ÚTIL PRÀCTIC 23 Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives 3a edició actualitzada (Setembre 2024) Alícia Artiaga i Porcar COORDINACIÓ: Espai Torre Jussana – Serveis per a Associacions Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 30 08035 Barcelona tjussana@bcn.cat www.tjussana.cat AUTORIA: Alícia Artiaga i Porcar DISSENY I MAQUETACIÓ: Anna Giménez - Gemma Parés (CAB – Torre Jussana) Sonia Vargas (soniavargasdesign.com) CORRECCIÓ: Plataforma per la llengua DIPÒSIT LEGAL: B.8812-2013 Març 2013 (1a Edició) Maig 2016 (2a Edició) Setembre 2024 (3a Edició) Index Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Torre Jussana, serveis a les associacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 L’autora i introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 I . Per on comencem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 II . Número d’Identificació Fiscal (NIF) i certificat digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 III . Impost sobre societats (IS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 IV . Impost sobre activitats econòmiques (IAE) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 V . Impost sobre el valor afegit (IVA) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 VI . Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 VII . Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 VIII . Incentius al mecenatge i altres deduccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 IX . Declaració d’utilitat pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 X . Calendari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 XI . Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 XII . Bibliografia complementària, normativa de referència i altres fonts de consulta . . . . . . . . . . 64 UP23 · Fiscalitat Presentació el sistema tributari, evitar que sigui considerat un tema inabastable i incomprensible i facilitar que pugueu gestionar Torre Jussana-Centre de Serveis a les Associacions millor les vostres obligacions fiscals. La fiscalitat és un conjunt continua apostant per editar publicacions que tenen per de regles de joc clau per a construir l’espai comú de la objectiu facilitar-vos, a les associacions, l’assoliment de les manera més completa possible. I les associacions, com a vostres finalitats. És el cas d’aquesta col·lecció, els Útils figures jurídiques amb voluntat de millorar les condicions de Pràctics, amb la qual es pretén aportar eines pràctiques per vida de la ciutadania, heu de conèixer-les a fons per a saber a resoldre els dubtes més comuns que puguin sorgir en el quines són les vostres obligacions. vostre dia a dia. Des de l’Ajuntament de Barcelona i el Consell d’Associacions Al 2013 vam llançar la primera edició d’aquest document i , de Barcelona (CAB), entitat gestora de Torre Jussana, d’ençà de la primera actualització que es va realitzar al 2016, esperem que aquestes pàgines us resultin especialment útils han estat diversos els canvis legislatius que afecten el sistema i pràctiques. Us animem a aprofitar-les i a complementar-les, impositiu al que, també, estan subjectes les associacions i si ho considereu pertinent, amb els recursos i serveis que resta d’entitats. Des de petites modificacions en alguns dels ofereix l’equipament. impostos (trams, terminis, formularis, etc...) fins a l’aprovació el passat mes de desembre de 2023 del Real Decret Llei Amb el convenciment que les associacions sou cabdals 6/2023 que modifica la Llei 49/2002, Llei de Mecenatge. Per per a fer de Barcelona una ciutat justa socialment i sana tot plegat hem considerat necessari, de nou, actualitzar el democràticament, treballem per oferir-vos serveis que us número 23 de la col·lecció, dedicat a les obligacions fiscals ajudin a millorar el vostre funcionament. de les entitats no lucratives. Us convidem, doncs, a llegir-lo; si teniu dubtes, ja sabeu Aquest Útil Pràctic ha estat concebut des dels seus inicis que teniu l’equip de Torre Jussana a la vostra disposició amb l’objectiu d’exposar a les associacions com funciona (www.tjussana.cat). Lluís Rabell Aida Leal i Joan Manuel V. Parisi Regidor de Participació Consell d’Associacions de Barcelona Barcelona, Juny de 2024 4 Torre Jussana, serveis a les associacions UP23 · Fiscalitat Torre Jussana,serveis a les associacions El model Torre Jussana Què us oferim? Com? A l’Espai Torre Jussana - Centre de serveis a les associacions És molt senzill. Hi ha associacions que funcionen bé i d’altres treballem per oferir-vos informació, formació, assessoraments, que no tan, com passa amb totes les formes jurídiques. El acompanyaments, suport en l’elaboració dels tràmits digitals, que cal veure és quins són els motius que fan que l’entitat no publicacions, cessió d’espais, difusió del fet associatiu i molts acabi de rutllar del tot. Segurament allò a resoldre o millorar més serveis amb la intenció de millorar la vostra capacitat per tindrà un caràcter intern i no de l’entorn; en aquest cas, hem a assolir les finalitats i els reptes que us heu plantejat com d’esbrinar què ens falla, el perquè, i buscar les solucions més organització. En aquesta tasca, la nostra experiència ens ha adequades per tal que tot plegat vagi millor. portat a definir una estratègia d’atenció i intervenció que ens permet establir diferents plans d’actuació per a cada cas. A Torre Jussana hem desenvolupat a partir de l’experiència el que anomenem «les claus del bon funcionament» aplicable Continuem avançant en el suport a les organitzacions sense a tot el sector, fet que ens ha permès definir un mètode ànim de lucre de Barcelona, oferint mecanismes de millora, d’intervenció que faciliti a les associacions la superació dels orientats al seu desenvolupament integral. La clau de volta elements que no acaben d’anar prou bé. radica a detectar allò que és millorable per buscar la fórmula o el conjunt de fórmules més adequades perquè es puguin produir els avenços desitjats. El patró del bon funcionament Diem que una associació funciona correctament quan té molt clars els seus objectius, la seva raó de ser, que sap on vol Trenquem tòpics anar, que sap quina realitat vol modificar (INTENCIÓ). Els seus Sovint ens trobem amb molts tòpics que acaben definint projectes tindran sentit si els acosten a aquest objectiu. Per el sector: la gent no participa, ningú no vol assumir tant, sap on vol anar i què ha de fer per arribar-hi (ACCIÓ). responsabilitats, som els de sempre... Formulacions més Però aquest camí no es pot emprendre només des de la junta o menys encertades però que tenen poc a veure amb directiva. Cal l’aprovació de la seva base social, que ha d’estar algunes realitats. Barcelona no seria possible sense els implicada i motivada en el projecte, ja que és el seu i en associacionismes i la participació de la gent que assumeix comparteix els mateixos objectius (PARTICIPACIÓ). També ha responsabilitats. I per això, aquests prejudicis, com a mínim, de tenir una estructura que li permeti fer funcionar la màquina cal qüestionar-los per tal que no acabin limitant l’important en tots els nivells, ja sigui en l’econòmic, en l’organitzatiu o en paper dels col·lectius en la construcció d’una ciutat millor per d’altres que en garanteixen el bon funcionament. (GESTIÓ). als seus habitants. I, finalment, un eix transversal i estratègic sobre com comuniquem qui som i que fem. (COMUNICACIÓ EXTERNA). El que us proposem, si sou una entitat que voleu superar els tòpics i que creu en la feina que fa i en la del conjunt del moviment associatiu de la ciutat, és animar-vos a comptar amb nosaltres per a millorar, créixer i optimitzar al màxim l’acció de les persones que hi ha al darrere de la vostra entitat. 6 UP23 · Fiscalitat Torre Jussana,serveis a les associacions L’Útil Pràctic que teniu a les mans s’escau dins de l’àmbit sinó que des de Torre Jussana estarem encantats de de la Gestió, on s’emmarca l’administració econòmica i respondre els dubtes que tingueu (ens els podeu fer arribar tributària. Aquest és, possiblement, un dels aspectes més a través d’aquest formulari) i us animem a participar en les desconeguts per part de les persones implicades en les formacions que de forma periòdica organitzem arreu de la entitats, així que no tant sols us oferim aquest document, ciutat sobre aquesta i d’altres temàtiques. 7 L’autora i introducció UP23 · Fiscalitat L’autora i introducció L’autora Centre de Serveis a les Associacions i al Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona (CRAJ) . Alícia Artiaga i Porcar: Ll icenciada en ciències Professora del Curs de Direcció i gestió d’organitzacions no econòmiques i empresarials per la Universitat Pompeu governamentals d’ESADE (URL) . Professora del Màster de Fabra . Responsable d’Administració i Finances d’Amnistia Direcció i gestió d’entitats no lucratives - Creu Roja (UOC) Internacional Catalunya, entitat de defensa dels drets fins 2018 . Professora del Postgrau de Direcció de Centres humans . Administradora del Patronat de la Fundació Comtal Educatius – CESAG (UIB) fins 2016 . Professora del Postgrau del Casc Antic de Barcelona, dedicada a l’educació i inserció de Captació de Fons (Fundraising) - IL3 (UB) fins 2020 . per a infants, adolescents i joves en situació de vulnerabilitat . Experta en diferents àmbits de la gestió associativa, entre Professora de les Escoles Universitàries de Treball i els quals destaca el marc legal i fiscal de les organitzacions Educació Social - EUTSES (URL) - Fundació Pere Tarrés . i la gestió econòmica i financera . Voluntària des de fa molts Col·laboradora en propostes formatives a Torre Jussana - anys en diferents organitzacions del tercer sector . Introducció A ningú no se li escapa que a la nostra societat les organit- tar totes les situacions en què ens podem arribar a trobar . za cions del Tercer Sector tenen cada cop més presència, Per a això ja existeix bibliografia tècnicament més qualificada, tant pel nombre d’entitats com per la creixent rellevància i algunes referències de la qual us facilitem al final per si voleu amplitud de les seves funcions . Alhora, aquesta rellevància aprofundir-hi, i que dona resposta a necessitats més específi- social accentua la necessitat d’assumir que les nostres ques . La pretensió és que el llenguatge sigui el més planer pos- organitzacions són persones jurídiques i, com a tals, ens sible i que de la lectura del document en traguem idees clares capaços d’exercir drets i contreure obligacions, que i concretes, en especial per a qui comença a endinsar-se en basen la seva existència en la confiança que la societat aquest món, de manera que siguem capaces d’entendre què hi té dipositada . I el nostre ferm compromís per les bones és cada impost, què implica i com l’hem de treballar . pràctiques, el rigor i la transparència ha de començar pel compliment de les obligacions legals i fiscals derivades Fet i fet no és el primer Útil Pràctic que es publica des de de la normativa que ens afecta . Per tant, esdevé essencial Torre Jussana sobre aquesta temàtica, ni aquesta la seva per a les nostres entitats conèixer aquest marc normatiu, primera versió, però atesa la seva rellevància és important per poder ser conscients de les regles del joc i de quines mantenir la informació actualitzada, d’aquí aquesta nova són les nostres responsabilitats i exigències, de quines revisió . Agraeixo a l’equip de Torre Jussana la confiança tramitacions cal fer i en quins terminis, i així poder treballar dipositada en l’elaboració d’aquest material: ha estat tot un convenientment a les nostres organitzacions, sense ensurts repte del qual espero haver-me’n sortit . de darrera hora . I a vosaltres que m’esteu llegint: recordeu que sempre Aquest Útil Pràctic no pretén ser una exposició exhaustiva de la podeu comptar amb el suport i l’assessorament de la gent casuística i complexitat que poden arribar a presentar totes de Torre Jussana si necessiteu un cop de mà . les figures tributàries que ens poden afectar, sinó que vol ser precisament una aproximació pràctica a aquest àmbit, de Desitjo que us resulti clarificador i d’utilitat per poder manera que deixi de ser per a molts un món inabastable i com- emprendre, pas a pas i amb més tranquil·litat, el treball en plex, per convertir-se en un element més de la nostra gestió l’àmbit fiscal . quotidiana . Per tant, segurament no hi trobareu les paraules tèc- nicament més acurades, ni hi veureu reflectits tots els aspectes continguts en les diferents normatives, ni hi podrem presen- Bona feina!! 9 I Per on comencem? UP23 · Fiscalitat I. Per on comencem? Per endinsar-nos en aquest món de les obligacions fiscals Per començar t indrem un seguit d’obligacions de les entitats, el primer que ens cal és situar la qüestió i documentals o informatives amb Hisenda: comunicar- entendre el plantejament del legislador . los la nostra existència i dades bàsiques mitjançant la declaració censal, obtenir el nostre Número d’Identificació A primer cop d’ull, de segur que se’ns acudeixen raons per Fiscal (NIF) com a mecanisme per identificar-nos de defensar la conveniència d’atorgar privilegis fiscals a les manera unitària o aconseguir el certificat digital de organitzacions sense ànim de lucre . I és que, per comen- representant de persona jurídica per poder interactuar amb çar, podem argumentar que una de les raons de l’existèn- les Administracions Públiques . Igualment haurem de dir-li a cia de les entitats del Tercer Sector és complementar la l’Agència Tributària quin tipus d’activitat fem, classificant- tasca social (entesa en el sentit ampli del terme) que en les nos mitjançant el que s’anomena un epígraf de l’Impost nostres societats s’entén que és responsabilitat de l’Es- sobre Activitats Econòmiques (IAE) . tat, de manera que si se supleixen tasques per a les quals els Estats destinarien recursos procedents de la tributació, Ser persona jurídica farà que estiguem subjectes a l’Impost seria fins a cert punt lògic que les entitats poguessin estar sobre Societats (IS), que grava el moviment econòmic exemptes d’aquesta tributació . D’aquesta manera podrien de qualsevol organització . La bona notícia és que aquí la destinar directament els recursos a les seves tasques soci- pròpia normativa reconeix la particularitat de les nostres als i generar així una major eficiència en el circuit . entitats i fa que sovint no suposi una càrrega tributària, però que sí que l’haguem de tenir en compte perquè Però alhora les entitats són un agent social i igual que fàcilment ens tocarà declarar, presentar la informació demanem la coresponsabilitat als altres agents de la soci- vinculada a l’impost . etat (persones individuals, empreses, etc .) en els diferents aspectes de la nostra societat i en el finançament de deter- En el decurs de les nostres activitats participarem en minats àmbits, nosaltres també hem d’aportar el nostre gra- transaccions amb contraprestació econòmica i això és net de sorra que permeti sostenir els serveis comuns dels precisament sobre el que grava l’Impost sobre el Valor què també ens beneficiem: seguretat, neteja, infraestruc- Afegit (IVA), que és un tribut indirecte que es fixa en què tures, educació, l’existència d’ajuts i subvencions per a qui fem i no en qui som . L’haurem de tenir present per saber té menys recursos, etc . si podem repercutir IVA en els nostres ingressos i, si és el cas, aleshores comparar-ho periòdicament amb l’IVA de les Per tant, s’entén que les entitats sense ànim de lucre són nostres compres, per aportar-li la diferència a Hisenda . O subjectes fiscals i, com a tals, han de participar del pro- si per contra, no en repercutim i aleshores hem d’assumir cés comú que permet als nostres estats i ens equivalents tot l’IVA que paguem en les compres com a cost . dotar-se de recursos per a les seves funcions, mitjançant la tributació col•lectiva. Un altre tema és com es concreta Si tenim personal en plantilla, o professionals que ens fac- aquesta tributació per al sector . turen, o un contracte de lloguer pel nostre local, ens per- tocarà practicar retencions a les persones implicades, és La qüestió és que no hi ha una fiscalitat per a les entitats a dir, retenir-los una part en fer-los el pagament pels seus del Tercer Sector . No s’han creat uns impostos específics serveis per avançar-lo a Hisenda en nom seu . Perquè l’Im- per a nosaltres, sinó que les figures impositives que ens post sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), no afectaran seran exactament les mateixes que ha de tenir és un impost que suposi cost tributari per a nosaltres (no present qualsevol altra persona jurídica1, però amb alguna hi estem subjectes), però sí que tenim l’obligació de parti- modificació en la seva aplicació pràctica . cipar en la seva gestió . 1 Com que a Catalunya no hi ha competències delegades pel que fa a l’àmbit fiscal, la normativa d’aplicació és l’estatal. 11 UP23 · Fiscalitat I. Per on comencem? Tot i alguna variació en la concreció pràctica dels impostos de cooperació internacional reconegudes com a tals amb donada per la pròpia normativa tributària, la diferència més una de les formes jurídiques abans esmentades) . Aquestes significativa ens l’aporta el règim especial que estableix la són, doncs, les úniques entitats que es podran acollir a les Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les modificacions fiscals que introdueix la llei 49/2002 . entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, i que és el que s’anomena un «règim subsi- És a dir, que la normativa ha decidit fer prevaler l’argumenta- diari del règim general» . ció que exposàvem inicialment de la complementarietat de la tasca social dels estats, entenent que ha de promocionar Aquesta llei té un doble efecte sobre les entitats que s’hi allò que és responsabilitat seva com a Estat (“bé comú” o poden acollir: reducció o fins i tot exempció en la tributa- “interès general”), deixant de banda l’interès particular, que ció d’alguns impostos a què estan subjectes les entitats; i, entén que és responsabilitat de la pròpia societat . alhora, permet oferir desgravació a les persones físiques i jurídiques que fan donacions a aquestes entitats . D’aquí que En les properes pàgines, seguint l’esquema que veureu a també es conegui com la Llei del Mecenatge, a través del a continuació, a la pàgina 13 d’aquest document, anirem Real Decret Llei 06/2023 . desgranant tots aquests conceptes, així com què significa cada impost i quines obligacions documentals, d’informació La clau de volta és que no totes les entitats que considerem o econòmiques representen per a nosaltres . dins del Tercer Sector poden acollir-se al règim especial de la llei 49/2002 . El legislador ha decidit apostar per les enti- tats que treballen pel que s’anomena «interès general» i el tenen oficialment reconegut (ja sigui perquè són funda- Webgrafia complementària cions i, per tant, l’interès general forma part del seu ADN, perquè són associacions que han aconseguit el que s’ano- Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de mena «Declaració d’Utilitat Pública», o perquè són entitats Barcelona - CRAJ: • Fiscalitat a les associacions: tot el que cal saber (2024) D’interès particular Xarxanet: Associacions • Les entitats no lucratives i les obligacions fiscals (2013) D’interès general Hablemos de gestión: • Podcast: Actividad económica, impuestos y Entidades No Lucrativas (2016) Sense reconeixement oficial Altres articles: • ¿Qué es actividad económica en las asociaciones? (2023) (Asociaciones .org) Fundacions Amb reconeixement oficial: Declaració d’Utilitat Pública Entitats fiscalment protegides per la llei 49/2002 Organitzacions de cooperació al desenvolupament Font: César Herraiz: “Fiscalidad de entidades no lucrativas” en Gestión actual de una ONG (Coordinadora: Lorena Moro - LID Editorial, 2009) 12 UP23 · Fiscalitat I. Per on comencem? Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives Persona és Li aplica la fiscalitat de qualsevol Rendes Subjecte ENTITATS és altra persona jurídica exemptes No s’aplica jurídica ACOLLIDES (art. 6 i 7) gravamen fiscal A LA LLEI Rendes no 10% sobre Model 036 | Declaració Censal 49/2002 exemptes beneficis té Obligacions CERTIFICAT DIGITAL ENTITATS Rendes No s’aplica Censals PARCIALMENT exemptes gravamen EXEMPTES NIF (no acollides a Rendes no 25% sobre la llei 49/2002) exemptes beneficis està RESULTAT IMPOST RENDES NO EXEMPTES RENDES EXEMPTES totes les rendes ECONÒMIC subjecta es declaren SOBRE Ingressos no exempts Ingressos exempts a Ingressos mitjançant el SOCIETATS Despeses vinculades als Despeses vinculades Despeses ingressos no exempts als ingressos Model 200 | (Impost directe) exempts Resultat Resultat no exempt Anual base econòmic Si és positiu, s’hi aplica gravamen (%) Resultat exempt comptable activitats està IAE Alta en epígraf Exempció per volum fa econòmiques subjecta a moviment econòmic Declaració censal (model 036) transaccions gravades IVA IVA IVA La diferència es declara/ s R es paga liquida Model 303 | Trimestral participa amb contra- per en (Impost en les en les compres vendes a hisenda mitjançant prestació indirecte) Model 390 | Anual Si no f Sense possibilitat de deducció de l’IVAS existeix IVAR f IVAS s’assumeix com a cost Activitats exemptes d’IVAR per No hi ha obligacions article 20 de la Llei d’IVA documentals regla de la ingressos IVA S’aplica el % de prorrata sobre prorrata si es R % de el total d’IVA per trobar combinen ingressos IVA s R + ingressos que no permeten IVA prorrata l’IVAs deduïble, passant la R resta a ser cost ha Si la suma d’operacions anual Declaració anual Model 347 | Anual Inclou subvencions, d’informar és superior a 3005,06€ d’operacions amb compres, vendes, etc. terceres persones IRPF obligada a f Personal en plantilla es declara/liquida Model 111 | Trimestral ha de (No subjecta, practicar (% segons total sou brut) mitjançant gestionar n’és gestora) retencions f Professionals que Model 190 | Anual ens facturin (15%) f Arrendadors (19%) es declara/liquida Model 115 | Trimestral mitjançant Model 180 | Anual activitats en té Fundació pot acollir-se a la només d’interès reconeixement si duu general oficial LLEI 49/2002 Rendició anual a terme Associació declarada implica de comptes d’Utilitat Pública Deducció per es declara Model 182 | Anual donacions mitjançant Bonificació d’impostos a què Percentatges de deducció per a donacions de persones físiques: està subjecta IMPOST DE LA RENDA Fins els 250 € primers 80% Import igual o superior, a la mateixa IBI Resta de l’import entitat, durant els darrers 3 anys 45% de donacions Resta 40% IAE Percentatges de deducció per a donacions de persones jurídiques: IS IMPOST SOBRE SOCIETATS Més rendes exemptes Import igual o superior, a la mateixa entitat, + gravamen del 10% IMPORT DEL 50% DONATIU durant els darrers 3 anys ... Resta 40% Impost Abc Link a contingut de la guia Model a presentar 13 Entitat IMPORT DEL CONJUNT DE DONATIUS II Número d’Identificació Fiscal (NIF) i certificat digital UP23 · Fiscalitat II. Número d’Identificació Fiscal (NIF) i certificat digital Com a subjectes fiscals que som i per tal de poder desen- Un cop hàgim constituït la nostra organització, sigui volupar l’activitat que hem definit com l’objecte social de quina sigui la nostra forma jurídica (associació, fundació, la nostra entitat i interactuar convenientment amb terceres etc .) i l’hàgim inscrit en el registre d’entitats que ens cor- persones, ja siguin físiques o jurídiques, cal que estiguem respongui (si és d’àmbit autonòmic, o inferior, al Regis- correctament registrades i que tinguem el nostre número tre d’Associacions o Fundacions de la Direcció General d’identificació fiscal (NIF) . de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Jus- tícia de la Generalitat de Catalunya; si som d’àmbit El NIF per a una persona jurídica o organització és l’equi- estatal, els tràmits per inscriure’ns hauran de ser en el valent al DNI o NIE (Document Nacional d’Identitat) per a Registre d’Associacions del Ministeri de l’Interior o en el qualsevol de nosaltres a escala individual . És un nombre Registre de Fundacions del Ministeri de Justícia), haurem de de 8 dígits amb una lletra al davant que ens identifica de fer el procés paral·lel, però amb l’Administració Tributària, manera única davant de tercers amb qui interactuem durant en el termini d’un mes des de la constitució . tota la vida de l’organització . Cap més organització tindrà el nostre mateix NIF . Això vol dir que haurem de donar-nos d’alta com a subjecte fiscal . Moltes de les tramitacions a fer amb l’Agència Tribu- tària es fan mitjançant els formularis que tenen establerts per això i que anomenen models, classificats amb un sis- tema numèric d’identificació . La comunicació d’alta de què estem parlant, per exemple, es fa mitjançant la declaració censal i que correspon al Model 036 . La declaració censal és el formulari pel qual comuniquem a Hisenda les nostres dades bàsiques, així com la nostra activitat econòmica i les obligacions tributàries que se’n deriven . Durant la vida de l’organització el podrem presentar tantes vegades com calgui per poder comunicar qualsevol Per això mateix esdevindrà un document bàsic per a nosal- variació d’aquests aspectes . Sempre que presentem aquest tres, que ens requeriran per a les gestions que hàgim de dur model haurem d’indicar-ne el motiu: alta, baixa o variació a terme: compra de materials, sol·licitud d’ajuts i subvenci- de dades i sempre haurem de fer-ho abans que tingui lloc ons, tràmits bancaris, llicències d’activitat a la via pública, la modificació en qüestió . signatura de convenis, etc . Cal tenir-lo sempre localitzat i disponible . Com diuen molts textos relacionats amb aquest Sent la primera vegada que presentem el formulari ens cal- tema: «totes les persones jurídiques tindran assignat un drà indicar les dades identificatives de l’entitat (nom o raó codi d’identificació fiscal i se’ls podrà exigir que s’acreditin social) i la informació essencial bàsica sobre la nostra orga- mitjançant l’exhibició de la targeta corresponent .» nització: forma jurídica (a la pàgina 2B), representants inicials (a la pàgina 3), any econòmic, tipus d’activitat, obligacions Així com en els DNI de les persones físiques la lletra és tributàries que ens poden afectar (IVA, IS, IRPF . . .), etc . Tot resultat d’un algoritme (en funció dels nombres que com- i que hi ha alguna casella obligatòria, només cal omplir les ponen el DNI), en el cas dels NIF de persones jurídiques, la informacions que ens apliquin . El propi model online anirà lletra té sentit, ja que indica de quin tipus d’organització es habilitant / deshabilitant caselles segons les opcions que tracta segons la classificació establerta per l’administració anem indicant . tributària . Així, les societats anònimes tenen una A en el NIF, les societats limitades una B, els organismes públics una Q, les entitats religioses una R… Les entitats sense ànim de lucre (associacions, fundacions…) totes tenen una G al principi del seu NIF . 15 UP23 · Fiscalitat II. Número d’Identificació Fiscal (NIF) i certificat digital Alhora aquest mateix procés serà el que ens servirà per Per a més informació sobre el model en qüestió i la manera demanar el nostre número d’identificació fiscal (NIF) d’emplenar-lo, ens podem adreçar a la web de l’Agència marcant-ho específicament a la casella 110 del model 036 . Tributària, a l’apartat “Informació i gestions”, opció “Censos, NIF i domicili fiscal”, on podem accedir a «Model 036. Declaració censal d’alta, modificació i baixa del cens» Actualment, des de la pàgina web de l’Agència Tributària es poden confeccionar tots els models en línia . Els formularis recullen la informació que cal trametre a Hisenda i, quan correspon, enllacen amb les pasarel·les segures de paga- Junt amb el formulari de la declaració censal (model 036) ment per als models que comporten liquidació . haurem d’aportar: Seguint la normativa vigent de règim de procediment ■ original i còpia de l’acta fundacional (escriptura pública administratiu, que implica la implementació progressiva de en el cas de fundacions), sistemes telemàtics per a la gestió de tràmits, l’Agència Tri- butària minimitza al màxim les gestions presencials . Això fa ■ original i còpia dels estatuts, que pràcticament totes les tramitacions s’hagin de fer amb certificat digital o mitjançant una habilitació temporal per ■ original i còpia de la sol·licitud d’inscripció en el fer tràmits online . Registre d’Entitats, Atès que per a això cal tenir un NIF vàlid, la primera pre- ■ còpia del DNI del representant legal de l’entitat. sentació de la declaració censal és una de les poques que es poden dur a terme presencialment, portant-hi el formu- Amb això l’Agència Tributària ens assignarà un NIF provisional, lari que haurem emplenat des de la mateixa web d’Agèn- que ja ens permetrà actuar, però que haurà de ser substituït cia Tributària . més endavant pel NIF definitiu (que mantindrà el número assignat), i que obtindrem un cop el Registre d’Associacions hagi resolt definitivament la inscripció de l’entitat, aportant a l’Agència Tributària còpia de la resolució d’inscripció . 16 UP23 · Fiscalitat II. Número d’Identificació Fiscal (NIF) i certificat digital Certificat Digital certificat està identificat per un número de sèrie únic i té un Per a la resta de tramitacions que hàgim de fer a partir període de validesa de 2 anys . d’aquest primer moment, ens caldrà disposar d’un certificat digital que ens permeti fer totes les gestions La qüestió clau és que no existeix un “certificat digital d’en- telemàticament, tant amb Agència Tributària com amb la titat”, sinó que són certificats de representació de perso- resta d’administracions públiques . nes jurídiques . De fet, en la vida real, l’entitat per si mateixa també necessita una persona que la representi, així que El certificat digital és una eina que s’instal·la al nostre ordi- aquesta és la translació al món digital d’aquesta necessitat . nador i que vincula unes dades de verificació de signatura i en confirma la seva identitat electrònicament . És, doncs, Els passos a seguir per obtenir el certificat digital de l’equivalent electrònic a un document d’identitat . Cada representant d’entitat jurídica són: Informació Sol·licitud Agència Descàrrega Ja ho tenim registre al web Tributària del certificat això! d’entitats FNMT per (DGDEJ) acreditació de la identitat Elaboració pròpia ■ El primer que ens caldrà és tenir correctament identificada la persona que ostenta la representativitat de l’entitat1, amb la corresponent inscripció al Registre d’Entitats de la Generalitat de Catalunya (o el registre estatal que ens correspongui) de la composició i mandats de l’actual Junta Directiva o Patronat2. Haurem de demanar-los un certificat de dades registrals on constin les dades de constitució i inscripció de l’entitat i el nomenament i vigència del càrrec de presidència o de representant legal. ■ A banda, cal sol·licitar el certificat digital de repre- ■ Amb això el procés de sol·licitud inclourà elements sentant de persona jurídica a la web de la Fábrica de seguretat, com per exemple, la contrasenya que Nacional de Moneda y Timbre. És important assegu- se’ns demanarà per crear la sol·licitud i que també serà rar-se dels requisits tècnics i de configuració indicats necessària en el moment de descarregar el certificat digital. a la mateixa web. ■ Un cop emplenades les dades necessàries per a ■ Entre d’altres coses, cal instal·lar a l’ordinador des d’on la sol·licitud, acceptades les condicions i generada la es durà a terme tot el procés el software configurador i contrasenya, rebrem un correu electrònic conforme hem l’aplicació de signatura electrònica (tots dos descarregables fet la petició. Caldrà presentar-lo en el moment de l’acre- des de la mateixa web). ditació personal. 1 Per tant, si canvia la persona que ostenta la representació de l’organització, cal refer el tràmit per obtenir el certificat de representació de la nova persona. 2 Recordem que la inscripció de l’actualització dels mandats de la junta directiva o el patronat és un tràmit preceptiu segons la llei 4/2008, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques. 17 UP23 · Fiscalitat II. Número d’Identificació Fiscal (NIF) i certificat digital ■ Amb aquesta informació a punt, cal demanar cita3 a A partir d’aleshores podem fer-lo servir per a totes les tra- una delegació de l’Agència Tributària i qui ostenti la pre- mitacions online que haguem de fer, ja sigui amb Agència sidència (representació legal) ha de personar-se a per a Tributària o amb d’altres administracions (tramitacions vin- l’acreditació presencial, on comprovaran la validesa culades a subvencions, gestions amb el registre d’entitats, de la documentació i informació aportades.4 llicències d’activitat a la via pública, etc .) . Un cop tot sigui correcte, en poca estona ens enviaran Es pot fer una còpia de seguretat del certificat en un nou correu electrònic que ens indicarà que ja podem suport extern o exportar-lo per poder instal·lar-lo en un descarregar i instal·lar el certificat digital (en el mateix altre navegador o en un altre ordinador (amb la deguda ordinador i navegador en què es va fer la sol·licitud!!), des diligència) . Podeu trobar instruccions sobre com fer-ho a de la mateixa web de la FNMT, en aquest cas a l’apartat de la mateixa pàgina de la FNMT . descàrrega del certificat i amb el mateix codi de la sol·licitud i el NIF de l’entitat, prèvia petició de la contrasenya que vam generar en el seu moment . Suposa una taxa de 14€ (+IVA), que ens demanen de pagar (amb targeta) un cop descarregat el certificat i abans de començar a fer-lo servir . 3 Cal fer-ho en un marge temporal molt reduït, ja que el certificat de la Generalitat no pot ser de més de dues setmanes d’antiguitat. 4 Des de fa un temps, s’ha habilitat també la possibilitat de fer el tràmit d’acreditació a Correus 18 UP23 · Fiscalitat II. Número d’Identificació Fiscal (NIF) i certificat digital Webgrafia complementària Xarxanet: ƒ Com demanar el NIF de l’entitat per primer cop (2024) Torre Jussana: ƒ Com obtenir el certificat digital pas a pas (2023) ƒ El certificat digital: informació i recursos de com ƒ El certificat digital o signatura electrònica (2020) sol·licitar-ho (2023) ƒ Quan s’ha de presentar el model 036? (2022) ƒ Com es pot accedir i modificar les dades censals Fábrica Nacional de Moneda y Timbre: de l’entitat? (2024) ƒ Obtener certificado de representante de persona jurídica Asociación Española de Fundaciones: Guía práctica cer- ƒ Manual Solicitud Certificado Representante tificado digital fundaciones (2017) Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Fundació Horta Sud: 9 passos per a obtenir el Certificat Barcelona - CRAJ: Digital per a associacions - Infografia ƒ Model 036: com emplenar-lo per obtenir el NIF de l’associació (2023) Hablemos de gestión: ƒ Obtenció del NIF de l’associació a Hisenda (2023) ƒ ¿Cómo se solicita el NIF de una asociación? (2017) ƒ Obtenció del certificat digital de representant de ƒ Cómo obtener un certificado digital para nuestra persona jurídica de la FNMT (2023) asociación (2017) ƒ 8 Pasos para obtener el certificado digital de representante de persona jurídica para una asociación (infografia) (2019). 19 III Impost sobre societats (IS) UP23 · Fiscalitat III. Impost sobre societats (IS) L’impost sobre societats és un impost directe que Per tant, el primer que caldrà fer és diferenciar entre les grava les rendes obtingudes per les persones jurídiques . rendes exemptes i les no exemptes . És la figura tributària més similar al que per a les persones Respecte a les despeses comunes, haurem de trobar individuals representa l’impost sobre la renda de les un criteri de repartiment objectiu per assignar el que persones físiques i pressuposa que tota organització, en correspongui als rendiments exempts i als no exempts, la funció de la seva capacitat econòmica (mesurada a partir qual cosa genera una complexitat administrativa afegida dels seus beneficis), fa la seva contribució als ingressos respecte d’altres persones jurídiques . públics . D’aquí que per calcular-lo s’hagi d’aplicar un percentatge, anomenat tipus de gravamen, sobre els Només caldrà tributar (pagar) pels beneficis obtinguts en beneficis comptables obtinguts . Si el resultat és deficitari o les rendes no exemptes, sobre els quals s’aplicarà el tipus negatiu no s’ha de tributar (però sí declarar, si ens pertoca) . de gravamen que ens correspongui, que en principi serà del 25% . Tornant a la definició amb què començàvem aquest apartat, cal deixar clar que el que està gravat per l’impost són les Les rendes considerades com a exemptes són les rendes, enteses com rendes netes, el resultat dels ingressos vinculades a les activitats que constitueixen el nostre objecte menys les despeses necessàries per obtenir-los, d’aquí que social, en especial subvencions, donacions i aportacions també es conegui com a «impost sobre els beneficis» . (sempre que siguin sense dret a contraprestació present o futura) i que no tinguin la consideració d’explotació Per tant, totes les entitats, com a persones jurídiques que econòmica . són, hi estan subjectes i l’han de tenir present . Article 110 (Llei 27/2014). Rendes exemptes Règim de les entitats parcialment exemptes 1. Estaran exemptes les següents rendes obtingudes per les entitats (…): Que totes les entitats l’hagin de tenir present no vol dir a) Les que procedeixin de la realització d’activitats que en que necessàriament els comporti haver-lo de pagar, ja que siguin l’objecte social o finalitat específica que no tinguin la la pròpia normativa de l’Impost sobre Societats indica, en consideració d’activitats econòmiques. En particular, estaran l’article 9.3, que les entitats sense finalitats lucratives es exemptes les quotes satisfetes pels associats, col·laboradors o consideraran parcialment exemptes . El règim d’entitat par- benefactors, sempre que no es correspongui amb el dret de cialment exempta és un règim automàtic que no requereix percebre una prestació derivada d’una activitat econòmica. comunicació expressa al respecte davant l’Administració b) Les derivades d’adquisicions i transmissions a títol lucratiu, tributària . sempre que s’obtinguin o realitzin en compliment del seu objecte social o finalitat específica. […] Això es tradueix en l’exempció de determinades rendes (classificades sobre la base dels ingressos), de manera que 2. L’exempció a què fa referència l’apartat anterior no s’aplica sobre els beneficis obtinguts a partir d’aquestes rendes als rendiments d’explotacions econòmiques, ni a les rendes considerades exemptes, no haurem d’aplicar el tipus de derivades del patrimoni, ni a les obtingudes en transmissions que gravamen cosa que suposa que no comportarà pagament . no siguin les anteriorment assenyalades. RENDES NO EXEMPTES RENDES EXEMPTES Ingressos Ingressos no exempts Ingressos exempts Despeses Despeses vinculades Despeses vinculades als ingressos no exempts als ingressos exempts Resultat Resultat no exempt Si és positiu, s’hi aplica gravamen (%) Resultat exempt econòmic Elaboració pròpia 21 RESULTAT ECONÒMIC UP23 · Fiscalitat III. Impost sobre societats (IS) És molt important ser conscients que qualsevol import rebut virtut dels convenis de col·laboració empresarial regulats per que pugui ser vinculat a una contraprestació serà considerat l’article 25 d’aquesta Llei i en virtut dels contractes de patrocini preu; per tant, rendiment d’explotació econòmica . Així, publicitari a què es refereix la Llei 34/1998 d’11 de novembre, doncs, les inscripcions a qualsevol activitat són preus, les general de publicitat. aportacions per a entrades a activitats culturals són preus, b) Les quotes satisfetes pels associats, col·laboradors o bene- la quota satisfeta per accedir al fons bibliogràfic d’una factors, sempre que no es corresponguin amb el dret de per- biblioteca seria un import amb contraprestació, etc . i, per cebre una prestació derivada d’una explotació econòmica no tant, no són considerats rendes exemptes . Si qualsevol exempta. d’aquestes activitats obtingués benefici, hauria de tributar c) Les subvencions, llevat de les destinades a finançar la rea- per l’impost sobre societats i aplicar-hi el gravamen que lització d’explotacions econòmiques no exemptes. correspongui . 2. Les procedents del patrimoni mobiliari i immobiliari de Article 5 (Llei 27/2014). Concepte d’activitat econòmica l’entitat, com són els dividends i participacions en beneficis de societats, interessos, cànons i lloguers. 1. S’entén per activitat econòmica l’ordenació per compte propi dels mitjans de producció i de recursos humans o d’un sol 3. Les derivades d’adquisicions o de transmissions, per d’aquests factors amb la finalitat d’intervenir en la producció o qualsevol títol, de béns o drets, incloses les obtingudes per la distribució de béns o serveis. dissolució i liquidació de l’entitat. Per tant, si l’entitat obté rendes per la seva participació en 4. Les obt ingudes en l ’exerc ic i de les explotacions la distribució de béns o serveis, aquestes seran considera- econòmiques exemptes a què es refereix l’article següent. des rendes no exemptes a efectes d’aquest impost, inde- pendentment que els beneficis obtinguts s’utilitzin per a 5. Les que, d’acord amb la normativa tributària, hagin d’ésser fins socials . atribuïdes o imputades a les entitats sense finalitat lucrativa i que procedeixin de rendes exemptes incloses en algun dels apartats anteriors d’aquest article. Règim fiscal especial (Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense Article 7 (Llei 49/2002). Explotacions econòmiques finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge)1 exemptes Aquí és on el règim fiscal especial establert per la Llei Estan exemptes de l’impost sobre societats les rendes obtingudes 49/2002 té un paper important, ja que amplia la llista de per entitats sense finalitats lucratives que procedeixin de rendes que es consideren exemptes a efectes de l’im- les explotacions econòmiques següents, sempre que siguin post sobre societats per a les entitats que s’hi poden aco- desenvolupades en compliment del seu objecte o finalitat llir . Aquesta llista ampliada la trobem en els articles 6 i 7 específica: de l’esmentada normativa . 1. Les explotacions econòmiques de prestació de serveis Article 6 (Llei 49/2002). Rendes exemptes de promoció i gestió de l’acció social, així com els d’assistència social i inclusió social que s’indiquen tot seguit, Estan exemptes de l’impost sobre societats les rendes següents incloent-hi les activitats auxiliars o complementàries, com són els obtingudes per entitats sense finalitats lucratives: serveis accessoris d’alimentació, allotjament o transport: ƒ Protecció de la infància i de la joventut 1. Les derivades dels ingressos següents: ƒ Assistència a la tercera edat a) Els donatius i donacions rebudes per col·laborar en els fins ƒ Assistència a persones en risc d’exclusió o dificultat social o de l’entitat, incloses les aportacions o donacions en concepte víctimes de maltractaments de dotació patrimonial, en el moment de la seva constitució ƒ Assistència a minories ètniques o en un moment posterior, i els ajuts econòmics rebuts en ƒ Assistència a refugiats i asilats 1 Per a més informació sobre aquest tema vegeu l’apartat específic en aquest mateix Útil Pràctic. 22 UP23 · Fiscalitat III. Impost sobre societats (IS) ƒ Assistència a persones amb discapacitat, inclosa la formació 9. Les explotacions econòmiques d’elaboració, edició, publica- ocupacional, la inserció laboral i l’explotació de granges, tallers ció i venda de llibres, revistes, fullets, material audiovisual i centres especials on desenvolupin el seu treball i material multimèdia. ƒ Assistència a emigrants, immigrants i transeünts ƒ Assistència a persones amb càrregues familiars no compartides 10. Les explotacions econòmiques de prestació de serveis de ƒ Acció social comunitària i familiar caràcter esportiu a persones físiques que practiquin l’esport ƒ Assistència a exreclusos o l’educació física, sempre que els serveis estiguin directament ƒ Reinserció social i prevenció de la delinqüència relacionats amb les pràctiques esmentades i amb excepció dels ƒ Assistència a alcohòlics i toxicòmans serveis relacionats amb espectacles esportius i dels prestats a ƒ Cooperació per al desenvolupament esportistes professionals. ƒ Inclusió social de les persones a què es refereixen els paràgrafs anteriors 11. Les explotacions econòmiques que tinguin caràcter ƒ Accions d’inserció sociolaboral de persones en risc merament auxiliar o complementari de les explotacions d’exclusió social econòmiques exemptes o de les activitats encaminades a complir els fins estatutaris o l’objecte de l’entitat sense finalitat lucrativa. 2. Les explotacions econòmiques de prestació de serveis No es considerarà que les explotacions econòmiques tenen un d’hospitalització o assistència sanitària, incloent-hi les caràcter merament auxiliar o complementari quan l’import net de activitats auxiliars o complementàries dels anteriors, com són el la xifra de negocis de l’exercici corresponent al conjunt excedeixi lliurament de medicaments o els serveis accessoris d’alimentació, del 20 per 100 dels ingressos totals de l’entitat. allotjament i transport. 12. Les explotacions econòmiques d’escassa rellevància. 3. Les explotacions econòmiques d’investigació, desenvolupament Es consideren les explotacions l’import net de les quals no i innovació (...) sobrepassi en conjunt 20.000 euros. 4. Les explotacions econòmiques dels béns declarats d’interès De manera resumida, les principals rendes considerades cultural d’acord amb la normativa del Patrimoni històric de l’Estat exemptes per aquests dos articles de la Llei 49/2002 són: i de les comunitats autònomes, així com de museus, biblioteques, arxius i centres de documentació sempre que es compleixin les ■ els donatius, donacions i aportacions, incloses les exigències establertes en la citada normativa, en particular respec- quotes, sense dret a contraprestació, te dels deures de visita i exposició pública dels esmentats béns. ■ les subvencions i ajuts destinats a finançar les activitats estatutàries, 5. Les explotacions econòmiques consistents en l’organització ■ les rendes procedents del patrimoni (mobiliari i immobiliari) de representacions musicals, coreogràfiques, teatrals, de l’entitat, cinematogràfiques o circenses. ■ les rendes derivades de l’adquisició o transmissió de béns i drets, tant si és per compravenda com si és per donació, 6. Les explotacions econòmiques de parcs i altres espais ■ les rendes derivades de les activitats econòmiques d’ac- naturals protegits de característiques similars. ció social, assistència sanitària i hospitalització, àmbit cien- tífic, ecologia, àmbit cultural i educatiu, caràcter esportiu, 7. Les explotacions econòmiques d’ensenyament i de formació etc. (en general, totes les activitats considerades d’interès professional, en tots els nivells i graus del sistema educatiu, així general per la norma i per les quals se’ns reconeix el règim com les d’educació d’altes capacitats, les d’educació infantil fins especial) i les de caràcter auxiliar. als tres anys, inclosa la guarda i custòdia d’infants fins a aquesta edat, les d’educació especial, les d’educació compensatòria i les Així, doncs, a banda de reforçar la llista bàsica de rendes d’educació permanent i d’adults, quan estiguin exemptes de l’IVA, exemptes, la Llei 49/2002 incorpora dins l’exempció tot un així com les explotacions econòmiques d’alimentació, allotjament seguit d’activitats econòmiques que en cas de no poder- o transport realitzades per centres educatius i col·legis majors per- nos-hi acollir es considerarien com a no exemptes i, per tanyents a entitats sense finalitat lucrativa. tant, amb obligació de tributació si obtenen beneficis i la nostra entitat es considera tan sols parcialment exempta 8. Les explotacions econòmiques consistents en l’organització (no acollida a la 49/2002) . d’exposicions, conferències, col·loquis, cursos o seminaris. 23 UP23 · Fiscalitat III. Impost sobre societats (IS) L’altra diferència que comporta l’aplicació del règim de la Estan obligades a declarar per impost sobre societats totes 49/2002, i segons estableix el seu article 10, és el tipus les entitats excepte les que compleixen el que estableix l’ar- de gravamen que cal aplicar sobre els beneficis de les ticle 124 de la Llei de l’Impost sobre Societats (Llei 27/2014): rendes no exemptes, ja que aquestes entitats aplicaran un 10% sobre els beneficis de les rendes no exemptes, Article 124.3 (Llei 27/2014) . Declaracions en comptes del 25% general indicat amb anterioritat i que hauran d’aplicar les entitats parcialment exemptes sobre els 3. Els contribuents a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de beneficis de les seves rendes no exemptes . l’article 9 d’aquesta Llei estan obligats a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes. No obstant això, els contribuents a què es refereix l’apartat 3 de Per tant, i a tall de resum, el que hem de tenir clar, amb vista l’article 9 d’aquesta Llei no tenen l’obligació de presentar decla- a la declaració i/o tributació per l’impost sobre societats és: ració quan compleixin els requisits següents: a) Que els seus ingressos totals no superin els 75.000 euros ■ ens caldrà fraccionar la nostra informació comptable anuals. sobre la base de la procedència de les rendes b) Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no (ingressos) per identificar: superin els 2.000 euros anuals. • els beneficis derivats de rendes exemptes, que c) Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin no tributaran, sotmeses a retenció. • els beneficis derivats de les rendes no exemptes, si estem acollides a la 49/2002 hi Cal complir totes tres condicions per tal de no haver de ha més rendes que poden tenir la consideració presentar la declaració de l’impost, cosa que fa que moltes d’exemptes que si som una entitat parcialment entitats hagin de declarar . exempta sobre la base del que disposen els articles 6 i 7 de l’esmentada llei; A banda, totes les entitats que hagin optat pel règim espe- cial que comporta la Llei 49/2002, independentment del ■ aplicar el tipus de gravamen que ens pertoqui sobre volum econòmic que tinguin, tenen l’obligació de declarar els beneficis de les rendes no exemptes: per l’Impost sobre Societats (art .13), tot incorporant en les • 10% si som entitat acollida al règim especial, dades que s’inclouen la correcció que representa l’exemp- • 25% si som entitat parcialment exempta. ció de rendes . Rendes No s’aplica Models i terminis ENTITATS exemptes (art . 6 i 7) gravamen ACOLLIDES A LA La declaració de l’Impost sobre Societats s’ha de presentar LLEI 49/2002 Rendes no 10% sobre anual ment, com a màxim 25 dies després de l’aprovació exemptes beneficis de comptes . El període impositiu és l’exercici econòmic de 12 mesos (segons el que tenim declarat en el Model 036 ENTITATS Rendes No s’aplica PARCIALMENT exemptes gravamen com a any econòmic) . EXEMPTES (no acollides a Rendes no 25% sobre Això implica que, si tenim any econòmic natural (de la llei 49/2002) exemptes beneficis l’1 de gener al 31 de desembre) i tenint en compte que hi ha sis mesos de marge des del tancament econò- Elaboració pròpia mic per a l’aprovació dels estats comptables, el límit per Obligació de declaració presentar-lo és el 25 de juliol de cada any, amb les dades de l’any anterior . En cas de tenir un any econòmic diferent, El que sí és cert és que, cada cop més, la normativa dema- cal haver-ho especificat convenientment a la nostra decla- na que es declari: hem d’aportar la informació econòmi- ració censal, de manera que els terminis es redefineixen ca de l’organització, emplenant convenientment el model en conseqüència . d’Hisenda corresponent (Model 200) i presentar telemà- ticament la declaració corresponent . 24 UP23 · Fiscalitat III. Impost sobre societats (IS) El model d’Hisenda previst per a la declaració de l’Impost Article 120 (Llei 27/2014). Obligacions comptables sobre Societats és el Model 200 . Per elaborar-lo, l’Agèn- cia Tributària proporciona un formulari online per poder-hi Els contribuents [...] han de portar la seva comptabilitat de tal anar incorporant la informació i fent les validacions opor- manera que permeti identificar els ingressos i les despeses cor- tunes, ja que sovint el volum d’informació no permet d’ela- responents a les rendes exemptes i no exemptes. borar el model d’una tirada i s’hi ha d’anar treballant durant un temps . Un cop introduïdes totes les dades, es valida la Per a més informació sobre el Model en qüestió i la mane- informació i s’obté el formulari a presentar, que es presenta ra d’emplenar-lo, ens podem adreçar a la web de l’Agència telemàticament amb certificat digital . Tributària, a l’apartat “Informació i gestions”, opció «Impost sobre Societats», on podem accedir a «Model 200. Impost La recollida de dades inicials del mateix formulari ja ens sobre Societats» . permetrà indicar si la nostra entitat està acollida al règim de la llei 49/2002 o si és una entitat parcialment exempta . En base a això s’habilitaran/deshabilitaran les caselles del Càlcul formulari que ens pertoquin i s’identificarà el tipus de gra- vamen que aplica . Així, doncs, i segons el que hem estat veient, per saber exactament quin és el cost tributari que pot suposar-nos l’impost sobre societats, haurem de poder identificar el resultat de les rendes no exemptes i, si aquest és positiu, aplicar-hi el percentatge que ens correspongui (10% si estem acollides a la Llei 49/2002 o 25% si no ho estem) . En realitat el càlcul de la base imposable (import sobre el qual es calcularà l’import que efectivament s’ha de pagar), es fa a partir del resultat comptable que s’haurà de «corregir» per obtenir el resultat fiscal; és a dir, per tal d’obtenir el possi- ble benefici de les activitats no exemptes, que són les com- putables a efectes de determinació de la base imposable, es La qüestió és que el Model 200 està plantejat sobre una partirà del resultat de l’any i se’n trauran els possibles bene- base comptable, ja que, de fet, s’hi ha de traslladar tota la ficis (ingressos menys despeses) de les activitats exemptes: informació dels estats comptables, sota els paràmetres de la comptabilitat de partida doble: balanç, compte de pèrdu- es i guanys i estat de canvis en el patrimoni net . Per tant, és RESULTATCOMPTABLE convenient haver entrat en la dinàmica de la comptabilitat formal2 per facilitar aquest tipus de gestions . Ingressos exempts De fet, la normativa mateixa planteja el requisit de dur Despeses imputables una comptabilitat que a més permeti fer la convenient a les activitats exemptes separació entre rendes exemptes i rendes no exemptes . Base imposable (resultat de les activitats no exemptes) 2 Recordem que, a aquests efectes, s’han publicat, tant a escala estatal com catalana, adaptacions sectorials del Pla General Comptable per adaptar-lo a la realitat de les entitats sense ànims lucratius. Aquestes normatives són: • Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya • Reial Decret 1491/2011 pel qual s’aproven les normes d’adaptació del Pla general de comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives i el model de pla d’actuació de les entitats sense finalitats lucratives • Resolució de 26 de març de 2013, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual s’aprova el Pla de Comptabilitat de petites i mitjanes entitats sense finalitats lucratives 25 UP23 · Fiscalitat III. Impost sobre societats (IS) Aquesta correcció es fa en l’apartat 389/390 del model 200, Normativa de referència en el cas de les entitats parcialment exemptes; i en les case- lles 391/392, per a les entitats acollides a la 49/2002, con- Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre cretament en l’epígraf que es mostra a la imatge superior . societ ats Per tant, si totes les nostres activitats són exemptes o si, Real Decreto 634/2015, de 10 de julio, por el que se aprueba en cas de tenir-ne de no exemptes, obtenen resultat nega- el Reglamento del Impuesto sobre Sociedades . tiu, no haurem de tributar i presentarem la declaració indi- cant que és «negativa o zero» a la casella corresponent del Model 200, dins de les opcions de la primera pàgina . Webgrafia complementària La presentació haurà de ser telemàtica, amb certificat digital . Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona - CRAJ: En cas que d’un exercici econòmic se’n derivi la necessitat • L’Impost de Societats (IS): obligacions, tipus de ren- des i gestió (2021) de liquidar l’impost, és a dir, s’hagin obtingut beneficis en les Xarxanet: activitats no exemptes i s’hi hagi aplicat el gravamen corres- • La meva entitat està obligada a presentar l’Impost ponent (25% si som entitat parcialment exempta o 10% si de Societats? (2017) som entitat sota el règim especial), juntament amb la decla- • Impost de Societats: Quines rendes estan exemp- ració caldrà pagar l’impost mitjançant càrrec al nostre comp- tes? (2018) te bancari . • El nou model d’Impost de Societats requereix una revisió de dades més exhaustiva per part de les enti- D’aquest fet se’n derivarà, fins a presentar la declaració tats (2020) per impost sobre societats de l’exercici següent, l’obligació • Com fer el pagament fraccionat de l’Impost sobre d’efectuar tres pagaments a compte, calculats sobre la base Societats (2019) de la quantia de l’impost del darrer any (18% de la quota • Tot el que cal saber sobre el model 200 (2022) líquida) . Per això cal presentar el Model 202, els mesos • Model 202: què és? (2022) d’octubre, desembre i abril (abans del dia 20 de cadascun), • Com fer un bon tancament comptable: calcular l’im- com a avançament de l’import que pot comportar l’impost post de societats i tancar definitivament (2023) en el nou exercici comptable . Fundació Horta Sud - Quaderns Pràctics per a Associa- Un cop hàgim elaborat la nova declaració, regularitzarem cions: els pagaments fets amb la quantitat real que representi el • Manual bàsic sobre l’Impost de Societats (2020) nou càlcul de la tributació, de manera que només hàgim de • Obligacions fiscals de les associacions: l’Impost de pagar la diferència entre el que havíem avançat i l’import final Societats - infografia que ens correspongui . Si el que hem avançat és superior al que ens pertoca pagar, podem demanar-ne la devolució . Altres articles: • Impost sobre societats en associacions i fundacions (Sagarra i Montalvo – Gestió BCN) (2015) • Interpretació de les rendes exemptes i no exemptes en l’impost de societats en associacions i fundacions (Sagarra i Montalvo – Gestió BCN) (2019) 26 IV Impost sobre activitats econòmiques (IAE) UP23 · Fiscalitat IV. Impost sobre activitats econòmiques (IAE) L’impost sobre activitats econòmiques (IAE) grava qualse- acollides a la Llei 49/2002, sempre que l’activitat econòmica vol activitat econòmica que desenvolupem, entesa com en qüestió s’englobi dins de les rendes considerades l’ordenació de recursos materials, logístics i humans que exemptes a efectes de l’impost sobre societats per aquesta permeti entregar béns o prestar serveis, independent- mateixa normativa (art . 7 L49/2002) . Cal recordar que ment que hi hagi contraprestació econòmica o no . per poder sol·licitar l’exempció d’un determinat epígraf, prèviament n’haurem d’estar donades d’alta . Com podem comprovar en aquesta definició, no hi influeix ni que l’activitat estigui directament vinculada al nostre Tot i ser, oficialment, un impost de gestió municipal objecte social ni que l’organització tingui o no finalitat (normativament s’inclou dins de les hisendes locals) lucrativa . De fet, l’absència de lucre mai no és motiu de i arran de modificacions en la gestió de l’impost que no-subjecció de l’IAE . hi va haver ja fa un temps, com que les tramitacions a fer són bàsicament documentals o informatives es fan Així, doncs, podem afirmar que pràcticament totes les telemàticament amb Agència Tributària .1 entitats desenvolupen una activitat econòmica o altra i, per tant, són subjectes passius de l’IAE . D’aquí que calgui que tota organització hagi comunicat com a mínim Normativa de referència una activitat econòmica . Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el Formalment, això es tradueix a indicar, mitjançant la case- que se aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de lla corresponent del Model 036 de declaració censal, las Haciendas Locales . quina és la nostra activitat, tot escollint-la dins de la llista que proposa Hisenda, on les diferents activitats (o grups Webgrafia complementària d’activitats) es classifiquen mitjançant uns codis numèrics (es pot consultar la llista completa a la web de l’Agència Tributària) és el que es coneix com epígraf de l’impost Agència Tributària: sobre activitats econòmiques . • Buscador d’activitats Hisenda Tota organització haurà d’estar donada d’alta de, com a mínim, un epígraf de l’IAE . Si desenvolupem diferents Ajuntament de Barcelona – Institut Municipal d’Hisenda: activitats, haurem d’estar donades d’alta en cadascun dels • IAE, Impost sobre activitats econòmiques epígrafs corresponents . Això, en principi, no tindrà més complexitat que el fet d’haver-ho de comunicar conveni- Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de entment i mantenir les dades actualitzades, de manera que Barcelona - CRAJ: si, per exemple, deixem de dur a terme alguna de les acti- • L’IAE (Impost d’Activitats Econòmiques), com afec- vitats indicades, ens haurem de donar de baixa de l’epígraf ta a les associacions? (2021) pertinent mitjançant la pertinent comunicació amb el Model 036 (declaració censal) . Xarxanet: • L’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) (2012) Això és així perquè es reconeix que totes les organitzacions • Com saber quin és l’epígraf de l’IAE més adient? amb un pressupost anual (calculat a partir del conjunt (2019) d’ingressos) inferior a 1.000.000 euros n’estan exemptes, cosa que fa que la majoria de nosaltres només hàgim de Altres articles: complir les formalitats documentals relacionades amb l’IAE . • IAE per a les associacions o entitats sense ànim de lucre (Sagarra i Montalvo – Gestió BCN) (2016) Per a les organitzacions amb moviment anual superior a • ¿Qué es “actividad económica”? (Asociaciones .org) aquesta xifra, hi ha la possibilitat de demanar-ne l’exempció (2023) específicament, que és automàtica per a les entitats 1 En cas d’arribar al punt d’haver-lo de pagar, caldrà comunicar-ho mitjançant el Model 840, i adreçar-se a la Hisenda Municipal, que és qui efectivament en gestionarà els pagaments. Aquest impost funciona pel mecanisme de quota, determinada per l’administració tributària competent en funció dels epígrafs i d’unes tarifes establertes, depenent de l’activitat desenvolupada, de la superfície i situació dels locals en què es desenvolupa l’activitat i d’altres dades complementàries. 29 V Impost sobre el valor afegit (IVA) UP23 · Fiscalitat V. Impost sobre el valor afegit (IVA) L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost ■ IVA superreduït (art. 91.Dos) principalment per a produc- indirecte que grava la transmissió de béns o serveis amb tes d’alimentació bàsica, medicacions, productes culturals contraprestació econòmica. com els llibres o revistes… ■ IVA reduït (art. 91.U), per a la resta de l’àmbit alimentari Com que totes les organitzacions en la nostra activitat i sanitari, el sector de l’hostaleria i la restauració, els habitual necessitem comprar i vendre productes i serveis, transports… participem de manera sistemàtica en transmissions ■ IVA general (art. 90), per a la resta de transaccions de econòmiques de béns o serveis, la qual cosa vol dir que productes i serveis totes les organitzac ions quedem afectades per l’IVA i l’hem de tenir ben present . Actualment els percentatges en vigència són del 4% per a l’IVA superreduït, del 10% per a l’IVA reduït i del 21% per a És un impost indirecte perquè el que importa és QUÈ es l’IVA general . fa, no pas QUI ho fa . No hi ha exempció subjectiva per a determinades entitats, sinó que l’exempció és per a deter- minades operacions . Precisament per això mateix, la Llei 49/2002, que recull les variacions de les diferents figures Com gestionar l’IVA impositives per al cas de determinades entitats, no té cap efecte sobre la seva aplicació i, per tant, totes les organit- En principi, l’IVA és un impost neutre per als intermediaris zacions són iguals pel que fa a l’IVA . I per la mateixa regla de les cadenes productives i de distribució (gairebé la de tres, el fet que tinguem ànim de lucre o no en la nostra totalitat de les empreses), ja que l’única cosa que han de activitat fa que pràcticament no hi hagi grans modificaci- fer és gestionar-lo, comparant l’IVA que es deriva de les ons en la manera com les entitats del tercer sector hem de compres que fan durant la seva activitat econòmica (IVA gestionar l’IVA . suportat) amb l’IVA vinculat a les vendes (IVA repercutit) . Per tal que aquesta neutralitat sigui realment efectiva, trimestralment cal comparar els imports corresponents d’aquests dos conceptes . Com que normalment es cobra Com funciona l’IVA més per IVA repercutit en les vendes que el volum d’IVA suportat que s’ha pagat en les compres (ja que per tal que L’IVA funciona mitjançant l’aplicació del gravamen o tipus el nostre negoci funcioni es pressuposa que hem venut més impositiu sobre l’import de les transaccions, ja sigui sobre que no pas comprat per obtenir marge), hem de pagar la les compres (que s’anomena IVA suportat), o bé sobre les diferència a Hisenda . vendes (que s’anomena IVA repercutit); per tant, l’import serà més alt com més cara sigui la transacció . IVA suportat IVA repercutit Tipus impositius en les compres en les vendes El percentatge que s’hagi d’aplicar dependrà del producte Hisenda o bé que s’estigui transferint . Elaboració pròpia Hi ha tres tipus impositius (superreduït, reduït i general) recollits per la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’im- post sobre el valor afegit en el títol VII, 31 UP23 · Fiscalitat V. Impost sobre el valor afegit (IVA) La qüestió clau és que només es pot deduir IVA suportat en ƒ Serveis mèdics i sanitaris (art. 20.U.2) la mesura que es pot repercutir IVA . Si no tenim vendes que ƒ Serveis d’assistència social prestats per entitats de suposin IVA repercutit, no tenim amb què comparar i, per caràcter social (art. 20.U.8) tant, l’IVA suportat no és deduïble i es converteix en cost per ƒ Serveis relacionats amb l’educació (art. 20.U.9), on a nosaltres . És el que ens passa a cadascú/na de nosaltres també s’inclouen l’atenció en centres educatius en com a persones individuals quan anem a comprar els temps interlectiu o fora de l’horari escolar (menjador, productes o serveis que necessitem (el menjar, els diaris, la aules matinals o de tarda) . roba . . .): com que no venem res, no tenim amb què comparar ƒ Serveis relacionats amb l’esport (art. 20.U.13), entesos l’IVA vinculat de la compra i, per tant, aquest passa a ser més com a activitat social, no com a espectacle cost del producte adquirit . Per tant, l’IVA recau efectivament ƒ Serveis culturals prestats per entitats de tipus social sobre el consumidor/a . (art. 20.U.14), entesos com a activitat social, no com a espectacle . Com veurem tot seguit, moltes entitats sense ànim de lucre es troben en una situació similar pel que fa És important tenir clar que l’exempció sempre es refereix a l’IVA (per la dinàmica de les seves activitats o per a la repercussió, a l’IVA de les vendes, mai a l’IVA de les l’exempció d’alguns dels serveis que presten), així compres . Per tant, en la mesura que duem a terme activi- que l’IVA s’acaba convertint en una de les càrregues tats considerades exemptes de repercutir IVA, ens trobarem tributàries més grans que han de patir, ja que en molts en la situació en què no tindrem amb què comparar l’IVA de casos tot l’IVA que suporten esdevé no deduïble i, per les compres, perdent així la possibilitat de deduir-lo i que, tant, l’IVA suportat és cost per a aquestes entitats . per tant, tot l’IVA que suportem serà cost per a nosaltres . El que sí és cert és que, si ens trobem en aquesta situa- ció, no ens pertoca haver de fer cap tràmit administratiu La majoria de les exempcions s’apliquen directament, periòdic amb Agència Tributària, només indicar-ho pel sol fet de dur a terme l’activitat exempta . Però la Llei convenientment a la declaració censal . Però si aquest reconeix (art . 20 .U .12 i 20 .Tres) una exempció afegida per no és el nostre cas, l’aplicació de la normativa de l’IVA a les quotes de socis/sòcies o el reconeixement d’entitat suposa certa complexitat i dedicació administrativa i de caràcter social, que pot ser positiva per al cas d’entitats comptable derivades de la seva gestió i les tramitacions petites i amb una activitat relativament acotada, o bé per a davant Hisenda, així que indirectament pot generar altres les entitats amb activitats altament intensives en personal . costos indirectes . Perquè a efectes de la normativa el fet imposable té lloc fins i tot quan les entregues de béns o prestacions de serveis Les exempcions i el seu efecte s’efectuen a favor dels socis i sòcies o membres . Per tant, les quotes dels socis/sòcies entrarien dins d’aquesta Per acabar d’entendre l’abast del que acabem de dir, cal consideració i en cas de no tenir l’exempció d’IVA ser conscients que l’IVA encara té una altra complexitat afe- addicional de què estem parlant, obligarien a organitzar la gida que convé tenir present: les exempcions . I és que la gestió de l’IVA . normativa de l’IVA (Llei 37/92) (art . 20) estableix l’existèn- cia d’un seguit d’activitats o situacions en les quals no es El reconeixement d’entitat de caràcter social ara és repercuteix IVA, sinó que són activitats exemptes de reper- automàtic per a les entitats que compleixin els requisits cussió d’IVA . per obtenir-lo: ƒ que siguin sense ànim de lucre I resulta que gran part de les activitats que duem a terme ƒ que els càrrecs de la junta directiva o òrgan de govern moltes entitats s’engloben precisament en el llistat de siguin gratuïts l’article 20 de la llei de l’IVA . És un article extens i amb ƒ que els socis/sòcies no siguin les principals persones moltes particularitats, és cert, però intentant fer-ne un beneficiàries de l’activitat . esbós per tal de situar-nos en el seu impacte per a nos- altres, podríem resumir les principals activitats exemptes Això vol dir que els efectes d’aquesta exempció també són com: automàtics, tant pel que fa a les activitats i serveis prestats com pel que fa a les quotes . 32 UP23 · Fiscalitat V. Impost sobre el valor afegit (IVA) Cal tenir present, però, que aquesta exempció és difícilment Aquest càlcul es coneix com a «regla de la prorrata»: es revocable, ja que de fet la llei no preveu aquesta possibili- basa en el càlcul de la proporció que representen els ingres- tat . Ara per ara, i només prenent com a base la jurisprudèn- sos que permeten repercutir IVA sobre el total d’ingressos cia interna generada per la mateixa administració tributària, (sense tenir en compte ni els donatius ni les subvencions) .1 les diferents delegacions estudien cas per cas i molt pun- La prorrata sempre és un percentatge sense decimals; per tualment concedeixen aquesta revocació . tant, el tant per cent resultant d’aquest càlcul s’arrodoneix cap a la unitat superior (52,6% esdevé una prorrata del 53%) . Regla de la prorrata general Ingressos que permeten repercutir IVA = % prorrata Segons el que hem vist fins ara, les entitats ens podem tro- (Ingressos que permeten bar en diferents situacions pel que fa a l’IVA: repercutir IVA + ingressos que no permeten repercutir IVA) ■ Si totes les nostres activitats són exemptes de repercutir IVA o totes les nostres activitats es desenvolupen a títol gratuït (per tant, sense contraprestació econòmica), ens Es pressuposa que aquesta mateixa proporció és vàlida per trobem en la situació ja descrita: no hem de fer declaració al conjunt de compres i s’aplica sobre l’import total de l’IVA trimestral ni anual d’IVA, però assumim el cost de tot el suportat per determinar la quantitat deduïble . La part no nostre IVA suportat. deduïble passa a ser despesa de l’exercici per a l’organització . ■ Si totes les nostres activitats han de repercutir IVA, ja que a més totes són amb contraprestació econòmica IVA suportat (per petita que sigui), se’ns assimila a qualsevol altra NO DEDÜIBLE DESPESA empresa o activitat professional i gestionem l’IVA en les compres de l’exercici com a tal: incloem els corresponents càlculs d’IVA repercutit en les factures que emetem, comparem trimestralment els imports percebuts per IVA repercutit en IVA repercutit les vendes respecte de l’IVA suportat de les compres i en les vendes IVA suportat gestionem la diferència segons correspongui (pagant a DEDÜIBLE Hisenda si l’import de l’IVA repercutit de les vendes és en les compres superior a l’IVA suportat de les compres i compensant si és a la inversa). Hisenda Però què passa quan en la nostra activitat es combi- nen activitats exemptes amb activitats no exemptes? Elaboració pròpia És evident que assumir com a cost tot l’IVA que supor- tem no correspon, perquè si repercutim IVA ens n’hem de A la pràctica, aquest càlcul es fa un cop l’any, en elaborar poder deduir . Però tampoc no ens podem deduir la totalitat el resum anual al gener amb les dades de l’any anterior . El de l’IVA que suportem, perquè tampoc no tots els nostres percentatge de prorrata resultant es pren com a provisional ingressos corresponen a activitats en què es repercuteix… per a les declaracions trimestrals del nou any: cada trimes- tre, un cop conegut l’IVA suportat en les compres, es mul- Cal, doncs, trobar un mecanisme per poder deduir parcial- tiplicarà pel percentatge de prorrata obtingut l’any anterior, ment l’IVA suportat a partir del fet que també parcialment que és la referència de què de moment disposem, i l’import repercutim IVA . La idea és que només ens podrem deduir resultant serà el que realment anotarem com a deduïble IVA en la mateixa mesura que en repercutim . cadascun dels trimestres . En acabar l’any, i un cop tinguem 1 Dit d’una altra manera, el percentatge que representa la facturació que permet repercutir IVA (el total de bases imposables d’aquesta facturació, no pas l’import final de les factures), sobre el total de la nostra facturació. 33 UP23 · Fiscalitat V. Impost sobre el valor afegit (IVA) Gestió documental vinculada a l’IVA tota la informació de l’exercici que acaba, es recalcularà la prorrata i es regularitzaran els imports segons correspongui . Si ens pertoca gestionar IVA,2 ja sigui sota el règim general o sota el règim de prorrata, haurem de tenir present tot un Prorrata especial seguit d’obligacions documentals que se’n deriven . I és que per tal de poder tenir de manera acurada la informació El que acabem de veure és el model de prorrata general, el referida als diferents aspectes de l’IVA, ens cal portar un més comú d’aplicar en cas de compaginar activitats amb llibre o registre de factures emeses i un llibre o registre de repercussió i activitats sense repercussió . Però si la nostra factures rebudes . capacitat administrativa i de gestió és superior, també ens podem plantejar aplicar el règim de prorrata especial o Recordem que perquè una factura sigui vàlida a efectes ofi- sectors diferenciats d’activitat . cials hi ha de constar: ■ Nom o raó social de qui compra i de qui ven, amb l’adreça En aquest cas ens caldrà portar de manera separada la d’ambdós comptabilitat i informació dels dos blocs d’activitats, gesti- ■ NIF tant de qui compra com de qui ven onant la part que permet repercutir IVA com si fos una acti- ■ Número de la factura (seqüencial per a qui l’emet) vitat empresarial (comparant la totalitat dels imports d’IVA ■ Data de la factura o transacció suportat i repercutit d’aquestes activitats) i assumint l’IVA ■ Concepte de la facturació suportat vinculat a la part que no permet repercutir IVA com ■ Import de la transacció diferenciant l’import base de la a més cost de les compres . quantia de l’IVA que se’n deriva, fins a arribar a l’import total a liquidar Fins aquí podria semblar relativament senzill, si no fos ■ Mitjà de pagament perquè, per tenir present la totalitat de la informació econòmica de l’organització, cal incloure-hi els costos Aquesta exigència és aplicable tant a les factures que generals, que afecten ambdós blocs d’activitat; per emetem com a les que rebem . Només serà deduïble, en tant, cal trobar quina part de l’IVA suportat vinculat als la proporció que ens pertoqui, l’IVA suportat procedent de costos generals és deduïble i quina no, i assignar-ho factures rebudes que compleixin tots els requeriments aquí convenientment a cada activitat . Per això haurem d’acabar indicats . calculant igualment la prorrata general, aplicar-la a l’IVA vinculat als serveis generals i així distribuir-ho entre les En aquests llistats que anomenem llibres hi hem d’anar activitats, assumint el cost de la proporció de les activitats registrant de manera seqüencial les diferents factures que sense repercussió . rebem/emetem durant la nostra activitat habitual i que afec- ten els càlculs de l’IVA . En la llista (segons els articles 63 i 64 del Reglament de l’IVA) hi han de constar: ■ el NIF de qui emet i de qui rep ■ el seu nom o raó social (la informació que consta en el seu NIF, no pas el nom comercial) ■ la data i el número de la factura ■ l’import base de la transacció, el tipus impositiu aplicat i l’import d’IVA que comporta. 2 Si ens pertoca o no gestionar IVA haurà de constar convenientment en la nostra declaració censal (Model 036). Qualsevol canvi en la nostra situació d’IVA, haurem de comunicar-la mitjançant una modificació de la nostra declaració censal (model 036). 34 UP23 · Fiscalitat V. Impost sobre el valor afegit (IVA) Models i terminis En l’apartat següent cal indicar el total agregat d’IVA supor- L’IVA es declara trimestralment, per períodes vençuts, de tat que ens podem deduir i així poder fer la comparativa manera que com a màxim els dies 20 dels mesos de gener, entre ambdós imports . Si estem en règim de prorrata, en abril, juliol i octubre i mitjançant el model 303 liquidarem amb aquesta casella només indicarem la quantia resultant d’apli- Hisenda l’IVA repercutit que hem tingut durant els darrers car el percentatge de la prorrata al total de l’IVA suportat tres mesos menys l’IVA suportat deduïble d’aquest mateix del període, vegeu la imatge superior . període . Per treballar convenientment aquests formularis, es requereix portar una comptabilitat que permeti la gestió Si el total d’IVA repercutit del període és superior al total de diferenciada de l’IVA suportat i l’IVA repercutit .3 l’IVA suportat deduïble, que és la situació més habitual, ens caldrà liquidar-ne el pagament, mitjançant càrrec al nostre Actualment, des de la pàgina web de l’Agència Tributària compte bancari . es poden confeccionar tots els models en línia . Els for- mularis recullen la informació que cal trametre a Hisenda Si, per contra, en un determinat trimestre, el total d’IVA i, quan correspon, enllacen amb les pasarel·les segures suportat deduïble és superior al de l’IVA repercutit, això sig- de pagament per als models que comporten liquidació . nifica que no haurem de fer efectiva cap quantitat, ja que la comparativa és a favor nostre . Aquesta quantitat s’ano- Per a més informació sobre el Model en qüestió i la manera ta com a IVA a compensar i es té en compte en el trimestre d’emplenar-lo, ens podem adreçar a la web de l’Agència següent, tot afegint-lo a l’IVA deduïble del període en qües- Tributària a l’apartat “Informació i gestions”, opció “IVA”, tió (i, per tant, reduint la quantitat que hem de fer efectiva on podem accedir a «Model 303. Autoliquidació» . en el període següent) . En cada trimestre, i un cop aportades les nostres dades Si en acabar l’any, i un cop elaborat el resum anual, el total d’IVA bàsiques en la capçalera del formulari online del Model suportat continua essent superior al total d’IVA repercutit, 303, indicarem de manera separada l’IVA repercutit que en podem demanar la devolució a Hisenda o bé deixar-ho hem facturat per cadascun dels tres tipus impositius, així a compensar per als trimestres del següent any . com la base de càlcul de cadascun . Si, excepcionalment, un trimestre no hem tingut absoluta- En els càlculs trimestrals s’aplica el criteri de meritació, tant ment cap activitat, i per tant no hem ni suportat ni reper- per a les factures emeses com per a les rebudes, de manera cutit IVA, presentarem la declaració trimestral tot activant que les comptabilitzarem segons la data de facturació, l’opció declaració zero / sense activitat . independentment de si s’han pagat o cobrat efectivament . 3 Recordem que a aquests efectes, s’han publicat, tant a escala estatal com catalana, adaptacions sectorials del Pla General Comptable per adaptar-lo a la realitat de les entitats sense ànims lucratius. Aquesta normativa és: • Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya • Reial Decret 1491/2011 pel qual s’aproven les normes d’adaptació del Pla general de comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives i el model de pla d’actuació de les entitats sense finalitats lucratives • Resolució de 26 de març de 2013, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual s’aprova el Pla de Comptabilitat de petites i mit- janes entitats sense finalitats lucratives 35 UP23 · Fiscalitat V. Impost sobre el valor afegit (IVA) Resum anual Per elaborar el model 390, l’Agència Tributària proporci- ona un formulari online per poder-hi anar incorporant la Ja que l’IVA en si és un impost que es calcula segons any informació i fent les validacions oportunes, ja que sovint natural (independentment del nostre any econòmic), en aca- el volum d’informació no permet d’elaborar el model d’una bar l’any i abans del 31 de gener de l’any següent, cal pre- tirada i s’hi ha d’anar treballant durant un temps . Un cop sentar el Model 390, resum anual d’IVA, en què recopilarem introduïdes totes les dades, es valida la informació i s’obté tota la informació referent a l’IVA que hem anat presentant el formulari a presentar, que es presenta telemàticament de manera parcial durant els diferents trimestres . Per tant, amb certificat digital . les xifres que hi incorporarem hauran de coincidir amb les quatre liquidacions trimestrals presentades . Per a més informació sobre el Model en qüestió i la mane- ra d’emplenar-lo, ens podem adreçar a la web de l’Agència Si estem sota el règim de prorrata, és en aquest resum anual Tributària, a l’apartat “Informació i gestions”, opció “IVA” on recalcularem el percentatge definitiu de la prorrata apli- i “Totes les gestions”, on podem accedir a «Model 390. cable4 i regularitzarem els imports de tot l’any, incorporant Declaració resum anual IVA» . aquesta regularització a la casella corresponent del Model 303 del darrer trimestre, el quart, que es presenta conjunta- ment amb el resum anual, vegeu la imatge superior . Declaració anual d’operacions amb És a dir, si durant l’any hem estat aplicant una prorrata terceres persones superior a la que ens correspon (ens hem deduït més IVA suportat del que ens és permès), haurem d’abonar la dife- Tot i que no és pròpiament una exigència de la normativa de rència o traspassar l’import més alt a despesa de l’exerci- l’IVA, normalment s’hi vincula el Model 347, de declaració ci . En aquest cas, doncs, en presentar el darrer Model 303 anual d’operacions amb terceres persones5 i que s’integra farem efectiva la diferència pendent mitjançant el càrrec dins del que s’anomenen “Declaracions informatives” . I és corresponent al nostre compte . que anualment Hisenda ens demana d’informar sobre aque- lles persones físiques o jurídiques amb què s’han realitzat Si ens hem estat aplicant una prorrata inferior (ens hem operacions (tant d’ingressos com de despeses) per valor deduït menys IVA suportat del que podem), caldrà refer superior a 3 .005,06 € (IVA inclòs) en el conjunt de l’any, i els càlculs de l’any i ingressar menys diners o fins i tot que no hagin estat incloses en altres declaracions informa- sol·licitar la devolució si l’import ens és favorable o bé dei- tives . També s’hi ha incorporat l’obligatorietat d’incloure-hi xar-ho a compensar per als trimestres del següent any . les subvencions públiques rebudes . Si no s’ha realitzat cap de les operacions a declarar o la xifra anual no arriba a l’import de referència, no cal presen- tar la declaració . 4 Recordem que aquest mateix percentatge és el que prendrem com a referència per a l’any següent. 5 De fet, l’exigència de presentar el Model 347 la genera estar donat d’alta d’alguna activitat econòmica, en especial si comporta facturació subjecta a reper- cussió d’IVA. D’aquí la vinculació que tothom hi fa. 36 UP23 · Fiscalitat V. Impost sobre el valor afegit (IVA) ENTITAT DE CARÀCTER SOCIAL ENTITAT NO DE CARÀCTER SOCIAL Es declara No es declara Es declara No es declara • Donació > 3.005,06€ • Subvenció privada • Quota de soci/a < 3.005,06€ > 3.005,06 • Quota de soci/a > 3.005,06 • Donació > 3.005,06 • Quota de soci/a < € € € • Subvenció privada 3.005,06€ • Subvenció pública • Donació < 3.005,06€ • Quota de soci/a > > 3.005,06€ • Subvenció privada > 3.005,06€ 3.005,06€ Ingressos • Facturació exempta per < 3.005,06€ • Subvenció pública motiu diferent caràcter • Subvenció pública > 3.005,06 • Donació < 3.005,06€ € • Subvenció privada social > 3.005,06 < 3.005,06 • Facturació > 3.005,06€ € € < 3.005,06€ • Facturacions no exemptes • Facturació exempta d’IVA de • Lloguer cobrat (on s’aplica retenció) > • Subvenció pública > 3.005,06€ caràcter social 3.005,06 < 3.005,06€ • Lloguer cobrat (on s’aplica • Facturació < 3.005,06 € € • Facturació < 3.005,06€ retenció) > 3.005,06€ • Qualsevol proveïdor < 3.005,06€ • Proveïdor de subministres • Qualsevol proveïdor d’aigua, electricitat o • Proveïdor de subministres < 3.005,06€ combustible, o rebuts d’aigua, electricitat o • Proveïdor que se li aplica d’assegurança combustible, o rebuts retenció (autònom) • Qualsevol altre proveïdor > 3.005,06€ d’assegurança > 3.005,06€ > 3.005,06 • Proveïdor que se li aplica > 3.005,06 • Nòmina d’un treballador/a Despeses € € • Subvencions o ajuts atorgats retenció (autònom) • Qualsevol altre proveïdor > 3.005,06€ a tercers > 3.005,06 > 3.005,06 > 3.005,06 • Lloguer d’un local on € € € • Nòmina d’un treballador/a • Subvencions o ajuts s’aplica retenció > 3.005,06€ atorgats a tercers > 3.005,06€ • Lloguer d’un local on s’aplica > 3.005,06 • Subvencions o ajuts € retenció > 3.005,06 atorgats a tercers € • Subvencions o ajuts atorgats < 3.005,06€ a tercers < 3.005,06€ Basat en “Guia pràctica del Model 347” (Fundesplai, 2020) Segons indicacions de la web de l’Agència Tributària: actividades de esta naturaleza. No se incluyen entre dichas operaciones las de suministro de agua, energía eléctrica y Las asociaciones están obligadas a presentar la declaración combustibles, ni las derivadas de seguros. anual de operaciones con terceras personas, cuando desarro- llen una actividad empresarial o profesional, por la percepción Tal com podem comprovar, s’eximeixen de declaració deter- de subvenciones tanto recibidas de otras entidades como con- minats moviments duts a terme per entitats de caràcter cedidas a otras asociaciones, siempre que superen la cuantía social, és a dir, les que compleixin els criteris establerts per de 3.005,06 euros en un año natural (…). l’article 20 .Tres de la Llei de l’IVA 37/1992 i que hem expo- sat anteriorment . No hay que incluir en la citada declaración aquellas operacio- nes realizadas por asociaciones que tengan la consideración de Per elaborar-lo, l’Agència Tributària proporciona un formu- entidad de carácter social, y que correspondan al sector de su lari online per poder-hi anar incorporant la informació i fent actividad cuyas entregas de bienes y prestaciones de servicios les validacions oportunes, ja que sovint el volum d’infor- estén exentas del Impuesto sobre el Valor Añadido. mació no permet d’elaborar el Model d’una tirada i s’hi ha d’anar treballant durant un temps . Un cop introduïdes totes Las ent idades o establec imientos de carácter soc ia l les dades, es valida la informació i s’obté el formulari a pre- mencionadas en el ar t. 20.Tres LIVA, están obligadas a sentar, que es presenta telemàticament amb certificat digi- presentar el modelo 347 por las adquisiciones en general de tal . El termini de presentació del Model és finals de febrer bienes o servicios que efectúen al margen de las actividades de l’any següent . empresariales o profesionales, incluso aunque no realicen 37 UP23 · Fiscalitat V. Impost sobre el valor afegit (IVA) En el formulari, un cop indicades les nostres dades identi- Per a més informació sobre el Model en qüestió i la manera ficatives, cal anar relacionant totes les persones físiques o d’emplenar-lo, ens podem adreçar a la web de l’Agència Tribu- jurídiques6 amb qui hem tingut moviments econòmics que tària, “Presentació de declaracions, calendari del contribuent” superin els 3 .005,06 € en el conjunt de l’any, tot indicant el => “Totes les declaracions per model” => “Presentar i consultar NIF i raó social de cadascuna, el total de les transaccions declaració per model”, on trobarem el «Model 347. Declara- (anual i distribuït per trimestres7,segons la data de les fac- ció anual operacions amb terceres persones». tures implicades en cada període) i si ha estat per ingrés (clau B) o per despesa (clau A)8 . Com que aquesta informació l’haurem de presentar nosaltres però també qui incorporem al llistat (que ens apuntarà des de l’altre punt de vista de la transacció), és convenient mirar de quadrar les xifres a declarar amb cadascun/a abans de pre- sentar definitivament el Model . 6 Els imports vinculats a retencions d’IRPF practicades, ja hauran estat declarats al model 190 i no cal incloure-les aquí. Si l’entitat està acollida a la Llei 49/2002, haurà hagut de declarar totes les donacions en el model 182 i, per tant, no caldrà fer-ho al model 347. 7 Si algun dels proveïdors declarats està en el règim fiscal de l’IVA del criteri de caixa (ho indicarà expressament en les seves factures), cal informar de manera separada sobre aquestes operacions. 8 En el cas de les subvencions, el criteri d’inclusió és el de la data en la qual l’Administració emet l’ordre de pagament de la subvenció (que és, de fet, quan ells ho declararan, i així ens assegurem que ambdues declaracions quadrin). En cas que es desconegui, es considerarà la data de cobrament. 38 UP23 · Fiscalitat V. Impost sobre el valor afegit (IVA) Normativa de referència Webgrafia complementària (model 347) Ley 37/1992, de 28 de diciembre, del Impuesto sobre el Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Valor Añadido Barcelona - CRAJ: Webgrafia complementària (IVA) • El model 347: Declaració informativa d’operacions amb terceres persones (2023) Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Xarxanet: Barcelona - CRAJ: • El model 347 (I). Obligats a la presentació i nove- • L’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) a les tats rellevants (2015) associacions: característiques i exempcions (2023) • El model 347 (II). Què declarar i recollida de dades • L’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) a les (2015) associacions: gestió i obligacions (2023) • Què cal saber sobre el model 347? (2023) • L’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) a les associaci- • Model 347: principals qüestions a tenir en compte ons: regla de la prorrata (2019) (2023) Xarxanet: Fundesplai - Suport Tercer Sector: • L’impost del valor afegit (IVA) a les entitats sense • Guia pràctica del Model 347 - Declaració informati- afany de lucre (1) (2009) va d’operacions amb terceres persones (2020) • L’impost del valor afegit (IVA) a les entitats sense afany de lucre (2). Les exempcions (2009) Asociación Española de Fundaciones : • L’impost del valor afegit (IVA) a les entitats sense • Guía del modelo 347, declaración anual de opera- afany de lucre (3). La Prorrata de l’IVA (2011) ciones con terceras personas (2017) • Com es fa la liquidació de l’IVA (2017) • Model 303: tot el que cal saber (2023) • Per a què serveix el model 390? (2023) Hablemos de gestión: • Videotutorial del modelo 303 (liquidación de IVA) (2020) Altres articles: • El IVA en las Asociaciones y entidades no lucrati- vas (2021) • IVA asociaciones sin ánimo de lucro.Todos los secretos (2023) • Les exempcions d’IVA que afecten a les entitats sense ànim de lucre i els seus efectes (Sagarra i Montalvo – Gestió BCN) (2014) • Exempció d’IVA que s’aplica a les quotes d’asso- ciats d’una entitat (Sagarra i Montalvo – Gestió BCN) (2018) • Impuesto sobre el Valor Añadido (Asociaciones .org) 39 VI Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) UP23 · Fiscalitat VI. Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) Retencions i càlcul no és pròpiament una despesa tributària per a les entitats, ja que, de fet, com a persones jurídiques que són, no hi Els diferents pagaments subjectes a retenció són, bàsica- estan subjectes . Com el seu nom indica, hi estan subjec- ment: els sous i altres rendiments del treball, facturacions tes totes les persones físiques (individuals) per les rendes de professionals independents i lloguers . La retenció serà que obtenen . És un impost progressiu, cosa que compor- diferent depenent del tipus de pagament subjecte a retenció . ta més càrrega tributària per a les persones amb rendes més altes, amb una proporcionalitat que es concreta anu- ■ En el cas dels treballadors/es en plantilla cal aplicar alment en unes taules de referència que estableix el Minis- les taules marcades anualment pel Ministeri d’Hisenda teri d’Hisenda . Com més alt sigui l’import que la persona a partir del sou brut anual que percebrà aquesta per- obté en un any, més alta és l’aportació que li pertoca fer a sona amb nosaltres. Aquestes taules tenen en compte les arques comunes . la situació familiar de cada persona (si hi ha càrregues familiars per ascendents o descendents, per exemple), Però el que sí han de fer les entitats és tenir-lo present, que és el que es declara mitjançant el Model 145 que perquè fàcilment els correspondrà gestionar-lo . I és que se’ls fa emplenar periòdicament (com a mínim en inici- en cas de tenir personal contractat, professionals que ens ar-se la relació contractual i cada cop que hi hagi una facturen o de tenir un contracte de lloguer per al nostre modificació significativa de la seva situació personal). local, ens correspondrà practicar les retencions que se’n derivin, és a dir, descomptar l’import de la retenció en fer Per a més informació sobre el Model en qüestió i la mane- el pagament corresponent . En el fons, el que nosaltres ra d’emplenar-lo, ens podem adreçar a la web de l’Agèn- estem fent en practicar i liquidar aquestes retencions és cia Tributària, “Presentació de declaracions, calendari del anar avançant, en nom de les persones implicades, imports contribuent” => “Totes les declaracions per model” => corresponents a la seva tributació .1 “Presentar i consultar declaració per model”, on trobarem el «Model 145. IRPF. Retencions sobre rendiments del Per això precisament no ho considerem cost, sinó tan sols treball. Comunicació de dades al pagador». un moviment de diners que hem de fer en nom d’altres . Per tant, el que sí pot implicar és un cost indirecte per la seva gestió administrativa . Perquè, a més, l’obligació de la retenció és de qui paga, ja que l’entitat pagadora té dues obligacions: retenir i ingressar; per tant, si arriba el cas, l’Administració podria reclamar l’ingrés de totes les quantitats que s’haurien d’haver retingut, independentment del fet que hagin estat efectivament retingudes o no; és a dir, si en un moment concret alguna cosa no acaba de ser com pertoca, Hisenda a qui demanarà d’esmenar-ho serà a nosaltres com entitat pagadora . D’aquí que sigui important per a nosaltres tenir- ne coneixement i saber com funciona, per poder tramitar- lo convenientment . 1 Cada persona, en elaborar la seva declaració de la renda, ha de calcular la quantia total del que li correspon aportar per IRPF (a partir de les rendes que hagi obtingut i un cop aplicades les desgravacions que li pertoquin) i comparar-la amb el total de les retencions que li hagin practicat: si l’import retingut és supe- rior al que ha de pagar, pot demanar la devolució de la diferència; si és superior, n’ha d’ingressar la diferència 40 UP23 · Fiscalitat VI. Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) Si volem saber quina retenció hem de practicar a una Ens caldrà, però, saber la part que la persona aporta a la persona que tenim contractada, podem fer el càlcul Seguretat Social per poder completar l’apartat de dades mitjançant l’aplicació que facilita la pàgina web de econòmiques (que fet i fet, també se li reté en fer-li efectiva l’Agència Tributària. la nòmina). 41 UP23 · Fiscalitat VI. Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) Per a imports més elevats, el percentatge de reten- demanar el reintegrament). Si la persona vol, pot demanar ció que cal aplicar és més alt; per a imports inferiors, per escrit una retenció superior, que l’entitat aplicarà a el percentatge de retenció que li correspon és també partir d’aleshores. inferior. ■ En el cas dels professionals que ens facturen, la retenció a Aquí és important tenir present, per poder informar practicar és d’un 15% de l’import brut facturat (sense tenir convenient ment el treballador/a implicat/da, que en cas en compte l’IVA, si és el cas). Excepcionalment podem trobar de començar amb un contracte temporal, el càlcul ini- retencions menors com en els casos de persones que estan cial pot portar a un determinat percentatge de retenció iniciant la seva activitat econòmica i que tenen bonificació a aplicar, però que si la temporalitat s’allarga al llarg de per l’engegada del negoci, concretament d’un 7% per al l’any, la retenció final que caldrà aplicar pel total percebut primer any d’inici d’activitat i els dos anys següents (com a durant l’any serà superior i que caldrà anar-la augmentant participants d’un programa de promoció de l’autoocupació). progressivament. De la mateixa manera, si una persona comença a treballar amb nosaltres el mes d’octubre, per ■ Pel que fa a les retencions a practicar en el cas de exemple, el còmput anual del que rebrà amb nosaltres l’existència d’un contracte de lloguer, el càlcul és un serà relativament baix i com a tal no hi haurà obligació percentatge fix (19%) sobre el preu de l’arrendament de practicar una retenció gaire alta, però si l’any següent (exclòs l’impost sobre el valor afegit, IVA). Aquest mateix la relació contractual dura tot l’any, la retenció s’apujarà, percentatge del 19% de retenció serà aplicable al que ja que l’import brut anual que rebrà aleshores també serà s’anomena «rendiments del capital mobiliari», és a dir, més elevat. principalment, ingressos financers o de dipòsits que puguem tenir. En aquest cas, serà l’entitat bancària o Recordem un cop més que l’obligació de la retenció equivalent la que ens practicarà la retenció a nosaltres recau en el retenedor, de manera que l’entitat està obli- (nosaltres en aquest cas, en som subjecte passiu). gada a retenir com a mínim el percentatge indicat en les taules (mai menys, perquè posteriorment Hisenda en pot TIPUS DE RENDA TIPUS APLICABLE Personal en plantilla (relacions laborals). Rendiments del treball Variable segons procediment general (algorisme en base taules) Activitats professionals: general 15% Cursos, conferències, xerrades… 15% Activitats professionals: inici d’activitat (any d’inici i els dos següents) 7% Arrendament d’immobles 19% Interessos de dipòsits financers, comptes corrents i similars 19% 42 UP23 · Fiscalitat VI. Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) Models i terminis Físiques», on podem accedir a «Model 111. Retencions i En general, l’IRPF es liquida trimestralment, per períodes ingressos a compte. Rendiments del treball i activitats vençuts, de manera que com a màxim el dia 20 dels mesos econòmiques» . de: gener, abril, juliol i octubre i mitjançant el Model 111 aportarem a Hisenda les quantitats que haurem estat rete- El Model 115, el de retenció a arrendadors, té una nint en el trimestre anterior (ja sigui a treballadors/es en estructura molt similar, però amb un sol apartat . S’hi ha plantilla o professionals que ens facturen) . En el cas de d’indicar primer el nombre de perceptors, després la base retencions als arrendadors correspon el Model 115 . sobre la qual es calcula la retenció, i finalment l’import de les retencions practicades . Com abans, caldrà fer efectiu En aquests Models ens caldrà anar indicant, en les l’import en qüestió per càrrec al nostre compte bancari . diferents caselles establertes: ■ El nombre de persones a qui afecta (sense més detall de les seves dades personals, que com veurem es faciliten de manera conjunta a final d’any) ■ L’import total de les rendes que han ocasionat la retenció ■ L’import de la retenció que es correspon per aquestes rendes Per a més informació sobre el model en qüestió i la manera Actualment, des de la pàgina web de l’Agència Tributària es d’emplenar-lo, ens podem adreçar a la web de l’Agència poden confeccionar tots els models en línia . Els formularis Tributària, “Presentació de declaracions, calendari del recullen la informació que cal trametre a Hisenda i, quan contribuent” => “Totes les declaracions per model” => correspon, enllacen amb les passarel·les segures de “Presentar i consultar declaració per model”, on trobarem pagament per als models que comporten liquidació . el «Model 115. Retencions i ingressos a compte. Rendiments procedents d’arrendaments d’immobles» . El Model 111 diferencia dos apartats per consignar-hi de manera separada les rendes pagades per «rendiments del El que dona validesa a la presentació en temps i forma treball» (les que representen retencions a practicar a perso- és un Codi Segur de Verificació (empremta digital) que nal en plantilla), de les pagades pels «rendiments d’activitats assigna automàticament el sistema telemàtic tributari econòmiques» (que són les que es deriven de les persones a cada document, que es compon de tot un seguit de que ens facturen pels serveis que ens han prestat) . nombres i lletres i que és un identificador únic . Declaració informativa anual Però en aquestes declaracions trimestrals no concretem quines són les persones a qui hem practicat retenció i la quantitat que correspon a cadascuna (que de fet és el que necessitarà cada persona quan li toqui elaborar la seva declaració de la renda), sinó que aportem informacions La suma dels imports per retencions per rendiments del acumulades, tant pel que fa al nombre de persones treball i les retencions per facturació és l’import que apareix com pel que fa a les quantitats . En acabar l’any, cal al final del full i que hem de fer efectiu mitjançant càrrec al aportar a Hisenda el detall d’aquests conceptes: és pre- nostre compte bancari . Per a més informació sobre el model cisament això el que fem amb el Model 190, que es en qüestió i la manera d’emplenar-lo, ens podem adreçar a presenta abans del 31 de gener de cada any, amb la infor- la web de l’Agència Tributària, opció «Models i formularis» i, mació desglossada de l’any anterior . El Model 190 és una dins d’aquesta llista, «Impost sobre la Renda de les Persones declaració informativa i, per tant, no comporta haver de fer 43 UP23 · Fiscalitat VI. Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) cap més pagament, ja que la liquidació de les retencions Cal, a més, emetre i fer arribar un certificat individual a qui s’haurà hagut de fer efectiva a través dels quatre Models s’ha practicat la retenció, on s’indica el total percebut amb 111 trimestrals que ja haurem anat presentant . nosaltres i l’import total de les retencions de l’any, per tal que després aquestes persones puguin tenir-ho present En aquest formulari haurem d’anar relacionant de manera en les seves declaracions de la renda . individualitzada les persones a qui se’ls ha practicat retenció durant l’any anterior, identificant-les amb els Des del mateix espai online de l’Agència Tributària noms, cognoms i DNI, assenyalant el motiu pel qual els des d’on hem complimentat les dades per a l’elaboració hem hagut de retenir (rendiments del treball o rendiments del Model 190, trobarem una opció per emetre els d’activitats econòmiques), l’import total que han percebut certificats individuals . amb nosaltres (i que ha estat la base de càlcul per determinar les retencions), i el total realment retingut (i liquidat en nom seu, trimestralment) . El primer full farà de resum de les dades desglossades en els següents . Les retencions a arrendadors també tenen un procés paral·lel . La declaració informativa anual equivalent per a les retencions a arrendadors és el Model 180, que també cal presentar abans del 31 de gener, mitjançant el qual aportem les dades de les persones implicades en els quatre Models 115 que haurem presentat al llarg de l’any . Per elaborar el Model 190, Agència Tributària facilita un El formulari online s’elabora des de la pàgina d’Agència formulari online per tal de poder anar recollint i emplenant Tributària, de manera similar a com acabem d’exposar per les dades necessàries, ja que sovint el volum d’informació al Model 190 . Un cop introduïdes i validades les dades, no permet d’elaborar el model d’una tirada i s’hi ha d’anar s’obté el formulari a presentar . La presentació haurà de ser treballant durant un cert temps . Un cop introduïdes totes les telemàtica, amb certificat digital . dades, es valida la informació i així obtindrem el formulari a presentar . La presentació haurà de ser telemàtica, amb Per a més informació sobre el model en qüestió i la manera certificat digital . d’emplenar-lo, ens podem adreçar a la web de l’Agència Tributària, “Presentació de declaracions, calendari del Per a més informació sobre el Model en qüestió i la manera contribuent” => “Totes les declaracions per model” => d’emplenar-lo, ens podem adreçar a la web de l’Agència “Presentar i consultar declaració per model”, on trobarem Tributària, “Presentació de declaracions, calendari del el «Model 180. Resum anual de retencions i ingressos contribuent” => “Totes les declaracions per model” => a compte» . “Presentar i consultar declaració per model”, on trobarem el «Model 190. Resum anual de retencions i ingressos a compte». 44 UP23 · Fiscalitat VI. Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) Com abans, caldrà emetre i enviar un certificat individual Normativa de referència a cada persona a qui s’ha practicat retenció, on s’indica el total percebut amb nosaltres i l’import total de les retenci- Ley 35/2006, de 28 de noviembre, del Impuesto sobre la ons de l’any, per tal que després aquestes persones puguin Renta de las Personas Físicas y de modificación parcial tenir-ho present a les seves declaracions . de las leyes de los Impuestos sobre Sociedades, sobre la Renta de no Residentes y sobre el Patrimonio . En paral·lel al que hem vist, des del mateix espai online de l’Agència Tributària des d’on hem complimentat les dades Real Decreto 439/2007, de 30 de marzo, por el que se per a l’elaboració del model 180, trobarem una opció per aprueba el Reglamento del Impuesto sobre la Renta de las emetre els certificats individuals . Personas Físicas y se modifica el Reglamento de Planes y Fondos de Pensiones, aprobado por Real Decreto 304/2004, de 20 de febrero . Webgrafia complementària Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona - CRAJ: • L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), gestió i declaració (2018) Xarxanet: • Com omplir i presentar el model 190? (2019) • El model 111 de l’Agència Tributària (2023) • Quan presentar el model 111 (2023) Altres articles: • Retenciones sobre el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas (IRPF) (Asociaciones .org) 45 Llei 49/2002 de règim fiscal VII de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge UP23 · Fiscalitat VII. Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge La Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de que, en el cas de les associacions, la Llei orgànica d’asso- les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius ciacions (LO 1/2002) recull en el seu article 32 per al reco- fiscals al mecenatge estableix el que s’anomena un «règim neixement de Declaració d’utilitat pública, i l’article 3 de la supletori al règim general»1, de manera que es parteix de Llei de fundacions (L50/2002) . les figures impositives existents i, per a les entitats que en compleixen els requisits que estableix, se’n varia l’aplicació . Article 3 (Llei 49/2002). Requisits de les entitats sense finalitats lucratives Com passa amb d’altres lleis, alguns dels aspectes els desenvolupa una altra regulació complementària, concreta- Les entitats a què es refereix l’article anterior, que compleixin els ment el Reial Decret 1270/2003, de 10 d’octubre, pel qual requisits següents, són considerades, a efectes d’aquesta Llei, s’aprova el Reglament per a l’aplicació del règim fiscal entitats sense finalitats lucratives: de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge . Per tant, per poder donar ple com- 1. Que persegueixin finalitats d’interès general, com poden pliment a la Llei 49/2002, haurem de tenir presents les con- ser, entre altres, les de defensa dels drets humans, de les víctimes crecions (per exemple, sobre requeriments documentals i/o del terrorisme i actes violents, d’assistència social i inclusió terminis) que marca aquest Reglament . social, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries, laborals, d’enfortiment institucional, de cooperació per L’altre aspecte que cal tenir molt present és que el nombre al desenvolupament, de promoció del voluntariat, de promoció d’entitats que es poden acollir a la Llei és limitat, ja que només de l’acció social, de defensa del medi ambient, de promoció i s’habilita aquesta possibilitat a les entitats que treballen pel atenció a les persones en risc d’exclusió per raons físiques, que s’anomena «l’interès general» o «bé comú», i a més el econòmiques o culturals, de promoció dels valors constitucionals i tenen formalment reconegut .2 Des d’aquest punt de vista i defensa dels principis democràtics, de foment de la tolerància, de per tal d’explicitar-ho, la mateixa normativa així ens ho indica foment de l’economia social, de desenvolupament de la societat en els primers articles .3 de la informació, desenvolupament o innovació tecnològica i de transferència de la mateixa cap al teixit productiu com a element Article 2 (Llei 49/2002). Entitats sense finalitats lucratives. impulsor de la productivitat i competitivitat empresarial. Es consideren entitats sense finalitats lucratives als efectes d’aquesta Llei […]: 4. Que els fundadors/es, associats/ades, patrons/es, represen- ƒ Les fundacions. tants estatutaris, membres dels òrgans de govern i els cònjuges o ƒ Les associacions declarades d’utilitat pública.4 parents fins al quart grau inclusivament de qualsevol d’ells/d’elles ƒ Les organitzacions no governamentals de desenvolupament a no siguin els destinataris principals de les activitats que es duguin què es refereix la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació a terme per les entitats, ni es beneficiïn de condicions especials internacional per al desenvolupament5, sempre que tinguin per utilitzar els seus serveis. alguna de les formes jurídiques esmentades amb anterioritat. […] Però per acabar-ho d’arrodonir, l’article següent concreta tot un seguit de requisits complementaris, el primer dels quals és una llista (no tancada) d’activitats considerades d’interès general i que, si enllacem, veurem que és molt semblant a la 1 Les lleis tributàries generals no han plantejat de manera sistemàtica el tractament de les entitats del tercer sector, d’aquí la necessitat de lleis especials com aquesta. 2 Cal tràmit o comunicació davant Hisenda, que exigeix o bé ser fundació (per tant, registre) o declaració d’utilitat pública en el cas d’associació; en el fons vol dir que cal reconeixement oficial al respecte. 3 A més de les entitats especificades en l’article 2 de la Llei 49/2002, les disposicions addicionals de la mateixa normativa inclouen altres entitats o col·lectius el règim fiscal de les quals s’assimila al contingut en l’esmentada llei. Aquestes entitats són: Creu Roja Espanyola, ONCE, l’Església catòlica i les altres confes- sions i comunitats religioses amb acords amb l’Estat. I també les associacions i altres entitats religioses vinculades a aquestes comunitats religioses, si com- pleixen tots els requisits establerts en la norma per poder-s’hi acollir (art. 3 i obligacions documentals posteriors). 4 Per a més informació sobre aquest tema vegeu l’apartat específic en aquest mateix Útil Pràctic. 5 Aquesta normativa ha estat substituïda per la Ley 1/2023 de Cooperación para el Desarrollo Sostenible y la Solidaridad Global 47 UP23 · Fiscalitat VII. Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge A banda d’això, també incorpora altres exigències dins 6. Que, en cas de dissolució, el seu patrimoni es destini en la l’àmbit econòmic, com la reinversió de rendes en la seva totalitat a alguna de les entitats considerades com a finalitat estatutària i la priorització d’activitats vinculades entitats beneficiàries del mecenatge segons el que es recull directament a aquesta finalitat d’interès general, de manera en aquesta normativa […] i aquesta circumstància estigui que es poden fer altres activitats econòmiques, però que expressament prevista en els estatuts […] de l’entitat dissolta. siguin estrictament complementàries o residuals . 7. Que estiguin inscrites en el registre corresponent. 8. Que compleixin les obligacions comptables que preveuen Article 3 (Llei 49/2002). Requisits de les entitats sense les normes per les quals es regeixen […]. finalitats lucratives 9. Que compleixin les obligacions de rendició de comptes que estableixi la seva legislació específica. […] Han de retre 2. Que destinin, directa o indirectament, a la realització d’aquestes comptes abans que hagin transcorregut sis mesos des del finalitats almenys el 70% de les rendes i ingressos següents: tancament del seu exercici davant de l’organisme públic encarregat del registre corresponent. ƒ Les rendes de les explotacions econòmiques que 10. Que elaborin anualment una memòria econòmica en desenvolupin. la qual s’especif iquin els ingressos i les despeses de ƒ Les rendes derivades de la transmissió de béns o drets l’exercic i, de manera que es puguin identi f icar per de la seva titularitat.[…] categories i per projectes. […]. ƒ El ingressos que obtinguin per qualsevol altre concepte, deduïdes les despeses realitzades per obtenir aquests Aquest darrer punt, la presentació de la memòria econò- ingressos. […] mica, és important tenir-lo present, perquè és un dels requi- sits que Hisenda valida anualment que s’hagi acomplert (i 3. Que l’activitat realitzada no consisteixi en el desenvolupament és un dels elements que té en compte en emetre els certi- d’explotacions econòmiques alienes al seu objecte o finalitat ficats conforme estem al corrent de les nostres obligacions estatutària. […] 6 documentals amb Hisenda) . I encara ens trobem amb un darrer bloc de requisits per El termini per presentar-la telemàticament són 7 mesos mantenir l’aplicació del règim especial, en aquest cas de des de l’acabament de l’exercici econòmic, per poder caire formal o documental, establint tot un conjunt de docu- incloure-hi el marge de 6 mesos per a l’aprovació de comp- mentació i informació que les entitats han d’aportar davant tes i els 25 dies que s’afegeixen per a la presentació de dels organismes de referència pertinents, com la rendició la declaració de l’impost sobre societats (obligatòria per a anual de comptes, tant econòmica com d’activitat . totes les entitats acollides a la Llei 49/2002) . Article 3 (Llei 49/2002). Requisits de les entitats sense El contingut d’aquesta memòria ve desenvolupat reglamen- finalitats lucratives tàriament mitjançant l’article 3 del RD 1270/20038: 5. Que els càrrecs de patró, representant estatutari i membre de l’òrgan de govern siguin gratuïts, sense perjudici del dret a ser reemborsats de les despeses degudament justificades que l’acompliment de la seva funció els ocasioni. […] 7 6 «S’entén complert aquest requisit si l’import net de la xifra de negocis de l’exercici corresponent al conjunt de les explotacions econòmiques no exemptes alienes al seu objecte o finalitat estatutària no excedeix el 40% dels ingressos totals de l’entitat.» […]«L’arrendament del patrimoni immobiliari de l’entitat no constitueix, a aquests efectes, explotació econòmica» (art. 3.3 L49/2002). 7 «Els patrons, representants estatutaris i membres de l’òrgan de govern poden percebre de l’entitat retribucions per la prestació de serveis, inclosos els pres- tats en el marc d’una relació de caràcter laboral, diferents dels que implica l’acompliment de les funcions que els corresponen com a membres del patronat o òrgan de representació, sempre que es compleixin les normes per les quals es regeix l’entitat.» (art. 3.5 L49/2002). 8 Les entitats que portin comptabilitat formal i hagin d’elaborar la memòria comptable dins dels comptes anuals de l’organització, poden incloure aquesta infor- mació en un dels punts de l’esmentada memòria, complint els requisits indicats en l’article 3.1 del reglament. 48 UP23 · Fiscalitat VII. Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge Article 3. Memòria econòmica El règim especial recollit per la Llei 49/2002 és un règim per opció, és a dir, no se’ns aplica automàticament si no ho 1. La memòria econòmica que, en compliment del que estableix la demanem específicament . Si som una entitat susceptible de Llei 49/2002, han d’elaborar les entitats sense finalitats lucratives, poder-se acollir a la norma haurem de sol·licitar que se’ns ha de contenir la informació següent: reconegui aquesta condició sobre la base del compliment ƒ Identificació de les rendes exemptes i no exemptes de l’impost dels requisits que s’exigeixen . És un tràmit senzill, però cal sobre societats indicant el corresponent nombre i lletra dels fer-lo si ens volem aplicar les variacions fiscals . articles 6 i 7 de la Llei 49/2002 que els en dona l’exempció, indicant els ingressos i despeses de cadascuna. També s’han Haurem de complimentar una declaració censal (Model d’indicar els càlculs i criteris emprats per determinar la distribu- 036) de variació de dades on marcarem les caselles cor- ció de les despeses comunes entre les diferents rendes obtin- responents (135 a la primera pàgina i 651 en la pàgina 6) i gudes per l’entitat. la data efectiva en què té lloc el canvi . ƒ Identificació dels ingressos, despeses i inversions correspo- nents a cada projecte o activitat realitzat per l’entitat per complir En principi, i si no hi ha cap impediment al respec- les seves finalitats estatutàries. Les despeses de cada projecte te, per silenci administratiu es considera que Hisenda ho s’han de classificar per categories, com a despeses de perso- té present i a partir d’aleshores ja podem treballar sota nal, despeses de serveis exteriors o compra de material. els paràmetres de la norma . El règim especial s’aplica- ƒ Especificació i forma de càlcul de les rendes i ingressos a què rà al període impositiu que finalitzi amb posterioritat a la es refereix l’article 3.2 de la Llei 49/2002, indicant la destinació data de presentació de la declaració censal i als següents . o aplicació de les mateixes. ƒ […] Imports lliurats als membres del seu òrgan de govern en Sempre que ho necessitem, i si hem complert amb tots concepte de reemborsaments de despeses o remuneració de els requisits documentals, podem demanar via Seu Elec- serveis prestats a l’entitat diferents dels vinculats al càrrec. […] trònica de l’Agència Tributària, una certificació conforme ƒ Convenis de col·laboració empresarial9 en activitats d’interès se’ns aplica el règim especial, amb validesa per a cada general subscrits per l’entitat, identificant el col·laborador que hi exercici econòmic que ens pot ser necessària per dur a participa i les quantitats rebudes. terme diferents tràmits . ƒ Indicació de la previsió estatutària relativa a la destinació del patrimoni de l’entitat en cas de dissolució10 […]. 9 Establerts sobre la base de l’article 25 de la Llei 49/2002, on podeu trobar-ne més informació. 10 Punt important recollit per l’article 3 .6 de la Llei 49/2002. 49 UP23 · Fiscalitat VII. Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge Què implica aquesta normativa per a les entitats que s’hi poden acollir ■ Exempció de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP/IAJD), per quan toca anar davant notari per recollir en escriptura pública alguna La Llei 49/2002 té un doble efecte sobre les organitzacions informació o quan hi ha compravenda d’elements patrimo- que opten per acollir-s’hi: nials. Per ser més precisos, l’ITP grava les transmissions patrimonials amb contraprestació i l’IAJD grava els actes ■ reducció o fins i tot exempció en la tributació d’alguns jurídics documentals com poden ser els documents nota- impostos als quals estan subjectes, rials, per exemple. ■ i la possibilitat d’oferir desgravacions a les persones físi- La gestió d’aquest impost és autonòmica, totes les tra- ques o jurídiques que hi col·laboren de manera desin- mitacions cal fer-les a l’Agència Tributària de Catalu- teressada (el que es coneix com «incentius a la participació nya. En principi, adjuntant el certificat d’acolliment a la en activitats d’interès general»), que detallem en l’apartat Llei 49/2002 en el moment de presentar l’autoliquidació següent. de l’impost i la sol·licitud de l’exempció, no hi ha d’haver problemes. Respecte al primer efecte, i deixant de banda l’impost sobre societats, al qual dediquem un apartat específic al princi- ■ Exempció de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels pi d’aquest document degut a la seva complexitat, podem Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), que grava resumir les variacions en: l’increment de valor dels terrenys (del sòl) de naturalesa urbana en el moment de transmetre’n la propietat, per ■ Exempció de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) diferència de valor entre l’adquisició inicial i la nova trans- L’IBI és una taxa anual per als elements immobiliaris dels missió (plusvàlua dels terrenys que només es dona en cas quals l’entitat té la propietat. La quota anual es calcula en de compravenda). Se’n fa càrrec la part que ven. funció del valor cadastral de l’immoble (edifici, solar, pis, Com que és un impost de gestió municipal, tots els trà- local…), que té en compte el valor del sòl i el valor de la mits cal fer-los davant d’Hisenda municipal, aportant-hi la construcció. L’exempció que dona la llei 49/2002 és per als sol·licitud, els estatuts i inscripció en el registre de referèn- elements vinculats a rendes exemptes de l’Impost sobre cia, document acreditatiu de l’acolliment a la Llei 49/2002 Societats (no per als vinculats a explotacions econòmiques i breu memòria de l’activitat desenvolupada. no exemptes). Exempció de l’Impost sobre Activitats Econòmiques, Com que es tracta d’un impost de gestió municipal, per les activitats econòmiques que desenvolupi l’entitat i cal fer tots els tràmits davant d’Hisenda municipal apor- que estiguin vinculades a la seva activitat estatutària d’inte- tant-hi la sol·licitud, els estatuts i inscripció en el registre rès general (vegeu l’apartat específic en aquest mateix de referència, document acreditatiu de l’acolliment a la Útil Pràctic). Llei 49/2002 i breu memòria de l’activitat desenvolupada. 50 VIII Incentius al mecenatge i altres deduccions UP23 · Fiscalitat VIII. Incentius al mecenatge i altres deduccions Incentius al mecenatge La desgravació que podem oferir als nostres col·laboradors/es La Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les serà un percentatge sobre l’import o valor de la donació feta . entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, a més de recollir les modificacions en l’aplica- Els percentatges de desgravació han anat variant des de la ció de les principals figures impositives per a les entitats redacció inicial de la norma . El plantejament actual incorpo- que s’hi poden acollir, també recull, en el Títol III (articles 16 ra un component de potenciació de les petites aportacions a 24), el que anomena «incentius al mecenatge», és a dir, de particulars (microdonatius), així com de reconeixement beneficis fiscals en forma de desgravacions per a les per- de la fidelitat a una mateixa entitat, augmentant el per- sones físiques o jurídiques que facin aportacions a aques- centatge de desgravació, tant per a persones físiques com tes entitats . És important tenir present que, llevat d’algunes jurídiques, si es fan donatius a una mateixa organització en deduccions autonòmiques que veurem al final d’aquest bloc, anys successius . És el que s’anomena recurrència . només donen dret a deducció les donacions fetes a entitats acollides a la Llei 49/2002 . Actualment, per a les persones físiques (art. 19.1), els per- centatges de deducció del conjunt de donacions que faci Es tracta de potenciar la coresponsabilitat dels diferents una persona individual i que aplicaran en fer els càlculs de agents socials en el bé comú, ja que la Llei 49/2002 només la seva declaració de la renda, són: és aplicable per a entitats que treballin per l’interès general i el tinguin formalment reconegut, alhora que indirectament ■ Per als primers 250 € del conjunt de donacions, un 80%. representa una altra manera d’afavorir la tasca de les ■ Per a l’import que superi els primers 250 €, un 40%. organitzacions implicades . En el cas que la persona hagi fet en els dos anys immedi- A aquests efectes, l’article 17.1 de la Llei considera atament anteriors una donació amb dret a deducció a la aportacions que donen dret a deducció1: mateixa entitat per un import igual o superior en cadascun d’ells, al de l’exercici anterior, el percentatge de deducció de ■ Donatius i donacions dineràries, de béns i drets l’import que superi els primers 250 € augmenta en 5 punts ■ Quotes de pertinença que no es corresponguin amb el dret percentuals i serà del 45%, en comptes del 40% general . a percebre una prestació present o futura ■ La constitució d’un dret d’ús sobre béns, drets o valors, Per a les persones jurídiques (art. 20.1), el percentatge realitzada sense contraprestació base de deducció dels donatius és d’un 40% del valor del donatiu (per a qualsevol import), que aplicaran en els càlculs És important incidir en la idea de la no-contraprestació, ja del seu Impost sobre Societats . Però s’afegeix un increment que és l’element clau per diferenciar el que té consideració de la deducció de 5 punts percentuals si en els dos anys de «preu» del que té consideració de donatiu deduïble . Si per immediatament anteriors s’han fet donacions amb dret a rebre un servei o bé tu has de fer una aportació econòmica, deducció a la mateixa entitat per un import igual o superior això és un preu a efectes del que estem comentant i, en cadascun d’ells al de l’exercici anterior, podent-se aplicar per tant, no donaria dret a deducció . Per exemple, si per aleshores una desgravació del 50% del valor del donatiu . accedir al fons bibliogràfic i al préstec de la biblioteca d’una organització és condició sine qua non el pagament d’una quota, això és un preu per una contraprestació; per tant, això no donaria dret a deducció per donatius . 1 Recordeu que també donen dret a deducció, tot i que amb una concreció diferent i només per a persones jurídiques, els convenis de col·laboració empresarial establerts sobre la base del que recull l’article 25 de la Llei 49/2002. Des de la darrera modificació de la normativa, la prestació gratuïta de serveis es vehicula precisament mitjançant els convenis de col·laboració empresarial. 52 UP23 · Fiscalitat VIII. Incentius al mecenatge i altres deduccions Per tant, si intentem esquematitzar-ho, els percentatges de ■ Finalitat que tindrà el donatiu en compliment de les activi- deducció de donacions queden de la manera següent: tats estatutàries Percentatges de deducció per a donacions de persones físiques: ■ Menció del caràcter irrevocable del donatiu IMPOST DE LA RENDA Fins els 250 € primers 80% A banda, cal que nosaltres fem la comunicació pertinent a Import igual o superior, a la mateixa Hisenda d’aquests donatius i de qui els ha fet . Per aquest Resta de l’import entitat, durant els darrers 3 anys 45% motiu entre les declaracions informatives que cal presentar de donacions Resta 40% a finals del mes de gener referents a l’any anterior s’inclou el Percentatges de deducció per a donacions de persones jurídiques: Model 182, en el qual es fa un llistat de totes les donacions IMPOST SOBRE SOCIETATS que hem certificat i que donen dret a desgravació a partir Import igual o superior, a la mateixa del que estipula la Llei 49/2002 . IMPORT DEL entitat, durant els darrers 3 anys 50% DONATIU 40% Per a més informació sobre el model en qüestió i la mane- Resta ra d’emplenar-lo, ens podem adreçar a la web de l’Agència Per tal que això sigui així, cal que l’entitat emeti i enviï a Tributària, «Model 182. Declaració informativa de dona- cada persona física o jurídica implicada un certificat indi- tius, donacions i aportacions rebudes» . vidualitzat en què quedi clar el caràcter de donació «sim- ple, pura i irrevocable» (segons exigències del Reglament Com a declaració informativa que és, no implica haver de de la llei) . Amb això podran incloure-ho convenientment en fer pagament, sinó tan sols informar Hisenda de quines les seves declaracions tributàries (de la renda o de l’impost són les persones físiques o jurídiques que ens han fet sobre societats, respectivament) . aportacions amb dret a deducció durant l’any anterior i si aquestes són dineràries (les més habituals) o en espècie . Cada organització pot fer servir el model que desitgi, ja Per això cal emplenar en els apartats destinats a tal efecte que no existeix un model normalitzat de certificació de les dades bàsiques dels donants: donacions, sempre que el document contingui la infor- mació requerida . Concretament, en aquest certificat cal ■ Dades d’identificació de la nostra organització especificar (Article 24 de la Llei 49/2002): ■ Nom complet (per a persones físiques) o raó o denomi- nació social (per a persones jurídiques) ■ Les dades d’identificació del donant, incloent-hi el seu DNI ■ DNI complet (amb lletra) o NIF, respectivament o NIF, nom o raó social complets ■ Import del donatiu i especificar si és dinerari o valoració ■ Identificació de la nostra entitat, tot indicant explícitament de l’aportació si és en espècie que com a entitat tenim reconeguda l’aplicació del règim ■ Si existeix recurrència en el donatiu (import igual o crei- fiscal especial xent durant els darrers tres anys) o no i el percentatge de ■ Data i import del donatiu, o la seva valoració econòmica deducció que correspon si és en espècie 53 IMPORT DEL CONJUNT DE DONATIUS UP23 · Fiscalitat VIII. Incentius al mecenatge i altres deduccions Per elaborar el Model 182, l’Agència Tributària facilita Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de un formulari online per tal de poder anar completant les Barcelona - CRAJ: dades . Un cop tinguem totes les dades introduïdes i hàgim • Donacions a les entitats juvenils: la llei de mece- fet totes les comprovacions de rigor, les validarem i així natge (2021) obtindrem el formulari a presentar . La presentació haurà de ser telemàtica, amb certificat digital . Recordem que Xarxanet: el termini és el 31 de gener de l’any següent a què es • Model 182: Declaració Informativa de donatius, refereixen les dades . donacions i aportacions rebudes (2018) • Desgravació de les donacions realitzades a associ- acions i fundacions (2021) Deduccions autonòmiques del Parlament • Com s’han de declarar les donacions a entitats no de Catalunya. lucratives? (2017) • Deduccions autonòmiques IRPF: model 993 (2018) L’article 32 de la Llei 16/2008, de mesures fiscals i financeres, • Tot el que cal saber sobre el certificat de donacions estableix la concreció de les deduccions en el tram autonòmic (2022) de la quota de l’IRPF per a Catalunya . Per tant, només són • Beneficis fiscals per a donatius a entitats aplicables a aportacions fetes per persones físiques . mediambientals (2022) • Què cal saber sobre els convenis de col·laboració Donaran dret a deducció (15% de l’import de la donació) empresarial en activitats d’interès general? (2023) les donacions a entitats de foment de la llengua catalana, • Modificacions de la llei de mecenatge per a 2024 de foment de la recerca científica i la innovació, i les entitats (2024) ambientals vinculades a l’ecologia i a la protecció i millora del medi ambient (l’àmbit d’actuació ha de constar especí- Asociación Española de Fundaciones: ficament en els seus estatuts) . • Régimen fiscal de los donativos, donaciones y apor- taciones realizadas (2022) Les entitats perceptores han de presentar abans del 20 de • Deducciones en el tramo autonómico del IRPF por gener de l’any següent a què es refereixen les dades, el donativos realizados a favor de fundaciones (2023) Model 993 que és la declaració informativa on es llisten totes (apartat sobre Catalunya) les persones amb dret a deducció per les seves aportacions . • Reforma de la ley de mecenazgo (2024) Webgrafia complementària Altres articles: • Donatius i col·laboracions a entitats no lucratives Agència Tributària: (Sagarra i Montalvo – Gestió BCN) (2024) • Per donatius a entitats que fomenten l’ús de la llen- gua catalana o de l’occitana • Per donatius a entitats que fomenten la investiga- ció científica i el desenvolupament i la innovació tecnològica • Per donacions a determinades entitats en benefi- ci del medi ambient, la conservació del patrimoni natural i de custòdia del territori Generalitat de Catalunya – Agència Tributària de Catalunya: • Deduccions autonòmiques IRPF. Declaració infor- mativa per part de les entitats beneficiàries de les donacions • Guia dels beneficis fiscals per donacions a entitats ambientals sense ànim de lucre de Catalunya 54 IX Declaració d’utilitat pública UP23 · Fiscalitat IX. Declaració d’utilitat públic Segons la normativa, les associacions poden perseguir Article 32 .1.a (LO 1/2002) . Associacions d’Utilitat Pública qualsevol finalitat, sempre que sigui legal; això vol dir que tan lícit és el que s’anomena interès particular (segons el 1. A iniciativa de les associacions corresponents, poden qual les persones membres de l’organització són les prin- ser declarades d’utilitat pública les associacions en què cipals beneficiàries de l’activitat), com l’interès general (en concorrin els requisits següents: què el benefici és per a la col·lectivitat; es persegueix el que a. Que les seves finalitats estatutàries tendeixin a entenem per «bé comú») . promoure l’interès general, […], i siguin de caràcter cívic, educatiu, científic, cultural, esportiu, sanitari, de promoció dels valors constitucionals, de promoció dels ASSOCIACIONS drets humans, de víctimes del terrorisme, d’assistència social, de cooperació per al desenvolupament, de promoció de la dona, de promoció i protecció de la INTERÈS GENERAL INTERÈS PARTICULAR família, de protecció de la infància, de foment de la igualtat d’oportunitats i de la tolerància, de defensa Activitats que beneficien a la Activitats que beneficien del medi ambient, de foment de l’economia social o col·lectivitat o a determinats prioritàriament les persones de la investigació, de promoció del voluntariat social, col·lectiu objectivament membre de l’organització identificables i diferenciats de defensa de consumidors i usuaris, de promoció clarament de les persones i atenció a la persones en risc d’exclusió per raons membres de l’organització físiques, socials, econòmiques o culturals, i qualssevol altres de naturalesa similar. Es pot demanar la Declaració d’Utilitat Pública (DUP) Com podem comprovar, l’articulat mateix identifica, amb una llista no tancada, les activitats que considera d’interès general, fent èmfasi en el fet que les persones beneficiàri- Si una associació vol un reconeixement oficial de la seva es no poden ser els associats/des (o persones properes) . dedicació a activitats d’interès general, pot demanar el que s’anomena «Declaració d’Utilitat Pública» (DUP) . Article 32.1.b (LO 1/2002). Associacions d’Utilitat Pública Que la seva activitat no estigui restringida exclusivament Aquest reconeixement oficial a la dedicació a activitats a beneficiar els seus associats, sinó oberta a qualsevol d’interès general, entre d’altres coses, possibilita que altre possible beneficiari que reuneixi les condicions i els l’associació pugui acollir-se al règim fiscal especial establert caràcters exigits per l’índole de les seves pròpies finalitats. per la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge1, Hi ha un altre aspecte essencial que aquest mateix article sempre que es destinin el 70% de les rendes i ingressos a ens recorda: la viabilitat de l’entitat, que aquesta disposi les finalitats estatutàries, com estableix la pròpia norma i es dels mitjans necessaris per tirar endavant la proposta amb compleixin els requisits documentals establerts . garanties de futur . Serà un dels aspectes que haurem de poder demostrar en la documentació que se’ns requereix La Llei orgànica d’associacions (LO 1/2002) recull la per a la sol·licitud . possibilitat de sol·licitar la Declaració d’Utilitat pública, aspecte que regula mitjançant els articles 32 a 36 i que Article 32.1.c (LO 1/2002). Associacions d’Utilitat Pública comença per l’especificació del que serà considerat com a Que disposin dels mitjans personals i materials adequats interès general: i amb l’organització idònia per garantir el compliment de les finalitats estatutàries. 1 Per a més informació sobre aquest tema vegeu l’apartat específic en aquest mateix Útil Pràctic. 57 UP23 · Fiscalitat IX. Declaració d’utilitat públic De fet, la Declaració d’Utilitat Pública també té una implicació Sol·licitud de la Declaració d’Utilitat Pública de generació de confiança, ja que el tràmit per aconseguir-la és relativament llarg, requereix proporcionar molta informació Sol·licitar la Declaració d’Utilitat Pública és un tràmit que sobre l’entitat i, el més important, aconseguir-la implica en si mateix no té perquè ser especialment difícil, però que sotmetre’s a supervisió externa anualment, ja que s’estableix requereix dedicació i seguiment pel volum d’informació l’obligació documental i comptable de rendició anual de exigit i per la qualitat d’aquesta informació . I no és que no comptes en el registre de referència . disposem de la majoria de les dades que ens demanaran, però sí que caldrà sistematitzar-les i, el més important de Article 34 (LO 1/2002). Obligacions de les associacions tot, incloure-hi una bona argumentació . L’altre element que d’utilitat pública cal tenir present és que la revisió i comprovació per part dels tècnics del registre de les dades facilitades i l’elaboració de 1. Les associacions d’utilitat pública han de retre els l’informe preceptiu requereixen temps, i la resolució final del comptes anuals de l’exercici anterior en el termini dels procés es pot retardar . sis mesos posteriors al seu acabament, i presentar una memòria descriptiva de les activitats realitzades La Generalitat de Catalunya i concretament el Departament durant aquest període davant de l’organisme encarregat de Justícia, responsable del Registre d’Associacions, té de verificar-ne la constitució i d’efectuar-ne la inscripció la competència delegada referent a la Declaració d’Utilitat en el registre corresponent, on queden dipositades. Els Pública, de manera que per a les entitats d’àmbit autonò- comptes anuals esmentats han d’expressar la imatge mic català o inferior, la totalitat del tràmit es duu a terme en fidel del patrimoni, dels resultats i de la situació financera, aquest Departament . Només les associacions d’àmbit esta- així com l’origen, la quantia, la destinació i l’aplicació dels tal, el registre de referència de les quals sigui el del Ministeri ingressos públics percebuts. de l’Interior, caldrà que s’adrecin a aquest darrer estament . S’ha de determinar per reglament en quines circumstàn- cies s’han de sotmetre a auditoria els comptes anuals. En qualsevol dels casos, els responsables de tramitar 2. Així mateix, han de facilitar a les administracions l’expedient poden consultar altres ens, com per exemple públiques els informes que aquestes els requereixin, en Hisenda o la Seguretat Social, per demanar-los informació relació amb les activitats realitzades en compliment de sobre l’entitat sol·licitant i si tot està en ordre pel que fa al les seves finalitats. seu àmbit . Per iniciar els tràmits cal haver estat funcionant un mínim de El procediment per a la sol·licitud ens l’indica: dos anys, ja que la documentació requerida anirà relaciona- da precisament amb aquest període: Article 2 RD 1740/2003. Sol·licitud de declaració d’utilitat pública Article 32.1.e (LO 1/2002). Associacions d’utilitat pública 1.[…] En la sol·licitud de declaració d’utilitat pública hi hau- ran de constar les dades d’identificació de l’entitat sol- Que estiguin constituïdes, inscrites en el Registre corres- licitant […] les raons de la petició i informe justificatiu dels ponent, en funcionament i donant compliment efectiu a objectius de l’associació perquè sigui considerada d’utilitat les seves finalitats estatutàries, ininterrompudament i que pública, amb una referència especial a les seves activitats hi concorrin tots els requisits precedents, almenys durant d’interès general. els dos anys immediatament anteriors a la presentació de 2. A la sol·licitud de declaració d’utilitat pública s’hi hauran la sol·licitud. d’adjuntar els documents següents: a) Memòria (signada pels membres de la junta), en La Declaració d’Utilitat Pública com a tal i els requeri- què es mostrin les activitats que hagin desenvolu- ments de procediment i documentació relacionats tenen pat, ininterrompudament, durant els dos exercicis normativa pròpia: el Reial Decret 1740/2003, de 19 de anuals precedents. desembre, sobre procediments relatius a associaci- b) Comptes anuals (signats pels membres de la junta) ons d’utilitat pública . dels dos darrers exercicis tancats, formats pel balanç, el compte de resultats i la memòria econòmica. 58 UP23 · Fiscalitat VIII. Incentius al mecenatge i altres deduccions c) Certificació de l’Administració Tributària i de la Més informació, formularis i models de documents: Tresoreria General de la Seguretat Social en què a) Web de la Generalitat de Catalunya - Departament consti que està al corrent de les seves obligacions. de Justícia Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques: e) Còpia compulsada de l’alta en l’epígraf correspo- informació dels tràmits: Declaració d’utilitat pública nent de l’impost sobre activitats econòmiques. de les associacions f) Certificació de l’acord de l’òrgan de l’associació que sigui competent pel qual se sol·licita la decla- b) Ministeri de l’Interior - Associacions: ració d’utilitat pública. Informació sobre la Declaració d’Utilitat Pública . És molt important treballar convenientment la memòria indicada en el punt a) de la llista anterior . Els requisits sobre el contingut de la memòria estan definits en l’article 2.4 del Webgrafia complementària mateix Reial decret 1740/2003: Generalitat de Catalunya – Direcció General de Dret i i. Relació de socis/sòcies2 . Entitats Jurídiques ii. Activitats desenvolupades i els serveis prestats que no • Declaració d’utilitat pública de les associacions o podran estar restringits exclusivament a beneficiar els federacions – en l’espai de tramitació es poden trobar seus associats/ades . models dels documents requerits iii. Resultats obtinguts amb la realització d’aquestes activitats . iv. Nivell de compliment de les finalitats estatutàries . Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de v. Nombre de beneficiaris/àries o usuaris/àries, la classe Barcelona - CRAJ: i el grau d’atenció que reben i els requisits que han de • La declaració d’utilitat pública (2017) reunir per aconseguir la condició . vi. Mitjans personals de què disposa l’entitat, incloent-hi Xarxanet: tant personal en plantilla com voluntariat . • La Declaració d’Utilitat Pública (2024) vii. Mitjans materials i recursos de què disposa l’entitat, en • Quins drets comporta tenir la Declaració d’Utilitat especial subvencions públiques i la seva aplicació . Pública (DUP)? (2023) viii. Retribucions percebudes en els darrers dos anys pels • Quins són els beneficis fiscals de les entitats membres de l’òrgan de representació, ja sigui amb declarades d’Utilitat Pública (DUP)? (2023) motiu del seu càrrec o per la prestació de serveis diferents especificant la naturalesa laboral o mercantil Ministerio del Interior: de les retribucions, i els fons a càrrec dels quals s’han • Solicitud de declaración de utilidad pública fet efectives . ix. L’organització dels diferents serveis, centres o funcions Altres articles: en què es diversifica l’activitat de l’associació . • Declaració d’Utilitat Pública d’una Associació (Sagarra i Montalvo – Gestió BCN) (2013) . Encara que tots els aspectes esmentats són rellevants, • Procediment per sol·licitar la Declaració Utilitat en la revisió de la informació aportada s’incideix espe- Pública d´una associació (Sagarra i Montalvo – Gestió cialment en la justificació del tipus d’activitats desen- BCN) (2015) volupades, en la identificació dels beneficiaris/àries de l’activitat i com aquesta comporta un canvi per a ells/ elles; per tant, cal dedicar especial atenció en l’elabo- ració d’aquests punts, juntament amb l’aspecte de la viabilitat i garantia de continuïtat que ja esmentàvem . 2 Perfil de les persones associades, no el llistat amb informació individualitzada (que incompliria la normativa de protecció de dades). 59 X Calendari UP23 · Fiscalitat X. Calendari Calendari fiscal Gener 20/01 Declaració trimestral IRPF: 4T any anterior Declaració trimestral IRPF (lloguers): 4T any anterior 31/01 Resum anual IRPF (lloguers) Declaració de donacions (entitats acollides a L49/2002) Resum anual IRPF any anterior Declaració trimestral IVA: 4T any anterior Resum anual IVA any anterior Febrer 28/02 Declaració anual d’operacions amb terceres persones Abril 20/04 Declaració trimestral IRPF: 1T Declaració trimestral IRPF (lloguers): 1T Acompte IS (si cal) Declaració trimestral IVA: 1T Juliol 20/07 Declaració trimestral IRPF: 2T Declaració trimestral IRPF (lloguers): 2T Declaració trimestral IVA: 2T 25/07 Declaració IS Octubre 20/10 Declaració trimestral IRPF: 3T Declaració trimestral IRPF (lloguers): 3T Acompte IS (si cal) Declaració trimestral IVA: 3T Desembre 20/12 Acompte IS (si cal) 61 XI Glossari UP23 · Fiscalitat XI. Glossari ■ Activitat econòmica: l’ordenació de recursos materials, ■ Desgravació o deducció: reducció aplicable al càlcul logístics i humans que permeti entregar béns o prestar d’un determinat impost, vinculada normalment al compli- serveis, independentment que hi hagi contraprestació ment de determinats requisits. econòmica o no. ■ Exempció: benefici fiscal consistent a alliberar d’un pagament o d’aplicar un determinat impost si es ■ Base imposable: import sobre el qual es calcula compleixen unes condicions determinades. efectivament l’impost en qüestió, ja sigui per quota anual definida per l’administració tributària competent o bé per ■ Exercici econòmic: període de dotze mesos en què aplicació del tipus de gravamen que correspongui. dividim l’activitat econòmica d’una organització. Sovint coincideix amb l’any natural, però en cas de no coincidir ■ Certificat digital: mecanisme informàtic que mitjançant s’ha de comunicar oportunament a l’autoritat tributària una clau segura vincula les dades de verificació de perquè redefineixi els terminis que ens són aplicables. signatura de la persona representant de l’organització i en confirma la seva identitat electrònicament. Permet dur a ■ Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE): impost terme tràmits online davant les administracions públiques que grava qualsevol activitat econòmica que desenvolu- i, en especial, davant l’Agència Tributària, per presentar-hi pem, entesa com l’ordenació de recursos materials, logístics declaracions fiscals telemàticament. i humans que permeti entregar béns o prestar serveis, inde- pendentment que hi hagi contraprestació econòmica o no. ■ Codi Segur de Verificació (CSV): identificador únic que es compon de tot un seguit de nombres i lletres que els ■ Impost sobre el Valor Afegit (IVA): impost indirecte que sistemes de registre online de les administracions assignen grava la transmissió de béns o serveis amb contraprestació als documents presentats. econòmica. ■ Comptabilitat (de partida doble): mètode per al registre ■ Impost sobre la Renda de les Persones Físiques sistematitzat dels fets econòmics, i el seu posterior (IRPF): impost que grava les rendes (ingressos) obtingu- tractament i control, segons uns determinats paràmetres des per les persones físiques (individuals). i criteris basats en la normativa legal de referència, que permet conèixer la marxa d’una entitat i la gestió dels ■ Impost sobre Societats (IS): impost directe que grava recursos que s’ha dut a terme. les rendes (ingressos - despeses) obtingudes per les persones jurídiques. ■ Declaració censal: formulari d’hisenda (model 036) mitjançant el qual comuniquem a Hisenda les nostres ■ Incentius al mecenatge: desgravacions i altres dades bàsiques, així com la nostra activitat econòmica bonificacions que s’ofereixen a les persones físiques o i les obligacions tributàries que se’n deriven. Aquest jurídiques que fan aportacions a les entitats acollides a la mateix document serveix per comunicar qualsevol variació Llei 49/2002. d’aquests aspectes. ■ Interès general: activitats que beneficien a la col·lectivitat ■ Declaració informativa: model o formulari de l’Agència o a determinats col·lectius objectivament identificables i Tributària pel qual trametrem diferents dades a tall diferenciats clarament de les persones membres de informatiu per tal que Hisenda en tingui coneixement. En l’organització. cap cas suposa haver de fer pagament o liquidació de cap import. ■ Interès particular: activitats que beneficien prioritàriament les persones membre de l’organització. ■ Declaració d’Utilitat Pública: reconeixement oficial que pot sol·licitar una associació de la seva dedicació a activitats d’interès general. 63 UP23 · Fiscalitat XI. Glossari ■ Llibre de factures emeses/rebudes: en cas d’haver de ■ Rendiments d’una explotació econòmica: tots els que, gestionar IVA, registre que cal portar en què es llisten de procedint del treball personal i del capital conjuntament, o manera seqüencial el detall de les dades de les diferents d’un sol d’aquests factors, comportin al subjecte passiu factures que emetem/rebem durant la nostra activitat habi- l’ordenació pel seu propi compte dels mitjans de producció tual i que afecten els càlculs de l’IVA. i dels recursos amb la finalitat d’intervenir en la producció ■ Número d’identificació fiscal (NIF): número de 8 dígits o distribució de béns o serveis. amb una lletra al davant que ens identifica de manera única, davant de tercers, amb qui interactuem. ■ Repercutir IVA: transferir i cobrar a tercers en la nostra facturació l’import que correspon per la transacció ■ Recurrència: condició que permet augmentar el econòmica subjecta. percentatge de desgravació que ofereix la llei 49/2002, tant per a persones físiques com jurídiques, si es fan donatius ■ Retenció: import descomptat en el pagament d’una nòmina deduïbles a la mateixa organització durant els dos anys o factura d’un tercer com a import a compte de la seva tribu- immediatament anteriors per un import igual o superior en tació, i que liquidarem en nom seu davant Hisenda. cadascun d’ells, al de l’exercici anterior. ■ Subjecció: complir les condicions perquè un determinat ■ Regla de la prorrata: càlcul usat per calcular la proporció impost ens afecti i l’hàgim de tenir present i, si cal, pagar. d’IVA suportable deduïble respecte del total de l’IVA suportat de les nostres compres en cas que es combinin activitats ■ Suportar IVA: pagar a tercers que ens facturen l’import de subjectes a repercussió d’IVA i activitats exemptes. l’impost que correspon per la transacció econòmica subjecta. ■ Renda: obtenció de resultats per part de les organitzacions ■ Tipus de gravamen: percentatge que s’aplica sobre la base en les seves activitats calculada com ingressos menys imposable per al càlcul efectiu de l’impost en qüestió. despeses necessàries per obtenir-los. ■ Rendició de comptes: exigència documental que tenen les fundacions i les associacions declarades d’utilitat pública d’aportar anualment determinats documents econòmics i d’activitat (estats comptables i memòria anual) davant del registre de referència. Igualment, el fet d’estar sota el règim de la 49/2002 també comporta aquesta exigència de rendició anual de comptes, així com davant Agència Tributària. 64 XII Bibliografia complementària, normativa de referència i altres fonts de consulta UP23 · Fiscalitat XII. Bibliografia complementària, normativa de referència i altres fonts de consult Bibliografia complementària (amb les degudes actualitzacions) ■ Delgado García, Ana María; Oliver Cuello, Rafael (2008). Fiscalidad de las ONG. Barcelona: Bosch Editor. ■ Fundación Luis Vives (2008). Guía del Régimen Fiscal de Entidades sin Fines Lucrativos y de los Incentivos Fiscales al Mecenazgo. ■ Gil del Campo, Miguel (2005). Fiscalidad de fundaciones, asociaciones y del mecenazgo. Madrid: CISS. ■ Juez Martel, Pedro (coord.) (2009). Economía y gestión de entidades no lucrativas. Madrid: Editorial universitaria Ramón Areces. Especialment: • Capítol 7 (Pedro Juez Martel i Pedro Bautista Martín Molina): “Fiscalidad de las entidades sin ánimo de lucro: impuesto sobre sociedades e IVA” . • Capítol 8 (Pedro Bautista Martín Molina): “Fiscalidad de las entidades sin ánimo de lucro: otros impuestos e incen- tivos al mecenazgo” . ■ Montesinos Oltra, Salvador (2008). Los requisitos del Régimen tributario especial de las entidades sin fines lucrativos. Madrid: Thomson Aranzadi. ■ Moro, Lorena (coord.) (2009). Gestión actual de una ONG. Madrid: LID Editorial. Especialment: • Capítol 9 (César Herraiz): “Fiscalidad de entidades no lucrativas” . ■ Autors diversos: PwC Tax & Legal Services (2017). Fiscalidad del mecenazgo. Madrid: Fundación Impuestos y Competitividad. Normativa del Tercer Sector Llei 4/2008, de 24 d’abril, del Llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació Ley 50/2002, de 26 de diciembre, de Fundaciones Ley 49/2002, de 23 de diciembre, de régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo Real decreto 1270/2003, de 10 de octubre, por el que se aprueba el Reglamento para la aplicación del régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo Real Decreto 1740/2003, de 19 de diciembre, sobre procedimientos relativos a asociaciones de utilidad pública Decret 6/2008, de 21 de gener, pel qual s’assignen al Departament de Justícia les funcions traspassades a la Generali- tat de Catalunya en matèria de declaració d’utilitat pública de les associacions i aplicació dels beneficis fiscals a associ- acions i fundacions Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions sub- jectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya Real Decreto 1491/2011, de 24 de octubre, por el que se aprueban las normas de adaptación del Plan General de Contabilidad a las entidades sin fines lucrativos y el modelo de plan de actuación de las entidades sin fines lucrativos Resolució de 26 de març de 2013, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual s’aprova el Pla de comptabilitat de petites i mitjanes entitats sense finalitats lucratives 66 UP23 · Fiscalitat XII. Bibliografia complementària, normativa de referència i altres fonts de consult Lleis tributàries (textos consolidats) Ley 35/2006, de 28 de noviembre, del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y de modificación parcial de las leyes de los Impuestos sobre Sociedades, sobre la Renta de no Residentes y sobre el Patrimonio Real Decreto 439/2007, de 30 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre la Renta de las Per- sonas Físicas y se modifica el Reglamento de Planes y Fondos de Pensiones, aprobado por Real Decreto 304/2004, de 20 de febrero Ley 27/2014, de 27 de noviembre, del Impuesto sobre Sociedades Real Decreto 634/2015, de 10 de julio, por el que se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre Sociedades Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales Ley 37/1992, de 28 de diciembre, del Impuesto sobre el Valor Añadido . Webs de referència ■ Agència Tributària: • Accés a tots els models i formularis ■ Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques - Departament de Justícia – Generalitat de Catalunya ■ Torre Jussana - Centre de serveis a les associacions ■ CRAJ - Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona ■ Xarxanet - notícies i recursos per a les entitats i el voluntariat ■ www.solucionesong.org – fòrum de consultes online sobre diferents temes de les entitats 67 Conegueu tots els serveis i la formació que Torre Jussana ofereix a les entitats de BCN a tjussana.cat Avinguda Cardenal Vidal i Barraquer, 30 08035 - Barcelona 932 564 118 tjussana@bcn .cat tjussana.cat twitter .com/tjussana facebook .com/torrejussana instagram .com/tjussana