Mesura de govern: Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Això no és un simulacre Ajuntament de Barcelona, Districte de Gràcia 10/03/2020 Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia ÍNDEX » 01. Per què declarem l’emergència climàtica » 02. La situació actual Principals emissions Els primers passos: El Pla Clima Gràcia » 03. Accelerem l’acció Més ambició El pas a l’acció » 04. Cal que treballem conjuntament » 05. Calendari de les accions 1 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia » 01. Per què declarem l’emergència climàtica No estem en el camí que ens durà a assolir els objectius Estem davant d’un dels reptes més importants i complexos que ha hagut d’enfrontar mai la humanitat. Segons els últims estudis de Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), si no es produeixen canvis dràstics i es redueixen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), és “extremadament improbable” assolir l’objectiu de no superar l’increment de 1,5ºC de temperatura mitjana global de la Terra marcat a París respecte al període preindustrial. De fet, ja hem augmentat 1ºC, i aquest augment s’ha accelerat els darrers anys. Si se segueix el ritme actual d’emissions és probable que la temperatura mitjana del planeta pugui arribar a augmentar més de 3ºC a finals de segle. Els reptes són majúsculs tant en mitigació com en adaptació. Ens cal un replantejament del nostre model de producció i consum, la nostra cultura i del nostre estil de vida. De fet, els compromisos actuals dels Estats són insuficients per complir l’Acord de París (2015). Cal augmentar l’ambició i establir els mecanismes i instruments necessaris per descarbonitzar l’economia i arribar, al 2050, a ser neutres en carboni. Encara hi som a temps Tenim 10 anys per no arribar a incrementar 1,5ºC, punt de no retorn que si sobrepassem tindrà efectes irreversibles. És poc marge de temps per actuar. Per això calen mesures urgents, contundents i efectives. Hem d’actuar sense més dilacions i amb la implicació de la ciutadania. Per responsabilitat global Només 5 països emeten gairebé el 60% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle mundials. Per altra banda, només 20 empreses multinacionals n’emeten el 35%. La Justícia climàtica té a veure amb que aquells actors que tenen una major responsabilitat com a causant de la crisi climàtica siguin els que majors esforços facin per fer-hi front. En cap cas es poden descarregar les responsabilitats sobre els que en pateixen les pitjors conseqüències i tenen menys opcions per adaptar-s’hi. Té a veure amb el repartiment injust d’impactes negatius entre països i regions, entre generacions, entre gèneres i entre espècies. En definitiva, té a veure amb les desigualtats i amb allò que condiciona la nostra capacitat de gestió i adaptació a la crisi climàtica. Per reduir les desigualtats i tenir cura de les persones que són vulnerables L’emergència climàtica obliga a reconèixer que som vulnerables i radicalment ecodepenents. Atès que és un multiplicador de desigualtats socials, més que mai necessitem tenir cura d’aquelles persones que o bé per la seva situació socioeconòmica (a Barcelona s’estima que 2 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia un 10% de la població està en situació de pobresa energètica) o bé per la seva condició, salut o edat (gent gran i nadons) pateixen de manera més directe els efectes derivats del canvi climàtic. Per exemple, les dones són més vulnerables als impactes de la crisi climàtica. El 80% de les persones desplaçades per la crisi climàtica són dones, també són les dones les principals prestadores de cures. Per fer front a l’emergència climàtica, hem de transformar un model econòmic insostenible i injust. Cal defensar els valors i les polítiques guiades per les cures compartides i les relacions fraternals cap als altres éssers humans i cap a la resta dels éssers vius i ecosistemes, en els espais privats, públics i comunitaris. A més, és necessari que les mesures que es prenguin no demanin més esforços als sectors més vulnerables sinó als més privilegiats. Les ciutats hi tenen molt a dir i a fer La revolució és clarament urbana. Les ciutats són grans consumidores de recursos i d’energia (generen el 70% de les emissions de GEH mundials), però també tenen bona part de la solució a les seves mans. Les ciutats tenen un immens potencial i també una forta voluntat de canvi. Barcelona està fermament compromesa a escala local amb les polítiques climàtiques marcades tant en l’àmbit europeu com internacional. Ha subscrit tots els acords importants, entre ells el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per a l’energia i el clima, i treballa en xarxa amb altres ciutats per anar de la mà cap a la transició energètica. Cal unir forces Les evidències científiques irrefutables i els efectes de la crisi climàtica que ja estem patint, han creat un important moviment social a tot el món que reclama actuar de forma urgent i contundent. Aquesta demanda és una oportunitat per fer els canvis necessaris en les nostres maneres de viure. Cal la implicació de totes les persones per fer front al canvi. Cal unir forces amb tots els agents implicats. 3 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia » 02. La situació actual La crisi climàtica afecta les nostres vides i ens afectarà molt més. A Barcelona, durant el període 1992-2015, s’estima que hi hagut 980 morts en homes i 2.729 en dones atribuïbles a la calor extrema (morts naturals, de persones de 25 anys i més), en general en persones grans i fràgils. A més, segons els escenaris analitzats, es preveu: • Increments de temperatura importants: si no actuem tindrem 16 vegades més onades de calor respecte a la situació actual. Tots els indicadors mesurats relacionats amb la calor evidencien un increment en els darrers 34 anys. • Disminució de la pluja acumulada a la ciutat arribant a un 26%. Si no actuem a nivell global, a l’horitzó 2050, es preveu una necessitat de recurs addicional d’aigua potable de 18 hm3/any. A més, els esdeveniments de pluja extrema seran més freqüents, de manera que el que abans succeïa cada 50 anys, succeirà cada 35 anys. • Pèrdua d’entre un 30 i un 46% de superfície útil de sorra a la majoria de platges. La platja de Sant Sebastià podria arribar quasi a desaparèixer en el pitjor dels escenaris. • Augment del risc d’incendi a Collserola i pèrdua de biodiversitat • Empitjorament de la qualitat de l’aire • Afectació a infraestructures necessàries pel correcte funcionament de la ciutat, com la xarxa de clavegueram, els emissaris marins, carreteres, etc.  No actuar no és una opció. Hem d’arribar a la reducció d’emissions de l’acord de Paris i anar més enllà. Com s’ha dit, Barcelona, com a ciutat densa, mediterrània i compacta, consumeix poca energia i genera poques emissions comparat amb altres ciutats, però té molt camí per recórrer. Aquesta situació és deguda a que la major part de l’energia consumida a la ciutat es genera fora de Barcelona i té un origen nuclear (50%), essent d’origen renovable únicament un 5%. El mateix succeeix amb altres productes i béns de consum, que provenen de fora de la ciutat, el que provoca que s’indueixin emissions fora del territori. Barcelona va consumir 14.995 GWh d’energia final l’any 2017, l’equivalent a 9,25 MWh de mitjana per habitant. Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) de Barcelona l’any 2017, considerant el mix elèctric de Catalunya, van ser de 3.413.260 tones de CO2-e, 2,11 t CO2-e/hab. 4 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Emissions de GEH per sectors (2017) Font: Balanç d’energia de Barcelona, 2017. Agència d’Energia de Barcelona (Ajuntament de Barcelona) La reducció d’emissions s’ha d’abordar des de tots els sectors, però especialment des de la mobilitat interna (responsable de gairebé el 30% de les emissions), i des del sector domèstic (20,40%) i el de serveis (20,59%), és a dir, des de la reducció de demanda i consum en els edificis, ja sigui partir de la implementació de mesures d’estalvi, d’eficiència energètica, o d’incorporació d’instal·lacions de generació renovable, i de l’ús, gestió i manteniment que se’n fa dels mateixos, entre d’altres. Aquestes són les emissions que es comptabilitzen a nivell de ciutat, però l’activitat d’algunes infraestructures com el port i l’aeroport generen també un gran impacte: S’ha fet un càlcul aproximat sobre les emissions de les grans infraestructures de transport Port i Aeroport que va més enllà de les que actualment s’assignen a la ciutat d’aquestes infraestructures per tal de corresponsabilitzar-les. Per tant s’incorporen en els gràfics següents les emissions de la seva activitat comptabilitzant els vols de l’Aeroport de Barcelona i les emissions de les rutes de vaixells de l’activitat portuària englobant les seves rutes. Que pot arribar a suposar 4 vegades les emissions de GEH de la ciutat. 5 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia 6 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Els primers passos: El Pla Clima El 26 d’octubre de 2018 es va aprovar el Pla Clima 2018-2030 de Barcelona, l’estratègia climàtica de la ciutat. El Pla Clima estableix un paquet amb més de 240 mesures per assolir un objectiu de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle del 45% el 2030 respecte al 2005 i la neutralitat en carboni el 2050, així com altres objectius d’adaptació i resiliència, justícia climàtica i acció ciutadana pel 2030. 7 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Gràcia Gràcia afronta diversos reptes per tal de lluitar contra l’emergència climàtica, des de la qualitat de l’aire a la gestió de residus, i aquesta declaració pretén agrupar totes les actuacions dels propers 3 anys en aquesta matèria. Bona part dels carrers del districte de Gràcia sobrepassen el valor límit mitjà anual de NO2 que permet l’UE de 40 µg/m³ (a l’imatge 1, els carrers en taronja, vermell i morat). El 44% dels centres educatius del districte es troben ubicats a espais que també passen aquest límit, exposant a infants i adolescents a alts nivells de contaminació que poden afectar greument la seva salut i capacitat cognitiva. Cal protegir la salut de totes les persones residents a Gràcia i Barcelona, augmentant considerablement la qualitat de l’aire a través de canvis en l’espai públic i fent més sostenible el model de mobilitat. També cal avançar en la manera que utilitzem els recursos com l’aigua i l’energia, i el model de gestió dels residus, a través d’accions de sensibilització, formació, i actuacions amb les escoles, entitats, o la ciutadania en general. Imatge 1: Nivells de NO2 als carrers de Gràcia, Ajuntament de Barcelona Incrementar el verd urbà als cinc barris de Gràcia és un altre objectiu a llarg termini, que cal començar a treballar des d’avui. És necessari un canvi de model en tots els fronts per tal de començar a transformar Gràcia en un districte saludable i sostenible. Aquesta declaració compta amb 28 actuacions concretes que es duran a terme al territori de Gràcia durant els propers tres anys. 8 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia » 03. Accelerem l’acció 1. Més ambició En l’actual context d’emergència climàtica, Barcelona ha de donar una resposta contundent i ha d’estar a l’alçada del que el món científic alerta i del que la ciutadania reclama. Per això Barcelona pretén ser neutre en carboni l’any 2050. I per això ha començat a caminar, però per assolir aquest objectiu cal fer més, millor, diferent i més ràpid. Amb la voluntat d’accelerar l’acció i la contribució de la ciutat a la reducció d’emissions globals, s’ha incrementat l’ambició, posant com a fita la reducció l’any 2030 d’un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle respecte els valors de 19921[1] . Això implica reduir de l’ordre de 1.950.000 tones de gasos d’efecte hivernacle. Aquests objectius, ambiciosos i que requereixen d’amplis esforços tant de les administracions com dels sectors econòmics i productius de la ciutat i de la ciutadania, són necessaris per tal de poder afrontar l’actual crisi climàtica. S’està parlant d’una transició profunda en tots els àmbits que tenen a veure amb la ciutat, el sistema productiu, les persones, com funcionem, com ens movem, etc. El repte és majúscul, però no actuar és massa arriscat. Si els compromisos europeus i internacionals incrementen l’ambició, Barcelona es compromet a intensificar encara més l’acció per assolir-los. 2. El pas a l’acció En aquest sentit, la ciutat es planteja 7 grans canvis de model i 2 adaptacions, d’acord amb els reptes plantejats a les sessions de participació de la Taula d’emergència climàtica. 1 Es pren de referència l’any 1992 ja que és el primer del qual es disposa d’un inventari complert. 9 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Canvi de model urbà: La ciutat metropolitana de Barcelona és compacta, amb una elevada densitat residencial, un parc d’habitatges envellit, amb dèficit d’espais verds i una mobilitat excessivament depenent del vehicle motoritzat. Tots ells són factors que afecten negativament a les seves condicions ambientals. Per revertir aquests factors, millorar les condicions ambientals de la ciutat i avançar cap a un nou model urbà és imprescindible que en tots els processos de transformació i gestió de la forma urbana, ja sigui d’espai públic o de teixits urbans, s’integri la variable climàtica. Pel 2050 volem una metròpoli amb barris equilibrats que fomentin hàbits de distàncies curtes i mobilitat saludable, amb un parc edificat molt més eficient i sostenible. Volem una ciutat pacificada i confortable, amb molts més espais verds que contribueixin a la bona salut i el benestar de les persones i de la biodiversitat. Reptes més rellevants  Incrementar el verd urbà i aconseguir que es distribueixi de manera equilibrada en tot el territori.  Transformar l’espai públic per millorar les seves condicions ambientals i de salut, recuperant l’espai destinat al vehicle privat per a l’ús social i l‘increment de verd urbà i fomentant modes de mobilitat sostenibles i col·lectius  Dotar d’eines en clau climàtica als instruments urbanístics: normativa urbanística, indicadors, rapidesa i mecanismes de finançament  Evitar la pèrdua de biodiversitat en l’actual context de canvi global Actuacions clau Transformació de l’espai públic 1.1 Acceleració del programa Superilles: Implantar la superilla del Camp d’en Grassot. 1.2 Protegir en clau ambiental i de seguretat viària les escoles, aplicant el programa Protegim les Escoles al districte de Gràcia. 1.3 Incrementar el verd públic a Gràcia que proporcioni elevats serveis socioambientals, prioritzant els llocs amb més dèficit, com els Jardins Anna Piferrer, Jardí de l’Alzina, Jardí del Silenci, Avinguda Vallcarca Verda, i les zones verdes del Park Güell, i protegir el verd privat a través de la MPGM de protecció del patrimoni i del verd privat de Gràcia. 10 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Naturalitzar la ciutat 1.4 Desenvolupar cobertes i façanes verdes en edificis municipals, com per exemple al Casa de Barri Cardener, Casal de Gent Gran Montmany, i altres, i impulsar acords amb el sector privat per desenvolupar cobertes productives en edificis, a través de la convocatòria d’ajuts. 1.5 Fomentar els nodes de biodiversitat i reserves de natura a través de l’ampliació de l’Aula Ambiental Bosc Turull i altres, com a part essencial de la infraestructura verda urbana. 1.6 Impulsar els corredors verds urbans amb una especial atenció al Corredor Ciutadella-Collserola amb les intervencions al carrer Pi i Margall i Avinguda Vallcarca Verda. 1.7 Permeabilitzar (despavimentar) i recuperar el sòl orgànic en les urbanitzacions com el desenvolupament de la MPGM de Vallcarca. 11 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Canvi de model de mobilitat i infraestructures: La mobilitat interna és responsable d’un 30% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que s’imputen a la ciutat. L’actual model de mobilitat té encara una forta dependència dels combustibles fòssils, especialment relacionada amb l’ús del vehicle privat motoritzat, però també amb el transport marítim i aeri. El model de mobilitat actual no només contribueixen activament al canvi climàtic sinó que comporta una elevada emissió de contaminants a escala local que afecten a la salut de la ciutadania (NOX, i PM’s). És necessari un canvi radical del model de mobilitat a escala local i regional, alhora que un ús més racional de les grans infraestructures, com el port i l’aeroport. Volem una ciutat amb un model de mobilitat més sostenible i amb una petjada de carboni menor, i que aquest canvi comporti en paral•lel una transformació de l’espai públic on les persones siguin les protagonistes. Reptes més rellevants  Gestionar la trama urbana per afavorir un canvi de model de mobilitat que derivi en més i millors espais per persones vianants i la mobilitat activa, que no contribueixen a les emissions de GEH.  Reduir les emissions de GEH del transport motoritzat.  Millorar les condicions de circulació per al transport públic en superfície. Impulsar les infraestructures de transport públic metropolità.  Reduir l’ús del vehicle privat motoritzat a la ciutat fins assolir els objectius ambientals establerts, sense aguditzar les desigualtats.  Assolir la implicació, de les administracions públiques competents en matèria d’infraestructures de transport, com el port i l’aeroport. Actuacions clau Millorar els espais per a les persones vianants i la mobilitat activa 2.1 Millorar l’accessibilitat i confort de les voreres, augmentar les zones de vianants, millorar la mobilitat vertical, com les escales mecàniques de la Baixada de la Glòria, incrementar els carrers pacificats, on la prioritat màxima sigui per a les persones vianants. 12 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia 2.2 Augmentar el nombre de carrers de Zona 30 (velocitat de circulació inferior a 30 km/h), i millorar-ne la senyalització. Calmar el trànsit al districte, per incrementar la seguretat viària i afavorir un entorn amable de menys consum energètic i menys emissions, aplicant mesures efectives com el retranqueig i altres per reduir la velocitat a carrers com Mare de Déu de la Salut, Torrent de l’Olla, carrers del Camp d’En Grassot, o la pacificació de l’entorn del Parc Güell. 2.3 Consolidar la infraestructura ciclista i millorar la qualitat, la connectivitat i la seguretat de la xarxa existent, prioritzant els carrils que permetin la connexió. Estendre la xarxa del Bicing a El Coll i La Salut. Ampliar l’oferta d’ancoratges i crear aparcaments d’alta capacitat en punts estratègics i als principals intercanviadors de transport públic. Millorar i impulsar una oferta de Transport Públic Col·lectiu més gran 2.4 Millorar la freqüència i horaris de la xarxa de busos de barri a Gràcia. Reduir l’ús del vehicle motoritzat 2.5 Estendre l’estratègia d’aparcaments i d’estacionament regulat per a les motocicletes, sancionar i retirar els vehicles mal aparcats, fent de Gràcia un districte per a vianants. Implementar actuacions del Pla de Mobilitat de El Coll, per pacificar els carrers del barri. 2.6 Impulsar espais dedicats a la distribució de mercaderies per incrementar l’eficiència i reduir el seu impacte en les emissions contaminants, avançant en un Pla de Centre de Distribució Urbana (CDU) a Gràcia. 13 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Canvi de model d’energia: El model de consum i generació d’energia que tenim actualment, basat principalment en combustibles fòssils, és un dels principals causants del canvi climàtic. Revertir aquest model de consum i transitar cap a un ús racional de l’energia, basat en l’estalvi, l’eficiència energètica i la generació renovable i local, on es prioritzi l’autoconsum i l’autogeneració, és bàsic per assolir els objectius i compromisos de la ciutat enfront a l’emergència climàtica. Cal fer una aposta decidida per la generació renovable a la ciutat, aprofitant qualsevol oportunitat per generar energia a partir de l’aprofitament dels recursos existents, tant renovables com residuals, alhora que millorar les condicions dels edificis i infraestructures i l’ús que es fa de l’energia, amb més consciència de l’impacte ambiental que deriva dels nostres hàbits de consum. La ciutadania ha de tenir-hi un paper cabdal i prendre el lideratge. Volem una ciutat on l’autogeneració i l’autoconsum estigui generalitzat, amb un model energètic just, democràtic i renovable, que ens permeti ser renovables i neutres en carboni al 2050. Reptes més rellevants  Assegurar els nivells de qualitat de vida i confort en els edificis sense incrementar la demanda i consum d’energia, impulsant la millora i rehabilitació del parc d’edificis (públics i privats) amb criteris d’eficiència energètica i assegurant que els nous edificis que es construeixen tinguin consum quasi nul.  Normalitzar la presència d’instal·lacions de generació a la ciutat i incrementar la demanda d’instal·lacions d’autoconsum solar en els edificis, facilitant la inversió i implantació de noves instal·lacions, tant a nivell públic com privat.  Fer realitat l’autoconsum compartit a través del desenvolupament de comunitats energètiques físiques i virtuals.  Aprofitar grans espais de la ciutat i entorn per a la generació d’energia, establint com a criteri a incorporar en nous plantejaments i urbanitzacions, i incorporant elements de generació en l’espai públic existent: pèrgoles, paviment, etc.  Donar protagonisme social al model de generació i de consum d’energia. 14 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Actuacions clau Generació renovable i local i impuls a l’electricitat verda 3.1 Accelerar la implantació de generació renovable, instal·lant plaques fotovoltaiques als equipaments municipals de Gràcia i a l’espai públic. Rehabilitació 3.2 Informar sobre les ajudes públiques amb enfocament energètic i ambiental, dins de la política pública de foment de la rehabilitació, per incrementar el nombre de rehabilitacions energètiques al districte de Gràcia. Eficiència energètica 3.3 Treballar amb els equipaments de Gràcia, a través de formacions, per garantir la gestió energètica eficient dels serveis municipals associats al cicle de l’aigua i la recollida i gestió de residus, i optimitzar la gestió energètica i els subministraments de l’enllumenat públic i els edificis i dependències municipals incloent escoles d’infantil i primària. 15 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Canvi de model de consum i de residus: El ritme actual de consum de recursos no para de créixer i excedeix la velocitat en que el planeta els proveeix. A més, bona part del que consumim a Barcelona procedeix de cadenes de subministrament transnacionals molt llargues. Allò que consumim, sobretot les mercaderies, molt sovint arriba des de l’altra banda del món i és un element crucial per a la justícia climàtica global. El model de consum actual és ineficient i genera moltes externalitats climàtiques, ambientals i socials. El model d’economia lineal, d’usar i llençar, no té en compte els límits finits del planeta. Així, una persona de Barcelona genera anualment un total de 483 kg de residus anuals (1,32 kg/hab i dia) mentre que la recollida selectiva es troba estancada des de fa anys al voltant del 38%. Els plàstics, sobretot els d’un sol ús, són un clar exemple del model d’economia lineal, ja que tan sols un 10% s’acaba reciclant, a més dels impactes que generen a l'entorn, en la salut i en benestar de la població i en la resta del món natural del planeta. Per això hem d’assumir els objectius de la UE pel que fa a la recollida selectiva i el reciclatge. Volem una ciutat que faci un consum crític i responsable i avanci cap a una economia social i solidària, amb un model circular on els residus no hi tinguin cabuda. Reptes més rellevants  Promoure un canvi de matriu productiva així com del model de consum.  Visibilitzar i responsabilitzar-nos de totes les emissions relatives al nostre consum amb una visió de justícia climàtica global  Transitar d’una economia lineal a una economia circular.  Canvi de model cap a l’objectiu de residu zero  Promoure una nova cultura del Consum Actuacions clau Avançar en el consum responsable i la prevenció de residus 4.1 Ambientalitzar les festes i esdeveniments al districte de Gràcia, treballant amb els agents implicats per continuar avançant cap a un model de festes sostenibles a tots els barris de Gràcia, incrementant els espais amb recollida selectiva i la seva qualitat, i implicant també al sector privat. 4.2 Potenciar el consum responsable a través dels mercats d’intercanvi, amb productes de proximitat, amb botigues i entitats que reutilitzin i distribueixin productes de segona mà, botigues a granel, i fires de consum responsable. Individualitzar la recollida de residus municipals per millorar la recollida selectiva 4.3 Continuar avançant per desplegar la recollida selectiva, per tal de reduir la necessitat d’incineració. Crear campanyes informatives per donar a conèixer els punts verds al districte. 16 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Canvi de model d’alimentació: La producció d’aliments és responsable d’entre un quart i un terç de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a nivell mundial. A més, Barcelona no n’és productora sinó consumidora: es consumeixen 650kg d’aliments per habitant a l’any, però només entre el 10 i el 15% són produïts localment. D’altra banda, els experts coincideixen a dir que una dieta sana (al dia 500 gr de fruites i verdures, 500 gr d’hortalisses i verdures) ocupa un paper fonamental en la reducció dels índexs d'obesitat i dels riscos de malalties greus en l'edat adulta. No obstant això, a Barcelona, més del 10% dels infants de 3-4 anys tenen obesitat. Per aquesta raó és imprescindible tenir accés a una alimentació sostenible, suficient i apropiada amb hàbits saludables. Per disminuir la contribució del sistema alimentari a la ciutat i promoure dietes més saludables i baixes en carboni, cal apostar per la producció agroecològica local, augmentar l’oferta i l’accés als productes frescos ecològics i de proximitat, reduir el consum de proteïna animal i aliments ultraprocessats i oferir eines a tothom per facilitar la transició cap a una alimentació més saludable i sostenible. Volem avançar cap a una ciutat més ben integrada en el territori i que potenciï el valor agroecològic del seu entorn, amb menys dependència exterior dels aliments i amb una població conscient de la importància del seu model d’alimentació. Reptes més rellevants  Promoure aliments locals i ecològics facilitant la viabilitat econòmica i social de la pagesia i el comerç de proximitat a la ciutat, generant un millor equilibri territorial i un model agroalimentari més sostenible.  Millorar l’accessibilitat (física i econòmica) d’aliments sans, justos i sostenibles, especialment a la població en situació de vulnerabilitat.  Promoure dietes més saludables i baixes en emissions: més productes frescos de proximitat i de temporada, més fruita i verdura, més producte ecològic, menys envasos, menys ultraprocessats, reduir el consum de proteïna animal (sobretot carn vermella) i prioritzar la carn de ramaderia extensiva i ecològica.  Promoure l’agricultura urbana i periurbana com a eina de sensibilització d’un model alimentari sostenible i cohesió comunitària.  Desenvolupar model agroalimentari local i sostenible per reduir estructuralment el malbaratament alimentari. 17 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Actuacions clau Promoure una alimentació més saludable i sostenible 5.1 Ampliar la xarxa “Escoles + Sostenibles” a Gràcia, per tal de promoure dietes més saludables, amb productes de temporada, proximitat i ecològics, reduint el consum de proteïna animal i els ultraprocessats a tots els centres interessats. Aplicar criteris més saludables i sostenibles a les dietes d’Àpats en Companyia. 5.2 Crear un mapa i una campanya informativa de comerços i cooperatives de fruita, verdura i carn ecològica i de proximitat al districte de Gràcia, per tal de promoure una alimentació més saludable. 18 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Canvi de model cultural i educatiu: La cultura és un element clau per afrontar la crisi climàtica, atès que el context cultural és el marc de referència que modela la manera de viure i d’actuar de les persones. Tenim el repte de transformar una cultura basada en el consum creixent d’energia i recursos, que n’ignora els efectes indesitjables, tant sobre els ecosistemes com sobre les societats i territoris més vulnerables, en una cultura que reconegui els límits planetaris i aboni formes de vida sostenibles. L’educació, l’activitat cultural, la comunicació i el foment de l’acció ciutadana són instruments fonamentals per progressar en aquest camí. La implicació de totes les persones i la cooperació entre ciutats i regions, pot permetre que el canvi que necessitem sigui real. La xarxa Barcelona + Sostenible és una peça clau d’aquesta transformació. Cal enfortir programes, promoure l’acció climàtica als barris, incorporar sensibilització i la conscienciació envers l’emergència climàtica en la educació i en la programació cultural de la ciutat i transmetre missatges clars. Volem una ciutat en que les persones, organitzacions, institucions i empreses assumeixen la seva pròpia responsabilitat i, conjuntament, assumeixin la responsabilitat de la ciutat en minimitzar el seu impacte i revertir el deute ecològic. Una ciutat que aprèn, amb uns barcelonins i barcelonines compromesos i compromeses, que tenen clar que amb la seva acció poden canviar la realitat i protegir el futur per a les generacions que vindran. Reptes més rellevants  Ser coherents entre allò que diem i allò que fem. Fer més pedagogia interna dels compromisos adquirits en relació la crisi climàtica com a administració/entitat/empresa.  Trobar vies per arribar a tothom, a tots els barris, i suscitar el compromís i l’acció en els diferents sectors de la població  Afermar l’educació per la sostenibilitat i la justícia global al sistema educatiu formal. Prioritzar enfocaments de participació i apoderament dels joves. Potenciar la formació del professorat.  Incorporar els reptes de la sostenibilitat i l’emergència climàtica en el debat cultural. Guanyar complicitats amb diferents col·lectius com:intel·lectuals, artistes, professionals del cinema, ràdio, televisió, comunicadors, influencers i creadors d’opinió en general.  Facilitar el desenvolupament de projectes col·lectius d’aprenentatge/acció i estimular la implicació de persones i organitzacions. 19 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Actuacions clau Difondre coneixement sobre la crisi climàtica 6.1 Promoure l’acció climàtica i estendre la cultura de sostenibilitat als barris de Gràcia, a través de la responsable de clima i sostenibilitat i l’Aula Ambiental Bosc Turull com a equipament de referència. Incorporar informació i debat sobre emergència climàtica i models de futur a la programació de Cultura i amb la implicació dels equipaments culturals (biblioteques, museus, centres cívics, casals, espais joves) i dedicar dies i setmanes internacionals a la cisis climàtica 6.2 Donar a conèixer la declaració d’emergència climàtica amb una exposició itinerant durant els propers dos anys, incloent el Centre Cívic La Sedeta i l’Escola Rius i Taulet. 20 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Tenir cura de la salut, el benestar i la qualitat ambiental: El canvi climàtic afecta la salut i la qualitat de vida, però no afecta a tothom de la mateixa manera. La justícia climàtica té a veure amb les desigualtats: factors com l’estat físic, la salut, l’edat, el gènere, la situació socioeconòmica o les condicions dels entorns on vivim i treballem, condicionen el possible grau d’afectació del canvi climàtic sobre les persones. De fet, es considera que la crisi climàtica és l’amenaça més gran per a la salut d’aquest segle. La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat i la morbiditat, especialment en els grups humans més vulnerables així com en la resta del món natural. A Barcelona, durant el període 1992-2015 s’han estimat 980 morts en homes i 2.729 en dones (morts naturals, de persones de 25 anys i més) atribuïbles a la calor extrema, en general en persones grans i fràgils. Per reduir la vulnerabilitat de les persones al canvi climàtic, cal treballar per garantir la continuïtat dels serveis i l’accés universal als subministraments bàsics, garantir el confort tèrmic tan a l’interior dels edificis (habitatges, equipaments, etc.) com a l’espai públic i millorant i adaptant els serveis a les persones més dependents. Cal avançar cap a una ciutat saludable, que garanteix la salut i el benestar de la ciutadania. Una ciutat socialment justa, que redueix les desigualtats. I una ciutat habitable, confortable i amb un espai públic de qualitat. Rept es més rellevants  R eduir la vulnerabilitat de les persones a la crisi climàtica, entesa com aquelles situacions que fan que certes persones puguin adaptar-se menys als seus efectes, ja sigui per la s eva situació socioeconòmica (renda familiar, condicions d’habitatge, realització d’activitats físiques intenses al carrer), característiques (gènere, edat, solitud) o salut ( persones amb autonomia limitada, amb malalties cròniques, etc.).  Disminuir les emissions de NOX, i PM’s, principals contaminants locals que afecten d irectament a la salut de la població de Barcelona i entorns.  Reduir la vulnerabilitat i pobresa energètica  M illorar el confort tèrmic i acústic de la ciutat: a les llars, als equipaments sensibles i a l’espai públic  M illorar el coneixement de l’impacte del canvi climàtic sobre la salut i sobre les desigualtats socials i de gènere.  Prevenir i controlar la possible alteració de la distribució geogràfica i estacional dels vectors (mosquits i altres) i les malalties que poden transmetre. 21 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Actuacions clau Millorar les condicions de la població davant els episodis de clima extrem 7.1 Activar equipaments municipals com l’Aula Ambiental Bosc Turull o altres, per actuar com a refugis climàtics en cas d’emergència per clima extrem (ampliar horaris, condicionar-los, garantir accessibilitat, informar a la població). 7.2 Estudiar la possibilitat de crear un espai o més de jocs d’aigua públic al districte. Protegir a la població més vulnerable 7.3 Generar coneixement sobre l'impacte diferenciat de la crisi climàtica sobre les dones i els col·lectius més vulnerables a Gràcia, com ara els sectors de rendes baixes, migrants i refugiats. 22 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia Tenir cura de l’aigua: Amb la crisi climàtica la manca de recursos hídrics típica de les zones mediterrànies s’agreujarà. Per l’any 2050 es preveu una necessitat de recurs addicional d’aigua potable de 18 hm3/any per a la ciutat de Barcelona. El Pla clima preveu reduir el consum d’aigua potable domèstic fins a 100l/hab/dia. Es preveu un increment de les pluges intenses. Degut a l’elevat grau d’impermeabilització de la ciutat, es produiran més desbordaments de la xarxa de clavegueram, així com abocaments puntuals d’aigua sense tractar al mar. A més a més, l’increment del nivell del mar pot suposar per a Barcelona la pèrdua o reducció de part de les seves platges. De fet, els estudis mostren la pèrdua d’una part important de la Platja de Sant Sebastià a finals de segle. Volem a una ciutat més resilient que sàpiga adaptar-se i sigui proactiva davant la manca de recursos, amb un consum més eficient que potencií els recursos alternatius i que protegeixi el litoral i els rius del seu entorn. Reptes més rellevants  Garantir la capacitat d’abastament del municipi posada en risc pel previsible agreujament dels episodis de sequera i la disminució d’alguns dels recursos explotats en l’actualitat.  Reduir el consum del 10% d’aigua potable de la ciutat per la seva substitució amb recursos hídrics alternatius (freàtica + grises + regenerada) on sigui compatible.  Minimitzar els desbordaments de la xarxa de clavegueram i els abocaments d’aigües sense tractar al mar i als rius com a conseqüència de les pluges torrencials que poden veure’s agreujades amb el canvi climàtic.  Protegir el litoral davant de la inundació marítima agreujada pel canvi climàtic (augment del nivell mig del mar i increment dels episodis extrems). Actuacions clau Reduir el consum d’aigua potable 8.1 Assolir el consum de 100 l/hab/dia aigua domèstica potable mitjançant la implantació de mesures d’estalvi, campanyes ciutadanes i actuacions als equipaments públics grans consumidors d’aigua. Fer la ciutat més resilient davant de les inundacions 8.2 Executar les actuacions necessàries en col·lectors i dipòsits d’aigües pluvials per augmentar la capacitat del clavegueram i reduir els riscos d’inundacions i evitar els abocaments a la platja per les pluges intenses. 23 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia » 04. Cal que treballem conjuntament Aquesta declaració és fruit d’un procés de corresponsabilitat i reflexió conjunta realitzat amb la Taula d’emergència climàtica. La Taula es va constituir el juliol de 2019 com un grup de treball del Consell de Sostenibilitat, d’acord amb el reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament, per definir mesures concretes a desenvolupar per a fer front de manera efectiva a l’emergència climàtica. També és l’espai on l’Ajuntament rendirà comptes dels avenços i l’acompliment dels compromisos adquirits. El procés per a la realització d’aquesta Declaració ha comptat amb 4 sessions de treball amb 15 sessions debat paral·leles. Hi ha participat de manera presencial més de 300 persones representants d’unes 200 organitzacions que conjuntament han proposat més de 230 mesures consensuades, la majoria de les quals estan recollides a la Declaració. A més, s’ha posat a disposició la plataforma digital Decidim, on s’han produït més de 3.000 visites d’usuaris diferents, i on es poden consultar els informes de les diferents sessions de debat. Paral·lelament, s’ha realitzat una sessió participativa sobre l’emergència climàtica a Gràcia, per tal d’incloure accions proposades pel veïnat, tant per al PAD, com el pressupost participatiu. La ciutadania està compromesa i impulsa el canvi amb l’ajuntament. Però no n’hi ha prou. Cal involucrar tots els agents, cadascú des de la seva àrea de responsabilitat. Cal la implicació de les altres administracions que actuen en el nostre territori, del sector econòmic, d’altres ciutats, de tots els estats, que han d’augmentar l’ambició dels seus objectius de reducció d’emissions i s’han de posar d’acord amb els instruments i les eines necessàries per assolir-los. Calen aliances que permetin reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i ser més resilients. Cal facilitar el camí per què cada persona, des de la seva àrea d’intervenció, pugui avançar en la lluita contra la crisi climàtica i fer el que li pertoca. Calen noves normatives, una fiscalitat que integri el cost ambiental, més inversió per revertir el model energètic actual i substituir els combustibles fòssils i les centrals nuclears per energies renovables i de proximitat. Cal coherència política. 24 w ww.bcn.cat Declaració emergència climàtica al Districte de Gràcia » 05. Calendari de les accions Calendari orientatiu del desenvolupament de les accions d’aquest document: 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5 1.6 1.7 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6 3.1 3.2 3.3 4.1 4.2 4.3 5.1 5.2 6.1 6.2 7.1 7.2 7.3 8.1 8.2 2020 2021 2022 2023 2024 25 w ww.bcn.cat