RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES  
 
QUEIXA RELATIVA AL DRET AL DESCANS (CIVISME I CONVIVÈNCIA) 
 
 
ANTECEDENTS  
 
Descripció dels fets objecte de la queixa  
 
En data 10 de novembre de 2024, el ciutadà va presentar una queixa en aquesta 
Sindicatura en què exposava el següent:  
 
 El seu habitatge es trobava pròxim a la rambleta de Selva de Mar, on està 
situat el Centre Cívic de Sant Martí. En aquell indret, la matinada del diumenge 
dia 10 de novembre de 2024 s’estava fent alguna activitat amb música amb un 
volum alt. 
 
 Va requerir la presència de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) diverses 
vegades, a través del servei telefònic del 112. En resposta va rebre una 
trucada del cos policial en què se li comunicava que no disposaven de patrulles 
per atendre la seva demanda. 
 
 Aquestes molèsties es produïen de manera reiterada, i estaven afectant la seva 
salut. 
 
Actuacions fetes  
 
Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va 
estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els 
principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la 
ciutat. 
 
Després d’examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la 
persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se a l’Àrea de Prevenció i 
Seguretat per tal de conèixer les intervencions fetes en relació amb la queixa 
presentada.  
 
El dia 18 de novembre de 2024, es va sol·licitar a aquest organisme la informació 
necessària per a l’estudi de la queixa.  
 
Resposta dels òrgans afectats 
  
 
 
 
El dia 29 de novembre de 2024, aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. 
L’escrit exposa les actuacions que va dur a terme l’Ajuntament arran de les trucades 
de l’interessat, en què denunciava molèsties per soroll en horari nocturn. 
 
CONSIDERACIONS 
 
1. L’actuació de la GUB per atendre la situació denunciada 
 
La GUB ha fet saber a aquesta Sindicatura que el dia 9 de novembre de 2024, amb 
motiu de la Festa Major de Sant Martí i la Verneda, l’Ajuntament havia autoritzat 
l’activitat “Sambartí Retumba Perkufest!” a la rambleta de Selva de Mar, des de les 
20.00 fins a les 3.00 hores. 
 
Segons informa l’inspector, cap de la Sala de Comandament Conjunta (SCC), a les 
23.56 hores es va rebre una trucada per molèsties que generava la concentració de 
persones a l'espai públic. Es tractava d’una festa amb música molt forta, possiblement 
d’un centre cívic de la zona.  
 
La incidència es va transferir a l’Oficina d’Atenció a la Demanda (OAD) de la SCC a les 
00.15 hores ja del dia 10 de novembre, i a les 00.23 hores es va trucar a l’interessat, 
però no s’hi va poder contactar fins a les 00.41 hores, en què se’l va informar de la 
manca de patrulles disponibles. 
 
Tot i saber que el nombre d’agents policials no és il·limitat, i sense entrar a valorar el 
protocol d’assignació de prioritats dels serveis de la GUB, la Sindicatura considera 
que, davant l’existència de molèsties a l’espai públic, com és el cas, l’Ajuntament 
ha d’actuar i donar resposta per tal que no es vegi compromès el dret a la 
intimitat personal i familiar, en condicions que garanteixin el dret a gaudir d’un 
ambient propi i reservat per desenvolupar una vida personal i familiar plena, que 
estigui lliure de les intromissions de tercers, tal com reconeix l’article 18 de la 
Constitució espanyola.  
 
Cal destacar que a la GUB li correspon garantir el compliment de les ordenances 
municipals, entre les quals es troben les que emparen el dret al descans del veïnat, 
segons el que disposa l’article 11.d) de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies 
locals. 
La GUB informa que en la data de l’incident, només els consta la trucada de 
l’interessat per denunciar les molèsties. 
 
Pel que fa a la reiteració de les molèsties, tal com manifesta el promotor de la queixa, 
als registres interns municipals consta que des de l’1 de gener de 2024 fins al 20 de 
novembre del mateix any, s’han rebut un total de 30 trucades denunciant molèsties en 
2 
 
 
locals i a l’espai públic en aquella zona, entre les quals únicament la de la persona 
interessada estava relacionada amb el Centre Cívic de Sant Martí. 
 
Així mateix, al sistema informàtic municipal de queixes i suggeriments (IRIS), en els 
darrers dotze mesos, i especialment durant els dies de la festa major, tampoc consta 
cap queixa de molèsties per soroll o similar en aquella zona. 
 
2. El context de festa major en què es produïen les molèsties 
 
Com hem mencionat en el punt anterior, les molèsties es produïen en el context de la 
celebració de la Festa Major de Sant Martí i la Verneda.  Aquest tipus d’activitat es 
considera com a extraordinària, d’acord amb el què disposa l’article 42 de la Llei 
11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les 
activitats recreatives.  
 
L’article 112 del Decret 112/2020, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el reglament que 
desplega la llei anterior, estableix que les activitats de caràcter extraordinari es 
poden celebrar quan es trobin en algun dels supòsits següents: 
 
a) Se celebrin amb motiu de festes i revetlles populars o de festivals o certàmens 
que tinguin una àmplia participació de la població afectada directament. 
b) B) Se celebrin en dates o vigílies festives, dins d’horaris en què el seu impacte 
sigui admissible per als usos socials majoritaris. 
c) C) Se celebrin en indrets situats a la distància necessària dels nuclis habitats, 
de manera que no causin molèsties perceptibles a la gent que hi viu. 
 
Ara bé, tot i tractar-se de molèsties que no són continuades en el temps, sinó que 
tenen un caràcter excepcional, circumscrites en uns dies determinats, el 
reconeixement del dret a la celebració de festes locals no ha estat obstacle per al 
fet que els Tribunals reconeguin la prevalença del dret al descans, a la 
tranquil·litat, al gaudi del domicili, com a lloc aliè a les immissions molestes, davant el 
dret a l’oci i a les seves diverses manifestacions.  
 
En aquest sentit podem citar la sentència del Tribunal Constitucional (STC) 16/2004, 
de 23 de febrer, que resumeix en el seu fonament tercer la doctrina del tribunal de la 
manera següent:  
 
Partiendo de la doctrina expuesta en la STC 119/2001, de 24 de mayo, debemos señalar que los 
derechos a la integridad física y moral, a la intimidad personal y familiar y a la inviolabilidad del 
domicilio han adquirido también una dimensión positiva en relación con el libre desarrollo de la 
personalidad, orientada a la plena efectividad de estos derechos fundamentales. Habida cuenta 
de que nuestro texto constitucional no consagra derechos meramente teóricos o ilusorios, sino 
reales y efectivos (STC 12/1994, de 17 de enero, FJ6), se hace imprescindible asegurar su 
protección no solo frente a las injerencias tradicionales, sino también frente a los riesgos que 
puedan surgir en una sociedad tecnológicamente avanzada.  A esta nueva realidad ha sido 
sensible la reciente Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del ruido. En la exposición de motivos se 
3 
 
 
reconoce que "el ruido en su vertiente ambiental [...] no ha sido tradicionalmente objeto de 
atención preferente en la normativa protectora del medio ambiente. Tratamos del ruido en un 
sentido amplio, y este es el alcance de la ley". Luego se explica que "en la legislación española, 
el mandato constitucional de proteger la salud (artículo 43 de la Constitución) y el medio 
ambiente (artículo 45 de la Constitución) engloban en su alcance la protección contra la 
contaminación acústica. Además, la protección constitucional frente a esta forma de 
contaminación también encuentra apoyo en algunos derechos fundamentales reconocidos por la 
Constitución, entre otros, el derecho a la intimidad personal y familiar, consagrado en el artículo 
18.1". 
 
En la mateixa línia es pronuncia el Tribunal Europeu de Drets Humans en diverses 
sentències dictades en interpretació i tutela de drets fonamentals (sentències de 9 de 
desembre de 1994, de 19 de febrer de 1998 o de 8 de juliol de 2003), en les quals 
adverteix que certs danys ambientals, encara que no posin en perill la salut de les 
persones, poden atemptar contra el dret al respecte de la seva vida privada i familiar, 
privant-la de gaudir del seu domicili en els termes de l’article 8.1 del Conveni de Roma.  
 
Aquesta Sindicatura considera que no es tracta de posar fi a les festes, però si de 
posar-hi límits, de manera que el seu exercici s’efectuï de la manera menys perjudicial 
per als drets de les altres persones. En aquest sentit, convé recordar que 
l’Ajuntament de Barcelona té competències per imposar mesures per prevenir, 
vigilar i reduir la contaminació acústica i reduir els danys que se’n puguin derivar per a 
la salut de les persones o el medi ambient, tal com determina l’article 25.2 b) de la Llei 
7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.  
 
En compliment de les seves competències, observem que l’Ajuntament va autoritzar 
l’acte posant condicions, com que es disposés de limitador-enregistrador limitat a 98 
dB(A) per tal de garantir que es compleixen els nivells de so màxims establerts a 
l’Ordenança del medi ambient de Barcelona, segons indica el títol 4 relatiu a la 
contaminació acústica.  A continuació, l’autorització administrativa advertia que si no 
es disposava de limitador, no es podia autoritzar l’esdeveniment amb sonorització en 
aquell emplaçament.  
 
Ara bé, tot i les mesures adoptades per controlar el nivell d’immissió de la música, no 
s’ha aconseguit evitar les molèsties que ha denunciat la persona interessada. 
 
Així mateix, consta que l’activitat es va autoritzar per dur-la a terme entre les 20.00 
hores del dia 9 de novembre i les 3.00 hores de l’endemà. En aquest punt ens hem de 
plantejar si caldria una reducció horària en l’acabament de l’acte, com a mínim de 
les activitats més sorolloses i molestes, a fi de mantenir un equilibri just entre l’interès 
de la societat a gaudir dels actes festius i els drets de les persones que no poden 
descansar al seu domicili. Aquest aspecte, però, l’ha de valorar el consistori. 
 
Davant aquesta situació, ens hem de reiterar en altres pronunciaments de la 
Sindicatura davant queixes similars, i demanar al consistori que implementi les 
4 
 
 
mesures necessàries per aconseguir una conciliació satisfactòria entre els diversos 
drets afectats: el dret al descans i el dret a l’oci de la ciutadania. 
 
DECISIÓ 
 
D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta municipal de Barcelona i el 
reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té 
com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Considerats els fets i les normes 
aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació de l’Àrea de Prevenció i 
Seguretat no ha estat suficient per atendre la denúncia que ha fet la persona 
interessada, davant les molèsties per soroll en horari nocturn que estava patint. 
 
Per tot el que s’ha exposat, aquesta Sindicatura emet la decisió següent: 
 
 Recordar a l’Àrea de Prevenció i Seguretat que té l’obligació d’atendre la 
ciutadania davant d’intromissions en el seu dret a la intimitat personal i familiar. 
 
 Recomanar al Districte de Sant Martí que valori la possibilitat de reduir 
l’horari d’acabament d’activitats autoritzades a l’espai públic en horari nocturn, 
quan comporten immissions acústiques. 
 
 Recordar al Districte de Sant Martí que té competències per implementar les 
mesures necessàries per aconseguir una conciliació satisfactòria entre el dret 
al descans i el dret a l’oci de la ciutadania, en el marc de la celebració de festes 
populars. 
 
 
Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte 
al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona 
interessada del seu contingut.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5 
 
 
 
 
 
 
6