RESOLUCIÓ Règim funcionarial ANTECEDENTS Descripció dels fets objecte de la queixa En data 8 d’abril de 2025 la senyora, en qualitat de presidenta de la Junta de Personal, va presentar una queixa davant aquesta Sindicatura en què exposava el següent: Actuava en nom del col·lectiu d’administratius/ives i auxiliars del grup C de les unitats de gestió administrativa (UGA), que prestaven serveis a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) en diversos serveis: centres de serveis socials (CSS), Servei d’Atenció Especialitzat a la Infància i l’Adolescència (SEAIA), Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques (OPSE) i Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA). Exposava disconformitat amb algunes situacions que considerava que vulneraven els drets d’igualtat i no-discriminació entre persones treballadores. Plantejava les següents: • Tenien un complement d’atenció directa a la ciutadania inferior al d’altres persones treballadores de la mateixa categoria del grup C a l’Ajuntament de Barcelona. Entenien que no hi havia cap justificació per a aquesta diferència, ja que l’atenció que feien també era intensiva i, a més, atenien ciutadania que patia moltes dificultats personals, econòmiques i de salut, molt vulnerables socialment. Tot i que el seu encàrrec podia ser diferent, la tasca d’atenció era similar i amb el mateix grau de complexitat o, fins i tot, més. • Se’ls denegava la modalitat de teletreball sense cap mena de motivació o justificació. Això també generava un nou greuge comparatiu en relació amb els 1 Ronda de Sant Pau, 43-45 08015 Barcelona 934 132 900 sindicaturabarcelona@bcn.cat https://www.sindicaturabarcelona.cat companys i companyes tècnics dels mateixos equips, que podien fer un dia de teletreball setmanal, tot i que també feien atenció al públic i cobraven el complement corresponent. En diverses ocasions havien sol·licitat al consistori una justificació d’aquesta mesura i sempre els contestaven que es tractava de “motivacions de servei”, sense cap possibilitat de negociació col·lectiva. En relació amb aquest assumpte, feia dos anys que es va encarregar a Deloitte un informe sobre la viabilitat del teletreball de les seves posicions. L’informe s’havia elaborat i s’havia lliurat a l’Ajuntament, però ni les persones treballadores ni els representants sindicals n’havien rebut informació. • Se’ls denegava la mobilitat dins l’Ajuntament fora de l’IMSS, cosa que limitava el dret de mobilitat horitzontal que recull el Reial decret legislatiu 5/2015 del text refós de l’estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP). Actuacions fetes Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la ciutat. Després d’examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se a la Gerència de Persones, Organització i Administració Electrònica per tal de conèixer les intervencions fetes en relació amb la queixa presentada. El dia 16 d’abril de 2025 es va sol·licitar a aquest organisme la informació necessària per a l’estudi de la queixa. Resposta dels òrgans afectats El dia 28 d’abril de 2025 aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. L’escrit justifica les condicions laborals actuals del col·lectiu professional objecte d’aquesta queixa. 2 Ronda de Sant Pau, 43-45 08015 Barcelona 934 132 900 sindicaturabarcelona@bcn.cat https://www.sindicaturabarcelona.cat CONSIDERACIONS 1. La potestat municipal per aprovar un complement salarial Un dels objectius dels complements salarials és el de retribuir en funció de les característiques dels llocs de treball, tal com determinen l’article 22 i 24 del TREBEP. En el cas objecte d’aquesta queixa, és la prestació d’un servei d’atenció directa a la ciutadania. L’òrgan competent ha d’aprovar els complements retributius en l’àmbit del sector públic segons la normativa aplicable. En aquest cas, l’òrgan que té competència per aprovar- los és l’Ajuntament, a través del Consell Plenari, seguint les regles establertes en la normativa de funció pública i de règim local. Aquests complements s’han d’incloure en la relació de llocs de treball (RLT), d’acord amb l’article 74 del TREBEP. Ara bé, la fixació dels criteris per assignar complements salarials no és de lliure disposició de l’Ajuntament. Cal pactar els requisits amb les organitzacions sindicals. Això és així d’acord amb l’article 37.1 del TREBEP, el qual, quan enumera les matèries que són objecte de negociació col·lectiva, inclou “la determinació i aplicació de les retribucions complementàries dels funcionaris”. Per tant, l’espai per tractar aquest assumpte és la Mesa de Negociació, d’acord amb l’article 34 del TREBEP. 2. El complement d’atenció a la ciutadania reclamat pel col·lectiu professional El personal municipal amb categoria d’administratiu i auxiliar administratiu de les UGA manifesta que fa tasques d’atenció directa a la ciutadania pròpies del complement salarial “Atenció directa a la ciutadania” en la seva modalitat “intensiva”. De fet, el perceben, però amb un import substancialment inferior al que s’assigna als llocs de treball d’informador/a, tramitador/a de les oficines d’atenció ciutadana (OAC), l’Institut Municipal d’Hisenda (IMH) i l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC). 3 Ronda de Sant Pau, 43-45 08015 Barcelona 934 132 900 sindicaturabarcelona@bcn.cat https://www.sindicaturabarcelona.cat Segons l’RLT aprovada pel Consell Plenari en data 23 de desembre de 2022, es defineix el següent: Atenció directa intensiva: s’atribueix a les dotacions de llocs de treball del grup C sense comandament que tenen assignades funcions d’atenció directa intensiva a les OAC; atenció al contribuent de l’IMH; a OMIC, CSS, PIAD, SARA i l’Oficina de Prestacions Econòmiques de l’IMSS; als frontals de les oficines d’habitatge; atenció i gestió de persones usuàries de l’IMHAB, i a Troballes, OIT, EAL i CDIAP. L’RLT defineix els criteris i la percepció percentual que percebran sobre el valor actual màxim del complement d’atenció directa intensiva del grup C, d’acord amb el seu temps de treball en aquestes condicions. Els criteris són els següents: - Horari d’atenció prefixat i publicitat, amb un calendari anual. - Desenvolupament de la prestació d’una tramitació administrativa i informativa en un espai prefixat i publicitat. - Durada mitjana d’atenció superior a dos minuts, sense considerar el temps d’espera, i que té lloc de manera permanent amb la persona atesa. - Durada del temps d’atenció, com a mínim, superior a una hora diària i a cinc hores setmanals. Per tant, l’import del complement està relacionat directament amb la intensitat de la funció d’atenció al públic: El col·lectiu de persones treballadores objecte d’aquesta queixa pertany al grup ”Atenció a la ciutadania i gestió administrativa” i s’encabeix en el grup que tenen assignat el 4 Ronda de Sant Pau, 43-45 08015 Barcelona 934 132 900 sindicaturabarcelona@bcn.cat https://www.sindicaturabarcelona.cat complement 5268. Segons l’RLT (pàg. 1014), aquest grup té assignades les funcions següents: - Donar informació general, i valorar i filtrar la demanda de les persones usuàries. - Prestar suport administratiu a altres professionals dins el seu àmbit d’actuació. - Dur a terme els tràmits, d’acord amb la cartera de serveis, juntament amb les gestions administratives que corresponguin. - Gestionar l’agenda del servei, els sistemes informàtics de gestió i els diversos canals de comunicació. El consistori entén que aquest grup professional ofereix atenció continuada i filtra la demanda de persones usuàries del servei, però també duu a terme altres funcions que no estan directament vinculades amb l’atenció al públic. En canvi, el col·lectiu “Informadors i tramitadors” (RLT, pàg. 109) té assignat el complement 5264, ja que en la descripció de les seves funcions s’hi inclou una atenció a la ciutadania gairebé exclusiva. En concret: - Informar i orientar la ciutadania sobre els àmbits de l’Ajuntament i altres administracions. - Tramitar i resoldre expedients i documents dels àmbits de l’Ajuntament. - Aplicar els protocols de qualitat del servei i participar en l’equip de formació i auditoria del sistema de qualitat de l’atenció ciutadana. - Donar suport, pels canals establerts, a altres àrees de l’Ajuntament, a internautes i a professionals de la gestió, si escau. Aquest complement, tal com es recull en l’RLT, està reservat als llocs d’informadors/tramitadors d’OAC, IMH i OMIC. Aquesta Sindicatura entén que el complement salarial vinculat a l’atenció directa a la ciutadania ha de reflectir d’una manera justa i proporcional la realitat del servei prestat i les condicions en què aquest es duu a terme. Actualment, el personal de l’UGA té reconegut aquest complement en la modalitat “intensiva”, però ubicat en un tram intermedi d’aquesta modalitat, i rep, per tant, una remuneració inferior a la que perceben altres col·lectius professionals que també tenen reconeguda la intensitat d’atenció, però estan ubicats en el tram superior. 5 Ronda de Sant Pau, 43-45 08015 Barcelona 934 132 900 sindicaturabarcelona@bcn.cat https://www.sindicaturabarcelona.cat Des d’una perspectiva de justícia retributiva i d’equitat entre cossos professionals, cal posar de manifest que la intensitat horària no és l’únic factor que hauria de condicionar la determinació d’aquests trams. El grau de complexitat de l’atenció prestada hauria de tenir un pes específic en aquesta valoració. La naturalesa de l’atenció social, que sovint implica la gestió de situacions de vulnerabilitat greu, risc d’exclusió social, violència, salut mental o precarietat estructural, comporta una càrrega emocional i tècnica molt significativa per al conjunt de professionals, la qual pot ser igual o més exigent que en altres àmbits, fins i tot amb menys hores d’atenció directa. És per aquest motiu que es considera pertinent revisar els criteris de classificació dins la modalitat intensiva del complement salarial per incorporar indicadors de complexitat de l’atenció i no limitar la valoració només a paràmetres quantitatius com el nombre d’hores d’atenció directa. Aquesta revisió contribuiria al reconeixement adequat de la realitat del treball social, altament tensionat i amb una càrrega creixent. En definitiva, el reconeixement del tram superior dins la modalitat intensiva per als professionals de l’UGA no només seria una mesura econòmica justa, sinó també una mostra de valoració institucional envers una funció pública essencial per al benestar col·lectiu i la cohesió social. D’acord amb l’article 37.1 b) del TREBEP, correspon a l’Administració i a la representació sindical la negociació de la determinació i l’aplicació de les retribucions complementàries del personal funcionari. Aquesta previsió normativa estableix el marc legal per a la negociació col·lectiva en l’àmbit de les administracions públiques. Aquesta negociació, a més de respectar els principis de transparència, objectivitat, igualtat i no-discriminació, pot quedar recollida en un acord o conveni col·lectiu o, si escau, en una modificació de l’RLT, on s’incorporin els nous criteris retributius. En aquest sentit, la possible modificació d’un complement a l’atenció ciutadana intensiva ha de ser objecte de negociació amb la representació legal dels treballadors. 6 Ronda de Sant Pau, 43-45 08015 Barcelona 934 132 900 sindicaturabarcelona@bcn.cat https://www.sindicaturabarcelona.cat 3. El teletreball a l’Ajuntament de Barcelona El Reial decret llei 29/2020, de 29 de setembre, de mesures urgents en matèria de teletreball en les administracions públiques i de recursos humans en el sistema nacional de salut per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la covid-19, va incorporar un nou article 47 bis en el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP). Aquest article recull les línies generals del teletreball a les administracions públiques, alhora que disposa que el teletreball s’ha de dur a terme de la manera establerta per cada Administració i serà objecte de negociació col·lectiva en cada àmbit. A l’Ajuntament de Barcelona el text refós de l’acord de condicions de treball del personal funcionari i laboral de l’Ajuntament (Acord de condicions de treball) va incorporar un article relatiu al teletreball en el qual se supedita aquesta modalitat de prestació de serveis a distància a les necessitats del servei, exclou determinats col·lectius professionals d’aquesta modalitat de treball, disposa que els llocs susceptibles de prestar-se en teletreball es recolliran a la relació de llocs de treball (RLT) i determina que es regularà el teletreball mitjançant una norma de desplegament que serà prèviament negociada en el si de la mesa general. Posteriorment, la Comissió de Govern, en sessió celebrada el 27 de juliol de 2022, va aprovar el Decret que regula l’organització del treball a l’Ajuntament, en prestació en modalitat de teletreball. El contingut d’aquest Decret va ser objecte de negociació en el si de la mesa general de negociació de l’Ajuntament. El Decret reitera que l’RLT ha de recollir els llocs de treball que permeten la modalitat de prestació de teletreball. Per tant, ha calgut fer una anàlisi prèvia dels llocs que es poden ocupar amb aquesta modalitat de treball. Convé recordar que l’RLT és fonamental com a instrument d’ordenació del personal. D’aquesta manera, es garanteix que les autoritzacions del teletreball es basen estrictament en les necessitats reals organitzatives del servei públic. L’RLT es va aprovar al Consell Plenari que va tenir lloc el mes de desembre del 2022, tot i que posteriorment ha sofert modificacions. 7 Ronda de Sant Pau, 43-45 08015 Barcelona 934 132 900 sindicaturabarcelona@bcn.cat https://www.sindicaturabarcelona.cat Així doncs, podem dir que el teletreball no es configura com un dret subjectiu de les persones treballadores sinó com una opció organitzativa a fi d’ordenar estructuralment o globalment el conjunt de serveis i de personal per garantir la continuïtat i l’eficàcia de la prestació dels serveis públics. 4. La potestat d’autoorganització i la negociació col·lectiva en matèria de teletreball D’acord amb l’article 37.2 del TREBEP, les decisions de les administracions públiques que afecten les seves potestats d’organització queden excloses de l’obligatorietat de negociació col·lectiva. Ara bé, quan aquestes decisions tenen repercussions sobre les condicions de treball del personal funcionari, procedeix negociar aquestes condicions amb les organitzacions sindicals. En aquest sentit, cal recordar que la potestat d’autoorganització confereix a les administracions la capacitat de definir la seva estructura orgànica i d’organitzar els serveis d’acord amb els objectius que han de complir. Aquesta potestat es caracteritza per una certa discrecionalitat en l’exercici, sempre dins els límits fixats per la llei i l’interès general. D’altra banda, l’article 47 del mateix text legal estableix que la prestació de serveis mitjançant teletreball s’ha d’efectuar en els termes fixats per les normes de desplegament del TREBEP, les quals han de ser objecte de negociació col·lectiva en l’àmbit corresponent i han de preveure criteris objectius per a l’accés a aquesta modalitat de treball. Segons la Sindicatura, la clau per conjugar aquests dos preceptes és distingir entre el dret d’autoorganització de l’Administració i els drets laborals que sí que són objecte de negociació col·lectiva. Així, tot i que l’Administració pot decidir organitzativament sobre el teletreball, la regulació concreta d’aquesta modalitat, atès que afecta condicions laborals, ha de ser negociada. Això inclou qüestions com la proporció de dies de teletreball, els sistemes de control i seguretat, el dret a la desconnexió digital o la dotació de mitjans tècnics adequats. 8 Ronda de Sant Pau, 43-45 08015 Barcelona 934 132 900 sindicaturabarcelona@bcn.cat https://www.sindicaturabarcelona.cat En el cas concret de l’Ajuntament de Barcelona, diversos col·lectius professionals han estat exclosos de l’accés al teletreball o el tenen limitat. Aquesta exclusió figura en l’Acord de condicions de treball, concretament en l’article 17, que estableix: Aquesta modalitat no és aplicable al personal de la Guàrdia Urbana ni dels Serveis de Prevenció, Protecció Civil, Extinció d’Incendis i Salvament, tampoc al personal que presti serveis en centres docents o de suport a la docència i escoles bressol. En el cas de serveis el contingut essencial dels quals sigui l’atenció al públic o requereixi una prestació presencial, el sistema de teletreball es regularà de manera específica sempre que amb caràcter previ es dissenyin i s’apliquin sistemes que permetin, de manera parcial i proporcionada, l’atenció a la ciutadania per medis telemàtics o la prestació del servei a distància. En el cas objecte d’anàlisi, el col·lectiu professional afectat fa funcions que poden incloure atenció al públic, i l’RLT les qualifica com a no teletreballables. Aquesta exclusió impedeix a aquests grups professionals accedir plenament als avantatges del teletreball, com ara una millor gestió del temps, la reducció de despeses i temps de desplaçament o una millor conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Tots aquests beneficis han estat reconeguts per l’Ajuntament mateix en el decret regulador del teletreball. Com s’ha exposat, la decisió d’excloure determinats llocs de treball d’aquesta modalitat forma part de la potestat d’autoorganització de l’Administració. No obstant això, aquesta potestat no és il·limitada. Tal com ha establert la jurisprudència del Tribunal Suprem, l’exercici dels poders públics s’ha d’orientar a garantir l’eficàcia dels serveis públics i l’interès general, sense que es puguin admetre discriminacions injustificades ni exercicis arbitraris del poder (STS de 13 de juny de 2007). En conseqüència, la decisió municipal d’excloure determinats llocs de treball del teletreball ha d’estar motivada i justificada degudament per evitar qualsevol indici de discriminació. A més, cal tenir en compte que aquestes decisions poden ser objecte de control jurisdiccional. Per tot plegat, la Sindicatura entén que l’Ajuntament, malgrat que exerceix les seves potestats organitzatives, ha de justificar la seva decisió degudament davant les persones treballadores afectades i acreditar, mitjançant proves objectives, que la limitació respon a necessitats reals del servei i que és coherent amb els principis de 9 Ronda de Sant Pau, 43-45 08015 Barcelona 934 132 900 sindicaturabarcelona@bcn.cat https://www.sindicaturabarcelona.cat legalitat, proporcionalitat i no-discriminació. Així ho ha manifestat també la sentència de l’Audiència Nacional de l’11 de gener de 2022. 5. La provisió de llocs de treball per mobilitat horitzontal Una de les queixes principals expressades pel col·lectiu de professionals de l’UGA és la dificultat d’accedir a un canvi de lloc de treball fora d’aquest servei. Aquesta situació deriva de la restricció imposada per l’Ajuntament al dret a la mobilitat horitzontal, una eina clau per a la gestió interna del personal. La mobilitat horitzontal, també coneguda com a concurs de trasllats, és un procediment competitiu i reglat mitjançant el qual les persones treballadores de l’Administració poden sol·licitar un canvi de lloc de treball dins la mateixa Administració, mantenint el cos, l’escala i el grup de classificació. Aquest mecanisme es fonamenta en la valoració objectiva de mèrits com ara l’antiguitat, la formació, el grau personal o el nivell del lloc ocupat, entre d’altres. Per fer efectiva aquesta mobilitat és imprescindible que l’Ajuntament convoqui processos específics de provisió, tal com ja es fa amb altres col·lectius professionals com la Guàrdia Urbana, per als quals aquesta mobilitat té una regulació pròpia. A més, cal recordar que l’article 24 de l’Acord de condicions de treball estableix explícitament la necessitat de facilitar la mobilitat voluntària i periòdica entre personal que ocupi llocs amb funcions, requisits i retribucions equivalents. Aquest article també preveu que la cobertura de vacants mitjançant mobilitat interna tingui prioritat sobre la contractació de personal interí o la incorporació de nous ingressos per oferta pública d’ocupació. Tot i això, des del consistori s’al·lega que les funcions que fa el personal d’atenció al públic de Serveis Socials són especialitzades i específiques, fet que justifica una restricció més gran de la seva mobilitat amb la finalitat de garantir la continuïtat i la qualitat del servei. Aquest plantejament, però, requereix una anàlisi acurada. No permetre l’accés a la mobilitat a un col·lectiu concret dins d’un mateix grup o categoria professional pot representar una vulneració del principi d’igualtat i no-discriminació. Qualsevol 10 Ronda de Sant Pau, 43-45 08015 Barcelona 934 132 900 sindicaturabarcelona@bcn.cat https://www.sindicaturabarcelona.cat limitació d’aquest dret ha d’estar degudament fonamentada en criteris objectius, verificables i transparents. En cas contrari, podria considerar-se una mesura arbitrària i contrària als principis bàsics de l’ocupació pública. És cert que alguns llocs de treball poden requerir un coneixement específic o experiència prèvia, però això no exclou la possibilitat d’habilitar mecanismes de formació, acompanyament i adaptació progressiva que permetin al personal adquirir les competències necessàries per exercir les seves funcions en un nou destí. Per tant, cal una resposta institucional equilibrada, que combini el respecte per la normativa laboral vigent i una visió organitzativa que posi en el centre la salut laboral, la igualtat d’oportunitats i la racionalitat en la gestió dels recursos humans. La mobilitat horitzontal no hauria de ser una excepció restringida sinó un dret efectiu i regulat, amb les garanties corresponents d’accés i adaptació, i que contribueixi a la motivació, el desenvolupament professional i la qualitat dels serveis públics. Finalment, cal recordar que, d’acord amb l’article 37.1 del TREBEP, les normes que estableixen els criteris generals en matèria de provisió de llocs de treball són objecte de negociació col·lectiva. En aquest sentit, i tenint en compte el context actual de negociació, seria oportú incloure-hi el debat sobre el sistema de provisió per mobilitat horitzontal. DECISIÓ D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta municipal de Barcelona i el reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Considerats els fets i les normes aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació de la Gerència de Persones, Organització i Administració Electrònica no és adequada, en la mesura que no atén convenientment les necessitats específiques i els drets del col·lectiu de persones que treballen en l’atenció al públic a l’Institut Municipal de Serveis Socials. Per tot el que s’ha exposat, aquesta Sindicatura emet la decisió següent: 11 Ronda de Sant Pau, 43-45 08015 Barcelona 934 132 900 sindicaturabarcelona@bcn.cat https://www.sindicaturabarcelona.cat • Recomanar a la Gerència de Persones, Organització i Administració Electrònica que, en el marc de la negociació col·lectiva, es valori l’oportunitat de revisar els criteris que defineixen el complement salarial d’atenció a la ciutadania amb l’objectiu d’ajustar-lo a la realitat i l’especificitat de les tasques que duu a terme l’UGA, a fi de garantir un tracte equitatiu vers altres col·lectius municipals que el perceben en un tram superior. • Recomanar a la Gerència de Persones, Organització i Administració Electrònica que s’informi les persones treballadores afectades sobre la motivació de l’exclusió o la limitació de la modalitat de teletreball dels llocs de treball que ocupen, amb una justificació clara, raonada i proporcional, a fi que puguin valorar l’adequació d’aquesta mesura basant-se en l’equitat i la necessitat del servei. • Recomanar a la Gerència de Persones, Organització i Administració Electrònica que, en compliment del que estableix el text refós de l’acord de condicions de treball del personal funcionari i laboral de l’Ajuntament, i en el context actual de negociació col·lectiva, s’hi inclogui el debat sobre el sistema de provisió per mobilitat horitzontal, tenint en compte les particularitats del personal de l’Institut Municipal de Serveis Socials, per evitar situacions de desgast i cronificació i garantir l’exercici del dret a la mobilitat horitzontal sense discriminació. Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona interessada del seu contingut. 12 Ronda de Sant Pau, 43-45 08015 Barcelona 934 132 900 sindicaturabarcelona@bcn.cat https://www.sindicaturabarcelona.cat