OFICINA MUNICIPAL DE DADES DEPARTAMENT D’ANÀLISI LA RENDA DE LES LLARS A BARCELONA DISTRIBUCIÓ PER DISTRICTES, BARRIS I SECCIONS CENSALS 2022 Juny 2025 Presentació El present informe analitza la distribució territorial de la Renda Disponible de les Llars per càpita (RDLpc) de l’any 2022. Al 2022 es recupera el ritme i funcionament habitual de la ciutat després de les restriccions imposades per la pandèmia i s’inicia un període de creixement econòmic i de generació d’ocupació. Tanmateix, la inflació del 2022 puja considerablement, assolint taxes no conegudes en dècades, fet que impacta en el poder adquisitiu de les llars. El document presenta l’evolució de la RDLpc pels diferents àmbits territorials i també la de la renda primària (abans de l’acció redistributiva del sector públic); l’estructura dels principals recursos de les llars i l’aproximació a la desigualtat en la distribució territorial de la renda. Aquesta anàlisi, iniciada fa cinc anys, permet observar el paper que ha tingut el sector públic en el manteniment i recuperació de la renda els darrers anys. 2 Índex Presentació ................................................................................................................................... 2 Índex.............................................................................................................................................. 3 1. Introducció ........................................................................................................................... 4 2. Síntesi de principals resultats .............................................................................................. 5 3. La Renda Disponible de les Llars de Barcelona ................................................................... 8 4. Resultats per districtes ...................................................................................................... 10 5. Resultats per barris ............................................................................................................ 17 6. Resultats per seccions censals ........................................................................................... 28 7. Distribució i desigualtat territorial de la RDLpc ................................................................ 41 8. Nota metodològica ............................................................................................................ 46 9. Glossari de conceptes ........................................................................................................ 47 10. Referències i fonts d’informació ................................................................................... 48 3 1. Introducció La Renda Disponible de les Llars (RDL) es defineix com el volum de recursos de que disposen les llars per consumir o estalviar. És una macromagnitud comptable que permet aproximar el benestar material de la població. En relació a l’economia d’un territori, la Renda Disponible de les Llars per càpita (RDLpc) és l’indicador macroeconòmic que millor mesura el nivell mig de benestar material de la població en aquest territori. D’acord amb la definició de la Renda Disponible de les Llars en els manuals de comptabilitat nacional, aquesta magnitud és el saldo del Compte de Renda de les Llars, on s’inclouen els recursos (remuneració d’assalariats, prestacions socials i les rendes professionals i d’altres, com les rendes de la propietat) i els usos (impostos i cotitzacions socials). El saldo entre recursos i usos és la Renda Disponible de les Llars. Aquest informe calcula la Renda Disponible de les Llars segons la seva definició en els manuals d’estadística oficial: com saldo entre recursos i usos del Compte de Renda. Un plantejament que permet presentar de forma desagregada l’estructura dels recursos de l’economia de les llars dels districtes i barris de la ciutat. L’aproximació del Compte de Renda permet conèixer l’estructura dels ingressos de les llars en cada territori i fa possible calcular un concepte important per entendre millor la seva economia: la Renda Primària de les Llars (RPL). La RPL és la suma de remuneració d’assalariats i rendes professionals i de la propietat, de forma que és la renda abans de l’actuació del sector públic aplicant prestacions, impostos i cotitzacions. L’informe presenta en primer lloc la RDLpc del conjunt de Barcelona, en comparació a la RDLpc de Catalunya, la seva evolució i estructura. Seguidament es mostren, primer pels districtes i posteriorment pels barris, els valors de la RDLpc i la posició de cada territori, el pas de la renda primària a la renda disponible per l’efecte de l’acció redistributiva del sector públic, l’evolució temporal de la RDLpc i, finalment, l’estructura dels recursos de l’economia de les llars. En el següent apartat es presenta la informació per seccions censals. En aquest cas les dades es mostren en mapes de districtes amb quinze nivells de RDLpc donat que per aquest nivell de desagregació alguns dels resultats poden estar afectats per dades individuals. El darrer apartat de resultats es centra en una anàlisi de la distribució territorial de la RDLpc i de la seva desigualtat, fent ús dels indicadors més emprats en aquest tipus d’aproximació. L’informe finalitza amb una nota sobre la metodologia aplicada i un glossari de conceptes. 4 2. Síntesi de principals resultats Renda Disponible de les Llars de Barcelona  La Renda de les Llars per càpita (RDLpc) de Barcelona l’any 2022 va augmentar un 4,9% en relació al 2021, seguint la tendència creixent després de la davallada que va suposar la pandèmia l’any 2020. Tanmateix, descomptant l’efecte de la inflació, el creixement real ha estat negatiu (-2,6%).  La RDLpc de Barcelona va ser l‘any 2022 de 22.994€, un 20% més elevada que la de Catalunya (19.237€).  En relació a l’evolució als recursos de les llars, les Rendes Mixtes han augmentat un 10,1% al 2022. Les Remuneracions d’Assalariats ho han fet en un 9,9% mentre que les Prestacions Socials baixen en un -4,3%.  El principal recurs de l’economia de les llars de Barcelona són les Remuneracions d’Assalariats (56%), seguides de les Rendes Mixtes (25%) i les Prestacions Socials (19%). Resultats per districtes  Sarrià-Sant Gervasi és el districte amb el nivell de RDLpc més alt (35.062€), superant el valor de Barcelona en un 52%. Ciutat Vella i Nou Barris són els de menor renda disponible per càpita (16.838€ i 16.872€), valors que suposen un 73% de la mitjana de la ciutat.  L’any 2022 els increments més elevats de RDLpc corresponen als districtes de Ciutat Vella i Sarrià- Sant Gervasi. Igualment, aquests dos districtes són els que registren els augments més alts de RDLpc entre 2015 i 2022.  La Renda Primària de les Llars (RPL) mostra que abans de la intervenció redistributiva del sector públic els diferencials de renda entre els districtes són superiors: Sarrià-Sant Gervasi té una la RPLpc que supera la mitjana de Barcelona en un 84% i el districte de menor índex, Nou Barris, un valor del 63% de la mitjana.  Mentre que en Renda Disponible el districte de menor valor és Ciutat Vella, en Renda Primària el que té un valor inferior és Nou Barris. Això és degut a l’efecte de les Prestacions Socials, que a Nou Barris tenen un efecte més important que a Ciutat Vella.  Sarrià-Sant Gervasi és el districte amb més proporció de Rendes Mixtes (36%) i menys de Prestacions (12%). En canvi, Nou Barris te el valor més baix de Rendes Mixtes (19%) i el més alt de Prestacions Socials (25%). L’estructura dels recursos està relacionada amb el nivell de RDLpc: major proporció de Rendes Mixtes comporten més nivell de RDLpc, mentre que més proporció de Prestacions Socials es relacionen amb una Renda Disponible menor. 5 Resultats per barris  Les Tres Torres és el barri amb una RDLpc més alta (41.430€), superant el valor de Barcelona en un 80%. El barri amb menor renda per càpita és Ciutat Meridiana (11.789€), valor que suposa el 51% de la mitjana de la ciutat.  Tots els barris de Barcelona tenen augments positius de renda per càpita el 2022. Els barris amb major creixement han estat el Barri Gòtic, el Raval i les Tres Torres (tots ells amb augments de la renda per càpita per sobre dels 9%), mentre que la Clota, Can Baró, el Congrés i els Indians i el Bon Pastor tenen increments inferiors al 2,5%.  Entre els barris del districte de Gràcia hi ha menys dispersió que als de Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts i, especialment, Sant Martí que mostren un major rang entre els barris de menor i major RDLpc. Entre els barris més atípics respecte els seus districtes destaca, a les Corts, el barri de Pedralbes (índex 1,66) i, al districte de Sant Martí, amb signe oposat, els barris de la Vila Olímpica (índex 1,41) i el del Besòs i el Maresme (índex 0,63).  En Renda Primària per càpita els diferencials són més elevats que en Renda Disponible: Les Tres Torres te una RPLpc més del doble que la mitjana de la ciutat (61.973€). El barri amb menor RPLpc és Ciutat Meridiana, amb 11.681€ , un 42% del valor de Barcelona.  Els barris que tenen un pes més gran de les Rendes Mixtes són els que tenen uns valors de RDLpc més elevats, com els barris de Pedralbes, les Tres Torres i Sant Gervasi, amb l’excepció del Barri Gòtic que té una proporció important d’aquestes rendes (30%) malgrat el seu nivell de renda més baix.  Els barris amb més Prestacions Socials són els que tenen valors més baixos de RDLpc, com Canyelles o Can Peguera, encara que l’estructura d’edats dels residents és també condicionant del volum de Prestacions Socials que perceben els residents de cada barri. Resultats per seccions censals (sscc)  La secció censal de menor renda està barri del Besòs i el Maresme, amb una RDLpc a l’entorn dels 9.500€. Amb una dada més de cinc vegades superior, la secció censal de renda més alta està al barri de Pedralbes (RDLpc de més de 43.000€).  Mentre que el districte amb menor RDLpc és Ciutat Vella i el barri de menor RDLpc (Ciutat Meridiana) està a Nou Barris, la secció censal d’inferior RDLpc de Barcelona està situada en el districte de Sant Martí.  Les deu seccions censals de major RDLpc estan als districtes de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, mentre que les deu de menor renda estan distribuïdes per quatre districtes: Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Ciutat Vella. Indicadors de distribució i desigualtat territorial de la renda  Aproximadament un 12% de la població de Barcelona viu en entorns territorials (seccions censals) de RDLpc inferior al 30% de la mitjana i un 12,1% viu en entorns de RDLpc superior en un 30% de la mitjana. Un 36,6% de la població viu en seccions censals properes a la RDLpc de la ciutat. 6  La desigualtat territorial en índex de Gini és de 0,14 i en P90/P10 de 1,93, que suposa un lleuger increment de la desigualtat territorial respecte l’any anterior, any en que es va produir una significativa davallada i que explica que la desigualtat s’hagi mantingut en nivells propers als de 2015.  La desigualtat en la distribució territorial de la renda és més elevada en termes de Renda Primària que en Renda Disponible.  Sant Marí i Ciutat Vella són els districtes amb una desigualtat territorial més elevada mentre que el districte amb menor desigualtat és el de Gràcia. 7 3. La Renda Disponible de les Llars de Barcelona L’any 2022, la Renda Disponible de les Llars per càpita (RDLpc) a Barcelona es va situar en 22.994€, un 20% superior al de Catalunya. La Renda Primària de les Llars per càpita (RPLpc), la renda de les llars sense l’acció del sector públic, comptant només els recursos privats (la remuneració d’assalariats i les rendes mixtes - rendes professionals i de la propietat-), el diferencial amb Catalunya és superior, passant a ser del 24%. Taula 1: RDL, RDLpc, RPpc. Barcelona i Catalunya. 2022 Barcelona Catalunya Bcn/Cat RDL(m€) 37.622.819 149.905.354 25,1% RDL pc 22.994 19.237 1,20 RPL pc 27.530 22.127 1,24 La RDLpc a Barcelona en el 2022 va créixer un 4,9% respecte el 2021 en termes nominals, seguint la tendència creixent de l’any anterior, després de la davallada que va suposar l’impacte de la pandèmia al 2020. El Gràfic 1 mostra l’evolució pel període 2010-2022. En termes reals, descomptant l’efecte de la inflació1, la RDLpc disminueix un -2,6%. La RDLpc es calcula com un saldo entre recursos i usos de l’economia de les llars, el que permet fer una anàlisi de l’estructura dels recursos de les llars. 1 Es fa servir la taxa de variació de l’IPC de la província de Barcelona, com millor aproximació a la inflació de la ciutat. 8 El Gràfic 2 mostra com el principal recurs de les llars és el de la Remuneració d’Assalariats (a l’entorn del 56%). Les Prestacions Socials, representen el 19% al 2022. El pes d’aquest recurs havia incrementat durant 2020 i 2021 fruit de les polítiques públiques implementades per fer front a la crisi provocada per la pandèmia. Les Rendes Mixtes representen el 25%, un percentatge força estable els darrers dos anys. Gràfic 2: Estructura dels recursos al Compte de Renda. Barcelona. 2018-2022 En relació a l’evolució dels recursos, a l’any 2022 les Rendes Mixtes han incrementat un 10,1% respecte l’any 2021, la Remuneració d’Assalariats un 9,9% mentre que les Prestacions Socials han baixat un -4,3%. 9 4. Resultats per districtes Sarrià-Sant Gervasi continua sent el districte amb el nivell més alt de RDLpc (35.062€) i Ciutat Vella amb 16.838€ el districte amb el nivell més baix junt amb Nou Barris (16.872€), sent la RDLpc de Ciutat Vella un 48% de la de Sarrià-Sant Gervasi. Taula 2: RDL i RDLpc. Districtes de Barcelona. 2022 Districtes RDL RDLpc milers € % € índex Ciutat Vella 1.771.683 4,7% 16.838 0,73 Eixample 6.897.634 18,3% 25.931 1,13 Sants-Montjuïc 3.723.103 9,9% 20.309 0,88 Les Corts 2.387.630 6,3% 29.498 1,28 Sarrià-St. Gervasi 5.185.962 13,8% 35.062 1,52 Gràcia 3.061.920 8,1% 25.190 1,10 Horta-Guinardó 3.550.074 9,4% 20.648 0,90 Nou Barris 2.878.805 7,7% 16.872 0,73 Sant Andreu 3.053.589 8,1% 20.399 0,89 Sant Martí 5.112.419 13,6% 21.391 0,93 BCN 37.622.819 100,0% 22.994 1,00 El Gràfic 3 mostra la distribució territorial de la RDLpc per districtes en termes d’índex. Sarrià-Sant Gervasi té un valor del 52% superior de la mitjana de la ciutat, sent Ciutat Vella i Nou Barris els districtes de menor índex, un 73% del valor del conjunt de Barcelona. 10 L’efecte del sector públic: la Renda Primària de les Llars Els diferencials de RDLpc entre els districtes, malgrat la seva magnitud, serien encara més grans sense l’acció redistributiva del sector públic (mitjançant les prestacions socials i amb l’efecte dels impostos i les cotitzacions). L’impacte de l’actuació del sector públic sobre l’economia de les llars s’aprecia si es compara la Renda Primària (RPLpc), la que es genera mitjançant l’activitat econòmica i la Renda Disponible (RDLpc), la que finalment tenen les famílies per consumir i estalviar. La Taula 3 mostra com el 2022 en tots els districtes la RDLpc és menor que la RPLpc. Durant els anys 2020 i 2021 Nou Barris va ser l’únic districte on la RDLpc superava la renda primària coincidint amb la significativa expansió de les Prestacions Socials. Al conjunt de Barcelona la RPLpc també és superior a la RDLpc, de forma que la RDLpc es redueix en un -16,5% respecte la renda primària. Aquest resultat s’explica per dues raons. D’una banda, l’efecte net del sector públic ha de suposar una detracció de les rendes privades per poder finançar la producció de serveis públics i, en segon lloc, en el marc del sistema impositiu progressiu, aquest efecte ha de tenir un impacte negatiu més intens a Barcelona, tenint en compte que la RDLpc de la ciutat és superior a la del conjunt de l’economia espanyola i catalana. 11 Taula 3: RPLpc i RDLpc. Districtes de Barcelona 2022 Districtes RPLpc RDLpc RDLpc/RPLpc € índex € índex % Ciutat Vella 20.552 0,75 16.838 0,73 -18,1% Eixample 31.697 1,15 25.931 1,13 -18,2% Sants-Montjuïc 22.748 0,83 20.309 0,88 -10,7% Les Corts 36.675 1,33 29.498 1,28 -19,6% Sarrià-St. Gervasi 50.639 1,84 35.062 1,52 -30,8% Gràcia 30.540 1,11 25.190 1,10 -17,5% Horta-Guinardó 22.833 0,83 20.648 0,90 -9,6% Nou Barris 17.308 0,63 16.872 0,73 -2,5% Sant Andreu 22.204 0,81 20.399 0,89 -8,1% Sant Martí 24.714 0,90 21.391 0,93 -13,4% BCN 27.530 1,00 22.994 1,00 -16,5% Els diferencials en Renda Primària són més elevats que en Renda Disponible. Si en la RDLpc dels districtes els índexs tenen una ràtio max/min de 2,08 (1,52/0,73), en la RPLpc la ràtio max/min passa a ser de 2,93 (1,84/0,63). En termes monetaris, Nou Barris, el districte amb menor renda primària, suposa menys del 35% de la que tenen a Sarrià-Sant Gervasi. El Gràfic 4 il·lustra aquest impacte. L’efecte és més intens a Sarrià-Sant Gervasi, hi ha un efecte més neutral a la major part de la resta dels districtes. Al 2022, Ciutat Vella i Nou Barris tenen una renda disponible molt similar mentre que en termes de renda primària, Nou Barris és el districte amb menor nivell. 12 L’evolució de la Renda Disponible per càpita de les Llars L’evolució de la RDLpc es presenta pel període 2015-2022, anys d’inici i final del període disponible, i també en el curt termini, entre 2021 i 2022 (Taula 4.1). Per explicar la dinàmica d’aquest darrer any es presenten també les taxes de variació interanual dels recursos de les llars (Taula 4.2). Entre 2015 i 2022 les variacions més destacades corresponen als districtes amb valors més extrems de RDLpc Ciutat Vella i Sarrià Sant-Gervasi. Aquests dos districtes són també els que registren les taxes de variació més elevades entre 2021 i 2022. Taula 4.1 Evolució de la RDLpc. 2015-2022, 2021-2022. Districtes de Barcelona 2015 2021 2022 Var 15-22 Var 21-22 Sarrià-St. Gervasi 30.228 32.931 35.062 16,0% 6,5% Les Corts 26.633 28.231 29.498 10,8% 4,5% Eixample 22.957 24.676 25.931 13,0% 5,1% Gràcia 22.105 24.168 25.190 14,0% 4,2% BCN 20.320 21.927 22.994 13,2% 4,9% Sant Martí 18.978 20.470 21.391 12,7% 4,5% Horta-Guinardó 18.539 19.950 20.648 11,4% 3,5% Sant Andreu 18.351 19.847 20.399 11,2% 2,8% Sants-Montjuïc 17.762 19.432 20.309 14,3% 4,5% Nou Barris 15.153 16.240 16.872 11,3% 3,9% Ciutat Vella 13.645 15.401 16.838 23,4% 9,3% La Taula 4.2 mostra la dinàmica del 2022 per recursos de les llars. En termes generals els recursos més determinants han estat les Rendes Mixtes i la Remuneració d’Assalariats, amb unes taxes pel conjunt de Barcelona del 10,1% i el 9,9% respectivament, però amb una distribució per districtes molt diferenciada. Així, mentre que la Remuneració d’Assalariats a Ciutat Vella ha augmentat en 17% a Sant Andreu ho ha fet en un 7,9%. L’altre recurs de pes important i amb molt variabilitat entre districtes són les Rendes Mixtes. Les variacions del 2022 van des del 16% de Ciutat Vella o el 13,6% de Sarrià- Sant Gervasi, a taxes del 4,9% a Sant Andreu. No és fàcil aprofundir en aquests diferencials, tenint en compte que les Rendes Mixtes tenen conceptes molt diversos (des de l’activitat dels autònoms fins a les rendes de la propietat), però resulta clar que és un conjunt d’ingressos força diferent a cada districte. En el cas de Ciutat Vella i Sarrià Sant Gervasi, la taxa de variació per sobre el 10% d’aquestes rendes i el seu elevat pes (un 25% i un 36%) sobre el total de recursos, contribueixen a l’intens creixement de la RDLpc d’aquests districtes. 13 Taula 4.2 Evolució de la RDLpc. Taxes de variació 2021-2022. Per recursos. Districtes de Barcelona Remuneració Rendes Prestacions RDLpc d'Assalariats Mixtes Ciutat Vella 17,1% 16,0% -16,5% 9,3% Sarrià-St. Gervasi 9,5% 13,6% -3,1% 6,5% Eixample 10,1% 9,9% -3,8% 5,1% BCN 9,9% 10,1% -4,3% 4,9% Sants-Montjuïc 10,7% 7,8% -5,3% 4,5% Sant Martí 9,4% 9,1% -3,3% 4,5% Les Corts 8,5% 8,8% -2,2% 4,5% Gràcia 10,0% 9,4% -4,9% 4,2% Nou Barris 9,7% 6,9% -4,6% 3,9% Horta-Guinardó 8,7% 7,1% -3,9% 3,5% Sant Andreu 7,9% 4,9% -2,8% 2,8% L’estructura dels recursos de les llars La Taula 5 mostra els percentatges de cada un dels principals recursos de les llars. Sarrià-Sant Gervasi és el districte amb un percentatge més alt de Rendes Mixtes (36%, rendes de professionals i rendes de la propietat) i un percentatge menor de Prestacions Socials (12%). A l’altre extrem, Nou Barris és el districte amb més Prestacions Socials (25%) i menys Rendes Mixtes (19%). Taula 5: Estructura del Compte de Renda. Principals Recursos. Districtes de Barcelona. 2022 Remuneració Rendes Prestacions Total Districtes d'Assalariats Mixtes Socials recursos Ciutat Vella 60% 25% 15% 100% Eixample 55% 27% 18% 100% Sants-Montjuïc 59% 20% 21% 100% Les Corts 53% 28% 19% 100% Sarrià-St. Gervasi 52% 36% 12% 100% Gràcia 57% 25% 18% 100% Horta-Guinardó 57% 21% 22% 100% Nou Barris 56% 19% 25% 100% Sant Andreu 58% 19% 23% 100% Sant Martí 59% 21% 20% 100% BCN 56% 25% 19% 100% Com es constata al Gràfic 5, existeix una correlació negativa entre la RDLpc i la Remuneració d’Assalariats i Prestacions Socials mentre que la correlació amb Rendes Mixtes és positiva. 14 S’ha de tenir en compte que les Prestacions Socials més importants són les de jubilació, raó per la qual la relació de les Prestacions Socials amb la Renda no és tant intensa, sent clau en la magnitud de les Prestacions Socials l’estructura d’edats de cada districte. Aquesta relació permet entendre la gran diferència existent entre les Prestacions Socials de Nou Barris i Ciutat Vella, malgrat ser dos districtes similars pel que fa al seu valor de RDLpc. 15 16 5. Resultats per barris Les Tres Torres es manté com el barri amb una RDLpc més alta (41.430€), superant el valor de Barcelona en un 80%. El barri amb menor renda per càpita és Ciutat Meridiana (11.789€), el 51% de la mitjana de la ciutat. Els Gràfics 6 i 7 mostren els barris situats a les dues cues, superior i inferior, de la distribució de la RDLpc de Barcelona. Una presentació de la distribució de la RDLpc pel conjunt de la ciutat es pot veure al mapa adjunt i a la Taula 6. 17 18 Taula 6: RDLpc i RPpc. Barris de Barcelona. 2022 Barris RDLpc RPLpc € índex € índex el Raval 14.014 0,61 16.609 0,60 el Barri Gòtic 19.102 0,83 24.214 0,88 la Barceloneta 18.034 0,78 20.755 0,75 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 19.649 0,85 24.909 0,90 el Fort Pienc 24.258 1,05 28.345 1,03 la Sagrada Família 23.423 1,02 27.103 0,98 la Dreta de l'Eixample 29.646 1,29 39.948 1,45 l'Antiga Esquerra de l'Eixample 28.259 1,23 36.212 1,32 la Nova Esquerra de l'Eixample 26.115 1,14 30.698 1,12 Sant Antoni 23.629 1,03 27.791 1,01 el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc 18.226 0,79 21.102 0,77 la Marina del Prat Vermell - AEI Zona Franca 16.015 0,70 17.649 0,64 la Marina de Port 18.157 0,79 19.097 0,69 la Font de la Guatlla 21.870 0,95 23.991 0,87 Hostafrancs 20.876 0,91 23.698 0,86 la Bordeta 21.292 0,93 23.513 0,85 Sants - Badal 20.394 0,89 22.304 0,81 Sants 22.803 0,99 26.266 0,95 les Corts 29.037 1,26 34.931 1,27 la Maternitat i Sant Ramon 26.064 1,13 30.089 1,09 Pedralbes 38.254 1,66 56.831 2,06 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 29.132 1,27 42.510 1,54 Sarrià 35.474 1,54 51.355 1,87 les Tres Torres 41.430 1,80 61.973 2,25 Sant Gervasi - la Bonanova 36.142 1,57 51.804 1,88 Sant Gervasi - Galvany 36.082 1,57 53.499 1,94 el Putxet i el Farró 29.681 1,29 39.686 1,44 Vallcarca i els Penitents 26.659 1,16 33.153 1,20 el Coll 21.483 0,93 25.254 0,92 la Salut 25.695 1,12 30.640 1,11 la Vila de Gràcia 24.787 1,08 31.091 1,13 el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 25.700 1,12 29.669 1,08 el Baix Guinardó 22.570 0,98 25.353 0,92 Can Baró 20.805 0,90 23.768 0,86 el Guinardó 21.832 0,95 24.575 0,89 la Font d'en Fargues 26.139 1,14 31.179 1,13 el Carmel 16.378 0,71 17.204 0,62 la Teixonera 17.897 0,78 19.381 0,70 Sant Genís dels Agudells 18.484 0,80 19.460 0,71 Montbau 20.735 0,90 22.590 0,82 la Vall d'Hebron 23.916 1,04 26.116 0,95 la Clota 20.747 0,90 26.274 0,95 Horta 21.334 0,93 23.147 0,84 Vilapicina i la Torre Llobeta 20.147 0,88 21.315 0,77 Porta 18.261 0,79 18.983 0,69 el Turó de la Peira 15.390 0,67 16.183 0,59 Can Peguera 14.751 0,64 13.462 0,49 la Guineueta 20.361 0,89 20.425 0,74 Canyelles 19.249 0,84 18.060 0,66 les Roquetes 13.978 0,61 14.408 0,52 Verdun 15.177 0,66 15.650 0,57 la Prosperitat 16.866 0,73 17.132 0,62 la Trinitat Nova 13.800 0,60 13.841 0,50 Torre Baró 12.862 0,56 13.230 0,48 Ciutat Meridiana 11.789 0,51 11.681 0,42 Vallbona 13.420 0,58 14.607 0,53 la Trinitat Vella 13.212 0,57 14.284 0,52 Baró de Viver 13.670 0,59 13.134 0,48 el Bon Pastor 16.534 0,72 17.899 0,65 Sant Andreu 22.298 0,97 24.592 0,89 la Sagrera 20.652 0,90 21.934 0,80 el Congrés i els Indians 20.819 0,91 23.000 0,84 Navas 21.368 0,93 23.242 0,84 el Camp de l'Arpa del Clot 22.334 0,97 24.885 0,90 el Clot 22.020 0,96 24.805 0,90 el Parc i la Llacuna del Poblenou 23.144 1,01 27.388 0,99 la Vila Olímpica del Poblenou 32.487 1,41 44.141 1,60 el Poblenou 24.026 1,04 30.486 1,11 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 26.065 1,13 35.188 1,28 el Besòs i el Maresme 14.545 0,63 15.034 0,55 Provençals del Poblenou 20.871 0,91 24.369 0,89 Sant Martí de Provençals 19.637 0,85 20.491 0,74 la Verneda i la Pau 17.907 0,78 17.797 0,65 BCN 22.994 1,00 27.530 1,00 19 El Gràfic 8 mostra la dispersió de la RDLpc dels barris de cada districte, i els que tenen uns valors més atípics en relació al seu districte. Gràfic 8. RDL pc dels barris de cada districte Sarrià-St. Gervasi Les Corts Eixample Gràcia Sant Martí Horta-Guinardó Sant Andreu Sants-Montjuïc Nou Barris Ciutat Vella 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 Els barris del districte de Gràcia tenen menys dispersió, mentre que els de Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i, especialment els del Sant Martí, mostren un major rang entre els barris de menor i major RDLpc2. Entre els barris més atípics respecte els seus districtes destaca, a Les Corts, el barri de Pedralbes (índex=1,66) i a Sant Martí, amb signe oposat, els barris de la Vila Olímpica i el del Besòs i el Maresme (índex de 1,41 i 0,63 respectivament) i a Ciutat Vella, el barri del Raval (índex = 0,61). L’impacte que tenen aquestes dades extremes sobre la mitjana dels districtes depèn del pes poblacional de cada barri. Així, mentre que el Raval és quasi la meitat de Ciutat Vella i té un impacte molt gran sobre la dada del districte, a Sant Martí, el barri de la Vila Olímpica té un impacte molt menor, ja que els seus residents suposen un percentatge molt menor del total del districte. Aquests impactes són importants per entendre la coherència entre els resultats dels districtes i barris: l’efecte que té el Raval sobre Ciutat Vella explica que aquest districte tingui una RDLpc lleugerament inferior a Nou Barris, malgrat que és a Nou Barris on es troba el barri amb menor RDLpc de la ciutat (Ciutat Meridiana). L’efecte del sector públic: la Renda Primària de les Llars Resulta d’interès aproximar a nivell dels barris, la Renda Primària de les Llars per càpita (RPLpc). Aquesta aproximació permet apreciar les dades relacionades amb l’objectiu redistributiu de l’acció del sector públic, que l’impacte del sector públic sigui asimètric segons el nivell de la RDLpc de cada barri. Les Tres Torres tenen una RPLpc de 61.973€ (índex = 2,25) i la seva RDLpc és de 41.430€ (índex = 1,80). La RDLpc és més d’un -30% inferior a la RPLpc. Situacions similars es troben a Pedralbes, Sant Gervasi o Sarrià. Aquests barris corresponen als punts que en el Gràfic 9 apareixen en l’extrem dret de la relació lineal 2 Com es veurà més endavant l’avaluació de la dispersió dels districtes pot ser significativament diferent quan en comptes de considerar la distribució de la RDLpc entre barris es fa l’anàlisi a un nivell més desagregat, en termes de seccions censals. 20 entre el nivell de Renda Disponible i la reducció d’aquesta respecte al valor de la Renda Primària. A l’extrem esquerra del Gràfic 9 se situen barris com Ciutat Meridiana que amb una Renda Disponible de 11.789€ (índex = 0,51) té una Renda Primària lleugerament inferior (11.681€, índex=0,42) a la Disponible. La major part dels barris compleixen aquesta relació: quan més alt és el valor de la Renda Disponible més gran és el percentatge de reducció d’aquesta Renda respecte la Primària. El Gràfic 9 permet identificar tres grups de barris pel que fa al diferencial entre Renda Primària i Renda Disponible. En el primer grup es troben els barris, la gran majoria, que compleixen aquesta relació lineal que reflecteix la progressivitat fiscal. Aquest grup té els valors extrems esmentats anteriorment. El segon grup té una Renda Disponible superior a la que correspon a la relació lineal, aquest és el cas dels barris de Canyelles; Can Peguera, la Guineueta, Les Corts o les Tres Torres. Els que estan por sobre la línia horitzontal són els pocs barris de Barcelona que tenen una Renda Disponible superior a la Renda Primària. El tercer grup té una Renda Disponible inferior a la que li correspon en funció de la relació lineal. En aquesta situació es troben els barris de Ciutat Vella, Vallbona, la Trinitat Vella o la Clota. Tant el segon com el tercer grup estan formats per barris que tenen una composició demogràfica o social que afavoreix o que limita l’efecte de les Prestacions Socials en la seva renda disponible. 21 L’evolució de la Renda Disponible per càpita de les Llars En el cas dels barris també es presenta una doble aproximació a la dinàmica, pel període 2015-22 i la variació en el darrer any. Entre 2015 i 2022 (Gràfic 10) no es detecta un patró clar de relació entre el nivell de renda i la seva variació, ja que la línia d’ajust és pràcticament horitzontal. Tant en el nivell baix de renda com en el nivell alt, es troben barris amb variacions molt diverses. En canvi, a la variació de 2021 a 2022, com es pot veure al segon núvol de punts, hi ha una certa correlació i una línia d‘ajust de pendent lleugerament positiva: les variacions més positives de RDLpc tendeixen a donar-se als barris amb nivell de RDLpc alt. És la situació inversa a l’evolució viscuda entre 2020 i 2021, en plena crisis de la pandèmia. Tal com s’ha vist en els districtes les causes d’aquesta dinàmica són dues: l’evolució de les Rendes Mixtes, més positives als barris de renda alta i la diferent dinàmica de les Prestacions Socials, aquest any menys favorable als barris de RDLpc més baixa per la davallada de les prestacions una vegada superada la pandèmia. Gràfic 10: Nivell i dinàmica de la RDLpc 22 RDLpc 2022 i Var 21/22 12,0% el Raval Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes les Tres Torres 10,0% el Barri Gòtic la Marina del Prat Vermell - Baró de Viver AEI Zona Franca Pedralbes 8,0% Can Peguera la Dreta de l'Eixample la Trinitat Nova Sarrià Sant Gervasi - Galvany la Barceloneta Diagonal Mar i el Front 6,0% el Besòs i el Maresme Marítim del Poblenou Vallbona Ciutat Meridiana Sant Gervasi - la Bonanova el Turó de la Peira la Trinitat Vella la Vila Olímpica del Poblenou la Vall d'Hebron 4,0% les Corts les Roquetes el Clot la Prosperitat el Bon Pastor Verdun 2,0% Torre Baró el Putxet i el Farró el Carmel la Maternitat i Sant Ramon el Congrés i els Indians la Marina de Port la Teixonera la Clota 0,0% 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000 S’adjunten seguidament mapes classificant els barris segons la intensitat de la seva variació en RDLpc en comparació a l’evolució del conjunt de la ciutat. 23 24 L’estructura dels recursos de les llars La Taula 7 presenta l’estructura dels recursos de les llars per barris. Els barris que tenen un pes més gran de les Rendes Mixtes (entre un 38% i un 28% del total de recursos) són els que tenen uns valors de RDLpc més elevats, com Pedralbes, les Tres Torres o els dos de Sant Gervasi. Una excepció a aquesta correlació és el Barri Gòtic, que malgrat tenir una valor de RDLpc baix està a nivell del 30% d’aquestes rendes. Els barris amb més Prestacions Socials (entre el 31% i el 25% dels seus recursos) són els que tenen valors més baixos de la RDLpc encara que sembla clar que l’estructura d’edats dels residents és també determinant en el volum de Prestacions Socials que perceben els residents de cada barri. Entre els barris amb més Remuneració d’Assalariats hi ha més diversificació en els nivells de RDLpc, ja que es troben des de barris de renda força baixa, com la Clota (69% de salaris), a barris de nivell molt més alt, com Diagonal Mar (64%). En aquests barris la Remuneració d’Assalariats suposen entre el 69% i el 60% dels recursos, i encara que la relació entre Rendes Mixtes i Prestacions Socials és bastant variable, en pràcticament tots els casos les Rendes Mixtes són més importants que les Prestacions Socials. 25 26 Taula 7: Estructura del Compte de Renda. Barris de Barcelona. 2022 Rendes Barris Salaris Prestacions Total recursos Mixtes el Raval 61% 24% 15% 100% el Barri Gòtic 57% 30% 13% 100% la Barceloneta 60% 21% 18% 100% Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 60% 27% 13% 100% el Fort Pienc 57% 23% 20% 100% la Sagrada Família 58% 22% 20% 100% la Dreta de l'Eixample 52% 34% 14% 100% l'Antiga Esquerra de l'Eixample 55% 29% 16% 100% la Nova Esquerra de l'Eixample 56% 24% 20% 100% Sant Antoni 56% 24% 19% 100% el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc 60% 22% 18% 100% la Marina del Prat Vermell - AEI Zona Franca 62% 18% 20% 100% la Marina de Port 58% 18% 24% 100% la Font de la Guatlla 57% 20% 22% 100% Hostafrancs 59% 21% 20% 100% la Bordeta 60% 18% 22% 100% Sants - Badal 58% 19% 22% 100% Sants 60% 21% 19% 100% les Corts 53% 27% 20% 100% la Maternitat i Sant Ramon 54% 24% 22% 100% Pedralbes 50% 38% 12% 100% Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 55% 35% 11% 100% Sarrià 53% 35% 12% 100% les Tres Torres 52% 38% 10% 100% Sant Gervasi - la Bonanova 51% 37% 12% 100% Sant Gervasi - Galvany 51% 38% 11% 100% el Putxet i el Farró 54% 31% 15% 100% Vallcarca i els Penitents 56% 27% 17% 100% el Coll 60% 22% 18% 100% la Salut 54% 26% 21% 100% la Vila de Gràcia 59% 26% 15% 100% el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 56% 23% 21% 100% el Baix Guinardó 57% 21% 22% 100% Can Baró 58% 22% 20% 100% el Guinardó 59% 20% 21% 100% la Font d'en Fargues 56% 25% 19% 100% el Carmel 58% 19% 23% 100% la Teixonera 59% 19% 22% 100% Sant Genís dels Agudells 57% 19% 24% 100% Montbau 59% 19% 22% 100% la Vall d'Hebron 58% 18% 24% 100% la Clota 69% 19% 12% 100% Horta 56% 21% 23% 100% Vilapicina i la Torre Llobeta 57% 19% 24% 100% Porta 57% 19% 24% 100% el Turó de la Peira 58% 19% 23% 100% Can Peguera 51% 18% 31% 100% la Guineueta 54% 18% 27% 100% Canyelles 52% 17% 31% 100% les Roquetes 57% 20% 24% 100% Verdun 56% 20% 24% 100% la Prosperitat 55% 19% 25% 100% la Trinitat Nova 56% 19% 25% 100% Torre Baró 56% 20% 24% 100% Ciutat Meridiana 53% 20% 26% 100% Vallbona 58% 22% 20% 100% la Trinitat Vella 57% 22% 21% 100% Baró de Viver 54% 18% 28% 100% el Bon Pastor 60% 18% 22% 100% Sant Andreu 59% 19% 22% 100% la Sagrera 57% 19% 24% 100% el Congrés i els Indians 60% 19% 21% 100% Navas 58% 19% 23% 100% el Camp de l'Arpa del Clot 58% 20% 22% 100% el Clot 60% 19% 21% 100% el Parc i la Llacuna del Poblenou 59% 22% 19% 100% la Vila Olímpica del Poblenou 59% 28% 14% 100% el Poblenou 64% 22% 14% 100% Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 64% 24% 12% 100% el Besòs i el Maresme 56% 20% 24% 100% Provençals del Poblenou 63% 19% 18% 100% Sant Martí de Provençals 57% 18% 25% 100% la Verneda i la Pau 54% 18% 27% 100% BCN 56% 25% 19% 100% 27 6. Resultats per seccions censals La distribució territorial de la RDLpc per seccions censals (sscc) de Barcelona es presenta al Mapa adjunt. Al Gràfic 12 es pot observar la diversitat de la RDLpc de les sscc d’un mateix districte. Mentre que el districte amb menor RDLpc és Ciutat Vella, el barri de menor RDLpc, Ciutat Meridiana, està a Nou Barris i la secció censal d’inferior RDLpc a Sant Martí. Pel que fa als valors extrems, la secció censal de menor renda està al barri del Besòs i el Maresme, amb una RDLpc de 9.500€. Amb una dada més de quatre vegades superior, la secció censal de renda més alta està situada al barri de Pedralbes, amb una RDLpc de poc més de 43.000€. 28 El Gràfic 12 és il·lustratiu pel que fa a les sscc atípiques: la secció censal amb menor RDLpc de la ciutat està al districte de Sant Martí, que té un valor mig de renda proper a la mitjana de la ciutat (índex de 0,93). D’altra banda, hi ha un parell de seccions censals a Les Corts amb una RDLpc inferior a un bon nombre de sscc de Nou Barris o Ciutat Vella. Els quatre districtes que tenen valors de RDLpc per sobre de la mitjana de Barcelona, especialment l’Eixample i Gràcia, tenen un nombre significatiu de sscc per sota d’aquesta mitjana. El districte de Sant Martí torna a ser en termes de sscc el que te valors més extrems, tenint tant sscc amb índexs a l’entorn del 70% per sobre del conjunt de Barcelona com d’altres sscc inferiors al 45% de la mitjana de la ciutat. Al mapa de la pàgina següent es pot veure la posició de les 20 seccions censals amb més i menys RDLpc. Es constata que mentre les sscc de major RDLpc estan només a dos districtes, Sarrià- Sant Gervasi i les Corts, les sscc de menor nivell de RDLpc estan més disperses en la geografia de la ciutat, trobant-se a quatre districtes: Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Ciutat Vella. Des d’un punt de vista temporal s’ha pogut comprovar que mentre que les sscc de RDLpc més elevada van variant any a any (encara que sempre en un àrea espacial delimitada: Tres Torres, Pedralbes, Sant Gervasi), les sscc de menor RDLpc estan més estables, ja que des de 2015 fins a 2022 sempre són pràcticament les mateixes. 29 Treballar amb el detall de desagregació per secció censal suposa que alguns dels resultats poden estar afectats per dades individuals. Per aquesta raó es presenten els resultats de la RDLpc de les sscc en mapes de districte, amb una estratificació detallada en 15 categories. 30 Nivells de RDL Districte 1 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,1% De 0,45 a 0,60 14,8% 3,7% De 0,60 a 0,70 27,8% 6,4% De 0,70 a 0,80 22,2% 10,3% De 0,80 a 0,90 25,9% 14,3% De 0,90 a 0,95 1,9% 10,3% De 0,95 a -1,00 0,0% 8,8% De 1,00 a1,05 3,7% 9,9% De 1,05 a 1,10 3,7% 8,5% De 1,10 a 1,20 0,0% 9,1% De 1,20 a 1,30 0,0% 6,4% De 1,30a 1,40 0,0% 4,3% De 1,40 a 1,60 0,0% 3,7% De 1,60 a 2,00 0,0% 4,3% Més de 2,00 0,0% 0,0% 100,0% 100,0% 31 Nivells de RDL pc Districte 2 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,1% De 0,45 a 0,60 0,0% 3,7% De 0,60 a 0,70 0,0% 6,4% De 0,70 a 0,80 0,0% 10,3% De 0,80 a 0,90 2,9% 14,3% De 0,90 a 0,95 5,8% 10,3% De 0,95 a -1,00 8,1% 8,8% De 1,00 a1,05 13,9% 9,9% De 1,05 a 1,10 18,5% 8,5% De 1,10 a 1,20 24,3% 9,1% De 1,20 a 1,30 12,7% 6,4% De 1,30a 1,40 7,5% 4,3% De 1,40 a 1,60 6,4% 3,7% De 1,60 a 2,00 0,0% 4,3% Més de 2,00 0,0% 0,0% 100,0% 100,0% 32 Nivells de RDL pc Districte 3 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,1% De 0,45 a 0,60 0,0% 3,7% De 0,60 a 0,70 6,0% 6,4% De 0,70 a 0,80 17,1% 10,3% De 0,80 a 0,90 30,8% 14,3% De 0,90 a 0,95 19,7% 10,3% De 0,95 a -1,00 9,4% 8,8% De 1,00 a1,05 8,5% 9,9% De 1,05 a 1,10 3,4% 8,5% De 1,10 a 1,20 3,4% 9,1% De 1,20 a 1,30 1,7% 6,4% De 1,30a 1,40 0,0% 4,3% De 1,40 a 1,60 0,0% 3,7% De 1,60 a 2,00 0,0% 4,3% Més de 2,00 0,0% 0,0% 100,0% 100,0% 33 Nivells de RDL pc Districte 4 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,1% De 0,45 a 0,60 0,0% 3,7% De 0,60 a 0,70 0,0% 6,4% De 0,70 a 0,80 0,0% 10,3% De 0,80 a 0,90 3,5% 14,3% De 0,90 a 0,95 1,8% 10,3% De 0,95 a -1,00 1,8% 8,8% De 1,00 a1,05 5,3% 9,9% De 1,05 a 1,10 8,8% 8,5% De 1,10 a 1,20 22,8% 9,1% De 1,20 a 1,30 19,3% 6,4% De 1,30a 1,40 19,3% 4,3% De 1,40 a 1,60 5,3% 3,7% De 1,60 a 2,00 12,3% 4,3% Més de 2,00 0,0% 0,0% 100,0% 100,0% 34 Nivells de RDL pc Districte 5 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,1% De 0,45 a 0,60 0,0% 3,7% De 0,60 a 0,70 0,0% 6,4% De 0,70 a 0,80 0,0% 10,3% De 0,80 a 0,90 0,0% 14,3% De 0,90 a 0,95 0,0% 10,3% De 0,95 a -1,00 1,0% 8,8% De 1,00 a1,05 0,0% 9,9% De 1,05 a 1,10 1,0% 8,5% De 1,10 a 1,20 3,1% 9,1% De 1,20 a 1,30 17,3% 6,4% De 1,30a 1,40 16,3% 4,3% De 1,40 a 1,60 22,4% 3,7% De 1,60 a 2,00 38,8% 4,3% Més de 2,00 0,0% 0,0% 100,0% 100,0% 35 Nivells de RDL pc Districte 6 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,1% De 0,45 a 0,60 0,0% 3,7% De 0,60 a 0,70 0,0% 6,4% De 0,70 a 0,80 0,0% 10,3% De 0,80 a 0,90 1,1% 14,3% De 0,90 a 0,95 3,4% 10,3% De 0,95 a -1,00 9,2% 8,8% De 1,00 a1,05 21,8% 9,9% De 1,05 a 1,10 18,4% 8,5% De 1,10 a 1,20 29,9% 9,1% De 1,20 a 1,30 12,6% 6,4% De 1,30a 1,40 2,3% 4,3% De 1,40 a 1,60 1,1% 3,7% De 1,60 a 2,00 0,0% 4,3% Més de 2,00 0,0% 0,0% 100,0% 100,0% 36 Nivells de RDL pc Districte 7 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,1% De 0,45 a 0,60 0,0% 3,7% De 0,60 a 0,70 9,8% 6,4% De 0,70 a 0,80 15,4% 10,3% De 0,80 a 0,90 21,1% 14,3% De 0,90 a 0,95 15,4% 10,3% De 0,95 a -1,00 15,4% 8,8% De 1,00 a1,05 10,6% 9,9% De 1,05 a 1,10 7,3% 8,5% De 1,10 a 1,20 2,4% 9,1% De 1,20 a 1,30 1,6% 6,4% De 1,30a 1,40 0,8% 4,3% De 1,40 a 1,60 0,0% 3,7% De 1,60 a 2,00 0,0% 4,3% Més de 2,00 0,0% 0,0% 100,0% 100,0% 37 Nivells de RDL pc Districte 8 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,1% De 0,45 a 0,60 16,2% 3,7% De 0,60 a 0,70 20,5% 6,4% De 0,70 a 0,80 29,9% 10,3% De 0,80 a 0,90 22,2% 14,3% De 0,90 a 0,95 6,0% 10,3% De 0,95 a -1,00 3,4% 8,8% De 1,00 a1,05 0,9% 9,9% De 1,05 a 1,10 0,9% 8,5% De 1,10 a 1,20 0,0% 9,1% De 1,20 a 1,30 0,0% 6,4% De 1,30a 1,40 0,0% 4,3% De 1,40 a 1,60 0,0% 3,7% De 1,60 a 2,00 0,0% 4,3% Més de 2,00 0,0% 0,0% 100,0% 100,0% 38 Nivells de RDL pc Districte 9 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,1% De 0,45 a 0,60 6,3% 3,7% De 0,60 a 0,70 5,3% 6,4% De 0,70 a 0,80 5,3% 10,3% De 0,80 a 0,90 17,9% 14,3% De 0,90 a 0,95 22,1% 10,3% De 0,95 a -1,00 18,9% 8,8% De 1,00 a1,05 18,9% 9,9% De 1,05 a 1,10 4,2% 8,5% De 1,10 a 1,20 1,1% 9,1% De 1,20 a 1,30 0,0% 6,4% De 1,30a 1,40 0,0% 4,3% De 1,40 a 1,60 0,0% 3,7% De 1,60 a 2,00 0,0% 4,3% Més de 2,00 0,0% 0,0% 100,0% 100,0% 39 Nivells de RDL pcDistricte 10 Barcelona Menys de 0,45 0,7% 0,1% De 0,45 a 0,60 4,1% 3,7% De 0,60 a 0,70 3,4% 6,4% De 0,70 a 0,80 12,9% 10,3% De 0,80 a 0,90 17,7% 14,3% De 0,90 a 0,95 17,0% 10,3% De 0,95 a -1,00 12,2% 8,8% De 1,00 a1,05 10,9% 9,9% De 1,05 a 1,10 11,6% 8,5% De 1,10 a 1,20 3,4% 9,1% De 1,20 a 1,30 2,0% 6,4% De 1,30a 1,40 2,0% 4,3% De 1,40 a 1,60 1,4% 3,7% De 1,60 a 2,00 0,7% 4,3% Més de 2,00 0,0% 0,0% 100,0% 100,0% 40 7. Distribució i desigualtat territorial de la RDLpc Per a fer l’anàlisi de la distribució i desigualtat territorial de la RDLpc es presenta la forma estadística d’aquesta distribució i alguns estadístics característics de la mateixa, especialment els de dispersió o desigualtat. En primer lloc s’estima el nombre de persones que viuen en àrees de la ciutat d’un determinat nivell de renda. Tal com mostra el Gràfic 13, els diferents nivells de desagregació territorial porten a distribucions diferents. Quan el nivell de desagregació territorial és de districte hi ha diferències importants en la distribució dels territoris i la de la població resident en els mateixos. En canvi, el millor ajust entre la distribució de territoris i de població afectada s’obté amb la desagregació per sscc, per la seva homogeneïtat poblacional i major desagregació. Aquesta distribució mostra que aproximadament un 12% de la població de Barcelona viu en seccions censals de RDLpc molt baixa (inferior al 30% de la mitjana) i un 12,1% viu en seccions censals de renda molt alta (superior en un 41 30% de la mitjana). Més d’un 36% de la població viu en seccions censals properes a la RDLpc de la ciutat. Al Gràfics 14 i 15 es poden veure les distribucions de la RDLpc i de la RPLpc amb els seus valors quantitatius. A la Taula 10 es presenten els estadístics més representatius d’aquestes distribucions. 42 Taula 8: Estadístics de la distribució de la RDLpc i de la RPLpc. Barcelona 20223 Estadístics RDLpc RPLpc Mitjana 23.211 27.685 Mediana 22.316 25.321 Desv Tip 6.260 10.924 C.V. 0,270 0,395 Asimetria 1,007 1,558 Tant la RDLpc com la de la RPLpc tenen distribucions asimètriques a la dreta, de forma que la mitjana és superior a la mediana, i el coeficient d’asimetria és positiu. Cal observar, tanmateix, que és molt més asimètrica la distribució de la renda primària que la de la renda disponible. La moderació de les rendes més altes ha apropat la distribució de la RDLpc cap a la simetria. Tal com mostra la desviació típica i el coeficient de variació, la RPLpc té més dispersió que la RDLpc. Per tant, la desigualtat territorial de la renda és més elevada en Renda Primària que en Renda Disponible. Tenint en compte el significat de les variables considerades, la característica més rellevant de les seves distribucions són els indicadors de desigualtat, que es presenten a la Taula 94. Taula 9: Distribució de la RDLpc i de la RPLpc per percentils. Indicadors de desigualtat. Barcelona 2022 Percentils RDLpc RPLpc Indicadors desigualtat RDLpc RPLpc P10 16.072 16.793 P90/P10 1,93 2,45 P20 18.281 19.584 P90/P50 1,39 1,63 P30 20.022 21.640 P50/P10 1,39 1,51 P40 21.281 23.772 GINI 0,14 0,20 Mediana 22.316 25.321 P60 23.649 27.406 P70 24.947 29.545 P80 26.963 33.154 P90 30.986 41.162 Si bé els valors de la RPLpc són en tots els percentils superiors a la RDLpc, aquests diferencials són clarament progressius: entre Renda Primària i Disponible, en els percentils de renda més baixa (P10 i P20) els diferencials són molt petits, mentre que en el percentil 90, amb detracció de més de 10.000€, el diferencial és proper al 25% de la RPLpc. Els indicadors de desigualtat mostren dos aspectes rellevants: la reducció de la desigualtat al passar de la RPLpc a la RDLpc i, a més, aquesta reducció és més intensa entre les rendes altes. 3 Les mitjanes de la RDLpc i de la RPLpc no coincideixen amb les del conjunt de Barcelona perquè són dades de les sscc sense ponderar per població. 4 Tres dels quatre indicadors estan definits a partir dels percentils: la mediana (percentil 50%) i els percentils representatius dels valors més baixos (percentil 10%) i més alts (percentil 90%). També s’inclou un dels indicadors més emprat en les anàlisis de desigualtat: l’índex de Gini. 43 Pel que fa a la desigualtat de la distribució de la RDLpc entre les sscc de cada districte, a la Taula 10 es poden apreciar els resultats de dos indicadors, el quocient P90/P10 i l’índex de Gini. Pel que fa a l’índex de Gini, el districte amb més desigualtat territorial és Sant Martí i Ciutat Vella, seguits de Les Corts i Nou Barris. A l’altre extrem, Gràcia és el districte amb una desigualtat territorial menor, tant en termes d’Índex de Gini com de P90/P10. Taula 10: Desigualtat territorial per districtes P90/P10 i Gini. 2022 Districtes P10 P90 P90/P10 Gini Sant Martí 16.393 25.147 1,53 0,11 Ciutat Vella 13.234 20.260 1,53 0,11 Les Corts 23.637 39.070 1,65 0,10 Nou Barris 13.017 20.939 1,61 0,10 Sarrià-St. Gervasi 28.546 43.195 1,51 0,09 Horta-Guinardó 16.166 24.371 1,51 0,09 Sant Andreu 15.279 23.723 1,55 0,08 Sants-Montjuïc 17.328 23.898 1,38 0,07 Eixample 22.135 30.692 1,39 0,07 Gràcia 22.595 28.069 1,24 0,05 En relació a l’evolució 2015-2022 i 2021-2022 (Taula 11) la desigualtat territorial de la distribució de la RDLpc registra una tendència contrària: mentre que entre 2015 i 2021 disminueix (P90/P10 de 1,94 a 1,92) per efecte de la pandèmia, entre 2021 i 2022 la desigualtat territorial augmenta lleugerament (P90/P10 de 1,92 a 1,93). El resultat final són nivells de desigualtat força similars als de 2015. Entre 2021 i 2022, la desigualtat augmenta pel major creixement de les rendes altes, seguit de les baixes. Com a resultat la desigualtat augmenta 1 dècima a P90/P10 (rendes altes i rendes baixes) i 2 dècimes a P90/P50 (rendes altes i rendes mitjanes). Al mateix temps es redueix la desigualtat en 1 dècima entre P50/P10 (rendes baixes i la mediana). Taula 11: Evolució de las desigualtat territorial a Barcelona. 2015-2022 Indicadors 2015 2021 2022 P90/P10 1,94 1,92 1,93 P90/P50 1,37 1,37 1,39 P50/P10 1,41 1,40 1,39 GINI 0,15 0,14 0,14 L’explicació d’aquests resultats es pot fer sobre la base de les dades dels percentils al llarg d’aquests anys, que es presenten a la Taula 12. En el període 2015 a 2019 augmenta la desigualtat territorial, ja que augmenta la RDLpc de les sscc que estan situades en decils superiors. Amb la pandèmia hi ha una caiguda inicial homogènia de la RDL, seguida d’una reducció de la desigualtat el 2021, amb l’estancament de les rendes altes i el major creixement de les rendes baixes, en part pels mecanismes de protecció social. Al 2022, comença el retorn a la normalitat i 44 són els decils de RDLpc més extrems els que més creixen, donant lloc a un lleuger repunt de la desigualtat. El resultat d’aquestes dinàmiques són uns nivells de desigualtat no massa diferents dels de l’any 2015. Una representació visual de la desigualtat territorial es presenta a la corba de Lorenz adjunta. Taula 12: Evolució de la desigualtat territorial a Barcelona. Percentils. 2015-20, 2020-22 Percentils Distribució scc RDL pc Barcelona 2015 2021 2022 Var.15/22 Var.21/22 P10 14.060 15.393 16.072 9,5% 4,4% P20 16.104 17.444 18.281 8,3% 4,8% P30 17.731 19.264 20.022 8,7% 3,9% P40 18.863 20.601 21.281 9,2% 3,3% Mediana 19.853 21.612 22.316 8,9% 3,3% P60 21.008 22.726 23.649 8,2% 4,1% P70 22.250 24.014 24.947 7,9% 3,9% P80 24.114 25.910 26.963 7,4% 4,1% P90 27.272 29.577 30.986 8,5% 4,8% Corba de Lorenz RDLpc 2022 per sscc 45 8. Nota metodològica Les estimacions que es presenten en aquest informe tenen com a fonts d’informació l’Atlas de Distribución de la Renta de los Hogares de l’INE. les estimacions del Compte de Renda municipal de l’Idesca5t i el padró municipal d’habitants. El procés d’obtenció de les estimacions es fa seguint el següent procés:  Lectura de dades de l’Atlas a nivell de secció censal i municipal, obtenció de dades absolutes per a les magnituds següents: remuneració d’assalariats, prestacions socials (suma de prestacions de jubilació, desocupació i altres), altres ingressos, impostos i cotitzacions socials.  Obtenció dels estimadors territorials a partir de models de regressió on les magnituds del Compte de Renda municipal de l’Idescat s’ajusten amb les variables homòlogues de l’Atlas. Aquesta especificació s’aplica en els estimadors dels salaris, prestacions socials i impostos i cotitzacions. Tenint en compte els problemes de cobertura i conceptuals del concepte tributari dels “altres ingressos” en comparació a les Rendes Mixtes del Compte de Renda6, s’especifica en aquest cas un model múltiple amb les variables de l’Atlas que millor ajusten la magnitud comptable7. Obtenció de les estimacions a nivell de secció censal per a les cinc magnituds estimades. D’aquesta forma queda corregit el problema de la subcobertura de les dades de l’Atlas8.  Càlcul de la RDL i de las RDLpc com a saldo entre recursos i usos del Compte de Renda, a nivell de sscc9.  Obtenció dels resultats pels districtes i barris. Els resultats dels barris són una mitjana ponderada segons població resident dels resultats de les seccions censals. Els resultats dels districtes són una mitjana ponderada segons població dels barris.  Obtenció de totes les estimacions definitives amb un calibratge amb els resultats de l’estadística oficial de Catalunya, en el Compte de Renda de Barcelona de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). 5 La sèrie de Renda Familiar Disponible Bruta territorial d’Idescat (2010-2022) incorpora la Revisió estadística 2024. 6 La subcobertura suposa que els “altres ingressos” de l’Atlas tenen un valor molt menor que les Rendes Mixtes macroeconòmiques. El desajust conceptual té diferents elements entre els quals destaca el concepte de lloguer imputat, ja que tributàriament s’aplica a segones residències i comptablement s’aplica a l’habitatge principal. 7 Malgrat als problemes esmentats, l’ajust dels model de Rendes Mixtes és satisfactori. 8 Amb carácter general la subcobertura de la Renda neta per càpita de l’Atlas, que és el concepte equiparable a la Renda disponible aquí estimada, és de prop del 30%. La Renda bruta per càpita de l’Atlas, que són els ingressos de les llars sense restar els impostos i les cotitzacions, és un concepte comparable al total de recursos comptable, i en aquest cas el biaix és encara més elevat. 9 S’ha detectat que de vegades una sc té un valor atípic, amb una gran diferència entre renda bruta i neta, derivada de l’acció d’una llar de renda molt elevada, acció que queda reflectida en els usos del compte (impostos) però no en els ingressos. En aquest cas s’imputa el valor de la renda neta a partir de la bruta. Aquesta problemàtica afecta a molt poques sscc (menys de 10 entre les més de 1000 que té Barcelona). 46 9. Glossari de conceptes . Compte de Renda de les Llars: Compte de Renda del sector institucional Llars que recull els recursos i usos de l’economia de les llars i que genera com a saldo els recursos que les llars poden destinar al seu consum o a l’estalvi. Cotitzacions socials: Pagaments que els treballadors realitzen a la Seguretat Social. Desigualtat territorial de la renda: Dispersió en la distribució de la renda en les diferents àrees territorials que composen un territori en estudi. Impostos: Tributs de caràcter directe i naturalesa personal que graven la renda i el patrimoni de les persones físiques. Inclou I’Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), Impost de Béns Immobles (IBI) i l’Impost sobre vehicles de Tracció mecànica (IVTM). Indicadors de desigualtat: L’indicador de desigualtat més emprat és l’índex de Gini, però freqüentment es fan servir com a indicadors quocients entre valors de la distribució: el quocient entre els valors màxim i mínim, i també el quocient entre percentils: P90/P10, P90/P50 i P50/P10. Prestacions socials: S'entenen les transferències corrents proporcionades a les llars amb intervenció d'un tercer (Administració pública, societats, institucions de crèdit, etc.), que són objecte d'assignació personal i tenen com a finalitat cobrir les càrregues que, per a les llars, es deriven de l'existència de certs riscos o necessitats sense que hi hagi una contrapartida equivalent i simultània del beneficiari. Remuneració d’Assalariats: Comprèn tota la remuneració en efectiu i en espècie a pagar pels ocupadors als seus assalariats com a contrapartida del treball realitzat per aquests durant el període comptable. Renda Disponible de les Llars: saldo entre els recursos i els usos del Compte de Renda de les Llars segons la fórmula: RDL = (Remuneració d’Assalariats + Prestacions + Rendes Mixtes ) – (Impostos + Cotitzacions) Renda Primària de les Llars: suma de la remuneració d’assalariats, rendes dels professionals, rendes de la propietat, lloguer imputat i altres rendes alienes a l’acció del sector públic Rendes Mixtes: Inclou les rendes dels professionals, el lloguer imputat i el saldo de rendes de la propietat. 47 10. Referències i fonts d’informació Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (2023): Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona (2020) https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca/renda-familiar/renda-familiar/distribucio-territorial-de-la-renda- familiar Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (2023): Els salaris a Barcelona (2021) https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca/mercat-de-treball/remuneracions-salarials/remuneracions- salarials Eurostat (2013): The use of registers in the context ef EU-SILC: challenges and opportunities. Statistical Working Papers. Luxembourg. https://ec.europa.eu/eurostat/documents/3888793/5856365/KS-TC-13-004-EN.PDF IDESCAT (2024): Renda Familiar Disponible Municipal 2021. https://www.idescat.cat/pub/?id=pibc INE (2023): Atlas de Distribución de la Renta de los Hogares 2021. https://www.ine.es/experimental/experimental.htm INE (2022): Atlas de Distribución de la Renta de los Hogares. Metodologia https://www.ine.es/experimental/atlas/exp_atlas_proyecto.pdf INE (2023): Encuesta de Condiciones de Vida (2021). https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/categoria.htm?c=Estadistica_P&cid=1254735976608 INE (2024): Contabilidad Regional de España (CRE). https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/categoria.htm?c=Estadistica_P&cid=1254735576581 Méndez, JM. y Vega, P. (2014): Comparación entre los ingresos del trabajo entre la ECV y las fuentes administrativas, Documentos de Trabajo, 2/14. INE Ministerio de Trabajo (2022). Muestra Contínua de Vidas Laborales. http://www.seg- social.es/wps/portal/wss/internet/EstadisticasPresupuestosEstudios/Estadisticas/EST211?changeLanguage=es Ministerio de Trabajo (2023). Muestra Contínua de Vidas Laborales. Metodologia. http://www.seg-social.es/wps/wcm/connect/wss/320b09c6-dc33-42be-b532- 08880e618742/MCVLGuia20191003.pdf?MOD=AJPERES&CVID= Muns, J. (1971): La renta de Barcelona ciudad y su zona de influencia, Revista Econòmica de Catalunya, 23. Banca Catalana Reglamento UE 549 (2014): Sistema Europeo de Cuentas Nacionales y Regionales de la UE https://www.boe.es/doue/2013/174/L00001-00727.pdf 48