OFICINA MUNICIPAL DE DADES
DEPARTAMENT D’ESTADÍSTICA I DIFUSIÓ DE DADES
LA POBLACIÓ DE BARCELONA EL 2025
INFORME DE RESULTATS
LECTURA DEL PADRÓ MUNICIPAL D’HABITANTS A 01/01/2025
MAIG DE 2025
VERSIÓ 1
30/05/2025
Índex
1 Introducció 3
2 Síntesi de resultats 5
3 La població de Barcelona: evolució i característiques 8
3.1 Evolució de la població de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
3.2 Població per edat i sexe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
3.3 Població segons nivell d’instrucció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
3.4 Noms més freqüents de la població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
4 Origen i nacionalitat de la població 24
4.1 Població per lloc de naixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
4.2 Població per nacionalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
5 Domicilis 48
5.1 Evolució i estructura dels domicilis de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
6 El moviment demogràfic de 2024 56
6.1 El moviment natural de la població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
6.2 El moviment migratori i administratiu de la població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
6.3 Canvis de domicili: el moviment intern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
6.4 Canvis de nacionalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
1. Introducció
2
1 Introducció
El Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona
presenta les xifres de la població resident a la ciutat de Barcelona obtingudes de la lectura del Padró Municipal
d’Habitants: en aquest document s‘ofereix la lectura a 1 de gener del 20251.
L’informe s’inicia amb una visió sintètica dels principals resultats. A continuació, es presenten els indicadors
essencials per conèixer la població a partir de les característiques de les persones inscrites al Padró, com el
sexe, l’edat, el lloc de naixement, la nacionalitat, el nivell acadèmic o els noms més freqüents.
En el següent bloc s’ofereix informació sobre la població de nacionalitat estrangera i la població nascuda a
l’estranger actualment empadronada a Barcelona. A continuació, s’exploren les característiques dels domicilis
d’empadronament dels residents.
Al darrer apartat es repassen les dades bàsiques dels moviments demogràfics (vegetatiu, migratori i
administratiu) del 2024.
Des del punt de vista del territori, en aquest informe s’han tractat preferentment les dades a nivell de
ciutat i districtes, amb representacions cartogràfiques sobretot per Àrees Estadístiques Bàsiques (AEB). La
informació està disponible a tots els nivells territorials oficials de la ciutat fins a secció censal als enllaços
referenciats a la nota al peu.
1La lectura detallada de 2025 i d’anys anteriors la trobareu al web Barcelona Dades https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/
publicat per l’Oficina Municipal de Dades (OMD) de l’Ajuntament de Barcelona.
Podeu accedir a les taules estadístiques https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/search/padr%C3%B3?theme=Poblaci%C3%
B3&source=STATISTICS, a les microdades https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/search/padr%C3%B3?theme=Poblaci%C3%
B3&source=MICRODATA, al document La població de Barcelona el 2025 en pdf https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/
documents/oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/135562 i html, al document sintètic Flaix de la població de Barcelona https:
//portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/datastories/d43ca6068d, i l’aplicació interactiva https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/
ca/datastories/kqxz8kca7q. Tots els gràfics i mapes continguts en aquest informe s’han elaborat amb informació publicada als mateixos
enllaços.
3
2. Síntesi de resultats
4
2 Síntesi de resultats
POBLACIÓ
• La població de Barcelona se situa a 1 de gener de 2025 en 1.732.066 persones, el valor més elevat dels
darrers quaranta anys.
• Es manté la trajectòria ascendent per tercer any consecutiu, si bé s’ha alentit el ritme d’avanç.
• El salt endavant és generalitzat: tots els districtes i gairebé la totalitat dels barris anoten augments de
població.
• La població creix impulsada per la immigració. Malgrat les dades dels fluxos padronals estan sotmeses
a rectificacions d’acord amb els registres oficials, l’augment de la població està vinculat al moviment
migratori, que en conjunt suma 46.000 persones. El saldo vegetatiu, per contra, s’estabilitza.
• L’estructura per sexes indica un predomini de les dones que s’intensifica a partir dels 45 anys i és molt
marcat en edats avançades.
• L’edat mitjana de la població continua estabilitzada al voltant dels 44,4 anys.
• De nou, les persones centenàries assoleixen un màxim: són 1.104, un 9,6% més que un any enrere.
Amb un pes relatiu del 83,9%, el protagonisme femení és inapel·lable.
• Continua ampliant-se el nivell formatiu de la població: un 36,9% dels empadronats de setze i més anys té
titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior. S’accentua el diferencial entre homes (34,7%)
i dones (38,9%).
• Prossegueix la davallada de la població autòctona. 2019 va marcar el tomb i per primera vegada el
nombre de persones empadronades no nascudes a la ciutat va ser superior al de les nascudes a la
ciutat; enguany, la població autòctona representa el 45% del total.
• Hi ha 612.529 persones empadronades a Barcelona nascudes a l’estranger. El 53,8% (329.238
persones) han nascut al continent Americà.
• Amb gairebé 50 mil persones, Argentina és el principal país de naixement dels nascuts a l’estranger.
La resta de països d’origen més nombrosos són, per ordre: Colòmbia, Perú, Veneçuela, Pakistan, el
Marroc, Equador, Itàlia i Hondures i Xina.
• El 29% dels nascuts a l’estranger ha adquirit la nacionalitat espanyola; representen el 9,6%, gairebé 1
de cada 10 dels d’empadronats a Barcelona.
• Per segon any consecutiu la població de nacionalitat espanyola augmenta. Ho fa amb una taxa modesta
(0,4%) però significativa des del punt de vista simbòlic perquè aquest bienni de creixement posa fi a vuit
anys consecutius de descensos.
• La població estrangera exerceix un paper clau en la dinàmica demogràfica de la ciutat. Amb un increment
del 5,7%, el nombre de persones empadronades de nacionalitat estrangera s’acosta a les 460.000, un
26,4% del total de la població.
• La diversitat de nacionalitats es manté com un dels trets distintius de Barcelona: a banda de l’espanyola,
hi conviuen persones de fins a 182 nacionalitats diferents.
• La distribució territorial de la població estrangera és desigual: en termes absoluts, els districtes amb més
residents de nacionalitat estrangera són l’Eixample, Sant Martí i Ciutat Vella. En valors relatius, però,
Ciutat Vella destaca clarament, amb un 54,8% de la població de nacionalitat estrangera.
5
• La població estrangera és relativament jove en comparació amb l’espanyola i mostra una estructura per
sexe relativament equilibrada, amb una lleugera majoria d’homes i una notable variabilitat segons la
nacionalitat.
• El perfil acadèmic dels estrangers empadronats a Barcelona és molt divers atenent a l’origen. En conjunt,
un 43,1% dels estrangers que viuen a Barcelona declaren tenir estudis universitaris o un Cicle Formatiu
de Grau Superior.
• Americans i europeus són els contingents d’estrangers més nombrosos. Les nacionalitats més
abundants continuen sent la italiana, la colombiana i la pakistanesa.
DOMICILIS
• A Barcelona hi viuen 1.732.066 ciutadans empadronats en 681.087 domicilis.
• Gairebé un terç dels domicilis són unipersonals (215.153).
• Continuen en ascens les llars amb persones estrangeres, tant aquelles on tots els membres són
estrangers (13,4%), com aquelles altres on conviuen espanyols amb persones d’altres nacionalitats
(14,2% del total).
• Les llars amb presència de menors van a menys i no arriben a la quarta part dels domicilis (21,8%).
MOVIMENT DEMOGRÀFIC
• La trajectòria demogràfica de la ciutat manté la dinàmica recent, caracteritzada per un saldo natural
negatiu i un fort dinamisme a l’alça del moviment migratori.
• La síntesi d’ambdues forces és que el guany de població empadronada a la ciutat és resultat d’un saldo
natural negatiu de 3.589 persones i d’un de migratori i administratiu positiu de 46.240.
• Natalitat i mortalitat s’estabilitzen en relació amb l’any anterior. Els 11.091 naixements del 2024 queden
només lleugerament per sota del valor de l’any anterior i assoleixen el valor més baix des de 1900 (amb
l’excepció de 1939). Els 14.680 morts queden per sota de la mitjana del decenni 2010-2019.
• El saldo natural negatiu s’escampa a tots els districtes amb l’excepció de Ciutat Vella, on per segon any
consecutiu hi ha més naixements que defuncions.
• Poques novetats en els noms més populars pels nadons: els noms més triats per les nenes són Sofia,
Olivia, Emma, Lucia i Ona. Pels nens, els preferits són Mateo, Bruno, Leo, Pol i Jan.
• El dinamisme migratori continua nodrint el creixement demogràfic, si bé per saldo migratori s’incorporen
menys efectius que l’any anterior.
• Els nous residents per immigració aporten una estructura molt equilibrada per sexes i força jove en
termes d’edat. Com en anys anteriors, el segment més nombrós és el d’adults joves nascuts a l’estranger
(81,6%). Dels nouvinguts el 2024, un 45,2% declara tenir titulació universitària.
• El perfil predominant dels emigrants correspon a persones joves de nacionalitat espanyola que marxa
majoritàriament a la resta de Catalunya (67,4%) i a la resta d’Espanya (24,1%).
• S’estabilitzen les migracions internes a Barcelona, amb una lleugera reducció en relació amb el trienni
precedent. Els protagonistes són adults joves, amb paritat de sexes, i cada cop més, de nacionalitat
estrangera. Es manté la preferència per romandre al mateix districte
6
3. La població de Barcelona: evolució i
característiques
7
3 La població de Barcelona: evolució i característiques
3.1 Evolució de la població de Barcelona
La població de Barcelona se situa en 1.732.066 persones, el valor més elevat dels darrers quaranta
anys. Segons la lectura del padró municipal d’habitants a 1 de gener de 2025, la població de Barcelona ha
registrat el tercer increment anual consecutiu, consolidant la tendència a l’alça iniciada el 2023 després de
dos anys de retrocessos per la frenada dels fluxos migratoris associada a la pandèmia. L’increment interanual
de l’1,7% del 2025 ha situat la xifra d’habitants empadronats al nivell més alt d’ençà 1986.
Gràfic 1: Població resident a Barcelona (1900-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).
En els darrers anys, l’evolució de la població empadronada a la ciutat ha seguit un clar patró alcista, només
interromput pels retrocessos del bienni 2021-2022 afectat per la crisi sanitària. Amb diferents intensitats, el
patró ascendent s’ha refermat en aquest darrer trienni. Si bé la taxa d’enguany (1,7%) revela un esmorteïment
del ritme de creixement en relació amb la de l’any 2024 -quan es va assolir la taxa més elevada de les dues
dècades anteriors (2,6%)-, és la segona més alta dels darrers vint anys. En temes absoluts a 1 de gener de
2025 hi ha gairebé 30.000 residents més que un any abans i 65.000 més que el 2020, just abans de l’esclat
de la pandèmia.
Aquest escenari de creixement queda força per sota d’altres fases expansives de la ciutat en termes
demogràfics com les dècades centrals del segle XX i en els primers anys del segle XXI. Certament,
l’increment de 101.572 empadronats entre 2010 i 2025 està lluny del creixement de 199.004 habitants de la
dècada posterior a la Guerra Civil, de l’augment de 277.684 persones de la dècada de 1950, dels guanys -ja
més moderats- de 187.279 i de 144.021, durant els 1960 i els 1970 respectivament.
Per tant, cal contextualitzar l’actual fase de moderat ascens amb d’altres fases recents, com l’expansiva
dels primers vuitanta anys del segle passat, que responien a la combinació de saldos naturals i migratoris
8
positius, la contractiva del període 1984-2000, o l’expansiva posterior dels primers anys del mil·lenni, marcada
per l’absorció de fluxos migratoris que compensaven l’estancament del creixement natural, fases totes elles
lligades als respectius cicles econòmics.
Gràfic 2: Població resident a Barcelona (2002-2025), variació interanual (%)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).
Un cop superada la crisi pandèmica, els moviments demogràfics han reprès la inèrcia anterior i, tal com
es veurà més endavant, continuen sent els saldos migratoris positius amb l’estranger els que expliquen
l’actual creixement demogràfic. Aquests saldos continuen compensant amb escreix el creixement vegetatiu
negatiu, marcat per una fecunditat en continu retrocés. En conjunt, amb les oscil·lacions descrites, el nombre
d’empadronats a la ciutat en els darrers vint anys s’emmarca en un rang relativament estret, d’entre 1,6 i 1,7
milions de persones.
3.1.1 Evolució de la població per districtes i barris
Tots els districtes segueixen contribuint al perfil ascendent de la població. Com en el bienni anterior,
l’augment de la població és generalitzat als deu districtes de la ciutat, amb unes taxes que oscil·len del 3,7% de
Ciutat Vella a l’1,0% de Les Corts. Continua destacant el dinamisme de Ciutat Vella, que a base d’increments
anuals superiors a la mitjana de la ciutat, s’ha situat en 115.311 residents, la xifra més elevada des del
2006. Sants-Montjuïc es postula com a segon districte més dinàmic i, amb una pujada del 2,6%, s’apropa
a la ratlla dels 200 mil residents. La resta de districtes es mouen en un ventall relativament estret entre el
mínim esmentat de Les Corts (1,0%) i el màxim d’1,8% de Nou Barris. Cap d’aquests moviments ha alterat
l’estructura global de la distribució de la població per districtes, en la què l’Eixample i Sant Martí es mantenen
com els districtes més poblats i, a l’altre extrem, les Corts com el que menys, i l’únic per sota dels cent-mil
residents.
9
Gràfic 3: Població resident als districtes de Barcelona, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).
Aquesta sincronia confirma un patró de distribució i creixement de la població força homogeni territorialment,
que contrasta amb fases anteriors en les que o bé els districtes més allunyats del centre acollien els gruixos
principals d’immigrants (dècada del 1960) o bé el centre històric actuava de primera àrea receptora que
després distribuïa a barris perifèrics (segona part de la dècada del 2000).
Gràfic 4: Evolució de la població resident als districtes de Barcelona (1997-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).
10
La mirada detallada per barris és molt més rica en contrastos. D’una banda, el model de creixement està
escampat per tota la ciutat: tots els barris registren nous residents amb només tres excepcions (les Tres
Torres, la Vila Olímpica del Poblenou i Can Peguera), i en tots tres casos la disminució és inferior al 0,5%.
Aquests tres signes negatius, per bé que freguin l’estancament, trenquen l’absoluta unanimitat ascendent de
l’any anterior. En contrast amb això, el protagonisme de l’increment li pertoca a la Marina del Prat Vermell, amb
un augment del 45,5% derivat d’un perfil molt bàsic de creixement: es tracta d’un barri demogràficament molt
petit i en ple desenvolupament urbanístic en el què la construcció de nous habitatges atreu nous residents.
També creix molt la Clota, que continua sent el barri menys poblat de la ciutat però que amb l’impuls del 27,3%
depassa per primer cop els mil habitants. Entre els següents deu barris en termes de dinamisme (amb taxes
interanuals entre el 2,7% i el 6,4%) destaquen barris molt densos i poblats com el Raval (+6,4%), la Bordeta
(+4,1%), el Parc i la Llacuna del Poblenou (+3,3%), el Poble-sec (+2,9%) o la Verneda i la Pau (+2,7%).
Gràfic 5: Població als districtes de Barcelona (2024-2025), variació interanual (%)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).
11
Mapa 1: Població a les AEB de Barcelona, variació interanual 2025 (%)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).
Entre els barris que manifesten un fort dinamisme i els estancats hi ha la gran majoria de barris amb un perfil
de moderat ascens: 16 dels 73 barris registren augments de població entre el 0% i l’1%, i a 32 dels 73 barris
els residents augmenten entre l’1% i el 2%. Si filem més prim a un nivell territorial inferior, 205 de les 233
Àrees Estadístiques Bàsiques en què es divideix la ciutat anoten un augment de residents.
3.2 Població per edat i sexe
Per sexes, l’estructura de la població resident és molt semblant a la d’anys anteriors, amb un predomini de les
dones generalitzat a gairebé tots els territoris, especialment a partir dels 45 anys. En conjunt, les dones
representen un 52,1% del total de la població, una proporció gairebé idèntica a la dels dos anys anteriors i
molt similar a la de les darreres dècades.
L’estructura de la població per edats que configura la piràmide adjunta deriva d’una societat madura en la què
les cohorts més nombroses són les d’adults joves i en particular les d’entre 30 i 49 anys. El grup quinquennal
més nombrós és el dels adults de 30 a 34 anys, amb 148.900 persones. Les cohorts entre els 25 i els 59
anys són les úniques que depassen les cent-mil persones, i en conjunt sumen un 52,1% del total de població.
Que l’edat mitjana de la població es mantingui per sobre dels 44 anys referma la imatge d’una estructura
demogràfica envellida, un tret que la ciutat comparteix amb moltes d’altres urbs europees.
La piràmide poblacional adopta la forma pròpia de societats occidentals, on les taxes de natalitat cada cop són
més baixes, el que es tradueix en un creixement natural molt baix. Les cohorts a la base de la piràmide són poc
nombroses i van en retrocés. Per contra, l’augment de l’esperança de vida explica una major supervivència
entre les cohorts d’edat avançada.
12
Gràfic 6: Piràmide de població de Barcelona, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per sexe i edat quinquennal, Població per sexe i edat quinquennal
(microdades), Població per sexe i edat (microdades).
En edats infantils, joves i d’adults joves, la relació de masculinitat2 superior a 100 denota que els homes
superen les dones, amb l’excepció de l’estrat d’edat de 25-29 anys. A partir dels 40 anys, la relació de
masculinitat disminueix progressivament a mesura que augmenta l’edat de la població, conseqüència de la
major supervivència femenina a totes les edats. De fet, per a tots els grups d’edat de 50 i més anys aquesta
ràtio és inferior a 100.
2Nombre d’homes per cada 100 dones
13
Gràfic 7: Relació de masculinitat per grup d’edat quinquennal, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per sexe i edat quinquennal, Relació de masculinitat per edat quinquennal,
Població per sexe i edat quinquennal (microdades), Població per sexe i edat (microdades).
Gràfic 8: Relació de masculinitat per districtes, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per sexe, Relació de masculinitat, Població per sexe (microdades).
Les dones són majoria a tots els districtes amb l’excepció de Ciutat Vella, on representen el 45,2% de la
població, un percentatge lleugerament inferior al d’anys anteriors. En aquest districte és molt destacable la
major presència masculina entre els joves i els adults, en especial en la població de 40-44 anys, amb 151
homes per cada 100 dones i en la franja de 35 a 39 anys, amb 147 homes per cada 100 dones. L’explicació és
l’elevada proporció al districte de diversos col·lectius de població nascuda fora d’Espanya molt masculinitzats,
14
tal com es descriu a l’apartat 4.1.1. A l’extrem oposat, i amb un perfil també molt semblant al d’anys anteriors,
els districtes amb una presència relativa superior de dones són Sarrià-Sant Gervasi (amb un 54,0% del total
de la població), Gràcia (53,8%), Les Corts (53,5%) i l’Eixample (52,8%).
3.2.1 Pes de la població infantil i de la gent gran
La contraposició entre el pes de la població infantil de menys de 16 anys i la de 65 anys i més ofereix una visió
sintètica d’una part de les grans transformacions demogràfiques recents de la ciutat.
Tal com palesa el gràfic adjunt, d’ençà 1981 el pes relatiu de la població infantil no ha deixat de baixar, alhora
que el de la població gran ha anat augmentant fins a estabilitzar-se. Amb alguns alts-i-baixos a la sèrie, la
sòlida tendència subjacent que estem veient ens aproxima cada any més a que per cada nen de menys de 16
anys pràcticament hi ha dos adults de 65 o més anys. I sobre el conjunt de la població, un 11,9% del total són
nens i un 20,8% del total són persones de 65 i més.
Contra aquests dos segments de població que en línies generals conforma la població inactiva o depenent, se
situa la població en edat de treballar: a Barcelona, hi ha una mica més de tres persones en edat de treballar
per cada persona de 65 anys o més, i dues persones per cada persona dels dos grups d’inactius. La franja
de 20 a 24 anys (aproximadament la d’incorporació al mercat de treball, amb 97.093 persones) té un nombre
d’efectius semblant a la de 65 a 69 anys (al voltant de l’edat de la jubilació, amb 90.019 persones).
En els darrers anys, l’estabilització del pes relatiu del col·lectiu de persones grans s’emmarca en un context
d’arribada de fluxos migratoris de joves i adults que contribueix a eixamplar la part central de la piràmide
d’edats. En paral·lel, el petit repunt de la natalitat en els anys anteriors al 2010 ha contingut el descens relatiu
de la població infantil.
Gràfic 9: Pes de la població infantil i de la gent gran sobre la població total (1981-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per edat, Població per edat (microdades), Població per edat quinquennal,
Població per edat quinquennal (microdades), Població per edat en grans grups, Percentatge de població per edat en grans grups,
Percentatge de població per edat en grans grups i sexe, Índex d’envelliment, Índex de sobreenvelliment, Índex de dependència juvenil,
Índex de dependència de la gent gran, Índex de dependència global, Índex de recanvi de la població en edats actives.
15
A nivell territorial, la distribució de la població infantil i de la gent gran és força divergent. Enguany destaca com
a novetat que la Marina del Prat Vermell escala fins la primera posició com a barri amb una superior proporció
relativa de criatures (amb un 18,7% de la població), seguit de prop per La Clota (17,9%) i dos barris del nord
de la ciutat: Ciutat Meridiana (17,7%) i Torre Baró (17,0%). També destaquen per aquesta abundància relativa
de nens quatre dels barris amb renda més alta de la ciutat: Sarrià, les Tres Torres, Pedralbes i Vallvidrera, el
Tibidabo i les Planes, tots ells entre el 16% i el 17% de població infantil sobre el total. Els barris amb més
proporció de gent gran són Canyelles (31,0% del total), la Vall d’Hebron (29,0%) i les Corts (27,4%).
Mapa 2: Població de 0 a 15 anys per AEB (%), a Mapa 3: Població de 65 i més anys per AEB (%), a
01/01/2025 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per edat, Població per edat (microdades), Població per edat quinquennal,
Població per edat quinquennal (microdades), Població per edat en grans grups.
3.2.2 Població centenària
En l’anàlisi de l’estructura de la població per edat i sexe de la població de Barcelona pocs segments mostren un
canvi tan agut com el que engloba persones de cent i més anys. El gràfic adjunt marca dos trets incontestables:
cada cop hi ha més persones que depassen els cent anys i la supremacia femenina és aclaparadora. Amb
permís del lleu sotrac per l’impacte pandèmic, cada any s’assoleix un nou màxim històric, i el 2025 els
supervivents més enllà dels cent anys són 1.104 persones: 926 dones i 178 homes. Un cop més, es palesa
la superior longevitat de les dones (representen el 83,9% del total de les persones centenàries), atribuïble a
una combinació de factors biològics i socials.
La presència creixent de persones de cent anys i més és una gran conquesta social que reflecteix avanços
significatius en la medicina, la nutrició, la qualitat de vida i l'atenció sociosanitària. A Barcelona, aquest
col·lectiu creix de forma sostinguda i les 1.104 persones supervivents de 2025 doblen els efectius del mateix
grup de l’any 2012.
16
Gràfic 10: Població centenària (2016-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per edat, Població per edat (microdades), Població per edat quinquennal,
Població per edat quinquennal (microdades), Població per edat en grans grups.
En aquesta major supervivència de persones molt grans intervenen factors individuals de longevitat (amb un
elevat component hereditari), així com factors ambientals, socioeconòmics i d’accés a la salut. L’augment
del nombre de persones centenàries no és una tendència singular de Barcelona. Com a molts altres indrets
d’Espanya i Europa, el segment d’edat que augmenta més en volum i en termes relatius és el de les persones
de 85 i més anys. A Espanya, el nombre de centenaris s’ha multiplicat per 20 en les darreres quatre dècades.
Aquests trets generals emmarquen la tendència cap a l’envelliment de la població amb una esperança de vida
en màxims i una reducció persistent de fecunditat i natalitat.
Els barris que concentren més persones centenàries en termes absoluts són la Nova Esquerra de l'Eixample,
Sant Gervasi-Galvany, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l’Eixample i la Sagrada Família.
17
Mapa 4: Població centenària per barris, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per edat, Població per edat (microdades), Població per edat quinquennal,
Població per edat quinquennal (microdades), Població per edat en grans grups.
3.2.3 Edat mitjana de la població
Des que l’any 2013 es va depassar la frontera dels 44 anys, l’edat mitjana de la població de Barcelona s’ha
mogut amb dents de serra entre els 44 i els 45 anys. Enguany, la mitjana és 44,44 anys, pràcticament idèntica
a la de l’any anterior i només lleugerament per sota del trienni 2021-2023. La trajectòria ascendent de l’edat
mitjana de les dues darreres dècades del segle passat –gairebé set anys més entre 1981 i 2001- es va frenar
a mitjans de la dècada passada a mesura que els fluxos d’immigrants rejovenien la població.
Aproximadament d’ençà el 2014, l’edat mitjana de la població s’ha mantingut estable amb alguns pics dins del
rang dels 44-45 anys. Un rang d’edat compassat amb l’entorn català3 (amb una mitjana pel 2024 de 43,53
anys) i espanyol4 (44,37 anys) i europeu5 (44,7 anys). L’edat mitjana també està augmentant a gairebé la
totalitat de països de la UE, i pel 2024 els extrems els marquen Itàlia amb 48,7 anys i Irlanda amb 39,4 anys.
3https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=3198
4https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=3198
5https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=Population_structure_and_ageing#Median_age_is_highest_in_
Italy_and_lowest_in_Cyprus
18
Gràfic 11: Edat mitjana de la població de Barcelona (1981-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana de la població, Edat mitjana de la població per sexe, Edat mediana de
la població, Edat mediana de la població per sexe.
Si es deixa de banda Ciutat Vella, entre districtes no es palesen grans diferències: l’edat mitjana més elevada
correspon a Les Corts (amb 46,51 anys). Ciutat Vella, amb una trajectòria divergent a la de la resta de
districtes, no és només el districte on els residents tenen una edat mitjana més baixa, 39,74 anys i l’únic per
sota dels 40 anys, sinó on també any rere any l’estructura poblacional rejoveneix. De nou, el motiu és la
concentració al districte de població nascuda a l’estranger, amb una estructura d’edat més jove que la de la
població autòctona o nascuda a la resta d’Espanya.
3.3 Població segons nivell d’instrucció
En relació amb el nivell d’estudis, com venim observant de manera ininterrompuda durant les darreres
dècades, millora la qualificació acadèmica de la població barcelonina: l’augment del nivell formatiu de la
població i l’ampliació del diferencial d’aquest nivell entre homes i dones són cada cop més evidents.
La població de setze i més anys amb titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior ha passat del
22,6% l’any 2009 al 36,9% el 2025, en una tendència ascendent ininterrompuda tant entre els homes com,
especialment entre les dones.
En efecte, any a any les dades refermen la creixent diferenciació de nivell formatiu entre homes i dones entre
els nivells elevats (educació terciària). Si s’observa el nivell completat, gairebé no hi ha diferències entre
dones i homes en els nivells primaris i secundaris. Per contra, si l’any 2009 la proporció de dones amb
formació universitària (22,8%) superava lleugerament la dels homes (22,5%) en tres dècimes, des de llavors
aquesta diferència s’ha anat eixamplant (38,9% enfront del 34,7% el 2025) fins arribar a una bretxa de 4,2
punts en favor de les dones.
Aquestes dades s’emmarquen en una tendència general que també es veu a Catalunya, a Espanya i a moltes
ciutats europees: existeix una bretxa de gènere en el rendiment acadèmic a favor de les dones, especialment
en les generacions joves que finalitzen un grau o un màster oficial: el 2024, el 39,1% de les dones de la UE
19
amb una edat compresa entre els 25 i els 64 anys havia completat l’educació terciària, enfront del 33,1% dels
homes. Aquest patró es pot observar a gairebé la totalitat de països de la UE6.
Gràfic 12: Població de 16 i més anys amb estudis universitaris o CFGS (2009-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població de 16 anys i més per titulació acadèmica, Població de 16 anys i més per
titulació acadèmica i sexe, Població de 16 anys i més per titulació acadèmica i sexe (microdades).
6La proporció de dones amb educació terciària va ser superior a la proporció corresponent d'homes en gairebé tots els Estats
membres, observant-se les majors diferències entre dones i homes als Estats membres bàltics, així com a Finlàndia, Suècia i Eslovènia.
L’excepció és Alemanya, l’únic país de la UE en el qual més homes que dones han cursat estudis superiors (el 36,2% dels alemanys
enfront del 32,8% de les alemanyes). https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/EDAT_LFS_9903__custom_1290134/bookmark/
table?lang=en&bookmarkId=1e41534c-23a1-48a7-a6b3-cd69444d3001.
20
Mapa 5: Població de 16 i més anys amb estudis universitaris o CFGS per AEB (%), a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població de 16 anys i més per titulació acadèmica, Població de 16 anys i més per
titulació acadèmica i sexe, Població de 16 anys i més per titulació acadèmica i sexe (microdades).
3.4 Noms més freqüents de la població
Els noms més freqüents entre les dones empadronades a Barcelona són Maria/María, Carme/Carmen,
Montserrat, Marta, Laura, Marta, Núria/Nuria i Cristina. Entre els homes, Antonio/Antoni, Jordi/Jorge,
Josep/José, David, Marc i Manuel/Manel. Les il·lustracions següents mostren els noms més freqüents dels
residents segons les dècades de naixement.
21
Gràfic 13: Noms més freqüents de les barcelonines i els barcelonins per dècades de naixement
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Noms més freqüents per sexe, Noms més freqüents per sexe i dècada de naixement
(microdades), Noms dels habitants de Barcelona per edat mitjana i sexe (microdades), Cognoms dels habitants de Barcelona.
22
4. Origen i nacionalitat de la població
23
4 Origen i nacionalitat de la població
4.1 Població per lloc de naixement
Barcelona ha estat receptora de dues intenses onades immigratòries des de l’inici del segle XXI que han
comportat un augment de la població estrangera i de la nascuda a l’estranger. Conseqüentment, seguint les
dinàmiques recents de les ciutats de l’entorn europeu, aquests fluxos d’arribada de població forana comporten
una transformació de la composició demogràfica de Barcelona, amb un impacte directe en l’augment de la
diversitat dels orígens dels residents.
En un context mundial de globalització i de creixent urbanització, hi ha un seguit de factors interrelacionats que
contribueixen a les migracions, com la cerca de millors oportunitats econòmiques, d'educació o de reunificació
familiar; la persistència de conflictes i crisis que generen onades de refugiats que busquen seguretat; les
polítiques de lliure circulació de persones i d’impuls als estudiants internacionals dins de la UE; o les sinèrgies
que busquen empreses i centres d’investigació en atreure talent internacional en sectors com la tecnologia,
les finances o la recerca científica.
Gràfic 14: Distribució de la població per lloc de naixement (1997-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement, Població per lloc de naixement i sexe, Població per
lloc de naixement i sexe (microdades),
Una de les tendències més evidents es la davallada del pes de la població autòctona, que va deixar de ser
majoria al 2019. La lectura de les dades del padró de gener de 2025 reafirma l’anunciat en anys anteriors:
per sisè any el nombre de persones empadronades que no ha nascut a la ciutat és superior al de les
persones nascudes a la ciutat. La població nascuda a Barcelona representa el 45% del total de població
empadrona, continuant un any més la pèrdua del seu pes relatiu.
Les dades també mostren la persistència de l’evolució a la baixa del percentatge de població nascuda a la resta
d’Espanya (que ha disminuït més de la meitat des de l’inici del segle XXI, passant del 20% el 2000 al 12,8% el
2025), així com una tendència també a la baixa, encara que molt més atenuada, de la proporció de persones
24
nascudes a la resta de Catalunya, que se situen en el 6,8% del total. Els pesos decreixents de la població
nascuda a Barcelona, a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya han estat compensats per l’augment de
persones que han nascut a l’estranger, especialment a partir de l’inici del segle XXI, amb la intensificació dels
fluxos d’entrada de la migració internacional. Si el 2023 el col·lectiu de nascuts a l’estranger va depassar per
primer cop la frontera simbòlica del 30%, l’evolució ha estat la d’augmentar dos punts percentuals cada any
des de llavors, situant-se en el 33,6% el 2024 i en el 35,4% el 2025, fins a assolir la xifra de 612.529 persones.
Desprès de la forta onada immigratòria de la dècada dels 2000 –que va suposar una transformació profunda
de l’estructura sociodemogràfica de la població-, amb l’arribada de la crisi econòmica el col·lectiu de persones
nascudes a l’estranger havia mantingut un pes estable al voltant del 20-22% de la població. Ha estat en els
darrers anys quan ha revifat l’impuls, saltant del 24,6% de 2018 al 35,4% del 2025. No obstant, si s’amplia
l’abast de l’anàlisi evolutiva fins a començament de segle, es fa encara més evident el canvi en la composició
per origen: la població nascuda a l’estranger el 2025 multiplica per set la de l’any 2000.
25
Gràfic 15: Piràmides de població per lloc de naixement (en % sobre cada col·lectiu), a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement i sexe, Població per lloc de naixement i sexe
(microdades), Població per lloc de naixement i edat quinquennal, Població per lloc de naixement, sexe i edat quinquennal (microdades).
La creixent diversitat de la població barcelonina comporta una heterogeneitat en els perfils demogràfics de
la població en funció del seu lloc de naixement, molt evident pel que fa a les divergents estructures d’edat.
Les respectives piràmides de població (Gràfic 15) mostren com els nascuts a l’estranger concentren els seus
efectius en les generacions de joves i joves-adults d’edats compreses entre els 25 i els 44 anys, que són
precisament les més deficitàries entre els nascuts a Barcelona ciutat, així com entre els nascuts a la resta de
Espanya.
Al Gràfic 16 s’evidencia que la població nascuda a l’estranger és una població comparativament jove, amb una
edat mitjana de 39,1 anys entre els nascuts a la resta de la Unió Europea i 38,7 per als nascuts a la resta del
26
món. Aquestes edats contrasten amb les de la població nascuda a Barcelona (de 41,6 anys), la nascuda a
Catalunya (de 50,6 anys de mitjana) o la nascuda a la resta d’Espanya (de 65,9 anys de mitjana).
La població nascuda a l’estranger concentrada especialment en les edats de formació familiar ha esmorteït,
encara que timidament, la baixada de la natalitat. Conseqüentment, cal destacar la seva aportació en la lleu
remuntada de la població infantil a partir de la segona meitat de la dècada dels 2000 que s’observa més
endavant a la piràmide del Gràfic 27, i que també s’analitzarà en deteniment en l’apartat dedicat al creixement
natural.
Gràfic 16: Edat mitjana de la població per lloc de naixement, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana de la població per lloc de naixement, Edat mediana de la població per
lloc de naixement.
La població de Barcelona presenta unes pautes residencials específiques en funció del lloc de naixement. Els
Mapes 6-10 mostren en termes relatius com es distribueixen els diversos col·lectius en el territori barceloní.
Les AEB amb més veïns nascuts a Barcelona es troben a Sarrià-Sant Gervasi, a Sant Andreu i a Horta-
Guinardó. Els nascuts a la resta de Catalunya tenen una presència relativament significativa a Pedralbes i en
altres zones de les Corts, així com en alguna AEB del Poble Nou. En canvi, a Nou Barris i a Ciutat Vella, la
seva presència és pràcticament testimonial.
27
Mapa 6: Població nascuda a Barcelona per AEB Mapa 7: Població nascuda a la resta de Catalunya
(%), a 01/01/2025 per AEB (%), a 01/01/2025
Mapa 8: Població nascuda a la resta d’Espanya per Mapa 9: Població nascuda a la resta de la Unió
AEB (%), a 01/01/2025 Europea per AEB (%), a 01/01/2025
28
Mapa 10: Població nascuda a l’estranger per AEB
(%), a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement, Població per lloc de naixement i sexe, Taxa (%) de
població nascuda a l’estranger, Població per lloc de naixement i sexe (microdades).
Les AEB amb major proporció de població nascuda a la resta d’Espanya són les Horta-Guinardó, Nou Barris i
Sant Martí. Els estrangers de la Unió Europea, a més de la seva preferència per les zones del centre històric
es concentren a l’Eixample, Gràcia, i en algunes zones específiques de Pedralbes, del districte de Sant Martí,
i al Poble Sec. En canvi, són menys presents a Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Andreu. Finalment, pel
que fa a la població d’origen extracomunitari, tot i que el seu protagonisme s’ha fet extensiu a tot el territori
municipal, on destaquen de manera significativa és a les AEB del districte de Ciutat Vella, així com a les de
Sants-Montjuïc, de Nou Barris i les zones del Bon Pastor, la Verneda i la Pau, i el Besòs i el Maresme .
29
Gràfic 17: Població no nascuda a Barcelona per municipi espanyol de naixement, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per municipi de naixement.
Si atenem als municipis d’origen dels residents no nascuts a Barcelona, no hi ha novetats en relació a anys
anteriors, i el principal punt d’origen és la ciutat de Madrid, seguit de grans ciutats de l’entorn metropolità
(l’Hospitalet de Llobregat, Badalona o Esplugues de Llobregat), de capitals provincials i comarcals catalanes,
així com d’altres grans capitals espanyoles com Saragossa, València, Sevilla, Granada, Màlaga, Còrdova o
Bilbao.
4.1.1 La població nascuda a l’estranger: evolució i perfil
A data 1 de gener de 2025 hi ha 612.529 persones empadronades a Barcelona nascudes a l’estranger, un
total que ha augmentat considerablement al llarg del segle XXI. El creixement de la població a Barcelona ha
estat continuat al llarg de les darreres dècades en paral·lel a la intensificació dels fluxos immigratoris, i només
es va veure interromput durant els anys posteriors a l’esclat de la crisi econòmica del 2008. Aquest patró de
creixement ha estat general per a tots els continents d’origen.
30
Gràfic 18: Evolució de la població nascuda a l’estranger per continent de naixement (1997-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de naixement, Població per continent de naixement i sexe,
Població per continent i país de naixement,.
Quant a la composició d’origen dels nascuts fora d’Espanya, al Gràfic 18 es pot observar com el col·lectiu
protagonista a Barcelona és els dels nascuts al continent Americà, amb 329.238 empadronats al 2025, que
representen el 53,8% dels nascuts a l’estranger. Els segueixen els nascuts a la resta del continent europeu
(126.181), representant el 20,6% dels nascuts a fora d’Espanya; els nascuts a l’Àsia, amb 112.549 persones
(18,4%); els 42.767 empadronats d’origen africà (7%); i, finalment dels provinents d’Oceania, amb només
1.253 persones (0,2%). Els creixements més significatius en relació amb l’any 2024 correspon als originaris
d’Oceania (+17,8%), i africans (+13,1%). A aquestes xifres cal sumar els 541 residents dels quals no els
consta el país de naixement.
31
Gràfic 19: Piràmides de població nascuda a l’estranger per continent de naixement (en % sobre cada
continent), a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de naixement i sexe, Població per continent de naixement i
edat quinquennal, Població per continent de naixement, sexe i edat quinquennal (microdades), Edat mitjana de la població per continent
de naixement, Edat mediana de la població per continent de naixement.
Les piràmides de la població nascuda a l’estranger ens confirmen que independentment del continent de
naixement, la població estrangera és fonamentalment una població jove-adulta, concentrada sobretot
entre els 25 i els 45 anys.
32
En canvi, a diferència d’aquesta generalitzable composició per edats a tots els col·lectius d’orígens
considerats, l’estructura per sexe difereix notablement en funció del continent de naixement. En conjunt,
la composició per sexe dels nascuts a l’estranger és força equilibrada, lleugerament favorable a les dones
(310.702 dones, el 51,2%). Per contra, s’observen desequilibris de composició per sexe notables entre
els diversos col·lectius si atenem a la seva relació de masculinitat (vegeu Gràfic 20): amb una masculinitat
evident entre els nascuts a l’Àfrica (amb una relació de 191 homes per cada 100 dones), a l’Àsia (141) i
l’Oceania (132), que contrasta amb la feminització dels nascuts a la resta d’Europa (94) i, sobretot, a Amèrica
(amb 80 homes per cada 100 dones).
També és interessant fixar-se en l’evolució de la composició per sexe al llarg dels anys, ja que n’és un reflex
de la periodificació i de l’estratègia de gènere en els fluxos migratoris d’arribada de cada col·lectiu, així com
dels posteriors processos de reagrupament.
Gràfic 20: Relació de masculinitat de la població nascuda a l’estranger per continent de naixement (1997-
2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de naixement i sexe, Població per continent de naixement,
sexe i edat quinquennal (microdades).
33
Mapa 11: Població nascuda a l’estranger per països, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per país de naixement i nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població
per país de naixement, Població per país de naixement i sexe.
Amb gairebé 50 mil persones, Argentina és el principal país de naixement dels nascuts a l’estranger. Tots
amb més de 20 mil persones, la resta de països d’origen més nombrosos són, per ordre: Colòmbia, Perú,
Veneçuela, Pakistan, el Marroc, Equador, Itàlia, Hondures i Xina. En general, no s’observen diferències
significatives respecte a anys anteriors, com a molt algun moviment d’escalar o descendir alguna posició entre
els més freqüents.
Els orígens del sub-continent sudamericà destaquen en aquest rànquing de països de naixement, resultat de
lligams històrics i culturals i de l’existència de tractats de doble nacionalitat entre Espanya i aquests països.
De fet, més de la meitat, onze concretament, dels primers vint orígens més nombrosos són de l’Amèrica del
Sud o de l’Amèrica Central.
Això explicaria, en part, que de les 612.529 persones residents a Barcelona nascudes a l’estranger, un
29%, gairebé 1 de cada 3, té la nacionalitat espanyola. El Gràfic 21 mostra la població nascuda a l’estranger
dels principals orígens segons la seva nacionalitat. Les esperables coincidències entre nacionalitat i lloc de
naixement es contraposen amb algunes singularitats interessants. El creuament de l’origen i la nacionalitat
fa evident les altes proporcions dels que han adquirit la nacionalitat espanyola, entre els principals col·lectius
nascuts a l’Amèrica Llatina. Cal destacar el cas específic dels 49.926 nascuts a Argentina: tant sols el 27,6%
d’ells té la nacionalitat argentina com a primera nacionalitat, el 38,3% té alguna de les nacionalitats de la resta
de la UE (sobretot la Italiana)7, un 33,4% la té espanyola, i el 0,7%, té una altra nacionalitat.
7Una tercera part de les persones de nacionalitat italiana empadronades a Barcelona provenen de Sud-Amèrica –en especial
d’Argentina, Uruguai, Veneçuela i Brasil- i en molts casos van obtenir nacionalitat italiana en demostrar que tenien avantpassats italians.
A partir de 2018, les condicions per obtenir la nacionalitat italiana es van endurir.
34
Gràfic 21: Població nascuda a l’estranger pels principals països de naixement i nacionalitat, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per país de naixement i nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població
per lloc de naixement i país de nacionalitat.
4.2 Població per nacionalitat
La població de nacionalitat estrangera no ha parat de créixer a Barcelona i enguany aglutina 457.245
persones8, seguint la tendència ascendent dels darrers anys. Tot i que s’ha frenat el ritme de creixement
registrat l’any 2024 en relació amb el 2023 (quan va créixer un 10,4%), el nombre de persones de
nacionalitat estrangera empadronades augmenta un 5,7% en relació amb el 2024 i, de nou, assoleixen
un màxim en la història recent de la ciutat, tant en termes absoluts com en pes relatiu (26,4% del total,
un punt percentual més que al 2024). Com es va repetint en els darrers anys, els estrangers són els
protagonistes de l’alça demogràfica de la ciutat, mentre que la població de nacionalitat espanyola registra un
exigu repunt del 0,4%.
La població de nacionalitat espanyola ha anat disminuït d’ençà de l’inici del segle XXI, concretament des de
2003, i només ha anotat cinc ascensos anuals. Aquesta evolució descendent dels efectius de nacionalitat
espanyola contrasta amb la tendència ascendent dels estrangers, que han experimentat crescudes intenses
al llarg del període, només frenades en els anys de la crisi econòmica i durant la pandèmia de la Covid-19
(vegeu Gràfics 22 i 23). Les dades del 2025 confirmen de nou el canvi de tendència post-crisi econòmica,
amb la intensificació dels fluxos immigratoris. Per tant, al rerefons d’aquesta evolució hi ha una forta sincronia
amb els cicles econòmics.
Un any més, els estrangers són els protagonistes del creixement demogràfic de Barcelona. Des de
1997 s’han multiplicat per 17, passant de les 26.517 a les 457.245 persones. A més, cal tenir en compte
que, tal com s’ha evidenciat a l’apartat 4.1.1., bona part dels nascuts a l’estranger obtenen la nacionalitat
espanyola, especialment els nascuts a Amèrica. Així, més enllà de les xifres per nacionalitat, cal considerar la
procedència de la població resident, i només amb la combinació de les dues característiques podem conèixer
l’abast de la diversitat de la població de Barcelona.
8A més, hi ha 323 persones de les quals no se sap la nacionalitat.
35
Gràfic 22: Població de Barcelona per nacionalitat (2013-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per nacionalitat
(Espanya/UE/Resta estranger) i sexe, Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe (microdades), Taxa (%) de població
estrangera.
Gràfic 23: Població de Barcelona per nacionalitat (2013-2025), variació interanual (%)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per nacionalitat
(Espanya/UE/Resta estranger) i sexe, Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe (microdades), Taxa (%) de població
estrangera.
4.2.1 La població de nacionalitat estrangera: evolució i perfil
Cada any la població de Barcelona és més diversa. A 1 de gener de 2025 les 457.245 persones amb
nacionalitat estrangera empadronades a Barcelona s’adscriuen a un total de 182 nacionalitats. Per tant,
36
a la ciutat hi conviuen 2 nacionalitats més que l’any 2024 i 6 més que l’any 2023. Les xifres són significants
no només per la seva magnitud, sinó per la intensitat del canvi. Només en tres dècades, Barcelona ha passat
de tenir una població molt homogènia (l’any 1991 el pes dels estrangers no arribava a l’1,5% del total), a
l’escenari de creixent heterogeneïtat demogràfica. Aquesta elevadíssima presència de diferents nacionalitats
n’és una bona mostra, com també n’és un bon exponent el nombre de llengües familiars parlades a la ciutat9.
Gràfic 24: Pes de la població estrangera sobre el total (1991-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per nacionalitat
(Espanya/UE/Resta estranger) i sexe, Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe (microdades), Taxa (%) de població
estrangera.
9Vegeu Barcelona, la ciutat de les 300 llengües a https://ajuntament.barcelona.cat/bcnacciointercultural/ca/noticia/barcelona-la-ciutat-
de-les-300-llenges-1359280
37
Gràfic 25: Població estrangera segons continent de nacionalitat (2000-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de nacionalitat, Població per continent de nacionalitat i sexe
(microdades), Població per regió geogràfica de nacionalitat i sexe, Població per regió geogràfica de nacionalitat i sexe (microdades),
Població per continent de nacionalitat i edat quinquennal, Població per continent de nacionalitat, sexe i edat quinquennal.
Quant a la composició d’aquest grup, els residents amb alguna nacionalitat de la Unió Europea són 121.513 i
representen un 26,6% dels estrangers. Aquest col·lectiu torna a créixer en termes absoluts i relatius, tot i que
s’ha alentit el ritme ascendent. En el cas dels estrangers extracomunitaris, l’acceleració del seu creixement
es frena, tot i que continua a l’alça. Amb un augment del 5,6%, assoleix una nova xifra record de 335.732
efectius, el 73,4% del total d’estrangers10.
Per continents, continua la tendència reiniciada el 2017 amb la recuperació econòmica, i de nou són els
americans, amb 163.908 persones, el col·lectiu nacional més nombrós, tot i que la crescuda interanual
ha estat moderada (amb un creixement del 2,6% respecte el 2024). No obstant, és interessant apuntar la
distancia entre el nombre de persones amb nacionalitat del continent americà i el nombre de persones que
hi ha nascut (329.238, pràcticament el doble), discrepància que s’explica pel pes dels nacionalitzats entre el
col·lectiu. En segona posició, se situen els europeus, amb 158.989 persones, que van retallant la distància
numèrica respecte als americans.
Més enllà dels nombres absoluts, la pujada interanual de la població amb nacionalitat estrangera s’ha estès
als cinc continents, i enguany ha estat encapçalada de nou pels ciutadans amb nacionalitat d’Oceania, que
tot i que només són 924 persones, augmenten un 22,7% respecte a l’any anterior, seguits dels africans amb
33.247 empadronats, 14,6% més que l’any anterior. Els asiàtics creixen un 8,9%, els europeus un 5,3% i
finalment els americans un 2,6%.
La distribució dels estrangers pels districtes de la ciutat es representa al Gràfic 26. Malgrat que es poden
trobar persones dels cinc continents en cadascun dels districtes, s’observen patrons territorials destacables.
D’una banda, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu destaquen com a districtes amb una alta concentració
d’americans, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i l’Eixample és on hi viuen més europeus no espanyols.
Finalment, cal destacar que Ciutat Vella és el districte amb major nombre d’asiàtics, on és el col·lectiu més
nombrós amb 23.606 persones, el 37,4% dels estrangers residents al districte.
10Cal tenir present que fins el 31 de gener de l'any 2020 la UE estava formada per 28 països, a partir de llavors la formen 27 països.
38
Gràfic 26: Població estrangera segons continent de nacionalitat i districte, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de nacionalitat, Població per continent de nacionalitat i sexe
(microdades), Població per regió geogràfica de nacionalitat i sexe, Població per regió geogràfica de nacionalitat i sexe (microdades),
Població per continent de nacionalitat i edat quinquennal, Població per continent de nacionalitat, sexe i edat quinquennal.
Ampliant l’anàlisi territorial, els Mapes 12 i 13 ens mostren que tot i la creixent progressiva disseminació pel
territori de la ciutat, la distribució dels estrangers dins de Barcelona està lluny de ser homogènia. Les
AEB de Ciutat Vella són les que concentren major proporció d’estrangers entre els seus veïns, com també
s’observa major intensitat en aquelles zones de Sant Martí que toquen el Besòs, o les dels districtes de Sant
Andreu, de Nou Barris, de Sants Montjuïc i de la part central de l’Eixample.
39
Mapa 12: Població amb nacionalitat estrangera a Mapa 13: Població amb nacionalitat estrangera a
Barcelona per AEB (%), a 01/01/2025 Barcelona per AEB (variació interanual %), 2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per nacionalitat
(Espanya/UE/Resta estranger) i sexe, Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe (microdades), Taxa (%) de població
estrangera.
Encara que s’ha moderat respecte l’observat l’any 2024, l’augment de la població estrangera a Barcelona s’ha
estès de manera inequívocament generalitzada durant el darrer any: a tots els districtes, barris i a gairebé
totes les AEB i seccions censals. Per districtes, els guanys més importants tant en termes absoluts com
relatius corresponen a Sants (+3.974 persones estrangeres, un 7,7% respecte l’any 2024 ) mentre que a
Horta-Guinardó l’augment és del 6,2% (+2.290 persones). Els districtes que experimenten un creixement
menor són l’Eixample (4,6%, tot i que en termes absoluts el creixement és de 3.682 estrangers), Nou Barris
(4,8%, 1.977 persones més) i Ciutat Vella, amb un creixement del 5,3% (3.162 estrangers més).
La població estrangera és una població lleugerament masculinitzada (221.641 dones i 235.604 homes).
Els estrangers extracomunitaris són el col·lectiu nacional més jove, amb una mitjana d’edat que evoluciona
suaument a l’alça i arriba als 35,49 anys. Els estrangers comunitaris són, de mitjana, una mica més grans
(36,07 anys). Clarament, la població estrangera continua sent una població jove en comparació amb la
mitjana de la població espanyola, que és de 47,59 anys.
40
Gràfic 27: Piràmide de la població de Barcelona segons lloc de naixement i nacionalitat, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement, sexe i edat quinquennal (microdades), Població per
nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), sexe i edat quinquennal (microdades).
La combinació entre la nacionalitat i el lloc de naixement dels empadronats aporta informació rellevant de
la composició sociodemogràfica de la ciutat de Barcelona. L’anàlisi de la piràmide de població considerant
conjuntament aquestes dues característiques requereix enllaçar el present amb la dinàmica migratòria del
passat recent. Només d’aquesta manera es pot entendre quina ha estat l’aportació dels fluxos immigratoris
de les dues darreres dècades, ja sigui pel que fa a la xifra de població en el seu conjunt, com a la composició
d’edat dels residents a Barcelona. Tot i que no s’observen canvis significatius respecte 2024, amb només un
any s’ha anat accentuant l’impacte en l’estructura d’edat de cada col·lectiu segons el seu origen i nacionalitat.
La piràmide mostrada al Gràfic 27 aporta informació relativa a com l’arribada recent de població forana
ha tingut un impacte compensatori del procés d’envelliment demogràfic, especialment visible per la seva
concentració entre les generacions joves.
Si considerem els pesos relatius, els nascuts a Espanya amb nacionalitat espanyola representen el
41
63,3% del total d’empadronats, són majoritaris entre els nens, joves i població a partir de cinquanta anys
aproximadament. Els nascuts a Espanya amb nacionalitat estrangera, en canvi, són el grup menys
nombrós, el 1,3% del total, clarament concentrats entre la població infantil, sobretot entre els més petits,
de 0 a 4 anys. Aquests nens i nenes són els fills que els immigrants no nacionalitzats han tingut un cop
han arribat a Espanya. Per tant, són l’evidència de l’aportació a la natalitat dels fluxos migratoris procedents
de l’estranger. Concretament, el 17,5% dels infants del grup d’edat de 0-4 anys són estrangers, tot i haver
nascut a Espanya. No obstant, per tenir la fotografia complerta de la repercussió de les migracions en els
naixements, caldria sumar-hi els fills dels immigrants nacionalitzats, cada cop més nombrosos, que són més
difícils d’identificar en els registres padronals, en no poder-se diferenciar de la resta de nascuts a Espanya
amb nacionalitat espanyola.
Pel que fa al col·lectiu de nascuts a l’estranger, el 29% ha adquirit la nacionalitat espanyola, Aquestes
persones representen el 9,6%, gairebé 1 de cada 10 dels d’empadronats a Barcelona, i tenen una
composició d’edat força distribuïda entre els 20 i els 60 anys aproximadament. Finalment, la resta de nascuts
a l’estranger, el 71% són de nacionalitat estrangera, són el 25,1% de població de la ciutat, i la majoria
tenen entre 25 i 44 anys. L’alt volum dels immigrants amb nacionalitat estrangera i la seva estructura d’edat,
explicarien que siguin gairebé la meitat, el 46,5%, de la població de joves i joves-adults (entre 20 i 39
anys).
El perfil acadèmic dels estrangers empadronats a Barcelona és molt divers atenent a l’origen. En
conjunt, un 43,12% dels estrangers que viuen a Barcelona declaren tenir estudis universitaris o un Cicle
Formatiu de Grau Superior. Si només es considera els de la Unió Europea, els titulats superiors arriben a un
65,5%, una proporció que s’apropa al doble al de la població espanyola (34,6%). Els percentatges més baixos
d’estudis superiors són els dels africans (15,7%) o els asiàtics (26,2). Entre els americans, el percentatge és
del 37,5%, tot i que dins del global continental hi ha una forta heterogeneïtat interna en termes educatius en
funció de la nacionalitat. El detall del perfil educatiu dels residents d’algunes de les nacionalitats més freqüents
a la ciutat mostra patrons força divergents. Així, els universitaris són més del 70% entre els estrangers dels
Estats Units (75,6%), França (74,4%), el Regne Unit (72,2%) i Alemanya (70,6%). L’altra cara de la moneda
correspon a Pakistan (7,7%), Hondures (9%) o el Marroc (10,3%). Entremig trobem els argentins (47,4%) o
els veneçolans (42,9%).
42
Mapa 14: Població estrangera per països, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per país de nacionalitat, Població per país de nacionalitat i sexe, Població
per continent i país de nacionalitat.
Per nacionalitats, la més present és la italiana11 (concretament són 53.415 persones) seguida per la
colombiana (30.530), la pakistanesa (25.703), la xinesa (23.511) i la peruana (22.771 persones). Hi ha
sis nacionalitats que tenen entre 10 mil i 20 mil efectius: el Marroc, França, Hondures, Veneçuela, Argentina
i Rússia. En el darrer any, els col·lectius que més residents empadronats han sumat són Itàlia (+3.363), el
Marroc (+2.227), Colòmbia (+1.979), Perú (+1.681) i la Xina (+1.635). Amb l’excepció d’Itàlia, alguns d’aquests
països tenen contextos polítics, econòmics i socials inestables. A l’altre extrem, les nacionalitats que han
perdut més efectius són la boliviana (-584) i l’hondurenya (-512).
11Com s’ha vist anteriorment, moltes de les persones de nacionalitat italiana empadronades a Barcelona han nascut a Sud-Amèrica.
43
Gràfic 28: Població estrangera segons nacionalitats més freqüents, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per país de nacionalitat, Població per país de nacionalitat i sexe, Població
per continent i país de nacionalitat.
El ja clàssic protagonisme del col·lectiu de persones de nacionalitat italiana en el conjunt de residents no és
nou, però s’està accentuant any rere any, tal com evidencia el Gràfic 29, que també il·lustra com en el seu
moment marroquins, equatorians i pakistanesos van ser els més nombrosos.
Gràfic 29: Població estrangera del país més freqüent (1997-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per país de nacionalitat, Població per país de nacionalitat i sexe, Població
per continent i país de nacionalitat.
44
Com s’ha comentat anteriorment, a Barcelona hi viuen persones de 182 nacionalitats, a més de l’espanyola.
Aquesta diversitat nacional es distribueix pel territori barceloní seguint uns patrons determinats, i sovint es
produeixen concentracions de determinats col·lectius en unes zones ben concretes. Per aquest motiu, el mapa
15 pretén evidenciar aquesta especificitat, en recollir la nacionalitat estrangera més freqüent en cadascuna
de les 233 AEB de la ciutat. En total són catorze nacionalitats les que es reparteixen les primeres posicions
en el territori municipal, entre les que prevalen la d’Itàlia (la nacionalitat estrangera més freqüent a 149 AEB),
Colòmbia (22), Xina (15), Hondures (14), i Pakistan (10). Només aquestes 5 nacionalitats són líders
entre la població estrangera del 90% de les AEBs de Barcelona.
La nacionalitat més popular a més AEBs és la italiana. A l’únic districte on no lidera és a Nou Barris, així
com en algunes zones de Sarrià-Sant Gervasi, de Ciutat Vella i de les zones limítrofes amb el Besòs i amb
l’Hospitalet de Llobregat. Els colombians (segona nacionalitat en 22 AEB) s’estenen principalment per Sant
Andreu, Nou Barris i Horta-Guinardó, i molt més puntualment a Sants-Montjuïc i l’Eixample.
En canvi, els xinesos destaquen especialment en diverses àrees de la Verneda i la Pau, el Bon Pastor, i a
Sant Martí dels Provençals. Els hondurenys es concentren a Nou Barris, i Horta-Guinardó. Es manté la forta
concentració de paquistanesos als barris del Besòs i el Maresme –Sant Martí-, la Trinitat Vella –Sant Andreu-,
i a la franja baixa del Raval, on també hi trobem una AEB on els indis són els estrangers protagonistes. A la
part nord d’aquest barri hi ha una forta presència relativa de filipins. En tots aquests casos, es tracta de barris
amb un nivell de renda inferior a la mitjana de la ciutat.
El cas contrari és el dels ciutadans de França, Rússia i els Estat Units, que són ben identificables en barris
benestants. Els francesos destaquen en 6 de les AEB del districte de Sarrià-Sant Gervasi. En el cas dels
russos, es concentren d’una banda a Diagonal Mar i el Font Marítim del Poblenou; i de l’altra, a una AEB del
barri de les Corts per sobre de la Diagonal, al costat de l’AEB on lideren els estatunidencs. Finalment, en el
cas dels ucraïnesos, tal com s’observava l’any 2024, són la nacionalitat més abundant a dues AEB de dos
barris pràcticament simètrics al mapa: La Verneda i la Pau, i la Bordeta.
45
Mapa 15: Nacionalitat més freqüent (després de l’espanyola) per AEB, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per país de nacionalitat, Població per país de nacionalitat i sexe, Població
per continent i país de nacionalitat.
46
5. Domicilis
47
5 Domicilis
5.1 Evolució i estructura dels domicilis de Barcelona
Una de les informacions més bàsiques i rellevants del contingut de dades dels fulls padronals és el domicili
habitual on la persona hi està empadronada a la data de referència, de manera que l’adreça d’empadronament
es converteix en un element primordial per quantificar els domicilis on viuen els barcelonins i saber detalls
sobre la seva composició.
A la darrera lectura d’1 de gener de 2025 s’observa que els 1.732.066 ciutadans empadronats a la ciutat
viuen en 681.087 domicilis, amb una mitjana de 2,48 persones per habitatge12. En relació amb l’any passat,
la població empadronada ha augmentat en gairebé trenta mil persones (1,7%) i el nombre de domicilis ho
ha fet en 4.957 (0,7%). Ambdues magnituds han anat evolucionant de forma desigual, i d’ençà l’any 1997
els domicilis han augmentat un 27,8% (122.458 més) mentre que la població ho ha fet en un 16% (238.403
habitants més).
Gràfic 30: Nombre de domicilis Gràfic 31: Ocupació mitjana dels domicilis (1997-
(1997-2025) 2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Nombre de domicilis, Domicilis per nombre de persones, Domicilis per nombre de
persones (microdades), Ocupació mitjana dels domicilis.
El Padró municipal d’habitants conté informació individual de les persones que conviuen a la mateixa adreça
com ara el sexe, el lloc i la data de naixement o la nacionalitat, però no indica la relació de parentiu entre les
persones empadronades juntes, fet que no permet saber si entre elles existeixen vincles familiars.
Sí que es poden resumir certs trets característics de la població que viu a cada domicili agregant i observant
certes dades. Un que en destaca de forma periòdica és la major presència de dones als domicilis en relació
amb els homes, ja que en un 25,2% dels domicilis no hi viu cap home mentre que aquells on no hi ha
cap dona són el 15,7% del total.
12Indicador calculat sense incloure les persones empadronades que no tenen domicili fix.
48
Les persones registrades en domicilis unipersonals són 215.153, un 31,6% del total. Si aquestes persones
que viuen soles les situem en relació amb el conjunt de la població major d’edat de Barcelona, el percentatge
és del 12,4%. Ambdós percentatges han variat poc durant els darrers anys.
També el nombre de dones que viuen soles és molt més nombrós en els domicilis unipersonals (60,8%) que
el nombre d’homes que viuen sols (39,2%). I aquest torna a ser un tret recurrent, i ho és arreu de molts altres
àmbits territorials: com més desenvolupat està l’estat del benestar, més possibilitats hi ha de viure sol. I quan
més gran és la incorporació de les dones al mercat de treball, menys dependents són dels homes, i més trien
viure soles. A banda d’aspectes com l’autonomia o la intimitat, l’augment de l’esperança de vida (superior
entre les dones) i l’eclosió de les telecomunicacions juguen a favor de l’expansió de les llars unipersonals
d’un i de l’altre sexe. En aquest sentit es pot observar com en els darrers 28 anys, la distància entre ambdós
col·lectius s’ha anat escurçant i el percentatge de domicilis unipersonals masculins ha incrementat un 23,4% .
Pel que fa als trams d’edat dels membres del domicili, cal destacar dues situacions estructurals que es van
accentuant en el temps: d’una banda que a un 22,78% dels domicilis (154.655) no hi ha cap persona en edat
laboralment activa: entre 18 i 64 anys; i d’una altra que en 532.924 domicilis no hi ha cap menor. Són el
78,2% dels domicilis (5.550 més que l’any passat) on no hi viu cap persona menor de 18 anys.
Els domicilis amb persones que tenen 65 anys i més són 259.147 (el 38%) i estan distribuïts en diferents
situacions de convivència; en un 13,7% són persones que viuen soles. Són dades estables amb tendència a
l’alça en els darrers anys.
Gràfic 32: Domicilis per estructura, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per estructura del domicili, Domicilis per estructura del domicili (microdades).
49
Les situacions de convivència més freqüents són les del grup de domicilis habitats per dues, o
per dues persones o més (49,5%), i d’aquestes convivències en destaquen els 130.244 domicilis en què
aquestes dues o més persones són totes majors d’edat (19,1%) és a dir, sense cap menor a la llar.
Pel que fa a la convivència dels menors de 18 anys amb adults, un 2,9% dels domicilis estan habitats per
menors acompanyats d’un sol adult. En el 2,4% de les llars, l’adult és una dona i el 0,5% restant és un home.
La situació més freqüent de convivència de menors a la llar (11,6%) és la dels 78.980 domicilis on viuen
dues persones adultes i la resta d’ocupants menors de 18 anys. Encara que hi ha un 7,3% d’altres domicilis
(49.729) on un o més menors conviu amb altres adults. Les llars amb presència de menors van a menys
any a any i no arriben a la quarta part dels domicilis (21,8%) percentatge que no ha parat de disminuir en els
28 anys de la sèrie.
Si filtrem l’univers de dades als domicilis ocupats exclusivament per persones estrangeres, el rànquing
l’encapçala la categoria parelles de 18 a 64 anys (21.549 llars que són el 23,6% dels domicilis estrangers)
encara que, des de l’òptica de l’estructura de domicili, on destaca més el pes de la nacionalitat estrangera és
en la categoria llars unipersonals de 18 a 64 anys de nacionalitat estrangera: 25,5% dones (15.422 llars) i
25,8% homes (15.670 llars).
Mapa 16: Domicilis unipersonals sobre total de Mapa 17: Persones de 65 anys i més que viuen
domicilis per AEB (en %), a 01/01/2025 soles sobre població 65 i més anys per AEB (en %),
a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per nombre de persones, Domicilis per nombre de persones (microdades),
Població empadronada sola al domicili per edat quinquennal, Població empadronada sola al domicili per sexe i edat en grans grups,
Població empadronada sola al domicili per sexe i edat quinquennal (microdades), Taxa (%) de població empadronada sola al domicili
per sexe i edat en grans grups, Taxa (%) de població empadronada sola al domicili per edat en grans grups, Taxa (%) de població
empadronada sola al domicili per sexe i edat en grans grups.
Si fem el rànquing de barris amb més proporció de domicilis unipersonals sobre el conjunt de domicilis (>40%),
trobem dues àrees principals al districte de Ciutat Vella: a la Barceloneta (43,5%) i a Sant Pere, Santa Caterina
i la Ribera (41%), però ben bé és a tot el districte on destaca la tipologia de domicili unipersonal. Fora de Ciutat
Vella, la següent posició l’ocupa la Vila de Gràcia (38,1%) i darrera seu es van trobant zones escampades
per tots els barris de la ciutat, i que tots estan per sobre de la mitjana de Barcelona (31,6% de domicilis
50
unipersonals) menys un: l’únic districte que defuig d’aquesta situació és Sant Andreu, concretament a Navas
i a el Congrés i els Indians, on les persones que viuen soles estan per sota d’aquesta mitjana i representen el
30,25% de domicilis.
Aquestes àrees agafen més amplitud quan hi plasmem persones soles de 65 anys i més sobre el seu segment
d’edat, estenent-se des de les zones de Ciutat Vella, cap a Nou Barris (la Trinitat Nova, Can Peguera o Verdun)
incidint també a la Vila de Gràcia i a àrees de Montbau, l’Eixample més vell, el Putxet i el Farró, a nuclis del
Poble-sec, Sant Gervasi-Galvany i disseminant-se a extrems de la ciutat. Ara sí que destaca el costat de Sant
Andreu que ubica els habitatges del Congrés i els Indians, que concentra una important proporció de persones
grans que viuen soles respecte la població d’aquest tram d’edat que supera els 65 anys.
Gràfic 33: Domicilis unipersonals per estructura (1997-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per estructura del domicili, Domicilis per estructura del domicili (microdades).
El gràfic adjunt exemplifica com ha evolucionat l’estructura dels domicilis unipersonals ens els darrers 28
anys de la sèrie. Han passat de ser 125 mil l’any 1997 a més de 214 mil (+71,9%) dels quals, en destaca
l’embranzida que ha agafat el domicili unipersonal masculí, tant pel grup de 18 a 64 anys (+133,4%) com
pel de 65 i més anys (+103,8%).
La dimensió dels domicilis segons el nombre de persones que hi viuen corrobora el protagonisme adquirit per
les llars unipersonals que hem vist a l’estructura del domicili, i demostra com els domicilis d’una persona van
creixent en detriment de les dimensions més tradicionals de tres, quatre o cinc persones. Els domicilis
ocupats per dues persones que havien estat el tipus més estès fa 25 anys han passat a segona posició. En
canvi, els domicilis amb sis persones o més també guanyen proporcions, agafant certa importància els formats
més nombrosos com els que agrupen set o més integrants (un 25% més en els darrers 10 anys).
51
Gràfic 34: Domicilis de Barcelona segons nombre de membres (1997-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per nombre de persones, Domicilis per nombre de persones (microdades).
En el gràfic adjunt s’observen aquestes dues situacions que distingeixen com els domicilis d’una i de dues
persones, que són els majoritaris en tota la sèrie (1997-2025), inverteixen posicions: durant el primer decenni
són els domicilis de dues persones els que estan al davant dels unifamiliars, fins al mig de la sèrie, moment a
partir del qual es situen per darrera i els domicilis de persones soles passen a liderar de llarg la distribució.
En línia amb el que s’ha vist anteriorment sobre l’evolució de la població per nacionalitat, la disposició dels
domicilis segons la nacionalitat de les persones que hi viuen és testimoni fidel de com es van reduint el nombre
de domicilis que només estan ocupats per persones de nacionalitat espanyola. Continuen sent la majoria (un
72,4%), però és un percentatge que va minvant gradualment (un 11,2% menys que fa 25 anys). Simètricament,
augmenten les llars amb persones estrangeres, tant aquelles on tots els membres són estrangers (13,4% del
total), com aquelles altres on conviuen espanyols amb persones d’altres nacionalitats (14,2% del total).
52
Gràfic 35: Distribució dels domicilis segons nacionalitat dels components (1997-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per la nacionalitat de les persones, Domicilis per la nacionalitat de les
persones (microdades).
Gràfic 36: Distribució dels domicilis segons nacionalitat dels components per districtes, a 01/01/2025
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per la nacionalitat de les persones, Domicilis per la nacionalitat de les
persones (microdades).
La mitjana d’edat de les persones empadronades (44,4 anys) presenta una marcada diferència segons la
nacionalitat dels seus residents. Les persones que viuen en domicilis amb totes les persones de nacionalitat
estrangera tenen 36,5 anys de mitjana mentre que en els domicilis on viuen només persones espanyoles la
mitjana se situa als 55,1 anys. En el cas de domicilis mixtos, la mitjana d’edat dels seus residents baixa als
37,8 anys.
53
Gràfic 37: Edat mitjana de les persones empadronades al domicili per nacionalitat (1997-2025)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana de les persones empadronades al domicili per nacionalitat, Edat mitjana
de les persones empadronades al domicili per nacionalitat (microdades).
54
6. El moviment demogràfic de 2024
55
6 El moviment demogràfic de 2024
El Padró Municipal d’Habitants és un registre administratiu que ens permet fixar la xifra de població i les
característiques de les persones que hi estan empadronades en una data concreta. El seu valor afegit es
deriva de ser un registre viu, que es va actualitzant constantment a mesura que les persones s’hi donen d’alta
(per naixement, immigració o alta administrativa) o de baixa (per defunció, emigració o baixa administrativa).
A més, també registra els moviments interns dintre de la ciutat (quan les persones canvien el seu domicili), o
els canvis de nacionalitat. Per tant, permet recollir el moviment demogràfic (natural i migratori i administratiu)
durant un període determinat, en quedar fixat el moviment en la data exacta en que es produeix.
Una part de les variacions residencials de la població són executades d’ofici per l’administració; són les altes
per omissió i les baixes per caducitat en la inscripció al Padró i/o duplicitat. Són el que anomenem moviments
administratius, que tot i no saber exactament quan s’han produït, es comptabilitzen en el moment en què es
fa efectiva la seva inscripció13.
Aquest apartat aprofita la riquesa de la informació dels fluxos padronals i ofereix una síntesi del moviment
demogràfic de la ciutat de Barcelona entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2024. Per entendre quants
i com són els habitants de Barcelona a 1 de gener de 2025 i com han canviat en relació amb el 2024,
cal oferir aquesta informació detallada del comportament demogràfic durant l’any. La naturalesa del padró
com a registre viu demana la precaució d’interpretar els moviments padronals tenint en compte que són
sotmesos a posteriors rectificacions d’acord als registres oficials o derivades de la detecció de possibles
errors o duplicacions.
L’evolució demogràfica de la ciutat de Barcelona durant l’any 2024 continua la dinàmica dels dos anys
anteriors, caracteritzada per un saldo del moviment natural en nombres negatius, que es compensat
amb escreix pel dinamisme del moviment migratori, sobretot pel que fa a les entrades. Clarament,
queda superada la crisi pandèmica i el seu impacte sobre l’augment de la mortalitat i la reducció de les
immigracions, especialment internacionals, que va incidir en la dinàmica demogràfica del bienni 2020-2021.
El guany de població empadronada a la ciutat al llarg de l’any 2024 és resultat d’un saldo natural negatiu de
3.589 persones, una minva inferior a la produïda durant els anys 2022 i 2023, i d’un de migratori i administratiu
positiu de 46.240. El creixement migratori del darrer any s’ha moderat respecte el de l’any 2023 (49.265), però
segueix sent d’una intensitat marcadament superior a l’observada durant els anys anteriors.
Pel que fa al moviment natural, persisteix un saldo vegetatiu negatiu de 3.589 persones. No obstant, el
decreixement és menor que el dels anys previs (-3.621 el 2023, -4.284 el 2022 i -4.063 el 2021). Durant
l’any 2024 s’han registrat 14.680 defuncions (54 menys que durant l’any 2023). És interessant observar que
el descens de la mortalitat a partir del 2021, després de la sotragada causada el 2020 per la pandèmia de
Covid-19, no ha estat capaç de contrarestar la disminució de naixements iniciada el 2010. En efecte, al
2024 ha continuat la tendència decreixent de la natalitat. No obstant, la davallada en números absoluts dels
naixements (-22) ha estat inferior a la registrada durant l’any 2023 (-230).
13El saldo migratori correspon a les diferències entre la població que és dona d’alta al Padró per canvi de residència habitual amb
origen a l’estranger o a un altre municipi d’Espanya i la que es dona de baixa. Per realitzar una inscripció per un fet migratori és necessari
justificar estar inscrit en algun registre d’empadronament.
Quan no es pot justificar un lloc d’origen i/o destinació perquè no es consta inscrit en cap altre Padró d’algun municipi o en el Padró
d’espanyols residents a l’estranger, es genera una alta d’ofici administrativa, anomenada alta per omissió.
Les baixes administratives corresponen a les baixes per caducitat en la inscripció en el Padró fruït de l’aplicació de la reforma de la Llei
d’estrangeria de 2003 que estableix l’obligació dels estrangers sense autorització de residència permanent, de renovar la seva inscripció
padronal. També s’inclouen les baixes d’estrangers comunitaris que no han comunicat el canvi de residència i les baixes per duplicitat en
altres registres.
El saldo administratiu és la diferència entre les altes per omissió i les baixes per caducitat i/o duplicitat. Aquests dos factors es
comptabilitzen en el moment en què es registren.
56
Gràfic 38: Saldo natural, migratori i administratiu a Barcelona (2002-2024)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones
emigrades, Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Altes per omissió, Altes per omissió per sexe i edat quinquennal, Baixes
per inscripció indeguda, Baixes per inscripció indeguda per sexe i edat quinquennal, Naixements, Naixements per sexe, Defuncions,
Defuncions per sexe i edat quinquennal.
El dinamisme migratori durant l’any 2024, sobretot d’entrada, però també de sortida, és el gran
protagonista del creixement demogràfic de l’any. Tant el flux immigratori com l’emigratori, tot i moderar-se
en relació als màxims del 2023, continuen sent valors molt significatius. Si bé hi ha un increment del 4,5% en
el nombre de persones que ha emigrat de la ciutat (un total de 67.322 persones), els fluxos de sortida s’han
moderat al reduir-se un 19% les baixes administratives. Les entrades padronals també han disminuït respecte
l’any anterior. Concretament la davallada de les immigracions ha estat el 6,4% i de les altes administratives el
2,6%. No obstant, el vigor de les altes immigratòries és notable per tercer any consecutiu, i constata que el
descens del moviment migratori de 2021 va ser una anomalia, un trencament puntual derivat de la pandèmia,
del que ha estat un constant creixement dels fluxos immigratoris d’ençà de 2014, coincidint amb l’inici de la
recuperació de econòmica.
57
Gràfic 39: Naixements i defuncions // (1900-2024) Gràfic 40: Immigrants, emigrants i moviments
administratius (1971-2024)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones
emigrades, Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Altes per omissió, Altes per omissió per sexe i edat quinquennal, Baixes
per inscripció indeguda, Baixes per inscripció indeguda per sexe i edat quinquennal, Naixements, Naixements per sexe, Defuncions,
Defuncions per sexe i edat quinquennal.
Des del punt de vista territorial tots els districtes registren saldos positius però s’observa una moderació en
la intensitat de la majoria dels saldos en comparació als registrats durant el 2023. Els deu districtes guanyen
població, amb intensitats que van dels 2.110 de Les Corts, als 6.106 de Ciutat Vella o els 6.053 de l’Eixample.
58
Gràfic 41: Saldos dels moviments demogràfics per districtes, 2024
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones
emigrades, Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Altes per omissió, Altes per omissió per sexe i edat quinquennal, Baixes
per inscripció indeguda, Baixes per inscripció indeguda per sexe i edat quinquennal, Naixements, Naixements per sexe, Defuncions,
Defuncions per sexe i edat quinquennal.
Per components, només Ciutat Vella experimenta un saldo natural positiu, de 120 persones. Tots els districte
augmenten gràcies al saldo migratori positiu, amb un màxim de 15.359 persones a l’Eixample. Per contra,
el saldo administratiu és negatiu a tots els districtes. Pel que fa a les migracions internes, un any més els
districtes de Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia són els únics que cedeixen veïns a la resta de districtes.
6.1 El moviment natural de la població
Barcelona va registrar durant l’any 2024 11.091 altes per naixement i 14.680 baixes per defunció. Ambdues
xifres són gairebé calcades a les de l’any 2023, encara que amb una lleu reducció tant dels naixements (-22)
com de les defuncions (-54). En el cas de les defuncions, es tracta de la consolidació de la dinàmica iniciada
d’ençà de la normalització de la situació epidemiològica, de tornada a la tendència de mortalitat prèvia.
Ja és un escenari consolidat que a Barcelona any rere any les defuncions són més elevades que els
naixements. Durant el 2024 es repeteix de nou aquest escenari. En el cas dels naixements, la xifra de
2024, tot i que s’ha frenat el ritme de creixement negatiu respecte a anys anteriors, subratlla una trajectòria
descendent estructural que neix en la segona meitat de la dècada dels setanta del segle passat, només
interrompuda de manera conjuntural durant els anys d’expansió econòmica i d’arribada de fluxos d’immigració
internacional durant els primers anys del segle XXI. Durant aquells anys, en la recuperació de la natalitat
hi va jugar un paper clau també l’arribada a edats reproductives de generacions plenes nascudes als anys
70s i principis dels 80s. Amb la crisi econòmica, els naixements van tornar a disminuir fins aproximar-se als
registrats durant el període de molt baixa fecunditat dels noranta, i que no han fet més que disminuir en els
darrers anys. Actualment, els poc més de 11 mil naixements se situen un 17,3% per sota de la mitjana de la
dècada 2010-2019. Una afirmació ja clàssica i que anem repetint cada any: si deixem de banda l’any 1939,
al final de la guerra civil espanyola, la xifra de naixements de 2024 és la més baixa a Barcelona des de l’any
1900.
Pel que fa a la mortalitat, durant el 2023 les 14.680 defuncions registrades signifiquen una lleugera davallada
59
respecte als valors dels anys anteriors, i se situen un 3,3% per sota de la mitjana de la dècada 2010-2019.
Any rere any la xifra s’allunya de l’excés de defuncions de l’any 2020, imputable a la mortalitat per COVID-19
i que no va alterar la tendència de fons.
Mapa 18: Saldo del moviment demogràfic natural (naixements-defuncions) per AEB, 2024
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones
emigrades, Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Altes per omissió, Altes per omissió per sexe i edat quinquennal, Baixes
per inscripció indeguda, Baixes per inscripció indeguda per sexe i edat quinquennal, Naixements, Naixements per sexe, Defuncions,
Defuncions per sexe i edat quinquennal.
El saldo natural negatiu ha estat força generalitzat. Ha afectat tots els districtes i tant sols en 34 de les 233
Àrees Estadístiques Bàsiques han registrat un creixement vegetatiu positiu, i en 4 el saldo ha estat 0. La
profusió de vermell al mapa indica que es repeteix el patró territorial de l’any passat i només algunes zones
especialment situades a Sant Martí, el Raval, Sant Andreu i Nou Barris escapen al saldo negatiu.
6.1.1 Natalitat
La davallada de la natalitat no és un fet nou a Barcelona. És un fenomen persistent que s’explica per la
conjunció de factors lligats a l’estructura sociodemogràfica de les darreres dècades: la disminució del nombre
de dones en edat fèrtil, el retard en l’edat de la maternitat, la disminució del nombre de fills per dona, i
l’augment de les dones que acaben el seu període fèrtil sense fills. Les dones barcelonines s’incorporen –si
ho fan- cada cop més tard a la maternitat i, en part en conseqüència a aquest endarreriment, les que tenen
fills, tenen de mitjana un nombre menor de fills.
Aquest patró no és excepcional per la ciutat de Barcelona, sinó que segueix uns nivells de fecunditat
excepcionalment baixos (fenomen batejat en anglès com lowest-low fertility ), caracteritzada per un Índex
Sintètic de Fecunditat inferior a 1,3. Com en d’altres ciutats i regions espanyoles i europees, el descens
continuat i perllongat en el temps de la natalitat té diverses causes socioeconòmiques, històriques i culturals,
com la dificultat d’una conciliació eficient, un mercat de treball amb alts índexs de precarietat, i un mercat
immobiliari en el què l’accessibilitat a l’habitatge es complica any a any especialment per als col·lectius
potencialment fèrtils, entre d’altres.
60
Gràfic 42: Naixements per mesos (2000-2024)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Naixements.
Certament, la pandèmia va incidir en una accentuació del descens de la natalitat: els naixements registrats
durant el desembre de 2020 i els primers mesos de 2021 (gener i febrer) van ser inferiors a l’habitual. Però tal
com es veu al Gràfic 42, amb aquesta excepció puntual del desembre de 2020 causada per la pandèmia, les
dades tendeixen a la baixa. Tot i que els calendaris anuals han tornat a normalitzar-se, els nombres absoluts
són, mes a mes, clarament inferiors als de les mitjanes de les dues dècades anteriors.
Mapa 19: Taxa de natalitat per AEB (‰), 2024
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Naixements, Taxa (‰) bruta de natalitat.
61
En coherència, l’evolució de la taxa de natalitat de Barcelona (naixements registrats al Padró per mil habitants)
també s’endinsa en terreny de mínims. Encara amb una projecció descendent més acusada, s’ha situat el
2024 en el 6,5‰, una taxa lleugerament inferior a la del 6,6‰ de l’any 2023, i un punt percentual menys
que la de l’any 2019 (7,5‰). Les taxes més elevades se situen en determinades AEBs de Ciutat Vella i del
districte de Sarrià-Sant-Gervasi, i als extrems de la ciutat: la Trinitat Vella, el Baró de Viver, i especialment, a
la Marina del Port Vermell. En aquest barri el dinamisme de la natalitat vindria explicat per ser un barri en ple
desenvolupament amb un estoc creixent d’habitatges, context propici pels projectes de formació familiar dels
nous residents.
6.1.2 Fecunditat
En línia amb el que s’acaba de comentar, l’evolució de la fecunditat continua amb la seva tendència a la
baixa, que es reflecteix en tots els indicadors que en fan referència. Les dades de 2023, les més recents
disponibles, corroboren aquesta caiguda.
En primer lloc, la taxa global de fecunditat, que mesura el nombre total de naixements per cada 1.000
dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys), baixa gairebé dos punts percentuals respecte l’any passat,
situant-se en el 27,7‰, just 10 punts per sota del 37,7‰ registrada el 2010. Per districtes, entre les taxes
més baixes destaquen la de Ciutat Vella (22,7‰) i la de Gràcia (23,8‰), mentre que entre les taxes més altes
la de Nou Barris (30,0‰) i Sarrià-Sant Gervasi (31,0‰).
Gràfic 43: Evolució de la taxa ( ‰) global de fecunditat per lloc de naixement de la mare (2010-2023)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Taxa ( ‰) global de fecunditat per lloc de naixement de la mare.
Aquesta evolució descendent és independent al lloc de naixement de la mare tal com es mostra al Gràfic
43, tot i que s’observen lleugeres diferències en quan a la intensitat de la fecunditat entre els tres grups de
dones. Les dones nascudes en altres països de renda alta són les que tenen la menor fecunditat, amb una taxa
de fecunditat del 19,4‰, de les nascudes a Espanya, amb la taxa del 26,3‰, superades amb poca distància
per les dones nascudes en països de renda mitjana o baixa, amb una fecunditat lleugerament superior, de
31,9‰.
Pel que fa a l’Indicador Conjuntural de Fecunditat (ISF), el nombre mitjà de fills per dona en edat fèrtil,
62
any rere any es va allunyant de la frontera simbòlica de l’1, i se situa en 0,88 fills per dona, clarament
per sota de l’1,16 fills per dona registrats als anys 2015 i 2016. Per districtes, l’indicador supera l’1 només a
Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi, amb 1,07 i 1,06 fills per dona respectivament. Els indicadors més baixos, de
nou a Ciutat Vella (0,67) i Gràcia (0,72).
Segons el lloc de naixement de la mare, no s’observen diferències destacables entre les dones nascudes a
Espanya, amb 0,99 fills per dona, i les dones nascudes en països de renda mitjana i baixa, amb 0,93 fills per
dona. En canvi, les dones nascudes en països de renda alta presenten un ISF de tant sols 0,51 fills per dona.
Un Indicador Conjuntural de Fecunditat de 2,1 fills per dona és considera que marca el nivell de reemplaçament
de la població, és a dir, el número mitjà de fills que hauria de tenir una dona per mantenir estable el volum
de població en absència de migració. Tal com s’ha indicat abans, per sota del 1,13 es considera un nivell de
molt baixa fecunditat “lowest-low fertility ”. Per tant, els indicadors registrats durant els darrers anys clarament
situen Barcelona en aquest escenari, per sota a la registrada al 2023 pel total de la UE (1,38), i la d’Espanya
(1,12), el segon país per la cua dels 27 de la UE 14.
La tendència a la baixa de la fecunditat és global, no és exclusiva d’occident ni de països rics. El món és
cada cop menys fèrtil i ho és, principalment, per l’accés de les dones a l’educació, a l’ocupació i una millora
dels estàndards de salut sexual i reproductiva. El nivell mundial de fecunditat s’ha reduït durant les darreres
dècades, passant de 4,8 fills per dona al 1970 als 2,2 al 2024, en un context en que tots els països estan
completant les seves transicions de fecunditat. Tal com apunten les Nacions Unides, la probabilitat és que
l’ISF superi el 2,1 al 2100 és menor del 10%15.
Pel que fa al calendari reproductiu, les dones de 35 a 39 anys se situen de nou al capdavant, amb la taxa
específica de fecunditat més elevada (57,9‰), seguides de les de 30 a 34 anys amb un 54,1‰. Destacar que
contràriament al que passa entre la fecunditat de les més joves, s’observa una evolució lleugerament a l’alça
de la taxa de fecunditat de les dones de 40-44 i de 45-49 anys. La mitjana d’edat a la maternitat baixa
lleugerament respecte l’any passat, fixada en 34 anys, i també baixa l’edat a la primera maternitat que
de mitjana es produeix als 33,5 anys. Les dones de Nou Barris i de Ciutat Vella esdevenen mare més joves
que les de la resta de districtes, als 32,4 i 32,5 anys respectivament.
Segons el lloc de naixement de la mare, de nou s’observa poca diferència en l’edat mitjana a la
maternitat entre les nascudes a Espanya (35 anys, o 34,5 per als naixements de primer ordre) i les nascudes a
altres països de renda alta (35,3 anys, o 34,9 per les que són mares per primera vegada). En canvi, les dones
nascudes a països de renda mitjana o baixa presenten una maternitat més avançada (amb una maternitat als
32,6 anys de mitjana, i a la primera maternitat als 31,8), tot i que la seva evolució recent és d’un continu retard
de la maternitat i, per tant, d’apropament al calendari de la resta de dones (Gràfic 44).
14https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=Fertility_statistics
15https://www.un.org/development/desa/pd/sites/www.un.org.development.desa.pd/files/undesa_pd_2025_wfr-2024_
advance-unedited.pdf
63
Gràfic 44: Evoluió de l’edat mitjana a la primera maternitat per lloc de naixement de la mare (2010-2023)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana a la primera maternitat per lloc de naixement de la mare.
Gràfic 45: Taxa específica de fecunditat (‰) per edat i lloc de naixement de la mare, 2023
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Taxa ( ‰) específica de fecunditat per edat quinquennal i lloc de naixement de la
mare.
En conclusió, els darrers indicadors disponibles per al 2023 confirmen la tendència d’una fecunditat a la baixa,
amb una maternitat cada cop més tardana. A més, hem apuntat que els comportaments reproductius de
les dones en funció del seu lloc de naixement no es diferencien tant per la seva intensitat, sinó pel seu
calendari, tal com també indiquen les seves taxes específiques de fecunditat per edat mostrades al Gràfic 45.
64
6.1.3 Perfil dels nadons
En línia amb els registres històrics universals que mostren que sempre neixen més nens que nenes, la raó
de masculinitat en néixer de la ciutat de Barcelona per l’any 2024 de 105,1 s’ajusta als patrons esperats. En
números absoluts, Barcelona el 2024 va anotar 5.407 naixements de nenes i 5.692 de nens.
Els nadons de nacionalitat estrangera tenen un pes creixent sobre el total de naixements: el 2024 van suposar
un 29,4%, pràcticament idèntic al de l’any passat. L’increment proporcional ha estat notable i força accelerat,
tenint en compte que al 2016 era del 20% el 2022. Pakistan (amb 366 nadons), Itàlia (317), Colòmbia (274),
Perú (214) i França (182) són les principals nacionalitats dels nadons de nacionalitat estrangera registrats al
Padró durant l’any 2024.
Gràfic 46: Noms més freqüents dels nadons
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Noms més freqüents dels nadons.
Entre els noms que s’han imposat als nadons, els escollits per les nenes han estat, per ordre de popularitat:
Sofia, Olivia, Emma, Lucia, Ona, Martina, Julia, Gala, Maria i Mia. Entre els nens, encapçalen el rànquing
Mateo, Bruno, Leo, Pol, Jan, Lucas, Marc, Martí, Alex i Pau. Aquests noms, amb petites variacions d’ordre, ja
han estat molt presents ens els darrers anys. També es manté la preferència per noms curts, neutres i fàcils
de pronunciar: Noa, Mia, Mar, Zoe, Lia, Nil, Jan, Pol, Blu o Kai són bons exemples.
65
6.1.4 Mortalitat
El nombre de defuncions registrades durant el 2024 a Barcelona, 14.680, és lleugerament inferior a la
registrada el 2023 (-0,4%), i com ja s’ha apuntat se situa un 3,3% per sota de la mitjana de la dècada
2010-2029. Així doncs, un any més es constata que l’impacte que la pandèmia de COVID-19 va exercir sobre
la mortalitat ha quedat superat.
Pel que fa a la distribució per sexes, l’any 2024 també van morir més dones (7.893) que homes (6.787), i en
una immensa majoria –un 96,7%- van ser persones de nacionalitat espanyola, en coherència amb l’estructura
d’edat més envellida de la població nascuda a Espanya i la major incidència de la mortalitat entre la gent més
gran.
Gràfic 47: Edat mitjana de les defuncions (2010-2024)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana de les defuncions, Edat mitjana de les defuncions per sexe, Edat mitjana
de les defuncions per titulació acadèmica.
La mitjana d’edat de les persones que van morir va augmentar fins als 83,1 anys, molt similar a la de l’any
anterior i lleugerament més elevada que l’edat mitjana de mortalitat del 2020, quan l’afectació de la COVID-
19 i la situació de confinament van concentrar les defuncions entre les persones d’edat més avançada, en
especial durant la primera onada. Tot i que els patrons de mortalitat per sexe continuen força enquistats, la
diferència entre l’edat mitjana de les defuncions dels homes (79,9 anys) i les dones (85,8 anys) s’ha reduït
lleugerament seguint la tendència observada durant el període analitzat, en consonància cap a la lenta però
constant convergència de l’esperança de vida masculina amb la femenina,
66
Gràfic 48: Piràmide de defuncions, 2024
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Defuncions per sexe i edat quinquennal.
Les dades de mortalitat per mesos tenen una marcada estacionalitat. El mes de gener és tradicionalment el
que marca els màxims de l’any, alhora que el període que va del desembre al març concentra un 38,3% del
total de defuncions anuals, amb una mitjana de 47 defuncions diàries. Al Gràfic 49 s’observa l’alta incidència
els mesos de març i abril de 2020, coincidint amb la primera onada del COVID-19. Les defuncions registrades
durant el 2024 segueix un esquema estacional. No obstant, tot i que no amb la intensitat observada durant
els anys precedents, s’observa amb una elevada incidència de la mortalitat a l’estiu, particularment als mes
d’agost, amb 1.163 morts.
La raó, com s’ha explicat anteriorment, està associada a la mortalitat atribuïble als excessos de temperatura
dels estius dels darrers anys. L’Observatori Fabra registrà el 2024 el tercer mes d’agost més càlid de la seva
sèrie històrica de 110 anys, assolint una temperatura màxima de 35,9ºC. A més, les onades de calor de
l’estiu tenen una afectació en “avançar” la mortalitat de persones vulnerables que, en altres circumstàncies,
haguessin pogut morir a l’hivern.
67
Gràfic 49: Defuncions per mesos (2000-2024)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Defuncions.
La darrera dada disponible sobre l’esperança de vida en néixer pel municipi de Barcelona és la del 202216, i
s’observa com l’impacte de la pandèmia en aquest indicador encara es fa notar. En efecte, hi ha una reducció
de la mateixa en els darrers anys, que passa dels 84,9 anys per al total de població al 2019, al 83,5 al 2020 i
al 83,4 al 2021 (dels 87,5 als 86,1 i 80 anys respectivament per les dones, i dels 81,8 als 80,5 i 80,4 anys pels
homes). Per bé que encara no disposem de les dades actualitzades per la ciutat de Barcelona, segons l’INE,
l’esperança de vida al 2022 a Catalunya és de 83,5 per al total de la població, 86,1 per les dones i 80,1 pels
homes, dades gairebé idèntiques a les del 202017.
Les taxes de mortalitat (defuncions de residents registrades al Padró per mil habitants) han anat descendent
suaument durant els anys precedents. Des de la punta excepcional de mortalitat del 2020 (11,4‰), els valors
han anat baixant: 9,5‰ el 2021, 9,5‰ el 2022, 8,8‰ el 2023 i 8,6‰ el 2024. Les taxes més elevades
corresponen a barris que toquen a Collserola, on es concentra població d’edat avançada en residències
col·lectives: Montbau, Vallbona, Sant Genís dels Agudells, la Vall d’Hebron, o Sarrià i Sant Gervasi- la
Bonanova en són bons exemples.
16Instituto Nacional de Estadística, (INE): https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=30687
17Instituto Nacional de Estadística, (INE): https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=1448
68
Mapa 20: Taxa de mortalitat per AEB (‰), 2024
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Defuncions, Taxa ( ‰) bruta de mortalitat, Taxa ( ‰) bruta de mortalitat per sexe,
Taxa ( ‰) de mortalitat per grup d’edat, Taxa ( ‰) de mortalitat per sexe i grup d’edat, Taxa (‰) de mortalitat estandarditzada, Taxa (‰)
de mortalitat estandarditzada per grup d’edat, Taxa (‰) de mortalitat estandarditzada per sexe, Taxa (‰) de mortalitat estandarditzada
per sexe i grup d’edat.
6.1.5 Nupcialitat
Per tancar aquest apartat sobre l’evolució del moviment natural, es resumeix breument la dinàmica de la
nupcialitat durant el 2024, a partir de les dades del Moviment Natural de la Població que elabora l’INE.
Si la celebració de matrimonis presentava una tendència descendent durant el 2018 i el 2019, el 2020 la
caiguda encara s’accentuà més atès que la pandèmia va paralitzar registres i segar molt plans, incloent els
matrimonials. Els enllaços remunten un 43,9% el 2021, continuen fent-ho el 2022 i el 2023 –darrer any
disponible- amb 5.409 nous matrimonis, un 10,3% més que l’any anterior. En qualsevol cas, la xifra més
recent, tot i recuperar-se, queda encara lluny dels més de 6 mil matrimonis celebrats en el bienni 2016-2017.
En conjunt, dels 5.409 matrimonis formalitzats, en el 94,1% els contraents van ser una dona i un home, en un
2,9% dues dones, i en un 3% dos homes. Del total d’enllaços, 1.1545 (el 28,6%) van ser protagonitzats per
almenys un cònjuge de nacionalitat estrangera, en una proporció lleugerament superior a la de l’any anterior.
Per tipus de celebració, els matrimonis civils guanyen terreny i representen un 84,5% del total, mentre que els
religiosos suposen el 15,5%.
6.2 El moviment migratori i administratiu de la població
Al llarg de l’any 2024 a Barcelona es va registrar un saldo migratori (immigrants menys emigrants) positiu de
62.257 persones i un saldo administratiu (altes per omissió menys baixes per inscripció indeguda o caducitat)
negatiu de 16.017 persones. En conjunt, 2024 anota un saldo migratori i administratiu positiu de 46.240
persones; com s’ha vist al Gràfic 38, Gràfic 40 i al Gràfic 41.
Si ens fixem en l’evolució dels anys més recents, aquest saldo positiu és més que destacable encara que s’ha
moderat respecte al de 2023, el més alt a Barcelona d’ençà el 1977. Els moviments migratoris recuperen el
69
seu paper protagonista després de la crisi sanitària en l’evolució demogràfica de la ciutat: tant per les altes per
immigració (amb i sense origen) com per les baixes per emigració (amb destinació i administratives). L’abast
del creixement migratori del bienni 2023-2024 fa pensar que ens trobem en una nova fase d’intensificació i
acceleració del flux d’arribada de població immigrada.
Pel que fa a l’arribada de nova població, els 153.849 nous residents que van entrar bé per immigració (129.579,
gairebé 9 mil menys que durant el 2023), bé per via administrativa (24.270, molt similar al 2023), suposen en
conjunt un valor un 5,9% més baix que el de l’any anterior.
D’altra banda, les baixes per emigració han augmentat respecte l’any anterior, produint-se un nou record
(67.322, un increment del 4,5% respecte les 64.435), mentre que en relació amb l’any anterior es redueix
el nombre de baixes per inscripció indeguda (46.287 en comparació a les 49.706 del 2023). En conjunt,
suposen una minva de 107.609 persones, un 5,7% de baixes totals menys que les de l’any 2023, seguint amb
la tendència de disminució de les sortides de la ciutat, desprès de la xifra record registrada el 2021.
En síntesi: l’any 2024 registra una moderació en les altes immigratòries i un tímid augment de les baixes
emigratòries amb destinació, compensades per una disminució de les baixes administratives. El total
d’entrades i el total de sortides van a la baixa respecte l’any anterior, però el saldo migratori positiu continua
molt accentuat.
70
Gràfic 50: Perfil d’edat de les immigracions, emigracions i saldos resultants segons origen i destí, 2024
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrants per comunitat autònoma de procedència, sexe i edat
quinquennal, Persones emigrants per comunitat autònoma de destinació, sexe i edat quinquennal.
Les motivacions per emprendre una migració varien amb l’edat i depenen de molts factors personals i de
les característiques dels llocs d’origen i de destinació (cicle econòmic, empleabilitat, cicle vital, accessibilitat
a l’habitatge, situació sociopolítica del lloc d’origen, etc.). A Barcelona convergeixen un seguit de factors
que contribueixen al creixement d’aquests fluxos d’entrades i sortides: actualment, la ciutat transita per
una conjuntura econòmica expansiva, amb creixement de l’activitat i de l’ocupació. Com a moltes altres
ciutats contemporànies, les urbs són vistes com ecosistemes innovadors que creen sinèrgies que fomenten i
atreuen la diversitat i l’alta especialització. En paral·lel, les dificultats d’accés a l’habitatge puntuen alt en les
motivacions de sortida, sobretot per la població en edat d’emancipar-se de la família d’origen, o en edat de
formació de la família pròpia.
El perfil d’edat dels migrants és un bon indicatiu del que s’acaba de comentar. Durant l’any 2024, es repeteix la
tendència d’anys anteriors. Així, el moviment migratori està protagonitzat, en el cas de les arribades, per adults
joves que venen d’arreu, ja sigui de la resta de Catalunya, de la resta de l’estat espanyol, però especialment
de l’estranger, i també per adults joves i infants que marxen a la resta de Catalunya, i en menor volum a la
resta d’Espanya. Per edats, el saldo entre altes i baixes totals és positiu pràcticament a totes les edats. No és
71
fins a partir dels 80 anys que el signe s’inverteix i surten més persones de les que entren per la via migratòria.
Els guanys quantitativament més importants per franges d’edat no han canviat respecte l’any anterior. Són,
per ordre, els corresponents als adults joves de 25 a 29 anys (+16.592 persones), als joves de 20 a 24 anys
(+11.936 persones) i els adults joves de 30 a 34 anys (+10.744 persones).
Mapa 21: Saldo migratori i administratiu per AEB, Mapa 22: Saldo per canvis de domicili intern (AEB
2024 d’alta-AEB de baixa) per AEB, 2024
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per nacionalitat (Espanya/UE/Resta
estranger) (microdades), Persones emigrades, Persones emigrants per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) (microdades), Altes
per omissió, Baixes per inscripció indeguda, Canvis de domicili per districte de baixa i districte d’alta, Canvis de domicili per sexe i districte
de baixa i districte d’alta, Edat mitjana dels canvis de domicili per districte de baixa i districte d’alta, Edat mitjana dels canvis de domicili
per sexe i districte de baixa i districte d’alta, Canvis de domicili per titulació acadèmica i districte de baixa i districte d’alta, Canvis de
domicili per barri de baixa i barri d’alta (microdades).
A nivell territorial, tots els districtes guanyen població pel moviment migratori; per AEB, el verd del saldo positiu
del mapa s’estén amb força homogeneïtat a 229 de les 233 existents. Les 5 excepcions es troben a la part
nord de la ciutat (concretament són a Can Peguera, a Sant Andreu i al Besòs i el Maresme), a Sants i a l’Antiga
Esquerra de l’Eixample.
6.2.1 Immigració
Tal com ja s’ha descrit, durant els darrers anys, la immigració és el moviment demogràfic més determinant
de l’evolució de la població de Barcelona el 2023. De les 153.849 noves inscripcions al Padró, en coneixem
l’origen de 129.579. A continuació es descriuen les característiques d’aquestes.
El perfil sintètic de la immigració segueix un patró similar als d’anys anteriors. Per sexe, els volums estan
equilibrats, encara que els homes són el 51,9% dels immigrants. Aquesta lleugera masculinització es produeix
en les edats joves, amb una major presència femenina a partir dels 56 anys. Per edats, les altes d’immigrats
més abundants corresponen a adults joves. La majoria dels immigrants (un 81,6%) ha nascut a l’estranger,
encara que no tots els nascuts a l’estranger arriben directament a Barcelona. En efecte, els immigrants
que procedeixen directament de l’estranger són el 62,9%, un 25,4% prové de la resta de Catalunya i un
72
11,7% de la resta d’Espanya. Del conjunt d’immigrants arribats el 2024 a Barcelona, un 45,2% tenia titulació
universitària, encara que el perfil educatiu és heterogeni en funció de la nacionalitat. El 48% dels immigrants
espanyols tenen formació superior, el 67,3% dels immigrants comunitaris, i el 39% dels extracomunitaris. Els
dos primers grups amb percentatges significativament superiors al del conjunt de la població, mentre que el
del tercer col·lectiu es similar al percentatge del total de barcelonins.
Gràfic 51: Perfil d’edat i sexe dels immigrants amb origen conegut, 2024
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones immigrants per comunitat
autònoma de procedència, sexe i edat quinquennal.
Es manté inalterable el rànquing dels municipis d’origen respecte l’any anterior: els fluxos més nombrosos amb
origen de la resta d’Espanya són els provinents de l’Hospitalet de Llobregat (5.707), Madrid (2.787), Badalona
(2.245), Santa Coloma de Gramenet(1.483), Sabadell (957), Terrassa (932), Sant Cugat del Vallès (860) i
Cornellà de Llobregat (818). De l’estranger, els principals punts d’origen són Colòmbia (6.700), Argentina
(5.715), Perú (5.059), el Marroc (3.831), Itàlia (3.630), Veneçuela (3.502), Pakistan (3.234), la Xina (2.870),
els Estats Units (2.558) i França (2.505). Com s’ha vist anteriorment a l’apartat 4.2 alguns d’aquests països
tenen actualment contextos polítics, socials i econòmics turbulents. Com a novetats del darrer any, cal destacar
l’embranzida de les arribades des del Marroc, que ha passat a situar-se en la quarta procedència més freqüent.
I trencant amb aquest patró, cal apuntar que l’entrada entre les primeres posicions dels Estats Units i de França
pot ser indicatiu d’un canvi cap a la dualitat del patró socioeconòmic dels fluxos d’immigrants a Barcelona. En
aquest sentit, el Regne Unit es recupera any rere any com a origen principal de la immigració a Barcelona, i si
el 2022 va caure fins a la setzena posició en aquest rànquing, enguany avança fins la catorzena.
6.2.2 Emigració
L’altra cara de la moneda són les baixes padronals. Durant l’any 2024 67.322 persones han emigrat de
Barcelona. Per tant, respecte l’any 2023 s’ha produït un augment de les emigracions amb destinació (+4,5%).
Aquest increment ha estat compensat les baixes per inscripció indeguda (40.287), que s’han reduït el 19%
respecte l’any anterior. Això fa que la pèrdua total de la població per mobilitat hagi sigut inferior en aquest any
en relació amb el 2023.
73
Com passa amb els immigrants, el dinamisme de l’emigració amb destinació coneguda el marquen per igual
dones i homes joves: la meitat dels emigrants té entre 25 i 44 anys, i aportant més precisió, el grup més
nombrós és el de 30 a 34 anys (10.930 persones), seguit pel de 25 a 29 anys (9.552 persones). Aquesta
concentració de les sortides des de la ciutat de Barcelona en les edats d’adults joves, juntament amb les
7.022 emigracions d’infants entre 0 i 14 anys apunta a un patró d’emigració de famílies joves amb nens petits,
tot i que amb una intensitat menor que la registrada l’any 2020 i 2021 –vinculat al confinament i les restriccions
de mobilitat per la COVID-19. La persistència del que sembla un perfil familiar de les emigracions s’explicaria
per les dificultats d’accés a l’habitatge. En general, es compleix la regla universal segons la qual la quantitat
d’emigrants declina amb l’edat, si bé cal destacar que 5.591 persones de de 65 anys i més han emigrat durant
el 2024, una xifra considerable ja que inclou el 8,3% de les emigracions de l’any. Pel que fa al perfil acadèmic
dels emigrants, un 40,2% acredita titulació universitària, encara que el perfil educatiu és heterogeni en funció
de la nacionalitat. El 41,4% dels emigrants espanyols tenen formació superior, el 63,9% dels emigrants
comunitaris, i el 33,2% dels extracomunitaris. Els dos primers grups amb percentatges significativament
superiors al del conjunt de la població, mentre que el del tercer col·lectiu s’aproxima al percentatge del total
de barcelonins.
Gràfic 52: Perfil d’edat i sexe dels emigrants amb destinació coneguda, 2024
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Persones emigrants per comunitat
autònoma de destinació, sexe i edat quinquennal.
Gairebé la meitat dels emigrants dels què en sabem la destinació (el 44,6%) ha nascut a Barcelona, a la
resta de Catalunya o a la resta de l’estat espanyol, i si atenem a la nacionalitat, el percentatge de nacionals
espanyols ascendeix fins el 56,1%. Els fluxos tenen com a destinació preferida algun dels municipis de la
resta de Catalunya (67,4%). En menor mesura es dirigeixen a la resta d’Espanya (24,14%) i només un 8,5%
de les persones emigrants es mou a l’estranger. En canvi, les baixes per inscripció indeguda o caducitat les
protagonitzen persones de nacionalitat estrangera (78,3%).
No s’observen massa novetats pel que fa als llocs preferits de destinació. L’Hospitalet de Llobregat és el
municipi de destinació preferent, amb 6.658 barcelonins que hi van a viure. A distància hi trobem altres grans
ciutats de l’entorn metropolità de Barcelona, així com Madrid. Per ordre, la resta de destins més populars
durant el 2024 són: Badalona (3.290), Madrid (2.863), Santa Coloma de Gramenet (1.822), Terrassa (1.322),
Sant Cugat del Vallès (1.309), Sabadell (1.293), Cornellà de Llobregat (1.061) i Sant Adrià del Besòs (853).
74
L’any 2023 van emigrar a l’estranger 5.478 persones, amb destinacions molt disperses. En termes numèrics
destaquen les següents destinacions: Regne Unit (502), els Estats Units (401), França (384), Alemanya (362),
Xina (318), Colòmbia (229), Suïssa (228), Itàlia (227), Argentina (205) i Perú (154).
6.3 Canvis de domicili: el moviment intern
Amb una evolució relativament volàtil, els moviments interns dels residents dins de la ciutat són un dels
principals eixos del dinamisme demogràfic intern. Els 91.564 canvis de domicili registrats el 2024 il·lustren
clarament les intenses corrents de població que s’estableixen entre barris i districtes, sovint condicionades per
les possibilitats d’accés a l’habitatge.
Tot i que les migracions internes (canvis de domicili dins de la ciutat) han estat lleugerament inferiors a les
del trienni anterior, cal contextualitzar-les tenint en compte les fluctuacions causades per la pandèmia: una
caiguda notable el 2020 seguida d’un repunt el 2021. La xifra de 2024 és similar a la del període 2015-2019.
75
Gràfic 53: Canvis de domicili per districtes, 2024
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Canvis de domicili per districte de baixa i districte d’alta, Canvis de domicili per sexe
i districte de baixa i districte d’alta, Edat mitjana dels canvis de domicili per districte de baixa i districte d’alta, Edat mitjana dels canvis de
domicili per sexe i districte de baixa i districte d’alta, Canvis de domicili per titulació acadèmica i districte de baixa i districte d’alta, Canvis
de domicili per barri de baixa i barri d’alta (microdades), Canvis de domicili per sexe i barri de baixa i barri d’alta (microdades).
Pel que fa al perfil dels qui es traslladen, no hi ha grans canvis respecte a l’any anterior, tant en termes
sociodemogràfics com geogràfics. Torna a ser lleugerament superior la proporció de dones (51,9%) respecte
als homes, i els moviments per nacionalitat estan pràcticament igualats: el 50,5% corresponen a espanyols.
Tanmateix, en termes relatius, els estrangers canvien gairebé tres vegades més de domicili (99,0‰) que els
espanyols (36,3‰).
Quant a l’edat, el col·lectiu que més es mou continua sent el dels adults joves. Malgrat que l’edat mitjana dels
residents que fan migracions internes augmenta de manera suau, es manté estable entre els 34 i els 35 anys,
sent lleugerament superior entre les dones (35,34 anys) que entre els homes (34,20 anys).
Els desplaçaments dins la ciutat són, en general, multidireccionals, però mostren patrons consistents d’origen
i destinació (vegeu Gràfic 53). Un 43,2% de les persones que canvien de domicili romanen dins el mateix
districte, tot i que aquesta proporció disminueix any rere any. Els districtes amb més capacitat de retenció de
76
residents són Nou Barris (54,5%), Sarrià-Sant Gervasi (49,3%) i Sant Martí (48,8%). En canvi, Gràcia (31,1%)
i Les Corts (32,0%) són els districtes amb menys retenció. A nivell de barris, el Raval, la Vila de Gràcia i la
Nova Esquerra de l’Eixample són els que registren més moviments.
Com en anys anteriors, però de manera més accentuada, l'habitatge —tant en termes de disponibilitat, preus
i marc jurídic— continua sent un factor clau que condiciona les expectatives, possibilitats i decisions de canvi
de domicili dins la ciutat.
Gràfic 54: Canvis de domicili per nacionalitat (2013-2024)
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Canvis de domicili per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Canvis de domicili
per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i districte de baixa i districte d’alta.
6.4 Canvis de nacionalitat
Un any més, les darreres dades de canvis de nacionalitat revelen la creixent importància d’aquest procediment
legal, mitjançant el qual un estranger obté -en la major part dels casos detectats a Barcelona- la nacionalitat
espanyola. Els 21.298 canvis de nacionalitat comptabilitzats el darrer any són un 13,4% més que els registrats
un any abans; un increment important però força més moderat que el 22,3% registrat l’any anterior. En tot cas,
cal no perdre de vista que són dades oscil·lants i sotmeses a un context internacional cada cop més volàtil.
Del total de canvis de nacionalitat consignats, les sol·licituds de dones continuen guanyant pes i ja representen
un 55,1% del total. De manera aclaparadora, la nacionalitat adquirida ha estat l’espanyola (en un 95,0% dels
casos). L’edat mediana dels canvis de nacionalitat segueix en ascens i ja se situa en 32,1 anys. L’Eixample
(amb 3.677 registres), Sant Martí (2.914) i Nou Barris (2.796) són els districtes on més residents han canviat
de nacionalitat. On menys, a Sarrià-Sant Gervasi (1.087) i Les Corts (742). El Raval (amb 1.182) i la Sagrada
Família (811) encapçalen el rànquing per barris.
77
Gràfic 55: Canvis de nacionalitat per districte, 2024
Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal
d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Canvis de nacionalitat, Canvis de nacionalitat per sexe, Edat mediana dels canvis
de nacionalitat, Edat mediana dels canvis de nacionalitat per sexe, Canvis de nacionalitat per nacionalitat adquirida (Espanya/UE/Resta
estranger), Canvis de nacionalitat per país de nacionalitat d’origen i nacionalitat adquirida (Espanya/UE/Resta estranger).
78
Índex de gràfics
1Gràfic 1: Població resident a Barcelona (1900-2025) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
G2 ràfic 2: Població resident a Barcelona (2002-2025), variació interanual (%) . . . . . . . . . . . . . . 9
3Gràfic 3: Població resident als districtes de Barcelona, a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
4Gràfic 4: Evolució de la població resident als districtes de Barcelona (1997-2025) . . . . . . . . . . . . 10
5Gràfic 5: Població als districtes de Barcelona (2024-2025), variació interanual (%) . . . . . . . . . . . 11
6Gràfic 6: Piràmide de població de Barcelona, a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
7Gràfic 7: Relació de masculinitat per grup d’edat quinquennal, a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . 14
8Gràfic 8: Relació de masculinitat per districtes, a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
9Gràfic 9: Pes de la població infantil i de la gent gran sobre la població total (1981-2025) . . . . . . . . 15
1G0ràfic 10: Població centenària (2016-2025) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1G1ràfic 11: Edat mitjana de la població de Barcelona (1981-2025) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1G2ràfic 12: Població de 16 i més anys amb estudis universitaris o CFGS (2009-2025) . . . . . . . . . . 20
1G3ràfic 13: Noms més freqüents de les barcelonines i els barcelonins per dècades de naixement . . . 22
1G4ràfic 14: Distribució de la població per lloc de naixement (1997-2025) . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1G5ràfic 15: Piràmides de població per lloc de naixement (en % sobre cada col·lectiu), a 01/01/2025 . . 26
1G6ràfic 16: Edat mitjana de la població per lloc de naixement, a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . 27
1G7ràfic 17: Població no nascuda a Barcelona per municipi espanyol de naixement, a 01/01/2025 . . . . 30
1G8ràfic 18: Evolució de la població nascuda a l’estranger per continent de naixement (1997-2025) . . . 31
1G9ràfic 19: Piràmides de població nascuda a l’estranger per continent de naixement (en % sobre cada
continent), a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
2G0ràfic 20: Relació de masculinitat de la població nascuda a l’estranger per continent de naixement
(1997-2025) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
2G1ràfic 21: Població nascuda a l’estranger pels principals països de naixement i nacionalitat, a
01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
2G2ràfic 22: Població de Barcelona per nacionalitat (2013-2025) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
2G3ràfic 23: Població de Barcelona per nacionalitat (2013-2025), variació interanual (%) . . . . . . . . . 36
2G4ràfic 24: Pes de la població estrangera sobre el total (1991-2025) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
2G5ràfic 25: Població estrangera segons continent de nacionalitat (2000-2025) . . . . . . . . . . . . . . 38
2G6ràfic 26: Població estrangera segons continent de nacionalitat i districte, a 01/01/2025 . . . . . . . . 39
2G7ràfic 27: Piràmide de la població de Barcelona segons lloc de naixement i nacionalitat, a 01/01/2025 41
2G8ràfic 28: Població estrangera segons nacionalitats més freqüents, a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . 44
2G9ràfic 29: Població estrangera del país més freqüent (1997-2025) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
3G0ràfic 30: Nombre de domicilis (1997-2025) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
3G1ràfic 31: Ocupació mitjana dels domicilis (1997-2025) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
3G2ràfic 32: Domicilis per estructura, a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
3G3ràfic 33: Domicilis unipersonals per estructura (1997-2025) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
3G4ràfic 34: Domicilis de Barcelona segons nombre de membres (1997-2025) . . . . . . . . . . . . . . 52
3G5ràfic 35: Distribució dels domicilis segons nacionalitat dels components (1997-2025) . . . . . . . . . 53
3G6ràfic 36: Distribució dels domicilis segons nacionalitat dels components per districtes, a 01/01/2025 53
3G7ràfic 37: Edat mitjana de les persones empadronades al domicili per nacionalitat (1997-2025) . . . . 54
3G8ràfic 38: Saldo natural, migratori i administratiu a Barcelona (2002-2024) . . . . . . . . . . . . . . . 57
3G9ràfic 39: Naixements i defuncions // (1900-2024) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
4G0ràfic 40: Immigrants, emigrants i moviments administratius (1971-2024) . . . . . . . . . . . . . . . . 58
4G1ràfic 41: Saldos dels moviments demogràfics per districtes, 2024 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
4G2ràfic 42: Naixements per mesos (2000-2024) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
4G3ràfic 43: Evolució de la taxa ( ‰) global de fecunditat per lloc de naixement de la mare (2010-2023) 62
4G4ràfic 44: Evoluió de l’edat mitjana a la primera maternitat per lloc de naixement de la mare (2010-2023) 64
4G5ràfic 45: Taxa específica de fecunditat (‰) per edat i lloc de naixement de la mare, 2023 . . . . . . . 64
4G6ràfic 46: Noms més freqüents dels nadons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
4G7ràfic 47: Edat mitjana de les defuncions (2010-2024) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
4G8ràfic 48: Piràmide de defuncions, 2024 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
4G9ràfic 49: Defuncions per mesos (2000-2024) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
5G0ràfic 50: Perfil d’edat de les immigracions, emigracions i saldos resultants segons origen i destí, 2024 71
5G1ràfic 51: Perfil d’edat i sexe dels immigrants amb origen conegut, 2024 . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
5G2ràfic 52: Perfil d’edat i sexe dels emigrants amb destinació coneguda, 2024 . . . . . . . . . . . . . . 74
5G3ràfic 53: Canvis de domicili per districtes, 2024 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
5G4ràfic 54: Canvis de domicili per nacionalitat (2013-2024) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
5G5ràfic 55: Canvis de nacionalitat per districte, 2024 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
80
Índex de mapes
1Mapa 1: Població a les AEB de Barcelona, variació interanual 2025 (%) . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
2Mapa 2: Població de 0 a 15 anys per AEB (%), a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
3Mapa 3: Població de 65 i més anys per AEB (%), a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
4Mapa 4: Població centenària per barris, a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
5Mapa 5: Població de 16 i més anys amb estudis universitaris o CFGS per AEB (%), a 01/01/2025 . . 21
6Mapa 6: Població nascuda a Barcelona per AEB (%), a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
7Mapa 7: Població nascuda a la resta de Catalunya per AEB (%), a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . 28
8Mapa 8: Població nascuda a la resta d’Espanya per AEB (%), a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . 28
9Mapa 9: Població nascuda a la resta de la Unió Europea per AEB (%), a 01/01/2025 . . . . . . . . . . 28
1M0apa 10: Població nascuda a l’estranger per AEB (%), a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1M1apa 11: Població nascuda a l’estranger per països, a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
1M2apa 12: Població amb nacionalitat estrangera a Barcelona per AEB (%), a 01/01/2025 . . . . . . . . 40
1M3apa 13: Població amb nacionalitat estrangera a Barcelona per AEB (variació interanual %), 2025 . . 40
1M4apa 14: Població estrangera per països, a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
1M5apa 15: Nacionalitat més freqüent (després de l’espanyola) per AEB, a 01/01/2025 . . . . . . . . . . 46
1M6apa 16: Domicilis unipersonals sobre total de domicilis per AEB (en %), a 01/01/2025 . . . . . . . . 50
1M7apa 17: Persones de 65 anys i més que viuen soles sobre població 65 i més anys per AEB (en %),
a 01/01/2025 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
1M8apa 18: Saldo del moviment demogràfic natural (naixements-defuncions) per AEB, 2024 . . . . . . 60
1M9apa 19: Taxa de natalitat per AEB (‰), 2024 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
2M0apa 20: Taxa de mortalitat per AEB (‰), 2024 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
2M1apa 21: Saldo migratori i administratiu per AEB, 2024 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
2M2apa 22: Saldo per canvis de domicili intern (AEB d’alta-AEB de baixa) per AEB, 2024 . . . . . . . . 72