frontal de la façana nord. 
Compren la tanca frontal que dona directament a la placeta d’accés.   
Les intervencions a realitzar són:  
T1.1.  Tanca frontal 
Possiblement l’única tanca del conjunt dissenyada per Gaudí. Actualment està rematada per 
una reixa d’estil eclèctic que no correspon a l’època en que va ésser bastit el conjunt. 
8.9. Àrea T2. Tanca avinguda Pedralbes. 
Compren la tanca del recinte paral·lela a la av. Pedralbes.  
Les intervencions a realitzar són: 
T2.1.  Tanca Avinguda Pedralbes 
Plantejar la possibilitat de remodelar la tanca d’obra de la Avinguda Pedralbes recuperant el 
sòcol de paredat degut a Gaudí, fent-la més transparent i incorporant la nova porta d’accés 
descrita a A.1. 
8.10. Àrea T3. Tanca c/George Collins i c/ Duran i Farell. 
Compren les dues tanques nord-oest i oest del recinte.  
Les intervencions a realitzar són: 
T3.1.  Tanca c/ George Collins. 
Es tracta d’un tram de tanca de l’antiga finca de Can Custó, que incideix directament a la 
cantonada nord-oest del pavelló de les cavallerisses. 
Plantejar la possibilitat de substituir aquesta tanca per una altra mes transparent, que 
permeti veure complerta la cantonada de l’edifici. 
T3.2.  Tanca c/ Pere Duran i Farell, corresponent al sector no edificable (7c). 
És un llarg tram de tanca bastit a mitjans del segle XX, amb una construcció molt precària. 
Plantejar la possibilitat de substituir-la per una tanca més transparent que permeti la 
visualització de l’interior del parc.  
T3.3.  Nova porta d’accés 
Es tracta de formar un nou accés a la finca per facilitar la continuïtat des del parc de  
Pedralbes a la finca. 
 
8.11. Àrea T4. Tanca c/ Pere Duran i Farell. 
Compren les dues tanques nord-oest i oest del recinte, c/ Pere Duran i Farell , anteriorment 
anomenat c/ Fernando Primo de Rivera.  
Les intervencions a realitzar són: 
T4.1.  Tanca c/ Pere Duran i Farell, corresponent al sector edificable PEU. 
Es un llarg tram de tanca bastit a mitjans del segle XX, amb una construcció molt precària. 
Plantejar la possibilitat de substituir-la per una tanca mes transparent que permeti la 
visualització de l’interior del parc.  
Aquesta intervenció es realitzarà d’acord amb el desenvolupament de l’àrea del PEU. 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        18 
9. Fases d’intervenció   
Per l’execució dels treballs indicats dins aquestes àrees, es proposa agrupar-les en les  
següents fases d’intervenció:  
  
 
 
 
 
3ª FASE: 
1ª FASE: 
Àrea E – Entorn pavelló cavallerisses. 
Àrea A.  Nou accés i entorn pavelló del porter 
E.1.  Elements arquitectònics 
A.1.  Nova porta d’accés. 
E.2.  Rehabilitació parc 
A.2.  Caseta de control accés 
 
A.3.  Rehabilitació del jardí 
Àrea F – El parc 
 
F.1.  Caseta magatzem 
Àrea B.  Pavelló cavallerisses. 
F.2.  Elements arquitectònics 
B.1.  Rehabilitació de les cobertes 
F.3.  Rehabilitació parc 7c 
B.2.  Rehabilitació de les façanes 
F.4.  Rehabilitació parc PEU 
B.3.  Rehabilitació interior 
 
 
Àrea G – L’Hort 
 
G.1.  Rehabilitació de l’hort  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
TREBALLS INDEPENDENTS: 
2ª FASE: 
Àrea T1. Tanca frontal de la façana nord. 
Àrea C.   Porta del drac. 
T1.1.  Tanca frontal 
C.1.  Porta del drac 
 
C.2.  Elements arquitectònics 
Àrea T2. Tanca avinguda Pedralbes. 
C.3.  Rehabilitació jardí 
T2.1.  Tanca Avinguda Pedralbes 
 
 
Àrea D.   Pavelló del porter. 
Àrea T3. Tanca c/George Collins i c/ Duran i Farell. 
D.1.  Rehabilitació cobertes 
T3.1.  Tanca c/ George Collins. 
D.2.  Rehabilitació façanes 
T3.2.  Tanca c/ Pere Duran i Farell, (7c). 
D.3.  Rehabilitació interior 
T3.3.  Nova porta d’accés 
 
 
 
Àrea T4. Tanca c/ Pere Duran i Farell. 
 
T4.1.  Tanca c/ Pere Duran i Farell., (PEU). 
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        19 
10. Valoració de l’intervenció 
Per calcular una valoració aproximada de l’intervenció que es proposa, s’ha tingut en compte el seu actual estat de conservació així com el nivell necessari per assolir la funcionalitat que ens demana el que 
fins ara coneixem del Pla d’Usos a redactar per al conjunt. 
Amb la subdivisió proposada al pla d’etapes i la valoració obtinguda s’ha confeccionat el present quadre resum, al que també s’hi ha incorporat una estimació de la duració dels treballs. 
 
Fases  Àrees que comprenen Intervencions  PEM € Total fase € Duració 
Primera fase A. Nou accés i entorn pavelló del porter A.1. Nova porta d’accés 12.000 
A.2. Caseta control accés i serveis 40.000 67.000 
A.3. Rehabilitació parc 15.000 
156.000 6 mesos 
B. Pavelló cavallerisses B.1. Rehabilitació de cobertes 36.000 
B.2. Rehabilitació de façanes 18.000 89.000 
B.3. Rehabilitació interior 35.000 
Segona fase C. Porta del drac C.1. Porta del drac 24.000 
C.2. Elements arquitectònics 6.000 45.000 
C.3. Rehabilitació parc 15.000 
155.000 6 mesos 
D. Pavelló del porter D.1. Rehabilitació de cobertes 36.000 
D.2. Rehabilitació de façanes 18.000 110.000 
D.3. Rehabilitació interior 56.000 
Tercera fase E Entorn pavelló cavallerisses E.1. Elements arquitectònics 6.000 
21.000 
E.2. Rehabilitació parc 15.000 
F. El parc F.1. Caseta magatzem 40.000 
F.2. Elements arquitectònics 6.000 142.000 6 mesos 
91.000 
F.3. Rehabilitació parc zona (7c) 30.000 
F.4.  Manteniment parc zona (PEU) 15.000 
G. L’hort G.1. Rehabilitació parc 30.000 30.000 
Treballs T1. Tanca frontal T1.1. Tanca frontal façana nord 6.000 6.000 
independents 
T2. Tanca av. Pedralbes T2.1. Tanca av. Pedralbes 18.000 18.000 
T3. Tanca c/ George Collins i c/ Duran Farell T3.1. Tanca c/ George Collins 12.000 12.000 
108.000 Intercalat 
T3.2. Tanca c/ Pere Duran i Farell (7c) 30.000 30.000 
T3.3. Tanca c/ Pere Duran i Farell (PEU) 30.000 30.000 
T4. Tanca c/ Duran Farell T4.1. Nova porta d’accés 12.000 12.000 
    TOTAL: 561.000  
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        20 
RESUM DEL PRESSUPOST DE LES OBRES DE REHABILITACIÓ 
 
 
 
Pressupost d’execució material (PEM) 561.000,00 
 
Despeses generals i benefici industrial (13%+6%) 106.590,00 
 
 
 
Total pressupost de contracta 667.590,00 
    
IVA 21%  140.193,90 
 
Total pressupost obres 807.783,90 
 
 
 
 
ESTUDIS PREVIS A LA REDACCIÓ DELS PROJECTES DE REHABILITACIÓ  
 
O.1. Aixecament topogràfic del conjunt  3.000,00 
O.2. Estudi de patologies i materials del conjunt  3.000,00 
O.3. Estudi de les especies vegetals.  3.000,00 
O.4. Redacció pla d’Usos del conjunt  3.000,00 
 
 
HONORARIS TÈCNICS  
 
O.5. Honoraris redacció projectes, estudis de seguretat  
i direcció de les obres: 45.500,00 
O.6. Honoraris redacció projecte de jardineria i direcció  
de les obres: 9.000,00 
 
PLA DE MANTENIMENT 
 
O.7. Redacció del pla de manteniment de tot el conjunt,  
(edificis i parc). 6.500,00 
 
Total honoraris tècnics 73.000,00 
IVA 21%  15.330,00 
Total pressupost estudis previs i honoraris tècnics 88.330,00 
 
 
  TOTAL INTERVENCIÓ 896.113,90 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        21 
11. Catalogació 
 
 Arxiu històric d’urbanisme, arquitectura i disseny. COAC.  
Fitxa feta per J. Aponte, octubre 1979. 
 Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic de la ciutat de Barcelona.   
Fitxa 2087. 
  
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        22 
 
 
 
11.1. Arxiu històric d’urbanisme, arquitectura i disseny. COAC.   
 Fitxa confeccionada per J. Aponte, Octubre 1979. 
 
 
 
 
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        23 
11.2. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic de la ciutat de 
Barcelona.  Fitxa 2087. 
 
 
 
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        24 
12. Bibliografia 
 
 Els espais Gaudí de la Universitat de Barcelona. Mireia Freixa. Departament d’Història de 
l’Art. U.B. Abril 2006. 
 Gaudí i Verdaguer. Tradició i modernitat a la Barcelona del canvi de segle, 1878-1912. 
AA.VV. Edicions El Triangle. Barcelona 2003. 
 L’Atlàntida. Jacint Verdaguer.  
 La bòveda catalana. Bonaventura Bassegoda i Musté. Editorial UPC, 1974. 
  
  
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        25 
13. Informació gràfica 
 
 Plànols d’alçats, plantes i seccions, provinents de l’Arxiu Històric del COAC. 
 Plànols d’alçats realitzats per Hiroya Tanaka, provinents de l’Arxiu de la Càtedra Gaudí. 
ETSAB. 
 Dibuix a color de la porta del drac. Francesc Masip. IMPU. 
 Fotografies històriques provinents de l’Arxiu Històric del COAC. 
 Fotografies històriques provinents de l’Arxiu de la Càtedra Gaudí. ETSAB. 
 Reportatge fotogràfic realitzat per Paco Calbet (AM arquitectes) i Laura Calbet.  
Juliol 2012. 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        26 
  
13.1. Plànols d’alçats, plantes i seccions, provinents de l’Arxiu Històric del 
COAC.   
  
  
  
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        27 
 
 
 
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        28 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        29 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        30 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        31 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        32 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        33 
13.2. Plànols d’alçats realitzats per Hiroya Tanaka.   
Provinents de l’Arxiu de la Càtedra Gaudí. ETSAB. 
 
 
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        34 
 
13.3. Dibuix a color de la porta del drac.   
Francesc Masip. IMPU. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        35 
 
13.4. Fotografies històriques.  
Provinents de l’Arxiu Històric del COAC. 
  (Data aproximada: posterior a 1905) 
 
 
 
 
 
    
 
 
 
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        36 
 
13.5. Fotografies històriques.  
Provinents de l’Arxiu de la Càtedra Gaudí. ETSAB. 
   (Data aproximada: 1890) 
 
 
 
 
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  Torre Güell (actualment Palau de Pedralbes) Porteria 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        37 
13.6. Reportatge fotogràfic.  
Realitzat per Laura Calbet i Paco Calbet (AM arquitectes).  
Juliol 2012. 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        38 
Exteriors. Porta del drac. 
 
         
 
 
 
 
 
 
     
 
 
 
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        39 
Exteriors. Tanques  
 
  
 
          
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
                              
  
 
 
 
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        40 
 
 
 
Pavelló del porter. Façanes i coberta 1 
 
         
 
 
                            
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        41 
 
 
Pavelló del porter. Façanes i coberta 2 
 
 
                       
  
 
 
                 
  
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        42  
 
 
Pavelló del porter. Interiors. 
 
           
                
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        43 
Pavelló de les cavallerisses. Façanes i coberta 1. 
 
            
 
 
 
             
 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        44 
Pavelló de les cavallerisses. Façanes i coberta 2. 
 
                
                      
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        45 
Pavelló de les cavallerisses. Façanes i coberta 3. 
 
           
 
     
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        46 
Pavelló de les cavallerisses. Interior 1. 
 
 
                                          
 
     
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        47 
Pavelló de les cavallerisses. Interior 2. 
 
 
    
 
     
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        48 
Jardí 
 
 
 
     
 
       
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        49 
Jardí 
 
 
 
   
 
 
         
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        50 
14. Documents annexes 
 
. Estudi històric dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric. 
.      Un projecte de gestió patrimonial, cultural i turística sostenible als Pavellons Güell. 
. Conveni entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per a una cessió d’ús 
 del recinte dels Pavellons de la Finca Güell
.      Informe referente a la Porta del Drac.
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015        51 

14.1. Estudi històric dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí 
històric. 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015         

!
!
                       
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de 
Pedralbes, tancaments i Jardí Històric 
Direcció: Francesc Caballé i Reinald Gonzàlez 
      Realització: Mònica Maspoch    !       Barcelona, juny 2015
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric 
!
                       
  
 Índex 
!
- Consideracions prèvies, 2 
- Els Pavellons Güell: estat actual,3 
- Localització, 3 
- Descripció, 4 
- Les tanques, 5 
- Els edificis, 13 
- La porta del drac, 22 
- Altres elements d’interès,26 
- El Jardí, 28 
- Breu història de la Finca Güell: orígens i reforma d’Antoni Gaudí, 30 
- Expropiació definitiva de la Finca Güell, 35 
!
!
!
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric 
!
  !                     
- Els Pavellons Güell com a seu de la Càtedra Gaudí. Reformes i intervencions anys 60-80,43 
- Primera campanya d’obres: 1966-1968, 43 
- Segona campanya d’obres: vers la formació del Jardí Botànic Històric i el Pla de Protecció dels 
entorns,55 
- El Jardí de les Hespérides, 78 
- Valoració patrimonial, 84 
- Cronologies,85 
- Cronologia general, 85 
- Cronologia de les obres, 86 
!
- Noticies documentals,87 
- Annex Documental, 89 
- Annex Gràfic, 130
!
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric 
   
!                        !
Consideracions prèvies !
!
L’objecte del present estudi ha estat la recerca Cal dir que la documentació localitzada ens ha aportat 
sistemàtica de notícies històriques documentals i l’anàlisi informació molt fragmentada que s’ha hagut d’anar 
històricoarquitectònic del conjunt dels Pavellons Güell, comprovant i relacionant entre ella. El fons de la Finca 
per tal de poder aportar elements objectius per a la seva Güell localitzat a la Càtedra Gaudí són dues caixes de 
valoració patrimonial. 
! documentació, principalment administrativa, solta i sense 
ordre, igual que les imatges que, en general, no estan 
En l’estudi s’ha fet especal incidència en els sistemes de datades. 
tancaments del recinte així com en el seu jardí històric.  !
L’estudi dels edificis del conjunt ( cavallerisses, porteria i D’altra banda, el fons de la Junta d’Obres únicament ha 
porta del drac) obra de Gaudí, no ha estat esruditas de aportat llum sobre l’expropiació dels terrenys però cap 
manera tan exhaustiva ja que cal complementar-ho amb dada sobre les intervencions efectuades al conjunt. 
els estudis de construcció, materials i patologies dels !
edificis que proposa el Pla Director del conjunt.  Malgrat Finalment la recerca a l’Arxiu Notarial només ha estat 
tot, s’aporten elements suficients per a la seva valoració possible amb una dada molt tangencial i per tant no ha 
patrimonial. 
! aportat cap noticia útil.
!
! !
2
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí històric      
                         
Els Pavellons Güell: estat actual 
Localització 
Els Pavellons Güell es troben situats al barri de Les Corts a la 
zona delimitada pels carrers G. R. Collins i Avinguda Pedralbes 
pel nord-est, i per la vessant sud-oest pels carrers Pere Duran i 
Farell i Avinguda Diagonal. 
Es tracta d’una zona abastament modificada als anys 40-50 del 
segle XX quan s’inicià el projecte d’urbanització de la zona 
després de la construcció del Palau Reial i la configuració de la 
Ciutat Universitaria als anys 50. 
El conjunt està limitat pel nord amb el carrer G.R.Collins, pel 
sud-oest per la Facultat de Dret, per l’oest per l’Avinguda de 
Pedralbes i a l’est amb el carrer Pere Duran i Farell que el 
separa dels jardins del Palau Reial terrenys que dormaven part Localització de tot el conjunt dels Pavellons Güell a Les Corts, 
en origen de la mateixa finca. abans terme de Sarrià.
 
El conjunt està catalogat com a Monument d’Interés Nacional, és  
a dir, com a BCIN des del 1969.! !
! !
3
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí històric      
                         
Descripció 
!
Els anomenats Pavellons Güell són el darrer testimoni de les 
construccions que Antoni Gaudí realitzà entre 1884 i 1887 a la 
Finca d’Eusebi Güell. 
!
Actualment el recinte acull l’edifici destinat a les cavallerisses, la 
porteria i un jardí amb espècies autòctones que manté alguns 
elements de finals del XIX. 
!
Els Pavellons es troben delimitats per diversos sistemes de 
tancament resultat de les intervencions efectuades en diferents 
èpoques. Aquesta falta d’unitat, però, queda amagada per les 
pròpies caracteristiques de l’espai, ja que des de l’interior no es 
visualitzen els extrems del recinte. 
!
!
! Detall de la localització del conjunt amb la situació dels edificis en 
el jardí i la subdivisió amb la facultat de Dret
!
! !
! !
4
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí històric      
                         
Les tanques 
Tres imatges de la tanca de l’Avinguda de Pedralbes. La 
part inferior del mur és un sòcol de paredat rematat per una filada 
de maó col·locat a plec de llibre. Les imatges més antigues en les 
quals ens apareix la part del mur inferior són del 1952 però no 
s’aprecia cap tancament superior. La remunta, feta amb maons 
disposats de manera romboïdal tot configruant una gelosia, és el 
!resultat d’una reforma del 1982.  
A banda, la zona més al sud de la tanca que es correspon ja a la 
Facultat de Dret segueix la mateixa estructura però el mur inferior 
és molt més nou tal com veiem a la imatge superior dreta, 
possiblement també del moment de la remunta. 
A la imatge inferior esquerra veiem la porta del “Hortus 
Hesperidum” que va ser traslladada també el 1982 en aquesta 
banda de la finca. 
5
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí històric      
                         
! !
!
! !
! Diverses imatges de detall de la tanca de l’Avinguda de 
Pedralbes en les que podem observar el seu mal estat de 
! conservació. Gran part dels maons s’han desprès i tenen risc de 
caure al terra,  els pilars estàn inclinats i oberts amb la qual cosa la 
! barana superior queda mal assentada amb el que això comporta 
de perill.
!
! !
 !
6
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí històric      
                         
!
!
!
!
!
!
!
Dues imatges del tancament 
per la zona d’Avinguda de 
Pedralbes però a la porta 
d’accés.  
El mur inferior es manté però 
a la part superior es van 
col·locar -possiblement als 
anys 70 del segle XX- unes 
reixes de ferro  de factura 
senzilla. 
A les imatges més antigues 
localitzades de finals dels 
segle XIX, ja apareix el mur 
de tancament en aquesta 
zona del la Finca. LA seva 
fesomia està en consonància 
amb la part inferior dels dos 
edificis obra de Gaudí i amb 
la resta de mur que es 
conserva al nord.
 !
! !
7
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí històric      
                         
Dues imatges de detall de la reixa, des de l’exterior i des de l’interior del recinte. La reixa combina dos mòduls rectangulars, un d’acabat 
circular a la part superior amb un motiu decoratiu elaborat a base de dues grans volutes amb motius vegetals, i un segon mòdul d’acabat 
superior rectilini però amb dos motius que sobresurten: una creu i una voluta, motiu que recorda a un bàcul. La resta del mòdul presenta 
més decoració de tipus geomètric que l’anterior.
 !
8
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí històric      
                         
!
!
!
La tanca del recinte al carrer G.R.Collins adossada al cos 
de les cavallerisses sembla ser la part més antiga del conjunt. 
Es tracta d’un mur d’obra senzilla de paredat mixte arrebossat 
!que té uns 2,50 m. d’alçada. 
Aquest mur té contuinÏtat a l’altra banda del carrer Pere Duran 
Farell i sembla ser que ja formava part del tancament original 
!de la Finca Güell abans de la seva fragmentació.  
Malauradament no hem locaitzat imatges antigues daquesta 
zona de la Finca per la qual cosa es fa díficil saber del seu 
moment de cosntrucció, tot i que en la documentació més 
contemporania no se’n fa cap referència. 
  
9
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí històric      
                         
A l’esquerra dues imatges del mur de tancament del Palau Reial 
que té continuïtat amb el mur de tancament dels Pavellons, tal com 
v!eiem a la fotografia inferior. 
Tant la seva composició com les dimensios fan pensar en un mateix 
moment de construcció o una mateixa voluntat estètica.
!  
10
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí històric      
                         
! !
 !
Tres imatges de la tanca del carrer Pere Duran Farell (abans Fernando Primo de Rivera) construïda entorn el 1968 quan s’inicien les obres per acollir la 
C!àtedra Gaudí. 
Aquesta tanca,de factura molt senzilla, està  feta de maó de pla i simplement arrebossada. Per les dades obtingudes en diversos expedients i la voluntat de 
canviar-la als anys 70 i 80 fan pensar en que va ser concebuda amb caràcter provisional per tal de tancar de manera ràpida i senzilla un recinte que s’estava 
a!rranjant per d’acollir nous equipaments. 
Actualment presenta en diversos punts alguns desprendiments del arrebossat fet que dóna un cert aspecte d’abandó i precarietat.
! !
11
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí històric      
                         
A la imatge superior la tanca que delimita l’espai amb els 
terrenys de la Facultat de Dret per la banda més a ponent del 
conjunt i a la dreta per la banda de l’Av. de Pedralbes. Es 
tracta d’una simple tanca metàl·lica sense cap protecció.
 
1 2
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
! calç i palla, i segons J. Bassegoda per a la seva execució va 
Els edificis  comptar amb tapiaires especialistes d’una finca d’en Güell a 
Sucs. La coberta està resolta amb voltes tabicades. A les 
La intervenció de Gaudí a la Finca Güell va consistir en unes 
cavallerisses troben una solució pròpia de Gaudí voltes de maó 
obres de reforma l’any 1884-1887 que van suposar la 
de pla amb arcs parabòlics de maó vist. El picador, que es troba 
construcció de tres portes d’accés, les cavallerisses, la porteria, 
a continuació, té planta quadrada i està cobert amb volta 
un badalot, una font dedicada a Hèrcules i altres elements 
tabicada de casquet esfèric rematada per una claraboia 
decoratius. 
troncocònica. 
Actualment, a banda dels edifcis, de tot el conjunt es conserven 
La porteria consta de dues plantes,  la planta baixa,que té dues 
els edificis, la font -recuperada el 1983- i dues de les portes 
habitacions, està coberta amb una cúpula hiperbolidal capçada. 
d’accés, la porta del drac i una porta posterior reconstruïda 
El pis superior també té dues estances cobertes amb cúpules 
davant la Facultat de Farmàcia. 
hiperboloidals. 
Els dos edificis destaquen per tractar-se d’una obra dels inicis de 
Exteriorment els edificis són d’obra vista amb pedra de Garraf -
l’arquitecte en la que va plasmar la seva fascinació per l’art més 
sempre segons Bassegoda- alternant totxo groc i vermell per 
popular en aquest cas sembla que inspirat en alguns edificis 
crear un joc cromàtic. La decoració es remata amb ataurics i 
indis utilitzant materials propis d’aquesta arquitectura. 
remolinats amb pintures al tremp. Les voltes estan cobertes amb 
Estan construïts sobre un basament senzill fet a base de maons fragments de rajola de diversos colors, el conegut trencadís que 
i morter (maçoneria) sobre el qual s’alcen els murs de tàpia amb Gaudí aplicà per primera vegada. 
13
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Dues imatges exteriors de l’edifici de les cavallerisses construït per Gaudí. 
Les voltes i la cúpula van ser restaurades l’estiu  del 2014 per l’Institut de 
Paisatge Urbà de Barcelona. S’observa els materials utilitzats bàsics, la 
pedra,el totxo i el revestiment decoratiu.
! !
! !
!
1 4
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Façana exterior de les cavallerisses en la que s’observa els trs nivells d’alçat, pel que 
fa a materials: basament de pedra, cos de totxo bicromàtic i mur de tàpia i. finalment, 
totxo per a la barana superior. 
A la dreta imatge de detall del mru amb la decoració recuperada en la reforma dels anys 
80.
! !
15
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Dues imatges interiors de les cavallerisses en el seu estat actual. La reforma duta a 
terme per J. Bassegoda per acollir la Càtedra Gaudí va transformar els abeuradors 
en llibreries, va reconstruir les dues obertures de sortida i accés a la cambra petita, i 
totes les fienstres superiors. 
A la dreta un dels dos abeuradors que es van deixar com a testimonis de l’ús original 
de l’espai en al reforma dels anys 60-80.
 
1 6
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Exterior de la part del picador que forma part del 
mateix edifici de les cavallerisses. Hem encerclat en 
groc la zona que va ser refeta - tal com es veu per la 
diferència de materials- en les obres de finals dels 
anys 60 del segle XX, i que es mostra amb més detall 
a la imatge superior.  
En primer terme l’abeurador que es conserva com en 
el moment de la construcció ja que només va rebre 
algunes feines de consolidació i neteja.
17
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Interior del picador en el seu estat actual. A banda de tots els elements que 
configuren una petita exposició sobre eines, s’aprecien les dues balconades de 
fusta originals que van ser recuperades en la primera campanya d’obres, igual 
que tota la fusteria de les obertures.
 !
! !
 !
1 8
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Paviment del picador fet amb totxo col·locat a manera de sardinell que és el 
resultat de la reforma primera dels anys 60 i que dóna aquest aspecte tan 
característic a l’espai. 
Al centre la peça amb la inicial G de Güell de la qual veiem un detall a la imatge 
de la dreta. 
!
!
!
19
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Exteriors de l’edifici destinat a porteria que potser és el que presenta un abandó més alt i per tant un estat de conservació força dolent, sobretot en les 
!cobertes i revestiments interiors. 
La solució constructiva i decorativa és exactament la mateixa que a les cavallerisses ja que repeteix el mateix model per tot el conjunt.
! !
 !
2 0
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
!
Interior de la sala gran de la porteria que va servir com a vivenda durant molts anys. El seu estat de conservació és pitjor degut a filtracions a la part de  
la coberta. La coberta altra vegada està resolta amb una cúpula hiperbòlica però en aquest cas presenta a més una petita decoració dentada a manera 
de cornisa. 
! !
21
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
La porta del drac Tenim una noticia del moment de la construcció que apareix 
La porta és un exemple cabdal del treball de Gaudí en el camp p!ublicada el 18 de maig del 1885 a El Correo Catalán (p.2) : 
de disseny d’elements de forja, tant per la seva concepció “ en los talleres de cerrajería que posee el Sr. Vallet i Piquer 
estructural i diversitat d’acabats, com pel valor simbòlic que pren en la calle Lauria hemos tenido ocasión de ver una 
en relació a l’obra de Vardaguer, “L’Atlàntida”, i concretament, el magnífica puerta de hierro batido proyectada por el 
arquitecto Sr. Gaudí. 
Jardí de les Hespérides. La referida puerta ha de ir colocada en una reja de un jardín 
La porta és d’una sola fulla recolzada en un muntant vertical de de Sarrià y tiene como asunto decorativo la leyenda 
catalana del dragón que al extremo de un largo camino 
ferro que gira sobre el seu propi eix. Aquesta està formada per estaba guardando la entrada de un jardín encantado, 
dues parts, el sòcol inferior i el drac a la part superior. Conocida es la facilidad en el dibujo del Sr. Gaudí, por lo 
tanto, nada hay que decir con respecto a su proyecto, que 
El sòcol rectangular està dividit en rombes que acullen mòduls resulta de una riqueza, novedad y elegancia notables. 
quadrats que al seu interior contenen, dins de cercles, unes La ejecución que le ha cabido es perfecta a pesar de las 
múltiples dificultades que presentaba en la práctica la 
roses. El drac és una figura molt dinàmica que es mostra en dispersión de los elementos decorativos que forman parte 
moviment, amb la boca oberta i en actitud atacant. A partir d’un integrante de la construcción. 
tub de cilindre de ferro es configura el coll d’on surt a un extrem En una palabra la puerta que nos referimos es una nueva 
demostración de lo mucho que puede la industria catalana y 
el cap amb la boca oberta i a l’altra extrem la cua de la qual ! de lo que valen sus artistas y sus constructores” 
surten diverses punxes. El cos està format a partir d’una tela 
metàl·lica oberta com unes ales de la qual també acaben sortint No hem localitzat altres notícies del moment referents a la porta i 
algunes punxes. Les potes amb urpes es deixen caure sobre el la seva execució malgrat hem revisat els llibres notarials dels 
sòcol inferior. anys 1885-1887 del notari que acostumava a treballar amb 
! Eusebi Güell, Lluís Gonzaga Soler Pla, i la hemeroteca de La 
Vanguardia. Seria bo fer un buidat de la premsa de l’època per 
22
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
tal d’intentar localitzar notícies sobre la seva execució o bé Hespérides transformades després del robatori dels fruits per 
sobre la  col·locació a la Finca. part d’Hércules, tenen presència a través dels arbres del Jardí, l’ 
! om (Hiperetusa), el salze ( Eglé) i l’àlber ( Aretusa).  
Malgrat hi ha alguns elements ( ròtules, articulacions) que ho !
podríen indicar, tampoc hem trobat cap dada que indiqui que el A banda, el drac està col·locat de tal manera que obeeix a la 
constel·lació del Drac:  
drac tindria moviment en el moment d’obrir-se la porta. Cal 
“así la cabeza del mosntruo tiene la forma rectangular 
seguir investigant en aquest sentit. compuesta por épsilon, nu beta y gamma, mientras el 
Segons publica J. Bassegoda el drac en origen era policromat i cuerpo retorcido tiene la forma de las estrellas ómicron 
hsata lambda. La constelación de Hércules, situada 
tenia els ulls de vidre blanc. No hem trobat cap altra dada que debajo, coincide con los cinco puntos determinados por la 
faci referència al seu aspecte original , potser algun informe garra del dragón, en tanto que la espiral de la cola marca 
la forma de la Osa Menor con la situación de la Polar, y, al 
d’intervencions de restauració podríen donar més llum a aquest final de la cola, las cuatro bolas con pinchos, 
assumpte. corresponden a las estrellas, ji, eta, gamm y beta de la 
Pel que fa a la simbologia, tot i que ni Gaudí ni Güell en van fer ! Osa Menor.” 
cap esment, hi ha una interpretació vinculada a Hércules i les !
Hesperides, un tema que sembla que interessava a Eusebi Güell !
ja que en el seu Palau del c/ Nou de la Rambla es va fer pintar !
per Aleix Clapés una representació de la història.  !
A la Finca Güell tots els elements de la porta permeten fer-ne !
una lectura en clau simbòlica. El drac de la porta seria Ladó, el !
drac guardià, el taronger amb els fruits representat al !
coronament del pilar i finalment, segons Bassegoda, les !
23
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Una de les joies del recinte és la porta de ferro del drac dissenyada per Gaudí i 
executada pel taller Vallet i Piquer ( segons J.F. Ràfols per Joan Oñós) el 1885. En el seu 
moment els diaris es van fer ressó d’aquesta obra destacant la representació de la 
llegenda.La porta ha estat restaurada i ha rebut manteniment al llarg dels anys donada la 
seva importància.  
A la dreta detall del pilar que està coronat amb el símbol del taronger i al centre altra 
vegada la lletra G, igual que veiem al terra del picador.  
El conjunt resulta un exemple excepcional tant pel treball artesanal com el concepte que 
representa lligat al Jardí de les Hesperides i L’Atlàntida de Verdaguer. !
2 4
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
!
!
!
!
 
 
!
!
!
!
!
!
Detall del drac de la porta en el 
seu estat actual. La llengua va 
ser refeta al 1985, i certament a 
a les imatges antigues aquesta 
n!o apareix.  
La part inferior està decorada 
amb mòduls quadrats que 
encerclen roses, motiu també 
vinculat a la llegenda.
! !
25
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
! !
Altres elements d’interès !
En el Jardí localitzem alguns elements d’interès que en algun cas formen part de la Finca original. A la imatge de l’esquerra veiem un gerro amagat sota les 
herbes que ja apareix al centre del camí com a element decoratiu en algunes imatges antigues de finals del segle XIX. Al centre, col·locat just creuant la porta 
d’accés del drac, una imatge d’un piló en el qual apareix l’any 1884, any que s’ha considerat l’inici de les obres, i la lletra G pràcticament idèntica a la que 
vèiem en el paviment del picador.  
A la dreta una visió general d’una reproducció feta el 1983 de la font que Gaudí va projectar per a la Casa Vicens i que va ser destruït el 1926 al eixamplar el 
carrer, situada a la bifurcació dels camins entre la part posterior de la porteria i l’accés principal.
! !
! !
2 6
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Barana de la Casa Botines de Lleó obra de Gaudí que es troba en un 
!extrem del Jardí exposada com si d’un Museu a l’aire lliure es tractés. 
A la dreta una imatge de la grua situada al bell mig del Jardí creada pel 
mestre d’obres Bayó , col·laborador habitual de Gaudí.
! !
 !
2 7
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
El Jardí 
El Jardí presenta actualment un aspecte relativament cuidat, 
amb la presència de diferents arbres i altres arbustos, alguns 
dels quals semblen remuntar-se a l’època d’ús dels Güell.(Vegeu 
Capítol Evolució de la finca). 
Dues imatges del Jardí, dels xiprers situats al sud i l’eucaliptus i el garrofer vora les cavallerisses, els exemples més antics que ja vèiem en les 
imatges més antigues  del recinte. Pel que fa als camins i altres plantes, tot sembla indicar que ha anat variant força segons les necessitats, i 
des dels origens de la finca a finals del segle XIX fins als anys 50 del segle XX que hi vivien encara membres de la família i, posteriorment amb 
la Càtedra Gaudí, les modificacions han estat considerables.
28
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
 !
A l’interior del Jardí, a la banda més meridional, trobem una filera de pins que te continuïtat creuant el carrer Pere Duran i Farell, tal com veiem a la imatge 
de la dreta. Aquesta continuïtat sembla estranya si pensem que la reordenació dels Jardins del Palau Reial -a  càrrec de Rubió Tudurí- es van fer quan la 
finca ja estava segredada. De totes maneres Salvador Güell quan li expropien la finca comenta que la reordenació del Jardí dels terrenys on viu ( els actuals 
pavellons) va ser feta també pel mateix paisatgista.
! !
! !
!
2 9
Estudi  historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric  
   
                       
Breu història de la Finca Güell: orígens i reforma segle XV- com a vil·la familiar d’estiueig. El nou edifici, 
d’Antoni Gaudí  que teòricament aprofitava part de l’estructura de l’antiga 
L’any 1859 Joan Güell i Ferrer -l’iniciador de la masia, ja es trobava aixecat l’any 1863. El resultat final 
coneguda nissaga de pròcers barcelonins- comprà una fou una sumptuosa residència –de gust italianitzant- amb 
àmplia propietat agrícola d’unes 7 mujades d’extensió un cos principal de planta baixa dos pisos i golfes, i dos 
situada a Pedralbes, amb una masia coneguda com Can cossos laterals amb galeries de columnes i terressa.  
Custó. Joan Güell encarregà a l’arquitecte Joan Martorell !
la conversió de l’antiga masia –documentada des del 
Imatges!de!la!finca!Güell!,!construïda!abans!de!1863!sobre!l’antiga!masia!de!can!Custó!(AFAAHCB;!AHDC)! !
Imatges de la finca Güell, construida abans del 1863 sobre l’antiga masi de can Custó (AF-AHCB.AHDC)
!
! !
30
Estudi  historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric  
   
                       


Croquis dels terrenys i edifIcis de la Finca Güell a 
finals del segle XIX. amb les ampliacions fetes per 
Eusebi Güell.  
A la part superior s’oberva la Torre Güell, casa 
principal- i en paral·lel l’accés principal a través de la 
carretera particular Güell -actual c/ Manel Girona i Av. 
!Pedralbes- amb els dos edificis construïts per Gaudí. 
Distribuïdes per tot el terreny es localitzen les 
diferents masies - Can Feliu, Can Berra i Can Baldiró- 
que es van anar adquirint entre 1859 i 1883 algunes 
de les quals van perviure fins el primer quart del segle 
XX.
!
! !
3 1
Estudi  historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric  
   
                       
Fotografia del 1893 des de l’interior de la Finca en direcció a la Imatge del mirador projectat per Antoni Gaudí seguint els mateixos 
porta principal, la del drac. Observem tota la vegetació a banda i criteris estètics que en els dos edificis conservats, la porteria i les 
banda del camí principal, amb diversos arbustos, una imatge força cavallerisses. A la fotografia del 1893 apareixen algunes de les 
diferent de l’actual. filles Güell. Malauradament aquest ja no es conserva i únicament 
el coneixem per algunes poques imatges. 
!
! !
!!!
3 2
Estudi  historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric  
   
                       
La façana principal estava decorada amb uns plafons de 
pintures amb motius al·legòrics, semblants als que en 
cronologies properes es realitzaren a les conegudes “cases 
Cerdà” de Barcelona. Coneixem la fesomia exterior de la 
residència dels Güell –i algun detall del seu interior- gràcies a 
diverses fotografies d’època, una mostra de les quals 
reproduïm. 
!
 Les propietats de la família Güell a les Corts van 
incrementar-se posteriorment amb la compra de nous masos i 
terres com can Baldiró, can Feliu can Cuiàs de la Riera i Can 
Granota. El resultat va ser la possessió d’una extens territori 
adquirit en vistes a la seva futura urbanització. 
Posteriorment a l’ampliació dels terrenys, Eusebi Güell, fill de 
Joan Güell, l’any 1883 amplià la finca amb la compra dels Imatge del 1893 d’un dels tancaments de la Finca Güell. 
terrenys de Can Cuyàs de la Riera, d’una superfície de 8 (Fotografia Càtedra Gaudí)
mujades, una finca que era propietat de  la família Cuyàs des finca- i la principal per la part superior que era l’accés conegut 
del segle XVIII. Poc després, l’any 1884, Eusebi Güell com carretera particular Güell. A més també va construir  dos 
encarregà al jove arquitecte Antoni Gaudí algunes reformes de edificis, les cavallerisses i la porteria, i algunes altres reformes 
la seva finca, concretament la construcció de tres portes - dues a la casa principal, com un mirador. Cal tenir present que Gaudí 
a la part pròxima al cementiri de Les Corts, límit inferior de la 
!
! !
33
Estudi  historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric  
   
                       
aleshores tot just feia quatre anys que era arquitecte i aquest !
era el primer encàrrec que rebé del que seria el seu mecenes  A partir d’aquell moment la gran extensió de terreny 
principal, Eusebi Güell. que havia estat propietat de la familia Güell va quedar 
! dividida en dues parts, una ocupada pel Palau Reial i l’altre 
 Anys més tard, un cop ja mort Eusebi Güell el 1918, el 
destinada encara a lloc d’estiueig. El carrer Fernando Primo 
seu hereu, Joan Antoni Güell –fervent monàrquic i fundador de 
de Rivera -actual carrer Pere Duran i Farell- seria el carrer 
la mateixa “Comisión constructora del Palacio Real de 
que les dividiria físicament.  
Barcelona” – davant els problemes per a la construcció d’una 
 Així doncs els terrenys que havien format la originaria 
residència reial a Barcelona auspiciada per l’alta brugesia 
Finca Güell de Pedralbes a partir del 1921 van fragmentar-
catalana de conviccions monàrquiques, va oferir alguna de les 
se, reduint-se la propietat dels Güell a una part, no gens 
seves propietats. L’escollida va ser, finalment, part de l’antiga 
menyspreable, de quasi 17.000m, zona que incloia els 
finca de can Custó on s’aixecava la seva torre d’estiueig. Corria 
edificis projectats per Antoni Gaudí i una part important del 
l’any 1921 i la parcel·la on havia d’aixecar-se el futur palau reial 
Jardí. 
va desvincular-se de la societat “Urbanización Güell” per !
passar a mans de la Comissió constructora del palau per un 
preu simbòlic de 25.000 ptes (NAVARRO: 1993; p. 388). 
 La parcel·la definitiva del solar on havia d’aixecar-se la 
nova residència reial que volia oferir-se a la corona va 
arrodonir-se amb la cessió d’una petita porció de la veïna finca 
de la família Girona, una altra de les nissagues burgeses més 
rellevants de la ciutat. 
!
! !
34
Estudi  historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric  
   
                       
Expropiació definitiva de la Finca Güell  !
 Des del 1921 fins el 1952 la part que quedava en mans El 1952 s’inicià el procés d’expropiació dels terrenys 
de la família Güell es va mantenir com a residència ja que juntament amb moltes altres parcel·les de l’actual zona 
Santiago Güell va reedificar una nova casa per viure-hi universitària que també eren propietat de la família Güell, un 
aprofitant una masia preexistent. procés que s’allargà aproximadament dos anys per un 
! desacord en els preus establerts pels pèrits de cada una de 
“ La casa residencia se construyó por su anterior propietario D. les parts. Al fons de la Junta d’Obres de la Universitat de 
Santiago Güell, ampliando y reformando una antigua masía Barcelona, conservat a l’ Arxiu Històric de la Universitat de 
recayente en la total propiedad del mismo, cuyo núcleo era la torre, 
también de su propiedad, y que pasó a ser el elemento central del Barcelona (AHUB) hem localitzat alguns expedients 
Palacio Real, al desalojar, a este fin, aquella primera residencia. […] referents al procés d’expropiació entre el 1952 i 1954. 
Define la categoría de la casa, en su aspecto material, la calidad de 
los elementos empleados en su edificación: piedra natural e puertas !
y ventanas, mármoles de calidad en pavimentos, revestimientos de Malgrat la parcial conservació dels documents conservats, 
!roble[…]” (Doc.1) 
tot sembla indicar que va haver un desacord en el preu dels 
A la dècada dels anys 50 l’expansió de la Universitat de terrenys que s’expropiaven. En un expedient d’expropiació 
Barcelona fora de l’edifici històric de la plaça Universitat va de l’any 1954 (Doc.1)  la família Güell posa en valor alguns 
donar a lloc a la creació el 22 de desembre de 1950 de la aspectes importants de lapropietat. En primer lloc, l’obra de 
Junta d’Obres de la Ciutat Universitaria de Barcelona que Gaudí tot indicant que actualment les cavallerisses estan 
seria l’entitat encarregada de dur a terme tota l’adquisició de ocupades per cotxes en desús i a la porteria hi viu la família 
terrenys per a la creació de la futura ciutat universitaria a la del mecànic de la propietat, i en segon lloc, pel que fa a la 
zona de Pedralbes. zona del jardí, reafirmen el valor artístic de les plantacions 

!
! !
3 5
Estudi  historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric  
   
!                        
Imatge aèrea de les dues parcel·les que 
es van expropiar als anys 50 del segle 
XX.  
A la dreta s’emmarca la parcel·la on es 
troben a l’extrem superior els pavellons 
de Gaudí i a la part inferior la casa 
residència dels Güell envoltats per una 
zona ajardinada que segons l’expedient 
va ser ordenada pel mateix A. Rubió i 
Tudurí. Aquest casa posiblement fos el 
resultat de la reforma de Can Berra que 
en orígen es localitzava en el mateix 
!indret. 
La parcel·la inferior, pràcticament buida, 
és on trobem avui la Facultat de 
Dret,tocant a l’Avinguda Diagonal. 
La masia que s’observa en aquesta 
parcel·la inferior podem identificar-la 
amb Can Baldiró. (Fotografia. Fons Junta 
d’Obres. AHUB)
!!!
3 6
Estudi  historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric  
   
                       
existents prop la casa per ser obra de l’arquitecte i a ponent veiem que té continuïtat en els jardins del Palau Reial, 
paisatgista Antoni Rubió i Tudurí, autor de la ordenació del a l’altra banda del carrer Pere Duran i Farell. 
Palau Reial , Avinguda Diagonal i Plaça Francesc Macià: !
“[…] El parque está constituido por grandes masas de El document va acompanyat d’algunes imatges de l’estat actual 
arbolado, especialmente pinos muy corpulentos, como los más de la finca i de les parcel·les a expropiar, informació útil pel que 
desarrollados de los colindantes jardines del Palacio Real, fa sobretot als límits parcel·laris i per fer una valoració del jardí 
como pertenecientes, unos y otros, a una sola finca anterior. de l’ entorn immediat dels Pavellons. 
Por ultimo, la huerta,sin plantaciones dignas de mención !
En tot cas en l’expedient la família Güell deixa constancia que 
constituye una zona de separación de la casa-residencia 
la casa que es troba en els terrenys està en ús, ja que hi viuen 
referida, de las calles colindantes, contribuyendo a darles 
les propietàries, per la qual cosa cal entendre que des del 
mayor independencia […] ”. (Doc.1) 
! 1921, moment de segregació de la finca, fins el 1952 que té lloc 
l’expropiació tant la casa com el jardí segueixen en ús. 
Cal dir que Rubió i Tudurí va ser l’artífex de l’ordenació del jardí !
del Palau Reial en un moment que la finca original ja havia !
estat segredada i s’havien configurat els terrenys dels entorns !
dels Pavellons Güell, per la qual cosa, o bé també va intervenir !
en la reordenació del nou jardí dels pavellons o aquesta !
afirmació podria ser un intent de revaloritzar els terrenys per 
augmentar el preu de l’expropiació. En tot cas si observem la 
filera de pins que divideix el jardí en dues parts a l’extrem més 
!
! !
37
Estudi  historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric  
   
                       !
Visió dels terrenys des de 
l‘Avinguda Pedralbes amb 
Avinguda Diagonal,  
on apreciem al fons a la dreta els 
Pavellons però tota la zona 
inferior ha començat a ser 
arrassada per a les noves 
construccions univeersitàries.  
Encara es manté una de les 
Masies dels Güell al centre de la 
finca que serà enderrocada en 
aquests anys 50 del segle XX. 
(Fotografia. Fons Junta d’Obres. 
AHUB) 
!
! !
38
Estudi  historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric  
   
                       
Finalment, l’expropiació té lloc el mes d’octubre de 1954 i  partir 
d’aquest moment els terrenys passen a ser gestionats per la 
Junta d’Obres de la Universitat de Barcelona i immediatament 
comencen a dur a terme alguns canvis. A partir d’aquest moment 
les noticies referents als pavellons Güell en el fons de la Junta 
d’Obres de la Universitat de Barcelona (AHUB) són pràcticament 
nul·les a excepció d’algunes referències a les obres dutes a 
terme per la Càtedra Guadí l’any 1966-67. 
D’aquest primer moment únicament hem localitzat una notícia 
que fa referència a la reconstrucció d’una de les portes de la 
Finca Güell obra també de Gaudí. 
El 1957 els Amics de Gaudí fan arribar una carta a la Junta 
comunicant que ja han efectuat el canvi d’ubicació d’una de les 
portes de la Finca Güell. La porta ha estat desmuntada i tornada 
a muntar per l’empresa  José Mª Llobet Bosch (Doc.2) per tal de 
preservar-la.  Aquesta porta és la que actualment podem veure 
davant de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de 
Barcelona.  Imatge actual de la porta que es va traslladar l’any 1957 
! per tal de preservar-la.
! !!
3 9
Estudi  historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric  
   
                       
Dues fotografies del 1954-55 de l’interior de la Finca. Observem la frondositat de la 
vegetació a l’entorn immediat dels dos edificis de Gaudí, una visió força diferent de la 
que hi havia quan passà a gestionar l’espai la Càtedra Gaudí als anys 60 del segle XX. 
!
! !
!!!
4 0
Estudi  historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric  
   
                       
Una de les primeres accions destacades que va dur a terme la 
Junta d’Obres per a la preservació de l’obra de Gaudí és la 
sol·lcitut de replantejament de les alineacions de l’entorn dels 
Pavellons Güell. A l’Arxiu Municipal Contemporani s’ha localitzat 
l’expedient de demanda en el qual s’indica com el pla general 
metropolità havia traçat unes alineacions que afectaven a l’edifci 
de les cavallerises de la Finca Güell. l nova proposta variava 
lleugerament els límits per tal de mantenir intacta tant important 
construcció. 
Passada gairebé una dècada de l’adquisició de la finca, el 1966, 
l’arquitecte i catedràtic Joan Bassegoda fa una memòria 
descriptiva del conjunt per tal de plantejar la seva restauració. 
En ella descriu de manera general els edificis i proposa que es 
restaurin i donin un nou ús: les cavallerisses esdevinguin una 
capella i la porteria una sala de lectura i descans per als 
estudiants veïns. (Doc.3) 
La proposta no anar endavant il’any 1967 el Rector de la 
Universitat de Barcelona decideix cedir els Pavellons Güell i Plànol de l’expedient de replantejament de les 
alineacions aprovades pel Pla General Metropolità . La 
entorn a la Càtedra Gaudí, creada el 1956 per Ordre del Junta d’Obres el 1958 demana el canvi per tal de no 
afectar l’obra de Gaudí.
Ministerio de Educación y Ciencia amb l’objecte d’estudiar la !
! !
4 1
Estudi  historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric  
   
                       
figura d’Antoni Gaudí. Els Pavellons acollirien la biblioteca i l’ 
arxiu i servirien per a diferents actes culturals. El primer director 
va ser l’arquitecte J.F. Ràfols, a la seva jubilació Josep M. 
Sostres i Maluquer  fins el 1968 que Joan Bassegoda va assumir 
el càrrec.
A la imatge superior límits de les propietats d’Adela Güell i de l’empresa 
U!rbanizadora Barcelonesa l’any 1956 en ple procés d’expropiació.  
A la dreta plànol de les zones pendents d’urbanització el mes de maig de 
1956 en que apareix indicada encara la residència de la família Güell just 
per sobre el carrer Manila i els diferents propietaris dels terrenys de la 
zona limítrof amb l’Avinguda Diagonal. (Doc.4)
!!!
4 2
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Els Pavellons Güell com a seu de la Càtedra Joan Bassegoda, director de la Càtedra, va fer l’octubre del 
Gaudí: reformes i intervencions als anys 60-80. 1966 una memòria de la restauració en la que indicava que 
! únicament la reixa de la porta del drac havia estat pintada 
Primera campanya d’obres: 1966-1968 recentment però que els dos edificis es trobaven en un estat 
Tot i que la cessió dels Pavellons Güell a la Càtedra es va fer el deplorable pel seu abandó. 
1967 no va ser fins una dècada més tard que s’instal·laren en La proposta de restauració se centrà en una neteja i 
els edificis ja que era necessari fer una important restauració consolidació dels elements de tàpia i maó, així com la 
dels interiors i un arranjament del jardí.  ceràmica i estuc dels paraments exteriors. 
Els dos edificis portaven força anys en desús, ja que des de Pel que fa als exteriors calia reconstruir algunes parts dels 
l’expropiació l’any 1954 no havien tingut un ús definitiu, més murs de tàpia que s’havien malmès amb la humitat. L’angle 
enllà que la porteria era utilitzada pel bidell de la veïna Facultat sud-est superior del picador , tal com podem apreciar a les 
de Dret. imatges localitzades, estava molt deteriorat, tant pel que fa a 
En el fons dels Pavellons Güell de la Càtedra Gaudí hem la decoració ceràmica com a la construcció en maó. Hem 
localitzat algunes imatges de l’estat del conjunt l’any 1966. localitzat el pressupost total de la segona fase d’obres en el 
Pel que fa a les cavallerisses el seu interior havia estat utilitzat qual es detallen totes les accions realitzades, de les quals en 
com a galliner. Tota la part inferiors del arcs i els abeuradors volem destacar algunes. Pel que fa als exteriors es dur a 
estaven molt deteriorats així com el paviment i totes les terme la reconstrucció de part de la decoració de la façana 
obertures. El picador era utilitzat com a magatzem de fustes i exterior de les cavallerisses i del picador, “reconstrucción de 
altres objectes i per tant tots els elements estaven deteriorats dibujos al fresco sobre revoque con pintura  aguaix” (Doc.5) 
(claraboia, vidres fusteria, etc.) tot i que estructuralment no 
semblaven greument afectats.  
43
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
A més també es va fer en aquest moment la vorera que envolta 
actualment les cavallerisses per tal d’urbanitzar els entorns més 
immediats a les construccions que havien d’acollir la Càtedra. 
!
Pel que fa als interiors el projecte de restauració proposa la 
col·locació de paviment a les cavallerisses, concretament el 
mosaic “ de caracola marina que se produce industrialment”, és 
a dir, el paviment dissenyat per Gaudí que trobem al Passeig 
de Gracia de Barcelona. Finalment aquesta idea no devia anar 
endavant i en els pressupostos es detalla com s’arrenca tant el 
paviment que hi havia al picador com a les cavallerisses i es 
col·loca un paviment nou: 
 “ […] en cuadras, aseo, paso y cuarto almacén, a base de 
ladrillo 1/4 macizo y en forma de “sardinel” por hiladas 
mezclados los ladrillos: blanco y rojo entre sí, ladrillo corriente 
pero escogido de cantos vivos ( recibidos con cemento 
!portland) […]” 
Imatge exterior de les cavallerisses en la que s’aprecia el camí de 
“ […] Arranque de pavimento “sardinel” actual en picadero. […] sorra previ a la construcció de la vorera que l’evolta actualment 
(Fotografia Fons Pavellons Güell. Càtedra Gaudí).
Pavimento sardinel picadero igual al de cuadras pero las 
hiladas en forma de circunsferencias (igual al existente)” (Doc.
!5) !
44
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
També proposen pintar i decorar els interiors amb 
reproduccions de mobles de Gaudí dels que es conservin els 
dissenys originals. (Doc.3) 
!
Les imatges localitzades al fons de la Càtedra Gaudí ens 
permeten apreciar els tancaments existents abans de les 
intervencions.  A la banda del carrer Pere Duran Farell 
únicament trobem una tanca metàl·lica i a l’exterm contrari, Av. 
Pedralbes, la presència de la part inferior del mur que devia 
formar part del tancament original de la finca. (Doc.6) 
!
45
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
 
!
Detall de l’angle superior del 
picador abans de la restauració 
l’any 1966. Les parets de tàpia 
de tot el conjunt eren les més 
afectades per l’abandó.  
A la dreta imatges de 
l’abeurador que va caldre 
restaurar simplement 
consolidant-lo i una imatge més 
general del picador en la que 
apreciem el deteriorament de la 
tàpia i per tant un dels treballs 
més profunds de la restauració 
duta a terme en aquesta primera 
campanya. (Fotografia Fons 
Pavellons Güell. Càtedra 
Gaudí).
46
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Vista exterior de la part posterior de la porteria amb unes escales Vista del jardí des de la part més meridional del recinte ( des de la 
d’accés avui desmuntades. A l’extrem dret podem apreciar el mur Facultat de Dret). A l’esquerra queda la filera de pins i tota la resta de 
de tancament de la finca, possiblement ja d’orígen, que encara es terreny no presenta cap tipus de vegetació. També cal destacar al fons 
cosnerva avui tot i que  amb una reixa sobreposada al damunt. (c. el mur de tancament per la part de l’Avinguda de Pedralbes, que encara 
1966. Fotografia Fons Pavellons Güell. Càtedra Gaudí). es conserva actualment. (c.1966. Fotografia Fons Pavellons Güell. 
! !
47
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         

 Diferents imatges de l’estat dels edificis en el moment d’adquisició de la finca i el procés de restauració global: 
interiors, exteriors i cobertes, així com neteja del jardí. (c.1966. Fotografia Fons Pavellons Güell. Càtedra Gaudí).
48
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Dues imatges de l’interior de les cavalerisses en el moment que la Càtedra Gaudí començà a gestionar el recinte. S’aprecia el seu estat d’abandó i 
com la restauració va suposar la reconstrucció dels abeuradors i de la part inferior dels arcs, així com de les obertures. (c.1966. Fotografia Fons 
Pavellons Güell. Càtedra Gaudí).
! !
! !
4 9
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Dues imatges de l’interior del picador en el seu estat entorn l’any 1966 Tot sembla indicar que es feia servir de magatzem i el seu estat de 
conservació és molt deificient. La memòria feta per J. Bassegoda indica que cal refer totes les claraboies i els vidres de tancament. (c.1966. 
Fotografia Fons Pavellons Güell. Càtedra Gaudí).
! !
50
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Visió de la porta d’accés des de l’interior en la que veiem com s’ha Vista del conjunt des de l’Avinguda de Pedralbes en el moment 
eliminat tota la vegetació que l’emmarcava en les imatges del 1954. d’inici de la primera campanya d’obres. S’observa la presència del 
També apareix un gerro gairebé idèntic al que actualment es troba a mur de tancament que es correspon possiblement a l’original de la 
la part posterior de la porteria. ( Fotografies Fons Pavellons Güell. Finca projectat per Gaudí. ( Fotografies Fons Pavellons Güell. 
Càtedra Gaudí, 1967-68) Càtedra Gaudí, 1967-68)
 !
5 1
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
!
A la imatge esquerra vista de l’interior del recinte des del carrer Pere Duran i Farell ( abans Fernando Primo de Rivera) sense el mur de tancament. Apreciem la 
presència del garrofer i altres arbres així com l’estat de conservació del picador. A la dreta una imatge del carrer i de tot el límit dels Jardins dels Pavellons Güell 
sense cap tipus de tancament d’obra, únicament sembla protegir-se amb una xarxa metàl·lica disuasòria. ( Fotografies Fons Pavellons Güell. Càtedra Gaudí, 
1968)
!
!
!
52
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Dues imatges més de 
l’interior de la finca. Es 
mantenen lliures el 
camins, tal com 
s’apreciava a les imatges 
del 1954, però l’aspecte 
é!s d’ un cert abandó. 
En tot cas s’observa la 
presència dels xiprers 
que encara avui 
perduren. ( Fotografies 
Fons Pavellons Güell. 
Càtedra Gaudí, 1968) 
!
5 3
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
!
A la imatge esquerra vista interior del Jardí des de l’angle nord de la finca ja que al fons s’observa la construcció de l’edifici de la Facultat de Dret. En primer 
terme veiem la filera de pins que encara perviu i que tot indica a que serien plantacions del moment d’origen de la finca. !
A la dreta una altra imatge del carrer Pere Duran Farell des de l’Avinguda Diagonal sense el tancament del mur actual. ( Fotografies Fons Pavellons Güell. 
Càtedra Gaudí, 1968)!
!
!
!
54
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Tot i que no tenim detall de les obres realitzades, sabem que Segona campanya d’obres: vers la formació del Jardí 
entre 1969 i 1975 es van dur a terme diferents intervencions a Botànic Històric i el Pla de Protecció dels entorns. 
les cobertes dels edificis ja que l’empresa Cubiertas y Tejados, !
SA fa una relació de tots els costos de les obres realitzades i Al 1969 els Pavellons Güell van ser declarats Monumento 
materials utilitzats en aquest periode, una despesa que Històrico Artístico de Catácter Nacional i per tant van passar a 
s’apropa a un milió de pesetes.  formar part del patrimoni a preservar. A partir d’aquest moment 
Així doncs tot indica que les intervencions més importants tant el Ministeri de Cultura  va donar diners en diverses ocasions 
en els edificis com en el seu entorn més immediat van tenir lloc per a l’acabament de les obres i el seu futur manteniment. 
en aquesta primera campanya d’obres tot just quan la Càtedra Entre 1968 - moment que hem vist que va tenir lloc una 
Guadí se’n fa responsable. important campanya d’obres en les que es cosnolidaren els 
A partir del 1969 i fins el 1979 els esforços se centraran edificis sobretot- i 1978 moment  que es fa la primera proposta 
sobretot en la construcció d’un jardí botànic històric. de pla de protecció de l’entorn del conjunt, es van dur a terme 
! diverses obres de les quals no tenim documents textuals però 
! sí algunes imatges que ens permeten fer una proposta 
! d’intervencions possibles, principalment pel que fa als 
! tancaments. 

!
!
!
!
55
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
 
A partir de la documentació gràfica localitzada a la Càtedra 
Gaudí hem pogut apreciar com l’any 1968 el tancament de 
mur actual del carrer Pere Duran Farell no existia. En unes 
imatges també localitzades al fons de la Càtedra que 
podem datar entorn 1975-1977 s’observa com la tanca ja 
està construïda tal com la coneixem avui, amb l’excepció 
que en un dels trams incloïa la porta del “Hortus 
Hesperidum” que actualment es troba al mur de tancament 
de l’Avinguda de Pedralbes, i que va ser traslladada als 
anys 80 tal com explicarem més endavant. 
Així doncs, el tancament actual va ser fet entre 1968 i 
1975 així com la resta d’intervencions al Jardí. Per la 
dinpamica de les obres és possible que en la primera 
campanya d’obres , entorn el 1968, ja s’aixeques el mur de 
tancament. Forografia de l’extrem del jardí amb el mur de tancament ja construït . En primer pla 
! s’observa un aixecament de terra que creiem que es correspon a un petit estany que 
! va existir als anys 70. (Fotografies Fons Pavellons Güell. Càtedra Gaudí, c.1977)
! !
! !
!
56
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
 
!
!
!
!
!
!
!
!
!
  
!
!
!
!
!
! Fotografia des de l’actual c/Pere Duran Farell amb el mur de tancament i la porta del Hortus Hesperidum - porta del 1900- que 
! actualment es localitza a l’Avinguda de Pedralbes, lloc on va ser traslladada el 1982. (Fotografies Fons Pavellons Güell. Càtedra 
Gaudí, c.1977) 
!
! !
!
5 7
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Durant la dècada dels anys 70 tots els esforços del director de 
la Càtedra, Joan Bassegoda, es van centrar en l’adequació del 
jardí dels Pavellons per tal de crear un Jardí Botànic Històric 
que servís,  a banda  de per embellir, per a l’aprenentatge dels 
estudiants de Jardineria i Paisatge dels estudis d’arquitectura. 
L’octubre de 1975 es presenta el “Proyecto de Jardin en los 
Pabellones Gaudi de la Avenida dela Victoria 11”. (Doc.6) 
Segons l’índex del document es fa una relació detallada i amb 
plànols però només hem localitzat el document parcialment.  
!
En aquest document trobem una relació de totes les plantes 
existents del Jardí i la seva localització, així com les plantes 
que es volen plantar, un total de 93. En el sector A - pati lateral 
de l’edifici principal- no s’indica cap planta existent però es 
dóna relació de 11 plantes diferents; en el sector B -palmeres-, 
s’indiquen com a existents l’Eucaliptus i la Ceratonia Siliqua, és 
a dir, el garrofer; al sector C -l’estany, que era al límit de la 
tanca pel c/Pere Duran Farell- també trobem com a existents, 
un eucaliptus i un xiprer; sector D -prop c/Pere Duran i Farell i Reproducció del text del Pla Especial de Portecció de l’entorn dels Pavellons del 
part Col·legi major- un eucaliptus, garrofer i pi; al sector E -prop 1978 on detalla els sectors del Jardí.
Av. Pedralbes i Col·legi major, cap aprbre existent; sector F - 
58
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
! estany, jardí d’estil anglès tocant al límit del Col·legi Major i 
coníferes- un xiprer i un pi; al sector G -annexe a la porteria- finalment un jardí barroc a l’extrem a tocar de l’avinguda 
cap arbre existent i finalment al sector H, coleccions, tampoc Pedralbes. 
indica la preexistencia d’arbres. En el document s’indica que existeixen dues portes des de 
Poc després, però, la Càtedra Gaudí redacta el 1978 un “Pla l’Avinguda de Pedralbes per accedir al recinte, probablement 
especial de Protecció de l’entorn dels Pavellons”   es torna a una deu fer referència a la porta del drac però desconeixem 
insistir en el Jardí Botànic, en la seva restauració, i s’especifica on se situava la segona porta esmentada. 
amb més detall quines plantes es consideren existents en el !
moment de la intervenció de Gaudí i quines serien de nova !
plantació. En el mateix fons hem localitzat un plànol del mateix !
any que debia complementar l’informe. (Doc.7)  
En el document s’indica que els eucaliptus, garrofers i pins 
formen part del que va ser  jardí de la Finca Güell, i que hi ha la 
voluntat de mantenir aquestes especies existents i  plantar-ne 
de noves per configurar el Jardí Botànic de la UPB. L’informe fa 
una descripció general de les espècies que existeixen en aquell 
moment i indica que el Jardí està abandonat i ple de males 
herbes. 
Així, segons aquesta relació, en l’informe s’indica que el 
Jardí està dividit en àreas temàtiques diferents: jardí d’estil 
neomudèixar a l’entorn dels dos edificis, jardí romàntic prop 
59
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         


Plànol del Jardí Botànic presentat en 
el Pla Especial de Protecció dels 
!Pavellons Güell del febrer del 1979.  
En el plànol se situen tots els 
elements que confguren el Jardí i la 
seva identificació. (Doc.7)
60
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         


Dues imatges de la mateixa zona del Jardí des de les cavallerisses. La fotografia de l’esquerra està datada el 1977, moment dels projectes de remodelació i 
la fotografia de la dreta, així com les següents, creiem que poden datar-se entorn el 1979-1981, moment que comencem les obres. En primer terme es 
poden veure el garrofer i l’eucaliptus que encara es conserven. La diferència entre amdues imatges és principalment la neteja del terrenys per unificar-los i 
reordenar-los. (Fotografies Fons Pavellons Güell. Càtedra Gaudí, c.1979)
6 1
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
A la imatge de l’esquerra veiem en primer terme l’eucaliptus i el garrofer, en un segon pla els xiprers i altres arbres però no hi ha cap rastre de la resta de 
vegetació. La imatge de la dreta ens permet tenir una visió de la part posterior del jardí que limita amb l’actual Facultat de Dret. A la part posterior sembla 
haver una tanca d’obra que separa els dos recintes. (Fotografies Fons Pavellons Güell. Càtedra Gaudí, 1978)


6 2
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         


Dues imatges de les obres fetes al jardí a finals dels anys 70 o principis dels 80. Tot sembla indicar que es va fer neteja de totes les herbes i es van 
deixar els arbres que possiblement ja existissin quan els terrenys formaven part de la Finca Güell. Es van delimitar també nous camins i obrir acessos. 
(Fotografies Fons Pavellons Güell. Càtedra Gaudí, 1978)
6 3
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         


A la imatge de la dreta un primer pla de la zona que limita amb la tanca del carrer Pere Duran Farell construïda entorn l’any 1968. Sembla que en aquesta 
zona hi havia un estany i un sector de jardí romàntic segons els informes presentats per la Càtedra Gaudí. En ambdues imatges s’aprecia la línia de pins que 
té continuïtat en el Jardí del Palau Reial creuant el carrer Pere Duran Farell. (Fotografies Fons Pavellons Güell. Càtedra Gaudí, 1978)
64
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
En aquesta imatge actual s’observa la pendent que fa el carrer per la part 
superior que soterra part de l’edifici de les cavallerisses.
Gravat de la porta d’accés als Pavellons que es va publicar a la Guide Ilustré 
 de l’Exposition Universale de 1888 et de Barcelone. En aquesta imatge 
! podem apreciar com no existeix l’actual pendent del carrer i per tant la rasant 
de l’edifici queda recta.
! !
!
65
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
A banda de fer una  proposta per al Jardí, el Pla de Protecció aproximadament uns 50cm provocava filtracions que afectaven 
dels entorns dels Pavellons tenia la voluntat de tornar a definir els murs dels edificis. Tant a les imatges més antigues de finals 
els límits del conjunt.  dels segle XIX i principis del segle XX, com en un gravat 
Els límits proposats per la Càtedra Gaudí eren el perímetre de publicat a la Guide Ilustré de l’Exposition de 1888 et de 
l’Av. de la Victoria ( Av. Pedralbes), carrer Dulcet, prolongació Barcelone s’aprecia com no existeix la inclinació actual del 
Alcazar de Toledo (actual Av. de l’Excèrcit) , carrer Teniente carrer i per tant el soterrament de les cavallerisses. 
Coronel Valenzuela (actual carrer John M. Keynes) i Av. !
Diagonal.  Finalment es fa esment de la millora de l’entorn. Els diferents 
Més enllà de delimitar aquest perímetre també es van plantejar tancaments existents, tant als Pavellons com al Palau, eren en 
alguns canvis per tal de millorar la preservació dels entorns. En aquell moment poc permeables i per tant es proposa canviar 
primer lloc es proposava la modificació del pla general les tanques i afrontar les portes d‘accés d’ambdos conjunts pel 
metropolità que feia desaparèixer la casa modernista que es carrer Pere Duran Farell per tal de facilitar la comunicació dels 
troba localitzada enfront dels Pavellons a l’actual carrer G. visitants.  
Collins ja que és volia construir una via ràpida en aquell carrer !
que aleshores no tenia nom. La nova proposta respecta la casa Hem comentat que el Pla de Protecció presentat per la Càtedra 
modernista i a més planteja que el carrer passi a ser peatonal Gaudí va rebre resposta per part de l’Ajuntament de Barcelona 
així com el de Pere Duran Farell. l’octubre del 1979. El perímetre proposat i la proposta de via 
! peatonal s’aproven però en canvi es consideren inviables 
La segona cosa que plantegen -tot i que finalment es va alguns dels canvis de qualificació urbanística  dels terrenys que 
descartar- és retornar als Pavellons la seva rasant original en la proposava la Càtedra per tal de fer el Jardí Botànic. Així mateix, 
sortida per l‘Avinguda Pedralbes. Aquest canvi de nivell tampoc s’aprova la proposta de substituir els murs de 
66
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
tancament del Palau Reial i dels 
Pavellons per tanques, tot i que 
si es troba encertat refer la 
re lació v ia l entre e ls dos 
conjunts. (Doc.8) 
!
!
!
Plànol adjunt a l’aprovació del Pla de Protecció dels entorns de la Finca Güell. Amb la proposta de via peatonal al 
carrer Pere Duran i les qualificacions de jardins als entorns. immediats.(Doc.8)
67
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         


Plànol que indica el perímetre que 
delimita els entorns de protecció 
dels Pavellons Güell proposada el 
1979.(Doc.8)
6 8
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         


Projecte de la tanca de 
tancament del carrer Pere 
Duran Farell que es va 
proposar en el Pla de 
Protecció dels entorns dels 
1979.  
Finalment no es va aprovar 
l’enderroc dels murs de 
tancament existents i el 
disseny no es va dur a 
terme. (Fons Pavellons 
Güell. Càtedra Gaudí, c.
1979) (Doc.9)
6 9
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Plànol de la planta baixa de la porteria del projecte de restauració presentat el juliol de 1977 per l’arquitecte Joan 
Bassegoda. Aquest projecte coincideix amb la injecció de diners del Ministeri de Cultura. (Doc.10) !
!
Paral·lelament al projecte de reorganització del Jardí i a la 
subvenció de la Direcció General de Patrimoni Artístic, Arxius 
proposta del Pla de protecció dels entorns, es va presentar el 
i Museus del MInisteri de Cultura d’un import de 5.000.000 
desembre del 1977 un projecte de restauració dels edificis -
pessetes. (Doc.10) 
signat per Joan Bassegoda- que es duria a terme amb una  
7 0
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
En el projecte sembla que només s’inclou l’edifici destinat a Jardineria i la Càtedra de Botànica de la Universitat de 
porteria. En els plànols localitzats s’indica que l’intradós de la Barcelona. La Câtedra Gaudí serà qui executarà totes les 
volta està malmès així com els paraments verticals i la cornisa obres. (Doc.11) 
que presenta desprendiments.  A més es proposa la substitució Desconeixem si el conveni va anar endavant ja que no hem 
dels baixants i es fa notar que tota la fusteria es troba en mal localitzat cap informe d’acceptació o seguiment en els anys 
estat  i que cal refer el paviment principal. posteriors per la qual cosa sovint es fa dificil saber quines obres 
! es van acabar realitzant i quines van quedar parades. 
A la dècada dels anys 80 es van centrar tots els esforços en la !
recuperació i configuració d’un jardí històric-botànic. Poc després la Càtedra formula les pautes per tancar un 
El 1981 se signà un conveni entre la Càtedra Gaudí, la conveni amb empreses de jardineria per a fer un centre de 
Universitat de Barcelona i la Caixa d’Estalvis i Mont Pietat de jardineria i un hort, i un ús divulgatiu amb la ralització de visites. 
Barcelona per a la remodelació del Jardí Històric-Botànic de la El concurs el guanyà l’empresa M. Rigola amb qui tancarà un 
Finca Güell, un pacte que tenia vigència fins el desembre del conveni de col·laboració que durà només fins el 1983 moment 
1995. L’obejctiu és l’obertura del Jardí tot el dia per a ús ciutadà que per causes que desconeixem es va suspendre, fet que va 
i d’investigació. L’aportació de la Caixa és de màxim 5.492.000 provocar les reclamacions de l’empresa pels diners ja invertits. 
ptes. per a les obres necessàries per a l’adequació del Jardí. Sabem però que el 1983, amb motiu de la Festa de l’Arbre es 
En el conveni s’indica que la uilització del Jardí no serà van plantar sis tarongers i que en aquell moment hi havia al 
exclusiva per a la Càtedra sinó que s’haurà de coordinar amb Jardí un templet circular dedicat a Apol·lo. 
Institut Botànic de Barcelona, Servei Municipal de Parcs i !
Jardins de Barcelona, Icona, l’escola d’Enginyers tècnics Després de la proposta d’un Pla de Protecció dels entorns dels 
agrícoles de la Diputació de Barcelona, l’Escola Municipal de Pavellons feta per la Càtedra Gaudí l’any 1978 i revisada per 
71
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
l’Ajuntament de Barcelona i la Corporació metropolitana, es va 
creure oportú que fos el mateix Ajuntament de Barcelona qui 
redactés un Pla Especial de Protecció. Aquest Pla del febrer del 
1982, localitzat a l’AMCB, presenta una memòria que recull 
totes les dades ja esmentades a més de plànols topogràfics de 
l’estat actual i la reordenació que es vol fer, i altres plànols del 
canvi de rasant que es proposa. El Pla de Protecció dels 
entorns dels Pavellons Güell i del Palau Reial no va ser publicat 
al BOE fins el 6 de juny del 2008. 
!
!
!
!
Perímetre de protecció delimitat en el Pla de Protecció dels entorns del 
Palau Reial i els Pavellons Güell.(http://www.boe.es/boe/dias/2008/06/06/pdfs/
A26281-26282.pdf)
72
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
 
Estat actual topogràfic del sector dels Pavellons. Pla especial per a la protecció 
dels Pavellons Güell i al ‘esquerra detall de la reordenació del Jardí proposada. 
Febrer 1982.
!
!
!
!
7 3
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
! imatges més antigues que hem localitzat d’aquesta part del 
A través d’alguns pressupostos sabem que es van anar fent conjunt daten dels anys 60 del segle XX i ja  apareix el mur 
obres de millora principalment al jardí i al seu perímetre. El sense cap cos afegit. Va ser al 1982 quan es va remuntar amb 
febrer del 1982 es realitza un aixecament topogràfic de la zona el cos que encara conserva actualment, val a dir que en molt 
per tal d’engegar les obres de reordenació. Els dos plànols mal estat, fet a base de totxos col·locats en forma de X 
presentats ens permeten veure el projecte proposat en relació segurament recordant l’estructura de coronament dels dos 
al Pla de Protecció dels entorns. edificis de Gaudí del mateix conjunt. Pel que fa a la part que 
El mes de maig del 1982 l’empresa de José Pérez Padilla  lliura tanca amb l’edifici de la porteria a les imatges més antigues 
un pressupost en el que consta que s’ha fet la pavimentació de apareix sense cap reixa a la part superior, aquesta es devia 
la porta principal i de la part posterior de la vivenda, la col·locar en la campanya d’obres de finals dels anys 70. 
col·locació d’una porta al costat de l’edifici dela vivenda - !
entenem que es tracta de la porteria que va ser utilitzada com a !
vivenda d’una treballadora de la Càtedra durant molts anys 
però desconeixem a quina porta està fent referència-, i 
finalment indica que s’ha fet el tancament de l’Avinguda de 
Pedralbes, concretament 90m. (Doc.12) 
!
Fins aquell moment la tanca de la banda de l’Avinguda de 
Pedralbes era un mur d’aproximadament 90cm que té 
continuïtat fins a la porta original de la Finca Güell per tant, tot 
fa pensar que es tractaria del mur original de tancament. Les 
74
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
 !
A l’esquerra una visió general del Jardí entorn el 1968 quan agafa la gestió del conjunt la Càtedra Gaudí (Fotografies Fons Pavellons Güell. Càtedra Gaudí). 
Al fons s’observa com ja existeix el mur de tancament de l’Avinguda de Pedralbes sense cap cos afegit. A la dreta una imatge de l’Arxiu Mas de principis del 
segle XX en que apreciem el tancament del mur amb l’edifici de la porteria tal i com el trobem en l’actualitat però sense la reixa superior.
! !
!
!
!
!
7 5
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
La remunta feta el 1982 al mur de tancament de l’Avinguda de Pedralbes recorda al coronament de l’edifici de la porteria fet per Gaudí 
(imatge de l’esquerra). La part inferior del mur apareix en les imatges més antigues dels anys 50 del segle XX, moment de l’expropiació 
dels terrenys i per tant únicament s’afegeix el cos de maons amb formes triangulars.
 !
!
7 6
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
A banda del tancament del mur esmentat en aquest moment es !
fan altres obres al Jardí. Segons una nota manuscrita del !
mateix Joan Bassegoda (Doc.13) en aquest moment es planten !
dos oliveres i cinc-centes heures i també es trasllada la porta !
del Hortus Hesperidum de la tanca del c/Pere Duran Farella a !
l’Avinguda de Pedralbes. L’arquitecte indica que queda pendent !
col·locar les plantes enfiladisses al mur de c/Pere Duran Farell !
així com una Font de Santa Eulàlia (ja que segons la llegenda !
abans de patir martiri va passar pels terrenys que després !
formaren part de la Finca Güell). A més cal fer la plantació !
immediata d’arbres de fulla perenne i fer la previsió de la !
plantació dels arbres de fulla caduca el febrer del 1984, així !
com els rètols indicadors pertinents. També fa constar que no !
existeix una tanca entre els jardins de la Càtedra i la Facultat !
de Dret , fet que impossibilita l’apertura del Jardí al plúbic. !
Finalment s’indica que queda pendent amb la Universitat de !
Barcelona el pla de reordenació per Elias Torres i Martinez !
Lapeña, pla del qual no tenim cap més noticia posterior. !
! !
! !
! !
77
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
El Jardí de les Hespérides: Gaudí i Verdaguer afirmà que a la mort del Marquès de Comillas- sogre d’Eusebi 
En tota la documentació localitzada referent al jardí històric dels Güell i protector de Verdaguer a qui aquest li dedicà el poema 
Pavellons Güell no hem trobat cap referència al Jardí de les L’Atlàntida- el 1883 es va decicir convertir el jardí de la Finca 
Hespérides. Cap dels projectes proposats des del 1975 fa cap Güell en el de les Hespérides i es plantaren àlbers, oms i 
esment a aquesta idea i únicament s’indica en algun cas quins salzes i es col·locà el dragó amb el taronger. 
arbres eren ja existents previament a la reforma duta a terme L’onzé treball d’Hércules, que apareix a L’Atlàntida, explica que 
per la Càtedra Gaudí. El 1978 publicà un article al Boletin de la aquest, obligat per Euristeu rei de Micenes a robar les taronges 
Real Academia de San Fernando en el que feia una de l’arbre que curaven tres donzelles Eglé, Aretusa i Hiperetusa 
interpretació del Jardí de les Hespérides, i un article a “La i un dragó, Ladó, en un jardí situat a la part de Ponent. 
Vanguardia” en el qual explica la llegenda vinculada a la porta Hércules lluità amb el dragó, el guanyà i l’encadenà per robar 
del drac però també al jardí.(Doc.14) les taronges. Els deus castigaren a Ladó convertint-lo en una 
Serà, però, a partir dels anys 80 que la idea de refer el Jardí de constel·lació -la del dragó- i  a les Hespérides en un om, un 
les Hespérides comença a prendre més força tot i que salze i un àlber. 
Bassegoda n’havia parlat en algun articles als anys 60. Així el drac de la porta de la Finca Güell projectat per Gaudí és 
En un altre article mecanografiat del fons de la Càtedra Gaudí Ladó, que té el cap i el cos seguint la posició de les estrelles de 
titulat “La Finca Güell, seu de la Càtedra Gaudí”, Joan la constel·lació del Dragó i a la part de la cua la de l’Osa Menor. 
Bassegoda afirma que “ni Güell ni Gaudí ni cap dels seus Aquest drac en origen, sempre segons Bassegoda, era 
epígons van explicar mai el simbolisme contingut en les policromat i tenia ulls de vidre blanc. 
representacions continguts en els jardins i els edificis de la !
Finca Güell.” Així doncs, va ser Joan Bassegoda qui va En un estudi fer per l’enginyer Luiz. A. Ciccarino el juliol del 
començar amb la interpretació a l’entorn del 1980. L’arquitecte 1989 , publicat a “Gaudí Club” , num.4 (Desembre 1989), es fa 
78
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
un inventari de les especies que es troben en aquell moment en Les espécies inventariades són: ailants, xiprers, eucaliptus, 
el Jardí, d’aquelles que es creu que ja existien en el moment de oliveretes, figueres, oliveres, pins, pollancres, pruneres, 
la configuració de la finca i finalment la proposta de alzines, sureres, acàcia comú, oms i algunes palmeres. 
reordenació. !
Les espècies que afima que van ser plantades en el moment 
de la construcció dels Pavellons Güell -entenem que per una 
qüestió d’anys de creixement- són sureres, garrofers, alzines, 
eucaliptus i oliveres. 
La proposta que fa és en primer lloc és per completar la 
llegenda del Jardí de les Hesperides introduir alguns salzes.  
És a dir que com només hi havia oms i pollancres calia afegir el 
salze per tal de poder fer una lectura en relació a l’obra de 
Verdaguer. 
A banda dels salzes, es proposa la plantació d’oliveres, lilàs, 
margallons i cistus, baladres i hibiscus sota els pins per fer de 
separació amb les cases veïnes, i abets blancs i camforers per 
crear franges massisses. A més les tanques quedarien 
amagades per heures enfiladisses per millorar l’efecte visual o 
Plànol fet per Luiz. A. Ciccarino que indica la situació del jardí el 1989 bé es plantarien arbustos com baladres amb flors diferents per 
amb l’inventari que les plantes que s’hi troben.(Dibuixos article Gaudi 
Club) donar joc cromàtic. Finalment, es cobriria tota la superficíe amb 
gespa. 
79
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
 !
Tercer plànol amb la proposta de reordenació de tot el Jardí dels 
Plànol amb la localització en color més fosc de les plantes que se Pavellons. Caldria fer una comparativa entre la proposta de l’enginyer del 
suposa que existien en el moment de la intervenció de Gaudí.
(Dibuixos article Gaudi Club) !
! !
!
!
!
 
80
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Altra vegada Joan Bassegoda als anys 90, en un article titulat A banda de la vegetació també esmenta que en el Jardí hi ha 
“La Càtedra Gaudí Jardín de las Hespérides” (Escola Superior algunes peces del Museu d’Arquitectura com la làpida de la 
d’Arquitectura),fa una descripció dels arbres i altres objectes porta heroïca de Jujol que va estar a l’antiga Escola 
que existeixen al Jardí en aquell moment:  d’Arquitectura de la pl. Univeristat, una barana de la casa 
“hay muchos árboles añosos como alcornoques cerca de un Botines de Lleó i una xemeneia de l’antiga casa Güell. 
surtidor que es replica del que hizo Gaudí el 1883 para la Casa 
Vicens, llamado la “Fuente de la Melancolía”, un poco más allá 
hay diversos eucaliptos (Eucalyptus globulus) y un bosquecillo 
de encinas (Quercus ruber) y alcornoques (Quercus suber) que 
recibe el nombre e “Bosque de la Còlquide” pues en la rama de 
una encina hallaron loa Argonautas ( entre los que figuraban 
Jasón y Hércules), el vellocino de oro, a orillas del mar Negro. 
Al otro lado hay un gupo de palmitos (Chamaerops humilis), 
arbusto muy apreciado por Gaudí, del que tomó modelo para la 
reja de la Casa Vincens. Detrá de las encinas hay tres grandes 
cipreses (Cupresus sempervirens) que llevan los reales 
nombres de Melchor, Gaspar y Baltasar. Más abajo una glorieta 
circular con buganvilias (Bouganvillea sg.) dedicada al dios Reixa de la Casa Botines de Lleó de Gaudí que es troba exposada 
al Jardí així com altres objectes que formaven part del Museu 
solar Apolo. Completan la colección de árboles palmeras d’Arquitectura .
(Phoenix canariensis), pinos (picea y halepensis), olmos !
(ulmus), laureles (Laurus nobilis), etc.” 
81
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
!
Recollint totes les dades tant gràfiques com documentals 
respecte a la creació i reordenació del jardí creiem que no hi ha 
cap dada prou concloent per afirmar que la part del jardí de la 
Finca Güell que es correspon als Pavellons tingués relació 
directe amb la llegenda de les Hespérides. 
!
Res no fa descartar que en el moment que va intervenir Gaudí 
entre 1884 i 1887 hi hagués la voluntat de representar el Jardí 
de les Hespérides en el conjunt de la Finca juntament amb la 
representació artística de la porta d’accés, però en tot cas no 
hem d’oblidar que els Pavellons eren a l’extrem dels terrenys i 
destinats a les cavallerisses i la porteria i per tant es fa difícil 
creure que aquella zona tingués tant de pes en tot el conjunt.
Fotografia del 1987 aproximadament d’una reixa que 
es trobava al Jardí de la Finca. Desconeixem el seu 
orígen i la seva localització actual. (Fotografia Fons 
Pavellons Güell. Càtedra Gaudí)
!
8 2
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Detalls de la construcció que es localitza al Jardí i que va ser muntada al 1983 a partir de fragments dispersos.
83
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Valoració patrimonial  !
! !
El conjunt dels Pavellons Güell és un element artístic catalogat !
com a BCIN obra d’Antoni Gaudí entre 1884-1887. Aquest - Alguns dels arbres que es localitzen actualment al Jardí sí 
conjunt el formen principalment, la porta del drac, el pavelló del sembla que formaven part del conjunt en èpoques anteriors: 
porter i els de les cavallerisses. el garrofer, l’eucaliptus, els pins i alguna olivera. 
! !
En canvi, les tanques i el Jardí històric, no semblen pertànyer al - El Jardí actual, però, respon als projectes començats per J. 
moment de la construcció ni respondre a l’obra de l’arquitecte. Bassegoda a finals de la dècada dels anys 70 amb la idea de 
! retornar l’aspecte que devia tenir a finals del segle XIX 
- La tanca del carrer Pere Duran i Farell respon a una reforma seguint la teoria que el Jardí estava concebut com a Jardí de 
del 1968-1970. les Hespérides d’acord amb la simbologia que apareix a la 
! porta d’accés, acceptada de manera general pels estudiosos. 

- La tanca  de l’Av. Pedralbes va ser modificada l’any 1982, 
però malgrat no tenim prou dades per afirmar-ho, podria ser 
que el mur inferior que funciona com a sòcol podria formar 
part del tancament original de la finca. La part de l’Av. 
Pedralbes embla que  com a mínim existeix des del 1954 
quan el conjunt encara era propietat dels Güell. La part del 
mur que s’uneix amb l’edifici de la porteria ja apareix a les 
imatges més antigues de finals del segle XIX. 
84 
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Cronologies !
Cronologia general !
! !
- 1884-1887 intervenció d’Antoni Gaudí - 1975 Projecte de reordenació del Jardí 
- 1885 construcció de la porta del drac als tallers de Vallet i - 1977 instal·lació definitiva de la Càtedra Gaudí 
Piqué - 1979 primera proposta del Pla de Protecció dels entorns 
- 1921 cessió terrenys per al Palau Reial dels Pavellons 
- 1952 inici expropiació Finca Güell per la Universitat de - 1981 signatura del conveni entre la UB, Càtedra Gaudí i la 
Barcelona CAixa de Barcelona per a l’elaboració del Jardí HIstòric-
- 1954 construcció de la Facultat de Dret Botànic, amb aportació de 5.000.000 ptes. 
- 1963 aixecament de plànols per la Càtedra Gaudí - 1982 inici segona campanya d’obres 
- 1966 (15 d’octubre) primer plantejament de restauració per - 1989 Nou projecte de redornació del Jardí 
Joan Bassegoda - 1982-2010 seu Càtedra Gaudí. Obres de manteniment 
- 1967 cessió com a seu per a la Càtedra Gaudí. Lliurament - 2008 aprovació del Pla de Protecció dels entorns del 
del rector de 350.000 ptes per a reformes Palau Reial i Pavellons Güell 
- 1968 construcció del Col·legi Major Ilerdense. Construcció - 2010 Inici gestió Institut Paisatge Urbà i Qualitat de Vida. 
tanca entre nous edificis i Pavellons Ajuntament de Barcelona. 
- 1969 Declaració BCIN !
- 1968- 74 primera campanya d’obres: redacció de dos !
projectes de restauració per compte del Ministeri d’Educació i 
Ciència 
85 
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
! !
Cronologia de les obres !
! !
Primera campanya d’obres: 1968- 74 Segona campanya d’obres: 1975- 1989 
- construcció de la tanca per delimitar terrenys amb - reordenació del Jardí: inventari de les plantes 
Col·legi Major Ilerdense existents 
- construcció del mur de tancament del c/Pere - inici obres de l’empresa M. Rigola per a la 
Duran Farell confiuració d’un jardí botànic i hort 
- restauració i consolidació dels interiors i façanes - contrucció de la remunta del mur de tancament de 
dels edificis  l’Av. Pedralbes ( maig 1982) 
- contrucció de la vorera que limita amb les - trasllat de la porta Hortus Hesperidum 
cavallerisses - plantació de noves espècies 
- neteja del jardí !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
86 
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Notícies documentals - Expedient 124/1.2, 1955 
Fons i arxius consultats - Expedient 279/3, 1955 
! - Expedient 279/4, 1958 
Càtedra Gaudí - Expedient 190/1, 1963 
- Gaudí. Obres i Projectes. 21-K.4. Fons Finca Güell. dues - Expedient 266/2, 1966 
caixes de documentació - Expedient 275/1, 1966 
- una caixa de fotografies - Expedient 319/3, 1967 
! - Expedient 148/2, 1957∫ 
Arxiu Històric Universitat de Barcelona !
- Fons Junta d’Obres. FInca Güell. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona 
- Expedient 128/2, 1952 - Expedient 9102, 1979 
- Expedient 263/3 - Expedient 7725 
- Expedient 226/3, 1950 - Expedient 6556, 1956 
- Expedient 279/2, 1952 - Expedient 6665, 1958 
- Expedient 347/2, 1952 - Expedient 9667, 1957 
- Expedient 266/1, 1953 - Expedient 4920, 1979 
- Expedient 265/3, 1953 !
- Expedient 238/1.2, 1953 Arxiu HIstòric Notarial de Barcelona 
- Expedient 225/1.2, 1954 - Notari Lluís Gonzaga Soler Pla, 1882-1885 
- Expedient 345/1, 1954 !
- Expedient 124/1.1, 1955 !
87 
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                         
Bibliografia consultada - DDVV. Gaudí, restaurado .Madrid : Instituto Eduardo Torroja, 
! 2002 
- Bassegoda i Nonell, Joan, “La Finca Güell de Pedralbes, - Güell, Carmen, Gaudí y el conde de Güell : el artista y el 
nuevo jardín de las Hespérides” . En Reales Sitios revista mecenas. Barcelona : Martínez Roca, 2001 
del Patrimonio Nacional Madrid : el Patrimonio, 1964- - Martinell, Cèsar, Antonio Gaudí : 1852-1926, New York : 
0486-0993 Núm. 77 (3r trim. 1983), p. 65-73 Universe Books, 1960 
- Bassegoda i Nonell, Joan, “Verdaguer, els Güell i Gaudí”, En - Portabella, Jesús, Els carrers de Barcelona: Les Corts. 
Anuari Verdaguer, 1986, num.1, p.215-219 Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Districte de Les Corts i 
- Bassegoda i Nonell, Joan, El gran Gaudí. Sabadell : Ausa, Arxiu Municipal de Barcelona, 1999. 
1989. - Ràfols, Josep F., Antoni Gaudí .Barcelona : Canosa, 1928 
- Bassegoda i Nonell, Joan, La Càtedra Gaudí, Jardín de las - Valero de Tornos, Juan, Guide illustré de l'Exposition 
Hespérides. Escuela Técnica Superios de Arquitectura de Universelle de Barcelone en 1888 : de la ville, de ses 
Barcelona. UPC, 199? curiosités et de ses environs. Barcelone : G. de Grau et Cie., 
- Bassegoda i Nonell, Joan, Los jardines de Gaudí. [ca. 1888]
Barcelona : Edicions UPC, 2001 
- Bassegoda i Nonell, Joan, 1930-2012 
- Bassegoda i Nonell, Joan, Antoni Gaudí. Barcelona : 
Edicions 62, 2002 
- DDVV. Gaudí i Verdaguer : tradició i modernitat a la 
Barcelona del canvi de segle, 1878-1912. Barcelona: 
Ajuntament de Barcelona : Triangle, DL 2002  
88 
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
Annex Documental 
Document 1 
Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona 
(AHUB). Fons Junta d’Obres. Expedient 
!02/124/1.2 
Expedient d’expropiació dels terrenys que 
!configuraven l’antiga Finca Güell. 1952 
8 9
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
90
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
91
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
92
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
!
 !
93
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
Document 2 
Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona 
(AHUB). Fons Junta d’Obres. Expedient 
!02/148/2. 1957 
E x p e d i e n t a m b 
documentació diversa. Carta 
de comunicació del trasllat 
d!e la porta. 
9 4
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
Document 3 
Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona 
(AHUB). Fons Junta d’Obres. Expedient 
!02/275/1, 1966 
Expedient amb documentació diversa. Memòria 
!descriptiva. 
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
95
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
96
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
97
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
Document 4 Expedient amb documentació diversa. Plànol de 
Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona l’expropiació. 

(AHUB). Fons Junta d’Obres. Expedient 
0!2/347/12, 1966 
!!!!!!!!!
!!!
!!!
!!!
!!!
!!
98
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
Document 5 
Càtedra Gaudí. Fons Finca Güell 
Document solt. Pressupost de les  obres 
r!ealitzades. 
99
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
100
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
101
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
102
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
Document 6 
Càtedra Gaudí. Fons Finca Güell 
Proyecto de los Jardines de los Pabellones 
!Gaudí.Octubre 1975. 
1 03
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
104
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
105
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         


106
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
Document 7 
Càtedra Gaudí. Fons Finca Güell 
Document solt. Pla de Protecció dels entorns dells 
!Pavellons. 
1 07
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         


108
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
109
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
!
110
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
111
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
!
112
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancament i Jardí Històric      
                         
113
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         
Document 8 
Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona 
(AMCB) 
Expedient 9102, 1979.Pla especial de protecció 
dels Pavellons Güell a Pedralbes.Reproducció 
!parcial 
114
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         
115
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         
!
 !
!
116
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         
117
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         
Document 9 Proyecto de definición del entorno de los 
Càtedra Gaudí. Fons Finca Güell Pabellones Güell. Febrer 1979. 
Plano propuesta de valla. 
1 18
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         
Document 10 
Càtedra Gaudí. Fons Finca Güell 
D! ocument solt. Proyecto de restauración 
119
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         


120
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         


121
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         


122
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         
Document 11 
Càtedra Gaudí. Fons Finca Güell 
Document solt. Coveni amb la Caixa d’Estalvis per 
!arranjar el Jardí Botànic. 
1 23
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         
124
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         
125
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         
126
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         
Document 12 
Càtedra Gaudí. Fons Finca Güell 
Document solt. Pressupost de les  obres 
!realitzades, 1982 
1 27
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         
Document 13 
Càtedra Gaudí. Fons Finca Güell 
Document solt. Nota manuscrita de J. Bassegoda 
d!e les obres fetes i pendents, 9 de maig del 1983 
128
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i jardí històric      
                         
Document 14 
LA VANGUARDIA • DOMINGO, 18 JUNIO 1978
La Vanguardia, 18 de juny de 1978 En la puerta de la finca Güell, en la nos, y nada queda suelto o capricho- le pidió datos a mossén Cinto sobre
avenida de la Victoria, hay una reja so en ninguno de sus proyectos. Santa Eulalia puesto que creía que
labrada en hierro de forja que repre- Siendo así el dragón de Pedralbes durante su viaje de Sarria a Barcelona
senta un gigantesco dragón de más debía forzosamente estar basado en la santa atravesó los terrenos que
de cinco metros de envergadura. alguna circunstancia concreta y sus fueron luego de Güell.
Tiene grandes alas de murciélago, formas tendrán que ser fruto de algo Por tanto el dragón de marras es
el cuerpo cubierto de escamas, las muy estudiado. Ladon que, juntamente con las tres
fauces abierta mostrando una ondula- Descartada la hipótesis de un Hespérides: Eglé, Aretusa e Hiperetu-
da lengua y agudos dientes de hierro. dragón de San Jorge, dado que en la sa, guardaba el jardín de las manza-
leyenda del caballero de Capadocia, nas de oro, léase naranjas, que se
Su cola se reduce en espiral, lleva la doncella y el monstruo, pueden hallaba en el occidente de Europa.
adheridas bolas metálicas dotadas de suprimirse los dos últimos personajes
afilados pinchos y termina con la for- En el undécimo de sus penosos
pero no el primero, hubo que empezar
ma de una antigua pica guerrera. trabajos de Hércules, Hérakles o Alci-
a rastrear en la mitología en busca de des, que de las tres maneras puede
La parte baja de la composición es algún dragón, de los muchos en liza, llamarse al héroe griego, después de
un campo de rosas impresas sobre que pudiera adaptarse a la puerta de matar al águila que devoraba el híga-
planchas de hierro sostenidas por la finca Güelt. do de Prometeo, y de terminar con
perfiles angulares. Precisamente cuando Gaudí ima- Kiknos y Ematión y de engañar a
La puerta gira sobre un eje lateral ginó tan excelente escultura hacia Atlas, llegó al jardín de las Hespérides
formado por una recia barra que viene poco más de siete añds que su amigo y robó las naranjas de oro que
sujeta a un alto pilar de fábrica de Jacinto Verdaguer habla dedicado su entregó a Euristeus, pasando luego a
ladrillo coronado por una esculturada épica «Atlántica» al suegro de don manos de Atena para volver al celeste
pieza de piedra artificial que muestra Eusebio, don Antonio López: jardín.
sendos naranjos en sus cuatro caras y Muntat de tros navilis en /'a/a Los naranjos que, hechos de piedra
tiene encima otro de estos árboles, beneTda artificial o de antimonio, adornan la
con la ramas llenas de hojas y frutos, busquí de tes Hespérides, lo taronger puerta del jardín de Güell demuestran
hechas de antimonio. en flor; que el dragón que está junto a ellos
mes ai! és ¡a despulles es el que Hércules venció antes de
Esta magistral pieza de la forja
catalana fue proyectada por Antonio de l'ona que ha tants seg/es se n'és llevarse los dorados frutos, pero el
hecho viene confirmado por otras cir-
Gaudí en 1885, por encargo de don * ensenyorída cunstancias.
Eusebio Güell Bacigalupi y construida i sois puc oferír-te, si et p/auen, eixes
en los talleres de Vallet y Piquer en la fu/les En castigo por haberse dejado sus-
barcelonesa calle de Lauria. traer los preciados frutos, Ladon fue
de l'arbre del fruit d'or. convertido en constelación celeste, la
Gaudf, dotado de exhuberante Estos versos son la clave para des- de la Serpiente o del Dragón, en la
imaginación, determinó siempre las cifrar el misterio del dragón de que las estrellas dibujan una forma
formas de sus composiciones basán- Pedralbes, pues Gaudl no sólo cono- muy parecida al cuerpo metálico de
dolas en símbolos, paganos o cristia- cía el poema de Verdaguer, sino que Ladon de Pedralbes cuyas bolas con
EL JARDÍN DE LAS
HESPÉRIDES, EN SARRIA
SIMBOLISMO DE UNA ORAN OBRA DE FORJA PROYECTADA POR QAUDI
pinchos coinciden precisamente con entrada a la finca Güell, llamada anti- Eusebio Güeli, y la imaginación
la posición de los astros de tal cons- guamente de Can Feliu, son ahora poderosa de un arquitecto universal,
telación. Las tres Hespérides: Eglé, la sede del Instituto de Investigación de Antonio Gaudí, a través de la épica
brillante; Aretusa, la rojiza, e Hipere- la Cátedra Gaudí y el vergel de las versificación de Verdaguer.
tusa, la que está a poniente, fueron Hespérides va a ser cuidadosamente
convertidas en árboles, un olmo, un recompuesto para convertirlo en jar- Tres nombres que bien merecen la
álamo y un sauce, especies vegetales dín botánico de la Cátedra de Jardi- compañía de las hermosas y cantarí-
que figuran en el jardín de la finca nería y Paisaje, aneja a la Gaüdí. nas Hespérides, la celosa guardia del
Güell. metálico dragón, y el sabor exquisito
de las doradas naranjas apetecidas
Asi pues la antigua leyenda descri- El simbolismo imaginado por el
ta por Apolodoro de Rodas, Hesíodo y gran arquitecto ha sido nuevamente por Euristeo y robadas por Hércules
después de haber sido regaladas por
Diodoro Sículo, puesto en sonoros desvelado y aquel fabuloso jardín,
que algunos autores situaron en Libia, la diosa Tierra a Zeus y a Hera con
versos cátales por Verdaguer, fue
plasmada por Gaudí en arquitectura otros al pie del Atlas, o en los países motivo de sus olímpicas bodas.
Hiperbóreos, o en las Islas Afortuna-
simbólica en honor de las aficiones de das, ha quedado definitivamente fija-
don Eusebio Güell. do en el antiguo término de Sarria al Juan BASSEGODA NOIMELL
El dragón acaba de ser pulcramen- pie del Monasterio de Pedralbes por
te restaurado, los pabellones de voluntad de un erudito mecenas, don Fotos: YAGO B.
1: Las manzanas de oro del
jardín de las Hespérides
—las naranjas— en la escul-
turada pieza que corona la
puerta. - 2: Conjunto de la
entrada a la antigua finca de
los Güell en Sarria. - 3: La
puerta de forja con el dragón
y las estrellas de la constela-
ción def mismo nombre. —
4: Detalle de la boca del
dragón Ladon. - 5: Entre la
cola del mítico animal, un
grupo de estrellas en forma
de bolas con puntas.
1 29
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
Annex Gràfic 
!Fons Finca Güell. Càtedra Gaudí 
!1893 
!
!
!
!
!
!
1 30
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
1!893 
!!!
!!!
!!!
!!!!!!!!!
!!!!
131
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
S/D

132
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
S/D !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
133
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
S/D C.1893 
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
134
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
S/D C.1968

135
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
136
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
137
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
138
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
139
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
140
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
141
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
142
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
143
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
144
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
1968 !
! !
! !
! !
! !
! !
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
145
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
146
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
147
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
 !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
148
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
1978 !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
149
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
S/D C.1975 !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
1 50
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
151
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
! !
! !
! !
! !
! !
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
152
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
!
153
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
!
154
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
1978 

155
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric      
                        
156
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric 
   
                       
Fons Salvany 
1913 
!
!
157
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric 
   
                       
 
!
!
!
158
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric 
   
                       
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista (AFEC) !
1889-1916 
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
!
!
159
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric 
   
!                        !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
!
160
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric 
   
                       !
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
161
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric 
   
!                        !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
!
162
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric 
   
                       
 !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
! !
!
163
!
Estudi historicoartístic dels Pavellons Güell de Pedralbes, tancaments i Jardí Històric 
   
                       
Arxiu Mas 
S/D c.1900 
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
 
!
164
14.2. Un projecte de gestió patrimonial, cultural i turística sostenible als 
Pavellons Güell. 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015         











14.3. Conveni entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona 
per a una cessió d’ús del recinte dels Pavellons de la Finca Güell. 
 
AM arquitectes (AM2 sap) Pla Director Finca Güell – 2015         







 
INFORME 
REFERENTE A LA PORTA DEL DRAC, 
DEL CONJUNTO DE LOS PABELLONES GÜELL DE BARCELONA. 
 
 
Septiembre 2015 
 
 
 
 
 
 
AM arquitectes Informe Puerta del Drac – Pabellones Güell 1 
  
  
  
  
  
  
   
  
  
  
  
  
INFORME   INDICE  
REFERENTE A LA PORTA DEL DRAC,   
DEL CONJUNTO DE LOS PABELLONES GÜELL DE BARCELONA  
 Introducción 3 
Barcelona Datos de interés histórico 3 
SEPTIEMBRE 2015 
Descripción morfológica y constructiva 6 
 
Posibilidad de movimiento. 11 
 
Estado actual y patologías. Necesidad de una 
Propietat:  Universitat de Barcelona nueva rehabilitación. 12 
Promotor: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida   
 
Arquitectes: AM arquitectes (AM2 s.a.p.) 
 Francesc Gruartmoner, Francisco Calbet 
 
Consultor: Josep Perez Gil, maestro cerrajero 
 
 
 
 
 
A nuestra compañera Roser Elias, arquitecta,  
que participó activamente en la elaboración de este trabajo 
 
 
AM arquitectes Informe Puerta del Drac – Pabellones Güell 2 
Introducción  
  
La puerta del Drac de Gaudí es un icono del diseño de elementos de forja del modernismo, tanto 
por su concepción formal como por la diversidad de acabados que presenta. Hace referencia 
simbólica al mitológico dragón encadenado que guardaba la entrada del jardín de las Hespérides, en 
interpretación del poema “La Atlántida” de Mosén Cinto Verdaguer. 
Tiene la fuerza plástica de una gran escultura, un sutil juego de transparencias, diversidad de 
acabados a partir de un solo material, el acero, y sobre todo un dinamismo poderoso, una alegre 
agresividad que anuncia movimiento. 
 
 
Datos de interés histórico 
 
Antes de entrar en el análisis detallado de los componentes de la puerta, es conveniente facilitar 
algunos datos históricos. 
Citemos en primer lugar el estudio histórico elaborado por Veclus: 
“... fue ejecutada por el taller de Vallet i Piquer (según J.F. Ràfols per Joan Oñós) en 1885.” 
“... La puerta es un ejemplo capital del trabajo de Gaudí en el campo de diseño de elementos de 
forja, tanto por su concepción estructural y diversidad de acabados, como por el valor simbólico que 
tiene en relación a la obra de Verdaguer, “L’Atlàntida”, y concretamente, al Jardín de las 
Hespérides.”  
“Tenemos una noticia del momento de su construcción que apareció publicada en El Correo Catalán 
(p.2), 18 de mayo de 1885: 
“ en los talleres de cerrajería que posee el Sr. Vallet i Piquer en la calle Lauria hemos tenido ocasión 
de ver una magnífica puerta de hierro batido proyectada por el arquitecto Sr. Gaudí. La referida 
puerta ha de ir colocada en una reja de un jardín de Sarriá y tiene como asunto decorativo la 
leyenda catalana del dragón que al extremo de un largo camino estaba guardando la entrada de un 
jardín encantado. Conocida es la facilidad en el dibujo del Sr. Gaudí, por lo tanto, nada hay que 
decir con respecto a su proyecto, que resulta de una riqueza, novedad y elegancia notables. La 
ejecución que le ha cabido es perfecta a pesar de las múltiples dificultades que presentaba en la 
práctica la dispersión de los elementos decorativos que forman parte integrante de la construcción. 
En una palabra la puerta que nos referimos es una nueva demostración de lo mucho que puede la 
industria catalana y de lo que valen sus artistas y sus constructores”    
“No hemos localizado otras noticias del momento referentes a la puerta y a su ejecución a pesar de 
que hemos revisado los libros notariales de los años 1885-1887 del notario que acostumbraba a 
trabajar con Eusebi Güell, Lluís Gonzaga Soler Pla, y la hemeroteca de La Vanguardia. Sería bueno 
hacer un vaciado de la prensa de la época para intentar localizar noticias sobre su ejecución o bien 
sobre su colocación en la Finca.” 
En segundo lugar recogemos la cita del libro de Rainer Zerbst “Antoni Gaudí” , ed. Benedik Taschen 
1991, (que a su vez hace referencia a dos publicaciones anteriores como base para su trabajo: 
“Gaudí: arte y arquitectura” ed. Rikuyo-Sha 1978, 1985, y “Catálogo de la exposición sobre Gaudí” 
de la Fundación Caixa de Pensions 1984 ) página 62, refiriéndose a la puerta del Drac, donde 
encontramos la siguiente afirmación:  
“Es el guardián del jardín, y por muy decorativo que parezca con sus arabescos, cumple su 
cometido a la perfección, ya que al abrirse la verja, levanta amenazante su pesada garra de 
hierro.” 
Es una afirmación sin matizaciones, como si el autor hubiera podido comprobarlo directamente.  
AM arquitectes Informe Puerta del Drac – Pabellones Güell 3 
 
En cuanto a la documentación gráfica histórica, resaltamos las siguientes imágenes: 
 La fotografía más antigua (fig 1) que disponemos en donde se aprecia en su totalidad y con 
un cierto detalle la puerta del Drac es posterior a 1905. En ella apreciamos: 
- La puerta tiene un tope que permite únicamente la apertura hacia el interior.  
- La boca del Drac no tiene lengua. 
- Las cadenas tienen un aspecto ordenado del que es posible esperar un cierto 
funcionamiento. 
- Las esferas erizadas penden libremente de la cola del Drac. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 fig 1 
 
 
 
 
 
 Los dibujos de gran precisión (fig 2) levantados por el arquitecto japonés Hiroya Tanaka, 
anteriores a 1978, nos revelan: 
- El dibujo de la puerta en planta presupone que ésta tiene apertura en los dos sentidos, 
interior y exterior.  
- La boca del Drac tiene lengua bífida formada con barras de sección circular. 
- Las cadenas no se muestran en todo su desarrollo. 
- Las esferas aparecen en la misma posición que en la fotografía anterior. 
- Los demás elementos aparecen en idéntica posición a la anterior fotografía. 
                 fig 2 
 
AM arquitectes Informe Puerta del Drac – Pabellones Güell 4 
 
 
 El reportaje fotográfico de François René Roland (fig 3 Y 4), al parecer de 1978, nos revela: 
- La boca del Drac tiene una lengua de chapa plana en forma ondulada. 
- Las cadenas aparecen más desordenadas respecto a la primera fotografía. 
- Las esferas aparecen en distinta posición que en la primera fotografía. 
Los demás elementos aparecen en posición similar a los anteriores documentos.
              fig 3 
 
 
     fig 4 
 
AM arquitectes Informe Puerta del Drac – Pabellones Güell 5 
Descripción morfológica y constructiva   
  
Se trata de una puerta de una sola hoja situada entre dos columnas de obra de fábrica, compuesta  
de un zócalo con motivos geométricos, y la figura de un dragón que se apoya sobre él. 
 
 
 
La riqueza de los elementos ornamentales no oculta su estructura portante, formada por dos 
montantes verticales y dos vigas transversales que los unen horizontalmente. 
Uno de los montantes, el más alto, es el eje de giro de la puerta, una columna cilíndrica decorada 
con una espiral de perfil angular forjado (1). El otro, más corto, es el montante de cierre, un perfil 
en T trabajado, complementado con elementos de chapa (2). 
Las vigas transversales están compuestas por perfiles angulares y elementos estampados, unidos 
con pasadores y remaches para formar una . Las alas están curvadas en los bordes (3) para evitar 
la acumulación de agua. Una de estas vigas constituye el borde inferior. Sobre la otra, situada a 
media altura, descansa la figura del dragón.  
El zócalo de la puerta lo constituye una celosía con decoración geométrica. Se trata de una retícula 
de pequeños perfiles en T, colocados oblicuamente y trabados entre sí, que colaboran a dar rigidez 
al conjunto. Sobre ellos se aplican unas piezas cuadradas de chapa, estampadas con un único 
motivo. Se mantiene la transparencia, utilizando el contraste entre los cuadrados opacos y los 
vacíos cruzados. fig 5 
  
 
 
 
 
 
La figura del Drac tiene un cuerpo alargado y ondulante como una serpiente.  
En un extremo está la cabeza, con sus dentadas fauces abiertas y la lengua bífida saliente. Dos 
tubos forman los orificios de la nariz, y unas fulgurantes pestañas bordean el hueco de los ojos, en 
su tiempo ocupado por vidrios. La lengua está formada por dos redondos, y soldada en una posición 
algo desviada del eje de la boca.  En la parte posterior se observan dos canales de dimensión 
similar a los redondos de la lengua.  
El cuerpo está formado por un núcleo de grueso pasamano, rodeado en gran parte por un redondo 
en espiral. En determinadas zonas el núcleo se reviste con escamas de chapa, y en otras con un 
forro continuo. Está apoyado en dos puntos a la viga transversal, y sujeto por la parte superior en 
un punto al montante de giro y en otros dos a las alas que lo abrazan.  
De la cola del Drac, al final de la espiral del cuerpo, surgen radialmente redondos dispersos en 
todas las direcciones, así como un apéndice ondulante formado por un alambre en espiral y que 
acaba en una especie de arpón. Las bolas erizadas son un motivo que aparece en diferentes partes 
del conjunto. Algunas penden mediante cadenas, pero actualmente están todas fijadas con fig 6 
soldaduras. . 
Todo este conjunto vibra inercialmente como un péndulo al menor impulso o movimiento del 
soporte 
AM arquitectes Informe Puerta del Drac – Pabellones Güell 6 
 
 
 
 
Las alas recubren el cuerpo del Drac por las dos caras. 
El par de alas surge del primer tramo del cuerpo para abarcar todo el ancho de la puerta. Están 
formadas por una malla semitransparente plegada, bordeada por pletinas y rítmicamente reforzada 
por secciones de redondos acabados en afiladas puntas. 
 
 
 
 
 
 
 
 fig 7 
  
  
 
 
 
 
Las patas del Drac son elementos de marcado diseño expresionista. 
Las cuatro patas están constituidas por tramos articulados mediante dobles rótulas. Están formadas 
por anillos encajados de chapa recortada que simulan escamas, y terminan en garras de similar 
acabado. 
 fig 8 
 
AM arquitectes Informe Puerta del Drac – Pabellones Güell 7 
  
  
 
 
 
 
Las cadenas están fijadas al cuello del Drac y recorren la totalidad del conjunto.  
En la parte superior de la columna eje, así como en el montante de cierre, hay unas poleas y 
argollas por las que discurren las cadenas, que pasan de uno a otro lado, cuelgan en los extremos, 
y se recogen en una anilla soldada a un collar en la parte posterior de la cabeza. Se trata de un solo 
tramo de cadena cerrado y continuo, que actualmente aparece anudado en distintos tramos. 
 
 fig 9 
 
AM arquitectes Informe Puerta del Drac – Pabellones Güell 8 
            
 
         
 
AM arquitectes Informe Puerta del Drac – Pabellones Güell 9 
     
 
     
 
     
 
 
AM arquitectes Informe Puerta del Drac – Pabellones Güell 10 
Posibilidad de movimiento.  
 
La estructura conserva un repertorio completo de elementos que pueden 
hacernos suponer un cierto movimiento de la figura del Drac. O como mínimo 
ésta fue la intención de sus constructores en el momento de su ejecución. 
 El primer indicio está en las dobles articulaciones de las cuatro 
extremidades. Estas articulaciones permiten el giro de las patas del Drac. 
No se trata de un recurso plástico,  ya que dichas articulaciones están 
ocultas por un recubrimiento decorativo. 
 El último tramo del cuerpo del Drac es una espiral que continúa en una 
larga cola con un elemento pesado al final. Al no estar sujeto, todo este 
conjunto vibra como un péndulo al menor movimiento de la puerta. Y 
con ellos, las bolas erizadas que colgaban de estos elementos producirían 
sonidos.   
 
 La cadena continua debía constituir el elemento de transmisión del 
movimiento. Aunque desconocemos cómo estaba concebido su Detalle rótula 
funcionamiento, podemos suponer que sirviera tanto para arrastrar con  
ellas la puerta, como para manejar el accionamiento de las garras. La 
espiral en el montante del eje podría permitir enrollar o liberar la cadena 
al giro de la puerta. 
 
La mayoría de estos elementos descritos están ahora fijados, con soldaduras 
recientes. 
Tal como escribe Rainer Zerbst, “al abrirse la puerta, (el Drac) levanta 
amenazante su pesada garra de hierro”. Desconocemos el mecanismo que 
forzaba esta dinámica, pero debería estar vinculado al juego de ganchos y 
cadenas que cuelgan por encima y sin aparente finalidad. Posiblemente se 
necesitaría la diestra intervención de un portero.  
Es posible que con el paso del tiempo, la puerta se fue deteriorando. Con ello se 
llegó a la conclusión de que la puerta “se caía a pedazos” y se optó primero por 
fijar elementos, y finalmente por inmovilizarla.   
También cabe la posibilidad de que nos encontremos ante una intención Espiral y cola 
frustrada. El proyecto, tan imaginativo, era probablemente demasiado 
 
ambicioso para la tecnología del momento. Era un reto casi imposible, tanto en 
el aspecto mecánico como en asegurar la durabilidad de unos delicados 
elementos de hierro, expuestos sin protección a la intemperie.  
 
 
Cadenas en torno a la cabeza 
AM arquitectes Informe Puerta del Drac – Pabellones Güell 11 
Estado actual y patologías. Necesidad de una nueva rehabilitación.  
 
En un análisis detallado hemos podido comprobar que, a pesar de que se han 
realizado rehabilitaciones que han protegido las partes accesibles contra la 
oxidación, aún continúan desprendiéndose trocitos de herrumbre de las partes 
más internas, como puede verse en la serie de fotografías que se incluyen, 
hechas este mismo año.  
Se precisa una nueva actuación para evitar que continúe este deterioro. Una 
nueva actuación que habría de llegar a las partes más internas para retirar el 
óxido formado, y aplicar un protector anti-oxidación.  
Propiamente hablando, el proceso de oxidación es la única patología que tiene la 
puerta. Pero además, la puerta ha sido manipulada, de una forma que creemos 
contradictoria con sus planteamientos de origen. Hay numerosos puntos de 
soldadura (muy posterior a la construcción de la puerta) que fijan garras, 
 
cadenas, bolas erizadas, etc…  
 
Al plantearse la rehabilitación que ahora se necesita, hay que profundizar en el 
estudio del conjunto de la puerta de manera que permita decidir cuál debe ser  
su funcionamiento y que elementos deberían restituirse a sus condiciones 
iniciales.  
Sería deseable aprovechar para reconocer en detalle cada parte y su posible 
estado original. Deberíamos llegar a interpretar cual era el funcionamiento 
previsto para considerar la posibilidad de recuperarlo.  
Para evitar riesgos de intervenir sobre la puerta original, sugerimos la 
construcción de una maqueta, con materiales y tecnología moderna, que 
pudiera lograr el original “leitmotiv”, el deseado comportamiento de la puerta al 
abrirse.  
Una vez probado en un modelo a escala, se podría finalmente decidir la 
conveniencia de hacer una restauración funcional, o en su lugar una copia con el 
comportamiento genuino, y que no tuviera problemas de conservación a la 
intemperie. 
 
 
 
 
 
 
Corrosión en la parte interior del cuerpo del Drac 
AM arquitectes Informe Puerta del Drac – Pabellones Güell 12 
  
  
  
  
 Corrosión en articulaciones y escamas 
  
 
Corrosión en la viga transversal superior 
AM arquitectes Informe Puerta del Drac – Pabellones Güell 13 
 
Corrosión en los pliegues del cuello. 
Deformación del collar 
 
 
 
Aparecen el minio en zonas de las escamas y cadenas 
 
AM arquitectes Informe Puerta del Drac – Pabellones Güell 14