Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 2023-2027 Mesura de Govern Gerència d’Àrea de Drets Febrer del 2025 Socials, Salut, Cooperació i Comunitat Índex 1. Emmarcament i justificació 3 2. Marc conceptual 6 2.1. Els Centres de Serveis Socials 6 2.2. Connexions comunitàries 8 2.3. Innovació social 8 2.4. Participació social 9 2.4.1. Construir ciutadania 12 2.5. Interseccionalitat 12 3. Els antecedents de la mesura 14 3.1. Impulsem 14 3.1.1. Comunitàriament 16 3.2. Evolució de les TAST impulsades 17 4. Marc normatiu 21 5. Mesura: objectius, eixos estratègics i actuacions 22 5.1. Objectius generals de la Mesura d’Acció Social 22 5.2. Objectius específics 22 5.3. Actuacions 24 Eix 1. Participació Social 25 Eix 2. Atenció Col·lectiva i Acció Comunitària 33 Eix 3. Innovació social 45 6. Governança i seguiment 57 7. Pressupost de les accions 59 8. Bibliografia 60 Annex 1. Gràfica pla d'acció corporatiu 62 1. Emmarcament i justificació La Mesura de Govern “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials” manté el compromís de la mesura anterior, “Impulsant l’acció social: territori, participació i comunitat”. N’esdevé una reformulació i en conserva l’enfocament, però està orientada a la recerca de noves formes de col·laboració entre agents clau i a l’aplicació de pràctiques innovadores. En el punt 3 d’aquest document farem esment dels projectes als quals dona continuïtat aquesta mesura, d’acord amb el context social en què ens trobem. Actualment la societat està immersa en una etapa de transformació caracteritzada per canvis socials que han redibuixat els espais de relació tal com els coneixem. Aquesta nova conjuntura està impregnada d’avenços, noves eines i espais relacionals que transcendeixen les delimitacions tradicionals i que generen una finestra d’acció que ha d’anar precedida d’una reflexió profunda, estructural i estratègica dels Serveis Socials Bàsics. Aquest fenomen obre pas a noves formes d’organització social i de governança capaces de respondre a una realitat variable. Els nous paradigmes també estan marcats per transformacions socials fruit de trajectòries vitals més incertes (reducció de la mida de les llars, canvis en els models de criança, mobilitat residencial marcada pel mercat de l’habitatge, situacions de solitud no desitjada, aïllament, etcètera). Per abordar-los cal una ampliació de la perspectiva d’atenció i una mirada àmplia que prevegi unes respostes més integrals i uns serveis més proactius. En aquest context, la nova mesura de govern en l’àmbit de l'Acció Social emergeix com una oportunitat per impulsar models d’atenció i planificació que permetin oferir respostes més adequades a les necessitats de les persones, en especial de les que estan en situacions de més vulnerabilitat, i que considerin les etapes del cicle de vida en què es troben. Aquest nou escenari és polièdric, amb factors que hi intersequen i en el quals es manifesten les principals formes d’exclusió. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 3 En són un clar exemple situacions confluents entre migració i infància, precarietat laboral i salut física i mental, inseguretat residencial i fragilitats comunitàries, o vellesa i solitud o aïllament. La mesura es presenta com una palanca de canvi, amb propostes adaptades i flexibles davant necessitats canviants, que fomenta la participació ciutadana i promociona la inclusió en sentit ampli. Per poder dur-la a terme, proposem incloure l’Acció Comunitària i la Participació Social en l’engranatge d’afermament dels Serveis Socials, per abordar les desigualtats des d’una comprensió més profunda de les necessitats. En aquest sentit, en el marc conceptual definirem com de pertinent és l’escenari del plantejament de les polítiques d’Acció Social des d’una lògica interseccional. Aquest esdevé un procés complex: per això, el primer pas és introduir la mirada d’aquesta perspectiva en el disseny i la implementació dels projectes que aquesta mesura inclou i que volen ser el model que es consolidi en els serveis d’atenció social futurs. El paper de la Innovació Social esdevindrà determinant, amb criteris per a la incorporació d’eines i avenços al servei de l’Acció Social, a fi que es tradueixin en un suport per a la desburocratització, l’agilització i la simplificació de processos. Alhora, ha de contribuir a incrementar l’eficàcia i l’impacte social de les polítiques públiques. Entomem, també, el desafiament d’introduir eines basades en la intel·ligència artificial en l’àmbit de l’Acció Social, tot entenent el pes del canvi cultural en l’organització que implica i considerant, alhora, l’anàlisi organitzativa, l’experiència d’usuari i la tecnologia. Aquest moment de transformació social, marcat per la intersecció de múltiples vulnerabilitats i la necessitat d’una resposta més integral i estratègica, representa una oportunitat única per redefinir el model d’intervenció dels Serveis Socials. La mesura de govern plantejada no només respon a les necessitats immediates, sinó que apunta a una transformació estructural i impulsa un sistema més proactiu, innovador i centrat en les persones. Incorporar lògiques interseccionals i eines d’innovació social no és només una resposta a la complexitat del present, sinó una aposta per construir serveis capaços d’anticipar- se a les necessitats emergents. Aquesta ambició transcendeix la millora de la resposta institucional: és una crida a consolidar un nou paradigma d’atenció social que promogui la inclusió, la participació activa i l’empoderament col·lectiu i que s’orienti cap a comunitats més cohesionades. 1.1. Procés d’elaboració de la mesura de govern La mesura de govern s’ha elaborat mitjançant un procés cooperatiu i estructurat en dos nivells de treball complementaris: un grup motor i diversos grups de treball organitzats per eixos temàtics, per garantir un enfocament transversal i participatiu. Grup motor: visió estratègica i impuls del procés El grup motor, amb reunions trimestrals entre el març i l’octubre del 2024, ha actuat com a eix vertebrador del procés. 4 Ajuntament de Barcelona Les seves funcions principals han estat alinear la visió i les estratègies de la mesura de govern amb l’estratègia general d’Acció Social i, alhora, garantir l’impuls o la continuïtat de les actuacions previstes i vetllar perquè es pugui fer un seguiment del desplegament que compleixi els objectius i els terminis d’execució. Aquest nivell de treball ha estat clau per mantenir una visió estratègica compartida i per garantir la coherència global de les accions dutes a terme. Grups de treball: desenvolupament operatiu i especialització Els grups de treball, organitzats per eixos temàtics —Participació Social, Acció Comunitària i Innovació Social— han funcionat com a espai operatiu per al desenvolupament de cada projecte. Amb una estructura estable, els grups s’han reunit quinzenalment durant la fase de planificació (del març al juny del 2024). Les seves funcions principals han estat vinculades a adequar les accions d’acord amb els eixos proposats, així com a ser un espai per facilitar la informació necessària, amb la visió global de l’enfocament de la mesura. Val a dir que l’equip de treball de la Direcció d’Atenció Social Territorial i Comunitària hi ha tingut un paper destacat i ha participat, d’una manera transversal, en diversos grups segons les necessitats dels projectes i les accions plantejades. Aquest treball cooperatiu ha enriquit el procés en aportar una mirada territorial i pràctica que ha contribuït a garantir que les accions dissenyades s’ajustin a la realitat dels Centres de Serveis Socials i les persones que hi atenen. En conjunt, aquesta estructura dual ha permès combinar la visió estratègica del grup motor amb l’especialització i l’execució concreta dels grups de treball i ha assegurat un procés de creació i planificació coherent, àgil i cooperatiu. En el punt 7 detallarem les funcions del Comitè de Governança i el procés amb el qual es durà a terme el seguiment de la implementació de les accions que conté aquest document. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 5 2. Marc conceptual Tal com hem avançat, la nova mesura de govern s’assenta sobre tres elements clau per reorientar els Serveis Socials Bàsics, en concret dins el marc d’actuació dels Centres de Serveis Socials. D’una banda, es proposa reforçar l’Atenció Col·lectiva i l’Acció Comunitària com a pilars fonamentals. Les entenem com un procés de col·laboració que incorpora la ciutadania en la identificació de necessitats i la cocreació de solucions, i que esdevé part activa en la presa de decisions en les seves comunitats. Complementa aquesta dimensió la Participació Social, que es basteix com a promotora de la veu activa de la ciutadania en l’avaluació de polítiques i programes socials. Reconeixem que la diversitat de perspectives i experiències enriqueix la qualitat i l’ajust de les intervencions. Finalment, la Innovació Social emergeix no només per promoure solucions creatives als reptes socials, sinó també com un mecanisme per desburocratitzar i flexibilitzar els processos i incrementar l’impacte social de les polítiques públiques. Cerquem impulsar pràctiques innovadores que simplifiquin els tràmits, fomentin la transparència i millorin l’eficiència en la prestació dels Serveis Socials. Aquest marc conceptual ens proporciona una guia per orientar les nostres accions cap a una gestió dels Serveis Socials més participativa, inclusiva i àgil, on comunitat i ciutadania són protagonistes de la construcció del benestar col·lectiu. Com a eix transversal de tots els projectes i les accions, incorporem la mirada interseccional, amb una presència necessària en els seus processos de disseny, implementació i avaluació. 2.1. Els Centres de Serveis Socials El context canviant que estem vivint situa els Serveis Socials Bàsics davant diversos reptes d’adaptació que conviden a incorporar una visió renovada. En els darrers anys, sobretot en l’anomenada postpandèmia, les polítiques que aborden els factors d’exclusió han estat marcades pel curtterminisme. S’han atès situacions de vulnerabilitat, travessades per mancances en múltiples dimensions, des d’una vessant reactiva i amb un enfocament comunitari novell. 6 Amb la nova mesura, no situem el debat en allò que ha de formar part o no de l’encàrrec estricte de l’àmbit dels Serveis Socials Bàsics, sinó que proposem dur a terme una revisió sistemàtica de les tasques que cal simplificar i oferim el temps requerit a l’acompanyament individualitzat, alhora que proposem atorgar un espai més rellevant a l’Atenció Col·lectiva, amb un paper proactiu per part de les persones ateses i incrementant també la capacitat adaptativa dels Centres de Serveis Socials (CSS) davant els nous escenaris i reptes socials. Aquestes adaptacions requeriran: • Transversalitat de visions. • Noves formes relacionals amb la ciutadania que enriqueixin els processos d’atenció. Per crear aquest marc d’actuació, proposem emprar una visió de l’Acció Social àmplia: Enfocament en els drets socials: promovem una Acció Social que respecti i garanteixi els drets socials de totes les persones, especialment d’aquelles en situació de vulnerabilitat. Això implica un compromís ferm d’igualtat, dignitat i justícia social. Transformació social: comporta treballar per una societat més equitativa i inclusiva, on tothom tingui les mateixes oportunitats. Empoderament i participació: defensem la importància de l’empoderament de les persones i les comunitats mitjançant la participació activa de la ciutadania en la presa de decisions que afecten les seves vides i comunitats. Val a dir que la participació de les persones usuàries es reconeix com a dret, deure i principi regulador dels Serveis Socials (art. 57 Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials). Prevenció i intervenció integral: advoquem per un enfocament que combini la prevenció amb la intervenció directa i que abordi les causes subjacents de l’exclusió social, alhora que s’ofereixen respostes a les necessitats urgents de les persones. Treball en xarxa: posem èmfasi en la importància de la col·laboració entre agents diversos per abordar les problemàtiques socials, amb mirada transversal i coordinada. Innovació social: destaquem la necessitat d’innovar en les polítiques i pràctiques socials. Això implica estar oberts a noves idees, mètodes i perspectives per tractar els reptes socials d’una manera més eficient i sostenible. Atenció personalitzada: promovem una atenció centrada en les persones que adapti les intervencions a les necessitats específiques de cada individu i comunitat, i que respecti la seva dignitat i autonomia. En aquest sentit, la mesura aposta per consolidar la incorporació activa de les persones ateses, entenent que la construcció de la ciutadania també interpel·la els Serveis Socials Bàsics, atès que implica acompanyar un canvi de posicionament més propositiu. Aquesta perspectiva ha d’esdevenir un instrument de millora continuada: s’han de reformular les actuacions d’acord amb un entorn actual (de més accés i ús de la comunicació via tecnologies de la informació) que acosti els Serveis Socials a nous espais de relació. Per introduir aquest canvi, amb una visió renovada per part del conjunt de professionals de l’àmbit social, s’opta per l’ús acompanyat de noves eines que permetin: • Comunicar i obrir-se a la ciutadania des d’espais nous. • Sistematitzar la pràctica per a una gestió eficient del coneixement. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 7 Aquests processos d’Innovació i Participació Social, hauran d’anar acompanyats d’estratègies de comunicació que ofereixin un coneixement del que són els Serveis Socials, i que, alhora, puguin atorgar valor a la seva actuació. Això inclou el següent: • Reconeixement de la seva funció, destacant i donant a conèixer la dimensió i l’impacte de l’atenció social dels CSS. • L’abordatge de la permanència d’estereotips al voltant del seu àmbit d’actuació. • Voluntat d’arribar a la ciutadania que s’autoexclou de l’atenció, amb criteris d’universalitat i amb objectius de trencament de l’estigma. 2.2. Connexions comunitàries En el context de les estratègies necessàries per abordar les problemàtiques socials vinculades a l’aïllament social, adoptem el concepte de “connexió comunitària”. Situar-la com un dret pot contribuir a superar plantejaments assistencials i atorgar, a la dimensió col·lectiva de l’atenció social de les persones, l’espai rellevant que mereix. La vulnerabilitat de qui rep atenció en els Serveis Socials es caracteritza no només per mancances materials, sinó també per la manca de xarxa, vincles o disponibilitat per al suport mutu. Sovint aquesta situació s’agreuja i dona lloc a situacions d’aïllament i discriminacions. En aquest sentit, cal una reflexió sobre quines accions poden contribuir a enfortir les denominades connexions comunitàries arreu del territori. Tenim una ciutat diversa i heterogènia i, per tant, calen intervencions adaptades: des de la prevenció de les situacions que puguin posar en risc les xarxes relacionals primerenques, fins a l’enfortiment de les que ja estan consolidades i poden esdevenir referents. El paper dels CSS és essencial pel seu coneixement profund dels territoris i les xarxes presents i perquè tenen capacitat de posar-les en relació. 2.3. Innovació social El desplegament de la Innovació Social en el marc d’aquesta mesura de govern ve marcat per tres criteris: • Ètica • Orientació a la gestió • Avaluació de l’impacte Es fonamenta en la Mesura de Govern d’Innovació Social 2021-2023, “Transformant la realitat per millorar el benestar dels veïns i veïnes de Barcelona”, la primera d’aquest tipus aprovada per l’Ajuntament i pionera en l’Administració local. Aquesta perspectiva subratlla la importància d’incorporar una visió que no només se centri en la innovació tecnològica o de processos, sinó també en com aquestes novetats poden millorar eficaçment el treball i la cultura de les professionals. La Innovació Social, per naturalesa, pretén abordar qüestions d’una complexitat considerable amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les comunitats, i aquesta complexitat requereix una reflexió profunda sobre els principis ètics subjacents. 8 Ajuntament de Barcelona Així, és imprescindible abordar qüestions com l’equitat, la inclusió i la sostenibilitat per garantir un apropament responsable a les iniciatives que es proposin. És evident que la ciutadania afronta un canvi constant i cada vegada més accelerat, i els Serveis Socials, alhora, perceben una demanda d’atenció més eficient que requereix unes adaptacions ràpides. Aquí és on l’estratègia digital té un paper fonamental. Per aquest motiu, és essencial entendre l’arribada de la IA com un instrument per a l’eficiència. No es tracta de resoldre els problemes actuals amb les eines tecnològiques disponibles, sinó de plantejar com aquestes tecnologies poden evolucionar i preveure i proposar les solucions que s’aplicaran en el futur, atès el ritme tan accelerat dels canvis. La IA pot oferir un gran suport a l’activitat diària dels Serveis Socials en permetre automatitzar tasques repetitives i alliberar recursos per concentrar-se en les activitats on el criteri tècnic i humà és imprescindible. D’aquesta manera, es poden repensar i evolucionar els processos per fer-los més eficients. Això no vol dir, però, que la tecnologia hagi de desplaçar les professionals del procés; ben al contrari, ha de complementar la seva tasca, per fer de l’Administració un ens més proper i intel·ligible per a la ciutadania. Per garantir que la tecnologia sigui realment útil, tant les professionals com la ciutadania han de ser capaces d’entendre-la i utilitzar-la adequadament. Tenim davant un gran repte pel que fa a la informació que es genera, que es necessita i que prové de dades que han d’estar ben connectades i estructurades. En aquest aspecte, la IA pot utilitzar l’anàlisi predictiva per anticipar situacions, optimitzar recursos i ajudar a prendre decisions adequades. En definitiva, la tecnologia ha d’ajudar a fer més eficient la tasca professional i treballar conjuntament en tots els àmbits clau dels serveis d’atenció social. En el context dels Serveis Socials Bàsics, la Innovació Social tindrà molt a aportar des de la perspectiva relacional, que en aquest cas implica canviar la manera d’explicar-nos i de comunicar-nos per donar valor al que fem. 2.4. Participació social La participació de la ciutadania en relació amb l’Administració no només constitueix un dret de ciutadania sinó que és, sens dubte, un indicador de qualitat democràtica. La Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona reconeix clarament el dret de participació ciutadana, aprofundeix en els mecanismes de participació, reforça la pràctica democràtica i estimula la cooperació entre l’Ajuntament i el moviment associatiu i els agents socials, com a factor de progrés i de cohesió de la ciutat. L’article 30 fa una referència explícita a la garantia del dret de participació, especialment en les matèries que afecten més directament la qualitat de vida de la ciutadania, i és en aquest marc que la participació en l’àmbit de les polítiques socials esdevé especialment rellevant. Les normes de participació contingudes en la Carta municipal s’han desenvolupat reglamentàriament al llarg dels darrers anys i, en l’actualitat, l’Ajuntament de Barcelona disposa d’un reglament de participació ciutadana, aprovat l’any 2022, que regula els canals de relació entre la ciutadania i el consistori per facilitar la participació de la primera en els processos de presa de decisions polítiques i en el funcionament dels serveis municipals. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 9 Tal com s’apunta en el preàmbul d’aquest reglament, la ciutadania es relaciona amb l’Ajuntament en àmbits diversos: com a usuària dels serveis municipals (que són el resultat d’unes polítiques concretes), com a membre d’organitzacions socials o comunitàries o com a agent dinàmic en l’activitat política. La mateixa Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials destaca la importància de la participació i la implicació ciutadanes en tots els nivells del sistema de Serveis Socials, sigui mitjançant òrgans formals sigui a través d’experiències d’innovació democràtica, tant en la definició de les necessitats i la presa de decisions com en la gestió dels serveis. Igualment, fa un reconeixement explícit del paper essencial de les entitats del tercer sector en la creació del model de Serveis Socials a Catalunya i de l’extensa xarxa que posen a l’abast de les persones en situació d’exclusió social o de vulnerabilitat. En concret, destaca que les entitats socials contribueixen a fer efectives les obligacions dels poders públics d’aconseguir la igualtat d’oportunitats i una millor qualitat de vida per a totes les persones, el desplegament d’una xarxa de Serveis Socials adequada a les necessitats, la identificació de necessitats emergents, la sensibilització social, la participació ciutadana, la solidaritat i la cohesió social. I no només en fa un reconeixement com a representants dels beneficiaris dels Serveis Socials, sinó que també assenyala que cal garantir l’establiment d’un model de cooperació i concertació públic i privat que fomenti les entitats socials i els doni estabilitat. Així doncs, al llarg de l’articulat hi ha diversos preceptes que indiquen la necessitat — i l’obligació— d’impulsar la participació de la societat civil en la planificació, la gestió i l’avaluació dels Serveis Socials. Per tant, la ciutadania i les seves organitzacions necessiten uns canals específics que han de fer possible la participació per proposar, debatre i coproduir les polítiques públiques, i la deliberació que es generi en el marc d’aquests canals també ha de tenir una funció pedagògica i d’aprenentatge molt important en la corresponsabilitat dels afers públics i comunitaris. Ha de permetre generar coneixement compartit i mutu entre ciutadania i Administració per millorar les polítiques públiques. En coherència amb tot aquest marc d’acció, i en l’àmbit específic de les polítiques i els Serveis Socials, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat diversos espais de col·laboració publicosocial que, amb diversos rols i funcions, aprofundeixen en l’estratègia i el compromís de la participació: El Consell Municipal de Benestar Social El Consell Municipal de Benestar Social, creat l’any 1988, és un òrgan de participació en l’àmbit del benestar social, la qualitat de vida i els Serveis Socials que vol implicar la societat civil en el debat i la construcció del benestar social a la ciutat. Els seus objectius principals són els següents: • Analitzar i elaborar propostes i suggeriments i elevar-los a l’equip de govern municipal per millorar les polítiques de benestar social. • Promoure una cultura de benestar social a la ciutat, validar les línies d’actuació en política social i fomentar la concertació entre els agents implicats. • Actuar des d’una visió de la política i del benestar social àmplia i integradora, en què la realitat social s’analitza des de la seva especificitat, però sense perdre de vista la visió i l’acció globals per transformar-la. • Facilitar la interrelació entre les entitats i les institucions que actuen en el camp del benestar social i la qualitat de vida. 10 Ajuntament de Barcelona • Analitzar críticament i prospectivament la situació a la ciutat en el marc del benestar social i la qualitat de vida, així com les actuacions que s’hi duen a terme. • Generar coneixement, prospectiva i debat sobre les realitats del seu àmbit i promoure consensos sobre aquests temes. • Assessorar, recomanar i col·laborar en les polítiques, els plans i els programes municipals. • Estudiar i emetre informes o dictàmens sobre els plans, les ordenances municipals, les normatives i altres temes d’interès per a la ciutadania o per al Consell en aquesta matèria. El seu funcionament s’estructura a partir d’un plenari, una comissió permanent i set grups de treball temàtics (Acció Comunitària, Drogodependències, Envelliment, Igualtat d’Oportunitats en la Infància, Salut, Serveis Socials, i Participació Ciutadana en l’ús de Serveis Socials). Durant el curs 2023-2024 del Consell, hi han participat un total de 311 persones. L’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva L’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva neix l’any 2006 com l’espai de participació, de cooperació publicoprivada i d’acció conjunta entre institucions i organitzacions de la ciutat que treballen per construir una Barcelona més inclusiva i amb més qualitat de vida per a totes les persones. Es tracta d’un espai compartit entre el Govern de la ciutat i la societat civil amb la finalitat d’incrementar el capital social, és a dir, la seva capacitat d’organització i actuació conjunta mitjançant la cooperació i l’articulació de xarxes d’acció. Des de la presentació pública de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, el gruix d’entitats, institucions i organitzacions implicades i adherides ha anat augmentant any rere any. L’any 2006, 235 entitats, institucions, empreses i universitats de la ciutat van signar l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva. El 2024, la xifra ascendeix a 881 entitats compromeses (Administració pública, associacions, fundacions i federacions, universitats, col·legis professionals, empreses, organitzacions sindicals i patronals, etcètera). Actualment, en el marc de l’Acord hi ha actives 14 xarxes d’acció: • Xarxa per a la Inclusió Laboral de Barcelona • Xarxa Barcelona Resilient • Xarxa d’Entitats Socials d’Assessorament Jurídic en Estrangeria • Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar • Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona • Xarxa de Centres Oberts d’Atenció a la Infància i l’Adolescència • Xarxa de Drets de la Infància • Xarxa NUST - Nous Usos Socials del Temps • Xarxa pel Suport a les Famílies Cuidadores • Xarxa per una Ciutadania Activa i Compromesa • Xarxa pel Dret a una Alimentació Adequada a Barcelona • Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent • Xarxa de Prevenció i Convivència • Xarxa Metropolitana d’Inclusió Residencial Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 11 També cal destacar que, en la marc de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, l’any 2022 es va impulsar el Fòrum Social Metropolità, una iniciativa que s’ha anat configurant com un espai de treball horitzontal, obert a la participació activa de totes les entitats socials i els ajuntaments de la regió metropolitana, amb una governança flexible sobre de la col·laboració i la coproducció del conjunt d’agents socials i institucions que hi intervenen. El Fòrum busca promoure, facilitar i apuntalar les interdependències entre entitats socials i ajuntaments per afrontar amb més èxit els reptes socials de la metròpoli i, d’aquesta manera, reduir les desigualtats socials i incrementar la qualitat de vida de la ciutadania. En tots aquests espais pren una rellevància especial el rol del Tercer Sector Social, en tant que organitzacions que vehiculen la participació ciutadana i defensen els drets de les persones usuàries dels Serveis Socials. El Tercer Sector Social de Catalunya està integrat per organitzacions que sorgeixen de la iniciativa ciutadana o social, sota modalitats diverses, d’acord amb criteris de solidaritat i participació social, sense ànim de lucre i amb finalitats d’interès general, que es basen en el reconeixement i l’exercici dels drets civils, econòmics, socials o culturals de les persones i grups en situació de vulnerabilitat o que es troben en situació de discriminació, pobresa o risc d’exclusió social. La participació i la incidència del Tercer Sector Social en les polítiques municipals són, alhora, una manera de legitimar l’acció pública i de posar en el centre de la presa de decisions les seves capacitats, expertesa, coneixement i compromís. 2.4.1. Construir ciutadania Dotar d’espais on es pugui fer una veritable exposició d’interessos implica un canvi de posicionament de passiu a actiu de les persones ateses que interpel·la els Serveis Socials a oferir respostes col·lectives que cerquin punts d’equilibri entre aspiracions diverses i interessos col·lectius. Aquesta proposta fomenta una implicació més gran de la ciutadania en els processos de decisió i promou un sentiment de pertinença i corresponsabilitat en la gestió dels recursos i els serveis comunitaris. Enriquim el procés entenent la participació com a diàleg col·lectiu i continuat, on les perspectives són escoltades i valorades. Aquesta proposta, en funció de la seva capacitat d’articulació, pot esdevenir un espai de cocreació útil per millorar la prestació de serveis i construir unes respostes més efectives. La participació activa de la ciutadania en aquests espais no només reforça la seva capacitat d’incidència; també afavoreix l’aprenentatge col·lectiu i la innovació social. Entenent que no totes les veus tenen la mateixa capacitat d’estar presents, cal desenvolupar estratègies per assegurar que totes les persones puguin exercir el dret de participació en igualtat de condicions promovent unes dinàmiques més inclusives. Els Serveis Socials, així, esdevenen la base d’un canvi positiu, on la veu de cada ciutadà compta i contribueix construir unes comunitats més resilients. 12 Ajuntament de Barcelona 2.5. Interseccionalitat El concepte d’interseccionalitat s’ha començat a aplicar en el disseny de polítiques públiques estatals i europees, tot i que encara presenta desafiaments importants. La incorporem en aquesta mesura, dins el marc conceptual, com a eix transversal en el bloc d’actuacions. Per començar a incorporar la mirada interseccional en l’àmbit dels serveis d’atenció social, un sector fortament compartimentat, considerem que és essencial establir una base sòlida de coneixement teòric i pràctic. Algunes experiències internacionals identifiquen models innovadors que poden servir de base per comprendre com els Serveis Socials poden incorporar la perspectiva interseccional en contextos diversos. En primer lloc, caldria revisar com es recopilen i s’utilitzen les dades. Una implementació efectiva de la interseccionalitat requereix unes dades desagregades de categories socials múltiples (gènere, classe, raça, discapacitat, etcètera). Fer una formació adequada per al personal tècnic en aquest sentit també serà clau perquè la implementació es faci amb èxit. El concepte de la interseccionalitat comporta una atenció integral de les persones que consideri tots els seus condicionants, i, per tant, implica intervencions amb mirada àmplia. Un altre punt de partida clau és implicar els grups que es veuen afectats per múltiples formes d’opressió en el procés de disseny i implantació dels Serveis Socials. Aquesta darrera fita es vol assolir amb les accions vinculades a la Participació Social i l’Acció Comunitària. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 13 3. Els antecedents de la mesura Com hem esmentat, la Mesura de Govern “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials” esdevé una evolució de la mesura anterior, “Impulsant l’acció social: territori, participació i comunitat”. Reconeguda la necessitat de fer evolucionar el sistema de Serveis Socials Bàsics de la ciutat de Barcelona, apostem pel desplegament efectiu d’accions que consolidin la perspectiva comunitària (ja establerta amb el projecte “Comunitàriament” als Centres de Serveis Socials) i orientin la mirada cap a la participació ciutadana. Això implica un canvi d’accent que va des de la formulació de conceptes o el guiatge de les metodologies que recull la mesura anterior cap a la concreció d’iniciatives que abordin les necessitats de la comunitat i cap a posar l’èmfasi en resultats mesurables i millores tangibles. El propòsit és garantir una transició fluida de les idees i propostes plantejades el 2021 cap a accions i impactes en la ciutadania, amb una perspectiva d’eixos més àmplia. Aquesta nova etapa se centra en la implementació pràctica de polítiques i actuacions que fortifiquin els llaços comunitaris, promoguin la inclusió social i ofereixin solucions concretes als reptes i les realitats canviants de la ciutat de Barcelona. Els principals antecedents que orienten els objectius, els eixos i les accions són fruit de projectes i programes dels quals detallem l’evolució a continuació. 3.1. Impulsem L’any 2016 es va promoure el pla Impulsem amb la voluntat, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de repensar el rol i el funcionament dels Centres de Serveis Socials (CSS). L’objectiu inclou crear una visió i una planificació a llarg termini, elaborades i compartides amb tota l’organització, així com construir una visió de futur a partir d’identificar les estratègies i les orientacions que han d’ajudar a assolir-la. Aquesta acció es va dur a terme mitjançant un procés participatiu en el qual van participar tots els perfils, rols i nivells professionals, i va donar lloc a dos plans d’actuació (2017-2019 i 2020-2023). 14 Una vegada acabat el procés, l’IMSS disposa del Pla de projectes dels CSS 2024-27, que inclou programes que s’estan treballant i duent a terme en els centres actualment i també d’altres que s’iniciaran properament i fins al 2027. Figura 1. Evolució de l’Impulsem al Pla de projectes CSS 24-27 Font: Departament de Gestió i Desenvolupament Operatiu (DGDO) de l’IMSS Es tracta de dinou projectes, en cinc línies estratègiques: • Organitzativa • Suport a la intervenció i la gestió • Innovació • Comunicació interna i externa • Temes transversals: gènere i cura professional Troba les seves bases en projectes ja iniciats en anteriors plans o estratègies (nou són de continuïtat i provenen de l’Impulsem), i se n’afegeixen deu de nous, a partir de noves necessitats detectades i d’acord amb l’estratègia actual de l’organització. El Pla de projectes té el seu encaix, com no pot ser d’una altra manera, en el Full de ruta de l’IMSS 2023-27. Els eixos del full de ruta són les següents: • Reducció de la burocràcia: recuperar temps per a la intervenció social eliminant els tràmits excessius que poden entorpir l’eficàcia dels serveis. Fer-ho requereix la sostenibilitat i l’optimització dels processos i recursos. Això ha de permetre identificar, analitzar i documentar eficaçment i, alhora, fomentar una cultura d’innovació en tots els nivells de l’organització. • Enfortiment de l’atenció grupal i comunitària: fer de l’atenció grupal i del treball comunitari una part integral de la resposta dels CSS i reconèixer la seva importància en la millora del benestar dels barris i del seu veïnat. Per dur-ho a terme, calen serveis personalitzats que integrin projectes i models d’atenció innovadors. Aquest eix inclou la promoció de les perspectives grupal i comunitària mitjançant metodologies d’Atenció Col·lectiva en espais singulars. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 15 • Simplificació de l’organització dels centres: desenvolupar una organització més senzilla i flexible dels CSS per millorar-ne l’eficiència i l’adaptabilitat a les necessitats de la ciutadania. • Millora de la vinculació amb les accions socials locals: reforçar la vinculació dels CSS amb les accions socials dels barris, i potenciar la col·laboració i la coordinació amb altres agents i iniciatives locals per respondre millor a necessitats diverses. Per a això cal fomentar la col·laboració transversal i el treball en xarxa amb el Tercer Sector i obrir nous canals amb la ciutadania. • Foment del compromís, la responsabilitat i el desenvolupament professional dels equips a través de polítiques de gestió de persones que abordin tant la captació com la retenció del talent i tinguin en compte la singularitat del treball als CSS. Avançar en la generació de marcs comuns, a partir d’establir procediments compartits, espais per col·lectivitzar informació o fer conjuntament processos des de l’experiència, pot contribuir a millorar el coneixement de les professionals, a qüestionar imaginaris i a facilitar eines per construir una mirada reflexiva que ajudi a repensar les pràctiques quotidianes. En coherència amb aquests eixos prioritaris, la mesura de govern es presenta com a corriola1 no només per garantir-ne l’assoliment, sinó per ajudar a consolidar-los en l’estructura organitzativa dels centres i a incorporar les millores que vindran dels àmbits de la Participació Social, l’Acció Comunitària i la Innovació Social, mitjançant accions que integrin sabers i metodologies i facilitin l’impuls d’un nou model d’atenció en el futur. 3.1.1. Comunitàriament El segon dels eixos de l’estratègia de desenvolupament dels CSS de Barcelona té per objecte fer de l’atenció grupal i el treball comunitari una part essencial de la resposta dels Centres de Serveis Socials. En concret, el projecte Comunitàriament se centra a reforçar la mirada comunitària en els Centres de Serveis Socials a través de l’acompanyament i el suport, sota la premissa que la construcció de comunitat genera processos d’empoderament i autonomia entre la població. S’impulsa des de l’Institut Municipal de Serveis Socials, conjuntament amb la Direcció d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona. Ha format part de l’Impulsem i està inclòs en la línia d’acció vinculada al suport a la intervenció i la gestió del Pla de projectes 2024-2027. De les valoracions de l’experiència metodològica a l’hora d’implantar-lo en destaquen punts forts que en justifiquen la continuïtat per anar més enllà en la seva consolidació. Ressaltem, des de la mirada tècnica: • Nova relació entre professionals, territori i ciutadania que genera espais de relació horitzontal que incorporen les persones ateses des de la diagnosi. • Descentralització: construcció des de converses amb veïnat del barri. • Detecció i abordatge de problemes individuals d’una manera col·lectiva. • Visió dels Centres de Serveis Socials com a espais relacionals i de trobada. • Incorporació de la mirada comunitària en el treball individual. 1 Una corriola, politja o cúrria és una màquina simple que consisteix en una roda amb un canal a la vora (en forma de llanda) pel qual es fa passar una corda o cable i que, a més, és mòbil al voltant del seu eix central. Les corrioles s’utilitzen per canviar la direcció d’una força, per amplificar una força o per transmetre el moviment de rotació a altres corrioles. 16 Ajuntament de Barcelona També s’han copsat els beneficis percebuts per la ciutadania sobre la seva participació: • Ampliació de la xarxa de relacions i trencament de situacions de soledat. • Creació i enfortiment de les relacions entre persones d’orígens diversos més enllà dels límits mateixos de l’acció. • Facilitació de la connexió amb iniciatives d’altres territoris. • Potenciació de les capacitats pròpies per fer front als reptes quotidians. • Millora de la percepció sobre les professionals dels Centres de Serveis Socials. El desembre del 2023 acaba una segona fase d’implementació del projecte Comunitàriament, un procés de treball organitzatiu i metodològic que ha durat tres anys i que ha suposat un pas endavant cap a la incorporació d’una metodologia i una organització favorables a la intervenció comunitària. Segons les dades recollides, podem afirmar que en el conjunt de Centres de Serveis Socials (CSS) de la ciutat de Barcelona s’ha avançat en aquesta metodologia i organització favorables a la intervenció comunitària. Així doncs, aquests resultats suposen un punt de partida per al disseny d’una nova proposta metodològica de continuïtat. En concret, d’acord amb l’informe de balanç del Pla d’actuació Impulsem 2020-2023, el projecte Comunitàriament ha arribat al 94% del seu grau d’assoliment. Farem referència a la seva continuïtat dins l’eix de l’Atenció Col·lectiva i l’Acció Comunitària. El disseny de la seva proposta metodològica ha permès que els CSS consolidin aquesta perspectiva, d’acord amb les característiques dels seus propis equips i territori d’influència, principalment. Per a la incorporació d’aquesta nova metodologia de treball, s’apunta com a element clau, l’acompanyament, per part de les tècniques d’Acció Comunitària als CSS, així com d’altres suports per a l’impuls de les accions (formació, transferència de coneixement, etcètera). En relació amb les persones participants, un dels elements més importants per dur a terme les accions ha estat la incorporació de les persones ateses als CSS en el diagnòstic de les necessitats i el disseny de les accions. Aquesta participació ha afavorit ampliar la xarxa relacional i la generació de nous actius al territori. Amb tot, es tracta d’un punt de partida molt adient que convida a la consolidació de l’Acció Comunitària als CSS i que la insereix en el dia a dia de la dimensió col·lectiva de l’atenció, amb un acompanyament i una valoració de l’escalabilitat que s’ajustin a les necessitats organitzatives dels equips i que apostin per la participació efectiva de les persones ateses. 3.2. Evolució de les TAST impulsades La Mesura de Govern “Impulsant l’acció social: territori, participació i comunitat”, aprovada el mes de novembre del 2021, va promoure la constitució de les taules d’acció social territorials (TAST). Les taules es definien com “espais de trobada d’actors públics i del teixit social dels barris per crear, enfortir i ampliar en el territori el treball en xarxa entre l’Ajuntament i les entitats socials per tal de possibilitar la coproducció de programes i projectes d’acció social”. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 17 El projecte s’emmarcava en l’estratègia de territorialització de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva (del qual hem fet esment), de manera complementària al Fòrum Social Metropolità: mentre que aquest orienta la mirada cap a la regió metropolitana, a través de les TAST es pretén dirigir cap als barris la filosofia de treball compartit i de coproducció pròpia de l’Acord. Els objectius amb els quals es va plantejar aquesta posada en funcionament de les TAST, amplis i genèrics en aquell moment, encara continuen vigents: • Millorar la capacitat d’organització i acció del territori per respondre als desafiaments socials establint uns criteris compartits d’actuació entre l’Ajuntament i les entitats socials per reduir les desigualtats socials i afavorir l’Acció Social innovadora basada en una nova governança pública. • Dotar de sinèrgia i d’impacte els recursos invertits en els programes i projectes socials per aconseguir nous avenços en la reducció de les desigualtats socials. • Augmentar el coneixement mutu, la confiança, la col·laboració i la coproducció entre tots els actors socials que treballen al territori, i articular-hi o potenciar el teixit social existent. • Enfortir la dimensió comunitària dels Centres de Serveis Socials i, en general, de tots els serveis i equipaments d’Acció Social, de manera que possibilitin una permeabilitat més gran pel que fa al teixit social del seu àmbit territorial d’actuació. Mitjançant la implantació de les TAST, es volia aconseguir que les xarxes d’actors socials del territori poguessin disposar d’un sistema d’informació i circulació de sabers i bones pràctiques que permetés enriquir el coneixement mutu i identificar i coproduir nous projectes compartits. Al mateix temps, les TAST han de contribuir a construir i desplegar un model d’actuació de referència en les diverses temàtiques o àmbits d’actuació identificats. El repte principal a l’hora de construir aquests espais era la necessitat de conjugar dues visions aparentment contraposades: • L’establiment de criteris organitzatius i de funcionament per a tots els districtes. • La implantació d’un model prou flexible per adequar-lo a les característiques i les realitats dels territoris. En aquell moment la metodologia que es dibuixava pretenia “no adaptar la realitat social a la metodologia, com sovint es fa, sinó al contrari, adaptar les metodologies i els instruments a les diverses realitats complexes i diferenciades socialment”. La realitat dels territoris, subjecta a les transformacions de context mencionades, dificulta introduir nous sistemes o mètodes d’organització mentre es continua construint xarxa. Val a dir, també, que molts dels territoris, sobretot a escala de barri, ja disposen de xarxes sectorials que tenen un paper molt rellevant en la coordinació i la resposta a les necessitats properes i entre els seus objectius tenen l’articulació d’estructures i espais d’Acció Social. Encara resten alguns territoris, no exemptes d’inquietuds per articular l’Acció Social, on l’impuls de les TAST pot ser l’espai per teixir, reparar i enfortir les xarxes existents. Així doncs, fruit dels aprenentatges acumulats dels darrers dos anys, en què s’han posat en pràctica dues TAST (Nou Barris i Sants-Montjuïc) i també del treball prospectiu en diversos territoris més, es proposa renovar les bases per mantenir i, si escau, ampliar aquesta experiència des del convenciment que la generació de vincles i el treball col·laboratiu 18 Ajuntament de Barcelona adquireixen ple sentit i tenen més recorregut en els espais de treball més propers a la ciutadania, les entitats i el conjunt de professionals de l’àmbit social. Les taules són un punt de trobada on actors públics i iniciatives socials del territori s’uneixen per treballar conjuntament en la identificació i l’afrontament dels principals reptes socials (transversals o sectorials), i per assolir aquest objectiu es determinen, en coordinació amb els districtes, els itineraris metodològics i organitzatius més adequats a la realitat social territorial. Taula d’Acció Social Territorial de Nou Barris Des del seu inici, s’han dut a terme diverses trobades per coordinar els esforços entre els actors implicats. Aquestes trobades es detallen a continuació: • Reunions amb l’equip tècnic: s’han celebrat tretze reunions entre el 2021 i el 2023. • Reunions del grup motor: han tingut lloc quatre trobades l’any 2024. • Jornades i esdeveniments especials: s’han dut a terme tres jornades rellevants: ○ 2022: 4 de febrer i 24 de febrer: dues reunions, una de les quals de constitució de la Taula. ○ 2024: 6 de juliol: Jornada temàtica sobre infància. L’any 2023 la TAST de Nou Barris s’ha consolidat amb la celebració de dues plenàries: Plenària del 8 de febrer a la Seu de Districte de Nou Barris: En aquesta trobada es va aprofundir en la qüestió de l’educació en el lleure al districte i es va fomentar un diàleg sobre l’experiència de les entitats en la campanya del 2022. Plenària del 19 d’octubre a la Seu de Districte de Nou Barris: L’objectiu d’aquesta trobada va ser establir les prioritats dels reptes que la Taula havia d’afrontar a partir d’aquell moment. Es va dur a terme una dinàmica participativa amb les persones representants de les entitats i els serveis presents. D’aquesta priorització en van sorgir diversos temes: violència (en totes les seves formes), malestar emocional, bretxa digital i habitatge. Durant la trobada es va destacar la importància que algunes entitats s’incorporessin al Grup Impulsor de la TAST per permetre que, de manera conjunta entre entitats, serveis i personal tècnic del districte, es pogués treballar en la trobada següent i en els reptes prioritzats. Taula d’Acció Social Territorial de Sants-Montjuïc El dia 22 de febrer de 2023 la TAST de Sants-Montjuïc va celebrar la Jornada de Constitució a la Lleialtat Santsenca. La jornada va tenir lloc en una sessió participativa on es va debatre sobre els principals reptes socials del districte i com afrontar-los d’una manera compartida entre les entitats i l’Ajuntament. Mitjançant una dinàmica en forma de taller de cocreació de prioritats d’acció i resultats, es van destacar els reptes següents: bretxa digital, solitud/aïllament, salut mental, acollida a persones nouvingudes i habitatge. A banda de la constitució i la plenària, s’han organitzat diverses reunions amb l’equip tècnic, el Grup Impulsor i les comissions per tal de garantir el bon funcionament i l’articulació dels objectius de la Taula. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 19 Són les que es detallen tot seguit: • Reunions amb l’equip tècnic: el 14 de juliol de 2022 es duu a terme una reunió prèvia a la constitució de la Taula. • Reunions del Grup Impulsor: han tingut lloc un total de catorze reunions entre el 2022 i el 2024 (sis l’any 2022, sis el 2023 i cinc durant el 2024 i fins ara). • Reunions de la Comissió d’Acollida: s’han fet cinc trobades durant l’any 2023. D’aquesta manera, els dos territoris que han obert camí ho han fet a través de processos diferents, però amb l’objectiu comú d’enfortir les relacions entre actors públics, associatius i privats, i iniciar o intensificar la coproducció de programes, projectes i accions. En la descripció de l’acció d’ampliació de les TAST, explicarem la metodologia que emprarem per impulsar noves taules a tota la ciutat. 20 Ajuntament de Barcelona 4. Marc normatiu Com en la mesura anterior, el gran marc normatiu ve marcat per la Llei 12/2007 de Serveis Socials, però volem incloure-hi legislació més específica referent als eixos proposats. Hem fet esment del Reglament de participació ciutadana, aprovat pel Plenari Municipal de l’Ajuntament el 27 de maig de 2022. Es desplega tenint en compte les diverses normatives que s’han impulsat a escala autonòmica, estatal i internacional: a) Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. b) Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (13 de desembre de 2016); el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, del text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat per l’Estat espanyol i la seva inclusió social, i la Llei catalana 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat. c) Convenció sobre els drets de l’infant del 1989, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides; la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, i el Decret 200/2013, de 23 de juliol, dels consells de participació territorial i nacionals dels infants i adolescents de Catalunya. d) Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. e) Llei 19/2020, de 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació. No podem deixar de fer referència, tampoc, a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. En el capítol II es detallen els preceptes relatius al dret a una bona administració i a uns serveis públics de qualitat. En concret volem parar atenció als articles 60 i 61, que demanen l’avaluació permanent dels serveis públics mitjançant la consulta periòdica i regular de les persones ateses sobre llur grau de satisfacció, així com el dret de formular propostes i suggeriments. Dins el marc normatiu de la mesura, incloem també el Reglament europeu d’intel·ligència artificial (AIAct), el nom complet de la qual és Reglament (UE) 2024/1689 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024, pel qual s’estableixen normes harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial (IA). Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 21 5. Mesura: objectius, eixos estratègics i actuacions 5.1. Objectius generals de la Mesura d’Acció Social 1. Promoure un model de Serveis Socials inclusiu i participatiu, centrat en els drets i que fomenti la implicació activa de les persones i comunitats en el disseny i la implementació de polítiques socials. 2. Impulsar la innovació dels Serveis Soc ials mitjançant l’adaptació de noves eines, metodologies i models de gestió del coneixement que garanteixin l’eficàcia, la sostenibilitat i la qualitat en la resposta a les necessitats socials. 5.2. Objectius específics - Situar la tasca dels Serveis Socials Bàsics en una perspectiva més participativa i propositiva per part de les persones ateses i abordar aquest desafiament amb una visió renovada que en respecti i garanteixi els drets. Aquesta Participació Social activa permetrà dissenyar polítiques socials més justes i eficaces en què les persones esdevinguin agents actius en la millora dels seus processos. - Fer emergir l’Acció Comunitària com a pilar fonamental, reconèixer que les comunitats tenen un coneixement profund de les seves pròpies necessitats, i evidenciar que teixint-hi vincles contribuïm a un canvi de mirada mutu. Això permet no només identificar i abordar les situacions d’una manera més eficaç, sinó també transformar les estructures socials que les perpetuen. Fomentar vincles de col·laboració contribuirà a aquest posicionament de la dimensió comunitària. - Aportar, des de la Innovació Social, noves formes d’abordar l’Acció Social, i agilitzar processos i incorporar eines que els simplifiquin. Adoptar noves idees, mètodes i perspectives que permetin abordar els reptes socials amb més eficiència i sostenibilitat. La innovació ha de ser clau per adaptar-se a noves necessitats socials i garantir polítiques i pràctiques que siguin eficaces i pertinents. - Atendre les necessitats de les professionals des de la gestió eficaç del coneixement, i reconèixer-ne l’expertesa per sistematitzar la pràctica, d’acord amb els eixos prioritaris d’actuació. Aquest enfocament ha de ser coherent i garantir que les professionals tenen accés a formació continuada, suport i intercanvi de coneixements. 22 D’acord amb el marc conceptual i amb l’objectiu de prioritzar i endreçar el conjunt de projectes, les actuacions s’han agrupat en tres grans blocs vinculats als objectius generals i específics i relacionats amb la Participació Social, l’Acció Comunitària i la Innovació Social, respectivament: Corresponsabilitat en la Transformació i Protagonisme de les construcció de polítiques adaptació. Fortalesa i persones i els entorns amb dimensió social capacitat professional • Participació activa de • Situar les persones i les • Renovació i flexibilitat dels la ciutadania. comunitats al centre Serveis Socials a través de l’Acció Social. de noves idees, eines • Nous actors amb capacitat i metodologies. de donar-li veu, en el disseny • Afavorir connexions i la implementació comunitàries mitjançant • Respostes més efectives de polítiques socials. l’Atenció Col·lectiva. i sostenibles. • Rol de la ciutadania com • Impulsar un nou model • Importància de la gestió a agent de canvi, reforçant el d’atenció social integral del coneixement, la formació dret a ser part activa en que es pugui fer extensiu continuada i el suport la definició dels serveis. a tota la ciutat amb criteris a les professionals. de sostenibilitat. Taula 1: Blocs temàtics de la mesura de govern Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 23 5.3. Actuacions Per tal de fer més entenedora la descripció de les accions, a continuació s’aporta un esquema que mostra les actuacions principals de cada eix de la mesura de govern. Eix 1. Participació Social 1. Ampliació de les taules d’Acció Social territorial (TAST) 1.1. Enquesta prospectiva a professionals 1.2. Informe d’anàlisi del treball en xarxa a la ciutat 1.3. Impuls de noves taules 2. Grup de veus ciutadanes 2.1. Consell o Fòrum de persones ateses per CSS 3. Participació professional i ciutadana en el Pla de projectes CSS 2024-207 Eix 2. Atenció Col·lectiva i Acció Comunitària 1. Model d’atenció integral en equipaments d’atenció social i comunitària 2. CAI La Marina 3. VINE 4. Comunitàriament Eix 3. Innovació Social 1. Fem-ho fàcil 1.1. Homogeneïtzació i digitalització de certificats i “faig constar” emesos pels Serveis Socials 2. Millora dels canals de comunicació amb les persones ateses 2.1. App Ciutadana 3. Projectes relatius a l’ús de la IA com a eina de suport a la gestió 3.1. Xatbots conversacionals 3.2. Sistema de conversa d’avisos massius 4. Atendre necessitats de professionals des de la gestió del coneixement 4.1. Espai d’aprenentatge i debat 5. Projecció exterior i intercanvi de l’Acció Social de la ciutat Taula 2: Actuacions principals de cada eix de la mesura de govern 24 Ajuntament de Barcelona Eix 1. Participació Social Acció 1. Ampliació de les TAST Apostem per consolidar una estratègia de coordinació territorial efectiva entre els Serveis Socials i les entitats comunitàries, a través de les taules d’acció social territorial (TAST), amb la finalitat de millorar la comunicació, l’execució i la sostenibilitat de les accions socials al territori i d’enriquir el procés amb dades retornables, de manera que es compleixin els mandats de transparència. Això implica un replantejament que reconegui les singularitats territorials, com no pot ser d’altra manera, però també el reforç de plataformes, xarxes i espais de coordinació existents, a més de plantejar una definició més clara d’objectius: • La creació de les TAST neix de la necessitat de generar espais de comunicació i intercanvi d’informació sostenible i útil per a totes les parts implicades. En aquest sentit, es considera necessari reforçar la percepció de presència i coneixença dels Serveis Socials. • Implantació d’una estratègia territorial basada en la coordinació entre els Centres de Serveis Socials i les entitats territorials, a través de la creació d’un espai fix de comunicació bidireccional. És clau la possibilitat de disposar de dades detallades d’escala de barri per millorar la planificació i l’execució de les accions. • Aquesta estratègia pot requerir crear nous espais allà on no hi siguin o on es detecti que són necessaris, però també coordinar millor els espais de treball territorials ja existents, per garantir-ne la sostenibilitat i evitar la manca de sintonia dels recursos. Cal, doncs, disposar d’una panoràmica clara de les condicions i les necessitats de cada territori per identificar buits i evitar la duplicitat d’esforços i la saturació de les entitats i dels Centres de Serveis Socials. Des d’un sentit pràctic, les TAST radicarien en l’establiment de diverses trobades anuals per compartir dades, identificar necessitats i plantejar noves polítiques. Aquestes trobades també han de servir, d’acord amb la lògica bidireccional esmentada abans, perquè les entitats puguin presentar les seves experiències, projectes i propostes, i per obtenir o facilitar l’acompanyament de l’Ajuntament de Barcelona i els seus serveis corresponents. Des del punt de vista metodològic, la creació de les noves TAST conjugaria l’atenció a les realitats i singularitats territorials (en especial a través del reconeixement i el reforç dels espais existents) i l’establiment de criteris, dinàmiques i metodologies comunes. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 25 Per fer-ho, es proposa una estratègia dividida en fases: Figura 2. Fases per a l’impuls de noves TAST (elaboració pròpia) 1.1. Anàlisi i proposta organitzativa. Enquesta prospectiva a professionals Mitjançant una primera enquesta s’identificaran els actors socials (professionals d’àmbits diversos) de cada territori per tal de conèixer els programes que s’hi duen a terme (mapa d’actors i projectes). 1.2. Elaboració d’un document de prospecció/anàlisi estratègica Serà un document que identifiqui els principals desafiaments socials i recopili les experiències dutes a terme. Aquest document s’ha de concretar en un informe d’anàlisi de la situació del treball en xarxa en l’àmbit de l’Acció Social a la ciutat de Barcelona. 1.3. Impuls i desenvolupament de les noves TAST a. Creació del grup impulsor de cada nova taula d’acció social al territori, integrat per la Direcció Territorial de Serveis Socials, els Centres de Serveis Socials, les entitats socials territorials amb més impacte, persones referents de les xarxes existents al territori, persones referents dels equipaments de proximitat i de política comunitària del territori, etcètera. b. El grup impulsor dirigirà la TAST amb el suport de la secretaria tècnica de l’Acord i n’organitzarà les sessions. Una secretaria tècnica, vinculada a l’Acord ciutadà, s’encarregarà del següent: • Elaborar les propostes de temes que calgui treballar en cada trobada de les TAST, en coordinació amb els referents corresponents. • Organitzar, gestionar i dinamitzar les trobades de cada TAST. • Oferir suport tècnic i metodològic en l’elaboració d’informes, l’elaboració de presentacions i documents i qualsevol altre encàrrec vinculat amb les TAST. Acció 2. Grups de veus de persones ateses pels serveis d’atenció social Com s’ha dit abans, el Consell Municipal de Benestar Social, creat l’any 1988, és un òrgan de participació en l’àmbit del benestar social, la qualitat de vida i els Serveis Socials que vol implicar la societat civil en el debat i la construcció del benestar social a la ciutat. Dins el Grup de Treball de Serveis Socials, durant el curs 2021-22 es va posar en marxa el Grup de Veus (llavors anomenat “de Participació Ciutadana”) amb la voluntat d’oferir un espai de participació a persones amb experiència vivencial en els Serveis Socials, per tal de recollir la seva experiència personal en l’accessibilitat. 26 Ajuntament de Barcelona La metodologia es concretava en el fet que una persona coordinadora guiava i vetllava per el compliment d’objectius del grup i una secretaria tècnica oferia el suport necessari a les persones membres del grup i els procurava l’acompanyament. De les principals conclusions, reflexions i propostes d’aquell moment en destaquen: • Percepció de la manca d’una finestreta única que connecti els serveis de l’àmbit de l’atenció social i que faciliti l’accés a recursos amb criteris d’accessibilitat, agilitat i coordinació per evitar duplicitats. • Necessitat de valorar una cobertura horària més àmplia que inclogui atencions a la tarda, per tal de reduir el temps d’espera i facilitar l’accés en horaris diversos. • Garantia d’atenció presencial, deixant enrere les atencions telefòniques, que, si bé van ser útils durant la pandèmia, ara no estan responent (segons la percepció de les persones entrevistades) a la demanda plantejada. • Incorporació de més figures mediadores en relació amb qüestions lingüístiques i culturals per tal d’evitar possibles malentesos per manca de comprensió mútua. • Possibilitat d’integrar serveis jurídics i psicològics. • Atenció prioritària a infants, adolescents i joves. • Transparència i mostra d’integritat en els criteris d’assignació de recursos o accés als serveis. • Informació oberta i accessible sobre l’accés als Serveis Socials mitjançant campanyes de comunicació o per part d’altres serveis públics. • Treball en xarxa en clau preventiva amb l’objectiu de crear grups de suport segons les necessitats. • Sobre la millora del conjunt de professionals, percepció d’una rotació excessiva en detriment de l’establiment de vincles de confiança, alhora que se sol·licita simplificar el canvi de referent social en cas que es vulgui. • Avaluació qualitativa per millorar el servei i per afavorir la millora de les competències del conjunt de professionals. S’ha elaborat un document que recull totes aquestes propostes i s’ha materialitzat en l’informe d’incidència del CMBS 2023-2024. Un cop valorada l’experiència, s’ha proposat un canvi conceptual cercant diversitat de situacions en grups ja constituïts als CSS. Es tracta d’espais on grups i col·lectius que ja estan en funcionament i consolidats poden donar a conèixer les seves experiències en relació amb l’atenció rebuda en l’accés als Serveis Socials i, alhora, familiaritzar-se amb el Consell Municipal de Benestar Social. Durant l’any 2023 es van implementar, doncs, en el context de l’atenció col·lectiva grupal als Serveis Socials de diversos districtes de la ciutat. S’han dut a terme diverses sessions amb una mateixa estructura metodològica per tal de garantir-ne l’homogeneïtzació, i s’han adequat, això sí, al perfil de les persones participants. • En concret s’han dut a terme consultes a persones ateses als espais següents: • Projecte “Àpats en companyia” a Sant Gervasi. • Grup CAI-Fè del Centre d’Atenció Integral de la Marina. • Projecte grupal “Sortim” del Centre de Serveis Socials de Sant Andreu. • Projecte “Prepara’t” amb joves de la Barceloneta. • Grup “Temps d’art”, amb persones grans del Camp d’en Grassot. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 27 Es valora que aquesta experiència es pot incorporar en el si de l’estratègia de millora dels Serveis Socials i fer un retorn mutu, tant a serveis i professionals com a persones ateses, de la incidència de la incorporació de les veus d’aquestes darreres a la transformació d’uns Serveis Socials més participatius, oberts i transparents. Proposta metodològica Es presenta aquesta proposta metodològica per als cursos 2024-2025 amb el repte de generar sinèrgies entre el Grup de Treball de Serveis Socials i el Grup de Treball de Veus amb experiències en Serveis Socials amb els criteris de diversitat i heterogeneïtat de perfils. Es proposa una diagnosi que reculli l’experiència de l’atenció col·lectiva als Serveis Socials, així com el contrast amb les persones professionals que estan en atenció directa. Perfil de persones: es treballarà, conjuntament amb la coordinadora del grup, la tècnica referent del CMBS i la Direcció de Programes i Recursos Socials Bàsics de l’IMSS, quins han ser els grups o contextos d’atenció col·lectiva (grupal o comunitària) per elaborar una mostra àmplia, diversa i heterogènia, amb dues prioritats: • Persones d’origen divers i circumstàncies socioeconòmiques diferents. • La seva experiència en Serveis Socials. Sessions a grups de persones ateses pels Serveis Socials: la coordinadora del grup i la tècnica referent municipal es desplaçaran a fer les sessions en espais ja creats i consolidats i acordarà, amb la Direcció de Programes i Recursos Socials Bàsics de l’IMSS, en quin moment és més adequat fer-ho per tal de no entorpir-ne la dinàmica. Se seguirà la mateixa dinamització que en els cursos passats amb un debat guiat a partir de preguntes clau: • Una o dues sessions de contrast amb professionals que estan en acció: s’hi poden presentar les primeres impressions de les sessions de persones ateses fent un contrast amb professionals que permetrà recollir, també, la seva veu. • Sessió per prioritzar propostes i tancar l’informe: al final del curs (juny del 2025) es va dedicar una sessió amb la coordinadora del grup, la tècnica referent i la Direcció de Programes i Recursos Socials Bàsics de l’IMSS per acordar i consensuar l’informe resultant. De manera estable, es vol consolidar aquest projecte en el si de les accions per a l’avaluació i la millora contínua dels Centres de Serveis Socials, motiu pel qual es recull en aquesta mesura de govern per al seguiment de la implementació i la dotació de recursos metodològics i de contrast. 2.1. Consell o Fòrum de persones ateses pels CSS A partir dels grups de veus que es portin a terme en el curs 2025-26, volem crear un mecanisme per recollir d’una manera estable i contínua les opinions i les experiències de les persones que han estat ateses pels Serveis Socials. Es concreta en la generació d’un grup de discussió longitudinal no basat en enquestes sinó en un format interactiu i en el qual les persones ateses puguin aportar, d’una forma periòdica i sistemàtica, la seva visió i experiències per tal de millorar els serveis. 28 Ajuntament de Barcelona Aquest grup ha de tenir una estructura estable, però també ampliable, perquè pugui adaptar-se a noves necessitats i persones usuàries amb el pas del temps. I tot això com a part d’un mecanisme formal i reconegut que promogui la millora contínua i transparent dels Serveis Socials. 2.1.1. Pla per a la creació d’un consell o fòrum de persones ateses pels Serveis Socials Per dur a terme aquesta acció es disposarà de la mateixa oficina tècnica que doni suport a les TAST. 1r trimestre del 2025: planificació i disseny Durant els primers mesos del 2025, posarem en marxa el projecte amb la creació d’un grup impulsor del consell, format per representants de Serveis Socials i altres actors rellevants. Es durà a terme una revisió del Reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona per assegurar que el consell compleixi tots els requisits legals. En aquesta fase, definirem el format i la metodologia del consell establint-ne aspectes clau com la freqüència de reunions, la composició representativa de les persones participants i les opcions de participació: presencial, virtual o mixta. A més, s’elaborarà un pla de captació de participants que inclourà la creació de materials informatius accessibles i la definició d’un sistema inicial d’indicadors per avaluar la participació i la qualitat del procés. Es garanteix, també, la confidencialitat i l’anonimat de les persones participants, establint protocols específics si és necessari. Aquesta fase conclou amb la redacció d’un informe preliminar que recull el disseny definitiu del consell i la planificació de la fase pilot. 2n trimestre del 2025: implementació del pilot En aquest període està prevista la captació de participants, que asseguri una composició representativa de diversos perfils de persones ateses per Serveis Socials. Es dinamitzaran les primeres sessions pilot seguint la metodologia dissenyada i incloent-hi mecanismes per garantir la transparència i el retorn de la informació. Després de les primeres sessions, es farà una avaluació inicial dels indicadors de qualitat i participació i es recolliran comentaris de les persones participants i moderadores per fer ajustos en el format. A continuació, es farà una segona ronda de sessions pilot amb les millores implementades i se sistematitzaran els resultats preliminars en un informe d’avaluació que proposarà els ajustos necessaris per a la implantació completa del consell. 3r trimestre del 2025: implantació completa En aquesta fase es procedirà a la formalització del consell i es durà a terme la implantació del projecte a escala completa augmentant el nombre de grups de discussió i assegurant la difusió del projecte a través de diversos canals municipals, com ara la pàgina web de Serveis Socials i els mateixos Centres de Serveis Socials. Les sessions regulars començaran a tenir lloc amb grups més amplis i consolidats, mentre es continua amb un monitoratge constant dels indicadors de qualitat i participació per garantir que el consell compleixi els seus objectius. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 29 4t trimestre del 2025: consolidació i avaluació final Durant l’últim trimestre del 2025, es donarà continuïtat a les sessions del consell i s’hi introduiran millores basades en els resultats i les recomanacions de la fase pilot. S’elaborarà un informe final que reculli els resultats detallats del procés participatiu, l’impacte del consell com a eina d’avaluació dels Serveis Socials i les propostes de continuïtat per consolidar el consell com a òrgan permanent. Finalment, els resultats es presentaran a les autoritats municipals i es difondran a la ciutadania, i se’n garantirà la transparència i el retorn de la informació recollida durant tot el procés. Acció 3. Participació professional i ciutadana en el Pla de projectes CSS 2024-2027 Per fer el seguiment del Pla de projectes CSS 2024-2027 a què ens hem referit en els antecedents de la mesura, i fruit del balanç de l’Impulsem, s’ha ideat una metodologia que segueix les accions del Pla. Un d’aquests vectors és la participació i té en compte la vessant professional i també la ciutadana. 3.1. Participació interna (professionals) En els projectes que es duen a terme en la Direcció d’Acció Social Territorial i Comunitària i l’IMSS, per norma general, s’hi preveu la participació de professionals, sigui en els espais de governança sigui en les fases (disseny, implantació, avaluació) dels projectes. En aquest sentit, i tal com es concretarà específicament per cada projecte en l’apartat següent (“3. La participació al Pla de projectes CSS 2024-27”), en general es poden identificar els espais de participació següents: 1. Governança: Grup motor: Espai format per comandaments (nivell de direcció de CSS o equips de suport, o cap de departament) i professionals de diverses unitats d’atenció dels CSS. Orientat a la presa de decisions de nivell operatiu (i, si escau, contrast de decisions de nivell més estratègic), així com planificació de les accions que cal dur a terme en les fases del projecte. En alguns projectes, també inclou el treball tècnic en algun element o acció del projecte. N’hi acostuma a haver només un al llarg de tota la vida del projecte. 2. Fases del projecte: Grup de treball: Espai format per professionals d’unitats diferents, siguin de CSS, equips de suport o d’altres serveis, i professionals de departaments tècnics, si escau. També hi acostuma a participar algun comandament (de nivell de direcció o cap de departament). Està orientat al treball tècnic per donar resposta a les activitats del projecte (elaboració de propostes o documents, organització d’activitats, etcètera). 30 Ajuntament de Barcelona N’hi pot haver més d’un alhora (per a accions o temes diversos) i s’organitzen en cada fase diferent del projecte. Grup de contrast: Espai format per perfils professionals o de comandament, o ambdós alhora, depenent del tema o l’objectiu. Té la funció de recollir l’opinió i l’aportació del grup pel que fa al tema o matèria del projecte, per obtenir el contrast des de l’expertesa per a la validació dels productes o documents elaborats. Es poden organitzar en cada fase diferent del projecte, normalment en el moment dels resultats de les fases, per fer-ne la concreció definitiva a partir del retorn rebut. Grups focals: Espai format per perfils professionals o de comandament, o ambdós alhora, depenent del tema o l’objectiu. Generalment està pensat per copsar l’opinió del grup al qual s’adreça sobre el tema o la matèria del projecte a fi d’aprofundir en algun aspecte molt concret i del qual es vol obtenir la visió i les aportacions. N’hi pot haver més d’un alhora (per a accions o temes diversos) i s’organitzen en cada fase diferent del projecte, normalment en el moment del disseny. Grup de referents: Espai format per perfils professionals. Es dedica a treballar tècnicament els elements d’un projecte per tal de consolidar instruccions tècniques, recollir informació de l’activitat real de professionals dels CSS i obtenir-ne la visió i les aportacions, sempre des d’una perspectiva tècnica. N’hi acostuma a haver només un al llarg de tota la vida del projecte. Equip de projecte: Espai format per perfils professionals o de comandament, o ambdós alhora, depenent del seu interès sobre el tema. Està adreçat a elaborar una proposta per donar resposta a un objectiu recollit dins d’un projecte. Té autonomia pel que fa a organització i metodologia de treball per assolir el lliurament del producte final. N’hi pot haver més d’un alhora (per als diversos objectius) i s’organitzen en cada fase diferent del projecte, normalment en el moment del disseny. Entrevistes individuals / formularis / qüestionaris: És l’eina per recollir l’opinió, les aportacions i les propostes per part de comandaments o professionals en relació amb un projecte. Se’n pot fer més d’un alhora (per a accions o temes diversos) i en cada fase diferent del projecte. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 31 3.2. Participació externa (ciutadania) En tot projecte es pot organitzar la participació i donar veu a la ciutadania per tal de poder incorporar la seva opinió en els projectes i les accions que es duen a terme i que hi tenen impacte. Actualment, tal com es veurà en l’apartat següent, la participació forma part del desenvolupament d’alguns projectes; en altres projectes no s’ha desenvolupat fins al moment, i n’hi d’altres en què no es preveu, per la seva naturalesa de gestió o organització interna. En qualsevol cas, es tracta d’un vector essencial que s’anirà nodrint a través del mecanisme de participació previst en l’esmentat consell o fòrum de persones ateses als CSS. A continuació identificarem la participació en projectes del Pla de projectes CSS 2024-27 inclosos en aquesta mesura de govern i abordarem tant la participació interna, de professionals dels CSS i altres departaments o direccions de l’IMSS o municipals, com la participació de la ciutadania a partir d’aquests dos indicadors: • Espais de participació previstos • Temporalitat Linia estrategica Projecte Participacio Professionals Participacio Ciutadania Espai Temporalitat Espai Temporalitat VINE-Implementació No es contempla SUPORT A LA Grup Motor Segons territori Grup Motor Segons territori INTERVENCIÓ Comunitariament I LA GESTIÓ Grup treball Segons territori Grup treball Segons territori Simplificació i Entrevistes No es contempla per la naturalesa del automatizació"Certificats i Puntuals i Questionaris projecte Faig constar" Espai Temporalitat Espai Temporalitat Grup treball Grup Motor Permanent Permanent identitat grafica Model d'atenció INNOVACIÓ EN LA Processos social integral amb INTERVENCIÓ perspectiva comunitària Grup de contrast Puntual deliberatius Puntual (en petit format) Grup Impulsor Permanent Grup treball Permanent COMUNICACIÓ Millora dels canals Espai Temporalitat Espai Temporalitat INTERNA de comunicació amb Grups focals No iniciat Grups focals No iniciat I EXTERNA la ciutadania Entrevistes No iniciat Entrevistes No iniciat Espai Temporalitat Espai Temporalitat Incorporació de la PROJECTES Grups focals Puntual Entrevistes Puntual perspectiva de gènere TRANSVERSALS i interseccional als CSS Enquestes Puntual Entrevistes Puntual Taula 3: Resum de les participació d’actors en projectes del Pla de projectes CSS 2024-27 inclosos en la mesura de govern 32 Ajuntament de Barcelona Eix 2. Atenció Col·lectiva i Acció Comunitària Des de l’any 2012 l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) ha apostat per desenvolupar el treball grupal i ha dissenyat espais i accions per acompanyar la creació d’un model de referència que es concreta en l’elaboració, l’any 2015, del document “Bases del model d’atenció grupal als serveis socials bàsics de l’Ajuntament de Barcelona”. L’any 2016, l’IMSS posa en marxa un procés participatiu per repensar el model de l’atenció social bàsica de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest procés es concreta en les cinc línies estratègiques que hem esmentat en els antecedents de la mesura de govern. Hi destaquem la línia 2: “fer de l’atenció grupal i del treball comunitari una part integral de la resposta dels CSS”. D’aquesta línia en neixen diverses iniciatives d’atenció grupal als CSS i en destaca la creació, l’abril del 2018, del projecte “VINE: Les primeres atencions als CSS des d’un context grupal”, del qual detallarem les característiques a continuació. Alhora, s’intenta impulsar la perspectiva comunitària en la intervenció social. Amb aquest fi s’elabora el Marc d’intervenció comunitària als CSS de Barcelona, amb la intenció de definir, homogeneïtzar i categoritzar l’acció comunitària als 39 Centres de Serveis Socials. Posteriorment l’IMSS i el Servei d’Acció Comunitària desenvolupen el projecte Comunitàriament, emmarcat dins de la Mesura de Govern del 2021 “Impulsant l’acció social: territori, participació i comunitat” per acompanyar els CSS de la ciutat en la incorporació de la perspectiva comunitària durant la seva intervenció. L’Atenció Col·lectiva, entesa com a unitat d’atenció i intervenció que engloba l’Atenció Grupal, l’Acció Comunitària i el treball en xarxa, necessita, però, un model d’actuació compartit i, en segon lloc, una estratègia d’implantació i seguiment acurats que permetin l’ús d’una metodologia homogeneïtzada a tota l’organització. En el marc del projecte “CSS: Millora de l’organització i del sistema de gestió”, s’ha dut a terme una anàlisi de la situació actual de les atencions col·lectives en el cas dels CSS de la ciutat i s’hi han identificat els punts següents: Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 33 • Cal aplicar el mateix sistema de gestió de les atencions col·lectives pel que fa als perfils professionals implicats en tots els CSS. • Cal establir criteris comuns en l’oferta d’atencions col·lectives: pel que fa a àmbits d’actuació, població diana, etcètera. • Cal definir estàndards d’atencions col·lectives en relació amb la mida de cada CSS i amb els diversos rols professionals. Alhora, el model d’atenció col·lectiva vol introduir i validar la definició de les premisses generals següents per al model de gestió de les atencions col·lectives: 1. Definició d’una cartera d’atencions col·lectives específica per CSS, una cartera per districte i una cartera global de ciutat La cartera de serveis actual referent al treball grupal s’estructura de la manera següent: a. Acció grupal: es tracta d’una intervenció amb grups naturals en espais diferents (carrer, instituts, entitats, etcètera) en què les professionals aprofiten les relacions preexistents per treballar aspectes relacionats amb la prevenció, la detecció de necessitats i la vinculació a serveis. b. Treball grupal: el grup es crea sobre la base de les necessitats detectades des d’altres nivells d’atenció que es tracten de forma grupal amb l’objectiu d’establir processos de canvi individual. c. Grup informatiu: és un grup dirigit a la ciutadania com a mitjà per abordar temes d’interès comú i necessitats puntuals o recurrents detectades per les professionals prèviament, i en què el contingut de la resposta és igual per a tothom. Aquests tipus de treball estan orientats a àmbits d’actuació i grups d’edat diversos. Un repte d’aquesta mesura, d’acord amb el marc conceptual, serà adaptar-la a una perspectiva interseccional que tingui en compte, en l’abordatge de l’atenció, els eixos pels quals es pot veure travessada una mateixa persona en relació amb la resta de persones que puguin formar part del seu context d’atenció. Aquesta mirada serà especialment rellevant en el treball grupal i en els grups informatius, ja que s’entén que pot transcendir més endavant en accions de caire col·lectiu en l’àmbit comunitari. 2. Creació d’una comissió d’atencions col·lectives dins cada CSS L’objectiu d’aquesta acció és garantir la gestió ordenada i estandarditzada de les atencions col·lectives dutes a terme en cadascun dels CSS i també en altres equipaments d’atenció social amb perspectiva comunitària del nostre àmbit d’actuació. En l’àmbit operatiu, la comissió ha d’esdevenir l’espai de treball de cada CSS per garantir i potenciar la intervenció social en clau col·lectiva. Entre les seves funcions destaquem: • Recollir la visió global de l’atenció grupal, comunitària i de treball en xarxa dels CSS. • Generar canvis i promoure una organització de CSS favorable a l’atenció col·lectiva. • Conèixer el territori i les seves dinàmiques relacionals. 34 Ajuntament de Barcelona • Conèixer quines necessitats individuals poden promoure nous projectes. • Incorporar la ciutadania atesa com a recurs/potencialitat. 3. Implicació de tots els perfils professionals en les atencions col·lectives • Cap perfil professional ha de renunciar a la dimensió col·lectiva de l’atenció. • El nombre de professionals que hi participin dependrà de la mida del servei. • Garantia d’estabilitat del conjunt de professionals participants durant dos anys. • En totes les comissions hi estarà present la direcció del servei. Acció 1. Model d’atenció integral en equipaments d’atenció social i comunitària Des de fa diversos anys, la gran majoria dels països i les regions de la Unió Europea s’enfronten, en l’àmbit de les polítiques socials, al repte de prestar una atenció adaptada, però al mateix temps flexible, que sigui capaç de donar resposta a les necessitats cada vegada més complexes que presenta la població en situació més vulnerable. Malgrat la manca d’una definició acordada, els serveis d’atenció integrada poden definir-se com els que s’ofereixen a través del treball compartit o en xarxa entre diversos professionals i sistemes, i que estan orientats a millorar l’eficiència de l’atenció prestada a persones usuàries amb necessitats múltiples. En concret, “la integració és un conjunt coherent de mètodes i models de finançament, administració, organització, prestació de serveis i nivells d’atenció dissenyats per a aconseguir la connectivitat, alineació i col·laboració dins i entre diferents sectors” (Kodner i Spreeuwenberg, 2002). Si entenem la inclusió social com un problema complex, els equips i les organitzacions hem d’enfocar-nos cap a altres maneres de treballar conjuntament per poder donar resposta a aquest repte. Els estudis comparatius de les iniciatives posades en marxa en diversos països de l’OCDE en els darrers anys han posat de manifest els beneficis múltiples que tenen els programes d’atenció integrada tant per a la població usuària com per al conjunt de professionals d’atenció. El model d’atenció social integral amb perspectiva comunitària neix per donar resposta a les realitats socials de la ciutat, així com a les necessitats, expectatives i demandes cada vegada més complexes, plurals i canviants de la ciutadania des d’una vessant més integral i amb mirada comunitària. Es constata la necessitat de treballar d’una manera transversal, per la qual cosa es proposa redissenyar l’organització de l’atenció social amb l’objectiu de millorar l’efectivitat i garantir una bona coordinació i una millor atenció contínua per a la persona atesa, així com per millorar la vinculació amb l’entorn. La idea és oferir a la ciutadania un nou model de resposta a les necessitats socials de persones, famílies i col·lectius, que en promogui l’autonomia i n’afavoreixi la vinculació al territori i el vincle entre elles i amb els professionals i serveis que fan atenció social al barri. Els objectius principals d’aquests centres o espais veïns són: Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 35 Figura 3. Objectius dels espais sota el model Font: Departament de Gestió i Desenvolupament Operatiu (IMSS) Atenció integral: oferir una atenció social integral a les persones, les famílies i els col·lectius perquè es pugui organitzar una resposta singular, específica, eficaç i eficient a la situació de precarietat i vulnerabilitat social. L’atenció ha d’abordar l’acumulació de factors que incideixen en el procés de recuperació i incloure la prevenció. Coproducció: ser un espai referent i la base de la coproducció de projectes i serveis del territori, tant entre serveis municipals com entre aquests i les entitats d’iniciativa social. Suport i acompanyament: aconseguir que qualsevol persona o família pugui disposar, en un moment concret, del guiatge i l’acompanyament dels serveis de la ciutat. Comunitat: ser centre motor i suport de l’organització de l’economia social i solidària, de la iniciativa social del territori, de les dinàmiques d’enfortiment comunitari, del compromís social de la ciutadania i de la generació de capital social. En l’actualitat, a Barcelona hi ha dos equipaments que estan concebuts per treballar sota el paradigma de l’atenció social integral amb perspectiva comunitària. El primer gran referent és el Centre de Vida Comunitària (CVC) de la Trinitat Vella (pioner a la ciutat i inclòs en l’anterior mesura de govern) i l’altre, el Centre d’Atenció Integral (CAI) La Marina, del qual a continuació exposarem la singularitat, els projectes i l’oportunitat per esdevenir model d’atenció. L’equip del Centre de Vida Comunitària, un projecte integrat en la mesura anterior, continua el seu camí fora de la infraestructura i acompanya el CAI en el procés de creixement transferint-li coneixements, compartint-hi espais de treball conjunt i oferint coherència i continuïtat al model pretès. Tots dos tenen un segell d’identitat pel qual parlem de perspectiva i intencionalitat comunitària, i és que es caracteritzen per ser: • Equipaments públics. • Espais de relació i d’humanitat, un lloc on la gent es troba i es relaciona. • Oportunitats perquè la ciutadania pugui oferir, mostrar-se i ser protagonista. • Inclusius, que faciliten l’entrada i la sortida de tota la ciutadania. • Captadors de perfils i serveis absents: gent que falta, qui no acostuma a venir, serveis i altres equipaments de l’entorn no integrats en l’ecosistema de l’atenció, etcètera. • Dialogants, que entenen el diàleg com una estratègia de relació, d’escolta i de reconeixement de l’altre. 36 Ajuntament de Barcelona • Equipaments pensats com a projecte i no pas com a servei (o com la descentralització d’un servei): molt probablement certs rols hi quedaran desdibuixats o bé reconfigurats a partir d’altres visions, missions i encàrrecs. • Facilitadors i promotors de la participació comunitària, és a dir, de la participació que es basa en l’organització i l’acció col·lectiva. • Agents inclusors de ciutadania i projectes en els espais de governança del projecte. Un equipament incorpora la mirada comunitària que perseguim quan: • L’èmfasi i la intencionalitat es posa a treballar les relacions. • Té la vocació de sortir a buscar la població no associada per vincular-la. • Incorpora una mirada pública, oberta i inclusiva. • Els projectes i les activitats que duu a terme responen a necessitats viscudes per la població a la qual s’adreça. • Planteja una estratègia per fer protagonista la població que hi participa, i permet i busca que aquesta s’expressi: la gent no consumeix o fins i tot “participa” en una activitat, sinó que contribueix a organitzar-la. La participació esdevé una “experiència significativa des del punt de vista comunitari”, de protagonisme, d’autoorganització. Acció 2. CAI La Marina El Centre d’Atenció Integral (CAI) La Marina és un equipament d’atenció social de referència i proximitat que vol donar una resposta integral a les necessitats socials de les persones, amb perspectiva comunitària i des d’un model d’atenció integrada. Situat al barri de la Marina, va iniciar la seva posada en marxa el mes de juliol del 2023 amb el trasllat del Centre de Serveis Socials del territori, tot i que no va ser fins al mes de setembre del 2023 que s’hi van incorporar més serveis residents i la direcció de l’equipament. El CAI La Marina es planteja com a prova pilot d’un canvi de model d’atenció social, ja que s’entén que és una oportunitat per treballar l’establiment de vincles socials sòlids i de regenerar el teixit social i el sentiment de comunitat per fer front als reptes de necessitats complexes. En els darrers anys, una de les idees clau per enfortir els vincles socials ha estat la creació i el manteniment d’unes infraestructures socials de qualitat. Aquestes infraestructures, com ara el CAI, es refereixen als espais físics que permeten la trobada de persones d’orígens i condicions diversos. A més, adquireixen una rellevància especial en contextos urbans vulnerables, ja que, segons la literatura, serveixen com a catalitzadors per articular respostes davant aquestes situacions. És essencial comprovar si aquest o altres espais poden abordar aquest desafiament. L’equipament del CAI La Marina s’articula en tres pilars: Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 37 Figura 4: Pilars del CAI La Marina (elaboració pròpia) 2.1. Model d’atenció integral i acollidor Pretén oferir una atenció social que acull, orienta, acompanya i ofereix recursos i serveis per resoldre les necessitats socials i potenciar les fortaleses de les persones. Alhora, vol ser una estructura social inclusiva que fomenti la interacció entre les persones. 2.2. Integració de serveis Vol promoure la coproducció entre recursos i serveis propis, tant si tenen seu al CAI com si no, i potenciar les estratègies de resposta comunitària. 2.3. Integració amb el territori Vol millorar la implicació dels agents socials del territori, definir objectius compartits i aprofitar sinergies. El CAI La Marina preveu dos tipus de relació amb els serveis: d’una banda, els que siguin residents i, de l’altra, els satèl·lit. a. Serveis residents: tots els serveis que, de forma habitual, duran a terme la seva tasca al CAI, amb una alta implicació en el treball en xarxa tant de coproducció intraserveis residents com amb el territori. Actualment el CAI està format per cinc serveis residents: • Serveis Socials. És el servei que acompanya les persones per millorar-ne el benestar i l’autonomia. Connecta la ciutadania amb els recursos més adequats des de la proximitat, la prevenció i el treball comunitari. • Konsulta’m +22. Servei d’atenció i acompanyament en moments de malestar emocional. El servei va dirigit a totes les persones de més de 22 anys i a les seves famílies. És un servei confidencial i gratuït, i s’hi accedeix sense cita prèvia. • Punt d’assessorament energètic (PAE). Servei que dona informació i orientació per gestionar qüestions relacionades amb els subministraments (factures, bonificacions, talls de llum, etcètera). • Xarxa de Resposta Socioeconòmica (XARSE). Servei dirigit a la ciutadania que necessita un suport per presentar les sol·licituds d’ajuts econòmics o prestacions de l’Administració pública. • Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD). Servei gratuït i confidencial on s’ofereix a les dones informació, assessorament i orientació en àmbits diversos. També ofereix atenció psicològica i assessorament jurídic. 38 Ajuntament de Barcelona b. Serveis satèl·lit: tots els serveis, programes, plans, projectes, etcètera, que, de forma no habitual, utilitzin les instal·lacions del CAI per a iniciatives d’atenció social. Tots els serveis satèl·lit també s’han de comprometre a treballar en consonància amb els objectius compartits i les metodologies de treball del CAI. Tenim el repte d’incloure-hi els sistemes de salut i educació, sense necessitat de compartir infraestructura. Una de les característiques principals de l’equipament és el Servei d’Acollida, Informació, Acompanyament i Dinamització Grupal i Comunitària. A partir de les experiències del CVC Trinitat Vella i el CAI La Marina, podem definir l’acollida amb perspectiva comunitària com aquella que vol convidar la gent del barri a promoure un nou model d’atenció social integral des del primer moment que accedeixen l’equipament. Aquest servei d’acollida és la porta d’entrada a l’equipament i està format per cinc professionals (dues informadores, dues integradores socials i una dinamitzadora comunitària amb funcions també de coordinadora). D’una banda, l’equip d’informadores de l’acollida és el que s’encarrega d’obrir les portes i d’acollir la ciutadania quan accedeix a l’equipament. Acollir les persones significa sortir a rebre-les quan entren per la porta, des de l’amabilitat i l’escolta activa, amb la intenció de captar necessitats o demandes des de la porta d’entrada i, a poc a poc, anar teixint les respostes d’una manera col·lectiva. El personal de l’acollida és el que la ciutadania es troba per primera vegada quan entra a l’equipament i l’ha de convidar a continuar quedant-se i a voler trobar-se, i ha de generar espais on les persones diverses es trobin i comparteixin neguits i inquietuds. L’espai d’acollida ha de ser un espai generador de relacions i de respostes comunitàries a reptes de barri. Tenir persones a l’equip que representin la diversitat del territori facilita que totes les veïnes se sentin interpel·lades i que sigui possible la participació de totes. D’una altra banda, la figura de la integradora social és molt important a l’hora d’acompanyar les veïnes i connectar-les amb els serveis de l’atenció social. A més, ha de detectar i informar en profunditat i orientar la ciutadania, a més d’acompanyar- la en tràmits i gestions tant amb els serveis residents com amb els satèl·lits. A banda, ha de dinamitzar espais comuns i participar en el treball grupal i comunitari de l’equipament. Finalment, cal destacar la figura de la dinamitzadora comunitària a l’hora d’acollir, atès que el seu rol es basa, d’una banda, a donar suport a les professionals dels serveis residents del centre aportant metodologia, connexió amb el territori, etcètera, i, de l’altra, a detectar les necessitats individuals de la ciutadania que es puguin abordar de manera col·lectiva. El model d’integració de serveis no implica únicament millorar coordinacions i col·laboracions per aprofitar els recursos i evitar duplicitats, sinó també identificar i analitzar les necessitats i les potencialitats del territori conjuntament amb la ciutadania, i cercar respostes amb més impacte en el benestar de la població. El model busca: • Integrar i aprofundir millor en la complementarietat de les estratègies d’intervenció (individual, grupal i comunitària). Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 39 • Promoure el treball grupal i comunitari com a estratègia d’empoderament i autonomia personal i col·lectiva. • Coproduir la recerca de respostes creant o millorant els circuits als quals cada servei està connectat en xarxa per treballar conjuntament. • Potenciar el treball en xarxa amb altres recursos, serveis i agents del territori. Per dur-ho a terme cal una veritable integració amb el territori. El CAI vol reivindicar-se com un equipament viu que permet la participació, un espai social on trobar respostes a necessitats, acompanyament, espais de relació col·lectiva i un suport per formar xarxes d’ajuda entre veïnes i propiciar trobades recurrents. Vol ser un espai públic de convivència on la ciutadania trobi respostes més efectives i que estigui obert a tothom. En el context d’aquesta mesura de govern, proposem que el CAI La Marina esdevingui un espai d’innovació que possibiliti l’adaptació dels serveis d’una manera sostenible i sostinguda, amb un clar enfocament comunitari i que, alhora, ens aporti l’evidència sobre si el que és determinant és la infraestructura social o el model d’atenció. A través d’una avaluació acurada, a càrrec de l’Equip d’Avaluació i Millora Contínua de la Direcció de Serveis de Planificació Estratègica de l’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat, s’elaborarà un informe on es reflectiran les conclusions a què s’arribi. Les hipòtesis, que caldrà contrastar, estaran guiades per aquests eixos: • Integració de serveis per millorar la qualitat de vida Aquest tipus d’infraestructura ofereix una atenció més eficient i coordinada que redueix la fragmentació dels serveis tradicionals i afavoreix una resposta més ràpida i personalitzada. • Proximitat i agilitat per prevenir situacions complexes Espais com el CAI han de permetre detectar més ràpidament problemes emergents i proposar-hi respostes més efectives. Generació de coneixement i bones pràctiques Convertir el CAI en un “laboratori” permetrà generar coneixement i els resultats obtinguts ajudaran a identificar bones pràctiques per formular noves estratègies d’atenció. • Impacte positiu en la cohesió comunitària Quan els serveis estan ben connectats i integrats, els usuaris tenen una experiència més fluida, la qual cosa reforça la seva confiança en les institucions i fomenta el suport mutu. • Col·laboració publicoprivada i innovació social Les respostes a la ciutadania es treballen amb els agents socials, les entitats, els grups i les persones del barri, i això fa del CAI un node de projectes en coordinació amb els ja existents. Amb tot, es vol construir un document base que esdevingui una guia per escalar el model, si escau, o que n’ajusti la reproductibilitat amb criteris de sostenibilitat i adaptabilitat a cada territori. 40 Ajuntament de Barcelona Acció 3. Projecte VINE El projecte VINE és un dels projectes del pla d’actuació 2017-2021 de l’Impulsem (ja n’hem explicitat els eixos abans) i té continuïtat en el Pla de projectes dels CSS 2024-2027. L’objectiu és crear un model únic de ciutat per fer les primeres atencions des d’un context de grup. VINE neix del taller de “grups informatius” organitzat en el marc del procés d’impuls a l’atenció grupal que va concloure refermant la necessitat d’explorar la possibilitat que la primera atenció als CSS pogués fer-se, de forma ordinària, des d’un context grupal. Implica, per tant, passar d’entrevistes individuals, en primeres atencions, a sessions grupals. Aquestes sessions responen a interessos i situacions vitals que són compartits per un gran nombre de persones usuàries que demanen d’atenció (envelliment, precarietat econòmica, etcètera). Tenen com principals objectius contribuir a vincular, normalitzar i capacitar les persones que s’adrecen als Serveis Socials. Figura 5: Objectius del projecte VINE (elaboració pròpia) Les sessions VINE faciliten l’oportunitat d’escoltar i ser escoltat, de compartir i d’aportar amb transparència i equitat (tothom rep la mateixa informació sobre recursos i prestacions), i comparteixen amb els projectes d’atenció col·lectiva el posicionament en relació amb la persona que s’atén: l’empoderament. Mitjançant un procés d’avaluació interna, conjuntament amb el Departament de Recerca i Coneixement de l’Àrea de Drets Socials es va poder desenvolupar, en fase pilot, la implantació d’aquest nou model de primera atenció als CSS. D’aquesta manera, des del 2018, quan es va posar en marxa a deu CSS, i al llarg del 2019, quan es pot avaluar i extreure’n conclusions, es va apostar per fer extensiva aquesta dimensió de l’atenció a tota la ciutat. El 2020, com a conseqüència de la covid-19, aquest procés es va aturar i es va reprendre el 2022 amb objectius reformulats i validats. A finals del 2024, el projecte es troba en procés d’execució i té la fita d’implantar-se als 39 CSS de la ciutat. Les línies de treball i les accions que estan previstes per implantar-lo inclouen: • Elaboració d’una programació de les primeres atencions per a cada CSS, adaptada al nou model d’atenció, a partir d’una anàlisi prèvia de la demanda de cada un dels centres. • Sessions de treball per preparar la implantació als CSS per a cada rol professional. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 41 • Elaboració dels materials de suport necessaris per dur a terme el projecte. • Sessions d’avaluació del procés d’implantació segons el rol professional. El model VINE va més enllà de reduir una llista d’espera i els seus beneficis es poden copsar en tot l’ecosistema de la implantació. Beneficis per a les persones ateses: • Reben una resposta més àgil a la demanda d’atenció. • Es proporciona més rapidesa en l’accés a recursos i serveis del territori. • Poden ser ateses de forma prioritària i preferent si la seva situació ho requereix. • Reben una informació i una orientació molt més completes i integrals. • Perceben un tracte equitatiu: tothom rep la mateixa informació. Hi ha transparència en l’accés als recursos i les prestacions. • Es “normalitza” la situació que viu la persona: una realitat viscuda des de la individualitat esdevé comuna amb altres veïns i veïnes de la comunitat. • S’ofereix una oportunitat de ser escoltades, de compartir i d’aportar. • Les sessions d’acollida són un espai que permet “iniciar converses”. Beneficis per al conjunt de professionals: • Facilita una utilització més eficient del temps dels i de les professionals. • Incrementa la satisfacció professional: és una forma d’intervenció motivadora i gratificant. • Facilita una intervenció professional centrada en les capacitats personals i no els problemes, en trencar el binomi necessitat-recursos. • Millora l’eficiència i l’eficàcia de les intervencions posteriors (quan són necessàries). Finalment, i en consonància amb el procés evolutiu i l’obertura cap a l’atenció col·lectiva i la permeabilitat dels CSS, també se n’esperen beneficis vinculats als centres mateixos: • Contribueix a donar a conèixer el Centre de Serveis Socials i a projectar-lo en el barri com un servei obert, ja que n’augmenta la visibilitat. • Reforça el concepte de transparència en la gestió dels recursos. • Integra els Serveis Socials en la comunitat: es promou una obertura del servei cap a la comunitat, i els altres serveis i entitats poden saber què trobaran les persones que s’adrecen al nostre servei, tenint present el perfil per al qual té lloc la sessió. Independentment del procés d’avaluació intern del projecte, el marc d’aquesta Mesura d’Acció Social es proposa implementar mecanismes de retroalimentació regular amb les persones usuàries per recollir la seva opinió vers l’atenció rebuda en aquest format. Acció 4. Comunitàriament Volem posicionar l’Acció Comunitària com a pilar fonamental i consolidar aquesta dimensió en la tasca dels Centres de Serveis Socials. Els resultats del procés d’acompanyament metodològic del Comunitàriament el desembre del 2023 van més enllà dels resultats obtinguts en l’Informe d’avaluació del seu procés del 2022. Així doncs, aquests resultats suposen un punt de partida per dissenyar una nova proposta metodològica de continuïtat. 42 Ajuntament de Barcelona 4.1. Eixos d’intervenció (dimensions d’un CSS comunitari) Del resultat de l’acompanyament metodològic en neixen diversos eixos d’intervenció / dimensions que s’incorporaran als CSS d’una manera estable i que ajudaran a definir i dissenyar un CSS amb perspectiva comunitària. Iniciatives i accions en el procés d’implantació i que tindran continuïtat: a. “Fem acollida” Aquesta dimensió fa referència al procés de treball ja engegat amb les unitats de gestió administrativa dels CSS de la ciutat amb l’objectiu de repensar el seu encàrrec i la voluntat d’incorporar la perspectiva comunitària en la seva unitat d’intervenció. • El 26,6% dels CSS participen i han treballat en l’entorn de la creació d’un espai on es generi un ambient de confiança, segur i de cura en relació amb: - espais físics, - incorporació d’elements que fomenten noves relacions, i - rol del professional. b. Obertura al territori Aquesta dimensió fa referència a convertir els CSS en equipaments més oberts i inserits en el territori i a impulsar la seva relació amb la resta d’actius i la participació en la vida comunitària del seu entorn per aconseguir que esdevinguin agents clau del territori. • El 51,2% dels CSS han generat accions que han permès conèixer i (re)conèixer el territori i fer el CSS més propers als veïns i veïnes i a la resta de serveis i entitats. c. Contínuum de l’atenció individual-grupal i comunitària Aquesta dimensió fa referència a la incorporació de la mirada comunitària des de tots els nivells d’intervenció i planteja una relació continuada entre aquests nivells, des de l’atenció individual, grupal i comunitària i tenint presents els objectius d’inclusió i empoderament. • El 7,7% dels CSS han treballat per incorporar la mirada comunitària des de tots els nivells d’atenció. d. Intervenció col·lectiva amb la ciutadania Comprèn l’impuls de la metodologia comunitària per fomentar relacions orientades a la millora de les condicions de vida a través de la seva participació en espais de governança i espais estables de referència. • El 48,7% dels CSS han impulsat metodologia comunitària per fomentar relacions orientades a la millora de les condicions de vida. e. Atenció a espais dels territori Fa referència a la intervenció individual feta d’una manera estable fora del CSS i en relació amb els equipaments de proximitat, per obrir el CSS al barri. • El 51,2% dels CSS han fet atenció fora dels CSS d’una manera estable. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 43 Pel que fa a l’estructura organitzativa i metodològica en els CSS, i des de finals del 2023, l’IMSS treballa en el Projecte de millora organitzativa i de gestió en què s’estan establint els criteris organitzatius dels centres. Aquests hauran de posar en pràctica certs canvis en l’organització i la gestió. Els elements que s’han tingut en compte a l’hora de fer la proposta Comunitàriament 2024 parteixen de l’experiència dels agents que ja han participat en el procés Comunitàriament 2. Els aspectes que emmarquen la construcció de la proposta del Comunitàriament 2024 en endavant es basen en els punts següents: 4.2. Treball als Centres de Serveis Socials • Continuar amb els itineraris individuals d’acompanyament a cada CSS en funció de la fase en què es troben i respectant la seva trajectòria, per tal que tots els CSS tinguin accions comunitàries estables i periòdiques. • Consolidar dels elements metodològics (incorporar la ciutadania, generar relacions diferents, sortir a buscar respostes al territori i respondre a una necessitat) necessaris per a la construcció de les accions. • Donar suport a la implantació i consolidació de la Comissió d’Atencions Col·lectives. • Donar suport en el disseny d’un pla de treball, un pla d’acció comunitària de l’Atenció Col·lectiva a cada CSS, en coherència amb les línies de l’Atenció Col·lectiva de l’IMSS. • Dissenyar i implantar l’autoavaluació en el màxim nombre de CSS. • Organitzar espais de transferència de coneixement. • Incorporar monogràfics sobre atenció comunitària en els equips segons les necessitats de cadascun. 4.3. Treball transversal • Reforçar els espais col·lectius estables amb la ciutadania a través de l’organització d’espais d’intervisió amb suport metodològic del Servei d’Acció Comunitària, per consolidar l’atenció del conjunt de professionals en aquest espai. • Implementar la tercera fase del projecte “Fem acollida”, “Compartir el coneixement generat” i continuar amb les sessions periòdiques del grup motor. • Avançar en l’obertura de la perspectiva comunitària en tots els nivells d’atenció a través de càpsules formatives liderades per suport extern. L’acompanyament metodològic als CSS ha de partir de les decisions consensuades en la Comissió d’Atenció Col·lectiva. La proposta del Comunitàriament 2024 es basa, doncs, en la continuïtat i la consolidació de l’estratègia d’implantació engegada a partir dels itineraris individuals, i en donar impuls al treball transversal, als espais de governança i a l’adquisició de competències dels professionals, elements clau i necessaris tant en els CSS mateixos com en l’estructura de l’IMSS. Els objectius i les accions definits en el Comunitàriament 2024 s’han dissenyat amb l’objectiu principal de construir una proposta de continuïtat per al període 2025-2027. 44 Ajuntament de Barcelona Eix 3. Innovació social A partir del marc conceptual en el qual hem descrit els objectius i els criteris dels projectes que es volen desenvolupar, s’identifiquen quatre línies de treball en l’àmbit de la Innovació Social. Una és transversal a tots els projectes de la mesura i té a veure amb l’avaluació d’impacte dels projectes i les accions. Les altres tres guiaran accions prioritàries que tractaran: • La digitalització. • L’ús de la intel·ligència artificial (IA) com a eina de suport a la gestió. • La gestió i la transferència de coneixement. La digitalització transcendeix la mera adquisició de competències tecnològiques per esdevenir un conjunt integral d’estratègies orientades a la transformació digital dels serveis públics. Aquest procés busca optimitzar la gestió, millorar la qualitat de la prestació de serveis i afavorir l’eficiència en les polítiques públiques, especialment pel que fa als drets socials. No només es concep com una eina formativa, sinó que engloba diverses dimensions: • Accés universal als serveis: per mitjà de plataformes digitals i serveis de suport, es vol garantir l’accessibilitat als Serveis Socials per tal d’aconseguir una inclusió més àmplia. • Personalització i precisió: l’ús de dades i algoritmes permet adaptar els serveis i els recursos als perfils específics dels usuaris i oferir una atenció més precisa i personalitzada. • Integració i interoperabilitat: la digitalització facilita la connexió entre serveis, disciplines, departaments i administracions per oferir una resposta més coordinada. • Innovació constant: la natura canviant de la tecnologia digital fomenta una cultura d’innovació contínua i permet adoptar ràpidament noves eines i estratègies per millorar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis. Acció 1. Fem-ho fàcil Consisteix en un projecte per a la gestió àgil dels Serveis Socials mitjançant la innovació en l’Acció Social. Pretén posar en marxa accions amb els objectius següents: Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 45 • Introduir metodologies innovadores en la gestió documental per reduir l’impacte en la intervenció social. • Implantar eines digitals per a la gestió de casos que permetin una comunicació més ràpida i eficient entre professionals i persones usuàries. Sovint la ciutadania es dirigeix als serveis d’atenció social que l’atenen o directament als serveis centrals de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) per sol·licitar algun tipus d’acreditació sobre la seva situació personal o sobre el procés d’atenció que està rebent. Per exemple, és habitual que les persones ateses sol·licitin una cita per demanar al seu professional de referència que els emeti un “faig constar”, o diligència, que confirmi que són atesos pels Serveis Socials. Són documents que es poden demanar en contextos diversos: escolar, de salut, etcètera. Aquesta acreditació moltes vegades no requereix una valoració tècnica professional, sinó que és una simple comprovació o descripció de fets (atenció oberta en un determinat servei, nombre d’ajuts econòmics rebuts i altres). El procés de sol·licitud, requisits, comprovació i emissió d’aquestes acreditacions tampoc no és homogeni a tots els serveis. Per millorar l’eficiència i la transparència del procés d’emissió d’acreditacions per part de l’IMSS, s’ha identificat la necessitat de simplificar i homogeneïtzar aquest procés. L’objectiu és que la ciutadania pugui accedir a les acreditacions d’una manera més ràpida i senzilla, i assegurar un servei més àgil i transparent. 1.1. Homogeneïtzació i digitalització de certificats i “faig constar” emesos per l’IMSS Amb aquesta acció volem que l’emissió de les acreditacions per part de l’IMSS es faci d’una forma més homogènia, àgil i transparent per a la ciutadania. Això permetrà que els i les professionals disposin de més temps per a l’atenció social i els rellevarà de tasques en les quals la seva intervenció no aporta valor. Pel que fa a les persones ateses, fomentarem la seva autonomia per tal que puguin fer la petició des de qualsevol dispositiu electrònic sense necessitat de demanar hora ni desplaçar-se al servei. El projecte es desenvoluparà conjuntament amb l’Institut Municipal d’Informàtica. El projecte planteja tres objectius: 1. Identificar quines acreditacions i “faig constar” es tramiten més freqüentment des dels serveis d’atenció i els serveis centrals de l’IMSS. 2. Crear un inventari i caracteritzar-les. 3. Digitalitzar i automatitzar les acreditacions i “faig constar” més recurrents en nombre i que més càrrega suposen per a les professionals per després vincular- les a l’App Ciutadana de Serveis Socials (vegeu l’acció següent) o al portal de tràmits de l’Ajuntament, per tal que les persones ateses puguin obtenir aquests documents sense atenció, en el moment que ho necessitin i tantes vegades com sigui necessari. 46 Ajuntament de Barcelona Acció 2. Millora dels canals de comunicació amb les persones ateses 2.1. App Ciutadana En el context del segle XXI, marcat per una transformació tecnològica accelerada, es fa imprescindible reconfigurar la manera en què són accessibles i es gestionen els Serveis Socials. La digitalització ha transformat gairebé tots els aspectes de la vida, i els serveis d’atenció social no en poden restar al marge. L’ús creixent de la tecnologia, tant en l’àmbit laboral com en l’accés a la informació, exigeix una adaptació immediata de les institucions públiques a aquesta nova realitat. La creació d’un canal digital per als Serveis Socials no és necessària només com una qüestió d’eficiència, sinó com una mesura per garantir que les persones en situació de vulnerabilitat rebin l’atenció que necessiten, des de tots els canals d’accés possibles, per garantir-ne l’accessibilitat. Els elements clau de l’accés digital són: • Facilitació de l’accés: els canals digitals eliminen les barreres territorials i físiques. • Eficàcia i rapidesa de la gestió: redueixen temps d’espera i eviten la sobrecàrrega dels canals tradicionals (presencial, telefònic). • Inclusió digital i lluita contra l’exclusió social: el suport tecnològic permet que grups vulnerables tinguin accés als serveis i els dota del suport d’accés necessari. • Adaptació a contextos d’emergència: garantia i continuïtat dels serveis en situacions o períodes excepcionals (crisis sanitàries i emergències). • Optimització dels recursos públics: automatització de processos administratius i de gestió per alliberar recursos humans que puguin atendre directament les persones. Aquesta aposta dels Serveis Socials digitals no només és una resposta a les necessitats immediates, sinó una adaptació a llarg termini per assegurar una resposta social més flexible i adaptativa a les necessitats de tota la ciutadania. En els serveis d’atenció social i, en concret, des dels Centres de Serveis Socials, s’identifica la necessitat de desenvolupar una solució tecnològica amb la finalitat de millorar la comunicació i facilitar l’accés de les persones usuàries a la informació i a l’atenció proporcionada pels Centres de Serveis Socials. L’objectiu, per tant, és incrementar l’accessibilitat, facilitar les gestions i augmentar la satisfacció de les persones ateses pels serveis d’atenció social de l’Ajuntament de Barcelona. En el marc de l’estudi de desburocratització esmentat, des de la perspectiva de les persones usuàries, s’han pogut identificar, de forma clara, les àrees de millora que cal abordar. En aquest sentit, l’app tindrà funcionalitats enfocades a les millores de les accions següents: • Gestió de cites: confirmació i garantia d’assistència o cancel·lacions. Justificants de cites digitalitzats. • Comunicació efectiva en relació amb la tramitació o la validació de recursos. • Comunicació entre la persona professional de referència i la persona atesa. • Informació sobre convocatòries d’interès per a les persones usuàries. • Informació a la ciutadania sobre l’estat dels seus recursos o sol·licituds Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 47 • Consulta i intercanvi de documentació de forma segura. • Gestió dels documents de protecció de dades de persones i la signatura d’aquest documents a través de l’app. Es tracta de proporcionar l’atenció adequada a cada necessitat des del primer contacte i d’aportar millora en la resposta pel que fa a temps, qualitat i satisfacció, tant de persones usuàries com de professionals, amb un procés que en cap cas no substitueixi l’atenció presencial quan calgui. Els beneficis principals que s’identifiquen amb aquesta acció per a les persones ateses són: • Amplia i unifica els possibles canals de comunicació. • Redueix el percentatge d’absentisme a les cites per la funcionalitat dels recordatoris automàtics a la ciutadania, de manera que millora l’assistència a les cites. • Millora el servei de modificació de cites i el fa més flexible i àgil. • Millora la comunicació amb el servei. • Facilita el contacte bidireccional persona atesa - professional. • Afavoreix la proactivitat de la persona pel fet que millora l’accés al servei i el contacte amb la seva professional de referència. • Facilita la traçabilitat de la documentació presentada. • Garanteix l’enviament de documentació segura. • Rep informació genèrica del seu possible interès. • Facilita la visibilitat de la seva informació. • Disminueix la necessitat de presencialitat per fer tràmits al centre. • Redueix el temps de dedicació als tràmits. • Augmenta l’autonomia. • Augmenta la transparència. • Fa les accions més accessibles. Els beneficis principals que s’identifiquen amb aquesta acció per part dels equips professionals i l’organització són: • Amplia i unifica els canals de comunicació. • Fa més eficaç l’administració de l’agenda i l’oferta de cites. • Redueix les gestions de recordatori de cites. • Facilita el contacte professional - persona atesa i redueix el temps dedicat a localitzar les persones. • Facilita la traçabilitat de la documentació entregada. • Incorpora, dins del sistema, la documentació que presenta la persona atesa. • Agilitza i unifica les comunicacions massives. • Disminueix les atencions al taulell. • Redueix les trucades al DATC (Dispositiu d'Atenció Telefònica Centralitzada) per enviar missatges als i a les professionals. • Redueix el temps de gestió. El projecte es desenvoluparà conjuntament amb l’Institut Municipal d’Informàtica. 48 Ajuntament de Barcelona Acció 3. Projectes relatius a l’ús de la IA com a eina de suport a la gestió En el context actual de desenvolupament tecnològic i amb les creixents capacitats de la IA, s’ha definit un conjunt de casos d’ús per utilitzar xatbots conversacionals i sistemes d’avisos massius amb l’objectiu de dur a terme proves pilot. Aquests casos d’ús han estat comunicats i consensuats amb responsables dels serveis i les àrees pertinents per assegurar una integració coherent i adaptada a les seves necessitats operatives. L’objectiu primordial d’aquestes iniciatives és millorar l’eficiència en la comunicació amb el ciutadà per facilitar una resposta més ràpida i precisa a les seves necessitats, així com optimitzar la gestió d’avisos massius per incrementar la qualitat del servei i la seva accessibilitat. 3.1. Sistemes conversacionals (xatbots) Aquest projecte esdevé una evolució dels projectes iniciats en el marc de la Mesura de Govern 2021-2023. L’ús de xatbots, o bots de conversa, permet, amb un llenguatge natural i a través d’un canal de veu i text, donar informació a la ciutadania i suport per fer tràmits simples. L’avenç tecnològic actual ha facilitat la conceptualització d’un projecte escalable amb el potencial de garantir nivells de precisió suficients per oferir una resposta eficient i efectiva a les necessitats de la ciutadania. Figura 6. Xatbot Fons d’Infància 0-16 (web de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona) Avaluació d’un cas d’us: Fons d’Infància 0-16 El setembre del 2004 s’ha disposat de l’avaluació de la primera fase del Xatbot del Fons d’Infància 0-16. Els reptes que presentava es concretaven, sobretot, en l’experiència d’usuari (en dos àmbits): • La ciutadania, que havia de poder conversar amb el xatbot de forma natural, sense barreres d’accessibilitat idiomàtiques o tècniques. • Els usuaris tècnics, que necessitaven disposar d’una eina flexible i senzilla d’actualitzar i de monitorar. Alhora, calia assegurar la precisió i la rellevància de les respostes del xatbot. Això s’ha aconseguit mitjançant una gestió rigorosa de la base de coneixement. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 49 Figura 7. Aprenentatges i escalabilitat del cas d’ús del Fons 0-16 Font: Direcció de Planificació Estratègica de l’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat Sistema conversacional d’avisos massius: Es tracta d’un xatbot proactiu dissenyat per oferir informació a través de sistemes de missatgeria en situacions específiques, com ara onades de calor, emergències o altres esdeveniments crítics. A diferència dels sistemes tradicionals d’avisos, aquest xatbot no es limita a transmetre un missatge unidireccional, sinó que permet a l’usuari iniciar una conversa utilitzant un llenguatge natural, amb l’objectiu de resoldre dubtes o aprofundir en la causa de l’avís. A més, per garantir que el sistema sigui inclusiu i accessible per a tothom, s’ha integrat l’ús de diverses estratègies que faciliten la comprensió i la interacció amb el servei. Aquestes estratègies inclouen l’adaptació dels missatges a un llenguatge senzill, la traducció a diversos idiomes i la possibilitat de personalitzar les notificacions per a grups amb necessitats especials, com persones amb discapacitat auditiva o visual. Així mateix, el sistema està preparat per detectar respostes que expressin dubtes o preocupació per part de l’usuari i així facilitant una interacció fluida i empàtica que s’ajusti a les circumstàncies individuals de cada persona. Aquesta funcionalitat millora notablement l’eficàcia del sistema i promou una comunicació més clara, inclusiva i adaptada a la diversitat de la població. Des d’una perspectiva ètica, el sistema ha estat desenvolupat amb una clara consideració dels drets dels usuaris, la privacitat de les dades i la protecció davant l’ús indegut de la informació. Totes les interaccions es duen a terme respectant les normatives vigents de protecció de dades i transparència. Així mateix, per garantir la fiabilitat del sistema en situacions complexes o crítiques, es preveu una supervisió final per part de professionals qualificats. Aquests experts validaran les respostes automàtiques en casos específics i asseguraran que la IA no substitueixi el criteri humà en situacions que requereixin una anàlisi més acurada o sensible. Aquest enfocament combinat, que integra tecnologia avançada amb supervisió humana, permet oferir un servei segur, ètic i adaptat a les necessitats reals de la ciutadania. 50 Ajuntament de Barcelona Acció 4. Atendre necessitats de professionals des de la gestió del coneixement En les organitzacions modernes, el coneixement és el motor que impulsa el creixement i l’eficiència. No es tracta d’un recurs estàtic, sinó d’un actiu viu i en transformació constant, tant individualment com col·lectiva. El coneixement compartit, quan es gestiona d’una manera col·laborativa i reflexiva, es converteix en una font preuada per innovar i adaptar-se a un entorn sempre canviant. Aquest procés d’aprenentatge organitzacional implica la creació d’un sistema en què cada membre contribueix a la construcció de sabers col·lectius. És a través de l’harmonització de reflexions, idees i experiències que es genera nou coneixement i que es dona forma al model de gestió del coneixement. En aquest sentit, si es reavaluen constantment les pràctiques, es poden generar reptes i oportunitats emergents. Dins l’Estratègia de la gestió del coneixement que s’està desenvolupant a l’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat, es potencien diverses línies de treball que ajuden a promoure i gestionar el coneixement de la nostra organització, concretament les següents: • Consolidació d’una cultura col·laborativa. Promoció d’escenaris de treball que generin nous processos i oportunitats entre professionals des d’una lògica horitzontal i transversal de l’Àrea. • Identificació i capitalització del coneixement crític. El coneixement crític és el que té més incidència en l’assoliment de la missió i dels objectius de l’organització (departament, direcció, equip, etcètera). • Sistematització i accés als actius de coneixement. Són productes del treball de col·laboració dut a terme en els projectes i escenaris per construir coneixement. • Construcció de coneixement a les fronteres de l’organització, incorporant-lo en tots els espais i escenaris per compartir i construir coneixement, sabers, visions i aportacions externes, i alhora exportar el nostre coneixement i experiència. Tenint en compte aquest enfocament, es planteja explorar un tipus d’acció metodològica relacionada amb espais per compartir, transferir i generar nou coneixement, concretament: 4.1. Espai d’aprenentatge i debat Aquest espai neix amb la voluntat de promoure la formació continuada. Vol esdevenir un seminari permanent en el qual, a mode d’espai d’aprenentatge i debat, un grup de professionals de l’àmbit social es reuneixin periòdicament per reflexionar sobre els desafiaments més rellevants als quals s’enfronta el sistema públic de Serveis Socials. La proposta és portar-ho a terme al voltant de temes o experiències concrets. També es volen analitzar les oportunitats que aquests desafiaments ofereixen per innovar en l’atenció i la intervenció social, així com la mirada ètica i interseccional que ha d’estar present en totes les dimensions de l’atenció. A partir, doncs, d’una experiència concreta que es vulgui presentar, es proposa obrir-ho a la participació, al debat i a la reflexió a altres professionals interessats i interessades. La finalitat és proveir els i les professionals d’un coneixement útil com a recurs per dur a terme la seva tasca, interconnectar els coneixements intern i extern i potenciar l’aprenentatge i la creativitat en relació amb la tasca pròpia. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 51 Per planificar aquest projecte d’espais d’aprenentatge i debat proposem un planejament que en garanteixi la sostenibilitat i l’impacte continuat i distribueixi les activitats en fases que cobreixin des del seu llançament fins a la consolidació i expansió. En primer lloc, es proposa reprendre el Comitè Director de Gestió del Coneixement de l’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat com a impulsor i garant de la implementació i la sostenibilitat d’aquesta acció. Planificació i organització Es durà a terme una selecció dels temes o experiències concrets que marcaran les primeres sessions de treball i es crearà una metodologia clara per establir la periodicitat i el format de trobades a mode de cicle de xerrades actives. Els temes han de versar al voltant de desafiaments específics i rellevants per al marc de l’Acció Social de la ciutat, i en la dinàmica d’aquestes sessions es vetllarà per afavorir el debat entre professionals. En una segona fase se cercarà ampliar la participació a nous professionals i àrees dins el sistema públic de Serveis Socials. També es fomentarà la col·laboració amb experts externs i del tercer sector social per incorporar noves perspectives en els debats. Es documentaran les sessions i se sistematitzaran les discussions i conclusions per crear materials que puguin ser útils per a totes les professionals, i es valorarà si l’entorn virtual d’aprenentatge pot ser la plataforma o comunitat digital on es comparteixin aquestes idees i resultats i facilitar l’accés a aquest coneixement. Per tal de consolidar aquest espai, a finals del 2026 es durà a terme una avaluació de les activitats fetes. Això permetrà ajustar el seminari o cicle de xerrades i introduir-hi canvis que potenciïn encara més la seva eficàcia, com l’ús de tecnologies noves o el disseny de formats híbrids (presencials i virtuals). Si l’avaluació posa en relleu la necessitat de l’escalabilitat, es desenvoluparà una estratègia per garantir la continuïtat del seminari més enllà del 2027 i consolidar-lo com un espai permanent d’aprenentatge i debat. A més, es fomentarà la implementació pràctica del coneixement adquirit i es documentaran els projectes o les iniciatives que hagin sorgit arran de les trobades. Acció 5. Projecció i intercanvi de l’Acció Social de la ciutat Com hem esmentat, la gestió del coneixement s’ha consolidat com un dels pilars per a la innovació i la millora contínua en l’àmbit de l'Acció Social municipal. L’Ajuntament de Barcelona referma el seu compromís per impulsar una acció exterior que situï les polítiques socials com a eix estratègic de la seva projecció a escala internacional. En un context en què les ciutats esdevenen actors clau en la implantació d’unes polítiques socials efectives, Barcelona vol consolidar-se com un referent en l’àmbit de l’Acció Social municipal i posicionar-se de forma decidida en l’ecosistema europeu de ciutats innovadores, inclusives i socialment responsables. Amb la creixent complexitat actual, la capacitat per integrar noves pràctiques i aprenentatges externs i per intercanviar experiències amb altres ciutats és fonamental per garantir l’efectivitat i la sostenibilitat de les polítiques públiques en aquest àmbit. 52 Ajuntament de Barcelona En aquest sentit, i fins ara, la ciutat de Barcelona, en l’àmbit de l’Acció Social ha estat molt present en diversos espais. European Social Network (ESN) Des del 2019 l’IMSS està adherit a la European Social Network, una xarxa independent de serveis socials públics d’Europa que actua com a societat sense ànim de lucre i té per objecte fomentar l’educació pública en les polítiques i el desplegament dels Serveis Socials, la salut, l’ocupació i l’educació, i reduir la pobresa, la malaltia i les dificultats de les persones. Per a l’IMSS constitueix una oportunitat estable per aprendre pràctiques i polítiques aplicades en ciutats similars d’arreu d’Europa, per conèixer actuacions innovadores i per descobrir les noves investigacions de caire acadèmic que es porten a terme. A més, té l’oportunitat de formar part d’una xarxa de coneixement col·laboratiu a escala europea. L’ESN facilita plataformes d’intercanvi internacional per als serveis socials locals i regionals, amb la finalitat de fomentar una Europa on aquests serveis siguin veritables socis de la Unió Europea. A més, vol empoderar els i les professionals i les persones ateses pels Serveis Socials i promoure la qualitat de la gestió dels serveis. Els membres de l’ESN són organismes públics diferenciats entre: • Associacions nacionals de direccions de serveis socials. • Departaments de benestar social de nivell nacional, regional i local.* • Universitats o altres escoles especialitzades en política social. • Instituts de recerca i altres organismes públics responsables de la millora dels Serveis Socials. • Organismes públics reguladors i de finançament. Les associacions de direccions de serveis socials exerceixen l’administració de la xarxa, és a dir, constitueixen el Consell de l’ESN i són responsables de la seva estratègia i el seu desenvolupament globals. * Alguns dels ajuntaments que formen part de l’ESN són els de Viena, Bruges, Gant, Sofia, Copenhagen, Tartu, Hannover, Atenes, Dublín, Riga, Vilnius, Porto, Lisboa, Vitòria, Istanbul o Brighton. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 53 Figura 8. Distribució de les organitzacions membres segons el seu nivell d’actuació Font: Direcció d’estratègia i nous projectes (IMSS) La xarxa organitza esdeveniments en què ha participat l’Ajuntament, com ara la Conferència Europea de Serveis Socials i els Premis Europeus de Serveis Socials, i que serveixen com a plataforma per compartir experiències i innovacions. Eurocities La xarxa Eurocities és una important associació creada el 1986 per promoure la col·laboració entre les grans ciutats de la Unió Europea (UE) i altres països europeus. La seva missió és facilitar-hi la cooperació i treballar en conjunt per influir en les polítiques de la UE en àrees com la sostenibilitat, la inclusió social, l’urbanisme, el transport, l’educació, la cultura i el desenvolupament econòmic. Figura 9. Logotip d’Eurocities Font: web Barcelona Ciutat Global El Social Affairs Forum (SAF) és una de les sis plataformes temàtiques d’Eurocities, una xarxa que agrupa més de dues-centes ciutats europees. Aquest fòrum reuneix representants de ciutats per abordar qüestions socials clau, com la inclusió, la pobresa, l’habitatge i l’ocupació. Les trobades del fòrum serveixen per intercanviar bones pràctiques, desenvolupar polítiques conjuntes i influir en les decisions de la UE en matèria social. 54 Ajuntament de Barcelona Barcelona és membre fundador d’Eurocities, juntament amb Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, i va formar part del seu Comitè Executiu del 1989 al 1994 —en el moment àlgid de la consolidació de la xarxa—, del 2001 al 2003, i del 2012 al 2021, quan va ser escollida amb una àmplia majoria per continuar al Comitè Executiu. També ha celebrat dues vegades l’Assemblea General Anual, el 1989 i el 2002. El 2022 va ser l’amfitriona del Social Affairs Forum i va ocupar la presidència del Knowledge Society Forum (KSF) entre el 2021 i el 2023; la presidència dels grups de treball d’Ocupació (dins del Social Affairs Forum) i de Ciutats per a Tothom Sense Barreres (dins del Mobility Forum), així com la vicepresidència dels grups d’Habitatge (dins del Social Affairs Forum) i de City Branding & International Economic Relations (dins del Fòrum de Desenvolupament Econòmic). A més, Barcelona té una llarga trajectòria de participació activa en els fòrums i grups de treball d’Eurocities. En l’àmbit de l’Acció Social, dins el SAF, destaquem: • Homelessness, on es participa des de la Direcció de Serveis d’Atenció al Sensellarisme. • Migration Integration, en la qual estem intentant reactivar la participació de la Direcció de Serveis d’Immigració i Refugi • Wellbeing and Ageing, on es participa des de la Direcció d’Infància Joventut i Persones Grans Pel que fa al Social Innovation Group, dins el marc d’aquesta mesura, incloem la proposta del punt següent. 5.1. Acció exterior socialment compromesa Per tal de donar continuïtat a la presència i la implicació de l’Ajuntament de Barcelona, aquesta mesura de govern aposta per assolir els objectius següents: • Posicionar el model de Serveis Socials de Barcelona com a exemple de referència a Europa, i aportar una visió avançada de la defensa dels drets socials i la inclusió social. • Oferir visibilitat i reforçar el paper de la ciutat en les xarxes europees esmentades (Eurocities, European Social Network) i altres fòrums, amb l’objectiu de construir aliances i compartir bones pràctiques en matèria d’acció social. • Afavorir la transferència de coneixement i l’intercanvi de solucions innovadores amb altres ciutats europees, i reforçar el lideratge de la nostra ciutat en polítiques de cohesió social i promoció de la igualtat d’oportunitats. • Assumir un lideratge actiu i visible i incidir en la creació de marcs polítics que defensin un model de benestar robust i de proximitat. Eixos d’acció estratègica 1. Posicionament: El model de Serveis Socials de Barcelona s’ha construït sobre una base de proximitat, equitat i resiliència, i ha consolidat una xarxa sòlida d’atenció a les persones amb situacions més vulnerables. Aquest model, que inclou serveis pioners en àmbits diversos, s’ha de presentar als fòrums internacionals com a exemple d’innovació i qualitat en la resposta a les necessitats socials. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 55 2. Visibilitat: La presència activa de Barcelona en xarxes europees com Eurocities, ESN i altres fòrums és clau per fer visible el rol de les ciutats en la definició de polítiques socials. Ens proposem no només participar-hi activament, sinó ser una veu proactiva que faci sentir les necessitats i les perspectives de la nostra ciutat i incideixi en l’agenda social europea amb un discurs valent i innovador. 3. Transferència de coneixement: El nostre sistema de Serveis Socials ha desenvolupat iniciatives de gran valor que poden ser reproduïdes en altres ciutats i contextos europeus. Proposem establir programes d’intercanvi, estudis comparatius i col·laboracions amb ciutats membres d’aquestes xarxes per permetre que l’experiència acumulada contribueixi al desenvolupament de nous models de polítiques socials urbanes a tot Europa. 4. Lideratge: Barcelona té la capacitat i la voluntat de liderar la transformació social a escala europea. La nostra ciutat es compromet a participar activament en els processos de decisió dins d’aquestes xarxes i a assumir posicions de lideratge que influeixin en el desenvolupament d’un marc de protecció social fort i inclusiu, així com en la definició de polítiques d’innovació social en un context urbà. Pla d’accions: A través d’aquesta proposta, la ciutat vol liderar la definició d’un nou paradigma de benestar que posi les persones al centre i ofereixi solucions efectives i innovadores que responguin als reptes socials del segle XXI. Per aquest motiu, proposem un pla de mesures i accions concretes: • Organització de trobades i esdeveniments de referència a la nostra ciutat que posin l’accent en la inclusió social i les polítiques de benestar i als quals es convidin representants d’Eurocities, ESN i altres xarxes de les quals formem part. • Presentació de propostes concretes dins de les trobades d’Eurocities i ESN per reforçar la implantació de polítiques d’inclusió, igualtat d’accés a serveis bàsics i suport a col·lectius vulnerables. • Establiment de col·laboracions bilaterals amb ciutats de referència dins d’aquestes xarxes per promoure intercanvis, formació conjunta i projectes de cooperació. Aquestes accions poden donar lloc a la creació d’un espai de bones pràctiques en Serveis Socials amb les ciutats membres de les xarxes on puguem compartir i aprendre de les experiències d’altres ciutats. 56 Ajuntament de Barcelona 6. Governança i seguiment La governança de la Mesura d’Acció Social es configura amb la participació de diverses direccions de l’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat, les gerències de l’IMSS, l’Àrea mateixa i la comissionada d’Acció Social. D’acord amb els projectes i les accions que inclou aquesta mesura, les direccions són les següents: • Direcció de Serveis d’Estratègia i Avaluació • Direcció d’Acció Comunitària • Direcció de Participació Social • Direcció d’Estratègia i nous projectes de l’IMSS • Direcció d’Atenció Social Territorial i Comunitària de l’IMSS Entre les funcions del Comitè de Governança, destaquem: 1. Definir objectius i indicadors clau: establir els objectius específics de la mesura i determinar els indicadors que permetran avaluar-ne l’eficàcia i l’impacte. 2. Supervisar el compliment dels terminis: assegurar que les accions planificades es duguin a terme dins dels terminis establerts, identificar-hi possibles desviacions i proposar-hi mesures correctives. 3. Analitzar els resultats obtinguts per determinar si la mesura està assolint els efectes desitjats i identificar àrees de millora. 4. Aprovar informes de seguiment i resultats: validació dels informes periòdics que detallen l’estat d’implantació de la mesura, així com els informes finals que presentin els resultats i l’impacte aconseguit. 5. Vetllar per la coordinació de la comunicació entre les parts implicades, i facilitar la interacció i l’intercanvi d’informació entre els agents involucrats en la implantació de la mesura. 6. Garantir la transparència i la rendició de comptes: vetllar perquè el procés d’implementació sigui transparent i que es rendeixin comptes davant les parts interessades i la ciutadania. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 57 L’estratègia de seguiment es basa en un monitoratge constant que, d’una banda, permetrà avaluar periòdicament el grau de compliment, els progressos i les possibles necessitats de reformulació de les accions, i, de l’altra, facilitarà la transferència d’informació, la transparència i la rendició de comptes. Per aconseguir-ho, es preveu fer un informe semestral de seguiment de les actuacions i preparar un informe final d’avaluació. Aquests informes de seguiment s’elaboraran amb el treball cooperatiu dels grups de treball que han format el grup motor de la mesura de govern que hem esmentat en el punt 1.1 “Emmarcament i justificació”. 58 Ajuntament de Barcelona 7. Pressupost de les accions El pressupost estimat per portar a terme totes les accions descrites amb anterioritat és de 831.208,22 €. En aquest pressupost no està inclòs el cost de capítol 1. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 59 8. Bibliografia Capella González, J.; Braddick, F.; Jara Martín, M. (2021). Guia de prescripció d’actius comunitaris. Programa Prescripció Social i Salut. Barcelona: Agència de Salut Pública de Catalunya, Subdirecció General de Drogodependències Aguilar Hendrikson, M. (2024). “Els serveis socials en el laberint (i): Un espai en tensió”. Web Llei Engel (15 de gener). Recuperat de https://lleiengel.cat/serveis-socials-espai-en-tensio/ Ajuntament de Terrassa (2019). Guia per incorporar la interseccionalitat a les polítiques locals. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Recuperat de: https://www.igualtatsconnect.cat/ wp-content/uploads/2019/06/Publicacion-Igualtats-Connectades.pdf Brugué, Q. (2022). Organizaciones que saben, organizaciones que aprenden. Madrid: INAP, Ministerio de Administraciones Públicas Brugué, Q. (2024). Guía sobre participación ciudadana en planes y programas públicos. Madrid: Ministerio de Hacienda y Función Pública. Recuperat de: https://www.hazlab.es/ system/files/2023-11/GUIA_PARTICIPACION_EN%20PLANES%20Y%20PROGRAMAS_ definitiva.pdf Buesa, S. (2022). “Servicios sociales y atención integrada intersectorial”. Aula de Formación Permanente en Servicios Sociales de Cantabria, sesión de 29 de marzo Carmona, D.; Fernández, R. (2020). “El concepto de profesional de referencia en los servicios sociales: Un análisis crítico desde múltiples criterios éticos, lógico-formales y metodológicos”. Web del Colegio Oficial de la Psicología de Gipuzkoa Charles, A. et al. (2018). “A year of integrated care systems”. Directorate General for Employment, Social Affairs and Inclusion (European Commission) and Budapest Institute (2015). Literature review and identification on best practices on integrated social service delivery. Luxemburg: Publications Office of the European Union. 60 Fantova, F. (2024). “La conexión comunitaria como bien protegible emergente en una sociedad individualizada”. Blog de Fernando Fantova (22 de gener). Recuperat de: https:// www.fantova.net/2024/01/22/la-conexion-comunitaria-como-bien-protegible-emergente- en-una-sociedad-individualizada/ Kodner, D.L.; Spreeuwenberg, C. (2002). “Integrated care: meaning, logic, applications and implications. A discussion paper”. International Journal of Integrated Care, 2. OECD (2022). “Modernising Social Services in Spain: Designing a New National Framework”. París: OECD Publishing. Recuperat de https://doi.org/10.1787/4add887d-en Román, B. (2016). Ética de los servicios sociales. Herder Editorial. Wenger, E. (2001). Comunidades de práctica: aprendizaje, significado e identidad. Paidos Iberica Ediciones, S. A. Mesura de Govern d’Acció Social. “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. 61 A1. Gràfica pla d'acció corporatiu QUADRE RESUM MESURA DE GOVERN D’ACCIÓ SOCIAL 2023-2027: “IMPULSANT LA VEU DE LES PERSONES, TRANSFORMANT ELS SERVEIS SOCIALS” Promoure un model de Serveis Socials inclusiu i participatiu, centrat en els drets, que fomenti la implicació activa Objectius de les persones i comunitats en el disseny i implementació de polítiques socials. generals Impulsar la innovació dels Serveis Socials mitjançant l’adaptació de noves eines, metodologies i models de gestió del coneixement que garanteixin eficàcia, sostenibilitat i qualitat en la resposta a les necessitats socials. Eixos Objectius específics Projectes Accions Calendari Responsable Enquesta prospectiva Situar la tasca dels Eix 1 2025-2026 Dpt. de Partcipació Social Serveis Socials Ampliació de les TAST Informe d’anàlisi del treball en xarxa a la ciutat Impuls de noves taules Participació Bàsics en una Social perspectiva més participativa i Grup de Veus Participació ciutadana en el marc del CMBS Dpt. de Partcipació Social propositiva Metodologia i desplegament del projecte 23-27 2025-2027 Direcció d’Acció Social Consell o fòrum de persones ateses per CSS Territorial i Comunitària Dir. d’Acció Comunitària Consolidar l’atenció Model d’atenció integral Impuls al marc a l’atenció social comunitària 2025-2026 Direcció d’Acció Social Eix 2 col·lectiva i la relació en equipaments d’at. Desplegament del model a dos equipaments Territorial i Comunitària social i comunitària Avaluació per a futurs pilotatges At. Col·lectiva i amb la comunitat al Direcció d’Acció Social CAI La Marina Desplegament i avaluació del projecte 2023-2027 Ac. Comunitària centre de l'Acció Territorial i Comunitària Social dels CSS Projecte VINE Ampliació als 39 CSS’s 2025-2026 Dir. d’Acció Comunitària 2025-2027 Direcció d’Acció Social Comunitàriament Centres de Serveis Socials Comunitaris Territorial i Comunitària Aportar noves formes Fem-ho fàcil Homogeneïtzació i digitalització de certificats d'abordar processos, i “faig constar”, emesos per l’IMSS. 2025-2026 Eix 3 Dir. Estratègia i nous incorporant eines que Millora canals de projectes (IMSS) Innovació els simplifiquin: clau per comunicació amb APP Ciutadana 2025-2027 persones ateses Social l’adaptació a noves necessitats socials i Sistemes conversacionals (Xatbots) Dir. de Serveis de garantir polítiques Ús de la IA com a suport 2025-2027 XatBots per a missatges massius Planificació Estratègica eficaces i pertinents. Projecció exterior 2025-2027 Dir. Estratègia i nous ESN, Eurocities projectes (IMSS) 62 Mesura de Govern d’Acció Mesura de govern Gerència d’Àrea de Drets Social. “Impulsant la veu Febrer 2025 Socials, Salut, Cooperació de les persones, transformant i Comunitat els Serveis Socials” 2023-2027