» Nota de Premsa 
26 de abril de 2025 
 
 
 
 
 
Acaben les obres a la plaça de les Glòries, neix un 
nou parc a Barcelona 
 
 
» Barcelona culmina una de les grans transformacions de la ciutat. Amb l’obertura avui 
de la part central del parc, la ciutat haurà guanyat 9 hectàrees per l’ús del veïnat, 30.000 
metres quadrats de verd i més de 1.000 arbres 
 
» El nou pulmó verd de la ciutat cosirà els eixos de l’avinguda Diagonal, la Meridiana i la 
Gran Via, que es convertiran en camins i itineraris pels vianants 
 
» Els nous espais del parc inclouen una àgora sensorial, un jardí d’immersió, un 
umbracle, una gran àrea de jocs, un parc d’aigua i una àrea d’esbarjo per gossos 
 
» Avui se celebra l’obertura d’aquest nou pulmó verd de la ciutat amb una jornada festiva 
amb música, tallers i activitats per a tota la família 
 
  
 
  
 
Barcelona posa fi a les obres de transformació de Glòries, molt reivindicada i esperada que al 
llarg dels darrers anys haurà passat de ser una plaça amb un intens trànsit de vehicles a un 
gran parc i un nou pulmó verd al mig de la ciutat. Un espai públic que unirà els districtes de 
 
 
www.barcelona.cat 1 
 
 
  
 
 
 
 
 
Sant Martí i l’Eixample i que permetrà guanyar 9 hectàrees per l’ús del veïnat, 30.000 metres 
quadrats de verd i més de 1.000 arbres. La plaça es convertirà en un nou espai de centralitat 
amb vocació metropolitana i en un parc de proximitat que actuï com a pulmó verd de la ciutat. 
 
Al llarg del dia d’avui tindrà lloc una jornada festiva amb activitats familiars per inaugurar 
aquest nou parc. A la festa hi han assistit l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, el 
regidor de Sant Martí, David Escudé, i l’arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, 
Maria Buhigas. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha celebrat l’obertura “d’un nou 
pulmó verd de la ciutat després d’anys d’espera, gràcies a l’esforç de tota al ciutat per 
humanitzar la plaça”. Segons l’alcalde ara “s’inicia una nova etapa a Glòries, la de 
l’escala humana, de fer habitatge protegit i invertir en els equipaments pendents, 
escoles, centres atenció primària, poliesportius”. Collboni ha posat l’accent en que 
“després de l’esforç dels darrers anys centrat en la gran infraestructura, túnel i parc, ara 
hem de pensar en la gent que hi viu i que hi viurà en el futur, posant esforç econòmic en 
l’habitatge i els equipaments de barri pels nous veïns”. 
  
 
 
 
 
www.barcelona.cat 2 
 
 
  
 
 
 
 
 
 
  
 
  
  
 
 
www.barcelona.cat 3 
 
 
  
 
 
 
 
 
Un espai de passeig i de trobada 
 
En aquest darrer àmbit de la plaça s’han transformat 4,3 hectàrees que s’incorporen a la part 
del parc executada en fases anteriors, sumant un total de 9 hectàrees. L’actuació permetrà 
hibridar ciutat i natura i generar un parc-plaça que inclogui la biodiversitat i el confort climàtic, 
així com espais per les pràctiques recreatives quotidianes. El projecte d’aquest darrer àmbit de 
transformació ha estat de la UTE Agence Ter, ACPA i Meta Engineering. 
 
En aquest àmbit concret de la plaça es completa la trobada dels eixos de l’avinguda Diagonal, 
l’avinguda Meridiana i la Gran Via que passen a convertir-se en camins i itineraris principals 
que creuen l’espai central de Glòries amb recorreguts  pels vianants. La intersecció dels eixos 
viaris es transformen en un punt de trobada dels principals eixos verds i cívics urbans com 
l’avinguda Diagonal, com a eix de mobilitat sostenible, l’eix verd Sagrera- Ciutadella o la 
carretera de Ribes. Destaca la creació d’un passeig lineal amb una font ornamental consistent 
en una làmina d’aigua en un tram lateral, que unirà en línia recta els extrems de la Diagonal i 
per on podran circular vianants pel centre i bicicletes entre la línia d’arbrat i mobiliari i la zona 
de verd. La circulació de bicicletes compta amb senyalització horitzontal i vertical en els eixos 
que formen la Diagonal i la Meridiana quan creuen la plaça. 
 
Alhora, les Glòries funcionen també com un dels principals intercanviadors de transport públic 
de la ciutat. Just davant de l’edifici del Disseny Hub funciona a ple rendiment l’intercanviador 
connectant els tres modes de transport públic: l’L1 del metro, les línies T4, T5 i T6 del tramvia, i 
les línies de bus urbà de Transports Metropolitans de Barcelona H12 i 7, així com l’N2 i l’N7 de 
Nitbus. 
  
 
Un espai verd 
 
El parc de les Glòries, en la seva totalitat, pretén assolir tres objectius principals: el primer crear 
un ecosistema urbà que hibridi ciutat i natura de manera igualitària. El segon, posar en relació 
sinèrgica el subsòl, el sòl de la ciutat i els horitzons metropolitans, i el tercer oferir un lloc que 
reuneixi en un mateix espai les funcions pròpies d’un parc. 
 
L’estructura vegetal connecta horitzontalment l’espai amb altres avingudes, parcs, espais verds 
fent de punt neuràlgic entre “corredors verds” (Diagonal, Meridiana, Sagrera, Ciutadella), 
verticalment relaciona diferents estrats vegetals amb el binomi atmosfera/sòl fent possible 
intercanvis hídrics i biològics actuant així com un potent regulador climàtic amb tota una mena 
de serveis ecosistèmics associats a la estructura verda. 
 
L’arbrat implantat en el Parc de els Glòries respon a criteris de sostenibilitat pel qual s’han triat 
majoritàriament espècies amb baixes necessitats hídriques, criteris de resiliència i adaptació al 
nostre medi i al canvi climàtic amb una selecció d’un 43% d’espècies de clima càlid, el que 
 
 
www.barcelona.cat 4 
 
 
  
 
 
 
 
 
augmenta força les dades respecte d’altres obres de la ciutat. També s’ha estudiat la selecció 
segons els diferents períodes estacionals i usos del parc plantant gairebé un 63% d’espècies 
de fulla caduca que a l’hivern permeten el pas dels raigs de sol, i sense deixar de banda la tria 
d’espècies beneficioses per la biodiversitat, amb diferents ports, floracions, textures i formats, 
entre d’altres característiques. 
 
Les espècies arbustives i vivaces també responen a criteris de sostenibilitat, baixes necessitats 
hídriques, manteniment i adequades per la biodiversitat, fent agrupacions molt diverses que 
afavoreixen la implantació de la fauna urbana. A banda, destaquen dos espais amb una 
tipologia concreta d’espècies: crasses i suculentes en el jardí d’immersió (retenen aigua en 
èpoques de sequera) i bambús en l’àgora Berta Caceres (de desenvolupament molt ràpid que 
atrapen grans quantitats de CO2). 
 
Totes les instal·lacions de reg del parc disposen d’aigua freàtica, a banda que tots els sectors 
de reg executats en aquesta nova fase son per degoteig, el que fa que els regs siguin eficients i 
sostenibles. 
 
Parlant de dades, en aquesta part central del parc s’hi ha plantat  521 arbres nous i més de 
8.000 m2 de verd que aportaran confort, ombra i valor d’infraestructura ambiental al projecte. 
També es conservaran i recuperaran 46 dels arbres que ja hi havia a la zona i hi haurà 25.969 
unitats de plantes de diferents espècies, repartides entre els nodes de biodiversitat i parterres. 
 
Els nodes de biodiversitat i els espais SUDS (sistema urbà de drenatge sostenible) 
contribueixen a una gestió hídrica eficient. Amb el projecte del parc “Canòpia Urbana” es pretén 
restaurar, en la mesura del possible, els cicles naturals dins del entorn urbà i amb aquesta 
finalitat s’ha dissenyat l’estratègia de vegetació i de gestió del cicle de l’aigua. Així, l’aigua de 
pluja dels paviments es dirigeix a aquestes superfícies verdes, on s’infiltra al terreny i 
contribueix a reomplir l’aqüífer. La densitat vegetal i el nou sòl fèrtil contribueixen a la regulació 
climàtica, aportant frescor i confort a l’estiu. 
  
 
Nous espais 
 
Els principals nodes d’activitat del parc són els següents: 
 
• L’àgora sensorial Berta Cáceres: un espai de 1.000 m2 útils (2.518 m2 de superfície 
total) d’ús polivalent envoltat d’una corona de bambús gegants, on es podran realitzar 
esdeveniments culturals. 
  
 
 
www.barcelona.cat 5 
 
 
  
 
 
 
 
 
 
  
 
  
 
 
www.barcelona.cat 6 
 
 
  
 
 
 
 
 
• El jardí d’immersió: espai amb un superfície de 1.292 m2 amb plantació d’espècies amb 
baix requeriment hídric i que dona accés a l’estació de metro. 
• L’umbracle: espai polivalent de 668 m2 de superfície per a realitzar activitats i actes 
diversos a l’ombra. 
  
 
 
  
 
 
 
www.barcelona.cat 7 
 
 
  
 
 
 
 
 
  
• L’àrea d’esbarjo per a gossos: que compta amb una superfície total de 1.144 m2. 
  
 
  
• El node dinàmic (Superàrea de Joc): àrea de jocs infantils singulars accessible, per a 
diverses edats i amb 35 elements de joc, un sorral i zones d’estada. Té una superfície 
total de 1.968m2. 
  
 
  
 
 
www.barcelona.cat 8 
 
 
  
 
 
 
 
 
 
  
• El node fresc: espai on s’inclou un parc d’aigua (instal·lació aquàtica orientada al públic 
infantil) de 104 m2 durant els mesos d’estiu i una zona d’estada durant la resta de l’any. 
  
 
Per altra banda, a la part Llobregat de la plaça hi ha el mirador de la Gran Via, una  zona de 
grades i espai verd amb visió sobre la Gran Via. 
 
La urbanització també comportarà la inclusió de 22 bancs, 176 cadires, 49 gandules, 6 taules 
de pícnic, 79 papereres, 4 fonts per beure i 1 font ornamental (separada en dos àmbits) i 2 
quioscs. 
 
També s’ha reubicat l’escultura “El Meridià” a l’eix de connexió entre l’avinguda Meridiana nord i 
sud. 
 
  
Una transformació molt esperada 
 
La transformació de les Glòries ha estat un procés complex, ambiciós i profund que ha requerit 
diàleg, una mirada a llarg termini, consensos amplis i treball transversal. En aquest procés ha 
estat fonamental el Compromís per Glòries posat en marxa l’any 2007 i que va donar l’impuls 
definitiu que necessitava el projecte. Al llarg de tots aquests anys, aquest Compromís s’ha 
sabut mantenir viu i s’ha anat actualitzant en funció de les necessitats concretes, sense perdre 
la mirada de futur. 
 
 
www.barcelona.cat 9 
 
 
  
 
 
 
 
 
Des de l’any 2007 s’han invertit prop de 640 milions d’euros en tot l’àmbit i s’han dut a terme 
moltes operacions, complexes i coordinades, que són un gran exemple de col·laboració públic-
privada. La transformació de tot l’àmbit inclou equipaments com el DHUB i la biblioteca, els 
Encants nous, l’Escola Encants, l’Escola Bressol Leonor Serrano, i l’habitatge públic i 
dotacional, i altres serveis i equipaments projectats i en diferents fases d’execució com la 
Fàbrica del Sucre, l’Escola Gaia, el CAP Fort Pienc, el Poliesportiu Glòries-Meridiana Sud, el 
CAP la Llacuna i el Poblenou i una residència per a gent gran. 
 
Aquests equipaments clouran una transformació de les Glòries perquè aquest espai de la ciutat 
sigui un nou centre de la ciutat, tal com va projectar Ildefons Cerdà. Una nova centralitat 
metropolitana que articularà la regió metropolitana dels cinc milió d’habitant. 
 
 
  
Trobareu un vídeo amb imatges aèries del la plaça, aquí. 
 
Trobareu fotos de la jornada festiva, aquí. 
 
 
 
www.barcelona.cat 10