Mesura de govern per al 
desplegament del model de 
casals de barri com a casals 
comunitaris 2025-2027
Mesura de Àrea de Drets Socials, 
Xarxa de Casals de Barri govern             Salut, Cooperació  
i Comunitat
Febrer 2025 Departament 
La nostra d’Equipaments de 
23 Proximitat i de Política 
empremta 22 Comunitària
11 Nou Barris
Horta - Guinardó 26
24
27
18 15 21
10 20 Sant
25 Andreu
Sarrià - 16
#FemComunitat 30
Sant Gervasi 17
31 28
13
14 39
9
19 29
12 37
#Benestar àcia 33
Gr 41 32
Sant 44
Les Corts 36
4 3 Martí
43
#Participació Eixample 35 34 42
5
38
6 Ciutat 1 40
8
Vella
2
#Acollida
Sants - Montjuïc
7

Sumari
1 Introducció ........................................................................................   4
2 Antecedents i marc normatiu ..........................................................   6
3 Marc conceptual ...............................................................................   8
A. El marc de l’acció comunitària .....................................................  8
B. Pla municipal d’acció comunitària 2018-2022 .............................  9
C. Els casals de barri com a equipaments comunitaris  ...................11
D. El model dels casals comunitaris .................................................13
4 Situació actual (2024) .......................................................................18
5 Objectius de la mesura de govern ..................................................22
6 Línies d’acció ....................................................................................24
7 Governança .......................................................................................28
8 Calendari ...........................................................................................30
9 Pressupost ........................................................................................31
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 3
1 Introducció
Aquest document sorgeix de la necessitat d’aprofundir en el procés de 
desplegament del model de casals de barri amb l’objectiu de consolidar-
los com a equipaments de proximitat motors d’acció comunitària.
4 Ajuntament de Barcelona
Els casals de barri són molt més que espais físics; són equipaments fonamentals per a 
la creació de xarxes de suport, la promoció de vincles socials i el desenvolupament de 
l’organització comunitària als barris de Barcelona. En una ciutat diversa i dinàmica com 
la nostra, els casals esdevenen equipaments essencials per respondre a les necessitats 
socials i impulsar un model de ciutat que aposti per la cohesió social i l’empoderament 
ciutadà.
La seva funció no es limita a oferir activitats culturals o recreatives, sinó que va més enllà, 
actuant com a espais de trobada i participació on les persones poden construir vincles 
de confiança, organitzar-se per fer front a les seves necessitats comunes i desenvolupar 
projectes col·lectius que beneficien tota la comunitat. D’aquesta manera, els casals de barri 
són un instrument fonamental per a la democràcia participativa i per enfortir el teixit social 
dels nostres barris.
En un context marcat per desigualtats creixents i on molts veïns i veïnes es troben en 
situacions de vulnerabilitat, els casals de barri es presenten com espais clau per a l’articulació 
de respostes comunitàries. A través d’ells, es fomenten dinàmiques de col·laboració i suport 
mutu entre les persones, entitats i col·lectius, la qual cosa contribueix a millorar la qualitat 
de vida i la inclusió social.
Per tot això, és imprescindible continuar potenciant i expandint la Xarxa de casals de barri a 
la ciutat, dotant-los dels recursos i el suport necessari perquè puguin seguir complint el seu 
rol com a centres de cohesió, participació i transformació social. Aquesta mesura de govern 
té com a objectiu consolidar els casals de barri com a eines estratègiques per construir una 
ciutat més justa, inclusiva i participativa, capaç de donar resposta a les necessitats actuals 
i futures dels seus habitants.
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 5
2 Antecedents i marc 
normatiu
La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local estableix que els 
ajuntaments són l’administració pública d’àmbit territorial més propera a la ciutadania i 
disposen de recursos i serveis orientats a satisfer les necessitats i aspiracions de la 
comunitat veïnal, però la planificació i proliferació dels recursos i dels equipaments s’ha 
adaptat, i ha estat molt diferent, segons les singularitats de cada municipi.
L’Ajuntament de Barcelona ha promogut al llarg de la seva història diverses formes 
d’interacció entre la institució pública municipal i les iniciatives ciutadanes comunitàries, 
basades en el reconeixement de l’interès de la ciutadania en la gestió i l’ús comunitari del 
patrimoni públic.
Aquestes pràctiques han estat emparades pel règim especial del municipi de Barcelona, 
que en l’article 34 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de 
Barcelona, configura la gestió cívica com un instrument de participació ciutadana pel qual 
s’atribueix a una entitat sense ànim de lucre el desenvolupament i l’organització d’activitats 
en equipaments municipals. Fórmules que han estat consolidades i regulades al Programa 
de Patrimoni Ciutadà de Barcelona. 
El Programa de Patrimoni Ciutadà és el marc conceptual i institucional amb què l’Ajuntament 
de Barcelona ubica l’instrument, procediment i seguiment dels atorgaments de projectes de 
gestió cívica. Des d’aquest programa, l’Ajuntament promou el reconeixement i la consolidació 
de la participació cívica, caracteritzada per la incorporació i corresponsabilització ciutadana 
en les polítiques públiques.
Aquest marc jurídic ha promogut que el moviment veïnal de la ciutat reclami un paper en 
la gestió dels equipaments, reivindicant espais propis per organitzar la vida comunitària, i 
provocant l’augment del nombre dels casals de barri en molts territoris de la ciutat. Gran 
part d’aquests estan o han estat gestionats per la societat civil organitzada de la ciutat, 
però, independentment de la fórmula de gestió, tots tenen una vocació comunitària i de 
proximitat, que els singularitza i els dota d’identitat.
Els casals de barri, doncs, han anat ocupant el seu espai en el panorama dels equipaments 
de la ciutat, i amb el Decret d’Alcaldia, de 20 de juliol de 2013, de creació del Departament 
de Coordinació de Casals de Barri, es va donar l’estructura per al desenvolupament del 
seu funcionament. 
6 Ajuntament de Barcelona
D’altra banda, el Pla estratègic 2015-2018 de Casals de Barri de Barcelona va ser l’impuls 
municipal que, posteriorment, va donar peu al desenvolupament del model de casals de 
barri, que impulsa aquesta Mesura de Govern, publicat al mes de juliol de 2022 i que és la 
guia definitiva per enfortir els casals de barri de Barcelona en la seva dimensió comunitària. 
Finalment, la nova Llei 11/2023, del 27 de desembre, de foment de l’associacionisme, 
insta els ajuntaments, en el seu article 19, a que garantir la cessió o l’ús dels espais dels 
equipaments municipals, tenint en compte llur disponibilitat patrimonial i la disponibilitat 
dels espais i atenent les finalitats d’enfortiment comunitari de les associacions i el benefici 
col·lectiu. I per aquest motiu, ara més que mai, cal vetllar perquè els casals de barri refermin 
la seva intencionalitat comunitària i apostin per l’enfortiment de la vida associativa, en les 
seves diverses formes actuals.
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 7
3 Marc conceptual
A. El marc de l’acció comunitària
L’Ajuntament de Barcelona defineix el marc de referència per a l’acció comunitària en les 
polítiques municipals “Cap a una política pública d’acció comunitària”, on s’especifica 
un marc conceptual, estratègic i operatiu per impulsar l’acció comunitària (AC) a Barcelona, 
amb l’objectiu de reforçar les relacions entre la ciutadania i les institucions. 
L’AC es defineix com un projecte col·lectiu orientat a donar respostes a problemes socials 
que només es poden abordar des d’una perspectiva col·lectiva. Això implica superar els 
enfocaments d’intervenció social que es limiten a tractar situacions individuals i promoure, 
en canvi, dinàmiques de cooperació directa entre la ciutadania i les institucions. Aquest 
enfocament no només inclou els representants associatius, sinó que busca la implicació 
directa de les persones en la creació i implementació de projectes comunitaris.
L’AC té com a objectiu fonamental l’empoderament de les persones, la millora de les 
condicions de vida i la inclusió social. Aquesta iniciativa no només aspira a transformar les 
realitats individuals, sinó que busca fomentar comunitats fortes i proactives, capaces de 
reivindicar i defensar els seus drets col·lectius. Així, doncs, la metodologia de l’AC es basa 
en establir relacions de col·laboració i coproducció, deixant enrere models assistencialistes 
o clientelistes que generen dependència de les persones cap als serveis i equipaments 
públics. El lideratge en aquest procés és facilitador i democràtic, i reconeix cada persona 
com a protagonista activa.
Per això, en l’àmbit de la política pública, l’AC es presenta com una estratègia clau per 
combatre les desigualtats creixents i fomentar la cohesió social en una societat cada vegada 
més diversa i fragmentada. La política pública d’AC no només busca millorar la qualitat dels 
serveis públics a través de la seva dimensió comunitària, sinó que també vol reforçar les 
capacitats de la societat civil per organitzar-se i participar en la presa de decisions. Aquesta 
política promou la col·laboració entre ciutadania i institucions, amb un model que reconeix 
la importància tant de l’acord com del conflicte en la construcció de solucions.
D’altra banda, un altre element central és la proposta de crear un Sistema comunitari 
de polítiques socials (SCPS), format per serveis públics clau, com els centres de salut, 
les escoles i els serveis socials. Aquests serveis, ja presents en el territori, actuen com a 
promotors directes de l’acció comunitària, ja que treballen col·lectivament amb la població. 
8 Ajuntament de Barcelona
El sistema s’organitza al voltant de la col·laboració professional entre treballadors/es socials, 
mestres, metges/esses i altres professionals, que impulsen l’AC de manera sinèrgica i la 
integren en la vida comunitària de manera coherent amb la seva missió.
Per tant, hi ha una aposta 
important, i així queda reflectit 
en aquest document marc, per 
l’enfortiment autònom de les 
comunitats a partir d’un eix 
triple: l’enfortiment econòmic, 
democràtic i social. Es proposa 
que les associacions i entitats 
comunitàries augmentin la seva 
independència econòmica, de 
manera que es redueixi la seva 
dependència del finançament 
públic i que, alhora, millorin la seva qualitat democràtica amb més transparència i 
participació. També s’encoratja aquestes entitats perquè n’ampliïn la base social i incidència 
transformadora. Per facilitar aquest enfortiment, l’Administració ofereix suport econòmic, 
infraestructures i altres recursos, sense deixar de fomentar l’autonomia d’aquestes entitats.
Finalment, és absolutament necessari disposar d‘un model de governança comunitària 
que integri tres dimensions: política, estratègica i territorial. Dins l’àmbit polític, es busca 
ajustar els lideratges entre els districtes i les àrees de govern; pel que fa a la dimensió 
estratègica, es vol garantir la coherència entre els serveis implicats; finalment, a escala 
territorial, es promou la participació activa de la ciutadania i dels i les professionals en 
els barris. Es reconeix la necessitat de perfils professionals nous, com el gestor/a del 
procomú, que ajudi a coordinar i promoure les iniciatives comunitàries i faci de pont entre 
els serveis públics i la comunitat. Aquest sistema de governança està pensat per garantir 
la col·laboració i la coproducció entre serveis i comunitats i crear oportunitats per al diàleg 
i la resolució de conflictes.
En resum, aquest marc de referència ens emplaça a apostar per una acció comunitària 
que promogui la participació ciutadana i la col·laboració amb les institucions, amb 
l’objectiu de construir una societat més forta, inclusiva i cohesionada, capaç de fer front 
als reptes socials actuals i futurs.
B. Pla municipal d’acció comunitària 2018-2022
El Pla municipal d’acció comunitària 2018-2022 de l’Ajuntament de Barcelona es 
va dissenyar amb l’objectiu de reforçar la implicació activa de la ciutadania en la vida 
comunitària per fomentar una ciutat més inclusiva i cohesiva. Amb aquest pla, es va apostar 
per potenciar la participació ciutadana en la presa de decisions col·lectives per crear espais 
de diàleg, com els consells de barri, que permeten que els veïns i veïnes puguin incidir 
directament en els projectes que afecten el seu entorn. Així, es buscava crear una ciutat on 
la participació democràtica fos un element clau per enfortir les relacions entre les persones 
i les institucions.
Una de les línies estratègiques clau del Pla municipal d’acció comunitària 2018-2022 de 
l’Ajuntament de Barcelona va ser la de convertir els equipaments municipals en motors 
d’acció comunitària. Aquesta estratègia tenia com a objectiu transformar els equipaments 
de proximitat (com centres cívics, biblioteques, casals de barri i altres infraestructures 
públiques) en espais centrals per al desenvolupament de la vida comunitària i la cohesió 
social.
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 9
Els equipaments no només havien de ser llocs de serveis o activitats, sinó que es 
buscava que esdevinguessin punts de trobada i de dinamització social. L’Ajuntament volia 
aprofitar el potencial d’aquests espais per promoure la participació ciutadana i facilitar el 
desenvolupament de projectes col·lectius. Això implicava donar-los un paper proactiu en la 
dinamització de la vida comunitària, de manera que fossin llocs on les persones poguessin 
establir relacions, cooperar i generar iniciatives conjuntes.
Objectius principals d’aquesta línia estratègica del Pla municipal d’acció comunitària 2018-
2022:
1. Transformar els equipaments en espais de trobada i participació:
• Es volia que els equipaments fossin espais oberts, accessibles i flexibles, on 
la ciutadania pogués reunir-se per debatre, proposar i dur a terme projectes que 
responguessin a les necessitats dels barris.
• Es buscava fomentar la interacció entre col·lectius diferents, aprofitant els 
equipaments com a punts de cohesió on persones d’edats, orígens i interessos 
diferents poguessin col·laborar i compartir experiències.
2. Descentralitzar l’acció comunitària:
• Es va apostar per una descentralització de les polítiques d’acció comunitària i 
atorgar més autonomia i protagonisme als barris i territoris. Així, els equipaments 
esdevindrien centres neuràlgics a escala local i adaptarien les seves activitats i 
serveis a les particularitats i necessitats de cada zona.
• Aquesta proximitat permetria augmentar la implicació de la ciutadania en la vida 
comunitària i en la resolució de problemes locals.
3. Dinamitzar projectes comunitaris des dels equipaments:
• Els equipaments es van concebre com a plataformes per impulsar i donar suport a 
projectes col·lectius que tinguessin un impacte positiu en la comunitat. Això podia 
incloure des d’activitats culturals i formatives fins a iniciatives de solidaritat i cohesió 
social.
• Aquests espais oferirien suport tècnic i recursos per a les iniciatives veïnals de manera 
que es promouria la creació d’una xarxa activa d’acció comunitària.
4. Afavorir la col·laboració entre equipaments i la xarxa associativa:
• Un altre aspecte important era fomentar la col·laboració entre els diversos equipaments 
municipals i les entitats i associacions dels barris. Aquesta col·laboració buscava 
optimitzar recursos, generar sinergies i donar més força a les iniciatives comunitàries.
• Es pretenia que els equipaments fossin espais que aglutinessin l’energia associativa 
i veïnal, que facilitessin 
En definitiva, aquesta línia estratègica va voler convertir els equipaments municipals en 
autèntics motors d’acció comunitària, no només com a prestadors de serveis, sinó 
com a espais de participació, intercanvi i transformació social. Els equipaments van 
passar a tenir un rol central en la dinamització dels barris, la qual cosa va contribuir a 
l’empoderament veïnal i al desenvolupament d’una ciutat més cohesionada i participativa.
10 Ajuntament de Barcelona
C. Els casals de barri com a equipaments comunitaris 
Quan el Pla municipal d’acció comunitària 2018-2022 parla de fer dels equipaments de 
proximitat motors de vida i projectes comunitaris: actius comunitaris al territori, té com a 
marc de referència uns equipaments que, amb una diversitat de funcionalitats (poden ser 
biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, casals de barri, centres esportius, etc.) 
tenen incorporada una funcionalitat comunitària més enllà de la seva específica. 
Així, doncs, podem dir que:
• Tots els equipaments de la ciutat poden tenir en comú la possibilitat d’esdevenir 
motors d’accions i projectes comunitaris. S’entén “comunitari” com una resposta 
col·lectiva a un repte social.
• L’acció comunitària es materialitza en una manera de fer (metodologia) i en una 
intencionalitat determinades (objectius substantius).
• Aquesta intencionalitat o mirada comunitària exigeix proactivitat, treballar “cap a 
fora”, “anar a buscar” els altres i oferir-s’hi; això interpel·la directament les funcions i 
tasques que han de desenvolupar els equips de professionals que hi treballen.
• La reflexió i els coneixements acumulats en aquest projecte han de representar una 
oportunitat de primer ordre per definir què hauria de ser un casal de barri i quins 
serveis o funcions haurien de tenir; un equipament la missió del qual és dinamitzar i 
assumir un cert lideratge en la vida comunitària del seu territori.
El sociòleg nord-americà Eric Klinenberg, investigador sobre els espais públics i la vida 
urbana, va desenvolupar el concepte “palaus del poble”1 per referir-se a les infraestructures 
que juguen un paper crucial en la cohesió i la resiliència de les comunitats. Llocs de trobada 
i interacció on es fomenta la participació ciutadana i es facilita l’accés a recursos i serveis 
per a tothom, independentment de la situació socioeconòmica de cadascú, per construir 
comunitats més fortes i arrelades.
Quan es va definir el Pla estratègic dels casals de barri 2015-2018 posava l’accent en 
el caràcter “de proximitat” d’aquests casals de barri, la missió dels quals es definia com: 
promoció de la ciutadania activa, la col·laboració, el diàleg i la solidaritat entre els veïns i les 
veïnes del barri, amb la participació del teixit associatiu en la seva gestió, facilitant espais 
dotats d’infraestructures i recursos per a la participació i l’intercanvi entre els veïns i les 
veïnes i els col·lectius, procurant el desenvolupament inclusiu i el benestar del barri.
1 E. Klinenberg, Palacios para el pueblo. Políticas para una sociedad más igualitaria. Capitán Swing. 2021
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 11
En aquell moment, s’intuïa un model de casal de barri com un equipament proper als 
veïns i veïnes i com un escenari d’oportunitats per a la cohesió i inclusió, però ha estat 
posteriorment quan s’ha anat consolidant el marc conceptual d’acció comunitària al voltant 
d’aquestes infraestructures de proximitat, potenciadores de vincles i xarxes veïnals i que 
fan d’aquests espais veritables oportunitats per identificar nous actius en el territori i perquè 
veïns i veïnes esdevinguin subjectes polítics actius en la millora de les condicions de vida 
del territori.
Els casals de barri es configuren com a autèntiques “infraestructures comunitàries”. Entenem 
aquestes infraestructures com els espais físics i les organitzacions que fomenten les 
relacions personals i contribueixen a la política d’acció comunitària.
L’existència d’aquests espais i organitzacions pot crear una relació virtuosa amb un 
impacte significatiu en l’entorn social. Ara bé, els espais físics, per si sols, no tenen un 
efecte real en la comunitat si no hi ha una acció humana que els orienti i en defineixi la 
intencionalitat. D’altra banda, les organitzacions que promouen aquestes relacions són 
especialment rellevants des de la perspectiva comunitària de l’enfortiment social, sobretot 
si van més enllà de la seva xarxa mateixa i busquen connectar i col·laborar amb altres 
persones i activitats, encara que sigui de forma puntual.
Així, poden actuar com a “vincle” entre persones que comparteixen el projecte, o com a 
“pont” si són capaces de coordinar i generar projectes i activitats amb altres actors de la 
comunitat.
Les infraestructures comunitàries no són exactament capital social, sinó les condicions 
físiques que en determinen el desenvolupament (Klinenberg, 2021, p.14). Els casals de barri 
són aquestes “condicions físiques”, i afegim “humanes” perquè el personal que hi treballa 
té un paper fonamental en la construcció de capital social i de les xarxes relacionals.
El Pla d’acció comunitària aborda una línia de treball específica sobre casals de barri que 
ha de permetre, des d’una mirada global, de ciutat, repensar-los com a equipaments 
comunitaris que treballin per l’enfortiment de projectes associatius i per la cohesió social 
al territori. 
Alhora, aquesta mirada global també ha de permetre establir criteris i indicadors de seguiment 
i avaluació, estàndards de funcionament, instruments de visibilització i comunicació, i tot 
allò que té a veure amb l’acompanyament i seguiment del projecte i la gestió dels casals 
de barri.
Així doncs, el marc conceptual dels equipaments de proximitat amb perspectiva comunitària 
es construeix a partir de certs principis metodològics i operatius que s’han de posar en 
pràctica a cadascun dels equipaments:
• Més “projecte” que “taller”, o tallers amb l’objectiu de generar processos relacionals, 
vincle i organització i acció col·lectiva.
• Intencionalitat “d’anar a buscar” més que no pas “d’esperar que vinguin”.
• Treballar les relacions amb persones i entorn: ser proactius a l’hora de mantenir vives 
relacions amb l’entorn (altres equipaments, serveis, ciutadania activa, etc.).
• Capacitat de llegir i relacionar-se amb la diversitat que habita l’entorn.
• La ciutadania ha de poder donar i expressar-se; la seva “participació” no es pot 
limitar a “consumir activitat”.
Per tant, és important que cada casal de barri construeixi el seu projecte d’equipament i 
respongui a les següents bases metodològiques:
12 Ajuntament de Barcelona
• Partir d’una diagnosi de l’entorn del casal de barri que cal anar actualitzant 
periòdicament, amb una mirada global, tenint en compte oportunitats d Elaborar 
el projecte del casal de barri de manera participada, obrint portes d’entrada a la 
participació veïnal, sobretot a les persones no organitzades. Diversificar els espais 
de participació per potenciar la creació de projectes nous amb actius nous.
• Fer seguiment, valoració i avaluació: impacte quantitatiu i qualitatiu.
• Establir objectius orientats en funció de la intencionalitat comunitària: la mirada 
comunitària, que promou diàleg i facilita la participació comunitària per a tots i totes, 
ha d’estar inclosa en la definició dels projectes.
D. El model dels casals comunitaris
Fruit de l’experiència i del treball dut a terme per l’Àrea, els districtes i la Xarxa de casals de 
barri mateixa, s’acaba dissenyant el Model de casals de barri com a casals comunitaris, 
per donar un marc de referència de ciutat i destacar la tasca que fan i la seva missió de 
lideratge en la vida comunitària del seu territori. I, per tant, la necessitat de poder establir 
uns elements metodològics i de funcionament comuns que garanteixin les mateixes 
oportunitats per a la ciutadania i promoguin la 
seva vinculació al barri, al teixit veïnal, grupal 
i associatiu del seu territori. Així, doncs, el 
model pretén enriquir/enfortir els casals 
de barri de Barcelona en la seva dimensió 
comunitària. Defineix una proposta que vol 
ser flexible, amb capacitat d’adaptar-se a 
la diversitat de contextos socials i projectes 
i als reptes i necessitats socials, sempre 
canviants. Presenta una intencionalitat clara 
de dotar d’una estratègia comuna als casals 
de barri de Barcelona.
Alguns casals de barri de la ciutat ja responen a aquest model o s’hi apropen molt. La 
diversitat de casals de barri, que té a veure amb la diversitat de territoris, propostes, models 
de gestió, pressupostos i dotacions, etc., fa que convisquin a la ciutat casals molt allunyats 
d’aquest model que ara presentem, al costat d’altres que el representen plenament.
Partim de la base que tant la conjuntura social com l’evolució pròpia dels casals de barri 
a la ciutat, sobretot després de la situació generada per la pandèmia de la covid-19, ens 
demanen definir una estratègia innovadora que n’orienti un salt d’escala de base comunitària.
Ens trobem en un context en què les desigualtats socials es relacionen amb diverses escales 
vinculades no només a les necessitats “tangibles” (absència de recursos i infraestructures, 
falta de condicions materials mínimes per a una vida en dignitat, etc.), sinó també al capital 
intangible (coneixements, oportunitats, capacitats intel·lectuals, relacionals, emocionals). 
Aquest darrer aspecte, caracteritzat pel seu dinamisme i multidimensionalitat, requereix una 
agenda transformadora, integral i innovadora en les estratègies per abordar les desigualtats.
Davant d’aquest escenari, hem de parlar d’un increment de la complexitat de les necessitats 
socials, i també de la diversitat d’agents que aborden aquestes necessitats des de múltiples 
dimensions:
• Emergència d’alguns reptes socials, com s’ha vist en el context de la crisi de la 
covid-19.
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 13
• Necessitat d’enfortir la participació comunitària en la resposta a aquests reptes 
socials (xarxes de suport mutu o solidaritat, espais de gestió del malestar, bancs de 
temps i xarxes d’intercanvi, etc.).
• Noves dinàmiques de col·laboració entre els diversos agents del territori.
• Nous agents i més diversitat de perfils i competències entre els professionals i serveis 
que donen resposta a les necessitats socials.
• Innovació i proximitat des dels territoris en la resposta a algunes necessitats socials 
(prescripció social, superilles de cures, radars veïnals, voluntariat i programes 
intergeneracionals en els barris, espais comunitaris de referència, etc.).
Al voltant d’aquesta realitat, els equipaments de proximitat com els casals de barri tenen 
una funció crucial a l’hora de desenvolupar una intencionalitat i una mirada comunitària que 
els permeti respondre, des del coneixement situat en els territoris, a la complexitat de les 
necessitats socials esmentades anteriorment. D’aquesta manera, els casals de barri han de 
dur a terme projectes i activitats des del diàleg amb l’entorn, procurar ser accessibles per a 
tothom i promoure la participació comunitària de les persones usuàries dels equipaments, 
de les persones que habitualment no hi participen i dels actors comunitaris de l’entorn.
Els casals comunitaris compartiran uns principis determinats, que seran la base de les 
línies d’actuació i dels projectes que posaran en marxa:
1. Ser accessibles i públics: 
Tot casal de barri ha de ser un 
espai inclusiu on tothom s’ha 
de sentir convidat a participar, 
sense establir exclusions 
ni barreres d’accessibilitat 
(física, sensorial, etc.) de cap 
mena. Aquesta referència 
a “tothom” no té a veure 
únicament amb persones 
diverses (incloent-hi tant les 
que hi participen habitualment 
com les que no), sinó també 
amb grups socials, entitats i 
serveis i altres equipaments.
2. Fomentar la connectivitat i proactivitat: Tot casal comunitari ha de sortir a buscar 
i crear llaços amb les persones i entitats del territori. No només es tracta d’aprofitar 
els vincles habituals ja existents, sinó de generar sinergies noves que possibilitin el 
sorgiment de projectes a partir d’un treball en xarxa amb la ciutadania.
3. Ser adaptables: Els casals comunitaris han d’estar disposats a transformar-se i 
adequar-se a altres propostes que tenen lloc al territori. És transcendental escoltar 
les demandes i necessitats de la ciutadania i incorporar-les als projectes i línies de 
treball dels equipaments.
4. Impulsar vincles i relacions: Els casals comunitaris han de promoure que la 
ciutadania i els agents comunitaris es trobin i s’interrelacionin mitjançant la posada a 
disposició del seu espai físic per desplegar la vida comunitària o bé treballant en el 
territori perquè aquesta vida comunitària pugui donar-se també fora de l’equipament.
5. Fer acompanyament de processos: Un casal comunitari ha d’acompanyar la 
concreció de les iniciatives i les propostes de la ciutadania, així com la resposta 
a les necessitats socials. No n’hi ha prou amb fer derivacions a altres serveis 
14 Ajuntament de Barcelona
i equipaments. El casal ha de ser-hi present des del moment de detecció d’una 
demanda i acompanyar per trobar-hi una alternativa o una manera d’atendre-la.
6. Confiança i corresponsabilitat: Els casals comunitaris han d’arribar al territori de 
proximitat amb la voluntat de valorar les demandes detectades i l’objectiu de generar 
i desplegar accions. Així es facilita l’encaix col·lectiu, perquè es genera confiança i 
proximitat amb la comunitat i hom la fa partícip de manera corresponsable en la 
cerca d’alternatives i propostes per a les necessitats locals.
D’altra banda, la intencionalitat de l’activitat als casals comunitaris gira al voltant de tres 
eixos que s’han d’articular en funció de la realitat territorial i social del seu entorn.
PRIMER EIX: CULTURA COMUNITÀRIA
Aquest eix apunta més a la creació 
i exposició del que fa la gent del 
barri que no pas a la producció i 
programació per al consum cultural.
Els casals comunitaris han 
d’entendre la cultura i aterrar la en 
l’àmbit comunitari com una expressió 
de protagonisme, d’organització 
col·lectiva i d’empoderament.
No es tracta únicament de 
descentralitzar activitats perquè les 
persones dels barris puguin gaudir de propostes a les quals no té un accés fàcil, sinó 
de considerar la cultura com una oportunitat per a l’organització de les seves pròpies 
expressions culturals i que es vegin reflectides o puguin tenir un espai en el casal comunitari 
i la vida comunitària dels barris. 
La funció de la cultura comunitària es vincula a processos de capacitació, d’experiència 
organitzativa, d’espais expositius, d’organització de tallers, etc. Aquest eix requereix, a 
més, que els casals comunitaris aportin prou flexibilitat per adaptar-se als canvis en el 
veïnat, mitjançant la revisió de les propostes vinculades a la cultura comunitària de manera 
paral·lela a aquestes transformacions.
SEGON EIX: BENESTAR COMUNITARI
Entre les grans estructures de 
l’Estat de benestar (salut, educació, 
serveis socials, etc.) i les necessitats 
de les persones, hi ha un gran espai 
per a la capacitat de les persones 
de cuidar-se, donar-se suport mutu 
i ser solidàries entre elles. 
Així, des de la proximitat que els 
caracteritza, els casals comunitaris 
han d’organitzar activitats que 
contribueixin a generar elements del 
benestar comunitari més enllà del benestar que produeix la trobada relacional (per exemple: 
voluntariat per al suport a la tramitació de processos administratius, com prestacions 
socials o gestions relacionades amb la salut; suport per a la recollida d’aliments; bancs de 
roba; espais comunitaris de referència; relació amb escoles i entre equipaments propers; 
projectes d’ajuda mútua; vincles entre la societat i Educació; Salut; etc.). Aquestes activitats 
apunten a visions i pràctiques noves de participació tant en relació amb la diversitat 
d’agents com amb els models de vinculació i participació de les activitats.
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 15
D’altra banda, a partir de l’experiència de diversos projectes al voltant de les cures i el 
benestar (projecte pilot “VilaVeïna”, entre d’altres ), i d’altres projectes comunitaris amb 
col·lectius en situació de vulnerabilitat com han estat el B-MINCOME o l’Amunt!, o la 
territorialització i l’estratègia de proximitat del Barcelona Cuida i de l’Estratègia Contra la 
Soledat, sorgeix l’oportunitat que els casals de barri esdevinguin agents actius i articuladors 
de la territorialització i desplegament dels serveis de les cures i el benestar comunitari a 
la ciutat de Barcelona, ja que es consideren espais  privilegiat per desenvolupar aquesta 
estratègia d’impacte territorial, atès que es tracta d’equipaments que esdevenen espais de 
referència comunitària per als veïns i veïnes del barri. 
Des d’aquests equipaments es fomenta la participació de la ciutadania i s’hi promouen 
vincles i relacions per potenciar la seva implicació tant en la identificació de les seves 
necessitats com en el disseny d’accions col·lectives com una manera de trobar resposta 
a aquestes necessitats. Per tant, poden desenvolupar un servei específic, que permeti 
referenciar-los com a actius mobilitzadors, articuladors i promotors del benestar col·lectiu, 
de la cura i de lluita contra la soledat no desitjada. Aquest servei s’anomena Servei de 
cures i benestar comunitari, i s’impulsarà com a resposta a les necessitats especificades 
més amunt (es desenvolupa en l’apartat de les línies d’acció).
TERCER EIX: ORGANITZACIÓ COMUNITÀRIA
El casal és l’espai motor i de 
referència de relacions i vincles, 
provisió d’acompanyaments 
i metodologies adreçades a 
facilitar un augment i millora 
de l’organització social i 
associativa.
L’organització comunitària 
facilita les connexions amb 
altres serveis, equipaments i 
la ciutadania en general. Això 
suposa un treball cap a dins del 
casal en el sentit d’incrementar 
la implicació ciutadana en els 
projectes comunitaris, i cap a fora per facilitar la incorporació de més persones, sobretot 
les que estan menys organitzades, més desvinculades, desafiliades o invisibilitzades. 
Per exemple, el suport a activitats i a la ciutadania organitzada i no organitzada per a 
la sol·licitud de subvencions i permisos, ajudes a la tramitació de gestions associatives, 
formació de cooperatives, mercats d’intercanvi, etc.
És important que cada casal tingui el seu projecte d’equipament. No n’hi ha prou amb 
proclamar la intencionalitat comunitària dels casals, cal concretar-la per fer-la efectiva en 
el projecte d’equipament, entès com “el conjunt de valors, principis, intencions, objectius, 
mètodes, estratègies, etc. que es posaran en pràctica a l’hora de prestar o desenvolupar el 
servei que li correspon. Allò que diferencia i dona sentit a un equipament és el seu projecte 
i no només els serveis que ofereix, que ha de ser capaç d’evolucionar i canviar a partir 
de les relacions comunitàries contínues que estableix i fruit de l’anàlisi de resultats i de 
l’avaluació”.
No es tracta d’un projecte rígid, inflexible, incapaç d’adaptar-se als canvis, sinó el contrari, 
ha de ser capaç d’evolucionar i canviar a partir de les relacions comunitàries contínues que 
estableix i fruit de l’anàlisi de resultats i de l’avaluació. És quelcom dinàmic, viu, com ho són 
la vida comunitària i les relacions humanes.
16 Ajuntament de Barcelona
Per dur-lo a terme, cal facilitar la màxima participació possible en el moment de la seva 
elaboració i continuar cercant aquesta participació quan s’hagi de revisar fruit dels canvis 
esmentats.
Cal partir d’una diagnosi prèvia de la realitat social del territori on desenvoluparà les seves 
activitats per tenir una panoràmica sobre la seva població objectiu. Aquesta diagnosi ha de 
tenir en compte les necessitats socials, el mapa d’actors, les seves relacions i els actius 
territorials (recursos públics i actius socials).
El projecte ha d’establir els mecanismes de seguiment i avaluació, tant del seu procés de 
treball com de l’impacte en el territori i sobre l’equipament. Per a això, s’han d’analitzar i 
avaluar periòdicament l’impacte i l’adequació de les actuacions dutes a terme en funció 
dels objectius estratègics definits. Aquesta avaluació regular permetrà revisar el contingut 
del projecte per adequar-lo a la realitat canviant del territori i les persones que l’habiten.
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 17
4 Situació actual (2024)
Nombre de casals de barri a la ciutat de Barcelona
A dia d’avui, la ciutat de Barcelona té 44 casals de barri. Aquest nombre ha anat augmen-
tant els darrers anys, com podem observar a la gràfica següent.
Aquest creixement exponencial és fruit de diversos motius, com, per exemple, la transfor-
mació d’alguns equipaments o d’alguns edificis municipals en casals de barri, la demanda 
d’algunes entitats de barri per obtenir la gestió d’un equipament determinat o, simplement, 
la voluntat del districte corresponent de donar resposta a les necessitats socials d’enxarxa-
ment de les persones de cada barri.
Per tant, l’evolució al llarg dels anys la podem veure representada en aquesta gràfica:
A més, estan distribuïts de forma molt desigual per la geografia de la ciutat. El districte amb 
més casals de barri és Sant Martí, que en té tretze, mentre que el districte de les Corts no té 
equipaments d’aquesta mena.  La distribució entre els deu districtes de la ciutat és, doncs, 
la següent:
18 Ajuntament de Barcelona
Nombre de casals de barri per districte
Les Corts 0
Sant Martí 13
Sant Andreu 4
Nou Barris 8
Horta-Guinardó 6
Gràcia 2
Sarrià-Sant Gervasi 3
Sants-Montjuïc 2
Eixample 4
Ciutat Vella 2
Pressupost dels casals de barri
Més enllà de la distribució física dels casals de barri a la ciutat, la diferència principal entre 
els equipaments és la dotació pressupostària que tenen assignada, la qual cosa repercuteix 
directament en el nombre d’hores d’obertura al públic i el nombre de professionals que hi 
treballen. Ens trobem casals amb una dotació pressupostària d’uns 35.000 €/any, la qual 
cosa no permet obrir l’equipament moltes hores al dia o bé ho fa amb una sola persona 
atenent el públic i dinamitzant els espais (la qual cosa és molt difícil). En canvi, hi ha d’altres 
equipaments que poden obrir vuitanta hores setmanals i fer-ho amb dos o tres treballadors 
de manera permanent. 
El cost anual mitjà d’un casal de barri a Barcelona és de 116.066,29 €. D’entre tots els 
districtes, Nou Barris disposa del casal de barri pressupost més elevat, mentre que Sant 
Martí té el casal de barri amb el pressupost més reduït.
Finalment, si dividim els 44 casals segons el seu pressupost, obtenim la gràfica següent:
Entre 30.000 i 80.000 €
Entre 80.000 i 120.000 €
Entre 120.000 i 180,000 €
Entre 180.000 i 290.000 €
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 19
Gestió dels casals de barri
També és destacable la diferència quant a la gestió de l’equipament, ja que la major part 
dels casals de barri, en concret un 66%, són de gestió cívica per part d’entitats del barri. La 
resta, el 34%, estan gestionats per una empresa adjudicatària d’una licitació de concessió 
de serveis.
Context socioeconòmic dels casals de barri
Tanmateix, el context socioeconòmic de cada casal és el que determina que el projecte 
de cada casal de barri sigui diferent, ja que els objectius de cada equipament seran molt 
diferents en funció de les necessitats socials que hi hagi en un barri o districte i l’altre. En 
alguns casals de barri, el projecte posarà més èmfasi en la soledat; en d’altres, en projectes 
de cultura, o fins i tot en projectes que vetllin per l’empoderament juvenil del territori. 
A l’annex I d’aquesta mesura de govern podem observar els diversos índexs de vulnerabilitat 
als barris on hi ha casals de barri, classificats en índex de vulnerabilitat baix, moderat o alt. 
La distribució dels casals de barri segons aquesta variable és que el 25% dels casals de 
barri es troben ubicats en barris de vulnerabilitat alta (la majoria, al Districte de Nou Barris), 
un 35% en barris amb índex de vulnerabilitat moderat i un 40% en barris amb índex de 
vulnerabilitat baix. 
Per tant, és un clar indicador de les diferències socioeconòmiques que tenen els entorns en 
els quals han de treballar els casals de barri, el perfil de població que hi viu i les necessitats 
que té. 
Totes aquestes diferències només serveixen per constatar que cada casal de barri és diferent 
en diversos aspectes i això, per tant, fa que els objectius dels casals de barri hagin de ser 
per força diferents en tots els casos. Són 44 situacions diferents, amb unes necessitats i 
unes possibilitats molt diverses, per la qual cosa el projecte de cada equipament ha de ser 
diferent per força. 
20 Ajuntament de Barcelona
Però això no s’aconsegueix si l’equip tècnic del casal no vetlla perquè el seu projecte 
d’equipament sigui un reflex d’allò que el barri vol i necessita, del que el barri desprèn. Per 
això, és clau que el projecte d’equipament es treballi i es construeixi conjuntament amb els 
agents publicoprivats del territori, i que aquest es vagi actualitzant any rere any, fruit d’una 
observació permanent del barri, del territori.
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 21
5 Objectius de la mesura 
de govern
Objectius generals
Els objectius de la mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com 
a casals comunitaris pretenen un abordatge integral per a la totalitat dels casals de barri de 
la ciutat de Barcelona. 
Objectius generals:
1 Establir un model de ciutat de casal de barri com a casal comunitari, on aquests 
espais esdevinguin subjectes actius de la política municipal d’acció comunitària. 
Aquest model ha de reflectir les necessitats particulars de cada barri, fomentar la 
participació ciutadana i la cohesió social i assegurar-ne la implementació progressiva 
a tota la ciutat.
2 Establir un marc regulador per a la implantació del model: Desenvolupar un 
marc normatiu que reguli i doni suport a la implantació del model de casal de barri 
comunitari a tota la ciutat, el qual garanteixi que s’integrin totes les perspectives 
sectorials i que el model disposi d’una base sòlida per al seu desplegament efectiu 
en els diferents districtes i barris.
3 Millorar la coordinació i la corresponsabilitat entre les àrees i els districtes 
perquè els equipaments comunitaris siguin més eficients: Assegurar que la 
corresponsabilitat entre l’àrea i els districtes permeti dissenyar i implantar el 
model de casal de barri comunitari, amb la promoció d’una col·laboració efectiva 
que optimitzi els recursos i garanteixi la gestió eficient dels equipaments en benefici 
de la comunitat.
Objectius específics
Objectiu 1:
1.4. Identificar i analitzar les necessitats específiques de cada barri per adaptar el model de 
casal de barri a la seva realitat sociocultural.
1.5. Desenvolupar programes i activitats comunitàries en els casals que promoguin la 
participació activa dels veïns i veïnes, amb especial atenció a col·lectius i persones 
vulnerables o infrarepresentats.
1.6. Establir mecanismes d’avaluació contínua per monitorar l’impacte dels casals de barri 
en la cohesió social i ajustar-ne les accions en funció dels resultats obtinguts.
22 Ajuntament de Barcelona
Objectiu 2:
2.1. Redactar una normativa municipal que defineixi clarament el rol dels casals de barri 
com a espais comunitaris, incloent-hi les seves funcions, governança i finançament.
2.2. Garantir la participació activa dels diversos sectors (educació, cultura, serveis socials, 
joventut, etc.) en la definició i aprovació del marc normatiu.
2.3. Crear un calendari d’implantació progressiva del marc jurídic, amb fases clarament 
definides i terminis per a la seva aplicació en els diversos barris de la ciutat.
Objectiu 3:
3.1. Crear taules de coordinació entre les àrees municipals i els districtes per assegurar la 
comunicació efectiva i la corresponsabilitat en la gestió dels casals de barri.
3.2. Establir mecanismes per optimitzar l’assignació i la gestió dels recursos destinats als 
casals de barri, assegurant-ne una distribució equitativa entre els districtes segons les 
seves necessitats.
3.3. Desenvolupar plans de formació per al personal dels casals de barri i altres agents 
comunitaris, enfocats en la gestió col·laborativa i la coordinació entre les diverses àrees 
municipals i districtes.
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 23
6 Línies d’acció
La mesura de govern inclou un pla de treball a quatre anys, amb actuacions a curt i mitjà 
termini. No obstant això, no es tracta de línies d’acció tancades. Es complementen amb 
altres actuacions durant la implantació, amb l’acompanyament i col·laboració d’altres àrees 
o districtes de l’Ajuntament. Així mateix, s’ha previst una avaluació del pla de treball per 
determinar si les línies d’acció s’han acomplert. 
La mesura de govern té com a objectiu transformar els casals de barri en espais comunitaris 
de cohesió social i participació ciutadana. A continuació, es detallen les línies d’acció i 
actuació previstes:
6.1. Disseny del Pla funcional i la Guia de costos
Pla funcional
• Definició del funcionament de l’equipament: establir els principis bàsics i operatius 
del casal de barri, amb èmfasi en la seva dimensió comunitària.
• Guia metodològica per al desenvolupament comunitari: crear una guia per orientar 
les accions que fomentin la participació i la cohesió veïnal.
• Definició de perfils i funcions: identificar els perfils professionals necessaris i 
establir-ne les funcions, adaptades al model comunitari.
• Definició de la cartera de serveis essencials:
ƒ Servei d’acollida i informació: facilitar l’accés a la informació i l’orientació a la 
ciutadania.
ƒ Dinamització d’espais de trobada: fomentar espais d’interacció social per 
enfortir la xarxa comunitària.
ƒ Activitats de cultura comunitària: promoure activitats culturals i creatives que 
involucrin el veïnat.
ƒ Suport a iniciatives del veïnat: oferir suport logístic i organitzatiu a les iniciatives 
sorgides dels mateixos participants i veïns.
ƒ Promoció del benestar col·lectiu: impulsar accions que millorin el benestar i 
les cures a escala comunitària.
ƒ Serveis específics segons l’entorn: implantar serveis addicionals (com cuina, 
ràdio, horts, arts escèniques) d’acord amb les necessitats del barri.
24 Ajuntament de Barcelona
Guia de costos
• Generació d’una guia de costos dels casals de barri: treball específic per a 
l’elaboració d’aquest document.
• Definició del marc dels casals de barri.
• Distinció de les tipologies de casals de barri.
• Definició del catàleg de serveis.
• Definició de les despeses del personal tècnic associat a l’equipament.
• Càlcul dels costos d’activitat.
• Càlcul dels costos estructurals i de funcionament.
• Càlcul dels costos de coordinació.
6.2. Disseny i implantació del sistema d’avaluació dels equipaments
• Sistema d’indicadors d’avaluació: desenvolupar un conjunt d’indicadors per 
avaluar l’impacte i la qualitat dels casals com a espais comunitaris.
• Eina d’autoavaluació: crear una eina d’autoavaluació que permeti als casals 
analitzar la seva capacitat de generar cohesió comunitària.
• Construcció d’un índex de capacitat comunitària (inspirat en l’índex de vulnerabilitat 
urbana) a partir del teixit associatiu existent (evolució, dispersió, presència activa 
en les dinàmiques socials i institucionals, programes i activitats desplegades, etc.).
6.3. Casals de barri com a equipaments de proximitat articuladors dels serveis 
d’atenció social i comunitària dels territoris
• Creació d’espais de trobada entre serveis residents als casals de barri: facilitar 
la col·laboració entre diversos serveis del barri per compartir coneixements i 
experiències.
• Coordinació dels serveis amb perspectiva comunitària: establir un marc de 
treball conjunt entre els diferents serveis ubicats en el mateix espai per alinear-hi 
objectius, projectes i recursos.
• Diagnòstic compartit i estratègies col·lectives: fomentar la col·laboració per 
identificar necessitats i crear respostes més eficients a escala comunitària.
• Elaboració de respostes col·lectives a necessitats detectades: coordinar els 
recursos dels diferents serveis per donar una resposta integrada i coordinada a 
les demandes del barri.
6.4. Desplegament dels eixos de treball metodològic del model de casals comunitaris
• Eix de benestar comunitari: arran de la confluència de diverses iniciatives 
i projectes als darrers anys, com l’experiència pilot del VilaVeïna, projectes 
comunitaris com el B-MINCOME i l’Amunt!, la territorialització i l’estratègia de 
proximitat del Barcelona Cuida, el desplegament del model de casals de barri 
com a casals comunitaris i el desplegament dels ECOR (espais comunitaris de 
referència) en diversos territoris, neix l’oportunitat de desenvolupar un servei 
específic: 
El Servei de cures i benestar comunitari, en el si dels casals de barri, ha de 
permetre referenciar-los com a actius mobilitzadors, articuladors i promotors del 
benestar col·lectiu, de la cura i de lluita contra la soledat no desitjada, amb la 
cartera següent de serveis i accions per desenvolupar:
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 25
• Creació d’espais comunitaris de referència, espais on compartir inquietuds 
amb els veïns i les veïnes i cercar respostes col·lectives a necessitats individuals.
• Servei de suport individual, orientació i acollida, a partir de les demandes 
individuals, detecció de necessitats, orientació als recursos, serveis, programes 
existents al barri i a la ciutat i aprofitar les potencialitats i oportunitats com a actius 
nous al territori.
• Servei de suport i acompanyament a interessos col·lectius, per donar lloc a 
activitats i accions comunitàries noves enfocades a la connexió de les persones 
amb el seu propi entorn, millorar els vincles socials i relacionals de les persones 
(lluita contra la soledat), generar noves oportunitats i millorar l’accés als recursos 
en termes de cura i de benestar col·lectiu.
Aquest servei es desenvoluparà en vuit casals de barri de la ciutat de Barcelona, escollits de 
manera corresponsable amb els diversos districtes, i hi incorporarà una figura professional 
especialitzada, però integrada en l’equip de gestió de l’equipament, amb unes funcions 
específiques i horaris específics.
• Eix de cultura comunitària: aquest eix busca promoure la participació i la cohesió social 
a través de l’art i la cultura, fomentant el diàleg i l’expressió cultural comunitària als 
casals de barri. Alguns exemples d’accions per desenvolupar aquest eix metodològic 
poden ser:
• Organitzar festivals comunitaris de cultura amb les veïnes del barri.
• Crear tallers d’expressió artística col·lectiva.
• Promoure projectes de memòria històrica local.
• Fomentar la cultura intercultural amb espais dedicats a la promoció de les diverses 
cultures presents al barri.
• Organitzar cicles de cinefòrums comunitaris amb debats sobre temes socials 
d’actualitat o sobre la història del barri, que promoguin la reflexió i la convivència.
• Eix d’organització comunitària: aquest eix s’orienta a consolidar la participació activa de 
la comunitat en la gestió i organització del casal, que fomenti la cogestió i el lideratge 
comunitari. Alguns exemples d’accions per desenvolupar aquest eix metodològic poden 
ser:
• Creació d’espais de governança dels casals de barri formats per representants 
del veïnat, entitats i ciutadania no organitzada, amb capacitat de decisió sobre les 
activitats i el funcionament del casal.
• Implantació de l’espai de programació mensual de l’equipament amb el veïnat per 
recollir propostes i opinions sobre el casal, per garantir que les activitats responen 
a les necessitats del barri.
• Formació en lideratge comunitari per a veïnes del barri que vulguin dinamitzar 
activitats, amb l’objectiu de crear una xarxa de persones que pugui organitzar i 
liderar projectes dins del casal.
6.5. Formació i intercanvi d’experiències
• Jornades d’intercanvi: organitzar jornades per compartir experiències i pràctiques 
entre els equips de professionals dels diversos equipaments de proximitat.
• Formació en metodologia comunitària: oferir formació específica en metodologies 
que promoguin la transformació comunitària.
• Dinamització de la Xarxa de casals de barri (CB): impulsar el manteniment d’una 
xarxa activa entre els diversos casals, de la qual pengen els grups de treball. 
• Experiències internacionals: recerca d’experiències d’equipaments comunitaris 
en altres països per tal de nodrir els coneixements.
26 Ajuntament de Barcelona
6.6. Treball transversal amb àrees i districtes de l’Ajuntament i altres ens
• Col·laboració amb districtes: organitzar sessions de formació i oferir eines 
metodològiques als equips tècnics dels districtes per garantir la coherència en la 
implantació del model.
• Col·laboració amb àrees municipals: treballar conjuntament amb altres àrees de 
l’Ajuntament per facilitar el desplegament de la mesura.
• Cooperació amb la Direcció d’Acció Cívica de la Generalitat: treballar coordinadament 
amb altres nivells institucionals per assegurar la complementarietat de les accions.
6.7. Enfortiment de la participació ciutadana en el projecte de l’equipament
• Foment de la participació ciutadana: implantar mecanismes per garantir una 
participació activa i inclusiva del veïnat en el disseny i execució de les activitats 
dels casals.
• Foment del voluntariat: crear un programa de voluntariat que involucri activament 
la ciutadania en la gestió i dinamització de les activitats del casal, fomentant el 
sentiment de pertinença.
6.8. Eina de gestió informàtica compartida
• Plataforma digital de gestió: dissenyar i implementar una eina informàtica que 
permeti una gestió del dia a dia dels casals de barri i faciliti les inscripcions a les 
activitats, el seguiment del projecte i l’avaluació.
6.9. Identitat corporativa dels casals de barri de la ciutat de Barcelona
• Desenvolupament i implementació d’una identitat corporativa unificada per a tots 
els casals de barri de la ciutat de Barcelona, que ajudi a millorar la seva visibilitat, 
cohesió i reconeixement per part de la ciutadania.
• Desenvolupament d’una nova normativa gràfica per als casals de barri de la ciutat. 
• Treball de la identitat dels casals de barri, a través de la definició de valors 
compartits.
• Generació d’un projecte conjunt entre la Xarxa de casals de barri, per compartir 
activitats i metodologies comunitàries, i replicar-la anualment.
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 27
7 Governança
L’òrgan responsable del desplegament d’aquest model és el Departament d’Equipaments de 
Proximitat i Política Comunitària de l’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat.
Per dur a terme el seguiment i la governança d’aquesta mesura de govern, es desenvoluparan 
els mecanismes de gestió adients, tant per a la implantació com per al seguiment i l’avaluació. 
Es durà a terme seguint una estratègia de colideratge entre tots els actors implicats.
Els actors implicats en el desplegament d’aquest model comunitari dels casals de barri són:
• Departament d’Equipaments de Proximitat i Política Comunitària
• Direccions de Serveis Personals i de Territori (DSPiT)
• Gerència de Coordinació Territorial
Altres actors implicats per impulsar algunes línies del model:
• Direcció de Salut i Cures, de la Gerència d’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació 
i Comunitat.
• Estratègia contra la soledat no desitjada, de la Gerència de Cultura, Educació, 
Esports i Cicles de Vida.
Per dur a terme el seguiment del desplegament d’aquesta mesura es constituirà un grup 
motor, format per direccions de Districte i responsables del Departament d’Equipaments 
de Proximitat i Política Comunitària. La funció d’aquest espai serà fer el seguiment de 
totes les línies d’acció i validació dels projectes que se’n derivin, des d’una òptica global 
i mancomunada i en coordinació amb altres espais de governança que s’esdevinguin de 
cadascun dels projectes. Aquest grup es reunirà un cop cada dos mesos, sense perjudici 
d’altres espais específics de seguiment i impuls de les diverses línies de la mesura.
Es constituirà un espai de treball amb les coordinadores de les direccions de serveis a les 
persones i al territori, com a referents d’equipaments de districtes. Aquest grup té un rol 
molt important de treball i contrast dels diversos projectes que es duran a terme per al 
desplegament del model. Es comptarà també amb el suport dels tècnics territorialitzats del 
Departament de Territorialització de l’Acció Comunitària i Suport a l’Associacionisme.
S’estableix un seguiment trimestral amb la Gerència de Coordinació Territorial per anar 
reportant informes de seguiment i avaluació del procés global de ciutat.
28 Ajuntament de Barcelona
L’espai de la Xarxa de casals de barri tindrà un rol significatiu en el procés d’implantació, 
des del punt de vista de treball metodològic, i es trobarà quatre cops l’any.
Es durà a terme un disseny d’indicadors d’avaluació que permeti poder valorar l’acompliment 
dels objectius del model de casals comunitaris.
S’elaboraran informes de seguiment anuals; el primer es presentarà al març de 2025.
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 29
8 Calendari
30 Ajuntament de Barcelona
9 Pressupost
Per dur a terme les diverses actuacions incloses en la mesura de govern, amb l’objectiu 
d’implementar el desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris, es 
preveuen les despeses següents:
Pressupost anual per al funcionament
Dels casals del barri
Total 5.850.085,80 euros
Pressupost per al desplegament del model
2025 450.000 euros
2026 450.000 euros
2027 450.000 euros
Total 1.350.000 euros
Mesura de govern per al desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027 31
Mesura de govern per al Mesura de govern
desplegament del model decasals Febrer 2025
de barri com a casals comunitaris 
2025-2027