Avaluació del programa Transformem els patis Avaluació del programa Transformem els patis © 2024 Agència de Salut Pública de Barcelona Tots els drets reservats. No es permet la reproducció total ni parcial de les imatges o textos d’aquesta publicació sense autorització prèvia. https://www.aspb.cat/ Aquesta publicació està sota una llicència Creative Commons Reconeixement – No comercial – No derivades (BY-NC-ND) https://creativecommons.org/ 1 Avaluació del programa Transformem els patis Responsables de l’informe Xavier Continente1, 2, 3, Sílvia Brugueras1, 2 i Maria José López1, 2, 3 Col·laboradora Lucía Artazcoz1, 2, 3 Agraïments Mariona Ferrer-Fons (ASPB), Gemma Drou (Fundació Universitària del Bages), Albert Espelt (Universitat Autònoma de Barcelona), Sergio García (Universitat Oberta de Catalunya), Paula Fortes (Universitat Oberta de Catalunya), Marina Bosque (Universitat Oberta de Catalunya), Mar Camarasa (Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI, Ajuntament de Barcelona), Blai Martí (Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI, Ajuntament de Barcelona), Emma Cortés (Institut d’Infància i Adolescència – Institut Metròpoli), Gretel Vila (Direcció d’Educació, Ajuntament de Barcelona), José Cano (Direcció d’Educació, Ajuntament de Barcelona), Mireia Mestres (Direcció d’Educació, Ajuntament de Barcelona), Pilar Lleonart (Direcció d’Educació, Ajuntament de Barcelona), Marta Carranza (Ajuntament de Barcelona) i a totes les escoles participants Cita recomanada Brugueras, S.; Continente, X.; López, M.J.; Artazcoz, L. Avaluació del programa Transformem els patis. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2024. 1 Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Pl. Lesseps 1, 08023 Barcelona, Spain 2 Institut de Recerca Sant Pau (IR SANT PAU), Sant Quintí 77-79, 08041 Barcelona, Spain 3 Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salut Pública (CIBERESP), Madrid, Spain 2 Avaluació del programa Transformem els patis Índex En què consisteix la intervenció? ..................................................................................................... 5 Què es vol avaluar? ............................................................................................................................ 7 Com s’ha avaluat? ............................................................................................................................... 8 Quins són els resultats de l’avaluació? .......................................................................................... 11 Propostes de millora ....................................................................................................................... 26 Conclusions ....................................................................................................................................... 27 3 Avaluació del programa Transformem els patis Avaluació del programa Transformem els patis 4 Avaluació del programa Transformem els patis En què consisteix la intervenció? Transformem els patis és un programa impulsat per l’Ajuntament de Barcelona que pretén millorar l’espai d'esbarjo i de joc perquè esdevingui més naturalitzat, fomentar les dinàmiques i relacions igualitàries que es produeixen en aquest entorn a partir de la diversificació del joc i promoure els usos comunitaris com a equipament de barri. L’objectiu del programa és transformar els patis de les escoles perquè siguin espais d’aprenentatges vitals, de benestar i de relacions equitatives per als infants i tota la comunitat, i reconèixer-los com un espai de joc per excel·lència. La transformació es fa mitjançant un procés de cocreació en el qual participa activament tota la comunitat educativa juntament amb altres entitats del barri. Il·lustració dissenyada per: Maria Calvet Més informació del programa a aquest enllaç: https://www.decidim.barcelona/processes_groups/6 5 Avaluació del programa Transformem els patis Les transformacions es fan seguint sis criteris per aconseguir un bon pati naturalitzat, coeducatiu i comunitari: 1 Espai valuós d’aprenentatge, coeducació i convivència 2 Diversitat d’ambients i dins l’escola activitats lúdiques i creatives 3 Garanteix el contacte amb la 4 Confortable i connectat natura: verd, terra i aigua amb l’entorn 5 (re)distribució equilibrada 6 Usos diversos per a la dels espais comunitat i el veïnat Font: Ajuntament de Barcelona- Institut Infància i Adolescència de Barcelona (https://institutinfancia.cat/mediateca/infografia-6-criteris-per-a-un-pati-naturalitzat-coeducatiu-i-comunitari/) Per transformar els patis, es duen a terme diferents actuacions, com ara la introducció d’elements per al joc divers; la plantació d’arbres i verd; la generació d’ombra; l’ampliació de l’espai de terra permeable i tou; la incorporació de nous espais de trobada i descans, i nous punts d’aigua, etc.; acompanyades d’una transformació del projecte pedagògic del pati. 6 Avaluació del programa Transformem els patis Què es vol avaluar? L’objectiu general és avaluar, amb perspectiva de gènere, els efectes del programa “Transformem els patis” en termes d’ús del pati i del benestar de la comunitat educativa. Els objectius específics són: 1 Descriure els canvis de les característiques físiques dels patis 2 Avaluar els efectes del programa en l’ús del pati i els tipus d’activitats que s’hi duen a terme 3 Avaluar els efectes del programa en les dinàmiques de joc i les relacions igualitàries 4 Avaluar els efectes del programa en el benestar de l’alumnat Explorar les percepcions de l’alumnat i el professorat 5 sobre l’impacte dels diferents elements, espais o estructures incorporats en l’ús del pati i les relacions 6 Explorar l’ús del pati com a espai d’aprenentatge després de la transformació 7 Explorar la satisfacció general de l’alumnat i el professorat després de la transformació 7 Avaluació del programa Transformem els patis Com s’ha avaluat? Disseny de l’avaluació Estudi d’avaluació no experimental pre-post amb mètodes mixtos. Població d’estudi La població d’estudi és l’alumnat i el professorat d’escoles d’educació primària que van participar en el programa el curs 2021-2022. A l’estudi es van incloure set escoles seleccionades d’acord amb els criteris d’inclusió i priorització següents: Criteris d'inclusió Priorització d'escoles segons •Una escola per districte com a màxim •Factibilitat per efectuar observacions •Representació equilibrada d'escoles de •Transformacions previstes als patis barris amb diferent posició socioeconòmica Escola Tibidabo Escola Turó Blau Escola Mas Casanovas Escola de la Concepció Escola Aldana Escola Rubén Darío Escola Enric Granados 8 Avaluació del programa Transformem els patis Recollida de dades La recollida de dades es va dur a terme mitjançat observacions no participants, entrevistes breus a l’alumnat i grups de discussió amb professorat i alumnat, combinant tècniques qualitatives i quantitatives. El conjunt del treball de camp es va dur a terme entre el maig del 2022 i el juny del 2023. OBSERVACIONS NO PARTICIPANTS Treball de camp: es va fer abans (maig del 2022) i després de la transformació (maig del 2023) a les set escoles participants. En cada moment es van fer dues observacions de 30 minuts (una durant l’hora de pati i l’altra en el temps de migdia), en què es va recollir informació quantitativa a partir d’un full de registre sistemàtic i informació qualitativa mitjançant un diari de camp. Informació recollida: en el registre sistemàtic: característiques físiques del pati, composició dels grups de joc que s’establien quant a mida de grup i sexe, intensitat d’activitat física, tipus d’activitat i ús de materials i equipaments. En el diari de camp: ocupació i distribució de l’espai, interacció social i conflictes entre l’alumnat, tipus de joc i ús d’estructures i elements del pati. ENTREVISTES BREUS Persones participants: 69 infants; 39 nenes i 30 nens. Treball de camp: entrevistes individuals de 3 a 5 minuts a l’alumnat d’entre 1r i 6è de primària de les escoles participants entre el maig i el juny del 2023. Temes tractats: ús del pati (espais i estructures/elements), tipus d’activitat efectuada, interacció social, relacions igualitàries (gènere i edat), benestar i comoditat abans i després de la intervenció; aspectes positius (agrada més) i negatius (agrada menys) i valoració del pati transformat. 9 Avaluació del programa Transformem els patis GRUPS DE DISCUSSIÓ Persones participants: 7 docents (6 dones i 1 home) i 36 alumnes de 5è i 6è de primària (16 nenes, 19 nens i 1 no binària) de tres escoles. Treball de camp: a l’abril del 2023 es van dur a terme dos grups de discussió amb professorat (un amb professorat d’educació infantil i un altre amb professorat d’educació primària) i tres grups de discussió amb alumnat del grup motor que havia participat en el procés de cocreació de la transformació. Temes tractats: En els grups de discussió amb professorat: naturalització del pati, ús del pati, dinàmiques i interacció social (gènere i edat), ús del pati com a espai d’aprenentatge, ús comunitari del pati, benestar físic i psicològic, aspectes positius i aspectes de millora i valoració del pati. En els grups de discussió amb alumnat: ús del pati (espais i estructures/elements), tipus d’activitat efectuada, interacció social, relacions igualitàries (gènere i edat), benestar i comoditat, aspectes positius (agrada més) i negatius (agrada menys) i valoració del pati. Com s’ha analitzat? Les dades qualitatives Les dades quantitatives s’han analitzat a partir s’han ana litzat amb el d’una anàlisi temàtica del programa estadístic contingut amb el suport Stata. Per a les dades del programari Atlas.ti. dels registres sistemàtics S’han codificat i creat de les observacions no codis analítics combinant participants, s’ha fet una les estratègies inductiva i anàlisi descriptiva i del deductiva. canvi pre-post. 10 Avaluació del programa Transformem els patis Quins són els resultats de l’avaluació? Característiques físiques dels patis • A totes les escoles s’ha incorporat algún element de naturalització (paviment de sauló, arbrat, jardineres o plantes) • A totes les escoles s’han incorporat punts d’aigua • A totes les escoles s’han generat nous espais d’ombra (tendals, pèrgoles de fusta) • A 5 escoles s’ha incorporat un sorral • A totes les escoles s’han incorporat estructures de joc, que varien segons l’escola i la mida del pati (castell multijoc, turonet de joc, estructura per fer equilibris, caseta o tipi, jocs musicals, pissarra, cuineta, rocòdrom...) • A 5 escoles s’han incorporat grades, tarimes o àgores i a 2 escoles s’han incorporat bancs llargs • A 5 escoles s’han incorporat taules de pícnic • A 4 escoles s’ha incorporat un espai tou (no naturalitzat) • A tots els patis s’ha fet algun canvi a la pista per millorar-la (pintura del paviment; incorporació/canvi de porteries o cistelles) 11 Avaluació del programa Transformem els patis Impacte en l’ús del pati des d’una perspectiva de gènere Canvis en el tipus de joc Hi ha hagut canvis en el tipus de joc realitzat tant en nenes com en nens dels diferents cursos. S’ha diversificat el tipus de joc La generació d’espais nous, la incorporació d’elements i estructures “Perquè hi ha tantes coses canviades nous, més possibilitat de moviment que allà podem fer tots els jocs que pels diferents espais del pati, afavoreix vulguem.” (nena) la diversificació del joc. Es juga menys a futbol i a pilota “Abans fèiem servir més la pilota. Ara L’existència d’altres opcions al pati utilitzem molt la zona d’àgora, i la implantació de noves normatives sobretot per esmorzar i parlar.” (nena) relacionades amb l’ús de la pilota i l’espai en algunes escoles, han impactat en l’ús de la pilota i el futbol. Percentatge d’infants que juga Percentatge d’infants que juga a futbol, segons mixticitat del amb pilota, segons mixticitat grup del grup Disminueix el percentatge de grups TOTAL 16,4 27,1 de nens que juguen a 14,1 TOTAL 23,7 futbol i a pilota. En Nens 28,8 37,7 canvi, augmenta el 12,1 Nens 16,5 percentatge de grups Nenes 0 de nenes i grups 3,3 Nenes 1,4 9,8 mixts que juguen a Mixt 17,2 futbol i el de grups 23,4 Mixt 33,8 % 37,6 % de nenes que juguen 0 10 20 30 40 50 0 10 20 30 40 50 a pilota. ABANS DESPRÉS ABANS DESPRÉS 12 Avaluació del programa Transformem els patis Es juga molt a jocs actius Es juga molt a jocs com ara atrapar o fet i “Sí, pues a pilla-pilla, a amagar, ja que utilitzen els elements del pati per l’escondite,... ara hi ha més llocs amagar-s’hi i fer el joc més divertit i emocionant. per amagar-se.” (nen) Es fan més activitats tranquil·les La presència d’elements nous de “Ara, com que no juguen a futbol, estan tots i poden seure a l’àgora o descans al pati, o el fet que hi ha menys jugar a la sorra, això sí que ha afavorit pista o menys espai per córrer, en el cas la interrelació entre ells i la dels patis més petits, afavoreix la socialització.” (professorat) realització d’activitats tranquil·les. Respecte als nivells d’activitat física, s’observa un augment del percentatge de nenes i de nens que fan activitat tranquil·la o posició asseguda, una disminució del percentatge de nenes i de nens que fan activitat física lleugera i una disminució del percentatge de nens que fa activitat física vigorosa, mentre que aquest percentatge es manté en les nenes. Percentatge de nenes i nens segons nivells d'activitat física, abans i després de la transformació 13 Avaluació del programa Transformem els patis Canvis en les dinàmiques de joc Hi ha hagut canvis en les dinàmiques de joc que tenen lloc als patis després de les transformacions. Augmenta el joc mixt entre nenes i nens La menor presència de futbol, la incorporació “Ara que no es pot jugar a d'elements nous i de noves normes en relació futbol fan mata-conills que és més relaxat i a vegades juguem amb l’ús de la pilota han afavorit el joc mixt. amb ells.” (nena) Els nens fan més Les nenes juguen més a Les nenes declaren que activitats tranquil·les futbol i altres jocs juguen més a jocs actius que abans esportius (bàsquet, no esportius vòlei) que abans Després de la Hi ha discrepàncies entre transformació, augmenta Malgrat que els nens són l’estudi qualitatiu i el el percentatge de grups els que juguen quantitatiu. Les nenes de nens que fan activitats majoritàriament a futbol, declaren que fan més joc tranquil·les com parlar, augmenta el percentatge actiu no esportiu com menjar i descansar. En les de nenes que juguen a jugar a atrapar, a fet i nenes, aquest futbol i també a altres amagar, a enfilar-se o a percentatge es manté esports. fer equilibris, tot i que les similar i continua sent dades quantitatives superior que en els nens. mostren una disminució en el percentatge d’aquesta mena de joc. “Les nenes si que potser busquen espais més per xerrar i fer les se ves “Ara fem voleibol, futbol i bàsquet coses.” (professorat) junts.” (nena) 14 Avaluació del programa Transformem els patis A continuació es desglossen els diferents tipus de joc segons si és un joc tranquil, un joc actiu esportiu o un joc actiu no esportiu per grups de nenes, nens i mixts. Percentatge de nenes i nens segons nivells d'activitat física, abans i després de la transformació JOC TRANQUIL JOC ACTIU ESPORTIU JOC ACTIU NO ESPORTIU Joc amb sorra Futbol Amb pilota Joc imaginatiu/Manualitat Bàsquet Amb material Parlar/Menjar/Descansar Altre esport Sense pilota ni material Nenes 0,4 0 Abans 17 50 0 10,9 18,7 0,4 1,1 3 3 Després 3 13 54,6 3,3 3,5 11,7 0,4 Nens 0,3 Abans 9,5 16,8 28,8 5 13,8 14,2 2,9 3,5 2,6 2,2 Després 4 11,7 37,8 12,1 4 19,4 2,6 Mixt 1,4 Abans 9,7 28,5 17,2 7,6 5,5 8,7 15,6 3,4 De sprés 6 8,9 26,6 23,4 8,4 4,5 13,8 2,3 3,2 15 Avaluació del programa Transformem els patis Canvis en l’ocupació de l’espai Després de la transformació, s’observen més nenes al pati Abans de la transformació, les nenes ocupaven espais més “A mi, em sento més lliure perquè als llocs dels patis podem estar més perifèrics i amagats del pati. A més, en lliures i podem jugar a més coses que alguns casos es quedaven a la classe o no sigui la pista.” (nena) tardaven més a sortir al pati per manca de motivació. L'augment de la mobilitat i la possibilitat de fer ús de més espais que no estaven presents abans afavoreix la reapropriació de l’espai no perifèric dels grups de nenes i mixtos, i afavoreix la igualtat de gènere en la distribució de l’espai. Es fan menys activitats tranquil·les als marges de les pistes Però ha sigut xulo perquè, com si Els infants es distribueixen més diguéssim, en els tres espais, com que homogèniament pels diferents espais convida a un joc diferent, ells mateixos del pati, especialment els grups de s’han gestionat l’espai.” (professorat) nenes i els grups mixts. En presència de pilota al pati, a la pista es manté l’ocupació de l’espai per part dels nens i es fan activitats esportives, principalment, futbol. Tot i així, la reducció de la centralitat del futbol fa que més infants puguin fer altres activitats esportives i, això, millora la inclusió, incrementa el ventall de joc i afavoreix la mixticitat del joc. “Si, però els de futbol ocupen la majoria de l’espai i costa més jugar a altres esports.” (nena) Els canvis en l’ocupació de l’espai depenen de les transformacions i de les normatives (ús de pilota, lliure circulació entre espais). 16 Avaluació del programa Transformem els patis Impacte en el benestar de l’alumnat S’han reduït els conflictes “Sobre com ens relacionem, ara hi ha La reducció del futbol i la pilota, la menys conflictes al pati de baix incorporació de nous espais per estar- perquè els nens abans jugaven a hi i seure i la realització de més futbol i xutaven la pilota a les persones que estaven esmorzant.” activitats tranquil·les han portat a una (nena) disminució dels conflictes al pati. “Abans la conflictivitat venia de l’avorriment perquè no sabien a què jugar, sumant que era tot cimentat, la Impacte positiu en el benestar calor... Ara és un espai de benestar.” dels infants (professorat) La diversificació dels espais i del tipus de joc ha comportat un augment del benestar dels infants. “Me lo paso mejor porque hay más lugares, es más interesante, hay más Els infants manifesten que se senten cosas que hacer.” (nen) millor, més còmodes i més contents després de les transformacions, especialment les nenes. 17 Avaluació del programa Transformem els patis En preguntar a l’alumnat pels sentiments, les emocions o les impressions que els generava el pati abans de la transformació, generalment mostraven aspectes negatius, com l’avorriment o la inseguretat, tot i que també van esmentar termes positius com la diversió o l’espai. Després de la transformació van emergir, de manera més freqüent, termes que mostraven satisfacció amb el pati, com comoditat, benestar o diversió. Sentiments, emocions o impressions que genera el pati abans i després de la transformació ABANS DESPRÉS Foto: Escola Enric Granados 18 Avaluació del programa Transformem els patis Valoració dels elements o espais de joc incorporats Les noves estructures tendeixen a ser més “Tampoc teníem sorral, cosa que ara utilitzades per nenes i grups mixts. sí que tenim. Els encanta, es fiquen allà tots.” (professorat) Percentatge d’infants que fan servir estructures de joc Tots els grups tendeixen a utilitzar majoritàriament estructures com àgores, grades i bancs i elements de la pista, com porteries i cistelles. Hi ha un percentatge més elevat de grups de nens que no utilitzen cap equipament. Hi ha hagut un guany de qualitat en l’espai de descans i repòs. Abans els infants utilitzaven espais com les escales, els esglaons o el terra per seure i ara poden fer servir bancs, grades, taules de pícnic, casetes, tipis, terra tou i jardineres. La inclusió d’espais confortables per fer activitats tranquil·les és important per donar cabuda a aquestes activitats i reconèixer-les com una opció més i per tenir, així, un pati més inclusiu. “Porque normalmente, cuando estoy sentada, cansada y todo eso me siento en el banco y estoy como más bien. Porque antes los bancos no eran tan cómodos. Para mí ahora es más cómodo.” (nena) 19 Avaluació del programa Transformem els patis Es va obtenir informació tant a través de les observacions com del personal docent i dels infants en relació amb els diferents elements o estructures del pati. A continuació, es presenten els elements, les estructures o els espais més relacionats amb els diferents aspectes abordats: Més utilitzats Permeten més Permeten més Hi juguen tant diversitat de joc joc mixt nenes com nens Àgora/Grades Àgora/Grades Àgora/Grades Àgora/grades Bancs Pista Sorral Bancs Pista Terra tou Caseta/Tipi Pista Hi juguen Hi juguen Hi juguen Més benestar/ més nens més nenes diferents edats comoditat Pista Àgora Sorral Àgora/grades Porteria/ Sorral Àgora/grades Pista cistella Taules pícnic Caseta/Tipi Taules pícnic Terra dur 20 Avaluació del programa Transformem els patis A continuació, es detallen amb més profunditat les tres estructures amb més potencial dels patis: ÀGORA/GRADES • S’hi duen a terme tant activitats tranquil·les com actives. • Són estructures molt versàtils que agraden molt tant a nenes com a nens i de tots els cursos. • Les nenes consideren que són un dels elements on es senten més còmodes i a gust. PISTA • Tant nens com nenes donen molta importància a la pista. • Els nens consideren que és un dels elements on es senten més còmodes i a gust. • Agrada més a nenes i nens més grans (cicle mitjà i superior). SORRAL • S’hi duen a terme majoritàriament activitats tranquil·les. • Alguns infants consideren que afavoreix més el joc de nenes i nens més petits. • Molt ben valorat pels més petits de l’escola (educació infantil i cicle inicial de primària). 21 Avaluació del programa Transformem els patis Ús del pati com a espai d’aprenentatge • El nou pati permet apropar-se a la natura i treballar la cura pel medi ambient a través de la naturalització del pati, tant com a autoaprenentatge durant el temps lliure com també com a projecte d’escola. • Algunes estructures, com les taules de pícnic, les àgores o els porxos han generat un nou espai per fer reunions o classes i per fer activitats obertes a les famílies. “És una oportunitat per treballar la cura “Passar de tenir un “El tema de l’àgora sobretot ens ha de les plantes, el pati de ciment total respecte pel verd... a això, dona molt permès fer les reunions de delegats o Quan volem omplir joc perquè reunions d’aula al pati. Algunes s’apropin i tinguin assignatures també aprofiten el pati per cantimplores els hi podem dir ‘escolta, cura de les a fer algunes classes perquè hi ha espais plantes.” per seure que abans no tenien.” en comptes de tirar l’aigua, anem i (professorat) (professorat) reguem les plantes’.” (professorat) 22 Avaluació del programa Transformem els patis Aspectes positius i de millora del programa Aspectes positius Alumnat Professorat • S’han diversificat els espais ja que ara po den jugar a més jocs diferents i moure’s lliurement pel pati. • S’ha incorporat vegetació i s’han creat nou s espais d’ombra. • Els elements que més agraden són • S’ha generat la possibilitat de el sorral i l'àgora a nenes i nens, fer activitats relacionades amb la caseta de fusta, el tipi i les la natura. taules de pícnic a les nenes, i la pista i el tobogan als nens. • S’han reduït les zones de ciment. • Després de la transformació s’ha convertit en un espai més bonic. • La transformació ha augmentat la socialització dels infants, la • Els nous elements per seure es mixticitat en el joc i les valoren molt positivament. relacions entre infants de diferents cursos. “Però el que més m’agrada són les taules de pícnic perquè hi seiem tots els dies allà i hi mengem i parlem.” (nena) “L'àgora és guai perquè hi pots passar per damunt, hi pots saltar.” (nena) “Ha estat una transformació molt encertada perquè de passar de tenir el pati que teníem al que tenim ara el canvi és brutal, i ha afavorit molt la convivència de l’alumnat.” (professorat) 23 Avaluació del programa Transformem els patis Aspectes de millora Alumnat Professorat • La majoria de fonts tenen problemes tèc nics. • Alguns elements com el sorral, l’àgora, o els bassals que es poden crear al voltant de les fonts/jardineres es perc eben com a perillosos. • La incorporació d’elements en patis partic ularment petits ha provocat una reducció d’espai, cosa que dificulta la rea lització d’activitat física. • El procés de cocreació ha estat massa l larg i els canvis no sempre s’ajusten al que havien demanat. • Hi ha elements i estructures de joc (com el sorral i el tobogan) • Manteniment de la vegetació. que es consideren més adequats per a infants més • Falten o s’haurien de millorar els petits i no agraden als infants de elements per generar ombra. cursos superiors. • Els elements naturals com la vegetació no agraden a alguns infants. • La sorra molesta i embruta. • Els jocs pintats a terra no agraden o no s’entenen i, per això, no s’utilitzen. “El sorral no m’agrada gaire perquè “L’espai és mil·limètric, no hi ha ocupa molt d’espai, i la sorra està per gaire espai per a jugar.” (nen) tot arreu i t’entra als ulls.” (nena) “Jo crec que el reg no funcionava bé. Hi ha com 15 arbres morts i les plantes aromàtiques també han mort." (professorat) 24 Avaluació del programa Transformem els patis Valoració general del programa Tota la comunitat educativa (infants i professorat) ha valorat molt positivament el pati. Per als infants, les transformacions El professorat considera que és un han estat positives i els agrada el espai nou agradable, divers i que pat i tal com ha quedat. convida a gaudir de més estones d’esbarjo que abans. Les nenes han puntuat el pati amb una mitjana de 9 i els nens ho han fet amb un 8,3 sobre 10. Puntuació nenes Puntuació nens “A mi (els canvis) m'agraden perquè hi “(Los cambios) Me han parecido muy ha més llocs per jugar i és més guai.” bien. Me han parecido muy divertidos. (nena) Me han alucinado. Ahora me divierto más.” (nen) “Ara realment, aprofitem molt més el pati. [...] Abans fèiem l’hora de pati i ja està, ara aprofitem alguna tarda o algun migdia i allarguem perquè els nens estan molt a gust.” (professorat) 25 Avaluació del programa Transformem els patis Propostes de millora A continuació, es presenten els aspectes de millora principals que proposa la comunitat educativa: • Incloure elements o estructures més adequades per a nenes i nens més grans. • Millorar algunes de les intervencions per evitar accidents, com per exemple evitar que es facin bassals al voltant de les fonts o de les jardineres o que surti tanta sorra del sorral. • Millorar la distribució dels elements de joc en el pati, especialment en els patis més petits on la incorporació d’elements pot reduir l’espai per córrer. • Incorporar més elements d’ombra. • Millorar el manteniment de les transformacions i de la vegetació, els punts d’aigua i tenir un bon sistema de reg i de canalització per a la sortida de l’aigua. 26 Avaluació del programa Transformem els patis Conclusions Les transformacions han Tot i que les observacions permès més diversificació mostren una possible reducció del joc i una disminució de de l’activitat física, les nenes l’hegemonia del futbol per declaren que es fan més jocs part dels nens. actius esportius. Les transformacions han S’ha produït una generat patis més reapropiació de l’espai no inclusius que permeten perifèric per part de grups de donar cabuda a altres nenes i mixtos, afavorint una activitats i reconèixer-les major equitat en la distribució com una opció més. dels espais del pati. S’ha guanyat qualitat Hi ha hagut un impacte d’espais que permeten positiu en el benestar de repòs i altra mena l’alumnat (menys conflictes i d’activitats. més comoditat). 27 Avaluació del programa Transformem els patis En general, tant l’alumnat Els elements o espais més ben com el professorat valoren valorats són l’àgora i les positivament les grades, el sorral i la pista. transformacions que s’han dut a terme. 28